QiSP en Atenció Urgent

Qualitat i seguretat dels pacients:
a l'atenció urgent
ACCEDIR AL MÒDUL
Qualitat i seguretat dels pacients
Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent
Inici
Cas inicial
Llegeix atentament el cas següent:
Cas: Marc González Arias
El Marc de 65 anys acudeix al servei d'urgències de l'hospital perquè fa tres hores que ha
començat a tenir febre. Ha pres 1 gram oral de paracetamol al domicili.
L'hora de registre administratiu és a les 12:45 hores i coincideix amb altres pacients que han
arribat amb mitjans propis i altres en transport sanitari. Només hi ha una infermera que faci
el triatge.
Passen 20 min des de l'admissió fins que l'avisen per realitzar el triatge.
La infermera inicia el triatge, li pregunta per al motiu de la consulta i li pren les constants,
que són:
TA: 120/60
FC: 90x'
Sat O2: 97%
Temperatura axil·lar: 36,5 ºC
Durant el triatge, un altre professional arriba i pregunta per un volant de derivació d'un
pacient que s'ha triat anteriorment; la infermera interromp el triatge i busca el volant fins que
el troba i el dóna al seu company. Finalment, acaba el triatge amb alguna interrupció més.
La duració total és de 20 minuts.
Es classifica el pacient com a nivell IV i se li indica que s'esperi a la sala de visita mèdica.
Després de 60 minuts d'espera, es torna a valorar el pacient a infermeria.
La infermera comprova el nom, els cognoms i la data de naixement del pacient i el torna a
interrogar per la clínica. El pacient refereix, a més de la febre, una síndrome miccional de 3
dies previs.
En aquest moment presenta:
TA: 95/65
FC: 100x'
Temperatura axil·lar: 38 ºC
2 de 36
La infermera li pregunta per als seus antecedents patològics: HTA, DM i angina de pit
estable. Es valora el pacient com a nivell II i la infermera transfereix a la infermera del box
d'aguts la necessitat d'entrar aquest pacient.
En la valoració inicial en box d'aguts, el pacient presenta criteri de codi Sepsis. S'activa el
codi i s'inicia immediatament la reposició hídrica d'alta intensitat i l'antibiòtic empíric per
orientació diagnòstica ITU/prostatitis. Es confirma ITU+prostatitis. Amb el tractament, el
pacient recupera tensions, queda febril i evoluciona favorablement. Se sol·licita l'ingrés a les
12 hores.
Reflexionem!
Un cop presentat el cas, com a professional de l'àmbit d'atenció urgent et plantegem a mode reflexiu la següent pregunta:
Identifiques algun factor extern a la infermeria del pacient que hagués pogut dificultar la seva valoració inicial?
Indica la resposta que consideris correcta.
No, el pacient va evolucionar malament des d'un principi a causa de la patologia que presentava.
Sí, la interrupció en el triatge va distreure la professional i va fer que s'oblidés de fer alguna pregunta clau, com ara si havia pres
algun antitèrmic prèviament.
Sabies que...?
Disposem de pocs estudis dissenyats i realitzats específicament a i per als SUH. S'explica pel fet que la preocupació per la seguretat és
relativament jove en el nostre àmbit assistencial.
3 de 36
4 de 36
5 de 36
Els serveis d'urgències hospitalàries (SUH)

Introducció
Els serveis d'urgències hospitalàries (SUH) són dispositius assistencials d'alt impacte per diverses raons:
Característiques diferencials de l'assistència als SUH
L'atenció urgent és un procés transversal que s'inicia en el moment en què el pacient

