Capitol 12.

Banc de microones Pàgina 1

12
MICROONES
1.- INTRODUCCIÓ ...................................................................................... 2

2.- CAMPS ELECTROMAGNÉTICS A LA GUIA .................................. 2

2.1.- Modes TM i TE ....................................................................................... 4

2.2.- Mode fonamental TE10.......................................................................... 12
2.3.- Ample de banda monomodal ............................................................... 13
2.4.- Velocitat de fase i velocitat de grup..................................................... 14
2.5.- Relació d’ones estacionàries................................................................. 15
3.- DESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS ............................................... 16

3.1.- EL GENERADOR DE MICROONES SMR20 ................................ 16

3.3.- GUIA ONA RECTANGULAR............................................................ 19
3.4.- L’AÏLLADOR ....................................................................................... 20
3.7.- ACOBLADOR DIRECCIONAL......................................................... 20
3.8.- ANTENES.............................................................................................. 22
3.6.- EL DETECTOR DE CRISTALL........................................................ 24
3.7.- MESURADOR DE POTÈNCIA.......................................................... 24
4.- PRÀCTIQUES ....................................................................................... 28

4.1.- PRÀCTICA 1......................................................................................... 28

4.1.1.- Guia ona rectangular .......................................................................................... 28
4.2.- PRÀCTICA 2......................................................................................... 29
4.2.1.- Filtre + guia ona ranurada.................................................................................. 29
4.2.1.2.- Mesura de la relació d’ona estacionària ................................................ 29
4.2.1.3.- Mesura d’una guia ona foradada com a filtre...............................30
4.3.- PRÀCTICA 3......................................................................................... 31
4.3.1.- Sistema de transmissió ........................................................................................ 31
4.3.1.1.- de la potència rebuda en un enllaç amb 2 botzines............................... 31
4.3.1.2.- Mesura resposta acoblador direccional. ................................................ 32
4.3.1.3.- Mesura resposta aïllador......................................................................... 33
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 2

1.- INTRODUCCIÓ
Les microones són ones electromagnètiques de freqüències de l’ordre dels GHz (109
Hz). En el següent dibuix s’aprecia la seva posició a l’espectre.

Il.lustr.1 Espectre de freqüències.

Cada dia augmenta la utilització d’ones electromagnètiques en diferents camps com

alarmes, radio enllaços, radars, satèl·lits de comunicacions, forns de microones etc. La
utilització massiva de la radio, la televisió, les comunicacions en general, fa que l’espectre de
freqüència més habitual (per sota del GHz) estigui molt saturat.

Si a més s’afegeix el fet que al pujar la freqüència les ones són més immunes als sorolls,
i que els avançaments tecnològics en els dispositius electrònics ens permeten treballar a
freqüències més elevades, es comprèn que cada dia s’utilitzin més les microones.

L’objecte d’aquesta pràctica és familiaritzar-se amb alguns dels dispositius relacionats

amb les microones i que es descriuen a continuació.

2.- CAMPS ELECTROMAGNÈTICS A LA

GUIA
Una guia d’ones és una canonada per l’interior de la qual hi fem viatjar camps
electromagnètics (que caracteritzarem per la seva intensitat de camp elèctric E i per la seva
intensitat de camp magnètic H). Aquests camps que viatgen els anomenarem ones
electromagnètiques, i al fet que viatgin, propagació. Les guies d’ones més usuals són les de
secció rectangular, circular i el·líptica. Són simplement canonades metàl·liques farcides d’un
dielèctric amb permitivitat elèctrica ε i permeabilitat magnètica µ.

ε,µ ε,µ E
E E ε,µ Direcció de
H H H propagació
z
de les ones
electro-
Guia d’ones Guia d’ones Guia d’ones magnètiques
rectangular circular el·líptica
Il.lustr.2 Tipus de guia ones.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 3

En aquesta pràctica treballarem només amb guies d’ones rectangulars. Les dimensions
d’una guia d’ones rectangular usualment s’indiquen per a i b (amplada i alçada de la guia ona).

b ε,µ

x
z a
Il.lustr.3 Guia ona rectangular

És important conèixer les característiques geomètriques de la guia, les quals seran les
que determinin les freqüències per a les que existeix propagació d’energia a dintre de la guia.

Els camps a l’interior d’una guia d’ones no poden prendre formes (distribucions de
camp) arbitràries. Cadascuna de les formes possibles que poden prendre els camps s’anomena
mode de propagació. Hi ha diversos tipus de modes de propagació en una guia d’ones:

a- Modes Transversals Electromagnètics (modes TEM). Aquests modes no tenen ni

camp elèctric ni camp magnètic en la direcció de propagació (z). Per tant, tant el camp
elèctric com el magnètic són transversals a la direcció de propagació. Aquest tipus
de modes no poden existir a l’interior d’una guia d’ones rectangular, cilíndrica o
el·líptica, però sí, per exemple, a l’interior d’un cable coaxial.

b- Modes Transversals Elèctrics (modes TE). Aquests modes no tenen camp elèctric en
la direcció de propagació (z), però si camp magnètic. Per tant, el camp elèctric és
transversal a la direcció de propagació.

c- Modes Transversals Magnètics (modes TM). Aquests modes no tenen camp magnètic
en la direcció de propagació (z), però si camp elèctric. Per tant, el camp magnètic és
transversal a la direcció de propagació.

Degut a l’estructura mateixa de la guia ona rectangular, és apta per a la propagació

d’ones TE i TM, i ones electromagnètiques de baixa freqüència, però no per ones TEM (no
entrarem en la demostració).

Per cada tipus d’ona TE i TM tindrem un número infinit de modes que es poden
propagar i que dependran de la geometria de la guia (com s’ha comentat anteriorment).
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 4

2.1.- Modes TM i TE
Anem a detallar una mica més com és l’estructura general d’un mode (TE o TM). Ens
centrarem només en ones monocromàtiques (ones sinusoïdals en Règim Permanent Sinusoïdal,
RPS) a una freqüència f (ω=2πf).

Depenent de l’estructura de la guia ona i el mode que s’estigui propagant, obtindrem

l’estructura general dels camps (per qualsevol mode de propagació, és igual que sigui TE o
TM): E ens indica el vector del camp elèctric i H el vector del camp magnètic. L’estructura
dels camps serà la següent:

[
E t ( x, y, z , t ) = Re E( x, y )e −γz e jωt ]
H ( x, y, z , t ) = Re[H ( x, y )e
t
−γz
e jωt ]
Et i H t són els camps elèctrics i magnètics temporals a l’interior de la guia d’ones. E
i H són uns vectors que contenen tota la dependència espacial dels camps elèctrics i magnètics.
Fixeu-vos que, tot i que E i H poden tenir component en la direcció z, no depenen de la
variable z. És a dir:

E( x, y ) = E x ( x, y )xˆ + E y ( x, y )yˆ + E z ( x, y )zˆ

H ( x, y ) = H x ( x, y )xˆ + H y ( x, y )yˆ + H z ( x, y )zˆ

Ei ( x, y ) i H i ( x, y ) poden ser funcions complexes (amb part real i imaginària).

