Tema 3.

LA RECERCA SOCIAL
MITJANÇANT L’ENQUESTA:
EL QÜESTIONARI.

Mètodes i tècniques d’Investigació II

Grup PA, 2019/20
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
CORBETTA, Piergiorgio (2003). Metodología y técnicas de
investigación social. Madrid: McGraw Hill. pp. 145-207 (tema
5)

GARCÍA FERRANDO, Manuel (1986). ‘La encuesta’. En: García

ferrando M., Ibáñez J i Alvira F (compi.) El análisis de la
realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid:
Alianza editorial. pp167- 201 (Tema 5)

CEA DANCONA, Mª Ángeles (1996). Metodología cuantitativa.

Estrategias y técnicas de investigación social. Madrid:
Síntesis. pp.239-291
ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ: ANTECEDENTS
2. DEFINICIÓ
3. TIPUS D’ENTREVISTES
4. DILEMES ÉN L’ÚS DE L’ENQUESTA
5. AVANTATGES I LIMITACIONS DEL QÜESTIONARI
6. FASES DE L’ENQUESTA
7. MODALITATS DE RECOPILACIÓ DE DADES
1. INTRODUCCIÓ: ANTECEDENTS

Llarga tradició d’estudis socials mitjançant l’enquesta:

1. Els orígens
a.) Carl Marx (1880)
25.000 còpies d’un qüestionari als lectors de la ‘Revue socialiste’ preguntant als
obrers francesos sobre les seues condicions laborals
L’enquesta no es va poder analitzar per el baix número de respostes i perquè no
es comptava amb els mitjans suficients per analitzar-la
b.) Weber (1880- 1910)
Recorre als qüestionaris per indagar sobre problemes socials: condicions
laborals dels treballadors del camp a Prussia i també sobre ‘actituds subjectives’
als treballadors industrials cap a la seua situació laboral
Va enviar 10.000 enquestes i en va rebre 1000 que va poder analitzar, que
alhora li va servir per teoritzar sobre el mètode respecte a:
1.) la selecció dels informants,
2.) la millora del disseny del qüestionari, i
3.) el tractament de les actituts com a aspecte a incloure
2. Consolidació: dècada de 1930/40
Amb la consolidació dels concepte de representativitat i introducció dels
procediments de mostreig
- S’utilitza en la investigació de mercats, al sondeig d’opinió i més tard
als sondejos electorals
- S’inicia al sector privat, després a les universitats i administracions
públiques
a.) estudis de sondeig electoral de Gallup, Crossley i Roper (4000 o 5000
enquestes) preveent que Reagan guanyaria la presidència d’EEUU
b.) Lazarsfeld, un dels màxims exponents, estudia:
1.) els problemes pràctics de la organització de la investigació social
a través de l’enquesta,
2.) problemes teòrics relacionats i
3.) qüestions metodològiques
‘la sociedad necessita conocer el cuando, el dónde, el quién, el cuánto, el
cómo y el por qué de numerososo fenómenos que acaecen en su seno’
2. DEFINICIÓ

Una enquesta és un mode d’obtenir informació a) preguntant b) a

individus que són objecte de la investigació, c) que formen part d’una
mostra representativa d) mitjançant un procediment estandarditzat de
qüestionari, e) amb la finalitat d’estudiar les relacions existents entre
variables
La definició consta de diversos elements:
a.) preguntant: es plantegen preguntes directament
b.) Individus que són objecte de la investigació= públic objecte d’estudi.
ex. Si realitzem una investigació sobre les condicions laborals dels treballadors
d’un empresa concreta, el públic objecte són els treballadors (no l’empresari)

6
c) mostra representativa:
- El nostre ‘univers’ està conformat per un conjunt ampli de població
el que obliga a elegir una mostra representativa sobre la que
recopilar informació
- Una mostra representativa reprodueix les característiques de la
població objecte d’estudi (tamany mostral, criteris de selecció)
d) procediment estandarditzat: a tots els subjectes se’ls plantegen les
mateixes qüestions formulades d’idèntica manera, amb l’objectiu de
comparar les preguntes i les respostes:
- Estandaritzem les preguntes: tenen idèntica formulació
- Estandaritzem les respostes: Idèntics items de resposta
e) amb la finalitat d’estudiar les relacions existents entre variables:
posterior anàlisis univariable i multivariable

7
3. TIPUS D’ENTREVISTES

L’entrevista és la tècnica més utilitzada en investigació social :

