TEMA1.

MODERNISME I
AVANTGUARDA EN PRÀCTICA:
ELS INICIS DEL SEGLE XX
INTRODUCCIÓ
• Situació històrica: auge dels imperis colonials
o Imperis britànic, germànic, francès
o Exotisme en auge a Europa
o Creixement econòmic amb segona revolució industrial, que suposa la primera
globalització
• Consum musical
o Premsa musical escrita → es desenvolupa, facilitant la possibilitat d’accedir a
les reflexions musicals
o Ràdio → impulsa i difon música i permet la possibilitat de prescindir de la
situació auràtica
o Reproducció musical mecànica → canvi radical de la manera d’escoltar i
relacionar-se amb el repertori musical
o Gran repertori orquestral i operístic → se segueix identificant amb unes classes
socials determinades
o Escolta massiva → l’escolta de fragments d’òpera concrets possibilita la
connexió de peça-òpera (el reconeixement de la part pel tot)
o Retrocès hausmusik → en el segle XIX hi ha gran nombre d’actors musicals
privats i domèstics, que al segle XX comencen a ser només oients
• La qüestió harmònica: ampliació de la tonalitat
o Crisi de la tonalitat
▪ Dissolució-extinció-ruptura de la tonalitat
▪ Es posa en qüestió el sistema tonal que des de Rameau (1722) estava
operatiu
o Mètodes per a eixamplar la tonalitat com a sistema
▪ L’emancipació de la dissonància (Arnold Schönberg)
• La superposició per terceres infinita ens porta a acceptar que
els 12 sons cromàtics han de ser tractats amb igualtat
▪ Acords de sèptima disminuïda permeten moltes resolucions diferents
▪ Acords de cinquena augmentada
▪ Modalitat
• Occidental o no
• Debussy presenta elements modes de tons enters, pentatòniques
• Socava la tonalitat ortodoxa
▪ Construcció de l’harmonia per superposició de quartes
 • L’estructuració del discurs sonor: la forma
o Renuciar a la la tonalitat fa plantejar-se també el concepte de desenvolupament
o Tradició clàssica i romàntica
▪ El desenvolupament de temes mitjançant els viatges tonals
o Variació
▪ El material no es desenvolupa des del punt de vista harmònic i tonal
▪ Es canvia des de la visió tímbrica, melòdica, rítmica
o Renúncia al desenvolupament
▪ El material sonor es limita a presentar-se
▪ El següent material sonor es juxtaposa al primer, normalment per
contrast
▪ Joc d’oposicions que acaba creant una forma mosaic
▪ El material es construeix per juxtaposició, no per continuïtat
▪ Jeux (1913) de Debussy és el paradigma de la forma mosaïc
o Multi-layered composition
▪ Composició multicapa, multiestrat
▪ Desplegaments horitzontalitats
▪ Els materials musicals són subgrups que es superposen i funcionen de
manera individual
▪ Inici de la Consagració de la Primavera
▪ Recorden als procediments de composició de la música medieval
(motets)
▪ Es pensa més en contrapunt lineal que no en blocs verticals de so
• Els canvis tímbrics
o En aquesta època s’estandarditza l’orquestra simfònica que ara tenim
o Els metalls
▪ L’orquestra romàntica els empra com a suport harmònic
▪ S’independitzen molt
▪ Tenen papers solistes i altres tasques principals
o La percussió
▪ La família de la percussió en l’orquestra
▪ També els instruments individualment
• El ritme
o Segurament és l’aspecte que menys evoluciona
o Se segueix amb la dictadura binari-ternari
o Es comença a treballar incipientment la idea de polirítmia
o Inclusió de procediments rítmics que provenen de fora de la tradició culta
occidental
o Béla Bártok amb els ritmes aksak

CONTINUÏTATS DEL ROMANTICISME

• Per què es manté?
o Explicació biogràfica
▪ Molts dels protagonistes del segon romanticisme continuen vius
▪ Brahms, Bruckner, Hugo Wolf, César Franck
o (De)formació
▪ Molts compositors s’han format en el segon romanticisme
▪ Aprofondeixen en allò en què els seus mestres han treballat
▪ Més en la línia wagneriana que no de Brahms
RICHARD STRAUSS
• El cas dels poemes simfònics: Till Eulenspiegel (1894/5)
o Difusió de l’obra de Strauss és molt superior comparada amb altres
contemporanis
▪ Arranjament de les seues peces
▪ Director d’orquestra
o Argument → Jove desclassat i outsider que s’enfronta a la burgesia de l’època
o Poema simfònic → privilegiava l’ús de formes purament musicals, per sota de
les quals transcorre la història del programa
o Leitmotiv per a Till → es va modificant segons passa per diverses peripècies
o Tractament harmònic-tonal
▪ Coherència tonal dels motius que es fa complexa amb la cromatització
▪ Recorregut per àrees tonals de manera poc ortodoxa segons la tradició
o Llenguatge orquestral
▪ Molt recolzat amb els vents
▪ Amb divisi a les cordes
• El cas del repertori operístics
o Característiques
▪ Arriba el major grau de complexitat el llenguatge derivat de la proposta
wagneriana
▪ Veu la frontera de l’atonalitat però no la traspassa
▪ Forçada l’articulació dramàtica i harmònica
o Elektra (1909)
▪ És el més avantguardista que arriba a compondre
▪ S’empren acords que arriben a la superposició de 12 sons
o Salomé (1905)
▪ Fou més escandalosa en la recepció
▪ S’estrena en 1909
▪ Salomé bíblica
• Filla d’Herodes
• S’encapritxa amb Joan Baptista i en veure’s rebutjada demana
la mort d’aquest
• Arquetípic femení de finals del XIX de la femme fatale
• Feminitat perillosa
▪ Llibret
• Parteix d’un drama teatral d’Oscar Wilde, el qual va causar
debat per l’erotisme explícit
• Planteja un tema molt vigent en l’època: una nova sexualitat
activa
• Otto Weininger en Sexe i caràcter → encontrava en la
sexualitat l’explicació antropològica humana
• Salomé és la representació teatral d’aquesta concepció
o Fins i tot s’explicita un fragment necròfil
▪ Escenografia del 1909 percebuda com a indecent
GUSTAV MAHLER (1860-1911)
• Context vienès
o Ambient imperial amb Franz Josef com a darrer emperador
o Bastió de la tradició, es notava clarament el passat classicista
o Revolucionari en molts dels seus pensadors i artistes: Klimt, Freud,
Schoenberg, etc.
• La influència de la tradició del simfonisme austrogermànic
o Mahler expressa el darrer esglaó que recorre el simfonisme des del classicisme
o Haydn – Mozart – Beethoven – Schubert – Brahms – Bruckner
o Innova en certes coses, però desenvolupà al màxim molts dels aspectes de la
tradició
• El personatge
o És un dels primers directors que es proposa com a director – star system
o Director de l’òpera de la Viena
o Marxa en 1907 a ser director de l’òpera de New York
o No va escriure cap òpera, a pesar d’ésser director de dos òperes
o No fou reconegut àmpliament fins als anys 70, ja que en el seu moment
semblava excessiva
• La influència de la direcció
o El forçava a dedicar-se a la composició en els mesos d’estiu
o Coneixements de les possibilitats instrumentals, tant individualment com
orquestral
o Innovació
▪ No emprar l’orquestra com a una gran massa sonora per a expressar
idees musicals
▪ Entendre l’orquestra com un repositori de molts instruments amb els
quals crear combinacions cambrístiques i de petit format, amb
nombroses i infinites possibilitats tímbriques
• Concepció simfònica
o La veu com la creació d’un cosmos
o Dintre de la simfonia pot incloure’s de tot
o Revoluciona el que s’entenia com a simfonia
▪ Inclusió de solistes vocals i cors des de la 2a fins a la darrera
▪ Ja no n’hi ha una arquitectura en 4 moviments
o Simfonia nº 8
▪ Estrenada en 1910
▪ Apel·latiu de La simfonia dels mil
▪ Qüestió quantitativa → 8 solistes vocals, dos cors mixtos i un cor de
xiquets + orquestra (180 músics)
▪ Qüestió formal → díptic en el qual cadascuna de les parts tanca amb
una intervenció coral
 • Das Lied von Der Erde
o L’obra
▪ Composta en 1908/09
▪ No rep el nom de simfonia, però té el format simfònic ampliat
▪ Orquestra relativament àmplia
▪ Basada en textos de la poesia tradicional xinesa
• Juga amb la idea de l’exotisme
• Aprofita – apropia elements tòpics que es relacionen amb obres
extra-occidental
• Les exposicions universals influeixen en tot això
• Àustria no tenia colònies però igualment arriben les influències
o Característiques musicals
▪ Elements sonors “xinesos”
• No són elements que provenen realment de Xina
• Són un seguit de tòpics sonors que relacionem, encara ara, amb
la música xinesa
• Tòpics
o Cert concepte tímbric d’allò xinès → ús de fusta aguda,
percussió metàl·lica
o Pentatonisme
▪ Textures heterofòniques
▪ Recurs general
• Contínua fluctuació de tempi, d’àrees tonals (juxtaposició de
tonalitats que no permeten definir un recorregut tonal clar) i
caràcter
• Els episodis a penes duren 2 o 3 compassos
▪ Dissociació entre temps real (duració matemàtica) i el temps psicològic
(percepció)
• Bergson està treballant en com la percepció psicològica estan
influint en les realitats físiques
▪ 5é moviment: El borratxo en primavera
• Passatges lírics sonen tan exagerats que podrien ser d’opereta

