Raimon Panikkar i Lanza del Vasto:

línies paral·leles

Fèlix Saltor
professor jubilat

Aquest any 2018 s’ha declarat “any Panikkar”,

commemorant el centenari del seu naixement, amb
múltiples activitats: exposicions, congressos, concerts,
lectures, col·loquis i conferències, programes de TV, etc.,
a Catalunya: Vic, Montserrat, Barcelona, i a altres llocs
d’Europa i del món. No veig, però, que es parli dels seus
paral·lelismes amb Lanza del Vasto.

1. Vides

Giuseppe Giovanni Lanza di Trabia neix el 1901

a San Vito dei Normanni (Pulla, Itàlia), de pare sicilià i
mare belga, ambdós catòlics, i mor el 1981 a Múrcia;
signa “Lanza del Vasto” (avantpassats seus foren
marquesos del Vasto).
Lanza fa estudis secundaris a París i universitaris
a Itàlia, doctorant-se a Pisa en filosofia amb la tesi
Approci della Trinità Spirituale. Vagabundeja per
Europa.

Raimundo Pániker Alemany neix el 1918 a Sarrià

(Barcelona), de pare indi i hindú i mare catalana i
catòlica, i mor el 2010 a Tavertet (Osona); ja gran canvia
la transcripció del cognom patern i passa a dir-se Raimon
Panikkar.
Panikkar estudia a Madrid, Alemanya i Roma,
doctorant-se en filosofia, teologia i ciències químiques.
Entra a l’Opus Dei i és ordenat capellà (primera etapa).
Dirigeix revistes i investiga al CSIC.

Tant l’un com l’altre viatgen a l’Índia; el

descobriment de l’espiritualitat oriental impacta els seus
pensaments. Lanza hi viatja a l’edat de 36 anys (primer,
d’un any, dels seus quatre viatges a l’Índia) a conéixer
Gandhi i el seu ashram a Wardha; pelegrina a les fonts
del Ganges. De retorn a França funda les Comunitats de
l’Arca com a “Gandhians d’Occident”. Recorre el món
predicant la no-violència gandhiana, retornant sempre a
la comunitat mare (Tournier, Bollène, la Borie Noble).
És autor de més de 50 llibres, en francès i italià
(alguns traduits a set llengües), que es van reeditant.

Panikkar viatja a l’Índia als seus 36 anys (en la

primera, de 3 anys i mig, de les seves múltiples estades
allí). Visita Wardha, on havia viscut Gandhi; pelegrina a
les fonts del Ganges (en la segona estada). De retorn a
Europa té una segona etapa, en què surt de l’Opus, i
investiga en universitats de l’Índia i dels Estats Units
(Harvard, Santa Barbara). El 1987 s’estableix a Tavertet
(tercera etapa) i hi crea la Fundació Vivarium.
Escriu més de 50 llibres en diverses llengües:
s’estan publicant les seves Opera Omnia en italià, català,
francès, anglès i castellà.

Hi ha altres coincidències en les biografies de

Lanza i de Panikkar: tots dos mediterranis, multilingües,
polifacètics, viatgers, pioners de la interculturalitat i del
diàleg interreligiós, considerats pont entre Orient i
Occident, mestres espirituals, etc.

2. Pensament
 Però més que les biografies interessen els
paral·lelismes en els escrits.

a) Tant Lanza com Panikkar recomanen el silenci

pregon i la meditació, en el sentit oriental de buidar la
ment, com a eines d’espiritualitat. Propugnen fer-se
“presents al present”.

b) Tots dos aconsellen fugir de la fragmentació

de la vida en compartiments separats: vida familiar, vida
laboral, vida social i política, vida espiritual, vida lúdica,
i intentar la unitat de vida, una sola vida íntegra que
s’expressa en els diferents àmbits, una vida en plenitud.
Veneren les escriptures de totes les tradicions, i
llegeixen els místics tant d’Orient com d’Occident.

c) Fan una mirada integral de la realitat, sense

compartimentació en disciplines. En particular, ni Lanza
ni Panikkar fan separació entre filosofia i teologia, entre
fe i raó, sinó que parlen d’una única saviesa, ben antiga.
“Filosofia e Teologia: una distinzione superata” escriu
Panikkar.

d) Tant l’un com l’altre consideren Déu llunyà i

proper a la vegada. Lanza diu que està: “a l’infinit dels
cels i recollit a l’ombra del cor com una ínfima llavor”.