demana una atenció urgent per a un problema de salut que és, o que el pacient considera que
és, de solució urgent i en l'assistència del qual hi participen diversos actors que
ocasionalment poden pertànyer a institucions o organismes diferents.
Així doncs, l'atenció urgent requereix continuïtat assistencial que garanteixi la resolució del
procés. Per aquest motiu, és imprescindible que els diferents processos que hi intervenen
estiguin coordinats.
Important
L'excel·lència s'assolirà quan el procés d'atenció urgent sigui lineal, de principi a fi, amb
la intervenció ordenada i seqüencial dels diversos processos fins a assolir la resolució
total.
No s'ha d'oblidar que el procés d'atenció urgent representa una atenció puntual emmarcada
en el procés d'atenció de la salut de l'individu. El pacient, un cop atès de manera urgent,
continuarà el seu seguiment en altres processos assistencials no urgents amb els quals hi ha
d'haver coordinació per assegurar un bon resultat.
6 de 36
L'assistència prestada als SUH es caracteritza per:
Codis d'activació
Un exemple de coordinació assistencial en l'atenció urgent són els codis d'emergència per a
les patologies temps-dependents .
Recorda
La creació de sistemes de coordinació entre àmbits assistencials de diferent complexitat ha Codis d'activació implantats
possibilitat la implantació i, finalment, la consolidació d'uns procediments consensuats entre actualment a Catalunya:
tots els professionals sanitaris implicats en el procés assistencial que, de forma espontània i
Codi Ictus
genèrica, s'han definit com a codis d'activació (CA).
Codi IAM
A través dels CA, es busca:
Codi Sepsis
treballar en equip de forma coordinada
Codi del donant en asistòlia
treballar en base a protocols científics reconeguts per als implicats en l'assistència i la
comunitat científica Codi politraumàtic
evitar duplicitat d'accions i retards innecessaris en les actuacions amb el pacient Codi risc suïcidi (recentment
implantat)
Patologies temps-dependents
Patologies en què el retard diagnòstic o terapèutic influeix negativament en l'evolució i en el pronòstic del procés. Es consideren crítiques a
les emergències, ja que la seva morbimortalitat està relacionada directament amb la demora en iniciar el tractament.
7 de 36
Seguretat del pacient en l'atenció urgent

Introducció
La seguretat del pacient, entesa com a un seguit d'accions dirigides a disminuir el risc
innecessari derivat de l'atenció sanitària, és una estratègia bàsica del sistema sanitari la Recorda
finalitat del qual és assolir:
L'excel·lència clínica Entenem la seguretat dels pacients
com una dimensió de la qualitat
La millora contínua de la qualitat en l'atenció assistencial que busca reduir els
riscos associats a l'atenció sanitària i
que actualment és un aspecte clau
Important que afronten els sistemes sanitaris
de la majoria de països.
El plantejament dels problemes relacionats amb la seguretat dels pacients, en els SUH
s'ha d'abordar des d'un punt de vista integral i ha de contemplar la necessitat d'efectuar
un conjunt d'activitats o accions orientades a minimitzar els riscos de l'atenció en
els SUH.
Característiques intrínseques de l'atenció en els SUH
Les característiques intrínseques de l'atenció als SUH poden facilitar el risc d'aparició d'esdeveniments adversos. La problemàtica és similar
en tots els SUH, malgrat que es tracti d'entorns i models organitzatius diferents.
8 de 36
Abordatge de la seguretat del pacient en els SUH
La Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias va realitzar l'any 2008 una

proposta basada en quatre pilars que veurem en els següents apartats: Recorda
El plantejament dels problemes

relacionats amb la seguretat del
pacient, en els SUH s'ha de:
abordar des d'un punt de
vista integral
contemplar la necessitat d'
efectuar un conjunt
d'activitats o accions
orientades a minimitzar els
riscos de l'atenció
9 de 36
Cultura de seguretat en els SUH

Què és la cultura de seguretat?
Existeixen diverses definicions sobre cultura de seguretat (CS) en funció de la font que es
consulti, però totes elles expressen d'una manera o d'una altra que és necessari: Recorda
L'existència d'una consciència per part dels professionals i l'organització de les coses És precís que en els SUH es
poden anar malament i es poden millorar. desenvolupi una cultura de seguretat
que faciliti:
La presència d'una mentalitat oberta (facilitat, transparència i confiança) per parlar la comunicació
dels errors i esdeveniments adversos.
el registre dels
L'enfocament sistèmic de les causes respecte a la culpabilització individual. esdeveniments adversos
L'aprenentatge a partir dels errors.
L'acció decidida per a la seva prevenció futura.
La priorització estratègica de la seguretat.
En aquest sentit, la implantació de sistemes de notificació d'esdeveniments adversos en

els SUH pot ser una estratègia útil, ja que la informació compartida que aporten i la resolució Recorda
dels problemes detectats permeten identificar i aprendre de les experiències i redissenyar els
processos amb la finalitat d'evitar la recurrència de l'esdeveniment advers. La mesura de la cultura de seguretat
constitueix en si mateixa una
El primer pas consisteix a: intervenció que visualitza l'interès
de la institució en conèixer i
Mesurar la cultura de seguretat per conèixer la situació basal. prioritzar la seguretat del pacient
Prioritzar les accions de millora. en el SUH.
Important
A més a més, la repetició periòdica d'aquesta mesura permet analitzar l'efectivitat

d'aquestes accions i replantejar estratègies.
Com mesurem la cultura de seguretat?
A l'hora d'utilitzar alguna enquesta és recomanable que se seleccioni algun dels existents que
s'adapti millor al nostre objectiu abans de desenvolupar-ne un de nou específic per al Recorda
nostre cas.
L'enquesta no és un fi en si mateix,
sinó l'inici d'una sèrie d'accions per a
Important la millora de la cultura de seguretat.
El Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (MSPSI), en col·laboració amb la

