CASTELL FORMÓS

El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En

coneixem la data de fundació gràcies  a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b.
Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de
l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b.
Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va
prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic.  En trobar-se amb el comte d'aquesta regió,
Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia,
en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest
en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la
dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b.
Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."
A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics
realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i
geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-
Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.
Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona
enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que
miraria cap a la zona del riu Segre.
Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el
convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que
comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de
ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-
Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.
El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell
Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.

1
2
3
4
5
EL PLA D'ALMATÀ
El Pla d'Almatà és el jaciment d'època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un
dels principals de l'antiga Al-Andalús, el país que els àrabs van fundar a la península Ibèrica
durant els segles VIII i XV.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà corresponen a un dels barris de madina Balaguer,
una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.
El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat
per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres, construïda amb carreus de pedra
sorrenca a la base i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervevals
irregulars s'alternaven 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.
Madina Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina:
la mesquita aljama, l'assoc o mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, però també
gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina, o d'alfòndecs,
on es podien allotjar els comerciants, les mercaderies i els animals de transport.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes entorn de carrers, que
dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte
i cementiris.
Les mesquita aljama estava situada on actualment es troba l'església del sant Crist i era un edifici
fonamental: s'hi ensenyava doctrina, s'hi impartia justícia i s'hi celebraven les grans reunions
públiques. Al voltant d'aquesta mesquita hi havia un gran cementiri.
El Parc Arqueològic del Pla d'Almatà correspon a una de les zones residencials del barri, on
s'han excavat i musealitzat quatre cases i dos trams de carrers. Les excavacions arqueològiques
han permès recuperar una important col·lecció d'objectes de la vida quotidiana que es poden
veure al Museu de la Noguera.

6
7
8
9
10
11