e) Tots dos afirmen que “tot està relacionat amb

tot” i que “tot és tridimensional”. Per Lanza tota cosa té
un aspecte interior (1), un aspecte exterior (2), i la relació
entre el seu interior i el seu exterior (3). Si en l’espai
exterior tota cosa és exterior a tota altra cosa -i si les
volem apropar massa, xoquen-, en l’àmbit interior tota
cosa és interior a tota altra; per tant, interrelacionades.
Per Panikkar, segons la seva intuició
“teantropocòsmica” (o “cosmoteàndrica”, paraula més
eufònica), tota realitat té una dimensió divina, espiritual i
mistèrica (Déu és Theós en grec), una dimensió humana,
racional i intel·ligible (anthropos), i una dimensió
còsmica, física i empírica (kósmos). No són tres nivells,
sinó tres dimensions “inter-in-dependents”. Es pot
resumir en “mira, pensa, contempla”.
I si tot està relacionat amb tot, què passa amb els
suposadament “contraris”, com aigua - foc, ànima - cos,
femení - masculí, yin - yang, etc.? Lanza reprén la
coincidentia oppositorum de Ramon Llull, Nicolau de
Cusa, i altres, i supera per dalt l’oposició (completesa o
síntesi). Panikkar disol els dualismes, “es poden distingir,
però no separar”, i permet la comprensió advaita de la
“adualitat” (millor que “no dualitat”): “ni un ni dos”, no
és una qüestió numèrica.

f) En l’aspecte intercultural, tots dos diuen que

cal estar arrelats a la pròpia cultura i obrir-se a les altres,
per fecundar-se mútuament en un diàleg, que per
Panikkar no ha de ser dialèctic, sinó dialogal. En el cas
de Lanza, arrelat a la cultura italiana i a la d’expressió
francesa, i per extensió a les europees. En Panikkar,
arrelat via materna a la cultura catalana i per extensió a
les d’Europa occidental, i via paterna a la cultura
malaiàlam de Kerala i per extensió a les de tot el
subcontinent indi.
En l’aspecte específic de la interreligiositat,
Lanza se sent arrelat al cristianisme, mentre Panikkar,
arrelat inicialment al cristianisme, es descobreix també
hindú i buddhista; tots dos s’obren a les altres tradicions.
Lanza compara les religions amb les flors d’un jardí: “Si
penso que la rosa és la més bella de totes les flors, no
m’obligo a escopir els lliris o trepitjar les violetes i la flor
dels camps”. Panikkar escriu: “cal estar arrelats a la
pròpia tradició i obert a les altres”, oberts al misteri de la
vida, a un “ecumenisme ecumènic”, contraposat a tot
sincretisme.

g) Tots dos defensen la natura, la “integritat de la

creació”. No en un enfocament només científic, com fa
l’ecologia, sinó afegint-hi una espiritualitat transcendent.
Panikkar fa servir el mot “ecosofia”: hem d’intentar
escoltar la saviesa de la terra mateixa, que és sagrada.
Prefiguren la “ecologia integral” del papa Francesc a
l’encíclica Laudato si´.
Aquest enfocament és oposat a la
industrialització a gran escala, la qual provoca la
contaminació de terra, aigua i aire, la destrucció
d’espècies, l’augment de les desigualtats, etc; tant l’un
com l’altre ho denuncien. Cal desenmascarar la creença
occidental en el “Progrés”, ídol de la tècnica moderna.
Correspon a la crítica del “paradigma tecnocràtic” de la
Laudato si´.

h) Tant l’un com l’altre escriuen sobre la pau i

treballen per la pau. Lanza va ser anomenat per Gandhi
Shantidas, “Servidor de la Pau”. El volum d’homenatge a
Panikkar del 1989 (multilingüe, de 50 autors) es titula
significativament Philosophia pacis.

3. Línies paral·leles

Encara que les seves vides, decalades 18 anys,

transcorren alhora per les darreres dècades, no van
coincidir, si no és un cop a la Univ. California Santa
Barbara (1974). Lanza feia les seves xerrades per al gran
públic, en locals que els Amics de l’Arca de cada
població havien trobat. Panikkar es movia en ambients
acadèmics i universitaris, i la seva actuació en favor de la
natura va ser en la seva tercera etapa.

En geometria dues rectes paral·leles no

intersecten. Tampoc les vides i escrits d’aquests dos
pensadors. Els llibres de Lanza no citen mai Panikkar, i
els d’aquest no citen mai Lanza. No només això; la
vintena de tesis doctorals sobre Lanza no citen mai
Panikkar, i la quarentena de tesis sobre Panikkar no citen
mai Lanza, si no és en alguna referència marginal.

Però així com dues paral·leles es troben a

l’infinit, crec que les seves ànimes s’han trobat finalment
al si de la Relació Infinita.

Barcelona, novembre del 2018

Per a més informació (WWW):

. sobre Panikkar: raimon-panikkar.org (multilingüe)
. sobre l’any Panikkar: www.anyraimonpanikkar.cat
. sobre Lanza: lanzadelvasto.com (français / español / italiano)
. sobre la Comunitat de l’Arca: arche-nonviolence.eu (amb entrades en
diverses llengües)