Universitat de Múrcia, ha adaptat al castellà l'enquesta Hospital Survey on Patient Safety
Culture (HSOPS) de la Agency for Healthcare Research and Quality (AHRQ), que
representa una de les eines més utilitzades per mesurar la cultura de seguretat en els Per saber-ne més
SUH.
Coneix els resultats obtinguts a l'
estudi CULTURA efectuat a
La realització de l'enquesta ha de ser part d'una estratègia que ha de disposar del Espanya per Roqueta i
compromís de directius i professionals de ser conseqüents amb els seus resultats. Un cop col·laboradors.
realitzada, s'han de seguir una sèrie de passos fins a una nova avaluació en un període de
temps establert (recomanable en un termini no inferior a un any).
10 de 36
Estudi CULTURA
L'estudi CULTURA mostra els resultats obtinguts en 30 SUH hospitalaris que pertanyen a 13 comunitats autonòmiques amb un total de 1.388
respostes.
Les dimensions millor valorades van ser:

Treball en equip a la unitat (68% respostes positives).
Expectatives/accions de la gestió de seguretat del pacient (56% respostes positives).
Les dimensions pitjor valorades van ser:

Dotació de recursos humans (57% respostes negatives).
Suport de gerència/direcció de l'hospital (47% respostes negatives).
Percepció de seguretat (43% respostes negatives).
Coordinació entre serveis/unitats (34% respostes negatives).
Un total de 4 dimensions comporten prop de 50% de totes les respostes negatives i suposen un bon referent per prioritzar aquells aspectes
susceptibles de millora.
Per tal d'incrementar la percepció de seguretat en els SUH és una bona estratègia el fet de fomentar la notificació d'errors i la seva discussió
franca i honesta amb la intenció clara d'aprendre per millorar.
La nota mitja sobre nivell de seguretat expressada per als professionals va ser de 6,1 punts.
És necessari que cada SUH realitzi aquest exercici de coneixement del seu nivell de cultura de seguretat del pacient. La repetició de
l'enquesta permet valorar l'eficàcia de les accions empreses i reorientar les estratègies segons el resultat. És imprescindible la informació
periòdica als professionals dels resultats assolits i accions de millora per assolir-ne la implicació màxima en la millora de la CS del servei.
11 de 36
Gestió de riscos en els SUH

Introducció
La gestió del risc suposa estudiar els esdeveniments adversos i incidents derivats de
l'assistència sanitària mitjançant la detecció i l'anàlisi, amb la finalitat de dissenyar Sabies que...
estratègies per prevenir-los.
Per poder realitzar una gestió
La podem resumir en 3 fases: adequada del risc és necessari
realitzar un anàlisi de seguretat. Per
això és imprescindible conèixer una
sèrie d'eines metodològiques.
Reflexiona
La seguretat clínica és sinònim d'absència de risc?
La seguretat clínica és sinònim d'absència de risc?
No, ja que el risc assistencial és inherent a la pròpia assistència sanitària. Sí que es pot millorar, però, la seguretat dels pacients a través del
coneixement útil dels riscos i es pot eliminar algun d'ells tot reduint o mitigant l'impacte d'altres d'impossibles de controlar.
Anàlisi de riscos per a la seguretat del pacient
Podem fer l'anàlisi dels riscos per a la seguretat del pacient de dues maneres:
12 de 36
13 de 36
Estratègies de reducció de riscos per a la seguretat del pacient a

urgències
A continuació presentem les àrees prioritàries identificades en l'atencio urgent i les seves mesures proactives :
14 de 36
15 de 36
16 de 36
17 de 36
18 de 36
19 de 36
20 de 36
Àrees prioritàries
Es consideren àrees prioritàries totes aquelles en què es produeixen situacions capaces de produir un incident o un esdeveniment advers.
Mesures proactives
L'establiment de millores proactives s'ha establert com una mesura efectiva per millorar la seguretat dels pacients. En aquest sentit, cal
destacar les pràctiques segures en l'atenció urgent.
21 de 36
Promoure el benchmarking en seguretat del pacient entre els SUH

