Taula 5.

Conversors A/D i D/A Pàgina 1

5
CONVERSORS A/D I D/A

1. Introducció................................................................................................................................ 2

2. Domini digital i domini analògic............................................................................................. 3

2.1. Domini digital......................................................................................................................... 3
2.2. Domini analògic...................................................................................................................... 3
2.3. Relació entre el domini analògic i el digital........................................................................... 3

3. Conversors D/A........................................................................................................................ 5
3.1. Tipus de conversors D/A........................................................................................................ 7
3.2. Paràmetres dels conversors D/A............................................................................................. 9
3.3. El conversor DAC0800........................................................................................................... 13

4. Hardware de la pràctica.......................................................................................................... 15
4.1. Muntatge 1.............................................................................................................................. 15
4.2. Muntatge 2.............................................................................................................................. 15
4.2.1. Software............................................................................................................................... 17
4.2.2. Consideracions importants................................................................................................... 18

5. Part pràctica – Conversor DAC0800..................................................................................... 19

6. Conversors A/D........................................................................................................................ 21
6.1. Tipus de conversors A/D........................................................................................................ 21
6.2. Paràmetres dels conversors A/D............................................................................................. 25
6.3. El conversor ADC0804........................................................................................................... 26
6.4. El conversor ADC0820........................................................................................................... 28

7. Part pràctica – Conversors ADC0804 i ADC0820................................................................ 30

 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 2

1. INTRODUCCIÓ
Durant la realització d’aquesta pràctica, ens endinsarem en el coneixement de conversors D/A i A/D tot
centrant-nos en tres punts:

• Estudi teòric dels conversors D/A i A/D. En aquest punt es caracteritzen els dominis analògic i
digital per poder-los relacionar correctament i, d’altra banda, es donen uns coneixements bàsics
per tal d’entendre el comportament dels conversors.

• Estudi pràctic dels conversors D/A i A/D. En aquest segon punt s’estudien tres conversors
comercials: DAC0800 (conversor D/A multiplicador de 8 bits), ADC0820 (conversor A/D half-
flash de 8 bits) i ADC0804 (conversor A/D SAR de 8 bits). En el cas dels conversors A/D
s’aprofundeix en la diferenciació entre l’ús de dues tecnologies diferents: flash i SAR.

• Exercicis on es posen a prova els coneixements adquirits en els punts anteriors. La part pràctica
està composada per dos muntatges diferents. El primer muntatge, el més senzill, està format per
un conversor D/A (DAC0800) amb la corresponent configuració. L’alumne pot escollir la
tensió de referència, observar la sortida i escollir el valor digital a convertir. El segon muntatge
és més complex; hi ha un conversor D/A (DAC0800), dos conversors A/D (ADC0820 i
AD0804) i un microprocessador (el Fujitsu amb el que es treballa a diverses assignatures de
l’escola) amb el corresponent hardware per tal de gestionar els conversors i permetre el seu
control mitjançant un software, un teclat matricial i una petita pantalla LCD.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 3

2. DOMINI DIGITAL I DOMINI ANALÒGIC

Tota informació elèctrica es pot expressar bàsicament de dues maneres diferents: en el domini analògic
i en el domini digital.

2.1. Domini Analògic

Una quantitat analògica pot prendre qualsevol valor dins d’un marge continu i, per tant, el seu valor
exacte resulta significatiu. Així doncs, per exemple, el valor de sortida d’un transductor de temperatura
pot donar una tensió de 3.3V per representar la temperatura d’una cambra, que serà ben diferent per
una sortida de 2.7V o 4.1V.

2.2. Domini Digital

Tot valor digital es pot representar amb codi binari ('0' i '1') que, a nivell elèctric, fa referència a
diferents valors de tensió segons l’estàndard usat. L’estàndard TTL usa 0V i 5V per representar el '0'
lògic i l’'1' lògic respectivament, mentre que el LVTTL usa 0V i 3.3V per representar els mateixos
valors. Tot i això, aquesta definició és teòrica ja que no es pot demanar als dispositius digitals que
generin exactament aquests nivells de tensió. Així doncs, el que es fa és determinar uns marges vàlids
pels valors lògics. En el cas de l’estàndard TTL els marges de tensió són:

• De 0V fins 0.8V pel '0' lògic.

• De 2V fins els 5V pel '1' lògic.

Aquesta relació entre tensió elèctrica i valor digital només afecta a nivell hardware però mai a nivell
software, és a dir, un '1' digital és sempre un '1' independentment de l’estàndard elèctric usat.
Un únic dígit binari només permet expressar dos valors digitals: '0' i '1'. En cas de voler expressar
nombres majors serà necessari usar més bits. En general, per expressar un valor digital qualsevol en
binari (codi d’entrada) és necessari usar com a mínim un nombre N de bits segons l’expressió:

N ≥ log 2 (codi d ' entrada )

2.3. Relació entre el domini analògic i el digital

En cas de voler representar digitalment un valor analògic, només cal convertir el nivell de tensió
corresponent a un valor digital mitjançant un conversor analògic/digital (A/D). D’altra banda, si, per
exemple, volem controlar digitalment des d’un PC la freqüència de sortida d’un VCO (oscil·lador
controlat per tensió), usaríem un conversor digital/analògic (D/A) connectat entre el PC i el VCO.
Aquest dispositiu convertiria el valor digital que prové del PC a la tensió analògica equivalent.
En el dos casos proposats un dels principals problemes és definir quina resolució es vol tenir. Un circuit
digital de 8 bits sols pot expressar 256 valors digitals diferents. De la mateixa manera un conversor
D/A de 8 bits pot representar de forma analògica 256 nivells de tensió diferents i un conversor A/D de
8 bits expressar amb 256 valors diferents el valor del senyal analògic connectat a l’entrada.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 4

Per exemple, si definim un valor de fons d’escala de 10V (tensió de referència) en un conversor A/D o
D/A de 8 bits el valor de tensió equivalent al valor digital 145 seria de 5.6641V, mentre que per un
valor digital 146 seria de 5.7031V. La fórmula següent ens ho demostra:

Tensió analògica= (Tensió de fons d'escala/2N ) ⋅ Codi entrada

A l’exemple anterior tindríem: 5.6641 = (10/28 )*145 i 5.7031 = (10/28 )*146

La diferència de tensió existent entre dos codis consecutius es defineix com ‘LSB’, ja que és igual al
valor de tensió expressat quan només es troba actiu el bit menys significatiu (LSB). En aquest cas el
valor digital corresponent és un '1'. Si s’observa la fórmula anterior, s’aprecia que el màxim valor
analògic representable per un conversor qualsevol és el valor de tensió de fons d’escala menys 1 LSB.
Per tal d’assegurar quin valor digital correspon a una tensió situada entre els dos valors anteriors és
imprescindible definir si el conversor usat és de truncament o d’arrodoniment. Així doncs, pel que fa a
conversors A/D parlem de:

• Truncament: atribueix qualsevol tensió al major valor digital que tingui una tensió analògica
equivalent o directament inferior a la tensió esmentada.
• Arrodoniment: atribueix la tensió analògica al valor digital que tingui una tensió analògica
equivalent més propera.

Seguint amb l’exemple anterior, tenim que:

144 → 5,625V
145 → 5,664V
146 → 5,703V

Per tant, un valor de tensió de 5.6713V estaria representat amb el valor digital 145 per ambdós tipus de
conversors, mentre que un valor de 5.6993V correspondria al valor 145 per un conversor de truncament
i al valor 146 per un d’arrodoniment.
Finalment, esmentar que no tots els conversors treballen en binari natural, sinó que també ho fan amb
altres codis digitals (CA2, mòdul i signe...). Així doncs, per saber el nivell de tensió equivalent a un
determinat valor digital caldrà definir el tipus de codi digital del conversor que s’està utilitzant i quina
tensió de fons d’escala se li aplica.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 5

3. CONVERSORS D/A
Un conversor D/A és un dispositiu que converteix un valor digital d’entrada a un nivell de tensió
analògic equivalent. La tensió de sortida del conversor D/A no només depèn del codi d’entrada sinó
també de la tensió de referència o tensió de fons d’escala. Aquesta tensió determina la màxima tensió
assolible a la sortida del conversor. El valor de tensió corresponent al màxim valor digital expressable
no és mai igual al valor de la tensió de fons d’escala, sinó que se li ha de restar 1 LSB.

Exemple: conversor de 2 bits amb tensió de fons d’escala de 5V

La tensió de sortida del conversor es relaciona amb el valor digital d’entrada i la tensió de referència
mitjançant la funció de transferència:

( )
Vout = 2 −1 a N .−1 + 2 −2 a N .−2 + ... + 2 − ( N − 2 ) a2 + 2 − ( N −1) a1 + 2 − N a0 × Vref

El significat de cada element és el següent:

• ai : valor i-èsim binari.

• 2- (N - i) : ponderació del valor i-èsim.
• Vref : tensió de referència o fons d’escala.
• Vout : tensió de sortida del conversor binari natural de N bits.

Podem observar que la contribució ponderada del MSB respecte la tensió de fons d’escala és de ½, la
del segon bit més significatiu de ¼ i així successivament fins arribar al LSB que té una contribució de
2-N. Aquest comportament es pot expressar gràficament en funció de la tensió de fons d’escala:
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 6

També podem veure que, si multipliquem i dividim per 2N podem expressar la funció de transferència
anterior de la següent forma:

2 N −1 a N .−1 + 2 N − 2 a N .−2 + ... + 2 2 a 2 + 2 a1 + a0 codi d ' entrada

Vout = × Vref = × Vref
2 N
2N

Per tal d’entendre el funcionament d’un conversor D/A genèric, cal pensar que consisteix en un conjunt
d’interruptors bipolars governats per l’entrada digital corresponent a cada bit de la paraula que es
vulgui convertir. En funció del valor binari, aquests commutadors electrònics discerniran entre un
nivell de tensió alt o baix. La tensió de sortida de cada commutador se sumarà amb el dels altres
commutadors tot aplicant a cada tensió la ponderació corresponent. A nivell hardware la ponderació
s’implementa habitualment mitjançant resistències mentre que la suma es resol amb un amplificador
operacional.
Els conversors D/A poden estar implementats amb diverses tecnologies (simple, xarxa R/2R, etc.)
segons les especificacions establertes. Unes tecnologies donen prioritat a la velocitat de conversió,
altres a minimitzar-ne la grandària i altres a minimitzar el consum. També existeixen tecnologies que
intenten arribar a un compromís entre les diverses prioritats esmentades.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 7

3.1. Tipus de conversors D/A

a) Conversor simple

Aquest conversor pondera la contribució de cada bit de la paraula binària mitjançant una única
resistència. Donat un valor qualsevol per la resistència que pondera el bit més significatiu (MSB), el
valor de les resistències augmentarà en un factor 2 a mesura que s’avanci des del MSB cap el LSB.
Cada resistència anirà unida per un extrem amb l’amplificador operacional que resol la suma i per
l’altre a un commutador. El commutador connectarà la resistència a massa per un valor d’entrada igual
a ‘0’ i a la tensió de referència per una valor igual a ‘1’.
L’amplificador operacional està configurat amb realimentació negativa i, per tant, es pot aplicar la
tècnica del curtcircuit virtual. Així, la intensitat que circula per cada resistència és igual a la divisió
entre el valor de la tensió de referència i el de la pròpia resistència. L’amplificador operacional suma
totes les contribucions d’intensitat de les diverses branques i, mitjançant una resistència, transforma la
intensitat resultant en un nivell de tensió. Cal tenir present que la tensió de sortida per un codi d'entrada
diferent de zero és sempre negativa.
El principal inconvenient d’aquest tipus de conversors és la gran diferència entre el valor de la
resistència que pondera el MSB i el LSB. Aquesta problemàtica augmenta notablement com major
sigui la resolució del conversor, ja que per cada nou bit afegit cal incorporar una resistència de valor
doble.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 8

La implementació física dels conversors es realitza sobre circuits integrats de silici, fet que permet
minimitzar la grandària del component. Aquest fet accentua la problemàtica descrita anteriorment: és
pràcticament impossible implementar els alts valors de les resistències que ponderen els bits menys
significatius. A més, la diferència en espai de silici entre les resistències corresponents als bits MSB i
LSB fan que les toleràncies siguin molt importants i disminueix l’estabilitat en temperatura.

b) Conversor R/2R

Aquest tipus de conversor intenta solucionar la problemàtica introduïda pel conversor simple. En
aquest cas la ponderació es realitza mitjançant una xarxa de resistència amb dos únics valors diferents:
R i 2R. Cada conjunt de resistències R/2R actua com un divisor de corrent.

Si s’analitza el cas on només hi ha actiu un commutador (LSB), com que la resta de commutadors estan
connectats a massa, s’observa que el corrent d’entrada al commutador es divideix en dos corrents
idèntics un cop passada la resistència de valor 2R. Això és degut a que la resistència equivalent vista en
ambdós sentis és idèntica i de valor 2R. Un d’aquests dos corrents viatja cap a l’esquerra i per tant no
afecta al corrent de sortida, l’altre viatja cap a l’amplificador operacional afectant així a la sortida. La
part de corrent que viatja cap a l’amplificador operacional es torna a dividir en dues parts idèntiques un
cop passada la resistència de valor R. De la mateixa manera que en el cas anterior, una part d’aquest
corrent no afectarà a la sortida i l’altre sí. Aplicant aquest principi a tots els commutadors es pot
apreciar que aquests aporten corrents a la sortida ponderats en un factor 2, on el màxim corrent
correspon al MSB i el mínim al LSB.

La tensió present a l’entrada positiva de l’operacional és:

codi d ' entrada 2

V+ = ⋅ ⋅ Vref
2N 3
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 9

La xarxa resistiva connectada a l’entrada negativa de l’operacional està formada per dues resistències
on la resistència connectada a massa té un valor doble. Aquests valors de resistències s’usen per acabar
de quadrar el voltatge de sortida amb l’expressat en la funció de transferència del DAC. La següent
fórmula ho demostra:
10k Ω + 5k Ω 3 codi d'entrada
VOUT = V+ ⋅ = V+ ⋅ = ⋅ Vref
10k Ω 2 2N
Com es pot observar a l’esquema, aquest tipus de conversor usa aproximadament el doble de
resistències que el conversor simple, però aquestes són únicament de dos valors: R i 2R. Aquest fet
presenta dos avantatges: les resistències es poden implementar en circuits integrats i l’àrea de silici
total ocupada per les resistències és menor que la del conversor simple.

3.2. Paràmetres dels conversors D/A

a) Temps de propagació

El temps de propagació és el temps que triga el conversor a canviar la tensió de sortida en ±0.5 LSB
des de l'instant en què canvia el valor digital d'entrada.

b) Temps d'establiment

El temps d’establiment es defineix com el temps que necessita la sortida del conversor per assolir una
tensió equivalent al codi digital d’entrada i estabilitzar-se amb un error inferior a ±0.5 LSB des de
l’instant en què comença a canviar la tensió de sortida. Aquest temps depèn del nombre de bits que
canviïn, sent mínim pel canvi del LSB i màxim pel canvi de tots els bits d'entrada.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 10

c) Error d’offset

L’error d’offset és l’error que es produeix a la tensió de sortida del DAC quan el codi digital d’entrada
és igual a ‘0’. En aquest cas la tensió de sortida hauria de ser de 0V, sinó és així podem afirmar que hi
ha un error d’offset.
Com es pot observar a la gràfica, l’error d’offset afecta a tots els codis digitals d’entrada en la mateixa
quantitat, senzillament desplaça la funció de transferència verticalment (afegeix un offset). Aquest error
està provocat per l’offset de corrent generat per l’amplificador operacional que es tradueix en un offset
de tensió.

d) Error de guany

L’error de guany és l’error que es produeix a la tensió de sortida del DAC quan el codi digital d’entrada
és màxim (cal haver corregit prèviament l’error d’offset). En aquest cas, la tensió de sortida hauria de
ser igual a la tensió de fons d’escala menys 1 LSB (codi binari natural), sinó és així podem afirmar que
hi ha un error de guany. Aquest error afecta amb un valor percentual igual a tots els codis digitals
d’entrada, matemàticament s’expressa com una variació del pendent de la funció de transferència.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 11

e) Error de linealitat integral

L’error de linealitat integral (afecta a un conjunt de codis) es defineix com la màxima desviació de la
tensió analògica de sortida respecte el valor teòric determinat per la funció de transferència un cop
corregits els errors d’offset i de guany. Per determinar aquest error cal mesurar el valor de la tensió
analògica de sortida per tots el codis digitals d’entrada. A cada valor obtingut se li ha de restar el valor
teòric per aquell determinat codi. L’error de linealitat integral és la màxima d’aquestes diferències
(normalment s’expressa en tant per cent respecte al LSB).

Exemple:
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 12

f) Error de linealitat diferencial

L’error de linealitat diferencial (afecta a la diferència entre dos codis consecutius) es defineix com la
desviació màxima en l’increment de la tensió analògica de sortida respecte la tensió equivalent a 1 LSB
quan es produeix un canvi de 1 LSB del valor digital d'entrada. Per calcular aquest error s’han d’haver
compensat prèviament els errors d’offset i de guany. En un conversor amb una tensió de referència tal
que el nivell de tensió equivalent a 1 LSB sigui de 0.5V, hauria d’augmentar el valor de la tensió de
sortida 0.5V cada cop que s’incrementi en 1 LSB el codi digital d’entrada. Si els increments de tensió
són diferents de 0.5V cal buscar-ne la variació màxima, aquesta serà el valor de l’error de linealitat
diferencial (normalment s’expressa en tant per cent respecte al LSB).

Exemple:

g) Monotonia

La monotonia és la qualitat de generar valors analògics creixents amb codis digitals d'entrada creixents.
De vegades s’especifica com aquella resolució en bits per la qual es pot garantir la monotonia. Per
exemple, un conversor podria tenir una resolució de 8 bits però una monotonia de 7 bits en el cas que
alguns salts de 1 LSB del codi d’entrada produeixin inversions a la sortida.
Idealment, la monotonia ha de ser igual a la resolució. L’error de monotonia és degut a un valor
excessiu de l’error de linealitat integral: qualsevol conversor que presenti un error de linealitat integral
superior a 0.5 LSB és susceptible de patir-lo.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 13

3.3.- El conversor DAC0800

El DAC0800 és un conversor D/A multiplicador R/2R de 8 bits i alta velocitat. Es diferencia de la
teoria explicada anteriorment en el fet que no treu una tensió analògica de sortida en funció del codi
d’entrada i de la tensió de referència sinó que treballa amb corrents de sortida i de referència. És a dir,
aquest conversor treu un corrent de sortida proporcional al corrent de referència i al codi digital
d’entrada.

Per tant, tindrem un corrent de sortida (IOUT) igual al producte entre el codi digital d’entrada i el corrent
de referència tal i com s’expressa a l’equació següent. IREF és el corrent d’entrada del pin VREF (+).

valor binari
I OUT = I REF ⋅
256

El valor del corrent de referència és IREF = VREF / RREF. Com que aquest corrent ha de ser sempre
positiu i el seu sentit d’entrada al pin VREF (+), és necessari que la tensió de referència sigui sempre
positiva. El DAC0800 disposa de dues sortides analògiques complementàries que compleixen que la
suma dels seus corrents és constant i igual al valor de la intensitat de fons d’escala ( I REF ) . El corrent
de sortida (IOUT) creix proporcionalment amb el codi d’entrada sent nul per un codi d’entrada igual a
zero i màxim per un codi d’entrada de valor 255 decimal. El sentit del corrent és d’entrada al
conversor. Si no s’usa una de les dues sortides analògiques cal connectar-la a massa o a un punt capaç
de lliurar el corrent de fons d’escala per tal de garantir que la suma de corrents de les sortides
analògiques complementàries sigui igual a la intensitat de fons d’escala: mai s’ha de deixar
desconnectat. El DAC0800 permet una gran varietat de configuracions de sortida que permeten cobrir
un gran marge d’aplicacions. Per escollir-les cal ajustar la relació entre Iref, les tensions d’alimentació
V- i V+ i el valor de la resistència de sortida.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 14

Les característiques reals del conversor DAC0800 són:

Paràmetre Mínim Típic Màxim Unitats

Resolució 8 8 8 bits
Monotonia 8 8 8 bits
Errors de linealitat - - ±0.19 %FS
Temps de propagació (1bit) - 35 60 ns
Temps de propagació (tots els bits) - 35 60 ns
Temps d’establiment (tots els bits) - 100 150 ns
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 15

4. HARDWARE DE LA PRÀCTICA

4.1. Muntatge 1
Consisteix en una caixa metàl·lica amb 8 commutadors i 2 connectors banana femelles. A l'interior de
la caixa hi ha el conversor D/A descrit (DAC0800) amb un amplificador operacional connectat a la
sortida tal i com es pot observar al següent esquema.

Cada commutador activa un dels 8 bits d'entrada del conversor, els connectors banana permeten
introduir la tensió de referència i extreure la tensió de sortida del DAC0800. Les alimentacions usades
al muntatge són dos: 5V per alimentar la part digital del conversor i ±15V per alimentar la part
analògica i l’amplificador operacional.

4.2. Muntatge 2
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 16

Està format per una placa amb un microprocessador Fujitsu, conversors A/D i D/A, un teclat matricial i
una pantalla LCD. Tots els components es troben dins d’una caixa amb dos polsadors (ON/OFF i
Reset), un potenciòmetre per controlar la meitat de la tensió de referència del ADC0804 (regulem
Vref/2 Є [1.25 - 2.5V] , però internament el conversor treballa amb Vref Є [2.5 – 5V]) i un conjunt de
connectors:

Entrades

• VIN_ADC0820 – Entrada analògica del ADC0820

• VIN_ADC0804 – Entrada analògica del ADC0804

Sortides

• DAC0800_OUT – Sortida analògica del DAC0800

• DAC0800_LSB – LSB del DAC08
• !WR_ADC0820 – Senyal !WR del ADC0820
• !INT_ADC0820 – Senyal !INT del ADC0820
• !WR_ADC0804 – Senyal !WR del ADC0804
• !INT_ADC0804 – Senyal !INT del ADC0804
• VREF/2_ADC0804 – Meitat de la tensió de referència (fons d’escala) del ADC0804
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 17

L’esquema implementat pel conversor D/A és molt similar al del muntatge 1, tot i que hi han algunes
diferències:
• La resistència de realimentació de l’amplificador operacional és de 5K.
• La resistència connectada a l’entrada de la tensió de referència del DAC és de 5K.
• La tensió de referència és fixa i de valor igual a 12 V.
• Les entrades digitals de conversor estan connectades a un microprocessador (Fujitsu).

Pel que fa als conversors A/D:

• ADC0820
- Tensió de referència de 5V
- Configuració en mode lectura/escriptura
- Temps de conversió (desde que baixa !WR fins que baixa !INT) de 2,06µs
• ADC0804
- Tensió de referència variable de 2.5 a 5V
- Freqüència de clock de 1,6Mhz
- Temps de conversió (desde que baixa !WR fins que baixa !INT) de 33,8µs

4.2.1. Software
El software de control té un menú amb 7 opcions:

1. DAC0800 – Generació Dent de Serra

Es genera un senyal del tipus dent de serra amb una Vpp de 255 LSB.

2. DAC0800 – Generació Pols LSB

Es genera una ona quadrada amb una Vpp de 1 LSB.

3. DAC0800 – Generació Pols Full Scale

Es genera una ona quadrada amb una Vpp de 255 LSB.

4. DAC0800 – Gràfica Vout_ideal - Vout_real

Permet crear una gràfica per comparar la Vout_ideal i la Vout_real del DAC pels tres primers
bits d’entrada.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 18

5. ADC0820 – Conversió única

L’ADC0820 realitza una única conversió i treu el valor per pantalla.

6. ADC0820 – Conversió successiva

L’ADC0820 realitza una seqüència de conversions i treu el resultat per pantalla en forma de
gràfica.

7. ADC0804 – Conversió única

L’ADC0804 realitza una única conversió i treu el valor per pantalla.

8. ADC0804 – Conversió successiva

L’ADC0804 realitza una seqüència de conversions i treu el resultat per pantalla en forma de
gràfica.

4.2.2. Consideracions importants

• A excepció de les entrades analògiques dels conversors A/D, la resta de connectors són sortides
i, per tant, no es poden connectar a cap mena de generador extern. Es connectaran a
l’oscil·loscopi quan sigui necessari.

• Les entrades analògiques dels conversors A/D hauran d’estar sempre entre 0 i 5V.

• Per fixar la tensió de referència del ADC0804 s’utilitza el potenciòmetre extern i es comprova
mesurant la sortida VREF/2_ADC0804 Є [1.25 - 2.5V]. Internament, el conversor treballa amb
Vref Є [2.5 – 5V]. El circuit és el següent:
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 19

5. PART PRÀCTICA – Conversor DAC0800

Per la realització d’aquesta part utilitzarem el muntatge 1 i la part del DAC del muntatge 2.

Exercici 1

Es tracta de trobar la funció de transferència ideal del DAC0800, comparar-la amb la real i determinar
els errors explicats a la teoria. És interessant contrastar els resultats obtinguts amb els que proporciona
el fabricant i deduir les causes de les diferències. En aquest exercici s’utilitzarà el muntatge 1.

a) Determinar la funció de transferència ideal segons l’esquema del muntatge 1 i calcular l’equivalent
en tensió del LSB. Usar un corrent de referència de 2mA (2 volts de tensió de referència).
V
I REF = REF → VREF = RREF ⋅ I REF =1K Ω ⋅ 2mA = 2V
RREF

b) Trobar els valors de tensió reals presents a la sortida del conversor mitjançant un oscil·loscopi. Es
tindran en compte només els tres bits menys significatius per tal de no perdre gaire temps. S'hauria
de completar la taula següent:

Codi 000b 001b 010b 011b 100b 101b 110b 111b

VOUT (ideal)
VOUT (real)
Error ( |real-ideal| )

NOTA: Els nivells de tensió de sortida per codis baixos d'entrada són molt petits i es confonen amb el soroll. Per tal
de poder-lo mesurar correctament és imprescindible configurar adequadament l’oscil·loscopi: BW Lim ON &
Average 64.

c) Expressar els tres vectors en dues gràfiques diferents. La primera gràfica ha de representar els
valors de tensió reals i ideals de la funció de transferència, mentre que la segona ha de mostrar
l’error. Es recomana usar el paper mil·limetrat que trobareu al final de la memòria.
Com a complement, també podeu visualitzar la gràfica amb el muntatge 2 (opció 4 del software).

d) Determinar l’error d’offset a partir de les gràfiques.

e) Determinar l’error de guany a partir de les gràfiques.

f) Determinar l’error de linealitat integral a partir de les gràfiques i expressar-lo en tant per cent
respecte al LSB.

g) Determinar l’error de linealitat diferencial a partir de les gràfiques i expressar-lo en tant per cent
respecte al LSB.

h) Determinar si el conversor és monòton usant sols els primers tres bits d'entrada. Es manté la relació
amb els errors de linealitat integral?
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 20

Exercici 2

En aquest exercici es determinarà la monotonia del conversor DAC0800 per tots els bits d’entrada. Cal
usar el muntatge 2 amb la placa configurada per generar un dent de serra (opció 1 del software).
Mitjançant un oscil·loscopi cal verificar la monotonia del conversor i veure els esglaons de la funció de
transferència ampliant la base de temps i de tensió suficientment.

Exercici 3

Determinar el temps d’establiment i propagació del conversor DAC0800 i comparar-ho amb els
mesurats pel fabricant. Aquest exercici es realitzarà amb el muntatge 2. Les mesures es faran amb
l’oscil·loscopi seguint el següent ordre:

NOTA: Només cal connectar el canal 1 de l’oscil·loscopi al bit menys significatiu del DAC0800 (DAC0800_LSB) per
sincronitzar i el canal 2 a la sortida del DAC0800 (DAC0800_OUT).

a) Mesura del temps de propagació quan sols canvia un bit d'entrada (opció 2 del software) i quan
canvien tots els bits d'entrada (opció 3 del software). Coincideixen les dues mesures? Quina
conclusió en treus?

b) Mesura del temps d’establiment quan canvien tots els bits d'entrada. En aquest cas s’ha de
configurar la placa per tal que generi una ona quadrada (opció 3 del software).

Exercici 4

Caracteritzar la resposta del conversor D/A quan s’usa un senyal de referència variable. Aquest exercici
es realitzarà amb el muntatge 1.

a) Introduir un senyal sinusoïdal amb una freqüència de 1KHz, amplitud de 1Vpp i offset de 1V com a
tensió de referència del muntatge 1. Observar la tensió de sortida del conversor D/A i veure què
succeeix quan es varia el codi digital d'entrada del conversor.

b) Trobar l’amplitud màxima i l’offset adequat del senyal de referència sinusoïdal sense retallar la
tensió de sortida. Comprovar que es mantingui la validesa de la funció de transferència de l’exercici
1, és a dir, que donat un codi qualsevol es manté la relació entre el valor de la tensió de sortida i
d'entrada.

c) A què creus que és degut que el sinus de sortida es retalli per dalt si no s’escull l’amplitud i offset
correcte del senyal de referència? I per baix?

Exercici 5

Quin serà el valor teòric màxim de tensió que produeix un conversor D/A binari natural de 10 bits si
obtenim una tensió de sortida de 1V per una entrada digital igual a 0000110010b (50d)?
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 21

6. CONVERSORS A/D
El conversors A/D permeten traslladar un senyal del domini analògic al digital, és a dir, digitalitzar-lo.
En tot procés de digitalització cal tenir en compte dos factors:

• Mostreig del senyal analògic: És necessari prendre mostres del senyal analògic per tal de
poder-lo passar al domini digital. El teorema de Nyquist determina quina és la velocitat mínima
de mostreig en funció de les característiques del senyal analògic per tal de garantir que
posteriorment es pugui reconstruir el senyal de forma correcta.

f mostreig ≥ 2 f màx
• Quantificació del nivells de tensió del senyal analògic: S’aproxima el nivell de tensió real a
un nivell de tensió quantificat que està directament relacionat amb la resolució del conversor i
la tensió de referència. La distància entre dos nivells de quantificació consecutius és el que s’ha
descrit com LSB. Segons la metodologia usada per fer la quantificació es poden diferenciar dos
tipus diferents de conversors: conversors de truncament i d’arrodoniment. La diferència entre
aquests dos s’ha descrit anteriorment.

Els conversors A/D poden estar implementats en diverses tecnologies (integrador, SAR, flash, etc.)
segons les especificacions establertes. Unes tecnologies donen prioritat a la velocitat de conversió,
altres a minimitzar-ne la grandària i altres a minimitzar el consum. També existeixen tecnologies que
intenten arribar al compromís entre les diverses prioritats esmentades.

6.1. Tipus de conversors A/D

a) Conversor integrador
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 22

Està implementat mitjançant una Lògica de Control, un comptador binari, un conversor D/A i un
comparador (operacional). Cada vegada que s’ha de fer una conversió, la Lògica de Control fa un reset
del comptador i li proporciona un senyal de clock.
D’aquesta forma, el DAC, amb l’entrada connectada a la sortida del comptador, comença a generar una
rampa a la sortida d’entre 0V i un màxim de VREF - LSB. Aquesta rampa s’aplica a l’entrada d’un
comparador, mentre que a l’altra entrada d’aquest hi ha el senyal analògic a digitalitzar. Mentre la
tensió de la rampa generada pel DAC sigui inferior a la tensió analògica de l’entrada, el comparador
treurà un ‘0’ lògic, que passarà a ser un ‘1’ lògic quan la tensió de la rampa superi la del senyal
d’entrada. La Lògica de Control monitoritza continuament la sortida del comparador per poder detectar
el canvi i trobar així quin és el valor de la conversió.
Un dels principals inconvenients d’aquest dispositiu és que el temps de conversió necessari és força
elevat sobretot si la tensió d'entrada és propera a la de referència (la rampa ha d’assolir el màxim nivell
per tal de superar l’entrada i que la Lògica de Control dongui el valor de la conversió). D’altra banda,
ofereix un gran avantatge pel que fa a l’espai de silici que ocupa.

Existeix un altre tipus de conversor integrador anomenat Servo o Conversor de rampa continua en el
que la Lògica de Control també intervé en el senyal Up/!Down del comptador. D’aquesta manera, una
vegada que la Lògica de Control troba el valor de la conversió, controlant aquest senyal del comptador,
pot fer que aquest últim oscil·li al voltant del valor binari de Vin. Aquest tipus de conversor, molt útil
per fer seguiments de senyals analògiques, és més ràpid però comporta una pèrdua de precisió.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 23

b) Conversor d’aproximacions successives (SAR)

Aquest conversor intenta eliminar el problema del llarg temps de conversió tot eliminant el comptador i
canviant la lògica de control per introduir un registre d’aproximacions successives (SAR). Aquest últim
executa un algorisme que minimitza el temps de conversió. El primer valor que es compara no és el
zero, sinó l’equivalent a la meitat de la tensió de fons d’escala, això permet saber si el senyal està situat
entre la primera meitat del codi o la segona. Aquest algorisme es va executant repetidament per cada
nou marge de tensions vàlid fins arribar al resultat final.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 24

c) Conversor flash

En aquest cas, es dóna prioritat a la velocitat de mostreig però, per contra, ocupa més àrea de silici.
Aquest conversor genera concurrentment (mitjançant una xarxa de resistències) tots el valors de tensió
equivalents a tots els valors digitals possibles i els compara amb el senyal d’entrada. Per poder fer això,
un conversor de N bits necessita 2N resistències i 2N-1 comparadors. Un codificador amb prioritat
selecciona el valor digital de la conversió. Aquest tipus de conversor no utilitza cap senyal de rellotge, i
el temps de conversió depèn del temps de resposta dels propis components.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 25

6.2. Paràmetres dels conversors A/D

En general, els paràmetres que caracteritzen el conversors A/D són els mateixos que els del D/A amb
alguna lleugera variació en la seva definició.

a) Temps de conversió

Temps que necessita el conversor A/D per realitzar la conversió. Es mesura desde l'instant on s’activa
el senyal que indica al conversor A/D que ha d’iniciar la conversió fins que aquest activa el senyal que
indica la fi de la conversió i, per tant, que es pot llegir el valor digital al bus de dades de sortida.

b) Error d'offset

L’error d’offset es caracteritza per la diferència entre nivell de tensió mínim de l’entrada analògica que
provoca un canvi en el bit menys significatiu del conversor i el nivell de tensió teòric que hauria de
produir aquest canvi. Per un conversor de truncament el canvi s’hauria de produir a 1 LSB mentre que
per un d’arrodoniment a 0.5 LSB.

c) Error de guany

Té la mateixa definició que l’error de guany en un conversor D/A.

d) Error de linealitat integral

El concepte de l’error de linealitat integral per un conversor A/D és el mateix que per un conversor
D/A.

e) Error de linealitat diferencial

Té la mateixa definició que l’error de linealitat integral en un conversor D/A.

 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 26

6.3. El conversor ADC0804

El conversor ADC0804 és un conversor A/D d’arrodoniment de 8 bits que treballa en codi binari
natural. És del tipus d’aproximacions successives (SAR). Cal tenir en compte que, a diferència del
conversor DAC0800, aquest treballa amb tensions de referència i, per tant, treu un codi de sortida
proporcional a la tensió d'entrada i a la tensió de referència.

L’entrada analògica del ADC0804 accepta tensions que estiguin dins el marge -0.05V i (VCC+0.05)V.
Si es sobrepassen aquests valors es podria arribar a malmetre el conversor.

La interfície digital de control està pensada per facilitar la connexió del conversor a un
microprocessador. Els senyals que intervenen són: !CS, !WR, !RD, !INT. En un cicle de conversió es
poden diferenciar dos parts:

• Inici de conversió. En aquest subcicle el dispositiu que controla el conversor li indica que ha de
començar una nova adquisició. Això ho realitza mitjançant un cicle d’escriptura (activació del
!CS i posteriorment del !WR). Aquest accés provoca que el conversor s’inicialitzi i realitzi una
nova conversió. En aquest instant on es comença la nova conversió el senyal !INT es desactiva
passant a nivell alt. Un cop el conversor ha finalitzat la conversió ho indica activant !INT.

• Lectura de la conversió. En aquest subcicle es llegeix el valor digital de l’ultima conversió

realitzada. Quan el conversor indica al dispositiu que el controla que ja ha finalitzat la conversió
(!INT a nivell baix) aquest últim realitza un cicle de lectura per llegir-ne el resultat. El cicle de
lectura es defineix per l’activació dels senyals !CS i !RD.

Segons el comportament descrit es pot observar que el temps de conversió està determinat pels
senyals !WR i !INT. Exactament, el fabricant el defineix com el temps que hi ha entre el flanc
de pujada del !WR i l’activació del senyal !INT.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 27

L’esquema següent descriu a nivell de blocs el funcionament intern del conversor:

La taula següent indica les característiques reals del conversor ADC0804. Cal tenir present que el
temps de conversió depèn del període del senyal de rellotge (1/1460kHz com a màxim).

Paràmetre Mínim Típic Màxim Unitats

Resolució 8 8 8 bits
Monotonia 8 8 8 bits
Error total - - ±1 LSB
Temps de conversió 66 - 73 Trellotge
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 28

6.4. El conversor ADC0820

El conversor ADC0820 és un conversor A/D binari natural d’arrodoniment de 8 bits de tipus half-flash.
Un conversor half-flash empra menys comparadors que un conversor flash de la mateixa resolució a
canvi d’un increment en el temps de conversió.

Com es pot apreciar a l’esquema, està format per dos conversors flash de 4 bits i un DAC de 4 bits.
Inicialment s’aplica el senyal a un dels conversors A/D de 4 bits amb una tensió de referència igual a la
tensió de referència d'entrada del ADC0820. D’aquesta manera s’obtenen els 4 bits més significatius
que, seguidament, es tornen a passar a domini analògic mitjançant un conversor D/A de 4 bits. Aquest
valor es resta del senyal d’entrada i la tensió restant s’aplica a l’altre conversor A/D de 4 bits. La funció
d’aquest conversor és obtenir els 4 bits menys significatius de la conversió, de manera que la seva
tensió de referència no pot ser igual a la tensió de referència d'entrada del ADC0820 sinó que s’ha
d’adequar pels quatre bits menys significatius (concretament V REF ADC0820/16).

L’entrada analògica del ADC0820 accepta tensions que estiguin dins el marge -0.2V i (VCC+0.2)V. Si
es sobrepassen aquests valors es podria arribar a malmetre el conversor.
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 29

La interfície digital de control admet dos modes de funcionament diferents per tal de garantir la
compatibilitat òptima amb diversos dispositius:

• Mode de lectura: En aquest mode de funcionament s’iniciarà una conversió cada vegada que el
senyal !RD passi a nivell baix. Per tal de garantir que es finalitzi la conversió cal mantenir !RD
a '0' fins que s’hagi realitzat la lectura de la dada present al bus de dades. El senyal !INT indica
que la conversió ha finalitzat i, per tant, es pot llegir del bus dades la mostra convertida. Pel que
fa al senyal RDY, només present en aquest mode, passa a nivell baix després de !CS i a alta
impedància un cop tenim les dades disponibles a la sortida. S’utilitza simplement per facilitar la
interfície amb un microprocessador.