ALMA SCHINDLER (1879-1964)

• Lied i piano
o Romanticisme
▪ Opressió contra la dona perquè puguen compondre obres de grans
formats
▪ Les dones eren promocionades a partir de les produccions de petit
format
o Anys 20, 30
▪ Compositores que no se’ls impossibilita la composició de gran forma
▪ En centreeuropa encara existeix l’opressió de manera més evident
• Importància d’Alma
o Estudia música a finals del segle XIX
o Escriu molta música i deixa d’escriure-la quan es casa amb Mahler a 1903
o Va intervindre en la còpia, en el passar a net obres del marit
 • La seua obra
o Al voltant de la mort de Gustav, Universal Edition comença a editar les seues
obres
o Fünf Lieder (Cinc lieder)
▪ Editades en 1910, però compostes en 1900
▪ Indica que n’hi ha un desfasament estilístic
▪ Un esperit molt tardorromàntic, en la línia d’Hugo Wolf o Brahms
o Die stille Stadt
▪ Inestabilitat tonal o joc amb les possibilitats que dona aportar
inestabilitat a la tonalitat
▪ Està en re menor però hi ha fluctuacions tonals des d’un inici
▪ Encadenaments d’acords disminuïts
▪ Joc entre el motiu inicial entre la veu i el piano (que el repeteix però
amb variacions cromàtiques lleugeres)
▪ Retòrica musical
• Text molt típicament romàntic
• Pintar el text → licht (llum) = harmonia més clara, F major
o Idea del xiquet com a puresa = harmonia tonal clara

FINLÀNDIA: EL CAS DE JAN SIBÈLIUS (mort 1957)

• Reivindicació
o És de caire nacional, ja que Finlàndia es troba en el procés d’independència de
l’imperi rus
o Algunes obres de Sibelius es converteixen en bandera identitària del
nacionalisme cultural finès
o Finlandia (1900)
• Obra
o Molt àmplia
o Simfonista amb gran acceptació en l’àmbit anglosaxó
o Si Mahler concep la simfonia com quelcom on tot cap, Sibèlius és just al
contrari: fa primer l’economia del material motívic i musical
• Concert per a violi i orquestra (1904)
o Estrena definitiva a Berlin amb Richard Strauss com a director
o Folclorisme - modalitat
▪ Sofisticació del marc tonal que reconeixem com a elements folclòrics
▪ En re menor però amb recursos que modelitzen
• Si becaire, Mi bemoll, Sol sostingut
• Es poden veure en la primera exposició del tema
o Complexitat del primer moviment de concert
▪ Introducció de cadenza sense ser al final del moviment
▪ Complica les relacions tonals (Re m – Si b – Re b) ja que les pensa amb
mediants (no amb dominants)
REGNE UNIT: EL CAS DE VAUGHAN WILLIAMS
• Recuperació musical a Regne Unit
o Londres
▪ Havia sigut un dels principals focus de recuperació de la música antiga
▪ La musicologia històrica, amb les seues recuperacions, influeix en la
creació musical del segle XX
▪ Recuperació musical implica una reinterpretació de la tradició anglesa
o Família Dolmetsch
▪ Origen suís-germànic
▪ Recuperen música del segle XVII
• Ralph Vaughan Williams (mort en 1958)
o My advice to Young composers, is learn your own laguage first, find out your
own traditions, discover what you want to do (Ralph Vaughan Williams)
o La gran referència de la música britànica de la primera meitat de segle
o Cerca d’identitat nacional amb la història
▪ No introdueix elements folclorismes
▪ Introdueix elements que pertanyen a la tradició musical històrica
britànica
o Influència de la recuperació musical
▪ Música recuperada abans de Händel
• Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis (1910) de R.V. Williams
o Tallis compositor catòlic del XVI
o Homenatge a la tradició de Tallis
▪ Tema és una antífona de Tallis, per tant és una cita literal del tema
històric
▪ L’orquestració imita, en certa mesura, el consort de violes da gamba
▪ Modalitat
• No és una modalitat folclòrica, sinó la típica de la música
religiosa del XVI
• L’obra, però, és tonal
▪ Contrast brusc entre els dos grups de l’orquestra, recordant la
policoralitat (aquesta estereofonia no estava en Tallis, és introduït per
Williams)
▪ Ritme → hemiòlies i síncopes

MÚSICA SIMFÒNICA PER A CINEMA

• Introducció
o La importància dels europeus migrats als EUA
o Molta rellevància els compositors d’ascendència germànica + jueva
o Els europeus introdueixen l’estil simfònic modernista al cinema
• Erich Wolfgang Korngold
o Vida
▪ Emigra al 34 cap als EUA
▪ S’apropa al món de Hollywood
▪ Trasllada, juntament amb compositors d’ascendència germànica, la
tradició simfònica a l’estil modernista (straussià i mahlerià)
o Característiques
▪ Músic de les primeres pel·lícules d’aventures, de pirates
▪ És d’influència directa a John Williams
 • Max Steiner
o S’instal·la a Hollywood al 1929
o Estil simfònic i modernista
o Gone with the wind (1939)
▪ Nominada als Oscars per a la banda sonora
▪ Línia més straussiana
▪ Tractament de leitmotiv
▪ Inclusió del cor al final
▪ Tractament melòdic extensiu
• Franz Waxman
o Rebecca (1940)
▪ Nominada als Oscars
▪ Línia més mahleriana
▪ El so de les trompes
▪ Primer tema representa el lloc físic i el segon a la protagonista
• L’altra música per a cinema
o Concepte que pensa més en números musicals concrets i individuals
o Desbanca de l’èxit al simfonisme de tradició romàntica
o Tot i això ambdues tradicions s’han mantes fins a hui i conviuen dintre dels
mateixos films

FERRUCCIO BUSONI (1866-1924)

• El personatge: el pianista compositor tardorromàntic
o Hereu de la tradició pianística
▪ Segueix la línia de Schumann i Liszt, com també ho va ser
Rachmaninoff
o Reivindicació tecnològica
▪ Decididament partidari dels mitjans de reproducció mecànica
▪ Va gravar discs de pissarra i molts rotlles de pianola
▪ No és només de la interpretació sinó també de l’estètica musical
o Línia de creació modernista
▪ Fa aportacions noves
▪ Plenament integrat en la tendència straussiana i mahleriana
• Esbòs per a una nova estètica de la música (1907)
o Dualitat
▪ Molt avançat en la seua concepció estètica
▪ Segueix una línia tardorromàntica en la seua pròpia creació
o La fi de l’harmonia semitonal
▪ Expressa de manera explícita la possibilitat d’una harmonia basada en
una harmonia que no es limite als 12 sons de l’escala cromàtica
▪ Proposaria teòricament microtonalitat
o Reivindica la posisbilitat de la sonoritat elèctrica
▪ No de reproducció mecànica, sinó d’instruments electrificats o fonts
elèctriques sonores
 • Concert per a piano, cor masculí i orquestra (1901/1904)
o Recursos mahlerians
▪ Recursos que Mahler empra per a ampliar la forma concertada
o Estètica colossal
▪ Relació amb el neoclassicisme arquitectònic de finals del XIX
o Autoexotisme
▪ El moviment Scherzo del concert li diu A la italiana
▪ Ritme de tarantella, de 6/8, el qual podia portar al públic a la 4a
simfonia de Mendelssohn
▪ Motorisme rítmic continu i quasi obsessiu
▪ Algun element melòdic de caire un poc folclòric
▪ El virtuosisme recorda a la figura del pianista-compositor

ALEXANDER SCRIABIN (1872-1915)

• Personatge
o Pianista
o No és un esteta de la música, ja que no va deixar res escrit
o Molt avançat en l’aspecte tímbric i harmònic
▪ Als anys 60-70 en la URSS s’agafa Scriabin com a referent de la
possibilitat d’una música russa-sovièitca
o Difusió relativa
▪ Propostes són molt arriscades, utòpiques i, en algun cas, decididament
frikis
o Possibilitats d’estudi
▪ A partir de la seua evolució en el tractament harmònic
▪ A partir de l’evolució de les seues simfonies
• Prometeu, el poema del foc (Promethée, le poème du péu, 1910)
o Poema simfònic
▪ Piano obligat + cor ad libitum (no és obligatori i no canta un text)
o Sinestèsia
▪ Ell associava en el cercle de quintes, on tonalitat s’associa amb color
concret i idea ètica
▪ Agrupa estímuls de diferents sentits
▪ Possibilitat que el piano active un piano de projecció de colors
▪ S’ha projectat a Yale una reconstrucció de l’obra
o Característiques musicals
▪ No té armadura
o Tractament orquestral
▪ Orquestra enorme (molt de metall)
▪ Tractament orquestral dispersa, ja que es cuida molt de realitzar tutti
▪ S’eviten les tècniques orquestrals del romanticisme
▪ Intenció de la creació de plans sonors (fons i primer pla sonors)
o Atomització de motius
o Acrord místic
▪ C F# Bb e a d → escala: Bb C D E F# A
▪ Podria ser una quasi escala de tons
▪ Les dues alteracions podrien servir per a evitar els sons (F i B, IV i VII
graus tonals respecto C) que porten a una suposada tònica C
 o Sonoritat francesa
▪ Llunyà de la línia germànica
▪ L’harmonia es troba molt més problematitzada
▪ S’apropa a aquesta sonoritat dispersa
• Mistère
o Es preveia l’emissió d’olors, a més dels sons i dels colors
o Distribució de textures en l’escenari, pretenent la introducció del tacte
o Quedà bastant inconclusa i per això és molt més difícil de reconstruir