Introducció
Entre les accions realitzades per promoure la seguretat del pacient i el benchmarking entre els professionals s'hi troben:
Campanyes de promoció
La més coneguda és " A urgències, la seguretat del pacient es troba a les nostres mans ".
Jornades de treball
En què els professionals poden compartir experiències. La SEMES va organitzar les II Jornadas Nacionales de Seguridad del Paciente en
Urgencias y Emergencias el 2012 per a l'exposició i la difusió de les estratègies en seguretat del pacient desenvolupades per als Serveis
d'Urgències i Emergències (SUiE), i que va comptar amb la participació de 140 professionals i la presentació de 80 experiències.
Programa SEMES
En seguretat del pacient. Té establertes les pàgines web següents per a la difusió de les seves activitats:
Formació, notícies i investigació
Jornades d'actualització
Bloc de seguretat clínica a urgències
22 de 36
Triatge a urgències
En què consisteix el triatge a urgències?
S'entén el concepte de triatge a urgències com el procés de valoració clínica preliminar que
ordena els pacients abans de la valoració diagnòstica i terapèutica completa en base al seu Recorda
grau d'urgència. D'aquesta manera, en una situació de saturació del servei o de disminució
de recursos, els pacients més urgents es tracten primer i la resta es controlen contínuament i Aquest procés s'ha de realitzar en un
es van avaluant fins que els pugui visitar l'equip mèdic. temps curt, de forma àgil i efectiva.
Important
Sabies que...
El triatge dels pacients en els serveis, dispositius i centres en els quals s'atenen les
urgències s'ha de realitzar en un ambient adequat i hi ha d'haver professionals Aquest concepte és aplicable als
qualificats i entrenats. serveis d'urgències hospitalàries
(SUH) i als serveis d'urgències
d'atenció primària (SUAP).
Triatge sanitari estructurat
El concepte de triatge sanitari estructurat fa referència a la disponibilitat d'una escala de

triatge vàlida, útil, rellevant, reproduïble i d'una estructura física, funcional i tecnològica en els Per saber-ne més
SUH i altres punts d'atenció urgent, que permet fer el triatge dels pacients segons un model
de qualitat avaluable. Característiques del model andorrà
de triatge (MAT) .
Actualment existeixen 5 models de triatge estructurat:
Australasian Triage Scale (ATS)
Escala canadenca de triatge (CTAS)
Sistema anglès de triatge de Manchester (MTS) Model andorrà de triatge (MAT)
Índex de gravetat d'urgències americà (EIS)

Model andorrà de triatge (MAT)
Important
Actualment, el sistema de triatge estructurat es considera una eina imprescindible per

assegurar una atenció urgent de qualitat.
Característiques del model andorrà de triatge (MAT)
El juny de l'any 2000, Gómez Jiménez i col·laboradors van desenvolupar a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell d'Andorra un nou sistema de
triatge estructurat denominat model andorrà de triatge (MAT), que neix d'una adaptació conceptual de la CTAS i converteix una escala
basada en símptomes i diagnòstics sentinella, en una escala basada en categories simptomàtiques amb discriminants clau i amb algoritmes
clínics en format electrònic.
Els seus principis fonamentals són:

Triatge de 5 nivells normalitzats, amb un programa informàtic de gestió del triatge i un altre d'ajuda a la decisió clínica en el triatge
(PAT).
Model de triatge d'infermera no excloent que prioritza la urgència del pacient sobre qualsevol altre plantejament.
Integrat en un sistema de millora contínua de la qualitat, amb seguiment d'indicadors de qualitat en el triatge.
S'ha d'integrar en un model global d'història clínica electrònica.
L'any 2003 el va assumir la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES) com a model estàndard de triatge en
castellà per a tot el territori espanyol i es va denominar sistema espanyol de triatge (SET).
23 de 36
Model andorrà de triatge (MAT)
Triatge sanitari estructurat: indicadors de qualitat
Els indicadors de qualitat utilitzats per consens als SUH per valorar el triatge són:
Temps des del moment del registre administratiu fins al moment de l'inici del
triatge. Es recomana que aquest temps sigui 10 minuts. Aquest índex no té un
estàndard establert.
Temps de duració del triatge. S'aconsella que sigui 5 minuts en més del 95% dels
casos.
Triatge sanitari estructurat: assignació del nivell
La Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències ( SOCMUE ) considera que la disponibilitat d'un sistema de triatge estructurat
en els SUH és un indicador de qualitat rellevant de risc-eficiència. La classificació dels pacients en el moment de la seva arribada segons els
nivells d'urgència permet prioritzar l'activitat assistencial i detectar els pacients amb risc de patir un deteriorament ràpid. Així doncs, el triatge es
converteix en una eina de gestió.
Els nivells de triatge assignats al MAT són:
24 de 36
Triatge sanitari estructurat: organització funcional
En relació a l'organització funcional:

S'ha de garantir la cobertura del punt de triatge per part del personal mèdic o d'infermeria, format en MAT i amb experiència les 24
hores del dia.
Cada hospital ha de crear el seu propi circuit que asseguri la ubicació correcta del pacient segons el nivell de triatge assignat. Per tant,
el triatge no és només una eina de classificació, sinó que també determina la trajectòria del pacient al SUH.
Cada SUH ha d'implantar una dinàmica de treball que asseguri l'atenció del pacient a la zona establerta i en els temps MAT. En alguns
centres s'ha implantat el model de treball en equips de metge-infermera:
Cada equip de treball està format per un número de box d'assistència.
Des de triatge s'assigna directament el pacient a l'equip de treball corresponent.
L'equip metge-infermera ha de gestionar el temps i l'espai físic assignat per assegurar:
Assistència inicial en temps MAT.
Assistència fluida i sense retards innecessaris per permetre l'entrada de pacients nous.
Tots els pacients que no els hagi visitat cap metge durant el temps recomanat per a cada nivell s'hauran de tornar a avaluar. El objectiu
principal és que el metge visiti el pacient durant els temps establerts, encara que a causa de les saturacions dels serveis d'urgències
sigui difícil. Per tant, es recomana complir els temps de reavaluació.
Triatge avançat
Consisteix en protocols, circuits i ordres mèdiques preestablertes per a un procediment,

tractament o intervenció que puguin ser aplicats per infermeria de forma autònoma un cop Important
s'hagin triat els pacients i mitjançant criteris i circumstàncies específiques.
Els protocols han de ser aprovats
Aquesta actuació es realitza immediatament després del triatge. S'administra analgèsia i se per part del cap de servei d'urgències
sol·liciten proves complementàries o la resolució del motiu de consulta. o l'estructura hospitalària competent.
El professional d'infermeria ha de:
haver complert la formació específica de cada protocol Recorda

abans de ser acceptat per iniciar un procediment.
demostrar capacitat/aptitud prèvia a la iniciació del Es realitzarà una revisió periòdica
procediment. de cada actuació per revisar el
iniciar les directrius mèdiques avançades segons compliment adequat del protocol
s'especifica a les guies de pràctica clínica.
consultar amb un metge quan dubti sobre si ha de realitzar
un estudi, una ordre mèdica, un procediment o activar un
circuit o decidir quines proves s'han de demanar.
25 de 36
Mapa d'urgències com a eina de qualitat

Introducció
Als SUH és imprescindible:

Sabies que...
tenir localitzat cadascun dels pacients a la seva ubicació correcta i actualitzada a
cada moment de l'atenció.
El mapa de llits és una estratègia
tenir una visió global del servei; fet que permet adequar els recursos disponibles recent que encara es troba en fase
segons la demanda assistencial a cadascuna de les zones de treball segons els àmbits de revisió i no s'ha implementat a
d'atenció. tots els SUH.
Important
El mapa de llits és una eina de qualitat que aconsegueix ambdós objectius.
És un mapa visual de:
26 de 36
Acreditació de serveis d'urgències

Introducció
Des de l'any 2003, a Espanya hi ha una norma generada per la Sociedad Española de
Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES) amb un model propi d'avaluació i Sabies que...
acreditació.
En el disseny hi van participar
És una aplicació voluntària i es basa en: professionals de qualitat i dels propis
serveis d'urgències.
principis d'objectivitat
adequació dels requisits del sistema a la realitat sanitària del país
independència, credibilitat i capacitat de generar consens
Per saber-ne més
Important
Consulta el sistema d'acreditació de:
Aquest sistema d'acreditació, l'origen del qual és el propi sistema sanitari, dedica una Serveis d'Urgèncias
gran part dels estàndards a la seguretat clínica o es vinculen d'una forma indirecta a d'Hospitals
pràctiques segures amb els pacients.
Serveis d'emergències
Urgències a Atenció Primària
Serveis d'Urgèncias d'Hospitals
Estándares de acreditación para servicios de urgencias de hospitales. Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias. 2a
edició. 2008. ISBN: 978-84-87450-17-4.
Serveis d'emergències
Estándares de acreditación para servicios de emergencias. Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias. Juny, 2006. ISBN:
84-87450-96-2.
Urgències a Atenció Primària
Estándares de acreditación para Servicios de Urgencias de Atención Primaria. Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias.
Edició 2009. ISBN: 978-84-87450-31-0.
Els estàndards d'acreditació dels serveis d'urgències hospitalaris, d'acord amb el model de la Sociedad
Española de Medicina de Urgencias y Emergencias, estan agrupats de la manera següent: Per saber-ne més
Requisits generals que autoritzen el funcionament d'un servei d'urgències
Es pot trobar tota la
Recursos informació a través de la
Recursos humans consulta al web del SEMES
, on a més del contingut
Estructura física i instal·lacions de la norma s'hi pot consultar
Equipament i instrumental també la relació de centres
que han superat aquest
procés d'acreditació
Organització funcional (processos) d'Espanya.
Programa de qualitat
Resultats
Sabies que...
Són pocs els serveis d'urgències acreditats d'una manera específica a causa, en part, de la gran càrrega assistencial que han de
suportar i la falta d'homogeneïtat, així com de la dificultat per mesurar i comprar processos i subprocessos.
27 de 36
Pla de millora de la qualitat dels serveis d'urgències