γ s’anomena constant complexa de propagació, i en general és un nombre complex.

Donat que som en règim permanent sinussoidal, podem caracteritzar qualsevol senyal a
[ ]
partir del seu fasor. Si x(t ) = A cos(ωt + φ ) = Re A ⋅ e jφ ⋅ e jωt és un senyal en RPS, aleshores el seu
fasor associat és X = A ⋅ e jφ , i podem recuperar el senyal temporal fent
[
x(t ) = Re X ⋅ e jωt
] = X cos(ωt + ∠X ) = A cos(ωt + φ ) .
Per tant:

E F ( x, y, z ) = E ( x, y ) ⋅ e −γz ⎫⎪
⎬
H F ( x, y, z ) = H ( x, y ) ⋅ e −γz ⎪⎭

On E F ( x, y, z ) és el fasor associat a E t ( x, y, z , t ) i H F ( x, y, z ) és el fasor associat a

H t ( x, y , z , t ) .
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 5

2.1.1.- Propagació i tall de modes

A partir de la teoria electromagnètica es pot demostrar que γ ha de prendre per força la
següent estructura per a un mode TE o TM:

2 2
⎛ω ⎞ ⎛ fc ⎞
γ = k ⎜ c ⎟ −1 = k ⎜⎜ ⎟⎟ − 1 ω c = 2πf c k = ω µε = 2πf µε
⎝ω ⎠ ⎝ f ⎠

f c s’anomena la freqüència de tall del mode, i depèn de les característiques físiques

de la guia d’ones (dimensions i materials). Per a cada mode tindrem, en principi, una expressió
matemàtica diferent per a la seva f c .

Anem a veure què passa quan la freqüència f del mode és superior a la freqüència de
tall f c :
2 2
⎛ω ⎞ ⎛ω ⎞
• Si f > f c aleshores ( f c / f ) < 1 i ⎜ c ⎟ − 1 < 0 1− ⎜ c ⎟ > 0
⎝ω ⎠ ⎝ω ⎠
2 2
⎛ ωc ⎞ ⎛ω ⎞
Per tant ⎜ ⎟ − 1 serà un nombre imaginari pur ( i 1− ⎜ c ⎟ un nombre real).
⎝ω ⎠ ⎝ω ⎠
Podem reescriure:

⎛ω ⎞
2 2
⎛ ⎛ ωc ⎞ 2 ⎞ ⎛ ⎛ ωc ⎞ 2 ⎞ ⎛ 2
⎞
γ = k ⎜ c ⎟ −1 = k
⎛ fc ⎞
⎜⎜ ⎟⎟ − 1 = k − 1 ⋅ ⎜1 − ⎜ ⎟ ⎟ = k − 1 ⋅ ⎜1 − ⎜ ⎟ ⎟ = jk ⎜1 − ⎛⎜ ω c ⎞⎟ ⎟ ⇒
⎝ω ⎠ ⎝ f ⎠ ⎜ ⎝ω ⎠ ⎟ ⎜ ⎝ω ⎠ ⎟ ⎜ ⎝ω ⎠ ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠
⎛ ⎛ ωc ⎞ 2 ⎞
⇒ γ = jβ β = β (ω ) = k ⎜1 − ⎜ ⎟ ⎟
⎜ ⎝ω ⎠ ⎟
⎝ ⎠

β és un nombre real anomenat constant de fase del mode.

Per tant, si f > f c els camps elèctrics i magnètics a l’interior de la guia d’ones poden
escriure’s:

[ ] [
E t ( x, y, z , t ) = Re E( x, y )e −γz e jωt = Re E( x, y )e − jβz e jωt = Re E( x, y )e j (ωt − βz ) = ] [ ]
[
= Re E x ( x, y )e j (ωt − βz )
xˆ + E y ( x, y )e j (ωt − β z )
yˆ + E z ( x, y )e j (ωt − βz )
zˆ ] =
[
= Re E x e j∠E x e j (ωt − βz ) xˆ + E y e
j∠E y
e j (ωt − βz ) yˆ + E z e j∠E z e j (ωt − βz ) zˆ = ]
= Re[ E ]
( )
e j (ωt − βz + ∠E x ) xˆ + E y e yˆ + E z e j (ωt − βz + ∠E z ) zˆ =
j ωt − βz + ∠E y
x

= E x cos(ωt − βz + ∠E x )xˆ + E y cos(ωt − β z + ∠E y )yˆ + E z cos(ωt − β z + ∠E z )zˆ

Si ara ens dediquem a dibuixar el valor de qualsevol de les tres components del camp
elèctric temporal (Il·lustr. 4 i Il·lustr. 5) sobre una recta que passi per l’interior de la guia (punts
(x0,y0,z) amb x0 i y0 qualssevol).
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 6

y0

z
x0
Il.lustr.4 Guia ona rectangular

Et x,y,x(x0,y0,z0,t0)

Et x,y,x(x0,y0,z0,t0+∆t)

Et x,y,x(x0,y0,z0,t0+2∆t)

Il.lustr.5 Evolució del camp elèctric temporal

Com podem veure, a mesura que passa el temps, el camp electromagnètic va avançant
cap a z creixents. És per tant una ona electromagnètica que es propaga (avança) cap a z
creixents.

En general, sempre que ens aparegui el terme e − jβz en un fasor, indicarà propagació cap
a z creixents.

Aquestes gràfiques també ens permeten de definir la longitud d’ona a la guia λ g , que
no és altra cosa que la periodicitat espacial de l’ona en un instant de temps t0 arbitrari:
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 7

[ ]
E t ( x, y, z , t 0 ) = E t ( x, y, z + λ g , t 0 ) ⇔ Re E( x, y )e − jβz e jωt = Re E( x, y )e [ (
− jβ z + λ g )
e jωt ⇔ ]
(
− jβ z + λ g ) − jβλ g − jβλ g 2π
⇔ e − jβz = e = e − jβ z e ⇔e = 1 ⇔ βλ g = 2π ⇔ λ g =
β

Tingueu present que λ g és diferent (de fet és sempre major) que la longitud d’ona que
tindria una ona de la mateixa freqüència propagant-se en un espai infinit farcit amb un dielèctric
de característiques ε i µ , i que podem calcular com:

c 1
λ= = < λg
f µε f

De fet:

⎛ ⎛ f ⎞2 ⎞
β = k ⎜1 − ⎜⎜ c ⎟⎟ ⎟ ⇒
⎜ ⎝ f ⎠ ⎟
⎝ ⎠
2π 2π 2π 1 λ
⇒ λg = = = = =
β ⎛ ⎛ f ⎞2 ⎞ ⎛ ⎛f ⎞ ⎞ 2
⎛ ⎛f ⎞ ⎞ 2
⎛ ⎛f 2
⎞
⎞
k ⎜1 − ⎜⎜ c ⎟⎟ ⎟ ω µε ⎜1 − ⎜⎜ c ⎟⎟ ⎟ f µε ⎜1 − ⎜⎜ c ⎟⎟ ⎟ ⎜1 − ⎜ c ⎟⎟ ⎟
⎜ ⎝ f ⎠ ⎟ ⎜ ⎝ f ⎠ ⎟ ⎜ ⎝ f ⎠ ⎟ ⎜ ⎜⎝ f ⎠ ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠ ⎝ ⎠