PARÍS AL VOLTANT DE SEGLE

• La centralitat cultural i artística
o És d’igual o més importància que Viena
o Fins a la IIGM és el referent artístic i intel·lectual a nivell mundial
o La centralitat cultural sembla desplaçar-se a la costa estatunidenca de New
York després de la IIGM
o Passar per París com a compositor és un moment de consagració internacional
• El fi de siécle: el si de les noves propostes artístiques i estètiques
o Romanticisme literari → naturalisme, realisme, parnassianisme, simbolisme
o Romanticisme pictòric → puntillisme, escultura de Rodin, fauvisme, cubisme
o El bohemi → nous models d’artista amb Montparnasse
• La generació d’una creació musical pròpiament francesa
o Tensió político-estètica
▪ La posició artística és en contra o a favor dels germànics
▪ S’ha de tindre present els conflictes francoprussians que es porten des
del segle XIX
o La posició davant de Wagner
▪
▪ Pro Wagner:
• César Franck
• Vincent d’Indy → fundador de la Schola Cantorum
▪ Anti Wagner
• Reivindicació nacional francesa
• Gabriel Fauré
o “Músiques del món”
▪ Exposició Universal de 1889
• Espectacles, recreacions i apropiacions de músiques colonials
franceses especialment de la zona d’Indoxina
• Música teatral Cambodja
• Música de Java
▪ Exposició Universal de 1900
• Àrees colonials africanes (no només orientals)
• Música proto jazzística de gèneres com fox trot, two step,
bandes militars estatunidenques
o “Música antiga”
▪ Des d’inicis de segle amb centres com la Schola Cantorum
▪ Recuperació
• Del Renaixement d’Orlando di Lasso i Palestrina
• Del Barroc de Rameau i Couperin
 ▪ Wanda Landowska
• Intèrpret i recuperadora de música antiga
• Teorització i reivindicació de la música antiga
• Postura de rebuig de tot el que s’havia fet en el segle XIX per a
interpretar el barroc
o Alguns músics de l’època
▪ A. Roussel
• Professor de contrapunt de Satie
▪ F. Schmitt
▪ P. Dukas
o Músics actius posromàntics
▪ Massenet (mort 1912)
▪ Camille Saint-Saéns (mort en 1921)
▪ Gabriel Fauré (mort en 1921), és la figura de transició
• Professor de composició de Ravel

CLAUDE DEBUSSY (1862-1918)

• Biografia
o La seua vida s’explica segons s’entenen els períodes històrics en què visqué
▪ Com entenem l’avantguarda?
▪ Com es concep l’impressionisme: com a acumulació i culminació del
romanticisme o com a avantguarda?
o Dues vies confrontades
▪ Via 1 → és el final del romanticisme
▪ Via 2 → és l’iniciador de les músiques d’avantguarda
o En els últims temps s’intenta apropar la figura de Debussy a la poesia, sense
deixar de banda la relació amb el món pictòric
o Crític musical
▪ Escrivia a la premsa diària, els periòdics
▪ Amb pseudònim Monsieur Croche, antidilettante
▪ Proporciona el text a Pelléas et Melisande (estrenada 1902)
• Pelléas et Melisande (1902): la connexió simbolista
o Música de Debussy i llibret de Maeterlinck
o Contraposició a models establerts
▪ Contra model poswagnerianista (Strauss)
▪ Contra model verista italià
o Llibret medieval romantitzat
▪ Argument del drama transcorre en un tipus d’Edat Mitjana idealitzada,
abstracta i quasi utòpica (la mateixa del Parsifal i Tristany i Isolda)
o Semblances de llibret amb Tristany i Isolda
o Orquestració anticlima wagnerià (ni com Strauss o Puccini)
o Tractament vocal: el trasllat de la parla al cant
▪ Renúncia a una línia vocal verista
▪ Crea opció pràcticament recitada
▪ Pretensió d’aplicar el llenguatge parlat a la música
▪ La melodia vocal està en un interval de 3eres
▪ Traslladar al pla musical les inflexions sonores de la parla
▪ Bartok, Janacek proven també a fer aquest trasllat
▪ L’estil és quasi tot sil·làbicé a veure amb la longitud del text
 o 4a escena del acte IV: diàleg amorós
▪ Contenció expressiva en el diàleg amorós entre els protagonistes
▪ Res té a veure amb la intensitat de Tristany i Isolda o a la Boheme
▪ Hi ha una retenció de les emocions i passions
▪ Recursos anticlimàtics musicalment per a accions dramàtiques i text
molt intens
▪ És una mena de renúncia a subratllar quelcom que ja és suficientment
intens i fort
• La connexió amb les arts plàstiques
o Recreació de paisatges
▪ Externs, físics i psicològics
▪ Correlació entre estats d’ànim del creador i la representació pictòrica
▪ Debussy coincideix plenament amb els impressionistes
o Orquestració de Debussy
▪ Com a gran contramodel a Strauss i Mahler
o Iberia: de les Images orquestrals
▪ Exotisme ibèric
• Inclusió d’elements musicals ibèrics que permeten ampliar
l’evolució del sistema tonal
• Visió de la península com a lloc de mig camí entre Àfrica i
Europa
• Apropiació cultural que resulten exòtics i que poden vivificar el
tronc romàntic que quedava exhaust → elements tímbrics,
harmònics (modals), estructures rítmics
▪ Ibèrics a París → rtistes es venien com a exòtics ells mateixos
▪ El matí d’un dia de festa
• Última part del tríptic que és Iberia
• Elements rítmics → hemiòlia
• Jota, castanyes
• Sol Major però amb derivacions modals amb el La bemoll
• Intent de plasmar l’espacialitat i el pla sonor
• Blocs motívics que funcionen per juxtaposició
• No hi ha desenvolupament de motius
• Demostra que es treballa per repetició a inicis de segle
• Es pot trobar la idea d’estratificació (però no com faran Satie o
Stravinsky)
• Creació per a piano
o Creació d’un llenguatge propi
▪ El primer en crear-se un llenguatge propi al segle XX
▪ El segle XIX només gira al voltant del concepte pianístic de Beethoven
o Chopin
▪ Albéniz, Debussy i Ravel són els únics que aconsegueixen crear-se’n
o Preludes
▪ Dos llibres (1910-1912)
▪ Són les obres que refereixen els llibres d’història
▪ Hi ha moviments paral·lels d’acords, modalitat, acords de més de 4
sons
 o Passes en la neu (6é preludi)
▪ Connexió impressionista →tòpic pictòric del paisatge neu
▪ Tres estrats → melòdic, mig i greu
• L’estrat mig es manté sempre en el mateix registre
• Quasi tota la peça es mou en la part mitja del teclat
• Quan marxa a la part greu indica final de 1a secció, quan ho fa
a la part aguda és per a iniciar la coda
• Coda → el registre ha quedat extés per a marcar el final
• Associació mobilitat de l’estrat i estructura
▪ Tractament harmònic
• Tonalitat en re menor
• Renuncia al sostingut del do i, quan apareix, ho fa com a re
bemoll per a moure’ns a un altre to
• Inclusió del si becaire → re dòric
▪ Joc amb les estructures → està a prop de la simetria però la trenca
• 1a secció 15 compassos
• 2a secció 16 compassos
• Coda 5
• La peça és molt clara, realment: A – A’
▪ Acords especials
• Últim acord de la primera secció creat a partir de l’escala de
tons
• Últim acord abans de coda creat a partir de la de la doble
sensible
▪ El títol està al final dels preludis, per a evitar influències

