EXPERIMENTACIÓ EN

ENGINYERIA QUÍMICA II
102395

BESCANVIADORS DE CALOR

DEPARTAMENT D’ENGINYERIA QUÍMICA, BIOLÒGICA I

AMBIENTAL
CURS 2019-20

1 de 13
 ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. OBJECTIUS

3. MUNTATGE EXPERIMENTAL

4. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL

5. RESULTATS I DISCUSSIÓ

6. BIBLIOGRAFIA

2 de 13
1. INTRODUCCIÓ
En un bescanviador de calor, qualsevol diferència de temperatura entre els dos fluids que hi
circulen suposa una transferència de calor a través de la superfície de bescanvi.

El cabal de calor, Q, que guanya o perd un corrent de cabal màssic, Qm, i calor específica, Cp,
quan passa d’una temperatura, T1, a una T2 ve donat per:

Q = Q m ⋅ Cp ⋅ (T1 − T2 ) (1)
on:
Q : (kW)
Qm : (kg/s)
Cp : (kJ/kg·K)

D’altra banda, en un bescanviador de calor, el cabal de calor a través de la paret del tub que
separa els dos fluids ve donat per:
Q = U ⋅ A ⋅ ∆Tml (2)

on U és el coeficient global de transmissió de calor; A és l’àrea de bescanvi del bescanviador

i ∆Tml és la diferència de temperatures mitjana logarítmica entre els dos fluids.

El bescanviador de calor pot operar en contracorrent (Figura 1) o en paral·lel (Figura 2). En

l’operació en contracorrent ambdós fluids circulen en direccions oposades respecte la
superfície de bescanvi. En canvi, en l’operació en paral·lel, els dos fluids circulen en la
mateixa direcció respecte la superfície de bescanvi.

3 de 13
 paret

T1,L T4,L L=L, T1, L L=L, T4, L

fluid 1 fluid 2

T1,0 T4,0
L=0, T1, 0 L=0, T4, 0

Figura 1. Operació en contracorrent

paret

T1,L T4,L L=L, T1, L L=L, T4, L

fluid 1 fluid 2

T1,0 T4,0
L=0, T1, 0 L=0, T4, 0

Figura 2. Operació en paral·lel.

Com que la diferència de temperatura entre el fluid fred i el fluid calent varia al llarg del
bescanviador de calor, és necessari definir una diferència de temperatura mitjana (força
impulsora) que permeti calcular la transferència de calor. Aquesta diferència de

4 de 13
temperatura mitjana es defineix com l’increment de temperatura mitjana logarítmica
(∆Tml) (Equació (3)).

(∆T1 − ∆T2 ) ∆T1 = T1, 0 − T4, 0

∆Tml = (3) on
∆T1 ∆T2 = T1, L − T4, L
ln( )
∆T2

L’àrea de transmissió de calor del bescanviador de doble tub es pot calcular mitjançant la
mitjana aritmètica (dm) del diàmetre intern i extern del tub interior (Equació 4), i la longitud
del tub de transmissió, L, segons l’equació (5). En el cas del bescanviador de carcassa i tubs,
l’àrea total de transferència es calcula mitjançant el sumatori de les àrees de transferència
de cada tub.
d + di
dm = e (4)
2

A = π⋅ dm ⋅ L (5)

El coeficient global de transmissió de calor es pot calcular:

Q
U= (6)
A ⋅ ∆Tml

2. OBJECTIUS
L’objectiu de la pràctica és calcular el coeficient global de transmissió de calor a través d’un
bescanviador de calor de doble tub i un altre de carcassa i tubs en diferents condicions de
treball.

3. MUNTATGE EXPERIMENTAL
El muntatge experimental està format per l’equip de bescanvi de calor (doble tub o carcassa
i tubs) i per dos circuits d’aigua independents. El circuit d’aigua freda es un corrent
d’entrada continua d’aigua de l’aixeta i el corrent d’aigua calenta és un circuit tancat on
l’aigua de sortida del procés s’escalfa i es retorna de nou a l’entrada del procés. Tots dos
sistemes tenen un sistema d’adquisició de dades però només el multitubular està controlat
per un programa.

Consulteu l’ajuda del programa per a més informació. A l’ordinador que hi ha connectat al
5 de 13
bescanviador de carcassa i tubs trobareu les ajudes. La del bescanviador de doble tub a
c:\program files\armfield\HT30-304\HT31\help i walk. La del multitubular a c:\program
files\armfield\HT30-XC-304\HT33\help i walk. Les carpetes del help i walk es poden copiar i
visualitzar en un altre ordinador que pugui llegir els fitxers .hlp. A partir de Windows Vista,
per defecte, ja no hi ha el visor d’aquests fitxers i s’ha d’instal·lar. Quan s’intenta obrir un
d’aquests fitxers, una ajuda del sistema ja avisa i dirigeix cap a la web d’ on es pot descarregar
el visor. També es pot baixar el programa de
http://support2.microsoft.com/kb/917607

Alternativament, per visualitzar els fitxer tipus .hlp a Windows Vista o posterior es pot instal·lar
el programa gratuït “Help Explorer Viewer”.

3.1. Bescanviador de doble tub

En la Figura 3 es mostra un esquema del bescanviador de doble tub de la pràctica.

3
2
4

(1) i (2) Entrada o sortida del tub exterior; (3) i (4) Entrada o sortida del tub interior; (5) Termoparells per al
seguiment de la temperatura.

Figura 3. Esquema del bescanviador de doble tub.

El bescanviador té les següents especificacions:

• Diàmetre interior del tub intern: di = 0.0083m

• Diàmetre exterior del tub intern: de = 0.0095m

6 de 13
 • Longitud del tub de transmissió: L = 0.660m

3.2. Bescanviador de carcassa i tubs

La Figura 4 mostra un esquema del bescanviador de carcassa i tubs de la pràctica.

(1) i (2) Unitat de suport del bescanviador. (3) i (8) Entrada o sortida del feix de tubs. (4) Sortida de carcassa.
(5) Entrada de carcassa. (6) i (7) Accessoris del muntatge. (9) Termoparells.

Figura 4. Esquema del bescanviador de carcassa i tubs

El bescanviador té les següents especificacions:

• Diàmetre interior del tubs: di = 0.00515m

• Diàmetre exterior del tub intern: de = 0.00635m

• Longitud de cada tub: L1 tub = 0.144m

• Número de tubs: n = 7

4. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
De cara a la comparació d’experiments cal que els cabals dels experiments que es volen
7 de 13
comparar siguin el més semblants possibles. Tingueu en compte això a l’hora de fixar els
cabals d’aigua freda. S’hauran de comparar els experiments de dos en dos per treure
conclusions i també entre els diferents tipus d’orientació del flux.

4.1. Bescanviador de doble tub

El bescanviador de doble tub no utilitza cap programa informàtic.

a) Ompliu el circuit d’aigua calenta amb aigua destil·lada, si cal.

b) L’aigua calenta sempre circularà per l’interior del tub intern i l’aigua freda per la zona
anular.

c) Comproveu que les connexions estan segons la configuració de treball, paral·lel o

contracorrent, sinó canvieu les connexions del circuït d’aigua freda, les de l’aigua
calenta no les canvieu ja que la bomba agafa aire i es para per excés de temperatura.

d) Obriu el pas d’aigua freda.

e) Connecteu i enceneu el sistema de control i adquisició de dades.

f) Fixeu els cabals de treball. El cabal d’aigua freda es fixa calibrant amb una proveta i
un cronòmetre. El cabal de la calenta es fixa amb la vàlvula de regulació del circuit
fins que apareix en pantalla el valor desitjat, no obstant per a fer els càlculs utilitzeu
el valor que compleix amb la condició que la calor guanyada pel fluid fred és igual a
la calor cedida pel fluid calent.

g) Fixeu la temperatura del punt de consigna del sistema de control d’escalfament a 50

°C.

h) Aneu prenent nota de les temperatures fins que arribi a l’estat estacionari que són
les dades que interessen per fer els càlculs. Com que el sistema no té un control
gaire fi no espereu que les temperatures es quedin clavades, doneu per bo quan
tinguin petites oscil·lacions al voltant d’un valor estable en el temps.

Per a cada tipus de circulació s’han de fer els següents experiments:

cabal fred, L/min 2 2 1 1

cabal calent, L/min 1 2 1 2

8 de 13
En total seran vuit experiments: 4 en contracorrent i 4 en paral·lel. L'objectiu es poder-los
comparar de dos en dos per veure la influència del cabal d'aigua calenta i de freda. Això vol
dir que, per exemple, si s'està estudiant la influència del cabal d'aigua calenta quan el de
freda és 2 L/min, els cabals de freda han de ser el més semblants possibles, no cal que siguin
de 2 L/min clavats però si són, per exemple, 2.1 que tots dos siguin 2.1 L/min. Per veure la
influència del tipus de circulació (paral·lel i contracorrent) també cal que els cabals siguin el
més semblants possibles. Així quan es comparin experiments per veure la influència del
tipus d’orientació del flux tots dos experiments han de tenir cabals semblants.

4.2. Bescanviador de carcassa i tubs (multitubular)

El bescanviador de carcassa i tubs utilitza un programa per al control, adquisició de dades i

càlcul de resultats que és el HT33 Shell & Tube Heat Exchanger.

a) Arrenqueu l’ordinador i el programa HT33 sempre amb l’opció de contracorrent

(encara que es treballi en paral·lel, en aquest cas el que es canviaran seran les
connexions dels termoparells del fluid calent i les connexions d’aigua calenta).

b) Mireu els diferents apartats de la presentació que ofereix el programa per saber com
treballa la instal·lació. Abans de començar a fer la pràctica s’ha de contestar
correctament el qüestionari que proposa el programa (apartat de “QUESTIONS” a la
pantalla inicial de presentació), sinó les columnes on el programa mostra els càlculs no
es poden visualitzar.

c) L’aigua calenta sempre circularà per l’interior dels tubs i l’aigua freda per la zona de
carcassa. D'aquesta manera es minimitzen les pèrdues de calor a l'exterior.

d) Comproveu que les connexions estan segons l’experiment a realitzar (paral·lel o

contracorrent). Si no estan correctes canvieu les connexions de l’aigua calenta, però
abans tanqueu les vàlvules de color vermell per evitar que es desencebi la bomba.

e) Ompliu amb aigua destil·lada el dipòsit d’aigua calenta i obriu el circuit d’aigua freda
(un quart de volta de l'aixeta és suficient).

f) Connecteu i enceneu la base del bescanviador. Poseu en marxa el sistema

d’adquisició de dades (botó "Power On”) ha d’estar en 1 (a l’esquerra de la pantalla
on hi ha l’esquema del sistema).

9 de 13
 g) El cabal d’aigua freda es fixa calibrant amb un vas graduat i un cronòmetre. El seu
valor s’haurà d’introduir a la columna corresponent del full de càlcul.
h) El cabal d’aigua calenta es fixa amb el controlador (botó "flow") en manual i a un 20 i
un 30% del cabal màxim. Aquest és el que s’utilitza per fer l’experiment però el valor
que mostra en pantalla no és correcte i tampoc el valor que utilitza el full de càlcul.
Al full de càlcul s’haurà de posar, a la columna corresponent, el valor que resulta de
fer un balanç entre el fluid fred i el calent suposant que tota la calor que perd el
calent l’agafa el fred i que és menyspreable la calor que perd el fred cap als voltants.

i) A continuació fixeu el punt de consigna del sistema d’escalfament a 50°C, opció

automàtica i poseu en marxa l’escalfador (botó "heater").

j) Aneu seguint l’evolució de les temperatures fins que arribin a l’estat estacionari que
són les dades amb les que es faran els càlculs. Es pot fer que el sistema representi
gràficament les temperatures, fa més còmode el seguiment del procés (botó gràfic).

k) Quan es treballa en paral·lel el termoparell 1 es connecta a la base 2 i el termoparell

2 a la base 1, amb això el sistema seguirà controlant la temperatura d’entrada de
l’aigua calenta al bescanviador (més estable) i no la de sortida. Aquest canvi fa que
els càlculs fets pel programa no siguin correctes (encara que s’assemblen),
bescanvieu els valors de les columnes T1 i T2 i a la columna ‘flow orientation’ poseu
‘p’ en comptes de ‘countercurrent’ per tal que els càlculs siguin els correctes,
alternativament podeu fer vosaltres els càlculs amb les dades del sistema.