Anem ara a veure què passa quan la freqüència f del mode és inferior a la freqüència
de tall f c :
2
⎛ω ⎞
• Si f < f c aleshores ( f c / f ) > 1 i ⎜ c ⎟ − 1 > 0
⎝ω ⎠
2
⎛ ωc ⎞
Per tant ⎜ ⎟ − 1 serà un nombre real i podem reescriure:
⎝ω ⎠

2 2
⎛ω ⎞ ⎛ fc ⎞
γ = k ⎜ c ⎟ −1 = k ⎜⎜ ⎟⎟ − 1 = α ⇒
⎝ω ⎠ ⎝ f ⎠
2
⎛f ⎞
⇒γ =α α = α (ω ) = k ⎜⎜ c ⎟⎟ − 1
⎝ f ⎠

α és un nombre real anomenat constant d’atenuació del mode.

 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 8

Per tant, si f < f c els camps elèctrics i magnètics a l’interior de la guia d’ones poden
escriure’s:

[ ] [
E t ( x, y, z , t ) = Re E( x, y )e −γz e jωt = Re E( x, y )e −αz e jωt = ]
[
= Re E x ( x, y )e −αz e jωt xˆ + E y ( x, y )e −αz e jωt yˆ + E z ( x, y )e −αz e jωt zˆ = ]
[
= Re E x e j∠E x e −αz e jωt xˆ + E y e
j∠E y
e −αz e jωt yˆ + E z e j∠E z e −αz e jωt zˆ = ]
= Re[ E zˆ ] =
( )
e −αz e j (ωt + ∠E x ) xˆ + E y e −αz e yˆ + E z e −αz e j (ωt + ∠E z )
j ωt + ∠E y
x

= E x e −αz cos(ωt + ∠E x )xˆ + E y cos(ωt + ∠E y )yˆ + E z cos(ωt + ∠E z )zˆ

Si ara ens dediquem a dibuixar el valor de qualsevol de les tres components del camp
elèctric temporal (Il·lustr. 6) sobre una recta que passi per l’interior de la guia (punts (x0,y0,z)
amb x0 i y0 qualssevol).

Et x,y,x(x0,y0,z0,t0)

Et x,y,x(x0,y0,z0,t0+∆t)

Et x,y,x(x0,y0,z0,t0+2∆t)

Il.lustr.6 Evolució del camp elèctric en el temps.

Ara els camps del mode no avancen: conformen una exponencial que tota ella oscil·la
de valors positius cap a zero, de zero cap a valors negatius, de valors negatius cap a zero, de
zero cap a valors positius, etc. A mesura que ens movem cap a z creixents l’amplitud del camp
disminueix exponencialment: és la manera que té el camp de refusar penetrar en la guia (de
negar-se a propagar), disminuint ràpidament la seva amplitud fins a nivells negligibles no gaire
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 9

més enllà d’on ha estat generat. En aquesta situació, que es dona quan f < f c , diem que el
mode està en tall, o tallat.

En general, sempre que ens aparegui el terme e −αz en un fasor, indicarà esvaïment o
atenuació (però no propagació) de camp a mesura que avancem cap a z creixents.

Per tant, acabem de veure que una característica fonamental dels modes TE i TM és que
tenen una freqüència de tall f c : per sota d’aquesta freqüència no es propaguen per la guia
d’ones, i per sobre d’aquesta freqüència sí que ho fan. Fixem-nos que aquesta situació és molt
diferent de la que es dóna per exemple en un cable coaxial, on els camps electromagnètics
poden propagar-s’hi des de f = 0 Hz .

2.1.2.- Modes a l’interior d’una guia d’ona rectangular

La teoria electromagnètica ens permet calcular de manera analítica tots els modes que
poden existir a una guia d’ones rectangular, així com les seves freqüències de tall. Tenim
infinits modes TE i TM. Cada mode TE o TM queda definit per un parell de nombres naturals
(incloent-hi el zero) (m,n) que apareixen en el procés de deducció de les expressions dels
modes. Així, de manera general, parlarem del mode TEmn o del mode TMmn per a referir-nos a
un mode concret.

Les expressions dels camps per a un mode TEmn són (Amn és una constant complexa):

π
kx = m m = 0,1,2,3,...
ky a
E xTEmn = Amn cos(k x x )sin (k y y )
ε π
ky = n n = 0,1,2,3,...
b
sin (k x x ) cos(k y y )
kx
E yTEmn = − Amn
ε 1
f cTEmn = k x2 + k y2
E zTEmn = 0 2π µε
k x γ TEmn
sin (k x x ) cos(k y y )
2
H xTEmn = − jAmn ⎛f ⎞
ωµε γ TEmn = k ⎜⎜ cTEmn ⎟⎟ − 1
⎝ f ⎠
k y γ TEmn
H yTEmn = − jAmn cos(k x x )sin (k y y ) E TEmn = E xTEmn xˆ + E yTEmn yˆ + E zTEmn zˆ
ωµε
E F ,TEmn = E TEmn e −γ TEmn z
k x2 + k y2
H zTEmn = − jAmn cos(k x x ) cos(k y y ) H TEmn = H xTEmn xˆ + H yTEmn yˆ + H zTEmn zˆ
ωµε
H F ,TEmn = H TEmn e −γ TEmn z
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 10

Les expressions dels camps per a un mode TMmn són (Bmn és una constant complexa):

π
kx = m m = 1,2,3,...
k x γ TMmn
E xTMmn = jBmn cos(k x x )sin (k y y ) a
ωµε π
ky = n n = 1,2,3,...
k y γ TMmn b
E yTMmn = jBmn sin (k x x ) cos(k y y )
ωµε 1
f cTMmn = k x2 + k y2
k x2 + k y2 2π µε
E zTMmn = − jBmn sin (k x )sin (k y )
ωµε
x y 2
⎛f ⎞
γ TMmn = k ⎜⎜ cTMmn ⎟⎟ − 1
ky
H xTMmn = Bmn sin (k x x ) cos(k y y ) ⎝ f ⎠
µ E TMmn = E xTMmn xˆ + E yTMmn yˆ + E zTMmn zˆ
cos(k x x )sin (k y y )
kx
H yTMmn = − Bmn E F ,TMmn = E TMmn e −γ TMmn z
µ
H TMmn = H xTMmn xˆ + H yTMmn yˆ + H zTMmn zˆ
H zTMmn = 0
H F ,TMmn = H TMmn e −γ MEmn z

En les il·lustracions següents podem veure la representació del camp elèctric dels
primers modes TE i TM representats per una secció al pla YX. El sentit de les fletxes ens indiqa
el sentit de les línies de camp, mentre que els colors ens indicaran la intensitat (amplitud) del
camp, corresponent el vermell a la major i el verd a la menor.

