Liengua Catalana Nivell Llindar 1 Dolors Badia Catala per a adults no catalanoparlants Edici : |dex Introduccié 1. Presentacions 2. De que fas? 3. Activitats quotidianes 4. la casa 5. La familia Test | 6. On sén les claus?.. 7. Els amics del Rafel 8. El cap de semana 9. Conversa telefonica 10. Al restaurant Test 2 Tl. La tu, qué fagrada? 12. La Tina savorreix 18. Historia de la meva vida 14. Qué tha passat? 15, On anirem?. Test 3 Continguts de les unitats ..... Solucionari 44 53 58 64 78 80 85 92 8 104 0 13 mSLD Aquest LIBRE que teniv entre mans va dirigit a Vestudiant que sinicia en el coneixement de la lengua catalana. La finalitat és sistematitzar i treballar diuna manera clara, senzilla i amena la gramatica | el vocabulari elementals El llibre té quinze unitats tematiques. El text inicial de cada unitat presenta els aspectes lexics, morfoldgics o sintactics que es volen treballar. El segueixen exercicis per practicar-los i quadres-resums gramaticals. Quasi tots els exercicis son tancats i, per tant, qutocorrectius: trobareu el solucionari al final del libre o en el disquet. Després de cada cinc unitats es pot avaluar 'aprenentatge amb un fest de control. £1 CD que acompanya el llibre t¢ una doble funcié: 1. consultar ef solucionari dels exercicis. 2. aprofundir els continguts de les activitats del libre que tenen una icona de disquet ol costot del némero dexercici. Per utilitzar el CD col:loqueu-lo a Ia unitat lectora i seguiu les instruccions que us donaré la pantalla. Després de la presentacié del programa, la pantalla demana si es vol consultar el solucionari o bé si es vol fer activitats d'aprofundiment. E| funcionament és molt simple, i les activitats es presenten duna forma eminentment lidica; si ho voleu, el programa memoritzara els resultats obtinguts.aE TALES - Com et dius? - Em dic Rafel Serra. - D’on ets? - Séc de Manresa - On vius? - Vise @ Vilanove: - A quin carrer vius? - Vise al carrer Nou, némero 52. - Quants anys tens? - Tine 25 onys - Com es div? ~ Es div lola Serre. - Dion és? - Es de Badalona. - On viv? - Viv a Vilanova. ~ A quin carrer viv - Viu al passeig de Mar, numero 3 ~ Quonts anys 16? - Té 54 anys. re Fl Complete & Em Rafel, de Manresa i a Vilanova, Qui ets? Nou, némero 52. 25 anys. Ella Lola. Es Badalona i viu Vilanova, passeig de Mar. 3. 54 2 | tu, qui ets?1. Presentacions MLL ara, sempre, mentte, pronoms personals ser/ésser dir-se tenir viure ie séc em dic tine vise * ets et dius fens vius ellfellalvosté és es div te viv nosaltres som ens diem tenim vivim vosaltres sou us dieu teniv viviu ellsielles/vostés son es diven fenen viven EL: Completa ols espais Borisamb fas Formesicorresponentsidels verbs ser dir-se, tenir i viure. — | vosaltres qui sou? — Nosaltres les germanes del Rafel —|com 2 — Ens Anna i Clara. — Quants anys 2 —lo 27 anys i la Clara —D'on 2 = de Manresa. —lon 2 — lo a Premid i la Clara Barcelona. Aauelles noies les germanes del Rafel. Es Anna i Clara 27 i 29 anys. de Manresa. LAnna Premia i la Clara Barcelona.1.Presentacions = Bon dial Eis la Teresa? = Situ el Miguel, oi? — Si Com estas, Teresa? = Molt bé, gracies. | tu? = Bé, gracies. Encara vius aqui? = No, ara vise a Badalona: — Ets en Miquel? — No, el Miquel és aquell noi dalla, — Gracies. | tu, qui ets? — Jo séc l Esteve. — Hola, Estevel Séc Olga = UOlga? = Sf, !Olga Mart. — Ah! lOlga Mart! Qué tal, Olga? Posa lorticle personal davant de cada nom: *Ets el Joan Pons? + Aquests nois s6n Joan i Pere. + Aquestes noies sén Teresa i Carme. . Andreu i Montserrat sén de Tarragona, . Eulalia viv amb Ramon, + Aauell senyor és Lloreng i la senyora és Marion. . Maria Vila viu amb Elena Fuster. Varticle personal AQUI ALA ElRafel o En Rafel | «Aquest noi és ef Rafe! sAquell roi és el Rofel Lignosi “Aquests nois son en Pere ien Pav | eAquells nois sn en Pere i en Pau la Mario *Aquesta noia és la Moria néto + -NA a les paraules acabades en vocal tonica. germa ——m germana cos). ———» cosina ‘Alguns casos diferents + Algunes paraules acabades en vocal + T fan el femeni en -DA. nebot ——» neboda estimot ——» estimada + Algunes paraules acabades en -E canvien la -E per A sogre ——> sogra B TA. Torna crascrva los Prasat an maseul la meva tia és vidua. El meu oncle és vidu. la meva germana és separada. La vostra neboda és soltera? la meva cosina és divorciada la seva néta viu a Mataré. Est contenta la teva dona? Viv amb la seva filla casada.5. laftamitia Torna a escriure les frases en fement El seu cost és solter. La seva cosina és soltera, El meu fill esta avorrit de la feina, El teu cunyat est& enfadat amb tu Es un nen molt trist. Aquest noi és el nosire germa El nostre nebot petit viu a Rubi Aquell home és el vostre avi, oi? Llegeix el text # respon Hola, qué tal? No em coneixeu j Ber aixd em presento. Em dic Enric Castells | Gall, fine 32 anys i sc dentista. Treballo en un consultori médic. No tine cap germa. Us explico tot aixd perqué el mes que ve em caso i estic molt content. Ens casem el 15 abril, divendres. la meva futura dona es div Carme Pons i Verdaguer Té 31 anys i és la secretaria de lajiuntament de Caldes. Fa cine ‘anys que sortim i ara finalment ens casem, * Quon esta escrita aquesta nota? El mes de » De qué fa lEnric? Es + Enric és fill nic. Qua vol dir? Que no té + On treballa la promesa de "Enric? Treballa + Si aquesta parella té fil, com es diran, de cognoms? + Com es div la mare de la Carme, de Primer cognom?(sal a Tria la resposta correcta: 1. Com et dius? a Em dic Nareis. b. Me dic Noreis. ¢. Em div Nareis. 2 Donets? — a. Séc a Girona. b. Ets a Girona. . Séc de Girona 3. Qui és? a Es el Joan. b. Es Joan ¢. Ets el Joan. 4.On vis? a. Visc a avinguda Jaume | b. Visc en l'avinguda Jaume | ¢. Viu a lavinguda Jaume | 5, Si avui és dimecres dema ser. a. dimarts, b, dijous. ¢ dilluns. 6. la festa del treball la celebrem el dia 1 a. de mars. b. de maig. ¢. de juny. 7. Qué fas avi? a. Vo.‘ treballar. b. Vaig a treballar ¢. Van a treballar. 8. Quina hora és? a. Son dos quarts i cinc donze. b. Sdn les dos quarts i cine d'onze. ¢. Es la mitia i cine minuts donze. 