LA DANSA DE LA MORT

L’any 2011, amb motiu de la commemoració del 400 aniversari de

La Dansa de la Mort té el seu origen en l’època medieval, en el
temps de la glànola o pesta negra (1346-1395), en un moment en
què la gent vivia la mort de molt a prop. És una dansa didàctica
que ensenya que la vida en aquest món és un pas insignificant i
que les persones en la mort són totes iguals. Aquesta dansa
macabra la balla el Grup de Danses Font Santa, simulant la
coreografia que complementa el Contrafactum de Morella, al
ritme de la melodia Ad mortem festinamus del Llibre Vermell de
Montserrat (segle XIV) que interpreta la Colla el Falçó.
Es prega puntualitat. Accés lliure limitat a l’aforament dels bancs la repoblació mallorquina de les terres de la Marina (1611-2011) es
de l’església. Una vegada començada la representació no es va reintroduir a Teulada la tradició medieval del Cant de la Sibil·la.
podrà accedir al temple. Durant la representació no es permet fer Un cant que va estar abolit l’any 1568 en implantar-se el breviari
fotografies, ni cap tipus d’enregistrament en vídeo o àudio, sense eixit del Concili de Trento, en el qual no figurava la lectura del
permís previ de l’organització. La tramitació de sol·licituds es pot Sermo de symbolo, cosa que comportà, excepte a l’illa de Mallorca
realitzar a través del correu electrònic: i a la ciutat de l’Alguer, l'exclusió del Cant de la Sibil·la de la
xirimitersdeteulada@yahoo.es, o telefonant al 659 53 72 99. celebració de les matines de Nadal.
A l'església de Santa Caterina de Teulada, cada any, des de temps
La vostra opinió sobre aquesta representació del Jorn del Judici immemorial, la nit del 24 de desembre es celebra el naixement de
és per a nosaltres molt important, us agrairem ens feu arribar els Crist amb la tradicional Missa del Gall, un acte litúrgic que comença
vostre comentaris a través del correu electrònic: amb la recitació de l'ofici de Matines de Nadal i que ara es
xirimitersdeteulada@yahoo.es complementa amb la representació del “Jorn del Judici” integrada
per la cercavila de les aixames, la Dansa de la Mort i el Cant de la
Sibil·la, que enguany es celebra el dia 22 de desembre.