MAURICE RAVEL
• Introducció
o És una mena de contrapès als atreviments de les avantguardes
o Moltes de els seues obres més celebrades pertanyen a l’etapa creativa que
comença en 1920
o Tractem ara un Ravel de la IGM
• Influències
o Debussy i la seua orquestració → Ravel esdevé figura representativa de
l’orquestració francesa
o Debussy i exotisme
• Ma mère l’oye (1905)
o Obra inspirada en contes infantils del segle XVII
o Un dels contes és d’inspiració xinesa
o Versions
▪ Original 4 mans
▪ Orquestral
▪ Ballet
 o III. Laidorenette, emperatriz de las Pagodas
▪ Dona maleïda per una bruixa portant-la a l’extrema lletjor
▪ Reafirma que els elements prestats extraeuropeus, de manera més fidel
o més abstracta, acaben aportant un enriquiment i eixamplament del
sistema harmònic occidental
• Pentatònica, fusta aguda, celesta (o percussió metàl·lica), tam-
tam (gong amb convexitat)
• Textura heterofònica → no és un contrapunt real, sinó una
superposició del mateix material
▪ Concepte orquestral més proper a Debussy
• Orquestració de Ravel
o El seguiment de Debussy: refinaments tímbrics
▪ Vent fusta
▪ Divisi de la corda
▪ Harmònics en els instruments greus (contrabaix, cello)
▪ Colps d’arc
o Orquestració nítida
▪ Concepte més camerístisc de l’orquestra
▪ Les orquestres emprades no són les straussianes, sinó més bé de cambra
• Es deu a la falta d’instrumentistes per la I Guerra Mundial
▪ Sonoritats barroques i classicisme que portaran al neoclassicisme (és
una simplificació del que són neoclassicismes culturals i nacionals) que
en França es fixarà en Rameau, Couperin i l’escola clavecinista del
segle XVIII
• Le tombeau de Couperin de Ravel (1919)
o Escrita en plena IGM
▪ Resposta de Ravel a la Guerra
▪ És una creació clarament de caire nacionalista
o Naix concebuda com a una suite, a la manera barroca
▪ Cadascun dels moviments dedicats a un amic seu mort en la guerra
o Acabada la guerra orquestra 4 dels moviments
o Tombeau → gènere molt extés a finals del XVIII, amb viola da gamba (Marin
Marais)
o Minuet en Sol Major
▪ A B(trio) A’ coda
▪ Sol Major – Sol menor – Sol Major
▪ A’ té un fragment en Si Major
▪ Funcionament rítmic i formal és ortodox, a diferència del seu concepte
tonal i orquestral
▪ Estructura de la frase quadrada (8 compassos)
LILI BOULANGER (1893-1918)
• Vida
o Resposta a la guerra de caire més humanista i no tant nacional
o Guardonada amb el Premi de Roma en 1913 i roman a Itàlia fins al 1917
o Viu la guerra a Itàlia, una de les potències combatents
• Conceptualització de la feminitat musical
o Associació de la feminitat (amb la poesia, suggerències plàstiques i naturals) no
funciona
▪ Hi ha una part de la seua obra segueix aquest camí
o Té música bel·ligerant, agressiva, enèrgica, viril (associats amb la masculinitat)
• Salm XXIV
o Títol → la terra pertany a Déu
▪ Dins d’un context bèl·lic és una crítica a la reivindicació nacional
▪ És segurament una crida humanista
o Orquestració totalment vigorosa
▪ Orgue
▪ Metalls
▪ Cor
o Llenguatge modalitzat
▪ Acords paral·lels
▪ Vocabulari melòdic en el cor amb modalitat propera al gregorià
o Centre tonal → MI
▪ Es pot interpretar l’entorn des del punt de vista tonal com el modal
o Relacions tonals
▪ Mi → Si → Fa# → Mi → Fa (becaire) → Mi
o Estil sil·làbic del recitat en el salm
• Nadia Boulanger
o Dedicació a la pedagogia important
o Direcció de cors i orquestres
o Fundà Conservatori Americà → Philip Glass, Leonard Bernstein
o Col·laboradora de Stravinsky

ERIK SATIE (1866-1924)

• Inclassificable
o Apropament a tota la seua música des d’una perspectiva més bé lúdica
o Figura que serveix per a enllaçar la dinàmica vuitcentista i la música
d’avantguarda i el ballet
o La seua música és utilitària → musique d’ameublement
• Primer Satie (1880-1890)
o Pianístic, modal, minimalista, hipnòtic
o Gymnopédies, Gnossiennes (1888/93)
• Satie madur
o Anuncia avantguardes → el dadaisme, el neoclassicisme
o Dessacralització de la creació musical
▪ Lluitar contra el geni romàntic, la grandiositat i ampul·lositat
o Caràcter humorístic
▪ En els títols i anotacions a les seues obres
▪ Provocació al món de la serietat que evoca els paisatges, el lirisme, etc.
▪ Memòries d’un amnèsic, com a exemple literari
 o Connecta amb les avantguardes i la belle epoque
▪ La ràdio, els esports, el circ, el ballet, els avenços tecnològics
o Es veuen les influències dels gèneres pre-jazzístics
▪ Arriba amb l’entrada dels EUA a la guerra i l’arribada d’estatunidencs
a lluitar
• Sports et divertissement (1914)
o Col·lecció de peces per a piano
o Cada peça està acompanyada d’un dibuix de Charles Martin
o Vinyetes musicals breus que es dediquen a aspectes quotidians de la nova vida
o Cada vinyeta té un text
o El tango perpetu → està pensat per a tocar-se tantes vegades com vulguem
• Relació de Satie amb avantguardes
o Punts d’unió
▪ Esperit revolucionari, provocador i innovador
▪ Creença en una renovació del món artístic previ al IGM
▪ Cal reemplaçar les antigues formes d’art perquè aquestes han portat al
desastre
o Còmplices en el panorama parisenc
▪ Jean Cocteau
▪ Pabló Picassó
▪ Ballets Russes → Diaghilev, Massine (coreògraf)
• Parade
o Proposta multidisciplinar → cubisme dels figurins de Picasso, argument de
Cocteau, teló preneoclàssic, renovació coreogràfica (Massane)
o És una parada circense
o Picasso participa en les decoracions
o Principals atractius → una jove americana, dos acròbates i prestidigitador xinès
o Paròdia del ballet clàssic
o Escàndol → ntentava contradir la dinàmica històrica a allò que estava succeint a
la guerra
o Música → pensada com a juxtaposició de diferents motius, amb repeticions
o Argument → una americana en 3 minuts i mig: paròdia de Chaplin, treballa en
una oficina, es troba un lladre, dispara, balla un ragtime, agafa una vaixell que
naufraga, sobreviu, gaudeix d’una eixida de sol
• Relâche (1924)
o Ballet → pensat per a la companyia sueca (competidora de la russa)
o Instal·lació general d’escena →
▪ Discs de metall
▪ Cadascun una font lumínica dirigida al públic
o Estètica
▪ No es concep en termes dramàtics o clàssics
▪ Modernitat visual de l’època
o Estructura → petites estampes del que podia ser la vida de l’alta societat del
París de l’època
o Referència a músiques populars → ragtime, vodeville, tango, cabaret parisenc
o Entr’acte: un intermedi
▪ No és una banda sonora
▪ Concebut episodi per episodi per al film Entr’acte de René Clair
(cineasta d’avantguarda)
▪ Demostra que el concepte musical de Satie connecta amb el cinema
d’avantguarda
▪ Inici no té línia argumental, però, a partir d’un punt, si que entra una
tema argumental
▪ Mofa i crítica de les actituds de la burgesia
▪ Jocs entre realisme i abstracció
▪ Contrapicat
▪ Aparició de Francis Picabia
• Pintor dadaista
• Instal·lat a Barcelona entre 1915-1917 (amb Leger)
• Col·laborador d’una revista d’avantguarda, amb la qual
participava també Satie
o Demostra una sinergia entre disciplines sota el principi de l’avantguarda com a
estètica provocadora, lliure i innovadora, no obstant això ja abans anaven
ocorrent
FUTURISME
• Il manifesto futurista (1909), del fatxa Marinettti
o Reivindicació de la modernitat
o Modernitat
▪ Criteri de judici estètic
▪ Camí estètic a seguir
o No s’han de seguir els criteris del passat
o Idea de velocitat
o Idea d’electrificació
o Context de la metròpoli

LUIGI RUSSOLO (1885-1947)

• Luigi Russolo
o Figura multidisciplinar, però sobretot va fer art plàstic
o Propostes pictòriques responen als criteris futuristes
• L’Arte dei rumori (1916)
o Multiplicitat d’estímuls, la velocitat i la ciutat contemporània
o Soroll
▪ Possibilitat d’organitzar-los musicalment
▪ La noció del soroll és cultural i té molt a veure al context on ens trobem
o Des-sorollificació
▪ La incorporació l’instrumentari de percussió
▪ Expandeix la quantitat de material sonor susceptible de ser musical
• Intonarumori
o Definició
▪ Instruments ante-pre-proto-electrònics
▪ Instruments mecànics que són amplificats, moltes vegades físicament
o Ho presenta a diverses ciutats europees abans i després de la I Guerra Mundial
o Reaccions
▪ Totalment en contra
▪ A favor i no tant pel seu so concret, sinó pel concepte que suposa
introduir sorolls en peces musicals
o Anys 60-70
▪ S’intenten reconstruir els intonarumori
▪ La línia alemanya de la música electrònica (Kraftwerk)
o Sveglio di una città de Luigi Russolo
▪ Obra per a conjunt d’intonarumori
▪ Instruments → ululatori, crepitatori, sibilatori, etc.
▪ És la idea de presentar un paisatge sonor de la ciutat