En què consisteix i quins aspectes s'han de tenir en compte?
Un pla de millora contínua de la qualitat té com a objectiu principal la millora de l'assistència dels
nostres clients. Segons aquesta premissa, s'ha d'orientar a organitzar l'activitat amb l'objectiu de Recorda
garantir una assistència integral i de qualitat al ciutadà que demana atenció urgent i modular
l'assistència dels processos no urgents, en un marc de continuïtat assistencial, que promou una Un pla de millora contínua és
interrelació activa amb els diferents àmbits d'atenció. necessari per poder complir
qualsevol norma de qualitat
Un programa de qualitat d'un servei d'urgència ha de tenir en compte, com a mínim, els aspectes: acreditable.
Efectivitat clínica
Ha de fer referència als resultats clínics desitjats i ha d'estar expressada clarament en relació a
cada patologia o procés assistencial. També ens podem plantejar l'efectivitat respecte als resultats
no clínics, com ara l'eficiència, la satisfacció, etc.
Procés de prestació de serveis
Definir la forma correcta de prestar els serveis clínics i garantir que les activitats claus per al
pacient sempre es realitzen adequadament.
Resultats de la pràctica clínica i del servei
La informació de resultats no sempre és fàcil d'obtenir i sovint hem d'utilitzar les mesures de
procés.
Seguiment i millora del programa de qualitat al llarg del temps
És important identificar el responsable del programa i saber com realitzarà el seguiment i la

millora.
Com s'elabora i implementa un pla de millora de qualitat?
Per elaborar i implementar un pla de qualitat en el servei d'urgències s'han de seguir els passos
següents: Important
Crear una comissió multidisciplinària
És important la implicació de tots
Formada per professionals del servei d'urgències disposats a la millora de la
els professionals en la detecció
qualitat en l'assistència i de les condicions laborals dels diferents estaments
de necessitats de millora i accions
professionals que el constitueixen (metge, infermeria, personal no assistencial,
implementades per obtenir els
etc.)
resultats desitjats.
Formar els professionals
Obtenir el suport de la direcció assistencial del centre
Establir la normativa de funcionament i organització del pla de qualitat

Determinar els aspectes rellevants a analitzar
Identificar els problemes mitjançant el cicle de millora
Analitzar les possibles cures i proposar solucions
Determinar els instruments de mesura, els indicadors de qualitat que monitoraran el

procés.
Establir un sistema d'informació contínua al llarg del cicle de millora per a la resta de
professionals de l'equip d'urgències.
28 de 36
Indicadors de qualitat en l'atenció en urgent

Dimensions de la qualitat a garantir
Tipus d'indicadors de qualitat en l'atenció urgent
Qualsevol plantejament de millora contínua passa per conèixer quina és la situació real del servei prestat i detectar quins aspectes hem de
millorar, tenint en compte tant aquells tècnics com els que es percep l'usuari i possibiliten la comparació de resultats entre diferents centres,
hospitals, etc., d'un àmbit de prestació similar.
Per això s'utilitzen els grups d'indicadors següents:
29 de 36
Recomanacions per a la utilització dels indicadors
A l'hora d'aplicar indicadors en la gestió de la qualitat en el nostre àmbit hem de tenir en compte una sèrie de recomanacions:
30 de 36
31 de 36
Selecció d'indicadors
Hi ha diverses institucions i organismes nacionals i internacionals que han realitzat propostes

d'indicadors, o grups d'indicadors, específics de qualitat en general.
La Sociedad Española de Calidad Asistencial (SECA) va publicar l'any 2012 la proposta

d'indicadors de qualitat per a hospitals del sistema nacional de salut.
L'any 2009, la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias va elaborar el