• Mode TE10

Il.lustr. 7
Capitol 12. Banc de microones Pàgina 11

• Mode TE20

z
Il.lustr. 8

• Mode TE11

Il.lustr. 9

• Mode TM11

z
Il.lustr. 10
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 12

• Mode TM21

z
Il.lustr. 11

2.2.- Mode fonamental TE10

A una guia d’ones, el mode fonamental és el que pot propagar-se a una freqüència
més baixa. Per tant, és el mode amb una freqüència de tall menor. Per al cas d’una guia d’ones
rectangular, el mode fonamental és el TE10. Les expressions matemàtiques dels camps per a
aquest mode són:

E xTE10 = 0
1
π ⎛π ⎞ f cTE10 =
E yTE10 = − Amn sin ⎜ x ⎟ 2a µε
aε ⎝a ⎠
2
E zTE10 = 0 ⎛f ⎞
γ TE10 = k ⎜⎜ cTE10 ⎟⎟ − 1
πγ ⎛π ⎞ ⎝ f ⎠
H xTE10 = − jAmn TE10 sin ⎜ x ⎟
aωµε ⎝ a ⎠ E TE10 = + E yTE10 yˆ
H yTE10 =0 E = E e −γ TE 10 z
F ,TE10 TE 10
2
⎛π ⎞ H TE10 = H xTE10 xˆ + H zTE10 zˆ
⎜ ⎟
H zTE10 = − jAmn ⎝ a ⎠ cos⎛ π x ⎞ H F ,TE10 = H TE10 e −γ TE 10 z
⎜ ⎟
ωµε ⎝a ⎠

A la Il.lustr.12 podem veure la representació del paràmetre S 21 . Aquest paràmetre en

dona el resultat de la relació de la ona de sortida de la guia respecte la d’entrada. Podem
comprovar com, per sota de la freqüència de tall no es produeix propagació dels modes, ja que
l’atenuació és elevada.

1 1
f cTE 10 = = = 6.56 GHz
2 a µε 2 ⋅ 2 ,285 µ o ε o
µ o = 4π ⋅ 10 −7 Henrios/m ε o = 8 ,854 ⋅ 10 − 12 Farad/m
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 13

Il.lustr. 12

2.3.- Ample de banda monomodal

L’ample de banda monomodal és aquell rang de freqüències en que només es
propaga el mode fonamental d’una guia d’ones. Per al cas de la guia d’ones rectangular, és el
rang de freqüències on només es propaga el mode TE10.

Si representem la freqüència de tall dels diferents modes que poden propagar-se a la

guia en funció de b/a (suposem que a roman constant):
2 2 2
1 1 ⎛ π⎞ ⎛ π⎞ 1 ⎛ n ⎞
f cTEmn = f cTMmn = k +k =
2
x
2
y ⎜m ⎟ + ⎜n ⎟ = m +⎜
2
⎟
2π µε 2π µε ⎝ a⎠ ⎝ b⎠ 2a µε ⎝b/a⎠

Si representem la freqüència de tall en funció de b/a per als diferents modes:

1 1 1 1
f cTE10 = f cTE 20 = f cTE 01 = L
2a µε a µε 2a µε b / a
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 14

f
2w fcTE20
fcTE01 1
Ample de banda w =
2a µε
monomodal w fcTE10

0.5 (b/a)0 1 b/a

Il.lustr. 13

Per tant, si 0.5<(b/a)<1, l’ample de banda monomodal és el rang de freqüències

comprès entre f cTE10 i f cTE 01 . Si per contra 0<(b/a)<0.5 (cas de pràcticament totes les guies
d’ones normalitzades comercials), aleshores l’ample de banda monomodal és el rang de
freqüències comprès entre f cTE10 i f cTE 20 , i és màxim.

En les aplicacions més usuals en guia d’ones s’intenta sempre que aquestes treballin en
el seu ample de banda monomodal. Això ens assegura que podem controlar molt bé què s’està
propagant per la guia (només pot ser el mode TE10). D’aquesta manera evitem molts problemes
en el disseny de circuits en guia d’ones com ara:

• Ressonàncies degudes a modes diferents del fonamental que es propaguen

• Dispersió multimodal

2.4.- Velocitat de fase i velocitat de grup.

La velocitat a que viatja una ona és la velocitat a la que viatja la seva energia. Es pot
demostrar que la velocitat a la que viatja una ona corresponent a un mode (anomenada velocitat
de grup del mode) es calcula com:

dω
Vg =
dβ

La velocitat de fase és la velocitat a que canvia la fase de l’ona, i es calcula com:

ω
Vf =
β

La relació entre β i ω s’obté, per a cada mode a partir de:

⎛ ⎛ ωc ⎞ 2 ⎞ ⎛ ⎛ ωc ⎞ 2 ⎞
β = β (ω ) = k 1 − ⎜ ⎟ = ω µε ⎜1 − ⎜ ⎟ ⎟
⎜ ⎟
⎜ ⎝ω ⎠ ⎟ ⎜ ⎝ω ⎠ ⎟
⎝ ⎠ ⎝ ⎠

La velocitat de grup sempre a de ser menor que la velocitat d’una ona electromagnètica
1
propagant-se en un espai infinit amb permitivitat ε i permeabilitat µ , c = . La velocitat
µε
de fase pot ser major que aquest valor.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 15

2.5.-Relació d’ones estacionàries

El caràcter de la distribució de tensió (o de corrent) d’una línia de transmissió es descriu
convenientment en termes de la relació entre l’amplitud màxima i l’amplitud mínima a la
distribució. Aquesta quantitat es denomina Relació d’Ona Estacionària (coneguda com ROE
o SWR).

( E m ax )
Relació d ' ona estacionària = S = (3)
( E min )

Així mateix, la relació d’ona estacionària pot definir-se en termes dels màxims i els
mínims del corrent en un punt determinat d’una línia de transmissió donada. S’ha de tenir clar
que la relació d’ona estacionària és la mateixa, tant si s’expressa en termes de tensió com de
corrent.

Si parlem en termes d’amplituds de les ones incident (E1) i reflexada (E2), la relació
d’ona estacionària vindrà donada per la formula (4):

( + )
S = E1 E 2 (4)
( E1 - E 2 )

Segons la fórmula (4), la relació d’una ona estacionària és una mesura de la relació
d’amplituds de les ones incident i reflexada. D’aquesta manera podem dir que:

- Si S = 1 → No tindrem ona reflexada a la nostra línia de transmissió, estarà ben

adaptada.
- Si S >> 1 → Tindrem ona reflexada, i aquesta serà tan gran com la incident, per tant
el nostre sistema no estarà adaptat, no tindrem màxima transferència de potència.