EL FUTURISME MUSICAL
• Els postulats futuristes expressats en la música
o Ritme obsessiu
o Estratègies d’accelerando
o Recursos purament musicals, en el sentit que són a partir d’instruments i
tècniques tradicionals
o Músiques basades en les repeticions, com si foren un motor
o Concepció mecanicista de la música
o Exemples: Honegger (alemany) (Pacific 231) i Mosolov (soviètic) → La
fundicción de acero
 • Elements futuristes aprofitats pel feixisme
o Nació → el futurisme naix en Itàlia i es desenvolupa allà
o Tecnologia i modernitat → el futurisme reivindica la modernitat, que també van
recolzar el feixisme
o Joventut
o Virilitat
• Pagine di guerra, quattro “films” musicali (1915) d’Alfredo Casella (+1947)
o Un dels compositors més promocionats en la Itàlia de Mussolini
o Obra per a dos pianos
o Estampes sonores de localitzacions (Bèlgica, Frància, Rússia i Alsàcia)
importants per al conflicte bèl·lic en la IGM
o Podria ser música que acompanya documentals sobre la guerra
o Atonal → en el sentit en què la tonalitat no és la base fonamental
o Nel Belgio
▪ Funciona amb bitonalitat, amb cada piano un centre tonal diferent
• Glorificazione futurista della síntesi-brevità
o Proposta en una exposició presentada per Marinetti
o Respon a la idea mecànica i de brevetat
o Le Machine → preciosa, fascinant, fabulosa, increïble,

EDGAR VARÈSE (1883-1965)

• Biografia
o Vivències importants
▪ Viu el futurisme
▪ Estudia a Berlin amb Busoni
o Domesticació del soroll (anys 20)
▪ Sobretot amb els instruments de percussió
o Possibilitat de música electrònica (anys 50)
▪ Connectada amb l’electrificació del món modern
o Deixa de compondre l’any 1936
▪ No existeixen els aparells per a expressar els sons que té al cap
▪ A mitjans dels anys trenta els mitjans no li són suficients, perquè el que
té en ment és un so bàsicament electrònic
o Marxa a New York el 1916
▪ És la contrapartida metropolitana de parís
▪ Reflecteix molt bé la modernitat urbana a nivell planetària
• Els enganys de Varèse amb el cientifisme en els títols
o Rebutja el sentit literari clar en el títol
o No es pot esperar res concret
o Va un pas més enllà en l’abstracció sonora
o Tracta la seua música com a so organitzat, acceptant que la música està
carregada culturalment
o Recurs al títol científic no significa que n’hi haja una base científica per al
procés compositiu
o L’objectiu és la descol·locació de l’oient, per a situar-lo en una posició sense
prejudicis
• La connexió amb el futurisme
o Connecta amb les qüestions proposades pels futuristes
o Focalització en l’element rítmic (ostinati)
o Cerca de noves fonts sonores
▪ Ús dels instruments de percussió
▪ Privilegi a certs timbres
o Construcció formal amb blocs (relació amb l’estratègia de muntatge
cinematogràfic)
• Figura principal de la música experimental
o Música experimental → etiqueta que la musicologia estatunidenca li dona a la
creació que experimenta sobre paràmetres sonors i sobre el concepte d’obra
musical en els anys 20 i 30 en terra yankee
o Connexió amb l’entorn urbà, de la costa est
• Hyperprism (1922/23)
o Exemple de la voluntat avantguardista de Varèse
o Innovació tímbrica instrumental
▪ 7 percussionistes
• Percussió no definida, no es persegueix una idea melòdica
• Contrapunt purament rítmic
▪ Instruments de vent → els únics instruments no percussius
• Flauta + clarinet → treball del registre agut
• 6 metalls → sonoritat del metall ha estat menys treballada
▪ Hi ha una exploració dels límits del registre
▪ Cerca de contrast tímbric
o Estructura del discurs musical: blocs sonors juxtaposats
▪ Idea d’una escolta discontínua
▪ No hi ha una escolta orgànica, d’arc i desenvolupament
o No hi ha tonalitat
▪ Certa polaritat tonal entorn la nota de C#, que és al voltant de la qual es
mou el tema característic del trombó
o Motius
▪ No funcionen per variació
▪ El tractament és repetitiu, variant alguns elements
o Línies de connexió
▪ La juxtaposició no és total, ja que entre seccions hi ha elements (solo de
flauta) que indiquen un canvi i enllacen
o Estructura formal → és una mena de A B A’
o Aportació principal
▪ Desenvolupament de les sonoritats percussives
▪ Creació musical per blocs
• Panamericanisme
o Intenció d’introduir tot el continent dins de la creació de repertori
d’avantguarda
o Tot sempre sota la supervisió dels EUA
o Els compositors no estatunidencs van ser mexicans, cubans, caribenys i
argentins, és a dir, l’òrbita més occidentalitzada
NOVETATS APORTADES PEL FUTURISME

LA QÜESTIÓ RÍTMICA

• Ionisation (1929/31)
o No és la primera obra escrita per a percussió únicament
o És la que habitualment apareix com a obra pionera en la reivindació plena de la
percussió com a so musical
o Dedicat a Nicolás
o Instrumentació
▪ 13 percussionistes
▪ Instruments de la tradició
▪ Sirenes
▪ Instruments de tradicions no occidentals
▪ Instruments amb altures concretes → piano (basat en clusters),
campanes tubulars, glockenspiel
• Element melòdic-harmònic està reservat a la coda
o Qüestió performativa
▪ Hi ha més elements escènics i performatius
▪ S’explota la corporalitat i la gestualitat de l’intèrpret
▪ La composició musical comença a pensar l’espai i el cos de l’intèrpret
o El discurs no s’organitza a partir dels motius melòdics o harmònics, sinó la
distribució de timbres interns
o La importància de la percussió
▪ La influència és molt gran al llarg de la història
▪ Encara ara una part important de la creació contemporània actual és per
a grup de percussió
▪ Si que trigarà més l’aparició del percussionista solista
• Rítmicas Nº 5-6 (1930) Amadeo Roldán
o Nº 5 → son
o Nº 6 → rumba
o Reflexió identitària en l’Amèrica colonial
▪ Es produeix una reflexió sobre quina és la identitat pròpia
▪ Cuba
• Per raons esclavistes tenia una gran quantitat de població negra
• Hi ha una reivindicació de l’origen africà
o Ús del son i la rumba en contra de l’havanera i del danzón, ja que aquests
darrers són els grans tòpics exòtics heretats del romanticisme
• La qüestió rítmica
o No només és la música experimental qui proposa novetats a nivell rítmic
o El jazz es relaciona molt amb aquesta innovació i èmfasi en la rítmica
LA QÜESTIÓ TÍMBRICA

• Henry Cowell (1897-1965)

o Treballa conjuntament amb Edgar Varèse
o Interès per les músiques extraeuropees
▪ Apropament als fonaments tímbrics i melòdic-harmònics de tradicions
no-europees
▪ Aproximació desprejuiciada
▪ Interès centrat en la cultura musical japonesa
o Timbre
▪ No cerca la sonoritat molt definida
▪ Sakuhachi (?) → forma part d’ell el que nosaltres percebem com una
impuresa
▪ És conscient que la manera d’emetre el so a la occidental és una opció
d’entre totes que hi ha
o New Musical Resources (1930)
▪ Proposta del cluster
▪ Intervenció directa sobre el piano
• Un piano no és només un teclat, sinó que és corda percutida
• Es pot colpejar directament en les cordes del piano
• Crítica a tocar el piano a la manera clàssicoromàntica
o The Banshee (1925)
▪ Banshee
• Fada irlandesa que apareix quan algú mor
• Cabells molt llargs → fa una analogia amb l’arpa de
l’instrument
▪ Identitat estatunidenca?
• És igual de difícil que a la resta d’Amèrica, però sense haver
patit un procés violent de mestissatge
• Es tria aquest element de la mitologia irlandesa
▪ Fregat directe sobre les cordes
• Molt de refinament en aquesta acció
• Hi ha modes d’atac molt diferents
▪ No és un divertimento
• S’intenta col·locar en paritat el comportament tradicional amb
altres sonoritats del piano
▪ Treball de les ressonàncies
▪ Segueix sent una idea de so musical proper a l’urbanisme i mecanicista
LA QÜESTIÓ TONAL