LES NEULES
ORGANITZA I PATROCINA
A partir del segle XVI (i fins al XIX), era costum per Nadal, a moltes
poblacions de les terres valencianes, catalanes i balears,
engalanar, en senyal d'ofrena, l'altar major de les esglésies amb
unes cintes de les quals penjaven neules fetes amb pasta de
farina sense llevat. En origen, les neules acomplien la funció de
calendari religiós. S’instal·laven el quart diumenge d’Advent i
marcaven el temps que quedava per arribar a Nadal. Però a més,
en la Nit de Matines assolien una funció escenogràfica ja que
quan la Sibil·la acabava el seu cant, tallava amb un colp d'espasa
els fils de les garlandes on estaven penjades les neules, les quals
queien a terra simulant els estels que la Sibil·la profetitza, en el
seu cant, cauran del cel durant l’apocalipsi. Les neules caigudes
les arreplegaven les persones que hi assistien i se les menjaven.
Aquesta pràctica d’adornar les esglésies amb neules es manté
viva a l'Illa de Mallorca, però ara amb neules de paper que
contenen motius nadalencs i geomètrics, les quals es col·loquen
en tires que pengen, com les introduïdes ara a l’antiga absis de
l’església de santa Caterina de Teulada, entre les llànties i els
elements arquitectònics del temple.
L’origen del Cant de la Sibil·la està connectat, abans de l'era
cristiana, amb els oracles grecs de predicció del futur. Els jueus van
fer seu aquell costum amb una significació religiosa: una crida als
pobles pagans per tal de convertir-se abans del Judici Final. Amb
un llenguatge apocalíptic es volia remarcar la urgència de canviar
de vida davant la proximitat de la fi dels temps. El cristianisme va
assumir aquesta tradició i la va unir a la primera vinguda de Crist en
el seu naixement i a la segona vinguda com a Jutge i Senyor.
PARTICIPEN:
El Cant de la Sibil·la en l'ambient nadalenc es va fer popular a l'Edat
Mitjana. La versió que es canta a Teulada procedeix d'un breviari de
Grup de Metalls
1533 de la Seu de València, amb l'adaptació musical de Bartomeu
Càrceres conservada al Cançoner de Gandia (s.XVI).
COL·LABOREN:
22 DE DESEMBRE DE 2016
20.30 h Toc de tempesta i concentració per a la cercavila. Plaça del Porxe
20.45 h Toc de tempesta. Cercavila de les aixames
20.50 h Dansa de la Mort. Plaça de l’Església
21.00 h Toc de tempesta. El Senyal del Judici, el Cant de la Sibil·la.
Església de santa Caterina.
DANSA DE LA MORT 2016
Música
Ad Mortem Festinamus
Components:
Grup de danses Font Santa, Colla el Falçó
EL CANT DE LA SIBIL·LA 2016
PROGRAMA MUSICAL
Orgue
Christus Factus est
Messe à l'usage des couvents – Kyrie
Grup Tresalen
Imperayritz de la Ciutat Joyosa
Tarota i Grup Tresalen
Dansa Alta
Stella Splendens
Cor
O Virgo Splendens
Cor i Tresalen
Mariam Matrem
EL CANT DE LA SIBIL·LA
Cor
Al jorn del judici
Al jorn del judici
Trombons
Batalla Imperial (fragment)
Bella, de vós só enamorós
Rey a quien reyes adoran
COMPONENTS
Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV)
Contrafactum de Morella
VEU EN OFF PERCUSSIÓ
Toni Tent Ximo Sendra
CAMPANA I ROGLE COR DE CAMBRA DE L'AMUP
Jaume Buigues SOPRANOS
Rosa Alegre
PRELUDI
ORGUE Francesca Llobell
J. B. Comes (s. XVII) Santiago Buigues CONTRALTS
F. Couperin (s. XVII)
Josefa Dalmau
Al jorn del Judici Al jorn ... Al jorn ... Al jorn ...
GRUP DE TROMBONS se pagarà nostre servici
Montserrat Tro
Vicent Buigues
Portarà cascú escrit Los puigs i plans seran iguals Mare de Déu pregau per nos,
Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV)
TENOR D'una Verge naixerà en lo front el seu despit allí seran los bons i mals, puix sóu mare de pecadors,
Antoni Josep Català
Rafa Soriano Déu i hom qui jutjarà les obres que haurà fet, reis, ducs comtes i barons, que bona sentència hajam
Joan Dalmau
Fco. de la Torre (s. XV) de cascú lo be i lo mal d’on haurà cascú son dret. que de llurs fets retran raons. i paradis posejam.
BAIXOS
Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV) Antonio Ferrando al jorn del Juí Final
Héctor Andrés
Òscar Fullana Al jorn ... Al jorn ... Al jorn ...
Vicent Llobell
Cristian Malonda Al jorn ...
Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV) Vicent Malonda Portarà cascú escrit Un rei vindrà perpetual Vosaltres tots, qui escoltau,
GRUP TRESALEN Mostra’s han quinze senyals en lo front el seu despit vestit de nostra carn mortal, devotament a Déu pregau
Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV) ÀNGELS per lo món molt generals, les obres que haurà fet, del cel vindrà tot certament de cor ab gran devoció,
ARPA
María José Urbano los morts ressuscitaran d’on haurà cascú son dret per fer del segle jutjament. que us porte a salvació.
Alba Asensi
Jordi Vidal
de on tots tremolaran. Al jorn del Judici
FÍDULA Al jorn ... Al jorn ... se pagarà nostre servici.
Josep Andreu Martínez Al jorn ...
B. Càrceres /Cançoner de Gandia (s. XVI) SIBIL·LA
Als bons darà goig etern Aprés vindrà terriblement
Alonso/Cançoner de Gandia (s. XVI) VIOLA D'ARC Núria Pons Dalt dels cels davallarà e als mals lo foc de l’infern
Marina Garcia lo Fill de Déu omnipotent,
Jesucrist i es mostrarà a on sempre penarà de morts i vius judicarà:
J.B. Cabanilles (s. XVII) PERCUSSIONS DIRECTOR ARTÍSTIC en lo Vall de Josafat puix a Déu ofés hauran. qui bé haurà fet allí es parrà
M. Fletxa / Cançoner d'Uppsala (s. XVI) Lina Gràcia Rafa Soriano on serà tothom jutjat.
Cançoner d’Uppsala (s. XVI)