Teòricament, pel cas ideal d’atenuació nul·la a la nostra línia de transmissió, la relació
d’ona estacionària serà infinita en els següents casos:

- Quan la línia de transmissió estigui en circuit obert.

- Quan estigui curtcircuitada.
- Quan estigui carregada amb una reactància sense pèrdues.

Una altra manera d’expressar la relació d’ona estacionaria és mitjançant el coeficient de

reflexió:
ρ = E 2 / E1

/ + / 1+ ρ
S = E1 E1 E 2 E1 =
E1 / E1 - E 2 / E1 1 - ρ

1+ ρ
S= (6)
1- ρ

Aïllant ρ de l’equació (6), obtindrem el coeficient de reflexió en funció de la relació

d’ona estacionària:
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 16

S - 1
ρ= (7 )
S +1

Aquesta relació està representada a la Il.lustr.13.

Il.lustr. 13 Relació entre ρ y S

3.- DESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS

A la taula hi han 3 bancs de microones. Cadascun s’utilitzarà en punts diferents de la
part pràctica:

- Banc 1: Guia ona rectangular + atenuador.

- Banc 2: Guia ona rectangular foradada + guia ona ranurada amb el detector de
cristall.
- Banc 3: Sistema format per un acoplador direccional, 2 botzines, 1 aïllador i una
guia ona rectangular.

De totes formes hi ha parts que són comunes a tots els muntatges:

- Generador de microones amb modulador FM/AM inclòs.

- Commutadors A, B i C.
- Wattímetre.
- Oscil·loscopi.

Cadascun dels diferents bancs es connecta al generador i al wattímetre mitjançant la

commutació de les posicions dels diferent commutadors.

3.1.- EL GENERADOR DE MICROONES SMR20

3.1.1.- CARACTERÍSTIQUES

Marge de freqüències: de 1 GHz a 20 GHz

Marge de potències: de -130 dBm a 20 dBm
Resolució de freqüència: 1 kHz
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 17

3.1.2.- FUNCIONAMENT

Del generador utilitzarem només unes poques de les seves possibles opcions,
bàsicament: “FREQ”, “LEVEL” i “MOD ON/OFF”. El senyal que nosaltres farem servir
durant tota la pràctica serà variable en freqüència i en nivell al llarg del rang de freqüències a les
que treballa la nostra guia ona.

Nota: La guia ona rectangular que farem servir és del tipus WR-90 a la banda X, que
va des de 8.2 GHz fins a 12.4 GHz.

Tots dos paràmetres, FREQ i LEVEL, sempre apareixen a la part superior del display,
amb la qual cosa podem veure en tot moment quins són els seus valors. El valor d’aquests
paràmetres els podem introduir molt fàcilment polsant la tecla “FREQ” o “LEVEL” i després
introduir el valor numèric mitjançant el teclat, seguit de les unitats.

Una altra forma d’introduir el valor desitjat pot ser: un cop seleccionada la freqüència o
el nivell de senyal, anar variant el numero que apareix marcat amb un rectangle amb el
comandament rotatori. Amb les fletxes ⇐ ⇒ podem seleccionar la xifra anterior i posterior a
la que està el cursor, per després variar el seu valor amb el comandament rotatori.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 18

Il.lustr. 14

La modulació del generador s’activarà polsant la tecla “MOD ON/OFF”. En aquest

moment s’activarà o desactivarà la modulació escollida. Nosaltres utilitzarem una modulació en
amplitud (AM). En el cas que no tinguem seleccionada cap modulació concreta, a l’engegar el
botó “MOD ON/OFF” s’activarà la última modulació utilitzada.

En el cas de la modulació AM haurem d’escollir la profunditat de modulació i la

freqüència del senyal que utilitzarem com a modulador. Primer de tot seleccionem del Menú 1
(sota el display) l’opció “Modulation” amb el rotary knob. Seguidament seleccionem el
submenú “AM”, també amb el botó rotatori. Dins el submenú “AM” introduirem un 50% de
profunditat de modulació amb la seqüència “AM Depth” - “50” - “x1 Enter”. Un cop
introduïda la profunditat, tornen enrera altre cop al submenú “AM” amb la tecla “BACK”. A
l’apartat “AM Source” seleccionem “LF Gen” i tornem al submenú “AM” altre cop polsant
“BACK”. A continuació seleccionar “LF Gen Freq”, situat cinc posicions més avall, i introduir
una freqüència d’1KHz. Per últim, en “LF Gen Shape” seleccionar square.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 19

Amb la tecla “RF ON/OFF” connectarem o desconnectarem la sortida del generador.

Amb les tecles “Save” i “Recall” podem guardar i recuperar les configuracions que ens
interessin. La resta de les tecles o menús no tenen interès per a la nostra aplicació.

3.2.- GUIA ONA RECTANGULAR

Per reduir la dissipació d’energia, la transmissió de senyals en freqüència que ronden els
GHz es realitza mitjançant guia ones.

Les guies ones són línies de transmissió, generalment formades d’un material
conductor, que permet la propagació de les ones electromagnètiques. A l’interior de la guia ona,
la propagació de l’ona es realitza mitjançant el principi de reflexió total, que provoca la
confinació de l’ona formant un patró en “zig-zag”. És a dir, l’ona es propagarà pràcticament en
la seva totalitat per l’interior de la guia (sempre i quan la guia sigui d’un material bon
conductor), rebotant en les seves parets fins arribar al final d’aquesta. Encara que en realitat la
conducció de l’energia de l’ona no es produeix a les parets de la guia, sinó en el dielèctric que es
troba al seu interior.

En el nostre cas, les guia ones utilitzades en aquesta pràctica estan completament
buides, encara que a la realitat també en podem trobar guies plenes d’algun tipus de dielèctric
diferent de l’aire.

b ε, µ
x
z a

Il.lustr. 15 Guia onda rectangular

Les guia ones de secció rectangular són les més comunes, i s’utilitzen en sistemes de
radiofreqüència, comunicacions via satèl·lit, o radars.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 20

3.3.- L’AÏLLADOR
L’aïllador consisteix en un joc de ferrites que deixen passar les ones només en el sentit
de la transmissió. Es col·loca per evitar que les ones reflexades que es produeixen en el
muntatge arribin al generador fent-lo mal bé.

3.4.- ACOBLADOR DIRECCIONAL

Normalment els acobladors es solen construir comunicant dos guies mitjançant dos o
més petits forats. En el nostre cas, l’acoblador té un total de 4 ports:

1. Entrada.
3 λg/4 2. Aïllat.
3. Sortida.
4. Acoblat.

Il.lustr. 16 Acoblador

Entre els ports d’entrada (1) i de sortida (3) existeix un camí directe, a través del qual el
nostre senyal passarà sense ser pràcticament atenuat.

El senyal que arriba als ports acoblat (4) i aïllat (2) experimentarà una certa atenuació
variable amb la freqüència. Aquests ports es solen utilitzar per extreure una mostra del senyal
que es propaga pel camí directe entre entrada i sortida (camí que no atenua el nostre senyal).

Com es pot observar a les il·lustracions 16 i 17, els dos forats que comuniquen ambdues
guies es troben separats λg/4:
- El desfase de l’ona entre el port d’entrada i el de sortida és de 90º.
- El desfase de l’ona entre el port d’entrada i l’acoblat és de 90º.
- El desfase de l’ona entre el port de sortida i l’aïllat és de 90º.
- El desfase de l’ona entre el port d’entrada i l’aïllat és de 180º.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 21

El principi de funcionament d’un acoblador direccional està en que el senyal que entra
pel port d’entrada arriba al port de sortida pràcticament sense ser atenuat. L’ona que es propaga
pel camí directe (ona incident que va del port d’entrada al port de sortida, i ona reflexada que va
del port de sortida al port d’entrada deguda a una possible reflexió en etapes posteriors a
l’acoblador) arriba als ports acoblat i aïllat a través dels forats, que ocasionen una pèrdua
d’energia al senyal; pèrdua que és proporcional al tamany d’aquests. A més a més de la pèrdua,
el forats introdueixen un desfasatje ∆φ1, ∆φ2, segons si el senyal es propaga cap al port aïllat o
acoblat respectivament. Al final, al port acoblat s’obté una mostra del senyal incident, i al port
aïllat s’obté una mostra del senyal reflexat.

Suma en contraf ase Sum a en fase

(les one s s’anule n) (les one s es refor cen)

90º
AÏLLAT ACOBLAT
90º

∆φ1 ∆φ2 ∆φ1 ∆φ2

ENTRAD A SORTIDA
90º

λg /4
Funcion ament (Secció longitudina l)

Il.lustr. 17 Esquema d’un acoblador

Existeixen quatre paràmetres que especifiquen el bon funcionament de l’acoblador:

- Acoblament: magnitud que ens indica com s’acobla el senyal d’entrada (1) cap al port
acoblat (4). Depenent de l’acoblador podem tenir un acoblament diferent, però per lo
general aquest paràmetre varia entre 10 i 40 dB. En el cas de l’acoblador utilitzat en
aquesta pràctica, l’acoblament és de 20 dB.

- Aïllament: magnitud que ens indica quanta potència del senyal d’entrada (1) s’escapa
cap al port aïllat (2). Interessa que la quantitat d’energia que s’escapa pel port aïllat
sigui lo més petita possible. En el cas de l’acoblador utilitzat en aquesta pràctica,
l’aïllament és de 40 dB.

- Directivitat: és la diferencia entre el port acoblat (4) i el port aïllat (2). Interessa que la
directivitat sigui lo més gran possible (→∞).

- Pèrdues d’inserció: magnitud que ens indica les pèrdues que experimenta el senyal des
del port d’entrada (1) fins al port de sortida (3). Per tant, serà convenient que les
pèrdues d’inserció siguin lo més petites possibles, així el nostre senyal s’atenuarà el
menys possible en el pas de l’entrada a la sortida. Valors típics d’aquest paràmetres es
troben al voltant d’1 dB.

- Pèrdues de retorn: magnitud que ens indica la relació entre el senyal que entra en un
port qualsevol i la quantitat de senyal que es reflexa en ell. Per tant, per que el senyal
reflexat en el port (degut a un canvi d’impedàncies) sigui molt petit ens interessa unes
pèrdues de retorn molt grans. Per exemple, per a que el senyal que entrem pel port
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 22

d’entrada (1) no torni a sortir per ell mateix, necessita d’unes pèrdues de retorn del port
d’entrada molt grans (→∞). Igual passarà en els altres ports.

3.5.- ANTENES
Una antena, segons la definició de l’IEEE, és aquella part d’un sistema transmissor o
receptor dissenyat específicament per transmetre o rebre ones electromagnètiques.

La missió principal d’una antena és radiar la major part de la potència que se li

subministra, amb les característiques de direccionalitat adequades a l’aplicació. En el nostre cas,
la transmissió es realitzarà mitjançant botzines en un sistema de guia ones.

3.5.1.- PARÀMETRES D’UNA ANTENA

• Densitat de potència radiada en un punt de l’espai: Imaginem que tenim una antena
transmissora amb un guany G (θ , φ ) , a la qual li apliquem una potència ΡTX . La
densitat de potència que tindrem a una distància r de l’antena vindrà donada per
l’expressió següent:

ΡTX ⋅ G (θ , φ ) ⎡W ⎤
Densitat de potència (P ) = ⎢⎣ m 2 ⎥⎦
4π r 2

• Directivitat: La directivitat es defineix com la relació entre la densitat de potència

radiada en una direcció (θ,φ), a una distància donada, i la densitat de potència que
radiaria a la mateixa distància una antena isotròpica.

Pmax Pmax
D= =
Pisotropa ΡTX
4π r 2

• Guany de l’antena: La seva definició és molt semblant a la de la directivitat, l’única

diferència és que ara serà respecte a la potència lliurada a la antena. Per tant podrem
relacionar la directivitat amb el guany de l’antena mitjançant la seva eficiència (η):

G (θ , φ ) = η ⋅ D(θ , φ )

• Relació entre la potencia emesa i la potencia rebuda: Mitjançant la denominada

“Formula de Transmissió” (que es mostra a continuació) podem arribar a calcular la
potència que arribarà a la càrrega receptora.

TX R
RX
Potència radiada: PotTX Potència en tregad a
a la an tena: PotRX
Il.lustr. 18
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 23

GTX · Aef RX λ 2
Ρ RX = ΡTX · , Aef RX = GRX ·
4·π ·R 2 4·π

GTX ·GRX
Ρ RX = ΡTX ·
( 4·π ·R λ )
2

GTX : Guany de l'antena transmissora

GRX : Guany de l'antena receptora
Aef RX : Àrea efectiva de l'antena receptora
R : Distància entre les 2 antenes
c
λ=
f

3.5.2.- RADIACIÓ DEL MODE TE10 EN UNA GUIA

RECTANGULAR
Depenent del tipus de botzina que utilitzem, tindrem una radiació en el pla E ( el
diagrama de radiació del qual respon a una distribució lineal uniforme) o en el pla H (el
diagrama de radiació del qual correspon a una distribució lineal del cosinus).

Diagrama pla-E Diagrama pla-H

Il.lustr. 19 Diagrames de radiació

3.5.3.- BOTZINES
Les botzines no són més que guies obertes que radien cap a l’exterior. En general
existeixen diferents tipus de botzines de diferents formes: rectangulars, piramidals, sectorials,
quadrades...

Avantatges que aporta la utilització de botzines:

- Millora de l’adaptació d’impedàncies. Existeix un coeficient de reflexió quasi nul

(ρ ≅ 0) degut a la variació suau de medis entre la guia i l’aire, al passar de l’interior de
la guia a l’exterior.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 24

- Millora de la directivitat, que en un principi és proporcional a l’àrea de la botzina. De

totes formes, la eficiència dependrà de la forma de la botzina i de la manera en que
“il·luminem” la guia ona (uniformement o amb el mode TE10).