• Microtonalitat
o Alois Hába
o Charles Ives
o Julián Carrillo
• Julián Carrillo (1875-1965)
o La reflexió va més enllà de qualsevol distància concreta
o Pensa un univers microtonal
o Sons 13 → fa referència als sons que van més enllà de la noció dels 12 sons
occidentasl
o Preludio a Colon
▪ ¼, 1/8, 1/16 de to → suposa, en molts casos, la construcció de nous
instruments
▪ L’ús experimental en algun àmbit no suposa una necessària innovació
en tot
▪ Tractament tradicional del ritme, melodia i harmonia
▪ És tan tradicional que és naïf
▪ Pretensió descriptiva → el que podria haver sigut el lament asteca amb
l’arribada dels cracks castellans
EXPRESSIONISME MUSICAL (?)
INTRODUCCIÓ
• Definició
o Prolongació de l’estètica romàntica
o Noció de la creació artística com a expressió de la psyché de l’individu
o Proposta d’expressió psicologista
• Trakl
o Pintor i poeta
o Mort en la IGM
o Recerca d’una poesia expressionista, que surt del tronc del simbolisme literari
o Aprofundeix en la idea dels estats d’ànim trobats en la natura, cercant els estats
més primaris de l’humà
o Als emmudits
▪ La ciutat com un entorn hostil cap a l’individu
▪ Allò obscur i fosc com a leitmotiv
• Moviment pictòric
o Egon Schiele
▪ Conegut per les seues imatges eròtiques-pornogràfiques
▪ La mort i l’humà → espersonificació de l’huma
o Max Beckmann
▪ Die Nacht
o Oskar Kokoschka
▪ Die Macht die Musik → música vista com a dionisíaca i perillosa
o Grosz
▪ Metropolis → ciutat com a perillosa, confusa, antisocial
o Otto Dix
▪ Die Nacht → contrapunt a la falsa alegria de la república de Weimar
• Compositors
o Es mouen en aquest ambient estètic
o Es generen relacions personals entre creadors musicals i pictòrics

ARNOLD SCHÖNBERG (1874-1951)

• Introducció
o Resumeix molt bé el cataclisme de la cultura occidental
o Recupera el judaisme al 1933 com a reacció expressa davant de l’antisemitisme
del primer nazisme
o Exiliat als EUA
o Íntima relació amb Kandinsky
▪ Treball conjunt
▪ Influència de Kandinsky en la pintura de Schönberg → èmfasi en els
elements més definitoris de la humanitat (la mirada)
• El canvi de 1908
o Pessimisme existencialista
▪ Solucions harmòniques que ens aparten del que significa i significava la
tonalitat com a element organitzador del discurs
o Simfonia de càmera Op. 9 Mi M
▪ Pensat en quartes
o Quartet de corda n. 2 Op 10 [Fa#m]
▪ Schönberg no volia el terme atonal, sinó que preferia la no-tonalitat
▪ Abandona la tonalitat en un moment significatiu del text
 o Relacionar voluntat expressiva amb les noves construccions harmòniques no-
tonals
o L’ús de textos literaris per a estructurar el discurs musical
▪ L’afinitat amb el textos → poder acollir-se a models formals no-
musicals resulta molt útil per a estructurar el discurs sonor
▪ Pierrot Lunaire (1912) → exemple de com estructurar períodes
melòdics i harmònics
• Erwartung Op. 17
o Monodrama
▪ Un únic personatge
▪ No està pensada expressament per a ser representada, però admet una
representació escènica
▪ No n’hi ha una veu que puga contradir-contraposar la versió del
personatge
o Psicologicisme
▪ Exemple magnífic de plasmació d’estats psicològics
▪ Intent de traducció sonora de l’estadi psicològic de la protagonista
▪ No podem sumar els estadis psicològics perquè són dissímils
o Argument
▪ L’espera d’un personatge femení que entra en un bosc amb la sensació
confusa de que quelcom està succeint al seu voltant
▪ Entra buscant un home, que acaba trobant mort
o Consqüències musicals
▪ No hi ha un real desenvolupament motívic
▪ Repetició literal
▪ Enorme fragmentació dels materials motívics, que es tracten des del
punt de vista contrapuntístic
▪ Línia vocal que és radicalment no-tonal
▪ Canvi constant tímbric i motívic
▪ Llenguatge orquestral totalment diferent (potser punts de contacte amb
Skryabin)
▪ És una manera d’expressar un discurs musical coherent havent
renunciat a la tonalitat
▪ El paràmetre tímbric guia la creació i generació de discursos musicals
• Cinc peces per a orquestra Op. 16: Farben (tercera peça)
o La importància del timbre. Klangfarbenmelodie
▪ Si vols que l’oient focalitze amb un paràmetre no és prou amb fer-lo
visible, sinó que la resta han de quedar aplanats
▪ Renúncia al contrast en tots els paràmetres excepte en el tímbric
▪ El que ofereix la composició és el protagonisme tímbric
▪ Es necessita un element de contrast perquè l’oient no desconecte
▪ Congelació de tots els paràmetres ens subratlla el paràmetre desitjat
▪ Pensar la peça com un timbre i configurar-la com una evolució lenta
d’aquesta sonoritat
o Acord
▪ Es manté com una mena de fons sobre el qual van emergint petits
motius
▪ És l’existència del fons estàtic la qual permet escoltar de manera clara
les fluctuacions motíviques
▪ Opció 1 → expansió triàdica Am + E
▪ Opció 2 → expansió per quartes b e a (d) #g c
 o Temps estàtic → xicoteta fluctuació és molt més fàcilment perceptible
▪ El mateix ocorre amb tot
o Expressionisme intern
▪ Contraposició amb Erwartung
o Timbre pur → no duplicar melodies de clarinet baix amb cellos, per exemples
▪ Segona Escola de Viena → Alban Berg (1895-1935) i Anton Webern
(1883-1945)
• Anton Webern
o Gestos musicals mínims → segons ell, quan havia escrit els 12 sons de l’escala
cromàtica, ja no tenia res més a aportar
o Conserva una variació motívica → doble expressionisme interioritzat i
extravertit
o 5 moviments per a quartet de corda (1909)
▪ Tercer
• Tremolo sul ponticello → sonoritat de l’escola vienesa
• Estratificació
• Expressionisme extravertit
▪ Quart
• Congelació del temps
• Contrasta amb l’anterior moviment per a intentar reflectir
diversos efectes
• Expressionisme interior
• Béla Bartók (1881-1945)
o Introducció
▪ La recerca des del punt de vista modal
▪ Reivindicació lingüística i cultural
▪ No solament empra elements hongaresos, sinó que a partir de treball de
camp inclou idees musicals foranies a la música culta
▪ Voluntat expressiva molt directa + reflexions sobre el folklore
imaginari
• No empra sonoritats folklòriques reals sinó que genera els
propis elements folklòric a partir d’aquesta escolta
• Es tendeix a un folklore abstracte
o Allegro Barbaro (1911)
▪ Regions tonals al major extrem del cercle de quintes
▪ Piano de tipus percussió
▪ Treball de l’obstinat
▪ Reminiscència de materials folklòrics romanesos, ja que no són cites
literals
▪ Joc exòtic → barbaro reivindicació com a el seu barbarisme
TEMA 2. EL PANORAMA
D’ENTREGUERRES: LE RETOUR À
L’OURDRE
• Sumari
o Neoclassicisme
▪ França
▪ (Hindemith)
▪ Diferències internacionals
o Dodecafonisme

FRANÇA: L’INICI DEL CAMÍ DEL RETOUR À L’OURDRE

• Le train bleu (1924) de Darius Milhaud
o Creat dins del grup Les Six (Jean Cocteau, Erik Satie)
o No hi ha peripècia dramàtica com a tal, sinó una trobada en una platja
o En els decorats hi participen els primers cubistes
o Personatges
▪ Jugadora de tennis
▪ Nadador
▪ Jugador de golf → caricatura del príncep de Gal·les
o Música
▪ Influències → music hall, jazz i d’altres músiques populars urbanes
▪ Molt més clar tonalment
▪ Textura diàfana, clara i dispersa
▪ Distribució clara de la instrumentació
▪ És l’exemple que en aquells moments es “retorna a l’ordre”
o Teló de fons
▪ A càrrec de Pablo Picasso
▪ Reinterpreació d’elements classicistes → refereix al passat clàssic
▪ Figures monumentals
• El retorn a l’ordre
o Conquestes d’innovacions d’avantguarda + elements de control i d’ordenació
o Reinterpretació de (tota la) tradició anterior
▪ Harmonies
▪ Ritmes
▪ Instrumentacions
▪ Formes del passat
▪ Gèneres del passat
o El concepte neoclassicisme: seria millor neobarroquisme
▪ Els models no són només del classicisme
▪ Les referències van des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme ple
▪ Conclusió → estem tractant Neoclassicisme(s)
• Context de les arts plàstics
o Pablo Picasso → reprèn temàtiques i estètiques classicistes
o Neue Sachlichkeit → Nova objectivitat alemanya
o Connexió amb l’espai urbà i, per tant, amb les músiques populars
 • Les Six
o Jean Cocteau → protecció i lideratge
o Comencen a treballar entorn a 1919-1920
o A penes treballen com a grup des del punt de vista compositiu
▪ Només hi ha un àlbum dels sis i un ballet
o Darius Milhaud, Francis Poulenc (mort 1963) i Germaine Tailleferre (1983)
o Arthur Honegger, Georges Auric, Lous Durey

DARIUS MILHAUD (mort 1974)

• Influències
o Jazz → El que més es deixa influenciar del seu temps
o Música afrobrasilenya → impacte d’aquesta música mig urbana mig rural
▪ Saudades do brazil (1916-20)
▪ Le boeuf sur le toît (1920)
• Bitonalitat: el camp d’excel·lència de Milhaud
o És una reinterpretació del sistema tonal
o Existència simultània de dos centres tonals
o En ocasions podrien ser més de dos → politonalitat
• Simfonia n 3 Op. 71. “Serenade” (1921): politonalitat, nova orquestració i la forma
o Sobre l’obra
▪ Títols remeten als de Schönberg i Varèse però també als més clàssics
com simfonia, quartet, etc.
▪ S’acudeix a les formes i gèneres clàssics des d’un punt de vista
distanciat, parodiat i irònic
o Concepte orquestral
▪ Concepte d’allò simfònic no té a veure amb el classicisme o
romanticisme
▪ Remet al preclassicisme del XVIII
▪ Renúncia al metall i percussió
▪ Nucli de corda + el vent fusta (no complet)
▪ Perfecta definició dels perfils melòdics, moltes voltes treballats pel vent
fusta
▪ Diferenciació de materials musicals entre famílies instrumentals
o Politonalitat i el tractament harmònic
▪ Fonament tonal molt clar
▪ No s’empra la sintaxi tonal clàssica
▪ Roman un centre tonal entorn del qual gira allò melòdic-harmònic
▪ Procediments harmònics donen sensació d’una tonalitat distorsionada
▪ Segon moviment: exemple de bitonalitat
• L’estrat de les cordes → centre B
• L’estrat del vent fusta → centre tonal gira entorn C i F
• Podem percebre ambdós centres tonals, ja que estan quiets
• Element de connexió entre centres tonals és el Ebemoll
(Dsostingut)
• És una aplicació del model politonal molt prudent
 o La forma
▪ Remet més al moment preclàssic de la simfonia
▪ És abstracció del concepte de simfonia
▪ Formes i gèneres clàssics es revisiten
▪ La idea motívica és present
▪ Vista al passat amb distància, d’aire paròdic i irònic

FRANCIS POULENC (mort en 1963)

• La melodia de Poulenc
o Únic que aconsegueix un segell melòdic propi
o Òperes melodistes
▪ La Voix Humaine
▪ Dialogues de Carmelites
o Molt present en la música barcelonina en els anys 30, 40 i 50
• Característiques musicals
o Univers harmònic molt més relaxat i clar
o Recursos harmònics propis
▪ Tercera neutra – neutralització de la tercera →
• Treball constant amb la tercera major-menor indistintament
• Ens manté en un centre tonal
▪ Acords de 6a-4a-2a → sensació de funció tonal es queda
o Es pot explicar des de l’ortodòxia tonal
o Forma neoclàssica
• Aubade. Concert coreographique (1929)
o Concepció
▪ Segueix estructura programàtica d’un ballet
▪ Ballet du cour com a model de referència
▪ Argument → sobre el bany de la deessa Diana (és molt representada
pictòricament en la França del XVII-XVIII)
o Tercer episodi: rondeau A – B – A’
▪ No és a l’estil clàssic-romàntic
▪ A
• Presentació de Diana
• La Major
▪ B
• Entrada de diana
• Tripartita
• Trio → canvi tempo
• Do# Major
▪ A’ eixida de diana
• La Major
o Música programàtica → l’únic programa a seguir són els títols
o Construcció orquestral
▪ Clarificació de la textura
▪ Comportament pianístic més relacionat amb Mozart
▪ Protagonisme del vent fusta
 • II. Divertissement part del Sextet (1932)
o Sextet
▪ Quintet de vent+piano
▪ Mozart com a model per a Poulenc
o Estructura tradicional, fins a cert punt
o Forma ternària lied (A B A’) que no és la forma típica del divertimento →
tensió entre nom i forma
o A
▪ Re b Major (Tònica)
o B
▪ Forma trio
▪ Canvi de tactus
▪ Mi b Major (Dominant de la dominant)
▪ En el centre del trio Mi Major, sense justificació tonal clàssica
▪ Es pot entendre el Mi b com a sensible i el Mi Major com la resolució
▪ Transició a La b Major → E b menor (neutralització de la 3a)
o A’
▪ La b Major → ens movem a la dominant en comptes de a RebM
(Dominant)
▪ Acabament → La b menor (neutralització de la 3a)
• Altres obres
o Figure Humaine (1943) → cantata
▪ Demostra que el neoclassicisme no estava renyit amb les altres corrents
avantguardistes, ja que Éluard és l’escriptor de la lletra
o Stabat mater

GERMAINE TAILLEFERRE
• Pastorale inclosa en Album des 6
o Album des 6
▪ Concepte de suite però no és traducció directa del barroc
▪ Convivència d’elements romàntics i barrocs
o Bitonalitat → expressada i dividida fàcilment amb ambdues mans
▪ Mà esquerra → reinterpretació de baix alberti + centre tonal en re
▪ Mà dreta → centre tonal en sol#
▪ Centre Re és el que té més pes
▪ El més comú és combinar la bitonalitat a una distància de semitò
o Enllaços acordals
▪ Podrien semblar distanciats i molt durs
▪ La justificació no és ortodoxa ni harmònica, sinó de caire melòdic
o Ambigüitat: dues lectures
▪ Peça amb dues tonalitats
▪ Mode major “pur” (mà esquerra) + modalitzat amb re i sol# (mà dreta)
• Concerto per a dos pianos, 4 saxos, 8 veus solistes i orquestra (1934)
o El ritme motòric → comú als neoclassicistes
o Instrumentació
▪ Saxos → major part de composició fan de substituts de les trompes
▪ Veus solistes → tractades sonorament perquè no canten text
 o Concerto grosso com a referent
▪ Element tímbric més neutre (tutti) + protagonisme de diverses solistes
▪ S’afavoreix la distinció entre plans sonors
▪ Clarificació de l’estructura que no siga excessivament simple (com
seria un solista + orquestra)
o Estrena
▪ Pel mateix director que estrena Consagració de la primavera
▪ A París i Londres
o Interpretació al llarg de la història
▪ No es grava fins als anys 90
▪ No es torna a tocar fins al 2015 en el BBC Proms
▪ No és un cas concret per a Tailleferre, sinó general per a les dones
d’avantguarda (Rebecca Clarke, Ruth Crawford Seeger)

IGOR STRAVINSKY (1882-1971)

• Pulcinella (1920)
o Entesa com a tret d’eixida del neoclassicisme
o Argument → de commedia dell’arte
o Múisca → de les creacions italianes per a tecla de finals del XVII i XVIII
• Allò neoclàssic (?) en Stravinsky
o Stravinsky
▪ Paradigma del fet que no existeix un neoclassicisme,
▪ Representació en un sol creador dels molts neoclassicismeS
o Obres dels alnys 20: profund eclecticisme en inspiracions i tècniques
▪ Simfonies per a instruments de vent
▪ Octet
▪ El bes del la fada (ballet) → basat en música de Txaikovsky i en
concepció del ballet de la segona meitat del XIX
▪ Apollon Musagète → model purament classicista, basat en el ballet du
cour francès
▪ Missa (de l’any 48) → referent en la missa de Notre Damme de
Machaut i les pràctiques de l’escola de Notre Damme i l’Ars Nova
• Symphony of psalms (1930)
o Títol en anglès perquè està composta per a l’Orquestra Simfònica de Boston
o Llengua llatina → llengua morta
o Concepte tonal
▪ Primer acord
• Sembla estar en mi menor
▪ Mode de mi però no pensat des de la tonalitat
▪ Modalitat gregoriana
• No hi ha tensió harmònica, sinó tensions melòdiques
▪ Mi com a centre modal → les tensions es produeixen amb fa i la
• Combinació de les tensions extretes a partir de la tonalitat (sol,
sol#, si) + les tensions extretes a partir de la tonalitat gregoriana
(fa, la)
• Escala 1 → mi, fa, sol, sol#, la, si (st, t, st, st, t) →
desplaçament d’una escala octatònica
• Escala octatònica 2 →
o Combina els dos tipus d’escales octatòniques
o Pensament rítmic amb ostinati complexificats → té la idea de ser un puls rítmic,
però són polirítmics
 o Moviment acaba sobre un acord de sol
▪ Trenca sospites al voltant de quin podria ser el significat del centre
tonal mi
▪ Segon moviment, escrit amb estructura fugada, inicia en do menor i,
per tant, aquest acord final de Sol és una mena de dominant
o Segon moviment
▪ És una doble fuga → conjunt instrumental una fuga // conjunt vocal una
altra fuga
• Primer moviment del Concert per a violí i orquestra en re (1931)
o Adequació a un model del tercer barroc
▪ Pot assumir la forma pròpia per al concert solista
▪ Moviments → Toccata · Aria I · Aria II · Capriccio
• Toccata i aria apareixen molt en les obres de Bach
▪ Alternança ritornelli orquestrals – solos instrumentals
• Es troba al llarg de tot el primer moviment
o Desviació del model
▪ Sota tot el moviment s’amaga una sonata bipartida
▪ Possibilitat de pensar l’arquitectura tonal del moviment no en la línia
habitual en el primer moviment de concert barroc
▪ Primera àrea temàtica en re – Segona àrea temàtica en do natural
▪ Toccata → es defineix per tindre un ritme motòric, que en moltes
vegades és trencat per Stravinsky
▪ Ostinati
• Recorden més al jazz que no al tercer barroc
• Hi ha un concepte de swing, walking bass
▪ Concepció del violí clàssicoromàntica → passatges polifònic, tres
cordes
▪ Molts concerts de violí clàssic-romàntics són en re
▪ No hi ha zones de transicions modulants, sinó que els canvis modals-
tonals funcionen per juxtaposició més que per evolució