- Es defineix com una interlocució entre una persona entrevistadora i
una entrevistada amb un objectiu concret
- No s’utilitza com a un mitjà per a accedir al coneixement de
comportaments i característiques individuals dels subjectes,
sinó com un mitjà per a accedir al coneixement dels fenòmens
socials
- L’objectiu és captar la realitat col·lectiva
- Ha d’estar preparada amb rigor teòric i precisió tècnica, i és
susceptible d’aprenentatge
- L’entrevistador ha d’abstenir-se d’exercir influència sobre la
persona entrevistada

8
- Classificació de les entrevistes, segons el seu grau d’estandarització:
1. Entrevista no dirigida, qualitativa o no estructurada:
La persona entrevistada conversa lliure i esporàdicament amb la persona
entrevistadora, qui només intervé realitzant precisions, preguntes
accidentals u ordenant mínimament la conversa
2. Entrevista intensiva o en profunditat
La persona entrevistadora compta amb un guió en el que inclou els
aspectes a tractar, les preguntes no estan estandaritzades però sí
ordenades i formulades. Pot fer alguna pregunta complementaria si
pensa que es útil per a la investigació
3. Entrevista estandaritzada
A través d’un qüestionari, permet a la persona entrevistada un menor
grau d’espontaneïtat doncs a de respondre a preguntes estrictament
formulades i respondre a una de les alternatives que se li donen
Permet la comparació de les respostes a la mateixa pregunta i quantificar
els resultats

9
- Classificació de les entrevistes, segons format:
1. Entrevista oral
La persona entrevistadora planteja les preguntes i grava la
conversa o pren notes
2. Entrevista escrita
La persona entrevistada planteja les preguntes i cumplimenta
el qüestionari
També inclou les enquestes per correu i el qüestionari
autocumplimentat
- Classificació de les entrevistes, segons nombre de participants:
1. Entrevista individual
2. Entrevista grupal o grup de discussió
Un conjunt de entre 5 i 10 persones discuteixen sobre un tema
prefixat, dirgit per la persona entrevistadora que es limita a
fer preguntes i donar torns de paraula

10
4. DILEMES ÉN L’ÚS DE L’ENQUESTA

A. El criteri objectivista Vs el criteri constructivista

1. Objectivisme: la realitat social existeix fora del/a investigador/a

Les dades socials poden ser registrades objectivament
2. Constructivisme: el propi acte de conèixer la realitat comporta una
alteració d’aquesta
Les dades socials no són observables, sinó ‘construïdes’ per
la interacció entre el subjecte que s’estudia i el subjecte
investigador
Objectivisme: relació
asèptica i impersonal,
Interacció neutral
Relació entre investigador/a i investigat/ada
Constructivisme:
Interacció empàtica

11
B. Enfocament uniformista i enfocament individualista
1. Uniformista: considera que existeixen certes regularitats en el fenòmens socials
i als comportaments humans, el que permet que puguen ser estandarditzats i
classificats
Promou la estandardització dels actes dels subjectes individuals

2. Individualista: destaca la importància de les diferències entre els individus, pel

que rebutja la estandardització i les generalitzacions
Promou cada acte social com si fora únic

Debat Estandarització del qüestionari:

- Limita a l’entrevistador/a: Planteja preguntes idèntiques a tothom
- Limita a l’entrevistat: Obligat a escollir opcions determinades:
- sense poder expressar la seua pròpia realitat
- Tracta a tots els individus com si tots tingueren la mateixa
sensibilitat, rapidesa i maduresa
- Ignora la diversitat social
12
C. L’objectiu del mínim comú denominador
Debat sobre la neutralitat de l’instrument d’investigació,:sobre la invariació de
l’estímul.

S’estandaritza el qüestionari perquè a tothom se li han plantejat les mateixes

preguntes i tothom ha triat una resposta entre les que s’aporten, utilitzant, a més,
un llenguatge conductista però...
Podem parlar de la uniformitat dels significats?
- El significat canvia en funció de la biografia, cultura, l’experiència anterior, el
context, etc
- Cada individu té un sistema de referència propi, i per tant, interpreta diferent
Recerca de la uniformitat per sobre
de la individualitat
Debat: Mínim comú denominador recerca d’allò comú en els individus sobre
allò que els diferència
- Limita la profundització en la investigació
- L’estandardització no garanteix que el significat siga el mateix per als entrevistats