Manual de indicadores de calidad para los servicios de urgencias, amb un total de 126
indicadors, dels quals un 54% fan referència a aspectes relacionats amb la seguretat del
pacient.
El Manual de indicadores de calidad para los servicios de urgencias agrupa els indicadors
segons:
Activitats
Àrees de treball
Patologies
32 de 36
Indicadors per mesurar la saturació d'urgències
És important tenir quantificada la situació de saturació a urgències i així documentar la necessitat de prendre mesures organitzatives. A
continuació, s'enumeren una sèrie d'indicadors per valorar la saturació d'urgències, encara que no hi hagi una forma uniformement acceptada
per quantificar aquesta situació.
Recorda
En analitzar aquests indicadors conjuntament amb la resta d'indicadors de qualitat del servei, serà possible valorar si les mesures
necessàries són només competència del servei d'urgències o pertanyen a un altre centre.
Indicadors de saturació del servei d'urgències:

Temps d'espera mitjà des de la filiació administrativa fins a la valoració per facultatiu >60 minuts.
Llits/box d'urgències ocupats el 100% més de 6 hores al dia (implica que hi hagi d'haver pacients als passadissos).
Sensació de sobrecàrrega per part dels facultatius (criteri subjectiu) més de 6 hores al dia.
Número de dies a l'any durant els quals no hi ha disponibilitat de lliteres als hospitals per ingressar els pacients d'urgències que ho
necessiten.
Temps des que es transmet l'ingrés administrativament fins que el pacients puja a la planta d'hospitalització >4 hores (aquest temps
està relacionat directament amb la manca de disponibilitat de llits de l'hospital).
Número de pacients filiats per ser valorats a urgències que abandonen l'hospital sense ser atesos (altes voluntàries).
33 de 36
Tancament
Posa't a prova
Ara que has vist tot el contingut, recorda ara el cas del Marc amb què iniciàvem aquest mòdul i contesta les següents preguntes:
Quan el pacient passa a un box inferior (zona d'aguts), quina creus que és la primera activitat que ha de realitzar
l'equip assistencial?
Revisar els antecedents patològics i la medicació habitual, interrogar de nou la clínica del pacient i sol·licitar proves
complementàries.
Valorar l'estat hemodinàmic del pacient (presa de constants) per detectar la possibilitat de codi Sepsis.
La infermera pregunta al pacient el seu nom, cognoms i data de naixement abans de tornar a valorar el triatge.
Creus que és una mesura exagerada?
No. Sempre que es realitza una atenció en un pacient s'ha de realitzar la verificació verbal.
Sí. La infermera de triatge ja coneixia el pacient i tenia la seva documentació prèvia, així que no era necessari fer-li repetir les
dades.
Creus que els temps de triatge van ser els correctes?
No, han sigut excessius. Aquest fet condiciona que els pacients següents esperin massa per ser triats.
Sí. L'arribada del pacient ha coincidit amb la de diversos pacients i, lògicament, els temps s'allarguen.
Creus que les interrupcions que ha tingut la infermera durant la realització del triatge li ho han dificultat?
Sí, les interrupcions han dificultat la realització del triatge i la infermera no ha pogut prestar l'atenció necessària al pacient.
No, el MAT es basa en un programa informàtic d'ajuda al triatge; a través d'algoritmes en escala s'arriba al nivell MAT. No hi ha
interrupcions.
Creus que el moment de revalorar el pacient va ser l'adequat?
Sí. La revaloració dels MAT IV està programada per als 60 minuts d'espera.
No, un nivell MAT IV indica que el pacient no presenta criteri d'urgència i pot esperar una visita mèdica; per tant, és millor continuar
fent el triatge als pacients recents.
34 de 36
Creus que el desenllaç d'aquest cas hauria sigut el mateix si inicialment se li hagués assignat un nivell de triatge
MAT III i s'hagués passat el pacient a la zona d'aguts?
No es pot predir. A més a més del triatge inicial, intervenen molts factors com ara la revaloració, l'actuació de l'equip assistencial o
la resposta individual del pacient durant el tractament. El nivell de triatge inicial no determina el destí final del pacient
No, si s'hagués classificat inicialment el pacient al nivell III, hagués rebut atenció abans, s'hagués elaborat un diagnòstic més
precoç i s'hagués començat abans el tractament. Possiblement no hagués patit el deteriorament que requerirà una activació del
codi i que potser només s'hagués hagut d'ingressar.
El Marc de 65 anys acudeix al servei d'urgències de

