Professional Documents
Culture Documents
Bescanviadors
Bescanviadors
ENGINYERIA QUÍMICA II
102395
BESCANVIADORS DE CALOR
1 de 13
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. OBJECTIUS
3. MUNTATGE EXPERIMENTAL
4. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
5. RESULTATS I DISCUSSIÓ
6. BIBLIOGRAFIA
2 de 13
1. INTRODUCCIÓ
En un bescanviador de calor, qualsevol diferència de temperatura entre els dos fluids que hi
circulen suposa una transferència de calor a través de la superfície de bescanvi.
El cabal de calor, Q, que guanya o perd un corrent de cabal màssic, Qm, i calor específica, Cp,
quan passa d’una temperatura, T1, a una T2 ve donat per:
Q = Q m ⋅ Cp ⋅ (T1 − T2 ) (1)
on:
Q : (kW)
Qm : (kg/s)
Cp : (kJ/kg·K)
D’altra banda, en un bescanviador de calor, el cabal de calor a través de la paret del tub que
separa els dos fluids ve donat per:
Q = U ⋅ A ⋅ ∆Tml (2)
3 de 13
paret
fluid 1 fluid 2
T1,0 T4,0
L=0, T1, 0 L=0, T4, 0
paret
fluid 1 fluid 2
T1,0 T4,0
L=0, T1, 0 L=0, T4, 0
Com que la diferència de temperatura entre el fluid fred i el fluid calent varia al llarg del
bescanviador de calor, és necessari definir una diferència de temperatura mitjana (força
impulsora) que permeti calcular la transferència de calor. Aquesta diferència de
4 de 13
temperatura mitjana es defineix com l’increment de temperatura mitjana logarítmica
(∆Tml) (Equació (3)).
L’àrea de transmissió de calor del bescanviador de doble tub es pot calcular mitjançant la
mitjana aritmètica (dm) del diàmetre intern i extern del tub interior (Equació 4), i la longitud
del tub de transmissió, L, segons l’equació (5). En el cas del bescanviador de carcassa i tubs,
l’àrea total de transferència es calcula mitjançant el sumatori de les àrees de transferència
de cada tub.
d + di
dm = e (4)
2
A = π⋅ dm ⋅ L (5)
Q
U= (6)
A ⋅ ∆Tml
2. OBJECTIUS
L’objectiu de la pràctica és calcular el coeficient global de transmissió de calor a través d’un
bescanviador de calor de doble tub i un altre de carcassa i tubs en diferents condicions de
treball.
3. MUNTATGE EXPERIMENTAL
El muntatge experimental està format per l’equip de bescanvi de calor (doble tub o carcassa
i tubs) i per dos circuits d’aigua independents. El circuit d’aigua freda es un corrent
d’entrada continua d’aigua de l’aixeta i el corrent d’aigua calenta és un circuit tancat on
l’aigua de sortida del procés s’escalfa i es retorna de nou a l’entrada del procés. Tots dos
sistemes tenen un sistema d’adquisició de dades però només el multitubular està controlat
per un programa.
Consulteu l’ajuda del programa per a més informació. A l’ordinador que hi ha connectat al
5 de 13
bescanviador de carcassa i tubs trobareu les ajudes. La del bescanviador de doble tub a
c:\program files\armfield\HT30-304\HT31\help i walk. La del multitubular a c:\program
files\armfield\HT30-XC-304\HT33\help i walk. Les carpetes del help i walk es poden copiar i
visualitzar en un altre ordinador que pugui llegir els fitxers .hlp. A partir de Windows Vista,
per defecte, ja no hi ha el visor d’aquests fitxers i s’ha d’instal·lar. Quan s’intenta obrir un
d’aquests fitxers, una ajuda del sistema ja avisa i dirigeix cap a la web d’ on es pot descarregar
el visor. També es pot baixar el programa de
http://support2.microsoft.com/kb/917607
Alternativament, per visualitzar els fitxer tipus .hlp a Windows Vista o posterior es pot instal·lar
el programa gratuït “Help Explorer Viewer”.
3
2
4
(1) i (2) Entrada o sortida del tub exterior; (3) i (4) Entrada o sortida del tub interior; (5) Termoparells per al
seguiment de la temperatura.
(1) i (2) Unitat de suport del bescanviador. (3) i (8) Entrada o sortida del feix de tubs. (4) Sortida de carcassa.
(5) Entrada de carcassa. (6) i (7) Accessoris del muntatge. (9) Termoparells.
• Número de tubs: n = 7
4. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
De cara a la comparació d’experiments cal que els cabals dels experiments que es volen
7 de 13
comparar siguin el més semblants possibles. Tingueu en compte això a l’hora de fixar els
cabals d’aigua freda. S’hauran de comparar els experiments de dos en dos per treure
conclusions i també entre els diferents tipus d’orientació del flux.
b) L’aigua calenta sempre circularà per l’interior del tub intern i l’aigua freda per la zona
anular.
f) Fixeu els cabals de treball. El cabal d’aigua freda es fixa calibrant amb una proveta i
un cronòmetre. El cabal de la calenta es fixa amb la vàlvula de regulació del circuit
fins que apareix en pantalla el valor desitjat, no obstant per a fer els càlculs utilitzeu
el valor que compleix amb la condició que la calor guanyada pel fluid fred és igual a
la calor cedida pel fluid calent.
h) Aneu prenent nota de les temperatures fins que arribi a l’estat estacionari que són
les dades que interessen per fer els càlculs. Com que el sistema no té un control
gaire fi no espereu que les temperatures es quedin clavades, doneu per bo quan
tinguin petites oscil·lacions al voltant d’un valor estable en el temps.