Per a cada tipus de circulació s’han de fer els següents experiments:

cabal fred, L/min 2 2 1 1

cabal calent, L/min 20 %, manual 30 %, manual 20 %, manual 30 %, manual

En total seran vuit experiments: 4 en contracorrent i 4 en paral·lel, que es compararan de

dos en dos per tal de veure l'efecte del cabal d'aigua calenta i freda. Els cabals de freda no
cal que siguin exactament 2 i 1 però sí que siguin el més semblant possibles en els quatre
experiments (els dos en contracorrent i els dos en paral·lel) per tal de poder comparar els
resultats.

Guardeu el fitxer de resultats com a fitxer .xls (EXCEL 5) no com a .vts i assegureu-vos que
l’Excel es capaç d’obrir-lo sense problemes.

10 de 13
5. RESULTATS I DISCUSSIÓ

5.1. Bescanviador de doble tub

• Per a un cas en contracorrent i un en paral·lel dibuixeu la variació de la temperatura

dels dos fluids (ordenada) amb la llargada del tub (abscissa). Analitzeu els gràfics.
Què passaria si el bescanviador fos molt més llarg?

• Per a cada experiment, calculeu el cabal d’aigua calenta que compliria amb la
condició que la calor guanyada per l’aigua freda és igual a la perduda per la calenta.
Utilitzeu aquest valor per fer els càlculs.

• Analitzeu la influència del mode d'operació (paral·lel i contracorrent) en el valor del

coeficient global. Compareu els experiments de dos en dos.

• Analitzeu la influència de la variació de cabal d'aigua freda i calenta en el valor del

coeficient global comparant els experiments de dos en dos.

• Busqueu a la bibliografia valors típics del coeficient global en bescanviadors de calor

per a sistemes aigua - aigua i compareu-los amb els obtinguts als experiments.

• Quins grups adimensionals solen aparèixer a les correlacions per determinar

coeficients de transmissió de calor a l'interior i exterior de tubs amb convecció
forçada?

5.1. Bescanviador de carcassa i tubs

• Per a un cas en contracorrent i un en paral·lel dibuixeu la variació de la temperatura

dels dos fluids (ordenada) amb la llargada del tub (abscissa). Analitzeu els gràfics.

• Per a cada experiment, calculeu el cabal d’aigua calenta que compliria amb la
condició que la calor guanyada per l’aigua freda es igual a la perduda per la calenta.
Utilitzeu aquest valor per a fer els càlculs. Els valors dels cabals d'aigua freda i
calenta s'han d'introduir al full de càlcul perquè faci bé els càlculs, els valors que
apareixien en pantalla no són els correctes i són els que utilitzaria el full de càlcul si
no es canvien.

11 de 13
 • Amb els valors del coeficient global calculats pel programa feu una taula amb els
resultats i analitzeu l'efecte de la variació del cabal d'aigua freda i calenta i el mode
d'operació (paral·lel o contracorrent) comparant els experiments de dos en dos.

Penseu que s’ha enganyat al programa quan s’ha treballat en paral·lel, per la
connexió dels termoparells, i que s’han de fer canvis al full de càlcul del programa
(bescanviar valors de T1 i T2 i posar ‘p’ a ‘flow orientation’). Els cabals d’aigua calenta
i freda també s’hauran de modificar o sinó agafarà els que apareixien per pantalla
que no eren correctes.

• Busqueu a la bibliografia valors típics del coeficient global en bescanviadors de calor

per a sistemes aigua - aigua i compareu-los amb els obtinguts als experiments.

• Quins grups adimensionals solen aparèixer a les correlacions per a determinar

coeficients de transmissió de calor a l'interior i exterior de tubs amb convecció
forçada?

6. BIBLIOGRAFIA

W.L. McCabe, J.C. Smith, P. Harriott

“Unit Operations of Chemical Engineering”, 7th ed., McGraw-Hill, 2005.

R. Sinnott, G. Towler
“Chemical Engineering Design”, 5th ed., Elsevier B-H, 2009.

“Perry's Chemical Engineers’ Handbook”, R.H. Perry, D.W. Green editors, 8th ed., McGraw-
Hill, 2008.

Ajuda del HT33 d’ Armfield situada a c:\program files\armfield\HT30-XC-304\HT33\help

Ajuda del HT31 d’ Armfield situada a c:\program files\armfield\HT30-304\HT31\help

12 de 13
MATERIAL

a cada muntatge:

1 proveta plàstic de 1 L
1 cronòmetre.

13 de 13