13
Quan escollim fer un qüestionari, indirectament també escollim...
1. El criteri objectivista: despersonalitzar la relació
investigador/investigat
2. Perspectiva unitària: maximitzar l’estandardització
3. Perspectiva del mínim comú denominador: recerca de la
uniformitat

- permet classificar, uniformar, comparar

Estandaritzar
Tanmateix la individualitat dels subjectes

- permet registar
Tanmateix la variabilitat de la relació
Generalitzar
entre investigadora i investigada

14
5. AVANTATGES I LIMITACIONS DEL QÜESTIONARI

5.1 Avantatges

1. Permet l’estudi de les opinions, actituds, creences i comportaments

2. Amplia aplicabilitat: És una tècnica que permet obtenir informació de

quasi tots els grups socials
Excepte infants, persones excloses i persones amb capacitats múltiples

3. Permet obtenir informació sobre fets passats de les persones i del seu
l’àmbit privat, o que ocorren de forma esporàdica o irregular

4. Estandarització de la informació: Gran capacitat per estructurar les

dades i elevada eficiència per a obtenir informació, el que facilita el seu
anàlisis posterior (univariable i multivariables)

15
5.2 limitacions

1. Limita als individus: els converteix en individus ‘mitjans’

2. Exclou als grups socials perifèrics: analfabets, Aíllats i margiats, etc.:

No apareixen al cens, no entenen les preguntes o no s’identifiquen
amb les opcions de resposta.

3. Viabilitat empírica: el comportament verbal és una font fiable per a

l’estudi de la realitat social?
3.1 Desitjabilitat social: si una actitud té connotacions
positives/negatives qualsevol pregunta relacionada amb ella pot
comportar respostes distorsionades respecte a la realitat
ex. experiment Sudman i Brandburn sobre determinats comportaments

16
3.2 Falta d’opinió (non-atitudes): pot haver gent que no haja reflexionat
sobre un tema, però la dinàmica de l’enquesta pressiona per obtenir
respostes, pel que molta gent respon a l’atzar
ex. Estudi Philip Coverse (1970) sobre la incongruència de les respostes en estudi panel

3.3 La pregunta estandarditzada registra una opinió, però no la intensitat

d’aquesta: impossibilitat de distingir si es tracta d’una opinió sòlida,
superficial o per falta d’opinió
ex. respostes relacionades amb l’avort (amb elevada càrrega emocional) o sobre la
intenció de vot

3.4 La no resposta: el rebuig explícit a participar en l’estudi i complimentar el

qüestionari.
Pot esbiaixar la mostra

17
Encuesta Nacional de Salud Sexual, CIS 2009
Estudi de la no-respuesta

18
6. FASES DE L’ENQUESTA

El qüestionari ha
d’elaborar-se després
d’haver formulat el
tema de la
investigació, explicitat
els seus objectius, el
que facilitarà la
formulació de les
preguntes.

Consta de diferents
fases:

19
1. Estudi exploratori o preliminar

Es planteja el problema objecte d’estudi per poder redactar les

preguntes. El qüestionari, al formular-se de manera tancada, implica
que cal conèixer les preguntes però també les possibles respostes.
- Allò ideal es començar amb un estudi qualitatiu amb entrevista no
estructurada a observadors o població objecte d’estudi
- Es tracta de comprendre el problema i construir les distintes
formulacions i facetes del fenomen a indagar

20
2. El pretest

La redacció del qüestionari, quan hi ha una versió quasi definitiva

comença la fase del pretest.
- El pretest és una prova per veure quins canvis necessita el
qüestionari: reformulació de les preguntes, test de comprensió,
duració de l’entrevista, eliminació de preguntes, etc
- Es realitza sobre subjectes amb les mateixes característiques que el
públic objecte d’estudi, i es realitzat per les mateixes persones
entrevistadores que realitzaran el qüestionari definitiu
- En alguns casos, es realitza un estudi pilot

21
3. Preparació i supervisió de les persones entrevistades

La preparació consisteix en una reunió en la que l’equip investigador

exposa els objectius, mostra, explica el funcionament del qüestionari, es
tracten de preveure els problemes que poden surgir, etc. Amb la finalitat
de homogeneïtzar l’actuació de les persones entrevistadores
Després es realitzaran entrevistes de prova (el pretest)
En una segona reunió s’exposen les dificultats trobades al pretest i es
debat sobre el funcionament del qüestionari.
Es redacta la versió definitiva del qüestionari
En reunions posteriors es fa un seguiment dels problemes que van
sorgint i es supervisa als entrevistadors mitjançant l’assessorament
(resolució de problemes) i el control (comprovació)