• Mode lectura/escriptura : Aquest mode de funcionament de la interfície digital de control és

molt similar al descrit pel conversor ADC0804. Les conversions comencen cada vegada que el
senyal !WR passa a valer '0'. El senyal !INT indica que la conversió ha acabat i el senyal !RD
permet llegir la dada al bus.

Les característiques reals del conversor ADC0820 són:

Paràmetre Mínim Típic Màxim Unitats

Resolució 8 8 8 bits
Monotonia 8 8 8 bits
Error total - - ±1 LSB
Temps de conversió (RD mode) 1.6 - 2.5 us
Temps de conversió (RD-WR mode) - - 1.52 us
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 30

7. PART PRÀCTICA – Conversors ADC0804 i ADC0820

Per la realització d’aquesta part utilitzarem únicament el muntatge 2.

Exercici 1

Es tracta de trobar la funció de transferència real del ADC0804 i determinar els errors explicats
anteriorment. És interessant contrastar els resultats obtinguts amb els que proporciona el fabricant i
deduir les causes de les diferències.

a) Determinar la funció de transferència ideal segons l’expressió següent:

⎛V ⎞ ⎛ 5V ⎞
VIN = ⎜ REF
N ⎟ ⋅ Codi entrada (decimal) → VIN = ⎜ 8 ⎟ ⋅ Codi entrada (decimal)
⎝ 2 ⎠ ⎝2 ⎠

b) Trobar els valors reals de la tensió d’entrada al conversor que produeixen canvis al codi de sortida.
Mitjançant una font de tensió contínua connectada a l’entrada del conversor s’anirà augmentat la
tensió d’entrada des de 0V fins arribar a la tensió necessària per tal de caracteritzar la resposta del
conversor A/D en els 3 bits menys significatius. Cal utilitzar l’opció 7 del software. S'hauria de
completar la taula següent:

Codi 000b 001b 010b 011b 100b 101b 110b 111b

VIN (ideal)
VIN (real)
Error ( |real-ideal| )

c) Expressar els tres vectors en dues gràfiques diferents. La primera gràfica ha de representar els
valors de tensió reals i ideals de la funció de transferència, mentre que la segona ha de mostrar
l’error. Es recomana usar el paper mil·limetrat que trobareu al final de la memòria.

d) Determinar l’error d’offset a partir de les gràfiques.

e) Determinar l’error de guany a partir de les gràfiques.

f) Determinar l’error de linealitat integral a partir de les gràfiques.

g) Determinar l’error de linealitat diferencial a partir de les gràfiques.

h) Determinar si el conversor és monòton usant sols els primers tres bits d'entrada. Es manté la relació
amb els errors de linealitat integral?
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 31

Exercici 2

En aquest exercici es pretén trobar la funció de transferència real del ADC0820 i determinar els errors
explicats anteriorment. És interessant contrastar els resultats obtinguts amb els que proporciona el
fabricant i deduir algunes causes de les diferències com per exemple la falta de precisió en els nostres
instruments de mesura. Els passos a realitzar són els mateixos de l’exercici anterior però utilitzant la
opció 5 del software.

Exercici 3

Determinar el temps de conversió del ADC0804 amb l’ajuda de l’oscil·loscopi i comparar-ho amb el
mesurat pel fabricant.
En aquest exercici cal configurar la placa per realitzar una conversió successiva (opció 8 del software).
El canal 1 de l’oscil·loscopi es connectarà al senyal !WR i el canal 2 al senyal !INT. Com que el senyal
que es vol observar no és periòdic en el temps caldrà configurar correctament el trigger de
l’oscil·loscopi per poder apreciar el temps de conversió. Un bona configuració seria posar el trigger en
manual, pel canal 1, flanc de baixada i amb un nivell al voltant dels 2.5 V.
NOTA: Per mesurar el temps de conversió cal descartar el primer cicle (!WR - !INT) ja que sol ser més llarg que la
resta. A que creus que és degut?

Exercici 4

Determinar el temps de conversió del ADC0820 de la mateixa manera que s’ha realitzat pel conversor
ADC0804 en l’exercici anterior. En aquest cas també es pot configurar indistintament la placa per
realitzar una conversió única (opció 5 del software) o una conversió successiva (opció 6 del
software). Comparar el resultat obtingut amb el proporcionat pel fabricant.

Exercici 5

Amb tots els resultats obtinguts als quatre exercicis anteriors, compara els dos conversors A/D. Les
diferències entre ambdós conversors coincideixen amb les diferències esmentades en la descripció
teòrica de les diverses tecnologies de conversors A/D?

Exercici 6

En aquest últim exercici estudiarem el fenomen l’Aliasing, un efecte indesitjable que provoca que
senyals continues no puguin ser reconstruïdes correctament al ser mostrejades digitalment.
Es pot demostrar que per tal d’evitar l’Aliasing és necessari complir el criteri de Nyquist, que diu que
la freqüència de mostreig ha de ser, com a mínim, dues vegades major que l’ample de banda del senyal
(o freqüència màxima del senyal):
f mostreig ≥ 2 f màx
 Taula 5. Conversors A/D i D/A Pàgina 32

Es tracta doncs de veure gràficament el resultat d’una conversió successiva tant del ADC0820 com del
ADC0804 introduint a l’entrada un senyal de 1Vpp i offset d’1V en tres freqüències diferents:
f1 << fm/2, f2 = fm/2 i f3 >> fm/2.

Teòricament, amb f1 podrem veure una correcta representació del senyal analògic d’entrada, amb f2 una
representació no gaire precisa i, finalment, amb f3 no podrem reconèixer el senyal d’entrada.

Com a fm utilitzarem 8KHz pel ADC0820 i 1,2KHz pel ADC0804. Cal tenir en compte que la
resolució de la pantalla fa que, en segons quins casos, sembli que el senyal representat no és correcte.
Si poguéssim interpolar els píxels veuríem la veritable fidelitat de la representació.