9. A quina hora esmorzes? a. Esmorzes a les nou. b, Esmorza a les nou c. Esmarzo a les nou. 10. Que hi ha aire condicionat, aqui? a. Sf que hi ha. b. Si que hi ha calefaccié. cc. Si que n'hi ha.a Tria la paraula adequada per a |espai buit: Test 1 1. Vosté telefon? a. té b. tens ¢ tine 2. A quina hora lleves? aus bet ces 3. La filla de la meva germana és la meva @. cosina b. jove © neboda 4, Cada dia dino ales dues i quart b. un quart de dos c. un quart de dues 5. El pare del meu pare és avi. = ameu b. seu el meu 6. De qué fas? Ara de venedor a. fo b. fos « faig 7. Aquest noi viu al carrer del Pi numero 8. Viuen en un pis _ molt a la vora d'aqui. @. nous b. nou © nova 9. A casa teva hi ha ascensor, perd a casa meva no 10. A la dreta la cuina i el bany. a ests bhi ha ¢. whi ha a. dos-cents b. cents dos cc dues-centes . hi ha b. hi ha chi han6. Onsén les claus? ‘ui el Rafel es lleva molt tard, Es vesteix corrents i quan és a punt de sortir sadona que les claus no sén al pany com de costum. Nervids, les busca pertot arreu: sobre |a tavla, als prestatges, entre els coixins, dintre els calaixos i a l'armari, darrere lordinador, al costat del televisor, sota els diaris, dins la bossa... No les troba enlloc. “On sén les claus de casa?” Molt desesperat, ja no sap qué fer. Truquen a Ia porta: és el carter. El Rafel quan obre siadona que les claus sén al pany de fora. De tan content, fa un peté al carter. a [)_ Observa ef albuix i escriv els noms que falten a cada espai el rellotge la peixera el lum els llibres els papers la catifa la radio el gerro6. On sin les claus? Situacionals (Il) sobre, damunt dinire, dins darrere 2 sota fora davant = pertot arreu enlloc6. On son les claus? B= Observa el dibuix de l'exercici ] i respon les preguntes segdents: + On és el gerro? El gerro és sobre la taula. + On és la paperera? + On és la peixera? + On és el llum? + On és la codira? + On és el rellotge? + On sén els diaris? + On sén els libres? + On sén els peixos? B Completa les frases canviont la parauo en negrela per una que wilui dr el contront + El gerro és sobre la taula. El gerro és sota la taula, *. En Rafel busca les claus pertot arreu peré no les troba * Les claus no sén ni davant ni lordinador. * Vordinador és damunt la taula perd la paperera és * El Rafel deixa les claus al pany de dins, perd avui eren al pany de «Al prestatge de sota hi ha libres i al de hi ha la peixera + Hi ha papers dintre la paperera, perd també n’hi ha Completa el text: — Ho sento, Marta. Ja sé que arribo tard. Peré resulta que no trobava les claus He mirat els calaixos, lordinador, els diaris i els coixins. | saps on eren? Dones, la peixera. Un peix se les volia menjar! — Si, home! No tens una excusa millor?:6. On son les claus? | fu, on deixes les claus? — On és el comandament? — Potser és sota el diari? — No, no hi és. — | damunt la taula? — Tampoc hi és. — Al prestatge, potser? — Nooooed! Si el tens tu, a la teva faldal — Jo? Es veritat! — | tant! Sempre hem de veure el programa que tu vols! — Saps on s6n els llumins? — Dins el calaix. — No, no hi s6n. = Dones, darrere els pots? — No, tampoc hi sén. — Ahl Son dins de! primer pot. — Si, si que hi son! Perd la capsa és buidal Pronom HI (complement citeumstancial de lloe)} La clau és sota el diari? No, no és sota el diari = No, no hi és, hi son, Els llumins s6n dins el calaix? Si, sén dins el calaix0. Un son tes claus¢ a [Observe el dibuix § completa els didlegs — El rellotge és a terra? —No, — Es al costat del Ilum? — Es sobre la porta? _ Ne Alem — Els papers sén damunt la taula? — Son sobre la cadira? — S6n dins el calaix? Escriu el singular daquestes paraules: uns llums nous un Ilum now uns quadres moderns uns diaris vells uns ordinadors antics uns petons delicats els llumins grossos les papereres plenes les taules netes les portes obertes els peixos vermells6. On son les claus? PIL Per formar el plural sefegeix + Sales paraules acabades en vocal atona 0 consonant que no sigui C. S 0 X. clay — claws um = > tlums + NS a les poraules acobades en vocal iénica. pets ——m petons pa = ——» pans + OS a les paraules acobades en C. So X pis | ——m pisos brag ——s bragos Pex ——a perros + Canvien la A per ES les paraules acabades en A atone porla ——s portes Escriu en plural les paraules en negreta de les frases que tens a continuacié: + El llum petit és sobre la tauleta de nit Els llums petits sén sobre les tauletes de nit * No trobo el diari davui. No és dins el calaix? No trobo dawi. No dins + Té un mirall antic i un quadre modern peniats o la paret. Te i penjats a la paret + ordinador nou és dins de |'armari son dins dels «Es una cadira moderna, perd poc cémoda. Son , perd poc + Aquest coixi és vell i brut son + Té el costum de posar la clau sota el rellotge. Té el costum de posar sota +» Aquest gerro daau/ és ple daigua. daqui daigua. + Es un prestatge molt prim per un llibre tan gruixut molt per fan6. On son les claus? B F) Eserw Fadjectiv que indlqui el contrari | un rellotge gros un llum nou un coixi net un quadre modern un libre grubeut un armari tancat un calaix buit un rellotge un llum un coixi un quadre un libre un armari un calaix7. Els amics del Rafel ures qui? legen les frases / escry el nom de cada personaige sota cel dibuix corresponent: El Jordi és alt, prim, té pocs cabells i porta ulleres. El Rafel és moreno, fa un metre vuitanta i té vint-i-vuit anys. la Carme és baixa, més aviat grassa i té els cabells arrissats. la Mercé és alta, prima i té els cabells llargs. EI Miquel té vint-i-set anys, és ros i molt atractiu. la Jolia és la més jove; té els cabells llisos, curts i porta serrell Escriu el contrari una dona jove una dona prima una noia alta un home gran un noi més aviat lleig els cabells llisos els cabells curts i foscos té molts cabells sembla molt baix una dona gran una dona una noia un home un noi més aviat els cabells els cabells i clars té cabells sembla molt7. Els amies del Rafel Completa les frases amb les paraules que tens a continuacié moreno, gran, baix, grans, prims, baixes, morena, primes +Esunhome gran prim, i + Es una dona . prima baixa i + Son uns homes hs . baixos | morenos +Sén unes dones —_grans : i morenes gras, jove, rossa, joves, alt, alts, joves, altes, grassa, ros, grassos, rosses sAquestnoiés jove ii més aviat + Aquesta noia és . alta i més aviat * Aquests nois s6n . he rossos i més aviat + Aquestes noies son : e imésaviot_ grasses Omple els espais buits: la Clara. Tine vint-i-now i treballo en un supermercat. Séc més alte, faig un setanta, No estic ni grossa ni prima, Séc i porte els cabells _Abl Tine la cara molt pigada. Com sén la senyora Puig i la seva germana? Observa el dibuix i completa el text amb lo forma adequada dels verbs tenir, ser, estar, portar, fer i treballar La senyora Puig una germana bessona que | es diy Maria. cinquanta-quatre anys. unes dones rosses i molt grasses. Sén més aviat altes, un metre seixanta-set. Totes dues ulleres. La Lola i la Maria fa molts anys que al mercat central de Vilanova.7. Els amics del Ratel I tu, com ets? — Coneixes aquella noia del vestit blau? — la dels cabells llargs? — No, la dels cabells curts. — No, no la conec. — Sembla simpatica. — Si que ho sembla — Sabeu qui sén aquells nois de! vestit fosc? — No, no ho sabem. Tu els coneixes? — Els conec de vista, perd no sé com es diven. — Semblen antipatics. — Si tu ho dius. Observa els dibuixos de lexercici } (pag. 53) i omple els espais buits amb el nom de cada personatge: . porta un vestit jaqueta amb butxaques | sabates fosques. . porta unes faldilles llargues i una jequeta de Ilana. Les mitges son fosques i les sabates clares . porta una samarreta curta, una jaqueta texana i unes esportives sense mitjons. . porta una americana fosca i uns pantalons clars. També porta una corbata molt elegant. a porta un vestit clar, una camisa de ratlles, un cinturé i unes sabates de pell7. Els amics del Rafel Present d'indicatiu condixer io conec ara, tw coneiwes sempre, el/ella/voste coneix mentre, nosaltres coneixern vosaltres coneixeu allsfellesivostes, conexen B A Omple els espais buits amb la forma adequada del verb conéixer: Té prop de wuitanta anys i coneix tothom. + Esteu segurs que no aquestes noies? + Diven que no els amics del Rafel + Aquella noia es div Jilia i jo la de fa malts anys. + La Neus les germanes del Rafel perqué es troben a la perruqueria. fe la Maria? Tens el seu numero de teléfon? + La Clara i jo uns nois molt antipatics que viven a la vora daqui 2 Qui és? Llegeix el didleg i indica a qui es refereixen. - Es alt? — Si que ho és. — Es prim? = Sf que ho és — Esta seriés? — No, no ho esté — Es prima? — Si que ho és. — Es més aviat alta? — No, no ho és. — Sembla simpatica? — St que ho sembla.7. Els amies del Rafel Pronom HO (atribut) SER —————> Es prim? Si que ho és No ho és. ESTAR ——————» Esta content? Si que ho estés No ho esta. SEMBLAR —————» Semblo simpatic? Si que ho sembla No ho sembla, B GF Toma crescrire aquestes frases convioniile pared repelida par un pxorcim + avi i el pare sén alts i el fill i el nét també son alts. Lavi i el pare sén alts i el fill i el nét també ho sén. «la Mercé és alta i la Julia també és alta, + la Corme és grassa perd la Julia no és grasa: + El Francesc és dependent i el sev fill també és dependent. + El Miquel i la Mercé semblen germans perd no sén germans. + El meu germa ara és ros perd abans no era ros. + la Carme est& contenta i el seu amic també esta content. En Rafel va cada dia al gimnas perd el Francesc no va mai al gimnas. + la Mercé viu a Vilanova i la Jélio ara també viu a Vilanove.8. El cap de setmana El cop de selmana passot el senyor i la senyora Puig van anar al Pirinev. Van marxar de Vilanova divendres a la tarda i no hi van tornar fins diumenge a la ni Dissabte es van llevar dhora i van esmorzar. Després van sortir cap a les pistes desqui. la senyora Puig va esquiar tot el mati i el prendre el sol en una terrassa. nyor Puig va passefar | va etc. Van sopar en un restaurant. Un sop: sopat van assistir a un concert de musica Diumenge Io senyora Puig va tornar a les pistes, perd el senyor Puig va preferir anar a ballar sardanes i també va visitar una exposicié de ra Puig va tornar, van dinar, van descansar una estona i Je la torda van carregar el cotxe | van marxar. Van arribar o casa seve molt cansats, perd satisfets. togratia,8. El cap de setmana De Llegeix ef text i respon aquestes preguntes: On van anar els senyors Puig el cap de setmana? Quan van marxar de Vilanova? Qua van fer dissabte al mati? Qué van menjar per dinar? Que van fer quan van arribar a l'hotel? Qué van comprar dissabte a la tarda? Qué van fer havent sopat? On va anor, diumenge al mati, e! senyor Puig? Ila senyora Puig? Qué von fer havent dinat? A quina hora van marxar? Com van arribar? Pretévit pertet perifrastic sortir ahin uatlior + infinity Vany passat, io vaig. sortir /a setmana passada, tu vas sortir faaceedieg allfellahvoste va sortir faun any, nosaltres vam sortir vosaltres vou sortir ellslelles/vastes van sortir Atencié! No confongueu lauxiliar d'aquest temps amb el present d'indicatiu del verb ‘anar {vaig. vas, va, anem, aneu, van) ni amb el grup anar + a + infinitiv (vaig a comprar. Vaig a Estombul ———> present Vaig a fer la maleta——» present Vaig fer la maleta ——> preterit8. Elcap de setmana Be Fl Omple els espais buits amb la forma adequada del verb enire paréntess « Ahir, Ignasi i tu (sopar) vau sopar al restaurant. + El cap de setmana passat I'Ignasi i la Montserrat fanar) al Pirineu, + Uhivern passat, els nens (dinar) sempre a casa. + El Josep (carregar) i (descarregar) el cotxe tot sol + Diumenge passat, jo (assistir) a un concert de musica popular. + | tu, abans diahir, a quina hora (marxar} + Fa quinze dies, Eduard (sortir) cap a casa? de casa molt dhora, + Ahir, el meu germa no (llevar-se} fins tard, «| vosaltres, (dutxar-se) quan (acabar) el partit? B Completa lexplicacié de fa senyora Puig: El Narcis i jo (passar) un cap de setmana fantastic. (Anar) ala neu, al Pirineu. Jo (esquiar) molt, pera el Narcis (preferir) passejar i diumenge (quedar-se) al poble. (Fer) molt bon temps: no (ploure) ni (nevar) Jo (prendre) el sol i (cansar-se) com mai.8. Eleap desetmana Bs Escriv ara o ahir al costat de cada frase segons si el verb esta en present dindicativ o en pretérit perfet: Vaig dinar al restaurant. ahir Vaig a dinar al restaurant. ara La senyora Puig va comprar una coca i botifarres. lo senyora Puig va comprar una coca i botifarres Vaig a tornar les claus al porter. Voig tornar les claus al porter. Vos esquiar a la Vall dlAran? Vas a esquiar a la Vall dAran? El senyor Puig va descansar una estona, El senyor Puig va a descansar una estona. Tu també vas veure el partit? Tu també vas a veure el partit? La lola i el Nareis van a visitar una exposicié. la Lola i el Narefs van visitar una exposici6, Voig prendre el sol a la plotia. Vaig a prendre el sol a la plata. Els teus amics van a passejar pel parc. Els teus amics van possejar pel parc Escriv a cada frase el verb anar en el temps i la persona adequats: » Avui nosaltres anem al cinema, + Ahir, el Josep i el Marti al delta de lEbre. ol a ballar ara? + Dilluns passat jo ala piscina. + Lo setmana passada el Pons I jo a Franca, + Avui tu i el Pere Pons co pescar, of? + Lestiu passat vosaltres alo platia «Fa quinze dies que tu \al metge. + En aquest moment la Mar i en Marc a la pastisseria.8. Eleap de setmana | tu, qué vos fer el cap de setmana passat? Torna a escrivre el text sequent utilitzant el pretérit perfet perifrastic: LEster Costa neix o Reus 'any 1950. Comenca a estudiar solfeig i plano amb una amiga de la familia. Als quinze anys va a viure a Banyoles, perqué empresa on treballa el sev pare es trasllada. Coneix [Alex a l'nstitut i creen el grup Espina larga. Durant molts anys actuen a les festes majors de pobles i barris. Es casen el 1975 i tenen dues nenes. E| 1980 surt ol mercat el seu primer disc, Mans petites, després daquest gran &xit comenca la seva carrera internacional. LEster Costa va néixer a Reus l'any 19750. LL Lak Rcd davant darrere io em vaig llevar | vaig llevar-me tw et vos llevar | vas llevar-te ellfellafvosté es va llevar | va llevar-se nosaltres ens vor llevar | vam llevar-nos vosaltres us vou llevar | vau llevar-vos ellslelles/vostes es van llevar | van llevar-se Aquest temps verbal admet el prenom davant o darrere del verb, indistintamentEleap de setmana Convia el pronom de lloc: Va obrir-se la porta. Es va obrir la porta. Vaig llevar-me tard. vaig llevar tard. Vam comprar-nos lordinador. vam comprar lordinador. Van trobar-se d'hora, van trobar dhora. Vas posar-te les sabates noves? vas posar les sabates noves? Vau rentar-vos les mans. vau rentar les mans. Va afanyar-se molt. vo afanyar molt. A Torna a escriure les frases que tens a continuacié canviant el pronom de lloc: + La familia Costa es va traslladar a Banyoles. La familia Costa va traslladar-se a Banyoles. « LEster i |'Alex es van dedicar a la musica. + Nosaltres ens vam trobar a Reus. + No em vas dir res. « Us vau casar fa quinze dies, oi? + Et vas escoltar el meu disc? + Vau divertir-vos a la festa? * Ala tarda van acompanyar-nos fins a casa. + Dilluns vaig examinar-me de piano,9. Conversa telefonica Ritiing, — Digui? — Hola! Que hi ha la Marta? — No, ara no hi és. De part de qui? — Séc el Rafel. Riiing = Digui? — Bon dial Que hi ha el Rafel? —No, s'equivoca. — Perdoni, Bon dia. Rating — Digui? — Bona nit! Que hi és, la Marta? — Si, un moment, sisplau — Gracies Omple els espais buits daquests didlegs: Riliiing... — Digui? — Hola. Bona tarda! el Joan? — No, De part de qui? — De la Mercé. Ja tornaré a trucar. Ri ~ Digui? = la Montse? — No, — Ahl Perdori. Riiiiing... ~ Digui? — Ets tu, Joan? — No, el Joan Jo séc el seu germa. — Holal Séc la Montse.9. Conversa telefinica Per preguntar — Que hi ha en Rafel2} HAVER-HI — Que hi és, en Rafel?} SER-HI Per respondre — No hi és. ~ Si que hi és. SER-HI B Qui parla amb qui? Relaciona els globus de lesquerra amb els de la dreta: = Que hi ha la Carla? = Perdoni, Que no és el 543 43 21? — Informacié municipal. Digui'm? és el 55 55 55. = Que hi é el senyor Puig? ~ Senyor Puig, s6¢ la Carla: ~ Digui? ~ Digui? Escolt?? — Podria dir-me el nimero de telefon de la policia? = Moltes gracies — Ets la Carla? ~ Carla, em sents? Aquest telefon esta avariat. = No, aqui no hi ha cap Carla 1 No, aqui és ef 543 44 21 ~ Si. jo mateix. ~ Ah! Hola, Corla!9. Conversa teletoniea corresponent URGENCIES Policia Bombers Ambulancies Creu Roja Aluda carretera AVARIES Aigua Gas Electricitat Telefon TRANSPORTS Autobusos RENFE Taxis Aeroport LUloguer de cotxes Interrogatius (I) (quino cosa) QUE {quine persona) QUI (quin temps] QUAN (ouin loc) ON (de quine menera) COM (per quina ros) PER QUE Que vols? Qui és? Quan tornes? On ets? Com sin? Per qué plores? — Amb qui parlo? — Séc en Roger Sanahuja —lon div que és? — Al quilémetre 4, entre la gasolinera i el peatge. = Que li passa? — El cotxe no funciona. — Dones ara venim. — Quant val per dia? — Unes 7.000 pessetes, si torna el dipasit ple. — D'acord, — Qvan vol marxar? — Dema passat, dijous. — Quants dies? — Tres, de dijous al mati a dissabte al vespre. {quina quantitat) QUANT QUANTA QUANTS QUANTES a A On et sembla que truquen a cada conversa? Marca amb una creu el servel — Em pot dir per qué no tenim corrent? — la seva adreca, sisplau, ~ Carrer Esperanga, nimero 17, primer — Miri, té el servei tallat perqué no paga — Qvé div ara? ~ Sf senyor, lultim rebut abonat és de gener! Quant sucre vols? Quont val? Quanta sal vols? Quants litres vols? Quantes ampolles vols?Tria la resposta adequada @ cada pregunta: + Com et dius? Dic 1 im dic Teresa * Qué va menjar? Va menjar al mati + On dorm? Vo menjar pa + Qui és aquella? Es le meva cunyada + Qua du? Es infermera. + Quan va arribar? Vo arribar diumenge. + Com esta? Vo arribar cansct. + Per qué riu tant? Riu dalegria, * Com eseriu? Riu massa. © Quant val la camisa? . . anys tens? . . vos pagar de lloguer? z gent hi ha? . . hores treballes al dia? . Omple els espais buits amb un interrogatiu: A- Digui2 B- Que hi ha el Toni? A- Si que hi és. B— Séc |'Eduard. A— Un moment, ara shi posa. B-— Eduard, que vols venir al cinema? C No puc. B- no pots? C— Perqué estic estudiant. B- estudies? C- Geografia, dema tinc lexamen. 9. Conversa telefonica Dorm molt poc Dorm 0 lhabitacis. Diu que si Es div Miquel Be. Aqui. Escriv una carta. Escriv molt bé. Omple els espais buits amb quant, quanta, quants o quantes: dies vas a gimnastica? temps fa que vius aqu/? filles tens? professors hi ha al centre? farina compro? el demana?9. Conversa teletonica Ua Mei voler poder ara, io vall puc tu vals pols sempre, o el/ellalvoste veal pot mentre, nosaltres volem podem = vosaltres voleu podeu ellsiellesivostes volen poden Llegeix els didlegs i omple els espais buits amb Ia forma verbal adequade: Marta, vols venir al Tibidabo? Quan? Dissabte a la tarda. No puc. Vaig a Sant Cugat, El Rofel pregunta a la Marte si onar al Tibidabo perd ella respon que no perqué «@ Sant Cuget. Jordi, voleu venir al Tibidabo, tu i la Jalia? Quan? Dissabte a la tarda. No podem. Anem al teatre. El Rafel pregunta al Jordi si ell i la Jilia canar al Tibidabo perd ells responen que no perqué al teatre Avui dissabte, jo sol al Tibidabo perqué la Marta, la Julia i el Jordi no venic9. Conversa teletonica — Que hi és, el Miquel? — Que hi és, el Miquel? —No ho sé. — No sé si hi és, el Miquel — Denes, pots mirar-ho, sisplau? — Dones, pots mirar si hi és, el Miquel, sisplau? = Si, ara ho miro. — Sf, ara miro si hi és, el Miquel — Hola, bon dial — Hola, bon dial — Sap quants codis de barres — Sap quants codis de barres necessito per necessito per participar en el participar en el concurs E/ més rapid és ef concurs E] més rapid és ef més lent? més lent? — Ho sento, no ho sé. — Sento no saber quants codis de barres necessita per participar en el concurs, no sé quants codis de bares necesita. Pronom HO (complement directe) + Substitueix una frase: Vols dir quants anys té el feu amic? No ho vull dir. Tens ad? Si que ho tine + Substitueix aixd | alld: a eres Pots fer all? No ho puc fer. Llegeix el primer text i omple els espais buits del segon, substituint el pronom ho pel que representa: El Xavier és un poca-solta, no contesta mai les meves preguntes, Vull saber si el Ricard i la Carme de lo telenovel'la es casen i em div que no ho sap, i que no vol saber-ho Vull saber qué fa ino m’ho vol dir, div que no és el meu problema. La veritat és que no puc suportar tot aixd, Per qué m'ho fa? El Xavier és un poco-solta, no contesta mai les meves preguntes. Vull saber si el Ricard ila Carme de la telenovel:la es casen i em diu que no sap si _ i que no vol saber si Voll saber qué fa i no em vol dir _ div que no és el meu problema. La veritat és que no puc suportar tot aixd. Per qué em fa 29. Conversa telefonica Tria la resposta correcta: + Voleu aixo? + Coneixeu aixd daqui? * Sempre fa el que vol? + Sabeu com funciona alld? + Podem anar a la piscina? + Vos a comprar a la peixateria d'aqui? « Saps qui vol venir? «Tens el que et vaig demanar? + Aneu a la farmacia? + Compres tot el que vols? + Vols anar al Tibidabo? No, no volem. No, no ho coneixem No no coneixem. Si, sempre ho fa el que vol Si, sempre fa el que vol Si que ho sabem com funciona Si que ho sabem. No, no hi podeu anar. No, no hi podeu anar a la piscina. St, sempre vaig, Si, sempre hi vaig. No, no ho sé. No, no sap qui vol venir. No, no ho tens. No, no tine el que em vas demanar. Sf, ara anem, Sf, ora hi anem. No, no hi compro perqué no tine diners. No, no he compro perqué no tinc diners. No, no hi puc anar al Tibidabo. Al Tibidabo, no hi puc anar.OMS ela RESTAURANT BON PROFIT cali ad enn sguonrrom RESTAURANT BONPRORT calamarsala romana... rapalamarinera... salm6 ala planxa. Carns Postres pollasire amb patates.. fruita del temps.. xaial forn.. eremacremad vedella amb bolet pastis de xocol CAP (quantitat 0 de coses comptables) Té tres bres No #6 cap libre. GENS DE (quantitat 0 de coses incomptables) Fa molt sora No fa gens de soroll Pronoms ———» TOT Magrad tot RES (cap cose} ‘No magrade res. TOTHOM Tothom canta NING (cap persona) No conta ning Adverbis > MOLT Plov molt GENS No plou gens. cr12. La Tina s‘avorreix 2 Observa els dibvixos i omple els espots buits res un una cap_—_gens + Sobre el prestatge hi ha peixera. + Sobre el prestalge no hi ha peixera + Sobre el prestalge no hi ha res un unas cap_—s gens. + Dins la peixera no hi ha peix negre. « Dins la peixera no hi ha daaigua. + Dins la peixera no hi ha res tothom —ningd. cap . va venir a la nostra festa . noia no va venir a la nostra festa. . no va venir a la nostra festa.12. La Tina s‘avorreix Escriu cap o gens de segons convingui: El Joan no té cap guitarra. color. amiga. preocupacis. No hi ha fum. problema cadira gesolina De gana, no en té De mosca, no n'hi ha De rellotge, no en té De neu, no n’hi ha De febre, no en té De carn, no n'hi ha De fred, no en té De cotxe, no n’hi ha Be oe ce noe coi + Ultimament no aconsegueixo fer res de bo, + Ultimament no aconsegueixo fer feina * No fan pel licula interessant, + No fan. interessant. * No hi passa , en aquest poble. + No hi passa circ, per aquest poble. * No vol regal pel seu aniversari * No vol pel seu aniversariQui hi ha? No Qué vols? Com canta? On va? Qui truca? Tens gana? Quants nebots te? Teniu son? Qui vol aixd? Escriu les frases segiients en negotiu: Aplaudeixo molt. Segueix el Pere pertot arreu. Uegeix moltes coses. Sent molt fred Ho discuteix tot. Coneix tothom d'aquesta ciutat. Obrim totes les finestres Presumeix amb tothom Reparteixen tots els entrepans. 12. La Tina s‘avorreix Contesta les preguntes segients en sentit negatiu: hi ha ninga vull canta be vo truca tine de gana. té nebot en fenim ho vol No aplaudeixo gens.13. Historia de la meva vida LA VIDA DEL RAFEL EI Rafel va néixer a Vilanove fa vint-i-cine anys. Vo ser el tercer fill del Josep Serra i de la Montserrat Garcia, De petit anava a escola del poble i jugava amb els amics al magatzem de la fonda dels seus pares. Els agradava fer cabones i jugaven a cuit i amagar Cada dissabte acompanyava el seu pare al mercat Sempre passava les vacances destiv al poble de la seva mare. les ovelles cridaven quan ell tocava la guitarra i el seu amic la bateria al mig del camp De més gran va estudiar en una escola de la ciutat. Els estudis no li interessaven gaire. A les classes s'avorria pero jugava molt bé a basquet i sovint sienamorava alguna noia Pent) 0) ibe zs Els caps de setmana ajudava els pares al restaurant | mirava la televisid 0 algun video ajagut al sof, Quan als divuit anys feia el servei militar rumiava qué faria lesprés. Quan el va acabar, i mentre buscava alguna feina relacionada amb lesport, va aprendre lofici de paleta 413. Historia dela meva vida a FF Contesta aquestes preguntes: On va néixer el Rafel? Quants germans tenia? A qué jugava de petit? Qué feia a lestiu? Qua feia amb lescombra? Qué feien les ovelles quan el sentien? On cnava amb el seu pare? Qué feia a la ciutat? Qué feia els caps de setmana? Quan va fer el servei militar? A can oda eed mirar sortir abans... lo mirava sorta tu miraves sorties ellfella/vosté mirava sortia nosaltres mirévem sorifem vosaltres miraveu sortfeu ells/ellesivostes miraven sortien, Fl Completa les frases omb el pronom adequat * Quan érem petits Anna i jo anavem a la mateixa escola, . sempre jugaven a pilota al carrer. * Abans tenies més temps per mirar la televisié. . podieu jugar « pilota tot lestiu, . teniem poques ganes destudiar. « El Miquel i sabiem el que voliem ser de grans. eA us cridaven quan passdveu per davant de casa. . acompanydvem els nens a lescola. . estava content de passar les vacances amb els avis,13 Historia dela meva vide Completa els espais buits amb la forma adequada del preterit impertet dels verbs entre paréntesis. + Jo sempre jugar] jugava a pilota al pati de lescola « Els teus pares (cantar) en un grup de rock. + Tu de vegades ens lamagar) els llibres i lesmorzar. +O} que vosaltres ltocar} la guitarra? + Sovint nosaltres (sortir} tard de casa per anar a escola + De petits, 'Octavi i la Marina (discutir} per tot. + La Marina i jo també (discutir] sovint. + La nostra millor amiga ens esperar) sempre al carrer * Vosaltres sovint (ajudar) la mare a fer el dinar. Completa el text amb la forma adequada del verb entre paréntesis El meu amic Rafel i jo (passar) les vacances d’estiu en un poble de muntanya. Cada mati (banyar-se) al riu i cada tarda (reunir-se) amb tres o quatre amics i jugar) a futbol 0 (imaginar-se) que érem uns grans masics. Jo (tocar) la bateria i (cantar) i el Rafel (tocar) la guitarra. No (avorrir-se) ae impertet d'indicatiu (verbs irregulars) abans... ser fer dir vivre jo era fela deia vivia tu eres feies deies vivies eliicllalvoste era fla dela Vivi nosaltres erem feiem deiem viviem vosaltres éreu feiev deieu vivieu allsfellesivostes eren felen deien vivien12. Historia de la meva vida B Fl Completa les froses amb el pronom adequat + Nosaltres feiem festa descola només el diumenge. . sempre eres el primer de Ia classe. + De petits, vivien amb els seus oncles. + Abans déiem que no voliem fer el servei militar. . éreu mestres perd féieu de cuiners. . vivies luny de la ciutat + Fa anys, eren bons companys. . feies enfadar sempre els teus pares. a Omple els espais buits del text amb la forma adequada de! verb entre parentesis: Els meus avis (dir-se) Josep i Rosa. (Viure) en un poble de muntanya. (Tenir) un hort i (cuidar) vaques i gallines. Aquella (ser) una vida molt diferent a la dara. No (haver-hi) ni televisié ni telefon. Al poble, els hiverns (ser) molt freds peré els avis (estar) acostumats a les baixes temperatures i a la neu, (Passar) llargues hores a la vora del foc i (esperar) el bon temps. Nosaltres els (anar) a veure a lestiu quan els pares (fer) vacances.13. Historia de la meva vida 2 FI Onple Fespai but amb la forma adequade del verb treballar Jo ara treballo a Lleida perd abans treballava a Mollerussa. dir De petit, sempre em que no volies gossos i ara, sempre em que vols un gos. mirar Nosaltres ara no mai la televisié al vespre, pero abans la sempre. sortir Vosaltres abans de Ia feina més dhora, en canvi ara sempre tard. tornar La Rosa i jo ara ales deu, perd abans a les set. dormir Aquests nens abans deu 0 onze hores, perd ara només en wit. patir Tu ara ja no tant, perd abans per tot. fer Aquest any a la TV partit cada dimecres. L'any passat en cada divendres. anar la setmana passada jo encara amb el cotxe vell, perd ara ja amb el nou, Sempre Jugava sempre. Sovint Jugava sovint. De vegades / De tant en tant Jugova de vegades. / Jugova de tant en tant Mai No jugava mai13. Historia de la meva vida Amb quina frequéncia realitzaves aquestes activitats? Acompanyaves el pare al mercat. Jugaves a fer cobanes. Passaves les vacances destiu amb els avis, Jugaves a basquet. Tenamoraves. Feies els deures. Omple els espais buits 2 el colze el dit la cama el genoll a Omple els espais buits amb algunes de les paraules suggerides mal molt malament res —Com es troba? —Es troba Té febre, li fa lorella i esta cansat. res mal gens bé —Qué li fa mal? =No li fa Es traba molt res mal malament mala —Qve |i passa? Esta malalt. Té de panxa i ha passat nit, perd div que no vol prendre mol malament molt —_ gens —Qve els passa? —No es troben bé. Estan constipades i no paren de tossir. Tenen de cap i el pit carregat.14. Qué tha passat? Omple els espais buits amb Ia forma adequada de Pretérit Perfet o Pretérit Indefinit dels verbs entre paréntesis + Aquesta setmana {operar) el meu pare. + Dimectes passat jo (veure) que feia mala cara Ell fo una estona (prendre’s) les pastilles. + El Miquel, aquesta nit, (tossir] molt. + Nosaltres, bans d’ahir, (comencar) el dia malament. + Aquest hivern, la Teresa (trobar-se} molt millor, Torna a escriure el text canviant el temps verbal: Ahir la Carlota i el Josep van comprar el diari com cada diumenge. Mentre el llegien, van prendre el sol i van fer l'aperitiu en una terrassa del passeig. De sobte la Carlota es va posar vermella i va plegar el diari: hi havia una fotografia seva a la pagina némero cinquanta. Va amagar aquella pagina a la bossa iva explicar al Josep que no es frobava bé, que estava marejada i que tornava a casa. El Josep va voler acompanyar- la fins al cotxe. Abans de deixar-la li va demanar la pagina dels mots encreuats Avui la Carlota i el Josep han comprat el diari com cada diumenge. Mentre el llegien,Viatges El Paradis S.A C. Sense Nom, 15 08006 Barcelona August Bonasort C. Cami Dole, 23, 11, 20 08011 Barcelona Benvalgut senyor, Enhorabonal Ha guanyat un viatge fantastic a Mallorca, Amb nosaltres viura: dos dies tnics, inoblidables. Arribard dissabte al mati a Palma de Mallorca, voldra descansar, per® nosalires no el deixarem, Excursions magnifiques |'esperaran: visitard la cotedral, anira a cala Major al taller del pintor Joan Miré, navegara pel llac de les coves del Droc, descobrir& la musica de Chopin a Valldemossa, podr’ onar « la plata o viatior amb el tren de Soller. Sopar’ ¢ la vora del mar, coneixer’d ambient de nit i dormir& en un bon hotel. Lendema es Hevara dhore esmorzara una ensaimada, sabra que només |i queden doize hores ¢ Illa i les aprofitara ol maxim: fara uno visita a les fabriques de sabates a Inca i de perles a Manacor, veura molins de vent, torongers, oliveres., Sera Thora de tornar. Estar& cansat, perd content. Sortira amb lavid de les wit de! vespre. Després ens dirés que ha estat un somni Ben cordialment, ‘eptil Clops Director comercial Barcelona, 16 de marg A Després de llegir la carta de Viatges el Paradis digues si s6n veritat o falses Jes afirmacions segients + El senyor August ha guanyat un viatge de cap de setmana a Mallorca. * Lanada a Mallorca és en voixell | la tornada en avid. * Tornara a Barcelona el vespre de! diumenge. + Si compra unes perles a Menacor |i regalaran una ensaimada, « Dissabte podraé anar a la platia en tren. * Anira a sopar en un restaurant a prop del mar. <<<<<< anaaaTnT15.0n anirem? Futur (verbs regulars) sortir ees io sortiré ene tu sortiras demé passat, elllellatvoste sortie Ja setmana que ve, Sf senna nosaltres sorticem Vany vinent. vosaltres, sortirey elis/eles/vostés sortiran Fixa-thil INFINITIU sortir FUTUR sortir + € 2 Onmple els espais buits del text amb els verbs en futur: Diumenge al mati jo (Ilevar-se) ales set del mati i (acompanyar) la Teresa al mar. Si fa bon temps. ella (banyar-se) i jo. potser (pescar) una estona. Si fa mal temps (passejar) pel port i (dinar) ‘en un bon restaurant. Havent dinat (tornar) a casa perqueé vull veure el partit. Omple els espais buits amb fa forma adequada de futur del verb entre poréntesis: + Dema jo lllevar-se) em Ilevaré dhora per anar dexcursid. + Nosaltres (caminar} dues o tres hores. El Narcis i la Lola (dinar) al restaurant, * avid larribar) amb mitia hora de retard. * El Josep i jo lacomiadar-se} a laeroport. Tu també lomplir) l'ampolla amb aigua de la font? «La Maria (comprar) algun record de la sortida. + Voseltres lllegir] el programa abans de marxar, oi?15. On anirem? Futur (verbs irregulars) viure saber poder voler lo viuré sobré podré voldré tu viuras sabras podras voldras: ell/ellaivoste viura sabra podrd voldr’ . nosaltres viurem sabrem | podrem | voldrem dema, vosaltres viureu sabreu podreu voldreu demé passat, ells/elles/vostes viuran sabran podran voldran fa setaana quae Se ceca ce a Vang vinent... jo faré caniré tindré vindré tu farts aniras tindres vindras ellfellaivosté fara canira tindres vindras nosaltres farem ‘onirem tindrem, vindrem vosaltres fareu ‘onireu tindreu vindreu ellsielles/vostes foran ‘aniran, tindron, vindran a F) Omple els espais buits amb la forma adequade de futur dels verbs fer / anar Els oncles venir / poder La Marta i jo viure / anar any vinent jo sober / tenir | vosaltres, quan voler / poder Joan, saber / venir El Miquel tenir / fer Nosaltres al setembre festa el cap de setmana i quan es fils / ols avis / el germa/ lo germanal la cosina / els cosins / el nét / les nétes / els nebots / les nebodes / els oncles / les ties sap/esion oben sabem/esta sé feslic -— sops, sé /esteu estan sap estas / Saps ells /ells / ells /ell /1u/ ells / vosaltres El meu germd esté separat. El vostre nebot és solter? 1 meu coal és alvorcit El seu nét viu @ Matoré. Esta content el teu manf? Vis amb el seu fil cosat Lo meve fllo esté avorrida de lo feina. 1a teva cunyacta esti enfadadla amb tu Es una nena molt triste, Aquesia noia és la nesire germana, La nosira nebodo petita viv a Rubs Aquello dono és fa vostra évia, ol? marge / dentista / cap germé igermans } / a lojuntoment de Caldes / Castells i Pons / Verdaguer le 2c 3a 4a 5b 6b 7b Ba Fe lO Ta 2b 3c 4e Se bc 7a Bb Gb 106 els prestatges, lordinader, el cellotge. la porte |e peixera, Farmar la cadira, ef lum ls libres, el quadre, fo paperera, el pany, els papers, el televisor |e bossa, la catia, la toula, els cowins els calaixos, le radio, el gerro, els dais La paperera és soto la tovlo: La peixera és sobre el prestaige. Ellum és al costat de la porta. La cadira és devant lordinador, El reloige és sobre fa porta Els diars sén sobre i sota la tavla. Els libres sén sobre el prestaige, Els peitos s6n dins fo peixera. enloc, derrere, sola, fora, sobre, fora eniloc / pertot arrev / dintre Idins| / darrere (sobre) / sota entre) / entre (soto) / dintre (dins} No, no hi és, No, no hi és. Stque hi és No, no hi sén. No, no bi sén. Si que hi sén. un quadre modern / un diari vel! / un ordinador antic / un peté delicat / el llumf gros / lo poperera plena /Ia toula neta / la porta oberta / el peix vermell cls dior / sin /els coloivos, uns mirolls antics / uns quactes moderns , Els erdinadors nous / armaris, unes cadlres modernes /eémodes , Aquests colins /vells | bruts Jes claus / els rellotges. Aquests gerros / sén pens, Sén uns prestatges / prims / uns bres / grunts petit / vell / brut / antic / prim / obert / pleUnitat 7 Unitat 8 10, Solucionari Miquel / Carme / Jordi / Merce / Siler / Rofel grossa J boxa / jove/ otractiu / arrissats / Hlargs / pocs / alt box! moreno, gran/ morena, grans/prims, primes/ baixes alt/ros/ gras, jove/ rossa/ grassa, joves / alts/grassos, joves/ altes/ rosses 6c / anys faviat / metre /rossa / Norgs 18 / Tenen / Sén (estan /fan /porten / reballen Corme / Merce / ila Jordt I Miquel coneixeu / coneven / conec / coneix / Coneixes / coneixem A=Miquel B= sila Lo Merce és atta i fo Jilla també ho és. la Carme és grasso perd la Julia no ho és. El bord 6s dependent | el eu fil també ho é El Miquel ila Merce semblen germans peré no ho sn Elmeu germa ara és ros, per’ abans no ho ere. La Carme esta contenta el seu amc tam ho este El Rafel va cade dia al ginnas perd ef Francesc ni hi va mai. La Mercé vu @ Vilanova | fo lia ara també bi vi. Al Pirineu. / Divendes 0 la tarda / Es von llevar dhora i von esmorzar. La senyora Puig vat ‘esquiar | el senyor Poig va passejor i va prendre el sol. Un entrepe: / Es von dutxar/ Van comprar productes tics / Van assist un concert de misica popular. / Va anar a ballar sordanes | va vistar una exposicié de fotografia / Va tornar a les pistes | @ esquiar!/ Von descansar una estona. / A quarts de sis de (a tarda. / Molt cansats, ere sorisets. van anar / van dinar / va carregar/ va descarregar / vag assistir —/ vas marxor / va sortir / es vallevor / us vou dubkar! vau acabor vom passar / Yam anor / vaig esquior / va prefer / es va quedar / Va fer! va ploure / va nevar / voig prendhe / em vaig consar ohir / ara, ara / abir, ahir / ara, ahir / ara, ahir / ara, ara / bir, ahir / ora, ara/ ahir von anor /vas/vaig anar / vam enar / orev / vou onar / vas anar I van Vo comencor / va onat/ es va trasllader! Va conéixer! van crear! von actuar/ Es von cosor! van fenir/ va sortir! va comengar. Em / Ens / Es / Et / Us / Es von dedicar-se / vam irobar-nos / vas dl-me / Vou casar-vos / Vas escoltar-te /Us vau dlivertir / ens van acompanyar / em vaig examiner.Solucionari Unitat 9 Unitat 10 & o Que bi ha (Que hi és! no hes Que hi ba (Que hi é)/ sequivect 10 hi és A3 Bl C4 D2 Aluda corretera/ Electrica! lloguer de cofes Ve menior pa. Es la neva evade Yo arbor dumenge. Ru dolegria. Dorm a Hhabitacis Div que st Bé. Escriv molt bé. Quants / Quant 7 Quanta / Quartes { Quarts / Quant / Quantes / Quants/ Quanta Qui / Per qué / Que vol /pot / va volen/paden / van vaig / poden el Rear a Conme de la telenovel lo es casen /el Ricard ilo Carme de lo telenovela es casen / qué fa/ tot aixd No. no ho conexem / Si sempre fa el que vo. / Sique ho sabem. / No hi podeu ana: / Specmpre vat, / No, no ho #8 //Ne, no ne lve em vas demancr./ Sara hi nem / [None ho compro perqu no tne iners/ Al Tibidabo, no i puc anar camanida’ sopa de peix calomars © fa planva/ bstec amb patates fpoc cuit! cigua mineral omb gas! vi negre el fallem i el posem a fo plata “Agofom ols toraquels els entem, ef tollem i ls posem a fa plata al voltant de Tenciom ‘Agafem la ceba, la pelen, [a tallem i la posem per sobre. Crm un pot doles os poser al damunt de Tamanida | a podem servrl El/les /1es /la/ Elo / £17 Els (Els (6) sec! euita/fregides! dr! regi! descremadea/ blanc! grossos! modu En tine /en teri /en vull ‘nb ha / 'agafo / en porto /en tenim /en volem en/O/en/a'/O/n ellentho enles/ho olen /el/el en/ho/ les en/ho/ ele en/ho / les ho/to n'/E) lalla enlen ef les /els/ho fa5 7 Solucionari Ja 2b 3c 4a So 6b 7 Be Ge 10d Ie 2b 3b 4b 5b Oc 7c Bb Ga 10b Pere / Sra. Merce / Jia / Ses. Vila moltssim / molt /forea /no / gaire / gens molissim / § agrada molt / 1h egrada forea / no Ih agrade gaire / no lt agrada gens H/UIK/N els fels/els us/elmar —_ '/els aeroports ilo muntonya —_ens./ els gossas us/ els pares aquatics m'/els viaiges llargs li / legit els / aquest gat hlens/m'/els/t /us/t'/ els verd / tardor / por / conve / ocells / mesire Quina/ Quin! Quins/ Quina / Quins! Quina / Quines/ Quins Qud/ Quines! Qva/ Quins! Quina/ Quin Quins! Bei matoment / milor /tothom /Ja sefmana vinent (molt / excel. lents dvertex- dvertr legeno-llegr aplauden aplaudlr prefereio- preferir discuteio- dscutr dorm/dormo- dormir segueixo ~seguir sento -sentir pateir/ es deprimex / savorrex / seguim / Hlegim / repetim / ens atrevim ell /nosatres /ell / ell / ell / tu /jo / vosalires legetxo/ sequetxo dorm /conduelx/ discuteix sortiv / oplaucul dorms omples/ sents /llegeies prefereixen /obren / repefeixen é molta feina. / Nings porta dane, / Té malts amics / 1a Tina no é cop problema / Parla amb tothom. / Una sitvacié molt envejable una /cop/res cop /gens/res fathom / cop /ningt gens de / cop / cap /gens de gens / gens / gens / cop gens de / cap / cap gens / cap / cop/ gensSolucionari 10. MN Unitat 13 cop / cap / res / res/ cap / cap / res No/tes No/gens No/enlloc No/ningi No/gens Ne/cop No/gens No/ningi ‘No segueix ef Pere per enlloc. No ilegetx res. No sent gens de fred. No discutel res ‘No coneix ningd. No ebrim cop finestra. No presumei amb ningts No reparteixen cop enfrepas A Vilonova. Ques germanes. A cuit i amagar. Passsava les vacances al poble de la seva mare Tocava la guitarra Cridaven Al mercat. Estudiava. Ajuclava els pares al restaurant Als chvit anys Fils |v / Vosalires / Nosaltres / Jo / vosaires / Nosattres / Jo - Ell contaven / amagaves / tocaveu / sortiem / discutien / discutiem / esperava/ ajudéveu possavem / ens banyavem / ens reuniem / jugavem / ens imaginavem / focava / cantava / focava /ens ovorriem Tu fells /nosatires / Vosaltres / Tu /ells / Tw es deien / Vivien / Tenien / cuidaven / era / bi hovia / eren / estaven / Passaven/ esperaven! ondvem/ feien dies / cus mire /miravem ——_sortiew / sortiv Jornem/ fornavem dormien /dormen _patewes /paties fon / felen conve / vaig sempre / sovint / de tant en font / mai / en va ser /van dir / Va dormir / va dinar / va tenir / va estar / vaig explicar / ve onar ha tornat / hev treballat / has mirat/ ha operat / shan trobat / he estot / ens hem descuidat / he arribat / me odormit be anat / he quedo / hem passat / hem parlat he tomnat / he pogul/ he vist ha pogut — ha fet/ha viscut hem estat /hem sabut han escrit / han volgut has entés /has pogut — ha hagut /han conegut han volgut / han vist vau llegir / van fer / portava / he entés / va haver / ha trabat / vaig veure / Heu estat Ahir J Avui / Avui Abie f Avi 1 Avi Abir el cop! la cara’ ef brac/ el colze/ el di/ la cama/ el peu’ els cabells lorella! el coll/ el pit/ la panta/ la mat el genoll—_—” —_— 10, 1, Unitat 15 Test 3 Solucionari molement /mal/mot — malres/b& mal mala /res gens / mal / melt hon operat / vaig veure / sho pres / ha toss / vom comecar / sha trobat han pres / han fet / sha posat / ha plegat / Ha omagat / ho explicat / ha volgur / ha demanat VEMEEY em llevaré / acomponyaré / es banyaré / pescoré / passejaré lpassejarem)/ dinaré ldnarem) / fornaré ltosnarem) ren caminarem / dinaran / arribard /-ens acomiadarem / omplias / compraré / legirev faran / aniran / vindrem / podkem / viuré / oniré / sabreu / teniv / voldas / podras / sabré vindra / tindrem / forem res / podkas / sabre / Arriboreu / voldreu / devarem / esperaran / vistareu / anireu / navegareu / descobrivey / ppavkeu / sopareu /coneierev /dormireu / us Hevoreu / esmorzarev / sabreu /oprofiarev / fore / veuren / sera / Estoreu / Sortreu / us lens) direu nevara / fare / far’y/ ploure / estor’s / farés podres / Et robarés / sacobaran / seré / seran / ‘Sortiran / conwaras / fords / agradaren / seron / es despertord / Viurés he tngut / vaig anar / vaig caure / vaig fer / fo / treballo / Vaig comencar / és / hi ha / Tho despertat / telefono /sortim / vaig coneer /sén / Hem fot /estic / possard lb 2¢ Bb 4a Sc 60 7b Bo Fb 100 lq 2¢ Bb 4c Sc 6c 7b Bo 9b 10<