22
El contacte inicial

De la presentació de la persona entrevistada depen en gran mesura

l’acceptació de fer el qüestionari per part de la persona entrevistada. Per
això cal aportar informació sobre:
- Qui ha encarregat i finançat l’estudi
- Quins són els objectius
- Per què ha sigut seleccionat per fer el qüestionari, pel que haurà
de destacar la importància de la seua col·laboració
- Ha d’assegurar el seu anonimat

23
4. La codificació

Els qüestionaris cumplimentats seran enviats al centre receptor, on es

graben les dades en una única matriu i es codifiquen les preguntes
obertes per al seu posterior anàlisis

24
7. MODALITATS DE RECOPILACIÓ DE DADES

1.) L’entrevista cara a cara

2.) L’entrevista telefònica
3.) Qüestionari autocumplimentat
4.) Entrevistes informatitzades
5.) Entrevistes telemàtiques

25
7.1.) L’entrevista cara a cara
L’entrevista depèn de l’actuació de la persona que entrevista, i del mode
en el que planteja i condueix la relació amb l’entrevistat:
- Segons mida mostral caldrà un equip de persones entrevistadores
- Cal evitar l’efecte de l’entrevistador: cal estandarditzar el seu
comportament i precisar la seua actuació, pel que cal una formació
- Objectiu: evitar-se qualsevol comportament que puga influir en
l’entrevistat:
- Evitar expressar aprovació/desaprovació: ha de respondre amb frases o
gestos neutrals quan la persona entrevistada reclama la seua reacció
- Ha d’aconseguir que la persona enquestada col·labore, que no decaiga la
seua atenció i interès
Ha d’aconseguir que la persona entrevistada entenga el significat, sense
malentesos
Ha de mantenir una actitud amistosa però neutral: permissibilitat per
transmetre que no hi ha una resposta correcta/incorrecta sinó
variabilitat

26
Les persones entrevistadores per acomplir els objectius han de presentar
una sèrie de trets:
1. Característiques físiques: depenen de la mostra a entrevistar.
Ex. Gènere, edat, classe social, nivell d’estudis, aspecte neutral, etc
2. Expectatives de l’entrevistador: influència inconscient
- Es transmeten de forma inconscient: to de veu, gestos (mirada, mans , cap),
mode de llegir la pregunta, etc
- Respecte a les preguntes plantejades o la persona entrevistada, amb gran
influència sobre les persones indecises
3. Preparació: interacció invisible
1. Formació inicial: sobre el tipus d’interacció, la influència inconscient, etc
2. Instruccions de comportament per evitar la seua influència i ajudar en la
interpretació, i també sobre el mode de complimentar el qúestionari
3. Els qüestionaris inclouen unes normes d’administració
4. Motivacions:
- La persona que entrevista ha d’estar implicada en els objectiu de la investigació

27
Secció: Dades d’identificació
Secció: Dades contextuals i d’incidència
Secció: Dades sobre el desenvolupament de la entrevista
7.2.) L’entrevista telefònica
Als darrers anys s’empra més quotidianament
1. Avantatges:
- Permet realitzar l’enquesta amb rapidesa, agilitza el treball de camp
- Comporta costos molt inferiors
- Provoca menys resistència a la realització de l’entrevista
- Percepció d’una major garantia d’anonimat
- Permet cobrir a entrevistades que viuen en zones perifèriques: dispersió
territorial VS concentració
- Facilita la formació de les persones entrevistadores, que a més estan en
una mateix nucli
- Permet utilitzar l’ordinador en la fase de recopilació de les dades:
Computer Assisted Telephone Interviewing (CATI)

32
2. Desavantatges:
- Major distancia en la interacció entre persona entrevistadora i entrevistada
que comporta:
- Menor implicació per part de la persona que respon, el que comporta
una major incidència de respostes superficials o a l’atzar
- Menor duració, i per tant, menor profundització
- Simplificació de les preguntes i temes, i formulació sintètica
- No recomanable per a temes d’investigació en els que es
precisa informació detallada
- No utilització de material visual (fitxes, fotos, dibuixos, etc)
- La persona entrevistada no pot registar dades no verbals (sobre
l’habitatge, la persona que respon, el context, etc.)
- Exclusió de sectors socials que no disposen de línia telefònica, sovint els
més desafavorits
- Exclusió de persones amb menors recursos en la llar (ex. persones major)
- Pressió derivada de la limitació temporal i instantaneïtat: No permet el
temps de reflexió, rapidesa i agilitat en la pregunta i la resposta