Il.lustr. 20 Botzines sectorials

En el nostre cas, les dues botzines utilitzades tenen el mateix guany: 10dB. L’ample de
feix a -3 dB és de 48.5º (pla-E) i 47.7º (pla-H). El seu diagrama de radiació en els dos plans (E i
H) es mostra en la (Il.lustr.21).

Il.lustr. 21 Diagrama de radiació de les nostres botzines

3.6.- EL DETECTOR DE CRISTALL

El detector de cristall és un diode especial que detecta l’ona que li arriba. En el nostre cas només
deixa passar els semicicles negatius. El propi encapsulat del diode fa l’efecte del condensador i
de la bobina representats a la figura:
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 25

Il.lustr. 22 Cristall detector (esquerra). Circuit equivalent (dreta)

Gràcies a la característica exponencial del diode, la tensió disponible a la sortida de la sonda és

directament proporcional a la potència de microones incident sobre el diode.

Les formes d’ona relacionades amb el cristall detector són les presentades a la il·lustració 23:
a) Senyal que arriba a la punta de la sonda a través de la línea.
b) Efecte rectificació del diode.
c) Efecte del filtre. Aquest és el senyal que tenim disponible al cristall detector.

Il.lustr. 23 Formes d’ona relacionades amb el cristall detector

En aquestes figures es suposa que el senyal està modulat en AM.

NOTA: recordar que la freqüència de la portadora (interior) es de l’ordre de GHz, pel que el seu
període és de l’ordre de 0,2 nanosegons.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 26

3.7.- MESURADOR DE POTÈNCIA

El mesurador de potència consta de dos partes essencials:
1. El sensor
2. El mesurador pròpiament dit

3.7.1.- EL SENSOR
El sensor consta de dues parts (Il.lustr. 24):

La primera proporciona una càrrega de 50 Ω al senyal d’RF aplicat a "R.F. INPUT".

L’RF s’acobla a través d’un condensador i s’absorbeix per 2 termoparells, els quals generen una
tensió continua proporcional a la potència de l’RF d’entrada. L’amplitud de l’ona de sortida és
proporcional a la potència d’entrada d’RF.

NOTA: un termoparell són dos metalls diferents soldats en un extrem (unió). Quan
s’escalfa aquesta unió, apareix entre els extrems lliures una força electromotriu (tensió)
proporcional a l’escalfament.

La segona és l’acondicionament del senyal abans de portar-lo al mesurador.

La tensió continua es porta des dels termoparells a un amplificador mitjançant
conductors d’or per evitar els efectes del termoparell.

A més a més els fils d’or es fan passar per unes ferrites, que actuen de xoc per
evitar el pas de l’RF a l’amplificador.

La tensió de cadascun dels termoparells s’aplica a un FET que actua com a

choper. La freqüència del chopejat ve controlada per una ona quadrada de 200 Hz que
procedeix del mesurador de potència, que s’aplica a la porta del FET.

Aquest senyal es passa per un transistor amplificador i després per un

amplificador operacional (Il.lustr.24) abans de passar cap a l’oscil·loscopi.

3.7.2.- EL MESURADOR
El senyal que arriba al mesurador és una ona quadrada de 200 Hz, l’amplitud de la qual
depèn de la tensió generada als termoparells, i que és proporcional a la potència d’RF.

Aquest senyal ja no depèn de la freqüència, motiu pel qual el mesurador és el mateix per
als diferentes sensors.

No obstant, per cada freqüència el sensor té un coeficient de reflexió (ROE) diferent, el

que fa que per cada sensor i freqüència s’utilitzin uns factors de calibració. Com la majoria de
mesures realitzades en aquesta pràctica són relatives, no s’explica el procés de calibració del
mesurador.
Capitol 12. Banc de microones Pàgina 27

Il.lustr. 24 Esquema del sensor

 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 28

4. - PRÀCTIQUES
Per realitzar les diferents parts d’aquesta pràctica caldrà commutar de manera adequada
els diferents commutadors A, B i C que teniu a la caixa de connexions sobre de la taula.

La funció de cada commutador és la d’activar cadascun dels circuits interns dels

commutadors de coaxial SMA, i d’aquesta manera activar cadascun dels diferents bancs de
proves.

4.1.- PRÀCTICA 1
4.1.1.- Guia ona rectangular.

Il.lustr.25 Muntatge del banc corresponent a la característica de la guia.

Primer de tot fer el connexionat A1 – B1 – C1.

a) Veure el marge de freqüències dins del qual pot treballar la guia ona rectangular. Fer una
gràfica de la potència de sortida en funció de la freqüència d’entrada (des de 6 GHz fins 15
GHz). Indicar el marge de freqüències de treball de la guia ona.

Nota1: el marge de freqüències de treball de la guia serà aquell on l’atenuació sigui

menor de 3 dB respecte al punt màxim.

Nota2: Quan el commutador C està situat a la posició C1 la senyal s’envia per les A’s i
es rep per les B’s. Quan el commutador C està situat a la posició C2 la senyal s’envia
por les B’s i es rep per les A’s.

b) Comprovar si les pèrdues en la guia són constants per cada freqüència. Comprovar també
per cada freqüència en concret, si les pèrdues són constants per diferents nivells de potència
(podeu utilitzar l’atenuador que està situat a continuació de la guia rectangular). Fer una
gràfica pels 2 casos. Quina seria la millor freqüència per transmetre?
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 29

c) Trobar la mínima freqüència que es pot transmetre per la guia ona. Comprovar-ho
pràcticament disminuint la freqüència del generador.

La relació entre les longituds d’ona i les dimensions de la guia són en el nostre cas:
λ c = 2a = 2 ⋅ 2 , 285 = 4 , 570 cm , la λ de la freqüència de transmissió no pot ser igual o
major que 4.570 cm.

c 3 x 108 m
Com f= = = 6,56 GHz , significa que la freqüència mínima que pot ser
λc 0,0457m
transmesa per aquesta guia seria la de 6.56 GHz.

4.2.- PRÀCTICA 2
4.2.1.- Detector + guia ona ranurada.

4.2.1.1.- Mesurar la longitud d’ona de la guia.

Il.lustr.26 Muntatge del banc corresponent a la guia ona ranurada.

Primer de tot fer el connexionat A2 – B2 – C1.

Engegar el generador SMR-20 a una de les freqüències de treball de la guia ona. Activar
la modulació, tal i com s’explica a l’apartat 3.1, amb un nivell de potència “Level” de 5 dBm.

Per mesurar la longitud de la guia λg, utilitzarem el detector que es desplaça per la guia
ona ranurada.

Per poder mesurar la λg és necessari que tinguem ones estacionàries a l’interior de la

guia ona. Aquestes ones apareixen degut a la desadaptació d’impedàncies en els extrems del
nostre sistema. Al no estar el sistema adaptat es genera una ona regressiva (reflexada), que al
sumar-se a l’ona progressiva (incident) genera les ones estacionàries.