DIFUSIÓ INTERNACIONAL DE LES PRÀCTIQUES

NEOCLÀSSIQUES
• Llatinoamèrica
o Anys 30
▪ Eclosió de propostes neoclassicistes
▪ Reunit amb una intenció de revindicar la identitat nacional
o Recerca d’identitats nacionals
▪ No es vol basar la identitat europea (criolla)
▪ Musicalment es produeixen diverses propostes de redefinició
o Marcs estètics europeus (neoclassicisme) s’alimenten de substrats nacionalistes
▪ Des del punt de vista conceptual són contradictoris
▪ Neoclassicisme és eurocèntric i cosmopolita >< Nacionalisme
(llatinoamericà) és identitari i anti-europeu
• Brasil
o Heitor Villa-Lobos: Bachianas brasileras
▪ Fusió de Bach amb el folklore popular i urbà d’algunes zones del Brasil
(Rio de Janeiro i Sao Paolo)
▪ Ús del chôro, samba
o Federico Mignone i Camargo Guarnieri
▪ Recreació del folklore musical a partir d’elements musicals
afrobrasilers
• Argentina
o Identitat → espanyola + italiana + alemanya
o Identitat sonora
▪ No va per la via europea, ni urbana-portenya (milonga i tango)
▪ Inventant tradicions identitàries alternatives
o El gaucho amb l’imaginari paisatgístic de la Pampa
• Alberto Ginastera (1916-1983)
o Nacionalisme objectiu (terme del propi Ginastera)
▪ Modelatge molt concret del material sonor, rítmic i melòdic, dins de
formes i estructures del neoclassicisme, amb tendències harmòniques
pròpies del neoclassicisme europeu
▪ Tot introduït dins l’imaginari del gaucho
▪ Construcció sonora-ideològica del gaucho i de la Pampa
o Magisteri musical
▪ Tot compositor llatinoamericà passà pels cursos de composició de
Ginastera
o Danzas Argentinas (1937)
▪ Bitonalitat evident → a vegades explícita i altres no
▪ I. Danza del viejo boyero
• Re bemoll VS Do
• Presència contínua de l’hemiòlia
• Malambo → dansa exclusivament masculina, que comporta
una idealització de la virilitat del gaucho
• Acord resolutiu → pensat per quartes (e a d g b e)
• Acabament en Mi → punt de conciliació entre les dues
tonalitats
▪ II. Danza de la moza donosa
• Està en La, cosa que explica l’acabament anterior en mi
• La menor modalitzat → do i fa #
▪ III. Danza del gaucho matrero
• Bitonalitat en comptes de superposada, juxtaposada
• Acabament en Mi, tancant el cercle Mi – La – Mi
• És tal qual un Malambo → queda recollida l’obsessió rítmica
del zapateado
o Característiques musicals molt properes al neoclassicisme sense allunyar-se de
la claredat auditiva
 • Mèxic
o Construcció cultural i política
▪ Coincideix la creació cultural amb discursos i símbols literaris, artístics
i sonors amb la creació política de la revolució mexicana
o Diferències ideològiques entre compositors
▪ Manuel Ponce → referent europeu
▪ Carlos Chávez → referent indigenista és principalment asteca
• Simfonia N. 2 India (1936)
▪ Silvestre Revueltas (1899-1940) → referent maia
• Va estar amb les Brigades Internacionals a la Guerra d’Espanya
o Recuperació, reconstrucció, invenció
▪ Possible pervivència en les comunitats indígenes
▪ Reconstruccions a partir dels arxius escrits de l’època
▪ Invenció a partir de les dues coses anteriors
o Nacionalisme polític (1920-1930)
▪ Voluntat d’educació de les comunitats indígenes
▪ Voluntat de socialització de la revolució → art al servei de la revolució
i el canvi social
▪ Muralisme mexicà → Diego Rivera
• Silvestre Revueltas (1899-1940)
o Mescla → mariachi i elements mexicans + neoclassicisme
▪ Mariachi i elements mexicans → ús de l’hemiòlia
• sense intenció exotista, adopció de manera sincera
▪ Alguns elements neoclassicistes → Obstinats, seccionalitat, alguns
elements politonals
o Ocho por radio (1933)
▪ No està pensada per a ser emesa radiofònicament
▪ Llenguatge hemiòlic
▪ Sol Major com a tonalitat predominant
▪ Lògica de temps ternari
▪ Centre torbament de la sensació tonal amb elements que generen espais
lleugerament bitonals

BÉLA BARTÓK: EL CAS D’HONGRIA

• Particularitat
o Contingut sonor amb arrels nacionals i motlles “classicistes”
o Cal tenir en compte la submissió d’Hongria als successius imperis que hi hagué
• Obra
o Música per a corda, percussió i celesta (1936)
o Sonata per a dos pianos i percussió (1937)
o Divertimento (1939)
• Quartet de corda n. 5 (1934)
o Estructura
▪ Estructura centrífuga → el 3r moviment al centre influeix i determina la
resta de moviments
▪ Estructures en arc de l’obra
▪ Tercer moviment → central a nivel temàtic, estructural i harmònic
o Elements folklòrics → no només recorre a elements hongaresos, sinó a molts
elements de l’arc mediterrani (hongarès, romanès, bulgarès, turc, etc.)
o Tercer moviment: Scherzo, alla bulgarese
 A B A’
Estructura a b a’ c d c’ a b a’ + coda
Ritme 4+2+3 3+2+2+3 --
Particularitats Tocat amb sordina
(distinció amb
timbre)

o Tractament del ritme i la mètrica aksak

▪ L’empra al llarg de tota l’obra
▪ Desestabilitza aquests models
▪ Continues sincopacions
▪ Contrapès → base aksak però que no es presente de manera
excessivament clara i evident
▪ Introdueix un pensament aksak a uns ritmes aksak
o Tractament harmònic
▪ Joc amb centre tonal do# - re
▪ Ús d’escales octatòniques → simultàniament les dues opcions
▪ No és música no-tonal, sinó que manté el centre tonal-modal i
construeix sobre aquesta concepció bàsica
o Pizzicato Bartók → tensió transversal suficientment forta perquè la corda rebote
amb el màstil

ANGLATERRA
• Música del tercer barroc anglès (segle XVIII)
o Hi havia un model a partir del qual basar-se → Händel
o Ja s’havia explorat el repertori previ al XVIII → Purcell
o En els anys 30 la mirada es dirigeix a aquest segle XVIII
• Compositors
o William Walton
o Michael Tippett
o Benjamin Britten
• Benjamin Britten (1913-1976)
o Plena connexió amb els neoclassicismes internacionals
o Fixació en el segle XVIII
o Simple Symphony Op. 4 (1934) → suite barroca + sonoritat neoclàssica
▪ I. Bourré
▪ II. “Giga”, pizzicato playful
• Patró rítmic que recorda a un pointée
▪ III. Sarabanda, sentimental sarabande
▪ IV. Finale (allemande + courante)
o Elements neoclàssics
▪ Estructura formal clarificada
▪ Obstinats rítmics
▪ Clarificació harmònica
ESTATS UNITS
• El jazz: possible via identitària
o És totalment estatunidenca, no té res d’europea
o Es presenta la possibilitat de generar una mixtura de la música culta amb el jazz
o George Gershwin
• El jazz: rebutjat com a identitat sonora
o No era un element innovador → anys 30-40 és música ja sobreexplotada
o No deixava de ser popular urbana → els neoclassicismes nacionalistes posen
interès en allò rural
o Racialització del jazz → es considerava una música negra i, per tant, no-
estatunidenca
o Ètnia jueva Gershwin
▪ És jueu, i aquesta no era la identitat
▪ White anglosaxon protestant
• És el model que s’estableix com a identitat nacional
• New Deal
o Projecte econòmic-polític, però també en termes culturals
o Es pretenia aconseguir que la major quantitat de gent se sentira integrada i
identificada amb la nova construcció nacional
• American dream: Cow boy + Conquesta + Forajido
o Moltes obres estan basades en arguments i músiques presos d’aquest horitzó
simbòlic de mitjans del segle XIX
o Època daurada del western → introducció de músiques “folklòriques”
• Aaron Copland (1900-1990)
o Provoca que els anys 30-40-50-60 als EUA siguen neoclassicistes
o Formació a París amb Nadia Boulanger
o Expressió d’un cert folklore rural de l’oest mitjà
o És jueu
• Ballets de Copland
o Billy the kid (1938)
▪ Música semblant a Britten
▪ Motlle neoclàssic + materials sonors i rítmics de l’univers western
▪ American Ballet
• Contrapartida a la proposta del ballet europeu
• Cert panamericanisme dominat des dels EUA
o Gires per tota llatinoamericà
o Fa encàrrecs a Alberto Ginastera
• Director del ballet és rus exiliat
▪ Final és a partir d’una dansa mexicana
• Mèxic és un antagonista polític identitari des del segle XIX
o Rodeo (1942)
o Appalachan spring (1944)