33
7.3.) Qüestionari autocumplimentat
L’individu enquestat respon sense la presència de l’entrevistador/a:
Qüestionaris a l’aula, usuaris d’un servei, qüestionari en un event (fira,
exposició) deixats en les llars, etc.
1. Avantatges:
- Estalvi en els costos de realització: temps i recursos humans
2. Desavantatges:
- Increment dels error en la cumplimentació: desconeixement del que
és un qüestionari, disminució de la motivació, diferents nivells
educatius, etc.
- El que comporta que ha de ser curt, concís i senzill
- Autoselecció dels subjectes que responen: Entregarà el qüestionari
els subjectes més motivats
- El que comporta una dificultat a l’hora de generalitzar les dades
34
3. Tipus de qüestionaris autocumplimentats:
1.) Enquesta de grup: ex. Qüestionari passat a l’aula
La presencia d’un/a entrevistador/a redueix els errors a:
- Entregar i recollir els qüestionaris
- Impartir les instruccions
- Resoldre dubtes

2.) Enquesta individual, alhora classificades segons:

2.1 Amb obligació de devolució: ex. Cens
- Com al cas anterior, els errors disminueixen:
- Errors de cumplimentació
- Errors d’autoselecció
- Emprada per institucions nacionals d'estadística, cens i investigació
- Permet formats alternatius: ex. Ficha-diari (estudi del temps),
entrega de factures (estudi del consum), etc

35
2.2 Sense obligació de devolució
S’envia per correu postal a una llista de subjectes representarius el
qüestionari amb una carta de presentació i un sobre prefranquejat
1. Avantatges:
- Estalvi en els costos: reduïts a impressió i enviament
- Major flexibilitat temporal per respondre
- Major garantia d’anonimat, no conté elements que l’autoidentifiquen
- Absència de distorsions degudes a la persona entrevistadora
- Accés a persones en àrees perifèriques (dispersió territorial)
2. Desavantatges:
- Baix percentatge de resposta ( no sol superar el 50%)
- Distorció de la mostra degut a l’autoselecció
- Perfil de resposta amb nivell educatiu elevat, doncs estan acostumats
a la comunicació escrita
- Desconeixement de qui respon vertaderament al qüestionari
- Impossibilitat d’utilitzar qüestionaris complexos
- Limitació en l’extensió del qüestionari

36
4. La qualitat de les respostes rebudes depèn:
1. La institució que patrocina la investigació, el crèdit, el prestigi i el grau de
coneixement d’aquesta
- També de qui signa la carta de presentació (alcalde/essa Vs director de la
investigació
2. L’extensió del qüestionari, la presentació la facilitat o dificultat de les
preguntes
3. les característiques dels entrevistats: s’obtenen millors resultats quan el
públic objecte d’estudi pertany a un segment concret de la població (ex.
Membres d’una associació, categoria professional, empresa, etc.)
4. la sol·licitud de la resposta: El procediment de sol·licitud més complet consta
de 4 fases.
1.Enviament del qüestionari amb una carta adjunta
2.Enviament de la carta de sol·licitud
3.Enviament d’una segona sol·licitud acompanyada del qüestionari
4.Trucada telefònica
37
7.4.) Entrevistes informatitzades

Són les entrevistes que utilitzen l’ordinador per recopilar les dades.
Semblants a l’entrevista cara a cara però la persona que enquesta recopila
en ordinador (no paper)
CAPI = Computer Assisted personal Interviewing

1. Avantatges:
- Eliminació de les fases de codificació i introducció de dades
- Reducció dels errors en la introducció de les dades
- Reducció del temps de duració del treball de camp
- Agilització en els qüestionaris complexos, doncs l’ordinador gestiona
el desenvolupament (preguntes filtre, preguntes condicionades, etc)

38
7.5.) Entrevistes telemàtiques
S’utiliza l’ordinador per a la realització del qüestionari sense la presència
d’una persona entrevistadora: La persona entrevistada llig les preguntes i
respon el qüestionari
L’ordinador es converteix en el suport d’interacció entre el centre de
recollida de dades i la persona entrevistada

1. Avantatges:
- Eliminació de la figura de la persona entrevistadora: estalvi econòmic
- Immediatesa: Estudi dels canvis socials en un temps breu
2. Desavantatges:
- Les limitacions del qüestionari autocumplimentat

39