8 de 13
En total seran vuit experiments: 4 en contracorrent i 4 en paral·lel. L'objectiu es poder-los
comparar de dos en dos per veure la influència del cabal d'aigua calenta i de freda. Això vol
dir que, per exemple, si s'està estudiant la influència del cabal d'aigua calenta quan el de
freda és 2 L/min, els cabals de freda han de ser el més semblants possibles, no cal que siguin
de 2 L/min clavats però si són, per exemple, 2.1 que tots dos siguin 2.1 L/min. Per veure la
influència del tipus de circulació (paral·lel i contracorrent) també cal que els cabals siguin el
més semblants possibles. Així quan es comparin experiments per veure la influència del
tipus d’orientació del flux tots dos experiments han de tenir cabals semblants.
b) Mireu els diferents apartats de la presentació que ofereix el programa per saber com
treballa la instal·lació. Abans de començar a fer la pràctica s’ha de contestar
correctament el qüestionari que proposa el programa (apartat de “QUESTIONS” a la
pantalla inicial de presentació), sinó les columnes on el programa mostra els càlculs no
es poden visualitzar.
c) L’aigua calenta sempre circularà per l’interior dels tubs i l’aigua freda per la zona de
carcassa. D'aquesta manera es minimitzen les pèrdues de calor a l'exterior.
e) Ompliu amb aigua destil·lada el dipòsit d’aigua calenta i obriu el circuit d’aigua freda
(un quart de volta de l'aixeta és suficient).
9 de 13
g) El cabal d’aigua freda es fixa calibrant amb un vas graduat i un cronòmetre. El seu
valor s’haurà d’introduir a la columna corresponent del full de càlcul.
h) El cabal d’aigua calenta es fixa amb el controlador (botó "flow") en manual i a un 20 i
un 30% del cabal màxim. Aquest és el que s’utilitza per fer l’experiment però el valor
que mostra en pantalla no és correcte i tampoc el valor que utilitza el full de càlcul.
Al full de càlcul s’haurà de posar, a la columna corresponent, el valor que resulta de
fer un balanç entre el fluid fred i el calent suposant que tota la calor que perd el
calent l’agafa el fred i que és menyspreable la calor que perd el fred cap als voltants.
j) Aneu seguint l’evolució de les temperatures fins que arribin a l’estat estacionari que
són les dades amb les que es faran els càlculs. Es pot fer que el sistema representi
gràficament les temperatures, fa més còmode el seguiment del procés (botó gràfic).
Guardeu el fitxer de resultats com a fitxer .xls (EXCEL 5) no com a .vts i assegureu-vos que
l’Excel es capaç d’obrir-lo sense problemes.
10 de 13
5. RESULTATS I DISCUSSIÓ
• Per a cada experiment, calculeu el cabal d’aigua calenta que compliria amb la
condició que la calor guanyada per l’aigua freda és igual a la perduda per la calenta.
Utilitzeu aquest valor per fer els càlculs.
• Per a cada experiment, calculeu el cabal d’aigua calenta que compliria amb la
condició que la calor guanyada per l’aigua freda es igual a la perduda per la calenta.
Utilitzeu aquest valor per a fer els càlculs. Els valors dels cabals d'aigua freda i
calenta s'han d'introduir al full de càlcul perquè faci bé els càlculs, els valors que
apareixien en pantalla no són els correctes i són els que utilitzaria el full de càlcul si
no es canvien.
11 de 13
• Amb els valors del coeficient global calculats pel programa feu una taula amb els
resultats i analitzeu l'efecte de la variació del cabal d'aigua freda i calenta i el mode
d'operació (paral·lel o contracorrent) comparant els experiments de dos en dos.
Penseu que s’ha enganyat al programa quan s’ha treballat en paral·lel, per la
connexió dels termoparells, i que s’han de fer canvis al full de càlcul del programa
(bescanviar valors de T1 i T2 i posar ‘p’ a ‘flow orientation’). Els cabals d’aigua calenta
i freda també s’hauran de modificar o sinó agafarà els que apareixien per pantalla
que no eren correctes.
6. BIBLIOGRAFIA
R. Sinnott, G. Towler
“Chemical Engineering Design”, 5th ed., Elsevier B-H, 2009.
“Perry's Chemical Engineers’ Handbook”, R.H. Perry, D.W. Green editors, 8th ed., McGraw-
Hill, 2008.
12 de 13
MATERIAL
a cada muntatge:
1 proveta plàstic de 1 L
1 cronòmetre.
13 de 13