25/04/11 Doraimon

El Pol i el seu amic el drac

Fa molt de temps, hi havia un xiquet que es deia Pol, vivia en un
país molt i molt petit, que es deia El país Dels Nens Bons.

Cada dia en Pol anava a passejar al costat del riu, sempre hi

tirava un tros de pa perquè es deia que hi havia un drac que vivia
a prop del riu, i ell tenia l’esperança que el drac sortís a menjar-
se’l algun dia i així poder-lo conèixer.
En Pol pensava que segurament el drac seria molt amable,
afectuós i bo. Ell no creia en els dracs ferotges i dolents que
sortien en tots els contes.

Un dia els somnis d’en Pol es van complir i m’entres passejava li

va aparèixer el drac per sorpresa. Ell es va espantar una miqueta,
però va veure que no era perillós perquè ni el va atacar ni se’l va
voler menjar. El drac amb una veu amable li va dir:
- Moltes gracies pel pa que em dones sempre! D’on el treus?
Perquè està molt bo!!!
En Pol li va respondre:
- No el trec de cap lloc, el faig jo mateix a casa amb el meu avi
Pau que és forner. Com et dius drac?
- Em dic Florentí – va contestar ell.
- Vols ser el meu amic? - li va preguntar en Pol.
- Sííí! Així tindré un amic – va respondre en Florentí.

D’aquesta manera, en Pol i en Florentí van començar una amistat

que va durar tota la seva vida.

Conte contat, conte explicat.