Com la tensió a la sortida del cristall detector és màxima quan està sobre els màxims de
les ones estacionàries, es pot mesurar la distància λg, ja que la distància entre 2 màxims
consecutius és λg/2.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 30

Per provocar una desadaptació d’impedàncies, col·locarem un cargol a un dels forats de

la guia ona foradada.

a) Fer un escombrat dins del marge de freqüències de treball de la guia ona rectangular,
desplaçant el detector al llarg de la guia ona ranurada, i buscant els màxims i mínims
corresponents a les ones estacionàries. Calcular la longitud d’ona a la guia (λg).

Penseu que al localitzar un mínim, el nivell de senyal detectat pel detector és molt petit.
Per aquesta raó es necessari utilitzar l’amplificador que està connectat entre el detector i
l’oscil·loscopi.

b) Mesurar la velocitat de fase (vp) per dues freqüències diferents (sempre i quan estiguin
a dintre de les possibilitats de la guia).

Com la tensió de sortida del detector és màxima quan està sobre els ventres i mínima
quan està en el nodes, es pot mesurar la distància λ g (que ja hem calculat anteriorment)
i substituir a la formula (1). D’aquesta manera obtindrem el valor de λ0 . Un cop
obtinguda la longitud d’ona a l’espai i coneixent la velocitat de transmissió en el buit
( c ≅ 300.000km / s ) es dedueix la freqüència de l’ona a l’interior de la guia substituint
a la formula (2). Per últim, es calcula la velocitat de fase utilitzant la fòrmula 3.

λg
λo= (1)
1+( λ g / λ c )2
c
λ c = 2a f = (2)
λo
vp = f ⋅ λ g ( 3 )

4.2.1.2.- Mesura de la relació d’ona estacionària (ROE)

Per mesurar les ones estacionàries utilitzarem la mateixa configuració que en l’apartat
anterior: A2 – B2 – C1.

La mesura del ROE consisteix en trobar la relació entre els nivells màxims i mínims de
l’envolvent de les ones estacionàries. Per això, per calcular el ROE haurem de fer l’arrel
quadrada dels nivells mesurats amb l’oscil·loscopi, ja que el detector treu una relació quadràtica
de potència enlloc de tensió.

E máx
S=
E mín

a) Sense introduir cap cargol a la guia ona foradada, desplaçar el cristall detector al llarg de la
guia ona ranurada, buscant els nivells màxims i els mínims. Calcular la relació d’ona
estacionària per les diferents freqüències de treball de la guia. Fer una gràfica del ROE en
funció de la freqüència.

b) Introduir un cargol a un dels forats de la guia ona foradada. Mesurar el ROE de la mateixa
manera que a l’apartat a). Dibuixar una gràfica del ROE en funció de la freqüència.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 31

Observeu alguna diferència entre els resultats obtinguts a l’apartat a) i b)? Per què? Variarà
el resultat si col·loquem el cargol en forats diferents?

4.2.1.3.- Mesura d’una guia ona foradada com a filtre

Per mesurar la guia ona com a filtre utilitzarem la mateixa configuració que en l’apartat
anterior (il·lustració 26): A2 – B2 – C1.

Col·locar dos cargols als 2 forats paral·lels. Quin efecte observeu al mesurador de
potència?

Proveu d’inserir lleugerament els cargols. Com afecta a la resposta en freqüència?

4.3.- PRÀCTICA 3
4.3.1.- Sistema de transmissió.

4.3.1.1.- Mesura de la potència rebuda en un enllaç amb 2 botzines.

Il.lustr.27 Muntatge del banc corresponent a la transmissió amb botzines.

Per aquesta part pràctica utilitzarem el connexionat següent: A3 – B3 – C1.

Per mesurar la potència rebuda realitzarem un escombrat a diferents angles. Per això
utilitzarem la semicircumferència situada a la part inferior d’una de les botzines i mourem
l’estructura des de -45º fins a 45º, amb espais de 10º.

Injectar una potència de 15 dBm a una de les freqüències de treball de la guia ona.

Dibuixar el diagrama de radiació rebut. A que pot ser deguda la diferència entre aquest
diagrama i el corresponent a la botzina de la Il.lustr. 19?

Comprovar com afecta introduir obstacles entre el camí directe de les 2 botzines. Què
passa si introduïm una planxa de manera horitzontal (desplaçar-la de baix cap a dalt entre les 2
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 32

botzines)? Podreu observar com hi ha un punt en el que la potencia que rebem és major a la
inserida. Això és degut a que hi ha una suma constructiva entre les línies de camp directes i les
que es reflexen en la planxa.
I si ho fem en vertical (sense tapar les botzines), que passarà si la desplacem pel davant de les
botzines (des de vosaltres cap al fons de la taula)? Observeu com es produeix una atenuació,
això és degut a que estem tallant les línies de camp i per tant arriba menys potencia al
analitzador.

4.3.1.2.- Mesura resposta acoblador direccional.

A2 B6
A1
B5 B1
A3

B4 B2
C1 C2 B3

Gene rador Analitzador

Il.lustr.28 Muntatge del banc corresponent a l’acoblador direccional.

Per aquesta mesura utilitzarem el connexionat següent: A3 – B4 – C1 i A3 – B5 – C1.

Introduïm un senyal de 15 dBm a una de les freqüències de treball de la guia ona.

D’aquesta manera mesurarem la potència que s’acobla a cadascun dels ports, l’acoblat i l’aïllat
respectivament, i extreure la raó d’acoblament a cadascun dels 2 ports.

De la mateixa manera podem introduir senyal pels ports acoblat i aïllat i determinar
quant nivell de senyal va a parar l’entrada de l’acoblador. Per realitzar aquesta mesura
realitzarem el connexionat: A3 – B4 – C2 i A3 – B5 – C2.
 Capitol 12. Banc de microones Pàgina 33

4.3.1.3.- Mesura resposta aïllador.

Il.lustr.29 Muntatge del banc corresponent a la resposta de l’aïllador.

Per últim realitzarem el connexionat següent: A3 – B3 – C2.

En aquesta última part realitzarem la comprovació del funcionament d’un aïllador. Per
això introduirem un senyal de 15 dBm a una de les freqüències de treball de la guia ona.
Realitzar una gràfica de la resposta de l’aïllador en funció de la freqüència. Arriva senyal al
mesurador de potència?

Nota: per tal que l’aïllador deixi passar senyal en la direcció de conducció necessita ser excitat a
la seva entrada amb un mínim nivell de senyal. Això vol dir que si el nivell de potència
injectada pel generador és massa baix, tallarà el pas del senyal en els dos sentits.
Capitol 12. Banc de microones Pàgina 34
Capitol 12. Banc de microones Pàgina 35
Capitol 12. Banc de microones Pàgina 36
Capitol 12. Banc de microones Pàgina 37
Capitol 12. Banc de microones Pàgina 38