l'hospital perquè fa tres hores que ha començat a tenir febre.
Ha pres 1 gram oral de paracetamol al domicili. L'hora de
registre administratiu és a les 12:45 hores i coincideix amb
altres pacients que han arribat amb mitjans propis i altres en
transport sanitari. Només hi ha una infermera que faci el
triatge. Passen 20 min des de l'admissió fins que l'avisen per
realitzar el triatge.
La infermera inicia el triatge, li pregunta per al motiu de la consulta i li pren les constants, que són:
TA: 120/60
FC: 90x'
Sat O2: 97%
Temperatura axil·lar: 36,5 ºC
Durant el triatge, un altre professional arriba i pregunta per un volant de derivació d'un pacient que s'ha triat anteriorment; la infermera
interromp el triatge i busca el volant fins que el troba i el dóna al seu company. Finalment, acaba el triatge amb alguna interrupció més. La
duració total és de 20 minuts. Es classifica el pacient coma nivell IV i se li indica que s'esperi a la sala de visita mèdica. Després de 60 minuts
d'espera, es torna a valorar el pacient a infermeria.
La infermera comprova el nom, els cognoms i la data de naixement del pacient i el torna a interrogar per la clínica. El pacient refereix, a més
de la febre, una síndrome miccional de 3 dies previs.
En aquest moment presenta:

TA: 95/65
FC: 100x'
Temperatura axil·lar: 38 ºC
La infermera li pregunta per als seus antecedents patològics: HTA, DM i angina de pit estable. Es valora el pacient com a nivell II i la
infermera transfereix a la infermera del box d'aguts la necessitat d'entrar aquest pacient. En la valoració inicial en box d'aguts, el pacient
presenta criteri de codi Sepsis. S'activa el codi i s'inicia immediatament la reposició hídrica d'alta intensitat i l'antibiòtic empíric per orientació
diagnòstica ITU/prostatitis. Es confirma ITU+prostatitis. Amb el tractament, el pacient recupera tensions, queda febril i evoluciona
favorablement. Se sol·licita l'ingrés a les 12 hores.
35 de 36
Felicitats!
36 de 36

QiSP en Atenció Urgent

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

QiSP en Atenció Urgent

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Qualitat i seguretat dels pacients:

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Llegeix atentament el cas següent:

Cas: Marc González Arias

Cas: Marc González Arias

Cas: Marc González Arias

Cas: Marc González Arias

Cas: Marc González Arias

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Indica la resposta que consideris correcta.

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Els serveis d'urgències hospitalàries (SUH)

Característiques diferencials de l'assistència als SUH

L'atenció urgent és un procés transversal que s'inicia en el moment en què el pacient

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

L'assistència prestada als SUH es caracteritza per:

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Seguretat del pacient en l'atenció urgent

Característiques intrínseques de l'atenció en els SUH

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Abordatge de la seguretat del pacient en els SUH

La Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias va realitzar l'any 2008 una

El plantejament dels problemes

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Cultura de seguretat en els SUH

L'aprenentatge a partir dels errors.

L'acció decidida per a la seva prevenció futura.

La priorització estratègica de la seguretat.

En aquest sentit, la implantació de sistemes de notificació d'esdeveniments adversos en

A més a més, la repetició periòdica d'aquesta mesura permet analitzar l'efectivitat

Com mesurem la cultura de seguretat?

El Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (MSPSI), en col·laboració amb la

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Les dimensions millor valorades van ser:

Les dimensions pitjor valorades van ser:

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Gestió de riscos en els SUH

La seguretat clínica és sinònim d'absència de risc?

La seguretat clínica és sinònim d'absència de risc?

Anàlisi de riscos per a la seguretat del pacient

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Estratègies de reducció de riscos per a la seguretat del pacient a

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Promoure el benchmarking en seguretat del pacient entre els SUH

Formació, notícies i investigació

Bloc de seguretat clínica a urgències

Qualitat i seguretat dels pacients a l'atenció urgent

Triatge sanitari estructurat

El concepte de triatge sanitari estructurat fa referència a la disponibilitat d'una escala de

Índex de gravetat d'urgències americà (EIS)

Actualment, el sistema de triatge estructurat es considera una eina imprescindible per

Característiques del model andorrà de triatge (MAT)

Els seus principis fonamentals són: