Dia A Dia Geografia I Historia 1 ESO - 577783

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Dia a dia a l’aula

Recursos didàctics
i atenció a la diversitat
Geografia i Història
ESO
Dia a dia a l’aula, per a 1r ESO, és una obra col·lectiva

concebuda, dissenyada i creada al Departament
d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana
Educación, SL, dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Pere Macià Arqué.
En l’elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
Fernando Abascal
Pedro Adiego
Olga Cabeza
José Luis Domínguez
Margarita Gambó
Javier Iniesta
Juan Martín
Ana Redondo
María Luisa Vázquez
Javier Velilla
Francisco Javier Zabaleta
EDICIÓ
Javier Ibarra
Gabriela Martín
Pilar Moralejo
3.14 Serveis editorials
EDICIÓ EXECUTIVA
Marta Ballester
David Ramírez
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria
Índex
Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Les claus del projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
En què es concreta el projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . 8
Recursos didàctics i Atenció a la diversitat
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354
Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 396
Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442
Unitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 486
Per què SABER FER?
Tots tenim una passió. Des de fa més de 30 anys, Grup Promotor, i en fa més de 50 Santillana,
no hem deixat de treballar, investigar, fer productes i serveis i buscar innovacions que millorin
l’educació, com a forma de construir un món més bo per a tothom.
El fruit d’aquest compromís ha estat una llarga història de grans projectes educatius, que
s’han concebut des de la realitat social i acadèmica que hi ha hagut en cada moment i han
nascut amb vocació d’acompanyar els alumnes en l’aventura d’aprendre i de dotar el profes
sorat de totes les eines i els recursos necessaris per portar a terme la tasca d’educar. Així, el
nostre nou projecte, SABER FER, sorgeix com a resposta a un nou currículum i als canvis
substancials que s’han produït en tots els aspectes de la nostra vida.
Avui, més que mai, en la societat de la informació, en un món cada vegada més global, regit
per un canvi ràpid i constant, l’educació marca la diferència. Vivim un present de grans inter
rogants que mereixen grans respostes. Cal educar avui els ciutadans d’un demà que està
per construir.
L’educació s’ha centrat tradicionalment en l’ensenyament de continguts, es tractava de saber.
Ara, la comunitat educativa és conscient que cal fer un pas endavant: a més de saber, cal
SABER FER. L’aprenentatge per competències és el model elegit per assolir amb èxit els
nous objectius que la societat reconeix com a necessaris en l’educació dels infants i els ado
lescents. Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, com
prometre’s, assumir, etc. és actualment tan important com conèixer els continguts tradicionals
de les nostres matèries. Necessitem treballar amb idees, ser capaços de resoldre problemes i
prendre decisions en contextos canviants. Hem de ser flexibles, versàtils, creatius…
Però el nom de la sèrie té un segon significat. Per superar el repte que tenim davant, Grup
Promotor / Santillana aportarà tot el seu SABER FER, estarà al costat del professorat i
l’alumnat, oferint materials, serveis, experiència… per garantir aquest èxit.
L’IMPULS QUE NECESSITA

EL SEU FUTUR
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 5
Les claus del projecte
SABER FER
L’OBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIREIXIN LES COMPETÈNCIES
QUE NECESSITA UN CIUTADÀ DEL SEGLE XXI
Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que
es demanaven fins fa poc temps. Necessitem persones capaces de:
• Fer-se preguntes pertinents.
• Informar-se a través de fonts diverses, textuals o gràfiques, fet que implica:
– Buscar informació.
– Interpretar aquesta informació de forma coherent amb el tipus de font.
• Pensar reflexivament, críticament i creativament.
• Crear-se una opinió, un judici, i prendre decisions adequades.
• Comunicar-se oralment i per escrit.
• Fer connexions: connectar els continguts teòrics amb la vida real (pròxima o llunyana) i con
nectar els sabers de les diferents matèries entre si.
• Participar i comprometre’s, donar servei a la comunitat.
• Aprendre cooperativament amb els companys.
• Tenir sempre present la perspectiva ètica, tenir intel·ligència emocional i ètica.
• Aprendre al llarg de la vida.
Aquest objectiu es materialitza en l’estructura de les unitats didàctiques del material de l’alum
ne i en els diferents projectes que formen la Biblioteca del professorat.
UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ ASSOLEIXI UNA

BONA COMPRENSIÓ I ES CONVERTEIXI EN UNA PERSONA COMPETENT
El projecte SABER FER combina els aspectes més bons de la tradició escolar i les aportacions
de les noves metodologies. El centre educatiu ha de ser capaç de desenvolupar sabers sò-
lids, atès que només és possible pensar i actuar quan coneixem amb profunditat. A més, el
centre escolar té la funció d’educar persones que converteixin el coneixement en acció i amb
habilitats socials i morals sòlides. En el projecte SABER FER:
• L’alumne és el centre del seu propi aprenentatge: es fa preguntes, busca informació
i s’informa, participa, aprèn a controlar l’aprenentatge, emprèn projectes…
• Es combinen activitats senzilles i tasques de més complexitat, excel·lents per desenvolupar
les competències bàsiques, ensenyar a pensar als alumnes, resoldre problemes i situa
cions reals, desenvolupar el pensament creatiu…
• S’utilitzen metodologies orientades a potenciar l’excel·lència dels alumnes, com ara l’apre-
nentatge cooperatiu i l’aprenentatge per projectes, tant en activitats dins del llibre de
l’alumne com en projectes específics de la Biblioteca del professorat; també propostes per
potenciar el plurilingüisme, materials d’oratòria, etc.
• Es busca una educació que vagi més enllà dels aspectes estrictament acadèmics, que plan
tegi situacions que fomentin la participació dels alumnes i l’actitud emprenedora i que
l’alumnat s’involucri en la seva realitat quotidiana, en els problemes i les realitats del centre
escolar, del seu barri, però també des d’una perspectiva global i planetària. En definitiva,
relacionar aprenentatge i servei a la comunitat, aprenentatge i compromís social.
Aquesta varietat de plantejaments del projecte SABER FER converteix l’aula en un escenari
d’experiències molt diverses i enriquidores per a l’alumne.
6 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNA ESCOLA INCLUSIVA, EN QUÈ TOTS DESENVOLUPIN
LES CAPACITATS I ELS TALENTS
Per assolir aquest objectiu, els llibres de l’alumne disposen d’activitats molt variades, i la Bi
blioteca del professorat conté plans de suport i reforç per als alumnes amb dificultats i un
programa d’aprofundiment per a aquells que poden anar més enllà.
UN SISTEMA D’AVALUACIÓ POTENT COM A GARANTIA D’ÈXIT
L’avaluació sempre ha tingut un paper destacat en l’àmbit acadèmic. Al llarg de les últimes
dècades s’ha anat imposant una concepció de l’avaluació contínua i formativa, l’objectiu de
la qual és detectar les dificultats dels alumnes a fi de decidir mecanismes que els permetin
superar-les. El paper de l’avaluació es reforça amb el nou currículum, en el qual l’avaluació
esdevé una part fonamental del procés de l’aprenentatge de l’alumne, amb un enfocament
global, continuat i integrador; avaluar per aprendre. El projecte SABER FER inclou:
• Proves d’avaluació de continguts i proves d’avaluació per competències per a totes les
matèries.
• Rúbriques d’avaluació.
• Diferents eines informàtiques:
– Deures, per al seguiment diari dels alumnes
– Generador de proves
– Informes i estadístiques
– Biblioteca de proves externes
L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
En els llibres de l’alumne i la Biblioteca del professorat són recurrents les activitats i tasques
que requereixen l’ús de les TIC.
L’ensenyament digital es veu potenciat pels nostres productes digitals, LlibreMèdia i Llibre-
Net, i per l’Aula Virtual, un entorn digital amb productes, aplicacions i serveis per a l’alumnat
i el professorat.
En què es concreta el projecte
SABER FER
LLIBRES NOUS PER A NOUS TEMPS
Llibres amb una seqüència didàctica centrada en l’alumne, en l’adquisició de les compe-
tències bàsiques i en el pensament creatiu i reflexiu.
• El punt de partida de les unitats didàctiques és enganxar els alumnes mitjançant el desafia
ment, el repte, la curiositat, l’enigma... A partir d’una situació determinada:
– Ens fem preguntes. Es diu que el secret de la creativitat i l’aprenetatge rau a provocar el
pensament, provocar que els alumnes es facin preguntes, no tan sols donar respostes... En
aquesta secció s’anima els alumnes a plantejar-se els seus propis interrogants sobre la
qüestió.
– Com ho sabem? Aquesta secció planteja interrogants de contesta i opinió individuals i
també per respondre col·lectivament, amb la resta del grup.
• A continuació es desenvolupen els continguts de la unitat didàctica. Al costat del contin
gut conceptual s’inclouen una sèrie de programes innovadors:
– SABER FER recull l’aprenentatge dels procediments i destreses que es relacionen directa
ment amb els continguts de la pàgina. Saber i SABER FER formen, per tant, una unitat d’apre
nentatge, no es presenten deslligats.
– Descobreix planteja propostes perquè els alumnes explorin coneixements. En aquestes
propostes és fonamental l’ús de les TIC.
– Interpreta la imatge (el mapa, el gràfic, el dibuix, la fotografia...) ensenya els alumnes
a «aprendre a veure», a observar. Una destresa molt útil en un món com el nostre, en què
l’element visual juga un paper cada cop més gran.
– Compromesos proposa situacions perquè l’alumne s’involucri i es comprometi amb la so
cietat.
– Claus per estudiar proporciona als alumnes una guia perquè aprenguin a aprendre, per
recordar i reflexionar sobre el que s’ha estudiat.
• En les activitats finals l’alumne repassa els continguts principals de la unitat i es verifica si ha
assolit els elements d’aprenentatge determinats per l’administració educativa.
• Les pàgines finals de la unitat permeten fer tasques en les quals s’integren tots els continguts
estudiats i, per tant, plantegen situacions molt potents des del punt de vista didàctic.
– Tasques per desenvolupar les competències dels alumnes, en les quals s’aplica el que
s’ha après a situacions reals, de l’àmbit acadèmic, de la vida quotidiana o de la societat.
L’alumne utilitzarà tècniques en nous contextos i resoldrà casos pràctics i quotidians.
– Tasques per desenvolupar diferents formes de pensament:
1. Anàlisi científica.
2. Raonament matemàtic.
3. Anàlisi ètica.
4. Pensament creatiu.
– Treballs per projectes.
En aquestes pàgines últimes té un paper destacat l’aprenentatge cooperatiu.
I, com sempre, aquests llibres presenten el rigor tradicional i la cura editorial de Grup Pro-
motor / Santillana: textos clars i adaptats a l’edat; il·lustracions de gran qualitat i amb un alt
valor formatiu, capaços de plantejar activitats d’anàlisi, observació, relació amb els contin
guts…; activitats variades, amb diferents objectius i diferents graus de dificultat…
UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT, QUE ATÉN
TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS
Per al dia a dia a l’aula
• Programació didàctica i rúbriques.

• Recursos didàctics per a cada unitat:
– Esquemes dels continguts, suggeriments i recursos complementaris.
– Fitxes de reforç.
– Fitxes d’aprofundiment.
– Solucionari del llibre de l’alumne.
Tutoria
• Sessions per donar suport al professorat en aquesta tasca.
Competències per al segle XXI. Projectes i tasques

per al seu desenvolupament
• Les ciències socials en el cinema.

• Ciències socials per a la pau.
• Lectures de Geografia i Història.
• Projectes d’aprenentatge cooperatiu i interdisciplinari.
• Projecte social.
• Intel·ligència emocional i ètica.
• La premsa a l’aula (més eina digital).
Sistema d’avaluació
• Proves d’avaluació de continguts.

• Proves d’avaluació de competències.
• Generador de proves.
• Biblioteca de proves d’avaluació externa
(biblioteca digital).
UNA BONA OFERTA DIGITAL
• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

• LlibreNet, un autèntic llibre digital, que permet treure el màxim partit a les noves
tecnologies de la informació.
S’acompanya d’un complement molt útil, en format paper, el Quadern d’estudi,
que facilita l’estudi dels alumnes.
• LlibreMèdia, el llibre en paper enriquit amb recursos digitals i eines potents.
Guió de les unitats
i suggeriments didàctics
UNITAT 1
Guió de la unitat i suggeriments didàctics . . . . . . . . . 14

Itineraris didàctics i metodològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Descripció d’imatges de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
• Com podem saber quin any és de traspàs?
• El mapa més antic
• La volta al món en 79 dies
• Qui va mesurar la Terra per primera vegada?
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
• Els planetes del sistema solar
• Exploracions dels planetes del sistema solar
• Mapes que van canviar el món
Recursos bibliogràfics i multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Reforç i suport
• Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 1. El nostre planeta, la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 2. Els moviments de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 3. La representació de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 4. Les coordenades geogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
• Organització de coneixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 5. Característiques de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 6. La representació de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 7. El coneixement dels mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 8. L’escala d’un plànol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
• Repàs acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 9. Les eines del geògraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Aprofundeix en…
Fitxa 10. La Terra es mou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Fitxa 11. Els tipus de mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 12. L’ús de les coordenades geogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 39

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
• Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Recursos per a l’avaluació de competències . . . . . . . 47

Prova 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Competències, criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . 50
Solucions del llibre de l’alumne. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
1
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA
CONTINGUTS DE LA UNITAT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
TEMA 1: LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA
SABER SABER FER SABER SER

• La Terra i el sistema solar • Utilitzar l’escala d’un mapa • Valoració de l’enginy que els éssers
• Localitzar un punt en un mapa humans han aplicat per descobrir
• Un planeta en moviment
diferents maneres de representar
• La representació de la Terra el nostre planeta
• Les coordenades • Precisió en les representacions
cartogràfiques i en els càlculs
numèrics per utilitzar escales
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica: Orientar-se amb un plànol
• Resol un cas pràctic: Per què canviem d’hora quan viatgem lluny?
• Anàlisi científica: Sandy, una illa fantasma al Pacífic?
Activitats finals Aprenentatge cooperatiu

• Resumeix l’essencial • La Terra en un clic: Google Maps
• Compromesos. L’exploració de l’Univers
BANC DE RECURSOS
Educació individualitzada Avaluació

• Reforç i suport. Unitat 1 • Autoavaluació de l’alumne
• Aprofundeix en… Unitat 1 • Avaluació de continguts. Unitat 1: controls B i A
• Adaptació curricular. Unitat 1 • Avaluació per competències. Prova 1
• Projectes de treball cooperatiu • Guia de les avaluacions externes
Projectes d’excel·lència Recursos digitals
• Projecte social • Llibremèdia. Unitat 1
• Projectes d’aprenentatge cooperatiu. 1r d’ESO Eines
• Intel·ligència emocional i ètica • Generador d’avaluació
• La competència lectora. Lectures de Geografia • La premsa a l’aula
i Història
• El tractament de la informació. Les Ciències socials
en el cinema
1
LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA

ITINERARIS DIDÀCTICS
Per nivells
Llibre de l’alumne Biblioteca del professor
• Epígraf 1: La Terra i el sistema solar • Reforç i suport. Unitat 1

• Epígraf 2: Un planeta en moviment • Adaptació curricular. Unitat 1
• Epígraf 3: La representació de la Terra • Ciències socials per a la pau
Bàsic • Competència social. Aplica una tècnica. • Autoavaluació de l’alumne
Orientar-se amb un plànol • Avaluació de continguts. Control B
• Activitats: 1, 2, 5, 6, 10, 12, 13, 14, 17, 18, 31 • Avaluació per competències. Qüestions 1,
• Claus per estudiar dels epígrafs 1, 2 i 3 2, 3, 4
• Els epígrafs anteriors

• Saber fer: Utilitzar l’escala d’un mapa
• Epígraf 4: Les coordenades geogràfiques
• Saber fer: Localitzar un punt en un mapa
• Competència social. Resol un cas pràctic: Per • Aprofundeix en… Unitat 1
Avançat
què canviem d’hora quan viatgem lluny? • Projectes d’aprenentatge cooperatiu
• Aprenentatge cooperatiu: La Terra en un clic: • Racó de la lectura
Google Maps
• Autoavaluació de l’alumne
• Activitats: 4, 7, 8, 11, 15, 16, 19, 20, 22, 24, 25, 26,
• Avaluació de continguts. Control A
30, 33
• Avaluació per competències. Prova
• Tots els epígrafs completa
• Compromesos. L’exploració de l’Univers
D’excel·lència • Anàlisi científica. Sandy, una illa fantasma
al Pacífic?
• Activitats: 3, 9, 21, 23, 27, 28, 29, 32, 34
TREBALL AMB METODOLOGIES DIFERENTS
Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes d’aprenentatge cooperatiu 1r d’ESO

i aprenentatge cooperatiu Projecte social
Competència social. L’educació per a la pau en les

Metodologies indagatòries
Ciències socials
El tractament de la informació. Les Ciències socials

Alfabetització sobre mitjans en el cinema
de comunicació
La premsa a l’aula
1
DESCRIPCIÓ D’IMATGES DE LA UNITAT
LA BIOSFERA
Biosfera ve de la paraula grega bios, que significa 10.000 A

vida, i sfera, que vol dir embolcall. Així, la biosfera és 8.000
la part del planeta on es desenvolupa la vida.
6.000 B
El terme va ser desenvolupat pel geòleg austríac
4.000 C
Eduard Suess (1831-1914) i matisat des del punt de
vista de l’ecologia pel rus Vladimir I. Vernadski (1863- 2.000
D
1945). 0
La biosfera és el punt de trobada de les diferents ca- 2.000

pes de la Terra: la litosfera, la hidrosfera i l’atmos- 4.000
fera.
6.000
Abasta des dels 10.000 metres d’altitud, que és el lí-
8.000
mit al qual poden arribar algunes aus, com l’oca ín- E
dia o algunes àguiles i falcons, fins als 10.000 metres 10.000
de profunditat, nivell localitzat en algunes fosses ma-

A Límit del vol dels ocells.
rines, on principalment viuen éssers unicel·lulars,
B Límit de la vida a les muntanyes de la zona tropical.
com les amebes i els bacteris.
C Límit de la vida a les muntanyes de la zona
No obstant això, en aquests extrems la vida és molt temperada.
escassa, ja que a les capes superiors de l’atmosfera D Màxima concentració d’éssers vius.
l’oxigen és escàs i a les zones profundes dels oceans E Límit inferior de la vida.
amb prou feines arriba la llum i les temperatures són
molt fredes.
En aquesta franja es donen les condicions bàsiques
Així, la franja on es localitza el nombre més gran per a la vida, com la presència de la llum del sol, l’ali-
d’éssers vius és entre els 3.000 m d’altitud i els 2.000 ment que els éssers vius obtenen de la litosfera; l’ai-
m de profunditat. gua, de la hidrosfera, i l’oxigen, de l’atmosfera.
LA COMPOSICIÓ DE L’ATMOSFERA
L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra.

Diòxid de carboni
Està composta per diferents capes superposades,
0,038 %
que són, de la més propera a la més llunyana al Sol: Argó
la troposfera, l’estratosfera, la mesosfera, la termos- 0,93%
fera i l’exosfera.
El gràfic mostra la composició química de la tro- Altres gasos
posfera mitjançant un gràfic de sectors. S’hi pot veu- 0,032 %
re que el component més abundant és el nitrogen
Nitrogen
(78,1 %), seguit de l’oxigen (20,9 %) i d’altres gasos,
78,1%
entre els quals hi ha l’argó (0,93 %) i el diòxid de car-
boni (0,038 %). A més, presenta percentatges més
petits d’altres gasos, com el neó, l’heli, el metà, el
criptó i l’hidrogen. Oxigen
A les altres capes de l’atmosfera aquesta composició 20,9%
pot variar.
El vapor d’aigua, que també es troba en l’atmosfe-
ra, pot variar des d’un 0 %, en zones desèrtiques, fins parts baixes de l’atmosfera i la seva proporció dismi-
a un 4 % com a màxim. Es troba concentrat a les nueix amb l’altura.
1
DESCRIPCIÓ DE LES IMATGES DE LA UNITAT
ELS MOVIMENTS DE LA TERRA
Equinocci de
Primavera primavera
Solstici
d’estiu
Tardor
Hivern
Estiu
Hivern
Estiu
Solstici
Tardor ca d’hivern
lípti
Òrbi ta el·
Equinocci
de tardor
Primavera EL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ
Pol
La Terra té un moviment doble. El de rotació, o gir ROTACIÓ DE LA TERRA
Nord
de la Terra sobre el seu propi eix, i el de translació,
que consisteix en el gir de la Terra al voltant del Sol.
En el seu moviment de rotació, la Terra gira sobre Dia
una línia recta imaginària coneguda com a eix terres-
tre. Els dos punts on l’eix terrestre talla la superfície Rajos
de la Terra són els pols (el pol Nord i el pol Sud). solars
Aquest moviment dóna lloc als dies i les nits. Quan
en una zona de la Terra és de dia, en l’hemisferi opo-
sat en de nit.
Durant el moviment de translació es pot observar Nit
que hi ha un moment de màxima aproximació de la
Pol Sud
Terra al Sol, que es produeix a principis de gener, i
s’anomena periheli, i un moment de més distància
de la Terra respecte del Sol, que es coneix com a afe-
Eix de rotació
li, i té lloc cap a principis de juliol.
Això podria fer suposar que durant el periheli és es- Inclinació de l’eix de
tiu en tot el planeta i durant l’afeli és hivern. No obs- rotació terrestre: 23º 44’
tant això, les estacions en cada hemisferi són oposa-
des. Quan a l’hemisferi nord és estiu, en l’hemisferi racterística, unida a la forma esfèrica que té la Terra
sud és hivern, i viceversa. Aquest fenomen es produ- i al moviment de translació, dóna lloc a la successió
eix a causa de la inclinació de l’eix de la Terra. La in- de les estacions i també a la durada diferent del dia i
clinació de l’eix de la Terra és de 23º 44’. Aquesta cala nit.
1
DESCRIPCIÓ DE LES IMATGES DE LA UNITAT
EL GLOBUS TERRAQÜI
El globus terraqüi és una de les formes més comu- desenvolupament dels

nes i útils de representar el planeta Terra. Té l’avan- viatges marítims.
tatge que permet veure la Terra sense distorsions, ja
El primer globus terra-
que hi apareixen reflectits de manera bastant exacta
qüi va ser elaborat per
la forma i la grandària dels continents. No obstant
l’astrònom i geògraf
això, presenta l’inconvenient que no pot veure’s alho-
alemany Martin Be-
ra tota la superfície de la Terra i és difícil de traslladar.
haim entre 1491 i 1493.
Existeixen globus terraqüis de temes molt diversos:
polítics, físics, climàtics… El globus terraqüi més an-
tic que es conserva data de
Solen estar col·locats en un suport, que permet fer el 1504 i s’hi representa el «nou
gir i, així, simular els moviments de la Terra.
món». El globus està gravat
Els globus terraqüis ja existien en l’època dels grecs, en dues meitats iguals d’ous
però es van popularitzar en l’edat moderna, amb el d’estruç.
ELS MERIDIANS I ELS PARAL·LELS
Meridians terrestres Paral·lels terrestres

Els meridians són línies que formen semicircumfe- Els paral·lels són línies que formen circumferènci-
rències que van del pol Nord al pol Sud sobre la su- es perpendiculars als meridians que envolten la
perfície terrestre. Terra. L’equador és el paral·lel de referència. Se si-
El meridià 0º, que passa per Greenwich, a Londres tua a la mateixa distància respecte dels dos pols i
(Regne Unit), es pren com a meridià d’origen. El que divideix el planeta en dos hemisferis iguals: el nord
hi ha a l’est del meridià de Greenwich s’anomena he- i el sud.
misferi oriental i el que hi ha a l’oest, hemisferi occi- Els paral·lels estan dividits des de 0° a l’equador
dental. fins a 90° al cercle polar antàrtic i 90° al cercle polar
Els meridians estan dividits des de 0° a 180° cap a àrtic. Altres paral·lels importants són el tròpic de
l’est i cap a l’oest, i completen 360° en total. Presen- Càncer, que està situat a 23º 27’ a l’hemisferi nord, i
ten la seva màxima separació en l’equador i conver- el tròpic de Capricorn, que correspon a 23º 27’ de
geixen en els pols. l’hemisferi sud.
1
PER SABER-NE MÉS
COM PODEM SABER QUIN ANY ÉS DE TRASPÀS? EL MAPA MÉS ANTIC
El calendari que utilitzem actualment és el gre- El mapa més antic que es coneix va ser descobert
gorià. En aquest calendari un any es compon de a les ruïnes de Gasur, situades uns 300 km al
365 dies. Per completar el desfasament de gairebé nord-oest de Babilònia. Té una antiguitat d’uns
6 hores més que triga la Terra a fer una volta al 4.500 anys, ja que se suposa que data del 2500 aC.
Sol, s’hi afegeix un dia cada quatre anys, que
És una placa de fang cuit, més o menys quadrada,
s’anomena any de traspàs. Qualsevol any divisi-
ble per 4 és un any de traspàs: per exemple, 1988, que fa uns 7 cm de costat, en la qual s’han gravat
1992 i 2012 van ser de traspàs. dues circumferències concèntriques. En aquest
mapa es pot apreciar la vall d’un riu que discorre
No obstant això, aquest calendari estableix que
entre dues serralades i desemboca en un llac o en
un any que és divisible per 100 (per exemple,
el mar per un delta de tres braços. Pel text de la
1900) és un any de traspàs solament si també és
divisible per 400. Per aquest motiu, els anys se- part exterior del mapa, es dedueix que els babilo-
güents no són anys de traspàs: 1700, 1800, 1900, nis pretenien representar el món sencer.
2100, 2200, 2300, 2500 i 2600. Els babilonis pensaven que el món tenia forma
circular i estava envoltat per l’oceà. Els rius Tigris
i Eufrates, que solcaven les terres babilòniques,
LA VOLTA AL MÓN EN 79 DIES ocupen el centre de l’espai representat.
Phileas Fogg, el famós personatge ideat per Ju-

les Verne a La volta al món en 80 dies, va aconse-
QUI VA MESURAR LA TERRA PER PRIMERA VEGADA?
guir fer la volta al món en aquest temps i guanyar
l’aposta que havia fet al club de Londres del qual
En el segle III aC., Eratòstenes de Cirene va ob-
era membre.
servar que a Syene (l’actual Assuan), al sud
Fogg va partir de Londres el 2 d’octubre de 1872 d’Egipte, al migdia del 21 de juny (el solstici d’es-
a les 20.45 h. Després de visitar diversos països tiu) els rajos del Sol arribaven al fons dels pous i
del planeta, va creure que havia arribat novament no projectaven ombra. És a dir, en aquell lloc i
al seu punt de partida a les 8.50 h de la nit del 21 hora, els rajos solars incidien perpendicularment
de desembre amb un retard de cinc minuts res- sobre la superfície, la qual cosa significava que
pecte de l’hora límit. aquesta ciutat se situava al tròpic.
Això volia dir que havia perdut l’aposta. Però D’altra banda, llavors es creia que la distància entre
Fogg es va adonar que ell realment havia arribat Syene i Alexandria era de 5.000 estadis i que amb-
el 20 de desembre a les 20.50 h, després de 79 dues ciutats se situaven sobre el mateix meridià.
dies, i que, per tant, havia complert la seva aposta.
Eratòstenes va mesurar la inclinació amb què
En el seu viatge, que sempre havia estat d’oest queien els rajos solars a Alexandria al migdia del
a est, havia guanyat un dia respecte del punt de 21 de juny. El mètode que va usar era simple: el
partida. A mesura Sol en projectar l’ombra d’un pal sobre una su-
que es desplaçava un perfície horitzontal defineix un triangle rectangle,
grau cap a l’est avan- amb un costat constituït pel pal i un altre per la
çava quatre minuts. línia de l’ombra; la posició del Sol respecte a l’ho-
Si la circumferència ritzó correspon a l’angle format per la línia d’om-
de la Terra és de 360°, bra i la hipotenusa del triangle.
llavors 360 × 4 = 1.440
D’aquesta manera, Eratòstenes va obtenir un valor
minuts. És a dir, 24
de 7° 2’. Aquesta quantitat és la cinquantena part
hores!
de la circumferència terrestre (50 × 7° 2’ = 360°).
Per tant, segons els seus càlculs, aquesta havia
de mesurar cinquanta vegades la distància entre
Portada de l’obra de les dues ciutats, o sigui, uns 250.000 estadis, prop
Jules Verne La volta de 45.000 km, un valor aproximat al real (uns
al món en 80 dies. 40.000 km).
1
BANC DE DADES
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

Distància al Sol Diàmetre equatorial
Planeta Temps de rotació Temps de translació
en km en km
Mercuri 57.910.000 4.878 58,6 dies 88 dies terrestres
Venus 108.900.000 12.104 –243 dies (retrògrad)* 255 dies terrestres
Terra 146.600.000 12.756 1 dia = 23 h 56 min 4 s 1 any = 365,26 dies terrestres
Mart 227.940.000 6.794 24 h 37 min 23 s 1,9 anys terrestres
Júpiter 778.330.000 142.800 9 h 55 min 11,9 anys terrestres
Saturn 1.429.400.000 120.000 10 h 14 min 29,5 anys terrestres
Urà 2.870.990.000 52.000 –17 h 14 min (retrògrad)* 84 anys terrestres
Neptú 4.504.300.000 48.000 16 h 7 min 164,8 anys terrestres
*Retrògrad: gira en el sentit contrari respecte de la resta de planetes al voltant del seu eix.
EXPLORACIONS DELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR MAPES QUE VAN CANVIAR EL MÓN
L’interès de l’ésser humà per l’exploració del siste- Aquí tens la selecció que va fer l’historiador an-
ma solar data de l’antiguitat, però no va ser fins a glès Jerry Brotton, catedràtic d’Estudis Renaixen-
l’últim terç del segle xx que es van començar a tistes de la Universitat Queen Mary de Londres,
enviar sondes a l’espai amb la finalitat de saber-ne en el seu llibre Historia del mundo en 12 mapas.
més coses. Tot seguit, en presentem una llista:
Mapa Any
Sonda Planetes Any
Geografia, del grec Claudi Ptolemeu 150 aC
Mariner 2 Venus 1962
Mapa del món del musulmà al-Idrisi 1154 dC
Mariner 4 Mart 1965
Mapa del clergue Richard de Haldingham,
1300
Marsnik 3 Mart 1971 del món cristià
Mariner 10 Mercuri i Venus 1974 Kwon Kun: el Mapa Kangnido, de Corea
1402
Viking 1 Mart 1976 i la Xina
Voyager 1 Júpiter i Saturn 1979-1980 Martin Waldseemüller, el primer mapa

1507
que esmenta Amèrica
Voyager 2 Urà i Neptú 1986-1989
Mapa de Diogo Ribeiro, sobre el repartiment
Galileo Júpiter 1989 1529
del món entre Espanya i Portugal
Magallanes Venus 1989
Mapa de Gerardus Mercator,
Mars Pathfinder Mart 1996 1569
per a la navegació de la Tierra
Cassini/Huygens Saturn 1997
Atlas maior, de Joan Blaeu, que reflecteix
1662
Mars Exploration el fet que la Terra gira al voltant del Sol
Mart 2003
Rover
Mapa de França de Cassini 1789
Messenger Mercuri 2004
Mapa geopolític de sir Halford Mackinder 1904
Venus Express Venus 2005
Mapa d’Arno Peters, que acaba amb
Phoenix Mars 1973
Mart 2007 l’eurocentrisme de Mercator
Lander
Google Earth, compost per deu petabytes
Font: Observatori McDonald de la Universitat de Texas. 2013
d’informació
1
RECURSOS BIBLIOGRÀFICS I MULTIMÈDIA
A LA XARXA DIVULGACIÓ
http://clio.rediris.es/fichas/cartografia.htm Atles general Santillana (2008).

En aquesta pàgina web del Proyecto Clío es poden veure Un conjunt de mapes polítics, econòmics, socials, centrats,
els principals passos que ha seguit la ciència cartogràfica sobretot, en Espanya i la Unió Europea.
des del seu inici fins a l’actualitat.
Pierre CAUSERET, Jean-Luc FOUQUET, Liliane SARRAZIN-
http://earth.google.es/ VILAS. El cielo al alcance de la mano: 50 experimentos
És un producte gratuït, disponible a la xarxa, que permet de astronomía (2007).
«viatjar» per diferents llocs del planeta. Ajuda a aprendre a observar el cel.
http://www.earthguide.ucsd.edu/ Andrew CONWAY. El Universo: guia para principiantes

Pàgina web en anglès que permet veure animacions (2007).
d’imatges i mapes. És una introducció al món de l’astronomia partint del més
simple, la contemplació del firmament.
http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/
Ken JENNINGS. Un mapa en la cabeza: anécdotas,
Recursos Infinity/aplicaciones/astronomia/index.html
historias y curiosidades de la geografía (2012).
Astronomia per a tothom: aplicació de la Junta de Castella i
Un llibre sobre les curiositats, històries i anècdotes presents
Lleó adaptada per a tots els nivells educatius.
en els mapes.
http://www.etsimo.uniovi.es/links/carto.html
Raúl IBÁÑEZ, El sueño del mapa perfecto: cartografía
Web de la Universitat d’Oviedo en la qual s’ofereixen diversos
matemática (2011).
enllaços a recursos cartogràfics.
El llibre recull l’evolució de la cerca del sistema per plasmar el
http://www.ign.es/ign/main/index.do nostre planeta de la manera més precisa possible.
Web de l’Institut Geogràfic Nacional, en el qual es poden
veure els diferents materials cartogràfics que publica l’Estat.
CINEMA
http://www.sge.org
Pàgina de la Societat Geogràfica Espanyola, on es poden 1492: La conquista
trobar enllaços a diferents fonts cartogràfiques (mapes, llibres, del paraíso, dirigida
etc.) molt interessants. per Ridley Scott (1992).
La pel·lícula se centra en el
moment del descobriment,
amb els debats geogràfics
LLIBRES (sobre l’esfericitat de la Terra,
la validesa de les cartes
Erik ORSENA. El cartógrafo de Lisboa (2011). nàutiques, etc.) com a rerefons,
Relata la vida de Colom a Lisboa, on prepara el seu viatge que permet il·lustrar amb
per arribar a Orient. claredat els moments inicials
de la cartografia.
Pascale REY. El maestro cartógrafo (2005).
L’obra se situa a Mallorca en el segle XIV, quan Abraham La carta esférica, dirigida per Imanol Uribe (2007).
Cresques dibuixa un mapamundi per a la Corona d’Aragó, Explica la història de la recerca del tresor d’un vaixell enfonsat
gràcies al seu coneixement dels secrets dels navegants al Mediterrani, després d’un combat contra els anglesos,
àrabs. i en el qual un mapa antic i el domini de la cartografia dels
protagonistes serà l’ingredient principal que els permetrà tenir
Frank G. SLAUGHTER. El cartógrafo y el misterio èxit en l’empresa.
del Kemal (2007).
Narra la història d’Andrea Bianco, el cartògraf de Venècia Dersu Uzala, dirigida per Akira Kurosawa (1975).
en el segle xv. Explica la història d’un caçador siberià que fa de guia per
a un oficial de l’exèrcit rus, encarregat de cartografiar
Hazhid TEIMOURIAN. Omar Jayyam: poeta, astrónomo les zones més impenetrables de Sibèria.
i rebelde (2010).
És la biografia d’Omar Jayyam, matemàtic, astrònom, músic Las montañas de la Luna,
i poeta persa que va viure en el segle XI. dirigida per Bob Rafleson (1990).
El capità Richard Francis Burton i el periodista John Hanning
Jules VERNE, Cinc setmanes en globus (1863). Speke aconsegueixen, el 1854, els mitjans per embarcar-se,
L’explorador Samuel Ferguson decideix travessar el continent en nom de l’Imperi britànic, amb l’objectiu de descobrir
africà per coneixer-ne més bé el relleu. el naixement del riu més famós d’Àfrica, el Nil.
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
1
REFORÇ I SUPORT Fitxa 1
Conceptes i continguts fonamentals

Nom: Curs: Data:
El nostre planeta, la Terra

1 Completa el dibuix del sistema solar amb les indicacions següents:
• Assenyala la Terra amb un cercle.

• Escriu de color vermell el nom dels quatre planetes més propers al Sol.
• Escriu de color blau el nom dels quatre planetes més allunyats del Sol.
• Quina de les esferes dibuixades no és un planeta? Escriu-ne el nom.
2 Marca quins dels factors següents fan possible la vida a la Terra.

La temperatura Els planetes
L’ozó L’atmosfera
L’aigua Els núvols
3 Assenyala si són certes o falses les afirmacions següents. Després escriu correctament les afirmacions falses.
La Terra es troba a una distància respecte del Sol que fa que la seva temperatura sigui moderada.
L’atmosfera és una capa on es troben totes les aigües de la Terra.
L’atmosfera evita que la Terra s’escalfi massa.
L’aigua es troba a la litosfera i és un element bàsic per a l’existència de vida.
La biosfera és la capa de gasos que envolta la Terra.
La hidrosfera és el conjunt d’aigües que hi ha al planeta.
4 Observa la imatge i completa les frases amb la lletra i la capa de la Terra que corresponguin. Després, explica
de què estan formades.
_____. L’ _____________________ és la capa gasosa que envolta la Terra.
Està formada principalment per

C
_____. La _____________________ és el conjunt d’aigües que hi ha al planeta.
A Està formada principalment per

_____. La ____________________ és la capa sòlida externa de la Terra.
B Està formada principalment per

1

Nom: Curs: Data:
Els moviments de la Terra

1 Observa el dibuix i escriu a la llibreta:
• A quin moviment fa referència?
• Quina és la durada d’aquest moviment?
• Quines conseqüències té? Quins efectes produeix a la Terra?
2 Completa el dibuix amb les paraules següents: pol Nord, pol Sud
i eix terrestre.
3 Tenint en compte la direcció dels rajos solars:

• Indica en quin hemisferi és de dia.
• Escriu dia i nit on correspongui.
4 Fes el dibuix de l’altre moviment de la Terra. No et descuidis de posar-hi rètols.
5 Contesta les preguntes següents:

Com arriben els rajos
Dates
• Quant temps triga la Terra a fer el moviment solars a la Terra?
que acabes de dibuixar?
• Què és un any de traspàs?
Solsticis
• Què origina les estacions?
• Per què les estacions d’un hemisferi
són oposades a les de l’altre?
Equinoccis
6 Completa la taula següent sobre els solsticis
i els equinoccis:
1

Nom: Curs: Data:
La representació de la Terra
1 Escriu els elements del mapa al lloc que els correspon.
CLIMES I VEGETACIÓ
D
B
1:1.800 km
2 Digues de quin tipus és l’escala del mapa i calcula quina és la distància real entre els punts següents:
Tipus d’escala:
Distància entre…
Punt A i B: Punt B i C:
Punt C i D: Punt D i A:
3 Escriu els avantatges i els inconvenients que tenen el globus terraqüi i els mapes.
Avantatges Inconvenients
Globus terraqüi
Mapes
1

Nom: Curs: Data:
Les coordenades geogràfiques
•D
•
C
F•
•
A
•B
•
E
1 Observa el mapa i escriu-hi els principals meridians i paral·lels que coneguis. Després, explica
com s’expressen la latitud i la longitud.
2 Localitza en el mapa la posició (latitud i longitud) d’aquests punts de la manera més precisa que puguis.
A. D.
B. E.
C. F.
1
Organizació de coneixements
Nom: Curs: Data:
Característiques de la Terra
1 Completa les fitxes següents sobre les capes externes de la Terra:
Atmosfera Hidrosfera
Què és? Què és?

Composició: Composició:

Litosfera
Què és?

Composició:

2 Fes una llista dels motius pels quals creiem que la Terra és l’únic planeta on se sap que hi ha vida tal com la coneixem.
1.
2.
3.
3 Completa la taula.
Moviments de la Terra
Moviment Durada Conseqüències
1
Organizació de coneixements
Nom: Curs: Data:
La representació de la Terra
1 Completa l’esquema sobre els tipus de mapes.
TIPUS DE MAPES
Tipus: Tipus:
Definició: Definició:
Exemples: Exemples: Exemples:
2 Escriu els noms dels meridians i dels paral·lels on correspongui. Després, dibuixa de colors
diferents els hemisferis occidental i oriental, i els hemisferis nord i sud.
1
REFORÇ I SUPORT
Més competent
Nom: Curs: Data:
El coneixement dels mapes

1 Observa el mapa i contesta les preguntes a la teva llibreta.
Imagina’t que aquests fossin alguns dels partits que la selecció espanyola de futbol hagués de jugar en altres països per poder
classificar-se per participar en el Mundial de Futbol de 2018.
• De quin tipus de mapa es tracta? Com ho saps?

• Quins elements hi trobes? Quin tipus d’escala té?
2 Els jugadors de futbol partiran en cada cas de l’aeroport de Madrid. Calcula la distància real que hi ha entre aquesta
ciutat i les capitals dels països on van a jugar els partits. D’altra banda, escriu de manera aproximada les coordenades
geogràfiques de les ciutats de destinació dels jugadors.
Ciutats Distància real Longitud-latitud
Madrid-Brasília
Madrid-Berlín
Madrid-Londres
Madrid-Quito
Madrid-Abuja
Madrid-Tòquio
Madrid-Teheran
Fitxa 7
3 En la taula següent hi ha el calendari i l’hora dels partits que es disputaran.
Partits Data Hora del partit Estació de l’any Hora a Catalunya
1.- Espanya-Brasil 10 de setembre 20:30
2.- Espanya-Equador 30 de setembre 19:00
3.- Espanya-Alemanya 5 d’octubre 19:30
4.- Espanya-Anglaterra 15 d’octubre 18:30
5.- Espanya-Nigèria 25 de març 20:00
6.- Espanya-Japó 8 d’abril 20:30
7.- Espanya-Iran 27 d’abril 19:30
• Escriu en cada cas en quina estació de l’any jugaran aquests partits.

• Calcula quina hora serà a Catalunya quan es jugui el partit. Pots fer servir un mapa de fusos horaris
o la pàgina web següent: http://24timezones.com/reloj_hora_exacta.php
• L’hora en què jugaran cada partit correspon a l’hora d’aquest país. Escriu E al costat de l’hora del partit,
si els jugadors han d’endarrerir el rellotge respecte de l’hora de Catalunya, o A, si han d’avançar-lo.
4 Aquí tens el plànol d’una de les ciutats en què jugaran un dels partits. Contesta:
• En quins quadrats hi ha l’aeroport?
I l’estadi de futbol?
• Per quins quadrats hauran de passar
els jugadors des de l’aeroport per arribar
a l’estadi si volen evitar passar
per l’escola?
• Després del partit, els jugadors volen
fer una mica de turisme. En quins quadrats
hi ha els museus? Podrien anar a tots
els museus en metro?
5 Has aconseguit una entrada per al partit inaugural del Mundial de Rússia que tindrà lloc
a Moscou el 8 de juny a les 20.30 hores. Busca informació i contesta a la teva llibreta:
• En quina estació de l’any tindrà lloc aquest partit?
• A quina distància d’on vius es troba Moscou, la capital de Rússia?
• En quines coordenades geogràfiques és Moscou?
• A quina hora catalana es jugarà aquest partit? Hauràs d’endarrerir o avançar el rellotge?
1
Més competent
Nom: Curs: Data:
L’escala d’un plànol

1 La Maria vol canviar de casa. Ha vist aquests anuncis de pisos.
A B
Habitatge: 80 m2 Habitatge: 55 m2
Sala: 20 m2 Sala: 20 m2
Terrassa: 15 m2 Terrassa: 6 m2
• Quan ha arribat a la immobiliària li han donat el plànol següent d’un dels habitatges.
De quin habitatge es tracta? Dibuixa en la mateixa escala el plànol de l’altre anunci.
Finestra
2 Observa el plànol de l’habitació de la Maria. Està
dibuixat a escala 1/60. Mesura els elements següents
i completa aquesta taula amb la seva grandària real.
Escriptori
Grandària real
Parets
Finestra
Llit
Escriptori
Llibreria
Llit
Llibreria
Armari
Tauleta de nit
3 Amb les dades de la grandària d’aquesta habitació
i sabent que la Maria vol un pis de 80 m2, estableix Armari
quina pot ser la grandària de les altres habitacions
de la casa. Porta
1
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Les eines del geògraf

A B

1 Observa les imatges i contesta:
• Assenyala quina de les dues imatges és una fotografia de satèl·lit i quina és un mapa.
• A la fotografia de satèl·lit: creus que es veu bé la zona fotografiada? Pots veure-hi els detalls o només dóna una visió
de conjunt?
• Per a què serveixen les fotografies de satèl·lit? Des d’on es fan? Per què es diuen així?
• Compara les dues imatges. S’assemblen les dues representacions?
• El mapa és exactament com la fotografia de satèl·lit? Per què? Creus que les fotografies de satèl·lit són útils per fer mapes?
2 Un dels elements fonamentals amb els quals treballa un geògraf són els mapes. Observa els mapes següents
i escriu de quin tipus de mapes es tracta.
A C
A.
B.
C.
1
APROFUNDEIX EN…
Fitxa 10
LA TERRA ES MOU
Nom: Curs: Data:
Des de l’antiguitat, els científics han tingut curiositat per conèixer com és el nostre planeta. Gràcies a avenços
com el telescopi o, més recents, com les naus espacials, cada vegada sabem més sobre la Terra. No obstant això,
moltes vegades les investigacions dels científics han xocat amb les mentalitats de les diferents èpoques.
LECTURA
Eppur si muove
Fins al segle xvi, la concepció comuna i oficialment dels astres amb el telescopi que ell mateix havia inven-
acceptada de l’Univers era la del grec Ptolemeu (se- tat, va verificar la intuïció científica de Copèrnic.
gle ii). Segons aquesta teoria, el cosmos era un sistema Les autoritats religioses de l’època van condemnar aques-
tancat i definit: al centre del cosmos hi havia la Terra, tes idees, fins a obligar a Galileo Galilei a retractar-se’n
immòbil, i la Lluna, els planetes, el Sol i els estels gi- amenaçant-lo de matar-lo. Al final va passar la resta dels
raven al voltant de la Terra. seus dies presoner a casa seva sense poder dedicar-se a
L’astrònom polonès Copèrnic (1473-1543) va ser el pri- l’estudi dels planetes, estels, cometes… Es diu que Gali-
mer a afirmar que la Terra es movia, encara que no va leu, després d’abjurar de les seves idees, va dir: «eppur
poder demostrar-ho. Aquesta teoria s’anomena teoria si muove» (De tota manera, es mou). És probable que no
heliocèntrica, ja que situava el Sol al centre de l’Univers. arribés a pronunciar aquesta frase, però al cap d’un temps
Més endavant Galileo Galilei, observant els moviments sí que es va poder afirmar «eppur si muove».
QÜESTIONS
1 Llegeix el text anterior i contesta.

• Qui havia establert que la Terra era el centre de l’Univers?
• Quin astrònom va ser el primer a rebatre aquesta teoria? Qui ho va demostrar?
• Com es diu la teoria de Copèrnic?
• Qui va obligar Galileo Galilei a abjurar de les seves idees? Per què creus que va haver de fer-ho?
• Explica la frase que se li atribueix i la seva importància en la història.
2 Observa les dues imatges A B

i digues quina correspon
al model de Ptolemeu
i quina al de Copèrnic.

3 Després d’investigar en enciclopèdies o a Internet escriu una breu biografia de Ptolemeu, Copèrnic i Galileo Galilei.
4 Busca informació i explica quan va ser acceptada la teoria heliocèntrica i per què.
1
APROFUNDEIX EN…
Fitxa 11
ELS TIPUS DE MAPES
Nom: Curs: Data:
Els mapes són instruments de treball indispensables per a un geògraf i, en general, molt útils per a totes
les persones. Existeixen diferents tipus de mapes i ara podràs estudiar-ne un.
EL MAPA TOPOGRÀFIC
QÜESTIONS
1 Observa detingudament el mapa i respon per escrit les preguntes següents:

• Sabries dir de quin tipus de mapa es tracta? Per què?
• Pots saber d’alguna manera a quina escala està representat el territori?
• Quin títol li podries posar a aquest mapa?
• Com s’hi representen els diferents tipus de bosc?
• Observa algun sistema de referència que et permeti situar aquest espai dins d’un marc geogràfic més ampli.
• Tenen alguna funció els colors i els símbols que hi apareixen?
• Saps què és un topònim? Pren nota dels que et cridin més l’atenció.
2 Fes una petita descripció del territori representat, diferenciant els elements del medi natural dels creats
per les persones. Podries distingir els apartats següents?
Relleu Poblament
Aigües Infraestructures
Vegetació Usos del sòl
3 Busca informació sobre com s’elaboren els mapes topogràfics i explica-ho en una redacció.
1
APROFUNDEIX EN…
Fitxa 12
L’ÚS DE LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Nom: Curs: Data:
Les coordenades geogràfiques constitueixen un sistema de referència que permet conèixer la posició d’un lloc
o d’una cosa sobre la superfície terrestre. Encara que sovint ens passin per alt a causa de l’ús quotidià que se’n fa,
tenen una importància enorme.
PRACTICA
1 Mira el vídeo que trobaràs en l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=EW502wAegY4 i fes l’exercici següent:
• Amb l’ajuda d’un compàs traça una circumferència com si fos el globus terraqüi, dibuixa una línia horitzontal que hi passi
pel mig i digues com es diu aquest paral·lel. Tot seguit, dibuixa altres paral·lels que coneguis i posa-hi el nom.
• Quines línies més hauries de dibuixar-hi per obtenir un sistema de coordenades? Quines expressen la latitud i quines
la longitud?
• Per què el radi dels paral·lels es fa més petit a mesura que s’allunyen de l’equador?
• Creus que tots els meridians tenen la mateixa mida?
2 Explica quina utilitat té el sistema de paral·lels i meridians i com pots aplicar-lo a la teva vida diària.
3 Esbrina, fent consultes a llibres o a Internet, d’on provenen els noms de tròpic de Càncer i tròpic de Capricorn.
4 Treballa amb Google Earth. Google Earth és una eina d’Internet molt útil. Descarrega’t el programa i llegeix el programa
d’aprenentatge que ofereix la pàgina web següent: https://www.google.es/intl/es/earth/index.html
• Busca aquestes coordenades geogràfiques i escriu a quins llocs corresponen.
48° 52’ 00” N 2° 19’ 59” E 25° 43’ 32” S 28° 14’ 38” E
40° 40’ N 73° 56’ O 34° 35’ 59” S 58° 22’ 55” O
41° 54’ N 12° 30’ E 35° 41’ N 139° 46’ E
30° 03’ 22” N 31° 14’ 22” E 28° 42’ N 77° 12’ E
• En pots visitar algun i indicar la latitud i la longitud d’algun monument destacat que hi hagi.
1 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 La part externa de la Terra està formada per 7 Es tracta d’una escala:

tres capes, que són:
a. L’atmosfera, el nucli i el mantell. 1:200.000
b. El nucli, la hidrosfera i la litosfera.
c. L’atmosfera, la hidrosfera i la litosfera. a. Gràfica.
b. Numèrica.
2 El moviment de rotació de la Terra dóna lloc a: c. Matemàtica.
a. Els anys de traspàs.
b. Els dies i les nits.
8 El paral·lel que es pren com a referència és:
c. Els eclipsis. a. El de Greenwich.

b. L’equador.
3 El moviment de translació és el que: c. El tròpic de Capricorn.
a. Fa la Terra al voltant del Sol.
b. Fa el Sol al voltant de la Terra.
9 Els meridians són:
c. Fa la Terra sobre el seu propi eix. a. Semicercles imaginaris que tenen la direcció
oest-est.
4 Els equinoccis marquen… b. Semicercles imaginaris que divideixen la Terra
a. L’inici de la tardor i la primavera. en hemisferi occidental i oriental.
b. L’inici de l’estiu i l’hivern. c. Semicercles imaginaris que uneixen els pols

i van en direcció nord-sud.
c. L’inici de la primavera i l’estiu.
10 Les coordenades geogràfiques són:
5 La llegenda d’un mapa és:
a. La latitud, que és la distància entre un paral·lel
a. La proporció entre el mapa i la realitat i l’equador, i la longitud, que és la distància entre
representada. un meridià i l’equador.
b. La font de la qual procedeixen les dades b. La latitud, que és la distància entre un paral·lel
representades. i l’equador, i la longitud, que és la distància entre
c. Els símbols i colors emprats en el mapa. un meridià i el de Greenwich.
c. La latitud, que és la distància entre un meridià
6 El mapa següent és un mapa: i el de Greenwich, i la longitud, que és la distància
entre un paral·lel i l’equador.
a. Temàtic, físic de relleu.

b. Temàtic, polític d’estats.
c. Temàtic, de població. 1. c, 2. b, 3. a, 4. a, 5. c, 6. b, 7. b, 8. b, 9. c, 10. b
SOLUCIONS
Recursos per a l’avaluació
de continguts
1 AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat dels conceptes següents: (1 p.)

• Sistema solar:
• Coordenades geogràfiques:
• Biosfera:
2 Enumera les condicions que fan possible la vida a la Terra. (1 p.)
3 Completa la taula sobre les capes externes de la Terra. (1 p.)
C
Lletres Capa de la Terra Característica
A B
B
4 Descriu els dos moviments de la Terra. (2 p.)

• Moviment de rotació:
• Moviment de translació:
CONTROL B
5 Escriu el nom d’aquests elements del mapa. De quin tipus de mapa es tracta? (1,5 p.)
2
Mapa:
1

3
1.
2. 4
3.
4.
6 Quin tipus d’escala té el mapa? Calcula sobre el mapa anterior la distància real en línia recta
que hi ha entre Madrid i Roma. (1 p.)
• Escala:
• Distància real:
a
7 Identifica les línies imaginàries representades en aquest gràfic. (1 p.)
Punt Meridià o paral·lel

c
A
f
B e
C
d
D
E
b
F
8 Digues quina és la latitud i la longitud

dels punts A, B i C? (1,5 p.)
C•
Punt Longitud Latitud
B
•A
•
B
C
Nom: Curs: Data:
1 Explica les diferències entre els conceptes següents: (1 p.)

• Solstici i equinocci:

• Paral·lel i latitud:
2 Assenyala en la imatge les capes externes de la Terra i, després, descriu-les. (1 p.)

3 Explica per què es produeix la successió de les estacions en els dos hemisferis. (1,5 p.)
4 Fes un dibuix que representi el moviment

de rotació i les seves conseqüències.
Després descriu-lo. (1,5 p.)
CONTROL A
5 Observa el mapa i calcula la distància real en línia recta entre les capitals d’estat de la taula següent: (1 p.)
Trajecte entre
Distància real
capitals d’estat
Madrid-Moscou
Roma-Berlín
Londres-Roma
Madrid-Berlín
6 Quina projecció cartogràfica s’ha fet servir en el mapa? Com ho saps? (1,5 p.)
7 Explica què són les coordenades geogràfiques. Enumera dues situacions en les quals sigui necessari conèixer-les. (1,5 p.)
8 Escriu en el lloc on correspongui del mapa de l’activitat 5 la lletra de les següents coordenades geogràfiques.
Explica on es troben aquests punts. (1 p.)
• 40º N, 5º O (A)
• 40º N, 30º E (B)
• 50º N, 20º E (C)
1 CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació
Control B Control A
Analitzar i identificar les formes de representació del nostre 1, 5, 6 1, 5

planeta: el mapa. Localitzar espais geogràfics i llocs en un
mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques. 7 6, 7
1, 5, 6, 7, 8 1, 5, 6, 7, 8
control B
1 • Sistema solar: és el sistema planetari en què es troba Punt c: tròpic de Càncer.

la Terra. El seu estel és el Sol i està compost per vuit Punt d: tròpic de Capricorn.
planetes, nombrosos satèl·lits i altres astres.
Punt e: equador.
• Coordenades geogràfiques: són la latitud i la longitud Punt f: meridià de Greenwich.
i serveixen per localitzar un lloc exacte a la Terra. La latitud
8 Punt A: latitud, 10º S; longitud, 30º E.
és la distància que hi ha des d’un paral·lel a l’equador
i la longitud és la distància que hi ha des d’un meridià Punt B: latitud, 20º S; longitud, 60º O.
al meridià de Greenwich. Punt C: latitud, 60º N; longitud, 120º E.
• Biosfera: és la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.
El percentatge més gran d’éssers vius es troba en la franja
control A
situada entre els 3.000 m d’altitud i els 2.000 m de
profunditat.
1 • Solstici i equinocci: el solstici marca el pas de la tardor
2 Les condicions que fan possible la vida a la Terra a l’hivern i de la primavera a l’estiu. Aquests dies, els rajos
són la temperatura temperada, l’atmosfera i l’aigua. arriben perpendiculars a un dels tròpics. L’equinocci marca
3 A.
Litosfera. És la capa sòlida externa de la Terra. l’inici de la tardor i de la primavera. Els rajos solars arriben
Està formada per zones emergides i submergides. perpendiculars a l’equador.
B.
Hidrosfera. És el conjunt de les aigües que existeixen • Paral·lel i latitud: el paral·lel és el semicercle imaginari
al planeta. perpendicular als meridians que va en direcció oest-est.
C.
Atmosfera. És la capa gasosa que envolta la Terra. El paral·lel de referència és l’equador i divideix la Terra
Està composta per diverses capes superposades. en hemisferi nord i sud. La latitud és la distància que
hi ha des d’un paral·lel a l’equador. Pot ser nord o sud.
4 Moviment de rotació. És el moviment que fa la Terra quan
gira sobre el seu propi eix. Triga 24 hores a fer aquesta volta, 2 R. G. Han de marcar la litosfera, la hidrosfera i l’atmosfera.
la qual cosa dóna lloc als dies i les nits, ja que quan gira La litosfera és la capa sòlida externa de la Terra. Està
els rajos solars il·luminen diferents zones del planeta. formada per zones emergides (continents) i submergides
El moviment de translació. És el que fa la Terra al voltant (fons de mars i oceans).
del Sol descrivint una òrbita el·líptica. Triga 365 dies i gairebé La hidrosfera és el conjunt de les aigües que hi ha al planeta.
6 hores a fer aquest recorregut, la qual cosa configura L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra. Està
un any. composta per nitrogen, oxigen, vapor d’aigua, diòxid de
La Terra està inclinada mentre gira al voltant del Sol. Per això carboni i altres gasos. Està formada per diverses capes
els rajos no incideixen sempre de la mateixa manera superposades.
i es generen les estacions de l’any en cada hemisferi.
3 La Terra està inclinada mentre gira al voltant del Sol en el
5 Es tracta d’un mapa polític d’Europa. seu moviment de translació. Per això els rajos no ens arriben
1. Escala. sempre de la mateixa manera i es generen les estacions
2. Orientació. de l’any en cada hemisferi. Les estacions estan invertides
en cada hemisferi. Les dates de pas d’una estació a una altra
3. Paral·lels i meridians.
es coneixen com a solsticis i equinoccis.
4. Textos.
4 R. G. El moviment de rotació és el que fa la Terra quan gira
6 Escala: És una escala gràfica.
sobre el seu propi eix. Triga 24 hores a fer una volta
Distància real: 3,5 3 392 : 1 5 1.372 km. completa. Això dóna lloc als dies i les nits.
7 Punt a: cercle polar àrtic. 5 Madrid-Moscou: 3.456 km.
Punt b: cercle polar antàrtic. Roma-Berlín: 1.184 km.
Londres-Roma: 1.440 km.
Madrid-Berlín: 1.920 km.
6 És un tipus de projecció cilíndrica i s’obté quan es projecta la
superfície de l’esfera sobre un cilindre. És la que representa
més bé les zones situades als tròpics.
7 Les coordenades geogràfiques estan compostes per
la latitud i la longitud. La latitud és la distància que hi ha
des d’un paral·lel a l’equador, i pot ser nord o sud. La longitud
és la distància que hi ha des d’un meridià al meridià
de Greenwich, i pot ser oest o est.
Per exemple, per trobar uns excursionistes perduts
o per viatjar a algun lloc.
8 R. G.
• 40º N, 5º O: Significa que és al nord de l’equador
i a l’oest del meridià de Greenwich.
• 40º N, 30º E: Significa que és al nord de l’equador
i a l’est del meridià de Greenwich.
• 50º N, 20º E: Significa que és al sud de l’equador
i a l’est del meridià de Greenwich.
de competències
1 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
Nom: Curs: Data:
La Carlota i la seva família estan preparant un viatge a Noruega per a finals del mes de juny. Hi volen veure
el famós sol de mitjanit. Ella no sap en què consisteix exactament aquest fenomen, però ha buscat informació
i ha trobat aquest text.
El sol de mitjanit
El sol de mitjanit és un fenomen que permet que en L’explicació d’aquest fenomen espectacular es troba en
determinats llocs del planeta es pugui veure el Sol les la inclinació de l’eix terrestre. La Terra orbita al voltant
24 hores del dia, ja que mai no arriba a pondre’s. Es del Sol i la inclinació de l’eix provoca que els pols, alter-
produeix al nord del cercle polar àrtic i al sud del cer- nativament, quedin dirigits al Sol durant els tres mesos
cle polar antàrtic cap al solstici d’estiu. d’estiu. D’aquesta manera, la zona roman il·luminada
encara que la Terra vagi girant sobre si mateixa.
1 Defineix les paraules subratllades en el text. (1 p.)
2 Explica breument en què consisteix el sol de mitjanit. (0,5 p.)
3 Quin moviment terrestre està vinculat al sol de mitjanit? Justifica la resposta. (1 p.)
4 Elabora un dibuix que il·lustri aquest moviment. Escriu-hi els solsticis i els equinoccis. (1 p.)
PROVA 1
5 La Carlota ha consultat un globus terraqüi per localitzar

els llocs on es produeix aquest fenomen. Acoloreix les
zones en les quals seria possible veure’l. (0,5 p.)
6 La seva família ha triat viatjar al cap Nord, al nord de Noruega, per observar el sol de mitjanit.
Les coordenades geogràfiques d’aquest lloc són: 71º 10’ N, 25º 47’ E. Què signifiquen? (1 p.)
7 La Carlota vol saber quants quilòmetres separen en línia recta la ciutat on viu i el cap Nord. Ajuda-la a calcular aquesta
distància a partir del mapa. (1,5 p.)
cap Nord
Barcelona
8 Si la família de la Carlota viatja en les mateixes dates, és a dir, de juny, a l’hemisferi sud, podrà veure
el sol de mitjanit? Per què? (2 p.)
9 En alguna època de l’any podrien observar aquest fenomen en latituds properes a l’equador? Per què? (1,5 p.)
1 COMPETÈNCIES, CRITERIS D’AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competències Criteris
Activitats
que s’avaluen d’avaluació
Analitzar i identificar les formes de representació

5
del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais geogràfics
Competència comunicativa,
i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades
lingüística i audiovisual
geogràfiques.
1, 5, 8

Competència en el del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais geogràfics
coneixement i la interacció i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades 6, 7
amb el món físic geogràfiques.

Competència d’autonomia, del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais geogràfics
iniciativa personal i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades 9
i emprenedoria geogràfiques.
1 Solstici: marca el pas de la tardor a l’hivern i de la primavera En unes altres dues ocasions els rajos solars arriben
a l’estiu. Té lloc cap al 21 de juny i el 21 de desembre. perpendiculars als tròpics. Llavors la durada del dia i de la nit
Aquests dies, els rajos del Sol arriben perpendiculars a un varia segons el lloc. Són els solsticis: el d’estiu i el d’hivern.
dels tròpics, per la qual cosa incideixen més en un hemisferi
que en l’altre.
4 R. G.
Eix terrestre: és una línia imaginària al voltant de la qual gira
la Terra i va del pol Nord al pol Sud. 5 R. G. Han d’acolorir el cercle polar àrtic i el cercle polar
antàrtic.
Pols: són els dos extrems del globus terràqüi més allunyats
de l’equador. 6 Signifiquen que aquest lloc té una latitud nord, ja que es
troba en un paral·lel situat a l’hemisferi nord, i que la seva
2 El sol de mitjanit és un fenomen. Consisteix en el fet que en
longitud és oest, ja que es troba en un meridià a l’oest del
algunes zones concretes del planeta no es pon el Sol. Es
de Greenwich.
dóna als pols al voltant del solstici d’estiu.
7 Entre Barcelona i el cap Nord hi ha 7.650 km en línia recta.
3 El moviment de translació. Com que l’eix terrestre de la Terra
està inclinat, els rajos solars no incideixen de la mateixa 8 No podrà veure el sol de mitjanit a l’hemisferi sud, tret
manera sobre el nostre planeta. En els equinoccis els rajos que vagi al cercle polar antàrtic en unes altres dates.
solars arriben perpendiculars a l’equador. Llavors, el dia i la 9 No, mai, ja que a l’equador mai no arriben els rajos solars
nit tenen la mateixa durada en tot el món, excepte als pols, tan inclinats com als pols.
on se succeeixen sis mesos de dia i sis mesos de nit.
Solucions del llibre
de l’alumne
1 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Pàg. 13 Pensa. R. M. Si la temperatura de la superfície terrestre no fos

moderada, no podria haver-hi vida, almenys tal com la coneixem,
Interpreta la imatge perquè faria massa calor o massa fred per als organismes vius.
• R. Ll. Els alumnes hauran de destacar que la major part de la
Terra està coberta per aigua. També poden dir que a les terres Pàg. 16
emergides més septentrionals i a les zones més elevades
es distingeixen masses de gel, que a les zones temperades 4 Interpreta els dibuixos.

hi domina el verd de la vegetació i que les zones desèrtiques • Gira d’oest a est, en sentit contrari a les agulles
destaquen pel color marró. La Terra es coneix com el planeta del rellotge.
blau perquè l’aigua té aquest color vist des de l’espai.
• A prop dels pols, perquè la Terra és una esfera i el seu eix
• Iuri Gagarin va ser el primer astronauta que va fer un vol està inclinat. Això provoca que l’exposició al Sol variï
espacial tripulat. R. Ll. d’unes estacions a unes altres.
• R. Ll. • A l’estiu, a l’hemisferi nord els rajos del Sol incideixen
de manera més directa, i a l’hivern, al contrari.
Com ho sabem?
• Europa, Àfrica i Àsia. Pàg. 17
• Està situada a l’extrem oest del mapa, a la part esquerra
de la imatge. 5 Aprenentatge cooperatiu. R. Ll. Un alumne pot portar

• Perquè llavors els europeus en desconeixien l’existència. la llanterna i els altres poden ser el Sol i la Terra.
Claus per estudiar

Pàg. 14 • És el que la Terra fa quan gira sobre el seu propi eix, d’oest
a est, en sentit contrari a les agulles del rellotge. 24 hores.
1 Interpreta el dibuix.

• Perquè la Terra és gairebé una esfera i els rajos solars no
• Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
n’il·luminen tota la superfície alhora. Quan una zona està
• És el tercer planeta del sistema solar més proper al Sol.
il·luminada, la zona oposada està a les fosques. Per això, cada
24 hores es produeix la successió del dia i de la nit en una zona
Pàg. 15 determinada.
• És el moviment de desplaçament al voltant del Sol. 365 dies.
2 Interpreta la imatge i el gràfic.

• La Terra està inclinada mentre gira al voltant del Sol. Per això, el
• S’hi distingeixen l’atmosfera, la litosfera i la hidrosfera. grau d’inclinació amb què els rajos solars incideixen sobre cada
L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra, la hemisferi canvia al llarg de l’any: els rajos solars incideixen més
litosfera és la capa sòlida externa de la Terra i la hidrosfera directament i escalfen més en determinades èpoques. Aquest
és el conjunt de les aigües que hi ha al planeta. fet origina les estacions.
• Nitrogen (78 %), oxigen (21 %), vapor d’aigua, diòxid
• Any bixest o de traspàs: és el que té 366 dies. Equinocci:
de carboni i altres gasos (1 %).
és l’època de l’any en què el Sol està sobre l’equador i els dies
3 Utilitza les TIC. R. Ll. Per a cada planeta del sistema solar i les nits tenen la mateixa durada en tota la Terra, excepte
es pot indicar: quina posició té respecte del Sol, la grandària, en els pols. Solstici: és l’època en la qual els rajos solars arriben
la distància fins al Sol, com és la temperatura mitjana perpendicularment a un dels tròpics i incideixen molt més
a la superfície, l’atmosfera i la composició. sobre un hemisferi que sobre l’altre.
Pensa. Perquè els rajos solars incideixen amb més intensitat
Claus per estudiar a l’hemisferi nord a causa de la inclinació de l’eix de la Terra.
• Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
El nostre planeta és el cinquè en grandària i el tercer més Pàg. 19
proper al Sol.
• És un astre sense llum pròpia que gira al voltant d’un planeta.
6 Interpreta els mapes.

L’únic satèl·lit de la Terra és la Lluna. • En el mapa s’hi pot identificar el relleu a partir de les
• La temperatura, perquè la distància de la Terra respecte del Sol corbes de nivell i el recorregut del riu. Com a exemples
fa que la temperatura de la superfície terrestre sigui moderada; d’aspectes humans s’hi representen la localització del
l’atmosfera, perquè regula la temperatura de la superfície nucli urbà i les vies de comunicació.
terrestre, i l’aigua, perquè és un element bàsic per a la vida. • És un mapa físic perquè s’hi representa la quantitat de
• És la zona de la Terra on es desenvolupa la vida. precipitacions.
• La part externa de la Terra està formada per tres capes: Claus per estudiar
l’atmosfera, una capa de gasos i núvols; la hidrosfera, • En forma de globus terraqüi o de mapa. El globus mostra les
el conjunt de les aigües que existeixen al planeta, i la litosfera, distàncies, les formes i la grandària sense distorsionar, però
la capa sòlida de la Terra. no es transporta amb facilitat i no permet observar alhora tota
la superfície terrestre. El mapa distorsiona formes, distàncies Terra; la hidrosfera és el conjunt d’aigües que existeixen al
i superfícies, però és fàcilment transportable i permet observar planeta; la litosfera és la capa sòlida externa de la Terra. Fa
la Terra sencera en un cop d’ull. dos moviments: rotació, que consisteix en el gir sobre el seu
• Els principals elements d’un mapa són l’orientació, els textos, propi eix cada 24 hores i provoca la successió del dia i la nit;
el títol, la llegenda, l’escala i els paral·lels i meridians. Llegenda: translació, que consisteix en el desplaçament al voltant del
és l’apartat del mapa que recull els símbols i colors que utilitza. Sol i origina les estacions. Es representa mitjançant: globus
Escala: indica la proporció entre el mapa i la realitat terraqüis i mapes, que poden ser topogràfics i temàtics.
representada. Paral·lels i meridians: serveixen per localitzar un 13 És la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.
lloc amb exactitud.
14 • La hidrosfera és el conjunt d’aigües que hi ha al planeta
• Mapa topogràfic: és el que representa informació sobre el medi i la litosfera és la capa sòlida externa de la Terra.
físic (relleu, rius, vegetació, etc.) i també inclou elements
• L’escala gràfica es representa mitjançant una recta dividida
humans (poblacions, vies de comunicació, cultius...). Mapa
en segments iguals i la numèrica s’expressa mitjançant
temàtic: és el que ofereix informació sobre aspectes concrets
una fracció.
i la seva distribució pel territori.
• Un paral·lel és un cercle imaginari perpendicular als
• R. M. Els pics o requadres que marquen les poblacions, les
meridians que té direcció oest-est; un meridià és un
línies que marquen les vies de comunicació, els límits
semicercle imaginari que uneix els pols i té direcció nord-
administratius, les corbes de nivell...
sud.
Pensa. R. Ll. L’alumne pot indicar: quan viatja, quan estudia
• La latitud és la distància que hi ha des d’un paral·lel a
un fet o un fenomen, quan vol conèixer altres països, etc. Si no es
l’equador i la longitud és la distància que hi ha des d’un
disposa de mapa es pot preguntar a gent del territori per tal
meridià al meridià de Greenwich.
d’orientar-nos.
• El solstici és el moment de l’any en què els rajos solars
arriben perpendicularment a un dels tròpics i, per tant,
Pàg. 21 incideixen molt més sobre un hemisferi que sobre l’altre.
Fes-ho així. L’equinocci és el moment de l’any en què el Sol està sobre
l’equador i, per tant, els dies i les nits tenen la mateixa
7 • L’escala és 1:20.000.000 cm. durada en tota la Terra.
– Barcelona-París: 4,4 cm; 880 km
15 L’estructura externa de la Terra està formada per tres capes:
– París-Berlín: 4,5 cm; 900 km la hidrosfera, que és el conjunt d’aigües del planeta i la que
– Berlín-Praga: 1,5 cm; 300 km té una extensió més gran. La litosfera, que és la capa sòlida
– Praga-Viena: 1,2 cm; 240 km externa de la Terra, i l’atmosfera, que és la capa gasosa que
– Viena-Zagreb: 1,3 cm; 260 km envolta la Terra.
– Zagreb-Atenes: 5,4 cm; 1.080 km 16 A: equador. B: tròpic de Càncer. C: tròpic de Capricorn. D: pol
Nord. E: pol Sud. F: meridià de Greenwich. G: hemisferi nord.
H: hemisferi sud.
Pàg. 23
17 Aproximadament: el Caire: 30º N, 31º E. Barcelona: 41º N,
Fes-ho així. 2º E. Washington: 38º N, 77º O. Singapur: 1º N, 103 E.
8 • BA: Nord. CA: Nord. DA: Est. EA: Nord. CB: Sud. DB: Sud.
EB: Est. AC: Sud. BC: Nord. DC: Sud. EC: Nord. AD: Oest. Pàg. 25
BD: Nord. CD: Nord. ED: Nord. AE: Sud. BE: Oest. CE: Sud.
18 R. G. El moviment de rotació consisteix en el gir de la Terra
DE: Sud.
sobre el seu propi eix; sentit: contrari al de les agulles del
9 • Aproximadament: Quito: 0º S, 80º O; Londres: 51º N, 0º O;
rellotge; durada: 24 hores. El moviment de translació consisteix
Roma: 41º N, 13º E; Kinshasa: 4º S; 15º E
en el desplaçament al voltant del Sol; sentit: contrari al de les
Expressió
10 oral. R. M. Han d’indicar que sí, que és necessari agulles del rellotge; durada: 365 dies i 6 hores.
establir el punt exacte on es troba el vaixell per poder trobar-
• Com que la Terra és una esfera i els rajos solars
lo i rescatar-lo.
no il·luminen tota la superfície alhora, quan una zona
• Nord / 23º N, 135º E / sud-oest Austràlia. està il·luminada, la zona oposada està a les fosques.
• Sud / 30º S, 45º O / est. • Un costat rebria llum i calor contínuament i l’altre estaria
11 Nord / 23º N, 135º E / sud / Austràlia. Sud / 30º S, 43º O / NE a les fosques i glaçat sempre.
• El moviment de translació de la Terra. Com que està
Pàg. 24 inclinada mentre gira al voltant del Sol, el grau d’inclinació
amb què els rajos solars incideixen sobre cada hemisferi
Resumeix
12 l’essencial. R. G. La Terra és un planeta canvia al llarg de l’any: els rajos solars escalfen més en
del sistema solar. Té tres característiques: temperatura determinades èpoques. Els cicles vitals dels animals i les
moderada, atmosfera i aigua. L’estructura externa presenta plantes estan adaptats als canvis estacionals; si canviessin,
tres capes: l’atmosfera és la capa gasosa que envolta la la vida canviaria i moltes espècies desapareixerien.
• Els anys bixests o de traspàs són els que tenen 366 dies, Pàg. 27
n’hi ha un cada quadre anys. Serveixen per compensar
les sis hores de més que tarda la Terra a completar 28 • Perquè les Canàries són en un fus horari diferent, més cap
el moviment de translació, respecte dels 365 dies que a l’oest, respecte de la Península.
són els que els calendaris compten. • Entre Barcelona i Nova York hi ha 6 hores de diferència.
19 o ser gaire a prop ni gaire lluny del Sol, perquè això permet
N Per això, quan l’avió arribi a la seva destinació, a Nova York
que la temperatura sigui l’adequada per a la vida. Tenir seran les 12.00 h i a Barcelona seran les 18.00 h.
l’atmosfera, perquè aquesta regula la temperatura i conté • Hi ha 9 fusos horaris. Hauria d’avançar l’hora.
gasos imprescindibles per a la vida. Disposar d’aigua líquida,
perquè és imprescindible per als éssers vius. • Hi ha 4 fusos horaris de diferència. Així, si a Kashi
es fa de dia a les 5.00 h, a Yanji a les 8.00 h.
20 • Els colors dels diferents climes d’Espanya.
Utilitza
29 les TIC. R. Ll.
• És una escala gràfica. Indica que 1 cm del mapa correspon
a 42 quilòmetres en la realitat. De manera numèrica.
Pàg. 28
• És un mapa temàtic. Perquè està centrat en un tema,
els climes d’Espanya. 30 • L’illa de Nova Caledònia.
• A Oceania. A l’oceà Pacífic.
Compromesos. L’exploració de l’Univers
31 Un grup de científics que navegava pel mar del Corall. En
21 . Ll. Es pot dir que la col·laboració permet assumir els grans
R
el fet que a la zona on se suposava que era, la profunditat
costos econòmics i compartir coneixements tècnics.
de l’oceà era de 1.400 m. Això feia impossible l’existència
22 Expressió oral. R. Ll. L’exploració de l’espai ens permet saber d’una illa.
més coses sobre la Terra i els orígens de l’Univers. Encara 32 • Ha declarat que «no es pot crear un mapa perfecte».
que no ho sembli, acaba tenint moltes aplicacions pràctiques
en tecnologia i ciència. • R. Ll.
Utilitza
23 les TIC. R. Ll.
Pàg. 29
Pàg. 26 33 Utilitza les TIC.

• R. Ll.
24 • E5: Palau de la Generalitat i Ajuntament, i F4: Catedral.
• R. Ll.
• Palau de la Música: G3. Teatre del Liceu: D5. Església
• R. Ll.
de Sant Pau del Camp: A5 .
Iniciativa
34 personal. R. Ll. Per exemple, els serà útil per viatjar,
25 • El Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Museu
buscar informació geogràfica sobre altres llocs o calcular
Picasso. El Museu d’Art Contemporani té parades de metro
distàncies i recorreguts.
a prop i està més ben comunicat que el Museu Picasso,
que és a uns quants minuts a peu de les parades
de metro.
• Metro, monuments, mercats, museus i esglésies. R. Ll.
• Llegenda.
• Als carrers principals: la plaça de Catalunya, la plaça
Urquinaona, la ronda Universitat i la Rambla.
• Esglésies: pràctica religiosa; museus: visites culturals ;
mercats: venda de productes; palaus o monuments:
turisme i/o gestió administrativa.
26 • Es tracta d’una escala gràfica. 1 cm del plànol equival
a 120 m.
• Hi ha uns 360 m.
27 • Ronda Universitat, la Rambla, ronda de Sant Antoni, carrer
de Pelai i Via Laietana. Són els carrers o avingudes més
amples o llargues en el plànol.
• R. Ll. Aniria des del carrer de Pelai fins a la Rambla.
Seguiria per la Rambla fins a la cantonada del carrer
de Ferran. Llavors continuaria pel carrer de Ferran fins
a la plaça Sant Jaume, on hi ha l’Ajuntament.
UNITAT 2
Guió de la unitat i suggeriments didàctics. . . . . . . . . . 58

Descripció d’imatges de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
• Mesurant els terratrèmols
• L’explosió del Krakatoa
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
• Les muntanyes més altes del món
• Les muntanyes més altes de cada continent
Ensenyament individualitzat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Reforç i suport
• Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 1. Les formes del relleu (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 2. L’estructura interior de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Fitxa 3. Les formes del relleu (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 4. Mapamundi físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
• Organització de coneixements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Fitxa 5. L’interior de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 6. Alfred Wegener i la deriva dels continents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
• Repàs acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Fitxa 7. Les formes del relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Aprofundeix en.... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Fitxa 8. Els terratrèmols i la nostra història. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Fitxa 9. L’evolució futura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Autoavaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Recursos per a l’avaluació de continguts. . . . . . . . . . . 81
Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Control B. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Criteris d’avaluació i solucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Recursos per a l’avaluació per competències. . . . . . . 89

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
Competències, criteris d’avaluació i solucions. . . . . . . . . . . . . . . . 92
Solucions del llibre de l’alumne. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
2
EL RELLEU TERRESTRE
TEMA 2: EL RELLEU TERRESTRE
SABER SABER FER

• L’escorça terrestre: oceans i • Interpretar el mapa del relleu del
continents món
• Formació del relleu. El modelatge • Comparar mapes de relleu i mapes
• El relleu i la vida humana de població
• Aplica una técnica: Interpretar un mapa topogràfic
• Resol un cas pràctic: Elaborar un perfil del relleu
• Anàlisi científica: Quina és la teoria de la deriva dels continents?

• Resumeix l’essencial • Revistes divulgatives de geografia i viatges:
• Compromesos. El riscos dels terratrèmols una altra manera d’aprendre
BANC DE RECURSOS

• Reforç i suport. El relleu terrestre • Autoavaluació de l’alumne
• Aprofundeix en... El relleu terrestre • Avaluació de continguts. Unitat 2: controls B i A
• Adaptació curricular. El relleu terrestre • Avaluació per competències. Prova 1
Projectes d’excel·lència • Guia de les avaluacions externes
• Projecte social Recursos digitals
• Projectes d'aprenentatge cooperatiu. 1r ESO • Llibremèdia. El relleu terrestre
• Intel·ligència emocional i ètica Eines
• Competència lectora. Lectures de Geografia i Història • Generador d’avaluació
• Tractament de la informació. Les Ciències socials en el • La premsa a l’aula
cinema
2
EL RELLEU TERRESTRE
Per nivells
Bàsic • Epígraf 1. L’escorça terrestre: oceans i continents

• Epígraf 2. La superfície de la Terra no és llisa
• Reforç i suport. El relleu terrestre
• Epígraf 3. La formació del relleu: plecs i falles
• Adaptació curricular. El relleu
• Epígraf 4. La formació del relleu: volcans i terratrèmols
terrestre
• Descobreix: Els tsunamis
• Ciències socials per a la pau
• Epígraf 5. Els agents que modifiquen el relleu
• Epígraf 6. La influència del relleu en la nostra vida
• Avaluació de continguts. Control B
• Compromesos. Els riscos dels terratrèmols
• Avaluació per competències.
• Anàlisi científica. Quina és la teoria de la deriva dels Qüestions 1, 2, 4, 6
continents?
• Activitats: 1, 2, 6, 11, 12, 13, 14, 16, 20, 30, 31
Avançat • Els epígrafs anteriors

• Saber fer. Interpretar el mapa del relleu del món
• Saber-ne més. L’origen de les muntanyes • Aprofundeix en... El relleu terrestre
• Saber-ne més. La formació d’un penya-segat • Projectes d'aprenentatge cooperatiu
• Resol un cas pràctic. Elaborar un perfil del relleu • Racó de la lectura
• Treball cooperatiu. Revistes de divulgació científica • Autoavaluació de l’alumne
• Activitats: 3, 4, 5, 7, 8, 9, 15, 17, 18, 19, 21, 22, 25, 26, • Avaluació de continguts. Control A
27, 28
D’excel·lència • Tots els epígrafs completa
• Aplica una tècnica. Interpretar un mapa topogràfic

• Activitats: 10, 23, 24, 29
Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes d'aprenentatge cooperatiu 1r ESO.

i Aprenentatge cooperatiu Projecte social.
Competència social. L’educació per a la pau en les

Metodologies indagatòries
Ciències socials.
El tractament de la informació. Les Ciències socials en el

Alfabetització en mitjans de cinema.
comunicació
La premsa a l’aula.
2
MAPA DELS OCEANS I ELS CONTINENTS
Aquest repartiment d’oceans i continents implica

una sèrie de conseqüències:
• El territori continental meridional està més afec-
Superfície:
11 milions de km2
tat pels corrents oceànics. De fet, a l’hemisferi

Superficie:
43 milions de km2
Superfície:
42 milions de km2
sud no existeix el clima continental extrem que

Superficie:
podem trobar al centre dels Estats Units o de Si-
30 milions de km2
bèria.
• Les zones més adequades per a l’ocupació humana
Superficie:
9 milions de km2
es troben al voltant dels 40º de latitud, per la qual
cosa aquestes zones són més abundants a l’hemis-
Superficie:
feri nord. És per aquest motiu que les superfícies
agrícoles, les terres destinades al bestiar o les
14 milions de km2
grans ciutats, en general, són menys nombroses a

Primerament, l’alumnat s’ha de fixar en el profund l’hemisferi austral i tenen unes dimensions més
contrast que hi ha entre els dos hemisferis: a l’hemis- reduïdes. L’únic continent que es localitza total-
feri nord o boreal hi predominen les masses de terra ment a l’hemisferi nord és Europa. Per contra, no-
emergides enfront de les aigües oceàniques, mentre més Austràlia i l’Antàrtida estan situades comple-
que a l’hemisferi sud o austral passa a la inversa. tament a l’hemisferi sud.
LA DERIVA DELS CONTINENTS
El mapa representa les plaques tectòniques de la li-

tosfera, que estan en permanent moviment com a
conseqüència de les forces internes de la Terra. Les
fletxes vermelles indiquen el moviment i la direcció
del desplaçament de les plaques, mentre que les líni-
es negres representen la zona en què aquestes col·
lideixen.
L’escorça terrestre està formada per vuit grans pla-
ques tectòniques rígides, continentals i oceàniques,
que encaixen entre si. Sobre el mapa convé insistir
en la direcció i el caràcter de les empentes d’aques-
tes grans plaques: la compressió d’una placa sobre
una altra, que genera dinàmiques constructives; i la
distensió, o separació entre elles.
• Les plaques de compressió es poden observar a la
zona central d’Àsia, on la gran cadena muntanyosa l'altra altra (fet que causa grans terratrèmols, com
de l’Himàlaia és el resultat del xoc entre elles. passa sovint a Califòrnia).
• L’exemple més notable de plaques de distensió se En definitiva, les zones situades entre diferents pla-
situa a l’Atlàntic, on la dorsal encara està gene- ques o marges són de gran inestabilitat. En aquestes
rant escorça oceànica a Islàndia, lloc on l’activitat zones es registra una forta activitat volcànica i sísmi-
volcànica és constant i els guèisers molt abun- ca; fins i tot després de llargs períodes de calma, és
dants. normal el retorn al desequilibri i als desastres natu-
Però les plaques tectòniques es desplacen també rals. Les àrees més estables de la Terra i, per tant, les
d’altres maneres. Pot passar que una placa llisqui a que menys activitat tectònica tenen, són les parts
sobre o a sota d’una altra (per exemple, l’origen de la més antigues de les plaques, conegudes com a «es-
serralada dels Andes) o fins i tot l'una al costat de cuts».
2
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS LES AIGÜES
ESTRUCTURA INTERIOR DE LA TERRA
El dibuix representa de manera esquemàtica i senzilla

Mantell
la composició de l’interior de la Terra. superior.
Escorça. Té una profunditat de 20
a 70 km sota els continents i de 10 km
S’estén
sota els oceans. La zona continental
Es poden distingir tres grans capes concèntriques: des de 70 fins a
està constituïda principalment
700 km
l’escorça, el mantell i el nucli. No obstant això, cal te- de profunditat.
per granit, mentre que la major part
de la zona oceànica és de basalt.
Està format
nir en compte dues consideracions: per materials
menys densos
• En primer lloc, l’interior de la Terra no té una com- que els del
mantell inferior.
posició homogènia.
Nucli. Comprèn
• En segon lloc, els límits entre les diferents parts de des de 2.900 fins
a 6.000 km de
l’interior de la Terra no són nítids, sinó més aviat profunditat. Està
format
graduals. bàsicament
per ferro i
Així mateix, convé assenyalar que l’estructura interna níquel.
La part externa
de la Terra no es pot estudiar directament: gairebé tots és fosa, i la
els coneixements que es tenen d’aquesta estructura interior, sòlida.
s’han obtingut mitjançant l’anàlisi de la propagació de

les ones sísmiques que produeixen els terratrèmols.
Tot i això, se sap que a mesura que es penetra des de Mantell inferior. Comprèn
des de 700 fins a 2.900 km
la superfície terrestre cap a l’interior de la Terra, la de profunditat. Està format
pressió i la temperatura creixen notablement, cosa per materials densos.
que transforma profundament l’estructura de les ro-

ques que es veuen a l’exterior.
ELS TERRÀTREMOLS
La propagació dels terratrèmols es produeix per mit-

jà d’ones sísmiques. En general, aquestes ones elàs-
tiques s’estenen en totes direccions i arriben en tres Epicentre
sèries separades: ones precursores, preliminars i
principals.
• Les ones precursores es transmeten en sentit lon-
gitudinal al llarg de la línia de propagació de l’ona.
• Les ones preliminars són transversals i, per tant,
perpendiculars a la direcció de l’ona.
• Les ones principals circulen al llarg de la superfície
de la Terra.
El punt en què les ones sísmiques arriben a la super-
fície s’anomena epicentre. Aquest és el lloc on les
conseqüències del terratrèmol són més devastado-
res. Tanmateix, encara que les destrosses que es pro-
dueixin en aquest punt siguin importants, aquestes
no són més que un simple reflex del que ha passat a
Hipocentre
la profunditat de la Terra.
En general, les zones del món que habitualment es
veuen més afectades per aquestes sacsejades violen-
tes són l’entorn de l’oceà Pacífic (la costa oest del Filipines, el sud-est d’Àsia i Nova Zelanda), a més del
continent americà, les illes Aleutianes, el Japó, les mar Mediterrani i l’Orient Mitjà.
2
PER SABER-NE MÉS
MESURANT ELS TERRATRÈMOLS
Un dels aspectes que més han preocupat els cientí- que estableix una fórmula logarítmica que pretén
fics sobre els terratrèmols és el seu registre i el seu quantificar l’efecte que es produeix i l’energia gene-
mesurament; per això, han intentat crear models que rada, en una escala d’1 a 10 (encara que es podria
permetin estudiar els terratrèmols, prevenir-los i, superar aquesta escala en casos excepcionals, com
fins i tot, predir-los. ara impactes de grans meteorits, etc.). Una altra es-
Es considera que la causa que genera un terratrèmol cala similar seria la de magnitud del moment, desen-
és l’alliberament d’energia que es produeix pels des- volupada per Hanks i Kanamori.
plaçaments de les plaques tectòniques i per l’activitat Les escales d’intensitat busquen avaluar els terratrè-
dels volcans, gairebé sempre a les vores de les pla- mols segons els danys causats en construccions hu-
ques, que són els llocs que tenen més possibilitats de manes, en estructures i en el terreny. Destaquen
patir un fenomen d’aquestes característiques. l’escala Mercalli, de 12 punts, la Medvédev-Sponhe-
Per mesurar-los fem servir dos tipus d’escales. Les uer-Karnik (MSK), també en 12 punts (sense deci-
escales de magnituds busquen quantificar els efectes mals, en xifres romanes), i l’escala japonesa Shindo,
d’un terratrèmol. La més coneguda és la de Richter, que estableix rangs entre 0 i 7.
L’EXPLOSIÓ DEL KRAKATOA
El 1883 la petita illa volcànica de Krakatoa, que

tenia una extensió d’uns 50 km 2 i estava situa-
da al sud-oest d’Indonèsia, entre Java i Sumatra,
va ser escenari d’una de les erupcions més im-
pressionants que es coneixen. Hi va haver enor-
mes explosions que van destruir la major part de
l’illa i van llançar a l’atmosfera uns 6 km 3 (quilò-
metres cúbics) de terra, roques i pols, que van
tenyir d’un vermell brillant les albes i els capvespres
de tot el planeta durant més d’un any. Una d’aques-
tes explosions va provocar un dels sorolls més grans
de la història, fins al punt que es va sentir a 4.800 km
de distància. A més, juntament amb l’erupció, es van
originar sismes submarins que van aixecar onades
de fins a 35 metres d’alçària i que van recórrer dis-
tàncies de fins a 13.000 km, que van causar la mort
d’unes 36.000 persones a les costes de Java i de Su-
matra i van destruir una infinitat de propietats.
El 1927 es van detectar diverses erupcions volcàni-
ques al fons del mar que van acabar sent responsa-
bles del sorgiment d’una nova illa exactament en el
mateix lloc on hi havia l’anterior. A aquest volcà se’l
va anomenar Anak Krakatoa (fill de Krakatoa). Ac
tualment sobrepassa els 800 metres d’alçària.
2
BANC DE DADES
LES MUNTANYES MÉS ALTES DEL MÓN
És interessant conèixer quines són les muntanyes més altes del món. Avui dia, s’han popularitzat molt les
muntanyes que superen els 8.000 metres d’alçària per les gestes de l’alpinisme i la cursa per escalar els «vuit
mils».
Muntanya Serralada País Alçària (m)
1 Everest Himàlaia Xina / Nepal 8.848
2 K2 Karakorum Pakistan / Índia / Xina 8.611
3 Kangchenjunga Himàlaia Nepal 8.586
4 Lhotse Himàlaia Xina / Nepal 8.516
5 Makalu Himàlaia Xina/ Nepal 8.485
6 Cho Oyu Himàlaia Xina / Nepal 8.188
7 Dhaulagiri Himàlaia Nepal 8.167
8 Manaslu Himàlaia Nepal 8.163
9 Nanga Parbat Himàlaia Pakistan 8.125
10 Annapurna I Himàlaia Nepal 8.091
LES MUNTANYES MÉS ALTES DE CADA CONTINENT
Una altra informació interessant que podem aportar són les muntanyes més importants de cada continent. Sempre hi
ha hagut qüestions polèmiques sobre aquest tema, com per exemple si s’ha d’acceptar el mont Elbrus com a europeu,
o si cal acceptar una muntanya d’un país asiàtic (Indonèsia) com a cim per a Oceania, tot i la ubicació a l’illa de Nova
Guinea. Afegim el Teide com a referència espanyola, per enriquir la comparativa.
Muntanya Serralada Continent País Alçària (m)
1 Everest Himàlaia Àsia Xina / Nepal 8.848
2 Aconcagua Andes Amèrica del Sud Argentina 6.962
3 McKinley Alaska Amèrica del Nord Estats Units 6.194
4 Kibo (volcà) Kilimanjaro Àfrica Tanzània 5.895
5 Elbrus Caucas Europa Rússia 5.642
6 Vinson Ellsworth Antàrtida – 4.897
7 Puncak Jaya Surdinam Oceania Indonèsia 4.884
8 Teide (volcà) Europa Espanya 3.718
2
A LA XARXA Jules VERNE, Viatge al centre de la Terra. Ed. Valdemar,

2011.
http://www.ign.es/ign/layout/sismo.do Un grup d’exploradors viatja a l’interior del planeta.
L’Institut Geogràfic Nacional recull les dades sísmiques en Eduardo MARTÍNEZ DE PISÓN, El relieve de la Tierra.
temps real de la península Ibèrica, les Canàries i la resta del Col·lecció Aula Abierta.
món.
Tracta els factors geològics i climàtics que afecten l’estructura
http://www.montipedia.com/index2.php de l’escorça terrestre.
Montipedia, un web de muntanyes i muntanyisme amb molta Francisco LÓPEZ BERMÚDEZ, Erosión y desertificación.
informació interessant i accessible. Heridas de la Tierra. Ed. Nivola Libros y Ediciones, S. L.
http://www.icc.es/el/Home-ICC/Inici/Inici Detalla i analitza els processos de meteorització i l’impacte
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. que produeixen sobre l’escorça terrestre.
http://www.peakbagger.com/ Anne DEBROISE i Erick SEINANDRE, Fenómenos
naturales, un planeta activo. Spes Editorial.
Peakbagger (en anglès), amb informació contrastada sobre
muntanyes d'arreu del món. Text que fa referència a fenòmens com els terratrèmols o els
ciclons.
http://www.wolton.net/quake.html
El parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa,
Earthquake 3D: aplicació gratuïta que permet monitorar en
Publicacions del Parc Natural de la Garrotxa.
temps real qualsevol terratrèmol que es produeixi al món.
S’endinsa en el coneixement del millor exponent de paisatge
http://espanol.geocities.com/roro82cl/term.htm
volcànic de la Península.
Descripció dels diferents tipus de volcans segons la densitat
de la lava. Cal fer diversos passos per arribar al tema.
htpp://www.avo.alaska.edu DIVULGACIÓ
Observatori de volcans d’Alaska. Informació de tot tipus de
volcans d’Alaska, actius i inactius. Forma part de l’USGS, Atlas General Santillana (2008)
l’Institut Geofísic d’Alaska Fairbanks i l’estat d’Alaska. En
Un conjunt de mapes polítics, econòmics i socials centrats,
anglès.
sobretot, en Espanya i la Unió Europea.
Ken JENNINGS, (2012). Maphead: Charting the Wide,
Weird World of Geography Wonks (Un mapa al cap:
LLIBRES anècdotes, històries i curiositats de la geografia)
Un llibre sobre les curiositats, històries i anècdotes presents
Edurne PASABAN, 14 veces ochomil (2011).
en els mapes.
L’escaladora basca Edurne Pasaban escriu la seva experiència
Ramon PASCUAL, Tectònica de plaques.
i com ha influït en ella i en el seu entorn la decisió de ser la
primera dona a superar els 14 cims més alts del món. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Peter MATTHIESSEN, El lleopard de les neus (Brau, Volcanes. La furia interior de la Tierra.
2008). Discovery Channel.
El 1973, el zoòleg Schaller i l’escriptor Matthiessen van Un poble anomenat Dante’s Peak.
emprendre una expedició a la Muntanya de Cristall, al Tibet,
Director: Roger Donaldson. Companyia: Pacific Western,
per poder veure el lleopard de les neus.
Universal Pictures, 1997.
Haruki MURAKAMI, Després del terratrèmol (Empúries,
Anillo de Fuego. Cine IMAX.
2013).
Graphic Films Corporation.
Explica la història de les conseqüències del terratrèmol de
Kobe (1995) en sis famílies japoneses.
Jokin AZKETA, Lo que la nieve esconde (Desnivel,
2013).
Una història en què el misteri és l’argument principal en
l’entorn màgic de la muntanya.
2
DVD 127 Hours (127 horas), dirigida per Danny Boyle

(2010).
Més enllà dels cims (2009).
És la història d’Aron Ralston, un muntanyenc que el maig del
Documental sobre l’alpinista francesa Catherine Destivelle i
2003 va caure en una esquerda dels canons de Utah (EUA).
les seves ascensions als Alps.
Basada en una història real.
Pura vida (2012).
Nanga Parbat, dirigida per Joseph Vilsmaier (2010).
Documental que narra la història del rescat d’Iñaki Ochoa de
És la història real de Reinhold Messner, el primer home que va
Olza a l’Annapurna.
aconseguir coronar els 14 vuit mils, i el seu germà Gunther,
Què són les glaceres? La contaminació. Didaco. que va morir en l’ascensió a aquesta muntanya.
Explica com les glaceres es formen en zones on s'acumula la Límit vertical, dirigida per Martin Campbell (2000).
neu, que es converteix en gel per efecte de la pressió. Els
Uns muntanyencs queden aïllats en la seva ascensió al K2
casquets polars estan compostos de grans glaceres que
(entre la Xina i el Pakistan). La muntanya es converteix en la
arriben a tenir una gran espessor. Una d'elles es troba a
protagonista de la història.
Groenlàndia; l'altra, a l'Antàrtida.
Ramon PASCUAL, Tectònica de plaques.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
CINEMA Volcanes. La furia interior de la Tierra.
Discovery Channel.
The Impossible (Lo imposible), dirigida per Juan
Antonio Bayona (2012). Un poble anomenat Dante’s Peak.
Narra la història d’una família espanyola que va patir el Director: Roger Donaldson. Companyia: Pacific Western,
tsunami de 2004, i que va haver de sobreviure en la fràgil Universal Pictures, 1997.
frontera entre la vida i la mort. Anillo de Fuego. Cine IMAX.
Kibô no kuni (The Land of Hope), dirigida por Sion Graphic Films Corporation.
Sono (2012).
Explica els avatars d’una família japonesa que viu a la costa,
molt a prop de la central nuclear de Fukushima.
L’anglès que va pujar un turó però va baixar una
muntanya, dirigida per Chistopher Monger (1995).
Dos cartògrafs anglesos visiten el petit poble de Ffynnon
Garw, al sud de Gal·les, amb la intenció de mesurar «la
muntanya més alta de Gal·les». Després de dur a terme les
mesures pertinents, informen els vilatans que, per la seva
alçària, no és una muntanya, sinó un turó.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
2

Nom: Curs: Data:
Les formes del relleu (I)

1 Assenyala si són vertaderes o falses les afirmacions següents. Escriu després correctament les afirmacions falses.
V F
Els fiords són parts de la costa que penetren en el mar.
Les fosses marines son a prop de les vores dels continents.
Les plataformes continentals son al costat de les costes dels oceans.
A les plataformes continentals discorren els rius erosionant fortament aquestes plataformes.
Les falles són planes que estan situades a poca altitud del nivell del mar.
Els materials antics i rígids es fracturen amb els moviments tectònics i formen falles.
Les plaques tectòniques són porcions de terra envoltades d’aigua per totes bandes.

2 Dibuixa les següents parts del relleu:
Altiplà Talús continental Falla
Península Cap i golf Plec
2

Nom: Curs: Data:
L’estructura interior de la Terra

1 Llegeix el text següent de Jules Verne i resol les preguntes.
Vaig acceptar ràpidament i vam començar a vorejar aquest nou oceà. A l’esquerra, unes roques abruptes, enfilades unes
damunt les altres, formaven un apilament titànic d’un efecte prodigiós. Pels seus flancs rajaven nombroses cascades que es
desfeien en tolls límpids i ressonants. Alguns vapors lleugers, saltant d’una roca a l’altra, assenyalaven el lloc de les fonts
calentes, i alguns rierols s’escolaven a poc a poc cap a la conca comuna.... .
Però en aquell moment un espectacle inesperat va atreure la meva atenció. A cin-cents passos, al tombant d’un altre
promontori, un bosc altívol, frondós, espès, va aparèixer als nostres ulls.
Dues hores després, em desperta una batzegada espantosa.
–Una balena, una balena!! Tenen dimensions sobrenaturals i el més petit d’entre ells trencaria el rai d’una queixalada. Hans vol
posar el timó al vent, per tal de fugir d’aquest veïnat tan perillós; però, a l’altra banda, veu altres enemics no menys temibles:
una tortuga de quaranta peus d’amplada i una serp de trenta de llargada, que enarbora el seu cap, enorme, per damunt de les
ones.
En la llunyania, els núvols semblen grosses boles de cotó apilotades en un desordre pintoresc, s’inflen a poc a poc i perden, en
nombre, el que guanyen en volum. La seva pesantor és tan gran que no poden desenganxar-se de l’horitzó, però amb la
bufada dels altres corrents es fonen de mica en mica, s’enfosqueixen i presenten, ben aviat, una única capa d’aspecte
temible…
Jules Verne, Viatge al centre de la Terra, 1864.
• Completa en el quadre següent les característiques de l’interior de la Terra, segons Jules Verne.
Existeixen? (sí o no) Característiques
Relleu
Aigües
Clima
Vegetació
Fauna
• Respon les preguntes següents:

– Coincideix la imatge que Jules Verne presenta de l’interior de la Terra amb la del teu llibre de text? Per què?

– Seria possible viatjar al centre de la Terra? Argumenta la resposta.

• Busca informació en el teu llibre de text i digues el nom d’aquestes capes de la Terra:
a) La més profunda
b) La més superficial
c) La que té més temperatura
• Completa les frases següents:
– La major part de l’escorça està coberta per
– L’escorça està formada per diferents peces anomenades
2

Nom: Curs: Data:
Les formes del relleu (II)

1 Identifica sobre el dibuix les formes de relleu continental, costaner i submarí que hi apareixen.
2 Completa la taula següent amb les formes del relleu que has identificat en el dibuix.
Tipus de relleu
Concepte Definició (continental,
costaner o submarí)
Muntanya Continental
2

Nom: Curs: Data:
Mapamundi físic
1 En el mapa físic, acoloreix les estructures de relleu amb els colors que et suggerim.
2 Identifica els cercles sobre el mapa fent servir com a base la llegenda.
2
REFORÇ I SUPORT
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
L’interior de la Terra
1 Llegeix el text següent i respon les preguntes de sota.
Era difícil distingir de quina muntanya ascendia aquell núvol; aviat es va saber que del mont Vesuvi. El núvol s’assemblava
molt a un pi perquè, després d’elevar-se en forma de tronc, desplegava en l’aire les branques; crec que era arrossegat per
un sobtat corrent d’aire i que, quan aquest ascendia, el núvol, vençut pel seu propi pes, es dilatava i s’estenia, i apareixia unes
vegades blanc, altres vegades negrós o de colors diferents, segons si estava més recarregat de terra o de cendres. El dia
apuntava per totes bandes, però aquí seguia sent nit, i nit més tancada, més tenebrosa que totes les altres nits. A més, vèiem
que el mar es retirava com si fos rebutjat per les sacsejades. La platja, per tant, era més ampla, i sobre la sorra que havia
quedat en sec es veien nombrosos peixos. A l’altra banda podia contemplar-se un núvol vermell veritablement horrible, solcat
per focs ràpids i centellejants que deixaven escapar llargues flamarades, semblants a llampecs.
PLINI EL JOVE, Descripció de l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC (adaptat).
• Quin fenomen descriu l’historiador romà Plini el Jove? On va passar?

• Com creus que van interpretar en aquella època aquest fenomen? Per què?

• Com l’interpretem ara?

2 Analitza aquest mapa i contesta les preguntes de sota.
• En quin hemisferi hi ha la major part de la superfície

continental, en el nord o en el sud?

• Quins són els sis continents? Quin percentatge de la

superfície terrestre ocupen?

• Quins oceans banyen cada continent?

Fitxa 5
3 Respon les preguntes següents sobre les capes de la Terra:

• Ordena de l’1 al 3 les capes de la Terra de fora a dins.
• Escorça • Nucli • Mantell
• Quina és la capa més profunda?
• En quina part es localitza el magma?
• En quina part es localitzen els fons oceànics?
• Completa les oracions següents:
La capa més externa del planeta és
En aquesta capa hi ha els
El nucli de la Terra està compost per
4 Analitza el mapa i respon les preguntes de sota.
• En quines zones són més freqüents els terratrèmols i volcans?

• Quines són les grans plaques que hi ha a la Terra? Enumera-les.

• En quina placa hi ha la península Ibèrica?

• Les Canàries són la mateixa placa que la Península?

• On són les principals zones de col·lisió entre plaques?

2
Més competent
Nom: Curs: Data:
Alfred Wegener i la deriva dels continents

1 Llegeix el text següent i respon les preguntes de sota .
En contra de totes les bases de coneixement anteriors, un meteoròleg alemany va causar una agitació en el món de la
geologia amb la seva aventurada teoria sobre la naturalesa de la superfície de la Terra. El 1915, Alfred Wegener va publicar Die
Enstehung der Kontinente und Ozeane (‘Formació dels continents i els oceans’, publicat en castellà amb el títol El origen de los
continentes y océanos), en què afirma que el sortint del Brasil i la depressió de la part sud-oest d’Àfrica encaixen
perfectament, com si fossin peces d’un trencaclosques. Sostenia que els dos continents havien estat units en el passat i que
posteriorment s’havien separat. Per mostrar més proves del desplaçament dels continents, o «deriva» continentent, tal com es
va traduir la paraula alemanya original, Wegener va fer referència als fòssils d’un mesosaure, un rèptil de 270 milions d’anys
d’antiguitat que només es va trobar a l’est de l’Amèrica del Sud i a l’oest d’Àfrica. La majoria dels geòlegs de la seva generació
explicaven aquestes similituds suposant que hi havia un pont de terra que els connectava i que posteriorment s’havia
enfonsat al fons de l’oceà. No obstant això, Wegener creia que les restes d’ossos del mesosaure s’havien trobat en llocs tan
distants perquè aquestes regions s’havien separat feia uns 125 milions d’anys, cosa que havia provocat que se separessin
lentament els grups de fòssils del mesosaure. Els continents que coneixem actualment formaven abans un únic
supercontinent, al qual va anomenar Pangea.
El meteoròleg no sabia amb certesa com s’havien mogut aquests blocs enormes, però va suggerir que la força centrífuga de la
Terra i la força gravitacional del Sol i la Lluna els podrien haver impulsat per l’escorça oceànica. Molts geofísics rellevants
estaven convençuts que aquests mecanismes no eren suficients per produir aquest desplaçament. Malgrat tot, el 1929, Arthur
Holmes, d’Anglaterra, partidari d’aquesta teoria, va suggerir que el flux convectiu de la roca escalfada del mantell situat sota
l’escorça podria proporcionar la força motriu necessària, és a dir, que quan el material rocós que hi ha a les profunditats del
mantell s’escalfa, es torna menys dens i puja a la superfície, on es refreda i s’enfonsa; posteriorment torna a escalfar-se i puja
novament.
Sense cap altra prova d’aquest tipus de mecanisme, la teoria de la deriva va aconseguir atreure pocs adeptes.
Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units (http://www .nationalacademies .org/)
• Fes una llista amb el vocabulari que no coneguis i consulta’l en un diccionari o enciclopèdia.
• Com es diu l’obra en què Wegener va exposar la seva teoria revolucionària?

• Per què creus que va ser minoritàriament acceptada?

• Què pensaven altres estudiosos del tema?

• Enumera les evidències que va fer servir Wegener per argumentar la seva teoria. Opines que totes tenen la mateixa
validesa?

• Com explicava Holmes el desplaçament de les plaques? Per què és important aquesta idea?

• Mira d’explicar per escrit i amb paraules teves la teoria de la deriva, de manera que puguin comprendre-la amb facilitat els
teus companys.

2
REFORÇ I SUPORT
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Les formes del relleu

1 Observa la fografia i contesta les preguntes següents.
• Quantes formes de relleu diferents distingeixes?

• Podries anomenar-les?

• En coneixes alguna més?

2 Observa la fitxa 3 (Les formes del relleu II) i completa el quadre amb els noms de les principals formes del relleu.
Relleu continental Relleu costaner Relleu submarí
3 Assenyala les frases correctes, i converteix les incorrectes en correctes:

• El relleu terrestre és igual en continents i oceans.
• El relleu del fons dels oceans i el continental és accidentat i divers.
• El relleu presenta diferents formes en els continents i en el fons oceànic.
• El litoral té les seves pròpies formes del relleu.
• Les deformacions i rugositats de l’escorça terrestre formen el relleu.
Fitxa 7
4 Relaciona la definició (esquerra) amb el concepte que li correspongui (dreta).

a) Serralada submergida 1. Depressió
b) Esquerdes profundes i extenses a la plana abissal 2. Dorsal oceànica
c) Superfícies per sota del nivell del mar 3. Muntanya
d) Terrenys elevats i de gran pendent 4. Fossa marina
5 Escriu els noms de les principals formes de relleu i després situa-les en el mapa.
Sistemes
Altiplans Planes Illes Penínsules
muntanyosos
Europa
Àsia
Àfrica
Amèrica
Oceania

6 Assenyala quines de les formes següents pertanyen al relleu submarí:

• Fosses • Golfs
• Valls • Dorsals
• Planes • Plataformes continentals
• Deltes • Conques oceàniques
2
APROFUNDEIX EN…
Fitxa 8
ELS TERRATRÈMOLS I LA NOSTRA HISTÒRIA
Nom: Curs: Data:
Els terratrèmols han estat sovint molt importants en el curs d’esdeveniments històrics, encara que de vegades la seva
influència passa desapercebuda o tendeix a oblidar-se. Altres cops, són els testimonis històrics els que permeten registrar
que hi ha hagut un terratrèmol.
A vegades, la mitologia, els textos religiosos (bíblics o de qualsevol mena), són un registre de terratrèmols i catàstrofes
naturals, interpretades com a càstigs divins o manifestacions del poder d’éssers sobrenaturals (per exemple, la idea de
Diluvi Universal, present en gairebé totes les religions).
ELS TERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTS REGISTRATS
Magnitud (Richter) Lloc Any

9,5 Valdivia, Xile 1960
9,3 Aceh, Indonèsia 2004
9,2 Prince William Sound, Alaska, Estats Units 1964
9,0 Kamtxatka, Rússia 1952
9,0 Prefectura de Miyagi, Japó 2011
9,0 Arica, Xile (el 1868 era Perú) 1868
9,0 Michoacán, Mèxic 1858
9,0 Lisboa, Portugal 1755
8,9 Aceh, Indonèsia 2012
8,8 Cobquecura, Xile 2010
QÜESTIONS
1 Amb l’ajuda d’un mapa de plaques tectòniques, localitza on es van produir aquests terratrèmols.
2 En quin lloc de les plaques tectòniques es produeixen els terratrèmols? Com expliques aquests fenòmens?
ELS TERRATRÈMOLS MÉS IMPORTANTS REGISTRATS
Lloc Any Comentari

Buyin Zara (Iran) 3000 aC S’estima que és el primer terratrèmol del qual es té constància (per arqueologia).
Ugarit (Síria) 2000 aC Primera menció històrica d’un sisme submarí.
Israel c.1900 aC Podria ser responsable de la destrucció bíblica de Sodoma i Gomorra.
Santorí (mar Egeu) 1410 aC Explosió del volcà i tsunami que arrasa Creta.
Moren molts espartans. Va provocar l’aixecament dels ilotes, que precedeix la guerra
Esparta (Grècia) 464 aC
del Peloponès.
Rodes 223 aC Destrueix el colós de Rodes, una de les set meravelles del món.
QÜESTIONS
1 Resumeix breument com els terratrèmols i els sismes submarins han estat importants per als esdeveniments històrics i
per al desenvolupament de llegendes, mites i fins i tot qüestions religioses.
2 Investiga a Internet altres moviments sísmics que hagin pogut ser importants o que s’hagin reflectit per algun motiu en
la Història.
2
APROFUNDEIX EN...
Fitxa 9
L'EVOLUCIÓ FUTURA DE LA TERRA
Nom: Curs: Data:
A partir de la teoria de la deriva dels continents, enunciada a principis del segle XX per Alfred Wegener, els científics han pogut
establir quina serà l’evolució de la Terra en el futur.
LECTURA
La teoria de la tectònica de plaques demostra que les rica al llarg de la falla de San Andrés i lliscaria cap al
plaques de la litosfera continuen movent-se, fet pel nord. Amèrica i Àfrica s’acostarien, fet que provocaria
qual d’aquí a molts segles la Terra tindrà un aspecte l’aparició d’una important cadena costanera a Amèri-
completament diferent de l’actual. La clau d’aquesta ca. Austràlia col·lidiria amb Indonèsia i formaria una
evolució és el que farà el continent americà. Les pri- cadena muntanyosa costanera de grans proporcions.
meres teories (model d’extraversió) indicaven que En aquest model es preveu que els continents s’expan-
Amèrica es desplaçava cap a l’oest, de manera que dirien durant uns 100 milions d’anys més. Arribats a
l’oceà Pacífic acabaria sent subduït sota les plaques aquest punt, començarien un nou procés de reunió
americanes i asiàtiques. Per contra, actualment (model continental que conduiria al cap d’uns 250 milions
d’introversió) es creu que és més probable que Amè- d’anys a la formació d’una nova Pangea.
rica reverteixi el seu desplaçament actual i es desplaci En el model d’extraversió es planteja que Àsia i Amè-
cap a Europa i Àfrica, subduint l’oceà Atlàntic. rica acabarien col·lidint, de manera que es formaria el
Àfrica es dividiria en dues regions al llarg del Rift Va- continent d’Amàsia, i que Àfrica evolucionaria cap a
lley, una gran fractura geològica de gairebé 5.000 km, l’Índic. La part separada d’Àfrica (Àfrica oriental i Ma-
cosa que provocaria la separació de l’est d’Àfrica des dagascar) acabaria col·lidint amb Àsia. Aquest model
de Moçambic a Djibouti, juntament amb Madagascar. planteja que cada 500 milions d’anys es formaria una
Una altra conseqüència d’aquests moviments seria que Pangea, un supercontinent que englobaria gairebé la
l’Antàrtida es mouria cap al nord i es fondria el gel totalitat de la terra emergida.
del seu inlandsis, cosa que provocaria un augment
del nivell del mar, que alguns científics pensen que
podria ser de prop de 100 metres; això modificaria de
manera substancial el perfil de les costes actuals dels
continents i provocaria un canvi climàtic.
En el model d’introversió, el Mediterrani desapareixe-
ria i s'hi formaria una enorme cadena muntanyosa de
l’entitat de l’Himàlaia; Califòrnia se separaria d’Amè-
QÜESTIONS
1 En grup, enganxeu un mapamundi a sobre d’un cartró o una cartolina i retalleu els continents.
• No us oblideu de l’Antàrtida. Recordeu que hi ha dues parts que heu separar: la Baixa Califòrnia i el Rift Valley. Per situar-los,
us recomanem que busqueu informació de per on discorren aquestes dues grans falles tectòniques.
• Intenteu representar com quedarien els continents en el seu moment de màxima expansió seguint les idees de cadascun
dels dos models proposats.
• Representeu, de la mateixa manera, com creieu que seria la Pangea que resultaria d’aquests moviments.
• Recolliu imatges del vostre treball (fotografies, dibuixos, cartells, etc.) i exposeu-les a classe.
2 Un dels grans fenòmens que acompanyen els fenòmens geològics són les glaciacions. Completarem la informació del
nostre treball sobre aquest tema. Busqueu informació sobre les glaciacions, la seva alternança en la prehistòria i com
afecten el medi físic i l’evolució humana.
2 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 L’estructura interior de la Terra es divideix en... 7 Un volcà és…

a. Mantell inferior, mantell superior i nucli. a. Una fractura que hi ha en els materials rígids de
b. Hidrosfera, litosfera i magma. l’escorça terrestre.
c. Escorça, mantell i nucli. b. Una esquerda en l’escorça terrestre per la qual

s’expulsen materials de l’interior de la Terra.
2 Els tres oceans més grans de la Terra són... c. Una ondulació que hi ha en els materials rígids de
l’escorça terrestre.
a. Pacífic, Atlàntic i Àrtic.
b. Pacífic, Atlàntic i Índic. 8 L’epicentre d’un terratrèmol és…
c. Pacífic, Atlàntic i Antàrtic. a. El punt interior de la Terra on s’origina el
terratrèmol.
3 Els altiplans són…
b. Una tremolor brusca de la superfície terrestre,
a. Planes elevades. provocada pels moviments de les falles.
b. Terrenys plans de poca altitud. c. El punt de la superfície terrestre més proper a
c. Terrenys situats a menys altitud que les terres l’hipocentre.
que els envolten.
9 L’erosió és…
4 Un istme és… a. El dipòsit dels materials arrencats pels agents
a. Una porció de terra envoltada d’aigua per tots els externs.
costats menys per un. b. L’arrossegament dels materials arrencats pels
b. El que uneix una península al continent. agents externs.
c. Un terreny costaner rocós, alt i escarpat. c. El procés pel qual les roques es trenquen, es
fragmenten i es dissolen.
5 El talús continental és...
10 En el naixement d’un riu…
a. Una gran serralada submergida que hi ha a les
planes abissals. a. El riu té poc pendent i poca força, perquè és molt
petit fins que arriben els afluents.
b. Un altiplà que descendeix des de la costa fins als
200 m de profunditat. b. L’aigua circula ràpidament, arrencant materials i
excavant canyons i valls.
c. Una franja amb fort pendent que uneix la
plataforma continental i la plana abissal. c. Els materials es dipositen ràpidament i mai no és
tan profund com en el curs mitjà.
6 Una falla és…
a. Una fractura que hi ha en els materials rígids de
l’escorça terrestre.
b. Una ondulació que hi ha en els materials poc
rígids de l’escorça terrestre.
c. El xoc de dues plaques tectòniques.
1. c, 2. b, 3. a, 4. b, 5. c, 6. a, 7. b, 8. c, 9. c, 10. b
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat dels conceptes següents: (1 p.)

• Arxipèlag:
• Falla:
• Magma:

• Duna:

• Ones sísmiques:
2 Enumera els cinc oceans i assenyala'n les característiques. (1 p.)
Oceà Característiques
3 Explica l’estructura interior de la Terra, assenyalant les característiques de les seves tres capes. (1 p.)
4 Completa aquest dibuix sobre el relleu terrestre i costaner, enumerant-ne les parts i descrivint-ne les principals
característiques. (1,5 p.)

Posa el dibuix mut de

les principals formes
del relleu terrestre
(Doc. 5), només la pàg.

34, no la 35 (508737)

CONTROL B
5 Explica la teoria de la tectònica de plaques. (1 p.)
6 Explica què són els volcans, les seves característiques i com es produeixen les erupcions volcàniques. (1 p.)
7 Completa aquesta taula sobre les fases de la modificació del relleu terrestre. (1 p.)
Fases Característiques
8 Explica com influeix l’ésser humà en el relleu. (1,5 p.)
9 Identifica les formes del relleu d’aquestes dues imatges. Quin és el seu agent extern erosiu i com actua? (1 p.)
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat d’aquests conceptes: (1 p.)

• Dorsal oceànica:

• Plec:

• Epicentre:

• Canyó:

• Xemeneia:
2 Completa aquest diagrama sobre l’estructura interior de la terra i

assenyala les característiques de cada part. (1,5 p.)
1

2
3

4

3 Explica com són les diverses parts del relleu submarí. (1 p.)
4 Explica que són els plecs i les falles, i l’origen de les muntanyes a partir dels xocs de plaques. (1 p.)
CONTROL A
5 Interpreta aquest diagrama identificant-ne les parts. (1 p.)
6 Explica de quina manera actua l’aigua com a agent extern de modificació del relleu, i enuncia quins són els altres tres
agents. (1 p.)
7 Identifica en aquesta imatge quin agent erosiu extern ha actuat, com s’anomena aquest accident geogràfic i com s’ha
format. (1 p.)
8 Explica com influeix el relleu sobre l’ésser humà. (1 p.)
9 Explica, a partir d’aquesta imatge, la incidència de l’ésser humà sobre el relleu. (1,5 p.)
Activitats
Control B Control A
Analitzar i identificar les formes de representació del nostre

planeta: el mapa, i localitzar espais geogràfics i llocs en un 2, 3, 5, 6 9
mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.
Tenir una visió global del medi físic espanyol, europeu i

4, 9 2, 3, 4, 5, 7
mundial, i de les seves característiques generals.
Ser capaç de descriure les peculiaritats del medi físic

1, 7, 8, 9 1, 4, 6, 7, 8
europeu.
Localitzar en el mapamundi físic les principals unitats del

relleu mundials i els grans rius. Localitzar en el globus terraqüi
2, 4 3
les grans zones climàtiques i identificar-ne les
característiques.
control B
1 • Arxipèlag: conjunt d’illes pròximes. Plataforma continental: superfície inclinada suaument que
• Falla: fractura de l’escorça terrestre produïda per la descendeix fins a 200 m de profunditat.
pressió de les forces internes de l’escorça terrestre sobre Talús continental: zona de fort pendent en la qual acaba la
els materials rígids. plataforma continental.
• Magma: materials molt calents de l’interior de la Terra. 5 Segons aquesta teoria, l’escorça terrestre està formada per
• Duna: terreny sorrenc format per les partícules que el plaques tectòniques de pocs quilòmetres de gruix que estan
vent ha arrencat a les roques. en moviment constant a causa de les forces internes de la
• Ones sísmiques: ones que es propaguen pels terratrèmols Terra. En el seu desplaçament, de vegades xoquen entre si, i
o sismes. pot passar que una placa penetri sota una altra cap a
l’interior de la Terra, on la temperatura elevada fon les
2 L’oceà Pacífic, que banya Amèrica, Àsia i Oceania. És el més
roques i les transforma en magma.
gran, ocupa un terç de la superfície terrestre.
6 Els volcans són esquerdes a l’escorça terrestre per les quals
L’oceà Atlàntic, que banya les costes d’Amèrica, Àfrica i
s’expulsen materials de l’interior de la Terra a temperatures
Europa. És el segon oceà més extens i el menys profund.
elevades. En general, es localitzen a les zones de contacte de
L’oceà Índic es troba entre Oceania, Àsia i Àfrica. S’ha les plaques tectòniques, perquè són la part més fràgil de
establert el meridià 20º E com a límit amb l’oceà Atlàntic i el l’escorça terrestre. Els volcans dorments romanen en repòs
meridià 147º E com a límit amb l’oceà Pacífic. durant molt de temps. En canvi, els volcans actius estan en
3 Des de la superfície de la Terra fins a l’interior hi ha tres constant activitat.
capes concèntriques: l’escorça, que és la capa més Les erupcions volcàniques es produeixen quan un augment
superficial i ocupa l’1% de la Terra; el mantell, que és la capa de la pressió que exerceix el mantell sobre l’escorça
intermèdia i està formada pel magma, que ocupa el 85% del terrestre provoca que el magma ascendeixi per la xemeneia
volum de la Terra, i el nucli, que és la capa més profunda i es del volcà. El magma surt a la superfície terrestre a través del
divideix en nucli exterior, líquid, i nucli interior, sòlid. cràter. Els materials expulsats poden ser sòlids, com les
4 Les muntanyes: són terrenys elevats amb forts pendents. cendres, líquids, com la lava, i diferents tipus de gasos.
Poden estar aïllades o agrupades en serres, sistemes o 7 Erosió: és el procés pel qual les roques es desgasten, es
serralades. fragmenten o es dissolen.
Vall: són els terrenys situats entre muntanyes. Transport: és l’arrossegament dels fragments arrencats per
Altiplà: són planes elevades. l’erosió.
Plana: són terrenys plans de poca altitud. Sedimentació: és el dipòsit dels materials erosionats i
transportats.
Platja: costa baixa.
8 Els éssers humans extraiem del medi natural nombrosos
Penya-segat: terreny rocós tallat de forma vertical, alt i
recursos (aliments, energia o matèries primeres), i amb les
escarpat.
nostres activitats modifiquem el relleu. Per exemple, a través
de l’explotació de mines a cel obert, amb la construcció de 6 L’aigua actua sobre el relleu de diferents maneres. Les aigües
túnels per travessar muntanyes o l’edificació d’un port. Els d’un riu modifiquen el relleu de manera diferent en cada
efectes d’aquestes activitats són definitius, de manera que tram: en el naixement, com que el riu discorre molt
és important que es tinguin en compte les conseqüències ràpidament, arrenca materials i excava canyons profunds i
que tindran abans de posar-les en pràctica. valls estretes; en el curs mitjà, com que l’aigua discorre a
9 La imatge de l’esquerra és una muntanya erosionada per menys velocitat, erosiona menys i transporta els materials
l’aigua de la pluja que dissol les roques calcàries i forma que havia arrencat en el seu naixement, i en el tram final,
paisatges amb solcs entre les roques. l’aigua corre tan lenta que gairebé no erosiona i es produeix
la sedimentació dels materials.
La imatge de la dreta és un canyó excavat per un riu en el
seu naixement, on el pendent és molt pronunciat i l’aigua Les aigües del mar transformen el relleu mitjançant les
discorre molt ràpidament. onades i els corrents marins que desgasten les costes.
Els altres agents erosius són la temperatura, el vent i els
éssers vius.
control A
7 És una duna que s’ha format per l’acumulació de fins
sediments arrossegats pel vent.
1 • Dorsal oceànica: serralada submergida.
8 El poblament de la Terra és desigual, perquè els éssers
• Plec: ondulació de la superfície terrestre provocada per la
humans estan condicionats pel relleu. Així doncs,
pressió de les forces internes de l’escorça terrestre sobre
s’estableixen preferentment en llocs propers als cursos
els materials poc rígids.
d’aigua, en regions en què el clima afavoreix el
• Epicentre: punt de la superfície terrestre més pròxim a desenvolupament de la vida i en relleus que faciliten les
l’hipocentre. activitats humanes. Per això, la major part de la població viu
• Canyó: paisatge excavat per les aigües d’un riu. a prop de la costa per sota dels 500 m d’altitud.
• Xemeneia: conducte d’un volcà pel qual ascendeix el 9 Els éssers humans extraiem del medi natural nombrosos
magma. recursos (aliments, energia o matèries primeres), i amb les
2 Des de la superfície de la Terra fins a l’interior hi ha tres de l’explotació de mines a cel obert, amb la construcció de
capes concèntriques: l’escorça, que és la capa més túnels per travessar muntanyes o l’edificació d’un port. Els
superficial i ocupa l’1% de la Terra; el mantell, que és la capa efectes d’aquestes activitats són definitius, de manera que
intermèdia i està formada pel magma, que ocupa el 85% del és important que es tinguin en compte les conseqüències
volum de la Terra, i el nucli, que és la capa més profunda i es que tindran abans de posar-les en pràctica.
divideix en nucli exterior, líquid, i nucli interior, sòlid.
3 La plataforma continental és una superfície inclinada
suaument que descendeix fins a uns 200 m de profunditat i
acaba en una zona de fort pendent anomenada talús
continental.
La plana abissal és una immensa superfície que constitueix
el fons marí i que es troba entre 3.000 i 7.000 m
de profunditat. Sol haver-hi serralades submergides que
s’anomenen dorsals oceàniques. Els cims més elevats de les
dorsals poden sobresortir de l’aigua i formen illes.
Les fosses marines són esquerdes profundes i extenses que
s’obren a la plana abissal.
4 Si les forces internes de l’escorça terrestre pressionen sobre
els materials poc rígids, la superfície terrestre s’ondula i
s’originen els plecs. Algunes muntanyes s’han format per
aquest motiu.
En canvi, si les forces internes actuen sobre materials rígids,
l’escorça s’esquerda i es produeixen fractures que
s’anomenen falles. Uns blocs de terreny s’aixequen i formen
muntanyes i altiplans, mentre que d’altres s’enfonsen i
donen lloc a valls i planes.
5 L’hipocentre és el punt interior de la Terra en què s’origina un
terratrèmol. L’epicentre és el punt de la superfície terrestre
més pròxim a l’hipocentre.
de competències
Nom: Curs: Data:
Encara falta molt temps perquè arribin les vacances d’estiu, però la teva família vol que siguin unes vacances molt
especials i cal començar a preparar-les. Platja o muntanya? Espanya o l’estranger? Les opinions estan dividides, però tots
esteu d’acord que voleu estar en contacte amb la natura i gaudir-ne. La teva opinió serà molt important en la decisió final,
perquè acabes d’estudiar la unitat del relleu i pots aconsellar-los gràcies al que has après.
1 La teva família s’ha reunit davant d’aquest mapa físic del món que els has ensenyat i et plantegen algunes preguntes.
Analitza el mapa i resol els seus dubtes.
• Quin és el cim més elevat de la península Ibèrica? I el d'Espanya?
• Quin és el cim més elevat del món? En quina serralada es localitza?
• Quin mar hem de travessar si volem anar en vaixell des de la península ibèrica fins a la desembocadura del riu Nil per visitar
Egipte?
• Quin oceà hauríem de travessar si volguéssim passar les vacances a les illes Canàries?
2 Al teu germà petit li agradaria visitar un volcà com el que ha vist en una pel·lícula, però no sap si n’hi ha cap a Espanya.
Explica-li bé què són els volcans i com es produeixen les erupcions volcàniques.
PROVA 1
3 Entra en aquesta pàgina web i esbrina si efectivament hi ha volcans a Espanya, anota el nom de les zones volcàniques
que s’hi esmenten i explica a la teva família en quines hi ha hagut erupcions en els últims 10.000 anys.
http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Geofisica/
volcanologia/C20_ERUPCIONES_HISTORICAS.htm
4 El teu pare prefereix anar a una platja a descansar i fer submarinisme, però gairebé no sap res del relleu submarí. Amb
l’ajuda d’aquest dibuix, anota-hi el nom de les formes del relleu submarí i explica al teu pare les característiques de
cadascuna.
Serra
Muntanya
Serralada
Vall
Altiplà
Cap
Plana Golf
Istme
Península
Platja
Illa
Penya-segat
5 La teva mare vol anar a fer senderisme i conèixer una muntanya de

la qual ha vist aquesta fotografia. Explica-li què són les falles i els
plecs i com es formen les muntanyes. Observa la fotografia i
explica-li a la teva mare quin agent ha erosionat i modelat la
muntanya que vol visitar.
6 Sigui on sigui on aneu, haureu de ser respectuosos amb la natura. Fes un breu resum per a la teva família explicant-los
amb exemples com influeix l’ésser humà en el relleu i per què és important que tinguem en compte les conseqüències
de les nostres activitats sobre el paisatge.
Competències que s'avaluen Criteris d’avaluació Activitats
Competència comunicativa, Ser capaç de descriure les peculiaritats

lingüística i audiovisual del medi físic europeu.
Localitzar en el mapamundi físic les
principals unitats del relleu mundials i 1, 2, 3, 4, 5, 6,
els grans rius. Localitzar en el globus
terraqüi les grans zones climàtiques i
identificar-ne les característiques.
Competència en el coneixement i Tenir una visió global del medi físic

la interacció amb el món físic espanyol, europeu i mundial, i de les
seves característiques generals. 1, 2, 3, 5, 6
Ser capaç de descriure les peculiaritats
del medi físic europeu.
Competència en autonomia, Tenir una visió global del medi físic

iniciativa personal i emprenedoria espanyol, europeu i mundial, i de les
seves característiques generals. 1, 3, 5, 6
Ser capaç de descriure les peculiaritats
del medi físic europeu.
1 El Mulhacén (3.479 m) . El Teide (3.715 m). profunditat. Sol haver-hi serralades submergides que
s’anomenen dorsals oceàniques. Els cims més elevats de les
• L’Everest (8.850 m), que és a la serralada de l’Himàlaia.
dorsals poden sobresortir de l’aigua i formen illes.
• El mar Mediterrani.
Les fosses marines són esquerdes profundes i extenses que
• L’oceà Atlàntic. s’obren a la plana abissal.
2 Els volcans són esquerdes a l’escorça terrestre per les quals 5 Si les forces internes de l’escorça terrestre pressionen sobre
s’expulsen materials de l’interior de la Terra a temperatures els materials poc rígids, la superfície terrestre s’ondula i
elevades. En general, es localitzen a les zones de contacte de s’originen els plecs. Algunes muntanyes s’han originat per
les plaques tectòniques, perquè són la part més fràgil de aquest motiu.
l’escorça terrestre. Els volcans dorments estan en repòs
En canvi, si les forces internes actuen sobre materials rígids,
durant molt de temps. En canvi, els volcans actius estan en
l’escorça s’esquerda i es produeixen fractures que
constant activitat.
s’anomenen falles. Uns blocs de terreny s’aixequen i formen
Les erupcions volcàniques es produeixen quan un augment muntanyes i altiplans, mentre que d’altres s’enfonsen i
de la pressió que exerceix el mantell sobre l’escorça donen lloc a valls i planes.
terrestre provoca que el magma ascendeixi per la xemeneia
El canyó del riu Lobos (Sòria), que és el paisatge de la imatge,
del volcà. El magma surt a la superfície terrestre a través del
ha estat excavat per l’aigua d’un riu.
cràter. Els materials expulsats poden ser sòlids, com les
cendres, líquids, com la lava, i diferents tipus de gasos. 6 Els éssers humans extraiem del medi natural nombrosos
recursos (aliments, energia o matèries primeres), i amb les
3 Illes Canàries, la comarca de la Garrotxa (Girona), Cabo de
Gata (Almeria), Cofrents (València), els Columbrets (Castelló) i
de l’explotació de mines a cel obert, amb la construcció de
Campo de Calatrava (Ciudad Real). Només a la Garrotxa i a
túnels per travessar muntanyes o l’edificació d’un port. Els
les Canàries hi ha hagut erupcions durant els últims 10.000
efectes d’aquestes activitats són definitius, de manera que
anys.
és important que es tinguin en compte les conseqüències
4 La plataforma continental és una superfície inclinada que tindran abans de posar-les en pràctica
suaument que descendeix fins a uns 200 m de profunditat i
acaba en una zona de pendent fort anomenada talús
continental.
La plana abissal és una immensa superfície que constitueix
el fons marí i que es troba entre 3.000 i 7.000 m de
de l’alumne
Pàg. 31 Pàg. 36
Interpreta la imatge 3 Fes-ho així.

• A prop d’Islàndia. Es va formar a conseqüència d’una erupció • Amèrica: Aconcagua, als Andes. Europa: Mont Blanc, als
volcànica submarina. Alps. Àsia: Everest, a l'Himàlaia. Àfrica: Kilimanjaro, a les
• Una muntanya, un cràter volcànic, una plana litoral, un penya- muntanyes Mitumba. Oceania: mont Cook, a Nova Zelanda.
segat. • A la costa oest.
• Per ser un autèntic laboratori en què els científics estudien la
• Perquè està a molta altitud.
formació d’un ecosistema.
• R. M. Les illes Canàries tenen un origen volcànic. • R. M. Illes: Madagascar (Àfrica), Austràlia (Oceania), Sri
Lanka (Àsia), Taiwan (Àsia), Cuba (Amèrica). Golfs: de Mèxic
Com ho sabem? (Amèrica), de Bengala (Àsia), d'Arica (Amèrica), d'Alaska
(Amèrica), de Guinea (Àfrica). Caps: Guardafui (Àfrica),
• Conèixer l'activitat volcànica pot ajudar a preveure les Lopatka (Àsia), Leeuwin (Austràlia), Finisterre (Europa),
erupcions i evitar les conseqüències catastròfiques que poden Corrientes (Amèrica).
provocar.
• Els Alps Escandinaus, la Gran Plana Europea, els Carpats,
la península Balcànica, el mar Mediterrani, la plana del
Pàg. 32 desert de Líbia, l'altiplà de Darfur, les muntanyes Mitumba,
la plana del desert de Kalahari, el cap de Bona Esperança.
1 Interpreta els dibuixos.

• Nucli (3.100 km), mantell inferior (2.200 km), mantell
superior (640 km), escorça (70 km). Pàg. 38
• L'escorça continental és la que forma els continents, les Claus per estudiar
terres emergides. L'escorça oceànica és la que està • Afirma que l'escorça terrestre està formada per plaques
submergida sota els oceans. tectòniques de pocs quilòmetres de gruix que estan en
constant moviment a causa de les forces internes de la Terra,
com si fossin les peces d'un trencaclosques.
Pàg. 33
• Placa tectònica: estructura sòlida de pocs quilòmetres de gruix
que forma l'escorça terrestre. Plec: ondulació d'una placa
Claus per estudiar
tectònica. Falla: fractura d'una placa tectònica.
• Està formada per capes concèntriques, de l'interior a l'exterior:
PENSA. Ja no hi hauria terratrèmols ni es crearien nous sistemes
nucli, mantell i escorça.
muntanyosos.
• Oceans: Pacífic, Atlàntic, Glacial Antàrtic, Glacial Àrtic, Índic.
4 Interpreta el mapa.

Continents: Amèrica, Europa, Àfrica, Àsia, Oceania, Antàrtida
• La Península és a la placa euroasiàtica, i Canàries a la
PENSA. Oceania, oceà Índic, Àfrica, oceà Atlàntic, Amèrica.
placa africana.
• En el límit entre plaques.
Pàg. 35
Pàg. 40
Claus per estudiar
• Plana: terreny pla de poca altitud. Vall: terreny enfonsat situat 5 Expressió escrita.

entre muntanyes. Depressió: terreny situat a menys altitud que R. Ll.
les terres que l'envolten. Golf: entrada del mar a la costa. Cap:
tram de litoral que s'endinsa en el mar. Dorsal oceànica: gran
serralada submergida. Fossa marina: esquerda profunda i • L'hipocentre és el punt de l'interior de la Terra en què es
extensa a la plana abissal. Talús continental: zona de fort produeix un terratrèmol. L'epicentre és el punt de la
pendent en el relleu submarí. superfície terrestre més proper a l'hipocentre.
PENSA. En tots dos hi ha planes, zones enfonsades (depressions

Claus per estudiar
o fosses) i serralades muntanyoses.
• Volcà: esquerda a l'escorça terrestre per la qual s'expulsen
materials de l'interior de la Terra a temperatures elevades.
• Té zones planes (plana abissal) i zones accidentades (talús Cràter: obertura a l'escorça terrestre per la qual surt a l'exterior
continental, dorsal oceànica). el magma. Magma: materials molt calents de l'interior de la
• Dorsals oceàniques. Terra. Lava: materials líquids expulsats de l’interior de la Terra.
• La península està unida a terra per una banda, l'illa no. Xemeneia: conducte pel qual ascendeix el magma en un volcà.
• L'altiplà està elevat.
• Els terratrèmols es formen a conseqüència del xoc de les Claus per estudiar
plaques, els moviments volcànics o les erupcions volcàniques.
• A prop de la costa o en valls i planes de l'interior pròximes
Les sacsejades que es generen en aquestes situacions es
a rius i amb terres fèrtils per a l'agricultura en què és fàcil
propaguen en totes les direccions i fan moure l’escorça
la construcció de vies de comunicació.
terrestre.
• A causa de la temperatura.
PENSA. Pot tenir efectes catastròfics, destruir poblacions
senceres i produir una gran mortaldat. • Dificulta les comunicacions i el cultiu.
7 Utilitza les TIC. PENSA. R. Ll. Per exemple, la construcció de ponts o la dessecació
Es va produir un terratrèmol submarí causat per un de terres pantanoses.
desplaçament en les plaques que va originar un tsunami amb
onades de fins a 40 metres. Va afectar sobretot el Japó i, en Pàg. 45
menor mesura, Nova Zelanda, Austràlia, Rússia, Guam, les
Filipines, Indonèsia, Papua Nova Guinea, Nauru, Hawaii, les Fes-ho
10 així.
illes Mariannes del Nord, els Estats Units, Taiwan, l'Amèrica
• Les més baixes: a l'est, nord-est i sud-est. Les més
Central, Mèxic, Alaska, el Canadà, Colòmbia, el Perú, l'Equador
elevades: a l'interior, a l'altiplà del Tibet i les muntanyes de
i Xile. Al Japó va provocar la destrucció de la central nuclear de
l'Himàlaia.
Fukushima i l'alliberament de radioactivitat. A més, va
provocar 15.845 morts, 3.380 persones desaparegudes i 5.893 • Molts d’ells més de 8.000 metres.
ferits. • Taronja fosc: més de 100 habitants per quilòmetre quadrat.
Groc més clar: menys d'1 habitant per quilòmetre quadrat.
Pàg. 43 • Les zones de l'est, nord-est i sud-est del país. Coincideixen
amb les zones planes.
8 Interpreta les imatges.
• Les zones de l’interior del país. Coincideixen amb les zones
En la fotografia 18: l'aigua de la pluja dissol la calcària i forma
més muntanyoses.
paisatges amb solcs entre les roques; i en la 19, on l'aigua
del riu excava el canyó. • Perquè en aquesta zona hi ha aigua, bones comunicacions
i temperatures moderades.
Claus per estudiar
• Mitjançant l'acció de factors externs com la temperatura, Pàg. 46
l'aigua, el vent i els éssers vius. Aquests canvis es produeixen
en tres fases: erosió, que és el procés pel qual les roques es 11 Resumeix l’essencial.
desgasten, es fragmenten o es dissolen; transport, que és El relleu terrestre presenta les formes següents. En els
l'arrossegament dels fragments arrencats per l'erosió; i continents: muntanyes, planes, altiplans, depressions. A la
sedimentació, que és el dipòsit dels materials erosionats i costa: penínsules, illes, caps, golfs. En els oceans:
transportats. plataforma continental, talús continental, plana abissal,
• Temperatura: els canvis bruscos de temperatura trenquen les dorsal oceànica, fossa marina.
roques; a les zones humides, l'aigua es filtra per les esquerdes
S'ha format per l'acció de forces internes que donen lloc
de les roques; quan la temperatura baixa, l'aigua es congela i
a: plecs, que són ondulacions de l'escorça terrestre; falles,
actua com un tascó fragmentant la roca. Vent: transporta
que són fractures de l'escorça terrestre; volcans, que són
materials que desgasten les roques contra les quals xoquen.
esquerdes a l'escorça, i terratrèmols, que són tremolors
Aigua: dissol components de les roques, com la calcària, i
brusques de l'escorça.
origina coves i paisatges singulars, arrenca materials i excava el
llit dels rius i la base dels penya-segats marins; éssers vius: Canvia per l'acció d'agents externs com la temperatura, el
fragmenten les roques, excaven a la terra, els éssers humans vent, l'aigua i els éssers vius.
construeixen, aplanen, conreen, creen embassaments, etc. 12 Escorça: és la capa més superficial. És una capa de roques
PENSA. Sí, un procés erosiu pot ser iniciat per un agent i que només ocupa l'1% del nostre planeta.
incrementar-se per l'acció d'un altre
Mantell: és la capa intermèdia i ocupa el 85% del volum de la
Terra. Està format per diferents materials, alguns dels quals
Pàg. 44 estan fosos i constitueixen el magma.
Nucli: és la capa més profunda. Es distingeixen un nucli
9 Educació cívica.

exterior, líquid, i un nucli interior, en estat sòlid.
• Provocarà un important efecte erosiu per la necessitat de 13 • Una falla és una fractura de l'escorça, i un plec, una
col·locar vies, perforar túnels i obrir talussos.
ondulació.
• 25 minuts.
• L'hipocentre és el punt en què es produeix un terratrèmol,
• R. Ll. i l'epicentre, el lloc de la superfície terrestre més proper.
• Un altiplà és una plana elevada, i una depressió, un terreny • Hi ha el barranc del Codonyol.
situat a menys altitud que les terres que l’envolten.
• Hi ha un nucli urbà, Sant Carles de la Ràpita, i diversos
• Una placa tectònica és un fragment de l'escorça terrestre; masos repartits pel territori.
pot coincidir o no amb un continent, pot ser també una
• Sí, hi ha una carretera i molts camins.
placa submarina. Un continent és una gran extensió de
terra envoltada d’oceans o mars. • Sí, municipals.
• El cap és una penetració de la terra al mar, i el golf el • Principalment un ús urbà, agrícola i forestal.
contrari, una penetració del mar a la terra.
• Una depressió és una zona enfonsada del relleu terrestre, Pàg. 49
i una fossa marina, una zona enfonsada del relleu
24 R. G.
submarí.
14 A: platja. B: cap. C: illa. D: badia.
Pàg. 50
Pàg. 47 25 Defensa que totes les terres emergides van formar part d'un
sol continent inicial que s'ha anat fracturant i desplaçant.
15 R. G.
26 Pangea era el continent primitiu, i Tetis, l'oceà que llavors
16 R. Ll.
existia.
17 R. Ll. L’escala indica les vegades que s’ha reduït el territori 27 • Sí, encaixarien.
representat.
• Perquè formaven part de Gondwana, el mateix continent.
• 1: 80.000.000. Que un cm del mapa equival a 80.000.000
cm, és a dir, a 800 km. • És una prova més, però no suficient.
28 Expressió escrita. R. Ll.
18 Sí, les grans serralades solen estar a la zona de contacte
entre plaques, ja que s'originen com a conseqüència dels 29 • Sí, continua el moviment de les plaques.
moviments de les plaques. • Algunes plaques es desplaçaran cap a l’oest i d’altres cap
19 En el curs alt, perquè les aigües tenen més força i a l’est.
arrosseguen més materials. Es formen canyons i valls • Sí, la teoria de la deriva dels continents suposa que fa
estretes. milions d’anys els continents estaven agrupats en un únic
continent, Pangea, i que posteriorment es va fraccionar,
Compromesos. Els riscos dels terratrèmols tot i que en el moment en què es va formular la teoria no
es podia explicar com es movien els continents, és a dir,
20 A la destrucció d'habitatges i infraestructures o la pèrdua de
les plaques tectòniques.
les seves pròpies vides.
21 Fes servir les TIC .
Pàg. 50
• Les zones amb més probabilitat sísmica a Espanya són el
sud i el sud-est de la Península i els Pirineus. 30 Fes servir les TIC.
• R. Ll.
Pàg. 48 • R. Ll.
22 Pren la iniciativa. R. M. La primera recomanació és construir • R. G.
els habitatges segons criteris de resistència als terratrèmols, Expressió
31 oral. R. Ll.
com els amortidors sísmics, que evitin el col·lapse de l'edifici.
A més: allunyar-se de murs, làmpades i finestres, protegir-se
sota d'una taula o un escriptori i agafar-se a algun tipus de
subjecció, allunyar-se de façanes, fanals i cables elèctrics,
protegir-se el cap, etc.
• De la zona del Montsià.
• El significat dels símbols que apareixen reproduïts en el
mapa.
• 1:40.000
• La zona costanera és plana i a l’interior hi ha una
serralada.
UNITAT 3
Guió de les unitats i suggeriments didàctics. . . . . . . 100

Itineraris didàctics i metodològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
• Descripció d’imatges de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
• Icebergs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
• L’aigua dolça. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
• Glacial i no glaciar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
• La navegació fluvial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Banc de dades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
• Els mars del món. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
• Masses interiors d’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
• Grans rius (cabal mitjà en km3) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
• Grans rius (longitud en km). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
• Grans cascades (metres d’alçària) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Recursos bibliogràfics i multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Reforç i suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
• Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Fitxa 1: Conceptes relacionats amb l’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Fitxa 2: Les aigües . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Fitxa 3: Interpretació bàsica del perfil longitudinal d’un riu . . . . . . . . . . . 112
Fitxa 4: El curs d’un riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
• Organització de coneixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Fitxa 5: Mars del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Fitxa 6: El problema de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Fitxa 7: L’aigua en la natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
• Repàs acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Fitxa 8: La influència de les aigües en el relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Aprofundeix en… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Fitxa 9: Estudiar el règim d’un riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Fitxa 10: La jerarquització de la xarxa fluvial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
Solucions del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
3
LES AIGÜES
TEMA 3: LES AIGÜES
SABER SABER FER

• Com es distribueix l’aigua en la • Interpretar un mapa de mars
natura
• Els rius: curs i cabal
• Altres aigües continentals: llacs,
aigües subterrànies i glaceres
• Les aigües marines
• La influència de les aigües en la
nostra vida
• La contaminació de les aigües
• Aplica una tècnica: Interpretar el perfil longitudinal d’un riu
• Resol un cas pràctic: La presa de les Tres Gorges
• Anàlisi científica: Quina relació hi ha entre els corrents marins, el clima
i la població?

• Resumeix el que és esencial • Grans exploracions
• Compromesos. La preservació del medi
aquàtic i les espècies invasores
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. Les aigües • Avaluació de continguts. Les aigües: controls B i A
• Aprofundiment. Les aigües • Avaluació per competències. Prova 1
• Autoavaluació de l’alumne • Guia de les avaluacions externes
• Projecte social • Llibremèdia. El relleu terrestre
• Projectes d'aprenentatge cooperatiu. 1r ESO Eines
• Competència lectora. Lectures de Geografia i Història • La premsa a l’aula
• Tractament de la informació. Les Ciències socials en el
cinema
• Competència social. Ciències socials per a la pau
3
LES AIGÜES
Per nivells
• Epígraf 1: L’aigua a la Terra • Reforç i suport. Les aigües

• Epígraf 2: El curs i el cabal d’un riu • Adaptació curricular. Les aigües
• Epígraf 3: Altres aigües continentals • Ciències socials per a la pau
Bàsic • Epígraf 4: Les aigües marines • Autoavaluació de l’alumne
• Compromesos: La contaminació dels rius i els • Avaluació de continguts. Control B
mars • Avaluació per competències. Qüestions 1,
• Activitats: 1, 4, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 18, 19 2, 4, 6.
• Els epígrafs anteriors.

• Saber fer: Interpretar un mapa de mars.
• Resol un cas pràctic: La presa de les Tres Gorges. • Aprofundiment. Les aigües
Avançat • Aprenentatge cooperatiu: Una aventura: les • Projectes d'aprenentatge cooperatiu
grans exploracions.
• Racó de la lectura
• Activitats: 2, 3, 5, 6, 8, 14, 15, 17, 21, 22, 23, 27,
28, 29, 30.
• Aplica una tècnica: Interpretar el perfil
longitudinal del riu Nil. • Avaluació per competències. Prova
completa.
D'excel·lència • Anàlisi científica: Quina relació hi ha entre els
corrents marins, el clima i la població?
• Activitats: 16, 20, 24, 25, 26.
Aprenentatge basat en projecte Projectes d'aprenentatge cooperatiu 1r ESO

(ABP) i Aprenentatge cooperatiu Projecte social
Metodologies indagatòries Competència social. Ciències socials per a la pau.
Tractament de la informació. Les Ciències socials en el

comunicació
La premsa a l’aula.
3
EL CURS D’UN RIU
Curs alt
Cascada
Meandres
Curs mitjà
Congost
Plana al·luvial
Curs baix
Estuari
Afluent
El dibuix ens representa el curs d’un riu. Un riu és un corrent natural d’aigua que flueix constantment i que fa
un recorregut fins a la seva desembocadura. Aquest traçat està definit per les zones en què l’aigua pot circular
més fàcilment, ja sigui per la inclinació que té en aquest punt o pels materials sobre els quals discorre, que seran
més tous o fàcils d’excavar que d’altres.
El millor exemple que podem posar als alumnes sobre per què un riu escull un recorregut i no un altre és fer
referència a les aigües salvatges, o com l’aigua de pluja traça sobre un terreny verge uns canals que es van es-
tructurant i jerarquitzant ells mateixos.
El primer en què hem de fixar-nos és que el curs d’un riu té tres parts: el curs alt o d’alta gravetat, que és on el
riu es forma i pren força, arrossega molts materials i forma valls en forma de V. El curs mitjà és la zona en què
la gravetat és més inestable, fet que provoca que disminueixi l’arrossegament i que el llit tendeixi a obrir-se cap
a una forma de U. La força que té en aquesta zona depèn dels afluents que van arribant al riu i del tipus d’apor-
tació que tingui. El curs baix té poc pendent, un perfil obert i pla en què el riu discorre en meandres i diposita
bona part dels materials aportats a les parts anteriors. Al final té el con de dejecció, que pot formar una illa a la
seva zona central o delta. Quan entra en contacte amb el mar l’anomenarem estuari.
En un riu és molt important parlar del règim fluvial, que és el comportament de les aigües del riu al llarg d’un
any i que té a veure amb l’origen de les aportacions d’aigua que té el riu i els seus afluents. Així doncs, hi ha rius
d’origen pluvial (variable dependent dels climes), nival (de plana o muntanya), nivopluvial i pluvionival. Depe-
nent del règim, varia l’època de l’any de més cabal i la de menys (estiatge), així com la capacitat d’arrossegament
de materials, que ve donada per l’escolament del riu..
3
ESTRUCTURA D’UNA GLACERA
Una glacera és una massa de gel que no desapareix a l’estiu, i en la

qual es van acumulant al llarg del temps la neu i el gel. Circ
La glacera té diverses parts. El circ glacial és la part alta, on es
produeix la principal acumulació de gel. Té forma troncocònica Llengua
invertida, amb les parets molt verticals, i està obert en un dels seus
costats, pel qual es desenvolupa la llengua de la glacera, que és el
desenvolupament longitudinal de la glacera, i que de vegades té
força quilòmetres de longitud. La llengua acaba en el front de la
glacera, que és la zona per la qual es produeix l’avançament de
la glacera, i que sovint acaba en el mar, en un llac o en un riu.
El gel d’una glacera no és una massa rígida, sinó que en superar
els 50 metres de gruix comença a comportar-se com una massa
plàstica, i provoca el desplaçament constant de la glacera al llarg
de la llengua. Aquesta velocitat varia depenent del pendent i del
tipus de glacera. Morena
El desplaçament d’una glacera produeix l’aparició de rimaies, es-
querdes superficials que s’obren i es tanquen; així mateix, provo-
quen una constant erosió a les parets i el fons de la glacera, fet que ocasiona que les valls glacials tinguin forma
de U. Com a resultat de l’erosió, es desprenen roques que formen les morenes, que són roques que arrossega
la glacera i que va erosionant en el seu arrossegament. Depenent d’on se situïn, podrem parlar de les morenes
centrals, morenes laterals, morenes de fons, morenes frontals, etc.
L’acció erosiva d’una glacera s’estén fins i tot al territori circumdant, ja que la seva abrasió lateral provoca l’apa-
rició d’arestes, que són petites crestes de muntanyes que discorren paral·leles a la glacera i que l’erosió va ta-
llant, desgastant, cada vegada més; quan l’acció erosiva de la glacera forma una muntanya aïllada s’anomena
agulla glacial o horn.
Un dels aspectes més importants de la glacera es pot observar quan desapareixen. Una vall glacial, com s’ha dit,
es reconeix perquè té forma de U, no de V, com passa amb les valls fluvials. De la mateixa manera, solen queda
testimonis, com els circs excavats a la roca, en els quals de vegades romanen els tarn o llacs circulars d’origen
glacial. Sovint hi ha testimonis de la seva presència en el relleu costaner, amb l’aparició de fiords (molts dels
quals avui mantenen les glaceres, com passa a Noruega o a Xile, per exemple) o ries.
ELS AQÜÍFERS
Un aqüífer és una capa permeable per la qual l’aigua pot circular i

emmagatzemar-se. L’aigua pot tenir un accés a l’aire, i aleshores
parlem d’un aqüífer lliure, o no tenir-hi, i llavors parlem d’un aqüífer
captiu. És en aquest segon tipus d’aqüífers on es produeixen els
pous artesians quan es forada la capa superior impermeable.
Els aqüífers tenen una gran importància, ja que suposen una apor-
tació d’aigua molt important per als éssers vius. Malgrat tot, s’en-
fronten a dos grans problemes, que són la sobreexplotació i la con-
taminació. La sobreexplotació es produeix quan l’ús de l’aqüífer Aqüífer
supera la seva capacitat de recàrrega, cosa que pot portar al seu

esgotament. La contaminació es produirà per l’ús de pesticides, Pou
Roques
Roques
poroses
adobs i altres tipus de substàncies que acabin a l’aqüífer, les quals impermeables
provoquen que es deteriori la qualitat de l’aigua i que deixi de ser

útil com a font d’aigua.
3
PER SABER-NE MÉS
ICEBERGS AIGUA DOLÇA
Un iceberg és una gran massa de glaç flotant que Aproximadament només el 3% de l’aigua del nos-
sobresurt per sobre de la superfície marítima. Tot tre planeta és aigua dolça, i d’aquest, el 2,997%
i que la seva grandària pot variar molt, general- resulta de molt difícil accés per al consum, ja que
ment un iceberg comporta un perill considerable està situada en els casquets polars i en les glace-
per als vaixells, ja que en realitat el que se’n veu res de les muntanyes.
fora de l’aigua no és més que la vuitena part del Així doncs, gairebé la totalitat de reserves d’aigua
bloc, que sura pel fet que la densitat del gel és dolça del nostre planeta estan situades en els dos
més baixa que la de l’aigua de mar. pols. És a dir, només el 0,003% del volum total de
Sens dubte, l’accident més aparatós causat per un l’aigua del nostre planeta és accessible, ara com
iceberg va ser el que va tenir lloc la nit del 14 ara, per al consum humà.
d’abril de 1912 al sud de Terranova i que va aca-
bar amb l’enfonsament del famós Titanic.
Era aquell un gran iceberg, però res en compara-
ció amb l’anomenat B15, el més gran observat
mai fins que una violenta tempesta, que va provo-
car vents de 192 quilòmetres per hora, el va tren-
car en dues parts el desembre de 2003. La mola
de gel, que s’havia separat de l’Antàrtida, feia 272
quilòmetres de llargada per 40 d’amplada i tenia
una superfície d’11.000 km2, semblant a la de l’illa GLACIAL I NO GLACIAL
de Jamaica.
Un dels errors més freqüents que es cometen és
El títol de l’iceberg més gran del món correspon dir oceà Glaciar i no oceà Glacial. Aquest error
ara al C19A, situat prop d’una base francesa de l’aclareix el Diccionari de la llengua catalana de
l’Antàrtida i que té una superfície de 5.659 km2. l’Institut d’Estudis Catalans: glacial significa ’molt
Una de les glaceres més grans registrades es va fred’, referit normalment a clima, o a les zones o
desprendre el 9 de juliol de 2013 de la glacera períodes en què hi ha aquest tipus de clima; per
Pine Island, a l’Antàrtida. Té prop de 700 km2, la tant, hem de dir període glacial, i no període gla-
mida aproximada de Menorca, i la seva presència ciar; i els oceans que envolten cadascun dels pols
podria comportar un perill per a la navegació els terrestres s’anomenen, respectivament, oceà Gla-
pròxims anys. cial Àrtic i oceà Glacial Antàrtic (no oceà Glaciar).
LA NAVEGACIÓ FLUVIAL
A causa de les peculiaritats dels seus cursos, de la insuficiència dels seus cabals i de la irregularitat dels seus
règims, excepte el Guadalquivir en un tram molt reduït, no hi ha rius navegables a Espanya. No obstant això,
des del segle xvi fins a començaments del xx es van dur a terme nombroses iniciatives per solucionar aquesta
absència, encara que una rere l’altra van ser desestimades. Per exemple, en el segle xvi es va voler fer navegable
el Tajo de Toledo a Lisboa, en el segle xvii l’Ebre, en el segle xviii un canal del Guadarrama a Sevilla, etc.
3
BANC DE DADES
ELS MARS DEL MÓN MASSES INTERIORS D’AIGUA
Superfície Profunditat Profunditat

Oceà o mar
(km2) mitjana (m) màxima (m) Superfície
Massa d’aigua
1 O. Pacífic 179.680.000 4.280 11.033 (km2)
2 O. Atlàntic 82.441.000 3.296 9,199 1 Mar Caspi 371.000
3 O. Índic 73.443.000 3.953 7.450 2 Llac Superior 83.270
4 O. Glacial Àrtic 14.090.000 1.280 5.440 3 Mar d’Aral 66.500
5 M. Mediterrani 2.966.000 1.372 4.404 4 Llac Victòria 62.940
6 M. Xina Merid. 2.318.000 1.646 5.245 5 Llac Huron 59.600
7 M. de Bering 2.283.000 508 4.030 6 Llac Michigan 58.000
8 Mar Carib 1.870.000 2.560 7.239 7 Llac Tanganika 32.900
9 Golf de Mèxic 1.560.000 1.432 3.370 8 Gran Llac dels Óssos 31.800
10 Mar d’Okhotsk 1.527.000 914 3.370 9 Llac Baikal 30.500

10 Llac Malawi 29.600
GRANS RIUS (CABAL MITJÀ, KM3) GRANS RIUS (LONGITUD KMS.)
1 Amazones 3.768 1 Nil 6.690

2 Congo 1.256 2 Amazones 6.570
3 Iangtsé 688 3 Mississippí-Missouri 6.020
4 Mississippí-Missouri 566 4 Iangtsé 6.300
5 Orinoco 538 5 Ienissei 5.870
6 Paranà 493 6 Obi-Irtish 5.570
7 Brahmaputra 476 7 Huang He (riu Groc) 5.464
8 Indus 443 8 Congo 4.630
9 Irauadi 443 9 Paranà 4.500
10 Ganges 440 10 Amur 4.444
GRANS CASCADES (METRES D’ALÇÀRIA)
1 Salto Àngel Veneçuela 979 6 Vinnufallet Noruega 865

2 Tugela Rep. de Sud-àfrica 948 7 Skorga Noruega 864
3 Tres Hermanas Perú 914 8 Pu’uka’oku EUA (Hawaii) 840
4 Olo’upena EUA (Hawaii) 900 9 James Bruce Canadà 840
5 Yumbilla Perú 896 10 Browne Nova Zelanda 836
3
A LA XARXA Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ, Relato de un náufrago

(1970).
http://www.worldwaterfalldatabase.com/ Ens explica la història real de Luis Alejandro Velasco, un marí
colombià que va sobreviure al mar gràcies al seu esforç i la
Tot el que vulguis saber sobre cascades ho tens en aquest
seva voluntat.
enllaç.
Arturo PÉREZ REVERTE, Cabo Trafalgar (2004).
http://www.sumatealretodelagua.com/
Explica la història de la batalla de Trafalgar en vigílies del seu
Enllaç del Canal d’Isabel II de Madrid sobre el problema de 200 aniversari
l’aigua.
Joaquín ARAUJO. Río Ebro. Los caudales de una cuenca
http://www.ieo.es/inicial .htm (2008).
Pàgina de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO). En aquesta obra es tracta la dinàmica dels diferents cabals de
la conca de l’Ebre relacionant-la amb aspectes
http://www.ecomarg.net/
mediambientals.
Pàgina d’ECOMARG, grup d’investigació dedicat a conèixer i
Pedro ARROJO. El reto ético de la nueva cultura del
protegir la plataforma continental gallega i cantàbrica de la
agua: funciones, valores y derechos en juego.
sobreexplotació marina.
La utilització racional de l’aigua des d’un punt de vista ètic.
http://www.magrama.gob.es/es/
Jaume Delclòs. Aigua, un dret i no una mercaderia:
Enllaç a la pàgina del Ministeri d’Agricultura. Seguint els propostes de la societat civil per a un model públic
enllaços aigua, costes i medi marí i pesca trobarem múltiples d’aigua.
informacions sobre les activitats d’Espanya en relació amb les La utilització de l’aigua com a bé públic, que cal racionalitzar.
aigües i les costes. Són moltes les necessitats d’aigua que té la nostra societat i
http://www.magrama.gob.es/es/agua/temas/ que, per tant, cal regular.
planificacion-hidrologica/libro-blanco-del-agua/ Laureano PIETRO. Atlas del agua. Los conocimientos
Síntesi dels aspectes més importants del Libro Blanco del tradicionales para combatir la desertificación (2005).
Agua en España. Atles complet sobre diferents aspectes de la hidrosfera.
http://servicios2.magrama.es/sia/visualizacion/lda/ Diversos autors. El agua, recurso limitado: sequía,

desertificación y otros problemas (2005).
Llibre digital de l’aigua del Govern d’Espanya en el qual es pot
Tracta els problemes generats en el consum d’aigua, que, com
trobar gran quantitat d’informació sobre l’aigua, la seva gestió,
a recurs limitat, cal controlar i racionalitzar.
els recursos i els objectius mediambientals.
Victoria Eugenia SÁNCHEZ. El agua que bebemos
www.greenpeace.org/espana/es/
(2014).
Portal amb informació sobre la contaminació de l’aigua a Recull l’estat de l’aigua com a recurs a Europa i a Espanya.
Espanya i el que es pot fer a nivell individual per reduir-la. També tracta la qualitat i la quantitat dels recursos hídrics i les
http://www.gencat.es:8000/mediamb/revista/rev25-2. previsions de futur.
htm
Revista de medi ambient de la Generalitat de Catalunya sobre
la gestió de l’aigua al territori català. DIVULGACIÓ
Atlas General Santillana (2008).

Un conjunt de mapes polítics, econòmics i socials centrats,
LLIBRES sobretot, en Espanya i la Unió Europea.
Ernest HEMINGWAY, El vell i la mar (1952). Gran enciclopedia del mar. Editorial Carroggio (2004).
Ens explica la història d’un vell pescador que no aconsegueix Dades, curiositats, històries i anècdotes sobre el mar.
pescar res i és objecte de les burles dels seus col·legues del
poble. Però un dia assolirà el que no ha aconseguit cap
pescador…
Patrick O’BRIAN, Capità de mar i guerra (1970).
La història del capità Aubrey i les seves peripècies contra els
francesos durant les guerres napoleòniques.
3
DVD
Agua, la gota de la vida (2013).

Documentals de RTVE sobre la relació de les diferents cultures
i persones amb l’aigua.
El río de la vida (2013).
Documental de RTVE que recorre el Nil des del naixement fins
a la desembocadura, i analitza la transcendència que té el riu
sobre el medi i l’entorn. Es pot veure en línia.
CINEMA
El riu de la vida, dirigida per Robert Redford (1992).

La història de dos germans, Norman i Paul McLean, que han
tingut vides molt diferents, però en les quals el riu es
converteix en el seu nexe d’unió, així com en una al·legoria de
les seves pròpies vides.
Captains Courageous (Capitanes intrépidos), dirigida
per Victor Fleming (1937).
Basada en una novel·la de Rudyard Kipling, la pel·lícula,
protagonitzada per Spencer Tracy, ens mostra en tota la seva
cruesa les condicions de vida al mar i les difícils relacions
entre l’ésser humà i el medi marí.
The River Wild (El río salvaje), dirigida per Curtis
Hanson (1994).
El riu és l’escenari d’una història d’aventures d’un matrimoni
que és atacat per dos bandits mentre fan ràfting.
Master & Comander (Al otro lado del mundo), dirigida
per Peter Weir (2003).
Ambientada durant les guerres napoleòniques, la pel·lícula
relata l’enfrontament entre dues fragates, una d’anglesa i una
altra de francesa, a les llunyanes costes de les illes Galápagos.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
3

Nom: Curs: Data:
Conceptes relacionats amb l’aigua

1 Escriu si és vertader (V) o fals (F). Converteix a la teva llibreta les afirmacions falses en vertaderes.
V F
Les glaceres són masses de gel que no es mouen i que desapareixen a l’estiu.
El curs d’un riu és el recorregut que fa des del naixement fins a la desembocadura.
Un estuari és l’illa triangular que es forma a la desembocadura d’un riu.
Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua, semblants als rius.
Les marees es produeixen un cop al mes, i són provocades per la força de les onades a la platja.
Les planes al·luvials estan formades per l’arrasament de les muntanyes a causa del vent.
L’estiatge és el moment de màxim cabal d’un riu, que es produeix quan plou més.

2 Dibuixa.
Estuari i delta Curs d’un riu Glacera
Aqüífer Meandre Rambla
3

Nom: Curs: Data:
Les aigües
1 Ordena els passos següents del cicle de l’aigua.
• El vapor condensat precipita.

• El vent arrossega els núvols.
• Una altra part de l’aigua arriba als rius i al mar.
• L’aigua del mar s’evapora.
• Es condensa i forma núvols.
• L’aigua subterrània arriba al mar.
• Part de l’aigua que ha caigut es filtra.
2 Completa cada definició amb la paraula adequada.
• Lloc pel qual discorren les aigües d’un riu:

• Riu que desemboca en un altre riu:
• Quantitat d’aigua que porta un riu:
• Període de l’any en què el nivell del riu és el més baix:
• Embossament d’aigües subterrànies:
• Grans masses d’aigua que circulen per l’oceà:
• Acumulació permanent d’aigua salada situada terra endins:
• Pujades i baixades diàries del nivell del mar:
3 Classifica i situa cadascun d’aquests accidents d’un riu en el seu lloc.
• Planes al·luvials. • Vall plana i oberta.

• Cascades. • Llit estret i poc profund.
• Meandres. • Estuaris i deltes.
• Congostos i gorges.
CURS D’UN RIU
Curs alt Curs mitjà Curs baix
4 Diferencia si es refereixen a usos dels rius (R) o a usos de les aigües marines (M):
• Abastament d’aigua a poblacions i indústries.

• Font d’aliment i matèries primeres.
• Recurs turístic.
• Producció d’energia elèctrica.
• Vies de comunicació.
3

Nom: Curs: Data:
Interpretació bàsica del perfil longitudinal d’un riu

1 Observa amb deteniment els perfils longitudinals dels rius Ter i Segura i respon per escrit les preguntes següents.
• A quina altura neixen?

• On desemboquen?
• Quin riu és més llarg? Per quants quilòmetres?
• Quants afluents rep cadascun? Com es diuen?
• Per quines poblacions importants passen? I secundàries?
• Quantes preses regulen el seu cabal, quins són els seus noms i en quins trams se situen?
• Quines comunitats autònomes i províncies recorren?
• Alguna infraestructura de transport travessa els rius Ter i Segura?
3

Nom: Curs: Data:
El curs d’un riu

1 Completa aquesta taula sobre aquestes imatges posant en ordre la seqüència d’imatges i identificant a quina part del
curs fluvial correspon (columnes 1, 2 i 3).
2 Completa en la taula les principals característiques de cada part del curs d’un riu.
Ordre Imatge núm. Representa… Curs del riu… (A/M/B) Característiques
1 2
4 5
3
Nom: Curs: Data:
Mars del món
3
Més competent
Nom: Curs: Data:
El problema de l’aigua
1 Llegeix aquest text i fes les activitats.
A Botswana, al sud de l’Àfrica, un país àrid i sense sortida al mar, la
paraula pula (’pluja’ en llengua tswana) és tan important i valuosa que
fins i tot dóna nom a la moneda nacional. El fet que hi hagi llocs on
l’aigua és tan valuosa que el seu mer nom signifiqui ’diners’ ha estat,
fins ara, anecdòtic. Però el món està canviant molt de pressa. Segons
dades recopilades pel Fòrum Econòmic Mundial, per a l’any 2025 més
d’un terç de la població del planeta, 3.000 milions de persones, viuran
en zones amb escassetat d’aigua. En els propers 20 anys, la humanitat
necessitarà un 40% més d’aigua només per poder acompanyar el
ritme del creixement econòmic..
Però la importància cabdal de l’aigua i del seu futur moltes vegades
queda amagada en les urgències de la quotidianitat. En un debat sobre
el present i el futur de l’aigua, diferents experts van opinar sobre el
problema de l’aigua. Les seves conclusions van ser les següents
• Més que un problema de manca d’aigua, hi ha un problema de distribució de l’aigua. L’aigua dolça és només el 0,77% dels
recursos hídrics del planeta, però, a més, la que hi ha està distribuïda de manera molt irregular: el 75% de l’aigua dolça del
planeta és en només cinc països.
• Les classes mitjanes dels països emergents han crescut molt, com en el cas xinès, on hi ha 600 milions de persones que
viuen en ciutats i que volen consumir amb els patrons d’Occident, entre els quals hi ha l’ús de l’aigua.
• Juntament amb aquest fenomen hi ha hagut una explosió del preu dels aliments en l’àmbit global, que ha tingut com a
conseqüència problemes de subsistència que, per exemple, són a l’arrel de la primavera àrab. L’aigua també ha estat causa
de moltes revoltes i guerres en el passat, fins i tot en el present, com ha passat en els conflictes recents del Pròxim Orient.
• D’altra banda, ens trobem amb països com l’Índia, on habiten 1.200 milions de persones i el 80% de la població viu de
l’agricultura, però en què hi ha moltes regions en què no es pot accedir a l’aigua. Abans de poder usar bé l’aigua cal poder
accedir-hi.
• Cal recordar que a Espanya, per exemple, el 70% de l’aigua es fa servir per a ús agrícola.
• També hi ha aspectes positius. L’objectiu de les Nacions Unides de reduir a la meitat el nombre de persones sense accés a
l’aigua potable abans del 2015 es va complir cinc anys abans del que estava previst. Des del 1990, 2.000 milions de persones
han millorat el seu accés a l’aigua. No obstant això, s’estima que 605 milions de persones, una de cada 12 persones,
seguiran sense accés a l’aigua potable el 2015.
Mahatma Gandhi va dir una vegada que la Terra té recursos per satisfer les necessitats de tots, però no la cobdícia d’uns pocs.
Thiago Ferrer Morini. El País, 14 d’abril de 2013 (adaptat)
• Fes una llista amb el vocabulari que no coneguis i consulta’l en un diccionari o enciclopèdia.
• Com està distribuïda l’aigua del planeta? Per què això és un problema?
• Com és la distribució d’aigua entre el camp i la ciutat? Creus que aquesta distribució és correcta?
Què passaria si es canviés aquesta distribució?
• Com és l’accés a l’aigua en els països subdesenvolupats? Per què és així?
• Quins objectius s’ha proposat l’ONU respecte a l’accés de la població a l’aigua?
• Qui va ser Mahatma Gandhi? Què significa la frase que va pronunciar?
• Escriu a la teva llibreta un resum en què reflecteixis quins són els principals problemes que hi ha amb l’aigua i quines podrien
ser, segons el teu parer, les solucions per a aquest problema.
3
Més competent
Nom: Curs: Data:
L’aigua en la natura
1 Analitza aquesta imatge.
• Què apareix en aquesta imatge, un riu o un uadi?
• Per què està sec?
• Aquests cursos d’aigua, en quina zona existeixen? Per què?
• Relaciona cada concepte amb la seva definició:
Cabal 1. Recorregut d’un corrent d’aigua.
Conca 2. Quantitat d’aigua que porta un riu.
Curs 3. Nivell més baix del cabal d’un riu.
Estiatge 4. Territori que ocupen el riu principal i els seus afluents.
• Busca les dades i elabora la fitxa tècnica d’un dels grans rius del planeta.
NOM:
Longitud:
Conca:
Cabal:
Afluents:
Països pels quals passa:
• Quines de les característiques següents et servirien per diferenciar un riu d’un altre?
Si el curs és permanent o no La vegetació de la riba
El cabal La zona que recorre i l’origen
La composició de l’aigua La profunditat
3
Més competent
Nom: Curs: Data:
2 Completa la seqüència següent amb l’ajuda del document 1 del teu llibre de text.
Filtració
al sòl i arribada
al mar
Evaporació Precipitació
d’aigua de rius
i mars
3 Compara les imatges i respon les preguntes de sota.
• Quines situacions reflecteixen? • Quines són les conseqüències dels dos problemes?
• En quines regions es produeixen? • Creus que es podrien evitar? Indica alguna mesura.
4 El creixement de la població i la millora del nivell de vida han augmentat el consum d’aigua al món.
Llegeix el document següent i respon les preguntes de sota.
I. No existeix vida sense aigua. L’aigua és un bé preciós V. El manteniment d’una capa vegetal apropiada,
indispensable en totes les activitats humanes. preferentment forestal, és essencial per a la
II. Els recursos d’aigua dolça no són inesgotables; és conservació dels recursos d’aigua.
indispensable preservar-los, controlar-los i, quan sigui IX. L’aigua constitueix un patrimoni comú el valor del qual
possible, augmentar-los. ha de ser reconegut per tothom, a tothom correspon
III. Alterar la qualitat de les aigües significa atemptar contra economitzar-la i utilitzar-la adequadament.
la vida. La qualitat de l’aigua dolça s’ha de conservar en Carta Europea de l’Agua, 1968 (adaptat)
els nivells apropiats per als usos previstos.
• Per què creieu que va ser necessari redactar aquesta Carta?
• Què fas tu respecte a l’ús i conservació de l’aigua?
• Se t’acut cap proposta per complir els objectius de la Carta?
3
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
La influència de les aigües en el relleu

1 Observa les fotografies i respon les preguntes de sota.
• Què és una vall fluvial? Quines característiques té?

• Què és una vall glacial? Quines característiques té la vall glacial?
• Quina diferència hi ha entre totes dues?
• Quines altres formes de relleu horitzontal coneixes?
2 Observa les fotografies i respon les qüestions de sota.
• Quina d’aquestes estructures s’ha format per causes diferents a l’acció de les aigües?
Com s’ha format?
• En quines d’aquestes estructures de relleu costaner ha estat decisiva l’acció de l’aigua per a la seva formació?
Com s’han format?
• En quina d’aquestes estructures han actuat les aigües com a element erosiu?
• Quina part del curs d’un riu es veu reflectida en aquestes imatges?
• Com es produeix la interacció entre l’ésser humà i les costes marines? Com creus que el relleu
i l’erosió de les costes tenen relació amb aquesta interacció? Argumenta la resposta.
3
APROFUNDEIX EN… Fitxa 9
Estudiar el règim d’un riu

Nom: Curs: Data:
El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu i sol variar amb les estacions de l’any. Si el cabal varia poc al llarg de l’any,
es diu que el riu té un cabal regular; en canvi, si varia molt, vol dir que té un cabal irregular.
LECTURA
El cabal que circula pel llit es defineix com el volum d’aigua Els principals tipus de règim registrats a la península
que passa per una secció transversal del corrent per unitat Ibèrica són els següents:
de temps, i s’expressa en metres cúbics per segon (m3/s). • Règim nival. El cabal d’aquests rius està determinat
El cabal absolut d’un riu o, el que és el mateix, la quantitat fonamentalment per les aportacions hídriques
d’aigua evacuada en el total d’un any, diu molt sobre les procedents de la fosa de la neu, i en menor mesura per
característiques d’un corrent. Però, sens dubte, la dada les pluges de tardor. Són rius amb cabal abundant durant
més important és conèixer la distribució del cabal al llarg tot l’any.
dels mesos de l’any, ja que permet conèixer el règim d’un
riu, és a dir, les seves variacions estacionals. • Règim nivopluvial. L’aportació d’aigua de pluja és molt
important, però el que és determinant són les aigües de
El règim d’un riu pot expressar-se mitjançant l’ús de les fosa procedents de les precipitacions en forma de neu.
dades del cabal mitjà de cada mes, indicat en metres El màxim se situa al final de la primavera.
cúbics per segon. Però per poder comparar rius diferents
s’utilitza el coeficient de cabal mensual (k), que consisteix • Règim pluvionival. Tot i que depèn sobretot de les pluges
en la relació entre el cabal mitjà de cada mes i el cabal del final de la tardor, l’hivern i del començament de la
mitjà anual (la suma dels cabals mitjans mensuals dividida primavera, els cabals màxims es donen en aquesta
entre els dotze mesos de l’any). Els valors solen oscil·lar última estació perquè s’hi afegeix un cert volum d’aigua
entre 0,1 i 3. Si el valor és 1, vol dir que el cabal sempre és procedent de la lenta fosa de la neu acumulada a les
el mateix; si és superior a 1, indica que els cabals mitjans muntanyes.
mensuals són més alts que la mitjana anual (això • Règim pluvial. El ritme estacional està clarament marcat
s’anomena «aigües altes»); i si és inferior a 1 implica que per les precipitacions. Cal fer tres divisions: pluvial
els cabals mitjans mensuals estan per sota de la mitjana oceànic, pluvial subtropical i pluvial mediterrani.
anual («aigües baixes»).
QÜESTIONS
1 Troba el cabal mitjà anual (CMA) dels dos rius i el coeficient de cabal mensual (k) per a cada cas.
Riu segre (la Seu d’Urgell) G F M A M J J A S O N D CMA
m3/s 14 17 26 28 31 32 12 8 12 14 29 15
Riu Miño (Puente Mayor) G F M A M J J A S O N D CMA
m3/s 14 17 26 28 31 32 12 8 12 14 29 15
2 Fes un gràfic que representi el règim fluvial de cada riu, posant en l’eix horitzontal els dotze mesos de l’any i en l’eix vertical els
valors del coeficient de cabal mensual.
3 Determina el tipus de règim del Segre quan passa per la Seu d’Urgell i del Miño a Puente Mayor.
3
APROFUNDEIX EN… Fitxa 10
La jerarquització de la xarxa fluvial

Nom: Curs: Data:
Les conques hidrogràfiques són àrees regades per una xarxa fluvial els cursos d’aigua de la qual conflueixen en un riu
principal que va incrementant el seu cabal a mesura que rep les aportacions dels seus afluents. Generalment aquesta xarxa
adopta una forma d’arbre, plena de ramificacions, i es representa en els mapes mitjançant línies de color blau, contínues
quan es tracta de rius de llit permanent i discontínues quan els llits són intermitents.
Depenent de les relacions de confluències de llits i de la longitud d’aquests, una xarxa fluvial pot ser jerarquitzada de
diferents maneres. El mètode més senzill, que és el que practicarem aquí, consisteix a assignar un ordre a cada segment de
la xarxa fluvial.
PROCEDIMENT
S’atribueix l’ordre 1r als cursos que no reben cap afluent; quan es produeix la confluència de dos cursos d’aigua d’ordre 1r,
el segment següent assoleix l’ordre 2n; si conflueixen dos cursos d’ordre 2n, el tram aigües avall assoleix l’ordre 3r;
i així successivament: cada vegada que s’ajunten dos segments del mateix ordre, al curs aigües avall d’aquests segments
se li atribueix un rang superior.
És a dir, que si un segment de primer ordre s’uneix a un altre de segon ordre, o de número d’ordre superior, no es produeix
un canvi en l’ordre del segment amb el qual s’uneix.
D’aquesta manera es poden ordenar tots i cadascun dels cursos d’una xarxa fluvial i determinar quin és el riu principal
d’una conca, que serà aquell que tingui el número d’ordre més elevat.
1 Llegeix el procediment i respon les preguntes de sota.

• Superposa sobre el mapa un paper transparent i dibuixa els cursos d’aigua que conformen la xarxa fluvial.
• Assigna un color diferent a cada tram segons el seu ordre (1r, 2n, 3r...).
• Fes un recompte del nombre de corrents que pertanyen a cada ordre i determina quin és el riu principal de la xarxa fluvial
representada.
3 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Durant el cicle de l’aigua, l’aigua… 7 Les glaceres…

a. Es manté estable a l’atmosfera i conserva a. Són masses de gel immòbil que es produeixen
totes les seves propietats. per acumulació de gel.
b. Està en permanent canvi d’estat (sòlid, b. Es localitzen en els casquets polars, únics llocs de
líquid i gasós). la Terra on no hi ha desglaç
c. El vapor d’aigua s’escalfa i es condensa formant c. Es desplacen més o menys ràpidament,
núvols. arrossegant per on passen pedres..
2 Les aigües continentals… 8 Els oceans…

a. Es divideixen en aigües marines i aigües a. Són grans extensions d’aigua, però que tenen una
subterrànies. profunditat mitjana inferior a 200 m.
b. Suposen un 97% del total de les aigües de la b. Tenen tots la mateixa concentració de sal.
Terra. c. Són grans extensions d’aigua salada que envolten
c. Es divideixen en aigües superficials i aigües i separen els continents.
subterrànies.
9 Les marees...
3 El territori que ocupa el riu principal i els seus afluents a. Són desplaçaments de masses d’aigua, similars
s’anomena… als rius, que circulen pels oceans.
a. Vall fluvial. b. Es produeixen per l’atracció del Sol i de la Lluna
b. Plana al·luvial. sobre les aigües.
c. Conca hidrogràfica. c. Són ondulacions de la superfície del mar
produïdes pel vent i els corrents.
4 L’estiatge d’un riu és…
10 La causa de contaminació natural de la hidrosfera és la
a. L’augment de cabal del riu provocat pel desglaç,
habitualment a la primavera. presència de…
b. El que a Espanya anomenem rambles o torrents, a. Ferro a l’aigua.

o que al Sàhara s’anomena uadi. b. Diòxid de carboni a l’aigua.
c. El cabal mínim o nivell més baix d’un riu. c. Mercuri a l’aigua..
5 Una llacuna és…

a. Un llac que té l’aigua salada.
b. Una massa d’aigua acumulada de manera
permanent a l’interior dels continents.
c. Un llac de mida petita.
6 Les aigües subterrànies…

a. Suposen gairebé el 25% de les aigües
continentals.
b. Travessen una capa de roques impermeables i es
troben amb roques poroses.
c. Ocupen el 13% de la superfície terrestre.
1. b, 2. c, 3. c, 4. c, 5. c, 6. a, 7. c, 8. c, 9. b, 10. c
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat d’aquests conceptes. (1 p.)
• Afluent:
• Rambla:
• Glacera:
• Meandre:
• Congost:
2 Completa i explica aquest diagrama. (1,5 p.)

4. 3. 2.

1.

5.
3 Explica tot el que sàpigues sobre el curs baix dels rius i la seva desembocadura. (1 p.)
4 Explica la importància dels rius per a la vida humana i les causes més habituals que en provoquen la contaminació. (1 p.)

CONTROL B
5 Què són els congostos? I els embassaments? En quina zona del curs dels rius se situen? Per què? (1 p.)
6 Explica la diferència entre un llac, una llacuna i un mar interior. Són d’aigua dolça o d’aigua salada? (1 p.)
7 Explica què són les glaceres, assenyalant-ne l’origen, les característiques i les parts principals. (1 p.)
8 Completa aquesta taula sobre les fases de la modificació del relleu terrestre. (1 p.)
Oceans Situació Continents que voregen
8 Explica a què corresponen aquestes dues imatges, i per què es produeix aquest fenomen. (1 p.)
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat d’aquests conceptes: (1 p.)
• Estuari
• Estiatge:
• Aqüífer:
• Plana al·luvial:
• Torrent:
2 Explica el cicle de l’aigua. (1,5 p.)
3 Interpreta aquesta imatge en relació amb el curs dels rius. (1 p.)

Curs alt
Cascada

Meandres
Congost Curs mitjà

Plana a·lluvial
Curs baix
Afluent Estuari

4 Explica què és el cabal d’un riu i per què s’hi produeixen variacions al llarg de l’any. (1 p.)
CONTROL A
5 A quins usos es destinen les aigües dels rius? (1 p.)
6 Descriu, a partir d’aquesta imatge, el procés de formació d’aigües subterrànies,

els seus tipus i el seu aprofitament. (1,5 p.)
Aqüífer

Pou Roques
Roques
poroses
impermeables
7 Què són els corrents marins? Quins tipus de corrents hi ha? (1 p.)
8 Explica, a partir d’aquesta imatge, la interacció entre el mar i l’ésser humà. (1 p.)
9 Resumeix els problemes que suposen per a l’ésser humà la contaminació de les aigües i explica
com penses que se’n podria fer un aprofitament sostenible. (1 p.)
Activitats
Control B Control A
Descriure les peculiaritats del medi físic espanyol, europeu i

2, 3, 5, 6 9
mundial i les seves principals característiques.
Ser capaç de descriure les peculiaritats del medi físic. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Localitzar en el mapamundi físic les principals unitats del

relleu mundials i els grans rius. Localitzar en el globus terraqüi
8
les grans zones climàtiques i identificar-ne les
característiques.
Conèixer, descriure i valorar l’acció de l’home sobre

4 5, 8, 9
el medi ambient i les seves conseqüències.
control B
1 • Afluent: és un riu que desemboca en un altre riu. 5 De vegades les aigües d’un riu tenen tanta força que
• Rambla: canal que només porta aigua quan plou. erosionen el terreny i formen congostos o gorges. Això passa
en el curs alt dels rius.
• Glacera: massa de gel produïda per l’acumulació de neu
durant centenars d’anys i que es desplaça amb més o Un embassament és una construcció feta pels éssers
menys rapidesa. humans per emmagatzemar l’aigua d’un riu i, així, poder
• Meandre: corba d’un riu. abastir les poblacions, la indústria i regar els camps de
conreu. Se situen en el curs mitjà, perquè és on l’aigua porta
• Congost: erosió profunda i estreta del terreny produïda
més cabal i erosiona menys el terreny.
per les aigües d’un riu.
6 Un llac és una massa d’aigua dolça que s’ha acumulat de
2 L’aigua està en permanent circulació entre els oceans,
manera permanent a l’interior dels continents. Si és petit,
l’atmosfera i la terra, i en constant canvi d’estat (sòlid, líquid i
s’anomena llacuna, i si és d’aigua salada, mar interior.
gasós). És el que s’anomena cicle de l’aigua: 1. L’aigua
s’evapora a causa de la calor. 2. El vapor d’aigua s’eleva, es 7 Les glaceres són masses de gel que es formen per
refreda i es condensa formant núvols. 3. El vent empeny els l’acumulació de neu durant centenars d’anys i que es
núvols. 4. L’aigua dels núvols precipita. 5. L’aigua arriba als desplacen amb més o menys rapidesa. Quan les glaceres
rius i al mar, i una part es filtra als aqüífers. arriben al mar, una part d’aquesta glacera es fragmenta i
forma icebergs, que són masses flotants de gel. Les glaceres
3 El curs baix és la part més cabalosa d’un riu, a causa de
es localitzen en els casquets polars, però també poden
l’aportació d’aigua dels afluents. La velocitat de l’aigua
originar-se en els cims de les muntanyes; en aquest cas
disminueix perquè el desnivell és petit i per això es van
s’anomenen glaceres alpines.
dipositant els materials que porta en suspensió. De vegades
aquests materials omplen superfícies extenses i formen 8 Oceà Pacífic, envoltat per Amèrica, Àsia i Oceania. Oceà Índic,
planes al·luvials. envoltat per Àsia, Àfrica, Oceania i l’oceà Glacial Antàrtic.
Oceà Atlàntic, situat entre Amèrica, Europa, Àfrica, l’oceà
A la desembocadura es formen estuaris, i deltes, que són
Glacial Àrtic i el Glacial Antàrtic. Oceà Glacial Àrtic, envoltat
terrenys de forma triangular a causa de l’acumulació dels
per Amèrica, Europa, Àsia i l’Oceà Atlàntic. I oceà Glacial
materials que transportava el riu.
Antàrtic, envoltat per l’oceà Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic.
4 Les aigües d’un riu poden ser aprofitades de formes molt
9 La imatge de l’esquerra representa una marea alta o
diferents. Els éssers humans construeixen embassaments i
plenamar, i la de la dreta una marea baixa o baixamar. Es
canals per proveir d’aigua la població, les indústries i per
deuen a les pujades i baixades diàries de les marees
regar els terrenys de cultiu. També alguns rius són
causades per l’atracció de la Lluna i el Sol.
navegables i es converteixen en vies de comunicació.
S’aixequen preses i centrals hidroelèctriques que aprofiten la
força de les aigües per a la producció d’energia elèctrica.
Finalment, les aigües dels rius poden esdevenir un atractiu control A
turístic, per exemple, per a activitats de lleure, esports, etc.
1 • Estuari: desembocadura d’un riu en què es barregen
Les principals causes de contaminació dels rius són l’activitat
l’aigua dolça del riu i l’aigua salada del mar.
agrícola i ramadera i els abocaments de residus urbans i de
residus industrials. • Estiatge: cabal mínim o nivell més baix d’un riu.
• Aqüífer: bossa d’aigua subterrània formada per les aigües 8 Les aigües marines són fonamentals per als éssers humans
de la pluja i dels rius que han penetrat a la terra a través per molts motius: són font d’aliment (peixos, mariscs,
de roques poroses i s’han trobat amb una capa formada algues...), són font de matèries primeres i energia (gas,
per roques impermeables. petroli), la sal es fa servir en les salines i la força de les
• Plana al·luvial: superfície extensa i molt fèrtil que s’ha marees s’utilitza per generar energia, són vies de
omplert amb els materials que arrossega el riu en el seu comunicació i, finalment, atrauen nombrosos turistes, cosa
curs baix. que genera llocs de treball.
• Torrent: cabal d’un riu que només porta aigua quan plou. 9 La contaminació de les aigües generada pels éssers humans
(abocaments tòxics de les indústries, residus humans sense
2 L’aigua està en permanent circulació entre els oceans,
depurar, plaguicides que es fan servir en l’agricultura, marees
l’atmosfera i la terra, i en constant canvi d’estat (sòlid, líquid i
negres produïdes pel vessament de petroli...) és un problema
gasós). És el que s’anomena cicle de l’aigua: 1. L’aigua
molt greu per a la biodiversitat i per a les persones mateixes.
s’evapora a causa de la calor. 2. El vapor d’aigua s’eleva, es
R.L.
refreda i es condensa formant núvols. 3. El vent empeny els
núvols. 4. L’aigua dels núvols precipita. 5. L’aigua arriba als
rius i al mar, i una part es filtra als aqüífers.
3 La imatge mostra els tres trams que es distingeixen en el
curs d’un riu:
El curs alt, que s’estén des del seu naixement fins als
primers quilòmetres del seu recorregut, i sol ser una zona
muntanyosa amb pendents pronunciats, per la qual cosa les
aigües circulen molt ràpidament. En aquesta zona es poden
formar congostos i cascades.
El curs mitjà, que és una zona de menys pendent, on el relleu
és més pla i les aigües van més lentes; per això, ja no
erosionen, sinó que transporten els materials i formen
corbes anomenades meandres.
El curs baix, més cabalós, a causa de l’aportació dels
afluents. Les aigües baixen a poc a poc, perquè el desnivell
és petit, i en arribar el riu a la seva desembocadura forma
estuaris i deltes.
4 El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu i que sol
variar amb les estacions de l’any: els rius les aigües dels
quals procedeixen del desglaç de les neus augmenten el
cabal a la primavera; en canvi, els rius les aigües dels quals
procedeixen de les precipitacions augmenten el cabal en les
èpoques de pluja.
5 Les aigües d’un riu poden ser aprofitades de maneres
diverses. Els éssers humans construeixen embassaments i
canals per proveir d’aigua la població, les indústries i per
regar els terrenys de cultiu. També alguns rius són
navegables i es converteixen en vies de comunicació en què
es construeixen canals i ports per fer-los més transitables.
S’aixequen preses i centrals hidroelèctriques que aprofiten la
força de les aigües per a la producció d’energia elèctrica.
Finalment, les aigües dels rius poden esdevenir un atractiu
turístic, per exemple, per a activitats de lleure, esports, etc.
6 Les aigües subterrànies s’originen quan una part de l’aigua
de la pluja i dels rius penetra a la terra a través de roques
poroses i es troba amb una capa de roques impermeables.
Llavors l’aigua queda embossada i es formen aqüífers.
7 Els corrents marins són desplaçaments de grans masses
d’aigua que circulen pels oceans. Poden ser càlids, quan la
temperatura del corrent és superior a la de les aigües
pròximes, o freds, quan les aigües del corrent són més
fredes que les aigües pròximes.
de competències
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències socials us ha demanat que feu un informe per al diari del vostre centre educatiu sobre
l’aprofitament que fem les persones dels recursos que ens ofereixen els rius i les aigües marines. La vostra tasca consisteix
a resumir les dades que us semblin més rellevants per informar els vostres companys sobre quins són aquests recursos i la
importància de cuidar-los i mantenir-los allunyats del perill de la contaminació que generen algunes activitats humanes. Per
aconseguir-ho és important que primer recordeu el que heu estudiat en la unitat de les aigües.
1 Repassa amb l’ajuda d’aquest mapa quins són els rius més importants del planeta. Indica a quin riu es refereix cadascun
dels números del mapa i assenyala quin és el més llarg del món i quin el més cabalós. (2 p.)

1 2
3
5

4 6
2 Un dels recursos que ofereixen els rius és el turisme, ja que en els rius es poden practicar diversos esports
i altres activitats d’oci. Saps com es diu l’esport que estan practicant les persones que apareixen en la fotografia?
Quins altres esports creus que es poden practicar en un riu? (1 p.)
PROVA 1
3 En quin tram del curs del riu creus que són les persones que apareixen en la fotografia?
Per què? Quins són els altres trams del curs del riu? Quines característiques té cadascun? (1,5 p.)
4 Completa aquesta taula per al teu informe sobre l’aprofitament de les aigües dels rius. (1 p.)
Formes d’aprofitament Exemples
Abastament d’aigua
Vies de comunicació
Producció d’energia
Oci

5 Repassa a continuació, amb l’ajuda d’aquest mapa, la situació dels oceans i mars més importants. Quins continents
voreja cadascun dels oceans? En quin d’ells es troba el mar dels Sargassos? I el mar de les Filipines? (2 p.)
6 Completa aquesta taula sobre els recursos que proporcionen les aigües marines als éssers humans. (1 p.)
Formes d’aprofitament Exemples
Aliments
Matèries primeres i energia
Turisme
Vies de comunicació

7 Resumeix i explica amb exemples quines activitats humanes poden contaminar les aigües dels rius i oceans i posar-ne
en perill l’existència. (1,5 p.)
Competències que s’avaluen Criteris d’avaluació Activitats
Competència comunicativa Descriure les peculiaritats del medi

lingüística i audiovisual físic espanyol, europeu i mundial i les
seves principals característiques.
Localitzar en ell mapamundi físic
les principals unitats del relleu 1, 2, 3, 4, 5, 6
mundials i els grans rius. Localitzar en
el globus terraqüi les grans zones
climàtiques i identificar-ne les
característiques.
Competència matemàtica i Descriure les peculiaritats del medi

Competència en el coneixement i físic espanyol, europeu i mundial i les
la interacció amb el món físic seves principals característiques.
Localitzar en el mapamundi físic les 1, 2, 3, 4, 5, 6
principals unitats del relleu mundials i
els grans rius. Localitzar en el globus
terraqüi les grans zones climàtiques i
Competència d'autonomia, Conèixer, descriure i valorar l’acció de

iniciativa personal i emprenedoria l’home sobre el medi ambient i les 7
seves conseqüències.
1 Número 1: Mississipí. Número 2: Danubi. Número 3: Iangtsé. 5 Oceà Pacífic, envoltat per Amèrica, Àsia i Oceania. Oceà Índic,
Número 4: Amazones. Número 5: Congo. Número 6: Nil. El riu envoltat per Àsia, Àfrica, Oceania i l’oceà Glacial Antàrtic.
més llarg és el Nil i el més cabalós l’Amazones. Oceà Atlàntic, situat entre Amèrica, Europa, Àfrica, l’oceà
Glacial Àrtic i el Glacial Antàrtic. Oceà Glacial Àrtic, envoltat
2 Estan practicant el descens de rius o ràfting. Altres esports
per Amèrica, Europa, Àsia i l’oceà Atlàntic. I oceà Glacial
que s’hi poden practicar són, per exemple, la pesca
Antàrtic, envoltat per l’oceà Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic.
esportiva, el rem, el piragüisme, etc.
El mar dels Sargassos és a l’oceà Atlàntic. El mar de les
3 Es troben en el curs alt del riu, on les aigües discorren més
Filipines és a l’oceà Pacífic.
ràpidament perquè travessen zones muntanyoses amb
pendents pronunciats. Els altres dos trams són el curs mitjà, 6 Aliments: la pesca de peixos i mariscs, que és una activitat
que és una zona de menys pendent i on les aigües van més bàsica.
lentes, per la qual cosa ja no erosionen, sinó que transporten
Matèries primeres i energia: el fons marí conté gas i petroli;
els materials i formen meandres, i el curs baix, que és el més
també s’explota la sal a les salines, i la força de les marees
cabalós, a causa de l’aportació d’aigua dels afluents, i on el
es fa servir per generar energia.
riu va dipositant els materials que porta en suspensió.
Turisme: permet practicar esports, banyar-se, etc. Tot això
4 Abastament d’aigua: per regar els camps de conreu i
crea nombrosos llocs de treball.
subministrar aigua a les poblacions i les indústries.
Vies de comunicació: els mars i els oceans són fonamentals
Vies de comunicació: en els rius navegables es construeixen
per al transport de mercaderies.
ports fluvials i canals per facilitar el trànsit.
7 Hi ha moltes activitats que fan les persones que contaminen
Producció d’energia: s’aixequen preses i centrals
les aigües dels rius i els oceans. Per exemple, l’abocament de
hidroelèctriques que aprofiten la força de les aigües per
residus tòxics de les indústries o dels residus urbans sense
produir energia elèctrica.
depurar, els plaguicides que s’utilitzen en l’agricultura, o les
Oci: atreuen el turisme i permeten, per exemple, practicar marees negres provocades pel vessament de petroli al mar a
esports. causa dels accidents dels vaixells petroliers.
de l’alumne
Pàg. 52 curs baix és més cabalós, a causa de l’aportació d’aigua dels

afluents. La velocitat de les aigües disminueix perquè el
Interpreta la imatge desnivell és petit; per això, el riu va dipositant els materials que
• Neix al llac Victòria i desemboca al mar Mediterrani. porta en suspensió.
• Té dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. • Cabal: quantitat d’aigua que porta un riu. Estuari: zona on es
• A la cadena Ruwenzori, entre Uganda i la República barreja l’aigua dolça del riu i la salada del mar. Delta: terreny de
Democràtica del Congo. forma triangular format per l’acumulació dels materials que
transportava el riu. Meandre: corba pronunciada del riu. Plana
al·luvial: zona omplerta pels materials dipositats pel riu.
Com ho sabem?
• Proporcionar aigua de boca, aigua per a les indústries, la
• Afirma de les muntanyes que estaven saturades d’aigua.
ramaderia i l’agricultura; són vies de comunicació, és una font
• Sí, dóna una idea. d’energia elèctrica i atrau el turisme.
PENSA. Perquè l’aigua porta massa velocitat a causa del
Pàg. 54 pendent.

• En el curs alt.
• L’aigua s’evapora a causa de la calor. El vapor d’aigua
s’eleva, es refreda i es condensa formant núvols. El vent • En el curs mitjà o en el baix, perquè l’aigua té menys força
empeny els núvols. L’aigua dels núvols precipita. Arriba als i erosiona menys el terreny, i el cabal és més gran.
rius i al mar. Una part es filtra als aqüífers. • De forma triangular, amb nombroses illes i canals.
• Per evaporació d’aigua a causa de la calor.
• Aigua o neu. Pàg. 58
2 Fes servir les TIC
El Ganges neix a l’Himàlaia occidental, a l’estat indi
Michigan i Maracaibo a Amèrica, Tanganika a l’Àfrica, Làdoga
d’Uttarakhand, i després de 2.510 km de recorregut
i Constança a Europa, Aral a Àsia.
desemboca formant amb el riu Brahmaputra el delta més
gran del món, el delta del Ganges, al golf de Bengala (oceà
Índic). Rep aigua de nombrosos afluents: el riu Yamuna, el Pàg. 59
Ghaghra, el Gandak, el Ramganga, el Son o Sone, el Damodar,
el Koshi i el Gumti. És un riu navegable.
Claus per estudiar
Claus per estudiar • Llac: és una massa d’aigua que s’ha acumulat de forma
permanent a l’interior dels continents, en zones enfonsades del
• Sobre el 71 %.
terreny. Aigües subterrànies: les aigües que discorren i estan
• Les aigües marines i les aigües continentals. embossades sota la superfície terrestre. Glacera: masses de gel
• Riu: corrent permanent d’aigua. Afluent: un riu que desemboca creades per l’acumulació de neu durant centenars d’anys.
en un altre. Llit: lloc pel qual discorren les aigües d’un riu. Iceberg: masses flotants de gel. Aiguamoll: terreny inundat o
Conca hidrogràfica: territori que ocupen el riu principal i els amarat d’aigua d’una manera permanent.
seus afluents. • El llac és més gran que la llacuna, tots dos d’aigua dolça; el mar
interior és d’aigua salada.
Pàg. 55 PENSA. Provocarà una pujada del nivell dels oceans i accelerarà
l’escalfament global. Provocarà canvis dràstics en la distribució
de les espècies vegetals i animals, l’extinció d’unes i la
• R. G. proliferació d’altres.
• Colorado i Paranà: Amèrica. Níger: Àfrica. Lena: Europa. 6 Fes servir les TIC. El 90 %. R. G.
Indus: Àsia. Darling: Oceania.
7 Educació cívica. R. Ll. Entre les mesures alternatives hi ha les
potabilitzadores d’aigua salada i les polítiques de protecció
Pàg. 57 dels rius.
Claus per estudiar Pàg. 60

• El curs alt s’estén des del naixement del riu fins als primers
quilòmetres del seu recorregut, és estret i profund i les aigües 8 Fes-ho així
circulen ràpidament. El curs mitjà és una zona de menys • Oceà Pacífic, envoltat per Amèrica, Àsia i Oceania. Oceà
pendent en què el relleu és més pla i les aigües van més lentes; Índic, envoltat per Àsia, Àfrica, Oceania i l’oceà Glacial
per això ja no erosionen, sinó que transporten els materials i Antàrtic. Oceà Atlàntic, situat entre Amèrica, Europa, Àfrica,
formen corbes en el traçat del riu anomenades meandres. El l’oceà Glacial Àrtic i el Glacial Antàrtic. Oceà Glacial Àrtic,
envoltat per Amèrica, Europa, Àsia i l’oceà Atlàntic. I oceà persones; cal depurar l’aigua abans de retornar-la al medi natural
Glacial Antàrtic, envoltat per l’oceà Pacífic, l’Atlàntic i per no perjudicar el medi natural.
l’Índic.
• Amèrica: mar Carib. Europa: mar Mediterrani. Àfrica: mar
Pàg. 64
Roig. Àsia: mar del Japó. Oceania: mar de Tasmània.
• Les zones de menys profunditat. Les de més profunditat. 11 Resumeix l’essencial
• Més de 8.000 m. L es aigües a la Terra. Poden ser continentals: rius, llacs,
aigües subterrànies o glaceres. Rius: són corrents
• Poc profundes.
permanents d’aigua. Tipus. Segons el seu cabal, regulars i
irregulars. Segons on desemboquen, riu principal, afluent.
Pàg. 61 Llacs: són masses d’aigua que s’han acumulat de manera
permanent a l’interior dels continents. Aigües subterrànies:
es formen quan una part de l’aigua de la pluja i dels rius
Claus per estudiar
penetra a la terra a través de roques poroses i es troba amb
• Els corrents marins (desplaçaments de grans masses d’aigua,
una capa formada per roques impermeables. Glaceres: són
semblants a rius, que circulen pels oceans), les marees
masses de gel creades per l’acumulació de neu durant
(pujades i baixades diàries del nivell del mar, provocades per
centenars d’anys. Es localitzen al mar i a les muntanyes. Les
l’atracció de la Lluna i el Sol sobre les aigües) i les onades
aigües a la Terra. Poden ser marines: mars i oceans. Són
(ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent).
salades. Tres tipus de moviments: corrents marins, marees,
• Font d’aliment, de matèries primeres, d’energia, de turisme i onades. Tipus: casquets polars i glaceres alpines.
vies de comunicació.
Conceptes
PENSA. Perquè el mar Bàltic és a prop del pol Nord i dels gels dels
casquets polars, que en fondre’s redueixen la salinitat del mar. 12 • El llit és el lloc pel qual circulen les aigües d’un riu. El curs
és el recorregut que un riu fa des del naixement fins a la
seva desembocadura.
Pàg. 62
• Els estuaris són zones on es barregen l’aigua dolça del riu i
9 Interpreta les imatges
l’aigua salada del mar; els deltes són terrenys de forma
• En la primera imatge s’il·lustra l’abocament d’aigües no triangular a causa de l’acumulació dels materials que
depurades al riu. La segona imatge reflecteix les tasques de transportava el riu.
neteja del chapapote d’una platja. • Mar interior és un mar envoltat de terra per tot arreu.
• La indústria minera i la navegació marítima, respectivament. • Els corrents són desplaçaments de grans masses d’aigua,
• La contaminació altera la qualitat de l’aigua i dificulta la semblants a rius, que circulen pels oceans; les marees són
supervivència de les espècies que hi viuen, fins i tot de les pujades i baixades diàries del nivell del mar, provocades
persones. per l’atracció de la Lluna i el Sol sobre les aigües.
• El mar és més petit que l’oceà.
Pàg. 63 • Els icebergs suren en el mar, les glaceres són a la terra.
Interpreta
10 les imatges • Les aigües superficials formen rius i llacs a la superfície;
Abocament de residus urbans, agricultura, activitat industrial i les subterrànies formen aqüífers i corrents subterranis
explotació minera, respectivament. sota la terra.
• El risc principal és el de contaminació per vessament de petroli. • Les depuradores eliminen les substàncies contaminants
• Per la utilització d’adobs i herbicides en el cas de l’agricultura i de l’aigua abans de retornar-la al medi natural i les
per l’acumulació de purins en el cas de la ramaderia. Aquestes potabilitzadores tracten l’aigua per tal de fer-la apta per al
substàncies s’infiltren en el sòl i contaminen els rius i els consum humà.
aqüífers.
Claus per estudiar

• Perquè és una font d’aigua dolça necessària per viure i
desenvolupar les activitats de les persones (indústria,
agricultura, ramaderia, etc.).
• Les principals causes són: l’activitat agrícola i ramadera, els
abocaments de residus urbans, els residus industrials, la
navegació marítima, l’emissió de gasos contaminants a
l’atmosfera i la sobreexplotació dels aqüífers a les zones
properes al mar.
PENSA. Cal potabilitar l’aigua abans de consumir-la per eliminar-
ne els components que podrien perjudicar la salut de les
13 • Danubi: neix a la Selva Negra d’Alemanya i desemboca al
mar Negre a Romania, on forma un delta. Entre els seus
afluents hi ha l’Inn, el Morava o l’Alt.
CURS D’UN RIU
• Iangtsé: neix a l’altiplà tibetà i desemboca al mar de la Xina
Parts Localització Descripció Oriental. Entre els seus afluents hi ha el riu Jialing, el Yuan i
el Hang.
Alt Des del seu Sol ser una zona
naixement fins muntanyosa amb pendents Causes i efectes
als primers pronunciats, de manera 17 • El llit sec d’un torrent. Durant els mesos d’estiu.
quilòmetres del que les aigües hi circulen
seu recorregut. ràpidament. El llit és estret i • Possiblement, a la tardor i a causa de l’increment de
profund. pluges, circula aigua pel torrent.
• És intermitent.
Mitjà Entre el curs alt És una zona de menys
i el baix. pendent. El relleu és més Compromesos. La preservació del medi aquàtic
pla i les aigües van més i les espècies invasores
lentes; per això, ja no
18 Educació cívica
erosionen, sinó que
transporten els materials i • Els abocaments tòxics de les indústries, els residus urbans
formen corbes en el traçat sense depurar, els plaguicides que s’utilitzen en
l’agricultura o les marees negres.
del riu anomenades
meandres. • Evitar els abocaments, depurar els residus urbans, reduir
l’ús de plaguicides o buscar-ne d’altres de menys
Baix Els últims La velocitat de les aigües contaminants i reduir el consum de derivats del petroli.
quilòmetres disminueix perquè el • R. Ll.
abans de la desnivell és petit; per això, • No alliberar espècies d’altres indrets en el medi natural.
desembocadura. el riu va dipositant els
materials que porta en
19 Fes servir les TIC
suspensió. R. Ll. Per exemple, el desastre del petrolier Prestige va passar
el 2002 a l’oceà Atlàntic, prop de les costes gallegues, i el
A la desembocadura es
vessament contaminant que hi va haver va afectar 2.000
formen estuaris, en els quilòmetres de costa espanyola i francesa. El vessament de
quals es barregen l’aigua la càrrega va causar una de les catàstrofes mediambientals
dolça del riu i l’aigua salada més grans de la història de la navegació, tant per la quantitat
del mar, i deltes, que són de contaminants alliberats com per l’extensió de l’àrea
terrenys de forma triangular afectada.
a causa de l’acumulació
dels materials que
Pàg. 66
transportava el riu.
Curts alt: cascada, congost. Curs mitjà: meandre, plana al·luvial. Competència social. Aplica una tècnica. Interpretar el
Curs baix: delta perfil longitudinal d’un riu
20 • A Cantàbria, a uns 800 m d’altitud.
Pàg. 65
• 910 km. Aquesta informació apareix en el perfil.
Localització • Cantàbria, Castella i Lleó, la Rioja, Navarra, Aragó i
14 R. G. Catalunya.
R. Ll.
15 • Haro (479 m), Logronyo (384 m), Tudela (264 m), Saragossa
(199 m), Casp (152 m), Móra d’Ebre (38m) i Tortosa (12 m).
Treball amb l’atles • Al Mediterrani.
16 • Amazones: neix als Andes, al Perú, i desemboca a • Sí; perquè està indicat en el perfil del riu (riu Aragón, riu
l’Atlàntic. Entre els seus afluents hi ha el riu Negro, el Gállego, riu Gaudalop, riu Segre...).
Madeira o el Xingu.
• Congo: Neix al llac Bangweulu i desemboca a l’oceà
Atlàntic. Entre els seus afluents destaquen l’Ubangui, el
Mongala i el Kasai.
Pàg. 67 batiscaf anomenat Trieste, invenció d’Auguste Piccard i
capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer, i acompanyat
per Don Walsh, oficial de l’Armada nord-americana. La
Resol un cas pràctic. La presa de les Tres Gorges
immersió es va projectar per obtenir dades de l’origen de la
21 Fes servir les TIC fossa. El lloc del descens va ser l’extrem sud-occidental de la
• La construcció de la presa va començar el 15 de desembre fossa, a uns 338 km de Guam.
de 1994 i va acabar el 2006. La finalitat era crear una presa Es va assolir una profunditat d’11.034 metres.
hidroelèctrica.
30 Pren la iniciativa.
• A la Xina, en el curs del riu Iangtsé.
R. Ll.
• 2.335 metres de llargada, 185 d’alçada i 110 de gruix.
• Entre 1 i 1,2 milions de persones van ser reallotjades.
22 • Està fortament contaminada, té poca capacitat per
controlar les inundacions i té esquerdes a causa dels
terratrèmols.
• Posen en risc la salut i la vida de la població.
• Promet recuperar l’ecosistema que existia abans de la
construcció de la presa i millorar els sistemes d’irrigació,
que són vitals per a la supervivència dels agricultors de la
zona.
• No ho ha fet.
23 R. Ll.
Pàg. 68
24 Analitza els símbols del mapa.

• Blaus: corrents freds. Vermells: corrents càlids. Taronja:
zones amb molta concentració de població.
• Amb punts grans. Amb punts petits.
• Est de l’Amèrica del Nord i punts de la costa atlàntica de
l’Amèrica del Sud, Europa, l’Índia, la Xina, zones del sud-
est i l’oest d’Àfrica, punts de la costa est d’Austràlia.
• Amb les zones de clima temperat i càlid.
• Al voltant de l’equador. Al voltant dels pols.
26 Reflexiona.
• Sí, ho fa.
• Corrent càlid del Golf i corrent fred de les Canàries.
• Augmentin, perquè la temperatura seria menor a aquesta
latitud. A les Canàries al contrari.
• La zona més poblada és la banyada pels corrents càlids.
Pàg. 69
Comprensió lectora
27 Atlàntic, Pacífic i Índic, per buscar una ruta cap a l’Índia.
28 Tanganika i Victòria.
29 Fes servir les TIC.
R. M. La fossa Challenger es va explorar per primer cop el 23
de gener de 1960, quan una nau tripulada va baixar amb un
UNITAT 4
Guió de la unitat i suggeriments didàctics . . . . . . . . 144

Continguts de la unitat del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
• Mapa de la distribució de les temperatures
• Mapa de la distribució de les precipitacions
• El vent föhn o foehn
• Els monsons
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
• El vent ens torna bojos?
• Rosada i gebre
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

Reforç i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
• Conceptes i continguts fonamentals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
Fitxa 1. Conceptes relacionats amb el clima. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
Fitxa 2. Coneguem els riscos naturals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155
Fitxa 3. El climograma (I): com s'elabora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156
• Organització de coneixements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
Fitxa 4. El climograma (II): comentari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
Fitxa 5. Diferenciar el temps i el clima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
Fitxa 6. La importància de predir el temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
Fitxa 7. L'atmosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
• Repàs acumulatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
Fitxa 8. La relació entre el clima i el relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
Fitxa 9. Predir el temps per mitjà dels núvols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
Fitxa 10. Precipitacions torrencials de tardor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176
4
EL CLIMA I ELS PROBLEMES DEL MEDI AMBIENT
SABER SABER FER

• L'estructura de l'atmosfera. • Interpretar mapes del temps en
• La distinció entre el temps i el clima. superfície.
• Els elements i els factors del clima. • Construir i interpretar climogrames.
• La distribució dels climes sobre la
Terra.
• La influència del clima en l'activitat
humana i viceversa.
• Aplica una tècnica: Analitzar el temps a partir
d’una imatge de satèl·lit

• Resumeix el que és • Webs de meteorologia:
essencial aemet.es i meteo.cat
• Compromesos.
L’escalfament global
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. El clima • Avaluació de continguts. El clima: controls B i A
• Aprofundiment. El clima • Avaluació per competències. Prova 1
• Autoavaluació de l'alumne • Guia de les avaluacions externes
Projectes d'excel·lència Recursos digitals
• Projecte social • Llibremèdia. El clima
• Projectes d'aprenentatge cooperatiu 1r ESO Eines
• Intel·ligència emocional i ètica • Generador d'avaluació
• Competència lectora. Lectures de Geografia i Història • La premsa a l'aula
cinema
4

Per nivells
Llibre de l'alumne Biblioteca del professor
• Epígraf 1: L'atmosfera.
• Epígraf 2: La temperatura.
• Epígraf 3: Les precipitacions. • Reforç i suport. El clima.
• Epígraf 4: La pressió atmosfèrica i el vent. • Adaptació curricular. El clima.
• Epígraf 5: Els climes de la Terra. • Ciències socials per a la pau.
Bàsic • Epígraf 6: El clima i les persones. • Autoavaluació de l'alumne.
• Epígraf 7: La influència humana en l’atmosfera. • Avaluació de continguts. Control B.
• Epígraf 8: Zones afectades pel canvi climàtic. • Avaluació per competències.
• Descobreix: Els tornados. Qüestions 1, 2, 5.
• Activitats: 1, 2, 3, 4, 7, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19,
20, 21, 22, 23.

• Saber-ne més: Tipus de núvols.
Avançat • Saber fer: Construir i interpretar climogrames. • Aprofundiment. El clima.
• Projectes d'aprenentatge
• Compromesos: L'escalfament global.
cooperatiu.
• Activitats: 5, 8, 10, 12, 24, 25, 26.
• Racó de la lectura.
• Saber fer: Interpretar mapes del temps en superfície. • Autoavaluació de l'alumne.
• Aplica una tècnica: Analitzar el temps a partir d'una imatge • Avaluació de continguts. Control A
de satèl·lit. • Avaluació per competències. Prova
D'excel·lència
• Aprenentatge cooperatiu: Webs de meteorologia: aemet.es completa.
i meteo.cat
• Activitats: 6, 9, 23, 27.
TREBALL AMB DIFERENTS METODOLOGIES

i aprenentatge cooperatiu Projecte social.
Metodologies indagatòries Competència social. Ciències socials per a la pau.
Tractament de la informació. Les Ciències socials

Alfabetització en mitjans de en el cinema.
comunicació
La premsa a l'aula.
4
MAPA DE LA DISTRIBUCIÓ DE LES TEMPERATURES
El mapa representa la distribució de les temperatu- • Les regions continentals intertropicals són les més
res mitjanes anuals. De la seva observació i anàlisi es càlides, mentre que els continents temperats i po-
poden obtenir diverses conclusions: lars (sobretot l'Antàrtida i Sibèria) són els més
• Les temperatures disminueixen des de l'equador freds.
cap als pols. • Les regions intertropicals de l'hemisferi austral
• Les línies que uneixen punts d'igual temperatura són més oceàniques i més fredes.
no segueixen regularment els paral·lels. • El casquet glacial antàrtic refreda les regions po-
• L'hemisferi nord és més càlid que l'hemisferi sud. lars i subpolars molt més que el casquet de Groen-
Això significa que l’«equador tèrmic» se situa al làndia.
nord de l'equador.
4
MAPA DE LA DISTRIBUCIÓ DE LES PRECIPITACIONS
El mapa representa com es distribueixen les precipita- Però també hi ha altres regions del món en què les
cions, ja que totes les zones del planeta no reben la precipitacions són realment escasses, com és el cas
mateixa humitat. En general, podem afirmar diversos de les àrees continentals tropicals situades a l'est
aspectes relatius a les precipitacions: dels oceans; una zona seca a l'Atlàntic nord, que es
• Els flancs muntanyosos exposats a les masses d'ai- perllonga per l'est cap a l'Índia; i els deserts polars,
re marítimes reben grans quantitats d'aigua. que arriben fins a l'interior del continent asiàtic. Les
àrees més seques de la Terra són aquelles on els
• Les costes són més plujoses que l'interior dels con- vents arriben després de recórrer llargues distànci-
tinents. es sobre sòls molt caldejats. Però també apareixen
• En les latituds temperades, les façanes occidentals zones desèrtiques en llocs on una gran serralada
dels continents són més plujoses que les orientals. s'interposa entre ells i el lloc d'on ve el vent habitu-
• En les latituds baixes, la façana est dels continents alment. Aquest és el cas, per exemple, dels deserts
és, en general, més plujosa que la façana oest. d'Atacama (Xile) i Kalahari (sud-oest d'Àfrica).
Es pot apreciar que hi ha tres zones de la Terra que

es caracteritzen perquè tenen les precipitacions més
abundants:
• Una franja equatorial, centrada lleugerament al
nord de l'equador, que s'amplia cap a les costes
orientals de l'Amèrica tropical i al sud-est asiàtic.
• Una banda molt regular, situada entre els 40º i 60º
de latitud sud.
• Les zones orientades de sud-oest a nord-est sobre
els oceans, entre els paral·lels 30º i 60º nord, que
s'eixamplen una mica sobre els continents.
4
EL VENT FÖHN O FOEHN
Posteriorment, quan baixa per l'altre costat de la

muntanya, la massa d'aire, ja seca, baixa pel costat
de sotavent, i s’escalfa per l'augment de temperatu-
ra. Això fa que l'aire actuï absorbint la humitat
d'aquest costat, com si fos una esponja, i dóna lloc
Vessant de a zones molt seques en aquestes àrees de sotavent
sobrevent (fins i tot deserts), a l'altra banda de cadenes mun-
tanyoses en què s'aprecia aquest fenomen.
Aquest efecte es pot veure a Espanya, principal-
ment, a la serralada Cantàbrica, a Sierra Nevada i a
les Canàries, i es pot apreciar també amb claredat a
Gredos i als Pirineus. A Sierra Nevada, l'aire càlid
de la vall del Guadalquivir, en descendir per Sierra
Nevada, provoca el desert de Tabernas i la zona
seca de Granada i Guadix. A la serralada Cantàbri-
ca, els efectes del vent humit del mar Cantàbric te-
S’anomena vent foehn a un fenomen climatològic nen molt a veure amb les zones seques de Lleó i del
de gran importància. Es produeix quan una massa nord de Castella. Potser el lloc més clar on el podem
d'aire càlida i humida, empesa pel vent, troba una apreciar és a les Canàries, a les illes de Gran Canà-
cadena muntanyosa i es veu forçada a ascendir per ria, Tenerife i La Palma, que tenen una estructura de
superar-la. Quan puja, la massa humida es compac- precipitacions completament diferent al nord de les
ta i, en ascendir, perd temperatura, de manera que illes i al sud, que són unes zones molt seques, cosa
s'inicia un procés de condensació que la porta a que es pot veure analitzant una clisèrie nord sud
precipitar al costat de sobrevent de la muntanya. d'aquestes illes.
ELS MONSONS
El monsó és un vent estacional que es produeix per

l'oscil·lació dels cinturons d'anticiclons tropicals de
l'hemisferi nord i sud. Això provoca que a partir
de finals de la primavera i a l'estiu, hi hagi uns
vents de direcció sud-oest nord-est, càlids i molt hu-
mits.
Aquests vents entren en contacte amb la terra de
l'Índia, la Xina i el sud-est asiàtic, i provoquen un fe-
nomen d'ascensió d'aquestes masses d'aire, que en
pujar es refreden i precipiten violentament sobre
aquestes zones. A les àrees més exposades a la costa
(les Maldives, Sri Lanka, Tailàndia, Laos, el Vietnam,
etc.), aquest fenomen es produeix de maig a setem-
bre, mentre que a les zones situades una mica més al
nord (l’Índia), el fenomen es retarda al juny. A la
Xina, l'efecte dels vents càlids té un repartiment més
ampli (d’abril a setembre).
Els monsons són un fenomen molt més ampli que no també coneixem la incidència dels monsons d'hivern
es restringeix a Àsia, sinó que és present a les zones a Àsia, molt especialment a l'Índia, un procés invers
tropicals d’Àfrica, l’Amèrica del Nord i del Sud, així que es produeix per l'arribada de vents continentals
com en els diferents mars tropicals. D'altra banda, procedents dels anticiclons interiors d'Àsia.
4
PER SABER-NE MÉS
EL VENT ENS TORNA BOJOS?
Un dels mites populars és que determinats vents que El vent derivat de l'efecte föhn sol associar-se a
bufen en diferents zones fan tornar boig. Aquesta idea aquest fenomen, i pot agreujar o augmentar local-
és molt antiga, ja Hipòcrates, al segle vi aC, feia refe- ment diversos trastorns psicològics, com la depres-
rència als efectes negatius d'alguns vents del sud. A sió, l'ansietat i les migranyes, o causar un augment
França passa amb el mestral, un vent fort que bufa del d'agressivitat. A Espanya, a tota la regió cantàbrica,
nord o el nord-oest. El mestral bufa amb ràfegues el vent sud que causa l'efecte föhn sol estar associat
molt fortes, de vegades de fins a 100 km/hora, perquè a refredats, cefalees i estats depressius. Els psiquia-
agafa velocitat en baixar pel Roine en direcció al Me- tres anomenen «meteorosensibles» les persones
diterrani. En tenir com a punt de partida l'aire sec de propenses a tenir canvis d'ànim causats per les va-
l'interior, porta a la costa sequedat, un clima més fresc riacions meteorològiques, i fins i tot a patir un
i el cel blau. Això és bo a la primavera i l'inici de l'es- agreujament de les patologies mentals. Hi ha met-
tiu, però a finals d'estiu i a la tardor porta temperatu- ges que pensen que la clau rau en el fet que les va-
res fredes. Els francesos anomenen aquest vent «el riacions en la polaritat i la intensitat de la càrrega
vent que et torna boig», encara que moltes vegades iònica de l'atmosfera que porten aquests vents alte-
bufa molt poc temps, un parell de dies o com a molt ren l'activitat neurotransmissora central.
una setmana. Altres autors diuen que no hi ha una base científica
A Espanya també tenim vents similars. Hi ha estudis que permeti dir que hi ha relació entre vent i boge-
fets a Catalunya sobre la tramuntana, un vent de ca- ria. Al sud-oest d'Espanya s'han fet estudis que de-
racterístiques similars al mestral, que demostren que mostren que la població més exposada al llevant té
provoca un canvi en el comportament d'algunes per- un comportament igual que la resta de la població.
sones, un canvi que és més fort en dones i nens, i pot Com a curiositat, hi ha codis penals locals que consi-
provocar depressió i estats d'excitació nerviosa, en- deraven el llevant com a circumstància atenuant a
cara que també estimula el geni artístic i les ganes de l'hora de jutjar crims i delictes.
treballar.
ROSADA I GEBRE
Un dels fenòmens atmosfèrics que més criden l'atenció és

la rosada. Apareix a la matinada en forma de gotes d'aigua,
que són especialment visibles en les plantes.
Es produeix perquè la humitat de l'aire es condensa en for-
ma de gotes per la disminució brusca de la temperatura, o
pel contacte amb superfícies fredes. L'aire està en equilibri
tèrmic, cosa que significa que la temperatura de l'aire és la
del vapor d'aigua que conté. Hi ha una temperatura a la
qual aquest vapor d'aigua comença a condensar-se (que,
de fet, s’anomena «temperatura de rosada»). Quan l'aire de
la nit entra en contacte amb el terra o determinats sòlids
que estan més freds, la temperatura de l'aire baixa, se satu-
ra i es condensa, i apareixen en les superfícies gotes d'ai-
gua que anomenem «rosada».
Es veu amb facilitat en les superfícies de les plantes, o les
dels cotxes, i és més fàcil que es produeixi en nits sense
núvols, en què l'efecte d'hivernacle dels núvols no existeix,
i això permet que s’assoleixi fàcilment el punt de saturació.
Si la temperatura de l'aire és menor de 0 °C, en lloc de ro-
sada es forma gebre.
4
BANC DE DADES
CICLONS MORTÍFERS
Cicló Àrea Any Morts
1 Bohia Índic nord 1970 50.000

2 Gran Huracà Antilles 1780 22.000
3 Mitch Atlàntic 1998 18.000
4 Galveston Atlàntic 1900 12.000
5 Katrina Atlàntic 2005 2.541
VENTS SOSTINGUTS MÀXIMS
Velocitats
Cicló Àrea Any
sostingudes
1 Bohia Índic nord 1979 305 km/h
2 Gran Huracà Antilles 2005 320 km/h
3 Mitch Atlàntic 1969 305 km/h
Galveston Atlàntic
Katrina Atlàntic
TEMPESTES / HURACANS / TIFONS / CICLONS TROPICALS
Tempestes tropicals fortes Huracans / Tifons / Ciclons tropicals forts

(vents sostinguts de més de 17 m/s) (vents sostinguts de més de 33 m/s)
Zona Valor més Valor més Mitjana Valor més Valor més Mitjana
alt baix alt baix
Atlàntic 28 4 12,1 15 2 6,4
Pacífic central/nord-est 28 8 16,6 16 3 8,9
Pacífic nord-oest 35 14 26,0 23 7 16,5
Índic nord 10 2 4,8 5 0 1,5
Índic sud-oest 14 4 9,3 8 1 5,0
Índic austral sud-est 16 3 7,5 8 1 3,6
Pacífic austral sud-oest 20 4 9,9 12 1 5,2
Global 102 69 86,0 59 34 46,9
Font: http: //www.aoml.noaa.gov/hrd/tcfaq/E10.html
4
A LA XARXA DVD
http://www.aemet.es/ An Inconvenient Truth (Una verdad incómoda)

Web de l’Institut Nacional de Meteorologia. (2006) .
http://www.etsimo.uniovi.es/links/astro.htm És un documental nord-americà conduït per Al Gore,
Web de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de la exvicepresident dels Estats Units, sobre els efectes de
Universitat d’Oviedo sobre astronomia i meteorologia, amb l’escalfament global. Ideal com a punt de partida per debatre
molts enllaços per seguir investigant. sobre el tema.
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0151-01/ El aire que respiras (2012) .

ed99-0151-01.html Documental de l’espai de RTVE El escarabajo verde. Es pot veure a
Web dedicada als alumnes de secundària, amb moltes la pàgina web de la cadena de manera gratuïta.
explicacions sobre el temps i el clima.
http://www.ghcc.msfc.nasa.gov/ CINEMA
Pàgina web de la NASA (Global Hidrology and Climate Center).
Està en anglès, però és molt fàcil d’utilitzar i ofereix molts The Perfect Storm (La tempesta perfecta), dirigida per
tipus d’imatges de diferents satèl·lits. Wolfgang Petersen (2000).
És una pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Sebastian
http://www.wmo.int/pages/index_es.html
Junger, en la qual les vicissituds atmosfèriques es converteixen
Organització Meteorològica del Món, dependent de l’ONU, és
en la clau de la trama.
un recurs molt útil, amb moltes aplicacions a aquest tema.
Imprescindible. Està en castellà. The Endurance: Shackleton’s Legendary
Antarctic Expedition (Atrapados por el hielo),
http://www.aoml.noaa.gov/hrd/tcfaq/tcfaqE.html
dirigida per George Butler (2002) .
Tot el que vulguis saber sobre huracans ho tens en aquest
Explica l’expedició de Shackelton a l’Antàrtida el 1914-1916 i les seves
enllaç (en anglès).
vicissituds en un clima advers.
Cast Away (Nàufrag), dirigida per Robert Zemeckis
(2000).
DIVULGACIÓ Un executiu d’una multinacional té un accident d’avió que
el deixa aïllat de la civilització en una remota illa tropical.
Georges FETERMAN, El clima al teu abast (2007). Novament, el clima i la seva adaptació a l’illa es converteixen
Forma part d’una sèrie il·lustrada per posar a l’abast en el problema principal per a la seva supervivència.
dels joves els fenòmens de la natura. En aquest
Storm Seekers (Cazadores de tormentas), de
volum, s’expliquen aspectes bàsics sobre el clima.
George Mendeluk (2009).
M. WALKER i D . AWUAH, Weather and climate És la història d’una científica que veu morir els seus pares en
(Experimentos científicos: tiempo y clima) la seva infància durant un tornado, i consagra la vida a predir,
(2007) . prevenir i evitar aquest tipus de catàstrofes naturals.
Aquest llibre t’ensenya els mecanismes bàsics de l’atmosfera
i a fer-te el teu propi equip per predir el temps.
AUPÍ, V., Guía del clima de España (2004) .

És un estudi del clima espanyol que es basa en dades de més
de 200 observatoris i que explica fenòmens poc coneguts del
clima espanyol, com els tornados.
R . SADOURNY, Le climat est-t-il devenu fou? (¿Se
ha vuelto loco el clima?) (2005) .
El llibre respon els principals interrogants que ens
plantegen el clima i el medi ambient.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
4

Nom: Curs: Data:
Conceptes relacionats amb el clima

1 Repassa els conceptes i les nocions relacionats amb el clima que apareixen en aquest glossari.
GLOSSARI
Factors de les temperatures
• Factor de la latitud: Les temperatures més altes es donen a l'equador i descendeixen cap als pols.
• Factor de l'altitud: Les temperatures descendeixen a mesura que ens elevem.
• Distància al mar: El mar amorteix les temperatures. A l'hivern fa més calor a les zones costaneres que a l'interior. A més, a
l'estiu les temperatures no són tan elevades.
Factors de les precipitacions
• Factor de la latitud: Les zones properes a l'equador registren més pluges que les altres. Les precipitacions baixen des de
l'equador cap als pols.
• Factor de l'altitud: Les pluges augmenten amb l'altura. Per això plou molt a les muntanyes.
• Factor costaner: Plou més a la costa que a l'interior, ja que el mar és una font d'humitat.
Pressió atmosfèrica
És el pes que exerceix l'aire en un punt determinat de la Terra. A més pes de l'aire, més pressió.
El vent
És l'aire en moviment. L'aire va sempre de les zones d'altes pressions a les zones de baixes pressions.
Els mapes de superfície
• Isòbares: Són les línies que uneixen punts d'igual pressió.
• Anticicló: Zona d'altes pressions. En els mapes del temps es representa amb una A.
• Depressió: Zona de baixes pressions. En els mapes del temps es representa amb una D.
• Fronts: Zones de contacte entre masses d'aire que porten pluges intenses. Es representen amb una línia dentada.
2 Indica si les afirmacions següents són certes o falses.
C F
Al cim de les muntanyes fa més fred que en cotes inferiors.
A les zones costaneres fa més calor que a l'interior dels continents.
Plou més al pol sud que a l'equador.
La pressió atmosfèrica és l'acció dels huracans a la zona del Carib.
El vent va de les zones d'altes pressions a les zones de baixes pressions.
Una A en un mapa de superfície significa anticicló.
Els fronts són zones de conflicte internacional.
4

Nom: Curs: Data:
Coneguem els riscos naturals

1 Uneix cada concepte amb la seva definició.
a) Degradació permanent de la vegetació i del sòl. 1) Anemòmetre.

b) És el nom amb què es coneixen els huracans a gran part de l'oceà Pacífic. 2) Desertització.
c) Període llarg en què plou per sota del que és normal en un lloc. 3) Huracà.
d) És el nom amb què es coneixen els huracans a l'oceà Índic. 4) Tifó.
e) Aparell que serveix per mesurar les temperatures. 5) Termòmetre.
f) Aparell que serveix per mesurar la velocitat del vent. 6) Cicló.
g) Forta borrasca amb vents i pluges abundants i constants. 7) Sequera.
2 Uneix cada catàstrofe climàtica amb un dels seus efectes.

• La sequera… destrossa cases i arbres.
• L'huracà… produeix la pèrdua de collites agrícoles.
• Una inundació… barreja l'aigua potable amb les residuals, cosa que genera epidèmies.
3 Assenyala amb una X la resposta correcta.

• Els desastres naturals són:
Accidentals i previsibles.
Fortuïts i catastròfics.
Naturals i predictibles.
Causats per l'acció humana.
• Les inundacions solen produir-se en moments en què:
Plou poc en molt de temps.
La neu apareix en llocs on mai neva.
Plou poc en poc temps.
Plou molt en molt poc temps.
• Podem parlar de sequera quan:
Plou però no s'embassa l'aigua.
No plou però hi ha aigua als pantans.
Plou poc durant l'estiu.
En un lloc plou menys del que és habitual per al clima de la zona.
• Un huracà es diferencia de les tempestes tropicals per:
El lloc en què es produeix.
La quantitat de neu que precipita.
Les seves grans dimensions i les seves proporcions.
El seu abast menor.
4

Nom: Curs: Data:
El climograma (I): com s'elabora

1 Torna a llegir els apartats del llibre de text «Construir i interpretar climogrames», i concretament «Exemple resolt».
Segueix els passos que es detallen i construeix el climograma de Kíev.
PROCEDIMENT
1. Obtingues les dades del clima.
Per obtenir les dades climàtiques pots fer servir qualsevol adreça d'internet on s'ofereixin llibres de geografia general o física.
En el cas de dades del nostre territori, per exemple, pots consultar-los a www.aemet.es o a www.meteo.cat.
2 Fes la taula de dades.

S'elabora una taula on apareguin tots els mesos de l'any. A cada mes li correspon una temperatura mitjana en graus
centígrads i una quantitat de precipitacions totals en mm. El total de temperatures és la mitjana de temperatures de l'any; el
total de precipitacions, la suma anual de precipitacions.
G F M A M J J A S O N D Tot.
Temp. (ºC) 26 24,5 0 6 16 19 20 19 13,5 7 4 24 7,5
Pr. (mm) 33 25 40 43 48 66 78 58 45 45 38 38 557
3 Dibuixa el climograma.
a) T raça un eix horitzontal a la part de sota del full. Si estàs fent servir un
full quadriculat, intenta que siguin 12 o 24 quadrats; si fas servir paper
mil·limetrat, que ocupi 12 cm.
b) Escriu la inicial de cadascun dels mesos de l'any a l'eix horitzontal.
c) F
es un eix vertical esquerre. Recorda que les temperatures més baixes
són les que han de marcar-te l'inici del climograma, i el 0 no cal que
estigui a la base, ja que hi pot haver temperatures sota zero i, per tant,
hi haurà temperatures per sobre de 0 (si són positives) o per sota (si
són negatives). També recorda que les dades han de ser proporcionals:
per exemple, 1 cm cada 5 ºC.
d) Escriu en un dels extrems de l'eix «Temperatures en °C».
e) E
labora l'eix vertical dret. Fixa't en el número més alt que
representaràs abans de decidir la mida (en aquest cas, 78 mm).
Recorda que no hi pot haver precipitacions negatives, la base és 0 mm,
que ha d'estar a la mateixa altura que els 0 ºC.
f ) L es dades de l'eix de la dreta han de duplicar sempre les de l'eix de l'esquerra: a la mateixa altura que has escrit 20 °C, has
d'escriure 40 mm.
g) Escriu en un dels extrems de l'eix vertical dret «Precipitacions en mil·límetres».
h) M
esura una línia vertical des del mes de gener. La línia ha d'arribar a l'altura de la temperatura que s'assoleixi en aquest
mes, és a dir, –6 °C.
i) Dibuixa-hi un punt vermell.
j) Fes el mateix amb la resta dels mesos.
k) Elabora una corba que uneixi els punts.
l) D
ibuixa una barra blava horitzontal en cada mes que arribi fins a l'altura de la seva dada de precipitacions. Recorda que la
base de la barra sí que es recolza en el 0.
4
Nom: Curs: Data:
El climograma (II): comentari

1 Torna a llegir els apartats del llibre de text «Construir i interpretar climogrames». Segueix els passos que es detallen i
interpreta el climograma de Kíev de la fitxa anterior.
PROCEDIMENT
1. Coneixements previs.
Per poder catalogar el clima de Kíev dins la classificació climàtica mundial cal haver estudiat l’apartat 5 d’aquesta unitat,
titulat «Els climes de la Terra».
2. Observa el climograma.
Els mesos en què la corba de les temperatures està per sota de les barres de precipitacions, el clima és plujós. Els mesos en
què la corba de les temperatures està per sobre de les precipitacions, estem davant d'un mes sec. En aquest cas, no hi ha cap
mes sec.
3. Comentari.
a) Les temperatures:
• Les temperatures varien molt d'uns mesos a uns altres, amb un màxim a l'estiu (juliol) i un mínim a l'hivern (gener). Per
tant, estem davant d'un clima temperat en què es distingeixen amb claredat l'estiu i l'hivern.
• Tres mesos de l'any tenen temperatures per sota de 0º. Per tant, és un hivern molt fred i un estiu càlid.
b) Les precipitacions:
• Si sumem totes les dades de precipitacions, trobarem que la precipitació anual és de 557 mm.
• Per tant, hem de descartar que es tracti d'un clima oceànic, ja que les precipitacions d'aquest clima són properes a 1.000 mm.
• El màxim de precipitacions el trobem a l'estiu (juliol). Per tant, tampoc es tracta d'un clima mediterrani, ja que el nostre
climograma no té mesos secs ni sequera estival.
• Es tracta, doncs, d'un clima continental, en què les precipitacions es produeixen a l'estiu, no són abundants, però no hi
ha mesos secs; les temperatures són suaus a l'estiu i l’hivern és sec i fred.
• No obstant això, el fet de no arribar a unes temperatures més radicals a l'hivern ens porta a considerar que és un clima
continental europeu i no siberià. Per tant, dins dels climes càlids.
2 Amb les dades següents, construeix a la teva llibreta el climograma de Lleida.
G F M A M J J A S O N D Tot.
Temp. (ºC) 5,7 7,66 11,7 14,2 18,2 21,8 24,9 24,5 21,6 15,6 9,9 6,6 15,2
Pr. (mm) 23 19 32 44 53 43 21 35 48 43 31 31 423
3 Després interpreta el climograma i, amb els resultats de la teva anàlisi, classifica el clima.
• Localitza la ciutat en un mapa. Quines són les coordenades geogràfiques de Lleida? Es troba a l'hemisferi nord o sud? Quina
és la seva altitud respecte al nivell del mar?
• Com són les temperatures: elevades, moderades o fredes? Com varien al llarg de l'any? Es diferencien les estacions?
• Observa les precipitacions. Són abundants? Com es distribueixen al llarg de l'any?
4
Nom: Curs: Data:
Diferenciar el temps i el clima
1 Defineix el concepte del temps. Observa el mapa i respon les preguntes següents.
• Què representa aquest mapa?
• Quins símbols fa servir per expressar el temps que farà? Completa un quadre com el següent a la teva llibreta (només has
de posar els diferents símbols que apareixen en el mapa).

Símbol Significat
• Et sembla útil la informació que proporciona? Per a què faries servir un mapa del temps?
2 Diferencia el temps i el clima.

• Assenyala les definicions correctes:
El clima és la diferència d'estacions en un lloc determinat.
El temps és l'estat de l'atmosfera en un lloc concret.
El clima és l'estat mitjà de l'atmosfera en un lloc concret.
4
REFORÇ I SUPORT
Nom: Curs: Data:
3 Tenint en compte les definicions certes de l'exercici anterior, subratlla les afirmacions que són correctes i justifica en
cada cas per què has triat aquesta frase.
a) Quin mal temps que fa avui!
b) El temps de les Canàries és molt agradable tot l'any.
c) Les previsions del temps per al cap de setmana són molt bones.
d) Quan vam estar de vacances a la platja el clima va ser molt dolent.
e) El clima de la meva ciutat és molt extrem a l'estiu i a l'hivern.
4 Distingir els elements que constitueixen el clima.

• Assenyala en la llista següent els elements que analitzaries per conèixer el temps i el clima.
Temperatura. Pressió.
Vents. Vegetació.
Radiació solar. Precipitacions.
Altitud. Població.
• Escriu al costat de cada definició l'element del clima que correspongui.

a) Quantitat de calor de l'aire a l'atmosfera.
b) Força que exerceix l'aire de l'atmosfera sobre la superfície terrestre.
c) Caiguda d'aigua procedent del vapor d'aigua condensat en l'aire.
d) Desplaçament de l'aire.
5 Conèixer els factors que influeixen en el clima. Els elements que constitueixen un clima poden variar per la intervenció
de diferents factors.
• Assenyala les frases que són certes.
Les precipitacions augmenten amb l'altitud.
Les temperatures augmenten amb l'altitud.
La proximitat al mar augmenta les precipitacions.
Les precipitacions són més abundants en els llocs de poca altitud.
Les temperatures són més suaus a la costa.
Les temperatures descendeixen cap a l'equador.
• Quin et sembla el factor més important que influeix en les temperatures i les precipitacions?
6 Diferenciar els tipus de precipitacions. Quin tipus de precipitacions s'originen?

a) Per l'evaporació del sòl.
b) Pel relleu.
c) Pel contacte de masses d'aire a diferents temperatures.
7 Treballar en grup. Feu un informe sobre els aspectes següents i exposeu els resultats als vostres companys.
a) El temps que ha fet cada dia de la setmana a la vostra localitat.
b) El clima que teniu a la vostra província o comunitat autònoma.
c) Podeu confeccionar un mapa del temps per a cadascuna de les dues activitats anteriors.
d) Exposeu els resultats a la resta de la classe.
4
Més competent
Nom: Curs: Data:
La importància de predir el temps

1 Llegeix el text i respon les preguntes de sota.
Dues paraules –autèntiques desconegudes per al ciutadà
comú– ocupen aquests dies les converses dels nord-
americans: vòrtex polar. O el que és el mateix: uns remolins
d'aire extremadament fred i intens que han sumit els Estats
Units en baixes temperatures no vistes les dues últimes
dècades. Amb part del sud congelat, es dóna la paradoxa
que el mes de gener està fent més fred a Memphis
(Tennessee) que a Anchorage (Alaska), i que a Atlanta
(Geòrgia) van més abrigats que a Moscou (Rússia). [...] El
fred és tan intens que la pell es congela en cinc minuts,
amb un vent equivalent a –40 graus Celsius, temperatura a
què han arribat alguns termòmetres, als Estats Units. Amb
temperatures de –25 ºC, l'aigua es converteix en neu
gairebé a l'instant, com provaven desafiant les condicions
meteorològiques diversos reporters de les cadenes
d’informació de 24 hores. «Han esdevingut tots els elements
perquè hi hagi rècords de temperatures baixes», assegura
un expert del Weather Channel. «Els que tenen menys de
40 anys no han vist mai res semblant.»
Més de 3.300 vols a tot el país s’havien cancel·lat al migdia
d'ahir dilluns, i més de 6.000 tenien retards, segons la
pàgina web flightaware.com, que rastreja el trànsit aeri. A
Les cascades del Niàgara congelades.
l'estat de Missouri, el Departament de Transport va advertir
que la majoria de les carreteres estatals estven cobertes de
morir en accidents de trànsit i un home a Wisconsin va
neu i que la sal no actuava de manera efectiva per eliminar-
morir per hipotèrmia, i una dona amb Alzheimer va morir a
la, a causa de les temperatures extremes, que, a més, estan
Nova York a només uns metres de casa, en sortir al carrer
acompanyades de forts vents. [...] A Chicago, Saint Louis i
desorientada.
Milwaukee, les autoritats van ordenar el tancament dels
col·legis i van recomanar a la població que no sortís de Ahir, Greg Ballard, alcalde d'Indianapolis, va col·locar en
casa, entre altres raons, perquè els automòbils deixen de vermell el nivell d'emergència de viatges de la ciutat, cosa
funcionar pel fet que els anticongelants no són efectius en que feia il·legal per a qualsevol persona conduir, excepte en
aquestes temperatures tan extremes. Minnesota va casos d'emergència o per buscar refugi. L'última vegada
cancel·lar les classes aquest dilluns a tot l'Estat, per primera que les autoritats municipals van emetre aquest nivell
vegada en 17 anys. La setmana passada, més d'una d'alerta va ser durant una gelada l’any 1978.
dotzena de persones van perdre la vida a causa de fets
relacionats amb la tempesta de neu. Onze persones van Yolanda Monge, El País, 6 de gener del 2014
• Anota a la llibreta les paraules que no entenguis. Busca'n el significat al diccionari.

• Busca en un mapa les ciutats i els estats dels EUA dels quals parla l'article.
• De què tracta el text? Resumeix breument les idees més importants que hi hagis trobat.
• Quines conseqüències ha tingut l'onada de fred sobre els diferents estats dels EUA?
• Per què és tan perillós el fred extrem?
2 La importància de predir el temps. Què hauria passat si…?

• Què hauria passat als aeroports sense la predicció del temps?
• Què hauria passat a les carreteres?
• Què hauria passat a les escoles?
4
Més competent
Nom: Curs: Data:
L'atmosfera
1 Observa aquests mapes i respon les preguntes de sota.
• Què representen aquests mapes? Quins símbols fan servir?
• Quina informació ens proporcionen?

La situació de l'atmosfera
La situació de la mar
Les temperatures màximes i mínimes
La presència d'altes i baixes pressions
L'arribada d'un front
• Et semblen útils? Per què?
• On pots veure mapes com aquests?
2 Observa la il·lustració 3, a la pàgina 73 del teu llibre de text, completa la taula i contesta les preguntes.
Capa Altitud Característiques
Troposfera
Estratosfera
Mesosfera
Ionosfera
Exosfera
a) En quina capa es localitzen la major part dels gasos que constitueixen l’atmosfera?
b) Què passa amb la temperatura a la troposfera?
c) Quina capa està més allunyada de la superfície de la Terra?
d) On es troba l'ozó?
4
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
La relació entre el clima i el relleu
1 Completa el mapa de relleu de la Els anticiclons es

Península Ibèrica situat a l'esquerra. representen amb la lletra A.
• Escriu sobre el mapa de relleu peninsular
el nom de les principals cadenes
muntanyoses.
Els fronts es formen a
• Situa al mapa els altiplans i les
les zones de contacte de
depressions.
masses d’aire fred i aire
càlid. Es representen
2 Analitza els factors de les temperatures.
amb línies dentades.
• Com influeix l'altitud en relació amb les
temperatures?
• Què passarà en els altiplans en relació
amb les valls?
• Com influeix la distància al mar respecte Les depressions es
a les temperatures? representen amb la lletra D.
3 Analitza els factors de les precipitacions.

• Com influeix l'altitud en relació amb les precipitacions?
4 Analitza la distribució de climes en relació amb el relleu.

• Observa els punts en què es produeixen els canvis entre el clima atlàntic i el mediterrani. Quines estructures de relleu
influeixen en els canvis de clima? Què passa en el relleu perquè es produeixi aquest canvi de clima?
• Observa els punts en què es produeix el canvi entre el clima mediterrani típic i el continentalitzat. Quines estructures de
relleu influeixen en els canvis de clima? Com influeix el relleu perquè es produeixi aquest canvi de clima?
• Observa els punts en què hi ha climes d'altura. Quins canvis es produeixen en aquests climes respecte als climes
circumdants.
5 Resumeix a la teva llibreta les conclusions a què has arribat analitzant la relació entre clima i relleu.
4
APROFUNDIMENT Fitxa 9
Predir el temps per mitjà dels núvols

Nom: Curs: Data:
Els núvols poden servir per fer previsions del temps que farà en un futur immediat, generalment, en el transcurs de poques
hores, cosa que és de gran utilitat si vols planificar activitats a l'aire lliure.
ELS NÚVOLS
Tot i que no existeixen dos núvols idèntics, la seva enorme varietat pot reduir-se a uns quants tipus. Els núvols es poden
classificar de moltes maneres: segons la constitució física, l'evolució, l'altitud o la combinació de la dimensió vertical i
l'extensió horitzontal.
En funció d'aquest últim criteri, cal diferenciar entre dues classes de núvols fonamentals: estratiformes i cumuliformes. La
primera classe engloba els núvols la dimensió vertical dels quals és més petita que l'extensió horitzontal, mentre que la
segona designa aquells núvols que tenen una dimensió vertical similar, o fins i tot més gran, a l'extensió horitzontal.
No obstant això, la classificació internacional estableix 10 gèneres de núvols, concretats en la taula següent:
Relació vertical/
Gènere Constitució Color Altitud Meteor
horitzontal
Cirrus Cristalls de glaç Blanc Alta
Cirrostratus Cristalls de glaç Blanquinós Alta Estratiforme Halo
Cristalls de glaç/
Cirrocúmulus Blanc Alta Cumuliforme
mixta
Altostratus Mixta Grisenc / blavós Mitjana / alta Estratiforme Pluja feble
Cumuliforme/
Altocúmulus Líquida Blanc / gris Mitjana Corona lunar
estratiforme
Nimbostratus Qualsevol Gris Baixa / mitjana Estratiforme Pluja / neu
Cumuliforme/ Pluja
Estratocúmulus Líquida Gris / gris fosc Baixa
estratiforme esporàdicament
Cumuliforme/
Estratus Líquida Gris Baixa Plugim
estratiforme
Cúmulus Líquida Blanc Baixa / mitjana Estratiforme Ruixat
Ruixat / tempesta
Cumulonimbus Mixta Gris Baixa / alta Cumuliforme
/ calamarsa
Font: J. Martín Vide y otros, Guía de la atmósfera, 1996
QÜESTIONS
1 Observa els núvols de manera sistemàtica i confecciona una fitxa en cada observació.
En aquesta fitxa hi pots incloure:
• Un dibuix senzill o una fotografia.
• La data i l'hora de l'observació.
• El gènere nuvolós visible en cada cas o, almenys, determina si el que estàs veient són núvols cumuliformes o estratiformes,
fent una petita descripció de les seves característiques fonamentals.
2 Intenta predir el futur meteorològic immediat i comprova el teu grau d'aproximació a la realitat.
4
Precipitacions torrencials de tardor

Nom: Curs: Data:
La gota freda és un fenomen atmosfèric que es produeix, sobretot, al Mediterrani, a finals de l'estiu i començaments de la
tardor. Ara en pots conèixer les causes.
LECTURA
La gota freda
Una «bombolla» d'aire calent i humit puja des de la
costa, on el sol estiuenc ha escalfat l'aigua del mar, cap
als nivells més alts i freds de l'atmosfera. L'ascensió
és molt ràpida i és causa d'una sobtada conversió del
vapor en pluja o calamarsa. És l'anomenada «gota fre-
da», el fenomen meteorològic que està afectant Espa-
nya aquests dies i que porta pluges abundants i un
descens generalitzat de les temperatures. Es manifes-
ta a finals d'estiu o al principi de la tardor i és freqüent
a la costa occidental del Mediterrani.
A més de marcar el final de l'estació de màxima calor,
la gota freda provoca fenòmens atmosfèrics les conse-
qüències dels quals poden ser de gran magnitud.
Aquest divendres, el fenomen meteorològic seguirà
afectant la meitat sud peninsular, on deixarà ruixats i A finals de setembre de l'any passat, Andalusia orien-
tempestes que seran fortes al quadrant sud-est. A més, tal i la regió de Múrcia van ser castigades per uns tem-
les temperatures mínimes seguiran baixant fins a dos porals que es van cobrar la vida de 10 persones, vícti-
graus centígrads, segons la predicció de l'Agència Es- mes de les riuades. Cinc anys abans, el 12 d'octubre
tatal de Meteorologia (AEMET). Concretament, 12 pro- del 2007, el pont de Beniarbeig (Alacant) va ser des-
víncies tindran activat el risc per pluges de fins a 35 litres truït i la població va ser inundada pel riu Girona, el llit
per metre quadrat i per fortes tempestes, que tendiran del qual va créixer de manera anòmala a causa de la
a remetre al final del dia. Són les d'Almeria, Granada, gota freda. En aquella ocasió, les precipitacions van
Jaén, Màlaga, Albacete, Ciudad Real, Conca, Castelló, superar els 400 mil·límetres, van destrossar 1.200 cases
Alacant, València i Múrcia –aquestes tres últimes en i 1.500 cotxes. A Gandia, el 1987, la gota freda va por-
alerta taronja, per risc important–, a més de l'illa d'Ei- tar precipitacions de més de 500 litres per metre qua-
vissa. drat, i va devastar la comarca de la Safor.
El País, 30 d'agost del 2013
QÜESTIONS
1 Analitza el text.
• Busca al diccionari les paraules de les quals no coneguis el significat.
• Per què es produeixen aquestes precipitacions? Com veus, es fa servir el terme «gota freda», però en realitat no és una
expressió correcta des d’un punt de vista científic. Busca informació i explica per què.
• On es produeix? Per què no es produeix normalment en altres zones d'Espanya?
• Quines conseqüències té?
4 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 L'estratosfera… 6 El monsó és…

a. És la capa inferior de l'atmosfera i està en a. Un vent constant.
contacte amb la superfície terrestre. b. Un vent estacional.
b. En aquesta capa abunda un gas anomenat ozó c. Un vent local.
que absorbeix les radiacions ultraviolades.
c.
Té una temperatura molt baixa, i arriba als 140 ºC 7 En el clima oceànic…
sota zero.
a. Les precipitacions superen els 500 mm i es
concentren a l'estiu.
2 El clima…
b. Les precipitacions són escasses (400 mm anuals)
a. És l'estat de l'atmosfera en un moment i en un i irregulars.
lloc concret.
c. Les precipitacions són abundants (1.000 mm) i
b. Ens indica la quantitat de calor i d'humitat que hi regulars.
ha en un dia concret en un lloc.
c. És l'estat característic de l'atmosfera que es 8 Els terrenys talats…
repeteix en un lloc.
a. Fixen millor el sòl que els terrenys amb vegetació.
3 Els factors de la temperatura són… b. Retenen menys aigua que els terrenys amb
vegetació.
a. La latitud, l'altitud i la distància al mar.
c. Faciliten la infiltració de l’aigua en el sòl.
b. La zona càlida, temperada o freda.
c. La longitud, l'altitud i la perpendicularitat dels 9 L'efecte d’hivernacle és…
raigs del Sol.
a. Quan plou aigua barrejada amb elements
contaminants en suspensió.
4 El vapor d'aigua de l'atmosfera…
b. L'augment de temperatura provocat per
a. S'escalfa, es condensa i es converteix en petites l'augment d'emissió de gasos amb efecte
gotes que formen els núvols. d'hivernacle.
b. Procedeix de l'evaporació de l'aigua d'oceans, c. Una mena de boirina que irrita els ulls i els
llacs, rius, terrenys humits i plantes. pulmons.
c. Augmenta quan la temperatura baixa de 5 ºC.
10 El desglaç de les zones polars…
5 La pressió atmosfèrica… a. No tindrà conseqüències en el mar Mediterrani.
a. Es mesura amb un pluviòmetre i s'expressa en b. Altera la línia de la costa però no afecta la
mil·libars (mbar) o en hectopascals (hPa). dinàmica del clima.
b. Disminueix amb l'altitud. A les zones baixes la c. Posarà en perill ciutats com Los Angeles o Rio de
pressió és menor perquè fa més calor. Janeiro.
c. És el pes que exerceix l'aire en un lloc de la
superfície terrestre.
1 b, 2 c, 3 a, 4 b, 5 c, 6 b, 7 c, 8 b, 9 b, 10 c.
SOLUCIONS
Recursos per a l'avaluació
de continguts
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat d'aquests conceptes. (1 p.)
• Pluviòmetre:
• Escalfament global:
• Estratosfera:
• Protocol de Kyoto:
• Clima polar:
2 Diferencia els conceptes temps i clima, mitjançant exemples concrets. (1 p.)
3 Explica aquest diagrama sobre la relació entre latitud i temperatura. (1,5 p.)
Cercle polar àrtic

Hivern Zona freda
Trò
pic d
eC
àn Zona
cer
temperada
eq
ua
do
Trò r
Estiu pic d Zona càlida
eC
apr
ico
rn
Zona
temperada

Zona freda
Cercle polar antàrtic

4 Completa aquesta taula sobre els diferents tipus de vent que hi ha i posa un exemple de cadascun. (1 p.)
Tipus Característiques Exemple
CONTROL B
5 Assenyala quins elements formen part d'un mapa del temps, i aplica’ls sobre aquest mapa. (1 p .)
6 Defineix què són els climes temperats, les seves característiques i quin tipus de climes temperats hi ha. (1 p.)
7 Explica aquesta imatge en relació amb les catàstrofes climàtiques. (1 p.)
8 Explica breument què és la contaminació atmosfèrica, quines en són les causes i les seves conseqüències. (1,5 p.)
9 Anomena algunes catàstrofes naturals causades pel clima. (1,5 p.)
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat d'aquests conceptes. (1 p.)
• Anemòmetre:
• Tifó:
• Hectopascal:
• Clima d'alta muntanya:
• Fenomen d’El Niño:
2 Completa la taula següent sobre les capes de l'atmosfera. (1,5 p.)
Capa Altura Característiques
3 Explica què és la temperatura, com es representa i quins factors hi influeixen. (1 p.)
4 Explica què és la pressió atmosfèrica i quins aspectes provoquen les seves variacions. (1 p.)
CONTROL A
5 Explica a quin fenomen meteorològic correspon aquest mapa

i quines són les seves característiques principals. (1 p.)
6 Defineix què són els climes càlids, les seves característiques i quin tipus de climes càlids hi ha. (1 p.)
7 Indica quin tipus de gràfic és aquest, i a quin tipus de clima podria correspondre, raonant els motius que t’han portat a
aquesta conclusió. (1,5 p.)
8 Explica aquesta imatge sobre les catàstrofes climàtiques i les seves conseqüències. (1 p.)
9 Explica què és l'escalfament global i les solucions proposades per evitar-lo. (1 p.)
4 CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d'avaluació
Control B Control A
Analitzar i identificar les formes de representació del nostre planeta: el mapa,

i localitzar espais geogràfics i llocs en un mapa fent servir dades de 1, 4 1, 2, 3
coordenades geogràfiques.
Conèixer, comparar i descriure els grans conjunts bioclimàtics que formen

2, 3, 6, 8 1, 3, 4, 6, 7
l'espai geogràfic europeu.
Localitzar al mapamundi físic les principals unitats de relleu mundials i els

grans rius. Localitzar en el globus terraqüi les grans zones climàtiques i 4, 5, 7 3, 5, 6, 7
Conèixer, descriure i valorar l'acció de l'home sobre el medi ambient i les

1, 9 8, 9
seves conseqüències.
Control B
1 • Pluviòmetre: És l'instrument que permet mesurar les 4 Vents constants: bufen sempre en la mateixa direcció. Per
precipitacions. exemple, els alisis.
• Escalfament global: És l'augment de la temperatura Vents estacionals: canvien de direcció segons les estacions.
mitjana de la superfície terrestre. Per exemple, els monsons.
• Estratosfera: És la capa de la Terra que està per sobre de Vents que canvien diàriament: per exemple, les brises
la troposfera. marines, que bufen des del mar cap a terra durant el dia, i
des de terra cap al mar durant la nit.
• Protocol de Kyoto: Conveni internacional acordat l’any
Vents locals: bufen de manera variable. Per exemple, la
1997 per 35 països per reduir la producció de gasos
tramuntana i el llevant.
d’efecte d’hivernacle.
5 Formen part d'un mapa del temps els anticiclons (A),
• Clima polar: Es dóna entre els cercles polars i els pols. En
que són centres d'altes pressions, i les depressions (D),
aquest clima les temperatures són molt fredes i les
que són centres de baixes pressions. A més, apareixen els
precipitacions gairebé inexistents.
fronts, que es formen en les zones de contacte de masses
2 El temps és l'estat de l'atmosfera en un moment i en un lloc d'aire fred i càlid i es representen amb línies dentades,
concret. Per això és canviant. Per exemple, diem que en i les isòbares, que uneixen punts amb igual pressió
aquest indret avui fa bon temps, plou o neva. atmosfèrica.
El clima és l'estat característic de l'atmosfera en un lloc. Per

6 Els climes temperats són característics de les zones
conèixer-lo, s'estudia durant dècades. Així, quan diem que a temperades de la Terra. Són tres:
l'estiu mai plou, ens referim al clima. • Mediterrani: amb hiverns suaus i estius càlids. Les
precipitacions són escasses (400 mm) i irregulars, amb
3 Les temperatures varien en funció de la latitud. Són més sequera estival.
elevades a l'equador i descendeixen progressivament de
l'equador cap als pols. A la zona propera a l'equador, els raigs • Oceànic: amb temperatures suaus durant tot l'any. Les
solars incideixen perpendicularment i es concentren en una precipitacions són abundants (1.000 mm aproximadament)
zona menys extensa, per la qual cosa són més intensos i i regulars.
escalfen més. En canvi, entre els tròpics i els pols els raigs • Continental: amb hiverns molt freds i estius càlids. Les
solars incideixen inclinats i l'energia solar es reparteix per un precipitacions superen els 500 mm i són més abundants a
territori més extens, motiu pel qual perden intensitat. l'estiu.
7 La imatge ens mostra un bosc afectat per la pluja àcida. 3 La temperatura és la quantitat de calor que conté l'aire de
Aquest fenomen es produeix quan l'aigua de la pluja es l'atmosfera. Es mesura amb el termòmetre i, en general,
barreja amb partícules contaminants, i és capaç de destruir s'expressa en graus Celsius (ºC). En els mapes es representa
les plantes i afectar la fauna. mitjançant línies anomenades isotermes, que uneixen punts
amb la mateixa temperatura mitjana anual. Els factors que
8 Anomenem «contaminació atmosfèrica» la concentració
influeixen en la temperatura són la latitud, l'altitud i la
d'impureses i gasos derivats de les activitats humanes. Les
distància al mar.
principals fonts d'emissió de gasos contaminants són les
indústries, les centrals elèctriques i els mitjans de transport. 4 La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l'aire en un lloc
Aquesta contaminació és molt nociva per a la salut dels de la superfície terrestre. Com més gran és el pes, més gran
éssers vius i crea greus problemes mediambientals, com és la pressió. La pressió varia en funció de l'altitud (a les
l'escalfament per l'efecte d’hivernacle, la pluja àcida, el zones baixes la pressió és més gran que a les altes, perquè
boirum o la destrucció de la capa d'ozó. hi ha més aire a sobre) i de la temperatura de l'aire (l'aire
càlid pesa menys que l'aire fred i, per tant, exerceix menys
9 Les inundacions, els huracans, les sequeres, les
pressió).
esllavissades…
5 La imatge representa els vents monsons, que són vents
estacionals que canvien de direcció segons les estacions. En
Control A el cas dels monsons, que es donen al sud i el sud-est d'Àsia,
a l'estiu bufen des de l'oceà Índic cap al continent i porten
1 • Anemòmetre: Instrument que serveix per mesurar la pluges abundants, mentre que a l'hivern bufen a la inversa, i
velocitat del vent. porten un temps sec i estable.
• Tifó: És una forta borrasca amb vents i pluges molt 6 Els climes càlids són característics de la zona càlida de la
intenses. També es coneix amb els noms d'huracà o cicló Terra. Són tres: l'equatorial (amb temperatures sempre
tropical. càlides i precipitacions regulars i molt abundants), el tropical
(temperatures elevades i precipitacions que oscil·len entre
• Hectopascal: Unitat de mesura de la pressió atmosfèrica.
2.000 i 500 mm concentrades a l'estació humida) i el desèrtic
• Clima d'alta muntanya: És característic de les zones (temperatures molt altes i precipitacions molt escasses).
fredes i és el que domina en les altituds més elevades. És
7 És un climograma mediterrani típic. Les temperatures són
fred amb precipitacions abundants.
suaus a l'hivern i altes a l'estiu. Les precipitacions són
• Fenomen d’El Niño: Escalfament de les aigües superficials escasses (400 mm) i irregulars, amb sequera estival.
properes a les costes del Perú que provoca un canvi en el
8 La imatge representa el boirum, característic de les grans
comportament de les masses d’aire i de les precipitacions.
ciutats xineses, però que també es dóna, ocasionalment, en
2 Troposfera: entre 0 i 12 km. S'hi desenvolupa la vida i conté altres ciutats d'altres continents. És una boira barrejada amb
el 80% de tots els gasos de l'atmosfera. fum i altres partícules en suspensió que irrita els ulls i els
Estratosfera: entre 12 i 50 km. Conté la capa d'ozó que pulmons.
protegeix la Terra de les radiacions solars. 9 L'escalfament global és l'augment de la temperatura
Mesosfera: entre 50 i 500 km. És important per les reaccions mitjana a la superfície terrestre. Durant el segle xx, la
químiques que s'hi produeixen, especialment durant el dia, temperatura mitjana exterior del planeta s'ha incrementat
per la interferència de la radiació solar. 0,6 ºC, a causa que la combustió de carburants del petroli
ha augmentat l'acumulació de diòxid de carboni (el principal
Termosfera: més 500 km. La radiació solar és tan forta en gas) a l'atmosfera, cosa que ha intensificat l'efecte
aquesta capa que arrenca electrons de les partícules de d’hivernacle. Per evitar-ho, es va proposar (Protocol de
gasos que conté. Kyoto) la reducció del 5,2 % de la producció de gasos
Exosfera: constitueix el límit exterior de l'atmosfera. Hi d'efecte d’hivernacle entre el 2008 i el 2012 respecte als
orbiten els satèl·lits artificials d'òrbita baixa, els destinats a la nivells del 1990, però sense èxit.
recerca de les persones o a la telefonia mòbil.
de competències
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències socials us ha demanat que feu un informe sobre el canvi climàtic, per debatre a classe amb els
companys les causes d'aquest fenomen i les conseqüències que està tenint per al conjunt del planeta. Podem fer alguna
cosa nosaltres per frenar l'escalfament global de la Terra?
1 Llegeix aquest text sobre el canvi climàtic i contesta les preguntes següents.
Els científics tenen cada vegada més clar –al 95%– que creat per les Nacions Unides, ha avançat aquest diven-
l'ésser humà és el principal actor del canvi climàtic i dres a Estocolm (Suècia) les conclusions principals del
adverteixen que els danys causats fins ara per les emis- seu últim informe. L'informe AR5, pensat principalment
sions de gasos –pujada del nivell del mar, acidificació per als representants polítics, reuneix les evidències ci-
dels mars o fosa de les glaceres– es mantindran durant entífiques dels últims sis anys. [...] El document serà
segles si els governs no es consciencien que l'escalfa- estudiat pels governants del món abans d'arribar a un
ment és real i molt greu, encara que s'hagi suavitzat els acord multilateral vinculant per reduir l'emissió de gasos
últims anys, i ja estan prenent mesures dràstiques per d'efecte d’hivernacle el 2015, que haurà de començar a
combatre'l. [...] Entre el 15% i el 40% del CO2 emès pot aplicar-se el 2020. Per aconseguir-ho, els autors recoma-
quedar-se a l'atmosfera. Segons les seves previsions, el nen iniciar «tan ràpid com sigui possible» un camí cap
nivell del mar podria pujar entre 26 i 82 centímetres i la a l'energia renovable, protegir els boscos, els oceans i
temperatura augmentar fins a 4,8 graus a finals de segle. els recursos hídrics dels quals depèn l'economia [...].
El Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), Juana Viúdez, El País, 27 de setembre del 2013
• Per què s'està produint el canvi climàtic segons aquest article? (0,5 p.)
• Quins són els problemes principals que implica el canvi climàtic? (0,5 p.)
• Què és l'informe AR5? Quines solucions s'han proposat els científics per aturar aquest problema? (0,5 p.)
2 Hi ha moltes persones que no són conscients de la importància que pot tenir el canvi climàtic. Com els explicaries què
és el clima i com afecta les persones i la resta dels éssers vius? (2 p.)
PROVA 1
3 Quins dels fenòmens climàtics següents deriven del canvi climàtic? Completa aquesta taula. (2,5 p.)
Deriva del canvi

Consisteix en…
climàtic? (Sí/No)
Desglaç dels casquets

polars
Origen de les
precipitacions pel
relleu (efecte föhn)
Augment global
de la temperatura
Efecte d'hivernacle
Augment del nivell del

mar
Augment del CO2

de l'atmosfera
4 Analitza aquests diagrames i contesta les preguntes. EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA DE L'ATMOSFERA
• Observa el gràfic sobre l’evolució de la temperatura de

l’atmosfera. Quina és la tendència general que mostra? A quina
conclusió es pot arribar? (0,5 p.)
• Observa el gràfic de les emissions mundials de CO2. Per què

creus que augmenten les emissions de CO2 a partir de l'inici
de l'era industrial? Quines conseqüències ha tingut aquest
augment d'emissions? (0,5 p.)

EVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS MUNDIALS DE DIÒXID
• Indica quina relació hi ha entre els dos gràfics. (0,5 p.) DE CARBONI (CO2)
5 Penses que el canvi climàtic és una qüestió que només poden

resoldre els governs? Explica quines mesures podríem adoptar
nosaltres, personalment, per combatre'l. (1,5 p.)

4 COMPETÈNCIES, CRITERIS D'AVALUACIÓ I SOLUCIONS
Competència comunicativa Descriure les peculiaritats del medi físic

lingüística i audiovisual espanyol, europeu i mundial i les seves
característiques principals.
1, 2, 3, 4, 5, 6
Conèixer, descriure i valorar l'acció de l'ésser
humà sobre el medi ambient i les seves
conseqüències.
Competència en el coneixement i la Descriure les peculiaritats del medi físic

interacció amb el món físic espanyol, europeu i mundial i les seves 2, 3, 4
característiques principals.
Competència d'autonomia, Conèixer, descriure i valorar l'acció de les

iniciativa personal i emprenedoria persones sobre el medi ambient i les seves 1, 3, 5
conseqüències.
1 • Per les emissions de gasos d'efecte d’hivernacle que fan Augment del nivell del mar: sí, l'augment de les
els éssers humans. temperatures està intensificant el desglaç dels casquets
polars i fent que augmenti el nivell del mar.
• Augment de les temperatures, pujada del nivell del mar,
acidificació dels mars i fusió de les glaceres. Augment del CO2 de l'atmosfera: sí, la combustió de
carburants del petroli ha augmentat l'acumulació de diòxid
• Proposen reduir les emissions dels gasos d'efecte
de carboni (que és el principal gas que intensifica l'efecte
d’hivernacle, potenciar l'energia renovable, protegir els
d’hivernacle), cosa que ha incrementat l'escalfament de la
boscos, els oceans i els recursos hídrics de què depèn
part baixa de l'atmosfera.
l'economia.
4 • Un increment global de les temperatures entre el 1880 i el
2 El clima és l'estat característic de l'atmosfera en un lloc. El
2005.
clima intervé en la formació del relleu, altera l'estat dels
oceans i condiciona la vida de tots els éssers vius. • Perquè amb la Revolució Industrial s'intensifica la
combustió de carbó i de carburants derivats del petroli. La
Alguns trets del clima afavoreixen la vida humana, com les
conseqüència ha estat la intensificació de l'efecte
temperatures suaus i unes pluges moderades, mentre que
d’hivernacle, amb el consegüent escalfament de la part
altres trets, com el fred, l'aridesa i la calor humida i constant,
baixa de l'atmosfera.
són condicions adverses per al desenvolupament de la vida.
• Hi ha una relació directa entre els dos gràfics: a mesura
3 Desglaç dels casquets polars: sí, l'augment de les
que s'intensifica l'emissió de diòxid de carboni, augmenta
temperatures està intensificant el seu desglaç.
la temperatura de l'atmosfera.
Origen de les precipitacions pel relleu: no, l'anomenat 5 R
.M . La lluita contra el canvi climàtic no depèn només dels
efecte föhn es produeix quan una massa d'aire humit es
governs. Personalment també hi podem col·laborar; per
troba amb una muntanya i s'eleva per sobrepassar-la. En fer-
exemple, reduint el consum elèctric (fent servir bombetes de
ho, es refreda, es formen núvols i precipita en la plana
baix consum, apagant el llum de l'habitació quan no hi ha
exposada al vent (sobrevent).
ningú, posant la rentadora només quan la càrrega estigui
Augment global de la temperatura: sí, s'està produint completa), reutilitzant i reciclant el cartró i el paper, els
un augment de la temperatura mitjana de la superfície envasos de plàstic, el vidre, l'alumini, i fent servir el transport
terrestre. Durant el segle xx, la temperatura mitjana exterior públic sempre que puguem.
del planeta va incrementar 0,6 ºC.
Efecte d’hivernacle: no, és un procés natural pel qual
l'atmosfera manté una temperatura moderada en la
superfície del planeta.
de l’alumne
4 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L'ALUMNE
Pàg. 70 Pàg. 75
Interpreta la imatge 3 Interpreta el mapa.

• R. Ll. Causes: combustió del petroli i el carbó, algunes • A l'equador. Perquè en aquesta zona els raigs solars
tècniques de l'agricultura i la ramaderia modernes, els incideixen gairebé verticalment la major part de l'any.
productes químics de la indústria, etc. • Als pols. Perquè en aquestes zones els raigs solars
• R. Ll. Conseqüències: el gel dels casquets polars i les glaceres incideixen inclinats.
es fondrà i s'elevarà el nivell del mar, àmplies zones agrícoles • L'equador tèrmic, la zona de màximes temperatures.
es transformaran en deserts, etc.
• R. M. Reduint les activitats que suposin emissió de gasos Claus per estudiar
d’efecte d’hivernacle: combustió de petroli per a transport i • És la quantitat de calor que conté l'aire de l'atmosfera.
calefacció o aire condicionat.
• La latitud (les temperatures són més elevades a l'equador i
Com ho sabem?
descendeixen progressivament de l'equador cap als pols),
• Sí, amb un punt de referència. l'altitud (les temperatures disminueixen amb l'altura) i la
• Inundacions, canvis en el clima, descens de la salinitat del mar i distància al mar (el mar tempera les temperatures).
desaparició de moltes espècies, etc.
• Una de càlida, dues de temperades i dues zones fredes.
PENSA. R. Ll.
Pàg. 72
1 Expressió oral. Pàg. 77

• R.Ll.
Claus per estudiar
• Quan el vapor d'aigua de l'atmosfera es refreda, es condensa,
Pàg. 73
és a dir, passa a estar en forma líquida i es converteix en
petites gotes que s'agrupen formant els núvols.
Claus per estudiar
• Anomenem precipitacions l'aigua que cau a la superfície
• És una capa de gasos de més de 1.000 km de gruix que envolta
terrestre procedent de l'atmosfera.
la Terra.
En forma de pluja, de neu o de calamarsa. Mitjançant isohietes.
• La troposfera està en contacte amb la superfície terrestre;
conté vapor d'aigua i en ella la temperatura descendeix a • La latitud (les zones properes a l'equador reben més
mesura que augmenta l'altitud; en aquesta capa tenen lloc la precipitacions que les zones temperades i les regions polars,
majoria dels fenòmens meteorològics (formació de núvols, perquè són més càlides), l'altitud (a les zones baixes plou
precipitacions...). L'estratosfera està per sobre de la troposfera; menys que en les més elevades i muntanyoses), la distància
en aquesta capa abunda un gas anomenat ozó que impedeix respecte a la costa (les precipitacions són més abundants a la
que les radiacions solars ultraviolades, que són nocives per a la costa que a l'interior, perquè el mar és una font d'humitat).
nostra salut, arribin a la superfície terrestre. PENSA. Perquè té més capacitat per evaporar l'aigua del
• El temps és l'estat de l'atmosfera en un moment i en un lloc mar a causa de la temperatura.
concrets i el clima és l'estat característic de l'atmosfera en 4 Interpreta el mapa.
un lloc.
• A les zones equatorials, tropicals i temperades, sobretot
PENSA. Sí. Sense ella, els éssers vius no podrien viure, ja que
les properes als oceans. Coincideixen amb les zones més
necessiten respirar oxigen i altres gasos.
càlides.
• Perquè és una zona muntanyosa.
• La troposfera conté el 80% dels gasos de l'atmosfera i s'hi
desenvolupa la vida. L'estratosfera està per sobre de la
troposfera; en aquesta capa abunda un gas anomenat ozó Pàg. 78
que impedeix que les radiacions solars ultraviolades, que
són nocives per a la nostra salut, arribin a la superfície
5 Expressió escrita.
terrestre. La mesosfera té una temperatura molt baixa i és R. M .
important per les reaccions químiques que s’hi • Els vents alisis bufen de manera constant a l'estiu de
produeixen. La termosfera rep una forta radiació solar i l'hemisferi nord i menys a l'hivern. Circulen entre els
l'exosfera és el límit exterior de l'atmosfera. tròpics, des dels 30-35º de latitud cap a l'equador.
• 12 km. 50 km. • Es dirigeixen des de les altes pressions subtropicals cap a
• A la termosfera. les baixes pressions equatorials. El moviment de rotació
de la Terra desvia els alisis cap a l'oest, i per això bufen del
• A l'exosfera.
nord-est al sud-oest a l'hemisferi nord i del sud-est cap al
nord-oest a l'hemisferi sud.
• Els alisis, en ser vents molt constants, afavoreixen la d'Austràlia, l'extrem sud d'Àfrica, la costa est de l'Amèrica
navegació a vela. També afavoreixen el vol si bufen de cua, del Sud, al voltant del tròpic de Capricorn.
o el dificulten si s'agafen de cara.
• Maig a octubre o novembre.
Claus per estudiar

Pàg. 83
• Pressió atmosfèrica: és el pes que exerceix l'aire en un lloc de
la superfície terrestre. Depressió: zona que té una pressió 8 Fes-ho així.
inferior a 1.013 hPa. Anticicló: zona que té una pressió superior • R. G.
a 1.013 hPa. Vent: és una massa d'aire en moviment.
• 13º N, 100º E. Hemisferi nord. A nivell del mar.
• L'altitud (a les zones baixes la pressió és més gran que a les
zones més altes, perquè a sobre hi ha més aire) i la • Les temperatures són elevades tot l'any, gairebé sense
temperatura de l'aire (l'aire càlid pesa menys que l'aire fred i, estacions. Les precipitacions sumen 971,27 mm anuals.
per tant, exerceix menys pressió). Són abundants i es concentren a l'estació humida, d'abril a
octubre.
• Constants (alisis), estacionals (monsons), amb canvis diaris
(brises marines) i vents locals (tramuntana). • És un clima tropical humit, per les temperatures elevades
tot l'any i les precipitacions abundants concentrades en
PENSA. Com més baixa és la pressió atmosfèrica, més gran és la una estació.
probabilitat de precipitacions.
Pàg. 84
Pàg. 79
9 Utilitza les TIC.
6 Fes-ho així. R. M. Període de sequera que va ocasionar fortes tempestes
• Borrasques a Itàlia i anticiclons al Regne Unit. de sorra a les praderies dels Estats Units a la dècada de
1930, com a conseqüència de la pèrdua de la cobertura
• És temps inestable per la seva situació entre una
vegetal natural. La conseqüència principal va ser la pèrdua
depressió i un anticicló. El vent ve del nord-est i és sec.
de sòl i la reducció de la productivitat agrícola.
• A la Península , perquè les isòbares estan més juntes.
Pàg. 85
Pàg. 80
Claus per estudiar
Claus per estudiar • El fred extrem limita la vegetació i la pràctica de l'agricultura,
l'escassetat de precipitacions dificulta el creixement de les
• A la zona càlida: equatorial (temperatures càlides, plantes i augmenta l'aridesa del terreny, i a les zones molt
precipitacions regulars i molt abundants), tropical càlides i humides les altes temperatures i la humitat faciliten la
(temperatures elevades i precipitacions que oscil·len entre propagació de malalties i fan que els aliments es
2.000 i 500 mm), desèrtic (temperatures molt altes i descomponguin amb rapidesa.
precipitacions molt escasses). A la zona temperada: mediterrani
(hiverns suaus i estius càlids, precipitacions escasses i • Huracà: és una forta borrasca amb vents i pluges de gran
irregulars, amb sequera estival), oceànic (temperatures suaus intensitat. Sequera: és un descens de les precipitacions d'una
durant tot l'any, precipitacions abundants, uns 1.000 mm, i zona que s'estén almenys durant un any. Inundació: es
regulars), continental (hiverns molt freds i estius càlids, produeix quan plou abundantment en molt poc temps i el sòl
precipitacions superiors als 500 mm i més copioses a l'estiu). A no té capacitat per absorbir tota aquesta quantitat d'aigua.
les zones fredes: polar (temperatures molt fredes i • Solen desenvolupar-se sobre els oceans a les zones tropicals i
precipitacions quasi inexistents) i clima de muntanya (fred i al final de l'estiu, quan la temperatura del mar és molt elevada,
amb precipitacions abundants). per sobre dels 26 ºC.
PENSA. Sí, encara que a més altitud que en altres zones. PENSA. És un desastre produït per l'alteració de les condicions
habituals del clima (sequera, inundació, huracà, etc.). Pot provocar
la mort de les persones i la destrucció d'habitatges i
Pàg. 81 infraestructures, arruïnar collites, matar el bestiar domèstic, etc.
7 Interpreta el mapa. Pàg. 87

• Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania.
10 Interpreta els gràfics.
• Temperada. Mediterrani, oceànic, continental, de muntanya.
• A mesura que augmenten les emissions mundials de
• Mediterrani. La conca mediterrània, l'est de la Xina, l’est diòxid de carboni s'incrementa la temperatura de
d'Amèrica del Nord, l'oest d'Amèrica del Nord, la costa est l'atmosfera.
• Els gasos d'efecte d’hivernacle absorbeixen part de la • És un fenomen climàtic que afecta les aigües superficials de
calor que reflecteix la superfície terrestre. La combustió de l’oceà Pacífic davant les costes del Perú, que esdevenen més
carburants del petroli ha augmentat l'acumulació de diòxid calentes del normal, i això provoca canvis en el comportament
de carboni (el principal gas), cosa que ha incrementat de les masses d’aigua, una reducció de la pesca i un augment
l'escalfament de la part baixa de l'atmosfera. de les precipitacions.
Claus per estudiar • Sí, perquè les temperatures mitjanes del continent han
augmentat significativament durant les últimes dècades; també
• Contaminació atmosfèrica: és la concentració en l'atmosfera
hi ha hagut un canvi en el règim de pluges.
d'impureses i gasos residuals derivats de les activitats
humanes. Pluja àcida: es produeix quan l'aigua de pluja es PENSA. R. Ll.
barreja amb partícules contaminants. Boirum: és una boira
barrejada amb fum i altres partícules en suspensió que irrita els Pàg. 90
ulls i els pulmons. Efecte d’hivernacle: és un procés natural pel
13 Resumeix l’essencial.
qual l'atmosfera manté una temperatura moderada en la
superfície del planeta. Escalfament global: és l'augment de la Les temperatures varien segons la latitud, l'altitud i la distància al
temperatura mitjana a la superfície terrestre. Canvi climàtic: mar.
modificació general de les condicions climàtiques del planeta.
Les temperatures organitzen la Terra en zones climàtiques: zona
• Reunions de representants de la majoria dels països per
intentar arribar a un acord sobre l'emissió a l'atmosfera de càlida, zones temperades, zones fredes.
gasos contaminants. Les precipitacions varien segons la latitud, l'altitud i la distància
• Canvi climàtic, augment de les temperatures, desglaç, pujada respecte a la costa.
del nivell del mar, inundacions, sequeres...
La pressió atmosfèrica varia en funció de l'altitud i la temperatura
PENSA. L'emissió de gasos d'efecte d’hivernacle a l'atmosfera
de l'aire.
produeix un augment d'aquest efecte, cosa que deriva en un
escalfament global que es tradueix en un canvi climàtic del El vent pot ser constant, estacional, amb canvis diaris, vent local.
planeta. A la zona càlida els tipus de clima són equatorial, tropical i
desèrtic.
Pàg. 88 A la zona temperada els tipus de clima són mediterrani, oceànic i
continental.
11 Interpreta les fotografies.
A les zones fredes els tipus de clima són el polar i el de
• El nivell del glaç del pol nord s’ha reduït substancialment. muntanya.
• Sí, perquè demostren que l’augment de temperatura també
afecta els pols i provoca un desglaç més acusat que en Localització
èpoques passades. 14 Rosa: càlides. Beix: temperades. Blau: fredes.
Pàg. 89 Conceptes
15
12 Utilitza les TIC.
• Pes que exerceix l’aire en un punt determinat de la superfície
R. M. El mar d’Aral és un llac d’aigua salada situat a l’Àsia
terrestre.
Central. A partir de la dècada de 1960, l’ús per a regadiu de
la major part de l’aigua dels rius que hi desemboquen va • Condensació del vapor atmosfèric en forma de petites gotetes.
portar a la seva dessecació. A l’actualitat, l’aigua del llac ha • Variació entre màximes i mínimes anuals.
augmentat molt la seva salinitat i està, a més, fortament
contaminada, a conseqüència dels vessaments industrials i • Modificació del clima terrestre a escala global.
els fertilitzants, també per les proves d’armament que s’hi • Precipitació en la qual l’aigua de la pluja es barreja amb
han dut a terme. partícules contaminants.
El Sahel és una zona africana que limita al nord amb el
16
Sàhara i al sud amb la sabana. Amb més de 3.800 km de
llarg, va des de l’oceà Atlàntic fins al mar Roig i fa 7.000 anys • La troposfera és la capa de l'atmosfera més propera a la Terra, i
s’hi va originar l’agricultura. Les sequeres, la sobreexplotació l'estratosfera és la immediatament superior.
agrícola i ramadera hi han ocasionat una gran erosió del sòl. • El temps és l'estat de l'atmosfera en un moment i en un lloc
Claus per estudiar concrets i el clima és l'estat característic de l'atmosfera en un
lloc.
• L’increment del nivell del mar modifica la línia de la costa i
afecta la dinàmica del clima; les zones costaneres es poden • Depressió: zona que té una pressió inferior a 1.013 hPa.
veure més afectades per inundacions i perden les superfícies Anticicló: zona que té una pressió superior a 1.013 hPa.
baixes properes a la línia de la costa, que guanya el mar.
17 Pàg. 91
19 Alguns dels gasos alliberats a l’atmosfera, com el diòxid de

Elements Definició Unitat de Aparell
carboni, són responsables de l’efecte d’hivernacle, que a la
del clima mesura de mesura
vegada provoca un increment de la temperatura mitjana
Temperatura És la Graus Celsius terrestre. L’increment de temperatura causa un canvi climàtic
quantitat de amb conseqüències negatives com el desglaç dels casquets
calor que polars, canvis en els règims de pluges i un clima més extrem.
Termòmetre
conté l’aire
Causes i efectes
de
l’atmosfera 20 El moviment de translació, juntament amb la inclinació de
l’eix de rotació, provoca que en un punt donat de la
Precipitació Aigua que Mil·límetres o superfície terrestre no incideixi la mateixa intensitat de llum i
cau a la litres per d’energia al llarg de l’any; això fa que a l’hivern, quan els
superfície metre raigs incideixen de manera més obliqua, escombrin una
terrestre quadrat Pluviòmetre superfície major i, per tant, no escalfin tant; a l’estiu, quan els
procedent raigs penetren l’atmosfera més verticalment, incideixen
de sobre una superfície menor i escalfen més.
l’atmosfera
21 La latitud: les temperatures són més elevades a l'equador i
Pressió És el pes Mil·libars o descendeixen progressivament de l'equador cap als pols; les
atmosfèrica que exerceix hectopascals zones properes a l'equador reben més precipitacions que
l’aire en un les zones temperades i les regions polars, perquè són més
Baròmetre càlides.
lloc de la
superfície L'altitud: les temperatures disminueixen amb l'altura i en les
terrestre zones baixes plou menys que en les més elevades i
muntanyoses.
Vent És una Quilòmetres
massa d’aire per hora La distància al mar: el mar tempera les temperatures i és
Anemòmetre una font d'humitat.
en
moviment
Mapes i gràfics
18 22
• Al nord de les illes Britàniques.

Catàstrofes Huracans Sequeres Inundacions
climàtiques • A Viena, perquè la pressió atmosfèrica és més alta.
Definició Forta borrasca Reducció de • No; podem conèixer el temps meteorològic, però no el clima.
amb vents i les 23
Aigua
pluges de precipitacions • És un clima temperat, amb hiverns suaus i estius més
superficial que
gran intensitat d’una zona calorosos. Les pluges estan repartides durant tot l’any, però són
discorre fora
durant un molt més escasses a l’estiu.
dels llits dels
període igual
rius i torrents 24 Compromesos. L'escalfament global
o superior a
un any • En general, s'ha incrementat el consum, amb un descens entre
el 2007 i el 2009.
Causes Temperatures Canvi climàtic
Durant l’interval de 2007 a 2009 es va iniciar una forta crisi
elevades de Pluges
econòmica a Espanya, fet pel qual es va reduir el consum
l’aigua dels abundants
energètic.
oceans
25 Aprenentatge cooperatiu
Efectes Desperfectes Manca d’aigua Pèrdua de colli-
R. Ll.
en edificaci- potable, tes, propagació
ons, infraes- pèrdues de malalties, Per exemple: reduir la il·luminació nocturna, instal·lar llums
tructures, agrícoles i desperfectes en de baix consum, utilitzar sensors d'aproximació de persones.
conreus... ramaderes... infraestructu-
res...
Pàg. 92
Competència social. Aplica una tècnica. Analitzar el temps

a partir d'una imatge de satèl·lit
26
• Europa i nord d'Àfrica. A l'oest i al nord-est de la península

Ibèrica. Al sud de la península. Les terres es veuen de color
marró i verdes si hi ha cobertura vegetal. El mar es veu fosc,
negre. No, és un color arbitrari.
• Europa i nord d'Àfrica. Les àrees de la superfície terrestre
que tenen la mateixa pressió atmosfèrica. El nord-oest de la
península Ibèrica. En el mapa no es visualitza cap anticicló.
És probable que no hi hagi cap relació entre els dos mapes.
Pàg. 93
Treball cooperatiu
27 R. Ll.
UNITAT 5

• Paisatge natural i paisatge transformat
• Principals deserts del món
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
• Els boscos mediterranis
• Queden boscos mediterranis?
• Els xerpes, una vida a les altures
• Els inuit: viure entre el gel
• Els boiximans: viure al desert africà
• Els massais: viure a la sabana
• Els pastors mongols: viure al desert asiàtic
• Els ianomamis: viure a la selva
• Els samis: viure a la tundra

Reforç i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
Fitxa 1. Conceptes fonamentals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
Fitxa 2. Principals paisatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199
Fitxa 3. Paisatges, rius i vegetació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
Fitxa 4. Paisatges i poblament humà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201
Fitxa 5. Paisatges naturals i transformats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203
Fitxa 6. Els climes i els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203
Fitxa 7. El relleu i els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
Fitxa 8. Els vents i els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
Fitxa 9. Localitzar els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218
5
ELS PAISATGES DE LA TERRA

• Què són un paisatge natural i un • Interpretar la imatge d'un paisatge. • Reconeixement de la importància
paisatge transformant. • Interpretar una clisèrie. de protegir les espècies en perill
• Per on s’estenen i quines d'extinció.
característiques tenen els principals • Valoració de les conseqüències de
paisatges de la Terra l'acció humana en el medi físic.
• Aplica una tècnica. Analitzar l'evolució d'un paisatge a partir de fotografies aèries
• Interpretar imatges, gràfics i mapes
• Buscar informació a Internet

• Resumeix el que és essencial • Paisatges del món, una finestra a la
• Compromesos. Espècies en perill d'extinció Terra
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. Els paisatges de la Terra • Avaluació de continguts. Els paisatges de la Terra:
• Aprofundiment. Els paisatges de la Terra controls B i A
• Autoavaluació de l'alumne • Avaluació per competències. Prova 1

• Guia de les avaluacions externes
Projectes d'excel·lència
• Projectes d'aprenentatge cooperatiu 1r ESO • Llibremèdia. Els paisatges de la Terra

• Competència lectora. Lectures de Geografia i Història • Generador d'avaluació
• Tractament de la informació. Les Ciències Socials en el • La premsa a l'aula
cinema
• Competència social. Ciències Socials per a la pau
5

Per nivells
• Epígraf 1: El paisatge natural i el paisatge

transformat.
• Epígraf 2: La selva.
• Epígraf 3: La sabana. • Reforç i suport. Els paisatges de la Terra.
• Epígraf 4: Els deserts. • Adaptació curricular. Els paisatges de la
• Epígraf 5: El paisatge mediterrani. Terra.
• Epígraf 6: El paisatge oceànic. • Ciències Socials per a la pau.

Bàsic
• Epígraf 7: El paisatge continental. • Autoavaluació de l'alumne.
• Epígraf 8: Els paisatges freds. • Avaluació de continguts. Control B.
• Compromesos: Espècies en perill de extinció. • Avaluació per competències. Qüestions 1,

2.
• Aprenentatge cooperatiu. Paisatges del món,
una finestra a la Terra.
• Activitats: 4, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 16, 17, 19, 26, 27,
28, 31 i 35.

• Saber fer: Interpretar la imatge d'un paisatge.
• Aprofundiment. Els paisatges de la Terra.
• Saber fer: Interpretar una clisèrie.
Avançat • Projectes d'aprenentatge cooperatiu.
• Aplica una tècnica: Analitzar l'evolució d’un
paisatge a partir de fotografies aèries.
• Autoavaluació de l'alumne.
• Activitats: 2, 3, 5, 7, 10, 15, 18, 21, 23, 24, 25, 32,
34 i 36. • Avaluació de continguts. Control A.
• Anàlisi científica. Els tsaatan són un bon
completa.
D'excel·lència exemple d’adaptació al medi?
• Activitats: 1, 14, 20, 22, 29, 30 i 33.

i aprenentatge cooperatiu Projecte social.
Metodologies indagatòries Competència social. Ciències Socials per a la pau.
Tractament de la informació. Les Ciències Socials en el

comunicació
Localització a Google Maps.
5
PAISATGE NATURAL I PAISATGE TRANSFORMAT
El treball amb aquestes dues imatges inicials resulta Els elements pròpiament urbans no són senzills de di-
fonamental perquè inicia l'alumne en la identificació ferenciar, ja que els més significatius, com la densitat
dels trets bàsics dels paisatges naturals i els humanit- de població, són difícils de representar en aquest tipus
zats o antropitzats. d'imatges. Sí que es pot treballar sobre l'abundància o
Entre les dues imatges hi ha un apartat, «Saber fer», importància de les infraestructures associades amb el
que planteja la identificació dels elements que carac- transport, les construccions (tipus i mida d'edificis,
teritzen aquests dos tipus de paisatges, i en el text es distribució d’aquests, etc.) pròpies de zones amb una
plantegen quatre idees bàsiques per poder detectar elevada densitat de població.
aquests elements: En la mateixa línia, es poden identificar els resultats
1. L'hàbitat humà, ja sigui rural o urbà. espacials de les activitats dels sectors secundari i ter-
ciari: polígons industrials, pedreres i mines, àrees co-
2. Els elements relacionats amb les activitats agràries.
mercials, instal·lacions hoteleres, etc., o modificacions
3. Els elements propis dels espais urbans. com l'aparició d'àmplies zones de platja, elements de
4. Els canvis espacials originats per les activitats dels protecció de la costa, etc.
sectors secundari i terciari.
A més d'aquests elements d'identificació i discrimina-
Els hàbitats per l'aparició d'assentaments humans. ció de paisatges naturals i transformats, l'alumne ha
És important que l'alumne pugui categoritzar-los, per d'assimilar les diferències que hi ha entre els concep-
exemple, en assentaments nòmades, poblacions rutes següents: vegetació natural o potencial (la que és
rals (menor grandària, més espai dedicat a activitats pròpia de les condicions físiques d'aquest espai) i la
agràries o espais naturals) i poblaments urbans. real o antropitzada (la que és el resultat de l'acció hu-
Les activitats agràries es manifesten per l'existència mana i que substitueix o modifica la natural). Igual-
de diferents formes de parcel·lació, l'aparició de vege- ment, ha de comprendre que per ecosistemes no es
tació agrícola, d'infraestructures relacionades amb poden entendre exclusivament els espais naturals,
aquestes activitats, com canalitzacions per a regs, etc., sinó també aquells espais en què és palesa l'acció hu-
i d'edificacions relacionades amb la ramaderia. mana.
5
PRINCIPALS DESERTS DEL MÓN
Aquest mapa presenta diverses possibilitats didàcti- ritzen perquè presenten pluges estivals, a causa del
ques. D'una banda, permet analitzar la localització fenomen monsònic (Gobi, Takla Makan, Karakum,
dels principals deserts i corregir una percepció molt deserts de l'Iran-Iraq i Síria); i els deserts de l'oest dels
estesa, segons la qual els deserts es localitzen en llocs
Estats Units i zones d'Austràlia, en què les adveccions
molt càlids. La localització dels deserts en latituds molt
de vents humits són detingudes per serralades eleva-
diverses facilita aquesta tasca.
des. Els dos tipus presenten una coberta vegetal xerò-
D'altra banda, afavoreix una anàlisi dels diferents
fila (cactus, arbustos espinosos, etc.) que s'abasteix de
factors que donen lloc als paisatges desèrtics. El que
caracteritza un desert és l'aridesa i no pas les tempe- les precipitacions de l'estació de les pluges o de les
ratures elevades. L'aridesa és el resultat d'una evapo- que cauen sobre les zones més elevades, en el cas dels
transpiració molt més alta que les precipitacions que deserts americans.
rep. És a dir, que l'evapotranspiració real és molt in-
Deserts costaners de latituds mitjanes: se situen
ferior a la potencial. Les causes d'aquesta situació es
a les façanes occidentals dels continents, on els cor-
troben, doncs, en les interrelacions que es donen en-
tre la quantitat de precipitacions, la temperatura, la rents marins freds refreden les brises marines de
vegetació, etc. No obstant això, el factor determinant l'oest, cosa que redueix l'evaporació i dóna lloc a un
és la quantitat de precipitacions. De fet, acostuma a procés d'inversió tèrmica, pel qual l'aire fred queda
dir-se que un espai és desèrtic quan les precipitaci- immobilitzat sota una capa d'aire més càlid, i impe-
ons anuals estan per sota dels 250 mm anuals. deix la formació de núvols i de precipitacions. En tro-
Per tant, els deserts es poden classificar d'una manera bem exemples a Paracas i Atacama, el Sàhara Occi-
senzilla en els grups següents: dental, Namíbia i Austràlia.
Tropicals i subtropicals: s'originen per l'existència
Deserts molt freds (polars i d'alta muntanya): es po-
de zones d'altes pressions sobre aquests espais al llarg
den situar o bé en zones de gran altitud (Tibet, alti-
de tot l'any, cosa que impedeix l'arribada de vents car-
regats d'humitat dels mars i oceans propers. plans andins) o bé en regions seques de latituds altes
(Patagònia, algunes àrees de la perifèria de l'Àrtic...).
Continentals de latituds mitjanes: es formen per la
Els determinen dos factors: les temperatures baixíssi-
dificultat que tenen els vents humits per arribar-hi,
per la distància geogràfica o per l’existència d'infran- mes, que fan que l'aigua estigui en estat sòlid, i la per-
quejables barreres muntanyoses. Presenten dos sub- manència de l'anticicló polar, que impedeix l'arribada
grups: els deserts continentals asiàtics, que es caracte- de vents humits.
5
PER SABER-NE MÉS
ELS BOSCOS MEDITERRANIS
Els boscos mediterranis són un prodigi d'adaptació al medi en què es desenvolupen: van evolucionar a partir
de l'última glaciació, i es van haver d'adaptar a dues etapes anteriors a l'actual, amb climes marcadament dife-
rents. Del 7000 al 4000 aC hi va haver en les latituds en què avui hi ha climes mediterranis una fase més càlida
que l'actual, encara que més humida; del 4000 al 2000 aC, per contra, les temperatures van ser inferiors a les
actuals i les precipitacions més escasses. És important saber això perquè ajuda a comprendre la gran capacitat
d'adaptació del bosc mediterrani i, també, les dificultats que té aquest bosc per regenerar-se quan no es donen
les condicions climàtiques que hi va haver en els seus orígens.
Aquesta capacitat d'adaptació es manifesta en la seqüència que s'observa en les seves fases de degradació i de
recuperació. Quan les condicions climàtiques o edàfiques empitjoren, els boscos comencen a perdre densitat,
s’obren i el sòl rep més insolació, fet que afavoreix el desenvolupament del matollar, que va substituint el bosc.
La primera fase de matollar, la màquia, és de port elevat (més de dos metres d'alçària) i densa, i protegeix el sòl
de l'evaporació; la segona, més degradada, és la garriga, en la qual els arbustos tenen una alçària entre els dos
metres i els cinquanta centímetres, tot i que mantenen la cobertura del sòl. La següent fase en la degradació és
la brolla, amb arbustos d'alçàries de menys de 50 centímetres, però amb menys densitat, cosa que facilita l'e-
vaporació i l'erosió i provoca l'empobriment dels sòls.
La següent fase és la de les timonedes: arbusts de port escàs i que deixen al descobert més del 50% del sòl. Si
la degradació continua, es pot arribar a una fase d'estepa, que és la immediatament anterior a greus processos
de desertificació.
Però el bosc mediterrani mostra la seva capacitat d'adaptació quan s'adapta també a canvis positius i es recons-
trueix recorrent, a l'inrevés, les fases de la seva degradació, encara que manifesta, pels motius abans esmen-
tats, serioses dificultats per recuperar la seva situació de bosc tancat.
QUEDEN BOSCOS MEDITERRANIS?
Els boscos mediterranis tenen dos enemics principals. Un

d'índole natural, els estius sense precipitacions, quan la
insolació és més important i les temperatures més eleva-
des, i un altre d'antròpic, la recerca de terres per a pastu-
res i cultius, l'explotació fustera, etc.
Per fer front a la primera amenaça, els boscos van gene-
rar elements d'adaptació i supervivència; per a la segona,
no.
Els boscos mediterranis es componen d'arbres d'uns 20-25 metres d'alçària, de copa globular i relativament
propers els uns als altres, que generen una ombra que disminueix la temperatura per sota de les capçades i
redueix l'evaporació. En aquestes condicions, aquests boscos fan front a l'escassetat estival d'aigua.
Quan l'ésser humà actua negativament sobre el bosc mediterrani, ho fa de dues maneres: el tala completament
i el destrueix, generalment per obtenir sòls agraris o urbans, o el tala de manera selectiva, eliminant alguns
arbres o talant-los però deixant al sòl les arrels i una petita part del tronc.
La tala selectiva dóna lloc a dues situacions diferents, encara que amb un final semblant: l'eliminació d'una part
dels arbres permet més insolació dels sòls, més evaporació i l'accentuació dels processos d'erosió, cosa que fa
que l'arbrat iniciï un procés de degradació. Aquesta forma d'acció humana s'origina per la recerca de sòls
agraris, però també d'ombra sobre aquests: els arbres que queden fan ombra als cultius o a les pastures que
es desenvolupen en el sòl.
La segona forma de tala selectiva permet una recuperació de les plantes, però ja no en la forma de l'arbre ori-
ginari: els sòls empobrits ja només permeten el desenvolupament d'arbres de port arbustiu, de menys de
quatre metres d'alçària, amb capçades poc denses i escarransides, que ja no cobreixen el sòl d'ombra, i que
donen lloc, així, a formacions vegetals degradades.
5
PER SABER-NE MÉS
Pobles indígenes del món I

ELS XERPES: UNA VIDA A LES ALTURES ELS BOIXIMANS: VIURE AL DESERT AFRICÀ
En sentit estricte «xerpa» designa qualsevol per- Els boiximans són els habitants més antics del
sona que habita a la vall de Khumbu, al Nepal, con sud de l’Àfrica, on han viscut des de fa 20.000
país situat al centre-sud de l’Àsia, entre el Tibet anys, com a mínim. Avui dia, la majoria de boixi-
(la Xina) i l’Índia. mans (es calcula que són uns 95.000) viuen al de-
Els xerpes fa segles que viuen a les altures, i han sert del Kalahari.
desenvolupat una tolerància genètica a l’altitud. Els boiximans s’organitzen en petits grups fami-
Això explica que la seva presència sigui habitual liars, cadascun dels quals disposa d’un territori per
en les ascensions a l’Himàlaia. Per això, sovint es autoproveir-se i en el qual les tasques estan repar-
fa servir el terme «xerpa» per designar qualsevol tides per sexes. Les dones s’ocupen de la recol·lec-
guia i ajudant en aquestes aventures. ció de fruita, fruits secs i arrels, aliments que cons-
Les activitats tradicionals dels xerpes són l’agri- titueixen gran part de la seva dieta diària. També
cultura i, sobretot, la ramaderia. La base de l’ali- recullen cucs, insectes i animals petits i aigua i fus-
mentació és la patata, que, juntament amb l’ordi, ta per al foc. Els homes s’encarreguen de caçar,
es cultiva a l’estiu en petits camps. L’ordi s’utilitza sobretot diferents espècies d’antílops.
per preparar una cervesa anomenada chang. Els Tant homes com dones són capaços de recórrer
xerpes tenen molts iacs i iacs domèstics –híbrids grans distàncies a peu sense mostrar el més petit
de iac i vaca–, dels quals depèn gran part de la indici de cansament.
seva economia. En la comunitat boiximana no hi ha propietats
Els poblats es localitzen a gran altitud, entre els particulars; excepte l’arc i les fletxes, els pocs
3.500 m i el límit on creixen els arbres, que se si- béns que té el grup són de tots. Els diferents
tua a uns 4.100 m d’altitud. grups de boiximans parlen diversos idiomes; gai-
rebé tots són «llengües de clic», que fan servir
diversos espetecs i sons fets amb la llengua.
ELS INUIT: VIURE ENTRE EL GEL
Els inuit viuen a Alaska, al nord del Canadà, a ELS MASSAIS: VIURE A LA SABANA
Grenlàndia i al territori rus de Chukotka. És un
poble de raça mongoloide, d’estatura baixa, de Els massais viuen a les sabanes del sud de Kenya
cos massís i fort, amb braços i cames curts, ca- i el nord de Tanzània, i són uns 250.000.
bells negres, pell groga i ulls ametllats. També Els massais són pastors nòmades. La seva vida i la
són coneguts com a «esquimals», terme que sig- seva cultura tradicional giren al voltant del bestiar,
nifica ‘devoradors de carn crua’. Actualment es i per això es desplacen constantment, depenent de
calcula que hi ha uns 150.000 inuits. l’estació, a la recerca d’aigua i pastures.
Com que el fred no permet que creixi cap planta, La supervivència d’aquest poble depèn de la salut
les activitats tradicionals dels inuit són la caça i la i la fortalesa dels animals. N’obtenen la llet, que
pesca. El seu estil de vida és nòmada: segueixen solen barrejar amb la sang de vaques i bous; dels
les migracions dels animals que cacen. animals també obtenen l’excrement amb què cob-
Els inuit ho aprofiten tot, dels animals que cacen reixen les cabanes.
(carn, greix, pell, ossos, etc.), per alimentar-se, Els massais rebutgen els productes de la terra
construir habitatges i eines per caçar, i abrigar-se. conreats, perquè consideren que l’agricultura és
L’iglú és l’habitatge tradicional dels inuit. El con- una activitat indigna i impura.
tacte amb la civilització occidental ha alterat la
S’organitzen en grups de diverses famílies que
seva manera tradicional de viure. Avui, els inuit
pasturen el ramat plegades. Tot el poblat està en-
passen l’hivern en poblats, amb habitatges de fus-
voltat d’una tanca que protegeix els massais i el
ta o planxes de pissarra recobertes de torba, tenen
bestiar dels atacs dels grans depredadors, princi-
ràdio, telèfon i escoles, i treballen a les ciutats.
palment hienes, lleopards i lleons.
5
PER SABER-NE MÉS
Pobles indígenes del món II

ELS PASTORS MONGOLS: VIURE AL DESERT ASIÀTIC
Els mongols són originaris de les terres que avui ocupen Mongòlia, la Xina i Rússia. Actualment, es calcula que
són uns 8.500.000 individus, la majoria dels quals viuen al desert de Gobi.
La vida en aquest vast territori, on s’alternen praderies, estepes i deserts, és difícil a causa del clima extrem (a
l’hivern, les temperatures baixen fins a 50º sota zero; i a l’estiu, pugen fins als 40º) i de l’aridesa.
Les temperatures extremes i l’aridesa dificulten el creixement de la vegetació i de les plantes; per això l’estil de
vida tradicional dels mongols és nòmada, i la seva activitat principal, la ramaderia. Els nòmades mongols viuen
en tendes de forma cilíndrica, amb el sostre en forma de cúpula i un forat rodó per facilitar la sortida de fums
i l’entrada d’aire.
Els animals són la principal font d’alimentació dels pastors mongols, que consumeixen molta llet i derivats i
poca carn. Els mongols tenen un idioma propi, el mongol.
ELS IANOMAMIS: VIURE A LA SELVA
Els ianomamis viuen a la selva amazònica, al territori que s’estén a banda i banda de la frontera entre Veneçue-
la i el Brasil. El terme «ianomami» vol dir ‘ésser humà’, ‘la gent’. És una de les tribus indígenes més nombroses
de l’Amazònia, unes 20.000 persones.
La vida en aquest indret és difícil a causa de la calor sufocant, l’elevada humitat i l’aïllament originat per l’exu-
berant vegetació. A causa de la humitat, els sòls de la selva amazònica estan molt «rentats» i són poc fèrtils. Per
això, els ianomamis practiquen una agricultura itinerant. És una agricultura de «tala i crema», també conegu-
da com a «agricultura d’artiga».
Per caçar fan servir l’arc i les fletxes, a les puntes de les quals hi posen un verí mortal, el curare. Cada comu-
nitat ianomami viu en una enorme casa comunal (shapono) de fusta amb sostre de palma, que pot allotjar fins
a 400 persones, tot i que generalment n’alberga entre 20 i 50.
Les famílies comparteixen les unes amb les altres la caça, la pesca i la collita. Al voltant dels focs mengen, xer-
ren, fabriquen utensilis i estris, i ensenyen les seves tradicions als nens.
ELS SAMIS: VIURE A LA TUNDRA
El poble sami, també denominat lapó, viu en una regió que s’estén pel nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la
península de Kola, al nord-oest de Rússia, regió coneguda com a Lapònia. Segons els càlculs oficials, avui dia
són uns 70.000-80.000 individus.
El clima fred, el terra –glaçat durant el llarg hivern i sovint cobert de neu a la primavera i la tardor– dificulten
enormement la vida dels samis.
És un poble tradicionalment nòmada o seminòmada, que viu entre la tundra i la taigà o bosc boreal. Els samis
s’organitzen en petites comunitats, cadascuna de les quals té els seu propi territori de pastura, on també poden
caçar i pescar. Les seves activitats tradicionals són la caça, la pesca i, sobretot, el pasturatge de rens.
Els samis segueixen els rens en els seus moviments estacionals entre la muntanya, on arriben a la tardor, i la
costa, on arriben a la primavera. Durant el desplaçament, diverses famílies s’ajunten i viuen en comunitat al
voltant d’un campament (siida) fins que arriba el moment de marxar altre cop darrere els rens.
Actualment els samis lluiten per mantenir viva la seva cultura (l’idioma, el folklore, les tradicions, etc.) i per no
perdre els drets a la terra i a l’aigua que consideren seus des de fa milers d’anys i que constitueixen un obstacle
per a l’explotació dels recursos naturals de la regió: els boscos, l’energia hidràulica i el ferro.
5
A LA XARXA Francisco NADAL, 365 lugares de España que no

puedes dejar de visitar (2011).
http://wwf.panda.org/es/nuestro_planeta/ Fotografies i textos d'un famós guia sobre paisatges
ecorregiones/ i indrets cridaners i diferents.
Una visió diferent: els medis i paisatges tractats des d'una
perspectiva mediambiental. Concepte d’ecoregió, tipus, etc.
http://bioenciclopedia.com/que-son-los-biomas/ DOCUMENTALS
Els biomes o paisatges bioclimàtics. Molt interessant i actual.
http://ecotope.org/anthromes/ Un país en la mochila (2000).
L'acció de l'ésser humà i la modificació dels paisatges. Els Sèrie documental produïda per RTVE i conduïda per José
biomes humanitzats. En anglès. Antonio Labordeta que, de manera senzilla i amena, porta
l'espectador per les diferents terres i societats d'Espanya.
http://www.spain.info/es/que-quieres/naturaleza/
Paisatges naturals, espais protegits, etc., d'Espanya. National Geographic España.
Abundants imatges i informació. En la seva secció «viatges» presenta un complet repertori de
documentals sobre diferents llocs molt interessants per
http://www.ecologiaverde.com/fotos-de-Paisatges-
acompanyar les activitats de classe sobre paisatges.
naturales/ l
Fotos i imatges de paisatges naturals. Viaje por la Tierra (2013).
Documental de RTVE, en què, a partir del recorregut de l'aigua
pel planeta, es descriuen els variats paisatges que existeixen.
LLIBRES
CINEMA
Antonio GIL OLCINA i Josefina GÓMEZ MENDOZA,
Geografía de España (2001). Aventura en Alaska, dirigida per Sean Penn (1981).
Geografia general actualitzada (última edició de 2009), aborda Basada en una història real, explica les aventures d’un jove
els problemes de les interaccions entre l'ésser humà i el medi que decideix anar a viure en plena natura a Alaska. Les
i els paisatges espanyols. descripcions dels paisatges i els problemes que té el
personatge en aquest medi són interessants.
F. D. PINEDA, J. M. DE MIGUEL, M. A. CASADO
i J. MONTALVO, coord., La diversidad biológica Siete años en el Tíbet, dirigida per Jean-Jacques
de España (2001). Annaud (1997).
Interessantíssim perquè aporta una visió mediambiental a les Té una extraordinària ambientació en els variats paisatges
anàlisis geogràfiques del territori. tibetans.
C. ESCOLÁSTICO LEÓN, M. P. CABILDO MIRANDA,

R. M. CLARAMUNT VALLESPÍ i T. CLARAMUNT VALLESPÍ,
Ecología I. Organismos i poblaciones (2013).
Llibre de text de la UNED. Aborda la formació de paisatges i
biomes d'una manera senzilla i ordenada.
WIKIPEDIA, Biomas terrestres (2013).
38 pàgines per descriure els paisatges bioclimàtics
del món.
DIVULGACIÓ
Eduardo MARTÍNEZ PISÓN, Montañas dibujadas (2011).

L'autor, un investigador veterà, va escriure aquest llibre per
acostar el món de la muntanya i els seus paisatges al públic.
Els seus dibuixos i explicacions són molt interessants per
analitzar els components dels paisatges de muntanya.
D. L. MELENDI, L. SCAFATI i W. VOLKHEIMER,
La biodiversidad. La diversidad de la vida, las grandes
extinciones i la actual crisis ecológica (2008).
Llibre de divulgació científica.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
5

Nom: Curs: Data:
Conceptes fonamentals
1 Defineix aquests conceptes.
1. Riu cabalós:
2. Riu regular:
3. Litoral:
4. Arbust:
5. Aridesa:
6. Inhòspit:
7. Desertificació:
8. Bosc en galeria:
9. Fulla caduca:
2 Explica el significat del nom d'aquests paisatges.
Paisatge
Selva
Sabana
Desert
Paisatge mediterrani
Paisatge oceànic
Paisatge continental
Paisatges freds
3 En quins paisatges es donen aquests tipus de bosc?
1. Bosc de fulla caduca:
2. Bosc sempre verd:
3. Bosc tropical:
4. Boscos d'alzines i sureres:
5. Bosc boreal de pins i avets:
5

Nom: Curs: Data:
Principals paisatges
1 Identifica el clima i les seves característiques en cada paisatge.
Paisatge Clima Temperatures Precipitacions
Selva
Sabana
Deserts
Paisatge oceànic
Paisatges freds
5

Nom: Curs: Data:
Paisatges, rius i vegetació

1 Relaciona mitjançant fletxes el tipus de paisatge amb les característiques dels seus rius.
• Selva • Cabalosos, però menys que els equatorials, i irregulars.
• Sabana • Irregulars, poden provocar inundacions.
• Desert • Cabalosos i regulars.
• Paisatge mediterrani • Cabalosos i regulars.
• Paisatge oceànic • Es gelen a l'hivern. Amb el desglaç es produeixen grans crescudes.
• Paisatge continental • No hi ha rius. Només n'hi ha en latituds baixes o altures baixes.
• Paisatges freds • No hi ha rius, únicament canals que porten aigua només quan plou.
2 Identifica els tipus de vegetació que corresponen a cada paisatge.
Paisatge Tipus de vegetació
5
Nom: Curs: Data:
Paisatges i poblament humà

1 Amb l'ajuda del teu llibre de text, indica les causes d'aquestes afirmacions.
A la selva hi ha poca població. Aquesta es localitza

fonamentalment a la costa, els altiplans i les muntanyes.
A la sabana, la població es concentra a les costes i a les

ribes dels rius.
Els deserts estan molt poc poblats.
La major part dels habitants dels deserts són nòmades.
Els paisatges mediterrani i oceànic estan molt poblats.
Els paisatges continentals presenten un poblament humà

molt desigual.
Els paisatges molt freds amb prou feines tenen població

humana.
2 Relaciona mitjançant fletxes els paisatges amb la frase que els correspon.
• Selva • A les zones càlides estan molt poblats, perquè el descens de les temperatures
millora les condicions de vida.
• Sabana • És molt important el paisatge urbà i industrial.
• Desert • Conviuen una agricultura rudimentària i una de plantacions.
• Paisatge mediterrani • A les zones d'interior predominen els cultius de blat, vinya i olivera, i a les de
litoral, els d'hortalisses, verdures i fruites.
• Paisatge oceànic • Hi ha una ramaderia transhumant a la recerca d'aigua i aliment per al bestiar.
• Paisatge continental • L'increment de la població ocasiona desertificació.
• Paisatges freds • Es desenvolupen la ramaderia i l'agricultura, que presenta «camps oberts» i
monocultius.
5
Nom: Curs: Data:
Paisatges naturals i transformats

1 Completa aquest esquema sobre els paisatges.
Paisatge Definició
Temperatura
Tipus
Humitat
Paisatge natural L'imiten
L'ocupació
humana
Paisatge transformat Definició
Tipus
Depèn de
5
Més competent
Nom: Curs: Data:
Els climes i els paisatges

1 Amb l'ajuda del teu llibre de text, identifica a quin clima pertany cadascun d'aquests climogrames i amb quin tipus de
paisatge es relaciona:
• Explica com són les temperatures i les precipitacions representades en cadascun dels climogrames.
• Indica quins mesos són els més calorosos i quins els més freds, quines temperatures tenen i quina diferència o amplitud
tèrmica hi ha entre ells.
• Explica, finalment, com evolucionen les precipitacions al llarg de l'any.
1 2
Paisatge relacionat: Paisatge relacionat:
3 4
Paisatge relacionat: Paisatge relacionat:
5
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
El relleu i els paisatges

1 Acoloreix en el mapa els espais en què hi ha alguns dels paisatges que has estudiat.
Indica quin tipus de paisatges són i explica com influeix el relleu en les temperatures i les precipitacions.
2 Completa aquesta fitxa.
Paisatge Principals cadenes muntanyoses Com influeix el relleu en el clima, la vegetació, els
d'aquest espai rius i el poblament humà en aquest paisatge?
Selva
Sabana
Deserts
Paisatge
mediterrani
Paisatge
oceànic
Paisatge
continental
Paisatges
freds
5
Els vents i els paisatges

Nom: Curs: Data:
Els vents són un factor molt important dels climes i, per això, dels paisatges. A l'hemisferi nord, els vents que vénen del
nord refreden les temperatures, i els que ho fan des del sud les eleven. A l'hemisferi sud, passa el contrari. D'altra banda,
els vents que vénen de l'oceà són humits i solen provocar precipitacions, i els que ho fan des dels continents són secs.
Quan els vents, en el seu recorregut, es troben amb una barrera muntanyosa, la pugen i, en fer-ho, es van refredant i la
humitat que porten es va condensant, i això dóna lloc a núvols i precipitacions. Així, quan ja han travessat la cadena
muntanyosa són secs i la influència marítima ha deixat d'existir.
QÜESTIONS
1 Amb l'ajuda del teu llibre de text, completa aquesta taula a la teva llibreta.
Conseqüències
Vents que hi Conseqüències Conseqüències
per a la vida
incideixen en el clima en la vegetació
humana
Selva
Sabana
Deserts
Paisatge oceànic
Paisatges freds
5
Localitzar els paisatges

Nom: Curs: Data:
Els elements físics de l'espai, com els paisatges, moltes vegades no es poden localitzar en un mapa utilitzant criteris
administratius o polítics, com províncies, països, etc., perquè són molt més grans que ells o perquè un d'aquests països, per
exemple, té dos o tres d'aquests elements diferents. En canvi, podem localitzar els paisatges utilitzant un mapamundi en
què apareguin els principals meridians.
MAPA FÍSIC DEL MÓN
QÜESTIONS
1 Localitza i acoloreix en aquest mapa els paisatges següents.

a. Paisatge oceànic.
b. Paisatge mediterrani.
c. Paisatge continental
d. Paisatges freds.
5 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 A què anomenem paisatge? 6 Els paisatges oceànics es localitzen a…

a. Als diferents aspectes que mostra el terreny. a. Les zones costaneres, en latituds temperades.
b. A l'aspecte d'un espai en el qual no ha intervingut b. Les zones costaneres de l'Atlàntic, en latituds
l'ésser humà. temperades.
c. Als diferents tipus de vegetació que conviuen en c.
Les zones costaneres occidentals de les zones
un espai. temperades.
2 Els rius de la sabana són… 7 La taigà es troba a…

a. Poc cabalosos i irregulars. a. La sabana.
b. Cabalosos i regulars. b. Els paisatges mediterranis.
c.
Cabalosos i irregulars. c.
El paisatge continental.
3 Els habitants dels deserts són... 8 La tundra és...

a. No hi ha habitants als deserts. a. Una vegetació de molses i líquens.
b. La majoria nòmades. b. Una forma de cultiu tropical.
c.
Agricultors que treballen en plantacions. c.
Una forma de ramaderia transhumant amb rens.
4 Com són els paisatges transformats de les zones 9 Els paisatges d'alta muntanya…
litorals mediterrànies? a. Estan deserts.
a. Zones agrícoles, dedicades als cultius de blat, b. Estan poblats.
vinya i olivera.
c.
Estan molt poblats a les zones càlides.
b. Zones d'hortes, hortalisses, verdures i fruiters.
c.
Zones de pastures per al bestiar. 10 Quins elements condicionen l'ocupació humana de
l'espai?
5 Què és una clisèrie? a. La vegetació i la fauna.
a. La distribució de la vegetació en pisos a mesura b. El clima, el relleu i les aigües.
que augmenta l'altura del terreny.
c.
L'aridesa, el vent i el fred.
b. La distribució de la vegetació segons la proximitat
al mar.
c.
La distribució de la vegetació segons que sigui
natural o transformada per l'ésser humà.
1. a, 2. c, 3. b, 4. b, 5. a, 6. c, 7. c, 8. a, 9. c, 10. b.
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
1 Defineix els conceptes següents. (1 p.)
• Paisatge:
• Paisatge natural:
• Cabal irregular:
• Estepa:
• Fulla caduca:
• Taigà:
2 Indica els tipus de vegetació dels paisatges de la sabana i explica com són. (1 p.)
3 Identifica els tipus de paisatge representats en aquests mapes i completa la taula. (2 p.)
A B
Paisatge: Paisatge:

Temperatura: Temperatura:

Precipitacions: Precipitacions:

CONTROL B
4 Què es representa en aquesta imatge? Per què la vegetació canvia a mesura que el terreny es va elevant? Com
s’anomena aquesta distribució de la vegetació ? (2 p.)
5 Relaciona mitjançant fletxes els conceptes que apareixen en aquestes tres columnes. (2 p.)
Paisatge oceànic Boscos de fulla perenne Molses i líquens
Paisatge mediterrani Tundra Caoba i banús
Paisatges freds Bosc de fulla caduca Cactus
Paisatge de selva Bosc sempre verd Herbes altes
Paisatge continental Praderies Roures i faigs
Paisatge de deserts Vegetació escassa Alzines i sureres
6 Relaciona amb fletxes cada tipus de paisatge amb la forma del seu poblament. (2 p.)

Paisatge de selva A les zones temperades hi ha poca població, i les zones càlides estan molt poblades.
La major part dels seus habitants són nòmades i es desplacen d'un lloc a un altre amb els
seus ramats a la recerca de pous d'aigua i aliment per al bestiar.
Paisatge d'alta Té un poblament desigual, que es concentra a les planes, on hi ha ciutats, explotacions
muntanya ramaderes i extensos camps de cultiu.
Està molt poblat. La major part de la població viu en ciutats i es dedica a la indústria i els serveis,
entre els quals té importància el turisme. Les activitats agrícoles es divideixen entre: zones
Paisatge de desert
d'interior, en què es conreen blat, vinyes i oliveres, i es practica la ramaderia; zones litorals, on
predominen les hortes, en què es conreen hortalisses, vegetals i fruites.
Està poc poblat, la població es concentra a la costa, els altiplans i les muntanyes, i es dedica a
Paisatge oceànic
l'agricultura.
Està poc poblat, la població es concentra a la costa i a les ribes dels rius, i es dedica a
l'agricultura.
Paisatge de sabana Està molt poblat i hi predomina el paisatge urbà i industrial.
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat d'aquests conceptes. (1,5 p.)
• Paisatge natural i paisatge humanitzat:
• Selva i bosc tropical:
• Cabal dels rius mediterranis i dels rius oceànics:
• Les temperatures del paisatge continental i del fred:
2 Identifica de quin paisatge es tracta en cada mapa. (1,5 p.)
Paisatge: Paisatge:
3 Relaciona amb fletxes els següents elements del medi físic i explica aquesta relació. (1,5 p.)
Explicació
Alzina i surera, a
Clima tropical sec i clima tropical
l'interior, i pins a la
humit.
costa.
La vegetació natural s'adapta a És el clima més fred de

la sequera estival. la Terra.
Els hiverns són llargs i rigorosos i

Bosc sempre verd.
els estius, curts i frescos.
Es localitza a la zona àrtica i a Sabana, bosc tropical i

l'Antàrtida. estepa.
Les precipitacions són molt Arbres de fulla

abundants i es distribueixen de perenne, entre els
manera uniforme al llarg de tot quals destaquen avets i
l’any. pins.
CONTROL A
4 Amb l'ajuda d'aquest mapa, explica com es reparteix la població al món.

Quins paisatges són els més poblats? Quins són els que tenen menys població? (2 p.)
5 Quines activitats humanes tenen més capacitat per transformar el medi físic i a quins paisatges transformats
donen lloc? (1,5 p.)
6 Explica les diferències que hi ha entre els paisatges agraris mediterranis a partir dels efectes de la continentalitat
i de la proximitat al mar. (2 p.)
Activitats
Control B Control A
Tenir una visió global del medi físic espanyol, europeu i mundial i de
4, 6 4, 6
les seves característiques generals.
Conèixer, comparar i descriure els grans conjunts bioclimàtics que

3, 5 2, 3
conformen l'espai geogràfic europeu.
Conèixer els principals espais naturals del nostre continent. 1, 3, 5, 6 1, 2, 3, 5, 6
Localitzar en el mapamundi físic les principals unitats del relleu

mundials i els grans rius. Localitzar en el globus terraqüi les grans 1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 3, 4, 6
zones climàtiques i identificar-ne les característiques.
Comentar la informació en mapes del món sobre

6 4
la densitat de població i les migracions.
Entendre la idea de «desenvolupament sostenible»

1 1, 5
i les seves implicacions.
Control B
1 • Paisatge: diferents aspectes que mostra el terreny. 4 Representa: la distribució dels diferents tipus de vegetació a
mesura que augmenta l'altura. La vegetació canvia perquè, a
• Paisatge natural: un espai que no ha estat modificat per mesura que augmenta l'altura, disminueix la temperatura i
l'ésser humà. les precipitacions són més abundants, la qual cosa fa que
apareguin noves formacions vegetals adaptades a aquestes
• Paisatge rural: modificació del paisatge natural causada
condicions. S’anomena: clisèrie.
per les activitats agràries.
5 Paisatge oceànic - Bosc de fulla caduca - Roures i faigs.
• Cabal irregular: la quantitat d'aigua que discorre pel riu és Paisatge mediterrani - Bosc de fulla perenne - Alzines i
diferent al llarg de l'any. sureres. Paisatges freds - Tundra - Molses i líquens. Paisatge
de selva - Bosc sempre verd - Caoba i banús. Paisatge
• Estepa: formació vegetal on creixen petites herbes i
continental - Praderies - Herbes altes. Paisatge de deserts -
arbustos espinosos.
Vegetació escassa - Cactus.
• Fulla caduca: espècie vegetal que deixa morir les seves 6 Paisatge de selva - Està poc poblat, la població es concentra
fulles, que cauen a terra a l'estació de l'any desfavorable, a la costa, els altiplans i les muntanyes, i es dedica a
per la manca de llum, per la calor, per la manca d'humitat, l'agricultura. Paisatge de sabana - La població es concentra a
etc. les costes i a les ribes dels rius, i més de la meitat es
dediquen a l'agricultura. Paisatge de desert - La major part
• Taigà: bosc format per arbres de fulla perenne, entre els
dels seus habitants són nòmades i es desplacen d'un lloc a
quals destaquen avets i pins.
un altre amb els seus ramats a la recerca de pous d'aigua i
2 La sabana: enorme plana formada per herbes que poden aliment per al bestiar. Paisatge mediterrani - Està molt poblat.
arribar a gran altura i que canvien de color segons l'estació. La major part de la població viu en ciutats i es dedica a la
Entre les herbes creixen alguns arbustos i arbres de fulla indústria i els serveis, entre els quals té importància el
caduca. A les ribes dels rius apareixen arbres propis de la turisme. Les activitats agrícoles es divideixen entre: zones
selva, que formen el bosc en galeria. d'interior, en què es conreen blat, vinyes i oliveres, i es
practica la ramaderia; zones litorals, on predominen les
3 A. Paisatge oceànic. Temperatures: suaus durant tot l'any, hortes, en què es conreen hortalisses, vegetals i fruites.
amb estius frescos i hiverns suaus. L'amplitud tèrmica anual Paisatge oceànic - Està molt poblat i hi predomina el paisatge
és reduïda. Precipitacions: abundants i regulars. B. Paisatge urbà i industrial. Paisatge continental - Té un poblament
mediterrani. Temperatures: molt elevades a l'estiu i suaus a desigual, que es concentra a les planes, on hi ha ciutats,
l'hivern. Precipitacions: no són gaire abundants i es explotacions ramaderes i extensos camps de cultiu.
concentren a la primavera i la tardor. L'estiu és molt sec. Paisatges d'alta muntanya - A les zones temperades hi ha
poca població, i les zones càlides estan molt poblades.
Control A 4 Zones més poblades: les regions de clima mediterrani i
similars, i les de clima oceànic estan molt poblades, ja que
1 El paisatge natural resulta de la interacció del clima, el relleu, tenen un clima benigne, sòls fèrtils i recursos abundants. A
les aigües, la vegetació i el sòl; mentre que el paisatge les zones litorals i a les ribes dels grans rius del paisatge de
humanitzat és el resultat de les modificacions que les la sabana es concentra molta població, ja que poden
persones fan en el medi natural. La selva és un bosc sempre disposar de l'aigua dels rius i de bones comunicacions.
verd i molt dens, en què la vegetació s'esglaona en altura, i el Zones menys poblades: la zona equatorial està poc poblada
bosc tropical és semblant al de la selva, encara que els perquè la calor i la humitat afavoreixen la propagació de les
arbres tenen menys alçària i estan més separats. Els rius malalties, i la vegetació exuberant i el sòl fràgil dificulten les
mediterranis tenen un cabal irregular: amb prou feines activitats humanes. Els deserts són zones molt desfavorables
porten aigua a l'estiu, mentre que en les èpoques de per a la vida, de manera que estan gairebé deshabitats. Les
crescuda hi pot haver fortes inundacions. Els rius oceànics causes cal buscar-les en l'extrema aridesa, que dificulta la
tenen un cabal elevat i regular. Les temperatures del paisatge vida humana i l'obtenció de recursos per sobreviure. A les
continental són molt contrastades: l'hivern és llarg i fred i zones fredes del clima continental i en els paisatges molt
l'estiu és curt i calorós; les dels paisatges freds, a l'hivern són freds no hi ha població o és molt escassa, ja que les baixes
molt fredes (oscil·len entre temperatures dificulten la vida i l'obtenció de recursos.
-20 ºC i -50 ºC), i l'estiu gairebé no existeix. 5 Les activitats agràries donen lloc al paisatge rural.
2 E
l de l'esquerra és un paisatge de selva, i el de la dreta, un L'agricultura elimina la vegetació natural i la substitueix per
paisatge mediterrani. l'agrícola, modifica el relleu, fent bancals i aplanant sòls,
3 Clima tropical sec i clima tropical humit - Sabana, bosc construeix canals per al reg, etc. L'edificació de ciutats
tropical i estepa. Perquè a les zones més humides, les més origina el paisatge urbà. Els terrenys s'aplanen per poder
pròximes a l'equador, hi trobem el bosc tropical, adaptat a construir-hi, s'asfalten, s'aixequen edificis, es construeixen
més precipitacions, a les zones amb dues estacions més carreteres, etc. Les activitats industrials i de serveis donen
marcades, la sabana, i a les zones més seques i properes als lloc a paisatges industrials, turístics, etc. El relleu s'aplana, es
deserts, l'estepa. La vegetació natural s'adapta a la sequera construeixen infraestructures de transport, s'aixequen naus
estival - Alzina i surera, a l'interior, i pins a la costa. Perquè industrials, d'emmagatzematge, etc., apareixen polígons en
són arbres de fulla perenne que s'han d'adaptar a la sequera els quals es concentren les activitats econòmiques, es
estival conservant les fulles per fer-se ombra i desenvolupen paisatges urbans perquè hi habitin els
emmagatzemar aigua. Els hiverns són llargs i rigorosos i els treballadors d'aquestes activitats econòmiques, etc.
estius curts i frescos - Arbres de fulla perenne, entre els 6 A les zones d'interior es van talar els boscos per ampliar la
quals destaquen avets i pins. Perquè aguanten els hiverns superfície agrícola i conrear blat, vinya i olivera, així com per
freds. Es localitza a la zona àrtica i a l'Antàrtida - És el clima obtenir pastures amb les quals alimentar el bestiar. Aquestes
més fred de la Terra. Perquè són a les latituds més altes, on zones més allunyades dels efectes suavitzadors del mar
els raigs del sol incideixen amb la menor perpendicularitat, i sobre les temperatures tenen estius més calorosos i secs i
escalfen molt poc a l'estiu i gens a l'hivern. Les precipitacions hiverns més freds, i aquests cultius són els que millor
són molt abundants i es distribueixen de manera uniforme al s'adapten a aquestes condicions. Al litoral s'ha desenvolupat
llarg de tot l'any - Bosc sempre verd. Perquè aquesta un paisatge d'hortes en què es conreen hortalisses,
regularitat de les precipitacions permet que els arbres facin verdures, llegums i fruites, fonamentalment. La proximitat al
permanentment la fotosíntesi. mar suavitza les temperatures i fa augmentar la humitat. A
més, a les zones planes es tracen sèquies que porten l'aigua
des dels rius cap als camps de cultiu.
de competències
Nom: Curs: Data:
Utilitzarem Internet per buscar i obtenir informació sobre els climes, la vegetació i l'acció humana en el territori espanyol.
Aquesta informació ens ajudarà a deduir com són els paisatges espanyols i com es reparteixen per aquest territori.
1 Primerament, localitzarem en un mapa els principals tipus de vegetació natural que hi ha a Espanya. Per fer-ho,
utilitzarem el visor del Banc de Dades de la Natura, que està en aquesta adreça: http://sig.magrama.es/bdn/.
Al menú de l'esquerra, cliquem a «Afegir» per inserir la informació que vegem al mapa. A Banc de Dades de la Natura, obrim
“Ecosistemes” i, després, el “Mapa Forestal d'Espanya”, i seleccionem i afegim els tipus de vegetació següents: sureda, alzinar,
fageda, rouredes Q. robur i Q. petraea, avetar, pineda pi roig i pineda pi negre.
Finalment, a la carpeta superior, anomenada Inventari Espanyol d'Hàbitats Terrestre, seleccionem i afegim matollars
termomediterranis i preestèpics, que són els típics de zones caloroses i bastant seques.
Després, torna al mapa i, amb ajuda de la llegenda, identifica i localitza els diferents tipus de vegetació que hi ha a Espanya.
(3 p.)
218 DÍA A DÍA EN EL AULA GEOGRAFÍA E HISTORIA 1.° ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
2 Classifica els tipus de vegetació. Per fer-ho, has de respondre aquesta pregunta:
De quins paisatges són típics aquests arbres? (3 p.)
Tipus Bosc Paisatge
Sureda
Alzinar
Fageda
Rouredes
Avetar i pinedes
Matollar mediterrani
3 Ara ja podem identificar els paisatges naturals que hi ha a l'Espanya peninsular i descriure'n la localització. (2 p.)
4 L'activitat humana té una gran capacitat per transformar el medi natural, fins al punt de posar en perill la seva
conservació. Per evitar aquest problema, es dicten normes que impedeixin actuacions perjudicials per al medi, i es
protegeixen espais en perill. La Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea d'espais protegits. Pots consultar-la en el visor
del Banc de Dades de la Natura que has utilitzat abans. Quins espais protegeix? (2 p.)
Competència comunicativa Descriure les peculiaritats d'aquest medi físic.

lingüística i audiovisual 1
Competència social i cívica Tenir una visió global del medi físic espanyol,
europeu i mundial i de les seves
característiques generals.
Descriure les peculiaritats d'aquest medi físic.
Situar en el mapa d'Espanya les principals
unitats i elements del relleu peninsular, així
com els grans conjunts o espais bioclimàtics. 1, 2, 3, 4
Conèixer i descriure els grans conjunts
bioclimàtics que conformen l'espai geogràfic
espanyol.
Conèixer els principals espais naturals
protegits en l’àmbit peninsular i insular.
Competència digital Conèixer, descriure i valorar l'acció de l'home

sobre el medi ambient i les seves 1, 4
conseqüències.
1 Les suredes i alzinars es reparteixen per gran part de 3 Paisatge mediterrani: a l'interior peninsular, l'arxipèlag balear
l'Espanya peninsular i balear, excloent-ne les zones i els litorals mediterrani i atlàntic andalús.
muntanyoses, les valls dels rius Ebre, Duero, Tajo, Guadiana i
Paisatge oceànic: a les zones baixes del Massís Gallec, la
Guadalquivir, i les zones del litoral cantàbric i atlàntic gallec.
Serralada Cantàbrica, les Muntanyes Basques i els Pirineus, i
Les fagedes i rouredes són en zones de les muntanyes a les zones litorals que són al nord i l'oest d'aquestes
gallegues, de la Serralada Cantàbrica, les Muntanyes cadenes.
Basques, els Pirineus i el Sistema Ibèric, i al litoral cantàbric i
Paisatge fred de muntanya: a les zones altes de les
atlàntic gallec.
serralades. En les que són al sud es localitzen a una altura
Les pinedes es localitzen a les zones muntanyoses. més elevada.
Els matollars, a les zones de les valls dels rius que n'estan 4 Les zones protegides per la Xarxa Natura 2000 estan en
més allunyades. zones en què encara hi ha vegetació natural i està
amenaçada per les activitats humanes i, també, en les zones
2 Sureda - Bosc de fulla perenne - Mediterrani.
en què hi ha aquestes activitats, com les valls dels rius, el
Alzinar – Bosc de fulla perenne - Mediterrani. litoral, etc.
Fageda - Bosc de fulla caduca - Oceànic.
Rouredes - Bosc de fulla caduca - Oceànic.
Avetars i pinedes - Bosc de coníferes - Paisatges freds de
muntanya.
Matollar mediterrani – Matollars i arbustos – Mediterrani.
de l’alumne
Pàg. 95 Pàg. 99
Interpreta la imatge 5 Interpreta el dibuix.

• Per la conca de l'Amazones, a l’Amèrica del Sud. • Pis superior: arbres alts. Pis intermedi: arbres mitjans,
• La pèrdua de massa forestal. Els incendis, les tales animals. Pis inferior: sòl, aigua i fulles mortes, animals,
indiscriminades, l'extensió dels cultius agrícoles. plantes.
• El sòl es degrada, s'emet més diòxid de carboni a l'atmosfera i • L'inferior, perquè amb prou feines li arriba la llum del sol a
es perd biodiversitat. causa de la vegetació dels altres pisos.
• R. M. Les mesures són molt variades: fomentar l'extracció
sostenible de fusta o prohibir les tales, declarar l'Amazònia Claus per estudiar
zona de protecció natural, fomentar aprofitaments de la selva • Temperatures altes i precipitacions abundants tot l'any.
que en permetin la regeneració, com ara extracció de plantes • Molt cabalosos i regulars.
medicinals, etc. • Sempre verda i molt densa, amb gran varietat de plantes que
Com ho sabem? creixen de manera exuberant.
• Entre el 1950 i el 1979. PENSA. Els depredadors, els incendis, les malalties propagades
• Decreixent. per la calor i la humitat.
Pàg. 96 Pàg. 100
1 Utilitza les TIC. 6 Interpreta el mapa i els gràfics.

• R.Ll. • Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania.
2 Interpreta el dibuix. • En els dos climes les temperatures són molt elevades
durant tot l’any. En el sec plou menys, l'estació seca és
Construcció de carreteres, una ciutat, pobles, polígons industrials,
més marcada.
una autopista, ponts, pedrera, un túnel, un embassament, un far.
• En el tropical, les precipitacions, encara que abundants, es
Claus per estudiar concentren en una estació humida, i hi ha una estació
• Paisatge natural: és el que resulta de la interacció del clima, el seca.
relleu, les aigües, la vegetació i el sòl. Paisatge transformat: és
el resultat de les modificacions que les persones duen a terme Pàg. 101
en el medi natural.
• El clima: el fred intens, l'aridesa i la calor i la humitat elevades i 7 Interpreta el dibuix.
constants limiten l'assentament de les persones. El relleu: la • La seca. L'herba està seca, i el cel, clar.
majoria de la població viu en zones planes per sota dels 500 • Lleó, elefants, zebres i girafes.
metres d'altitud i prop de la costa. Les aigües: la població • Es concentra en pobles tradicionals petits, amb poca
tendeix a concentrar-se també al costat dels rius per aprofitar població.
les seves aigües (consum humà, reg...).
• Com més tecnologia té un grup, més transforma el medi Claus per estudiar
natural. • Clima: temperatures elevades tot l'any, però menys que en
PENSA. No. l'equatorial, i precipitacions abundants amb dues estacions,
seca i humida. Els rius presenten un cabal irregular que varia
en funció de les pluges: el cabal disminueix molt a l'estació
Pàg. 97 seca i augmenta a l'estació de pluges.
3 Saber fer. Interpretar la imatge d'un paisatge. • Sabana, bosc en galeria, bosc tropical, estepa.
Elements naturals: bosc. Elements humans: camps i terrasses de PENSA. La selva dificulta la presència humana, però aquesta és
cultiu, habitatges. És un paisatge rural, transformat per l'acció abundant a la costa i a les ribes dels rius. L'abundància d'aigua
humana. Es tracta d'un poblat envoltat de camps de conreu i, en afavoreix l'agricultura.
darrer pla, un bosc.
Pàg. 102
Pàg. 98
Claus per estudiar
4 Interpreta el mapa i el gràfic. • L'aridesa.
• Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania. • Segons la temperatura, càlids (temperatures diürnes molt
• Temperatures constants tot l'any, precipitacions molt elevades, a la nit descendeixen bruscament) i amb estació
abundants i repartides tot l'any. freda (durant l'estiu les temperatures diürnes són també molt
altes, però tenen un llarg hivern, en què les temperatures
descendeixen fins als -10 ºC). Segons el paisatge: de sorra (hi • A la costa i a les àrees muntanyoses hi ha extensos prats. A les
predominen les dunes) i pedregosos (formats per grans zones d'altitud mitjana hi creixen boscos d'arbres de fulla
extensions de pedres i roques nues). caduca, com faigs, castanyers, roures... En algunes zones en
• A causa de l'escassetat d'aigua. què els sòls són poc fèrtils apareix la landa, una formació
vegetal d'arbustos, herbes i matolls.
PENSA. Perquè necessiten desplaçar-se a la recerca d'aigua i de
pastures per als seus ramats. PENSA. R. M. Tots dos són favorables per a l'ocupació humana.
L'oceànic és més propici per a l'agricultura i la ramaderia a causa
Pàg. 103
de l'abundància d'aigua i de pastures
8 Interpreta el dibuix. Pàg. 107
• La vegetació es escassa, amb espècies adaptades a 12 Interpreta el mapa i el gràfic.

l’aridesa, com els cactus, que no tenen fulles i
• La major part d'Europa, la costa oest, d'Amèrica del Nord
emmagatzemen aigua a la tija i a les arrels; a les zones
entre els paral·lels 40º i 60º nord, els extrems meridionals
amb aigua, com els oasis, hi ha palmeres datileres.
d'Amèrica del Sud i Àfrica, Nova Zelanda i Tasmània.
• Aproximadament uns 8 graus. Uns 10 graus.
• Al sud.
• Aproximadament, 750 mm. No.
• Sàhara, desert d'Aràbia, el Thar, el Gran Desert de Sorra,
Paracas, Sonora, Chihuahua, Namíbia, Kalahari. Turquestan Pàg. 108
occidental, Gobi, Takla Makan, Colorado, Patagònia.
13 Interpreta el mapa i el gràfic.
Pàg. 104 • A l'interior d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord.
• Gener i febrer són els més freds, amb temperatures
10 Interpreta el mapa i el climograma. diversos graus sota zero. Juliol i agost, els més càlids, amb
• Costa est i oest d'Amèrica del Nord, ribera de la temperatures que ronden els 20 ºC. Les precipitacions no
Mediterrània, est de la Xina, est d'Austràlia, est d'Amèrica són gaire abundants, però hi plou tot l'any.
del Sud al voltant del tròpic de Capricorn.
Claus per estudiar
• Elevades a l'estiu i suaus a l'hivern.
• El clima és continental, amb temperatures molt contrastades
• Moderades, amb una estació més seca a l'estiu. Juliol i
(hivern llarg i fred, estiu curt i calorós) i precipitacions no gaire
agost.
abundants. Els rius es gelen durant els mesos més freds i el
desglaç provoca grans crescudes a la primavera. La vegetació
Pàg. 105
natural està formada principalment per boscos boreals, prats i
estepes.
Claus per estudiar
PENSA. Perquè a l'hemisferi sud no hi ha terres emergides a
• Les temperatures són molt elevades a l'estiu i suaus a l'hivern, i
aquestes latituds.
les precipitacions, no gaire abundants.
• De cabal irregular. Pàg. 109
• Alzina i surera a l'interior, pi mediterrani a la costa. També hi
14 Interpreta el dibuix i les fotografies.
creixen matolls i arbustos, molts dels quals aromàtics, com el
romaní, l'espígol, l'estepa, la farigola... • Un bosc boreal.
• L'agricultura, el turisme i el poblament. • Arbres de fulla perenne, com avets i pins.
PENSA. Perquè les condicions climàtiques són molt favorables, • Estan formades per herbes altes i apareixen en zones
amb temperatures agradables tot l'any. humides i menys fredes que les que ocupa la taigà.
11 Interpreta el dibuix i les imatges. • L'estepa està ocupada per herba de poca alçada, i les
praderies, per herbes altes.
• Cultius de blat, vinya i olivera, zones de pastures,
l’assentament humà, la construcció de carreteres... • La zona costanera i les valls dels rius.
• El d'interior es dedica a pastures per a la ramaderia, i el de • Agricultura i explotació de la fusta.

costa, a hortes per a producció agrícola.
Pàg. 110
Pàg. 106 15 Fes-ho així.

• Quatre. La més baixa entre 0 i 2.000 m, la segona entre
Claus per estudiar 2.000 i 4.000, la tercera entre 4.000 i 5.000, l'última de
• Les temperatures són suaus durant tot l'any: els estius són 5.000 en endavant.
frescos i els hiverns suaus. L'amplitud tèrmica anual és reduïda. • A la primera: cultius i boscos caducifolis. A la segona:
Les precipitacions són abundants i regulars. coníferes i pastures. A la tercera: pastures. A la quarta:
• Els rius tenen un cabal elevat i regular durant tot l'any. neus perpètues, no creix res.
• A causa del fred. vegetació varia amb l'altitud, a mesura que canvien les
• A causa del fred, el vent i la neu. temperatures i les precipitacions. A mesura que s’ascendeix
van apareixent arbustos, matolls i prats.
Claus per estudiar PENSA. Impedeix l'agricultura i la ramaderia, dificulta els
• El clima polar és el més fred de la Terra. Les temperatures a desplaçaments, obliga a edificar habitatges capaços d'aïllar de
l'hivern oscil·len entre -20 ºC i -50 ºC. L'estiu gairebé no existeix, l'entorn, etc.
en el mes més càlid no s'assoleixen els 10 ºC. Les
precipitacions són escasses (ronden els 300 mm) i cauen en
forma de neu. Els elements característics del paisatge polar Pàg. 112
són el gel i la neu. Només en les zones menys fredes es dóna la 16 Resumeix l’essencial.
tundra, composta de molses i líquens. A la muntanya, la
Paisatge Localització Clima Vegetació Ocupació
Equatorial Al voltant de l’equador. Equatorial: temperatures càlides i Bosc sempre verd i molt Poc poblat: grups
precipitacions abundants i dens en què les plantes indígenes nòmades.
regulars. creixen de manera
exuberant.
Tropical Al nord i al sud de la zona Tropical: temperatures elevades Sabana, formada per Petites ciutats
equatorial, cap als tròpics. durant tot l’any, precipitacions herba de gran alçada, i poblats tradicionals.
abundants amb estació seca i bosc en galeria, bosc
humida. tropical i estepa.
Desèrtic Al voltant dels tròpics de Desèrtic càlid (temperatures Espècies adaptades Pràcticament
Càncer i Capricorn i a elevades de dia i baixes de nit) o a l’aridesa. deshabitat. Alguns
l’interior a Amèrica del desèrtic amb estació freda (amb grups nòmades.
Nord i Àsia. un hivern molt fred).
Precipitacions molt escasses.
Oceànic Costes occidentals de les Oceànic: temperatures suaus tot Prats, boscos de fulla Molt poblat i
zones temperades, l’any, pluges abundants i regulars. caduca, landes. transformat.
situades entre els
paral·lels 40º i 60º al nord i
al sud de l’equador.
Mediterrani S’estén, sobretot, al Mediterrani: temperatures molt Bosc mediterrani d’alzina i Molt poblat i
voltant del mar elevades a l’estiu i suaus a surera a l’interior, pi transformat.
Mediterrani. l’hivern, precipitacions no gaire mediterrani a la costa.
abundants que es concentren a També hi creixen matolls i
la primavera i la tardor. arbustos.
Continental Interior d’Europa, Continental: temperatures molt Boscos boreals, Població escassa,
Àsia i Amèrica del Nord. contrastades, amb hivern llarg i praderies i estepes. concentrada a la
fred i estiu curt i calorós; les costa i les valls dels
precipitacions no són gaire rius.
abundants i plou més a l’estiu.
Polar A la zona àrtica Polar: extremadament fred, Tundra. Població molt

i a l’Antàrtida. precipitacions escasses. escassa.
Alta En els cims més elevats de De muntanya: les temperatures Varia amb l’altitud: boscos Molt poblats a les
muntanya les grans serralades. són molt baixes a l’hivern i de fulla perenne, arbustos, zones càlides, molt
fresques a l’estiu, les matolls, prats. poc poblats a les
precipitacions són abundants tot zones temperades o
l’any i a l’hivern cauen sovint en fredes.
forma de neu.
Conceptes L'hàbitat principal del linx ibèric el constitueixen les àrees de bosc
mediterrani ben conservades, aïllades de l'activitat humana i amb
17 El natural és el que no ha estat transformat per l'ésser humà.
abundants matolls. De les 31 zones en què habitava el linx el
18 El desert fred té una estació freda, l'hivern, que registra 1960, només queden linxs en vuit. L'evolució de la distribució de
temperatures molt baixes. l'espècie ha estat clarament regressiva. Ha anat perdent territori
19 • Taigà: bosc de fulla perenne. Paisatge continental. a causa a les infraestructures humanes, que han anat separant
els seus hàbitats fins a deixar-los incomunicats. A més, els afecta
• Landa: formació vegetal d'arbustos, herbes i matolls.
el descens de les poblacions de conill per malalties com la
Paisatge oceànic.
mixomatosi o la pneumònia hemorragicovírica, la pèrdua del seu
• Tundra: formada per molses i líquens. Paisatge polar. hàbitat per les repoblacions realitzades per l'ésser humà i la caça
• Praderia: herbes altes. Paisatge continental. mitjançant ceps i llaços.
• Estepa: herbes de poca alçada. Paisatge continental. Es creu que només queden uns 320 exemplars d'aquesta
espècie. Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura han
Causes i efectes desenvolupat plans especials de recuperació, tant en llibertat
20 A les selves, l'excessiva calor, la humitat i les malalties que com en captivitat.
aquests factors propicien no afavoreixen l'ocupació humana.
Als deserts, la manca d'aigua dificulta la vida; a les regions Pàg. 115
polars, el fred dificulta l'ocupació humana.
Competència de l’àmbit de les ciències socials. Aplica una
Gràfics tècnica. Analitzar l'evolució d'un paisatge a partir de fotografies
aèries.
21 • Temperatures elevades a l'estiu i suaus a l'hivern.
26 Localitza el paisatge.
Precipitacions escasses, sobretot a l'hivern, amb estació
seca a l'estiu. • A la població de Benidorm.
• Clima mediterrani. • 1960 i 2007.
• Bosc mediterrani d'alzina i surera a l'interior, pi mediterrani 27 1960: Platges de sorra, turons, penya-segats, plataformes
a la costa. També hi creixen matolls i arbustos. d’abrasió, tómbols, plana... 2007 Platges de sorra, turons,
penya-segats, plataformes d’abrasió, tómbols, plana...
Pàg. 113 28 1960: camins, algunes terres de conreu o de pastures, nucli

de població, un port. 2007: urbanitzacions, port, camps de
L'espai cultiu, carreteres.
22 Superior esquerre. Paisatge equatorial: selva, abundància 29 Explica les modificacions del paisatge.
d'aigua, escassa transformació del medi. Superior dret. • L’agricultura, per les zones de cultiu.
Paisatge tropical: sabana d'herbes altes i arbres aïllats,
• Turisme, pel port esportiu i el tipus d'edificacions.
animals carnívors, existència de cursos fluvials d'aigua
• La muntanya despoblada i la platja de sorra.
abundant durant l'estació plujosa, existència de petites
ciutats i poblats. Inferior esquerre. Paisatge desèrtic: • S'ha produït una ocupació del medi, amb l'edificació d'un
vegetació molt escassa, inexistència de rius, fauna escassa, gran nombre d'habitatges, carreteres i un port esportiu.
transformació del medi escassa, ocupat per tribus nòmades. 30 Valora.
Inferior dret. Paisatge mediterrani: intensa ocupació humana, • Per la pressió del turisme i el creixement de la població.
rius irregulars, bosc mediterrani.
• Han permès el desenvolupament econòmic de la zona.
23 Paisatge equatorial: al voltant de l'equador. Paisatge tropical: Entre les conseqüències negatives, l'augment del consum
al nord i al sud de la zona equatorial, cap als tròpics. Paisatge d'aigua en una zona deficitària.
desèrtic: al voltant dels tròpics de Càncer i Capricorn i a • R. Ll. Cal esperar que una major pressió sobre el territori
l'interior a Amèrica del Nord i Àsia. Paisatge mediterrani: al ocasioni més problemes mediambientals, més pol·lució i
voltant del mar Mediterrani. més contaminació de les aigües.
Compromesos. Espècies en perill d'extinció
Pàg. 116
24 Utilitza les TIC
Maneres de pensar. Resol un cas pràctic. Els tsaatan, un exemple
• R. Ll.
d'adaptació al medi?
25 • Unes 112. 64.
31 • Al centre del continent.
• R. Ll. Per exemple, declarar zones de protecció especial,
• Continental.
desenvolupar programes de conservació i cria en
captivitat, banc de llavors, etc. • Boscos boreals, praderies i estepes: coníferes, herbes
altes i herbes curtes, respectivament.
• El linx ibèric està catalogat com el felí més amenaçat del
món. Es troba exclusivament en zones molt restringides 32 • El pasturatge de rens. Perquè es desplacen a la recerca de
d'Espanya i Portugal. pastures i aigua per als seus rens.
• Estan fabricades amb pells, l'interior és auster, amb una
llar de foc per cuinar i unes pells a terra. Sí: no poden
transportar gaires coses.
• A l'estepa no existeix l'agricultura, per la qual cosa es
veuen obligats a dedicar-se a la ramaderia i a desplaçar-se
amb el seu bestiar. Per això es pot afirmar que s'han
adaptat molt bé al seu medi.
Aprenentatge cooperatiu
33 • R. G.
34 • R. Ll.
Pàg. 115
Treball cooperatiu. Paisatges del món, una finestra a la Terra.
Utilitza les TIC

35 • R. Ll.
36 • R. Ll.
UNITAT 6

• El Rift Valley africà
• L’Antàrtida
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234
• El relleu americà

Reforç i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238
Fitxa 1. Els continents. Dades bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238
Fitxa 2. Localització. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239
Fitxa 3. Comparar continents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240
Fitxa 4. Característiques de les costes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241
Fitxa 5. Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243
Fitxa 6. La vegetació del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243
Fitxa 7. Precipitacions i rius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245
Fitxa 8. Els paisatges d’Europa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245
Fitxa 9. Rius, llits, cabals i conques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247
Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252
Recursos per a l’avaluació per competències . . . . . . 257

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258
6
ATLES DELS CONTINENTS
TEMA 6: ATLES DELS CONTINENTS

• Com són el relleu i les aigües dels • Utilitzar un atles. • Valoració de la importància que
continents. tenen els espais protegits del
• Identificar fronteres naturals entre
• Les diferències climàtiques entre planeta per als éssers humans.
països.
uns continents i altres. • Reconeixement de la importància
• Organitzar una volta al món.
• La varietat de paisatges que hi ha d’aprendre a desenvolupar hàbits i
a cada continent. actituds respectuoses amb el medi
ambient.
• Anàlisi científica: Hi ha relació entre els elements del relleu
i l’organització política d’Europa?
Activitats finals
• Resumeix el que és essencial
• Compromesos. La protecció del medi a
• La volta al món en 80 dies
Europa.
BANC DE RECURSOS

• Reforç i suport. Atles dels continents • Avaluació de continguts. Atles dels continents: controls
BiA
• Aprofundiment. Atles dels continents
• Avaluació per competències. Prova 1
Recursos digitals
• Projecte social
• Llibremèdia. Atles dels continents
• Projectes d'aprenentatge cooperatiu. 1r ESO
Eines
• Intel·ligència emocional i ètica
• Generador d’avaluació
• Competència lectora. Lectures de Geografia i Història
• La premsa a l’aula
• Tractament de la informació. Les Ciències Socials en el
cinema
6
ATLES DELS CONTINENTS

Per nivells
• Epígraf 1: L’Àfrica, un continent de grans altiplans.

• Epígraf 2: L’Àsia, un continent d’extrems.
• Epígraf 3: Amèrica, de pol a pol.
• Epígraf 4: Europa, una península d’Àsia. • Reforç i suport. Atles dels continents.
• Epígraf 5: Oceania, un continent format per illes. • Ciències Socials per a la pau.
• Epígraf 6: L’Antàrtida, el continent glaçat. • Autoavaluació de l’alumne.

Bàsic
• Saber fer. Interpretar diferents projeccions • Avaluació de continguts. Control B.
cartogràfiques. Utilitzar un atles.. • Avaluació per competències.
• Treball cooperatiu: La volta al món en 80 dies. Llegiu Qüestions 1, 2, 3, 6.
el fragment inicial.
• Activitats: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20,
21, 23, 29.

• Saber-ne més: Esculls de corall i atols.
• Compromesos: La protecció del medi a Europa.
• Saber fer: Interpretar diferents projeccions
Avançat cartogràfiques.
• Aprofundiment. Atles dels continents.
• Aprenentatge cooperatiu: La volta al món en 80
• Projectes d'aprenentatge cooperatiu.
dies. Llegiu la novel·la sencera.
• Activitats: 5, 8, 9, 11, 22, 24, 25, 26, 28, 30.
• Autoavaluació de l’alumne.
• Tots els epígrafs.
• Avaluació de continguts. Control A.
• Saber fer: Utilitzar un atles. Consulta l’Atles Nacional
de Catalunya.
completa.
• Anàlisi científica: Hi ha relació entre els elements
D’excel·lència del relleu i l’organització política d’Europa?
• Aprenentatge cooperatiu: La volta al món en 80
dies. Prepareu la vostra pròpia volta al món.
• Activitats: 14, 19, 27, 31

Metodologies indagatòries Competència social. Ciències Socials per a la pau

comunicació
Localització a Google Maps.
6
EL RIFT VALLEY AFRICÀ
Un rift és una fossa que es pro-

dueix per moviments diver-
gents de l’escorça terrestre i
que, en una fase avançada de la
seva formació, es troba a les
zones centrals de les dorsals
oceàniques.
El Rift Valley és el resultat de la
separació de la placa africana
núbia i la placa africana soma-
li, que, des de fa 30 milions
d’anys, igual que la placa ín-
dia, s’acosta i topa amb l’eura-
siàtica. Les causes d’aquest
procés consisteixen en l’ascen-
sió cap a la superfície d’una
massa de magma de l’interior
de la terra, que fa que l’escorça
terrestre es dilati.
Aquesta vall, en realitat, és una
esquerda o fossa de 4.830 qui-
lòmetres de llargada, amb pa-
rets laterals abruptes, i forma excepcional per a la investigació de paleontòlegs i
de i grega, que neix al sud de Moçambic i va cap al arqueòlegs. Les raons són senzilles d’entendre.
nord en un únic ramal i, en arribar a l’extrem nord L’obertura d’una fossa d’aquestes dimensions ha
del llac Nyasa, es divideix en dos ramals: un d’occi- provocat un moviment de terres que ha desplaçat
dental i un altre d’oriental, que rodegen el llac Victò-
una gran quantitat de fòssils cap a les capes superfi-
ria. Posteriorment, continua cap al nord i dóna lloc
cials del sòl i ha modificat la disposició de les capes
al mar Roig i a la vall del riu Jordà.
que el componen, de manera que les més antigues
Aquest moviment tectònic desembocarà en la ruptu- resultin més accessibles per a l’investigador. De la
ra definitiva del continent africà en aproximadament mateixa manera, aquesta cubeta sedimentària ofe-
10 milions d’anys, i en la creació d’una nova conca reix sèries cronostratigràfiques completes, que faci-
marina. La tectònica, que està originant la formació liten la datació i fan possible una visió molt completa
d’aquesta gran fossa, és la responsable també dels del medi en el qual es va desenvolupar la vida a la
fenòmens volcànics que han donat lloc a les cadenes
zona.
muntanyoses que voregen el Rift, com el Massís Etí-
op, les muntanyes Mitumba o el Kilimanjaro, així D’altra banda, es constata que al ramal oriental i, en
com a una activitat sísmica forçat regular. general, a les zones situades a l’est del Rift, el clima
és més sec. De manera que a les zones occidentals es
La base enfonsada de la fossa ha acumulat sedi-
desenvolupen formacions selvàtiques i a les orien-
ments des que es va començar a formar, i allotja les
cadenes de grans llacs (exceptuant el Victòria) afri- tals predomina la sabana. Això és conseqüència de
cans, que s’incrusten en zones fracturades i enfons- la distribució del relleu al llarg del rift, que queda
ades. El terra de la vall arriba als seus nivells més com una barrera orogràfica per als vents procedents
elevats en zones de Kenya central, on arriba a tenir de l’oest-nord-oest.
més de 1.830 metres d’altitud; el seu punt més baix Aquesta situació d’aridesa progressiva, en opinió
és el mar Mort, la superfície del qual es troba a d’alguns investigadors, va poder ser la causa de la
396 metres sota el nivell del mar. primerenca aparició dels primers homínids, que se-
A més de destacar per la seva bellesa paisatgística i rien el resultat del pas d’una vida arbòria a una vida
el seu interès geomorfològic, el Rift Valley és un lloc desenvolupada a terra, bípeda.
6
L’ANTÀRTIDA
Aquest mapa, juntament amb la lectura del text i

l’anàlisi del tall topogràfic longitudinal de l’Antàr-
tida, pot servir per treballar amb els alumnes al-
guns dels factors principals del clima:
• En primer lloc, es planteja la latitud del continent
i l’escassa perpendicularitat amb què arriben els
raigs solars.
• A continuació, es planteja la continentalitat, que
es posa de manifest en observar com les tempe-
ratures es refreden a mesura que el territori
s’allunya de l’oceà.
• En tercer lloc, el tall topogràfic posa de manifest
que les zones més fredes són les més elevades,
seguint el gradient adiabàtic, que en aquestes zo-
nes és aproximadament d’1º C cada 100 metres.
• Per acabar, també en el tall topogràfic, es posa de
manifest com el gruix més gran de l’inlandsis sig-
nifica una època de fred més intents.
6
PER SABER-NE MÉS
EL RELLEU AMERICÀ
Les unitats de relleu americà presenten una estructu- des. Les zones enfonsades rebran sediments postal-
ra relativament senzilla, si analitzem simultàniament pins.
la deriva continental.
Entre les dues franges es desenvolupa una sèrie de
La distribució morfoestructural presenta tres zones o planúries. A la zona més septentrional, apareixen ro-
franges longitudinals de nord a sud:
ques mesozoiques que formen una zona d’altiplans.
A la zona oest trobem les grans altures en les cade- Es tracta de roques carbonatades que es van elevar
nes de plegament alpí. Plegaments produïts perquè alhora que les aigües marines es retiraven, però que
aquest moviment es va trobar amb roques carbona- no van rebre la tectònica alpina amb la força suficient
tades mesozoiques cobertes pel mar, cosa que els va per plegar-se. Més al sud, apareix la resta de l’antiga
donar una gran plasticitat en trobar-se amb les for-
fossa mesozoica però coberta per roques postalpi-
ces de la tectònica.
nes, disposades en estructures horitzontals i amb
A l’est, es disposen les estructures fracturades, resul- formes de relleu tabulars.
tat de la resposta de velles roques, emergides en els
períodes precambrià i paleozoic, molt dures, que es El comentari d’aquest mapa es pot acompanyar amb
fracturen amb el moviment alpí i donen lloc a zones el de la distribució de les plaques terrestres i el de la
elevades i fosses. Les primeres poden originar re- deriva continental. Resulta molt aclaridor perquè els
lleus apalatxians per l’erosió diferencial o altiplans. alumnes tinguin accés als coneixements més elemen-
En tots dos casos trobem superfícies molt erosiona- tals de geomorfologia.
6
A LA XARXA VV. AA., Maravillas del mundo (atlas visual) (2001).

Molt adequat per a un tema com el d’aquesta unitat i per a
http://www.pnuma.org/geo/geo5/GEO%205%20 alumnes de primer d’ESO. Les imatges i els temes que conté
ESPANOL%202013%20WEB.pdf són molt atractius i espectaculars.
GEO5. Estudi sobre el medi natural mundial elaborat per http://www.felixrodriguezdelafuente.com/
Nacions Unides. Fundació Félix Rodríguez de la Fuente. Té informació adaptada
http://www.arcgis.com/ per treballar amb alumnes temes com la biodiversitat, temes
La multinacional nord-americana posa a l’abast de qualsevol mediambientals, paisatges, etc.
usuari una bona quantitat de mapes i anàlisis cartogràfiques Ken JENNINGS, Un mapa en la cabeza (2012).
en la seva secció «Galeria». Un llibre sobre mapes, geografia, curiositats, etc., tot novel·lat
http://schweizerweltatlas.ch/?lang=en i atractiu.
Un magnífic atles en línia, amb molt bona cartografia, per
visualitzar i per imprimir. DOCUMENTALS
http://ecotope.org/
ECOTOPE. Una pàgina web amb visions innovadores per DISCOVERY CHANNEL.
abordar el medi físic. A la seva pàgina web (http://www.discoverychannel.es/)
http://neo.sci.gsfc.nasa.gov/ y http://earthobservatory. ofereix multitud de vídeos i documentals sobre continguts
nasa.gov/ relacionats amb aquesta unitat.
Earth Observatory de la NASA nord-americana. El origen de los continentes.
http://www.copernicus.eu/main/services Cinc documentals elaborats per la BBC, que emet traduïts
Pàgina web amb imatges i serveis a partir de les imatges RTVE, i que es troben fàcilment a YouTube.
subministrades pel satèl·lit europeu Copernicus.
https://www.cia.gov/library/publications/the-world- CINEMA
factbook/
The World Factbook, de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) Derzu Uzala, dirigida por Akira Kurosawa (1975).
dels EUA. És un anuari actualitzat, amb les dades bàsiques Ambientada a la taigà, narra la història d’Uzala, un nòmada
(físiques, demogràfiques, econòmiques, polítiques, etc.) de que ajuda una expedició russa que està cartografiant la regió
cada país. de Shkotovo.
http://www.ign.es/ign/flash/mi_amiga_la_tierra/ Bailando con lobos, dirigida por Kevin Costner (1990).
homeTierra.html Ambientada a les praderies nord-americanes.
«Mi amiga la tierra». Una aplicació dissenyada per l’Institut Baraka, dirigida por Ron Fricke (1992).
Geogràfic Nacional d’Espanya, i orientada a alumnes de No té un argument pròpiament dit, sinó que, rodada a 24
primària i del primer curs de secundària. països, transmet les diferents formes de relació amb el medi
http://www.muyinteresante.es/naturaleza que presenten les societats humanes.
Revista Muy Interesante. A la seva secció «Naturaleza» es
poden trobar articles sobre temes relacionats amb aquesta
unitat didàctica.
DIVULGACIÓ
VV. AA., Los cinco continentes (The five

continents) (1997).
Un clàssic de la geografia descriptiva. Cartografia i imatges
excel·lents.
VV. AA., Gran atlas del mundo, National
Geographic (2007).
Un altre clàssic. Interessant per oferir als alumnes pel seu
caràcter divulgatiu.
VV. AA., Atlas actual de geografía universal (2008).
Un atles bàsic adequat per a alumnes d’entre 12 i 13 anys.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
6

Nom: Curs: Data:
Els continents. Dades bàsiques

1 Ordena els continents terrestres segons la seva mida.
1. 4.
2. 5.
3. 6.
2 Completa aquesta taula amb els oceans que banyen les costes de cada continent.
Continent Oceans
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
3 Completa la taula indicant el nom de les principals cadenes muntanyoses i pics de cada continent.
Continent Oceans
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
6

Nom: Curs: Data:
Localització
1 Localitza al mapa les muntanyes més altes o les principals serralades i els rius més importants de cada un dels
continents i indica’n el nom.
2 Dibuixa al mapa l’espai que ocupa cada un dels paisatges que has estudiat:
• Selva.
• Sabana.
• Desert.
• Estepes i praderies.
• Bosc mediterrani.
• Bosc de fulla caduca.
• Vegetació de muntanya.
• Taigà.
• Tundra.
6

Nom: Curs: Data:
Comparar continents
1 Completa la taula amb les característiques dels rius de cada continent, indicant si són llargs o curts, cabalosos o poc
cabalosos i regulars o irregulars al llarg de l’any.
Continent Característiques dels rius
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
2 Completa la taula indicant els climes i paisatges que corresponen a cada continent.
Continent Climes Paisatges
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
6

Nom: Curs: Data:
Característiques de les costes

1 Amb l’ajuda dels mapes físics del llibre de text completa les taules.
• Descriu com són les costes dels continents.
Continent Característiques de les costes
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
• Completa aquesta taula amb els principals accidents costaners de cada continent.
Continent Accidents costaners
Âfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
6
L’avanç delsOrganització de coneixements

regnes cristians
Nom: Curs: Data:
Europa
1 Completa al teu quadern aquesta taula sobre el relleu europeu.
Unitats de relleu
2 Completa aquesta taula amb les característiques dels rius europeus, classificats per vessants.
Vessants Característiques dels rius
3 Completa aquesta taula amb les dades de climes i paisatges europeus.
Climes Localització Paisatges
6
Més competent
Nom: Curs: Data:
La vegetació del món

1 Pinta el mapa seguint les indicacions de la llegenda i indica al teu quadern a quin clima correspon cada tipus de
vegetació.
6
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Precipitacions i rius
1 Analitza aquest mapa de precipitacions anuals. Quins climes tenen més precipitacions anuals?
Fes una relació ordenant-los segons siguin càlids, temperats o freds. Quins tenen menys precipitacions? Indica si són
càlids, temperats o freds.
2 En funció de les precipitacions, dels climes que hi ha al llarg del seu recorregut i del lloc del seu naixement, indica com
són la longitud i el cabal d’aquests rius: Rin, Ienisei, Brahmaputra, Nil, Congo, Mississipí i Paranà. Quins d’aquests són
adequats per utilitzar-los com a via de transport al llarg de tot l’any? Raona la resposta.
6
Els paisatges d’Europa

Nom: Curs: Data:
A causa de la situació geogràfica del continent europeu, hi trobem diferents climes temperats i freds i els paisatges naturals
que s’hi associen.
MAPA DE CLIME D’EUROPA
QÜESTIONS
1 Localitza i pinta al mapa

els paisatges que hi ha a Europa
2 Explica quina vegetació és característica

de cada un d’aquests paisatges.
3 Observa la fotografia de la taigà.

On situaries al mapa aquest tipus
de vegetació? Quines característiques té?
6
Rius, llits, cabals i conques

Nom: Curs: Data:
Sobre el mapa físic de la península Ibèrica pots aprofundir en els conceptes que ja has estudiat en relació amb els rius,
aplicant-ho ara al coneixement dels rius espanyols.
MAPA FÍSIC DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Cabal: quantitat d’aigua que discorre per un riu en un lloc determinat. Es pot analitzar el
cabal mitjà (m3 segon) en un període de temps, el cabal total al llarg de l’any (hm3), el
repartiment del cabal al llarg de l’any, generalment mes a mes, etc.
Llit: superfície per

la qual discorre. Vessant: superfície
(conjunt de conques)
els rius de la qual
desemboquen en un
Conca: superfície mateix mar o oceà.
les aigües de la qual
precipitacions,
desgels, etc.) van a
parar a un mateix
riu. Els seus límits
són les zones més
altes de les cadenes
muntanyoses.
ALTIMETRIA
(en metres)
Marró 1.000 metres

Groc
500 metres
Verd
0 metres
Riu principal:
desemboca al mar. Cims
QÜESTIONS
1 Explica com influeixen les precipitacions, l’evaporació, el relleu, els afluents i el regadiu
en el cabal que porta un riu en un lloc determinat.
2 Creus que el cabal d’un riu és igual al llarg de tot el seu recorregut? Argumenta la resposta.
3 Quins factors influeixen en com es reparteix l’aigua que transporta un riu al llarg
dels diferents mesos de l’any?
4 Quins rius són els més regulars a Espanya? Per què?
5 Quins rius espanyols són els que porten més cabal? Per què?
6 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 En quina d’aquestes opcions s’ordenen de major a 6 Quins paisatges no són d’Àfrica?

menor els continents? a. Polar i mediterrani.
a. Amèrica, Àfrica, Àsia. b. Polar i oceànic.
b. Àsia, Amèrica, Àfrica. c. Polar i continental.
c. Amèrica, Àsia, Àfrica.
7 Les costes europees són…
2 Com són els rius del vessant atlàntic africà? a. Poc retallades.
a. Llargs i cabalosos. b. Molt retallades.
b. Curts i cabalosos. c. Retallades.
c. Llargs i poc cabalosos.
8 Per què no hi ha paisatges de sabana a Europa?
3 Quin d’aquests climes no es dóna a Amèrica del Sud? a. Perquè es troba entre les zones temperada
a. Tropical sec. i freda.
b. Oceànic. b. Perquè els oceans que l’envolten suavitzen
c. Desèrtic. les temperatures.
c. Perquè l’acció humana els ha transformat.
4 Quina d’aquestes serralades és antiga i europea?
a. Caucas.
9 El continent asiàtic té quatre vessants.
Indica la resposta correcta.
b. Monts Urals.
a. Àrtic, índic, pacífic i atlàntic.
c. Serralada de l’Atles.
b. Àrtic, índic, pacífic i mediterrani.
5 Quina depressió és la més profunda del planeta? c. Índic, pacífic, atlàntic i mediterrani.
a. La del mar Aral.
10 Quin d’aquests territoris no forma part d’Oceania?
b. La del vall del Rift.
a. Nova Guinea.
c. La del mar Mort.
b. Polinèsia.
c. Indonèsia.
1. b, 2. a, 3. b, 4. b, 5. c, 6. c, 7. b, 8. a, 9. b, 10. c.
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
1 Identifica els paisatges naturals

i completa la llegenda (2 p.)
2 Completa la taula amb els paisatges que hi ha a cada continent. (2 p.)
Continent Paisatges
Àfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
3 Indica a quin continent corresponen aquests accidents costaners. (2 p.)
1. Cap de Bona Esperança: 6. Mar de Weddell:
2. Arxipèlag d’Indonèsia: 7. Península del Labrador:
3. Golf d’Aden: 8. Cap Nord:
4. Islàndia: 9. Mar Bàltic:
5. Badia de Hudson: 10. Grenlàndia:
CONTROL B
4 Localitza les unitats de relleu següents al mapa i identifica-les amb el número corresponent. (2 p.)
1. Muntanyes Rocalloses 6. Serralada de l’Atles 11. Plana amazònica
2. Caucas 7. Península d’Aràbia 12. Desert del Kalahari
3. Alps 8. Serralada dels Andes 13. Arxipèlag del Japó
4. Gran plana europea 9. Península de l’Hindustan 14. Monts Urals
5. Serralada de l’Himàlaia 10. Gran Serralada Divisòria 15. Pirineus
5 Indica com són els rius dels vessants assenyalats i digues el nom d’un dels rius de cada vessant. (2 p.)
Vessant Característiques dels rius Riu
Índic asiàtic
Àrtic asiàtic
Pacífic americà
Atlàntic europeu
Mediterrani europeu
Àrtic europeu
Nom: Curs: Data:
10
9
13
12
3
2
4 14
11
5 7
8
15
1 Quins accidents separen Europa d’Àsia? (1 p.)
2 Quins accidents separen Europa d’Àfrica? (1 p.)
3 Quines unitats de relleu estan numerades al mapa? (3 p.)
1. 6. 11.
2. 7. 12.
3. 8. 13.
4. 9. 14.
5. 10. 15.
CONTROL A
4 Localitza al mapa d’Amèrica quins climes hi ha i indica a quin clima

correspon cada número. (2 p.)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
5 Localitza al mapa d’Amèrica quins paisatges i quina classe de vegetació hi ha en cada tipus de clima. (2 p.)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
6 Quines zones d’Àfrica són les menys poblades? Explica’n les causes. (1 p.)
Activitats
Control B Control A
Tenir una visió global del medi físic espanyol, europeu i mundial i de les seves
1 1, 2, 3
característiques generals.
Situar al mapa d’Europa les principals unitats i elements del relleu

4 1, 2, 3
continental, així com els grans conjunts o espais bioclimàtics,
Localitzar en el mapamundi físic les principals unitats del relleu mundials

i els grans rius. Localitzar en el globus terraqüi les grans zones climàtiques i 1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5, 6
Conèixer, descriure i valorar l’acció de l’ésser humà sobre el medi ambient

i les seves conseqüències 6
Control B Control A
1 1. Selva; 2. Sabana; 3. Desert; 4. Mediterrani; 5. Oceànic; 1 Caucas, Urals, riu Ural, Bòsfor i mar Caspi.
6. Continental; 7. Muntanya; 8. Polar. 2 Estret de Gibraltar i les fronteres de Ceuta i Melilla.
2 Àfrica: selva, sabana, desèrtic, mediterrani, oceànic i 3 1. Gran plana europea; 2. Carpats; 3. Els Vosges; 4. Massís
muntanya; Amèrica: selva, sabana, desèrtic, mediterrani,
Central; 5. Apenins; 6. Cadena Penina; 7. Alps Dinàrics;
oceànic, continental, muntanya i polar; Àsia: selva, sabana,
8. Balcans, 9. Monts Escandinaus; 10. Escut de Carèlia;
desèrtic, mediterrani o xinès, continental, polar i muntanya;
11. Caucas; 12. Plana de l’Europa oriental;13. Urals; 14. Plana
Europa: mediterrani, oceànic, continental, polar i muntanya;
Hongaresa; 15. Sistemes Bètics.
Oceania: selva, sabana, desèrtic, mediterrani i oceànic.
Antàrtida: polar. 4 1. Equatorial; 2. Tropical humit; 3. Tropical sec; 4. Desèrtic;
5. Mediterrani i similars; 6. Oceànic; 7. Continental; 8. Polar;
3 1. Àfrica; 2. Àsia; 3. Àfrica; 4. Europa; 5. Amèrica; 6. Antàrtida;
9. De muntanya.
7. Amèrica; 8. Europa; 9. Europa; 10. Amèrica.
5 1. Selva, bosc sempre verd; 2. Bosc tropical, bosc sempre
4 Vegeu mapa de la pàgina següent (255).
verd de menys altura; 3. Sabana, herbes amb algun arbust i
5 Índic asiàtic: més curts que els de l’atlàntic i cabalosos. algun arbre de fulla caduca; 4. Desert, espècies adaptades a
Limpopo; Àrtic asiàtic: llargs i es gelen a l’hivern. Obi; Pacífic l’aridesa; 5. Mediterrani, boscos de fulla perenne i matolls;
americà: curts. Yukon;Atlàntic europeu: cabalosos i regulars. 6. Oceànic, boscos de fulla caduca i landes; 7. Continental,
Rin; Mediterrani europeu: cabal irregular. Ebre; Àrtic europeu: taigà (bosc de coníferes), prats i estepa; 8. Polar, tundra i gels;
cabalosos i es gelen a l’hivern. Petxora. 9. De muntanya, clisèries de vegetació..
6 Les zones menys poblades són els deserts per la seva
extrema aridesa, que dificulta la vida i els recursos que
necessiten les societats humanes, i la selva, perquè la calor i
la humitat dificulten la vida i afavoreixen les malalties.
14
4
1
3
15 2
6 5
7
9
11
12
8 10
de competències
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències Socials us ha demanat que realitzeu un mural informatiu sobre els climes i els paisatges de l’Àfrica
i la seva influència sobre la distribució de la població d’aquest continent. Abans de fer-lo, hauràs de repassar els continguts
que has estudiat sobre l’Àfrica i així podràs establir unes conclusions que siguin raonables.
1 Descriu la localització del continent africà utilitzant la

longitud i la latitud, els punts cardinals, la proximitat a
altres continents i els oceans. (1,5 p).
2 Completa la llegenda del mapa indicant els climes que corresponen a cada color. (2 p.)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
258 DÍA A DÍA EN EL AULA GEOGRAFÍA E HISTORIA 1.° ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L.
PROVA
PRUEBA1
3 Explica per què els climes es distribueixen en bandes cap al nord i el sud. (1 p.)
4 Quants deserts hi ha a l’Àfrica? Indica’n la localització. (1,5 p.)
5 Identifica els llocs en què es dóna el clima número 7. Com es diuen cadascuna d’aquestes zones? (1,5 p.)
6 A partir de la informació que has obtingut, explica com es distribueix la població a l’Àfrica.
On penses que es donen les concentracions més elevades? On creus que hi ha buits de població?
Raona’n les causes. (2,5 p.)
Competències que
Criteris d’avaluació Activitats
s’avaluen
Competència comunicativa Localitzar en el mapamundi físic les principals unitats del relleu
lingüística i audiovisual mundials i els grans rius. Localitzar en el globus terraqüi les grans 1, 3, 4, 5, 6
zones climàtiques i identificar les seves característiques.
Competència en el Analitzar i identificar les formes de representació del nostre

coneixement i la interacció planeta: el mapa, i localitzar espais geogràfics i llocs en un mapa
amb el món físic utilitzant dades de coordenades geogràfiques.
Localitzar en el mapamundi físic les principals unitats del relleu 1, 2, 3, 4, 5
Competència social i
ciutadana mundials i els grans rius. Localitzar en el globus terraqüi les grans
zones climàtiques i identificar-ne les característiques.
Competència d'aprendre a Analitzar i identificar les formes de representació del nostre

aprendre planeta: el mapa, i localitzar espais geogràfics i llocs en un mapa
utilitzant dades de coordenades geogràfiques. 1, 2, 3, 4, 5
Comentar la informació en mapes del món sobre la densitat de
població i les migracions.
1 Àfrica es troba en els dos hemisferis i, tant al nord com al 4 Tres: Sàhara, Namíbia i Kalahari. Es troben en els tròpics: el
sud, sobrepassa uns graus les latituds dels tròpics de Càncer primer en el de Càncer i els altres dos en el de Capricorn.
i de Capricorn, i amb prou feines s’interna a les zones Aquests últims es diferencien perquè el de Namíbia és
temperades. La major part del continent es troba a l’est del costaner i el de Kalahari és d’interior.
meridià de Greenwich. La seva disposició és al sud d’Europa 5 Són zones muntanyoses. De nord a sud, hi ha l’Atles, el
(separat per l’estret de Gibraltar) i a l’oest d’Àsia (separat pel
massís d’Etiòpia i les muntanyes Kenya i Kilimanjaro.
canal de Suez), i està envoltat pel mar Mediterrani i els
oceans Atlàntic i Índic. 6 La població es concentra a les zones de clima temperat, a les
de clima tropical humit i sec, i a les zones muntanyoses de
2 1. Equatorial; 2. Tropical humit; 3. Tropical sec; 4. Desèrtic;
clima equatorial. Són un atractiu important els rius, que són
5. Mediterrani i similars; 6. Oceànic; 7. De muntanya.
vies de comunicació, aporten aigua per les persones i per a
3 Perquè es distribueixen segons la latitud: a l’equador, clima l’agricultura i la ramaderia, permeten la pesca, etc. La
equatorial; cap als tròpics, climes tropical humit i tropical possibilitat de practicar activitats agràries fa que aquests
sec; després clima desèrtic i, en els límits, els climes espais siguin habitats des de temps remots. Aquestes
temperats: mediterrani i oceànic. activitats no són possibles a les zones desèrtiques i en molt
escassa mesura a les equatorials (només en zones
muntanyoses, amb menys calor i humita.
de l’alumne
Pàg. 119 PENSA. Perquè neix en una zona equatorial, caracteritzada

per l’abundància de les precipitacions.
Interpreta la imatge
• Des del segle xviii. Perquè és el més aïllat i de condicions més
Pàg. 121
extremes.
• El primer explorador que va arribar al pol Sud. 1 Interpreta els mapes
• Robert Falcon Scott (Davenport, Regne Unit, 1868 - Antàrtida, • Oceans Atlàntic i Índic, mar Mediterrani i mar Roig.
1912). Va ser un explorador britànic famós pels seus viatges a • El Kilimanjaro, al Rift Valley.
l’Antàrtida i per mantenir un pols amb el noruec Roald • El desert de Núbia, el Rift Valley, la serralada Muchinga, el
Amundsen en l’intent d’arribar per primera vegada al pol Sud. desert del Kalahari, els monts Drakensberg.
Va arribar al pol Sud el 17 gener 1912, després d’una duríssima
• Sàhara, Líbia i Núbia al nord, Kalahari i Namíbia al sud.
expedició, però els noruecs de Roald Amundsen ho havien
aconseguit cinc setmanes abans. • Caps: Espartal, Verd, Bona Esperança, Guardafui. Golfs:
Gabes, Guinea, Benguela, Aden.
• Regne Unit, Argentina, Xile, Noruega, Austràlia, França i Nova
Zelanda. En el cas d’Argentina, Xile, Austràlia, Argentina i Nova • El Nil. Neix al llac Victòria i desemboca al Mediterrani a
Zelanda, el motiu principal és la proximitat geogràfica. En el cas través del delta del Nil després de més de 6.700 km de
de Noruega, el Regne Unit i França s’addueixen motius històrics recorregut. Travessa el nord-est d’Àfrica de sud a nord.
relacionats amb el descobriment i l’exploració del continent. En • Equatorial, a l’oest d’Àfrica al voltant de l’equador. Tropical
tots els casos, el motiu addicional és l’existència a l’Antàrtida de humit, al nord i al sud de l’equatorial, a la zona
grans reserves d’hidrocarburs i de metalls preciosos. intertropical. Tropical sec, al nord i al sud del tropical humit.
Com ho sabem? Desèrtic, al nord i al sud del tropical sec; en el cas de
l’hemisferi sud, es redueix a una franja costanera a
• Perquè durant l’hivern austral les condicions climàtiques són
l’Atlàntic. Mediterrani, en punts de la costa mediterrània i
massa difícils.
al cap de Bona Esperança. Oceànic a l’extrem sud-est
• La Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I, gestionada pel CSIC, d’Àfrica. De muntanya, en zones de l’Atles i del Rift Valley.]
es va obrir el gener del 1988. Té com a objectiu donar suport a
les activitats espanyoles a l’Antàrtida, en particular, la ealització
dels projectes d’investigació científica que coordina el Pàg. 122
Programa Nacional d’Investigació a l’Antàrtida. La base està Claus per estudiar

ocupada únicament durant l’estiu austral, des de meitat de
• Àsia té un relleu molt variat. Les serralades es troben al centre
novembre fins a principis de març, tot i que es mantenen
del continent, com la serralada de l’Himàlaia, on s’alça
registres automatitzats durant tot l’any. Està situada a la costa
l’Everest, el cim més alt de la Terra (8.850 m).
sud-est de Badia Sud, a la península Hurd, illa Livingston
(arxipèlag de les Shetland del Sud), a unes 20 milles de Els altiplans es reparteixen per tot el continent, com el Tibet. Al
navegació de la base espanyola Gabriel de Castilla, situada a nord, a l’est i al sud hi ha extenses planúries. Les principals
illa Decepción. depressions estan ocupades per tres mars interiors: Caspi, Aral
i Mort. Les costes són retallades. Presenten extenses
penínsules externes i amples golfs al sud, i nombroses illes a
Pàg. 120 l’est i sud-est.
Claus per estudiar • Himàlaia. Everest, 8.850 m.
• Els grans altiplans s’estenen per tot el continent, com el de • Els del vessant àrtic, com l’Obi, el Ienissei i el Lena, són llargs i
Darfur. Els principals sistemes muntanyosos se situen en gran part del seu curs es glaça a l’hivern. Els grans rius del
els extrems: les serralades de l’Atles, al nord-oest, i els vessant índic, com l’Indus i el Ganges, travessen l’Himàlaia i
monts Drakensberg, al sud. El cim més elevat és el donen lloc a àmplies planúries. Els rius del vessant pacífic
Kilimanjaro. Les depressions trenquen la uniformitat dels donen lloc a extenses planes al·luvials. Destaquen el Huang He
altiplans centrals i són resultat de l’erosió dels grans rius. o riu Groc i el Iang-Tsé. Els rius del vessant mediterrani són
Les costes són poc retallades. Destaquen els caps de Bona curts i irregulars. Romanen secs durant diversos mesos per
Esperança i Verd, els golfs de Guinea i Aden, i la península l’escassetat de pluges.
de Somàlia. Madagascar és l’illa més gran del continent. • Freds: polar, de muntanya. Temperats: continental, xinès. Càlids:
• Els rius del vessant atlàntic, com el Senegal, el Níger, el equatorial, tropical, desèrtic.
Congo i l’Orange, són llargs i cabalosos. Els rius del vessant PENSA. A causa del fred.
índic són més curts que els del vessant atlàntic, però
també són cabalosos. Destaquen els rius Limpopo i
Pàg. 123
Zambezi, en què hi ha les cascades Victòria. Els rius del
vessant mediterrani són curts i poc cabalosos, excepte el 2 Interpreta els mapes
Nil, que és el més llarg del món. • A l’Himàlaia.
• Climes càlids: equatorial, tropical i desèrtic. Climes • Kamtxatka, Corea, Malacca, Indoxina, Hindustan, Aràbia,
temperats: mediterrani i oceànic. Clima d’alta muntanya. Anatòlia.
• R. M. Sri Lanka, al sud de l’Índia; Sumatra i Borneo, al sud Pàg. 126
de la península de Malaka; Taiwan, al sud-est de la Xina;
arxipèlag del Japó, a l’est. Claus per estudiar
• Muntanyes de Kolima, altiplà de Sibèria Central, altiplà de • Europa és molt plana, per la qual cosa la seva altitud mitjana és
Mongòlia, serralada de l’Himàlaia, altiplà del Dècan, baixa. Les grans planes, per on discorren els principals rius,
península de l’Hindustan. ocupen el centre i l’est d’Europa. Les serralades més antigues
s’estenen pel nord, el centre i l’est del continent. Destaquen la
• Perquè travessen una zona de climes continental i polar,
serralada Escandinava, els Urals, i el Massís Central francès.
amb baixes temperatures.
Les serralades joves, més elevades, formen un arc al voltant del
• Equatorial, del sud i sud-est; tropical humit, al voltant del mar Mediterrani. Destaquen els Pirineus, els Alps, els Apenins,
tròpic de Càncer; tropical sec, als altiplans de l’interior del els Balcans i el Caucas, on hi ha el volcà Elbrus, el pic més alt
continent; desèrtic, a la península Aràbia i al centre i sud d’Europa.
d’Àsia; mediterrani, a l’est de la Xina; continental, a la zona
• La costa és molt retallada, amb entrants, com els fiords de
de Sibèria i Mongòlia; polar, a l’extrem nord, i d’alta
Noruega i les ries del nord d’Espanya, i sortints, com els caps
muntanya, a totes les serralades centrals, com l’Himàlaia.
Nord i el de Finisterra. En el litoral s’hi localitzen fiords a
Escandinàvia, ries al nord de la península Ibèrica i sortints com
Pàg. 124 els caps Nord i Finisterre.
Claus per estudiar • Gran Bretanya, Irlanda, Islàndia a l’oceà Atlàntic i Còrcega,
Sardenya, Sicília, Creta, Xipre, Malta, Rodes i les illes Balears al
• Hi ha grans muntanyes, altiplans i planes. Els sistemes
mar Mediterrani.
muntanyosos s’estenen per l’oest, paral·lels a la costa del
Pacífic. Destaquen les muntanyes Rocalloses i els Andes. A l’est PENSA. Perquè està rodejada de mar i connectada al continent
destaquen algunes muntanyes antigues de menys altitud. Entre asiàtic per la serralada del Caucas, els monts Urals, el mar Caspi
els altiplans destaquen les Grans Planes a l’Amèrica del Nord i i el riu Ural.
el Mato Grosso i l’altiplà bolivià a l’Amèrica del Sud. Les planes
Pàg. 127
més extenses estan recorregudes per grans rius, com el
Mississipí, al nord, i l’Amazones, al sud. La costa de l’Amèrica 4 Interpreta el mapa.
del Nord és retallada, amb penínsules com les del Labrador i • A l’interior del continent hi ha una extensa plana que
Florida, grans entrants, com el golf de Mèxic i la badia de s’estén de la vall del Loira als Urals; l’altitud d’aquesta plana
Hudson, i nombroses illes. El litoral de l’Amèrica del Sud és més no supera els 400 metres de mitjana i en el mapa té un
regular. A l’Amèrica Central es troba el mar Carib, tancat per color groc i verd. Vorejant la costa mediterrània hi ha un
nombrosos arxipèlags. seguit de serralades joves altes i abruptes, com els Alps, els
• Els rius del vessant atlàntic són els més llargs i cabalosos. Els Apenins i els Balcans, les quals arriben a altituds superiors
rius del vessant pacífic són curts perquè neixen en muntanyes als 2.500 m i que queden reflectides en el mapa amb color
properes a la costa. Els rius del vessant àrtic són cabalosos i morat. Més a l’Est se situa el Caucas, que conté el cim més
connecten llacs. alt del continent, l’Elbrus, de 5.642 m d’altitud.
• Freds: d’alta muntanya i polar. Temperats: continental, oceànic, • Mont Blanc als Alps, Elbrús al Caucas.
mediterrani. Càlids: equatorial, tropical i desèrtic. • Bàltic, del Nord, de Noruega, Cantàbric, Mediterrani, Tirrè,
PENSA. Perquè el subcontinent és travessat per l’equador. Jònic, Egeu, Negre, Caspi.
• Península de Kola, Escandinava, de Jutlàndia, Ibèrica,
Pàg. 125 Itàlica, Balcànica, de Crimea.
• Península Escandinava, serralada Escandinava, Gran
3 Interpreta els mapes. Planúria europea, monts Carpats, Balcans, península
• A l’oest: Rocalloses (McKinley), Sierra Madre (Orizaba), Balcànica. Rius: Dvinà occidental, Danubi.
Andes (Aconcagua). • Gran Bretanya sí, però Islàndia és més gran que Irlanda.
• Muntanyes Rocalloses, Grans Planes, golf de Mèxic, Plana
de l’Orinoco, massís de les Guaianes, Plana de l’Amazones. Pàg. 128
• Mackenzie, a l’Àrtic; San Lorenzo, a l’Atlàntic; Mississipí, al 5 Interpreta el gràfic i la fotografia.
mar del Carib; Colorado, al Pacífic; Río Grande, al mar del
• R. M. Volga, Ural: mar Caspi. Danubi, Dnièper: mar Negre.
Carib; Amazones i Río de la Plata, a l’Atlàntic.
Roine, Po: mediterrani. Oder, Dvinà septentrional: àrtic.
• Amazones, Mississipí-Missouri, Mackenzie, Paranà-Plata,
Rin, Tajo: atlàntic.
Fusta, São Francisco...
• A l’atlàntic. París es troba en el curs mig del riu Sena.
• 6.440 km. 4.200 km.
• Grenlàndia: polar. Cuba: tropical. Califòrnia: mediterrani.
• El vessant atlàntic.
Golf de Califòrnia: mediterrani, tropical sec, tropical humit.
Mato Grosso: tropical humit. • El Dvinà Occidental, el Vístula, l’Oder, l’Elba, el Rin, el Sena,
el Loira i el Tajo.
• La regió dels Grans Llacs.
• El Don, el Dnièper, el Dinièster i el Danubi.
7 Interpreta el mapa i les fotografies. Claus per estudiar
• Península Escandinava: continental, d’alta muntanya, polar • Quatre illes més grans: Austràlia, Nova Guinea i les dues illes
i oceànic. Islàndia: Oceànic i polar. Territoris al voltant del que formen Nova Zelanda (illa Nord i illa Sud), i unes deu mil
mar Negre: mediterrani i continental. Península Itàlica: illes i illots agrupats en tres regions: Micronèsia, Melanèsia i
mediterrani. Caucas: D’alta muntanya, mediterrani i Polinèsia.
continental. • Oceania té una altitud mitjana baixa (340 m), però hi ha grans
• La formen matolls i espècies espinoses en les quals s’hi diferències entre unes illes i altres. Austràlia és fonamentalment
pot trobar brucs, gatoses i falgueres. plana, predominen les planes costaneres i els altiplans de poca
alçada a l’interior i el principal sistema muntanyós és la Gran
• L’alzinar mediterrani és constituït per espècies de fulla
Serralada Divisòria. Nova Guinea i Nova Zelanda tenen un relleu
perenne, en què predomina l’alzina; també hi poden haver
muntanyós. La resta d’illes del Pacífic en general són baixes,
pins i arbustos.
excepte algunes illes volcàniques, com Hawaii o Samoa.
• La tundra i la taigà; també boscos de coníferes, pastures i
• Equatorials i tropicals, perquè la major part dels territoris es
praderies.
troben a la zona càlida.
• Els boscos, les pastures i les praderies. El bosc d’alta
PENSA. Veurien reduïda la seva superfície o desapareixerien sota
muntanya és format per espècies com el pi negre i els
les aigües.
avets. Als prats i a les pastures hi ha principalment
gramínies i altres herbes baixes.
Claus per estudiar Pàg. 132
• El mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos i secs i 9 Interpreta el mapa i el tall longitudinal.
uns hiverns suaus, amb precipitacions escasses que cauen • És el punt més austral de la superfície terrestre. Equival a
sobretot a la primavera i la tardor; la vegetació està formada la latitud 90º S.
per arbres de fulla perenne, alzines i sureres, i per matolls i
• A l’Antàrtida oriental la capa de gel aconsegueix un gruix
arbustos, com la màquia i la garriga. El clima oceànic es
superior als tres quilòmetres, més gran que a l’Antàrtida
caracteritza per unes temperatures suaus i unes precipitacions
occidental, on només arriba a dos quilòmetres.
elevades que es distribueixen de manera regular al llarg de
l’any, encara que disminueixen a l’estiu; la vegetació • 5.140 m.
característica són els boscos de fulla caduca (faigs, roures,
castanyers...) i les landes, formades per matolls com brucs, Pàg. 133
argelagues i nabius. El clima continental es caracteritza per uns
10 Fes-ho així.
hiverns llargs i molt freds, amb nevades freqüents, i uns estius
càlids; les precipitacions no són abundants i cauen sobretot a • R. M. Similituds: les dues són projeccions cilíndriques en
l’estiu; la vegetació característica són la praderia i l’estepa, i a les quals els meridians i els paral·lels son línies rectes que
les zones més fredes apareix la taigà, en la qual predominen es tallen perpendicularment. Diferències: a la projecció de
les coníferes de fulla perenne com el pi i l’avet. El clima polar Mercator les àrees properes a l’equador no tenen
es caracteritza per hiverns molt llargs i freds i estius curts i deformacions; en canvi, a mesura que augmenta la latitud,
frescos, les precipitacions són escasses i la vegetació la mida dels continents es fa més gran. En la projecció de
predominant és la tundra, formada principalment per molses i Peters, el que es vol reflectir és la superfície real dels
líquens. Als cims elevats hi trobem clima de muntanya, continents, encara que la forma en surti distorsionada.
caracteritzat per temperatures més baixes i precipitacions més • La projecció cònica.
abundants que les de les zones properes situades a menys • La projecció azimutal. Perquè en el mapa hi ha
altura. La vegetació és esglaonada en pisos. A mesura que es representada l’Antàrtida.
puja, apareixen successivament boscos caducifolis, Claus per estudiar
perennifolis, pastures i prats i roques nues.
• És el continent d’altitud mitjana més gran: 2.000 m. Ara bé,
• El clima continental es localitza al nord dels països nòrdics i a només els cims més elevats, com el mont Vinson, sobresurten
Rússia. per sobre del gel. El continent té una forma gairebé circular,
• Els arbustos i els boscos de fulla perenne. només trencada per la península Antàrtica. A les seves costes
PENSA: Perquè cada espècie vegetal necessita unes condicions destaquen dues badies originades pel mar de Weddell i el mar
de temperatura i pluviositat adequades per poder sobreviure. de Ross, respectivament. No el veiem perquè està cobert de
gel tot l’any.
Pàg. 131 • Un acord internacional signat el 1991 que va prohibir
l’explotació de l’Antàrtida durant cinquanta anys.
8 Interpreta els mapes
PENSA. Produiria una elevació del nivell del mar, la dessalinització
• Wilhelm a Nova Guinea, Kosciuszko a Austràlia. de l’aigua i la inundació de moltes àrees costaneres.
• Austràlia: desèrtic, tropical sec, tropical humit, mediterrani,
oceànic. Nova Guinea: equatorial. Nova Zelanda: oceànic.
Pàg. 134 • Imatges de dos tipus diferents de vegetació (de muntanya
y mediterrània), un text sobre el clima i les aigües a
Fes-ho així. Catalunya i el gràfic del règim de tres rius catalans.
11 • R. Ll. 14 • R. M. Hi ha mapes de relleu i geològics, climàtics,
• R. Ll. hidrogràfics, de vegetació, de geografia humana (població,
• R. Ll. activitat, economia, serveis...) i de medi ambient.
12 • R. Ll. • Hi ha mapes interactius en els quals l’escala és variable.
• R. Ll. • R. Ll.
15 • R. Ll.
Pàg. 135 • R. Ll.
16 R. Ll.
Fes-ho així.
13 • El clima i les aigües de Catalunya.
Pàg. 136
• A Catalunya.
• El cabal i el règim del riu. 15 Resumeix l’essencial.
• Un mapa hidrològic en el qual hi ha representats els rius
de Catalunya.
CONTINENT RELLEU COSTES RIUS I LLACS CLIMES PAISATGES
Extensos
Poc retallades. Caps de Vessant atlàntic:
altiplans, sistemes
Bona Esperança i Verd, Senegal, Níger, Congo, Selva, sabana, desert,
muntanyosos als
golfs de Guinea i Aden, i Orange. Vessant índic: Càlids: equatorial, paisatge mediterrani,
Àfrica extrems (Atles,
la península de Somàlia. Limpopo, Zambeze. tropical, desèrtic. oceànic i de
Drakensberg),
Madagascar és l’illa més Vessant mediterrani: muntanya.
depressionsdel
gran. Nil.
Congo i Níger.
Vessant àrtic:
Molt variat:
Obi, Ienissei, Lena. Freds: polar,
serralades al centre
Molt retallades. Vessant índic: Indus, d’alta muntanya. Tundra, de
(Himàlaia), altiplans
Extenses penínsules Ganges. Vessant Temperats: muntanya, taigà, bosc
Àsia per tot el continent
i amplis golfs al sud. pacífic: Huang He, continental, xinès. mediterrani, desert,
(Tibet), depressions
Nombroses illes. Iang-Tsé. Vessant Càlids: equatorial, selva.
amb mars interiors
mediterrani: curts i tropical, desèrtic.
(Caspi, Aral, Mort).
irregulars.
Sistemes
muntanyosos per
Freds: polar,
l’oest (Rocalloses, Retallada la de Vessant atlàntic: d’alta muntanya. Tundra, de muntanya,
Andes, Sierra l’Amèrica del Nord, Mississipí, taigà, praderies,
Temperats:
Madre); altiplans amb grans golfs Amazones. Vessant bosc caducifoli, bosc
Amèrica continental, oceànic,
com les Grans (golf de Mèxic) i illes pacífic: Yukon, mediterrani, desert,
mediterrani. Càlids:
Planes o el Mato (Grenlàndia). L’Amèrica Colorado. Vessant selva, sabana.
equatorial, tropical,
Grosso; planes com del Sud és més regular. àrtic: Mackenzie.
desèrtic.
la del Mississipí o
l’Amazones.
CONTINENT RELLEU COSTES RIUS I LLACS CLIMES PAISATGES
Vessant àrtic:
Petxora, Dvinà
La costa és molt septentrional.
Boscos de fulla
Grans planes retallada, amb entrants, Vessant atlàntic:
perenne, màquia,
(Gran Planúria com els fiords de Dvinà occidental, Temperats:
garriga, boscos de
europea), serralades Noruega i les ries Vístula, Elba, Rin, mediterrani, oceànic,
Europa fulla caduca, landes,
antigues (serralada del nord d’Espanya, i Sena. Vessant continental. Freds: de
praderies, estepa,
Escandinava, Urals) i sortints, com els caps mediterrani: Ebre, muntanya, polar.
taigà, tundra, de
noves (Alps, Pirineus). Nord, Finisterre i San Po. Mar Negre:
muntanya.
Vicente. Don, Dnièper,
Danubi. Mar Caspi:
Volga, Ural.
Austràlia és
fonamentalment plana.
Càlids: equatorial,
Nova Guinea i Nova Murray i el seu Selva, desert, bosc de
tropical, desèrtic.
Oceania Zelanda tenen un afluent Darling a fulla perenne, bosc de
Temperats: mediterrani,
relleu muntanyós. Les Austràlia. fulla caduca.
oceànic.
altres illes del Pacífic
en general són baixes.
És el continent de més
altitud mitjana: 2.000
m. Ara bé, només els Destaquen dues badies
Líquens, algues i
Antàrtida cims més elevats, originades pel mar de Polar.
com el mont Vinson, molses.
Weddell i el mar de Ross.
sobresurten per sobre
del gel.
L’espai per a les aus (ZEPA) o zones d’especial protecció (ZEC) i
18 • Austràlia: Pacífic, Oceania. espais RAMSAR, zones humides d’importància internacional.
Per la seva banda, la Unesco declara Reserves de la Biosfera
• Madagascar: Índic, Àfrica.
i Llocs Naturals de Patrimoni Mundial.
• Grenlàndia: Atlàntic, Amèrica.
• R. M. Per exemple, el Parc Nacional dels Llacs de Plitvice
• Xipre: Mediterrani, Europa.
(Croàcia), el més conegut dels parcs nacionals croats. Va
• Sumatra: Índic, Àsia. ser declarat Parc Nacional el 1949, i Patrimoni de la
• Polinèsia: Pacífic, Oceania. Humanitat de la Unesco el 1979, amb una ampliació el
• Bahames: Atlàntic, Amèrica. 2000. El parc té una superfície de gairebé 30.000
• Islàndia: Atlàntic, Europa. hectàrees, 22.000 de les quals cobertes de boscos. La
hidrografia ha configurat un paisatge constituït per 16 llacs
19
de diferent altitud comunicats per 92 cascades. La
Riu Vessant Continent vegetació es compon en un 90 % de faigs.
Volga Caspi Europa
Amazones Atlàntic Amèrica Pàg. 138
Ganges Índic Àsia Maneres de pensar. Anàlisi científica. Hi ha relació entre

Iang-Tsé Pacífic Àsia els elements del relleu i l’organització política d’Europa?
27 • Els Urals i el Caucas.
Zambezi Índic Àfrica
• Els Pirineus. Un riu, el Torne, en part del seu recorregut.
Obi Àrtic Àsia
• Un la itàlica, tres l’escandinava.
Nil Mediterrani Àfrica
• Suïssa, Liechtenstein, Àustria, França, Alemanya, Països
Mississipí Atlàntic Amèrica Baixos. Serveix de frontera entre França i Alemanya.
Danubi Negre Europa 28 Un accident geogràfic que fa de frontera entre dos països. Els
Vístula Atlàntic Europa rius, les serralades, els llacs, el mar...
29 Pren la iniciativa.
• Principalment al Zambezi, al Nil i a l'Amazones.
• Àustria, República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Ucraïna,
20 T undra: Amèrica, Europa, Àsia (clima polar). Selva: Amèrica, Romania, Sèrbia i Hongria.
Àfrica, Àsia, Oceania (clima equatorial). Desert: Amèrica,
• Sí. Són frontera natural entre Ucraïna i Romania, entre
Àfrica, Àsia, Oceania (clima desèrtic). Landa: Europa, Àfrica,
Ucraïna i Hongria, entre Polònia i Eslovàquia.
Amèrica, Àsia, Oceania (clima oceànic). Bosc tropical:
Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania (clima tropical). • 2.544 m. A Romania.
21 verest: Himàlaia, Àsia. Aconcagua: Andes, Amèrica.
E • El riu Danubi i el riu Dnièster.
Kilimanjaro: Rift Valley, Àfrica. Elbrús: Caucas, Europa. • El riu Dnièster neix a Ucraïna viatja per Moldàvia i retorna a
Wilhelm: Nova Guinea, Oceania. Vinson: Antàrtida. Ucraïna fins que desemboca al mar Negre.
22 • Llarg: Nil (Àfrica). Cabalós: Amazones (Amèrica).
• Més gran: Baikal (Àsia). Més profund: Baikal (Àsia). Pàg. 139
• Tibet (Àsia).
Aprenentatge cooperatiu. La volta al món en 80 dies,
• Austràlia (Oceania). de Jules Verne
23 • Àsia. Compressió lectora.
• Amèrica i Àsia, per la seva posició i la seva extensió. 30 • Al segle xix.
L’Antàrtida.
• Que seran capaços de fer la volta al món en vuitanta dies.
• Perquè es recorre deu vegades més de pressa a causa de
Pàg. 137
la construcció del ferrocarril i el vaixell de vapor.
24
R. G. • Europa, Àsia, Oceania, Amèrica.
25 • Serralades a l’oest, grans planes al centre, altiplans a l’est. • Vaixell de vapor, ferrocarril. Avui es pot fer aquest trajecte
• No, és bastant rectilínia. Europa és molt més retallada, amb en avió. El vaixell de vapor ja no s’utilitza.
abundància de penínsules, caps, golfs i illes. 31 R. Ll.
Compromesos. La protecció del medi a Europa • Era un gentleman, un cavaller anglès molt seriós, solitari,
26 Utilitza les TIC. puntual, escrupolós i excèntric. L’ajudant es diu
• A Europa hi ha diverses categories de protecció dels espais Passepartout en francès, que vol dir «passa a través de
naturals, entre elles: reserva natural integral, parc nacional, tot», i es va traduir al català com a «Picaporta».
monument natural, àrea de gestió d’hàbitat/espècies, • Guanya l’aposta perquè en avançar cap a l’est i fer la volta
paisatge protegit terrestre/marí, àrea protegida amb completa a la Terra els aventurers van guanyar un dia.
recursos gestionats. A més, hi ha zones d’especial protecció 32 Pren la iniciativa. R. Ll.
UNITAT 7

• Mapa físic d’Espanya
• Mapa de rius i de vessants hidrogràfics
• El relleu de Catalunya
• La hidrografia de Catalunya
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 276
• Espanya silícia
• Espanya calcària
• Espanya argilosa
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 277

Reforç i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284
Fitxa 1. Topònims fonamentals de la geografia física d’Europa . . . . . . . . . . 284
Fitxa 2. Topònims fonamentals de la geografia física espanyola . . . . . . . . . 285
Fitxa 3. Els rius d’Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286
Fitxa 4. La disposició del relleu espanyol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 287
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288
Fitxa 5. La distribució de la vegetació de muntanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288
Fitxa 6. Els medis naturals i la importància del relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . 289
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290
Fitxa 7. Els règims fluvials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291
Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302
7
L’ESTUDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA
TEMA 7: L’ESTUDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA
SABER FER SABER SER

SABER
• Comparar gràfics de barres: • Avaluar i valorar els impactes de
• Com són el relleu d’Espanya i el les accions humanes en els medis
longitud i cabal dels rius.
de Catalunya. naturals.
• Cercar informació a la web de
• Com són els rius i els llacs • Compromesos: Protecció del
l’Institut Geogràfic Nacional (IGN).
d’Espanya i de Catalunya. medi a Espanya.
• Elaborar un dossier sobre
• Quins climes i paisatges es donen • Valoració de la necessitat de
Espanya.
a Espanya i a Catalunya. protegir els medis naturals en
perill.
Activitats finals Desenvolupament de competències

• Resumeix l’essencial. • Relaciona els diferents elements del medi físic i la
• Compromesos. La relació que estableixen amb els usos del sòl que en
protecció del medi a fan els éssers humans. Aprenentatge cooperatiu
Espanya. • Competència social: Elaborar un dossier. • L’Institut Geogràfic
• Treball cooperatiu. Nacional.
BANC DE RECURSOS

• Reforç i suport. El medi físic d’Espanya i de Catalunya • Avaluació de continguts. L’estudi físic d’Espanya i de
• Aprofundiment. El medi físic d’Espanya i de Catalunya Catalunya: controls B i A
• Autoavaluació de l’alumne • Avaluació per competències. Prova 1

Recursos digitals
• Projecte social
• Projectes d'aprenentatge cooperatiu 1r ESO • Llibremèdia. L’estudi físic d’Espanya i de Catalunya
• Tractament de la informació. Les Ciències Socials en el • La premsa a l’aula

Cinema
7
L’ESTUDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA

Per nivells
• Epígraf 1: El relleu d’Espanya

• Epígraf 2: Les aigües de la península Ibèrica i de
• Reforç i suport. El relleu d’Espanya i de
l’Espanya insular
Catalunya.
• Epígraf 3: Els climes i els paisatges d’Espanya
• Adaptació curricular. El relleu d’Espa-
• Epígraf 4: El relleu de Catalunya
nya i de Catalunya.
• Epígraf 5: Les aigües de Catalunya
Bàsic • Ciències Socials per a la pau
• Epígraf 6: El clima de Catalunya
• Epígraf 7: La vegetació i els paisatges de Catalunya
• Saber fer: Comparar els gràfics de barres: longitud i
• Avaluació per competències. Qüesti-
cabal dels rius.
ons 1,3, 4.
• Activitats: 1, 2, 3, 6, 9, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20,
24.
• Els epígrafs anteriors. • Aprofundiment. El relleu d’Espanya i

• Aplica una tècnica. Elaborar un dossier. de Catalunya.
Avançat • Aprenentatge cooperatiu. L’Institut Geològic • Projectes d'aprenentatge cooperatiu
Nacional. • Racó de la lectura
• Activitats: 4, 5, 7, 8, 11, 12, 13, 23. • Autoavaluació de l’alumne
• Compromesos: La protecció del medi a Espanya. • Avaluació per competències. Prova
D’excel·lència
• Activitats: 21, 22. completa.
Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes d'aprenentatge cooperatiu 1r ESO

Metodologies indagatòries Competència social. Ciències Socials per a la pau
Tractament de la informació. Les Ciències Socials al

Alfabetització en mitjans de cinema
comunicació
7
MAPA FÍSIC D’ESPANYA
L’Espanya peninsular està situada a l’hemisferi nord. bloc de conforma la Meseta, impedeixen l’existèn-
Els seus punts extrems es localitzen entre els 36° 00’ cia de planes litorals i formen una barrera a les in-
i 08’’ i els 43° 47’ 36’’ latitud nord de punta Marroquí fluències marines que accentuen la continentalitat
(Cadis) i punta de l’Estaca de Bares (La Corunya). La de les terres de l’interior.
seva situació longitudinal ve emmarcada pels 3° 19’ • Al centre, la Meseta, inclinada cap a l’Atlàntic, està
05’’ est del cap de Creus (Girona) i els 9° 17’ 46’’ oest composta per dues grans depressions: la del Due-
del cap Touriñán (La Corunya). ro o Castella i Lleó i la del Tajo-Guadiana o Castella
Aquestes coordenades situen Espanya i la península - la Manxa, i tres cadenes muntanyoses de fractu-
Ibèrica al sud-oest d’Europa, a la zona temperada de ra, el sistema Central que divideix les dues depres-
l’hemisferi nord i, a més, envoltada per l’oceà Atlàn- sions, i les muntanyes de Toledo i Sierra Morena
tic i el mar Mediterrani. Aquesta ubicació privilegia- que des de l’altiplà, del qual forma part, no té sen-
da la dota d’importants contrastos climàtics, de vege- sació de muntanya.
tació, de sòls i de relleu. • La presència de dos grans valls de forma triangu-
Espanya presenta una altitud mitjana de 660 metres, lar, obertes al mar i amb en direccions oposades:
cosa que la converteix en el segon país més munta- la vall de l’Ebre, que desguassa a la mar Mediter-
nyós d’Europa, després de Suïssa (1.300 metres), i rània, i la vall del Guadalquivir, que ho fa a l’At-
supera en més del doble la mitjana europea (297 me- làntic.
tres). Les conseqüències d’aquesta singular disposició del
Té una extensió de 504.782 km2, dels quals 492.494 es- relleu són el caràcter continental de gran part del
tan dins de la Península. Si observem el mapa, po- territori i una xarxa hidrogràfica caracteritzada per
dem apreciar que el relleu s’articula al voltant de la un règim torrencial i una gran capacitat erosiva.
Meseta, així veiem: Les costes espanyoles s’estenen al llarg de 3.167 km.
• Una disposició perifèrica dels sistemes muntanyo- Les cantàbriques i del Mediterrani sud queden redu-
sos. Massís Galaic, serralada Cantàbrica, Pirineus, ïdes a una estreta franja compresa entre el mar i els
serralada Litoral Catalana, zona sud del sistema sistemes muntanyosos adjacents, mentre que les va-
Ibèric i els sistemes bètics, que voregen el gran lencianes són àmplies i arenoses.
7
MAPA DE RIUS I DE VESSANTS HIDROGRÀFICS
Vessants
Cantàbrica
Mediterrània
Oceànica
Rius
Embassaments
Torrents i barrancs
La hidrografia estudia tant les aigües superficials serralada Cantàbrica marca per la cara sud la divisò-
com les subterrànies i els recursos hídrics. ria d’aigües dels vessants mediterrani i atlàntic, men-
La majoria dels rius espanyols en l’actualitat han per- tre que la cara nord marca la divisòria d’aigües can-
dut el seu règim natural, perquè estan regulats per tàbriques.
embassaments, preses, assuts... construïts per l’ho- El vessant mediterrani suposa un 35 % de la superfí-
me. Cada riu amb els seus afluents constitueix una cie espanyola. Els rius d’aquest vessant, a excepció
conca, per exemple, la conca de l’Ebre o la del Miño, de l’Ebre, tenen un règim pluvial mediterrani pur
i l’àrea on desemboquen diverses conques constitu- molt irregular. Les seves conques són de petites i de
eix un vessant. mitjanes dimensions (Guadiaro, Segura, Túria o Llo-
A Espanya, com mostra el mapa, hi ha tres grans bregat). L’Ebre és el riu més cabalós d’Espanya, pre-
vessants: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani. La senta un règim complex perquè l’evolució del seu
línia divisòria dels vessants ve marcada per les serra- cabal està influenciada per les aigües dels afluents
lades Bètica, Cantàbrica i el sistema Ibèric. La cara pirinencs, i a l’estiu pateix un fort estiatge.
sud de la serralada Bètica canalitza i dirigeix els rius El vessant atlàntic ocupa un 65 % del territori. Tret
cap al Mediterrani, mentre que la cara nord conver- dels rius gallecs, la majoria neixen en el sistema Ibè-
teix els rius que hi neixen en afluents del Guadalqui- ric i tenen extenses conques i una gran longitud per-
vir i, per tant, han de portar les seves aigües al ves- què travessen la Meseta i la vall del Guadalquivir. El
sant atlàntic. El sistema Ibèric és la cadena seu règim és pluvial mediterrani irregular amb un
muntanyosa on neixen, a excepció de l’Ebre i el Gua- profund estiatge a l’estiu, per la falta de pluges, i dos
dalquivir, els grans rius d’Espanya. És, també, fona- màxims a la primavera i la tardor.
mental en la configuració dels vessants, perquè divi- El vessant cantàbric és el menys extens amb un 5 %
deix la Península en dues meitats d’est a oest i del total de la superfície espanyola. Els seus rius te-
configura gairebé la totalitat del vessant atlàntic i el nen un règim pluvial oceànic molt regular. Tenen
mediterrani, a més és una important reserva d’aigües poc cabal absolut, no superen els 200 m3/s, mentre
subterrània gràcies al fet que en la seva composició que el seu cabal relatiu o específic és el més abun-
dominen les roques calcàries que permeten la filtra- dant de la Península perquè les seves conques són
ció de l’aigua i la formació d’aqüífers. Finalment, la poc extenses.
7
EL RELLEU DE CATALUNYA
2.000 m
1.500 m
1.000 m
700 m
400 m
0m
Cims
principals
Rius
i embassaments
El territori català s’estén per l’angle nord-oriental de • Al sud, tot resseguint la costa, se situen les serrala-
la península Ibèrica i ocupa una superfície de 31.896 des litorals o costaneres, una sèrie de serralades i
km2. El relleu de Catalunya és una combinació de zo- de depressions que s’orienten paral·leles a la cos-
nes planes i baixes i d’altres amb serralades elevades, ta. La serralada Litoral és la més propera a la costa
especialment al nord del territori. i la serralada Prelitoral més interior, però de major
Catalunya es troba immersa a la zona temperada de altitud. La serralada Prelitoral inclou serres tan
l’hemisferi nord. La combinació d’un territori com- emblemàtiques com la serra del Montsant, Mont-
plex i accidentat, juntament amb la influència del serrat i el Montseny. Entre ambdues serralades se
mar Mediterrani, fa que tingui una gran varietat de situa la depressió Prelitoral i davant la costa, la pla-
zones climàtiques; en resulta una vegetació variada, na Litoral.
combinació del clima, el relleu i la naturalesa del • Entre els Pirineus i la serralada Prelitoral es localit-
sòl. za la depressió Central, la plana més gran del ter-
Les principals unitats de relleu de Catalunya s’agru- ritori català. Aquesta plana, que forma part de la
pen en tres eixos: els Pirineus, les serralades litorals conca de l’Ebre, s’ha originat per l’aportació dels
o costaneres i la depressió Central. sediments erosionats del Pirineu i també de la ser-
ralada Prelitoral. A la depressió Central hi destaca
• Els Pirineus, que se situen al nord, és una serralada la plana de Vic i l’altiplà de la Segarra.
jove que fa 440 km, dels quals 225 es localitzen a
Catalunya. Aquesta serralada es va formar fa poc • A més a més de les unitats esmentades anterior-
en l’escala de temps geològic tot i que els materials ment, també cal citar la plana de l’Empordà, el
rocosos que la constitueixen són més antics. En delta de L’Ebre i la serralada Transversal, un con-
aquesta unitat de relleu s’hi distingeixen dues zo- junt de valls que se situen a la comarca de la Gar-
nes: la zona axial, localitzada al centre de la cadena rotxa i que uneixen el Prepirineu amb la serralada
muntanyosa i amb el pic més alt de Catalunya (Pica Prelitoral.
d’Estats amb 3.413 m), i el Prepirineu, amb materi-
als més joves.
7
LA HIDROGRAFIA DE CATALUNYA
En general, els rius de Catalunya són curts, de cabal — La xarxa Pirineu-Ebre, els rius principals de la
reduït i poc regular. Tots ells pertanyen al vessant qual són el Segre, el Noguera Pallaresa i el Nogue-
mediterrani excepte un, el Garona, que tot i que ra Ribagorçana. Els rius d’aquesta vessant són els
neix a la Vall d’Aran, transcorre per terres franceses més cabalosos del territori.
fins a desembocar a l’Atlàntic, a la ciutat de Bor- — La xarxa Pirineus-Mediterrani, formada per rius
deus. que neixen en aquesta serralada però que traves-
Si no tenim en compte l’Ebre, el riu més llarg de Ca- sen el territori i desemboquen al mar. Els princi-
talunya és el Segre; neix a la Cerdanya francesa i al pals rius d’aquest vessant són la Muga, el Fluvià,
llarg del seu recorregut, tant el riu com els seus nom- el Ter i el Llobregat.
brosos afluents, recullen l’aigua de la serralada piri- — La xarxa mediterrània, en la qual els rius i rieres
nenca. Es tracta d’uns rius de règim nivopluvial, que neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen al
vol dir que es nodreixen de l’aigua acumulada en formar després d’un curt recorregut. Ja hem comen-
ma de neu durant els mesos d’hivern i de les pluges, tat que són rius curts i sotmesos a l’estiatge. En
força elevades en el clima de muntanya. Els nombro- destaquen el Besòs, la Tordera, el Francolí i el
sos embassaments que hi ha al llarg del recorregut Gaià.
d’aquests rius suposen el principal reservori d’aigua
potable de Catalunya. Val a dir que al voltant dels rius s’hi ha desenvolu-
pat una gran activitat humana i que han servit com
Els rius de Catalunya s’agrupen en quatre xarxes hi- a vies de comunicació entre la costa i les zones d’in-
drogràfiques: terior.
—La xarxa atlàntica, que és integrada exclusivament
pel riu Garona.
7
PER SABER-NE MÉS
A Espanya, com a conseqüència de l’evolució geològica experimentada per la península, s’hi distingeixen tres grans dominis
litològics o de sòls.
ESPANYA SILÍCIA ESPANYA CALCÀRIA
Localització. Els materials silicis apareixen a Localització. Ocupa Cantàbria, les muntanyes
gran part dels dos altiplans, el Massís Galaic i les Basques, el Pirineu, àmplies zones de la Serralada
Muntanyes de Lleó, la part occidental o asturiana Litoral Catalana, el sistema Ibèric i gran part del
de la Serralada Cantàbrica, Extremadura, el siste- Bètic. Si observes el mapa d’Espanya veuràs que
ma Central i les muntanyes de Toledo. També conformen una Z invertida.
apareixen petits nuclis al sector nord del sistema Materials. Els dominants són les calcàries, el
Ibèric, al Pirineu axial, a Sierra Nevada, a la Ser- component essencial de les quals és el carbonat
ralada Bètica i la zona nord de la Serralada Litoral càlcic, les margues, els guixos, etc. d’origen con-
Catalana. tinental i marítim.
Materials. Les roques que la componen són molt Formes de relleu. Les formes de relleu més ca-
antigues: granits, pissarres, quarsites, gneis, dio- racterístiques es donen sobre les roques calcàries
rites ... Totes són roques cristal·lines i riques en perquè són fàcilment erosionables. Les formes
sílice. També apareixen materials volcànics loca- d’erosió superficials més comuns són els con-
litzats a Olot, al Camp de Calatrava, a l’altiplà Me- gosts o canyons i les dolines. Les formes d’erosió
ridional i a la vall del Segura. subterrànies més comuns són els avencs i les gru-
Formes de relleu. Predominen les formes de re- tes on s’han format relleus tan espectaculars com
lleu fracturat o fallat, que han aixecat uns blocs les estalactites, les estalagmites, rius subterranis.
(cadenes muntanyoses) i n’han enfonsat altres
(valls). En les cadenes muntanyoses trobem les
formes de relleu següents:
• Cims arrasats per l’erosió de formes arrodoni-
des.
• Tarteres produïdes per l’acumulació de materi-
als erosionats a les zones elevades que es dipo-
siten a les zones de contacte entre la muntanya
i la vall.
• A les zones més elevades apareixen circs, llacs,
valls glacials i morenes.
• A les zones costaneres, on les cadenes munta- A les zones més elevades del Pirineu i les serrala-
nyoses arriben fins a la línia de costa, hi ha ries. des Bètiques apareixen relleus glacials, entre els
quals els més comuns són els circs, les valls i els
llacs glacials.
ESPANYA ARGILOSA
Localització. Apareixen, aquests materials, en les Formes de relleu. Els rius, per les variacions del
zones enfonsades de les valls del Duero, Tajo, Ebre i cabal, donaran lloc a la formació de terrasses. En els
Guadalquivir i, també, pel litoral. Són, doncs, llocs de interfluvis, les formes de relleu més comuns són els
dipòsit de materials procedents de les zones elevades tabulars, també anomenats muelas a Aragó, páramos
que els rius o el mar han anat acumulant. a Castella lleó o alcarrias a Castella - la Manxa (la
Materials. Pel seu origen, predominen els materials seva altitud mitjana oscil·la entre els 600 i 800 m.).
argilosos, els llims, les graves i les sorres. També hi Altres formes de relleu són els pujols i els tossals tes-
trobem guixos i sals, originades per l’evaporació de timoni.
les aigües dels llacs interiors que es van formar en
aquestes fosses.
7
BANC DE DADES
Sistemes muntanyosos
QUADRE SINÒPTIC DELS SISTEMES MUNTANYOSOS
Quadre sinòptic dels sistemes muntanyosos
Sistema Extensió km Pics més alts Altitud m
Cabeza de Manzaneda 1.778

Massís Galaic 325
Seixo 1.706
Teleno 2.188
Muntanyes de Lleó 150
Cabeza de la Yegua 2.135
Torre Cerredo 2.648

Serralada Cantàbrica 450
Torre de Llambrión 2.617
Aneto 3.404
Pirineus 440 Posets 3.371
Mont Perdut 3.355
Turó de l’home 1.712

Serralada Litoral Catalana 270
Matagalls 1.694
Moncayo 2.313
Sistema Ibèric 460
San Lorenzo (S. Demanda) 2.262
Almanzor (S. Gredos) 2.591

Sistema Central 700
La Galana (S. Gredos) 2.564
Las Villuercas 1.602

Muntanyes de Toledo 350
Rocigalgo 1.447
Bañuela 1.323
Sierra Morena 600
Corral de Boros (S. Madrona) 1.312
Sagra 2.382
Serralada Subbètica 620
Mágina 2.167
Mulhacén (S. Nevada) 3.479

Serralada Penibètica 520 Veleta (S. Nevada) 3.396
La Alcazaba (S. Nevada) 3.366
Puig Major 1.445

Illes Balears –
Puig de Massanella 1.348
Teide 3.718
Illes Canàries –
Roque de los Muchachos (La Palma) 2.426
7
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
Presaras (La Corunya), 410 m
G F M A MG J JL AG S O N D Mitjana/
pp total
ºC 7,1 8,2 9,8 10,4 13,6 15,6 17,7 17,3 16 13,5 9,6 7,4 12,1
mm 194 168 188 130 111 68 29 53 101 132 207 212 1.593
Lugo de Llanera (Astúries), 160 m
pp total
ºC 6,5 6,3 8,3 9,5 11,6 14,6 16,8 17,2 15,7 13 9,5 7,3 11,4
mm 133 106 64 72 90 68 19 51 75 102 86 136 1.002
Sant Sebastià (Donostia), 258 m
pp total
ºC 8 8 11 12 14 17 19 19 18 15 11 8 13
mm 137 108 90 192 122 96 95 117 149 161 153 177 1.506
Lleó, 916 m
pp total
ºC 3,1 4,9 7,1 8,6 12,1 16,4 19,6 19,3 16,4 11,4 7 4,3 10,9
mm 58 46 29 50 58 39 28 24 39 56 58 70 555
Burgos, 854 m
pp total
ºC 1,9 3 6,8 9,5 12,3 15,8 19,1 18,8 15,8 11,3 6,2 3,4 10,1
mm 46 37 54 48 60 53 29 28 44 55 53 57 563
Conca, 956 m
pp total
ºC 4,3 5,6 8 9,8 13,5 18,8 22,7 22,6 18,4 12,7 7,9 5,3 12,6
mm 45 41 32 56 60 44 15 17 37 53 49 58 507
Benasc (Osca), 1.138 m
pp total
ºC 2 3,3 6,1 8,5 11,8 15,4 18,3 18 14,9 10,6 6,3 3,3 10
mm 64 76 94 89 116 97 83 101 105 113 116 98 1.152
7
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
Ciudad Real, 628 m
pp total
ºC 5,2 6,9 9,7 12,3 16,2 20,8 24,9 24,8 20,5 14,7 8,9 6,1 14,2
mm 29,1 39,1 47,4 42,5 40,5 27,7 2,5 4,9 27,7 42,6 45,4 40,1 321,3
Madrid, 605 m
pp total
ºC 4,8 6,6 10,4 12,2 17 20,8 23,5 23,3 20 14,3 9,8 5,8 14,1
mm 25 43 37 38 41 37 9 6 36 44 61 43 420
Còrdova, 91 m
pp total
ºC 9 11 14 16 19 24 28 28 24 19 14 10 18
mm 88 67 110 60 50 12 3 3 23 86 77 96 675
Benidorm (Alacant), 15 m
pp total
ºC 12,2 12,8 14,8 17,4 20,7 24,4 27,8 27,7 25,9 21,2 16,9 13,2 19,6
mm 30 29 17 20 21 13 5 8 29 56 31 34 293
Palma de Mallorca, 3 m
pp total
ºC 11,7 12,1 13,3 15 18,4 22,1 25,1 25,9 23,4 19,7 15,7 13 18
mm 43 34 26 43 30 11 5 17 39 68 58 45 419
València, 11 m
pp total
ºC 11,5 12,6 13,9 15,5 18,4 22,1 24,9 25,5 23,1 19,1 14,9 12,4 17,8
mm 36 32 35 37 34 23 9 19 51 74 51 52 453
Sevilla, 30 m
pp total
ºC 11 12 15 17 20 25 28 28 25 20 15 11 18
mm 64 63 84 59 39 9 1 4 21 66 70 93 572
7
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
El Pont de Suert, 823 m
pp total
ºC 2,8 2,6 6,7 11,5 12,5 17,4 17,9 18 15,9 12,9 6,7 2,3 10,6
mm 83,1 69,3 40,9 90,5 80,9 83,9 61,1 178,1 71,4 31,8 197,4 7,2 995,6
Montserrat, 926 m
pp total
ºC 6,8 5,9 8,3 12,1 12,4 18,3 18,8 18,7 18 16,6 9,9 6,6 12,7
mm 40,8 32,1 18,4 76 48 113,5 21,9 36,2 134,7 15,8 145,8 28,5 711,7
Prades, 928 m
pp total
ºC 4,4 4 5,8 10,9 11,5 16,8 18 18,4 16,6 13 8,3 2,7 10,9
mm 74,9 32 60,6 122,4 36 51,1 12,2 17,5 77,7 10 202 30,5 726,9
PN Ports, 1055 m
pp total
ºC 4,7 3,8 5,7 10,5 10,7 16,1 17,2 17,6 16 13,6 7,9 3,2 10,6
mm 45,5 42,8 78,2 145 53 43,3 27,9 70,1 107,7 8,6 512,6 56 1190,5
El Prat de Llobregat, 8 m
pp total
ºC 9,9 10,4 12,2 15,3 17 21,9 23,5 24,1 22,4 19 14,3 9,3 16,6
mm 40,9 22,4 10,7 25 46,8 20,1 35,9 40,3 131,3 6,5 131,2 32,5 543,6
El Vendrell, 59 m
pp total
ºC 10, 9,9 11,7 15,2 16,9 21,5 23,3 23,9 22,3 18,5 14 9,1 16,4
mm 20,8 27,3 11,9 39,9 54,3 47,9 66,5 45,7 76,6 15,8 133,7 26,6 567
Barcelona-Observatori Fabra, 411 m
pp total
ºC 8,7 8,9 11,1 14,3 15,1 20,9 21,6 21,8 20,8 18,7 13 8,4 15,3
mm 42,2 22,7 29,1 75,1 47,9 26,4 81,2 23,6 147,3 9,8 130 21,1 657,3
7
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
Girona, 72 m
pp total
ºC 7,9 8,5 9,9 14,5 15,9 21 22,1 22 20,7 17,6 12,6 7,1 15
mm 40,8 41,8 28 80,3 81,6 28,8 107,8 169,7 165,3 25,6 153,7 53 976,4
Amposta, 3 m
pp total
ºC 10,7 10,3 12,2 16 17,5 21,6 23,1 23,6 22,7 19,6 14,4 10,2 16,9
mm 12,8 11,8 7,3 52,2 47,5 11,9 26,3 26,6 69,8 11,3 120,9 36,2 434,6
Certascan, 2.400 m
pp total
ºC -3,2 -4,8 -1,9 1,6 1,8 7,3 8,3 9,6 8,6 6,1 0,4 -3 2,6
mm 216,1 124,4 156,2 109,3 142,4 173,4 107,1 87,3 61,1 45,2 181,9 274 1.678,4
Lleida, 165 m
pp total
ºC 6,9 7,4 10,6 15,6 17 22,1 23,2 23,7 21,2 16,5 11 5,1 15,1
mm 36,8 15,9 14,5 48,4 41,2 27,6 21,6 35,9 126,9 21,6 124,8 13 527,6
Solsona, 691 m
pp total
ºC 5,3 5,1 8,3 13 14 19,2 20,5 20,7 18,7 15,4 9 3,9 12,8
mm 42,1 38,1 16,5 40,6 67,7 54,3 43,6 110 104,6 43 147,4 5 712,9
Tarragona, 5 m
pp total
ºC 10,9 11 12,8 16 17,7 21,8 24,1 24,8 23,4 19,9 15,3 10,1 17,4
mm 18,6 22,4 49,1 76,8 46 57,9 15,5 9,5 36,8 6 124,3 81,9 544,8
Olot, 421 m
pp total
ºC 6,6 7,2 9,5 13,4 14,8 19,8 20,9 20,6 19,1 16,2 10,5 5,8 13,8
mm 36,3 50,9 45,7 107,5 72,6 108,8 126,7 186,1 131,7 49,1 267,7 21,8 1.204,9
7
A LA XARXA DIVULGACIÓ – PLATAFORMES EDUCATIVES
www.ine.es http://www.fundaciontelefonica.com
Conté dades estadístiques actualitzades de tots els indicadors Espai on es mostren les tendències i millors pràctiques
del territori i, entre d’altres, de l’ús i el consum d’aigua. d’innovació educativa en la societat digital.
http://www.ign.es/ign/main/index.do http://www.educaplay.com/
Institut Geogràfic Nacional. Aporta recursos didàctics per a Plataforma educativa interactiva amb múltiples activitats
l’ensenyament de la Geografia com jocs, puzles o lectura i educatives multimèdia.
interpretació i imatges.
https://www.edmodo.com/
http://www.magrama.gob.es/es/ «El Facebook de l’educació», amb una interfície molt senzi-
A través de les seves diverses seccions (butlletí hidrogràfic, lla i accessible sota diferents perfils: professor, alumne o
avaluació de recursos hídrics...) ofereix informació i dades
pare.
referents a l’ús, cost i aplicacions de l’aigua a Espanya.
http://www.centa.es/descargas/huella-hidrica/
Material_didactico_huella_hidrica.pdf
Pàgina de la Fundació Centre de les Noves Tecnologies de DOCUMENTALS
l’Aigua de l’Organització de Nacions Unides. Bàsica per a
estudiar i comprendre la petjada hidrològica d’Espanya. https://www.youtube.com/watch?v=h-MkGHBMo-8
https://www.youtube.com/watch?v=jbxSnFe_sWY
http://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/
Documentals de TVE que ens mostren aspectes geogrà-
mapasflashinteractivos/
fics, històrics i culturals dels rius Ebre i Tajo.
Pàgina lúdica. Molt pràctica a l’aula perquè ofereix mapes
interactius físics, polítics, de comunitats ... i mapes per http://www.rtve.es/alacarta/videos/docufilia/docu-
descarregar. filiasupervivencia-hasta-ultima-gota/1738776/
Documental genèric que tracta el tema de la manca d’ai-
http://www.icc.es/portal/
Institut Cartogràfic de Catalunya. S'hi poden trobar diferents gua al món. Interessant per conscienciar els alumnes so-
tipus de mapes de tot Catalunya. bre el malbaratament de l’aigua a Espanya.
Catalunya des de l'aire.
Enciclopèdia Catalana, 1999.
LLIBRES Els Pirineus des de l'aire.
Dirigit per Carles Canet, 2006.
Antonio GIL OLCINA; Josefina GÓMEZ MENDOZA i al-
tres, Geografía de España (2001).
Indispensable a la biblioteca de qualsevol professor. És una CINEMA
obra manejable, seriosa i llegible, plural però coherent.
Vicente AUPÍ, Guía del clima de España (2005). Déjame vivir, dirigida per Sebastien Montaz-Rosset
De caràcter generalista explica amb claredat els trets cli- (2014).
màtics de les comunitats autònomes. Permet a l’espectador fer un descens vertiginós des del
Joaquín ARAUJO, Ríos de España (2011). cim del Mont Blanc o de recórrer la cresta esmolada del
Estudia totes les conques hidrogràfiques espanyoles. Cervino, corrent entre la roca i les ventades de neu.
María del Carmen SOLA MUÑOZ, El relieve de la Pe- 2012, dirigida per Roland Emmerich (2009).
nínsula Ibérica (2010). Planteja el problema del canvi climàtic.
En PDF. De fàcil lectura. Nanga Parbat, dirigida per Joseph Vilsmaier (2010).
Josep Maria Panareda, Resum de geografia física de Ens posa en contacte amb la grandesa de l’Himàlaia de la
Catalunya (1996). mà de dos escaladors.
Indispensable llibre de geografia catalana.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
7

Nom: Curs: Data:
Topònims fonamentals de la geografia física d’Europa

1 Localitza els topònims següents en el mapa.
• monts Urals • plana atlàntica • mar Bàltic

• Pirineus • Alps • riu Rin
• Balcans • Caucas • riu Danubi
• península Itàlica • Sicília • mar Negre
• Còrsega • Creta • riu Volga
1
2
2 Marca la resposta correcta.
• El riu europeu més llarg és:

Danubi
Rin
Volga
• El relleu europeu està format majoritàriament per:
muntanyes antigues
planes
muntanyes joves
7

Nom: Curs: Data:
Topònims fonamentals de la geografia física espanyola

1 Localitza els topònims següents en el mapa.
• illes Canàries • oceà Atlàntic • serralades Bètiques

• Pirineus • Meseta Central • illes Balears
• Montes de Toledo • Massís Galaic • Sistema Central
• Sistema Ibèric • mar Cantàbric • mar Mediterrani
• riu Guadalquivir • riu Tajo • depressió de l’Ebre
• riu Nerbion • Mulhacén • riu Xúquer
7

Nom: Curs: Data:
Els rius d’Espanya

1 Defineix aquests conceptes.
Vessant:
Conca:
Cabal:
Cabal regular:
2 Localitza i assenyala els vessants i les conques hidrogràfiques representades en aquest mapa.
Vessants
Cantàbrica
Mediterrània
Oceànica
Rius
Embassaments
Torrents i barrancs
3 Amb l’ajuda dels mapes físics del llibre de text completa les taules.
Vessant Longitud Regularitat Cabal
Cantàbric
Atlàntic
Mediterrani
Balears i Canàries
Ceuta i Melilla
7
Nom: Curs: Data:
La disposició del relleu espanyol

1 El relleu espanyol s’organitza en tres àmbits: península Ibèrica, arxipèlags Balear i Canari i costes. Completa aquest
esquema i indica-hi l’organització de cadascun d’aquests àmbits i les seves unitats de relleu.
Península Ibèrica S’organitza al voltant de Unitats
Al voltant de la Meseta
Illes
Arxipèlags
Illes
Característiques
Costes Característiques
Característiques
7
L’avanç delsMés competent

regnes cristians
Nom: Curs: Data:
La distribució de la vegetació de muntanya

1 Interpreta la imatge. Explica com es modifica el clima a
les muntanyes a mesura que es guanya altura.
Els vessants de les muntanyes es classifiquen en

vessants de solana i vessants d’obaga. Els primers són
els orientats al sud i a l’est i són els que reben més hores
de sol; els d’obaga s’orienten al nord i a l’oest.
2 Interpreta la imatge. Com es distribueix la vegetació en els medis naturals de muntanya? Explica les causes d’aquesta
distribució. Quines diferències observes entre els vessants de solana i els d’obaga? Saps explicar-ne les causes?
L’avet suporta bé el fred (fins a 6 mesos de temperatures

sota zero) i necessita molta humitat.
El faig necessita humitat i suporta bé el fred. En els mesos

de poc sol, deixa caure les fulles.
El roure necessita humitat, però no suporta massa fred. En

els mesos de poc sol, deixa caure les fulles.
El pi suporta bé el fred i una disminució de les

precipitacions a l’estiu.
El pi suporta bé el fred i una disminució de les

precipitacions a l’estiu.
Les alzines són la vegetació pròpia de la vall de l’Ebre a les

zones pròximes als Pirineus.
3 Treu-ne les teves conclusions: Per què els rius que neixen a les cadenes muntanyoses més elevades tenen grans cabals?
Per què els trams dels rius que discorren a altures elevades tenen els cabals més grans a la fi de la primavera?
7
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Els medis naturals i la importància del relleu

1 Interpreta els mapes. Descriu la localització dels medis naturals espanyols. Com són les precipitacions en aquests medis
naturals? Quins elements del relleu serveixen de separació entre uns i altres? Els vents més freqüents a Espanya
procedeixen del nord-est, nord i sud-est. Quina relació pot tenir aquest fet amb la localització dels medis naturals?
2 Interpreta els mapes. Trobes alguna relació entre la distribució de les precipitacions i la de les unitats de relleu? Quina?
Explica’n les causes. Què vol dir la frase «les serralades es disposen en forma de barrera excepte per l’oest, on es
localitza Portugal»? Com influeix aquest fet en el clima?
7
Els règims fluvials

Nom: Curs: Data:
Hem estudiat els rius així com les conques i els vessants hidrogràfics. Ara aprofundirem en l’estudi d’un riu a través dels
elements del seu règim. Un element bàsic del règim fluvial és el cabal
ELEMENTS DEL RÈGIM FLUVIAL: EL CABAL
Cabal o mòdul. És el total d’aigua que porta o circu- ).

Cabals
la per un riu en un punt determinat, s’expressa en m3/s. Coeficient
Mes mensual o
Es mesura a les estacions d’aforament. Pot ser absolut mensual
mòdul
o relatiu.
Gener 370,78 1,52
abal o mòdul absolut. Són els m3/s d’aigua que
• C
transporta un riu. És directament proporcional a les Febrer 422,01 1,73
precipitacions i a l’extensió de la conca.
Març 436,65 1,79
• Cabal relatiu o específic. Són els m3 o litres per
km2 de conca. És directament proporcional a les Abril 436,65 1,46
precipitacions i inversament proporcional a l’exten-
Maig 436,65 1,16
sió o superfície total de la conca.
Per elaborar i poder interpretar un hidrograma és ne- Juny 182,95 0,75
cessari conèixer el coeficient de cabal. Què és i com es
Juliol 73,18 0,30
troba?
El coeficient de cabal és l’índex que indica la variació Agost 24,39 0,10
proporcional del cabal mensual. Oscil·la de 0 a 3. Per
Setembre 36,59 0,15
trobar-lo hem de conèixer el cabal o mòdul mensual.
Primer pas: hem de sumar els cabals mensuals i dividir Octubre 121,97 0,50
el resultat entre 12, així trobem el cabal mitjà anual.
Novembre 243,18 0,96
Segon pas: es divideix el cabal mitjà mensual pel cabal
mitjà anual, el resultat és el coeficient mensual que Desembre 380,54 1,55
oscil·la, com hem dit, de 0 a 3. Aquesta operació es
repeteix amb tots els mesos. Riu Ebre (Aforament cabal mitjà
de Saragossa) 263,79 m3/s
Exemple mes octubre: 67,0 / 183,5 = 0,50 (Vegeu la taula).
QÜESTIONS
1 Realitza la mateixa operació amb la resta de mesos.
• Gener: • Juliol:
• Febrer: • Agost:
• Març: • Setembre:
• Abril: • Octubre:
• Maig: • Novembre:
• Juny: • Desembre:
7 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 El Sistema Central i els Montes de Toledo... 6 El cim més alt de Catalunya és...
a. Voregen la Meseta. a. El Puigsacalm.
b. Són sistemes interiors a la Meseta. b. L’Aneto.
c. Són sistemes exteriors a la Meseta. c. La Pica d’Estats.
2 En quina illa es troba la serra de Tramuntana? 7 El Segre és un riu...

a. A Menorca. a. Que desemboca al Mediterrani.
b. A Mallorca. b. Que neix als Pirineus.
c. A Eivissa. c. De curs intermitent.
3 El Guadalquivir desemboca... 8 La majoria de llacs de Catalunya...

a. A l’oceà Atlàntic. a. Són d’origen glacial.
b. Al mar Mediterrani. b. Se situen a la línia de la costa.
c. Al mar Cantàbric. c. Es consideren molt grans.
4 Quin clima hi ha a les Canàries? 9 Pel que fa referència al clima...

a. Subtropical. a. Tota Catalunya té clima mediterrani, menys els
b. Mediterrani. Pirineus, que té clima atlàntic.
c. Atlàntic. b. La depressió Central té un clima mediterrani

litoral.
5 Com s’anomena la plana situada entre el Prepirineu i la c. La vall d’Aran és l’única zona de Catalunya amb
serralada Prelitoral? clima atlàntic.
a. Depressió Prelitoral.
10 Els boscos de pi negre, pi roig i avet...
b. Plana Central.
a. Són característics de la Catalunya humida.
c. Depressió Central.
b. Se situen per sobre dels 2.800 metres d’altitud.
c. Perden la fulla a l’hivern per suportar el fred.
1 b, 2 b, 3 a, 4 a, 5 c, 6 c, 7 b, 8 a, 9 c, 10 a.
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
a) Torrent. .
b) Bosc atlàntic.
c) Alzinar.
d) Arbre de fulla perenne.
2 Relaciona cada forma de relleu amb la zona on correspon. (1,5 p.)
Sistema Central Serralada Cantàbrica
Sistema interiors a la Meseta

Sierra Morena Pirineus
Massís Galaic i Serralades Bètiques

Sistemes que voregen la Meseta
Muntanyes de Lleó
Montes de Toledo
Muntanyes Basques
Sistemes exteriors a la Meseta
Sistema Mediterrani
Sistema Ibèric Català
3 Ordena els rius segons el vessant al qual pertanyen. (1 p.)

Tajo – Túria – Nerbion – Guadalquivir – Segura – Miño - Guadiana – Xúquer – Navia – Ebre - Duero
Vessant cantàbric:
Vessant atlàntic:
Vessant mediterrani:
4 Completa la taula amb el nom de les illes (no illots) de l’arxipèlag canari i balear. (1,5 p.)
Canàries Balears
• A quina illa se situa el Teide?
• Com s’anomena la serralada més important de l’illa de Mallorca?
CONTROL B
5 Identifica les grans unitats de relleu de Catalunya. (1,5 p.)

1. Plana Litoral
2. Pirineu axial
3. Depressió Central
4. Prepirineu
5. Depressió Prelitoral
6. Serralada Litoral
7. Serralada Prelitoral
8. Serralada Transversal
9. Plana de l’Empordà
10. Delta de l’Ebre
6 Explica com són la majoria de rius de Catalunya, exceptuant l’Ebre. (1 p.)
• Indica el nom d’un riu de la xarxa Pirineu-Ebre, un de la xarxa mediterrània i un de la xarxa Pirineu-Mediterrani:
7 Completa la taula amb les característiques de cadascun dels climes (1,5 p.)
Clima mediterrani litoral Clima continental Clima de muntanya
Hivern
Primavera
Estiu
Tardor
Temperatures anuals
Precipitacions anuals
Àrea geogràfica
8 Completa les frases sobre la vegetació i els paisatges de Catalunya. (1 p.)

a) Als vessants de les muntanyes dels Pirineus hi ha arbres de fulla com ara el pi
negre i
b) Al Prepirineu, a la serralada Transversal i a la zona nord de la serralada Prelitoral hi abunden els boscos de fulla
com el faig i el
Nom: Curs: Data:

a) Ibón.
b) Espècie endèmica.
c) Riu de règim nivopluvial.
d) Laurisilva.
2 Completa el mapa segons la llegenda. (1,5 p.)
3 Indica el nom de les illes de cada mapa. (1,5 p.)
CONTROL A
2 3
8
4 Identifica els rius del mapa, indica’n el vessant
al qual pertanyen i descriu-ne les característiques
4 1
principals. (1,5 p.)

10
5 6

7
9

5 Descriu com és el clima del nostre territori segons les estacions. (1,5 p.)
6 Pots afirmar que tots els rius que neixen a Catalunya desemboquen al mar Mediterrani? Justifica la resposta. (1 p.)
7 Identifica el medi natural que correspon amb les característiques climàtiques i descriu-ne la vegetació a la qual
s’associen. (1,5 p.)
Medi natural Vegetació
Les temperatures són suaus durant tot

l’any: els hiverns són suaus i els estius poc
calorosos.
Les temperatures són suaus a l’hivern,

encara que els estius són calorosos.
Les temperatures són baixes i les mitjanes

anuals no superen els 10 ºC.
L’amplitud tèrmica entre l’estiu i l’hivern és

elevada.
8 Quines formacions vegetals són característiques de la Catalunya seca? Descriu-les breument. (1,5 p.)
Activitats
Control B Control A
Tenir una visió del medi físic català, espanyol, europeu i mundial i de les
5 2, 3
seves característiques generals.
Descriure les peculiaritats del medi físic. 1, 2, 3, 4, 6 1, 6
Situar en el mapa d’Espanya i de Catalunya les principals unitats i elements

5 2, 4
del relleu així com els grans conjunts o espais bioclimàtics.
Conèixer i descriure els grans conjunts climàtics que constitueixen l’espai

7, 8 5, 7, 8
geogràfic català i espanyol.
Control B 6 Són rius curts i de cabal irregular i força escàs.

— R. M.: Segre, Llobregat i Francolí, respectivament.
1 a) Curs d’aigua que circula per un llit definit però que no
7
flueix amb continuïtat.
b) Bosc propi del clima atlàntic que es caracteritza per estar Clima
format per arbres de fulla caduca com els faig, els roures i Clima Clima de
mediterrani
continental muntanya
els castanyers. litoral
c) Bosc propi del clima mediterrani format principalment per Fred i
alzines. Freds i poc
precipitacions
Suaus i poc plujosos. Hi
d) Arbre que no perd tota la fulla a l’hivern. Hivern abundants
plujosos ha boires
en forma de
2 Sistemes interiors a la Meseta: Sistema Central, Montes de matinals
neu
Toledo. Sistemes que voregen la Meseta: Massís Galaic i
Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Suaus i Suaus i Suaus i
Primavera
Sierra Morena. Sistemes exteriors a la Meseta: Pirineus, plujoses plujoses plujoses
Sistema Mediterrani Català, Serralades Bètiques i Muntanyes
Secs i Secs i molt Suaus i
Basques. Estiu
calorosos calorosos plujosos
3 Vessant atlàntic: Tajo, Guadalquivir, Miño, Guadiana, Duero.
Suaus i Suaus i
Vessant cantàbric: Nerbion, Navia. Vessant mediterrani: Tardor Suaus
plujoses plujoses
Túria, Segura, Xúquer, Ebre.
4 Canàries: Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro, Gran Fredes a
Canaria, Fuerteventura i Lanzarote. Temperatures l’hivern i
Suaus Baixes
anuals caloroses a
Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. l’estiu
— El Teide se situa a Tenerife.
Precipitacions 500 mm a Entre 300 m i
Abundants
— Serra de Tramuntana. anuals 800 mm 500 mm
5 Franja litoral i
Àrea Depressió Àrees de
1. Plana Litoral gran part de
geogràfica Central muntanya
la prelitoral.
2. Pirineu axial
3. Depressió Central 8 a) Perenne, l’avet.
4. Prepirineu
b) Caduca, roure.
5. Depressió Prelitoral
6. Serralada Litoral
7. Serralada Prelitoral
8. Serralada Transversal
9. Plana de l’Empordà
10. Delta de l’Ebre
Control A

1 a) Nom que reben els llacs d’origen glacial al Pirineu 5: Guadiana, vessant atlàntica; llarg, irregular i cabalós.
aragonès. 6. Xúquer, vessant mediterrani; curt, irregular i poc cabalós.
7: Segura, vessant mediterrani; curt, irregular i poc cabalós.
b) Espècie que solament es pot trobar en un territori concret.
8: Miño, vessant atlàntic; curt, regular i cabalós.
c) Tipus de rius que es nodreixen d’aigua del desglaç a la 9: Guadalquivir, vessant atlàntic; llarg, irregular i cabalós.
primavera i de les pluges. 10: Tajo, vessant atlàntic; llarg, irregular i cabalós.
d) Tipus de vegetació característica d’algunes illes canàries 5 L’estiu és càlid i sec, amb onades de calor que provenen del
que consisteix en un bosc humit on hi abunda el llorer. nord d’Àfrica. La primavera i la tardor són les estacions més
2 D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 3, 11, 10, 1; 6, 4, 8; 5, 2; 7; plujoses i les temperatures són suaus. L’hivern és l’estació
12; 9. freda i generalment poc plujosa.
3 6 No; el Garona neix a la Vall d’Aran i desemboca a la vessant
atlàntica, a la ciutat francesa de Bordeus.
7
Medi natural Vegetació
Les temperatures
són suaus durant tot
Bosc de fulla
l’any: els hiverns són Atlàntic
caduca i prats.
suaus i els estius
poc calorosos.
Les temperatures Boscos de fulla

són suaus a l’hivern, perenne, matolls
Mediterrani litoral
I encara que els i plantes
R AN estius són calorosos. aromàtiques.
IT ER
D Les temperatures Roures, pins,
R ME són baixes i les
De muntanya
avets fins als
MA mitjanes anuals no 2.300 m i per
superen els 10 ºC. sobre, prats.
Boscos de fulla
L’amplitud tèrmica
Mediterrani perenne, matolls
entre l’estiu i
d’interior i plantes
l’hivern és elevada.
aromàtiques.
8 La més representativa és l’alzinar, tot i que a més d’alzines

4 1: Ebre, vessant mediterrani; llarg, irregular i cabalós.
també s’hi poden trobar pins pinyoners i pins blancs. A les
2: Nalón, vessant cantàbric; curt, regular i cabalós.
zones del sud hi destaca la màquia, una vegetació formada
3: Bidasoa, vessant cantàbric; curt, regular i cabalós.
per arbustos baixos. També hi ha la carrasca i la garriga i si
4: Duero, vessant atlàntic; llarg, irregular i cabalós.
les precipitacions són inferiors als 300 mm, s’origina l’estepa.
de competències
Nom: Curs: Data:
Aquests dies han vingut els teus amics Franc i Annie des d’Alemanya per passar uns dies de vacances amb la teva família.
Com que també estan estudiant geografia a la seva escola, estan interessats en conèixer el relleu de Catalunya i d’Espanya.
La teva tasca consisteix en mostrar-los les principals característiques del medi físic, però abans hauries de repassar tot el
que has après per poder-los aconsellar bé.
1 Identifica sobre el mapa les unitats de relleu i explica als teus amics com es distribueix el relleu a la Península Ibèrica.
(2,5 p.)
2.000 m
1.500 m
1.000 m
700 m
400 m
0m
Cims
principals
Rius
i embassaments
A L G È R I A
M A R R O C
2 Als teus amics els agrada molt el barranquisme. Sempre que poden es posen els seus vestits de neoprè i descendeixen
per les aigües fredes de les capçaleres dels rius. En Franc vol saber com són els rius dels tres vessants peninsulars.
Explica-li quina longitud tenen, el cabal i la seva regularitat a partir d'aquests quatre exemples: Xúquer, Duero, Ebre i
Nalón. (3 p.)
PROVA
PRUEBA1
3 L’Annie és una apassionada de l’excursionisme. Ens ha demanat de fer algunes excursions, si pot ser a diferents indrets
de Catalunya per així conèixer millor el relleu i la vegetació de Catalunya. En primer lloc, hem decidit fer una excursió a la
Vall d’Aran, per gaudir de la vegetació i del clima d’alta muntanya.
— Observa el gràfic que representa la vegetació que es trobaran durant l’excursió a mesura que els joves ascendeixin
cap a cotes altes.
a) Quins factors influeixen en la vegetació, a més de l’altitud?
b) La vegetació que hi ha a les cares nord i sud d’una muntanya, és la mateixa?
Raona la resposta.
c) Descriu com varia la vegetació en funció de l’altitud.
4 L’Annie vol saber quin temps fa a Catalunya, en concret a la zona dominada pel clima mediterrani litoral, perquè li
agradaria visitar la costa i banyar-se al mar
Temperatures Precipitacions
Primavera
Estiu
Tardor
Hivern
— Quines són les espècies característiques del bosc mediterrani?
— L’Annie ens pregunta quines unitats de relleu podem trobar a la zona pròxima a la costa. Anota-les.
Competències que
s’avaluen
Competència comunicativa Descriure les peculiaritats del medi físic català, espanyol,
lingüística i audiovisual europeu i mundial i les seves principals característiques.
1,2,3,4
Situar en el mapa les principals unitats i elements del relleu, així
com els grans conjunts o espais bioclimàtics
Competència en el Descriure les peculiaritats del medi físic català, espanyol,

coneixement i la interacció europeu i mundial i les seves principals característiques.
amb el món físic 1,2,3
Situar en el mapa les principals unitats i elements del relleu, així
com els grans conjunts o espais bioclimàtics
Aprendre a aprendre Descriure les peculiaritats del medi físic català, espanyol,
4
europeu i mundial i de les seves principals característiques.
1 La unitat central és la Meseta, en la qual hi ha dos sistemes El riu Nalón neix a la Serralada Cantàbrica, a uns 1.500
muntanyosos i les conques dels rius Duero, Tajo i Guadiana. metres d’altura i en uns 140 km desemboca al Cantàbric. Es
Vorejant la Meseta es localitzen diversos sistemes tracta d’un riu curt però amb molt de desnivell. El caudal del
muntanyosos: el Massís Galaic i Muntanyes de Lleó, la riu és regular, com les precipitacions del clima atlàntic. La
Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena. Al retenció en forma de neu només té importància a les
voltant d’ells i sense tocar la Meseta, es localitzen les proximitats del seu naixement
depressions de l’Ebre i del Guadalquivir, així com els Pirineus, 3 a) Principalment l’orientació.
el Sistema Mediterrani Català i els Sistemes Bètics. El conjunt
b) No, depèn de si és obaga o solana.
forma una barrera que aïlla l’interior de la Península de la
zona litoral. c) A cotes baixes trobarem arbres de fulla perenne, com
l’alzina. A mesura que ascendim, aquesta espècie es
2 El Xúquer neix al Sistema Ibèric i desemboca al Mediterrani,
substituïda per altres arbres de fulla caduca, com el roure
recorre gairebé 500 km i descendeix durant aquest
africà i el roure. Per sobre de 1.500 metres d’altitud, a la
recorregut uns 1.500 m de desnivell. Es tracta doncs, d’un riu
solana el roure és substituït pel pi, i a l’obaga, primer pel faig
amb un perfil abrupte. No és un riu cabalós perquè circula
i posteriorment pel pi. Per sobre dels 2.500 metres ja no hi
per terres en les quals les precipitacions són escasses,
ha boscos i la vegetació predominant és el prat alpí.
sobretot a l’estiu, fet pel qual és un riu molt irregular. Com
que no circula per terrenys elevats, poques vegades les 4
precipitacions en forma de neu es gelen, de manera que no
tenen un paper rellevant en la distribució del cabal. Temperatures Precipitacions
El Duero neix al Sistema Ibèric, per sobre dels 2.000 metres Primavera Suaus Plujosos
d’altitud; ràpidament i de manera molt abrupta descendeix
als 1.000 metres, des d’on recorre l’elevada Submeseta Nord, Estiu Altes Secs
uns 700 km, fins arribar a Portugal. El període en el qual les
Tardor Suaus Plujosos
precipitacions en forma de neu es gelen i triguen a
desglaçar-se només afecten al primer tram del riu i als Hivern Suaus Poc plujosos
afluents que neixen en cotes altes de la Serralada Cantàbrica
— Les espècies predominants del bosc mediterrani són
i el Sistema Central.
l’alzina, tot i que també es poden trobar pins pinyoners i
L’Ebre neix a la Serralada Cantàbrica, per sota dels 1.000 pins blancs.
metres d’altitud i ha de recórrer més de 900 km fins arribar al
— La serralada Litoral, el delta de l’Ebre, la plana Litoral i la
Mediterrani. Es tracta d’un riu llarg, amb poc desnivell i
plana de l’Empordà.
irregular, tal com són les precipitacions en gran part del seu
recorregut. El període en el qual les precipitacions queden
retingudes en forma de neu és important només en els
afluents que neixen en els Pirineus.
de l’alumne
Pàg. 141 Pàg. 145
Interpreta la imatge 3 Interpreta el mapa.

• A l’extrem sud-occidental d’Europa i al nord d’Àfrica.
Per la dreta Per l’esquerra
• Les Balears es localitzen a Europa, al mar Mediterrani, a l’est de
la Península. Les Canàries se situen a l’Àfrica, a l’oceà Atlàntic, Ebre Nerbion, Arga, Jalón, Herva, Martín,
al nord-est del continent africà. Aragón, Gállego, Guadalope
• Al continent africà. Cinca, Noguera
Pallaresa, Noguera
Com ho sabem
Ribagorçana
• Sí, tant de la forma com del relleu.
• No, perquè les fronteres polítiques són artificials, no naturals. Duero Esla, Cea, Valde- Cega, Eresma,
raduey, Carrión, Adaja
Pisuerga, Arlanzón,
Pàg. 143
Arlanza
Tajo Alargón, Tiétar, Almonte
• R. G. Alberche, Jamama,
• Sistema Central: Almanzor, 2592 m. Sistema Ibèric: Tajuna
Moncayo 2.313 m. Serralada Cantàbrica: Torre de Cerredo
2.648. Muntanyes de Lleó: Teleno, 2.188 m; Pirineus: 3.404 Claus per estudiar
m; Sistema Mediterrani Català: Turó de l’home, 1.706 m; • Els rius del vessant cantàbric són cabalosos i regulars, com el
Sierra Morena: Bañuelas 1.323 m; Serralades Bètiques: Navia, el Nalón i el Bidasoa. Els rius del vessant atlàntic són
Mulhacén 3.479 m. llargs i cabalosos, com el Duero i el Tajo.
• A que el relleu de la Península està dominat per un gran • Els rius del vessant mediterrani són curts o mitjans i de cabal
altiplà, la Meseta Central. escàs. L’Ebre n’és una excepció perquè neix als Pirineus, una
• Costa cantàbrica: Golf de Biscaia, cap de Matxitxako, cap zona de precipitacions abundants.
d’Ajo, cap de Peñas, punta d’Estaca de Bares, cap Ortegal. PENSA. L’aigua de la pluja es filtra al sòl i la que s’escola arriba al
Costa atlàntica: cap Touriñán, cap Finisterra, cap de São mar a través de barrancs i torrents.
Vicente, golf de Cadis, cap de Trafalgar.
Costa Mediterrània: Golf d’Almeria, cap de Gata, golf de Pàg. 147
Mazarrón, cap de Palos, cap de la Nau, golf de València, 4 Utilitza les TIC.
cap de Tortosa, cap de Salou, golf de Roses, cap de Creus.
• R. Ll.
Claus per estudiar
• R. Ll.
• El Sistema Central i els Montes de Toledo, situats a l’interior, a la
Claus per estudiar
Meseta. El Massís Galaic i les Muntanyes de Lléo voregen la
Meseta pel nord-oest, la serralada Cantàbrica la voreja pel • De manera genèrica, l’hivern és l’estació freda; és poc plujosa
nord, el Sistema Ibèric separa la Meseta de la depressió de perquè les masses d’aire que ens arriben provenen,
l’Ebre i la Sierra Morena limita amb la depressió del predominantment, del centre d’Europa i aquestes són seques i
Guadalquivir pel sud. També hi ha altres sistemes exteriors a la fredes.
Meseta, que són: els Pirineus al nord-est, el Sistema La primavera i la tardor són les dues estacions més plujoses
Mediterrani Català paral·lel al litoral, les Serralades Bètiques al perquè els vents predominants són de l’Atlàntic i contenen
sud i les Muntanyes Basques, al Nord. molta humitat. L’estiu és l’estació càlida i seca; plou poc perquè
• Les costes de la Península són majoritàriament baixes i l’anticicló de les Açores es desplaça cap a la Península i això fa
rectilínies, menys en el cas de la costa de Galícia i del litoral que arribin aire calent d’Àfrica.
cantàbric en què abunden les ries, els estuaris i els penya-segats. • El clima és oceànic o atlàntic, fet que implica temperatures
• Les illes Canàries són d’origen volcànic i la majoria d’elles són suaus i precipitacions abundants i regulars, tot i que a l’estiu
muntanyoses, tret de Lanzarote i Fuerteventura. A Tenerife hi disminueixen. La vegetació de l’Espanya atlàntica és sempre
ha el Teide, que és el cim més alt del territori espanyol. El relleu verda, formada per boscos de fulla caduca en què predominen
de les illes Balears és fonamentalment pla i només destaca la els faigs, els roures i els castanyers. També hi ha brucs,
Serra de Tramuntana, al nord-est de Mallorca. argelagues i ginestes.
PENSA. A la Submeseta Nord perquè no hi ha serralades interiors. • El clima mediterrani presenta dos subtipus, el de la costa en què
les temperatures són suaus perquè estan influenciades per
l’acció modeladora del mar; i el de la Meseta, amb temperatures
Pàg. 144
més extremes: caloroses a l’estiu i més fredes a l’hivern.
2 Fes-ho així. PENSA. Perquè les illes Canàries estan situades més a prop del
• L’Ebre. El Duero. tròpic de Càncer i tot l’any estan influenciades pels vents alisis
• L’Ebre. El Tajo. que proporcionen humitat i unes temperatures molt constants.
Pàg. 148 • Segre: Pirineus axials, a França; Ter: Pirineus axials;
Llobregat: Prepirineus; Noguera Pallaresa i la Noguera
5 Interpreta els mapes i el gràfic. Ribagorçana neixen als Pirineus axials a la Vall d’Aran;
• A Catalunya hi ha tres grans unitats de relleu; els Pirineus l’Ebre neix a la vessant sud de la serralada Cantàbrica; el
formats pel Pinineu axial i els Prepirineus; les serralades Fluvià neix a la serralada transversal; el Francolí neix a les
litorals o costaneres, formades per la serralada Prelitoral, muntanyes de Prades, a la serralada Prelitoral.
la serralada Litoral, la plana Litoral i la depressió Prelitoral; i • El Segre i els seus afluents (Noguera Pallaresa i Noguera
la depressió Central. Ribagorçana pertanyen a la xarxa Pirineu-Ebre; El Ter, el
• Les diverses unitats de relleu que el constitueixen estan Fluvià i el Llobregat a la del Pirineu-Mediterrani. El
disposades paral·lelament a la costa: la més interior i més Llobregat a la xarxa mediterrània.
elevada és la serra Prelitoral, mentre que la serra Litoral és 8 Utilitza les TIC.
de menys altitud però més propera a la costa.
• R. Ll.
• La zona més muntanyosa correspon al nord del país, on es
localitzen els Pirineus.
Pàg. 151
• Al Pirineu axial.
Pàg. 149 • Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Llobregós, Sió,
Corb i de Set.
• Daró, Riudaura, Tordera, Mogent, Besòs, Foix, Gaià i
• Els Pirineus és una serralada formada durant el plegament Francolí.
alpí que s’estén des de l’Atlàntic fins al Mediterrani.
• El Segre és afluent de l’Ebre.
• Un altiplà és una zona del territori relativament plana i
• El riu Garona desemboca a l’Atlàntic, a la ciutat francesa
elevada respecte el seu voltant. L’altiplà de la Segarra se
de Bordeus. Pertany a la xarxa atlàntica.
situa entre la depressió Central i la serralada Prelitoral.
Claus per estudiar
• Perquè les valls i les muntanyes que la formen són
transversals respecte els Pirineus i la Serralada Prelitoral. • R. M. Els rius catalans s’agrupen en tres xarxes: la del Pirineu-
Ebre és formada per l’Ebre en el seu tram final i el Segre; la del
• El massís de Montserrat pertany a la serralada Prelitoral i
Pirineu-Mediterrani acull els rius que neixen al Pirineu oriental
el del Garraf, a la serralada Litoral.
com el Llobregat, el Ter, el Fluvià i la Muga; i la xarxa
• El delta de l’Ebre és format per materials sedimentaris que mediterrània, formada per rius com el Besòs, la Tordera i el
ha aportat el riu; és format per aiguamolls, sorrals i llacunes. Francolí.
Claus per estudiar • Els rius de la xarxa mediterrània són curts, atès que neixen a
• El relleu de Catalunya és força complex i accidentat; s’hi la serralada Prelitoral i de cabal reduït i irregular.
combinen zones baixes, planes i elevacions muntanyoses • Els rius més cabalosos són els rius que neixen als Pirineus
importants. S’hi poden diferenciar tres unitats de relleu, perquè tenen conques grans i perquè es nodreixen del desglaç
que són els Pirineus, les serralades litorals o costaneres i que proporciona la neu acumulada a la serralada durant l’hivern
la depressió Central. i de les pluges abundants del clima de muntanya.
• A Catalunya, les zones planes se situen a la depressió PENSA. Els embassaments són importants perquè garanteixen el
Central, entre la serralada Prelitoral i Litoral (plana Prelitoral), subministrament d’aigua i la producció d’energia hidroelèctrica.
entre la serra Litoral i la línia de la costa (plana Litoral), al A més, també ajuden a retenir l’aigua en cas de riuades i evitar
delta de l’Ebre i a la zona de l’Empordà (plana de l’Empordà). inundacions.
• El litoral català és força rectilini i poc accidentat, tot i que a Perquè les rieres es nodreixen de l’aigua d’escorrentia, que és
la zona de la costa Brava es formen penya-segats i la costa aquella que llisca per la superfície quan plou.
és sobtada i abrupta; a la resta del litoral les costes són
baixes, amb predomini de platges.
Pàg. 152
PENSA. El relleu condiciona la comunicació entre comarques,
de manera que les vies principals circulen paral·leles a la 10 Interpreta el mapa i el gràfic.
costa i a través de la depressió Central. La comunicació en
• A la zona costanera. Les més baixes a la zona pirinenca,
les zones de muntanya és més complexa, atesa l’orografia
on l’altitud és elevada i a més està allunyada del mar i no
del terreny i no hi ha tantes vies ràpides com a les planes.
en rep la seva influència moderadora.
• S’anomenen isotermes.
Pàg. 150 • A Figueres el clima és temperat, amb temperatures suaus
7 Interpreta el gràfic. a l’hivern i caloroses a l’estiu, amb una temperatura
mitjana d’uns 25 ºC al juliol. Pel que fa a la pluviositat,
• Cursos principals: Ter, Llobregat, Ebre, Fluvià, Francolí. El
l’estiu és l’època més seca i la major part de les
Segre és un afluent de l’Ebre; la Noguera Pallaresa i la
precipitacions s’acumulen durant la tardor. A Figueres hi
Noguera Ribagorçana són afluents del Segre.
ha un clima mediterrani litoral.
11 Utilitza les TIC. Claus per estudiar
R. Ll. • La vegetació de muntanya, que inclou la boreoalpina i
l’eurosiberiana, i la vegetació mediterrània, en la qual es pot
distingir la d’interior i la litoral.
Pàg. 153
• La vegetació mediterrània.
12 Interpreta el mapa i les fotografies. PENSA. Perquè és una espècie adaptada al clima mediterrani:
• El clima atlàntic o oceànic se situa a la vall d’Aran. El clima calorós i sec.
de muntanya es localitza a la zona pirinenca; cal
diferenciar el clima alpí, que se situa per sobre dels 2.300
Pàg. 156
metres i el clima subalpí, per sobre dels 1.500 m d’altitud.
Aquestes condicions es donen a la zona nord, resseguint ACTIVITATS FINALS
els Pirineus axials i els Prepirineus. En cotes inferiors el Resumeix l’essencial
clima és mediterrani d’interior humit. El clima mediterrani
litoral se situa sobre la franja litoral penetrant uns 16 Interiors com: el Sistema Central i els Montes de Toledo.
quilòmetres cap a l’interior. La zona més continental, que Que la voregen: el Massís Galaic i Muntanyes de Lleó, la
correspon al que seria la depressió Central, té un clima Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena.
mediterrani d’interior extrem. Entre la zona de clima Exteriors com: els Pirineus, el Sistema Mediterrani Català,
mediterrani extrem i el mediterrani litoral hi ha una franja les Serralades Bètiques i les Muntanyes Basques.
de clima mediterrani interior sec.
Relleu insular balear, caracteritzat per: un relleu contrastat,
• A les zones que tenen un clima mediterrani d’interior. amb la resta de terres en les quals alternen plans amb
• A les zones de clima atlàntic. turons.
• La boira i precipitacions en forma de pluja. Relleu insular canari, caracteritzat per: un relleu d’origen
Claus per estudiar volcànic, abrupte i elevat, tret de Fuerteventura i Lanzarote,
• El clima mediterrani litoral, el mediterrani d’interior o on el relleu és més desgastat.
continental, el clima atlàntic o oceànic i el clima de muntanya. Rius del vessant cantàbric, característiques: curts, cabalosos
• El clima mediterrani litoral es caracteritza per uns estius secs i i regulars.
calorosos i uns hiverns suaus i poc plujosos. Les precipitacions Rius del vessant cantàbric, exemples: Bidasoa, Nervion,
es concentren a la primavera i a la tardor. El clima mediterrani Nalón.
d’interior té hiverns freds i estius força calorosos, amb poques Rius del vessant atlàntic, característiques: llargs, cabalosos i
pluges al llarg de l’any. El clima atlàntic és plujós i humit, i en irregulars.
aquest cas fred a causa de l’altitud, de manera que els estius Rius del vessant atlàntic, exemples: Miño, Duero, Tajo,
són frescos i durant l’hivern hi abunden les nevades. El clima Guadiana, Guadalquivir.
de muntanya mostra temperatures baixes, especialment a
Rius del vessant mediterrani, característiques: curts, amb
l’hivern, pluges abundants durant tot l’any i en forma de neu a
poc cabal i irregulars, tret de l’Ebre.
l’hivern.
Rius del vessant mediterrani, exemples: Ebre, Ter, Segura.
• La zona de clima mediterrani litoral.
R. G.
• Les zones de clima alpí, que són les que corresponen a cotes
17 R. G.
superiors a 2.300 m d’altitud.
PENSA. Perquè no reben la influència moderadora del mar.
Pàg. 157
Pàg. 154 18 R. G.
13 Interpreta el gràfic.
19 • És un terreny pla, amb uns turons al fons de la imatge,
• L’altitud i l’orientació.
vegetació arbustiva i caps de cultiu que voregen el poble.
• A la zona mediterrània, pel tipus de vegetació i de cultius.
• R. Ll.
20 asoducte: conducció per la qual circulen gasos,
G
generalment combustibles com el gas natural, des dels
Pàg. 155 jaciments o llocs on es produeixen fins als centre de
consum o d’emmagatzematge.
15 Interpreta els mapes.
eclaració d’impacte ambiental: estudi ambiental que
D
• A la vegetació boreoalpina hi predomina el pi negre i els
requereixen algunes empreses, activitats agrícoles i mineres
prats alpins; a la eurosiberiana el pi roig, el roure, el roure
i infraestructures per valorar l’impacte que ocasiona una
de fulla petita, l’alzinar muntanyenc i la fageda; a la
activitat en el medi natural i en la salut de les persones.
mediterrània la màquia, l’alzina típic i l’alzinar de
carrasca. cologista: Persona que és partidària de l’ecologisme, és a
E
dir, que està a favor de respectar i protegir el medi ambient.
R. M. El gasoducte creua el territori del linx ibèric, les noves
carreteres que s’han de fer paral·leles al gasoducte...
21 R. Ll.
Pàg. 158
22 Aprenentatge cooperatiu.
• R. Ll.
• R. Ll.
• R. Ll.
Pàg. 159

• R. Ll.
• R. Ll.
• R. Ll.
• Factors dinàmics com els fronts i les masses d’aire i
factors geogràfics, com el tipus de relleu.
• Terratrèmols al golf de Cadis i a l’oest peninsular;
vulcanisme a Canàries i en menor mesura a Girona,
Almeria, València, Castelló i Ciutat Real; inundacions al
litoral mediterrani, cantàbric, als Pirineus i a les divisòries
del Guadiana i el Tajo.
• R. Ll.
UNITAT 8

• Evolució de l'ésser humà
• Com es feien les pintures en el paleolític
• Çatal Hüyük
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 316
• Com es caçava al Paleolític?
• La investigació de l’ús dels instruments prehistòrics
• Els primers calendaris

Reforç i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320
Fitxa 1. El temps a la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320
Fitxa 2. La vida a la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321

Fitxa 3. Els estris a la prehistòria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322
Fitxa 4. L’art a la prehistòria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 323
Fitxa 5. Les transformacions socials a la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325
Fitxa 6. Els primers avantpassats de la Península . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325
Fitxa 7. Els invents de la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 326
• Repàs acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 328
Fitxa 8. Les fonts i el temps en l’estudi de la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 328
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 329
Fitxa 9. Els jaciments arqueològics (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 329
Fitxa 10. Els jaciments arqueològics (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 330
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 336

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342
8
LA PREHISTÒRIA
TEMA 8: LA PREHISTÒRIA
SABER
SABER FER SABER SER
• Què és la prehistòria i en
• Identificar eines del paleolític • Sentiment que totes les persones
quantes etapes es divideix
• Interpretar pintures llevantines pertanyem a una mateixa espècie i,
• L’evolució de l’ésser humà
• Investigar a Internet sobre les glaciacions per tant, compartim una base
• La manera de viure en el biològica comuna
paleolític, el neolític i l’edat • Conèixer la rèplica d’Altamira
• Valoració de les restes
dels metalls • Analitzar l’expansió de l’ésser humà prehistòriques com a fonts
• El territori d’Espanya i el • Interpretar un aixovar funerari fonamentals per reconstruir el
de Catalunya en la nostre passat
• Valorar una recreació de la prehistòria
prehistòria
• Aplica una tècnica: Investigar a Internet sobre les glaciacions
• Resol un cas pràctic: La rèplica d’Altamira
• Anàlisi científica: Com es va expandir l’ésser humà? L’aixovar d’una tomba

• Resumeix l’essencial • Una novel·la:
• Compromesos. El llegat dels primers éssers El clan de l’ós de les cavernes
humans
BANC DE RECURSOS

• Reforç i suport. La prehistòria • Avaluació de continguts. La prehistòria: controls B i A
• Aprofundiment. La prehistòria • Avaluació per competències. Prova
• Autoavaluació de l’alumne • Guia de les avaluacions externes
• Projecte social • Llibremèdia. La prehistòria
cinema
8
LA PREHISTÒRIA
Per nivells
• Epígraf 1: La prehistòria
• Reforç i suport. La prehistòria
• Epígraf 2: La vida nòmada en el paleolític
• Ciències socials per a la pau
• Epígraf 4: La revolució del neolític
Bàsic • Epígraf 5: L’edat dels metalls
• Epígraf 6: La península Ibèrica a la prehistòria
• Avaluació per competències
• Anàlisi científica: Com es va expandir l’ésser humà?
Qüestions 1, 2, 3, 4
• Activitats: 5, 10, 16, 23, 25, 26, 28, 29, 30, 34, 47

• Saber fer: Identificar eines del paleolític
• Descobreix: La vida a la tribu
• Epígraf 3: Las creences i l’art en el paleolític
• Saber fer: Interpretar pintures llevantines
• Descobreix: Un llogaret neolític • Aprofundiment. La prehistòria
Avançat • Saber-ne més: Stonehenge • Projectes d'aprenentatge
cooperatiu
• Resol un cas pràctic: La rèplica d’Altamira.
• Racó de la lectura
• Anàlisi científica: L’aixovar d’una tomba
• Aprenentatge cooperatiu: Una novel·la:
El clan de l’ós de les cavernes • Avaluació de continguts. Control A
• Activitats: 8, 11, 12, 14, 17, 18, 19, 20, 21, 27, 31, 34, 35, • Avaluació per competències. Prova
43, 44, 45, 46, 49, 50, 51, 52 completa
• Tots els epígrafs.

• Aplica una tècnica: Investigar a Internet sobre les
D’excel·lència glaciacions
• Activitats: 6, 7, 9, 13, 15, 22, 24, 32, 33, 36, 37, 38, 39, 40,
41, 42, 48
Aprenentatge basat en projectes Projectes d'aprenentatge cooperatiu 1r ESO

(ABP) i Aprenentatge cooperatiu Projecte social
Metodologies indagatòries Competència social. Ciències socials per a la pau
Tractament de la informació. Les Ciències socials

Alfabetització en mitjans en el cinema
de comunicació
8
EVOLUCIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ
L’evolució de l’ésser humà no és un ANYS

procés lineal com es creia fins fa poc FA
temps. Es posa de manifest mitjan- 5 MILIONS
Ardipithecus
çant l’aparició de dues vies a partir de Es creu que és el nostre avantpassat més antic. Mesurava
l’Homo habilis. D’una d’aquestes dues 4,4 milions
poc més d’un metre i s’alimentava de brots tendres, fruits i
vegetals tous. Era bípede. Tenia un cervell petit (350 cm³),
vies, la de l’Homo antecessor, se’n de- Ardipithecus similar al dels ximpanzés.
riven dues branques diferents (Nean- FA

4
dertal i sapiens), de manera que la MILIONS
des dels 4 milions Australopithecus
branca de l’Homo erectus queda evo- Australopithecus
S’han trobat fòssils de diversos tipus
lutivament tancada. d’Australopithecus, però tots eren
bípedes. Mesurava al voltant
d’1,5 metres d’alçada. El seu cervell
L’Ardipithecus vivia als boscos afri- era encara petit (450 cm³).
cans; s’alimentava de fruits, fulles, ti- FA

3 MILIONS
ges tendres i brots; i la seva locomo-
Homo habilis
ció estava en una fase intermèdia
2,5 milions Tenia un cervell més gran (600 cm³). El seu nom vol dir
entre els quadrúpedes i els bípedes. Homo habilis ‘home hàbil’, i s’anomena així perquè va ser la primera
espècie capaç d’elaborar eines.
L’exemplar més complet trobat
d’aquesta espècie, una femella adulta FA
2
anomenada Ardi, feia entre 115 i MILIONS
120 cm i pesava uns 27 kg. Homo erectus
Va ser la primera espècie que va sortir

1,5 milions
L’Australopithecus és un gènere que Homo erectus
d’Àfrica. Tenia un cervell més gran
(900 cm³). Va descobrir el foc i es creu
comprèn almenys sis espècies. Vivien que utilitzava un llenguatge senzill.
a les zones tropicals d’Àfrica i s’ali- FA

1 MILIÓ
mentaven de fruits i fulles. El seu cer- Homo Home Homo
800.000
vell era similar al dels grans simis ac- Homo
antecessor de Neandertal sapiens
El seu cervell El seu cervell És l’espècie

tuals i la tercera part del de l’home antecessor
era més gran era bastant més a la qual
d’avui dia, i les seves cames eren pro- 200.000

(1.000 cm³). Les
restes més
gran (1.500 cm³).
Va ser la primera
pertanyem. Va
inventar l’art i
Home
porcionalment més llargues que les de Neandertal
antigues d’aquesta
espècie es van
espècie que va a
enterrar els
desenvolupar
el llenguatge.
d’aquells. Va ser el primer a caminar 195.000
Homo sapiens
trobar a Atapuerca,
Burgos.
seus morts.
de forma bípeda, encara que passava

part del seu temps als arbres, per dor-
mir, per seguretat i per alimentar-se.
L’Homo habilis és un dels primers representants del de trets arcaics i el cervell més petit que el de l’home
gènere Homo. La seva alçada era similar a la dels actual. Les restes trobades sembla que confirmen
Australopithecus, encara que tenia un crani més arro- que practicava el canibalisme. Les millors restes con-
donit. Ja incloïa carn a la seva dieta, però probable- servades d’aquesta espècie es troben al jaciment
ment no l’aconseguia mitjançant la caça, sinó que d’Atapuerca (Burgos).
s’alimentava dels animals que trobava ja morts. Va L’home de Neandertal no és, com es creia fins fa poc,
ser el primer a elaborar eines, que utilitzava per frac- un avantpassat directe nostre, sinó que forma part
turar els ossos i extreure’n el moll i per tallar plantes d’una branca paral·lela de l’evolució. Estava molt
i triturar vegetals durs. adaptat al fred. Tenia una musculatura molt forta i un
L’Homo erectus es va dispersar des d’Àfrica a través nas gran i bulbós que li servia per escalfar i humidi-
de l’Àsia Menor i el Pròxim Orient. Va arribar, d’una ficar l’aire que inhalava. Era una espècie molt evolu-
banda, a la península Ibèrica i, de l’altra, a la Xina i a cionada i perfectament adaptada al seu medi, que era
l’illa de Java, a Indonèsia. Era ja caçador, fabricava molt hostil.
eines de pedra i va ser el primer constructor d’habi- L’Homo sapiens va aparèixer fa uns 150.000 anys en
tatges. També se li atribueix el recipient més primitiu algun lloc d’Àfrica. Va arribar a Europa fa uns
que s’ha trobat, un bol de fusta. A més, va ser el pri- 40.000 anys. Aquesta espècie, l’única del gènere
mer a emprar el foc de manera habitual. Homo que no està extingida actualment, va desen-
L’Homo antecessor feia entre 160 i 185 centímetres, volupar un complex conjunt de creences i mites i és
pesava entre 60 i 90 quilograms, era fort, amb rostre la responsable de la invenció de l’art.
8
COM ES FEIEN LES PINTURES EN EL PALEOLÍTIC
Les pintures rupestres solien fer-se a la part més pro- òxid de ferro), carbó ve-
funda de les coves. Principalment es pintaven ani- getal i compostos de
mals, com bisons, cavalls, cérvols o toros, amb gran manganès. Com a ma-
realisme. De vegades s’incloïen signes, com mans terials complementaris
impreses o contornejades. van fer servir calcita,
En aquest període les pintures es feien amb les mans quars i minerals argi
o amb pinzells que fabricaven mitjançant una branca losos.
amb els seus brins o amb pèl d’animals. Per tenir claror a les
Segons científics de la UNED, de la Universitat de coves i poder realitzar
Castella la Manxa i de la Universitat d’Alcalá de He- les pintures, els homes
nares, el color emprat en les pintures solia obtenir-se del paleolític utilitzaven
de materials de la natura: així, el color vermell va ser llànties que no emetien
produït amb hematites, un mineral constituït per una fum. Com a combus
de les formes d’òxid de ferro. tible d'aquests llums
s’usava un preparat de
Els colors més foscos es van aconseguir sumant pig- sèu animal i fibres ve-
ments a la pintura com el mineral wüstita (un altre getals.
ÇATAL HÜYÜK
Çatal Hüyük és un poblat del neolític localitzat a l’al-

tiplà d’Anatòlia prop de l’actual ciutat de Konya, a
Turquia. Es tracta del millor exemple conservat d’una
ciutat neolítica del Pròxim Orient.
El poblat estava format per cases rectangulars ados-
sades les unes a les altres. Com que no hi havia sepa-
ració entre elles mitjançant carrers, l’accés als habi-
tatges es feia pels sostres utilitzant escales, tant
interiors com exteriors, que comunicaven els diver-
sos nivells.
Les cases estaven construïdes amb tova, però la co-
berta es reforçava amb bigues de fusta i fang piconat
sobre estores vegetals. Els interiors de les cases esta-
ven enguixats i es componien d’una habitació comu-
na, on generalment s’encenia el foc, i algunes estan-
ces annexes, que s’utilitzaven com a magatzems i s’hi
accedia des de la sala principal.
S’han trobat alguns habitatges amb pintures d’ani-
mals, flors o motius geomètrics i amb relleus
d’animals (principalment toros), però no se sap gaire
quin podia ser el seu significat, tot i que es creu que El jaciment de Çatal Hüyükva ser descobert el 1958,
podien ser santuaris. però qui realment va iniciar les excavacions va ser
l’arqueòleg anglès James Mellaart, de l’Institut d’Ar-
Els habitants d’aquest poblat es dedicaven a l’agri- queologia de la Universitat de Londres, que hi va tre-
cultura, amb el conreu d’espècies com blat, ordi i pè- ballar entre els anys 1961 i 1965. Després de les seves
sols; a la cria de bestiar boví, oví i caprí i al comerç de investigacions, les excavacions es van reprendre a la
materials per a la fabricació d’armes i estris. zona el 1994.
8
PER SABER-NE MÉS
COM ES CAÇAVA AL PALEOLÍTIC? LA INVESTIGACIÓ DE L’ÚS DELS

INSTRUMENTS PREHISTÒRICS
Les principals fonts d’aliment durant el paleolític
eren la recol·lecció de vegetals i fruits silvestres, Un dels grans problemes que va haver de superar
d’una banda, i la caça i la pesca, de l’altra. l’arqueologia en el passat va ser explicar l’ús, el
La caça va tenir des de molt aviat un paper clau procés de fabricació i l’antiguitat d’algunes eines
per a la supervivència, ja que no només proveïa lítiques, posada en dubte a causa de l’escepticis-
d’aliment, sinó també de pells i ossos que servien me de moltes persones.
per fabricar eines. Per resoldre aquestes qüestions, l’arqueologia es
El 1995 es van trobar a Schöningen, Alemanya, va recolzar en la traceologia, una branca de la
les armes de fusta fabricades pel gènere Homo investigació arqueològica que permet definir l’ús
més antigues que es coneixen. Són set llances de d’una peça lítica a partir de les restes que deixa, ja
fusta d’avet i una de pi d’uns 400.000 anys d’anti- que l’empremta és diferent si es fa servir amb fus-
guitat que es van trobar a les ribes d’un antic llac. ta, os, carn o cereal, per exemple.
Amb elles van aparèixer nombrosos ossos de A partir d’aquestes mateixes restes, mitjançant
cavall salvatge i eines de pedra emprades per a anàlisis de carboni 14 i altres tècniques de datació
l’espedaçament dels animals. Es tracta sens dubte cronològica, va ser possible establir l’antiguitat
de les restes d’una antiga cacera en què van morir de les eines.
almenys vint cavalls.
D’altra banda, l’arqueologia experimental bus-
Els investigadors van calcular que en la caça van ca la reconstrucció d’objectes a partir dels matei-
haver de participar al voltant de deu caçadors xos materials i tècniques que es podien fer servir
que, amagats a certa distància de la riba, van a la prehistòria.
aguaitar els animals que s’acostaven al llac a beu-
Respecte de les eines lítiques, l’arqueologia expe-
re per matar-los.
rimental ha aconseguit tallar peces similars a les
Les llances tenen entre 1,8 i 2,3 metres de llarg, paleolítiques i, fins i tot, ha permès descobrir tèc-
cosa que va fer pensar que potser eren massa niques desconegudes actualment però que s’em-
grans per ser llançades a distància. Però la seva praven en el passat, com la compressió amb mar-
forma, més gruixudes a la part del davant, de for- tells de fusta o d’os per donar forma a les eines i
ma similar a les modernes javelines, suggereix extreure fins resquills.
que, en efecte, estaven pensades per ser llança-
des, i no per clavar-les directament. El pes més
gran es reparteix cap a la punta, cosa que despla-
ça el centre de gravetat i permet que, un cop as-
solida la màxima altura, el descens de la llança
sigui més o menys vertical i s’arribi a la velocitat
necessària per clavar-se a les preses. Un altre as- ELS PRIMERS CALENDARIS
pecte destacat és que els seus fabricants van em-
prar el foc per endurir les puntes, amb la qual Els arqueòlegs han trobat en els jaciments pre-
cosa es millora la seva resistència i es facilita la històrics alguns objectes d’os i banya que estan
penetració a la pell animal. gravats amb punts i ratlles distribuïts aparent-
De vegades, hi havia caceres que es planejaven ment a l’atzar.
amb gran detall, pensant en el tipus de presa i en Un examen minuciós de les incisions va revelar
la manera de caçar-la: aquest va ser el cas, per que aquestes havien estat fetes en moments dife-
exemple, dels mamuts. Gràcies a les restes troba- rents i amb diferents estris.
des en els jaciments arqueològics, hi ha constàn-
Aquest fet ha portat a plantejar la hipòtesi que es
cia de l’excavació de grans fosses a les sendes
tractava d’un registre dels dies de cada fase de la
utilitzades habitualment per les bandades de ma-
lluna, la qual cosa significaria que aquests instru-
muts que després es cobrien amb vegetació.
ments van ser una espècie de calendari, proba-
D’aquesta manera, s’aconseguia immobilitzar
blement el més antic del món.
l’animal i disposar del temps suficient per ma-
tar-lo sense que els caçadors correguessin gaire A més, també significa que ja des d’aquesta èpo-
riscos. ca es feien càlculs matemàtics i astronòmics.
8
http://www.prehistour.eu/ Charles HIGHMAN, La vida en el Paleolítico. Historia

Un recorregut per les principals coves rupestres del món. del mundo para jóvenes (1990).
http://www.youtube.com/watch?feature=player_ Estudi dels principals esdeveniments de la prehistòria, la vida
embedded&v=agnyvjwbvkk quotidiana i els avenços tecnològics.
En busca del primer europeo (produït per Turkana Films i Juan Luis ARSUAGA, El collar del neandertal (1999), La
dirigit per Luis Quevedo, Iván Yamir i Alfonso Par). especie elegida (1998), El mundo de Atapuerca (2004).
http://www.atapuerca.org/ L’investigador d’Atapuerca desentranya, de manera fàcil i
Pàgina web de la Fundación Atapuerca, amb referències al entenedora, els problemes de l’evolució humana.
museu i a les troballes del jaciment. Jordi SERRALLONGA, Los guardianes del lago: diario
http://museodealtamira.mcu.es/ de un arqueólogo en la tierra de los Massai (2001).
Página web del Museo de Altamira. Viatge de l’autor a Tanzània amb un equip d’arqueòlegs i
paleontòlegs per estudiar els orígens de l’ésser humà.
http://www.lascaux.culture.fr/?lng=es#/fr/00.xml
Pàgina en francès de la cova de Las Caus, en la qual s’ofereix Jean CLOTTES, La prehistoria explicada a los jóvenes
una guia virtual. (2013).
Un passeig pels orígens de l’ésser humà: l’evolució, els
http://www.mhcat.cat/exposicions/exposicio_ costums i la vida quotidiana, l’organització social de les tribus
permanent/les_arrels/la_prehistoria i el naixement de l’espiritualitat i de la raó.
El Museu d’Història de Catalunya presenta en la seva pàgina
web una síntesis del desenvolupament de la prehistòria en el Víctor HURTADO, Cristina GATELL i Felipe MOLINERO,
territori. Atles històric de Catalunya (1998).
Aquesta obra ofereix una seqüència històrica contínua de
Catalunya des de la prehistòria fins a l’actualitat amb mapes
LLIBRES cronològics, dibuixos, taules, esquemes i genealogies.
William GOLDING, Los herederos (1955).

DOCUMENTALS
El premi Nobel de Literatura William Golding narra la trobada
d’una tribu neandertal amb l’Homo sapiens.
Walking with Cavemen (Caminando con cavernícolas)
William SARABANDE, trilogia «Los caminantes del (2003).
viento». Sèrie documental de televisió en quatre parts que tracta
Formada per Más allá del mar de hielo, El corredor de las sobre l’evolució humana. Produïda per la BBC.
tormentas i La tierra prohibida, explica el desplaçament d’un
grup d’Homo sapiens a través de l’estret de Bering. L’Odyssée de l’espèce (La odisea de la especie),
dirigida per Jacques Malaterre (2003/2007).
Jean Marie AUEL, sèrie « Els fills de la Terra». Documental francès dividit en tres parts que abasta des dels
Formada per sis llibres: El clan de l’ós de les cavernes, orígens de la humanitat fins a l’aparició de l’escriptura i
La vall dels cavalls, Els caçadors de mamuts, Les planes l’Imperi sumeri.
misterioses, Els refugis de pedra i La terra de les coves
pintades. La protagonista és una dona cromanyó,
Ayla, que conviu amb un grup de neandertals. CINEMA
Bernard CORNWELL, Stonehenge (1999).
La recerca del foc, dirigida per J. J. Annaud (1981).
La història de la construcció del cromlec d’Stonehenge, a
Explica les vicissituds d’una tribu prehistòrica que perd el foc
Anglaterra.
per accident i desconeix com s’encén, i les peripècies que
Antonio PÉREZ HENARES, Nublares, El hijo de la Garza, passen els seus membres per tornar a aconseguir-ho.
El último cazador.
Ao, le dernier Néandertal (‘Ao, l’últim neandertal’), de
Trilogia que explica el final del paleolític i l’aparició dels
Jacques Malaterre (2010).
primers productors neolítics.
Ao recorre Europa a la recerca dels últims supervivents del
Assumpta ARAGALL, La prehistòria a Catalunya (1991). seu clan.
El llibre explica com, durant aquesta etapa, el territori que avui
Ice Age: L’edat de gel, de Chris Wedge i Carlos
comprèn Catalunya va ser el marc de trobada i de fusió de
Saldanha (2002).
diferents grups, races i cultures.
Pel·lícula de dibuixos animats en la qual durant l’època glacial
un mamut, un gegant mandrós i un tigre s’ocuparan de
cuidar un nadó humà extraviat per la seva família.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
8

Nom: Curs: Data:
El temps a la prehistòria
1 Organitza les dades.
• Recorda el nom i les dates d’inici i final de les tres etapes principals en què es divideix la prehistòria. Amb aquestes dades,
completa la taula.
Etapa Inici Final Duració
2 Completa la línia del temps.

• Escriu les etapes de la prehistòria al lloc corresponent.
Fa 5 milions d’anys Fa 10.000 anys Fa 7.000 anys Fa 5.000 anys
Aparició de: Aparició de: Aparició de:
3 Compara etapes.
• Marca amb una X l’etapa o les etapes en què van tenir lloc aquests esdeveniments.
Paleolític Neolític Edat dels Metalls
Comencen a elaborar-se objectes de metall
Apareix l’especialització del treball
S’elaboren eines amb pedres
Es fabriquen peces de ceràmica
Es practica el comerç
La població es fa sedentària
Els poblats es converteixen en ciutats
S’agrupen en tribus
S’inventen l’agricultura i la ramaderia
8

Nom: Curs: Data:
La vida a la prehistòria
1 La vida al paleolític. Completa els espais buits d’aquest text.
Els éssers humans del paleolític vivien de la recol·lecció, la i la pesca. Els grups humans no romanien
sempre al mateix lloc, és a dir, eren . Generalment s’establien en zones properes als rius. Quan el temps
ho permetia vivien a l’aire lliure; a les zones fredes, construïen o es refugiaven en .
S’agrupaven en d’uns vint a quaranta individus, formades per unes poques .
Tots els membres s’ajudaven entre ells i es protegien. Els , considerats savis, dirigien la tribu i transmetien
els seus coneixements als més joves.
2 La vida al neolític
• Encercla la resposta correcta.
a) Com era l’economia del neolític? Depredadora Productora
b) Quan van aparèixer l’agricultura i la ramaderia? Fa 5.000 anys Fa 11.000 anys
c) Per conrear la terra, les persones es van fer ... Nòmades Sedentàries
d) Quin avenç tècnic és propi del neolític? La ceràmica Els bifaços de pedra
e) La societat es va anar fent ... Més igualitària Més desigual
f) Com representaven la figura humana en el neolític? De manera esquemàtica Amb gran realisme
g) Els éssers humans del neolític creien en ... Forces de la natura Un sol déu
• Respon les preguntes següents sobre la manera de viure al neolític:

a) On estaven situats els poblats?
b) Com eren els habitatges?
c) A què es dedicaven els éssers humans principalment?
d) Quines eines i objectes feien servir?
3 La vida a l’edat dels metalls. Assenyala quines d’aquestes afirmacions són vertaderes (V) i quines falses (F).
Fa uns 7.000 anys, els éssers humans van començar a fabricar objectes de metall.
Durant l’edat dels metalls es va iniciar la domesticació dels animals.
Primerament es va utilitzar el bronze; després, el ferro; i, finalment, el coure, un metall més resistent.
Les ciutats situades a les rutes comercials es van convertir en petits poblats.
La roda va millorar els transports perquè va permetre traslladar més mercaderies als carros.
L’ús dels metalls va permetre elaborar tota mena d’estris: armes, eines, ornaments...
L’aparició dels metalls va provocar diferències socials més grans.
4 Explica el significat dels conceptes següents i relaciona’ls amb l’etapa de la prehistòria (paleolític, neolític, edat dels
metalls) corresponent.
• Menhir. • Dolmen.
• Bifaç. • Roda.
• Australopitec. • Glaciació.
8

Nom: CLIMÀTIQUES
DADES Curs: Data:
Els estris de la prehistòria

1 Situa els objectes següents. Completa les fitxes assenyalant el nom, el període i el material dels estris prehistòrics
següents.
Període: Període:
Què és: Què és:
Material: Material:
Període: Període:
Què és: Què és:
Material: Material:
Període:
Què és:
Material:
Període:
Què és:
Material:
8

Nom: CLIMÀTIQUES
DADES Curs: Data:
L’art a la prehistòria
1 Diferencia les pintures del paleolític i les del neolític. Marca quins dels trets següents es corresponen amb la pintura
rupestre paleolítica (P) i quins amb la neolítica (N).
Generalment representen figures d’animals, com cavalls, bisons i cérvols.

L’home no sol aparèixer en aquest tipus de pintures.
Són pintures monocromes.
La figura humana es representa de manera molt esquemàtica.
Són pintures policromes i molt realistes.
Aquest tipus de pintures abunda a la zona llevantina de la Península.
Són freqüents al nord d’Espanya i al sud de França.
2 Identifica les pintures. Tenint en compte els trets anteriors, indica si les pintures següents pertanyen al paleolític o al
neolític. Explica els motius de la teva decisió.
És una pintura del És una pintura del

Perquè: Perquè:

3 Completa la taula. A quins monuments megalítics fan referència les imatges?
És un: És un: És un:

Està format per: Està format per: Està format per:

8
Nom: Curs: Data:
Les transformacions socials a la prehistòria

1 Completa aquesta taula sobre els canvis socials a la prehistòria.
Paleolític Neolític Edat dels metalls
Forma de vida
Activitat econòmica (predominant)
Hàbitat (poblats i cases)
Principals eines i invents
Materials per construir eines
2 Completa aquest esquema sobre la vida al paleolític. A continuació, fes un esquema similar per al neolític i per a l’edat
dels metalls.
Activitats
Pesca
econòmiques
Nòmades
EL PALEOLÍTIC Hàbitat Zones càlides:
Zones fredes:
Pedra
Materials per a
eines
8
Més competent
Nom: Curs: Data:
Els primers avantpassats de la Península

2 Localitza.
La dent descoberta a Orce (Granada) es con-
• Assenyala en aquest mapa a quina província es troba
verteix en la resta humana més antiga tro- el jaciment d’Orce
bada en Europa
La campanya d’excavacions al jaciment de Bar-
ranco León, a Orce (Granada), de 2002 va portar
al descobriment del que ara s’ha confirmat com
una dent de llet d’un homínid que està datada en
1,4 milions d’anys, fet que provaria en aquesta
zona arqueològica la presència humana més anti-
ga de l’Europa occidental.
Segons Bienvenido Martínez Navarro, professor i
investigador de la Institució Catalana de Recerca
i Estudis Avançats (ICREA) i de l’Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social, és «in-
contestable» que la dent correspon a un humà;
concretament és un molar d’un nen de 10 anys, i
Capital de comunitat
autònoma
Capital de província
així ho evidencien els estudis als quals ha estat

Ciutat autònoma
sotmès aquest fòssil, tant al Museu Nacional

d’Història Natural de París com a la Universitat
Autònoma de Barcelona, entre altres institucions • Entra a Google Maps i busca la localitat en què es troba
científiques. el jaciment.
La dent, que va ser identificada com a possible 3 Busca informació. Entra a la pàgina web següent,
resta humana el 2008, va aparèixer associada amb http://www.orce.es/es/index.php?option=com_
una altra sèrie de restes de dents d’herbívors, a content&task=view&id=20&Itemid=21, i respon
altres empremtes òssies i a una important indús- aquestes preguntes:
tria lítica formada per pedres tallades a mà alçada
• Com era el territori d’Orce a l’antiguitat?
o amb enclusa que evidencien que van ser utilit-
zades per tallar carn, fusta o arrels. • Per què afavoria l’assentament d’éssers humans?
Orce conté els jaciments plistocènics més • Per què s’han conservat perfectament les restes
importants,on s’han dut a terme diverses excava- d’éssers humans?
cions les últimes dècades. Entre les zones més • Esmenta algun dels jaciments que es localitzen en
conegudes hi ha Venta Micena, Fuente Nueva i aquesta zona i algun dels descobriments que s’hi
Barranco León. S’han trobat nombroses restes han fet.
tallades en pedra, així com fòssils de mamut, hie- • On es va trobar la dent humana?
nes i d’altres grans mamífers. Té recollides més
de 25.000 restes arqueopaleontològiques. 4 Valora. Fins al moment present, es considerava que la
El Ideal de Granada. 1 de març de 2013. (Adaptat) resta humana més antiga d’Europa s’havia trobat al
jaciment d’Atapuerca (Burgos). No obstant això, aquest
descobriment canvia la seva ubicació a Andalusia.
1 Llegeix el text i respon. • Estan tancades les investigacions sobre l’evolució

humana?
• Quin descobriment s’ha fet a Orce?
• Podria trobar-se una altra resta humana més antiga en
• Quan es va descobrir? alguna altra zona de la Península? Per què?
• Quan ha sortit a la llum? • Creus que és important el treball en els jaciments
• Quines persones han dut a terme l’autenticació, entre arqueològics per conèixer l’evolució dels nostres
d’altres? avantpassats?
8
Més competent
Nom: Curs: Data:
Els invents de la prehistòria

Imagina que ets un arqueòleg i en una excavació has trobat diferents objectes i eines de la prehistòria.
A més, has d’analitzar la tasca que han dut a terme altres companys de treball.
1 Localitza en el temps.
• Un arqueòleg ha trobat aquests invents. Situa’ls al lloc corresponent en la línia del temps.
Roda – Foc – Vela – Arada – Teixit – Ceràmica
EDAT DELS
PALEOLÍTIC NEOLÍTIC
METALLS
• Respon les preguntes següents al teu quadern:

a) En quina etapa hi va haver més invents?
b) Quins et semblen més importants?
2 Llegeix el text següent i respon les preguntes al teu quadern:
Arqueòlegs espanyols localitzen la foguera més antiga

de la Península
L’equip d’investigadors que treballa a les excavacions del jaciment
de Bolomor de Tavernes de la Valldigna (València) ha descobert la
«llar de foc» més antiga que s’hagi localitzat a la península Ibèrica.
La foguera, que ha estat datada pels experts amb una antiguitat
de 150.000 anys, va aparèixer durant els treballs d’excavació duts
a terme en el nivell XI del jaciment, un nivell que presenta, al
costat d’objectes de pedra, una gran abundància d’ossos de cérvols
i cavalls. Les anàlisis dels greixos que s’han recuperat en el lloc
permetran en el futur conèixer el tipus d’aliments que van cuinar
els habitants de l’enclavament. El 1994, els investigadors van tro-
bar a Bolomor les primeres restes d’un ésser humà d’una antigui-
tat de 130.000 anys.
La Aventura de la Historia, número 37. (Adaptat)
• De quin jaciment arqueològic parla el text? On es troba situat?

• Quines restes (humanes, animals, eines) s’hi han trobat?
• Quan va aparèixer el foc? Quina antiguitat té la foguera de Bolomor?
• Per què és important estudiar les fogueres? Quina informació et proporcionen?
• Les primeres restes humanes a Bolomor tenen una antiguitat de 130.000 anys, però la foguera és més antiga. Què t’indica
això?
Nom: Curs: Data:
3 Analitza un invent. Tria un dels invents anteriors i busca’n més informació. Pots fixar-te en els aspectes següents:
• Quan va aparèixer?
• Per a què servia a l’època de la seva invenció?
• Com era en el passat (forma, mida, material)?
• Com ha evolucionat des de la seva invenció fins avui dia?
• Quina utilitat té actualment?
4 Entendre un text. Llegeix el text següent i respon les preguntes.
El gran repte científic de conèixer les capacitats mentals dels neandertals es

fa cada vegada més subtil, a mesura que es van trobant més vestigis del temps
en què van coincidir en el territori europeu aquests antics pobladors amb
l’espècie humana moderna, procedent d’Àfrica. L’última troballa són quatre
eines especialitzades de fa 50.000 anys, fetes d’os polit i utilitzades per prepa-
rar pells, que són pràcticament idèntiques no només a les que feien els Homo
sapiens prehistòrics, sinó a les que continuen fent servir adobers tradicionals
actualment. Però han estat descobertes en dos jaciments del sud-oest de França
netament neandertals, així que, raonen els científics, o les dues espècies van
inventar aquests instruments de manera independent, o la nostra espècie va
influir en els neandertals abans del que es pensava o aquesta innovació seria
neandertal i els nouvinguts a Europa la van copiar.
En l’article científic de presentació de la troballa, a la revista Proceedings de
l’Acadèmia Nacional de Ciències (EUA), els descobridors de les peces deixen
obertes les tres opcions, però en els seus comentaris sembla que s’inclinen per
la idea que els nostres avantpassats van prendre dels neandertals la tecnologia
dels allisadors de pells. Els nostres avantpassats van reemplaçar els neander-
tals en el territori europeu fa uns 40.000 anys.
Les quatre peces d’os convertides en allisadors de pells estan fetes de costelles
d’herbívors polides i amb les puntes arrodonides. I les pells treballades amb
elles resultarien més resistents, impermeables i llustroses, assenyalen els in-
vestigadors.
El País, 12 d’agost de 2013. (Adaptat)
• Quin és el descobriment que han dut a terme els investigadors?
• Quines tres hipòtesis planteja el seu descobriment?
• Per quina es decanten ells?
• A quina època correspon aquest descobriment?
• Quines dues espècies humanes convivien, segons el text?
• Quina espècie va reemplaçar a quina?
5 Valora la transcendència dels primers invents. Escriu un text d’unes 15 línies en què expliquis les aplicacions
que van tenir els invents a la prehistòria i les millores que van proporcionar a la vida quotidiana de
les persones.
8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Les fonts i el temps en l’estudi de la prehistòria

1 Classifica les fonts històriques següents:
a) Una obra científica sobre els descobriments d’Atapuerca.
b) Una entrevista amb el director de les excavacions d’un jaciment neolític.
c) Un mapa de l’expansió de l’ésser humà pel planeta.
d) Les pintures rupestres d’Altamira.
e) Un atuell de ceràmica de l’edat dels metalls.
Tipus de fonts
Fonts escrites
Fonts orals
Fonts iconogràfiques
Fonts materials
• Organitza les fonts anteriors segons si són primàries o secundàries.
Fonts primàries Fonts secundàries
2 Respon les preguntes i completa la línia del temps.

Assenyala la data d’inici i la data final de la prehistòria.
• Quin fet marca l’inici de la prehistòria? Amb quin esdeveniment acaba? Escriu-los a la línia.
• Quin esdeveniment marca l’inici del neolític? I el de l’edat dels metalls?
• Quina de les etapes de la prehistòria és la més llarga?
• Quants anys va durar la prehistòria?
8
Els jaciments arqueològics (I)

Nom: Curs: Data:
Les excavacions arqueològiques resolen algunes preguntes sobre el passat més llunyà. L’estudi d’alguna excavació situada
a la península Ibèrica i de la seva transcendència en el procés humà és important per conèixer com vivien els nostres
avantpassats més antics.
1 Observa el mapa.
• Localitza geogràficament els jaciments.
Uneix amb fletxes cada jaciment amb el seu lloc.
a) Atapuerca Lleida
b) El Algar València
c) Tito Bustillo Burgos
d) El Cogul Girona
e) Cova Negra Astúries
f) Banyoles Àvila
g) Las Cogotas Almería
• Completa la taula següent. Assenyala a quin període correspon cada jaciment.
Jaciment Paleolític Neolític Edat dels metalls
Atapuerca
El Algar
Tito Bustillo
El Cogul
Cova Negra
Banyoles
Las Cogotas
2 Busca informació. Tria algun jaciment de Catalunya i elabora una fitxa com la següent:
Nom del jaciment:

Ubicació:
Període:
Principals troballes arqueològiques:

8
Els jaciments arqueològics (II)

Nom: Curs: Data:
LECTURA
Excavacions a Atapuerca
Des del punt de vista arqueològic, a la serra d’Atapu- sobre l’alçada, la musculació i el pes d’aquests ho-
erca hi ha dues grans zones: la Cueva Mayor i la mínids.
Trinchera. A la Trinchera hi ha les cavitats Gran Dolina, Gale-
La Cueva Mayor és una cavitat de gairebé 4 km de ría i Sima del Elefante.
longitud en què hi ha el jaciment arqueològic ano- • A la Gran Dolina s’han trobat fòssils humans de
menat Sima de los Huesos, que, segons sembla, 800.000 anys d’antiguitat.
s’utilitzava fa 300.000 anys per llançar al seu interi-
or els cadàvers dels grups humans que habitaven • La Galería era un lloc bo per caçar, una mena de
Atapuerca. En aquest petit avenc, d’uns 13 m de trampa per als animals, que hi queien i no en podi-
profunditat, s’han trobat algunes de les restes més en sortir. Per això, s’hi han trobat nombroses res-
destacades: el crani 4, anomenat Agamenón, amb tes d’animals i d’eines de pedra per esquarte-
una antiguitat d’uns 400.000 anys; el crani 5, cone- rar-los.
gut com Miguelón; Elvis, la pelvis més completa • Les eines trobades a la Sima del Elefante han po-
del registre fòssil del gènere Homo; i un fèmur sat de manifest que la primera ocupació d’aquest
humà complet que ha permès obtenir informació jaciment es remunta almenys a 1,2 milions d’anys.
1 Llegeix el text i respon les preguntes següents:

• Per a què es feia servir la Sima de los Huesos?
• Quines són les principals troballes a la Gran Dolina?
• En quina cavitat han aparegut les restes més antigues d’Atapuerca?
• Per a què s’utilitzava la Galería? Per què s’han trobat eines de pedra en aquesta cavitat?
• A quina espècie del gènere Homo pertanyen les restes fòssils trobades a la Gran Dolina?
• Per què és tan important Atapuerca?
2 Entra a la pàgina web de la Fundación Atapuerca (http://www.atapuerca.org/) i completa

les frases següents:
a) A Atapuerca s’han trobat les primeres restes humanes de l’espècie _______________
b) L’any 2000 els jaciments d’Atapuerca van ser declarats per la UNESCO _______________
c) L'any _______________ es van iniciar oficialment les excavacions a Atapuerca.
d) S’han trobat pintures negres i gravats a la galeria de _______________
3 Investiga a Internet.
• Busca informació a Internet i elabora un mapa en què situïs les coves declarades Patrimoni de la Humanitat
per la UNESCO.
• Respon les preguntes:
– Quantes coves estan incloses en la declaració de Patrimoni de la Humanitat?
– Quina va ser la primera cova declarada així per la UNESCO?
– Quin any van ser declarades les altres?
– Quins valors van fer que fossin protegides d’aquesta manera?
8 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Què és el procés d’hominització? 6 El neolític és una etapa de la prehistòria…

a. Quan les restes humanes es petrifiquen i es a. En la qual els éssers humans vivien de la caça,
converteixen en fòssils.. la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres.
b. Es tracta del procés mitjançant el qual el primer b. En la qual s’inventa la roda, la vela i l’arada.
ésser humà va aconseguir controlar el foc. c. En la qual els éssers humans aprenen a conrear
c. Procés evolutiu fins a arribar a l’ésser humà plantes i a domesticar animals.
actual.
7 Els avenços tècnics del neolític són:
2 Les eines del paleolític estaven fetes principalment a. La pedra polida, la ceràmica i els teixits.
de...
b. La pedra polida, el coure i la ceràmica incisa.
a. Pedra, os i fusta
c. Els teixits, el bronze i les veles.
b. Pedra, os i coure.
c. Ceràmica, fusta i coure. 8 Durant el neolític, els éssers humans adoraven…
a. Un sol déu relacionat amb la guerra.
3 Les activitats principals al paleolític van ser…
b. Les forces de la natura relacionades amb el cultiu
a. La caça, la ramaderia i el comerç. de la terra, la pluja, el Sol i les estrelles
b. L’agricultura, la pesca i la caça. c. Els caps dels poblats diferents animals que
c. La caça, la pesca i la recol·lecció. relacionaven amb la fertilitat de la terra.
4 Els principals jaciments del paleolític a Catalunya es 9 Durant l’edat dels metalls apareixen noves ocupacions.
troben...: Quines són?
a. En les planes més baixes. a. Agricultors, ramaders i ceramistes.
b. A les muntanyes més altes. b. Teixidors, ceramistes i caps de poblats.
c. Vora els rius. c. Guerrers, sacerdots i comerciants.
5 Les pintures rupestres són… 10 Els principals monuments megalítics són…

a. Pintures que es feien al camp. a. Les fortificacions dels poblats les cabanes i les
b. Pintures fetes a les coves en el paleolític. cases.
c. Pintures que utilitzaven els grups primitius b. Els menhirs, els dòlmens i els cromlecs.
en els seus cossos com a camuflatge. c. Palissades, magatzems, estables i santuaris.
1. c, 2. a, 3. b, 4. c, 5. b, 6. c, 7. a, 8. b, 9. c, 10. b.
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
• Metal·lúrgia:
• Procés d’hominització:
• Art rupestre:
• Megalitisme:
• Menhir:
• Dolmen:
2 Explica la diferència entre sedentari i nòmada. A quina època correspon cada concepte? Quan es va produir al territori
de Catalunya la sedentarització i el pas a una economia basada en l’agricultura i la ramaderia? (1 p.)
3 Col·loca els tres períodes de la prehistòria a la línia del temps i estableix les dates d’inici i final. (1,5 p.)
4 Identifica aquests objectes i assenyala a quin període corresponen.(1,5 p.)
A B
a) És un ______________ i és del ___________________
b) És un ______________ i és del ___________________
CONTROL B
5 Resumeix com era la vida durant el paleolític. (1 p.)
6 Explica en què consisteix la revolució del neolític. Has d’esmentar els canvis econòmics, les transformacions en l’hàbitat i
l’aparició de noves tecnologies. (1 p.)
7 Explica quins van ser els principals canvis que es van produir en aparèixer estris de metall i quines conseqüències
socioeconòmiques es van derivar d’aquests canvis. (1,5 p.)
8 Observa aquestes imatges i respon les preguntes. (1,5 p.)
• A quin període de la prehistòria pertany cada imatge?

• Quines són les característiques de la primera imatge?

• I les de la segona?
Nom: Curs: Data:
• Metal·lúrgia:
• Sedentarització:
• Procés d’hominització:
• Art rupestre:
• Megalitisme:
2 Col·loca els tres períodes de la prehistòria a la línia del temps i estableix les dates del primers indicis d’activitat humana
al paleolític i dels inicis del neolític i l’edat del bronze al territori de Catalunya. (1,5 p.)
línea del tiempo muda, ya dividida en Paleolítico,

Neolítico y Edad de los Metales, pero sin fechas
3 Assenyala com van influir els fets següents en el procés d’hominització. (1 p.)
• Mida del cervell:

• Manera de caminar.

• Estructura de les mans.
4 Ordena en el temps, de més antiga a més recent, les espècies següents que van intervenir en el procés d’hominització. (1,5 p.)
1.
Homo habilis 2.
Homo antecessor
3.
Australopithecus
Ardipithecus 4.
Home de Neandertal 5.
Homo sapiens
6.
Homo erectus
7.
CONTROL A
5 Classifica els avenços següents a l’etapa corresponent. (1 p.)
Ceràmica Paleolític
Arada
Neolític
Bifaç
Teixits
Edat dels metalls
Roda
6 Explica quins canvis va suposar per a l’ésser humà la invenció de l’agricultura i la ramaderia en el neolític. (1 p.)
7 Explica quins van ser els principals canvis que es van produir en aparèixer estris de metall i quines conseqüències
socioeconòmiques es van derivar d’aquests canvis. (1,5 p.)
8 Observa aquestes imatges i respon les preguntes. (1,5 p.)
• A quin període de la prehistòria pertany cada imatge?

• Escriu les principals diferències entre les dues.
Activitats
Control B Control A
Entendre el procés d’hominització. 1 1, 3, 4
Distingir els períodes convencionals de la història i

3 2, 4, 5
representar-los gràficament.
Distingir la diferent escala temporal d’etapes com

3 2, 4
la prehistòria i la història antiga.
Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els

processos i esdeveniments històrics més 2, 4, 6, 7
6, 7
rellevants de la prehistòria i de l’edat antiga per
adquirir una perspectiva global de la seva evolució.
Datar la prehistòria i conèixer les característiques

de la vida humana corresponents als dos períodes 1, 2, 4, 5, 7, 8 1, 5, 6, 7, 8
en què es divideix: paleolític i neolític.
Identificar els primers ritus religiosos. 1, 5, 8 1, 8
Control B
1 • Metal·lúrgia: tècnica de fabricació d’objectes metàl·lics. 3 El paleolític s’estén des de fa uns 5 milions d’anys fins fa uns
Primerament es va fer servir el coure, més tard el bronze i 10.000. El neolític s’estén des de fa uns 10.000 anys fins fa
després el ferro. uns 7.000. L’edat dels metalls s’estén des de fa uns
• Procés d’hominització: procés evolutiu en què els éssers 7.000 anys fins fa uns 5.000.
humans van anar adquirint els trets característics que ens 4 a. Es un bifaç i és del paleolític.
diferencien dels primats.
b. És un atuell de ceràmica i és del neolític.
• Art rupestre: significa art a les roques i és el tipus
d’expressió artística que feien els éssers humans durant
5 Durant el paleolític els éssers humans vivien de la caça i la
el paleolític. pesca, activitats que duien a terme amb llances, arpons i
altres eines de pedra i d’os, i de la recol·lecció de fruits i
• Megalitisme: construcció de grans pedres o megàlits. Van
arrels. Eren nòmades i vivien a l’aire lliure, en coves o en
ser les primeres manifestacions arquitectòniques de la
barraques que construïen amb branques. Van dominar el foc,
història, i es van desenvolupar en el període final del
fa uns 50.000 anys, i van fer les primeres manifestacions
neolític i a l’edat dels metalls.
artístiques de la humanitat (pintures rupestres, petites
• Menhir: pedra allargada clavada verticalment a terra.
escultures i gravats sobre roques i ossos). Les seves
Probablement indicaven un lloc on s’adorava el Sol.
creences es relacionaven amb el culte a les forces de la
• Dolmen: estava format per grans pedres verticals clavades natura i als astres. Els homes de Neandertal van començar a
a terra i cobertes per lloses horitzontals. Eren sepultures enterrar els morts.
col·lectives.
6 Fa uns 10.000 anys, a l’Orient Mitjà, els éssers humans
2 Durant el paleolític els éssers humans eren nòmades, van aprendre a conrear plantes (blat, arròs, ordi, etc.) i a
és a dir, es desplaçaven d’un lloc a un altre a la recerca domesticar animals (gossos, ovelles, cabres, cavalls, etc.), es
d’aliment. En canvi, en el neolític els éssers humans van fer sedentaris i van formar els primers llogarets i poblats.
es van fer sedentaris, és a dir, es van establir de manera Durant el neolític hi va haver importants avenços tècnics: va
permanent en un lloc. Al territori de Catalunya la començar a utilitzar-se la pedra polida per construir eines
sedentarització i el pas a una economia basada (falçs, molins de mà ...), van fabricar teixits i van inventar la
en l’agricultura i la ramaderia es va produir vers ceràmica, cosa que els va permetre elaborar atuells per
el 4500 aC. guardar el gra i bols per menjar i cuinar.
7 El domini de la metal·lúrgia va significar el desenvolupament 3 M
ida del cervell: va fer que es desenvolupessin el
del comerç, perquè el metall no abundava a tot arreu; també pensament i el llenguatge.
va permetre l’aparició de petites ciutats, antics poblats que
Manera de caminar: en tornar-se bípedes, és a dir, en poder
es van enriquir en estar situats en les rutes comercials. Van
caminar sobre els peus, es van alliberar les mans i es va
augmentar els conflictes per controlar les zones més
ampliar el camp de visió.
riques i van sorgir noves ocupacions: guerrers, sacerdots i
comerciants, a més dels ferrers. Amb això, es van Estructura de les mans: el desenvolupament del polze
incrementar les diferències socials, i els guerrers, els oposable va permetre fer servir les mans com una pinça per
sacerdots i les persones més riques van adquirir una situació poder manipular objectes i fabricar eines.
privilegiada. 4 1. Ardipithecus.
8 La imatge de l’esquerra pertany al paleolític, i la de la dreta, 2. Australopithecus.

al neolític. La primera representa diversos bisons policromats 3. Homo habilis.
(ocre, negre) i és molt realista. La segona representa figures 4. Homo erectus.
humanes (probablement una escena de caça, perquè alguna 5. Homo antecessor.
d’elles sembla que transporta un arc) de manera molt 6. Home de Neandertal.
esquemàtica, i estan pintades amb un sol color. 7. Homo sapiens.
5 P
aleolític: bifaç
Neolític: ceràmica, arada, teixits
Control A Edat dels metalls: roda, arada
1 • Metal·lúrgia: tècnica de fabricació d’objectes metàl·lics. 6 A

mb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia els
Primerament es va fer servir el coure, més tard el bronze i éssers humans van aprendre a produir els seus propis
després el ferro. aliments i es van fer sedentaris, amb la qual cosa van
aparèixer els primers llogarets o poblats.
• Sedentarització: establiment en un lloc permanent. Els
éssers humans es van fer sedentaris al neolític. 7 E
l domini de la metal·lúrgia va significar el desenvolupament
del comerç, perquè el metall no abundava a tot arreu; també
• Procés d’hominització: procés evolutiu en què els éssers
va permetre l’aparició de petites ciutats, antics poblats que
humans vam anar adquirint els trets característics que ens
es van enriquir en estar situats en les rutes comercials. Van
diferencien dels primats.
augmentar els conflictes per controlar les zones més riques i
• Art rupestre: significa «art a les roques» i és el tipus van sorgir noves ocupacions: guerrers, sacerdots i
d’expressió artística que feien els éssers humans durant el comerciants, a més dels ferrers. Amb això, es van
paleolític. incrementar les diferències socials, i els guerrers, els
• Megalitisme: construcció de grans pedres o megàlits. Van sacerdots i les persones més riques van adquirir una situació
ser les primeres manifestacions arquitectòniques de la privilegiada.
història, i es van desenvolupar durant el període final del 8 L a imatge de l’esquerra pertany al paleolític, i la de la dreta,
neolític i a l’edat dels metalls. al neolític. La primera representa diversos bisons policromats
2 E
ls primers indicis d’activitat humana a Catalunya al paleolític (ocre, negre) i és molt realista. La segona representa figures
tenen una antiguitat d’uns 700.000 anys. El neolític es va humanes (probablement una escena de caça, perquè alguna
iniciar vers el 4500 aC i l’edat del bronze durant el segon d’elles sembla que transporta un arc) de manera molt
mil·lenni aC. esquemàtica, i estan pintades amb un sol color.
de competències
Nom: Curs: Data:
El vostre professor de Ciències socials us ha demanat que feu un petit projecte d’investigació sobre els jaciments de la
serra d’Atapuerca i ha preparat un viatge per visitar aquests jaciments. Abans d’anar-hi, és convenient que us documenteu
per tenir uns coneixements mínims sobre el que aneu a veure i poder fer el projecte.
1 On és la serra d’Atapuerca? A prop de quina ciutat espanyola es localitza? A quina comunitat autònoma pertany? (1 p.)
2 A Atapuerca s’han trobat restes de diverses espècies d’éssers humans. Ordena cronològicament les espècies següents i
anota al costat de cada una la seva antiguitat i la mida del seu cervell: Homo sapiens, Homo antecessor i home de
Neandertal. (1 p.)
3 Les restes més antigues de l’espècie Homo antecessor són les que s’han trobat a Atapuerca. Com que
ja saps quina és la seva antiguitat, explica com vivien aquests avantpassats nostres: En quina etapa
de la prehistòria els situes? A quines activitats es dedicaven per subsistir? Eren nòmades o sedentaris?
Dominaven el foc? (2 p.)
PROVA
PRUEBA1
4 Identifica quins dels objectes següents farien servir els Homo antecessor i quins no, atès que encara no s’havien
inventat. Com s’anomena cada un? (3 p.)
1 2 3 4
5 En els jaciments d’Atapuerca s’han trobat restes arqueològiques molt més recents que les de l’Homo antecessor.
Llegeix aquest text i contesta les preguntes. (3 p.)
Fa uns 7.200 anys, grups de pastors i agricultors neolítics van irrompre a la Submeseta Nord a la recerca de
pastures i terres de conreu, i van colonitzar ràpidament les fèrtils terres de la vall de l’Arlanzón. Des d’un
primer moment la cova d’El Mirador va ser escollida per aquestes comunitats per establir-se i guardar els seus
ramats, i se’n van ocupar de manera reiterada al llarg de tot el període neolític.
http://www.atapuerca.org/atapuerca/Galeria-silex
a. Per a què es feia servir la cova d’El Mirador durant el neolític?
b. Quines diferències hi havia entre la manera de viure dels Homo antecessor i la de les persones que s’esmenten
en el text?
c. Quan havia començat el neolític? En quina part del planeta? Quins avenços tècnics van tenir lloc en aquest període?
Competències que s’avaluen Criteris d'avaluació Activitats
Competència comunicativa Conèixer l’organització territorial d’Espanya.

Datar la prehistòria i conèixer les característiques de la vida 1, 3, 5
humana corresponents als dos períodes en què es divideix:
paleolític i neolític.
Competència social i ciutadana Entendre el procés d’hominització. 2, 3, 4, 5
Distingir els períodes convencionals de la història.
Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i

esdeveniments històrics més rellevants de la prehistòria i
l’edat antiga per adquirir una perspectiva global de la seva
evolució.
Analitzar la transcendència de la revolució neolítica i la seva
difusió.
Competència d'aprendre a Distingir la diferent escala temporal d’etapes com la

2
aprendre prehistòria i la història antiga.
1 La serra d’Atapuerca està situada a la conca del Duero, a primers Homo antecessor no dominaven el foc, perquè això
15 km a l’est de la ciutat de Burgos. La comunitat autònoma no es va aconseguir fins fa uns 500.000 anys.
a la qual pertany és Castella i Lleó. 4 L’Homo antecessor només va poder fer servir el bifaç (1) i
2 • Homo antecessor: 800.000 anys d’antiguitat. Mida del l’arpó d’os (2), perquè no sabia fer ceràmica (3) ni falçs (4).
cervell: 1.000 cm3. 5 a. Al neolític la cova d’El Mirador es va utilitzar com a cleda
• H
ome de Neandertal: antiguitat 200.000 anys. Mida del i hàbitat.
cervell: 1.500 cm3. b. Mentre que l’Homo antecessor era caçador, recol·lector
• H
omo sapiens: 195.000 anys d’antiguitat. Mida del cervell: i nòmada, els grups neolítics sabien conrear les plantes
1.400 cm3. i domesticar animals, i s’havien tornat sedentaris.
3 L’Homo antecessor va viure durant el paleolític. Eren c. La revolució neolítica es va iniciar fa aproximadament
recol·lectors de fruits i arrels, però la seva activitat 10.000 anys, a l’Orient Mitjà. Durant el neolític es van
fonamental era la caça per a la qual feien servir llances de produir nombrosos avenços tècnics: es va començar a
fusta amb la punta de pedra. Utilitzaven la carn com a utilitzar la pedra polida, per elaborar eines (aixades, falçs,
aliment i les pells com a peces d’abric. També pescaven amb molins de mà); es van fabricar teixits, amb telers molt
arpons fets d’os. Eren nòmades i vivien a l’aire lliure, en senzills; i es va inventar la ceràmica, modelada a mà, per
coves o cabanes que construïen amb branques i pells. Els fer atuells i bols.
de l’alumne
Pàg. 164 Pàg. 166
1 Per pensar. Claus per estudiar

• 2015, dècada de 2010, segle xxi, segon mil·lenni. • Anomenem prehistòria el període de temps transcorregut
• 1350 aC, 725 aC, 442 aC, 1 aC, 442 dC, 1024 dC, 2014 dC. entre l’aparició dels primers avantpassats de l’ésser humà
a l’Àfrica, fa uns 5 milions d’anys, i la invenció de
• xiv aC, viii aC, V aC, I aC, v, xi, xxi.
l’escriptura, fa uns 5.000 anys.
• Fonts primàries: lleis, objectes de la vida quotidiana. Fonts
• És el llarg procés evolutiu que va conduir a l’aparició
secundàries: cròniques, mapes.
l’ésser humà.
Fes-ho així.
• A l’Àfrica, fa uns cinc milions d’anys.
2 R. Ll. i R.G.
PENSA. R. Ll. Per respondre aquesta pregunta, et
3 R. G. recomanem que facis tres columnes i anotis en cadascuna
4 Interpreta la línia del temps. d’elles els avantatges dels tres principals aspectes de
l’evolució de l’ésser humà. Pensa en el teu dia a dia... Quin
• Prehistòria: comença amb l’aparició de l’ésser humà;
aspecte et resulta més necessari?
finalitza amb la invenció de l’escriptura fa uns 5.000 anys.
Edat antiga: comença amb la invenció de l’escriptura; La posició dreta El polze L'augment de la mida i la
finalitza l’any 476 dC amb la desaparició de l’Imperi romà oposable complexitat del cervell
d’Occident. Edat mitjana: comença amb la desaparició de
l’Imperi romà d’Occident; finalitza amb el descobriment 5 Interpreta la línia del temps.
d’Amèrica el 1492. Edat moderna: comença amb el
• Paleolític, neolític, edat dels metalls.
descobriment d’Amèrica; finalitza amb la Revolució
Francesa el 1789. Edat contemporània: comença amb la • Paleolític: des de l’inici de l’hominització fins a l’aparició
Revolució Francesa. de l’agricultura i la ramaderia. Neolític: des de l’aparició de
l’agricultura i la ramaderia fins a la fabricació dels primers
• L’edat contemporània. La Revolució Francesa.
objectes de metall. Edat dels metalls: des de la fabricació dels
• La prehistòria va ser l’etapa més llarga. L’edat
primers objectes de metall fins a la invenció de l’escriptura.
contemporània és l’etapa més curta.
• El paleolític. Gairebé 5 milions d’anys.
• A causa de la seva gran extensió.
Pàg. 165
Interpreta la imatge. Pàg. 167

• El jaciment d’Atapuerca, situat a la serra del mateix nom, va
ser descobert quan es foradava una muntanya per fer
passar el ferrocarril a finals del segle XIX. Ara bé, les R. G.
primeres campanyes arqueològiques es van iniciar a 1964.
Espècie Data Característiques
Les troballes més importants són les realitzades fa poc més
d'aparició
de vint anys.
• R. M. Crani «Miguelón»: calavera en bon estat de conservació Ardipithecus 4,4 m. a Feia poc més d’un
amb dents a la mandíbula inferior i només una a la superior; metre i s’alimentava
mandíbula: més d’1.200.000 anys d’antiguitat, conserva de brots tendres,
fruits i vegetals tous.
diverses dents.
Era bípede. Tenia un
• Perquè no s’hi han trobat restes d’eines ni d’animals. cervell petit (350 cm³),
• Són la prova de l’existència d’una espècie fins ara similar al dels
desconeguda, l’Homo antecessor, que es va endinsar ximpanzés.
a Europa des d’Àfrica fa un milió d’anys. Australopithecus 4 m. a. Bípede. Feia al voltant
• A causa de les excepcionals troballes arqueològiques i d’1,5 metres d’alçada.
paleontològiques que alberga en el seu interior, entre les quals El seu cervell era
sobresurten fòssils de, almenys, quatre espècies diferents encara petit (450 cm³).
d’homínids: Homo sp (sense precisar espècie), Homo Homo habilis 2,5 m. a. Cervell d’uns 600 cm³.
antecessor, Homo heidelbergensis i Homo sapiens, que Primera espècie
converteixen aquest jaciment en un referent obligat per capaç d’elaborar
a qualsevol estudi de l’evolució humana. eines.
Com ho sabem? Homo erectus 1,5 m. a. Primera espècie que

va sortir d’Àfrica.
• Podria tractar-se d’una nova espècie fins ara desconeguda, Cervell de 900 cm³. Va
probablement el primer poblador d’Europa. El desgast de les descobrir el foc i es
dents i l’anàlisi de la mandíbula permetrà saber com creu que utilitzava un
s’alimentaven fa més d’un milió d’anys. llenguatge senzill.
Homo 800.000 anys Cervell d’uns 1.000

antecessor cm³. Restes a
Atapuerca, Burgos.
Pàg. 170
Espècie Data Característiques
d'aparició 9 Educació cívica.
Homo 800.000 anys Cervell d’uns R. M. Resultaria molt difícil, ja que els membres de la tribu
antecessor 1.000 cm³. Restes a s’ajuden entre ells i es protegeixen dels depredadors i dels
Atapuerca, Burgos. membres d’altres tribus, a més de caçar junts i ensenyar als
Home de 200.000 anys Cervell de 1.500 cm³. seus fills el necessari per sobreviure.
Neandertal Primera espècie que 10 Expressió escrita.
va enterrar els seus
R. M. Els éssers humans eren caçadors i recol·lectors,
morts.
s’agrupaven en clans i tribus, utilitzaven eines de pedra i os
Homo sapiens 195.000 anys Va inventar l’art i i eren nòmades.
va desenvolupar el
llenguatge.
Recol·lectaven fruits, caçaven i pescaven per aconseguir
aliment. A més, fabricaven eines i amb elles adobaven les
pells i elaboraven vestits. També encenien foc per
Pàg. 169 il·luminar-se, escalfar-se, protegir-se i cuinar, i feien pintures
a les coves.
7 Utilitza les TIC.
Primer es tria un còdol de forma tabular. El recolzem a la cuixa
esquerra, sobre un cuir. La primera fase consisteix a crear una Pàg. 172
«llàgrima». Amb un percussor dur de quarsita eliminem 12 Interpreta la imatge.

l’escorça i aprimem la peça mitjançant cops perifèrics
• En posició decúbit supí, estirat cap amunt.
alternants sobre les dues cares. Així es crea un bifaç tosc. La
segona fase consisteix a afinar la forma. Amb un percussor • Collarets de petxines.
tou de banya de cérvol eliminem bonys i accidents de talla
amb cops nítids i contundents en zones específiques de la
Pàg. 173
vora. En tot el procés van sorgint resquills amples.
En aquesta fase s’obté una forma gairebé definitiva. L’última 13 Aprenentatge cooperatiu. R. G.
fase és el retoc. Fem servir un percussor tou de mida reduïda. Claus per estudiar
Amb aquest percussor eliminem les últimes imperfeccions de
les arestes, que són la part activa del bifaç. • Creien en l’existència d’esperits que intervenien en les seves
vides, tant per ajudar-los en la caça i protegir-los de les
Claus per estudiar malalties, com per provocar mals, trastorns, o causar la mort.
• Uns 5 milions d’anys. • Fa uns 35.000 anys.
• Nòmada: que no viu sempre en un mateix lloc, es desplaça. • Pintures sobre roca, en els sostres i parets de les coves.
Bifaç: eina de doble tall i base arrodonida, feta de sílex que
• Es desconeixen. Molts historiadors pensen que formaven part
permet tallar carn, escorxar animals, arrencar l’escorça dels
d’una cerimònia religiosa per afavorir la caça.
arbres, tallar branques, etc. Resquill: làmina de pedra que s’obté
en colpejar el sílex. • Representen animals, són realistes i policromes.
• A les zones càlides vivien a l’aire lliure i a les zones fredes • A la cova d’Altamira (Cantàbria) i a la cova de Las Caus
construïen cabanes amb branques i pells o es refugiaven en (França).
coves. • Són petites escultures en pedra, ivori o os que representen
• De la recol·lecció, la caça i la pesca. dones amb els òrgans sexuals molt desenvolupats.
Probablement, les esculpien perquè els esperits propiciessin la
• Còdols, bifaços, ganivets, puntes, agulles, arpons, hams. De
fertilitat de les dones de la tribu.
pedra i os.
PENSA. R. M. La fertilitat de les dones era fonamental per assegu
PENSA. Els va permetre il·luminar les coves, escalfar-se, cuinar els
rar la supervivència de la tribu a causa de l’elevada mortalitat.
aliments, espantar els animals salvatges i fabricar eines millors.
8 Fes-ho així
Pàg. 174
• Bifaç: tallar carn, escorxar animals, arrencar l’escorça dels
arbres, tallar branques, perforar. Punta de fletxa: caçar. Claus per estudiar
Rascadora: per netejar les pells. Burí: per gravar i elaborar
• Els éssers humans van aprendre a conrear plantes i a
eines d’os. Arpó: per pescar. Agulla: per cosir les pells.
domesticar animals, es van fer sedentaris i van aparèixer els
• Pedra: bifaç, rascadora, punta de fletxa, burí. Os o banya: primers llogarets i poblats, la propietat privada i les desigualtats
arpó, agulla. socials. També hi va haver avenços tècnics: va començar a
utilitzar-se la pedra polida, es van fabricar teixits i es va inventar
la ceràmica.
• Perquè havien de viure al costat de les terres que treballaven. Cromlec: ampli recinte circular format per l’agrupació de molts
PENSA. Una revolució és un canvi important en l’estat o govern de menhirs.
les coses. Parlem de revolució neolítica perquè el pas de nòmades PENSA. Els metalls eren escassos i molt buscats: suposaven una
a sedentaris i el cultiu d’aliments van comportar un canvi profund important riquesa. Per això era necessari que hi hagués homes,
en la manera de viure. els guerrers, per defensar el poblat de possibles atacs d’altra gent
que volguessin endur-se’ls.
Pàg. 175
Pàg. 180
14 Fes-ho així
• Es tracta d’una escena de caça en què diversos homes 18 Interpreta la fotografia.
disparen amb els seus arcs a un grup de cèrvids. • El 1992 va tenir lloc la troballa a Atapuerca del Crani 5, el
• Homes. Caçaven en grup. fòssil d’un Homo Heidelbergensis. Els arqueòlegs van
anomenar Miguelón a l’individu d’aquest crani. Es considera
• Cèrvids. Arcs.
que és el crani fòssil més bé conservat que s’ha trobat mai.
• La imatge paleolítica representa només animals de forma
En conseqüència, les característiques físiques del Homo
realista i amb volum, que s’aconsegueix amb gradacions
Heidelbergensis s’han pogut estudiar amb molta precisió.
tonals. A més, fan servir policromia. En la pintura neolítica
Els Heidelbergensis eren de constitució forta amb una
les figures són més esquemàtiques, monocromes, i
alçada que arribava a 1,80 metres i amb una capacitat
apareix la figura humana; igualment, es pinta sense volum.
cranial al voltant de 1.400 cm3. El seu cap era molt aplanat
en comparació amb l’home actual. El nas era prominent i
Pàg. 176 amb una gran obertura nasal. La mandíbula era robusta i
sense mentó. En el cas concret de Miguelón s´ha pogut
15 Interpreta el dibuix. diagnosticar una severa afecció maxilodentaria, ocasionada
• Cuidar els animals, fer farina, fer ceràmica, teixir, fer per la fractura en vida d’una peça dentària. La gravetat
coques, fer cistells, conrear el camp, decorar murs, retre d’aquesta afecció és tal que no pot descartar-se que causés
culte als seus déus. una septicèmia i fos la causa de la mort de Miguelón.
• S’elaborava a partir de fang, que es modelava amb les Claus per estudiar
mans o amb un torn i es coïa o es deixava endurir al sol.
• A Orce, Granada.
Els teixits: s’elaborava fil a partir de llana d’ovella o de
• Atapuerca és un conjunt de jaciments que la UNESCO va
fibres vegetals; després es trenaven els fils al teler fins a
declarar Patrimoni Mundial l’any 2000 i a l’agost de 2015, lloc
obtenir una tela.
de Valor Universal Excepcional, el màxim reconeixement que
16 Utilitza les TIC. pot atorgar aquest organisme. Atapuerca és l’indret on s’han
R. G. trobat els fòssils del homínids més antics d’Europa i d’una nova
espècie, l’Homo antecessor. A més, la quantitat de fòssils
prehistòrics d’Atapuerca és sorprenent. En cap altre jaciment
Pàg. 178
del món es recuperen, cada campanya, més d’un centenar de
17 Interpreta els dibuixos. fòssils humans i de fauna i flora. En resum, Atapuerca
• La 1 consisteix a colpejar el metall amb el martell, és la proporciona un testimoni privilegiat de l’origen i l’evolució, tant
més senzilla. La 2 es basa en el mateix, però el metall de l’ésser humà actual com d’altres cultures que han
s’escalfa abans de colpejar-lo perquè agafi forma més desaparegut.
fàcilment. La 3 converteix el metall en líquid i deixa que se • Paleolític: a la cornisa cantàbrica (Altamira, a Cantàbria).
solidifiqui en un motlle. Neolític: al Llevant (el Cogul, a Lleida; la Valltorta, a Castelló;
• La més primitiva és la 1 i la més avançada, la 3: requereix L'Aranya, a València; Alpera, a Albacete).
més coneixements, eines i materials. • Los Millares: s'hi han trobat enterraments col·lectius sota
• La 3, ja que en aquesta edat s’acabava de descobrir la monticles de terra (túmuls). El Argar: vivien en poblats
metal·lúrgia. fortificats.
• Són els llocs on es concentren major nombre d'animals i és
Claus per estudiar
més fàcil atrapar-los. Durant el paleolític, els nostres
• Fa uns 7.000 anys. avantpassats desconeixien l'agricultura i la ramaderia. Tampoc
• Es va desenvolupar el comerç, van aparèixer les primeres sabien com conservar els aliments. Per menjar necessitaven
ciutats, van sorgir noves ocupacions (guerrers, sacerdots, seguir als animals que constituïen la seva alimentació diària.
comerciants), es van incrementar les divisions socials. PENSA. R. M. Ens revela les seves creences sobre una possible
• La roda, la vela, l’arada, el regadiu, la construcció de canals. vida després de la mort, ens pot indicar si es tracta d'una societat
• Monuments megalítics: els elaborats amb grans pedres. Menhir: jerarquitzada o no, ens mostra objectes d'aquesta civilització com
pedra allargada clavada verticalment. Dolmen: grans pedres joies o eines i ens indica quin tipus d'aliments i begudes
verticals clavades a terra i cobertes de lloses horitzontals. consumien.
Pàg. 181 Claus per estudiar
• Les restes humanes fòssils més antigues que s'han trobat a
19 Interpreta les fotografies. Catalunya són d'un Homo erectus, l'anomenat home de Talteüll
• Al jaciment de El Argar, el cadàver era dipositat en posició (Rosselló, França), i tenen uns 450.000 anys. Al Principat, el
flexionada i, generalment, en decúbit lateral o en posició fòssil més antic és una mandíbula d'una dona preneandertal
sedent amb el cap orientat cap al sud o l'oest. L'aixovar que va viure a la zona de Banyoles fa uns 70.000 anys.
fúnebre que l'acompanyava era metàl·lic i ceràmic. • En primer lloc, va suposar el pas de l'economia depredadora
Pels homes, els objectes metàl·lics podien ser del paleolític cap a la de neolític, basada en la domesticació
alabardes, punyals llargs o espases curtes. d'animals i l'agricultura. En conseqüència, es van formar els
En el cas de les dones, punyals, punxons i diademes. primers poblats estables. En aquests poblats, les eines es
• Monuments megalítics. El dolmen d'Axeitos es troba al tornen cada cop més elaborades, i abunden les construïdes en
municipi de Ribeira, província d'A Coruña. D'època ceràmica. A més, aquelles comunitats practicaven la mineria.
neolítica, entre el 4000 i el 3600 aC., és un dels principals Durant aquest període, també es van desenvolupar
exemples de la cultura neolítica a Galícia. Està format per enterraments més complexes, com els sepulcres de fossa, i un
vuit pedres verticals que aixequen a 2 metres del terra una nou tipus d'art, les pintures llevantines, en les quals predomina
pedra horitzontal de 3,20 per 2,40 metres. Era part d'un per primera vegada la figura humana.
sepulcre de corredor més llarg, ara desaparegut. PENSA. La necessitat de beure ha obligat totes les societats a
Probablement, com altres monuments similars, va ser una viure a prop d'un corrent d'aigua. A la prehistòria, l'única manera
sepultura col·lectiva. de garantir un subministrament regular d'aigua era vivint a prop
20 Utilitza les TIC. d'un riu o llac. A més, al costat d'un riu o un llac, on hi abunda
R. M. La base de l'economia argàrica era la ramaderia, l'aigua, creixien vegetals comestibles i era més fàcil caçar els
sobretot de la cabra, l'ovella, el porc, el cavall i la vaca. També animals que s'hi acostaven a beure. Els rius constituïen també
practicaven l'agricultura de cereals i lli. Els intercanvis una font de peixos i, per tant, d'aliment.
comercials es basaven en el treball del coure i en la
necessitat de matèries primeres. Elaboraven punyals, espases Pàg. 184
i alabardes, i hi ha una important presència d'ornaments de
23 Resumeix l'essencial.
plata i or en els aixovars funeraris de més prestigi. Al final del
període es fan els primers aliatges de bronze. Neolític. Inici: descobriment de l'agricultura, fa uns
10.000 anys. Final: fabricació dels primers objectes de
metall, fa uns 7.000 anys.
Pàg. 183
Edat dels metalls. Inici: fabricació dels primers objectes de
21
metall, fa uns 7.000 anys. Final: invenció de l'escriptura.
Utilitza les TIC.
On vivien. Paleolític: a l'aire lliure a les zones càlides, en
R. M. A les Muntanyes de Prades (Tarragona) s'han descobert
cabanes o coves a les zones fredes. Neolític: en llogarets o
15 conjunts amb manifestacions rupestres prehistòriques.
poblats. Edat dels metalls: en poblats o petites ciutats.
Aquest massís muntanyenc, amb 1.201 metres sobre el nivell
del mar, es localitza a la Conca de Barberà, una comarca de De què s'alimentaven. Paleolític: de la caça, la pesca i la
Catalunya situada entre les conques dels rius Francolí i recol·lecció. Edat dels metalls: del que obtenien de
Anguera. L'art rupestre d'aquesta zona, unes pintures que l'agricultura i la ramaderia, i també de la caça i la pesca.
ens parlen del món real i simbòlic dels nostres avantpassats, Eines. Neolític: elaborades amb pedra polida (aixades per
és fruit dels desenvolupaments culturals que van tenir lloc llaurar, falçs per segar, molins per moldre el gra). Edat dels
durant la prehistòria a Catalunya i l'àrea llevantina. Dos dels metalls: elaborades amb metall (armes, eines, adornaments).
conjunts corresponen a l'estil llevantí i, la resta, a l'estil Invents o descobriments. Paleolític: domini del foc. Neolític:
esquemàtic o abstracte. Juntament amb la resta de l'art teixits, ceràmica. Edat dels metalls: roda, vela, arada.
rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica han Creences. Paleolític: culte a les forces de la natura i als
estat declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998. astres. Neolític: culte a les forces de la natura relacionades
El 2005 es va inaugurar a Montblanc el Centre d'Interpretació amb el cultiu de la terra, com la pluja, el Sol o les estrelles, i a
de l'Art Rupestre - Muntanyes de Prades. la fertilitat. Edat dels metalls: igual que al neolític; apareixen
22 Interpreta el mapa i la fotografia. els sacerdots.
• Paleolític: Talteüll (Rosselló, França), Cova de l'Arbreda Mostres d'art. Paleolític: pintures rupestres realistes
(Serinyà, Girona), Abric Romaní (Capellades, Barcelona). d'animals, escultures i gravats. Neolític: pintures rupestres
Neolític: La Draga (Banyoles, Girona), Can Tintorer (Gavà, esquemàtiques amb la figura humana i animals.
Barcelona), Cultura montserratina (Montserrat, Barcelona).
El territori
• El poblat neolític de la Draga, al marge oriental de l'estany 24 • La zona d'expansió de l'art megalític.
de Banyoles, és un hàbitat de fa 7.200 anys. Les cabanes
• R. M. Per exemple, «Jaciments prehistòrics a la península
del poblat eren rectangulars. Els murs estaven fets amb
ibèrica».
pals de roure, possiblement revestit amb una capa de fang.
La coberta estava formada per gabelles de canyissos. • R. M. Paleolítics: Altamira, Banyoles. Neolítics: Cascajos,
Cova Fosca. Edat dels metalls: El Argar, Los Millares.
• Paleolítics: nord, est i sud de la Península. Neolítics: nord, Compromesos. El llegat dels primers éssers humans
centre i est de la Península. Edat dels metalls: nord, centre 36 Les manifestacions artístiques
i sud de la Península, illes Balears.
• Es tracta d’una estructura de pedra formada per grans
El temps blocs verticals clavats a terra sobre els quals es recolzen
25 rincipi: aparició dels éssers humans. Final: invenció de
P a manera de teulada altres blocs horitzontals.
l'escriptura. • Es va utilitzar durant l’edat dels metalls com a sepultura
26 R. G. Tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls. col·lectiva.
27 A
rdipithecus, Australopithecus, Homo habilis, Homo erectus, • Els menhirs i els cromlecs.
Homo antecessor, home de Neandertal, Homo sapiens. 37 Les eines
28 • Descobriment del foc, invenció de la ceràmica, invenció de : falç del neolític. B: arpó d’os del paleolític. C: bifaç del
A
la roda. paleolític.
• Paleolític, neolític, edat dels metalls. • A: per segar els camps; se segueix utilitzant avui. B: per
• Teler: neolític. Vela i arada: edat dels metalls. pescar; avui no es fa servir. C: per escorxar, colpejar...; avui
• Paleolític. no s’utilitza.
• Paleolític. 38 La metal·lúrgia
• L'Edat antiga. • R. M. Sí. Per exemple: claus, agulles, tisores, clips...
Actualment el metall s’obté i tracta en foneries i
s’elaboren seguint processos robotitzats.
Pàg. 185
Conceptes Pàg. 186

29 • Procés evolutiu mitjançant el qual els nostres Competència de l’àmbit de les Ciències socials. Aplica una
avantpassats van anar adquirint les característiques que tècnica. Investiga a Internet sobre les glaciacions
ens diferencien dels primats.
39 • Van ser períodes de clima molt fred durant els quals el gel
• Canvi profund en les maneres de viure a causa del cultiu
va cobrir gran part d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.
d'aliments i de la domesticació dels animals.
• Cinc.
• Expressió artística arquitectònica que es basa en la
• Període interglacial.
construcció de monuments amb grans pedres.
• Mamuts, cérvols gegants, rinoceronts llanuts, tigres de
30 òmada és el que es desplaça d'un lloc a un altre
N
dents de sabre, bou mesquer, bisó estepari, ós de les
constantment, sense residència permanent; sedentari és el
cavernes ... Es tracta d’animals adaptats al fred, amb pells
que viu sempre en el mateix lloc.
gruixudes i de mida més gran que les espècies actuals.
La manera de viure • No, vivim en un període interglacial.
31 R. Ll. En el paleolític, els éssers humans vivien en tribus d’uns 40 La vegetació era molt pobra i escassa, formada per
vint a quaranta individus, formades per unes poques gramínies i altres plantes herbàcies. Només en algunes àrees
famílies. Diverses tribus compostes per persones d’un on les condicions eren menys rigoroses, com valls litorals o
mateix grup formaven un clan. Es dedicaven a la recol·lecció en zones baixes de l’interior, apareixien petits boscos. La
de fruits silvestres, a la caça i a la pesca, i es desplaçaven temperatura era molt baixa a l’hivern i una mica més elevada
d’un lloc a un altre a la recerca d’aliment. Vivien a l’aire lliure a l’estiu.
a les zones càlides o en coves o barraques en llocs freds, i
41 A l’Amèrica del Nord van ocupar tot el territori de l’actual
vestien pells d’animals.
Canadà i la part nord dels Estats Units; a l’Amèrica del Sud
32 • A causa de la necessitat de tenir cura dels cultius. es van estendre per tota la serralada dels Andes; a Europa
• A causa de la necessitat de buscar matèries primeres per van ocupar el nord i l’est i els cims dels Alps i els Pirineus; a
elaborar eines, armes i ornaments de metall. l’Àsia es van estendre per la serralada de l’Himàlaia i per
33 Paleolític: domini del foc (permet cuinar els aliments, zones de l’interior de Sibèria; a l’hemisferi sud van ocupar
defensar-se, il·luminar-se i fabricar eines). Neolític: teixits (permet tota l’Antàrtida.
vestir-se amb robes de més bona qualitat), ceràmica (permet 42 R. M. El paisatge es tornava més àrid i pobre; la vegetació
disposar de recipients). Edat dels metalls: roda (permet el arbòria retrocedia i només quedaven gramínies i arbusts de
transport per terra), vela (permet el transport per mar), arada baix port. La fauna emigrava a zones més càlides i apareixien
(facilita les tasques agrícoles). animals adaptats al gel, com l’ós de les cavernes o el
mamut. A més, descendia el nivell dels mars i es modificava
L’art
la xarxa hidrogràfica.
34 Esquerra: cavall realista, amb volum, policrom: pertany al
43 Aprenentatge cooperatiu. R. M. Algunes mesures: migrar a
paleolític. Dreta: animals i persones, monocrom, línies
zones més càlides, refugiar-se a l’interior de les coves i
esquemàtiques: pertany al neolític.
escalfar-se amb foc, utilitzar pells d’animals per vestir-se i
35 Totes dues són mostres d’un culte a la fecunditat. protegir-se...
Pàg. 187 • El tancament de la cova és necessari per recuperar
l’equilibri que va permetre conservar les pintures des del
Resol un cas pràctic. La rèplica d’Altamira paleolític.
44 Busca informació i esbrina. 47 Planteja una solució.
• La cova d’Altamira va ser descoberta el 1868 per un • R. Ll.
caçador, Modesto Cubillas, que es va trobar amb l’entrada
• R. M. Aprenentatge cooperatiu. Haurien de ser els
mentre intentava alliberar el seu gos, que estava atrapat
científics els que prenguessin la decisió, ja que són ells els
entre les esquerdes d’unes roques. Cubillas era parcer de
que poden analitzar les possibles conseqüències d’una
Marcelino Sanz de Sautuola i li devia comentar el seu
reobertura.
descobriment. Sanz de Sautuola no la va visitar fins al
1875. En aquesta data la va recórrer en la seva totalitat i Pàg. 188
va reconèixer alguns signes abstractes, com ratlles
negres repetides, a les quals no va donar cap Maneres de pensar. Anàlisi científica. Com es va expandir
importància. Quatre anys després, l’estiu del 1879, va l’ésser humà?
tornar a la cova acompanyat de la seva filla Maria, de 48 Interpreta el mapa.
9 anys. Mentre Marcelino Sanz estava a la boca de la • Àfrica.
gruta, la nena es va endinsar fins arribar a una sala lateral.
• Ardipithecus, Australopithecus, Homo habilis, Homo
Allà va veure unes pintures al sostre i va córrer a dir-li al
erectus.
seu pare. Sautuola va quedar sorprès en contemplar el
• Europa i Àsia.
grandiós conjunt de pintures d’aquells estranys animals
que cobrien la quasi totalitat de la volta. Les últimes • Amèrica.
investigacions atribueixen a les pintures d’Altamira més • Homo sapiens.
de 36.000 anys d’antiguitat. 49 Reflexiona.
• Perquè estan considerades el màxim exponent de la • A la recerca d’aliment i de condicions de vida més segures
pintura del paleolític. (menys depredadors).
• Perquè les pintures s’estaven deteriorant a causa a la • La resta dels continents romandrien verges.
massiva afluència de visitants i curiosos.
• Es creu que van passar a través de l’estret de Bering. En
• Va ser inaugurada el 17 de juliol de 2001. Està al costat de aquell temps, tots dos continents estaven units per una
l’original. estreta franja de terreny.
• La Neocueva està dins el Museu d’Altamira i reprodueix la 50 Observa, pensa i respon.
cova original. Mostra Altamira tal i com devia ser en el
• A: objecte decoratiu que representa un guerrer en un
paleolític, no com és ara, sense els ensorraments
carro de guerra tirat per dos cavalls. B: daga o espasa.
ocorreguts des d’aleshores. Consta d’un vestíbul, el Gran
C: escut.
Sostre, on hi ha les principals pintures i d’una galeria final
amb màscares i altres figures. • Metall.
• Edat dels metalls, per la composició dels objectes.
45 Llegeix el document i respon.
• Probablement era un guerrer, ja que aquest és el tema
• Comprovar l’hàbitat de la cova tal i com estava a l’època en
dels objectes de la seva tomba.
què va ser habitada per l’ésser humà prehistòric, molt més
real que la cova original; tenir accés als gairebé 200 metres
Pàg. 189
quadrats del sostre policrom, que en l’original només és
visible en un 40%, i trobar informació al museu per entendre 51 Comprensió lectora.
millor la vida de l’ésser humà en el paleolític.
• En el Paleolític.
• Explica que la Neocueva no és una mera còpia de l’original,
• Feien menys de metre i mig, eren d’ossos forts, de cames
sinó que en el seu disseny hi han intervingut una gran
musculoses i peus plans. Els seus braços eren llargs i
quantitat de científics que han tractat de reproduir
estaven encorbats, com les cames. El nas era ample, en
l’aspecte original de la cova. En aquest sentit, la Neocueva
forma de bec; la mandíbula sortint, sense barbeta; el front
aporta molta informació sobre el paleolític, és «un gran
baix, estret i inclinat; el cap era llarg i gran; i el coll, curt i
llibre obert».
gruixut.
46 Valora. Que era prima, de front alt i rostre pla.
• Sens dubte les té. No només pel cost de l’entrada, sinó • És un ésser o objecte de la natura, generalment un animal,
perquè bona part d’aquests visitants procedeixen que en la mitologia d’algunes societats es pren com a
d’altres comunitats o països i necessiten allotjar-se, emblema protector. Perquè no causessin mals a les
menjar, etc., fet que suposa beneficis econòmics per a persones i a la tribu.
Cantàbria. • Iza és la dona embarassada que troba a Ayla. Brun és el
• Podrien deteriorar-se a causa de la humitat, la il·luminació cap del clan. Mog-ur és el mag, té més de trenta anys i ja
i la respiració humana, i podrien arribar a desaparèixer. se’l considera un ancià.
• Dades sobre la seva manera de viure, la seva esperança de
vida, la seva alimentació, el seu caràcter nòmada, les eines
i les medicines que utilitzen.
52 Iniciativa personal.
El clan de l’ós de les cavernes: presenta a Ayla, personatge
principal de la sèrie, una nena Homo sapiens de 5 anys que
ha quedat òrfena després d’un terratrèmol. Ayla és
descoberta i adoptada per un grup de neandertals que es
fan dir el Clan de l’ós de les cavernes. Ayla creix amb aquest
clan i aconsegueix fer-se un forat entre ells.
La vall dels cavalls: després de ser expulsada del clan, Ayla
busca la seva gent, els Homo sapiens. Troba una cova per
refugiar-se i decideix passar-hi l’hivern, encara que al final
acabarà per instal·lar-s’hi durant tres anys. La història narra
de manera paral·lela els passos de Jondalar, un jove humà
caçador. Quan es coneixen, Ayla i Jondalar s’enamoren.
Els caçadors de mamuts: Ayla i Jondalar visiten una tribu
coneguda com els Mamutoi, o caçadors de mamuts, que
adopten Ayla. El seu amor per Jondalar es veu amenaçat per
un afer amb Ranec, un jove Mamutoi, però Ayla descobreix
que Jondalar encara l’estima i decideixen continuar la seva
relació lluny dels Mamutoi.
Les planes misterioses: Ayla i Jondalar viatgen cap a l’oest i
s’enfronten a diversos perills al llarg del trajecte.
Els refugis de pedra: presenta la vida d’Ayla i Jondalar a la
tribu dels Zelandonii, on s’uneixen en matrimoni i tenen una
filla, a la qual bategen amb el nom de Jonayla. Ayla destaca
pels seus dots de curandera i el seu interès pel món
espiritual.
La terra de les coves pintades: narra els conflictes entre Ayla
i Jondalar, que ressorgeixen a causa de les obligacions
d’Ayla, que ha de compaginar el seu paper com a mare i
com a curandera.
UNITAT 9

• El temple mesopotàmic i el temple egipci
• Mapa de Mesopotàmia
• Els hipogeus
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 361
• El desxiframent de l’escriptura cuneïforme
• La porta d’Ixtar
• El desxiframent de l’escriptura jeroglífica: la pedra de Rosetta
• DB320/TT320

Reforç i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 366
Fitxa 1. Mesopotàmia: espai i temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 366
Fitxa 2. Egipte: espai, agricultura i desert. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 367
Fitxa 3. La cultura egípcia: escriptura i ritu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 368
Fitxa 4. La societat mesopotàmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 369
Fitxa 5. La societat egípcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 370
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371
Fitxa 6. Coneguem l’arquitectura mesopotàmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371
Fitxa 7. La vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372
Fitxa 8. L’evolució tecnològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 373
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 374
Fitxa 9. Investigo les escriptures cuneïforme i jeroglífica . . . . . . . . . . . . . . . 374
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 375

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 378
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 378
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 380

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 386
9
LES CIVILITZACIONS FLUVIALS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE
TEMA 9: LES CIVILITZACIONS FLUVIALS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

• L’inici de l’escriptura • Interpretar una piràmide social • Valoració de les restes de
• Les característiques de les l’antiguitat com a fonts
• Interpretar edificis: el ziggurat d’Ur i el
civilitzacions fluvials fonamentals per
temple de Karnak
reconstruir el nostre
• L’organització política, social i • Analitzar el Codi d’Hammurabi passat
econòmica de Mesopotàmia i Egipte
• Valorar el patrimoni cultural
• La religió, la cultura i l’art en les
• Reflexionar sobre els descobriments
civilitzacions mesopotàmica i egípcia
arqueològics: la tomba de Tutankamon
• Investigar sobre la mitologia egípcia
• Aplica una tècnica: Analitzar un text històric
• Resol un cas pràctic: El trasllat del temple d’Abu Simbel
• Anàlisi científica: Qui va descobrir la tomba de Tutankamon?

• Resumeix l’essencial • Els déus egipcis: la simbologia
• Compromesos. El llegat de
Mesopotàmia i Egipte
BANC DE RECURSOS

• Reforç i suport. Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i • Avaluació de continguts. Les civilitzacions fluvials:
Egipte Mesopotàmia i Egipte: controls B i A
• Aprofundiment. Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia • Avaluació per competències. Prova 1
i Egipte • Guia de les avaluacions externes
• Autoavaluació de l’alumne Recursos digitals
Projectes d’excel·lència • Llibremèdia. Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia
• Projecte social i Egipte
cinema
9
LES CIVILITZACIONS FLUVIALS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

Per nivells
• Epígraf 1: De les ciutats als imperis

• Epígraf 2: Els mesopotàmics: on i quan van viure
• Epígraf 3: La societat mesopotàmica
• Epígraf 4: La cultura i l’art mesopotàmics
• Epígraf 5: Els antics egipcis: on i quan van viure • Reforç i suport. Les civilitzacions
• Epígraf 6: El govern i les classes dirigents fluvials: Mesopotàmia i Egipte
• Epígraf 7: La societat egípcia • Ciències socials per a la pau
Bàsic • Epígraf 8: La religió: déus i temples • Autoavaluació de l’alumne
• Epígraf 9: La vida després de la mort: les tombes • Avaluació de continguts. Control B
• Epígraf 10: L’art egipci • Avaluació per competències. Qües-
• Saber fer: Interpretar una piràmide social tions 1, 2, 3
• Descobreix: Les mòmies
• Resol un cas pràctic: El trasllat del temple d’Abu Simbel
• Activitats: 2, 4, 5, 9, 11, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 23, 24, 27, 28,
37, 38, 39

• Descobreix: L’escriptura cuneïforme
• Descobreix: L’estendard d’Ur
• Saber fer. Interpretar un edifici: el ziggurat d’Ur
• Aprofundiment. Les civilitzacions
Avançat • Descobreix. El papir de Rhind fluvials: Mesopotàmia i Egipte
• Saber fer. Interpretar un edifici: el temple de Karnak • Projectes d'aprenentatge
• Compromesos: El llegat de Mesopotàmia i Egipte cooperatiu
• Activitats: 1, 3, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 18, 19, 20, 25, 26, 29, • Racó de la lectura
30, 31, 32, 33, 34, 35, 36 • Autoavaluació de l’alumne
• Tots els epígrafs
• Saber-ne més: Les crescudes del Nil
completa
• Anàlisi científica: Qui va descobrir la tomba de
D’excel·lència
Tutankamon?
• Aprenentatge cooperatiu: Els déus egipcis: la simbologia
• Activitats: 22, 40, 41, 42, 43, 44, 45

i Aprenentatge cooperatiu Projecte social
Tractament de la informació.
Alfabetització en mitjans de Les Ciències socials en el cinema
comunicació
9
EL TEMPLE MESOPOTÀMIC I EL TEMPLE EGIPCI
Resulta molt interessant comparar la civilització protector de la ciutat. A aquest santuari s’hi accedia
egípcia i les diferents civilitzacions mesopotàmi- per una escalinata principal, que a la primera planta
ques. Tot i que durant la seva existència són coetà- s’unia a dues escales laterals que permetien l’accés
nies, és a dir, paral·leles en el temps (en el cas dels al primer nivell del temple. D’allà partia una altra
mesopotàmics, sota la successiva existència de civi- escala més estreta que travessava dos nivells més i
litzacions, imperis, regnes i ciutats estat), cada una que acabava al temple de la deessa. Els sumeris
conservarà una entitat cultural diferent, encara que anomenaven al ziggurat «casa del fonament del cel
mútuament influïda per relacions polítiques, comer- i la terra», cosa que simbolitzava la necessitat dels
cials i culturals molt més riques i freqüents del que éssers humans d’unir-se als déus celestials; per això
se suposava quan es va iniciar l’estudi d’aquestes se l’ha relacionat també amb les primitives observa-
civilitzacions. cions astronòmiques. Els ziggurats eren construcci-
ons comunes per a sumeris, assiris i babilonis. No
Així, malgrat que tenen característiques comunes
són un lloc de culte, com sí que ho seran els temples
(poder polític fort, dinasties poderoses i llargament
de la major part de les religions (egipcis, grecolla-
establertes, societat jerarquitzada, ús de la religió
tins, cristians, etc.), sinó veritables cases de déus.
com a factor de consolidació del poder polític, o
Igual que els egipcis, només els sacerdots tenen ac-
expressions de poder manifestades mitjançant
cés al temple, i està vedat per al poble. El ziggurat
immenses obres d’arquitectura), tindran, però, ca-
més famós va ser el de Babilònia, dedicat a Marduk
racterístiques molt particulars en l’expressió
de fins a set nivells d’alçada. És la torre de Babel de
d’aquest poder: una escriptura original, unes mani-
la Bíblia, un monument de dimensions tan superbes
festacions arquitectòniques diferents, una societat i que per al poble jueu només mereixia el càstig diví
una cultura molt distintes, i com a expressió d’això, de la confusió de llengües.
un art peculiar i propi.
Davant la verticalitat del temple mesopotàmic, el
L’obra de l’esquerra és el ziggurat d’Ur. La ciutat temple egipci destaca per la seva horitzontalitat. La
d’Ur és una de les més importants de Mesopotàmia. cambra sagrada també està apartada del poble, però
Està situada en l’actual Iraq. Ocupava una extensió no per un conjunt d’escales, sinó per una successió
de 60 hectàrees, i hi vivien unes 25.000 persones, de sales cada vegada més fosques: el pati obert, al
una quantitat molt elevada per a aquella època. Re- qual es podia entrar amb llibertat; la sala hipòstila,
sulta interessant saber que Abraham, patriarca de accessible per als laics en determinats moments, i el
les religions semítiques (cristianisme, judaisme i is- santuari. De la mateixa manera que les sales s’ana-
lam) procedia d’aquesta ciutat. Al voltant de l’any ven enfosquint per l’ús arquitectònic de la llum, la
2100 aC, durant la III dinastia d’Ur, la ciutat va viure successió d’espais estaven destinats a filtrar la im-
la seva època daurada, i durant el regnat d’Ur-Nam- portància del visitant i a restringir l’accés a la cambra
mu es va iniciar la construcció del ziggurat, un tem- final a les persones més destacades. Allà, només el
ple esglaonat de més de 20 metres d’alçada, al cim faraó i els principals sacerdots podien entrar a prac-
del qual hi havia el santuari del déu lunar Nanna, ticar el culte al déu més important de la ciutat.
9
MAPA DE MESOPOTÀMIA
El mapa ens representa el Creixent Fèrtil, una regió Una altra de les branques del Creixent està marcada
en forma de mitja lluna (d’aquí aquesta denomina- per la costa mediterrània, on es desenvoluparan
ció), on es produeix el sorgiment de l’agricultura i amb el pas del temps els fenicis i els jueus (és la
el desenvolupament de les primeres civilitzacions. terra promesa de la Bíblia), i on es produiran les in-
Mesopotàmia s’anomena així perquè és una civilit- vasions dels pobles de la mar, com els filisteus, an-
zació situada entre dos rius, el Tigris i l’Eufrates. La tecedents de l’actual poble palestí. És el centre a
unió de tots dos donava lloc a una vall molt fèrtil, partir del qual es difon l’alfabet i bona part de les
en què hi havia les condicions idònies per al desen- bases de la nostra cultura.
volupament de la civilització, ja que unia les possi- Els pobles que envoltaven el Creixent són molt inte-
bilitats d’una agricultura pròspera amb unes comu- ressants. A més d’Egipte, al nord hi ha els hittites,
nicacions senzilles al llarg dels rius, i on en un flagell permanent del Creixent fèrtil, poderosos
moment molt primerenc van sorgir les primeres guerrers i dels primers en introduir el ferro a la pro-
ciutats. ducció d’armes i eines; el regne hurrita de Mitanni,
La proximitat de dos mars (Mediterrani i golf Pèrsic) en el seu temps tan poderós com l’assiri, i altres po-
li donava unes possibilitats d’expansió econòmica i bles: els cassites, que arriben a conquerir Babilònia;
comercial molt importants. Per aquest motiu, Meso- les tribus guti, que van conquerir el regne accadi, i
potàmia es configura com un lloc d’encreuament de els amorreus, poble cananeu d’on era originari el
camins i de trobada entre civilitzacions, entre Orient mateix Hammurabi. Tots aquets pobles van suposar
i Occident, fet que conforma una història molt rica en un perill permanent per les civilitzacions mesopotà-
contactes i riquesa, però també en conflictes, guerres miques i van amenaçar el fràgil equilibri intern de la
i ambicions estrangeres. regió.
9
ELS HIPOGEUS
Un dels aspectes que més han cridat l’atenció de la arquitectura, escultura i pintura) és en la creació
civilització egípcia és el concepte de vida més enllà d’hipogeus. El terme és grec i significa «sota terra».
de la mort, i la seva manifestació arquitectònica, les Consten d’una entrada, una avantcambra, un passa-
tombes. Els tipus de tombes egípcies no són sinó dís (depenent de l’estructura, pot tenir una escala)
una evolució del model previ. El model més antic és que condueix a la cambra sepulcral, envoltada
la mastaba, una tomba de pou coberta per una ar- d’altres cambres menors on es dipositava l’aixovar
quitectura simple. El pas següent seria superposar funerari.
una mastaba en una altra, cosa que donaria lloc a les L’objectiu de l’hipogeu és amagar la tomba, ja que
piràmides esglaonades (el millor exemple és la pirà- després de dipositar el cos, la tomba podia quedar
mide de Djoser, a Sakkara, Memfis). Les piràmides coberta i amagada a la muntanya. Molts faraons
seran la manifestació més coneguda, considerada egipcis s’enterren en hipogeus, només a la Vall dels
des de l’antiguitat com una de les meravelles del Reis i a la Vall de les Reines en trobem més de 60, la
món. major part en aquest tipus d’estructures. Procedei-
No obstant això, on l’art egipci arriba a la seva mà- xen de l’època de l’Imperi Nou, les dinasties XVIII
xima perfecció en tots els seus aspectes (concepte, a XX.
9
PER SABER-NE MÉS
El DESXIFRAMENT DE L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME
El desxiframent dels jeroglífics egipcis per Champo- El segon moment clau va ser el desxiframent de la
llion i la pedra de Rosetta són molt coneguts. Resulta inscripció de Behistun. Aquesta inscripció es troba a
curiós que no hagi tingut el mateix interès el procés l’Iran, prop de Kermanshah, en una ruta que unia Ba-
que permet desxifrar l’escriptura cuneïforme, mal- bilònia amb Ecbàtana.
grat que té també la seva «pedra de Rosetta»: la ins-
El rei persa Darios va ordenar fer aquesta inscripció
cripció de Behistun.
l’any 515 aC i va triar el cim d’un turó, al qual més
Els primers treballs per desxifrar el cuneïforme es tard va eliminar els vessants, i el va convertir en una
deuen a Georg Friedrich Grotefend. C. W. Ceram ens mena de penya-segat de difícil accés. Allà va narrar la
explica que el punt de partida va ser el 1802, durant seva arribada al poder en tres idiomes: persa, babilo-
una reunió d’amics «on s’havia begut alguna cosa», en ni i elamita. La inscripció va ser posteriorment obli-
el curs de la qual Grotefend aposta que serà capaç de dada, fins que el 1835, Henry Rawlinson, un jove ofi-
desxifrar l’escriptura cuneïforme. L’únic que tenia cial britànic, va poder fer una còpia del text persa
eren unes males còpies procedents de Persèpolis. En
despenjant-se pel penya-segat i, fent servir els tre-
aquella època no se sabia ni tan sols la direcció en què
balls de Grotefend, va desxifrar tot el text.
calia col·locar les tauletes o la direcció de la lectura.
El 1843, amb l’ajuda d’un noi indígena, va tornar a
Grotefend les va disposar correctament i va comen-
aquest lloc i va ser capaç de copiar els altres dos tex-
çar a buscar fórmules que va pensar que es repetirien
tos, molt més inaccessibles, que van poder ser resolts
sense parar (per exemple: X, rei, fill d’Y, rei, etc.). Els
amb ajuda de la traducció del persa.
signes que correspondrien al rei es repetirien amb
certa freqüència, cosa que va trobar en diverses Altres descobriments van corroborar els treballs de
tauletes. Rawlinson, en particular la troballa a Nínive d’unes
Un cop desxifrat això, va començar a buscar quins tauletes que es creu que van servir per ensenyar els
podrien ser els reis i va tenir la sort de trobar una escribes a escriure en cuneïforme, i altres en què
successió de tres generacions en què pare i fill van s’explica la correlació amb altres idiomes (sumeri, ac-
ser reis, però l’avi no. La va trobar en Darios i Xerxes, cadi, etc.). La prova definitiva la va fer la Royal Asiatic
tots dos reis, però Histaspes, pare de Darios i avi de Society de Londres, quan va proposar per separat a
Xerxes, no ho va ser. Partint d’aquestes quatre parau- quatre experts (Rawlinson, Hincks, Oppert i Talbot)
les, va anar progressant en el coneixement del cuneï- que desxifressin unes tauletes assíries. El resultat va
forme persa, encara que el seu impuls no va ser defi- ser una traducció gairebé exacta, cosa que demostra-
nitiu. va que el cuneïforme estava desxifrat.
LA PORTA D’IXTAR
Poques obres arquitectòniques són tan famoses joles blaves i daurades amb la finalitat d’enlluernar
com la Torre de Babel i els Jardins Penjants de Ba- els que visitaven Babilònia en mig del fort sol de la
bilònia, a l’actual Iraq. Ara bé, cap d’elles ha sobre- zona.
viscut. D’aquella llegendària ciutat només ens han La decoració de la porta d’Ixtar consisteix en fileres
arribat uns quants testimonis. La porta d’Ixtar és el d’animals sagrats: el drac simbolitza el déu Marduk,
més destacat. La seva reconstrucció es pot visitar al el rei dels déus, i l’ur –un bòvid avui desaparegut– a
Museu Pergamon de Berlín, perquè la porta origi- Adad, el déu de la tempesta. Als murs de l’avinguda
nal va ser descoberta per arqueòlegs alemanys du- que conduïen fins a la porta apareixen lleons, que
rant 1902 i 1914. representen Ixtar. Al damunt de la porta, hi ha una
Aquesta fabulosa porta formava part de la llarga inscripció del rei que va ordenar la construcció: Na-
avinguda de processons de Babilònia, que donava bucodonosor II (604-562 aC), famós per l’ocupació
accés als temples principals, com el dedicat a Ixtar, de Jerusalem i l’expulsió dels jueus, descrites a
la deessa més poderosa. Va ser construïda amb ra- l’Antic Testament.
9
PER SABER-NE MÉS
EL DESXIFRAMENT DE L’ESCRIPTURA JEROGLÍFICA: LA PEDRA DE ROSETTA
Els primers testimonis de l’idioma de l’antic Egipte, ningú sabia desxifrar. Aquest text era un decret po-
escrits en jeroglífics, daten d’abans de l’any 3000 aC. lític redactat en dues llengües i tres grafies. Una
i l’últim, de l’any 394. En altres paraules, la llengua llengua misteriosa i una altra coneguda. La llengua
dels faraons es va parlar durant més de 3.000 anys. misteriosa era l’egípcia, que estava escrita en jero-
La història del català o el francès comprèn tan sols glífic, en el registre superior, i en demòtic en el re-
uns 1.200 anys. Ara bé, després de l’últim jeroglífic, gistre central. El jeroglífic era l’escriptura tradicio-
durant molts segles ningú va tornar a escriure ni a nal dels antics egipcis, la de la literatura i la religió,
llegir aquell idioma mil·lenari. La primera persona a mentre que el demòtic era un alfabet inventat a l’úl-
fer-ho de nou va ser el francès Jean-François Cham- tima etapa de la història de l’antic Egipte que s’usa-
pollion envers l’any 1822. va per als afers quotidians. Finalment, el registre
Tot va començar amb l’expedició francesa de Napo- inferior correspon a una llengua ben coneguda, el
leó a Egipte, que va posar de moda l’egiptologia. El grec antic. Cal tenir en compte que quan la pedra
1799, el capità Bouchard va fer una troballa inespe- de Rosetta va ser escrita, al voltant del 196 aC, go-
rada quan els seus soldats preparaven les fortifica- vernaven els Ptolomeus, una dinastia de faraons
cions d’un fort en un lloc anomenat Rosetta (Rashid d’origen grec.
en àrab). De seguida es va adonar de la singularitat Champollion, que podia llegir grec antic, va buscar
d’aquella pedra de granit fosc amb un gravat en tres els noms dels reis i reines anomenats en els regis-
escriptures diferents i la va confiar als savis de l’ex- tres egipcis. Quan els va trobar, va seguir compa-
pedició. La derrota de la marina francesa per part rant les tres escriptures fins que el 1822 va encaixar
de la flota anglesa va fer que fos capturat el vaixell totes les peces del trencaclosques. A partir d’alesho-
on viatjava la pedra. Aquesta és la raó per la qual la res, els misteriosos signes a les parets dels temples
pedra Rosetta s’exhibeix actualment al Museu Brità- i a les tombes egípcies es van convertir en lletres. El
nic de Londres. descobriment de Champollion va obrir la porta de la
Mentrestant, un jove Champollion, enamorat de la tres vegades mil·lenària cultura egípcia. A més a
cultura egípcia, es va proposar desxifrar el seu més, va servir per conèixer el testimoni que els an-
idioma. Per això va estudiar totes les llengües anti- tics egipcis van tenir d’altres cultures del seu temps
gues aleshores conegudes, com el grec antic. i, d’aquesta manera, contrastar els documents de
Champollion també es mantenia al dia dels avenços diverses fonts històriques de l’Antiguitat, com la Bí-
en egiptologia. El 1810, va aconseguir una còpia del blia, els poemes homèrics o els textos de les dife-
text que feia tan singular la pedra de Rosetta i que rents cultures mesopotàmiques.
DB320/TT320
Sota aquestes enigmàtiques sigles s’amaga un dels seu saqueig sistemàtic. Això va fer perdre molta in-
descobriments més importants de l’egiptologia. Es formació, però a canvi ens va permetre contemplar
tracta de la tomba d’un summe sacerdot d’Amon, les mòmies d’aquests personatges tan importants.
Pinedjem II, i les seves esposes, al segle x aC. Du-
S’hi van trobar 50 mòmies, entre elles les restes d’11
rant aquesta època es produïen molts saquejos de
tombes i, per evitar-los, abans de l’enterrament, es faraons (Amosis I -fundador de la dinastia XVIII-,
van traslladar a aquesta tomba les mòmies dels Amenofis I, Tuthmosis I, II i III, Ramsès I, II, III i IX,
principals faraons de les dinasties XVII a XXI. i altres), les restes de grans esposes reials, prince-
La tomba es compon d’un pou de 13 metres, del ses i altres, juntament amb restes de personatges
qual parteix un passadís. Va ser descoberta el 1860 desconeguts i algunes restes d’Hatsepsut. La im-
per una família local, que es va dedicar a vendre el portància d’aquests personatges és essencial per
que hi treia, i després va ser excavada amb presses, conèixer el període més brillant de la història de
sense mitjans ni metodologia, el 1881 per evitar el l’antic Egipte.
9
A LA XARXA Ricardo GÓMEZ GIL, Zigurat (2005).

La història de Namri, durant el govern d’Hammurabi, i el seu
http://www.youtube.com/watch?feature=player_ intent de recuperar el tron del seu pare.
embedded&v=200HMqkN8MI
Vídeo d’Artehistoria sobre les tombes egípcies.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_ DIVULGACIÓ
embedded&v=7zxwlHotjhg
Vídeo d’Artehistoria sobre el ziggurat d’Ur. C. W. CERAM, Déus, tombes i savis (1949).
www.egiptomania.com El gran clàssic de l’arqueologia romàntica recorre els grans
Històries, anècdotes, curiositats. descobriments d’Egipte, Mesopotàmia i Grècia, de manera
molt amena i atractiva.
http://www.kingtutone.com/tutankhamun/enter/
Visita virtual a una tomba egípcia. National Geographic ens Ana MARTOS RUBIO, Breve historia de los sumerios
proposa diverses visites virtuals i jocs interactius, summament (2012).
interessants. Té tres nivells i està en anglès. En el més senzill, Recull la història d’un dels pobles més importants de
assumeixes el paper de Howard Carter. Mesopotàmia de manera entenedora i amena.
http://man.mcu.es/exposiciones/visita_virtual/ Narcís FERNÁNDEZ RUBIO, Así vivían los egipcios

Museu Arqueològic Nacional de Madrid: visita virtual en què (2005).
podem veure els dipòsits mesopotàmics i egipcis que hi ha al Ens introdueix en la vida quotidiana dels antics egipcis.
museu. Rosa ENGUIX, El Antiguo Egipto (1988).
http://www.britishmuseum.org/explore/online_tours/ Síntesi de la història de l’Antic Egipte que inclou una
egypt.aspx interessant anàlisi de la seva economia i societat.
Museu Britànic: tres visites virtuals sobre Cleòpatra, l’època
de les piràmides i la investigació sobre el sacerdot
Nesperennub.
DOCUMENTALS
http://www.museuegipci.com/ca/
El Museu Egipci de Barcelona, que alberga més de 1.000 National Geografic, Los misterios de Egipto
peces d’art egipci, ofereix una visita virtual i un complet (2010).
programa educatiu per a escolars, des d’educació infantil fins Sèrie de quatre DVD que il·lustren diferents aspectes d’Egipte:
a batxillerat. la Vall dels Reis, Ramsès, l’esfinx, etc.
Time-Life, Civilizaciones perdidas (1995).
Documentals sobre Egipte (vol. 1) i Mesopotàmia (vol. 6).
LLIBRES Canal de Historia, Hatshepsup, la gran reina de
Egipto (2010).
Christian JACQ, Ramsès. La batalla de Kadesh (1996). Apassionant documental sobre una de les reines més
Christian Jacq és un famós egiptòleg que escriu novel·la misterioses de l’Antic Egipte.
històrica. En les seves obres barreja ficció i realitat, cosa que
l’ha consagrat com el gran autor d’aquest gènere. Té més de
40 publicacions, entre les quals destaquen les de Ramsès II, la
seva gran especialitat. CINEMA
Nicholas GUILD, El asirio (1955).
Sinuhé, l’egipci, dirigida per Michael Curtiz
Es tracta d’una novel·la històrica molt ben documentada i de
(1945).
fàcil lectura.
Basada en el llibre de Mika Waltari.
Mika WALTARI, Sinuhè l’egipci (1945).
Cleopatra, dirigida per Joseph L. Mankiewicz
Les peripècies de Sinuhè, un metge egipci que viu durant el
(1963).
regnat d’Amenofis IV, i el seu viatge pel món conegut: Egipte,
Superproducció que ens explica la vida de Cleòpatra i les
Babilònia, els hittites, etc. El gran clàssic de la literatura
seves relacions amb Juli Cèsar i Marc Antoni.
històrica d’aquest període.
Terra de faraons, dirigida per Howard Hawks (1955).
Pauline GEDGE, La dama del Nil (1977).
Intrigues i passions a la cort del faraó Kheops, que vol
Aquesta obra explica la vida d’una de les dones més
construir-se una tomba que superi en mida i esplendor totes
prodigioses de l’antic Egipte: la reina Hatshepsut.
les anteriors.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
9

Nom: Curs: Data:
Mesopotàmia: espai i temps

1 Analitza el mapa de Mesopotàmia i fes l’activitat que es planteja.
L’antiga Mesopotàmia s’estenia pel territori d’aquests països actuals:
2 Completa aquesta línia del temps escrivint les etapes de la història de Mesopotàmia.
9

Nom: Curs: Data:
Egipte: espai, agricultura i desert

1 Completa aquest mapa situant-hi els noms següents: Alt Egipte, Baix Egipte, mar Mediterrani, mar Roig, desert de Líbia,
desert aràbic, riu Nil, Karnak, Luxor i Gizeh.
2 Completa el text següent amb aquestes paraules: agricultura, fèrtil, inundacions, aigua, civilització, Nil, escassetat, nord,
latitud, sec.
L’espai ocupat per Egipte és una franja envoltada de deserts. La seva situació
al d’Àfrica i la seva li confereixen un clima
amb una important d’aigua, precisament en els mesos més càlids. Si no fos per la presència del
i els seus desbordaments, seria impensable qualsevol tipus d’
Des de
l’antiguitat, els egipcis es van preocupar per controlar el riu i les seves , i així aprofitar l’aigua. La
vegetació natural està clarament determinada pels condicionants climàtics, però el control de l’
ha permès el desenvolupament d’una agricultura molt rica, així com l’assentament d’una mil·lenària.
9

Nom: Curs: Data:
La cultura egípcia: escriptura i ritu

1 Llegeix el text següent i respon les preguntes.
Llengua y escriptura
L’egipci pertany a la família de llengües afroasiàtiques. Des de la seva aparició,
cap al 3150 aC, l’escriptura egípcia presenta els principis teòrics que perduraran
a través del temps, fins a la seva desaparició al segle iv dC. El 1822 es va dur a
terme la primera lectura dels jeroglífics, prenent com a suport la «pedra de Ro-
setta», en la qual es relaciona un mateix text en escriptura jeroglífica, demòtica i
grega. L’egipci jeroglífic es podia escriure indistintament de dreta a esquerra
i viceversa, horitzontalment o verticalment. Els signes que representen els ani-
mals, sempre de perfil, indiquen el sentit de l’escriptura.
• Com es llegeix el sistema jeroglífic? Com sabien la direcció en què havien de llegir?
• Com s’ha aconseguit desxifrar l’escriptura jeroglífica?
• L’escriptura jeroglífica acompanyava les pintures i els relleus. Quins temes creus que es devien escriure en els sarcòfags i
en els enterraments?
2 Identifica les formes d’enterrament.
És una És una És un
Les seves característiques Les seves característiques Les seves característiques

9
Nom: Curs: Data:
La societat mesopotàmica
1 Completa la piràmide social de Mesopotàmia col·locant els següents grups on correspongui i a continuació respon les
preguntes al teu quadern.
Artesans i pagesos – Funcionaris – Rei i nobles – Sacerdots – Esclaus.
• Quins eren els grups socials dominants? Pinta’ls del mateix color.
• Quins grups es trobaven en pitjor situació? Distingeix-los amb un altre color. Eren tots lliures?
• Quin paper tenien les dones en aquesta societat?
2 Completa la taula següent marcant amb una X el grup social que correspongui.
Rei i Artesans i
Sacerdots Funcionaris Esclaus
nobles pagesos
Tenien terres, riqueses i tallers artesans
Dominaven l’escriptura i els comptes
Vivien als temples
Llogaven les terres del rei o del temple
Tenien tots els drets
Col·laboraven al govern
S’encarregaven dels rituals
Controlaven la qualitat dels productes
Pagaven part de la collita
9

regnes cristians
Nom: Curs: Data:
La societat egípcia
1 Amb l’ajuda del teu llibre, en els epígrafs «El govern i les classes dirigents» i «La societat egípcia», situa per ordre
d’importància els diferents grups de l’administració i la societat egípcia.
Nobles - Escribes - Sacerdots - Artesans - Soldats - Esclaus - Pagesos - Comerciants.
FARAÓ
SOLDATS
2 Repassa l’epígraf 7 del llibre de text «La societat egípcia» i completa la taula següent.
Jerarquia de la societat egípcia
Grup social Funció i característiques
Privilegiats
Resta de la
població
3 Amb l’ajuda de la fitxa 4, fes una taula en què comparis les societats d’Egipte i de Mesopotàmia.
Quins aspectes comuns hi ha entre les dues? Quines són les diferències fonamentals entre elles?
9
Més competent
Nom: Curs: Data:
Coneguem l’arquitectura mesopotàmica

1 Observa el dibuix i, amb l’ajuda de l’epígraf 4, «La cultura i l’art mesopotàmics», respon les preguntes al teu quadren.
• Quins elements arquitectònics es distingeixen en aquests jardins?

• Quin detall et crida més l’atenció?
• Quina idea sobre la ciutat de Babilònia et transmet l’existència d’aquests jardins?
2 Observa l’apartat «Saber fer. Interpretar un edifici: el ziggurat d’Ur» i respon al teu quadern les preguntes següents:
• Per a què servien els ziggurats?
• Quin altre edifici important hi havia a les ciutats mesopotàmiques?
• De què estaven fets aquests edificis?
• Hi vivia algú en un ziggurat?
• Qui creus que devia tenir accés lliure als ziggurats?
3 Assenyala la raó per la qual creus que les ciutats de Mesopotàmia estaven emmurallades.
Després, justifica la resposta al teu quadern.
Per defensar-se dels enemics.
Per demostrar la seva força econòmica i militar.
Per defensar les riqueses que s’acumulaven dins la ciutat.
9
Més competent
Nom: Curs: Data:
La vida quotidiana
1 Llegeix aquests textos i resol les activitats.
«Pa d’espelta (blat), sopa, peix, un colomí, un guat- Reflex de la taula de la classe benestant, els ali-
lla, dos ronyons, costella i cuixa de bou, figues al ments procedien dels camps regats pel Nil, horts o
forn, baies, dolços de mel, formatge i vi». Aquests jardins privats.
són els components d’un menú complet les restes La dieta bàsica del poble estava formada per pa,
del qual van ser trobades sobre plats rústics de cervesa, ceba i lleguminoses (faves i llenties).
fang, en una tomba reial de la II dinastia.
La dieta bàsica dels sumeris consistia en ordi, blat, medi rural, perquè es feia malbé amb facilitat. La
mill, cigrons, llenties, mongetes, cebes, all, porros, carn de vaca era també popular entre els que po-
cogombres, créixens, mostassa i enciams. En una dien pagar-la. No obstant això, segurament era
època tardana es va incorporar un aliment de luxe, dura i corretjosa, perquè no se sacrificava el besti-
les tòfones. ar boví fins que ja no servia per treballar. El be,
És probable que mengessin molt pa d’ordi amb probablement era més comú. Es coneixen 200 pa-
cebes i llegums, encara que també consumien en raules en sumeri per descriure les ovelles. Se sol
abundància peix del Tigris i de l’Eufrates. Amb esmentar el greix de la cua de l’ovella, que es con-
menys freqüència menjaven porc, cogombres, xai tinua fent servir per cuinar actualment al Pròxim
i cabrit. A les ciutats es menjava més carn que al Orient.
• Assenyala les paraules i/o conceptes que no entenguis. Busca’n el significat.

• Menjaven de la mateixa manera totes les classes socials de l’antic Egipte? Fes una llista dels aliments i relaciona’ls amb la
classe social que se’ls menjava.
• Què consumien a Mesopotàmia? Fes una llista i compara-la amb la d’Egipte.
• Era habitual col·locar aliments en els enterraments egipcis? Per què?
• En el text s’esmenten dues begudes que es continuen prenent, el vi i la cervesa. Quines persones accedien a cadascuna
d’aquestes begudes?
2 Llegeix aquest text i fes les activitats.
La peça principal eren els faldellins i faldilles ajusta- ment en el trànsit cap al judici del difunt. Els mate-
des a la cintura, en el cas dels homes, i en el cas de rials amb què fabricaven els seus vestits eren el lli i
les dones vestits llargs amb o sense mànigues i esla llana.
cots assenyalats. Després, les modes i la classe soci- Sobre les teles es feien estampats i els enriquien in-
al marcaven les diferències, des dels vestits de gala corporant elements metàl·lics i pedres semiprecio-
de les classes benestants a la pràctica nuesa dels ses. La qualitat dels teixits era símbol de distinció,
pagesos i treballadors. sobretot el lli.
Vestir-se bé era considerat una norma i actitud de
respecte de determinats grups socials, fonamental-
• Assenyala els materials dels quals obtenien els teixits els antics egipcis. Esbrina la seva procedència.
• Com consideres que es deuen haver conegut actualment els teixits i formes dels vestits dels antics egipcis?
• Per què devia ser tan important vestir-se bé per a la mort? Com es vestien els homes? I les dones?
9
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
L’evolució tecnològica
1 Compara aquestes dues imatges que representen un poblat neolític mesopotàmic (esquerra) i un poblat egipci (dreta), i
completa la taula ajudant-te amb el llibre de text
Imatge de l’esquerra Imatge de la dreta
Període
Arquitectura
Vestits
Agricultura
Ramaderia
Artesania
Comerç
Mitjans de transport
2 Observa aquestes dues imatges i respon les preguntes.
• De quins materials estan fets?

• Quina tecnologia creus que es va fer servir per fabricar aquestes peces?
• Per a què van servir? Què et suggereix sobre l’època de cada objecte?
9
Investigo les escriptures cuneïforme i jeroglífica

Nom: Curs: Data:
En el teu llibre de text has descobert com es representava l’escriptura cuneïforme; ara podràs aprendre més coses sobre la
seva tècnica d’elaboració, saber per a què s’utilitzava i quina importància té aquesta escriptura com a part del nostre patrimoni.
L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME
Símbol Pictograma Significat
Estrella
El cel
Parcel·la de terra
La Terra
Silueta humana
L’home
QÚESTIONS
1 Com era l’escriptura al començament de la història? Representava idees completes o sons?
2 Com va anar evolucionant l’escriptura? Es va fer més complexa o els signes es van anar simplificant?
3 Per què se l’anomenava cuneïforme? Quines eines es feien servir per escriure?
4 Et sembla un sistema fàcil d’aprendre? Per què?
L’ESCRIPTURA JEROGLÍFICA
Ara investiga una altra forma d’escriptura antiga: l’escriptura jeroglífica egípcia.
QÚESTIONS
1 Fes un treball sobre l’escriptura jeroglífica egípcia similar al que has fet
amb la cuneïforme seguint aquests enllaços.
• http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/5_aps/esplap09.htm
En aquest enllaç podràs veure com s’escriu el teu nom en jeroglífic.
• https://sites.google.com/site/ushebtisegipcios/escritura-jeroglifica.
Aquí trobaràs molta informació sobre l’escriptura jeroglífica.
• http://www.jeroglificos.net/. Aquí et pots descarregar un diccionari
de jeroglífics egipcis (en format PDF), i un programa gratuït sobre
l’escriptura jeroglífica.
• http://mundofaraonico.es/. En aquesta pàgina web, a més de moltes
dades interessants, tens un enllaç sobre els jeroglífics.
9 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Les característiques de les civilitzacions fluvials són: 7 La capital de l’Imperi Antic…

a. Fort poder polític, societat jerarquitzada i grans a. Estava al Baix Egipte i era Memfis.
obres arquitectòniques. b. Estava a l’Alt Egipte i era Tebes.
b. Es basen en una economia de caçadors c. Estava a l’Alt Egipte i era Karnak.
recol·lectors.
c. El poder resideix en el poble, que participa en les 8 Els escribes eren importants perquè només ells…
decisions del rei.
a. Podien parlar amb els déus i tenir accés al
santuari del temple.
2 Mesopotàmia es divideix en dues parts:
b. Sabien llegir i escriure, i portar els comptes
a. L’Alt Nil i el Baix Egipte. dels magatzems del faraó.
b. Sumer i Acad. c. Governaven les províncies d’Egipte i posseïen
c. Alta Mesopotàmia (Assíria) i Baixa Mesopotàmia les terres fèrtils.
(Caldea) habitada per sumeris i accadis.
9 Els egipcis eren politeistes, que significa…
3 Els grups socials privilegiats a Mesopotàmia van ser… a. Que parlaven diversos idiomes: egipci, copte
a. El rei, els escribes, els soldats i els artesans. i arameu.
b. El rei, els nobles, els sacerdots i els escribes. b. Que creien en molts déus. El seu déu principal era
c. El rei, els nobles, els artesans i els pagesos rics. el Sol, anomenat Ra, Amon o Aton.
c. Tenien diverses professions: eren guerrers,
4 Els edificis més representatius de Mesopotàmia van pagesos i escribes.
ser…
10 Els temples es divideixen en diverses parts, que són…
a. Les muralles, els temples i els hipogeus.
b. Les piràmides, el ziggurat i les mastabes. a. Entrada, passadís d’accés, cambra funerària
i aixovar.
c. Els temples, el ziggurat i el palau.
b. Avinguda d’esfinxs, pilons, pati, sala hipòstila
i santuari.
5 L’escriptura mesopotàmica va ser…
c. Palissada, pati, ziggurat i santuari.
a. Escriptura jeroglífica.
b. Escriptura alfabètica.
c. Escriptura cuneïforme.
6 Els faraons egipcis…

a. Eren democràtics, permetien al poble participar
en les decisions importants.
b. Concentraven a les seves mans tots els poders,
posseïen les terres i manaven l’exèrcit.
c. Els sacerdots i els escribes tenien el poder, i el
faraó depenia d’ells per a tot.
1. a, 2. c, 3. b, 4. c, 5. c, 6. b, 7. a, 8. b, 9. b, 10. b.
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
1 Defineix els conceptes següents: (1 p.)

• Civilització fluvial:
• Ziggurat:
• Sarcòfag:
• Faraó:
• Hipogeu:
2 Col·loca sobre aquesta línia del temps els cinc períodes de la història de Mesopotàmia. (1 p.)
3 Completa la piràmide social de Mesopotàmia, indicant quins grups eren privilegiats i quins no. (1,5 p.)
4 Explica com era la religió mesopotàmica i quins eren els seus principals déus. (1 p.)

5 Explica per què el Nil era tan important per als egipcis i quines són les crescudes d’aquest riu. (1 p.)
CONTROL B
6 Identifica aquestes dues formes d’escriptura i assenyala quina és mesopotàmica i quina egípcia; digues com s’anomena
cada escriptura i esmenta’n les característiques. (1 p.)
A B
A. És escriptura , procedeix de i les seves característiques

són
B. És escriptura , procedeix de i les seves característiques

son
7 Explica com s’organitzava la societat egípcia i en quins grups socials es dividia. (1,5 p.)

8 Assenyala quina d’aquestes afirmacions és vertadera (V) o falsa (F). (1 p.)

V F
a) La majoria de la població egípcia estava sotmesa a les decisions del faraó i els privilegiats.
b) Els esclaus tenien drets i podien treballar on volien.
c) Els pagesos treballaven les seves terres durant la crescuda del Nil, la resta del temps descansaven.
d) Els comerciants portaven a Egipte fusta, perfum, metall i tenien monedes d’or i plata.
e) Les dones egípcies podien tenir propietats, administrar béns i fins i tot divorciar-se.
f ) Cap dona podia ser faraó a Egipte.
9 Identifica aquestes tres formes d’enterrament egípcies. (1 p.)
Nom: Curs: Data:
• Civilització:
• Politeisme:
• Sargon:
• Sala hipòstila:
• Menes:
2 Indica les etapes en què es divideix la història de Mesopotàmia i les seves dates aproximades. (1,5 p.)
3 Completa la piràmide social de Mesopotàmia,

indicant quins grups eren privilegiats
i quins no. (1,5 p.)
4 Completa aquesta taula sobre els edificis més característics de les cultures mesopotàmiques, assenyalant la funció que
tenien i les seves principals característiques. (1,5 p.)
Edifici Funció Característiques
CONTROL A
5 Explica les característiques de l’escultura mesopotàmica a partir d’aquestes dues imatges. (1 p.)
6 Explica les principals característiques de l’Estat i de la societat egípcia. (1 p.)
7 Llegeix el text i respon les preguntes. (1,5 p.)
Osiris va ser un gran rei. El seu regnat va ser molt un joc: tots haurien de ficar-se al cofre i s’emportaria
beneficiós per als seus súbdits: Osiris els va ensenyar el premi aquell que l’omplís completament. Ningú va
a conrear la terra, a preparar el vi, a extreure els me- donar la mesura perfecta, excepte Osiris, però, quan
talls del sòl i a elaborar objectes útils amb ells. També aquest estava ficat dins el cofre, els conjurats van
va fer néixer les arts. [...] Osiris es va casar amb la caure sobre ell, van tancar la tapa, la van clavar i van
seva germana Isis. [...] Però Osiris tenia un germà llançar el cofre al riu Nil. [...] Isis va començar a bus-
molt envejós, Seth. Un dia, Seth va fer fabricar un car desesperadament el cos del seu espòs. Però el
cofre sumptuosament decorat, de la mida exacta del cos d’Osiris s’havia dividit en moltes parts i li va cos-
cos d’Osiris. Després va celebrar un banquet, al qual tar molt temps trobar tots els trossos. Finalment els
va convidar el seu germà i setanta-dos convidats, va trobar, va poder unir-los i Osiris va ressuscitar de
que eren, en realitat, els seus còmplices. En el mola mort. Osiris llavors va decidir que tornaria a ser
ment en què estaven més alegres, Seth va proposar rei, però no dels vius, sinó del regne dels morts.
a) Explica com era la religió egípcia.
b) Quins déus apareixen en el text? Quins altres déus coneixes?

c) Quina relació té el text amb la creença en el més enllà dels egipcis?

8 Assenyala les parts d’un temple egipci. (1 p.)
Activitats
Control B Control A
Datar l’edat antiga i conèixer algunes característiques de la vida

humana en aquest període. 2 2
Descriure i analitzar els trets bàsics de l’organització social,

econòmica i política de les primeres societats urbanes i les seves
1, 3, 4, 5, 7, 8, 9 1, 3, 4, 5, 6, 7
aportacions culturals i artístiques.
Reconèixer la importància del descobriment de l’escriptura.

6
Identificar les principals característiques de la religió egípcia.

1 1, 7, 8
Control B
1 • Civilització fluvial: és el nom que reben les primeres grans 5 El riu Nil era fonamental per a la vida de la població, que es
civilitzacions (Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i la Xina), perquè concentrava a les seves ribes. Les seves aigües eren una via
van sorgir al costat de grans rius, com el Tigris i l’Èufrates, de comunicació, proveïen d’aliment a les persones i regaven
en el cas de Mesopotàmia, o el Nil, en el cas d’Egipte. els camps. Cada any, les pluges torrencials caigudes al curs
• Ziggurat: grans torres esglaonades que construïen els alt del riu provocaven una espectacular pujada del seu
pobles mesopotàmics per utilitzar-les com a llocs de culte, cabal. Entre juny i setembre el riu es desbordava i inundava
observatoris astronòmics i centres d’endevinació. les ribes. Quan les aigües es retiraven, deixaven sobre la riba
un llim negre que fertilitzava el sòl. Aleshores, els pagesos
• Sarcòfag: caixa en què els egipcis guardaven les mòmies aprofitaven per sembrar en els terrenys que havien cobert
i que solia tenir forma humana. les aigües.
• Faraó: rei d’Egipte. Tenien un poder absolut i eren
6 L’escriptura B és cuneïforme i és pròpia de Mesopotàmia.
considerats déus.
Aquesta escriptura utilitzava signes en forma de tascó i es
• Hipogeu: tomba subterrània excavada a l’interior d’una feia amb una canya de jonc que s’usava per fer incisions
muntanya. sobre taules d’argila humida. L’escriptura A és jeroglífica,
2 Període sumeri, entre el 3000 aC i el 2300 aC. – Imperi accadi, característica d’Egipte, i empra símbols i dibuixos per
entre el 2300 aC i el 1800 aC. – Imperi babilònic, entre el 1800 representar idees i objectes.
aC i el 1356 aC. – Imperi assiri, entre el 1356 aC i el 612 aC. – 7 La majoria de la població egípcia estava sotmesa al faraó, als
Imperi neobabilònic, entre el 612 aC i el 539 aC. nobles i als sacerdots, que eren els grups privilegiats. La
3 Els grups privilegiats de la societat mesopotàmica eren el rei resta de la societat estava formada per pagesos, que eren la
i els nobles, els sacerdots i els escribes. Els no privilegiats eren immensa majoria, comerciants, artesans, servents i esclaus.
els pagesos, els artesans i els esclaus. Les dones egípcies gaudien d’alguns drets que no tenien
altres dones a l’antiguitat. Per exemple, podien tenir
4 Els pobles mesopotàmics eren politeistes, ja que creien en propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.
l’existència de diferents déus, com Anu, déu del cel; Ishtar,
deessa de la guerra, l’amor i la fecunditat, i Enlil, déu dels 8 a) Vertadera. b) Falsa. c) Falsa. d) Falsa. e) Vertadera. f ) Falsa.
vents. Els déus eren immortals, però es representaven com a 9 La de l’esquerra és una mastaba; la del centre, una piràmide,
persones, es comportaven com a tals i es manifestaven i la de la dreta, un hipogeu.
a través dels fenòmens de la natura, com la pluja, el Sol o el
vent.
Control A
1 • Civilització: gran àrea de cultures de la Terra. Les persones 5 Els pobles mesopotàmics solien fer escultures de diferents
que en formen part tenen uns trets d’identitat comuns, mides i relleus. En aquest cas tenim a la dreta una escultura
com la llengua, la religió, la mentalitat o la tècnica. d’un rei que apareix dret, en posició frontal, sense moviment
• Politeisme: creença en diversos déus. i amb grans ulls (Assurnasirpal II). A l’esquerra, un relleu fet
sobre pedra que ens narra esdeveniments importants de la
• Sargon: rei fundador de l’Imperi accadi, cap al 2300 aC.
vida d’un rei (estela de Naram-Sin).
• Sala hipòstila: sala coberta i plena de columnes que forma
part del temple egipci. 6 Egipte estava governat per un faraó que tenia poder absolut i
que era considerat com un déu. Per governar se servia de
• Menes: faraó egipci que segons la llegenda va unificar l’Alt
funcionaris, nobles, sacerdots, escribes i l’exèrcit, que
i el Baix Egipte cap a l’any 3100 aC.
protegia les fronteres del país. Per sota d’aquests grups
2 Període sumeri, entre el 3000 aC i el 2300 aC. - Imperi accadi, privilegiats quedava la immensa majoria de la població,
entre el 2300 aC i el 1800 aC. - Imperi babilònic, entre el 1800 integrada majoritàriament per pagesos, però hi havia també
aC i el 1356 aC. - Imperi assiri, entre el 1356 aC i el 612 aC. - artesans, comerciants i esclaus.
Imperi neobabilònic, entre el 612 aC i el 539 aC.
7 a) Els egipcis eren politeistes, ja que creien en molts déus.
3 Els grups privilegiats de la societat mesopotàmica eren el rei Pensaven que els ritus religiosos eren necessaris per
i els nobles, els sacerdots i els escribes. Els no privilegiats mantenir l’equilibri de l’univers. Per això era necessari que
eren els pagesos, els artesans i els esclaus. cada déu tingués el seu propi temple, en el qual pogués
4 Temple: seu del govern dels tribunals de justícia i de les guardar la seva estàtua i celebrar el seu culte religiós.
escoles. Posseïa les terres i tallers de la ciutat. b) Osiris, Isis i Seth. Per exemple, Horus, déu del cel; Anubis,
que en el més enllà porta les persones davant Osiris, o Ra,
Ziggurats: torres esglaonades que complien diverses
déu del Sol.
funcions: lloc de culte, observatori astronòmic o centre
d’endevinacions. c) R. Ll.
Palau: residència del rei. L’entrada solia tenir una porta 8 Les parts d’un temple egipci són aquestes: avinguda de les
formada per murs decorats ricament. esfinxs; els obeliscs, que estan situats abans del mur
d’entrada (piló); el pati, envoltat de columnes, la sala
hipòstila, coberta i plena de columnes i, finalment, el
santuari, on hi havia l’estàtua del déu.
de competències
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències socials us ha demanat que aprofundiu en la història de l’antic Egipte fent un treball de recerca
sobre Ramsès II, un dels seus faraons més coneguts, i l’època en què va viure. Per poder dur a terme aquesta tasca us ha
suggerit que repasseu el que heu estudiat en el vostre llibre i que investigueu a Internet però, per començar, us ha
proporcionat un document sobre Ramsès amb algunes dades importants
1 Llegeix aquest text, que et permetrà situar Ramsès II en el temps, i respon les preguntes. (3 p.)
Ramsès II ha estat, sens dubte, el faraó més conegut Tot i que es va proclamar vencedor, va ser derrotat
de la història de l’antic Egipte. Va néixer al voltant i només la diplomàcia i les lluites internes hittites
de l’any 1300 aC. Fill de Seti I, de qui va ser nome- van permetre que mantingués l’equilibri estratègic
nat regent amb només 14 anys, va arribar al tron el en aquesta zona. Un cop ho va aconseguir, va dur a
1279 aC, quan tenia uns 20 anys. Va ser molt longeu, terme diverses campanyes a Núbia i Líbia, fet que
va regnar durant 66 anys i dos mesos. va permetre que ampliés els límits de l’imperi fins a
Els primers anys de la seva vida va ser un rei guer- territoris abans no controlats.
rer, i va lluitar contra els pirates sards que amenaça- Durant el seu regnat es van construir molts dels
ven Egipte. Després de capturar-los, els va reclutar monuments més importants de l’antic Egipte, i es
per al seu exèrcit i els va convertir en les seves for- van acabar o ampliar els temples de Karnak, Tebes i
ces d’elit. Posteriorment, va formar un gran exèrcit Abidos; la construcció del seu temple funerari (Ra-
amb el qual va iniciar una sèrie de campanyes a Sí- messeum) a la Vall dels Reis, o la construcció dels
ria contra els hittites. En la segona d’aquestes cam- temples d’Abu Simbel, que es dedica a ell mateix i a
panyes es produeix la batalla de Kades (1274), que la seva família. Després de la seva mort va rebre
coneixem en detall per diverses fonts, una de les sepultura a la Vall dels Reis, i la seva mòmia va ser
quals és el poema de Pentaur, compost pel propi portada segles més tard a la tomba DB320, on es va
Ramsès II. descobrir al segle xix.
a) En quina etapa de l’antic Egipte va viure Ramsès II: Imperi Antic, Imperi Mitjà o Imperi Nou?
b) Quan va néixer? Quan va arribar al tron? Quin any va morir?
c) Contra quins pobles va lluitar Ramsès II? En quines regions?
d) Quins aspectes es destaquen en el text d’ell com a faraó?
2 Localitza en els mapes de Mesopotàmia i Egipte els següents conceptes que apareixen en el text. (2 p.)
a) Desert de Síria i hittites. Són al nord, al sud, a l’est o a l’oest de Mesopotàmia?

b) Karnak, Tebes, Vall dels Reis, Abu Simbel. Són al Baix Egipte o a l’Alt Egipte?

PROVA
PRUEBA1
3 Ja saps a quina etapa de la història d’Egipte va viure Ramsès II, però amb quina etapa de la història de Mesopotàmia
coincideix? Quins grans imperis hi havia en aquells anys? (1 p.)
4 Aquestes tres imatges coincideixen amb tres aspectes importants de la vida de Ramsès II. Analitza-les i respon les
preguntes. (4 p.)
Estàtua de Ramsès II Relleu de Ramsès II a la batalla Mòmia de Ramsès II.

al temple d’Abu Simbel. de Kades.
a) Quins són aquests tres aspectes?
b) Quina imatge pretenia donar Ramsès II a través de l’escultura i el relleu?
c) Quines característiques tenia l’escultura a l’antic Egipte? Quines d’aquestes característiques observes en les imatges de
l’esquerra i del centre?
d) A què correspon la imatge de la dreta? Explica el que sàpigues sobre el procés de momificació i de les creences dels
egipcis sobre la vida després de la mort. Com era la religió egípcia?
Competències que
s’avaluen

Competència comunicativa humana en aquest període. 1, 3, 4
Identificar les principals característiques de la religió egípcia.
Competència artística Descriure alguns exemples arquitectònics d’Egipte i de

2
i cultural Mesopotàmia.
Competència d’aprendre Identificar les principals característiques de la religió egípcia.

1, 2, 3, 4
a aprendre
1 a) Imperi Nou. transmeten rigidesa i estan idealitzades. Estan fetes per

ser vistes de cara. El material predominant és la pedra.
b) Va néixer cap a l’any 1300. Va arribar al tron l’any 1279. Va
morir cap a l’any 1314. També fan relleus i petites estatuetes de fang que
c) Va lluitar contra els pirates sards, contra els hittites a Síria, representen escenes quotidianes, com el treball dels
i va combatre també a Líbia i Núbia. escribes o dels artesans.
d) En el text es destaca la seva faceta de conqueridor i L’escultura mostra al faraó de manera rígida, estàtic i
guerrer, també de constructor d’obres artístiques, fins i tot idealitzat. Està feta per ser vista de cara i el material és
la seva faceta literària, com la composició del poema de la pedra.
Pentaur. d) La imatge de la dreta és la mòmia de Ramsès II, que es va
2 a) El desert de Síria està a l’oest de Mesopotàmia i els trobar a la Vall dels Reis. Els egipcis pensaven que era
hittites es localitzen al nord-oest de Mesopotàmia. necessari conservar el cos per poder gaudir de la vida més
enllà de la mort. Per això donaven molta importància al
b) Tots són a l’Alt Egipte.
procés de momificació. Els embalsamadors extreien del
3 Coincideix amb l’Imperi babilònic, que es desenvolupa entre cos els òrgans interns, excepte el cor, després deixaven
els anys 1800 aC i 1356 aC, i l’Imperi assiri, entre els anys assecar el cos, l’omplien i l’embolcallaven amb benes de lli.
1356 aC i 612 aC.
A continuació, es col·locava una màscara funerària sobre
4 a) La construcció d’obres artístiques, la batalla de Kades el cap i, finalment, es dipositava en un sarcòfag, que solia
contra els hittites (1274) i la seva mort, quan va ser tenir forma humana, i s’enterrava.
momificat per preparar-lo per la seva vida d’ultratomba. Els egipcis eren politeistes, ja que creien en molts déus.
b) R. M. Pretén transmetre una imatge de poder i Pensaven que els ritus religiosos eren necessaris per
magnificència, i també la imatge d’un faraó guerrer. mantenir l’equilibri de l’univers. Per això, calia que cada
c) L’escultura es feia en pedra i amb freqüència tenien déu tingués el seu propi temple, en el qual pogués
dimensions colossals. Les figures són estàtiques, guardar la seva estàtua i celebrar el seu culte religiós.
de l’alumne
Pàg. 191 secessionistes o per rebutjar les amenaces d’altres pobles

sobre les fronteres. Va conquerir Egipte els anys 666-663 aC;
Interpreta la imatge però el va perdre el 655. El 640 va derrotar els seus
• Al nord, a l’altiplà de Gizeh. tradicionals enemics d’Elam i va arrasar la seva capital,
• La de Kheops. Susa. Nabucodonosor II: rei de Babilònia (605-562 aC). Era fill
de Nabopolassar, un general caldeu que després de la mort
• Eren la tomba del faraó.
d’Assurbanipal es va proclamar sobirà d’Elam,
• En la seva construcció hi participava molta gent. A la de Kheops Mesopotàmia, Síria i Palestina i va fundar l’Imperi
es calcula que hi van treballar unes 50.000 persones i es van neobabilònic, que va venir a ocupar l’espai del declinant
utilitzar prop de 2 milions de blocs de pedra. Imperi assiri. Nabucodonosor va assegurar el domini
• Les piràmides de Gizeh, els jardins de Babilònia, el temple d’aquests territoris derrotant els egipcis a la batalla de
d’Àrtemis a Efes, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el mausoleu Karkemish (605 aC), encara en vida del seu pare. Mort
d’Halicarnàs, el colós de Rodes i el far d’Alexandria. Nabopolassar aquell mateix any, Nabucodonosor el va
Com ho sabem? succeir i es va consagrar a la tasca de consolidar l’imperi
• Només els reis, els faraons. que havia heretat, combatent incessantment contra els seus
enemics, especialment a la zona siriopalestina. Va conquerir
• Perquè els saquejadors de tombes no aconseguissin trobar la
Jerusalem i va manar destruir la ciutat i el temple.
cambra funerària.
Pàg. 195
Pàg. 192
4 Interpreta el mapa i la línia del temps.
Descobreix. L’escriptura cuneïforme
• Assíria està en el curs alt dels rius Tigris i Eufrates i Caldea
1 Utilitza les TIC.
en el seu curs baix.
R. M. En els ideogrames xinesos les idees són representades de
• Tigris: Dur Sharrukin (Khorsabad), Nínive, Assur, Eshnunna,
manera gràfica mitjançant icones i símbols, no amb paraules.
Kish, Nippur, Lagash. Eufrates: Mari, Babilònia, Uruk, Larsa,
L’escriptura egípcia és un tipus d’escriptura que fa servir
Ur, Èridu.
caràcters ideogràfics combinant-los amb caràcters fonètics que
representen un o diversos sons. L’escriptura fenícia, per la seva • Amb Assurbanipal, cap al 669-627 aC.
banda, era de tipus consonàntic: cada lletra tenia una • Els sumeris.
representació, però no s’utilitzaven vocals. • L’etapa sumèria 700 anys, l’Imperi accadi 500, l’Imperi
babilònic 444, l’Imperi assiri 744 i l’Imperi neobabilònic 73.
• Va sorgir en el IV mil·lenni i va durar fins al segle vi aC.
• «Entre rius».
• La Xina, l’Índia, Mesopotàmia, Egipte.
• Era una regió clau per al comerç entre Àsia Menor, el mar
• La Xina: Huang He (Groc) i Iang-Tsé (Blau). L’Índia: Indus.
Mediterrani i Síria.
Mesopotàmia: Tigris i Eufrates. Egipte: Nil.
• Assíria al nord i Caldea al sud.
• Tròpic de Càncer. És una zona càlida.
• Etapa sumèria, Imperi accadi, Imperi babilònic, Imperi assiri,
Claus per estudiar
Imperi neobabilònic.
• La invenció de l’escriptura.
PENSA. Turquia, Síria, Iraq, Iran, Líban, Israel, Jordània, Egipte,
• Un poder polític fort, una societat molt jerarquitzada i la Aràbia Saudita, Kuwait.
construcció de grans obres.
• Perquè totes es van desenvolupar al voltant de grans rius.
Pàg. 196
• Són persones que treballen a l’administració de l’Estat. Van
sorgir per administrar les propietats dels primers reis. 5 Fes-ho així
PENSA. R. M. Els rius són fonamentals per al desenvolupament • En cinc: reis i nobles, sacerdots, funcionaris, artesans i
d’una agricultura capaç d’alimentar grans poblacions. pagesos, i esclaus.
• Els esclaus i els artesans i pagesos, la pitjor; els reis, els
Pàg. 194 nobles i els sacerdots, la millor.
Claus per estudiar
• Assurnasirpal II: va regnar entre el 884 i el 859 aC. Va ser el • Estava dividida en dos grups: els privilegiats (rei, aristocràcia,
tercer rei de l’Imperi neoassiri. És conegut per les seves sacerdots, escribes) i els no privilegiats, que podien ser lliures
conquestes militars i la consolidació de l’Imperi assiri. El va (pagesos, artesans) o esclaus.
succeir el seu fill Salmanassar III. Assurbanipal: rei d’Assíria • Privilegiats: rei, aristocràcia, sacerdots, funcionaris. No
entre 669-627 aC. Va ser un rei conqueridor, que va portar privilegiats: lliures (pagesos, artesans) i esclaus.
l’Imperi assiri a la seva màxima expansió, fet que l’obliga a PENSA. No, perquè la lectura i l’escriptura s’han universalitzat i la
sostenir guerres contínues per reprimir revoltes majoria de la població sap llegir i escriure.
Pàg. 197 • L’Imperi Nou.
• Abu Simbel, Edfu, Luxor, Vall de les Reines, Vall dels Reis,
Karnak, Tebes, Coptos, Tell el-Amarna, Hermòpolis,
• D’aquesta manera se simbolitza la seva importància, Heracleòpolis, Sakkara, Memfis, Heliòpolis, Tanis, Gizeh,
el seu poder. Sais.
• Nus, en senyal de submissió i que s’han convertit en • Temples: Abu Simbel, Edfu, Karnak, Luxor. Tombes: Vall de
esclaus. les Reines, Vall dels Reis, Tell el-Amarna, Sakkara, Memfis,
• En efecte, representa les diferents classes socials Gizeh.
sumèries. Apareixen el rei, els dignataris i els sacerdots, els • Memfis.
pagesos i artesans, els guerrers i els presoners de guerra,
• Tebes.
que són els esclaus.
• Durant l’Imperi Nou.
7 Educació cívica
• Abans de Crist.
R. M. Sí, n’existeixen. Moltes societats musulmanes, en
especial les integristes, encara supediten la dona a l’home. Claus per estudiar
Suposa una discriminació absurda i injusta i un atemptat • Al nord-est d’Àfrica.
contra els drets humans. • Les terres negres eren les fèrtils planes de les riberes del Nil;
les terres vermelles eren el desert que es localitzava més enllà
de les terres negres.
Pàg. 199
• Uns 3.000 anys, entre el 3100 i el 30 aC
8 Fes-ho així • Imperi Antic, Imperi Mitjà, Imperi Nou.
• Era una gran estructura que sobresortia en la plana i • R. M. Antic: s’estableixen les bases de l’Estat i la societat
estava en estat de complet abandonament. d’Egipte. Mitjà: es produeix una gran expansió cap a l’exterior.
• Feta en tova recoberta de maó, consta d’una gran Nou: època d’esplendor.
escalinata principal que condueix al cim d’una estructura • La invasió de pobles estrangers. Els últims, els romans.
piramidal originàriament dividida en set terrasses, de les
PENSA. R. M. Sí, perquè la civilització egípcia no hauria estat
quals només se n’han conservat tres. Té grans portes i, a la
possible sense l’efecte fertilitzador del Nil i les seves crescudes
part superior, un santuari dedicat al déu lunar Nanna.
anuals, que convertien la franja de terres que rega en un terreny
• Perquè vivien en un territori pla, sense muntanyes. El molt apte per a l’agricultura. R. Ll.
ziggurat era l’estructura que estava més alta i, per tant,
més a prop del cel, la casa dels déus.
Pàg. 202
Claus per estudiar
• La creença en diversos déus. 10 Utilitza les TIC.
• Construïen amb maó i tova. Van inventar l’arc i la volta. Tots dos • Hatsepsut va ser una reina i faraona de la dinastia XVIII,
es basen en el mateix principi, són estructures amb forma de que va governar entre 1490-1468 aC, al període hel·lenístic.
semicircumferència que permeten descarregar el pes dels murs. Cleòpatra va ser reina de la dinastia ptolemaica, a l’Imperi
• El temple era la seu del govern, dels tribunals de justícia i de les Nou, i va governar entre el 69 i el 30 aC.
escoles. Prop del temple es construïen els ziggurats, enormes • Hatsepsut va dedicar la major part del seu regnat a edificar
torres esglaonades que complien diverses funcions: i restaurar temples i va ser una governant pacífica.
observatori astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació. Cleòpatra va ser l’última reina del període hel·lenístic, amb
• L’escultura mesopotàmica està formada per estàtues i relleus. ella es va produir la conquesta romana i es va acabar
Les estàtues, generalment petites però també de mida natural, l’Imperi Nou.
representen reis, déus o alts funcionaris, dempeus o asseguts, Claus per estudiar
en posició frontal. Els relleus, generalment sobre pedra, • El faraó era un rei amb poder absolut. Una dinastia és la
representen esdeveniments importants de la vida política o successió de reis d’una mateixa família.
religiosa de Mesopotàmia.
• Dictava les lleis, governava el país, posseïa gran part de les
PENSA. R. M. La majoria dels pobles de l’antiguitat eren terres, controlava el comerç i manava sobre l’exèrcit.
politeistes: egipcis, grecs, romans, etc.
• Els membres de la família del faraó i altres famílies a les quals
aquest havia recompensat amb extenses terres i grans
Pàg. 201 riqueses.
• Els nobles governaven les províncies en què es dividia Egipte:
9 Interpreta el mapa i la línia del temps.
feien complir les ordres del faraó i recaptaven els impostos. Els
• Nord, mar Mediterrani; sud, desert del Sàhara; est, mar sacerdots dirigien els ritus religiosos i administraven els
Roig; oest, desert de Líbia. temples. Els escribes redactaven els documents oficials i
• Al voltant del Nil. portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies
• El Baix Egipte és la zona del delta i la desembocadura del que entraven i sortien dels magatzems de palau. L’exèrcit
Nil; l’Alt Egipte és el curs alt del Nil, al sud del Baix Egipte. protegia les fronteres d’Egipte.
• Perquè només ells, els sacerdots i alguns nobles sabien llegir i • A partir de l’estudi de les restes, de documents de l’època,
escriure. de pintures i d’altres temples similars.
PENSA. Sí, perquè el seu poder era absolut i la seva paraula era la
llei.
Pàg. 208

11 Interpreta la imatge. • Mitjançant la momificació.
• Amb lligadura reial (nemes) adornada amb una figura d’un • Mastaba: forma de prisma amb parets inclinades i cambra
voltor i una altra d’una serp, gaiata de pastor, barba funerària subterrània. Piràmide: forma piramidal amb cambra
postissa i fuet. funerària al seu interior. Hipogeu: tomba subterrània excavada
• Voltor: símbol de l’Alt Egipte. Serp: símbol del Baix Egipte. a l’interior d’una muntanya que conté la cambra funerària.
Nemes: símbol del poder reial, atorgat pels déus. Gaiata: PENSA. Per recordar al difunt com havia estat la seva vida.
símbol de l’autoritat i la protecció sobre el poble. Barba:
símbol de la divinitat. Fuet: símbol del poder per castigar
Pàg. 209
els enemics.
12 Educació cívica. 14 Utilitza les TIC.
Perquè ens permet conèixer detalls sobre l’administració Existien diverses tècniques de momificació. Les seves
d’Egipte i la vida quotidiana. diferències radiquen en la composició dels olis i ungüents
utilitzats, així com el farciment usat en el cadàver, per al qual
s’empraven flors, fulles i palla, o benes impregnades en
Pàg. 204
resines. En les primeres dinasties els cossos eren embenats
Claus per estudiar amb lli i dipositats en sarcòfags de pedra o fusta. Existeixen
• A l’agricultura. documents que situen els inicis de la momificació a la
dinastia IV, i es diu que durant l’Imperi Mitjà es van començar
• Solien ser presoners de guerra.
a remoure les vísceres dels difunts. S’utilitzava el natró, una
PENSA. Perquè podien tenir, administrar i heretar propietats,
barreja de sals de sodi (carbonat sòdic, bicarbonat sòdic,
comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se, cosa que no era
sulfat sòdic i clorur sòdic) existents de forma natural a Egipte,
habitual en altres societats de l’època.
com a assecant natural.
Pàg. 206 15 Interpreta la imatge.
• Es tracta d’un recipient amb aspecte antropomorf que
Claus per estudiar
reprodueix externament els trets físics del difunt amb els
• Que creien en l’existència de diversos déus, com Ra, Horus o
braços creuats sobre el pit i una profusa decoració basada
Amon.
en imatges de déus.
• Creien que els ritus religiosos eren necessaris per mantenir
• Per invocar la protecció dels déus per al difunt.
l’equilibri de l’univers. Per exemple, pensaven que la successió
16 Expressió oral.
de les estacions o la crescuda anual del Nil depenien d’aquests
ritus. Per això, era imprescindible que cada déu tingués un • Informació sobre els seus coneixements mèdics de
temple en el qual pogués guardar la seva estàtua i celebrar el l’època, els materials que utilitzaven, els vestits i les teles,
culte religiós. les seves creences, els seus costums funeraris, la seva
orfebreria, la seva alimentació, etc.
PENSA. Un ritu és un costum o cerimònia que sempre es repeteix
de la mateixa manera i un conjunt de regles establertes per al
culte i cerimònies religioses. Ritus catòlics, per exemple, són la Pàg. 210
celebració de la missa o el baptisme. Ritus de l’Islam són el dejuni
durant el mes del ramadà o l’oració cinc vegades al dia. 17 Interpreta les imatges.
• La utilització de la pedra com a material, les dimensions
Pàg. 207 colossals, la vista de cara, el caràcter estàtic i rígid, la
13 Fes-ho així idealització.
• Les parts del temple són: avinguda de les esfinxs, pilons, • Per mostrar com és aquesta vida i perquè al difunt no li falti
pati, sala hipòstila, santuari i obeliscos. en l’altra vida allò del que gaudia en aquesta.
• El santuari.
• La construcció en pedra, l’absència d’arcs i cúpules Pàg. 211
(edificis de llinda), la utilització de columnes, les
dimensions colossals.
• Nefertiti va ser una gran reina de la dinastia XVIII d’Egipte,
• Informa que els pilons i les grans columnes estaven pintats
esposa del faraó Akhenaton.
amb imatges de gran colorit i de l’existència de
dependències annexes, probablement per a ús dels • Va viure entre el 1370 i el 1330 aC.
sacerdots que tenien cura del temple. • Un segon rostre interior, amb trets una mica diferents.
Claus per estudiar R. G. D’esquerra
20 a dreta: període sumeri, Imperi accadi,
• Religiós: que eren obres relacionades amb el culte als morts o Imperi babilònic, Imperi assiri, Imperi neobabilònic.
els ritus de pas. Polític: que transmetien un missatge polític, el R. G. D’esquerra
21 a dreta: Imperi Antic, Imperi Mitjà, Imperi
poder del representat, normalment el faraó. Nou, dominació estrangera.
• Escultura: la utilització de la pedra com a material, les • Ramsès II: Imperi Nou. Kheops: Imperi Antic. Mentuhotep II:
dimensions colossals, la vista de cara, el caràcter estàtic i rígid, Imperi Mitjà. Akhenaton: Imperi Nou. Micerí: Imperi Antic.
la idealització, la realització de petites estatuetes de temes
El territori
quotidians. Pintura: colors vius, figures hieràtiques i sense
Xina, Índia, Mesopotàmia, Egipte. R. G. Xina:
22 Huang He (Groc)
moviment que no tenen perspectiva i es representen sense
i Iang-Tsé (Blau). Índia: Indus. Mesopotàmia: Tigris i Eufrates.
sentit de profunditat; els personatges segueixen el principi
Egipte: Nil.
jeràrquic: els més importants són més grans i se situen davant
dels altres. És
23 una zona àrida situada entre rius que fertilitzen el terreny.
Egipte també és àrid i el Nil fertilitza les terres.
• A l’interior de les tombes i en temples i palaus.
24 R. G.
• Informaven de com havia estat la vida del difunt.
Conceptes
PENSA. R. M. És així, perquè les proporcions colossals de moltes
escultures feien necessari un estudi d’enginyeria per construir-les Ziggurat:
25 enorme torre esglaonada que complia diverses
i col·locar-les en la seva posició final. funcions, observatori astronòmic, lloc de culte o centre
d’endevinació. Escriba: funcionari egipci que redactava els
documents oficials i portava els comptes dels impostos
Pàg. 212 reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels
19
Resumeix l’essencial magatzems de palau. Obelisc: construcció de pedra que
representava el camí que unia la terra amb el cel.
Mesopotàmia Egipte
Territori Es va desenvolupar en el territori situat entre els rius Es va desenvolupar al nord-est d’Àfrica, al costat del
Tigris i Eufrates. riu Nil.
Dividida en dues regions: Assíria i Caldea. Dividit en Alt Egipte i Baix Egipte.
Etapes de Període sumeri, Imperi accadi, Imperi babilònic, Imperi Imperi Antic, Mitjà i Nou.
la seva història assiri, Imperi neobabilònic.
Organització política Període sumeri: ciutats independents. Altres etapes: El faraó concentrava tots els poders.
imperi. Rei al capdavant, compleix també la funció de
sacerdot.
Grups socials Privilegiats (rei, aristocràcia, sacerdots, escribes) i no Els nobles, sacerdots, escribes i exèrcit eren els grups
privilegiats, que podien ser lliures (pagesos, artesans) o privilegiats i s’encarregaven de la administració de l’Estat.
esclaus. Els no privilegiats eren els pagesos, comerciants, artesans,
servents i esclaus.
Religió i creences Politeistes (Anu, Ishtar, Enlil, etc.). Creien que els Politeistes (Ra, Amon, Isis, Osiris, Horus ...).
déus es manifestaven a través dels fenòmens de la Creien que els ritus religiosos eren necessaris per man-
natura (la pluja, el vent...), dels somnis o de l’ende- tenir l’equilibri de l’univers. Creien en la vida després
vinació. Se’ls representava com a persones i tenien de la mort i es preparaven per viure en el més enllà.
passions humanes. No obstant això, eren immor- Pensaven que era imprescindible conservar els cossos
tals. No creien en la vida després de la mort. per a aquesta segona vida. Per això, van desenvolupar la
momificació, un mètode per evitar que els cadàvers es
descomponguessin: els assecaven i els embolicaven en
benes.
Art Arquitectura: grans constructors en maó i tova, Arquitectura: temples i palaus de pedra, de llinda i de
utilitzaven l’arc i la volta: temples, ziggurats, palaus. dimensions colossals.
Els edificis s’aixecaven sobre plataformes o terras- Escultura: estàtues de pedra, fetes per ser vistes de cara,
ses i tenien murs gruixuts que es revestien amb de dimensions colossals, estàtiques, transmeten rigide-
maons de colors. sa i estan idealitzades. Pintura: utilitzaven colors vius,
Escultura: estàtues de reis, déus i alts funcionaris i les figures són hieràtiques i sense moviment, no tenen
relleus que narren esdeveniments de la vida políti- perspectiva i es representen sense sentit de profunditat,
ca o religiosa. els personatges segueixen el principi jeràrquic: els més
importants són més grans i se situen davant dels altres.
Piràmide: tomba faraònica. Dinastia: reis pertanyents a • Dos mites diferents. Un afirma que al principi, enmig de les
una mateixa família. tenebres, només existia un oceà infinit que es deia Nun.
26 • Els sumeris van ser els primers que van desenvolupar una D’aquesta oceà va emergir Amon-Ra, el déu del Sol, sense
civilització fluvial a Mesopotàmia i els accadis van ser pare ni mare. Amon-Ra va escopir Shu, déu de l’aire, i
seus successors. Tefnut, deessa de la humitat. Junts van engendrar Geb, el
• Les terres vermelles són les del desert, i les negres, les déu de la terra, i Nut, la deessa del cel. Geb i Nut són
que es troben a les ribes del Nil i són fertilitzades per les l’origen dels altres déus egipcis i de l’univers. Un cop
seves crescudes anuals. l’univers està al seu lloc, han de néixer els homes, que
després seran faraons. El déu amb forma de moltó, Khnum,
• Una mastaba és un enterrament trapezoïdal que amaga
és el creador de l’home: va modelar el seu cos i la seva
una cambra funerària subterrània, i un hipogeu és una
ànima en el seu torn de terrisser i els va donar el ka,
tomba subterrània excavada a l’interior d’una muntanya.
l’energia vital.
27 Un poder polític fort, concentrat en un rei, que dictava les L’altre mite afirma que al principi només existia l’oceà. Ra,
lleis, dirigia l’exèrcit i tenia funcions religioses. El monarca el Sol, va sorgir d’un ou (una flor, en algunes versions) que
comptava amb un cos de funcionaris per administrar els va aparèixer sobre la superfície de l’aigua. Ra va donar a
seus dominis. Una societat molt jerarquitzada, amb una llum quatre nens, els déus Shu i Geb, i les deesses Tefnet i
minoria de privilegiats, propietaris de la major part de les Nut. Shu i Tefnet van donar origen a l’atmosfera. Tots dos
terres, les riqueses i els càrrecs principals públics, i una es van servir de Geb, que es va convertir en la Terra i van
majoria sotmesa. La construcció de grans obres: palaus, elevar Nut, que es va convertir en el cel. Ra regia totes les
temples, tombes i canals, edificats pels reis i els grans coses. Geb i Nut van tenir dos fills, Seth i Osiris, i dues
sacerdots per demostrar el seu poder. filles, Isis i Neftis. Osiris va succeir Ra com a rei de la Terra,
Totes
28 dues eren monumentals i utilitzaven la pedra. La ajudat per Isis, la seva esposa i germana. Seth, però,
mesopotàmica usava l’arc i la volta, però l’egípcia era de odiava el seu germà i el va matar. Aleshores, Isis va
llinda. embalsamar el cos del seu espòs amb l’ajuda del déu
Anubis, que es va convertir així en el déu de
l’embalsamament. Els poderosos encanteris d’Isis van
Pàg. 213
ressuscitar Osiris, que va arribar a ser rei del món inferior,
La forma de govern la terra dels morts. Horus, fill d’Osiris i Isis, va derrotar
29 • Sí, era el faraó. posteriorment Seth en una gran batalla i es va erigir en el
rei de la Terra.
• Sí, posseïa terres i cobrava impostos
• Sí, dirigia l’exèrcit.
• Sí, era considerat un déu i la població egípcia creia que Pàg. 214
tenia poders especials. Competència social. Aplica una tècnica. Analitzar un text històric
La societat 36 Situa el text.
R. G. De
30 dalt a baix: faraó; nobles, sacerdots i caps de • Cap a l’any 1800 aC.
l’exèrcit; escribes i soldats; pagesos, comerciants, artesans i • El rei Hammurabi, per establir les lleis que havien de regir
servents; esclaus. sota el seu govern.
R. G. De
31 dalt a baix: rei i nobles; sacerdots; funcionaris; 37 Analitza el text.
artesans i pagesos; esclaus.
• L’exèrcit, l’economia, el matrimoni, les relacions filials, la
La cultura i l’art medicina, l’arquitectura, l’esclavitud ... Tots els aspectes de
32 Sala hipòstila: C. Piló: A. Pati: B. Santuari: D. la vida social i econòmica.
• Les lleis 42, 53, 55, 195, 218, 229, 230, 231.
Compromesos. El llegat de Mesopotàmia i Egipte
38 Valora el text
I nterpreta
33 la imatge. Tècniques arquitectòniques i grans
obres • R. Ll.
• Son piràmides. • Sí, encara que s’evidencien diferències entre homes i
dones i entre homes lliures i esclaus.
• Un projecte colossal, immens, que requereix un gran
esforç i és molt costós, perquè les piràmides només van
ser possibles gràcies a un gran esforç humà i econòmic. Pàg. 215
• Per a tot tipus d’edificis.
Resol un cas pràctic. El trasllat del temple d’Abu Simbel
34 L’escriptura
39 Analitza el problema
• És un sistema d’escriptura en què les paraules es
• Ramsès II.
representen amb figures o símbols.
• Al segle xiii aC.
• Per exemple, la ideogràfica xinesa o l’alfabètica fenícia.
• a) En una zona baixa, al costat del riu Nil. b) Propera a
35 La mitologia
l’emplaçament original, però 65 m més elevat.
• Per explicar-se el món.
• Entre el 1964 i el 1968, perquè s’anava a construir una Pàg. 217
presa i hagués quedat submergit.
Aprenentatge cooperatiu. Els déus egipcis: la simbologia
• Desmuntant el temple peça a peça.
45 Isis: dona amb un tron al cap, un ceptre papiriforme en una
• Va deixar algunes construccions submergides.
mà i l’Ankh, símbol de la vida, a l’altra. Ra: home amb cap
40 Opina de falcó sobre el qual porta el disc solar, amb el ceptre uas
• R. Ll. (vara recta coronada amb el cap d’un animal fabulós) a la
• R. Ll. mà dreta, com a símbol del poder. Osiris: home momificat,
• Podria haver-se construït la presa en un altre lloc. amb la pell verda i els atributs de la reialesa: una corona
Atef (formada per la corona blanca de l’Alt Egipte i la
vermella del Baix Egipte), la gaiata (que simbolitza el
• Tenen de comú una col·lecció de mòmies i una acurada
pasturatge) i el fuet (que és símbol de fertilitat). Thot: home
selecció d’art egipci. En tots dos casos, els museus es van
amb cap d’ibis, el ceptre uas en una mà i l’Ankh a l’altra.
fundar a causa de l’afició que sentien per l’art Bonaventura
Seth: home amb cara de bèstia de musell corbat, orelles
Ubach i Jordi Clos, respectivament. Bonaventura Ubach
rectangulars i cua aixecada, amb el ceptre uas i l’Ankh.
(1879-1960) va compilar una col·lecció de material
Horus: home amb cap de falcó, la doble corona de Egipte, el
arqueològic que s’exposa al Museu de Montserrat i Jordi
ceptre uas i l’Ankh. Anubis: home amb cap de cànid, gos o
Clos (1950) va impulsar el Museu Egipci de Barcelona. El
xacal, amb el ceptre uas i l’Ankh.
Museu de Montserrat també posseeix una col·lecció de
46 l mite explica una història tràgica que neix de la rivalitat
E
materials arqueològics de Mesopotàmia i l’antiga Pèrsia.
entre dos germans, Osiris i Seth. Osiris havia transmès als
• Del Museu de Montserrat: un cap reial, d’època saïta,
homes els coneixements sobre els quals es fonamentava la
dinastia XXVI? (664-525 aC.). Del Museu Egipci de
civilització egípcia i era el déu de la fertilitat, mentre que
Barcelona: el conjunt de vasos canopis, de la dinastia XXVI
Seth regnava a les terres ermes del desert i les muntanyes.
(664-525 aC.).
Corroït per l’enveja, Seth va decidir maquinar un parany
contra el seu germà i el va convèncer perquè s’introduís en
Pàg. 216 un sarcòfag. Quan Osiris ho va fer, Seth el va tancar i el va
llançar al Nil. Isis, l’esposa d’Osiris, va aconseguir rescatar el
Formes de pensar. Anàlisi científica. Què es va trobar a la taüt, però Seth es va tornar a apoderar del cadàver i el va
tomba de Tutankamon? esquarterar en catorze trossos que va repartir per tot el
42 • Un faraó que va viure i va governar en l’Imperi Nou. país. Isis va aconseguir recuperar-los i sobre el cos del seu
• En mastabes, piràmides i hipogeus. marit va concebre un fill, Horus, que finalment va venjar el
• Perquè gaudissin de comoditats i riqueses en la seva vida seu pare derrotant Seth.
després de la mort. 47 Utilitza les TIC.
43 • Està formada per diverses estances de difícil accés R. G.
comunicades entre si.
• La cambra sepulcral, perquè contenia les restes del faraó.
• Estava allunyada de l’entrada per evitar que fos espoliada
pels saquejadors de tombes.
• Recordar al mort la seva vida anterior.
• Sí, pels símbols de la màscara: la barba faraònica, la serp,
el voltor i el nemes.
• Podríem conèixer detalls sobre el seu dia a dia: mobiliari
que utilitzaven, joies, etc.
44 • Vol dir que no havia estat profanada pels saquejadors de
tombes.
• Per enriquir-se amb els tresors que s’hi enterraven.
• Va ser transcendental, ja que es tracta de la primera
tomba trobada intacta. Va permetre conèixer de primera
mà com eren enterrats els faraons.
UNITAT 10

• Mapa de les guerres mèdiques
• L’acròpolis d’Atenes
• L’imperi d’Alexandre el Gran
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 402
• Costums espartans
• El jurat grec
• Paraules d’origen grec

Reforç i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 406
Fitxa 1. L’espai i el temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 406
Fitxa 2. Les etapes de l’antiga Grècia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 407
Fitxa 3. Societat, economia i creences gregues ritu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 408
Fitxa 4. Les ciutats i l’art grecs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 409
Fitxa 5. Història i societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 410
Fitxa 6. L’art grec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 411
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412
Fitxa 7. Comentari de textos històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412
Fitxa 8. El llegat de Grècia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 413
Fitxa 9. Els grecs i les primeres civilitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 414
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 415
Fitxa 10. Els ordres arquitectònics grecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 415
Fitxa 11. Els déus grecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 416
Fitxa 12. Alexandre el Gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 418
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 419

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 422
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 422
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 424

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 430
10
LA CIVILITZACIÓ GREGA
TEMA 10: LA CIVILITZACIÓ GREGA

• El territori i la història de • Comprendre un mite. • Curiositat per conèixer les
l’antiga Grècia. formes de vida d’altres
• Classificar escultures i ceràmiques gregues.
• L’hel·lenisme. èpoques.
• Analitzar una moneda.
• Com vivien els grecs: societat, • Valoració de les restes de la
• Debatre el patrimoni cultural.
economia, creences. civilització grega com a fonts
• Analitzar hipòtesis. fonamentals per reconstruir el
• La manera de viure, la cultura i
l’art dels grecs. • Representar un fragment d’una tragèdia nostre passat i que, per tant,
grega. cal conservar.
• Aplica una tècnica: Sintetitzar informació en un quadre cronològic.
Classificar ceràmiques gregues.
• Resol un cas pràctic: Per què les escultures del Partenó són a
Londres?
• Anàlisi científica: Van existir Troia i la guerra de Troia?

• Resumeix l’essencial. • La representació d’una
• Compromesos. El llegat dels tragèdia grega: Èdip rei.
grecs.
BANC DE RECURSOS

• Reforç i suport. La civilització grega • Avaluació de continguts. La civilització grega:
• Aprofundiment. La civilització grega controls B i A
• Autoavaluació de l’alumne • Avaluació per competències. Prova 1

Projectes d’excel·lència
• Projectes d'aprenentatge cooperatiu. 1r ESO • Llibremèdia. La civilització grega

• Tractament de la informació. Les Ciències socials • La premsa a l’aula
en el cinema
10
LA CIVILITZACIÓ GREGA
Per nivells

• Epígraf 1: Els antics grecs: on i quan van viure
• Epígraf 2: L’època arcaica
• Epígraf 3: L’època clàssica: Atenes i Esparta • Reforç i suport.
• Epígraf 4: L’època clàssica: un període de guerres La civilització grega
• Epígraf 5: L’època hel·lenística • Ciències socials per
a la pau
• Epígraf 6: La societat i l’economia gregues
Bàsic • Epígraf 8: L’arquitectura grega: el temple
• Avaluació de continguts.
• Saber-ne més: El llenguatge dels ordres arquitectònics grecs
Control B
• Epígraf 9: L’urbanisme grec
• Avaluació per
• Epígraf 10: L’escultura grega competències. Qüestions1,
• Epígraf 11: La filosofia, la ciència i la literatura gregues 2, 3, 4, 7
• Anàlisi científica: Van existir Troia i la guerra de Troia?
• Activitats: 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 14, 16, 21, 22, 23, 25, 27, 28, 29, 30, 42, 43
• Descobreix: L’origen de la civilització grega
• Epígraf 7: Les creences gregues
• Descobreix: La vida quotidiana en la Grècia antiga
• Saber fer: Comprendre un mite: Orfeu i Eurídice • Aprofundiment.
La civilització grega
• Saber fer: Classificar escultures gregues
Avançat • Descobreix: El teatre grec
cooperatiu.
• Compromesos: El llegat dels grecs
• Resol un cas pràctic: Per què les escultures del Partenó són a
Londres?
• Aprenentatge cooperatiu: La representació d’una tragèdia grega:
Control A
Èdip rei
• Avaluació per
• Activitats: 2, 8, 12,13, 18, 19, 20, 24, 26, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39,
competències.
40, 41, 44, 45
Prova completa
• Saber fer: Obtenir informació d’una moneda
D'excel·lència
• Aplica una tècnica: Sintetitzar informació en un quadre cronològic
• Activitats: 10, 15, 17, 36, 37

Alfabetització en mitjans cinema
de comunicació
10
MAPA DE LES GUERRES MÈDIQUES
El mapa mostra el desenvolupament de les guerres

que van enfrontar perses i grecs el segle v aC.
L’any 1500 aC, els medes i els perses, dos pobles pro-
cedents del centre d’Àsia i del nord del mar Caspi, es
van assentar en el territori de l’actual Iran. A la zona
nord-oest, els medes van fundar el regne de Mèdia. Al
sud, en una regió a la qual els grecs anomenarien pos-
teriorment Persis (Pèrsia), es van establir els perses.
A mitjan segle vi aC, un noble persa de la família dels
aquemènides anomenat Cir el Gran (550-530 aC) va
aconseguir unir el seu poble, sotmetre els medes i
conquerir Mesopotàmia. Així va fundar l’Imperi persa
aquemènida. A Cir el Gran el va succeir el seu fill
Cambises (530-521 aC), que va continuar l’expansió
territorial i va conquerir Egipte. L’època de més es-
plendor de l’Imperi persa va arribar amb Darios I
(521-486 aC). Va ser durant el seu regnat quan van co-
mençar les guerres mèdiques.
Les ciutats gregues de la costa d’Àsia Menor, conegu-
des com a ciutats jònies, eren vassalles del regne de
Lídia, que s’estenia per gran part d’Anatòlia. Quan Cir
el Gran va derrotar Cressus, rei de Lídia, el 546 aC,
aquestes ciutats jònies van quedar sota el domini de La Segona Guerra Mèdica va ser iniciada pel fill de
Pèrsia. Però la nova situació perjudicava els interessos Darios I, Xerxes (486-465 aC) el 480 aC. Per frenar els
econòmics d’aquestes ciutats, ja que els perses dona- perses, Atenes i Esparta van crear una gran coalició.
ven preferència als interessos comercials dels fenicis, La campanya militar va començar amb la derrota dels
rivals dels grecs. grecs a la batalla de Termòpiles, que va suposar la in-
El 499 aC, les ciutats jònies van formar una coalició, vasió i el saqueig d’Atenes. Però el general atenès Te-
van sol·licitar l’ajuda de les altres ciutats de l’Hèl·lade místocles va aconseguir atraure l’armada persa a l’es-
i es van aixecar contra els perses. Encara que moltes tret de Salamina, on va ser destruïda en una batalla
polis van dubtar, altres, com Atenes o Erètria, van acu- que va canviar el curs de la guerra. Per temor a que-
dir en auxili de les polis jònies. Darios I, que en aquells dar atrapat a Europa, Xerxes I va decidir retirar-se a
dies estava embarcat en l’ampliació territorial del seu Àsia i va deixar al comandament de les tropes el gene-
imperi, va sufocar la rebel·lió amb gran violència i va ral Mardoni. Mesos més tard, la coalició grega, dirigi-
jurar venjar-se dels atenesos. da per Pausànies, va vèncer l’exèrcit persa a Platea, va
matar Mardoni i va posar fi a la invasió.
El 492 aC, Darios va iniciar la Primera Guerra Mèdica
amb l’enviament d’un exèrcit invasor a la Grècia con- Atenes va començar la seva reconstrucció i es va po-
tinental. Els perses van ocupar Tràcia, que era el ter- sar al capdavant de la lliga de Delos, una aliança mili-
ritori situat a l’est de Macedònia, i van obligar Mace- tar. Cada ciutat integrant hi aportava diners, armes i
dònia a convertir-se en un regne vassall de Pèrsia. soldats. La lliga de Delos va decidir continuar la guer-
No obstant això, la flota persa va ser destruïda per ra contra els perses, però Esparta es va retirar en re-
una tempesta i van haver de retirar-se. L’any següent, celar de les veritables intencions d’Atenes.
Darios va enviar ambaixadors a les polis gregues per Cimó, al capdavant de la lliga de Delos, va aconseguir
exigir la seva submissió. Moltes van cedir, però Ate- expulsar els perses de Tràcia. Després, es va dirigir a
nes i Esparta van executar els ambaixadors perses. l’Àsia Menor, va revoltar les ciutats jònies i va derrotar
Darios va ordenar una nova campanya militar el els perses l’any 465 aC. Els enfrontaments van durar
490 aC durant la qual la ciutat d’Erètria va ser destru- encara vint anys, fins que el 449 aC el rei persa Arta-
ïda i saquejada, però els atenesos, dirigits pel rei Mil- xerxes va signar la pau i va reconèixer la independèn-
cíades, van aconseguir frenar l’expansió persa a la cia de les polis jònies de l’Àsia Menor i la sobirania
batalla de Marató. grega sobre el mar Egeu.
10
L’ACRÒPOLIS D’ATENES
L’acròpolis original d’Atenes va ser destruïda pels

perses durant les guerres mèdiques, al segle v aC.
Després de la victòria atenesa, Pèricles es va encar-
regar d’impulsar la reconstrucció del recinte, que va
encomanar en gran mesura a Fídies.
L’entrada a l’acròpolis es fa pels Propileus, un pòrtic
amb columnes de caràcter monumental que servia
per salvar, mitjançant dues terrasses superposades,
el desnivell d’accés.
Tot just després de travessar els Propileus, el visitant
es trobava amb una gran estàtua de bronze dedicada
a Atena Pròmac «La que combat en primera línia»,
esculpida per Fídies per commemorar la victòria dels l’acròpolis: el lloc on segons la tradició la deessa Ate-
atenesos sobre els perses a la batalla de Marató. L’es- na va fer que florís una olivera. Està constituït per
tàtua, avui perduda, representava Atena amb una dues parts que no estan comunicades entre si, ja que
llança a la mà dreta i un gran escut a l’esquerra. estaven dedicades a diferents déus. La part est esta-
El Partenó era el principal edifici de l’acròpolis. va dedicada a Atena Poliàs, «Atena de la ciutat»; la
Acollia al seu interior una altra imatge d’Atena, part oest estava consagrada a Posidó, Hefest i al rei
l’Atena Pàrtenos, «Atena Verge», de dotze metres Erecteu d’Atenes, enterrat en aquest lloc. A l’Erectè-
d’alçada, que també es deu a Fídies i que tampoc es on hi ha la famosa tribuna de les cariàtides, sis co-
conserva. El temple, monumental, va ser construït lumnes policromades amb figura de dona.
en ordre dòric i marbre blanc entre els anys 447 i Un altre dels edificis més representatius és el petit
432 aC. temple jònic d’Atena Niké, «Atenea victoriosa», que
L’Erectèon, obra mestra de l’ordre jònic, va ser aixe- commemora la victòria sobre els perses a la batalla
cat entre el 420 i el 406 aC en el lloc més sagrat de de Salamina (448 aC).
L’IMPERI D’ALEXANDRE EL GRAN
L’any 334 aC, Alexandre el Gran, amb 22 anys, es va

llançar a la conquesta de Pèrsia. Va penetrar a l’Àsia
Menor amb un exèrcit d’uns 37.000 homes, 5.000
d’ells a cavall. Va derrotar els perses a la batalla del
riu Granic i va ocupar l’Àsia Menor. El rei persa Da-
rios III va intentar detenir l’invasor a la batalla d’Is-
sos, el 333 aC, però va patir una aclaparadora derrota
i va haver d’escapar-se. Alexandre es va dirigir lla-
vors a Fenícia, a la qual va sotmetre el 332, i a Egipte,
que va capitular sense presentar batalla. A la desem-
bocadura del Nil va fundar la ciutat d’Alexandria i va
assumir el títol de faraó. nes durant les guerres mèdiques. Des d’allà va de-
Després d’un període de tranquil·litat, el 331 Ale- cidir partir cap al riu Indus, encara que els seus ge-
xandre va penetrar de nou a Pèrsia. Va creuar el Ti- nerals i soldats anhelaven tornar a casa. A la vora
gris i l’Eufrates i va derrotar Darios III a la batalla del riu Hidaspes va derrotar el rei Poros, a qui va
de Gaugamela, on 40.000 soldats grecs van derrotar convertir en el seu vassall. Els seus soldats, ex-
gairebé un milió de perses. Després, van caure Ba- hausts, es van amotinar i es van negar a continuar.
bilònia, Susa i la mateixa Persèpolis, la capital, que Alexandre va accedir a les seves demandes i va em-
va ser incendiada en represàlia pel saqueig d’Ate- prendre un llarg i dur retorn.
10
PER SABER-NE MÉS
COSTUMS ESPARTANS EL JURAT GREC
Esparta es va fer famosa per la duresa dels seus Un dels grans avenços de la democràcia va ser
costums. El principal interès dels espartans era l’eliminació de la discrecionalitat en l’aplicació de
preparar-se per la guerra i estar preparats per la justícia, per la qual cosa es va buscar la partici-
combatre, ja fos contra els seus enemics externs o pació dels ciutadans, pensant que d’aquesta ma-
contra els seus propis súbdits, els ilotes, que so- nera s’eliminarien els abusos de poder. Tots els
vint es rebel·laven contra la seva tirania. ciutadans acusats d’un delicte eren jutjats per un
La vida dels espartans era molt senzilla i molt jurat compost pels seus conciutadans.
dura. Les seves cases eren de fusta, sense como- A més, per evitar que hi hagués corrupció, es
ditats, i tenien prohibit utilitzar perfums. Els ho- buscava que el seu nombre fos gran. Així, el jurat
mes no menjaven a casa seva, sinó en grups de mínim el componien 201 membres, el nombre
quinze individus que compartien l’aliment. normal era de 501, i en alguns casos es va arribar
D’aquesta manera, uns vigilaven els altres, es a formar un jurat de 2.001 persones, sempre de
mantenia allunyada la gola i s’evitava l’obesitat. nombre imparell per evitar els empats.
Acabats de néixer, els nens eren sotmesos a exa- Tots els ciutadans havien de servir com a jurat i, en
men. Si se’ls hi descobria algun defecte, se’ls llan- concret, se’ls exigia una disponibilitat total durant
çava des de dalt del mont Taíget per evitar que la un any complet. Havien de presentar-se a l’àgora
seva raça es debilités. Als set anys abandonaven tots els dies que hi hagués judici (durant l’any en
la seva família per ser educats per la ciutat. Els què els havia tocat exercir de jurat), i eren triats per
ensenyaven tècniques de caça i de lluita, se’ls do- sorteig el mateix dia de la celebració del judici, i en
nava el menjar indispensable i la roba estricta- aquest moment se’ls indicava en quin tribunal ha-
ment necessària. Se’ls aconsellava parlar el vien de servir. D’aquesta manera, no coneixien
menys possible i obeir totes les ordres. Aquesta amb anticipació el cas que havien de jutjar.
educació formava ciutadans obedients i guerrers D’altra banda, s’intentava evitar també que tant
fanàtics. l’acusat com els denunciants poguessin pressio-
Un cop l’any, a les festes d’Àrtemis, els joves eren nar algun dels seus membres.
assotats sense pietat davant l’estàtua de la deessa. Després del procés, el jurat havia de votar la cul-
El mèrit més gran consistia a suportar el dolor pabilitat o la innocència de l’acusat per majoria
sense immutar-se, amb aspecte alegre, el màxim simple, i era el jutge l’encarregat d’imposar el
temps possible. càstig concret.
PARAULES D'ORIGEN GREC
Terme Etimologia Significat
Àfrica De a (sense) + phrike (fred) Terra sense fred.

Anarquia De an (sense) + archos (dirigent, govern) Absència de poder públic.
Catàleg De katálogos (llista, registre) Llista ordenada o classificada de persones o objectes.
Gimnàs De gymnos (despullat) Lloc destinat a exercicis gimnàstics.
Quilogram De Jilia (mil) + grammaria (grams) Pes equivalent a mil grams.
Persona que estima els altres i els ajuda
Filantrop De philos (amic, amant de) + anthropos (home)
desinteressadament.
Frenesí De phren (esperit, intel·ligència) Furor de la ment o intel·ligència.
Ciència que estudia el passat de les societats
Història De istopia (investigació)
humanes.
Zoologia De zoo (animal) + logia (ciència) Ciència que estudia els animals.
10
http://acropolis-virtualtour.gr/acropolisTour.html Ana María SHUA, Dioses

Visita virtual a l’acròpolis d’Atenes. y héroes de la mitología
griega (2011).
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/ L’autora recrea, de manera amena
Palladium/griego/esg142ca1.php i fresca, els principals mites de
Pàgina web del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport amb Grècia.
informació i recursos sobre els continguts de la unitat.
Javier NEGRETE, La gran
http://interclassica.um.es/divulgacion/mapas/ aventura de los griegos (2009).
expedicion_de_alejandro_magno Obra amena i de gran ambició que
Informació sobre l’expansió de l’imperi d’Alexandre el Gran. recorre tota la història coneguda
de Grècia, des de les cultures
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19427 minoica i micènica fins a la
El programa "L’oblit del passat", de Televisió de Catalunya, conquesta romana.
mostra el ric patrimoni cultural de Grècia, amb exemples com
Anne Catherine VIVET-RÉMY, Los viajes de Ulises
Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes.
(2002).
Text adaptat sobre el retorn a casa d’Ulisses. Incorpora un
apartat de jocs i informacions complementàries.
LLIBRES Isaac ASIMOV, Los griegos (1965).
Llibre de divulgació que examina l’ampli període que va
des de Micenes fins al segle xx, amb especial atenció als
Valerio Massimo MANFREDI, «Trilogia d’Aléxandros»
fonaments artístics, filosòfics i polítics sobre els quals
(2007).
s’assenta l’actual civilització occidental.
Formada per El fill del somni, El desert d’Amon i Els confins
del món, explica la vida d’Alexandre el Gran.
Antonio PENADÉS, El hombre de Esparta (2005).

DOCUMENTALS
Ambientada en el període clàssic, narra la rivalitat entre
les dues principals polis, Atenes i Esparta, amb gran
Historia de la Humanidad, capítols 5 y 6: «Los
versemblança històrica.
espartanos y los macedonios» i «Alejandro Magno».
Sèrie documental de 24 capítols, avalada per la Unesco, que
reflecteix no només els fets polítics, sinó la vida quotidiana, la
cultura, la tecnologia, l’art, l’economia, la ciència…
Secrets of Archaeology (Secretos de la arqueología),
capítols 4, 8, 12, 20, 21 i 23.
Sèrie documental de 24 capítols que proposa recórrer
virtualment les civilitzacions antigues i redescobrir les ciutats
tal com eren fa segles.
CINEMA
300, dirigida per Zack Snyder (2007).

Narra l’enfrontament entre els espartans i els perses a la
Jacques MARTIN, sèrie «Orion» (1990 i s.).
batalla de les Termòpiles, el 480 aC.
Col·lecció de còmic sobre les aventures d’un noi grec, Orion,
en plena guerra del Peloponès. Està compost de quatre Alexander (Alejandro Magno), d’Oliver Stone (2004).
volums publicats fins al moment. Explica la vida d’Alexandre el Gran i la forja del seu imperi.
Hercules (Hèrcules), de Walt Disney (1997).
William MESSNER-LOEBS i Sam KIETH, Epicuro
Pel·lícula d’animació sobre l’heroi Hèrcules.
el Sabio (2009).
Plató, Sòcrates, Epicur, Diògenes i molts altres pensadors Troy (Troia), dirigida per Wolfgang Petersen (2004).
grecs són protagonistes d’aquest còmic carregat d’aventures, Recull, inspirada en l’obra d’Homer, l’enfrontament entre
humor i raonaments brillants. troians i grecs.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
10

Nom: Curs: Data:
L’espai i el temps
1 Completa aquest text amb els termes següents.
Jònic - Mediterrani - Balcans - Àsia Menor - Egeu - Hèl·lade
La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental del mar ____________________, al sud de la Península dels
___________________. Es va estendre per les illes dels mars ____________________ i ____________________
i les costes de l’ ____________________ i el Mediterrani occidental. Els grecs anomenaven aquest espai
l’____________________.
2 Situa, amb ajuda dels mapes de la unitat, les principals polis i colònies gregues.
3 Recorda el nom de les tres etapes principals en què es divideix la història de Grècia (arcaica, clàssica i hel·lenística), i
indica les seves dates d’inici i final. Amb aquestes dades, completa aquesta taula.
Etapa Inici Final
4 Amb les dates de l’activitat anterior, completa l’eix cronològic i afegeix els fets següents.
• Guerres mèdiques • Aparició de les polis
• Guerra del Peloponès • Fundació de colònies
• Alexandre el Gran • Pèricles
10

Nom: Curs: Data:
Les etapes de l’antiga Grècia

1 Ordena cronològicament els esdeveniments següents relacionats amb el desenvolupament de la democràcia a Grècia.
• Moltes polis, com Atenes, van implantar la democràcia.
• Es van produir crisis i revoltes populars contra els aristoi.
• Les polis estaven governades per caps locals.
• El poder va anar passant a mans dels aristoi, els més rics.
2 Indica a quines polis pertanyien les institucions de la Grècia clàssica següents i explica quina era la seva funció.
Institució Polis Funcions
Ekklesía
Gerúsia
Apel·la
Bulé
Èfors
Magistrats
Tribunals de justícia
Dos reis
3 Respon les preguntes següents:

• Quin va ser l’origen de les guerres mèdiques? Quins pobles es van enfrontar?

• Quines conseqüències van tenir aquestes guerres?

• Per què es van enfrontar Atenes i Esparta? Com es va anomenar aquesta guerra?
4 Llegeix el text següent i respon.
Després de dominar Grècia, va derrotar • ¿A quin personatge fa al·lusió?

repetidament els perses i va conquerir vasts
territoris per Egipte, Mesopotàmia, Pèrsia i
l’Índia. El seu afany va ser crear un imperi • En quina etapa grega el situaries?
universal en què grecs i bàrbars, foses les
seves creences i cultures, formessin un únic
poble. Aquesta idea el va portar a crear una
• Per quines regions es va estendre el seu imperi?
nova cultura, l’hel·lenisme, en la qual, a més
de tot allò que era grec, també hi havia
aportacions de les civilitzacions orientals.

10

Nom: Curs: Data:
Societat, economia i creences gregues

1 Completa al teu quadern la taula següent sobre la societat grega.
Ciutadans No ciutadans
Eren: Eren:
Es caracteritzaven per: Es caracteritzaven per:
Les dones es caracteritzaven per:
2 Respon les qüestions següents sobre l’economia grega.
• Quins eren els principals productes que cultivaven els pagesos grecs?

• A què es dedicaven els habitants de les ciutats? Quins productes fabricaven?

• Quina era la principal activitat econòmica de Grècia?

• Quins productes compraven els grecs en terres llunyanes?
3 Indica si les afirmacions següents sobre les creences gregues són vertaderes (V) o falses (F).
V F
La religió grega era monoteista perquè els grecs creien en nombrosos déus.
Zeus, déu del cel, era el déu principal i governava sobre els altres déus.
Els herois naixien de la unió d’un esperit i un humà.
Els grecs creien en l’existència de criatures fantàstiques, com els ciclops.
Els ritus religiosos es feien a casa i als santuaris, no als temples.
Els Jocs Olímpics eren una ofrena als déus.
4 Defineix els termes següents i posa un exemple de cada un.
• Mite:
• Temple:
• Oracle:
• Santuari:
10

Nom: Curs: Data:
Les ciutats i l’art grecs

1 Uneix cada paraula amb la seva definició.
a) Àgora 1. Part del temple utilitzada per dipositar ofrenes.
b) Acròpolis 2. Plaça pública on es reunien els ciutadans.
c) Pronaos 3. Vestíbul d’un temple.
d) Opistòdom 4. Sala principal d’un temple.
e) Naos 5. Recinte emmurallat a la zona més elevada de la ciutat.
2 Analitza un temple grec.

• Escriu el nom de cada part
del temple grec (plataforma,
pronaos, naos i opistòdom).
• Recorda els ordres arquitectònics grecs. Escriu a sota de cada capitell l’ordre a què pertanyen.

3 Analitza un temple grec.

• Tria les frases veritables entre les afirmacions següents:
L’escultura grega tenia una funció decorativa.
Les escultures gregues destaquen per la seva bellesa i harmonia.
El cos humà sempre es representava vestit.
Per a les escultures, els grecs feien servir la fusta com a material.
La majoria de les escultures gregues que coneixem són còpies romanes.
• Relaciona les característiques amb l’etapa que correspongui
a) Escultures estàtiques i figures esquemàtiques. Època hel·lenística
b) Moviment i expressió de sentiments. Època arcaica
c) Escultures realistes i composicions equilibrades. Època clàssica
10

regnes cristians
Nom: Curs: Data:
Història i societat
1 Completa l’esquema següent.
LES PRINCIPALS POLIS VAN SER
Les seves institucions eren Les seves institucions eren
Gerúsia
2 Escriu el nom de les etapes de la història de Grècia i situa els fets següents en la seva època corresponent.
Època Època Època
Segles IX-V aC Segles V-IV aC Segles IV-I aC
Atenes va viure la seva època de més

esplendor.
• Atenes va viure la seva època de més esplendor.

• Alexandre el Gran va conquerir l’Imperi persa, Egipte i Mesopotàmia.
• Els grecs es van agrupar en polis.
• Perses i grecs es van enfrontar en les guerres mèdiques.
• Va esclatar la guerra del Peloponès.
3 Completa el gràfic següent sobre la societat grega.
Ciutadans
GRUPS SOCIALS
10
Nom: Curs: Data:
L’art grec
1 Indica el nom i les característiques de cada estil arquitectònic.
Estil:
Fust:
Capitell:
Estil:
Fust:
Capitell:
Estil:
Fust:
Capitell:
2 Completa la taula sobre l'escultura grega.
Període Arcaic Clàssic Hel·lenístic
Característiques
Escultura grega
Materials
Exemples
3 Observa el dibuix i redacta un resum sobre les principals característiques de l’urbanisme grec.
10
Més competent
Nom: Curs: Data:
Comentari de textos històrics

1 Llegeix els textos següents i respon les preguntes.
La democràcia a Atenes El sistema de govern a Esparta

Tenim un règim de govern que no enveja les lleis Quan tothom estava reunit, no es permetia a ningú
d’altres ciutats, sinó que som exemple per a altres. El presentar propostes, sinó que el poble era sobirà per
seu nom és democràcia, ja que el govern no depèn decidir sobre les propostes presentades pels ancians i
d’uns pocs, sinó de la majoria, i d’acord amb les els reis. Però més endavant, quan ja el poble per mitjà
nostres lleis tothom té els mateixos drets. Fins i tot de supressions i afegits aconseguia adulterar i
els ciutadans pobres hi poden participar, ja que les tergiversar les propostes, els reis Polidor i Teopomp van
qualitats personals són més importants que les afegir la regla següent: «Però si el poble parla de
riqueses. Ens preocupem alhora dels assumptes privats manera errada, la gent gran i els reis s’hi han d’oposar».
i dels públics, i considerem inútils aquells que no És a dir, haurien de deixar de ratificar la decisió,
participen en la política. Per això, tots procurem rebutjant-la enterament, i dissoldre l’assemblea sobre la
formar-nos un judici propi sobre els diversos base que estaven adulterant i transformant la proposta
assumptes, o almenys estudiem amb exactitud els en alguna cosa contrària a l’interès comú.
negocis públics. PLUTARC, Vides paral·leles, volum I, Licurg, 6. (Adaptat)
TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponès II, 37 i s. (Adaptat)
• Segons Tucídides, en què es basa el sistema de govern d’Atenes?

• Segons Plutarc, per què els reis espartans van aprovar una norma per la qual podien oposar-se a la voluntat del poble?

• Quines són les principals diferències entre els sistemes de govern d’Atenes i d’Esparta?
La ciutadania
La polis és una col·lectivitat de ciutadans, de manera demandants, perquè aquest dret el tenen també alguns
que necessitem saber qui pot anomenar-se ciutadà i què que el gaudeixen en virtut de tractats amb altres polis.
és un ciutadà. El ciutadà no ho és pel simple fet de Un ciutadà, en el sentit absolut del terme, no pot definir-
residir en un lloc (l’estranger, que ha nascut en una altra se millor que pel fet de participar en l’exercici del poder
ciutat, i l’esclau tenen la residència en comú amb el de jutge i de magistrat.
ciutadà); tampoc són ciutadans els que tenen el dret de ARISTÒTIL, Política, III. (Adaptat)
comparèixer davant la justícia com a defensors o com a
• Què és un ciutadà, segons Aristòtil?

• Explica quins són els drets i les obligacions d’un ciutadà.

• Quins tipus de no ciutadans hi havia a Atenes? Explica quina era la situació de cada grup.

• A què es dedicaven les dones a Grècia?
10
Més competent
Nom: Curs: Data:
El llegat de Grècia
1 Observa les imatges següents d’edificis posteriors als grecs. Quins elements d’influència grega veus en cadascuna de les
imatges?
Santa
Maria
Novella,
Florència
(s. xv). Palau de Carles V, a Granada (s. xvi). La Madeleine, París (s. xviii).
Elements grecs: Elements grecs: Elements grecs:

2 Observa les imatges següents d’escultures posteriors als grecs. Quins elements de la influència grega veus en cadascuna
d’aquestes imatges?
Guerrer
David, romà,
Donatello Botero
(s. xv). Paulina Bonaparte, de Canova (s. xix). (s. xx).
Elements grecs: Elements grecs: Elements grecs:

3 Busca a Internet altres exemples d’edificis i escultures en els quals s’apreciï la influència grega. Elabora un mural amb
una imatge de cada exemple, ordenats de manera cronològica, i els elements d’influència grega que s’hi observa.
10
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Els grecs i les primeres civilitzacions

1 Compara les cronologies següents i respon.
• Quina civilització va durar més temps?
• Quina va ser la primera civilització de la història?
• Amb quins períodes grecs coincideix l’Imperi Nou egipci?
• En quina etapa grega té lloc la fi dels mesopotàmics?
2 Compara una escultura grega amb una egípcia.

• Anota quina d’aquestes escultures és egípcia (E) i quina grega (G).
• Per què ho saps?
3 Indica si les afirmacions següents es refereixen a Grècia (G), a Egipte (E) o a totes dues.
G E
Estaven governats per un rei que tenia un poder absolut.
La seva religió era politeista.
El govern s’organitzava a través d’institucions com l’ekklesía o la bulé.
Els temples eren la casa del déu. Es construïen amb sostres plans i columnes.
Creien en la vida després de la mort, per la qual cosa van desenvolupar la momificació.
10
Els ordres arquitectònics grecs

Nom: Curs: Data:
Buscant l’harmonia i la bellesa, els grecs construïen seguint unes regles matemàtiques estrictes, anomenades ordres, que
determinaven la combinació dels elements arquitectònics.
A
1 Observa les imatges de la dreta, busca informació,
completa les fitxes i respon
Temple de Segesta
Localitat
Segle
Característiques
dels fusts
Característiques
dels capitells
¿Tenen base B
les columnes?
Temple de Zeus
Localitat
Segle
Característiques
dels fusts
Característiques
dels capitells
¿Tenen base C
les columnes?
Temple d'Erectèon
Localitat
Segle
Característiques
dels fusts
Característiques
dels capitells
¿Tenen base
les columnes? 2 Fer un treball de recerca.
Dividir la classe en grups. Cada grup investigarà un dels
• A quin ordre arquitectònic pertany cada un d’aquests ordres arquitectònics grecs. S’han d’analitzar:
temples? • Característiques principals (planta, elements sustentants
i sustentats, tipus de columnes).
A:
• Època en què va sorgir.
B:
• Exemples d’edificis.
C: • Exemples visuals.
10
Els déus grecs

Nom: Curs: Data:
Els grecs creien en l’existència de nombrosos déus que, tot i ser immortals, tenien aspecte humà.
PRACTICA
1 Busca informació a Internet i completa l’arbre genealògic amb els principals déus grecs.
Urà
Cronos
Hera Zeus
Dionís Atena
2 Completa la taula següent.
Déu grec Poder Animals associats Atributs característics
Zeus
Hera
Hades
Demèter
Hestia
Posidó
Hefest
Ares
Atena
Apol·lo
Àrtemis
Hermes
Dionís
Afrodita
3 Llegeix el text següent i respon les preguntes al teu quadern.
Ulisses (Odisseu) i el ciclop

Vam continuar la navegació i vam arribar a la terra odisseu:Té, ciclop, beu vi per tal que sàpigues quina
dels ciclops, superbs i sense llei, els quals, confiats beguda es guardava en el nostre vaixell.
en els déus immortals, no llauren els camps, sinó polifem: Dóna’m més vi i fes-me saber immediata-
que tot els neix sense sembrar i sense llaurar i els ho ment el teu nom perquè t’ofereixi un do.
fa créixer la pluja enviada per Zeus. No tenen àgores
odisseu: El meu nom és Ningú; i Ningú m’anomenen
ni lleis, sinó que viuen en els cims de les muntanyes,
dins de coves. la meva mare, el meu pare i els meus companys.
polifem: A Ningú me’l menjaré l’últim, després dels
Vam veure una alta gruta en un dels extrems i gaire-
bé tocant al mar. Allà habitava un individu gegantí, seus companys: tal serà el do hospitalari que
solitari, que entenia en pasturar ramats lluny dels t’ofereixo.
altres homes. Així va dir; es va tirar cap enrere i va caure d’esque-
polifem:Oh, forasters! Qui sou? D’on vau arribar na- na. Va doblegar el robust coll i el va vèncer la son.
vegant pels humits camins? Llavors vaig ficar l’estaca sota de l’abundant caliu
per escalfar-la. Els meus companys la van clavar a
odisseu: Som aquells a qui van extraviar en sortir de l’ull del ciclop. Va fer el ciclop un fort i horrible ge-
Troia vents de tota classe i venim a abraçar els mec i es va posar a cridar amb alts crits els altres
teus genolls per si volguessis presentar-nos ciclops.
els dons de l’hospitalitat. Respecta els déus, que
els ciclops: Per què estàs tan enfadat, oh, Polifem!, i
som ara els teus suplicants.
crides de semblant manera en la divina nit?
polifem: Oh, foraster! Ets un simple o véns de llu-
polifem: Oh, amics, Ningú em mata amb engany, no
nyanes terres, quan m’exhortes a témer els déus
i a guardar-me de la seva còlera; que els ciclops amb força!
no es cuiden de Zeus. els ciclops: Doncs si ningú et fa força, ja que estàs
El ciclop, amb ànim cruel, aixecant-se de sobte, va sol, no és possible evitar la malaltia que envia
allargar la mà als companys, va agafar-ne dos i, com el gran Zeus; però prega al teu pare, el sobirà
si fossin cadellets, els va llançar a terra amb tanta Posidó.
violència que l’encèfal va fluir a terra i va mullar el Vam sortir de la cova. I estant lluny, vaig parlar al
terra. Va esquarterar els seus membres i es va posar ciclop amb aquestes mordaces paraules:
a menjar. Vam contemplar aquell horrible especta- odisseu: Ciclop! No hauries d’emprar la teva gran
cle. Quan el ciclop havia omplert el seu enorme ven- força per menjar-te a la profunda gruta els amics
tre, devorant carn humana i bevent llet sola, es va d’un home indefens. Les conseqüències de les te-
ajeure a la gruta. ves males accions havien d’aconseguir-te, oh,
L’endemà vaig tallar una estaca com d’una braça, cruel!, ja que no vas témer devorar els teus hostes
que vaig donar als companys manant-los que la po- a la teva mateixa casa; per això Zeus i els altres
lissin. Així que la van deixar llisa, vaig agusar un déus t’han castigat.
dels seus extrems, la vaig endurir, passant-la per
l’ardent foc, i la vaig amagar curosament sota dels
Homer, Odissea. (Adaptat)
abundants fems escampats per la gruta. A la tarda
va tornar el ciclop amb el ramat.
• Qui és l’autor del text? A quina obra pertany?
• Qui són els protagonistes de la història? Descriu com és cada un d’ells: descripció física, caràcter, ocupació i altres habilitats.
Explica a quina categoria d’éssers pertanyen.
• Resumeix què passa a la història i quin estratagema utilitza Ulisses (Odisseu). Quin ensenyament intentava transmetre l’autor?
10
Alexandre el Gran
Nom: Curs: Data:
Alexandre el Gran va ser una de les figures més

destacades de l’antiguitat. Va ser el conqueridor d’un
immens imperi que va abastar des d’Egipte fins al
nord-oest de l’Índia. No obstant això, no va aconseguir
consolidar aquestes extenses possessions, que es van
dividir en diversos regnes després de la seva mort.
QÜESTIONS
1 Vida i obra. 2 Entra a la pàgina web següent i respon les preguntes:

http://interclassica.um.es/divulgacion/mapas/
• Busca informació sobre Alexandre el Gran, completa la
expedicion_de_alejandro_magno.
fitxa biogràfica següent i respon les preguntes.
• Què va passar en els llocs següents?
Lloc i data de naixement:
Granic:

Fill de:
Gaugamela:

Lloc i data de defunció:
Persèpolis:

Formació:
Proftàsia:

Data d’inici del seu regnat:
Bucèfala:

Principals fets del seu regnat: Memfis:

• Com s’anomenen la major part de les ciutats fundades

• Qui era Aristòtil?
per Alexandre el Gran? Esmenta alguna altra ciutat que
va fundar Alexandre.
• Quin any va iniciar Alexandre el Gran la campanya

contra Darios III, rei dels perses?

• Per què es va casar amb la princesa Roxana, filla de • L’any 331, Alexandre va visitar l’oracle d’Amon-Ra a
Darios III? l’oasi de Siwah. Com el va saludar l’oracle? Què va
predir?

• Per què creus que l’aristocràcia grecomacedònia es va
prendre malament haver de tractar el seu rei com si fos
un déu?

10 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 On va sorgir la civilització grega? 7 Qui eren els herois per als grecs?
a. A la península dels Balcans. a. Els que naixien de la unió de dos déus.
b. A la península Ibèrica. b. Els que naixien de la unió d’un déu i un humà.
c. A la península Itàlica. c. Els que duien a terme grans proeses.
2 Quines són les principals etapes de la història de 8 Què eren els oracles?
Grècia? a. Missatges dels déus que no podien ser
a. Les èpoques arcaica, clàssica i artística. interpretats.
b. Les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística. b. Xarlatans que asseguraven que endevinaven el
c. L’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat futur.
contemporània. c. Missatges dels déus que podien ser interpretats
pels endevins.
3 Les principals institucions de govern a Esparta eren:
a. La gerúsia, els èfors, l’apel·la i el rei.
9 Quines eren les dependències del temple grec?
b. La gerúsia, els èfors, l’apel·la i dos reis. a. Pronaos, naos i opistòdom.
c. La gerúsia, els èfors, l’ekklesía i dos reis. b. Entrada, recepció i sala principal.
c. Acròpolis, naos i opistòdom.
4 Les guerres mèdiques…
10 Els escultors grecs volien mostrar…
a. Van enfrontar Grècia i Pèrsia en el segle viii aC.
b. Van enfrontar Grècia i Pèrsia en el segle v aC. a. El cos humà com era en realitat, amb les seves
virtuts i defectes.
c. Van enfrontar Esparta i Atenes en el segle v aC.
b. La bellesa ideal del cos humà nu.
5 Per on s’estenia l’imperi d’Alexandre el Gran? c. El poder dels seus déus, que havien creat als
homes.
a. Per Grècia, Àsia Menor, Pèrsia, Mesopotàmia,
Síria, Egipte i la Xina.
b. Per Grècia, Àsia Menor, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria
i Rússia.
c. Per Grècia, Àsia Menor, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria
i Egipte.
6 A Grècia, no eren ciutadans:

a. Els esclaus, les dones i els estrangers.
b. Els esclaus, els espartans i els nens.
c. Els bisbes i els nobles.
1. a, 2. b, 3. b, 4. b, 5. c, 6. a, 7. b, 8. c, 9. a, 10. b.
SOLUCIONES
de continguts
Nom: Curs: Data:
• Hèl·lade:
• Polis:
• Aristoi:
• Hoplites:
• Oracle:
• Acròpolis:
2 Ordena cronològicament els fets següents numerant-los de l’1 (anterior) al 7 (posterior) i indica en quina època de la
història de Grècia es van produir. (1,5 p.)
Alexandre el Gran conquereix l’Imperi persa
Els aqueus funden Micenes
Esclaten les guerres mèdiques
El rei Minos governa Creta
Sorgeixen les monarquies hel·lenístiques
S’inicia la guerra del Peloponès
Els grecs colonitzen el sud d’Itàlia
3 Explica el procés que va portar a l’aparició de la democràcia a Grècia. (1 p.)
4 Observa el mapa i respon les preguntes.

(1,5 p.)
• Quin procés representa? Quines en van ser

les causes?
• I les seves etapes?
• Quines conseqüències va tenir?
CONTROL B
5 Elabora un esquema de l’organització política d’Atenes. Hi han d’aparèixer les principals institucions i les funcions que
exercien. (1 p.)
6 Uneix amb fletxes. (1 p.)
• Primera Guerra Mèdica 431 aC

Atenes contra Esparta Victòria de Grècia
• Segona Guerra Mèdica 499 aC
Grècia contra Pèrsia Victòria de Esparta
• Guerra del Peloponès 480 aC
7 Observa aquestes imatges i respon. (1,5 p.)
• A quin període de la història de Grècia pertany

cada una?
• Quines diferències trobes entre elles?
8 Llegeix el text i respon les preguntes. (1,5 p.)
• De quin personatge parla el text?

Amb trenta-tres anys va aconseguir
conquerir l’imperi més gran assolit fins
aquest moment, que arribava fins a les
• Per on s’estenia l’imperi? terres banyades per l’Indus i dominava
la major part del continent asiàtic. Les
seves gestes l’han convertit en un mite
i, en alguns moments, en gairebé una
• En quin tipus d’unitat es basava el seu poder militar?
figura divina. A més, el període
hel·lenístic, com es coneix l’etapa del
seu govern, va ser d’una gran
• Per què s’afirma que el període hel·lenístic va ser d’una gran esplendor esplendor cultural.
cultural? Posa’n exemples.
• Què va passar després de la seva mort?
Nom: Curs: Data:
1 Completa i uneix amb fletxes. (1 p.)
Mitjan segle iv aC fins al Esclaten les guerres

Època arcaica
segle contra els perses.
Segle V i primera meitat Es produeixen les i

del segle s’instaura la en les polis.
El rei de Macedònia

Època Segles IX al aC
conquereix Grècia.
2 Explica el significat dels conceptes següents. (1 p.)
• Hèl·lade:
• Polis:
• Politeisme:
• Colònia:
• Monarquies hel·lenístiques:
• Acròpolis:
3 Indica quines de les institucions següents pertanyen a Esparta i quines a Atenes. (1,5 p.)
ATENES ESPARTA
Ekklesía
Gerúsia

Apel·la
Bulé
Èfors
Magistrats
Tribunals de justícia
Dos reis
4 Observa el mapa i respon les preguntes. (1 p.)
• Qui va conquerir aquests territoris?
• Quan els va conquerir?
• Quines conseqüències va tenir?
CONTROL A
5 Enumera els principals trets de l’economia de Grècia. (1 p.)
6 Digues si les columnes següents són dòriques, jòniques o corínties i enumera dues raons que justifiquin la teva decisió
en cada cas. (1,5 p.)
A.
A B C

B.
C.
7 Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). (1 p.)
V F
La religió grega era politeista perquè els grecs creien en un sol déu.
Atena, deessa de la saviesa, era la deessa principal.
Els herois naixien de la unió d'un déu i un humà.
Els grecs creien en l'existència de criatures fantàstiques, com els centaures.
Els ritus religiosos es feien a casa, als santuaris i als temples.
Els endevins tenien prohibit interpretar els oracles dels déus.
8 Indica a quin període corresponen les característiques següents. (1 p.)
• Moviment i gran expressivitat

Escultura arcaica
• Trets humans esquemàtics
• Més realisme i moviment equilibrat Escultura clàssica
• Es representa la bellesa ideal

Escultura hel·lenística
• Braços enganxats al cos i frontalitat
9 Explica qui van ser els personatges següents. (1 p.)

• Pèricles:
• Heròdot:
• Homer:
• Fídies:
• Filip II de Macedònia:
Activitats
Control B Control A
Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los

gràficament. 2, 7 1
Descriure i analitzar l’organització de les polis gregues i la seva

expansió per la Mediterrània. 1, 3, 5, 8 2, 3, 5, 7, 9
Entendre la transcendència dels conceptes «democràcia» i

«colonització». 4
Exposar críticament les diferències fonamentals entre l’organització

d’Atenes i el període hel·lenístic.
4
Entendre l’abast d’«el clàssic» en l’art occidental. 7 6, 8
Control B
1 • Hèl·lade: significa ‘territori dels grecs’ i era l’espai 4 • L’expansió colonial grega. Molts grecs van emigrar a causa
geogràfic que ocupava la civilització grega. de l’escassetat de terres i de la seva poca fertilitat, ja que,
d’una banda, no produïen prou per alimentar tota la
• Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit propis.
població i, de l’altra, estaven controlades per una minoria
• Aristoi: significa ‘els millors’ i és com s’autoanomenaven rica.
els rics a ells mateixos.
• L’expansió es va desenvolupar en dues etapes: Entre el
• Hoplites: soldats d’infanteria. 750 i el 650 aC, els grecs van anar cap a l’oest i es van
• Oracle: missatge dels déus que podia ser interpretat pels assentar a les costes i a les illes del mar Jònic, Sicília, el
endevins. sud d’Itàlia i França, Líbia i l’est i el sud de la península
Ibèrica. Entre el 650 aC i el 550 aC es van expandir cap a
• Acròpolis: recinte emmurallat situat al lloc més elevat de
l’est i van fundar colònies al mar Negre.
la ciutat. A l’acròpolis hi havia els temples i alguns dels
edificis més importants de la polis. • Els grecs van entrar en contacte amb altres pobles, com
els fenicis, els etruscs o els egipcis, i van expandir la
2 1. El rei Minos governa Creta: edat dels metalls.
civilització grega més enllà de les seves fronteres.
2. Els aqueus funden Micenes: edat dels metalls.
5 Assemblea o ekklesía: era el principal òrgan de decisió
3. Els grecs colonitzen el sud d’Itàlia: època arcaica. política. Estava formada per tots els ciutadans atenesos més
4. Esclaten les guerres mèdiques: època clàssica. grans de vint anys.
5. S’inicia la guerra del Peloponès: època clàssica. La bulé o Consell dels Cinc-cents: s’encarregava de preparar
els assumptes que es discutien a l’Assemblea. Estava
6. Alexandre el Gran conquereix l’Imperi persa: època
formada per cinc-cents ciutadans més grans de trenta anys
hel·lenística.
elegits per sorteig.
7. Sorgeixen les monarquies hel·lenístiques.
Els magistrats: eren els ciutadans encarregats d’executar les
3 El procés es va iniciar durant el segle vi aC, a causa del decisions de l’Assemblea. Entre ells hi havia deu estrategs,
creixement de la població i l’insuficient rendiment de les que dirigien l’exèrcit i l’armada, i nou arconts, que presidien
terres per alimentar-la. Això va provocar un període de crisi i els tribunals i s’encarregaven dels ritus religiosos.
revoltes populars contra els rics (aristoi) que va culminar
Els tribunals de justícia: eren elegits cada any per sorteig.
amb l’aparició de la democràcia.
6 Primera G.M – 499 aC – Grècia contra Pèrsia – Victòria de 5 El sòl era pobre i l’agricultura es va especialitzar en el blat, la
Grècia. vinya i l’olivera. Els grecs es van especialitzar sobretot en
Segona G.M – 480 aC – Grècia conra Pèrsia – Victòria de l’artesania i el comerç. Per als intercanvis comercials
Grècia. utilitzaven monedes de plata anomenades dracmes.
Guerra Peloponès – 431 aC – Grècia contra Esparta – Victòria 6 A: dòrica, perquè el capitell és llis i el fust està acanalat amb
d'Esparta
arestes vives. B: jònica, perquè el capitell està decorat amb
7 A: època arcaica. B: època clàssica. C: època hel·lenística. Hi volutes i el fust està acanalat amb arestes suaus. C: coríntia,
ha diferències pel que fa al moviment (la més estàtica és la perquè el capitell està decorat amb fulles d’acant i el fust
de l’època arcaica i la que té més moviment és està acanalat amb arestes suaus.
l’hel·lenística), l’expressió (la de l’època arcaica és més
7 Falsa / Falsa / Vertadera / Vertadera / Vertadera / Falsa.
esquemàtica i inexpressiva, la clàssica és més natural i
expressiva i l’hel·lenística és molt expressiva) i la composició 8 Moviment i gran expressivitat: escultura hel·lenística. Trets
(la de l’etapa clàssica és harmoniosa i equilibrada). humans esquemàtics: escultura arcaica. Més realisme i
moviment equilibrat: escultura clàssica. Es representa la
8 • Alexandre el Gran.
bellesa ideal: escultura clàssica. Braços enganxats al cos i
• Pèrsia, Síria, Mesopotàmia i Egipte.
frontalitat: escultura arcaica.
• La falange.
9 • Pèricles: polític atenès.
• Perquè es van produir avenços científics i van florir l’art, la
• Heròdot: historiador.
poesia i el teatre.
• Homer: poeta.
• El seu imperi es va dividir entre els seus generals i es van
formar les monarquies hel·lenístiques. • Fídies: escultor.
• Filip II: rei de Macedònia i pare d’Alexandre el Gran.
Control A
1 Època arcaica - Segles ix al vi aC - Es produeixen les

colonitzacions i s’instaura la democràcia en les polis.
Època clàssica - Segle v i primera meitat del segle iv –
Esclaten les guerres mèdiques contra els perses.
Època hel·lenística - Mitjan segle iv aC fins al segle i aC - El rei
Filip II de Macedònia conquereix Grècia.
2 • Hèl·lade: significa ‘territori dels grecs’ i era l’espai geogràfic
que ocupava la civilització grega.
• Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit propis.
• Politeisme: creença en nombrosos déus.
• Colònia: comunitat independent de la polis de la qual
procedia la seva població, encara que mantenia els seus
mateixos déus, costums i organització.
• Monarquies hel·lenístiques: regnes en què es va dividir
l’imperi d’Alexandre el Gran després de la seva mort.
• Acròpolis: era un recinte emmurallat situat al lloc més
elevat de la ciutat. A l’acròpolis hi havia els temples i alguns
dels edificis més importants de la polis.
3 Esparta: gerúsia; apel·la; èfors; dos reis. Atenes: ekklesía;
bulé; magistrats; tribunals de justícia.
4 • Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia.
• Entre els anys 338 aC i 323 aC.
• El grec es va imposar com la llengua oficial i culta dels
territoris conquerits i es van posar de moda la cultura i l’art
grecs. Va florir la ciència, l’urbanisme i el comerç.
de competències
Nom: Curs: Data:
Els orígens de la nostra civilització es troben a l’antiga Grècia. En els edificis que ens envolten, en la nostra manera de
pensar i de parlar, en la nostra organització política o en els nostres gustos artístics, és fàcil descobrir les empremtes de
l’herència grega. La vostra tasca consisteix a trobar-les, amb les pistes que us donarem i amb els coneixements que heu
adquirit en estudiar la civilització grega, i elaborar una taula resumint les aportacions gregues a la nostra societat que
penseu que han estat més importants.
1 Els jocs olímpics eren una competició esportiva que els grecs celebraven en honor de Zeus. Quin any es van celebrar per
primera vegada a l’antiga Grècia? Situa’l en aquesta línia del temps. (1 p.)
2 Quan es van celebrar els primers jocs olímpics, havien sorgit ja les polis? i la democràcia? Explica el significat de tots dos
conceptes, polis i democràcia, i digues quan van sorgir. (1 p.)
3 Atenes és el millor exemple de polis democràtica. Quines eren les seves principals institucions de govern? Quines
funcions tenien? Quines persones i grups socials no podien participar en aquestes institucions? (1 p.)
4 Era Esparta també una polis democràtica? Quin tipus de govern tenia? Assenyala algunes diferències entre el tipus de
govern atenès i l’espartà. (1 p.)
PROVA
PRUEBA1
5 Quines diferències i semblances trobes entre la democràcia atenesa i el nostre sistema democràtic actual? Assenyala,
com a mínim, dues diferències i dues semblances. (1,5 p.)
6 Aquesta fotografia pertany al palau de les Corts de Madrid, l’edifici que alberga el Congrés dels Diputats. Observa les
columnes. A quin ordre artístic grec pertanyen? Per què? Resumeix les característiques dels tres ordres grecs. (2 p.)
7 Completa aquesta taula resumint quines són, segons la teva opinió, les aportacions més importants de la civilització
grega a la nostra societat actual. (2,5 p.)
Camps Aportacions gregues

Política
Literatura
Ciència
Art
Filosofia
Esport
Llengua
Competències que
Criteris d'avaluació Activitats
s'avaluen
Explicar les característiques de cada temps històric i certs

esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el
Competència comunicativa rumb de la història, diferenciant períodes que en faciliten
2, 4, 5
lingüística i audiovisual l’estudi i la interpretació.
Entendre la transcendència dels conceptes «democràcia»
i «colonització»,
Descriure i analitzar l’organització de les polis gregues i la seva

Competència social expansió per la Mediterrània.
2, 3, 4, 5
i ciutadana Entendre la transcendència dels conceptes «democràcia»
i «colonització».
Explicar les característiques de cada temps històric i certs

Competència aprendre esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el
1, 7
a aprendre rumb de la història, diferenciant períodes que en faciliten
l’estudi i la interpretació.
Competència d’autonomia, Entendre l’abast del «clàssic» en l’art occidental.

iniciativa personal 5, 7
i emprenedoria
Competència artística Entendre l’abast del «clàssic» en l’art occidental.

6
i cultural
1 Per primera vegada es van celebrar l’any 776 aC, a l’època – Els magistrats: eren els funcionaris que executaven
arcaica. les decisions de l’Assemblea. Entre ells hi havia deu
estrategs, que dirigien l’exèrcit i l’armada, i nou arconts,
2 Les polis van començar a desenvolupar-se a partir del que presidien els tribunals i s’encarregaven dels ritus
segle viii aC, i la democràcia encara més tard, al segle vi aC. religiosos.
Les polis eren ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit
propis. Democràcia vol dir govern del poble. – Els tribunals de justícia: cada tribunal estava especialitzat
en una matèria determinada. Eren elegits cada any per
3 Les principals institucions ateneses eren aquestes: sorteig.
– L’Assemblea o ekklesía: era el principal òrgan de decisió En aquestes institucions no hi podien participar les dones,
política. S’hi votaven les lleis, es triava els governants i els estrangers i els esclaus, perquè es considerava que no
es decidien la guerra i la pau. Estava formada per tots els eren ciutadans.
ciutadans atenesos més grans de de vint anys.
4 Esparta no tenia un govern democràtic, sinó oligàrquic,
– La bulé o Consell dels Cinc-cents: s’encarregava de perquè hi governaven uns pocs.
preparar els assumptes que es discutien a l’Assemblea.
Estava formada per cinc-cents ciutadans més grans de R. M. Per exemple, a Esparta hi havia dos reis i a Atenes no hi
trenta anys, elegits per sorteig. havia reis, i a Esparta l’Assemblea tenia un poder molt limitat
perquè la gerúsia podia vetar les seves decisions, mentre 7 R. M.
que a Atenes l’Assemblea tenia un poder més ampli i no

existia la gerúsia.
Camps Aportacions gregues
5 R. M. Dues semblances: en tots dos casos hi ha uns
tribunals de justícia i un poder legislatiu (l’Assemblea, Política La democràcia.
en el cas grec, i el Parlament, en el cas d’Espanya). Dues
diferències: a Atenes hi havia esclavitud i les dones no Literatura La poesia i el teatre.
podien votar. Les matemàtiques, la història, la
Ciència
6 Les columnes són d’ordre corinti, perquè els capitells geografia, la física, la medicina.
tenen fulles d’acant i els fusts estan acanalats amb
arestes suaus. Art La manera de construir i d'esculpir.
– Ordre dòric: el fust està acanalat amb arestes vives, el Sòcrates, Plató i Aristòtil van establir
Filosofia
capitell és llis, i no té base. les bases de la filosofia occidental.
– Ordre jònic: el capitell està decorat amb volutes, el fust Esport Els gimnasos i els jocs olímpics.
està acanalat i es recolza en una base.
Moltes paraules i expressions actuals
– Ordre corinti: el capitell està decorat amb fulles
Llengua tenen el seu origen en la cultura grega
d’acant, el fust està acanalat amb arestes suaus i es
(per exemple, història o política).
recolza en una base.
de l’alumne
Pàg. 219 l’entrada, i així va poder entrar, matar el Minotaure i trobar

la sortida.
• És una de les llegendes fundacionals de la civilització
• Perquè se celebraven en honor dels déus. cretenca. El Minotaure era fill de Pasífae, l’esposa del
• A l’hipòdrom i l’estadi. S’entrenaven a la palestra i al gimnàs. Sí, llegendari rei Minos, i un toro blanc.
existeixen aquest tipus d’instal·lacions o altres amb funcions
similars.
Pàg. 222
• Duraven set dies. El primer dia se celebraven les cerimònies
religioses i una desfilada, els dies 2 a 6 tenien lloc les 3 Interpreta el mapa.
competicions i l’últim dia se celebrava el lliurament de premis i • Atenes és a l’Àtica, i Esparta, al Peloponès.
un banquet. • R. Ll. Per exemple, Tebes, Argos, Troia, Corint.
Com ho sabem? • A la costa, perquè el mar facilitava les comunicacions.
• Cursa de quadrigues i llançament de disc. • Muntanyós.
• R. M. Per exemple, el Discòbol de Miró.
Pàg. 223
Pàg. 220
1 Interpreta el mapa. Colònies de la primera onada (750-550 aC): Siracusa (Sicília),
Àsia Menor (Àsia), la serralada dels Balcans (Europa), la Crotona (el sud de la península italiana), Massàlia (França),
península dels Balcans (Europa) i les illes del mar Egeu, amb Rhode (nord-est de la península Ibèrica) i Cirene (Líbia).
Creta (Europa). Colònies de la segona onada (650-550 aC): Teodòsia, Fasis,
Callatis i Òlbia (costes del mar Negre).
Claus per estudiar
• Perquè cada vall i cada illa formava un estat independent. Claus per estudiar
• Època arcaica, clàssica i hel·lenística. • Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit propis.
Aristocràcia: govern dels millors. Colònia: comunitats
PENSA. Va ser determinant. Grècia és una terra de muntanyes.
independents que mantenien els déus, els costums i
Moltes són difícils de travessar i no hi ha gaires camins. Això va
l’organització de la polis de la qual procedia la seva població.
afavorir la formació d’estats independents en cada vall, amb
formes d’organització polítiques molt diferents. Algunes polis eren • L’emigració i la fundació de colònies.
governades per persones d’una mateixa família, els oligarques. • Entre el 750 i el 650 aC els grecs es van assentar a les illes i les
D’altres eren dirigides per un tirà que havia pres el poder. A costes del mar Jònic, Sicília, el sud de la península itàlica i
Atenes va triomfar la primera forma de democràcia. A més a més, França, Líbia i el nord-est de la península Ibèrica.
la fertilitat del sòl a Grècia era molt pobra, fet que va provocar PENSA. Totes dues eren ciutats estat independents. Les polis eren
períodes de crisi i revoltes populars quan tenia lloc un creixement a Grècia i les colònies havien estat fundades per emigrants de les
de la població. L’altra solució per als menys afortunats va ser polis fora de Grècia.
buscar terres fèrtils fora de Grècia, mitjançant la fundació de
colònies al llarg del Mediterrani i de la mar Negre.
Pàg. 224
Pàg. 221 5 Educació cívica.

• Un polític atenès.
• En què el poble dirigia l’administració de l’Estat.
• El Minotaure era fill de Pasífae, esposa del rei Minos de
• L’Assemblea o ekklesía. La gerúsia o Consell d’Ancians.
Creta i d’un toro blanc enviat per Posidó, déu del mar.
Minos havia ofès greument Posidó, i aquest es va venjar • A Atenes, els ciutadans. A Esparta, els espartans homes
fent que Pasífae s’enamorés de l’animal. Fruit d’aquesta lliures més grans de trenta anys.
unió va néixer el minotaure, un ésser violent, meitat home, • A Atenes, les dones, els esclaus i els estrangers. A Esparta,
meitat toro, que s’alimentava de carn humana. Per amagar els pobles conquerits, els esclaus, les dones i els
la seva vergonya i protegir el seu poble, el rei Minos va estrangers. R. Ll.
pregar a l’inventor Dèdal que li construís un laberint del
qual el monstre mai en pogués sortir. Cada nou anys, per
Pàg. 225
tal de calmar-lo, Minos oferia a la bèstia set dones i set
joves que imposava com a tribut a la ciutat d’Atenes. Claus per estudiar
Teseu es va oferir voluntari amb la intenció de matar el • L’Assemblea o ekklesía: principal òrgan de decisió política, on
Minotaure i alliberar Atenes d’un cruel destí. Ariadna, la es votaven les lleis, es decidien la guerra i la pau i es triava els
filla del rei, que s’havia enamorat d’ell, li va oferir un governants. La bulé o Consell dels Cinc-cents: s’encarregava de
cabdell de fil. Teseu va lligar un dels seus extrems a preparar els assumptes que es discutien a l’Assemblea.
Els magistrats: funcionaris que executaven les decisions Pàg. 229
de l’Assemblea. Els tribunals de justícia: cada tribunal
s’especialitzava en una matèria determinada. Claus per estudiar
• A Esparta, el màxim òrgan era la gerúsia, la bulé atenesa. Hi • Alexandre el Gran. Perquè va ser el conqueridor d’un imperi.
havia dos reis que exercien el poder militar i religiós, sense • L’expansió de la cultura grega per l’Àsia i el nord de l’Àfrica i la
equivalent a Atenes. Els magistrats atenesos eren els èfors fusió de la cultura grega amb l’oriental.
espartans i l’ekklesía tenia el seu equivalent en l’apel·la. • Perquè van florir l’art, la poesia i el teatre, i es van produir
PENSA. R. Ll. El principi és el mateix, però actualment la avenços científics, com els aconseguits per Arquimedes
democràcia és representativa, no directa. (principi d’Arquimedes) o el geògraf Eratòstenes, que va
mesurar la circumferència de la Terra.
PENSA. Atenes estava regida per un sistema democràtic, i les
Pàg. 226
monarquies hel·lenístiques eren règims en els quals els reis, que
6 Interpreta el mapa van ser divinitzats, eren la màxima autoritat política i militar.
• Les polis de l’Àtica i el Peloponès.
• Les polis de l’Àsia Menor. Saber fer. Obtenir Informació d’una moneda
10 Fes-ho així.
7 Utilitza les TIC
Una marató és una cursa pedestre de llarga durada, que, • Plata.
actualment, és de 42,195 quilòmetres. Va ser introduïda en • Perquè el text esmenta Lisímac.
les modernes Olimpíades el 1896 (els antics grecs mai la van • Divinitzat, convertit en el rei Amon egipci.
realitzar). Origen: El 490 aC, l’exèrcit d’Atenes va frenar • Perquè el d’Alexandre el Gran tenia més prestigi.
l’exèrcit persa a la planura de Marató. Segons una llegenda,
• Perquè era la deessa de la guerra i recordava Grècia, d’on
el general Milicíades, cap de les tropes atenenques, va enviar
procedien les monarquies hel·lenístiques; l’associació
un missatger a Atenes per informar de la victòria, cobrint una
mental donava prestigi.
distància similar a la de l’actual carrera. En arribar, Fidipides,
el missatger, va morir d’esgotament (s’expliquen altres
versions de la llegenda però aquesta és la més popular). Pàg. 230
En honor seu es va crear la prova esportiva de la marató en
els primers Jocs Olímpics moderns, l’any 1896. 11 Comprensió lectora
• Com a éssers mancats de drets que havien de viure
sotmeses als homes.
Pàg. 227
• No, ara les dones tenen els mateixos drets que els homes
8 Utilitza les TIC en la major part dels països. No obstant això, les dones
Servia com a lloc de defensa davant atacs eventuals i de encara pateixen discriminació en alguns països.
santuari per als déus locals.
Claus per estudiar
Claus per estudiar • Els ciutadans participaven en la vida política i en l’exèrcit,
• Els perses i els grecs. Per oposar-se a l’expansió de l’Imperi gaudien de tots els drets i tenien obligació de pagar impostos.
persa. Els no ciutadans no podien participar en la política.
• Les polis gregues van acudir en ajuda de les polis de l’Àsia • Ciutadans, que eren una minoria, i no ciutadans (estrangers,
Menor, sotmeses als perses. Les guerres mèdiques van esclaus, dones), que eren la major part de la població.
concloure amb el triomf dels grecs i Atenes va adquirir un gran • En l’agricultura de la vinya, el blat i l’olivera; en l’artesania; i en
prestigi militar, i es va convertir en la potència més important el comerç, que era l’activitat més important.
de l’Hèl·lade. PENSA. Perquè Grècia era un territori pobre que no produïa gaires
PENSA. Perquè va ser el polític més important de tot el segle i va aliments, per la qual cosa els grecs necessitaven proveir-se a
aprovar reformes que van beneficiar el poble. l’exterior.
Pàg. 228 Pàg. 231
9 Interpreta el mapa 12 Interpreta les imatges.

• Àsia Menor, Orient Pròxim, Egipte, Damasc, Babilònia, Susa, • Dormitoris, bany, entrada, menjador, gineceu, cuina i pati
Ecbatana, Alexandròpolis, Bactres, riu Indus, Persèpolis, central.
Susa, Babilònia. • Homes i dones vestien llargues túniques de llana i de lli.
• Macedònia, Grècia, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria i Egipte. A l’hivern s’abrigaven amb un mantell o xal de llana que
es recollia sobre l’espatlla. Portaven sandàlies o botes de
pell.
Pàg. 232 Pàg. 236
Claus per estudiar 15 Utilitza les TIC

• Politeista: que creu en diversos déus. Heroi: fill d’un déu i un R. Ll. Per exemple, l’àgora, una gran esplanada envoltada de
humà. Santuari: lloc on es feien els ritus d’adoració a un déu. columnes per tres dels seus costats i un mur pel quart; o
Oracle: missatges dels déus que podien ser interpretats pels l’estadi, un espai rectangular de mida gran en què dos dels
endevins. costats estan envoltats de grades perquè seguin els
• La religió grega era politeista. Els déus tenien aspecte humà, espectadors.
encara que eren immortals. Eren els responsables de l’ordre i 16 Interpreta el dibuix.
l’equilibri al món i sovint intervenien en la vida dels éssers
• L’acròpolis és a la part alta del turó de l’esquerra i l’àgora
humans i, fins i tot, mantenien relacions amb ells. Els déus i les
en primer pla. La primera servia per adorar els déus i com
deesses més importants residien al mont Olimp. Els grecs
a defensa en cas de perill, i la segona era la plaça on se
també creien en l’existència de criatures fantàstiques, com els
celebrava el mercat i el lloc en què la població es reunia
ciclops o els centaures. Els grecs pensaven que els déus
per passejar, xerrar i estar informats del que passava a la
podien ajudar o perjudicar els humans.
ciutat.
• Als santuaris.
• Passejar, informar-se, comprar i vendre.
• En ritus com representacions teatrals o competicions
• No, perquè en època hel·lenística les ciutats disposaven de
olímpiques.
carrers amples i rectes que creaven illes quadrades i
• Són un ritu religiós en honor d’un déu.
regulars.
PENSA. No, ara no són un ritu religiós.
Pàg. 238
Pàg. 233
17 Utilitza les TIC
13 Saber fer. Comprendre un mite: Orfeu i Eurídice
Les Panatenees eren unes festes religioses que se
Fes-ho així celebraven cada any a Atenes i estaven dedicades a Atena,
• Orfeu (un heroi), Cal·liope (una musa), Apol·lo (un déu), la deessa protectora de la ciutat. Tenien lloc la segona
Eurídice (una nimfa), Aristeu (un pastor), Persèfone (una quinzena de juliol. Eren les celebracions religioses més
deessa), Zeus (un déu), Demèter (una deessa). antigues i importants d’Atenes. Se celebraven jocs olímpics i
• Orfeu estava casat amb la nimfa Eurídice. Aquesta va morir certàmens de poesia i música.
quan la perseguia un pastor i Orfeu va suplicar a la reina 18 Saber fer. Classificar escultures gregues
del món subterrani, Persèfone, que la ressuscités. Aquesta
Fes-ho així
ho va fer amb la condició que en el camí de retorn al món
• El moviment, l’expressió angoixada, les figures
dels vius Orfeu no podia mirar Eurídice, però aquest no va
recargolades, la composició complexa.
poder resistir el dubte sobre si la seva estimada el seguia i
va girar el cap, de manera que Eurídice es va quedar per
sempre al món dels morts. Pàg. 239
• Està ple d’elements fantàstics: l’existència del món
Claus per estudiar
subterrani, dels déus, les muses i les nimfes, la capacitat
de la lira d’aturar el curs dels rius, etc. • Bronze i marbre.
• R. Ll. Per exemple, la necessitat de complir els pactes. • Volia reflectir la bellesa ideal del cos humà, es feien en bronze
o marbre, es pintaven de colors vius i tenien una funció
religiosa.
Pàg. 234 • La que es basava en les proporcions harmonioses.
Claus per estudiar • Una regla de proporcions del cos humà.
• Ordre arquitectònic: conjunt de regles matemàtiques que PENSA. Sens dubte, ja que les seves estàtues reflecteixen amb
determinaven la mida i la combinació dels elements gran detall el cos humà.
arquitectònics. Pronaos: vestíbul del temple grec. Cel·la: sala 19 A l’etapa clàssica, ja que es tracta d’una escultura realista,
principal del temple grec. Opistòdom: lloc del temple en el qual amb cert moviment, de rostre serè, que reflecteix la bellesa
es dipositaven les ofrenes. ideal del cos humà.
PENSA. En tots dos casos són de pedra, i no utilitzen l’arc ni la
volta sinó que cobreixen els temples amb sostres plans que se
Pàg. 241
sostenen sobre columnes. No obstant això, els temples grecs són
més petits que els egipcis. Claus per estudiar
14 Interpreta els dibuixos • Filòsofs: Sòcrates, Plató, Aristòtil. Científics: Pitàgores,
• Dòric. Arquimedes, Heròdot.
• A Grècia. Tragèdies i comèdies.
PENSA. La mitologia explica el món basant-se en déus, • El primer és actual, el segon és del segle I dC. El primer es
personatges fabulosos i herois. La filosofia tracta d’explicar limita a narrar uns fets.
l’essència, les propietats i les causes de les coses naturals. La
ciència és el coneixement racional i ordenat del món.
Pàg. 243
20 Utilitza les TIC
La forma de govern
Policlet, a finals del segle iv aC.
28 Atenes tenia un sistema democràtic en què participaven els
ciutadans. Esparta era una oligarquia, un govern controlat per
Pàg. 242
uns pocs, que amb prou feines comptava amb els ciutadans.
21 Resumeix l’essencial
• Etapes de la història. Època arcaica: es va caracteritzar pel La societat
naixement de les polis i l’expansió grega. Època clàssica: 29 Ciutadans: eren una minoria, participaven en política, gaudien
es va caracteritzar pel desenvolupament de la democràcia, de tots els drets i tenien obligació de pagar impostos. No
les guerres mèdiques i la guerra del Peloponès. Època ciutadans: no participaven en política, però hi havia diferències
hel·lenística: es va caracteritzar per les conquestes entre els estrangers (eren lliures, pagaven impostos, no podien
d’Alexandre el Gran i l’aparició de les monarquies posseir terres ni cases), les dones (eren lliures o esclaves, no
hel·lenístiques. tenien drets) i els esclaus (no eren lliures, treballaven a les
• Formes de govern. Democràcia (ekklesía, bulé, magistrats, mines, en el treball domèstic o en l’agricultura).
tribunals de justícia). Oligarquia (dos reis, gerúsia, èfors,
apel·la).
La cultura i l’art
• Societat formada per ciutadans i no ciutadans (dones,
30 A. Dòrica (capitell llis, arestes vives). B. Jònica (fust amb
esclaus i estrangers).
arestes suaus, capitell amb volutes). C. Coríntia (arestes
• Economia basada en l’agricultura, l’artesania i el comerç.
suaus en el fust, capitell de fulles d’acant).
• Arquitectura amb tres ordres: dòric, jònic i corinti.
El temps Compromesos. El llegat dels grecs
22 R. G. Època arcaica. Època clàssica. Època hel·lenística.

31 La moneda
• Per comerciar, comprar i vendre. Sí.
23 • Expansió pel Mediterrani: arcaica.
• L’euro en tots dos casos.
• Guerres mèdiques: clàssica.
32 La ciència
• Conquestes d’Alexandre el Gran: hel·lenística.
• Guerra del Peloponès: clàssica. • Utilitza les TIC. Sí, segueix vigent.
• Aparició de les polis: arcaica. • El jurament hipocràtic és un jurament públic que fan els
que comencen les seves pràctiques amb pacients o es
El territori graduen en medicina, farmàcia, veterinària, psicologia,
tecnologia mèdica, fisioteràpia, logopèdia, odontologia i
24 R. G.
infermeria. El seu contingut és de caràcter ètic, per
orientar la pràctica del seu ofici. Es creu que va ser
Conceptes
redactat per Hipòcrates o per un deixeble seu.
25 Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit propis. 33 L’art
Colònia: comunitats independents encara que mantenien els
• R. G.
déus, els costums i l’organització de la polis de la qual
procedia la seva població. Hel·lenisme: expansió de la cultura 34 La política
grega per l’Àsia i el nord de l’Àfrica i fusió de la cultura grega • Educació cívica. El govern, les cambres de representació i
amb l’oriental. els tribunals de justícia. Sí, s’assemblen a les de l’Atenes
26 Ciutadà és el que té drets polítics i participa en el govern de clàssica.
la polis, i no ciutadà, el que no té aquests drets ni participa 35 L’esport
en el govern. Àgora és la plaça central on se celebra el • Llançament de javelina, salt de longitud, curses, boxa i
mercat i passegen els ciutadans, i acròpolis és el recinte on lluita lliure olímpica.
s’aixequen els temples i que serveix com a refugi en cas
d’atac. Pronaos és el vestíbul del temple, i naos, la sala
principal. L’ekklesía és l’assemblea a Atenes, i l’apel·la, Pàg. 244
l’assemblea dels ciutadans a Esparta.
Competència de l’àmbit de les ciències socials. Aplica una
Els protagonistes
tècnica. Sintetitzar informació en un quadre cronològic
27 • El conqueridor de Grècia, l’Àsia Menor, Pèrsia, Egipte,
Babilònia i l’Àsia fins a l’Índia.
36
Etapes de la Grècia antiga
Època arcaica (800-490 aC) Època clàssica (490-334 aC) Època hel·lenística (334-30 aC)
Van sorgir les polis (a partir del segle viii aC). Van tenir lloc les guerres mèdiques entre Alexandre el Gran es llança a la conquesta
Període de crisi (segles viii -vi aC) i revoltes grecs i perses (499-480 aC). Atenes va viure d’orient entre el 334 i el 323 aC. Arriba a
populars contra els aristoi (segle vi aC) que una època d’esplendor (segle v aC). Va l’Indus i ocupa Egipte i el Pròxim Orient,
va culminar amb l’aparició de la esclatar la guerra del Peloponès entre l’Àsia Menor, Mesopotàmia i Pèrsia.
democràcia. Període d’expansió: cap a Atenes i Esparta (431-404 aC). Va guanyar Sorgeixen les monarquies hel·lenístiques
l’oest (750-650 aC) i cap a l’est (650-550 aC). Esparta. (segles iv a i aC).
37 A. Àmfora (té coll alt i dues nanses). B. Crater (és molt gran, Pàg. 246
amb boca molt ampla). C. Cílix (és petita i amb peu).
D. Enòcoa (té una sola nansa). Maneres de pensar. Anàlisi científica. Van existir Troia i la
guerra de Troia?
42 • Un grec que va viure a l’època arcaica.
Pàg. 245
• Zeus era un déu grec, i Aquil·les, un heroi. No, l’heroi és el
Resol un cas pràctic. Per què les escultures del Partenó fill d’un déu i un humà.
són a Londres? 43 • Un arqueòleg alemany.
38 Busca informació i investiga. • Va seguir pas a pas la narració d’Homer.
• Dos temples de l’Acròpolis d’Atenes. • Els grecs van ser els vencedors, van introduir un cavall
• A Atenes. gegantí a la ciutat a l’interior del qual s’amagaven soldats.
• El fris. • A l’Àsia Menor. Seguint les indicacions d’Homer.
• Els que lord Elgin va remoure entre el 1801 i el 1805. • Sí que va existir, ho sabem perquè s’han trobat les seves
• L’ambaixador britànic a l’Imperi otomà. restes.
• Els que apareixen en els textos d’Homer i els que aporta
39 Analitza la notícia.
l’excavació de la ciutat.
• Al Museu Britànic
• Defensa i potencia el retorn voluntari.
Pàg. 247
• Desatén la petició grega i manté al Museu Britànic les
talles del Partenó. Aprenentatge cooperatiu. La representació
40 Valora. d’una tragèdia grega: Èdip rei
• Sens dubte, suposen un element que atrau a Londres 44 Comprensió lectora.
molts visitants i turistes cada any. • Iocasta, Èdip i Creont.
• R. Ll. • Que ha matat el seu pare, Laios, i que està casat amb la
• Birgit Wiger-Angner creu que el Museu Britànic hauria de seva pròpia mare, Iocasta.
tornar les talles. Freddie New creu que és un bon moment
45 R. Ll.
per plantejar-se la qüestió.
41 Aprenentatge cooperatiu. R. Ll.
UNITAT 11

• Mapa de l'Imperi romà
• El legionari romà
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 448
• Les forques caudines
• La moneda romana
• Pa i circ

Reforç i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452
Fitxa 1. Roma: espai i temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452
Fitxa 2. La religió romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 453
Fitxa 3. La romanització: Astèrix i Obèlix. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 454
Fitxa 4. La societat i l'economia a Roma (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455
Fitxa 5. La societat i l'economia a Roma (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 456
Fitxa 6. La ciutat romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 457
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 458
Fitxa 7. Coneguem la història de Roma: Juli Cèsar i els gals . . . . . . . . . . . . 458
Fitxa 8. Les llengües romàniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 459
Fitxa 9. Desigualtats socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 460
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461
Fitxa 10. La pintura pompeiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461
Fitxa 11. La carrera política a Roma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 463

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 466
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 466
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 468

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 474
11
LA CIVILITZACIÓ ROMANA

• Per on es va estendre l’Imperi • Identificar construccions romanes • Curiositat per conèixer les
romà formes de vida d’altres
• Investigar la vida quotidiana a través de
• La història, les maneres de èpoques
l’art
viure, l’art i les creences dels • Valoració de les restes de la
• Distingir un temple romà d’un de grec
romans civilització romana com a
• Fer un informe sobre els gladiadors fonts fonamentals per
• Interpretar restes arqueològiques reconstruir el nostre passat i
que, per tant, cal conservar
• Analitzar textos antics
• Aplica una tècnica: Fer un informe sobre els gladiadors
• Resol un cas pràctic: Salvar Pompeia
• Anàlisi científica: Quin valor tenen les ruïnes d'una ciutat? Qui va
assassinar Juli Cèsar?
Activitats finals
• Resumeix l’essencial
• Els còmics d’Astèrix: una
• Compromesos. El llegat dels
altra visió dels romans
romans
BANC DE RECURSOS

• Reforç i suport. La civilització romana • Avaluació de continguts. La civilització romana:
• Aprofundiment. La civilització romana controls B i A
• Autoavaluació de l'alumne • Avaluació per competències. Prova 1

Projectes d’excel·lència
• Projectes d'aprenentatge cooperatiu 1r ESO • Llibremèdia. La civilització romana

• Tractament de la informació. Les Ciències socials • La premsa a l’aula
en el cinema
11
Per nivells

• Epígraf 1: Els antics romans: on i quan van viure.
• Epígraf 2: La república (509 aC-27 aC). • Reforç i suport.
• Epígraf 3: Expansió i crisi de la república. La civilització romana
• Epígraf 4: L’Imperi. Del govern d’August a la crisi del segle iii • Ciències socials per a la
• Epígraf 5: La divisió de l’Imperi i la desaparició de l’Imperi romà pau
d’Occident • Autoavaluació de l’alumne
• Epígraf 6: L’economia romana
Bàsic • Avaluació de continguts.
• Epígraf 7: Grans constructors i enginyers
• Epígraf 8: Escultura, pintura i mosaic Control B
• Epígraf 9: La religió romana • Avaluació per
• Epígraf 10: Una nova religió: el cristianisme competències.
• Descobreix: El culte domèstic Preguntes 1, 2, 3, 5
• Compromesos: El llegat dels romans
• Activitats: 1, 2, 5, 6, 7, 13, 16, 18, 22, 23, 24, 26, 28, 34, 35 43
• Saber fer: Identificar construccions romanes
• Descobreix: Les ciutats romanes
• Saber fer: Distingir un temple romà d'un grec • Aprofundiment.
Avançat La civilització romana
• Saber-ne més: Alguns símbols cristians
• Aplica una tècnica: Fer un informe sobre els gladiadors
cooperatiu.
• Anàlisi científica: Qui va assassinar Juli Cèsar?
• Activitats: 3, 4, 8, 9, 10, 13, 15, 16, 20, 21, 22, 26, 28, 31, 32, 34, 36, 37,
38, 39, 45, 46, 47
Control A
• Saber fer: Investigar la vida quotidiana a través de l'art
• Avaluació per
• Resol un cas pràctic: Salvar Pompeia competències.
D'excel·lència • Anàlisi científica: El món romà i l’antiguitat tardana Prova completa
• Aprenentatge cooperatiu: Els còmics d'Astèrix: una altra visió dels
romans
• Activitats: 17, 29, 32, 40, 41, 42, 43, 44, 53, 54, 55

de comunicació
11
MAPA DE L’IMPERI ROMÀ
de
lB
àlt
ic
Londinium Trèveris
e
Negr Trebisonda
r
ma
Portus Nammerum
Bizanci Nicomèdia
OC E À
Ravenna
AT L ÀNT I C Burdigala Lugdúnum Antioquia
Pèrgam
Roma Efes
Astúrica Marsella
Nàpols Tàrent
Caesaraugusta Atenes Sidó
Tàrraco Jerusalem
Sagunt
Messina
Olisipó Emèrita mar Alexandria
ni
ra
Cartago
Cartago
i t er de
Nova M e d la X
Cades ina
Tingitanum
Calçades romanes Terrisseria Espècies Pells Cereals

principals
Ports Ambre Mines Sal Vi
principals de coure
Oli d’oliva Esclaus Mines Productes
Un dels aspectes més interessants de l’Imperi romà d’or tèxtils
és el caràcter econòmic de la seva expansió. Dos as-
pectes vertebren el mapa de l’Imperi romà: el Mare peri enromano
els rius Rin i Danubi, com a punts que im-
505399-11-249 comercio
Nostrum i el limes. possibiliten l’arribada de pobles invasors. Aquest
El Mare Nostrum, nom llatí del mar Mediterrani, és el limes es fortificarà amb campaments permanents, i
505399-11-249 comercio romano leyenda
cor del territori. Els romans buscaran un espai co- ja a mitjan segle i dC, gairebé la meitat de les legi-
mercial, lliure de perills, i en el qual la seva economia ons romanes tindran com a missió protegir-los, per
i comerç assoleixin la plenitud. Com es veu per les la qual cosa establiran la base al llarg del limes.
dates de conquesta, un cop Roma s’introdueix en la A l’interior, els romans desenvolupen les activitats
política mediterrània, als inicis del segle iii dC, el pri- econòmiques i comercials. Per fer-ho, necessitaran
mer objectiu serà aconseguir tancar el Mediterrani crear una xarxa de vies que facilitin el control polític i
com a mar romà, i el segon, la definició d’un períme- militar del territori, que permetin a les legions des-
tre defensiu que el protegeixi i en garanteixi la segu- plaçar-se a molta velocitat d’un lloc a un altre de l’Im-
retat econòmica. peri, per això les vies discorreran en paral·lel pel li-
Part d’aquestes defenses vindran donades de manera mes o la frontera parta. Alhora, seran la principal ruta
natural: pel sud, el desert africà fa innecessària la d’intercanvi de productes entre els principals focus
creació d’una frontera fortificada; per l’oest, la culmi- productors, fet que explica el caràcter perimètric de
nació de la conquesta de la península Ibèrica i l’At- la xarxa de vies i l’existència de rutes de comunicació
làntic garanteixen la tranquil·litat de l’Imperi per interna, com la via de la plata espanyola.
aquesta zona. Més difícils seran les coses a l’oest, on Un dels aspectes beneficiosos per als ciutadans ro-
l’Imperi part, únic poder del seu temps equiparable mans serà la pax romana, el concepte de protecció
amb el de Roma, serà una permanent font de preocu- imperial que els permetrà comerciar a gran escala
pació, matisada per la superioritat militar romana i amb tot l’Imperi. Els productes de cada província ro-
per les amenaces que pateixen els parts a les seves mana es podran intercanviar en qualsevol lloc del
fronteres. Però el principal perill vindrà del nord, on territori, que actua com un immens mercat. Això farà
els pobles germànics amenaçaran Roma. que els territoris romanitzats es mantinguin en pau,
Per aquest motiu, Roma defineix el limes, un con- atesos els beneficis econòmics, socials i culturals que
cepte polític i militar, que marca la frontera de l’Im- els reportarà la pertinença a l’Imperi romà.
11
EL LEGIONARI ROMÀ
Gran part de l’èxit de Roma es va sota hi havia els centurions; el

basar en la sòlida organització de més important de tots era el més
l’exèrcit, format per legions, uni- antic de la primera legió (primus
tats d’infanteria de prop de 5.000 pilus).
homes. L’armament dels legionaris tam-
Les legions romanes van basar el bé va variar molt amb el pas del
seu èxit en el fet que combinaven temps. A l’època republicana
el millor de la infanteria lleugera inicial vestien amb túnica i una
i pesant. Com a infanteria lleuge- peça de metall al pit. Es protegi-
ra podien llançar dos pila, unes en amb un escut allargat i ova-
llances concebudes per ser llan- lat, un casc de metall adornat
çades –a diferència de la llança amb plomes i crinera de cavall.
dels hoplites, pensada per ser Com a armes feien servir l’espa-
utilitzada en el combat cos a cos– sa curta, i dos pilum. Amb la re-
la missió de les quals era trencar forma de Mari i la professiona-
la cohesió de l’enemic, i com a lització de l’exèrcit, l’armament
infanteria pesant tenien una capacitat de xoc nascu- es va fer més pesant. Es va adoptar una cota de ma-
da de l’armament pesant i l'entrenament exhaustiu. lles i el gladius hispaniensis, l’espasa recta de doble
Al costat d’això, tenia molta més versatilitat i capaci- tall utilitzada pels celtibers a Hispània. Durant l’Im-
tat d’adaptació al terreny que la rígida falange mace- peri es feia servir una armadura més pesada, com-
dònica, que tendia a desorganitzar-se i a trencar-se posta de plaques de metall (la lorica segmentata, si-
en terrenys abruptes.
milar a les que es veuen a l’Astèrix) i un casc que
Les legions van passar per un procés d’evolució. augmentava la protecció en les galteres i en la part
En l’època de la república, els legionaris es dividien posterior del coll. Es va adoptar un escut recte, més
en tres grups: hastati, prínceps i triarii. Els hastati vàlid per a formacions tancades o la testudo (tortu-
eren els soldats més joves, però entrenats. Els prín- ga). Aquest tipus d’uniforme es veu en la columna
ceps unien força i experiència, i els triarii eren els Trajana.
veterans de l’exèrcit, armats amb llança llarga.
Un aspecte essencial del legionari de l’època de Cè-
Cada legió tenia deu maniples de cada tipus, els
sar i de l’Imperi són les sandàlies (caligae), fetes amb
hastati i prínceps d’uns 180 homes i els triarii de la
una sola de cuir clavetejada, per fer-les més resis-
meitat.
tents, i lligades mitjançant corretges a la cama del
A mesura que Roma va anar creixent, l’exèrcit va legionari.
haver de respondre a noves amenaces i va ser refor-
En cas de marxa, el legionari havia de portar tot
mat. A partir de la fi del segle ii aC, després de la
l’equip, juntament amb una capa de llana, menjar,
reforma del cònsol Gai Mari, cada legió es dividia
estris de cuina, fogonet i cantimplora. L’equip com-
en deu cohorts (unitats tàctiques), formades per un
plet o impedimenta del legionari podia pesar al vol-
maniple de cada un dels anteriors, amb la qual cosa
tant de 20 quilos.
el nombre dels triarii augmentava perquè fos igual
als altres dos i igualava també l’armament. A més, L’entrenament d’un legionari era molt dur. Havia de
cada cohort es dividia en sis centúries. Aquest es- fer tres marxes de 30 quilòmetres al mes, i s’exerci-
quema es va mantenir fins al final de l’Imperi, sense tava dues vegades al dia en l’ús de les armes. Habi-
cap altra modificació que augmentar el nombre de tualment feien servir una espasa de fusta i un escut
soldats de la primera cohort, reduir de sis a cinc el de vímet de doble pes del que tenien els reals.
nombre de centúries i afegir una petita tropa de ca- A més, havia de poder participar en la construcció
valleria a cada legió. El cònsol tenia sota les seves d’un campament, muntar i desmuntar a cavall amb
ordres tots els cossos de l’exèrcit. Cada legió roma- tot l’armament, escut inclòs, així com nedar i dispa-
na era dirigida per sis tribuns, que, atesa la seva in- rar amb la fona. El període de servei durava 25 anys,
experiència, generalment tenien com a superior un al final dels quals el legionari rebia una petita terra o
legat, comandament professional de la legió. Per el seu equivalent en diners.
11
PER SABER-NE MÉS
LES FORQUES CAUDINES
La formació de Roma es va produir en condicions consulars, però el cap samnita Gai Ponci els va parar
molt difícils, ja que es van haver d’enfrontar a ene- una emboscada en un congost proper a Caudium.
mics de similar grandària i potència militar, en guer- Davant d’aquesta situació desesperada, els romans
res en què, de vegades, la pròpia supervivència de es van veure forçats a rendir-se. Durant el lliurament
Roma estava seriosament amenaçada. de les armes, en senyal d’humiliació, se’ls va obligar
Els samnites, una tribu situada a la zona muntanyosa a passar semidespullats sota un arc format per tres
del centre d’Itàlia, al sud de Roma, es van enfrontar llances, episodi que es coneixerà com el de les For-
als romans en les tres guerres samnites, entre el 343 ques Caudines.
i el 290 aC. Durant la segona guerra samnita, els ro- Avui dia, la frase «passar per les forques caudines»
mans volien conquerir el territori costaner tirrè, i vol dir que, per sortir d’una situació complicada en
deixar els samnites sense sortida al mar. L’any què un mateix s’ha ficat, s’han d’acceptar unes con-
321 aC, els romans van enviar els seus dos exèrcits dicions molt dures.
LA MONEDA ROMANA PA I CIRC
El nom que els països llatins donem als diners en El poble romà era bastant inquiet i procliu a crear
metàl·lic té una història curiosa. A principis del problemes i tumults quan es produïen canvis po-
segle iv aC, els gals van envair Itàlia al comanda- lítics. Per evitar-los, els líders polítics romans re-
ment del seu cap Brenne i van arribar a conquerir centment nomenats buscaven congraciar-se amb
Roma (390 aC), però la fortalesa del capitoli no es el poble de Roma donant-los blat de franc (el pa) i
va rendir, fet pel qual va ser assetjada. promovent espectacles públics (el circ) com a di-
Una nit, els gals van escalar les muralles sense ser vertiment i propaganda política que donava gran
vistos i, quan es disposaven a assaltar la fortalesa, popularitat a qui ordenava que se celebrés. Això
les oques sagrades del temple de Juno es van es- va portar el poeta llatí Juvenal a criticar la volubi-
pantar i van començar a «cridar». Tant va ser l’en- litat del poble romà en una sàtira que parlava de
renou que els sentinelles van descobrir els gals i com era de fàcil domesticar la seva voluntat.
van aconseguir fer-los fora, i així van salvar la for- Les dues grans diversions eren el circ i les lluites
talesa. Els romans van considerar que la mateixa de gladiadors.
Juno havia intervingut per ajudar-los, per la qual En parlar del circ, Juvenal al·ludia a una de les
cosa van fer nombroses ofrenes en el seu temple grans passions dels romans, les curses de carros.
del capitoli. Des de llavors, és anomenat de Juno Aquestes es practicaven al Circ Màxim de Roma,
Moneta, que vol dir «la que avisa» (avui dia aquest un edifici de forma allargada amb capacitat per a
lloc l’ocupa l’església de Santa Maria in Aracoeli). més de 350.000 espectadors. Els carros represen-
Anys després, quan van començar a fabricar di- taven equips i faccions de la ciutat, i els seus se-
ners en metàl·lic, els asos de bronze, els romans guidors eren tan apassionats com avui dia.
van haver de buscar un emplaçament per a L’altra gran passió eren les lluites de gladiadors,
aquest taller i van pensar, per la seva seguretat, que es feien a l’amfiteatre. L’amfiteatre Flavi o Co-
en uns edificis pertanyents al temple de Juno Mo- losseu de Roma era el màxim exponent. Allà dife-
neta. Així, els diners es fabricaven a la «Moneta», rents tipus de gladiadors (gals, tracis, samnites, re-
per la qual cosa aviat les peces metàl·liques van ciaris) lluitaven en combats que podien acabar amb
començar a anomenar-se «monetas». la mort d’un dels contendents. També hi havia ve-
D’aquest nom deriva el terme italià moneta, el nationes (homes contra animals) o lluites de dife-
castellà moneda, el portuguès moeda, l’anglès rents animals entre si.
money, el francès monnaie, l’alemany münze, etc.
11
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/bachillerato/ Peter CONNOLLY, Les legions romanes (1981).

historia/roma/index.htm Estudi molt complet sobre l'organització i les característiques
Edilicia Romana és una sèrie documental en què s’analitzen de l'exèrcit romà.
les tècniques de construcció utilitzades pels enginyers Josefa ESPINÓS [et al.], Así vivían los romanos (1990).
romans. La sèrie es compon de quatre documentals. Aborda temes que no s'estudien habitualment en profunditat,
http://historia-roma.com/index.php com la gastronomia, la higiene o la mentalitat dels romans.
Es poden trobar resums de totes les èpoques de la història Xavier BARRAL ALTET, L'antiguitat clàssica: Grècia,
de Roma. Roma i el món mediterrani (1989).
http://www.tesorillo.com/roma/mapas.htm Aquest volum, que forma part de la Història universal de
Web de numismàtica, però on es poden trobar mapes l'art presenta, amb il·lustracions i fotografies a tot color, l'art
de l’antiga Roma de totes les èpoques. clàssic de Grècia i Roma fins al 480 dC.
http://multimedia.lacaixa.es/lacaixa/ondemand/
obrasocial/interactivo/romanorumvita/es/visita_
virtual.htm DOCUMENTALS
En aquest web pots fer una visita virtual a l’exposició
«Romanorum vita» de La Caixa. Coliseo: ruedo mortal de Roma (2003).
http://www.educahistoria.com/cms/index. Documental de la BBC amb la participació de RTVE.
php?option=com_content&view=article&id=222:roma- Pompeya, el último día (2003).
en-3d&catid=43:cine-historico&Itemid=152 Documental de la BBC amb la participació de RTVE.
Col·lecció de vídeos reunits per la web
www.educahistoria.com sobre l’antiga Roma.
http://pompeya.desdeinter.net/pomp.htm CINEMA
Visita les principals cases de Pompeia.
Ben Hur, dirigida per William Wyler (1959).
Història d'un ciutadà jueu en temps de Jesús. És famosa
LLIBRES l’espectacular reconstrucció de les curses al circ.
Espàrtac, dirigida per Stanley Kubrick (1960).
Robert GRAVES, Jo, Claudi (1934). Narra la història d'aquest esclau, que va liderar una rebel·lió
Obra mestra de Robert Graves. Narra la vida de l’emperador el segle i aC.
Claudi en primera persona i la dels primers emperadors
Gladiator, dirigida per Ridley Scott (2000).
romans.
Narra el possible assassinat de Marc Aureli per part del seu fill
Colleen McCULLOUGH, El primer hombre de Roma Còmode, que pensava que seria apartat de la successió, així
(1990). com també el comportament tirànic d'aquest últim. Té com a
Primera d’una saga de set novel·les que, amb rigor i amenitat, teló de fons la vida dels gladiadors.
analitzen la història de Roma a través dels seus personatges.
Centurion (Centurión), dirigida per Neil Marshall
Valerio Massimo MANFREDI, L’última legió (2002). (2010).
Es relata el final de l'Imperi per entroncar-lo amb la saga Un grup de soldats romans lluita per salvar la vida a Bretanya,
llegendària d'Artur de Bretanya. any 117 de la nostra era després d'haver estat derrotats.
Lindsey DAVIS, La plata de Britània (1989). Els supervivents intentaran tornar a la frontera.
Introdueix de manera amena el gènere policíac a la Roma The eagle (La legión del águila), dirigida per Kevin
imperial, en una sèrie de vint novel·les. Macdonald (2011).
Santiago POSTEGUILLO, Africanus: el hijo del cónsul Segle ii dC. Adaptació d'una novel·la juvenil de Rosemary
(2006). Sutcliff (1954). Un legionari i un esclau celta buscaran la
Primera novel·la d'una brillant trilogia sobre Escipió, que es Legió IX, que va desaparèixer vint anys abans en algun lloc
completa amb Las legiones malditas i La traición de Roma. Té a Escòcia.
una altra novel·la ambientada en època de Trajà, Els assassins
de l'emperador.
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
11

Nom: Curs: Data:
Roma: espai i temps

1 Dibuixa sobre aquest mapa les fronteres que va tenir l’Imperi romà.
m ar
d el F. DE RÚSSIA
Nord POLÒNIA UCRAÏNA
IRLANDA REGNE PAÏSOS GEÒRGIA AZERBAIDJAN

ALEMANYA
UNIT BAIXOS MOLDÀVIA ARMÈNIA
REP.
e
BÈLGICA TXECA ESLOVÀQUIA Negr
LUXEMBURG ROMANIA ar
HONGRIA m
LIECHTENSTEIN ÀUSTRIA
SUÏSSA ESLOVÈNIA IRAQ

FRANÇA SÈRBIA TURQUIA
CROÀCIA BÒSNIA I BULGÀRIA
OCEÀ HERCEGOVINA
KOSOVO
AT L À N T I C MONTENEGRO MACEDÒNIA SÍRIA
ITÀLIA ALBÀNIA
ANDORRA LÍBAN
GRÈCIA
mar XIPRE
ESPANYA JORDÀNIA
Ti r r è ISRAEL
PORTUGAL
ARÀBIA
SAUDITA
ma r M e d ite rra n i
MALTA
TUNÍSIA
EGIPTE
MARROC
ALGÈRIA
LÍBIA
2 Completa a la teva llibreta una taula similar a aquesta, en què anotis tots els territoris antics que abastava l’Imperi romà,
en quina època (aproximadament) passen a ser territori romà, i com s’anomenen actualment.
Província romana S'incorpora a Roma el… Avui és
Gàl·lia 505399-11-241a expansión

Mitjan segle i aC del imperio romano
França
… … …
3 Completa aquesta línia del temps. Escriu les etapes en cada bloc i afegeix les dates que falten.
4 Situa sobre la línia del temps anterior els esdeveniments històrics d’aquesta taula.
Fet Data Va significar

Segona Guerra Púnica 218 aC-202 aC Els romans esdevenen la potència hegemònica del Mediterrani
561819_11_p10_b_LT Roma
Conquesta d'Hispània 218 aC-19 aC Els romans controlen tot el Mediterrani occidental
Regnat d'August 27 aC-14 dC Màxima esplendor de l'Imperi romà
Regnat de Trajà 98-117 dC Màxima extensió de l'Imperi
Edicte de Caracal·la 212 dC Tots els habitants de l'Imperi esdevenen ciutadans romans
Mort de Teodosi 395 dC Divisió de l'Imperi romà
11

Nom: Curs: Data:
La religió romana
1 Observa la imatge, llegeix el text i contesta les preguntes a la teva llibreta.
La religió romana es basava en gran mesura en la religió grega, ja que tenien

múltiples influències que arribaven des del sud d’Itàlia (Magna Grècia). Així,
cada déu grec té la seva contraposició en un déu romà.
Els romans van ser tolerants amb les creences dels pobles conquerits, perquè
sabien que permetre els seus déus els facilitaria la romanització. A més, mol-
tes vegades van adoptar altres déus de zones que anaven conquerint, com és
el cas dels déus egipcis, molt populars arran de l’arribada dels romans a Egip-
te, o el culte a Mitra, un déu de l’Àsia Menor que era el preferit dels legionaris.
Amb el pas del temps s’introdueix també el culte a l’emperador i a la ciutat de
Roma. A part d’això, els romans sempre van tenir un espai per al culte als
déus de la llar, els déus Lar, Manes i Penats, i tenien altars domèstics dins de
casa seva.
• Quin déu mostra la imatge i com apareix representat?

• Quin era el seu nom grec?
• A qui més rendien culte els romans?
• Els romans eren politeistes o monoteistes? Justifica la teva elecció.
• Què era una tríada? Quina era la més coneguda?
2 Consulta l’epígraf 9, «La religió romana», i assenyala si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F). Escriu
correctament a la llibreta les que siguin falses.
Els romans veneraven els déus grecs.
Els romans no van acceptar altres religions.
Els romans retien culte als avantpassats.
La divinitat principal era Neptú.
Els romans feien sacrificis d’animals per obtenir el favor dels déus.
Els ritus religiosos es feien en els temples.
3 E
ntra en aquesta pàgina web (http://elhistoriador.es/temas-politicos/mitologia/dioses-griegos-y-romanos/) i relaciona els
noms dels déus romans amb els déus grecs. A continuació, escriu a la teva llibreta el paper que tenen aquests déus en
la mitologia romana (per exemple: Mart, déu de la guerra).
Déus romans Déus grecs

• Júpiter • Atena
• Venus • Hefest
• Mercuri • Ares
• Vulcà • Afrodita
• Bacus • Dionís
• Minerva • Hermes
• Diana • Zeus
• Mart • Artemisa
11

Nom: Curs: Data:
La romanització: Astèrix i Obèlix

1 Llegeix el text i contesta les preguntes a la teva llibreta.
Monarquia
República
Imperi
BRITÀNIA GERMÀNIA Limes (frontera)
ri u
Rin
r i u Danu gre
Trèveris Ne
bi
ar
m
GÀL·LIA DÀCIA
OCEÀ Lugdúnum PANNÒNIA Bizanci

MESOPOTÀMIA
AT L À N T I C MÈSIA TRÀCIA
riu
Tíb
Massília ÀSIA
ITÀLIA MACEDÒNIA
r e
Roma
Atenes
Caesaraugusta
mar DESERT
Tirrè D’ARÀBIA
HISPÀNIA
ARÀBIA
m a r Me dite rra ni Alexandria
Cartago Nova Cartago
EGIPTE
riu
ÀFRICA ma
Cirene
r
il Ro
N
CIRENAICA ig
MAURITÀNIA
DESERT DEL SÀHARA
«Som a l’any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia està baralles. Sempre està disposat a abandonar-ho tot per
ocupada pels romans... Tota? No! Un poblet habitat per seguir Astèrix en una nova aventura. L’acompanya
irreductibles gals resisteix, encara i com 505399-11-244
sempre, a Idèfix, l’únic gos ecologista conegut, que udola de pena
l’invasor. I la vida no és fàcil per a les guarnicions de quan tallen un arbre. Altres personatges són el druida
l e g i o n a r i s r o m a n s e n e l s re d u ï t s c a m p a m e n t s Panoràmix, el bard Asurancetúrix, i Abraracúrcix, el cap,
de Babaorum, Aquarium, Laudanum i Petibonum...». el lideratge del qual accepten tots sense dir ni piu.
Astèrix és l’heroi d’aquesta aventura. Petit guerrer, En aquella època hi havia dues classes de gals, els que
hàbil i astut, se li confien sense titubeigs totes les havien acceptat la dominació de l’invasor romà i,
missions perilloses. Deu la seva força sobrehumana a la entenent que eren més avançats en molts aspectes,
poció màgica del druida Panoràmix. Obèlix és l’amic imitaven la manera d’actuar, de vestir i parlar d’ells, i
inseparable d’Astèrix. El seu ofici és repartidor de altres que no acceptaven la dominació i plantejaven
menhirs, és aficionat als porcs senglars i a les bones resistència.
• Assenyala el significat de les paraules següents: gals, menhir, legionari, druida.

• A quina època de la història de Roma fa referència el text? Qui governava en aquella època?
• Quina era l’extensió del món romà en aquell moment? Busca en el mapa les regions que Roma controlava en aquella època
i assenyala’n almenys el nom de tres.
• En el text proposat es fa referència a una regió anomenada Gàl·lia i a un poblat gal. A quin país de l’actualitat es refereix?
• Serien Astèrix i Obèlix ciutadans romans? Com els qualificaries?
11
Nom: Curs: Data:
La societat i l'economia a Roma (I)

1 Observa la imatge i amb l’ajuda del llibre de text contesta les preguntes a la teva llibreta.
• Quines zones es distingeixen en aquest tipus d’habitatge?

• Per a què s’utilitzaven?
• On es dipositava l’aigua per a l’habitatge? Per on entrava l’aigua?
• És una domus o una insula? Justifica la resposta.
• Qui vivia en aquestes cases?
2 Relaciona les característiques següents amb l’habitatge que correspongui.
Cases unifamiliars d'una planta •

Ocupades pels més humils • • Domus
Decorades amb mosaics i pintures •
Edifici de diversos pisos • • Insula
Residència de les persones més riques •
3 Indica a qui corresponen les característiques següents i assenyala quins grups socials podrien tenir aquesta característica.
Ciutadans No ciutadans Podrien pertànyer a aquest grup
No podien participar en política
Podien ser propietaris de terres
Podien votar i ser votats
Alguns pertanyien a altres persones
Podien dirigir un exèrcit
Podien comprar la seva llibertat
Podien ser artesans
11

regnes cristians
Nom: Curs: Data:
La societat i l’economia a Roma (II)

1 Explica a la teva llibreta quina era la situació de les dones a l’antiga Roma.
2 Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). Transforma a la teva llibreta les falses en certes.
Els conreus més importants de l’agricultura romana eren el blat, la vinya i l'olivera.
Els artesans desenvolupaven la seva activitat al camp.
Les terres eren treballades només per esclaus.
El comerç va ser una activitat molt intensa.
Totes les terres conreades eren a les colònies.
3 Llegeix el text i respon les preguntes a la teva llibreta.
El comerç, si és curt, s'ha de reputar per ofici roí, retirés des d'aquí al descans i assossec de les pos-
però si és molt i ric, que condueix mercaderies de sessions del camp.
tot arreu i les distribueix sense enganyar ningú, no Mes entre tots els oficis per on s'adquireix alguna
s'ha de condemnar del tot. I fins i tot sembla que cosa, el millor, el més abundant, més deliciós i pro-
mereix amb raó lloança, si satisfet el comerciant, o pi d'un home de bé és l'agricultura.
millor dir content amb els seus guanys després
d'haver fet molts viatges per mar des del port, es CICERÓ, Els oficis
• Quina és l'activitat més convenient segons Ciceró?

• Quin tipus de comerç és l'únic acceptable?
• Què ha de fer un bon comerciant un cop ha satisfet els seus guanys?
4 Imagina que ets Eli. Observa el document 20 del teu llibre, mapa de les principals rutes comercials i mercaderies de
l'Imperi romà, i completa el discurs, explicant quins productes arriben a Roma des de la resta de l'Imperi.
A cada estació de l'any, sobretot a la tardor, arriben tants vaixells de transport a atracar a les ribes del
Tíber, que Roma és com el mercat universal del món. Es poden veure en gran quantitat carregaments
vinguts des de l'Índia i de l'Aràbia Feliç. Els teixits de Babilònia i les joies dels països bàrbars més
llunyans arriben a Roma en gran nombre i amb facilitat. Els vostres camps, romans, són els d'Egipte,
Sicília i la part conreada d'Àfrica.
D'Hispània arriben:
Es pot dir que el que mai s'ha vist a Roma és que mai no ha existit..
Discurs de Eli, segle i dC.
• Assenyala a la teva llibreta quines eren les rutes principals que hi havia a l'Imperi romà.
• Quin era el centre de l'Imperi?
• Quines creus que eren les terres més riques?
11
Nom: Curs: Data:
La ciutat romana
1 Observa aquesta reconstrucció del fòrum de Roma i, amb l’ajuda del llibre de text, completa aquesta taula.
Noms Ús
Arcs
Habitatges
Basíliques
Temples
Amfiteatres
Altres edificis
2 Respon a la teva llibreta aquestes preguntes.

• Com eren les ciutats romanes?
• Com s’anomenaven els carrers principals que confluïen en el fòrum o a prop?
• Quin tipus d'activitats es duien a terme en el fòrum?
11
Més competent
Nom: Curs: Data:
Coneguem la història de Roma: Juli Cèsar i els gals

1 Llegeix el text.
La vila mateixa d'Alèsia està situada sobre un turó caven fosses contínues de cinc peus de profunditat.
molt elevat, tant que sembla impossible assaltar-la, Allà es claven estaques, es lliguen per la base per
per la qual cosa es fa necessari un setge en regla. impedir que puguin arrencar-se i perquè no deixin
El peu del turó està banyat per dues bandes per cur- passar més que les branques. Hi ha cinc fileres,
sos d'aigua. Davant del lloc s'estén una plana d'uns col·locades juntes i entrellaçades. Les anomenem
tres mil passos de llarg. cippus. Al davant, es caven, en fileres obliqües a por-
El baluard que comencen els romans comprèn un tell, pous de tres peus de profunditat, que s'estre-
circuit de deu mil passos. El campament ha d'estar nyen a poc a poc, de la cúspide de la base. Allà es
emplaçat en un lloc favorable i es construeixen vint- claven estaques llises, del gruix d'una cuixa, l'extrem
i-tres llocs fortificats. Durant el dia, se situen allà els superior de les quals s'havia afilat i endurit al foc, de
cossos de la guàrdia, per por que els assetjats ata- manera que no es vegi a l'exterior del sòl més
quin; a la nit, aquests mateixos llocs s'ocupen per de quatre dits. Alhora, per afermar-les sòlidament,
guardes nocturns i fortes guarnicions. s'omple la part baixa de les estaques amb un peu de
terra que les comprimeixi. Per amagar aquest pa-
Cèsar cava dues fosses de quinze peus de llargada i rany, la resta es recobreix d’esbarzers i mala herba.
de la mateixa profunditat. Omple la fossa interior, Hi ha vuit fileres d'aquest tipus, separades, les unes
perforada en les zones baixes de la plana, amb aigua de les altres, a tres peus. Les anomenem assutzenes,
derivada dels rius. Al voltant d'aquestes dues fosses, a causa de la seva semblança amb aquesta flor. Da-
fa aixecar una terrassa i una palissada de dotze peus vant d'aquests pous hi ha estaques d'un peu de lon-
d'alçada. Hi adossa un parapet i merlets, i col·loca gitud, en les quals es claven ganxos de ferro, i que
torres per tot el perímetre de l'obra, a una distància, estan totalment fora de la terra, disseminades per tot
l’una de l'altra, de vuitanta peus. el lloc, a intervals similars. Les anomenem agullons.
Algunes vegades, els gals intenten atacar les nostres Acabades les feines, Cèsar, a continuació, estableix,
obres i fan sortides violentes per diverses portes al- sobre catorze milles de perímetre, una segona línia
hora. Per això Cèsar pensa que cal, de nou, comple- idèntica però orientada al revés, per impedir els
tar els treballs, perquè les nostres fortificacions pu- atacs des de l'exterior.
guin ser defensades per un nombre d'homes més
petit. Es tallen els troncs dels arbres amb les bran-
JULI CÈSAR, La guerra de les Gàl·lies,
ques més fortes; es desprenen les escorces i s'afilen
llibre VII (52 aC). (Adaptat)
les puntes d'aquestes branques; a continuació es
2 Respon les preguntes següents:

• Qui és l'autor del text?
• A quina obra pertany?
• Qui és el protagonista de la història? Per què parla en tercera persona d’ell mateix?
• Quin any es va escriure l'obra? A quina època de la història romana pertany?
• L'autor, narra esdeveniments de la seva època o d'èpoques anteriors?
• Alèsia era a les Gàl·lies. Observa el mapa de la unitat i explica si les Gàl·lies pertanyien o no a l'Imperi romà en aquesta
època.
• Per què César va assetjar la ciutat d'Alèsia en lloc d'assaltar-la?
• Per què era important assegurar l'aprovisionament de blat?
• Quina ciutat espanyola coneixes que els generals romans hagin assetjat de manera similar?
11
Més competent
Nom: Curs: Data:
Les llengües romàniques
OCEÀ
ATLÀNTIC
Francès
Francoprovençal
Astur-lleonès
Màxima expansió Gallec Retoromànic Romanès
de l'Imperi romà Occità
Aragonès
Portuguès
Italià
Cors
Català
Castellà
Sard
mar Mediterrani

1 Completa a la teva llibreta una taula com aquesta sobre els idiomes romànics.
Països en què es parlen llengües romàniques Llengua romànica (derivada del llatí)
2 Respon aquestes preguntes a la teva llibreta.

• Per què penses que es parlen llengües romàniques en aquests països?
• Per què no es parlen en altres països que van formar part de l'Imperi romà? (Per exemple, Gran Bretanya).
3 Aquí tens dos exemples del llegat del llatí: el dret romà i la classificació linneana.
Quins altres exemples se t’acudeixen?
S'anomena dret romà l'ordenament jurídic que L'investigador suec Linné va ser el creador, el
es va utilitzar a la Roma antiga i que, evolucionat segle xviii, del sistema universal de nomenclatu-
i adaptat en el temps, és la base de bona part del ra en biologia que se segueix actualment. En
dret actual. aquella època tenien el problema que no podien
La seva influència es veu en els sistemes de dret identificar exactament la planta o l'animal a què
europeu que van ser unificats pel Codi Napoleò- es referien, pel fet que a cada lloc s'anomenaven
nic i es van estendre per Europa amb la Revolu- d'una manera. Per evitar aquest problema, Linné
ció Francesa. Però també influeixen en el sistema va utilitzar una denominació única, basada en
judicial anglosaxó, a través de les Common Law una classificació global (gènere, espècie, etc.).
angleses, per més que posteriorment la tradició En aquella època, el llenguatge culte era el llatí, i
germànica i la jurisprudència hagin influït en tenia l'avantatge que, com que era una llengua
aquests sistemes. El dret romà és especialment morta, no evolucionaria ni canviaria de signifi-
important en el codi civil, base del dret privat eu- cat, per la qual cosa, des de llavors, tot ésser viu
ropeu. pertany a un grup anomenat així gràcies al llatí.

11
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Desigualtats socials
1 Completa l'esquema amb les característiques de cada grup.
ELS ROMANS PODIEN SER…
Ciutadans N
Es caracteritzaven per No tenien

Podien ser

Si l'amo volia,
recuperaven la llibertat
i es convertien en
2 Amb l’ajuda del llibre de text respon les preguntes següents a la teva llibreta.
• Les dones romanes tenien els mateixos drets que els homes? Tenien drets les dones? Quins?
• A què es dedicaven les dones en l'època romana?
• Eren iguals tots els homes a Roma? Assenyala les diferències i categories que hi havia entre ells.
• Què era un esclau? Quines eren les causes perquè una persona es convertís en esclau? Podia un esclau deixar de ser-ho?
• Què era un ciutadà? Qui eren ciutadans en època republicana? I durant l'Imperi?
• Alguna vegada la majoria dels habitants de l'Imperi va aconseguir la ciutadania romana?
3 Per comprovar com una mateixa idea evoluciona en el temps, repassarem alguns conceptes estudiats en altres unitats.
Respon les preguntes següents:
• Eren totes les persones iguals en la civilització egípcia?
• Quins eren els grups dirigents a Egipte?
• Eren totes les persones iguals a Atenes?
• Qui tenia drets polítics?
• Tenien les dones igualtat de drets amb els homes en la civilització grega?
• Podien les dones gregues participar en la vida política de la polis?
11
La pintura pompeiana
Nom: Curs: Data:
La pintura romana ha arribat fins a nosaltres molt deteriorada. Pompeia és una excepció, ja que, en haver estat coberta per les
cendres del Vesuvi, les pintures murals es van conservar gairebé intactes. Aquest conjunt de frescos, elaborats els segles i aC i
i dC i descoberts el segle xviii, constitueixen actualment el model per conèixer la pintura romana.
INTERPRETAR FRESCOS ROMANS
Les característiques són les següents: b) L'estil de perspectiva. S'adornen els murs amb
1. Localització. Els romans construïen les parets de representacions arquitectòniques, com sòcols,
les cases amb materials pobres que posteriorment llindes, columnetes, etc. S'intenta crear un efec-
recobrien amb plaques de marbre, amb estucs te de perspectiva, de profunditat, dins de les
amb relleus o amb pintures. Per això, les princi- habitacions.
pals restes pictòriques que conservem d'aquesta c) Les parets reals. Es pinten escenes variades,
època es troben en els murs d'alguns palaus i preferiblement sobre fons foscos.
domus. d) L’il·lusionisme arquitectònic. És una tornada al
2. Tècnica. S'utilitzava la pintura al fresc. Primera- segon estil, però utilitzant més colors i un nom-
ment es blanquejaven i s'allisaven les parets apli- bre més gran d'elements decoratius (s'inclouen,
cant-hi una capa d'estuc, és a dir, una barreja de per exemple, templets amb columnes).
guix blanc i aigua de cola. A continuació es pinta- 4. Temes. La varietat temàtica dels frescos romans és
va a sobre, fent servir colors dissolts en aigua de àmplia. Es recreen elements decoratius (llindes,
calç. temples, columnes, etc.); se simulen finestres des
3. Estils. Cronològicament, es distingeixen quatre de les quals s'albiren paisatges; es reprodueixen
estils diferents: les incrustacions, el de la perspec- vistes arquitectòniques; es pinten escenes mitolò-
tiva, les parets reals i l'il·lusionisme arquitectònic. giques, florals, d'animals, quotidianes o bucòli-
a) Les incrustacions. Són pintures que imiten el ques; i fins i tot es representen retrats realistes amb
marbre. ulls grans.
QÜESTIONS
1 Observa aquesta pintura i respon les preguntes.

• Localització. On penses que estava situada aquesta
pintura?
• Tècnica. Com és la tècnica utilitzada?
• Estils. A quin estil pertany?
• Temes. Descriu el que es representa a la pintura.
• Comentari. Aporta aquesta pintura informació sobre la
vida dels romans? Quina? Es pot afirmar a partir d'aquesta
pintura que els romans tenien un cert gust per allò que era
sumptuós? Per què?
2 Una altra de les troballes més notables de la pintura de l’època romana són les imatges del Faium.
Són retrats molt realistes que es feien a Egipte, barrejant tradicions egípcies (momificació) i romanes.
Amb l’ajuda d'aquests enllaços, fes una redacció sobre aquests tresors de l'art universal.
• http://www.casa.ucl.ac.uk/digital_egypt/hawara/portraits/index.html (en anglès).
• http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Fayum_mummy_portraits?uselang=es
11
La carrera política a Roma

Nom: Curs: Data:
A la república romana es va establir un sistema de govern rígid la funció del qual era impedir la concentració de poder en
mans d'una persona. Per a això, es van crear nombroses magistratures, cadascuna amb les seves competències. A més, es
buscava que hi hagués diversos magistrats de la mateixa categoria que poguessin evitar l'actuació arbitrària d'algun d'ells.
A tot això cal afegir que els càrrecs eren electius, tenien una durada anual i havien de passar diversos anys abans de poder
ocupar un altre lloc públic. Es volia impedir així que una persona es corrompés, creés una xarxa d'amistats o s'acostumés
al poder.
PRÀCTICA D’INVESTIGACIÓ: EL CURSUS HONORUM
1 Consulta aquesta pàgina i respon les preguntes: http://www.historialago.com/leg_01500_cursus_honorum_01.htm
• Escriu el nom de les assemblees que hi havia a Roma en l'època de la república i els magistrats que escollia cada una.
• Completa aquesta taula sobre el Cursus honorum.
Nombre de Edats mínimes

Càrrec magistrats que Funcions per accedir a
l’ocupaven cada càrrec
LECTURA
Una magistratura especial: la dictadura Un aspecte molt important de la dictadura és que el

dictador exercia el poder durant sis mesos com a mà-
A l'antiga Roma existia una magistratura especial: la xim, després dels quals havia de retornar-lo als còn-
dictadura. Era un magistrat que només es triava en sols i al senat de manera ordinària i sense cap possi-
casos de necessitat extrema, perquè hi havia un cert bilitat de pròrroga. Un cop acabat aquest període, el
perill cert per a la supervivència de la república. El dictador estava obligat a retre comptes de la seva
dictador concentrava tot el poder de la república, ja gestió. No tenia accés al tresor públic, no podia aban-
que tots els magistrats –excepte els tribuns de la donar Itàlia i estava sota la vigilància dels tribuns de
plebs– suspenien la seva activitat; en el fons, el dicta- la plebs, que tenien com a missió vetllar perquè la
dor reunia els poders dels dos cònsols, fet pel qual república o el poble de Roma no correguessin perill
portava com a guàrdia 24 lictors, no els 12 que tenia a causa de la concentració de poder i evitar la prolon-
cada cònsol. gació de la magistratura.
QÜESTIONS
1 Què era un dictador per als romans? Quins poders tenia?
2 Quin significat té actualment la paraula dictador? Quines diferències trobes entre el concepte actual i l'antiga
magistratura romana?
11 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 La història de Roma es divideix en tres grans períodes: 7 La base de l’agricultura romana era…
a. Imperi antic, Imperi mitjà, Imperi nou. a. El blat, la vinya i l'olivera, anomenada la trilogia
b. Època arcaica, època clàssica i època hel·lenística. mediterrània.
c. Monarquia, república i imperi. b. El minifundi i el predomini dels petits agricultors.

c. L'agricultura egípcia, especialment el cultiu del
2 Les magistratures romanes eren… blat de moro, el cotó i el papir.
a. La institució més important, que elaborava
les lleis i dirigia la política exterior.
8 Els elements més característics de les construccions
romanes eren…
b. Els càrrecs del govern de la república.
Els més importants eren els dos cònsols. a. Les estructures adovellades i els sostres plans.
c. Les assemblees ciutadanes en què es reunien b. L'arc, la volta i la cúpula.

els ciutadans romans. c. Les estoes i els buleuteris, tots dos situats
a l'àgora.
3 La societat romana es dividia en…
a. Patricis i plebeus. A més, hi havia esclaus i lliberts.
9 La religió romana era…
b. Aristòcrates, periecs i ilotes. a. Politeista, creien en molts déus, alguns estrangers

(Mitra, Amon, etc.).
c. Nobles, sacerdots, artesans i mercaders.
b. Monoteista, només creien en Júpiter.
4 Les guerres púniques van ser… c. Monoteista, tot i que cada ciutadà (patrici
o plebeu) podia triar quin déu venerava.
a. Les guerres que van sostenir els romans contra
els etruscs, llatins i samnites.
10 El cristianisme, en època romana…
b. Les guerres contra els cartaginesos pel control
del Mediterrani. a. Només va ser perseguit i mai no va ser acceptat.
Els cristians s'ocultaven en les catacumbes.
c. La guerres contra els grecs per l'hegemonia
a la Mediterrània oriental. b. Va ser acceptat el segle iv com a religió oficial
de l'Imperi.
5 La romanització era… c. Va ser una de les religions politeistes acceptades
pels romans.
a. L'assimilació de la cultura i la forma de vida
romana per altres pobles.
b. La conquesta i submissió al poble romà.
c. L'assimilació dels déus pagans pels romans.
6 La crisi del segle iii va comportar…

a. La transformació de la república en Imperi.
b. El final del llatí i la generalització de les llengües
germàniques a Roma.
c. La ruralització de l'Imperi, la reducció del comerç
i la pèrdua de poder de l'emperador.
1. c, 2. b, 3. a, 4. b, 5. a, 6. c, 7. a, 8. b, 9. a, 10. b.
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
• Magistratures:
• Guerres púniques:
• Amfiteatre:
• Octavi August:
• Domus:
2 Explica com es va desenvolupar l'expansió de Roma pel Mediterrani. (1 p.)
3 Explica com era el funcionament de les magistratures romanes. (2 p.)
4 Completa aquesta taula sobre els edificis romans. (1 p.)
Edifici Servia per…
Polítics i
econòmics
Per a l'oci
Obres
públiques
CONTROL B
5 Explica les característiques principals de l'agricultura a Roma. (1 p.)
6 Assenyala, amb l'ajuda d'aquesta imatge, les diferències principals entre un temple romà i un temple grec. (1 p.)
7 Explica com s'organitzava la societat romana i en quins grups socials es dividia.
8 Explica les característiques bàsiques de l'escultura romana i en què es diferencia

de l'escultura grega. Després, aplica aquestes idees a aquesta escultura. (1 p.)
9 Explica quines eren les idees bàsiques del cristianisme primitiu. (1 p.)
Nom: Curs: Data:
• Tarquini el Superb::

• Pax romana:

• Catacumbes:

• Mosaic:

• Tríada capitolina:
2 Explica el desenvolupament de la crisi del segle iii i les seves conseqüències. (1,5 p.)
3 Explica l'organització social romana, i com es relacionaven els diferents grups socials. (1 p.)
4 Completa aquest diagrama sobre les conseqüències de la conquesta romana. (1,5 p.)
CONSEQÜÈNCIES DE LES CONQUESTES
Econòmiques
CONTROL B
5 Explica l'apogeu de l'Imperi romà (segles i i ii dC). (1 p.)
6 Explica les característiques de l'arquitectura romana i quines eren les construccions principals. (1 p.)
7 Relaciona els déus romans amb el seu corresponent déu grec. A continuació, explica què és la tríada capitolina i
assenyala quins déus hi pertanyien. (1,5 p.)
Júpiter
Minerva

Mart

Venus
Neptú
Juno
Vulcà
8 Diferencia aquestes dues imatges, assenyalant-hi quines són les tècniques d'elaboració respectives i on podien trobar-se
en un edifici romà. (1,5 p.)
Activitats
Control B Control A
Caracteritzar els trets principals de la societat, l’economia i la

1, 2, 3, 5, 7 1, 2, 3, 5, 7
cultura romanes
Identificar i descriure els trets característics d'obres de l'art grec

4, 6, 8 6, 8
i romà, i diferenciar els que són específics.
Establir connexions entre el passat de la Hispània romana

1, 4, 9 6, 8
i el present.
Reconèixer els conceptes de canvi i continuïtat en la història

1 1, 2, 4, 5
de la Roma antiga.
Identificar i analitzar les divinitats principals del panteó

7
grecoromà.
Identificar i analitzar els aspectes fonamentals del cristianisme,

reconèixer la seva organització fonamental i la seva relació amb 9
el judaisme, i descriure la seva expansió.
Control B
1 • Magistratures: els diferents càrrecs del govern romà. tenien lloc les lluites de gladiadors, i de gladiadors i feres,
Es triaven per un any, i els més importants eren els dos i el circ, on es feien les curses de quadrigues (carros). Obres
cònsols. públiques: les calçades, que servien per transportar
• Guerres púniques: guerres que van enfrontar Roma persones i mercaderies; els ponts, per travessar els rius, i els
contra Cartago. aqüeductes, per traslladar aigua des dels rius fins a les
poblacions.
• Amfiteatre: edifici en què tenien lloc les lluites de
gladiadors, i de gladiadors i feres. 5 L'agricultura era l'activitat bàsica. Els cultius principals eren el
• Octavi August: nebot i successor de Juli Cèsar. L’any 27 aC blat, la vinya i l'olivera, encara que també conreaven verdures
va iniciar una nova forma de govern, l'Imperi. i fruites. Els romans van introduir moltes innovacions: van
estendre el regadiu i van fabricar noves eines i màquines,
• Domus: residència a les ciutats de les famílies més riques.
com l'arada romana, els molins de gra i les premses per
Eren cases unifamiliars.
elaborar l'oli i el vi. La majoria de les terres pertanyien a grans
2 Durant la república, Roma es va expandir pel Mediterrani en propietaris que posseïen extensions de terra enormes
tres etapes: entre el 500 i el 250 aC va derrotar a tots els (latifundis) treballades per pagesos contractats i per esclaus.
pobles que vivien a la península itàlica; entre els segles iii i El centre dels latifundis era la vil·la o casa rural, on hi havia
ii aC, es va expandir pel Mediterrani occidental i va derrotar una mansió, en la qual vivia la família del propietari, els
els cartaginesos, i entre els segles ii i i aC, els romans van magatzems, els cellers, els corrals, etc.
conquerir Grècia i el Mediterrani oriental. 6 Els temples romans es van inspirar en l'arquitectura grega,
3 Les magistratures eren els diferents càrrecs del govern. Es però entre un temple romà i un de grec es poden trobar
triaven per un any i els magistrats més importants eren el diferències importants: el frontó dels temples romans no té
cònsol (n’hi havia dos), que dirigia el govern i l'exèrcit; el decoració; les columnes laterals s'adossaven al mur; tenien
pretor, encarregat de la justícia; l'edil, s'ocupava de una escalinata d'entrada i el temple estava aixecat sobre un
l'administració municipal; el censor, que elaborava el cens, podi. Totes aquestes diferències poden apreciar-se en aquest
i el qüestor, encarregat de les finances. temple romà, conegut com la Maison Carrée.
4 Edificis polítics i econòmics: la cúria, que era el lloc de 7 La societat romana es dividia en dos grans grups: els patricis,
reunió del senat, i la basílica, on es duien a terme els que eren una minoria formada per les famílies més riques i
intercanvis comercials. Edificis per a l'oci: el teatre, on es poderoses, perquè controlaven la majoria de les terres, i els
representaven comèdies i tragèdia; l'amfiteatre, en què plebeus, que eren el grup més nombrós, integrat per pagesos,
artesans i comerciants. A més, hi havia esclaus, que no eren 3 La societat romana es dividia en dos grups; els patricis, que
considerats persones sinó objectes propietat dels amos, i eren una minoria formada per les famílies més riques, ja que
lliberts, que eren esclaus que havien pogut comprar la seva controlaven la majoria de les terres, i els plebeus, que eren el
llibertat. Finalment, les dones, fossin riques o pobres, no grup més nombrós, format per pagesos, artesans i
tenien drets polítics i estaven sota la tutela dels homes. En comerciants. A més, hi havia esclaus, que no eren
canvi, sí que podien tenir propietats, regentar negocis i considerats persones sinó objectes propietat dels amos, i
participar en les festes i espectacles. lliberts, que eren esclaus que havien pogut comprar la seva
8 Els romans van fer servir el marbre i el bronze i van seguir llibertat. Entre patricis i plebeus es van produir llargues lluites
els models escultòrics grecs, però una novetat que van pel poder polític. Al començament de la república, només els
introduir va ser la realització de retrats, molt realistes, en els patricis tenien drets polítics i els plebeus van lluitar per
quals fins i tot plasmaven els defectes físics de les persones. igualar la seva situació: el segle v aC, van aconseguir que un
Feien estàtues de cos sencer, com aquesta d'August, bustos representant, el tribú de la plebs, defensés els seus
i estàtues eqüestres. Per decorar els edificis s'utilitzaven interessos al senat; es va elaborar el Codi de les Dotze
relleus, en els quals narraven esdeveniments històrics. Taules, per evitar els abusos a què eren sotmesos els
plebeus i, a partir del segle iv aC, els plebeus van poder ser
9 El cristianisme va néixer el segle i dC i va ser fundat per Jesús
magistrats.
de Natzaret. Quatre idees fonamentals constitueixen la base
del cristianisme: hi ha un sol Déu; totes les persones són 4 Conseqüències econòmiques: les conquestes van
iguals per a Déu; els éssers humans han d’estimar-se i proporcionar grans riqueses (terres, botí de guerra, esclaus,
perdonar-se, i aquells que es comportin segons aquest ideal impostos i productes de les terres conquerides).
rebran com a premi la vida eterna després de la mort. Conseqüències polítiques: les estructures polítiques
republicanes estaven pensades per governar una ciutat, no
un imperi, i les províncies van escapar del control del senat.
Control A Conseqüències socials: les riqueses que proporcionava
l'Imperi quedaven en mans d'uns pocs i van augmentar les
1 • Tarquini el Superb: últim rei etrusc que va tenir Roma, va desigualtats socials.
ser destronat l'any 509 aC. 5 L'apogeu de Roma va tenir lloc entre els segles i i ii dC, quan
• Pax romana: nom que va rebre el període que comprèn l'Imperi va aconseguir la seva màxima expansió territorial,
els segles i i ii dC, perquè va ser molt més tranquil i pròsper amb emperadors com August, Trajà o Marc Aureli. Els romans
que l'anterior. van fundar ciutats per tot l'Imperi i es va intensificar la
romanització. El segle iii, Caracal·la va estendre la ciutadania
• Catacumbes: galeries subterrànies on els primers cristians romana a tots els habitants de l'Imperi.
enterraven els morts.
6 Els romans van ser grans constructors, que van aixecar
• Mosaic: s'elaboraven amb petites peces de colors edificis sòlids gràcies a l’ús del ciment i el formigó. Van
anomenades tessel·les, que s'incrustaven sobre una capa barrejar elements arquitectònics grecs, amb altres, com l'arc,
composta de diferents materials, com el ciment. la volta i la cúpula. Les construccions tenien sempre un
• Tríada capitolina: estava formada pels tres déus principals: sentit pràctic i solien ser molt monumentals. Van construir
Júpiter, Juno i Minerva. temples, cúries, basíliques, teatres, amfiteatres, circs,
aqüeductes, ponts, vies, etc.
2 El segle iii, l'Imperi va patir una greu crisi, motivada per
diverses causes: va ser una crisi militar, ja que les fronteres 7 Júpiter/Zeus. Minerva/Atena. Mart/Ares. Venus/Afrodita.
de l'Imperi van ser atacades pels germànics i pels perses; Neptú/Posidó. Juno/Hera. Vulcà/Hefest. La tríada capitolina
també va ser una crisi política, ja que es va debilitar molt estava formada per Júpiter, Juno i Minerva.
l’autoritat de l'emperador; la inseguretat va provocar, alhora, 8 A l'esquerra veiem un mosaic. Servien per decorar els sòls o
una crisi econòmica, el comerç va disminuir, i els impostos les parets. S'elaboraven amb peces petites de colors
van augmentar i, finalment, va ser una crisi social, perquè anomenades tessel·les, que s'incrustaven sobre una capa
l’Imperi es va ruralitzar, els rics van abandonar les ciutats per composta de diferents materials, com el ciment.
no haver de pagar impostos i els pobres van fer el mateix per A la dreta veiem una pintura, amb elles es decoraven les
poder trobar aliments més barats. parets i representaven escenes quotidianes, elements
vegetals, etc.
de competències
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències socials us ha demanat que feu un treball sobre les dones romanes. No totes eren iguals, ja que
hi havia dones patrícies, plebees i esclaves. Perquè aprecieu aquestes diferències us ha lliurat un text que haureu de llegir
amb atenció abans de contestar les preguntes i establir les vostres pròpies conclusions.
Durant la monarquia, les dones patrícies estaven ple, moltes activitats tèxtils (filar, teixir, tenyir, brodar,
sotmeses completament a l'autoritat dels seus ma- etc.), i altres oficis com perfumeres, cosidores, modis-
rits i la seva activitat se circumscrivia exclusivament tes, perruqueres, dides, llevadores, sabateres, forne-
a la llar. Amb el canvi social que va tenir lloc durant res, bugaderes, etc. En alguns casos, les dones també
la república, la forma de vida de les matrones patrí- exercien professions de més prestigi i remuneració.
cies va variar de manera considerable. L'educació Així, hi havia metgesses, professores, secretàries, etc.,
dels fills va ser encarregada a pedagogs i la cura de que tenien un nivell econòmic alt. Les dones plebees
la casa es va encomanar a intendents. Les patrícies, de més nivell econòmic col·laboraven amb els marits
apartades de tota funció pública o política, es van en els negocis familiars.
trobar amb molt temps lliure i amb una gran capaci- Les dones esclaves, igual que els homes, no tenien
tat econòmica, atesa la riquesa de les seves famílies. cap mena de dret: eren simples possessions dels
Es van dedicar sobretot a activitats relacionades amos, que podien decidir lliurement sobre la seva
amb l'oci i el plaer. Acudien diàriament als banys i vida i la seva mort, regalar-les o vendre-les, i fins i
també assistien als espectacles públics quan aquests tot concedir-los la llibertat si així ho desitjaven. La
se celebraven. Practicaven esports i van formar majoria de les dones esclaves vivien en unes condi-
clubs propis de dones. Durant l'època imperial, al- cions duríssimes, treballant a les mines o als camps
gunes van rebre una acurada educació i van aconse- amb unes jornades esgotadores i sense cap tipus de
guir una gran cultura i erudició. compensació. No obstant això, les esclaves de les fa-
La majoria de les dones plebees havien de treballar mílies més riques podien viure amb comoditat i en
per ajudar a l'economia familiar. Hi havia una sèrie de ocasions rebien una acurada educació i nombroses
feines que tradicionalment eren femenines, per exem- atencions.
1 Quines diferents classes socials hi havia entre les dones romanes? Vivien igual totes les dones d'una mateixa classe
social? Assenyala’n algunes diferències. (1,5 p.)
2 Les condicions de vida de les dones patrícies van evolucionar al llarg de la història romana. Com eren durant la
república? I durant l'Imperi? En quin moment va començar cadascuna d'aquestes dues etapes polítiques? (2 p.)
PROVA
PRUEBA1
3 Quines ocupacions tenien les dones plebees més benestants? I les esclaves de les famílies més riques? (1,5 p.)
4 Quina educació rebien les dones romanes segons la categoria social? (1,5 p.)
5 A què dedicaven el temps lliure les dones dels diferents grups socials? (1,5 p.)
6 Escriu les teves conclusions sintetitzant el que has après sobre les dones romanes. Quin dels tres grups de dones que
has estudiat no trobaríem en la nostra societat actual? Per què? (2 p.)
Competències que
s'avaluen
Datar l'edat antiga i conèixer algunes característiques de la vida

Competència comunicativa humana en aquest període.
1, 2, 3, 4, 5, 6
lingüística i audiovisual Caracteritzar els trets principals de la societat, l’economia i la
cultura romanes.
Competència social Caracteritzar els trets principals de la societat, l’economia i la

2, 4, 6
i ciutadana cultura romanes.

Competència d’aprendre humana en aquest període.
1, 2, 3, 4, 5, 6
a aprendre Caracteritzar els trets principals de la societat, l’economia i la
cultura romanes.
1 Hi havia tres grans classes: les dones patrícies, les plebees i en metgesses, professores, secretàries, etc. Les esclaves de
les esclaves. Les dones patrícies vivien totes de manera molt les famílies més riques podien viure amb més comoditat i
semblant. La majoria de les plebees havien de treballar en de vegades rebien educació i nombroses atencions. Eren molt
tasques tradicionalment femenines (activitats tèxtils, apreciades.
cosidores, perruqueres, etc.), però algunes també exercien 4 Algunes dones patrícies, durant l'època imperial van rebre
professions de més prestigi (metgesses, professores, una acurada educació i van aconseguir una gran cultura i
secretàries, etc.) i les de més poder econòmic podien
erudició. Algunes dones plebees també tenien una bona
controlar, juntament amb els marits, els negocis familiars.
formació per poder ser metgesses o professores. Les
També hi havia diferències entre les esclaves de les famílies
esclaves de les famílies més riques podien rebre una bona
més riques, que podien viure més còmodament i rebre
educació. No obstant això, representaven una minoria.
educació, i la majoria de les esclaves, que vivien en
condicions duríssimes treballant a les mines o en 5 Les úniques que disposaven de molt temps lliure eren
l'agricultura. les dones patrícies de l'època republicana o imperial. Es
2 Durant la república tenien molt temps lliure, perquè dedicaven a activitats d'oci i de plaer. Acudien diàriament als
l'educació i cura dels fills i de la casa es va encarregar a banys, assistien als espectacles públics, practicaven esports i
pedagogs i intendents. Per això podien dedicar-se a l'oci van formar clubs propis de dones.
i al plaer. Durant l'Imperi, algunes van rebre una educació 6 R. Ll. En la nostra societat no es trobarien dones esclaves,
acurada i van aconseguir una gran cultura i erudició. La perquè l'esclavitud va ser abolida fa molt de temps.
república va començar l'any 509 aC, i l'Imperi, l'any 27 aC. Estrictament, tampoc no es trobarien dones patrícies o
3 Les dones plebees més benestants podien controlar els nego- plebees, però les diferències socials continuen sent molt
cis familiars juntament amb els marits. D’altres van aconseguir marcades segons la classe social a la qual pertanyi cada
feines prestigioses i una remuneració millor: es van convertir dona.
de l’alumne
Pàg. 249 3 Expressió escrita. R. Ll.

Interpreta la imatge. El misteri de l’origen dels etruscos ha donat lloc a tot tipus
d’hipòtesis i debats. La llegenda de la violació de Lucrècia
• Era una estructura militar formada per vuitanta legionaris.
per Tarquini el Superb parla de com els romans van
• Armes: javelina, daga, gladius, pilum. Defensa: casc,
aconseguir vèncer als etruscos. És el capítol més conegut
cuirassa, gamberes, escut.
de la història perquè ha servit d’inspiració a diversos artistes
• Per atacar una muralla. Era un sistema de defensa pel qual i escriptors posteriors. La influència de la cultura etrusca en
els legionaris creaven una closca com la de les tortugues la romana. Per exemple, els romans van crear l’alfabet
amb els seus escuts. llatí a partir de l’etrusc. Copien també les troballes
• Estava estructurat al voltant del quarter general, amb les arquitectòniques, en especial, la tècnica de les voltes, així
cases dels legionaris formant quadrícules ordenades. Les com les curses de cavalls i els combats de gladiadors, jocs
torres i palissades servien de defensa contra els enemics. violents que els etruscos adoraven. Per acabar, els etruscos
Com ho sabem? van ser un poble de grans constructors de vaixells,
• Podríem conèixer l'armament i les robes. navegants, comerciants i artesans. Els seus objectes eren
tan apreciats que s’exportaven arreu de la Mediterrània.
• Documents de l’època, com llibres, cartes, papers de
l’administració de l’exèrcit, etc., o les excavacions dels • Localització: Al nord i centre d’Itàlia, a les regions de
mateixos campaments. Toscana, Laci i Ombria.
• Cronologia: Segles xiii-ix aC: origen misteriós dels etruscos.
Pàg. 251 Segles ix -viii aC: els etruscos s’estableixen al centre de la
península itàlica. Final del segle vii aC: surten a conquerir
1 Interpreta els mapes. nous territoris arreu d’Itàlia. Prenen control de Roma
• Altres pobles, etruscs, llatins, grecs. mitjançant una sèrie de reis. Progressiva expansió per
controlar el Mediterrani occidental. El 509 aC: els romans
• Quirinal, Capitoli, Viminal, Esquilí, Celio, Palatí, Aventí. El
n’expulsen l’últim rei etrusc, Tarquini el Superb. El 474 aC:
document 2, un plànol de Roma.
batalla de Cumas que posa fi a la supremacia naval etrusca.
• Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, Portugal, Espanya, Romanització progressiva de tots els territoris dels etruscos.
Andorra, França, Regne Unit, Països Baixos, Alemanya,
Bèlgica, Luxemburg, Liechtenstein, Suïssa, Àustria, Hongria,
Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Pàg. 252
Sèrbia, Romania, Bulgària, Macedònia, Albània, Grècia,
4 Interpreta el gràfic i el dibuix.
Malta, Turquia, Geòrgia, Azerbaidjan, Armènia, Iraq, Síria,
Líban, Xipre, Israel, Jordània, Aràbia Saudita. • El poble de Roma. Perquè d’ell emanen els càrrecs i per a
• Canàries. ell es governa.
2 Interpreta la línia del temps. • Que trien o confirmen en el poder.
• Els cònsols, pretors, censors, edils curuls i qüestors.
• Monarquia, república, Imperi.
• 300 membres. Assessorava els magistrats.
• Monarquia i república. Imperi.
• Edil (administració principal). Pretor (justícia). Cònsol
• L’etapa de la monarquia va començar el 753 aC i va acabar
(govern i exèrcit). Censor (elaboració del cens). Qüestor
el 509 aC. Va durar 244 anys. L’etapa de la república va
(finances).
començar el 509 aC i va acabar el 27 aC. Va durar 482 anys.
L’etapa de l’imperi va començar el 27 aC i va durar fins al • Que uns són més importants que altres i que es va
476 dC. Va durar 503 anys. ascendint d’uns càrrecs als altres.
Claus per estudiar

• Els llatins. Pàg. 253
• A la vora del riu Tíber. Primerament, va ocupar la península itàlica Claus per estudiar
i, després, es va expandir per la resta d’Europa, Àsia i Àfrica,
• La societat romana es dividia en dos grans grups: els patricis i
fonamentalment pels territoris al voltant del mar Mediterrani.
els plebeus. Els patricis i els plebeus tenien drets si eren
• Entre el segle viii aC i el v dC. homes. Les dones i els esclaus no tenien drets.
• Roma era governada per un rei elegit pels representants de les • A la monarquia, el poder residia en el rei, elegit entre els
famílies més importants de la ciutat: els patricis. El rei era patricis. A la república, el poder residia en el poble, que triava
auxiliat pel senat, una assemblea formada pels senadors, que als magistrats, i en el senat.
eren els caps de les famílies principals.
• Era el defensor dels plebeus. Era important perquè era la seva
• L’últim rei va ser destronat per una rebel·lió. veu davant del senat.
PENSA. No, depèn de les atribucions del senat i de les persones PENSA. Una oligarquia és una forma de govern segons la qual el
que el componguin. En aquest cas estava format pels poder és exercit per un grup de persones reduït. Perquè el poder
representants de les famílies principals. l’exercien uns pocs, els patricis.
5 Expressió oral. • Neró: es diu que va encarregar l'assassinat de la seva
pròpia mare i que va incendiar Roma, de la qual cosa va
• R. Ll. Els esclaus no eren considerats persones, sinó
acusar els cristians.
objectes propietat dels amos. Solien ser presoners
• Claudi: quan l’exèrcit romà va assassinar tota la família
de guerra o fills i filles d’esclaus. Podien comprar la seva
imperial a causa dels excessos de Calígula, van trobar
llibertat i convertir-se així en lliberts. Avui no és legal
Claudi amagat darrere d’una cortina i el van proclamar
l’esclavitud, però es donen moltes circumstàncies similars
emperador, malgrat que aquest volia que tornés la
en diferents parts del món: dones víctimes de xarxes de
república.
prostitució, treballadors en condicions de semiesclavitud
en alguns països, etc. • Trajà: li agradava tant el vi que va ordenar que no es
tinguessin en compte les ordres que donava després d’un
• R. Ll.
banquet, quan havia begut massa.
• Adrià: era molt popular i solia anar als banys públics com
Pàg. 254 un ciutadà més. Un dia, en un bany públic va veure que un
soldat veterà es fregava l’esquena contra la paret. Li va
preguntar per què es dedicava a rascar-se en el marbre i el
• Una divisió administrativa del territori de l’Imperi romà. soldat li va dir que ho feia perquè no tenia esclau. Adrià li
• Totes les terres que envolten el mar Mediterrani i part de va regalar uns esclaus amb les despeses pagades, però
l’actual Gran Bretanya. Províncies: Aràbia, Cirenaica, quan va tornar als banys va veure que molts es fregaven a
Dalmàcia, Gàl·lia, Britània... la paret per provocar la generositat de l’emperador. Va
• Rin i Danubi. encarregar que vinguessin i els va dir que es freguessin
• Oceà Atlàntic, mar Cantàbric, mar del Nord, mar Negre, mútuament els uns als altres.
mar Roig, mar Mediterrani. 9 Interpreta la moneda.
• Durant la república. • Vencedor dels dacis i els germànics, August, cap militar,
pare de la pàtria, cònsol per sisena vegada, tribú de la
plebs, cap religiós.
Pàg. 255
• Germànics i dacis.
Claus per estudiar
• Un enfrontament militar entre Roma i Cartago.
Pàg. 257
• La corrupció, una rebel·lió d’esclaus, les lluites internes,
l’increment de poder de l’exèrcit. 10 Interpreta la maqueta.
• Juli Cèsar va ser un militar que es va nomenar dictador • El Panteó, els fòrums imperials, el Colosseu, el capitoli, el
perpetu. Octavi, nebot de Juli Cèsar, va rebre amplis poders del Circ Màxim, les termes d’Agripa, les termes de Trajà,
senat i el títol d’August, que significava «escollit pels déus». l’odèon, el teatre de Pompeu, el teatre de Marcel.
PENSA. Per als romans. Problemes: les estructures polítiques • Els fòrums imperials.
republicanes estaven pensades per governar una ciutat, no un
• Com a tota ciutat superpoblada, la majoria dels carrers de
imperi. Les riqueses que proporcionaven els territoris i pobles
Roma eren estrets.
conquerits quedaven en mans d’uns pocs. Avantatges: les
conquestes van proporcionar grans riqueses. • L’ideal de casa romana era la domus, cases unifamiliars
d’una sola planta on vivien les poques famílies riques. Però
Per als pobles conquerits. Problemes: el sentiment de dol pel fet
la majoria de la gent s’amuntegaven en les insulae, un bloc
d’haver estat derrotats i ser sotmesos a Roma. Veure com els
de pisos que podien arribar al sis pisos d’alçada.
romans explotaven els productes de les zones conquerides. Ser
sotmès al poder dels governadors de les províncies. Avantatges: Claus per estudiar
formar part del món romà, que representava tots els avanços de • L’emperador acumulava tots els poders. El senat va seguir
la civilització, amb carreteres, ponts, aqüeductes, banys públics i existint, però es limitava a ratificar les decisions de
fins i tot clavegueres. Gaudir d’un mateix idioma, el llatí, unes l’emperador.
mateixes monedes, unes mateixes lleis i la immensa xarxa de • El segle ii va aconseguir la seva màxima expansió, estava en
carreteres. pau i hi havia prosperitat econòmica i social. El segle iii es va
7 Comprensió lectora sumir en una crisi militar, política, econòmica i social.
R. M. Per exemple, «El dret dels romans a governar els • Crisi militar: el poderós exèrcit romà es va tornar incapaç de fer
pobles». front als atacs enemics, cada cop més freqüents. Crisi política:
l’autoritat de l’emperador es va afeblir. Molts emperadors van
governar menys d’un any i van ser deposats o assassinats.
Pàg. 256 D’altra banda, el senat tenia poc control sobre els governadors
de les províncies. Crisi econòmica: quan les fronteres van
8 Utilitza les TIC
començar a ser insegures, el comerç va disminuir i l’economia
• Calígula: va fer que s’obrís la tomba d’Alexandre el Gran es va estancar. Crisi social: les riqueses que proporcionaven
per agafar la seva cuirassa, que es posava contínuament. els territoris i pobles conquerits quedaven en mans d’uns pocs.
Cada vegada hi havia més desigualtats. Això va provocar un • Les calçades.
fort descontentament social i revoltes constants. • L’oli i el blat procedien de la península Ibèrica. Del mar
PENSA. A partir de la crisi del segle iii, l’expansió territorial de Bàltic importaven ambre i pells. Les espècies, la seda i el
l’Imperi es va aturar i va començar a disminuir. Des del segle iii en cotó es portaven d’Àsia, i a l’Àfrica es capturaven
endavant, els pobles germànics i d’altres van creuar les fronteres esclaus.
aprofitant la creixent feblesa del govern i l’exercit romà. Claus per estudiar
• Vil·la: casa rural que, a més d’una gran mansió on vivia la
Pàg. 259 família del propietari, disposava de magatzems, cellers, corrals,
cavallerisses, un molí d’oli, una premsa de vi, obradors de
11 Interpreta el mapa. ceràmica i de vidre, etc. Latifundi (de latus, «ample» i fundus,
• Ostrogots, visigots, alans, sueus, francs, angles, saxons i «propietat de terra»): explotació agrària de grans dimensions.
vàndals. Els latifundis eren treballats per pagesos contractats i, sobretot,
• En una primera onada, els alans i els sueus. Després, els per esclaus. Garum: salsa de peix elaborada per maceració i
visigots, que van expulsar als anteriors. fermentació. La base d’aquesta salsa consistia en les vísceres
de diferents peixos com la tonyina, el congre o l’esturió,
• L’Imperi romà d’Occident: Hispània (avui Portugal i Espanya),
barrejats amb els menuts d’altres peixos petits, mol·luscs,
Itàlia, Gàl·lia (avui França), Britània (avui Regne Unit), el nord
vinagre i oli. Aquesta salsa va ser molt valorada pels antics
de la península Balcànica (avui, aproximadament, Croàcia i
romans, que la consideraven un aliment de luxe. Calçada (de
Bòsnia), i, per acabar, l’Àfrica del Nord (avui el territori des
calciata, «camí empedrat»: carretera, sovint empedrada, que
del Marroc fins a Tunísia). I el d’Orient: Orient Pròxim (avui
unia Roma amb les províncies de l’Imperi.
Síria, el Líban, Israel i Egipte), Àsia Menor (avui Turquia) i la
serralada dels Balcans (avui el territori, aproximadament, • Per l’existència d’una mateixa moneda, de calçades i de ports.
des de Sèrbia fins a la mar Negra). • El regadiu, l’arada romana, els molins de gra i les premses per
Claus per estudiar elaborar l’oli i el vi.
• A l’extrem nord, habitaven els pobles germànics. A l’extrem est, PENSA. Entre altres coses, menjaven blat i derivats i bevien vi,
els perses i els parts. Al sud, els pobles del nord d’Àfrica i els perquè això era el que conreaven.
àrabs.
• L’Imperi romà va començar a patir una crisi profunda. Pàg. 262
Aprofitant la debilitat, alguns pobles bàrbars van traspassar les
fronteres i es van assentar dins de l’Imperi. De mica en mica, Claus per estudiar
l’autoritat de l’emperador es va anar debilitant i l’extensió dels • Vol dir que s’adaptava a la seva funció, com un aqüeducte per
dominis romans es van reduir. transportar aigua a una població, i era de grans dimensions, per
• El 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va dividir mostrar el poder de Roma, com un arc de triomf.
l’Imperi entre els seus dos fills en dues parts. Cadascun • Columna: rememoració de fets importants i grans victòries
d’aquests territoris va adquirir unes institucions i un emperador militars. Termes: banys públics. Circ: lloc per celebrar curses de
propis. carros (quadrigues). Cúria: lloc de reunió del senat. Basílica: lloc
• El 476, Ròmul Augústul, l’últim emperador romà d’Occident, va per a la realització d’intercanvis comercials.
ser derrocat per Odoacre, el cap d’una tribu germànica, que es • Totes dues utilitzaven la pedra, les columnes i els ordres. La
va proclamar rei d’Itàlia. funció de l’arquitectura romana, però, era eminentment
PENSA. Cap al 370, els huns, originaris de l’Àsia central, van pràctica, i la de Grècia religiosa.
atacar els pobles germànics de l’oest d’Europa, com els ostrogots PENSA. El ciment, el formigó i el sentit pràctic de l’arquitectura.
i els visigots. Per fugir-ne, aquests pobles van buscar refugi dins
l’Imperi romà. Com que no eren benvinguts pels romans, s’hi van
enfrontar fins que van aconseguir assentar-se definitivament, Pàg. 263
com els visigots a Hispània. Saber fer. Identificar construccions romanes

14 Fes-ho així
Pàg. 260
• Els arcs de triomf servien per commemorar una victòria
12 Interpreta el dibuix. militar. Per sota hi desfilaven les tropes o els presoners de
guerra i s’exposava part del botí obtingut. Eren
• Colomar, cup, habitatge, estable.
construccions exemptes, de pedra, amb un nombre
• Arada per llaurar el camp, molins per a gra, premses per imparell d’obertures (una o tres; si eren tres, la central era
elaborar oli i vi. de més alçada i amplada que les laterals) i decorades amb
relleus al·lusius al fet commemorat i inscripcions en lletra
Pàg. 261 capital que narraven les campanyes dutes a terme i
elogiaven a qui les va dirigir.
• El Mediterrani.
Pàg. 264 laterals estiguessin enganxades al mur. Semblances: mateixa
estructura, mateixos ordres, mateixa arquitectura adovellada.
Claus per participar
• Dormitori, despatx, menjador, cuina. • Tríada capitolina: tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva.
• No només complien una funció higiènica, sinó que també Capitoli: edifici en què es retia culte a la tríada capitolina. Àugur:
eren el lloc on els romans es reunien per xerrar i passar intèrpret de la voluntat dels déus.
una estona agradable. Disposaven de piscines d’aigua • Sí, admetien els déus d’altres pobles.
calenta i freda, amb zones de massatges, perruqueria, etc. • Déus propis com Júpiter, Minerva, Mart o Mercuri. Déus
• De planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al estrangers com Isis, Cíbele o Mitra, els mateixos emperadors.
voltant de dos carrers principals: el cardo i el decumanus. Pensa
• Insules, domus, circ, amfiteatre, temple, aqüeducte. • D’aquesta manera aquests pobles s’integraven més fàcilment a
Roma.
Pàg. 266 • Que és un bon senyal. Procedeix de Roma.
• Per fomentar el respecte a l’autoritat romana.
16 Interpreta l’escultura.
• De cos sencer.
• És un temple dedicat a tots els déus.
• Com un militar: amb cuirassa i mantell de general. Que és
un general de les legions. • L’emperador Adrià va encarregar que es construís.
• Els peus descalços. • Entre el 118 i el 125 dC.
• A Roma.
• El diàmetre de la cúpula és de 150 peus, 43,44 m. El pòrtic
Pàg. 267
d’entrada mesura 34,20 × 15,62 m. L’alçada de les
17 Saber fer. Investigar la vida quotidiana a través de l’art columnes és de 14,15 m i els fusts tenen un diàmetre
d’1,48 m a la base.
Fes-ho així
• A l’exterior hi ha un pòrtic que precedeix una estructura
• Ens informa sobre el vestit, les diversions, la música i els
circular.
instruments musicals que utilitzaven els romans i els balls
que celebraven. • A l’interior domina l’espai la cúpula gegantina, la més gran
mai construïda en formigó.
• R. G.
Claus per estudiar
Pàg. 270
• Feia servir el marbre o el bronze, s’inspirava en els models
grecs, va introduir els retrats, es feien escultures de cos sencer, 21 Interpreta la imatge.
busts i estàtues eqüestres. Pels retrats.
La imatge del bon pastor (s’identifica amb Crist), les ovelles i
• L’escultura de cos sencer reprodueix tot el personatge i el bust,
els moltons (els creients), el colom amb la branca d’olivera
només el tronc i el cap.
(símbol de la pau divina).
• Que reproduïa amb fidelitat el model, fins i tot els defectes
físics de les persones.
Pàg. 271
• En els edificis, a terra i a les parets. Servien per decorar-los.
• El mosaic és un dibuix elaborat amb tessel·les, petites peces de 22 Interpreta el mapa.
colors.
• Al Pròxim Orient.
PENSA. Escenes de la vida quotidiana o religiosa, motius florals i
• Per algunes zones de l’Àsia Menor, Grècia, Itàlia, França,
arquitectònics, animals marins, lluites de gladiadors... Les pintures
Espanya i nord d’Àfrica.
reflectien com era el seu món.
• Abans del 325 dC.
Claus per estudiar
Pàg. 268
• Jesús de Natzaret. El segle i dC.
18 Interpreta les imatges. • Que hi ha un sol Déu, que totes les persones són iguals per a
Déu, que els éssers humans han d’estimar-se i perdonar-se i
Als esperits dels avantpassats.
que aquells que es comportin segons aquest ideal rebran com
a premi la vida eterna després de la mort.
Pàg. 269 • L’any 380. Que es van prohibir totes les altres religions, els
seguidors de les quals van començar a ser perseguits.
19 Saber fer. Distingir un temple romà d’un de grec
• Catacumba: galeria subterrània. Apòstol: deixeble de Jesús de
Fes-ho així Natzaret. Basílica: església, lloc de culte.
Diferències: la manca de decoració en el frontó, l’escalinata PENSA. L’existència dels bisbes i l’organització entorn de les
d’entrada, la incorporació d’un podi i el fet que les columnes esglésies.
23 Aprenentatge cooperatiu. pels romans i una etapa concreta de la seva història, que
comença amb la reforma política d’August l’any 27 aC i té el
• R. Ll. Llocs: Betlem, Natzaret, Jerusalem, Cesarea.
seu apogeu els segles i i ii. Ara bé, el sistema de divisió en
• R. G. províncies és anterior a aquesta època.
• Una vil·la és una explotació agrícola i ramadera, amb
Pàg. 272 residència, al camp; una domus és un habitatge urbà.
• Un mosaic és un dibuix format per tessel·les de colors; un
24 Resumeix l’essencial.
bust és un tipus d’escultura.
• La civilització romana. Va tenir tres formes de govern: la
• Un arc de mig punt és una construcció corba que es
monarquia, caracteritzada pel govern d’un rei elegit pels
recolza en dos pilars o punts fixos i cobreix el buit que
patricis; la república, caracteritzada pel govern del senat,
queda entre ells. Una volta de canó és una construcció
les magistratures i els comicis; i l’imperi, caracteritzat pel
arquitectònica en forma d’arc que cobreix l’espai entre
govern l’emperador.
dos murs o diversos pilars.
• Va conquerir un gran imperi localitzat al voltant del mar
Mediterrani, gràcies a la romanització. Amb dues grans
etapes, pax romana, durant els segles i i ii; i crisi del segle iii, Pàg. 273
a causa de la crisi militar, política, econòmica i social. La forma de govern

• Va construir ciutats i viles en què es desenvolupaven les 31
activitats econòmiques: agricultura, artesania, mineria,
comerç. Monarquia República Imperi
• Va crear una societat formada per homes lliures: plebeus
Qui El rei El senat i les L’emperador
(camperols, artesans, comerciants) i patricis; i esclaus.
controlava magistratures
El temps el govern?
25 R. G. Monarquia, república, imperi. Els No Sí No
26 • 753 aC: fundació de Roma. ciutadans
triaven el
• 509 aC: inici de la república.
govern?
• 48 aC: Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va
assumir els màxims poders. Quin era el Aconsellar Ratificar les Ratificar
• 27 aC: inici de l’Imperi. paper lleis, dirigir la les lleis
del senat? política
• 313 dC: el cristianisme és legalitzat.
exterior, donar
• 476 dC: fi de l’Imperi romà.
normes
27 R. G. d’actuació als
magistrats
Els protagonistes
28 • Juli Cèsar: dictador de Roma, va posar fi a la república.
• August: primer emperador de Roma. L’art
32 • El de l’esquerra és una dona d’edat madura i el de la
• Anníbal: va comandar als cartaginesos en les anomenades
guerres púniques. dreta és un home jove. És més realista la primera, perquè
l’escultura reflecteix el pas de l’edat i els trets físics amb
• Caracal·la: va estendre la ciutadania romana.
més versemblança.
• Teodosi: va imposar el cristianisme com a única religió
• La dona és un retrat romà, és realista, no idealitzat;
oficial l’imperi.
l’home és un retrat grec (no realista, bellesa ideal).
• Jesús de Natzaret: va fundar una nova religió.
Compromesos. El llegat dels romans
El territori 33 La llengua.
29 R. G.
• Pilum, gladius, pax romana, impluvium, cardo, decumanus,
Conceptes frigidarium, caldarium, tepidarium, domus, insula, etc.
30 • Els patricis són els membres de les famílies més • I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X... Per enumerar (capítols de
importants de la ciutat; els plebeus eren la resta dels llibres, sèries), per identificar dates en monuments, etc.
habitants de Roma. • 1778.
• Un magistrat és una persona que exerceix un càrrec de • Tots els dies de la setmana menys el diumenge. Tots els
govern de la república romana; el cònsol és un magistrat. mesos de l’any.
• Les províncies eren el sistema amb el qual els romans van 34 Les ciutats i els edificis.
dividir els territoris conquerits per facilitar el govern i
• R. Ll. Hi ha moltes ciutats a Espanya d’origen romà i amb
l’explotació dels recursos. La paraula imperi té dos sentits
construccions de l’època romana: Lugo, Àvila, Lleó, etc.
quan estudiem els romans: el territori que va ser governat
• Són festivals durant els quals es representen obres Pàg. 276
clàssiques, gregues i romanes. Solen celebrar-se a l’estiu.
Maneres de pensar. Anàlisi científica.
• R. Ll.
Quin valor tenen les ruïnes d’una ciutat?
35 El cristianisme.
43 Identifica les parts de la ciutat.
• La igualtat, la necessitat d’estimar-se i perdonar-se...
• Cardo: A (va de nord a sud).
• Fòrum: G (és un espai ampli amb una estructura similar a
Pàg. 274 la dels fòrums romans).
Competència social. Aplica una tècnica. Fer un informe • Temple: D (té columnes i podi).
sobre els gladiadors • Arc de triomf: C (té estructura d’arc i està sobre una via
36 Aprenentatge cooperatiu. principal).
• Decumanus: B (va d’est a oest).
R. Ll.
37
• Habitatges: E.
R. Ll.
• Teatre: F (té graderia i platea).
38 R. Ll.
• Termes: H (té l’estructura típica de les termes).
39
R. G. El costum dels jocs de gladiadors és molt antic. Abans 44 Pel tipus d’edificis i l’estructura en quadrícules rectangulars
dels romans, els etruscos ja ho celebraven. Dins del context
amb carrers principals i secundaris que es creuen en angle
moral del seu temps, formaven part de les tradicions oficials
de 90º.
i quotidianes de la societat. Per aquesta raó és encara més
digne d’elogi constatar com uns pocs romans van començar Qui va assassinar Juli Cèsar?
a considerar inadmissible aquest costum. El filòsof Sèneca, 45 Recorda el que has estudiat.
nascut a Corduba (l’actual Còrdova), va ser el primer en • Un general i dictador romà.
criticar-los públicament.
• Va vèncer els seus oponents a la guerra civil i es va
proclamar dictador.
Pàg. 275 46 Extreu informació del text.
40 Llegeix la notícia i respon. • Més de seixanta.
• C. Cassi i Marc i Dècim Brut.
• De Pompeia.
• El 15 de març. Perquè hi havia una reunió del senat.
• Més de 20.000 persones.
• Se l’acusava d’abús de poder i d’erigir estàtues seves al
• Una erupció volcànica la va sepultar.
costat de les dels déus.
• El segle xviii. Carles de Borbó, futur Carles III d’Espanya.
• Apunyalat.
• Continuen les excavacions.
• A M. Brut.
• Es va esfondrar la Casa dels Gladiadors i es van produir
47 Reflexiona.
danys a la Casa del Moralista.
• Va caure part d’un mur. • R. M. La part relacionada amb els prodigis que s’afirma.
Van anunciar la mort de Cèsar.
• S’està fent tot el possible per conservar el patrimoni
històric a Itàlia.
41 Opina. Pàg. 277
• R. Ll. 48 Reflexiona.

• R. M. Conservar els jaciments arqueològics del passat és • A causa del gran prestigi que la cultura romana va exercir
conservar la nostra memòria del passat i, per tant, una sobre els pobles bàrbars. La religió cristiana es va poder
part de la nostra identitat. expandir tan ràpidament gràcies a la immensa xarxa de
• Té aspectes positius i negatius. D’una banda, proporciona carreteres, que facilitaven la circulació tant de mercaderies
recursos econòmics per sostenir el jaciment; de l’altra, el com d’idees, així com també del llatí, que facilitava una
seu pas pel jaciment el deteriora. Sense turistes seria molt mateixa llengua per a tots els pobles de l’Imperi d’una punta
més difícil mantenir i continuar les excavacions. a l’altra del Mediterrani. Tots els reis de l’edat mitjana van
42 Planteja una solució. somniar gaudir del mateix poder i prestigi que els
emperadors romans, raó per la qual van conservar molts
• L’economia de la zona es veuria molt ressentida, ja que els dels elements de la seva cultura, com l’idioma o la religió.
turistes no només visiten la ciutat: s’allotgen a prop, Almenys, la dels últims emperadors, que eren cristians.
consumeixen i realitzen activitats a la zona. Els turistes es
• Per canviar un governant només cal posar un altre
perdrien l’oportunitat de conèixer de primera mà com
governant al seu lloc. En canvi, per substituir una llengua
vivien a l’antiga Roma.
és necessari influir en totes les persones que la parlen. Un
• R. Ll. govern nou es pot imposar en pocs dies o setmanes. Per
canviar una llengua calen anys.
• La vida dels pobles germànics era rural i sense grans i privilegis en matèria de culte. Bisbe: era qui dirigia les
edificis arquitectònics ni cap urbanisme. Els germans mai primeres comunitats cristianes agrupades en esglésies.
no van tenir literatura pròpia perquè van rebutjar Després l’Església catòlica va dividir els territoris en
l’escriptura. Van ser els autors grecs i romans els qui van diòcesis cadascuna de les quals era governada per un
parlar dels costums i les creences. Al contrari, la cultura bisbe. Cripta: habitació subterrània d’una església amb la
romana es basava en un estil de vida urbà i el funcionalitat d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant.
desenvolupament de la literatura, les arts i la tecnologia. Cristianisme: doctrina que s’inspira en la figura de Jesús el
49 Interpreta la troballa. Natzarè, anomenat també «Crist». Pila baptismal: on té lloc
el baptisme, que consisteix en un ritu d’ablució unit a unes
• En primer lloc, el terme basílica designava un tipus edifici paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de
públic anterior al cristianisme destinat al comerç. Més tard, l’Església, segons els cristians. Visigot: nom d’una branca
els primers cristians, per construir les esglésies van dels pobles germànics que van penetrar dins de l’Imperi
adoptar la forma de les basíliques (una gran sala romà i van ocupar la península Ibèrica.
rectangular, dividida en naus per files de columnes i que
• L’arrianisme. Ara bé, després del Concili de Toledo l’any
pot tenir un absis en un extrem o en tots dos). Finalment,
589, els visigots van abandonar l’arrianisme i es van
el terme basílica es va fer servir per anomenar esglésies a
convertir a la religió catòlica.
les quals s’han atorgat ritus especials i privilegis en
matèria de culte. • El cristianisme es va difondre sobretot entre les classes
populars i era vista amb recel, quan no perseguida, per les
• Són de l’antiguitat tardana.
autoritats, fins que l’any 313 Constantí I la va legalitzar, fet
• Proporcionar un recinte oficial per celebrar la litúrgia que propicià el seu arrelament en les classes altes i els
cristiana. funcionaris arreu l’Imperi. Durant l’arribada dels visigots a
• Per una banda, tant la forma arquitectònica de la basílica Catalunya, tota la població d’origen hispanoromana era
com la religió cristiana es van formar durant el món antic i, cristiana.
des d’aquest punt de vista, hi ha una certa continuïtat. • Les troballes arqueològiques han permès afirmar la
D’altra banda, els romans, que eren pagans, mai no convivència a Barcelona de cristians autòctons i visigots,
haurien aprovat l’ús que els cristians de l’edat mitjana que eren arrians i que es van establir provisionalment a la
donarien a aquests edificis. Les primeres basíliques tan ciutat el 415. A partir del període visigot, Barcelona va tenir
sols van tenir una funció comercial o judicial. La dimensió una dualitat de culte arrià i catòlic, la qual cosa suposa
«espiritual» o «religiosa» de la basílica cristiana correspon l’existència de dos nuclis episcopals encapçalats per dos
únicament al món medieval. bisbes diferents.
52 Opina.
Pàg. 278 • Les troballes arqueològiques han permès aprofundir en
l’origen d’aquesta basílica i concloure que a Sant Just, com
a la catedral de Barcelona, hi hauria hagut un culte cristià
• R. G. ininterromput des del segle iv.
• R. G. • En primer lloc, la necessitat de tots dos pobles, el dels
• R. Ll. visigots i el dels hispanoromans, de mantenir les seves
• R. G. diferències. Cadascú, de fet, tenia les seves lleis, la seva
religió i la seva cultura, i no es podien casar entre ells. Ara
51 Comprensió lectora.
bé, en segon lloc, aquest conjunt de troballes permet
• L’excavació arqueològica és la investigació per trobar suposar que hi havia una bona convivència entre ells.
ossos, restes vegetals, estris de pedra i altres restes
culturals, com ceràmica, eines de metall o ruïnes
arquitectòniques. Comença amb la localització d’un Pàg. 279
jaciment i continua després de finalitzar l’excavació. És Aprenentatge cooperatiu. Els còmics d’Astèrix: una altra
vital fer l’enregistrament de les troballes i garantir-ne la
visió dels romans
conservació. Finalment, cal interpretar les restes
53
En l’època romana, després de la conquesta de la Gàl·lia. Ho
descobertes i publicar els resultats.
indica el fet que s’estiguin construint les calçades i
• Absis: part d’una església que s’obre normalment al fons
l’aqüeducte.
de la nau central, on acostuma a haver-hi l’altar. Arrianisme:
54
En les escenes s’aprecia una tasca considerable de
corrent religiós cristià del segle iv considerat heretgia pel
documentació històrica que reprodueix amb fidelitat vestits,
catolicisme però molt popular entre els pobles germànics
bens materials com vehicles, obres arquitectòniques, etc.,
fins al segle vi. El seu iniciador, Ari, negava la divinitat de
encara que sempre tenint en compte que es tracta d’una
Jesús com a fill de Déu. Basílica: en primer lloc, aquesta
obra d’entreteniment i que el rigor històric és secundari. Els
paraula designa un tipus d’edifici públic destinat al comerç i
diàlegs, sense rigor històric, busquen explotar el costat
anterior al cristianisme. Més tard, els primers cristians, per
còmic de les situacions plantejades.
construir les seves esglésies van adoptar la forma de les
basíliques. Finalment, el terme es va fer servir per 55
Sí, un senyal de trànsit que indica la direcció en què es
anomenar esglésies a les quals s’han atorgat ritus especials troben una sèrie de ciutats.
UNITAT 12

• Mapa dels pobles preromans a la península Ibèrica
• Mapa de les colonitzacions
• Mapa de la conquesta romana
Per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 493
• Tartessos a la Bíblia
• Kolaios de Samos viatja a la península Ibèrica
• Una resistència numantina
• Hèrcules va ser a Hispània

Reforç i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 498
Fitxa 1: Hispània, el territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 498
Fitxa 2: L’economia d’Hispània. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 499
Fitxa 3: La resistència de la Hispània preromana: Viriat . . . . . . . . . . . . . . . . 500
Fitxa 4: La romanització d’Hispània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 501
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502
Fitxa 5: Les primeres colònies de la península Ibèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . 502
Fitxa 6: Els celtibers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 504
Fitxa 7: L’habitatge a Hispània a través del temps (I). . . . . . . . . . . . . . . . . . . 505
Fitxa 8: L’habitatge a Hispània a través del temps (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 506
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 507
Fitxa 9: L’escultura ibèrica (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 507
Fitxa 10: L’escultura ibèrica (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 508
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 509

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 512
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 512
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 514

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 520
12 LA PENÍNSULA I EL TERRITORI DE CATALUNYA

EN L’ANTIGUITAT
LA PENÍNSULA I EL TERRITORI DE CATALUNYA EN L’ANTIGUITAT

• Els pobles preromans • Comparar maneres de viure iberes i • Curiositat per conèixer les formes
• Tartessos i els pobles colonitzadors celtes de vida d’altres èpoques
• Empúries, colònia grega • Comparar mapes • Valoració de les restes de

• Comentar la reconstrucció ideal l’antiguitat com a fonts fonamentals
• La conquesta romana de la per reconstruir el nostre passat i
Península i la romanització d’una ciutat
que, per tant, és precís conservar
d’Hispània • Organitzar una ruta històrica
• El territori de Catalunya en
l’antiguitat
• Aplica una tècnica: Comentar la reconstrucció
ideal d’una ciutat
Activitats finals
• Resumeix l’essencial Aprenentatge cooperatiu
• Compromesos. El llegat de • Un passeig per la
l’antiguitat Barcelona romana
BANC DE RECURSOS

• Reforç i suport. La Península i el territori de Catalunya • Avaluació de continguts La Península i el territori de
en l’antiguitat Catalunya en l’antiguitat: controls B i A
• Aprofundiment. La Península i el territori de Catalunya • Avaluació per competències. Prova 1
en l’antiguitat • Guia de les avaluacions externes
Recursos digitals
Projectes d’excel·lència • Llibremèdia. La Península i el territori de Catalunya en
• Projecte social l’antiguitat
• Tractament de la informació. Les Ciències socials
en el cinema
12 LA PENÍNSULA I EL TERRITORI DE CATALUNYA

EN L’ANTIGUITAT
Per nivells

• Reforç i suport. La
• Epígraf 1: Els pobles preromans: els ibers i els celtes
Península i el territori de
• Epígraf 2: Els pobles colonitzadors i Tartessos Catalunya en l’antiguitat
• Epígraf 3: Empúries, primera colònia grega del que avui és Catalunya • Ciències socials per a la
• Epígraf 4: La conquesta romana de la península Ibèrica pau
Bàsic • Epígraf 5: Hispània, província romana • Autoavaluació de l’alumne
• Epígraf 6: El territori de Catalunya en època preromana • Avaluació de continguts.
• Epígraf 7: La romanització de la Tarraconense Control B
• Compromesos: El llegat de l’antiguitat • Avaluació per

competències. Qüestions
• Activitats: 1, 5, 6, 7, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 20, 24, 25, 26
1, 2, 3, 5, 7
• Tots els epígrafs • Aprofundiment. La
• Saber fer. Comparar maneres de viure iberes i celtes Península i el territori de
Catalunya en l’antiguitat
Avançat • Aplica una tècnica: Comentar la reconstrucció ideal d’una ciutat
• Aprenentatge cooperatiu: Un passeig per la Barcelona romana
cooperatiu
• Activitats: 2, 3, 8, 12, 18, 21, 22, 23
• Racó de lectura
• Tots els epígrafs • Autoavaluació de l’alumne
• Saber fer: Comprendre la conquesta romana a través dels mapes • Avaluació de continguts.
D'excel·lència • Aplica una tècnica: Comentar la reconstrucció ideal d’una ciutat Control A
• Aprenentatge cooperatiu: Un passeig per la Barcelona romana • Avaluació per
competències. Prova
• Activitats: 4, 9, 19, 27, 28, 29, 30
completa

de comunicació
12
MAPA DELS POBLES PREROMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
La tradició històrica de les acaballes

del segle xix plantejava que Espanya
neix de l’encontre de dos pobles, els
celtes i els ibers, que es troben a la pe·
nínsula Ibèrica i formen les cultures
celtiberes.
Afortunadament, avui tenim una visió
molt superada d’aquesta idea. Cal en·
tendre que la Península, en les etapes
finals de l’edat del bronze, estava po·
blada per diverses cultures, entre les
quals n’hi havia algunes de més bri·
llants que la resta (per exemple, la cul·
tura d’El Argar). Amb el canvi de mil·
lenni i l’arribada de l’edat de ferro,
aquestes cultures van començar a re·
bre influències cada vegada més inten·
ses d’altres cultures.
Una procedia del Mediterrani oriental,
la dels fenicis, que plantejava la relació
a través d’unes colònies pròpies amb
les quals buscaven obtenir productes
valuosos peninsulars (especialment
coure i estany que arribaven al sud després de re· Tindran algunes característiques comuns (hàbitat,
córrer la ruta de la plata peninsular). Més enda· escriptura, moneda, art, creences, etc.) i altres de
vant, s’hi afegirien els grecs, al nord-est peninsu· molt diferents, resultat de la doble influència grega
lar. No va haver-hi grans aportacions de població i fenopúnica. Per aquest motiu, veurem diferències
ni conquestes militars en aquest moment, tan sols en el llenguatge i la cultura entre, per exemple,
intercanvi, mercat i aculturació de pobles limítrofs. turdetans i ilergetes.
L’altra va ser la dels celtes, que procedien del nord i A la Meseta va quedar una base de cultura prèvia
van penetrar per la ruta cantàbric; possiblement, molt dèbil. Les influències de la cultura ibèrica es
es van instal·lar sobre les bases de població d’ascen· notaven de forma més clara en els pobles que esta·
dència celta que havia entrat prèviament a la Penín· ven en contacte amb els iberes i de manera més
sula. Aquí sí que va haver-hi contingents importants tènue en els més allunyats. Allà on la cultura ibèri·
de població, tot i que no es plantejaven com a invasi· ca va penetrar més, com a la vall de l’Ebre, la influ·
ons (visió de la primera meitat del segle xx), sinó com ència costanera s’hi reflecteix més clarament, tot i
a una emigració constant i gradual. que sigui una zona interior. Per aquest motiu, hi ha
L’acció d’ambdues cultures serà la que conformi pobles de la Meseta pràcticament ibers (com els
els diferents pobles peninsulars. Els grups celtes oretans) i d’altres influïts pels celtes, com els ve·
tindran una influència molt destacada sobre la tons. Eren pobles sense moneda, amb un hàbitat
zona nord, l’orografia i les característiques de la similar a l’ibèric, amb un armament proper al celta,
qual conduiran a la cultura dels castres, pastoral i i les diferències entre els agricultors vacceus i els
vinculada al treball dels metalls. pastors arevacs eren bastant grans. Aquest grup
A la zona sud i a l’est de la Península, la influència heterogeni de pobles s’anomena cultures celtibe·
dels grecs i fenicis provocarà l’evolució de la cultu· res, ja que reben la influència de les grans cultures
ra ibèrica dels pobles de la costa mediterrània, del ferro i del Mediterrani a través del sedàs dels
molt més refinada i evolucionada que les anteriors. seus veïns ibers i celtes.
12
MAPA DE LES COLONITZACIONS
El mapa recull les colònies principals que els feni· Els fenicis es van assentar fonamentalment a la costa
cis, els grecs i els cartaginesos van fundar a les cos· andalusa, on van fundar Gadir, Malaka, Sexi i Abdera.
tes de la península Ibèrica i a les Balears durant Els grecs, en canvi, van orientar els seus passos cap
l’antiguitat. al llevant peninsular, on van crear diversos enclava·
L’abundància de metalls en el subsòl andalús va afa· ments comercials com Mainake, Baria, Akra Leuke,
vorir l’arribada d’alguns pobles del Mediterrani ori· Alonis, Hemeroskopeion, Sagunt i Empòrion.
ental. Els fenicis i els grecs buscaven or, plata, coure, La colonització cartaginesa, però, no va tenir un ca·
estany i ferro a la Península, tot i que també es van ràcter comercial. Els cartaginesos buscaven, en les
interessar per la sal i les pesqueres. Així, van fundar seves colònies d’Ebusus o Cartago Nova, posicions
colònies a la Península i van comerciar i intercanviar estratègiques que els facilitessin el control del Medi·
els seus avenços amb els Tartessos. terrani occidental.
Bona part de la informació que tenim d’aquest reg· Els pobles colonitzadors van impulsar, a la Península,
ne peninsular prové de les fonts gregues i de les el desenvolupament urbà, i van transmetre els alfa·
troballes arqueològiques, que revelen que els Tar· bets fenici i grec, l’encunyació de moneda, el torn de
tessos va tenir una agricultura i una ramaderia molt terrissaire, formes polítiques més avançades i nous
avançades, i que explotava els jaciments miners de cultius.
la regió.
Aquestes novetats van calar principalment entre els
L’acció colonitzadora dels fenicis i els grecs va tenir pobles que habitaven la façana costera, mentre que
un caràcter eminentment comercial, tot i que anava els pobles de l’interior i del nord peninsular se’n van
dirigida a zones geogràfiques diverses. mantenir més al marge.
12
MAPA DE LA CONQUESTA ROMANA
El mapa reflecteix el procés de la conquesta romana respectar el pacte establert. Aquest fet va desencade·
de la península Ibèrica, que es va desenvolupar bàsi· nar la Segona Guerra Púnica que, de la mateixa ma·
cament en quatre etapes. nera que havia ocorregut en la Primera, va acabar
La conquesta romana de la Península va començar amb el triomf romà.
arran de l’enfrontament que es va produir entre els Un cop acabada la guerra, els romans van decidir
romans i els cartaginesos pel control del Mediterrani ocupar la Península. Van conquerir sense gaires difi·
occidental. cultats la costa mediterrània, és a dir, les àrees que
Ambdós havien signat un tractat que delimitava les havien conviscut amb els colonitzadors. Però les difi·
seves respectives àrees d’influència al sud de la pe· cultats van arribar amb la forta resistència que van
nínsula italiana i a l’illa de Sicília, però el pacte es va oposar a l’ocupació romana els pobles del centre,
trencar l’any 264 aC, quan va començar la Primera l’oest i el nord de la Península.
Guerra Púnica. Les hostilitats van finalitzar amb el Aquests pobles, liderats pels seus capitosts, van em·
triomf de Roma, amb la qual cosa els cartaginesos es prendre una guerra de guerrilles contra els romans:
van veure obligats a abandonar les seves pretensions les guerres lusitanes, les guerres celtiberes i les guer·
a Itàlia. Per aquest motiu, van intentar afermar-se a la res càntabres. Alguns grups d’indígenes preferien
península Ibèrica, a l’extrem més occidental del Me· morir que no pas caure sota el domini romà. Per això
diterrani. es van produir diversos casos de suïcidis col·lectius,
El general cartaginès Amílcar va desembarcar l’any com els d’Astapa o Numància.
237 aC a Cadis i va pactar amb els romans els límits L’any 19 aC Roma va vèncer els últims pobles que
de la seva expansió pel territori peninsular. Tanma· resistien. La conquesta romana havia conclòs i co·
teix, anys més tard, el seu successor Anníbal no va mençava el procés de creació d’Hispània.
12
PER SABER-NE MÉS
TARTESSOS A LA BÍBLIA
La primera cita sobre Tartessos apa·

reix a la Bíblia quan es descriu el reg·
nat de Salomó, i especialment la
sumptuositat del temple i el palau del
rei. En el primer llibre dels Reis (10,
21-22) es diu: «Totes les copes del rei
Salomó eren d’or [...] No hi havia res
de plata, no se’n feia cap cas en els
temps de Salomó, perquè el rei tenia
en el mar naus de Tarsis amb les d’Hi·
ram (de Tir), i cada tres anys arriba·
ven les naus de Tarsis que portaven
or, plata, marfil, micos i paons».
Des d’aleshores, apareixen referènci·
es a aquest regne amb certa freqüèn·
cia. Es menciona a les Cròniques (20,
36-37) quan s’explica que Josafat es va aliar amb el tota mena: amb plata, ferro, estany i plom et pagaven
rei d’Israel Ahazià per construir diverses naus que les mercaderies». En el llibre de Jeremies (10, 9) es
anirien a Tarsis per comerciar. En els Salms (72, 10), cita la plata laminada com una de les riqueses princi·
quan es parla del rei Messies, es diu: «Els reis de Tar· pals que venia de Tarsis; i en el d’Isaïes (23, 1 i se·
sis i de les illes li oferiran els seus dons». En el llibre güents) es cita a Tarsis relacionada directament amb
d’Ezequiel (27, 12), es diu: «Els de Tarsis traficaven Tir, com si fos el port que monopolitzava el comerç
amb tu amb una gran abundància de productes de amb el llunyà regne d’Hispània.
KOLAIOS DE SAMOS VIATJA A LA PENÍNSULA IBÈRICA
i en va viure 120, i el descriu com un filohel·lè (amic

dels grecs). Però resulta molt interessant la història
(IV, 152) de Kolaios de Samos, un navegant que cap a
l’any 630 aC es dirigia a Naucratis (Egipte) i va patir
una tempesta. Perdut en el mar, va arribar a Tartes·
sos i va realitzar grans negocis gràcies al bon caràc·
ter dels tartessis. Heròdot, Anacreont i Plini ressalten
el caràcter pacífic del rei, la seva longevitat i el desig
d’obrir el seu país al comerç.
Tot això és corroborat per altres fonts. A mitjan se·
gle vii aC, hi ha ofrenes de bronze tartessi a Olímpia,
i la plata d’aquell regne era abundant i apreciada
pels grecs. Al segle vi aC, els foceus van mantenir
obert el comerç amb Tartessos; però, després de les
seves disputes amb els cartaginesos, els grecs
van perdre el control d’aquesta ruta, i posterior·
ment van fundar Rhode i Empòrion. Avui dia, la situ·
ació de la capital d’aquest primer regne hispànic se·
gueix sent desconeguda, tot i que des de l’època
Heròdot, quan parla dels foceus (I, 163) ens conta grega es deia que estava a la costa atlàntica andalu·
com van arribar els grecs a Hispània, trencant el mo· sa. L’historiador Schulten va intentar, sense èxit, re·
nopoli que hi tenien els fenicis. Ens parla d’Arganto· petir la gesta de Schliemann amb Tartessos, buscant
ni (ca. 670-550 aC), que va governar Tartessos 80 anys infructuosament en el que avui és Doñana.
12
PER SABER-NE MÉS
UNA RESISTÈNCIA NUMANTINA
Numància (Sòria) va ser una ciutat celtibera que va que va assetjar la ciutat amb els seus 50.000 homes,
resistir nombrosos atacs romans. El primer va ser el va envoltar-la amb set campaments i va construir una
153 aC i van vèncer els hispans, obligant el cònsol palissada que aïllés la ciutat. Els defensors amb prou
romà a pactar una treva, que el senat no va acceptar. feines eren uns 4.000 i aviat la gana els va fer sol·
El senat va ordenar a les legions de renovar les hos· licitar negociacions de pau, les quals no van ser ac·
tilitats, però cap dels generals romans va poder der· ceptades pel general romà, que n’exigia la rendició
rotar les tribus i prendre la ciutat, que des de l’any sense condicions. Els numantins van resistir durant
143 aC va ser constantment atacada, la qual cosa va quinze mesos. Quan els romans van entrar a la ciutat,
portar les tropes romanes al desànim i l’opinió públi· no van trobar-hi res més que cadàvers i alguns habi·
ca romana a clamar venjança. tants famèlics, que quan se’ls va ordenar deposar les
Tant va ser així que es va decidir canviar la llei de ma· armes encara van tenir temps per a matar-se entre
nera excepcional per poder anomenar cònsol per se· ells abans que rendir-se.
gona vegada el millor dels seus generals, el destruc· Tots els historiadors romans posteriors van recordar
tor de Cartago, Publi Corneli Escipió Emilià (134 aC), aquesta guerra. Tit Livi, Valeri Màxim, Apià i Flor co·
l’única missió del qual seria destruir Numància. Esci· incideixen a qualificar la resistència dels numantins
pió va reorganitzar les tropes romanes i, de mica en com a quelcom insòlit, que queda fins als nostres
mica, va anar derrotant els aliats de Numància fins dies com a arquetip d’una resistència a ultrança.
HÈRCULES VA SER A HISPÀNIA
Hèrcules va ser tres vegades a Hispània: una vegada

per robar les pomes d’or del Jardí de les Hespèrides
(Canàries); una altra per descendir a l’infern i apode·
rar-se del Ca Cèrber (costes gallegues); i la que el va
dur a lluitar amb el pastor Gerió a l’illa Eritia (zona de
Cadis o Huelva) per robar-li el ramat. Durant aquest
viatge als confins del Mediterrani va separar dues
muntanyes rocoses que hi havia a l’entrada, creant
les anomenades Columnes d’Hèrcules (Gibraltar i
Ceuta).
El seu santuari major va ser a Cadis, i a Galícia es va
construir la Torre d’Hèrcules.
12
http://www.historialago.com/leg_iberos.htm Joan SANTACANA, Iberia: los orígenes (1991).

Pàgina sobre els aspectes militars de les cultures preromanes Història d’Ibèria des del paleolític fins a les primeres
peninsulars. incursions romanes.
http://www.laalcudia.ua.es/presentacion.jsp Joan SANMARTÍ i Joan SANTACANA, Els ibers del nord
Pàgina del jaciment de l’Alcúdia, prop d’Elx, que té una visita (2005).
virtual i informació molt interessant. Presenta una síntesi de la cultura ibèrica que es va
http://www.spanisharts.com/arquitectura/inicio.html desenvolupar entre el Llenguadoc occidental (en el sud de
Conté una història de l’arquitectura a Espanya de gran França) i el nord del País Valencià.
qualitat. Prement els enllaços de Prehistòria, Protohistòria Col·lecció Breu història de Nowtilus.
i Romana obtindrem informació addicional i plànols de les Té diversos volums dedicats a aquest període:
principals obres d’arquitectura d’aquest moment. A més, té • Jesús BERMEJO TIRADO, Breve historia de los iberos
enllaços per a períodes concrets (per exemple: Tartessos, (2007).
monuments commemoratius, Numància, etc.)
• Raquel CARRILLO, Breve historia de Tartessos (2011).
http://www.numanciasoria.es/
Pàgina del Museu de Numància, on podem trobar informació • Jorge PISA SÁNCHEZ, Breve historia de Hispania
sobre el jaciment, imatges, etc. (2009).
http://calafell.cat/municipi/patrimoni/ciutadella-iberica • Manuel VELASCO, Breve historia de los celtas (2005).

Pàgina web de l’Ajuntament de la Calafell, que presenta les
restes d’una ciutadella ibèrica, assentament pertanyent a la
tribu ibèrica dels Cossetans. DOCUMENTALS
http://www.fundacionlasmedulas.info/
En el parc cultural pots seguir la història de les Mèdules, on Hispania, la leyenda (2010).
els romans van canviar totalment el paisatge durant les seves Sèrie ambientada a l’època de Viriat i la seva lluita contra els
excavacions mineres. romans.
http://www.contrebialeucade.com/ Memòria d’Espanya (2004).
Aquest jaciment celtiber, de gran valor arqueològic, natural Documentals sobre la història d’Espanya. Es poden veure
i paisatgístic, rememora els últims moments de les guerres online a:
celtiberes. http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/
Pax romana (2001).
Episodi del programa Tarasca, de Televisió de Catalunya,
LLIBRES que explica el procés de colonització romana al territori de
Catalunya. Es pot veure online a:
Santiago POSTEGUILLO, Les legions maleïdes (2008). http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46500&p_
Bona part de la novel·la es desenvolupa a la Hispània de ex=catalunya%20romana
la Segona Guerra Púnica, oferint una visió de gran qualitat
d’aquest moment.
Fernando BARREJÓN, Viriato: El Collar de la Loba (1999).
És la narració d’un historiador romà que busca informació
sobre Viriat, en el context de les guerres celtiberes.
Antonio SÁNCHEZ-ESCALONILLA, El príncipe de Tarsis
(2008).
La novel·la tracta d’un noi d’ESO que, mentre visita un museu,
es veu embolicat en una aventura fantàstica.
Arturo GONZALO AIZPIRI, El heredero de Tartessos
(2012).
Les aventures d’un jove celtiber de mitjan segle iii aC.
Agustín TEJADA NAVAS, Contrebia Leucade: el último
bastión celtíbero (2013).
Conta la història de Sertori i la resistència de Contrebia
Leucade (Rioja).
Reforç i suport
Aprofundiment
Autoavaluació
12

Nom: Curs: Data:
Hispània, el territori
1 Respon les qüestions i completa aquest mapa de la
Hispània preromana.
• Amb l’ajuda del teu llibre de text dibuixa sobre aquest
mapa les principals colònies fenícies, gregues i
cartagineses de la península Ibèrica.
• Senyala amb una línia de punts on estaria situat el nucli
principal de Tartessos.
• Dibuixa amb colors suaus l’àrea d’influència dels ibers,
dels celtes i dels celtibers.
2 Completa la taula següent.
Poble Cultura Influïts pels...
Laietans
Turdetans
Carpetans
Tartessis
Asturs
Oretans
Vascons

3 Respon les qüestions al teu quadern i completa aquest

mapa de la Hispània romana.
• Amb l’ajuda del teu llibre de text pinta amb colors de tons
suaus les quatre fases de la conquesta romana i
assenyala’n les ciutats principals.
• Dibuixa sobre el mapa la divisió provincial d’època
romana. Situa la capital de cada província.
• Compara els dos mapes que han resultat de la teva feina,
el de l’exercici 1 i aquest. Quina relació tenen? Per què
creus que coincideixen bastant els territoris dels ibers i els
de la primera conquesta romana? Quines altres
coincidències hi trobes?
12

Nom: Curs: Data:
L’economia d’Hispània
1 Anota en aquesta taula els productes més importants del poble iber.
Agricultura
Ramaderia
Artesania
Comerç

2 Assenyala quina de les afirmacions sobre l’economia celta és certa en cada pregunta.
a. L’economia celta:
– Es basava en un comerç intens, basat en les seves monedes de plata.
– Era autosuficient, s’abastien del que produïen ells mateixos.
– Tenia un desenvolupament molt escàs.
b. Els celtes es dedicaven sobretot a...
– La caça del cérvol i del senglar.
– L’agricultura de regadiu.
– La ramaderia.
c. Els celtes van desenvolupar altres activitats com:
– La ceràmica i els teixits de llana.
– L’escultura de granit i de gres.
– La metal·lúrgia d’objectes de ferro i de bronze.
3 Completa aquesta taula segons quin sigui el poble (ibers, celtes o romans) al qual fa referència cada element.
Caça de cérvols i senglars
Activitats comercials intenses amb les

colònies fenícies i gregues
La moneda era el denari
Artesania de qualitat, basada en ceràmiques

i teixits de llana i lli
Economia autosuficient
Introdueixen el guaret, la llaura i el regadiu
L’activitat comercial era escassa
Fabricants d’espases

12
Nom: Curs: Data:
La resistència de la Hispània preromana: Viriat

1 Llegeix aquest text sobre Viriat i respon les preguntes al teu quadern.
Va ser un heroi lusità que va lluitar amb valentia con· guerrilles. L’any 143 aC l’exemple de Viriat va fer que
tra els conqueridors romans. No se saben exactament gairebé tot el territori celtiber s’alcés en armes. Les
ni la data ni el lloc del seu naixement. Apareix a la his· victòries van continuar fins que, l’any 140 aC, el se·
tòria quan el pretor Servi Suplici Galba va parar una nat de Roma va haver d’acceptar un pacte d’aliança,
trampa als lusitans, als quals va atreure amb prome· reconeixent l’autoritat de Viriat sobre els lusitans i
ses de concessió de terres per a atacar-los després. cedint les terres conquerides per Viriat.
A la trampa hi van morir uns 8.000 lusitans, i més de Els romans no podien acceptar aquesta situació, així
20.000 van ser venuts com a esclaus. Un dels pocs que van subornar tres companys de Viriat perquè,
que es va escapar va ser Viriat, un pastor que perd a canvi de riqueses, matessin Viriat mentre dormia,
la seva família a la trampa. l’any 139 aC.
L’any 147 aC va començar les seves campanyes, en La llegenda diu que, quan van tornar al campament
les quals va derrotar successivament els tres exèrcits romà, el cònsol Quint Servili Cepió els va contestar
que l’atacaven. El seu coneixement del terreny i de la «Roma no paga els traïdors», tot negant-se a pa·
potència dels romans feia que emprés tàctiques de gar-los el preu de la seva traïció.

• De quina regió era Viriat? Per què és conegut?

• Com es va originar el conflicte amb els romans?
• Quan va començar Viriat les seves campanyes?
• Quina tàctica va utilitzar per derrotar els romans? Per què?
• Quina va ser la postura dels romans davant del problema que els creava Viriat? Quina en va ser la solució?
• Comenta el significat de la frase «Roma no paga els traïdors».
2 Situa en aquest eix cronològic les fases de la conquesta d’Hispània per part dels romans, les guerres celtiberes i les
campanyes de Viriat.
August Fi de l’Imperi
Fundació Fi dels proclamat romà d’Occident
de Roma reis emperador
753 aC 509 aC 27 aC 476 dC

MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI
3 Respon les preguntes al teu quadern.

• Quan va començar la conquesta romana de la península Ibèrica?
• Amb quin episodi important de la història de Roma va coincidir?
• Quan va acabar?
• Quant va durar la conquesta romana?
12
Nom: Curs: Data:
La romanització d’Hispània
1 Analitza el procés de romanització i respon les preguntes.
• Senyala quins d’aquests factors van influir en la romanització.
– El dret romà. – El llatí.
– La pax romana. – La xarxa de calçades i ponts.
– Les legions. – La cultura romana.
– Els avenços agrícoles. – La religió romana.
• Ordena al teu quadern els factors que has escollit segons la major o menor influència que van tenir.
2 Raona sobre aquestes preguntes i respon-les al teu quadern.

• Per què l’est i el sud de la península Ibèrica van ser més romanitzats?
• Creus que la situació geogràfica de la Península va poder influir en l’arribada dels romans? Per què?
3 Observa el mapa de les calçades romanes i resol les qüestions.
Brigantium
Astúrica
Augusta Pompaelo
Numàntia Caesaraugusta
Empòrion
Bràcara Pallàntia
Bílbilis
Tàrraco
Segonita
Titulcia
Saguntum
Toletum
Emèrita
Augusta
Olisipó Saetabis
Còrduba Cartago Nova

Hispalis
Basti
Principals calçades romanes

Ciutats principals
• Pinta amb colors, al mapa, les calçades romanes d’Hispània i escriu el nom de les dues que s’han assenyalat.
• Escriu al teu quadern quines zones unien les principals calçades romanes. Per quines localitats importants passaven?
• Creus que els romans tenien un bon sistema de comunicacions? Per què?
4 Treballar en grup. Elaboreu una llista amb els principals exemples de ponts, aqüeductes, teatres i amfiteatres
d’Hispània:
• On són?
• En quin estat es troben?
• Busqueu alguns exemples de construccions romanes que es continuïn utilitzant en l’actualitat.
12
L’avanç delsMés competent

regnes cristians
Nom: Curs: Data:
Les primeres colònies de la península Ibèrica

1 Llegeix el text següent i respon les preguntes al teu quadern.
Hispània tanca els límits d’Europa. Es troba situada ada entre ambdues, gaudeix de bona temperatura
entre Àfrica i la Gàl·lia, i limitada per les muntanyes i de pluges oportunes que fan que sigui una terra
dels Pirineus i per l’estret de l’Oceà. Ni la crema el fecunda.
sol violent, com és el cas d’Àfrica, ni la fuetegen els Trogue Pompeu, Recollit per Justí, segle iii dC.
vents continus, com a la Gàl·lia; ans al contrari, situ·
• Què la diferencia d’altres regions com Àfrica o la Gàl·lia?

• Quins recursos econòmics tenia la península Ibèrica, a part dels que cita Trogue Pompeu?
• Enumera les causes i els objectius que van tenir els pobles mediterranis per a establir-se a la península Ibèrica.
• Quins d’aquests pobles ho van fer per motius exclusivament comercials?
2 Llegeix aquest text amb l’ajuda de l’apartat «Els grecs» que tens al llibre de text i respon les preguntes al teu quadern.
Els grecs van fundar Empúries cap al 575 aC, però possible atac exterior. Aquest primer enclavament
és molt probable que fessin reconeixements de la (la Paleàpolis o ciutat antiga, actualment sota el poble
costa i intercanvis esporàdics com a mínim cinquan· de Sant Martí d’Empúries) era molt petit, per això
ta anys abans. El lloc escollit era excel·lent, ja que vint-i-cinc anys més tard, i un cop havien garantit la
tenia tots els requisits exigibles per a l’establiment seguretat de la colònia i les bones relacions amb els
d’una colònia. Tenia un gran poblat indiget que hi seus veïns, van construir una altra colònia a mig qui·
havia a les proximitats, l’actual jaciment d’Ullastret, lòmetre, més gran, en un terreny més obert i fàcil per
que havia de servir a la vegada com a mercat i per créixer. Aquesta Neàpolis (ciutat nova) tindrà totes les
al subministrament de productes ibèrics. A més, el característiques d’una ciutat grega: muralles, àgora,
lloc escollit era la desembocadura d’un riu, l’actual stoá (a l’època hel·lenística), temples, etc., i seguirà
Fluvià, que serviria per a aprovisionar aigua i com a utilitzant la Paleàpolis com a acròpoli. Actualment,
ruta de penetració comercial cap a l’interior. la costa ha omplert l’espai entre les dues Empúries,
Tot i això, els grecs van prendre les seves precauci· de manera que ja no s’aprecia la península de la Pa·
ons. Van situar la ciutat en una petita península unida leàpolis ni el golf que separava les dues ciutats, avui
a la costa per un estret istme, que era defensable d’un unides per una platja.
• Per quins motius els grecs van escollir aquest lloc? Quins avantatges tenia respecte d’altres llocs?
• Per què no s’escull un lloc més allunyat dels ibers?
• Per què creus que era necessari fer dues ciutats?
• Quines característiques de ciutat grega tenia la colònia?
• Quines altres colònies, a més d’Empúries, van fundar els grecs a la península Ibèrica?
• Explica com t’imagines que va ser el procés d’acostar-se als ibers abans de començar a intercanviar productes.
3 Llegeix el text següent sobre l’expansió cartaginesa i l’apartat «Els cartaginesos» del teu llibre de text i resol les
qüestions.
La situació de la ciutat de Cartago era immillorable fenicis i van estendre la seva sobirania sobre les fac·
per al comerç i el domini polític. Es trobava situ· tories, és a dir, sobre els enclavaments comercials i
ada en un promontori del golf de Tunísia i domi· sobre les colònies fenícies del Mediterrani occiden·
nava la part oriental i occidental del Mediterrani. tal, fundant-ne, a més, altres de noves com Cartago
Cartago va ser un gran centre industrial, que fabri· Nova (Cartagena) o Ebusus (Eivissa). La derrota dels
cava teixits de seda i llana, i treballava els metalls cartaginesos davant de Roma a les guerres púniques
portats des de la península Ibèrica i altres llocs. (segle iii aC) va acabar amb la presència cartaginesa
Els cartaginesos van ser successors dels navegants a la península Ibèrica.
• Completa el text següent:
Cartago va ser un gran centre Els cartaginesos van ser els successors dels
A Cartago s’hi treballaven els portats de la Península. La presència cartaginesa a la Península va

acabar el quan van ser derrotats a les
• Els fenicis van fundar colònies i factories al Mediterrani occidental. Senyala quina de les tres següents afirmacions és la
diferència principal entre una colònia i una factoria.
Les factories eren un enclavament comercial i les colònies es fundaven amb la intenció d’obtenir matèries primeres.
Les factories eren independents i les colònies, no.
Les colònies eren territoris extensos i les factories, petits assentaments.
4 Treball en grup. Llegiu el text següent sobre el regne de Tartessos.
Van ser els foceus els primers dels grecs que van vuitanta anys i en va viure cent vint. Els foceus es
emprendre llargues navegacions. Van ser els des· van fer tan amics d’aquest rei que els va convidar
cobridors del mar Adriàtic, del Tirrè, d’Ibèria i de a abandonar Jònia i a habitar a la zona del seu ter·
Tartessos. No navegaven en navilis rodons, sinó en ritori que volguessin. Com que va convèncer-los i
embarcacions de cinc files de rems. Arribats a Tar· aquests el van informar dels progressos dels perses,
tessos es van fer molt amics del rei dels tartessis. els va donar diners per voltar la seva ciutat amb
Aquest era Argantoni, qui va regnar sobre Tartessos una muralla.
• Amplieu la informació que us proporciona aquest text sobre Tartessos i els seu rei Argantoni i redacteu un informe d’unes
deu o dotze línies sobre els tartessis. Responeu-hi les qüestions següents:
– On es trobava Tartessos?
– Quina va ser la seva àrea de major influència?
– Quines característiques suposem que tenia la seva organització social?
– Com era la seva economia?
– Quan es va produir la seva època de major esplendor? Quan va entrar en declivi?
12
Més competent
Nom: Curs: Data:
Els celtibers
1 Llegeix el text següent sobre els celtibers i respon les preguntes al teu quadern.
Dels celtibers mateixos, que estan dividits en quatre ment es deixen portar per tals mentides exagerant
parts, els més forts són els arevacs, que estan cap a les seves gestes, ja que també els que atribueixen
l’est i sud i són contigus als carpetans i les fonts del als ibers més de 1.000 ciutats em sembla que han
Tagus. La seva ciutat més cèlebre és Numància. Per estat portats a aquesta mentida anomenant «ciutats»
l’est (de Celtibèria) hi ha els lusons, que igualment els llogarets. Perquè ni la naturalesa del país admet
arriben a les fonts del Tagus. Als arevacs també per· moltes ciutats per la seva pobresa i llunyania i falta de
tanyen Segida i Pallàntia. Numància dista 800 estadis cultura, ni la vida i les gestes dels habitants admeten
de Caesaraugusta, que, segons hem dit, se situa a res d’això, amb l’excepció dels habitants del litoral
l’Ebre. També Segòbriga és ciutat dels celtibers, i del Mar Nostre, essent salvatges els que viuen en
Bílbilis, al voltant de les quals Metel i Sertori van llogarets, essent els més nombrosos els que habiten
combatre. Polibi, quan descriu les tribus i ciutats els boscos i no fan mal als seus veïns.
dels vacceus i celtibers, anomena entre les seves Gairebé tots els ibers, per dir-ho així, combaten com
ciutats també Segeda i Intercatia. Diu Posidor que peltastes, armats a la lleugera pel seu bandolerisme,
Marc Marcel havia aconseguit a Celtibèria un tribut com vam dir dels lusitans, que usen javelina, fonda i
de 600 talents, del que es dedueix que els celtibers punyal. Amb els infants hi ha mesclada també la ca·
eren nombrosos i tenien bastants diners tot i que valleria, essent els cavalls ensinistrats a pujar serres
habitaven un país pobre. i a agenollar-se amb facilitat, quan això és necessari
Segons Polibio, Tiberio Graco va prendre 300 de les i se’ls ho mana. Produeix Ibèria molts cabirols i ca·
seves «ciutats», però Posidonio, burlant-se d'ell, diu valls salvatges, moltes avitardes, als rius hi ha cas·
que l’home ha dit això per complaure Graco, anome· tors. Diuen que els cavalls s’assemblen als de Parthia,
nant «ciutats» les torres, com era costum a les pompes essent més veloços i de millor carrera que la resta.
triomfals. Perquè els generals i els historiadors fàcil· Estrabó, Geografia, segle i aC (Adaptat)
2 Conceptes.
• Qui són els celtibers?
• On es troben Segida, Caesaraugusta, Pallàntia, Segòbriga, Bílbilis, Numància i Intercatia? Situa’ls en un mapa i esbrina quins
en són els noms actuals.
• Què són les pompes triomfals?
• Quin és el Mar Nostre del qual parla el text?
• Què són els talents? I els estadis? Quina distància hi ha entre Caesaraugusta i Numància en quilòmetres? Quan mesura un
estadi?
3 Idees principals.
• Quins pobles celtibers habitaven a la península Ibèrica?
• On i com vivien? A què es dedicaven, segons el teu llibre? I segons Estrabó?
• Eren pobles pacífics o bé guerrers? Com anaven armats? Per què?
4 Interpretació.
• Segons el text, per quina raó els celtibers no tenien gaires ciutats?
• D’on eren Posidor, Polibi i Posidoni? Creus que aquests historiadors descriuen la realitat?
• Eren diferents els habitants de la costa dels de l’interior? A quina cultura pertanyien?
5 Reflexió.
• Quins animals es mencionen al text? Encara queda algun d’aquests animals? Quins?
12
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
L’habitatge a Hispània a través del temps (I)

1 Amb l’ajuda del dibuix respon al teu quadern les
preguntes sobre l’habitatge grec.
• Quines habitacions tenia?

• Hi havia cambra o sala d’estar? Per què?
• Què era el gineceu? Per què havia d’haver-hi
un gineceu? Per què no hi havia una habitació
específica per als homes de la casa?
• Per què la casa tenia sortida a un pati?
• Per a què devia servir el magatzem?
I el bany?
• Devia haver-hi habitatges com aquest
a Hispània? On devien ser?
2 Amb l’ajuda del dibuix respon al teu quadern les

preguntes sobre l’habitatge romà.
• Com s’anomena aquest tipus de casa? Què és una insula? I una vil·la?
Assenyala les diferències que hi ha entre aquests dos tipus
de construcció.
• Quines habitacions tenia?
• Hi havia sala d’estar? Quines diferències hi havia
amb el triclinium?
• On és el gineceu?
• Per què la casa tenia sortida a un pati?
Què és l’impluvium?
• Hi havia habitatges d’aquest tipus a
Hispània? Qui les devia tenir?
12
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
L’habitatge a Hispània a través del temps (II)

1 Amb l’ajuda d’aquests dibuixos analitza l’habitatge dels pobles preromans de la península Ibèrica i respon al teu quadern
les preguntes.
Pedra de CUINA
moldre
REBOST
VESTÍBUL
REBOST
Banc
• Descriu com eren els habitatges dels ibers (A) B

i els dels celtes (B).
• Quines habitacions tenien?
• On devia ser el magatzem?
• On cuinaven?
• Quines semblances i diferències trobes entre ambdós
tipus d’habitatge?
• Per què no tenien cases semblants a les dels romans?
• Creus que devia haver-hi romans que viurien en cases
semblants a les dels celtibers? Raona la teva resposta.
12
L’escultura ibèrica (I)

Nom: Curs: Data:
Un dels aspectes més brillants de les cultures preromanes de la península Ibèrica és l’escultura ibèrica. Els ibers van tenir
una escultura de gran qualitat, en contrast amb els celtibers i els celtes.
LES DAMES IBÈRIQUES
Les escultures ibèriques més famoses són les dames. Representen dones vestides de manera
molt rica, a l’estil indígena, tot i que no se sap si són divinitats, sacerdotesses o dones nobles.
Eren policromades i tenien una característica peculiar: un forat per posar-hi cendres, i avui es
considera que són urnes cineràries.
Les dues dames més famoses són la Dama d’Elx i la Dama de Baza. La primera és un bust de
dona fet de gres, molt detallat i amb un estil semblant al grec. La segona és una estàtua sedent,
amb joies i decoració d’estil fenici. Crida l’atenció que la Dama de Baza presideix una tomba, en la
qual l’aixovar va pertànyer a un guerrer iber.
QÜESTIONS
1 Busca al diccionari aquests termes: policromia, urna cinerària i estàtua sedent.
2 Per què és tan important que la Dama d’Elx sigui un bust?
3 Investiga i cerca més imatges de la Dama d’Elx policromada.
4 Investiga i busca imatges de la troballa de la Dama de Baza. Com és l’escultura?

Què et suggereix el seu aixovar?
ELS PILARS ESTELA
Es tracta de monuments funeraris, l’objectiu dels quals era marcar l’enterrament

d’un personatge d’importància. Eren situats a les necròpolis o en un lloc
estratègic, perquè era un lloc de pas o perquè podia veure’s des de lluny. El
monument tenia una base escalonada, sobre la qual es posava un pilar o una
columna, i a la part superior s’hi col·locava l’escultura d’un animal. La
representació d’aquest animal era més fantàstica que realista. S’hi ha volgut
veure un símbol heràldic que permetés identificar el difunt o el poble que
construïa el monument.
Bona part de les escultures més famoses del món ibèric (el Lleó de Baena, la
Bicha de Balazote, l’esfinxs d’Agost, etc.) van ser escultures que coronaven
pilars estela de les necròpolis ibèriques.
QÜESTIONS
1 Qui penses que enterraven en aquests monuments funeraris? Per què?
2 Per què la representació de l’animal no és realista? Quin tipus d’animals s’escullen? Per què no s’escullen animals més
«pacífics»?
3 Què vol dir que l’animal representa un símbol heràldic?
12
L’escultura ibèrica (II)

Nom: Curs: Data:
A més dels tipus d’escultura ibèrica que hem analitzat a la fitxa anterior, les dames ibèriques i els pilars estela, els ibers van
realitzar altres tipus d’escultura també notables.
LES DAMES OFERENTS
Les dames oferents són escultures de dones, vestides segons la moda d’aleshores (sobreposant tres
túniques) en actitud d’oferir un vas suposadament a la divinitat. Aquestes dames s’han trobat en llocs de
culte primitiu; l’escultura més famosa és la Gran Dama oferent del Cerro de los Santos (Montealegre del
Castillo, Albacete), una escultura d’1,30 metres (la major part de les dames oferents tenen menor alçada),
que es troba al Museu Arqueològic Nacional. Sobre el seu significat, s’ha plantejat que siguin imatges de
sacerdotesses d’aquests llocs o exvots, similars a altres esculturetes (a vegades de parts del cos)
trobades en aquests llocs.
QÜESTIONS
1 Per què es creu que tenien aquesta posició les dames oferents?
2 Quines diferències trobes entre aquestes imatges i les dames ibèriques?
3 Busca al diccionari el terme exvot. Per què penses que es posaven en santuaris, aquestes
escultures?
4 Investiga. Busca informació sobre exvots ibèrics. Consulta els enllaços següents:
http://www.marqalicante.com/Exposiciones/es/EXVOTOS-IBERICOS-DE-BRONCE-E11.html
http://www.artehistoria.com/v2/obras/17893.htm
http://www.artehistoria.com/v2/obras/17758.htm
ELS RELLEUS
Els relleus són escultures pensades per decorar l’arquitectura, i per tant pensats per ser
vistos de cara. Els ibers també tenien relleus, essent-ne els més famosos els del monument
de Pozo Moro i els d’Osuna.
Els relleus d’Osuna es van trobar reutilitzats a la muralla que van construir els pompeians
durant la guerra civil contra Cèsar, al segle i aC, i per això no són al seu lloc original.
Representen guerrers a peu i a cavall, dones tocant la flauta, dames oferents i jocs funeraris.
Es consideren posteriors a la millor escultura ibèrica i de pitjor qualitat; no obstant això, i tot i
el seu estat de conservació, avui dia els considerem un dels millors testimonis de la cultura
material i quotidiana del món ibèric.
QÜESTIONS
1 Què representa aquest relleu? Reconeixes alguna de les armes que porta?
2 Quin tipus de temes predominen en els relleus? Amb quin període de la història dels ibers coincideixen?
11
12 AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Els ibers... 6 Els cartaginesos...

a. Habitaven a la serralada Cantàbrica. a. Van plantejar una relació comercial amb la
b. Habitaven a la Meseta i a la vall de l’Ebre. Península, limitant-se a assentaments costers.
c. Habitaven l’est i el sud de la península Ibèrica. b. Van arribar a ocupar la totalitat de la Península
per atacar des d’aquí els romans.
2 Els celtes... c. Van ser derrotats a la Segona Guerra Púnica. Això
va suposar el final de la seva presència a
a. Habitaven en castres, eren experts en
Hispània.
metal·lúrgia i fabricaven joies i armes de bronze i
ferro.
7 La societat a Hispània es dividia en...
b. Tenien una economia basada en l’agricultura de
cereals, vinya i olivera. a. Noblesa, sacerdots, lliberts i esclaus.
c. Van arribar a la Península procedents del b. Patriciat romà, noblesa indígena, plebs, esclaus.
Mediterrani oriental. c. Tribus, clans i famílies. Dins d’elles hi havia una
elit militar i el poble ras.
3 Els fenicis...
a. Es van instal·lar al sud de la Península i van
8 La segona fase de la conquesta romana va acabar
fundar les colònies de Gadir, Sexi i Abdera. amb...
b. Es van instal·lar al centre de la Península, on van a. Les guerres càntabres i el triomf de l’emperador
fundar Numàntia. August.
c. Procedien del nord d’Europa i van penetrar a la b. La derrota cartaginesa a Ilipa i la conquesta de
Península a partir del 1100 aC. Gadir.
c. La mort de Viriat i la conquesta de Numància.
4 Els grecs...
a. Van arribar a la península Ibèrica entre els
9 L’organització territorial d’Hispània amb l’emperador
segles iv i iii aC. August dividia Hispània en...
b. Es van instal·lar a l’est de la Península, on van a. Tres províncies: Bètica, Lusitana i Tarraconense.
fundar Rhode (Roses), Empòrion (Empúries) i b. Cinc províncies: Tarraconense, Carthaginense,
Hemeroskopeion (Dénia). Gallaecia, Bètica i Lusitana.
c. Es van enfrontar als romans en les guerres c. Dues províncies: Hispània Citerior i Hispània
púniques. Ulterior.
5 Tartessos... 10 La romanització...
a. Va tenir el seu moment de major esplendor al a. Va ser facilitada pels legionaris romans, que van
segle iii aC, durant les guerres púniques. rebre lots de terra a les províncies.
b. Va ser el regne més antic de la Península, i estava b. Va fer que els pobles indígenes mantinguessin els
situat a la vall del Guadalquivir. seus cultes ancestrals.
c. Va controlar militarment tota la península Ibèrica c. Va permetre que cada poble mantingués les
fins a l’arribada dels cartaginesos. seves lleis i costums; no hi havia una llei única.
1. c, 2. a, 3. a, 4.b, 5. b, 6. c, 7. b, 8. c, 9. a, 10. a.
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:

• Druida:
• Argantoni:
• Numància:
• Bètica:
• Tartessos:
2 Explica com eren les creences religioses dels ibers i els celtes, assenyalant-ne les diferències (1 p.)
3 Completa aquesta taula sobre les característiques de l’economia dels pobles preromans. (1,5 p.)
Economia Ibers Celtes
Agricultura
Mineria
Artesania
Comerç
Moneda
Altres activitats

4 Explica com es va produir la conquesta romana de la península Ibèrica, assenyalant-ne les fases principals. (2 p.)

CONTROL B
5 Descriu l’organització social de la població d’Hispània després de la conquesta romana. (1,5 p.)
6 Defineix què és la romanització i explica quins són els aspectes principals sobre els quals es va desenvolupar. (1,5 p.)
7 Identifica aquestes imatges explicant quina era la seva funció i en quins aspectes s’hi reflecteix la romanització. (1,5 p.)
A B
Nom: Curs: Data:
1 Defineix els conceptes següents.

• Anníbal:
• Gadir:
• Viriat:
• Citerior:
• Dret romà:
2 Explica com eren les activitats econòmiques dels ibers i els celtes assenyalant-ne les diferències. (1 p.)
3 Completa aquest esquema sobre la conquesta romana d’Hispània. (2,5 p.)
FASES DE LA CONQUESTA ROMANA D’HISPÀNIA
Primera etapa Segona etapa Tercera etapa
(218 aC-197 aC) (218 a.C. – 197 a.C.) (218 a.C. – 197 a.C.)
• • •
• •
•
• •
CONTROL B
4 Defineix què és la romanització i explica quins són els aspectes principals sobre els quals es va desenvolupar. (1,5 p.)
5 Dibuixa sobre aquest mapa la situació

de les províncies romanes al segle iii,
i situa-hi, a cadascuna, la capital. (2 p.)
6 Identifica aquestes imatges explicant quina era la seva funció i en quins aspectes s’hi reflecteix la romanització. (2 p.)
A B
Activitats
Control B Control A
Entendre que els esdeveniments i processos ocorren al llarg del

2, 3 2
temps i a la vegada en el temps (diacronia i sincronia)
Descriure i explicar què va significar la romanització a la Hispània

romana i reconèixer algunes de les manifestacions artístiques 6, 7 4, 6
més rellevants que se’n conserven.
Establir connexions entre el passat de la Hispània romana i el

1, 7 1, 5, 6
present.
Reconèixer els conceptes de canvi i continuïtat en la història de

1, 4, 5, 6, 7 1, 3, 4, 6
la Roma antiga.
Control B
1 • Druida: nom que rebien els sacerdots celtes. 4 Els romans van arribar a la península Ibèrica durant la
• Argantoni: únic rei de Tartessos del qual es té constància. segona guerra púnica (218-201 aC). Després de derrotar
Es diu que va regnar gairebé 100 anys. els cartaginesos es van interessar per la Península i van
decidir ocupar-la. La conquesta es va desenvolupar en
• Numància: ciutat celtibera que va resistir els romans fins
tres fases.
que va ser arrasada l’any 133 aC.
En la primera etapa (218-197 aC) els romans van
• Bètica: província romana creada per August l’any 27 aC. desembarcar a Empúries i el 206 aC van derrotar els
• Tartessos: el regne més antic de la península Ibèrica. Es cartaginesos a Ilipa i van acabar amb el seu domini de la
trobava a la vall del Guadalquivir, però la seva influència es Península. En aquesta etapa van conquistar la costa
va estendre per tot el sud-oest peninsular. mediterrània i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
En la segona etapa (154-133 aC) van conquerir la Meseta,
2 Els ibers adoraven divinitats principalment femenines.
lluitant contra els lusitans i els celtibers. Van derrotar els
Realitzaven el culte religiós als santuaris, a prop dels seus
lusitans després de la mort del seu capitost Viriat, assassinat
poblats. Incineraven els difunts i col·locaven les seves
pels seus propis generals. Els celtibers van resistir a
cendres en urnes.
Numància, fins que els romans van arrasar la ciutat el 133 aC,
Els celtes adoraven els astres i alguns elements de la després d’un llarg assetjament.
naturalesa. Els seus sacerdots s’anomenaven druides, i
En la tercera etapa (29 aC-19 aC), els romans van ocupar el
actuaven com a metges i endevins. Els celtes, com els ibers,
nord peninsular, tot i que van quedar sense sotmetre els
incineraven els seus morts.
vascons. Després de les guerres càntabres, l’emperador
3 August va donar per conclosa la conquesta, l’any 19 aC.
Economia Ibers Celtes
Agricultura Cereals, vinya, oliveres Cereals
Mineria Or, plata, coure, ferro Coure, ferro
Artesania Forja d’espases, ceràmica, teixits de llana i lli Joies, armes de bronze i ferro, ceràmica, teixits
Comerç Van desenvolupar el comerç Gairebé no tenia importància
Moneda Van encunyar monedes pròpies No coneixien la moneda
Altres activitats Ramaderia Ramaderia, caça de cérvols i senglars
5 La societat hispanoromana es dividia en dos grans grups: d’or, plata, coure i ferro. Tenien una artesania de gran
els homes lliures i els esclaus. qualitat, sobretot la forja d’espases, la ceràmica i els teixits.
Van tenir un comerç ampli i van arribar a encunyar
En el grup dels homes lliures hi havia grans diferències
monedes.
econòmiques. A la cúspide s’hi trobaven les famílies
romanes i les persones relacionades amb els patricis, que L’economia dels celtes era autosuficient, per la qual cosa el
posseïen grans riqueses. Després, hi havia les principals comerç tenia poca importància i desconeixien la moneda.
famílies indígenes, que ocupaven càrrecs importants de Sobretot van desenvolupar la ramaderia i la caça, i eren
govern. Per sota hi havia la plebs, formada per botiguers, experts en metal·lúrgia: fabricaven joies i armes de bronze
petits propietaris rurals, artesans, etc. i ferro.
En el grup dels esclaus s’hi trobaven els habitants de les 3 A la primera etapa (218-197 aC), els romans van
ciutats indígenes que s’havien revoltat contra els romans i desembarcar a Empúries i l’any 206 aC van derrotar els
que, com a càstig, havien estat esclavitzats. Treballaven a les cartaginesos a la batalla d’Ilipa i van acabar amb el seu
mines i al camp i feien les feines domèstiques. domini de la Península. En aquesta etapa els romans van
conquerir la costa mediterrània i les valls de l’Ebre i del
6 Anomenem romanització el procés pel qual els pobles
Guadalquivir.
sotmesos al domini de Roma de mica en mica van anar
assimilant la cultura romana. Un dels principals vehicles de A la segona etapa (154-133 aC) van conquerir la Meseta,
romanització van ser els legionaris que, quan es retiraven, lluitant contra els lusitans i els celtibers. Van derrotar els
rebien lots de terra a les províncies. A més, molts hispans es lusitans després que morís el seu capitost Viriat, assassinat
van allistar com a soldats a l’exèrcit romà. pels seus propis generals. Els celtibers van resistir a
Numància, fins que els romans van arrasar la ciutat el
Altres factors que van afavorir la romanització van ser: el llatí,
133 aC, després d’un llarg assetjament.
que es va imposar sobre les llengües indígenes; el dret
romà, que va suposar que tots els habitants d’Hispània A la tercera etapa (29-19 aC), els romans van ocupar el nord
s’havien de regir per les mateixes lleis; la religió romana, peninsular, tot i que van quedar sense sotmetre els vascons.
primerament, i més tard el cristianisme (segle ii), i el Després de les guerres càntabres, l’emperador August va
desenvolupament de les ciutats, que es van convertir en donar per conclosa la conquesta, l’any 19 aC.
centres de difusió de la cultura i la forma de vida dels romans. 4 Anomenem romanització el procés pel qual els pobles
7 La imatge A és l’aqüeducte de les Ferreres (Tarragona), que sotmesos al domini de Roma de mica en mica van anar
servia per transportar aigua fins a la ciutat de Tàrraco. assimilant la cultura romana. Un dels principals vehicles de
Reflecteix el gran desenvolupament que van tenir les obres romanització van ser els legionaris que, quan es retiraven,
públiques amb els romans. rebien lots de terra a les províncies. A més, molts hispans es
van allistar com a soldats a l’exèrcit romà.
La imatge B és el teatre de Segòbriga, a la província de
Cuenca. S’hi representaven obres de teatre i reflecteix el gust Altres factors que van afavorir la romanització van ser: el llatí,
dels romans pels espectacles públics. que es va imposar sobres les llengües indígenes; el dret
romà, que va suposar que tots els habitants d’Hispània es
regissin per les mateixes lleis; la religió romana,
Control A primerament, i més tard el cristianisme (segle ii), i el
desenvolupament de les ciutats, que es van convertir en
centres de difusió de la cultura i la forma de vida dels
1 • Anníbal: general cartaginès que va ser derrotat pels
romans.
romans durant la segona guerra púnica.
• Gadir: factoria fenícia (zona de l’actual Cadis). 5 R. M. Veieu el mapa de la pàgina 289 del llibre de l’alumne:
Divisió provincial d’Hispània el segle iii.
• Viriat: capitost dels lusitans que va resistir els romans fins
que va ser assassinat pels seus propis generals l’any 139 6 La imatge A és l’aqüeducte de Segòvia, que servia per
aC. transportar aigua fins a la ciutat. Reflecteix el gran
• Citerior: una de les dues primeres províncies romanes. desenvolupament que van tenir les obres públiques amb els
romans.
• Dret romà: va suposar que tots els habitants d’Hispània es
governessin per les mateixes lleis. La imatge B és l’amfiteatre de Tàrraco, a la província de
Tarragona. S’hi desenvolupaven les lluites de gladiadors i de
2 L’economia dels ibers es basava en els cereals, la vinya,
feres i reflecteix el gust dels romans pels espectacles
l’olivera i la ramaderia. També van desenvolupar la mineria
públics.
de competències
Nom: Curs: Data:
La civilització romana ha deixat una empremta molt profunda en la cultura europea. Concretament, Hispània va ser una de
les zones més romanitzades i el llegat dels romans segueix sent molt present en múltiples aspectes de la nostra societat
actual. La teva tasca consisteix a trobar exemples d’aquesta herència romana en l’actualitat i preparar un quadre que
resumeixi els que, segons el teu judici, siguin més importants o destacats.
1 Primerament, seria important conèixer per què van venir els romans a la península Ibèrica, què hi cercaven. Llegeix
aquest text d’un historiador romà en el qual trobaràs algunes pistes i respon les preguntes. (1 p.)
Immediatament després d’Itàlia, i exceptuant les fa· seves regions desèrtiques, per la bellesa dels seus
buloses regions de l’Índia, he de parlar d’Hispània, colorants, pel seu esperit de treball, pels seus esclaus
si més no de les regions costaneres; és veritablement robustos, per la resistència dels seus homes i pel seu
pobre en part, però on és fèrtil, dóna abundància de cor vehement.
cereals, oli, vi, cavalls i metalls de tot tipus, igual que Plini el Vell, Història natural, segle i (Adaptat)
la Gàl·lia, però Hispània la guanya per l’espart de les
• Quines riqueses d’Hispània menciona aquest historiador?
• Quins trets destaca del caràcter hispà? Creus que es mantenen en l’actualitat? Raona la teva resposta.
2 Situa en aquesta línia del temps les dates d’inici i final de cada una de les fases de la conquesta romana, per saber quan
es van assentar els romans a la península Ibèrica. (1,5 p.)
218 aC 19 aC
3 Descriu quines característiques tenia l’economia d’Hispània després de l’ocupació romana. Quines millores van aportar
els romans? (1,5 p.)
PROVA
PRUEBA1
4 Els romans van construir una densa xarxa de

calçades que els va permetre desenvolupar un
intens comerç. Localitza, en aquest mapa, dues
de les calçades més importants, la Via de la Plata
i la Via Augusta, i identifica’n el recorregut per
Hispània. (1,5 p.)
5 De quins mitjans es van valdre els romans per dur a terme la romanització dels pobles hispans? Quins van ser els pobles
més romanitzats? Per què? (1,5 p.)
6 Aquesta fotografia mostra l’aqüeducte dels Miracles. Per a què

s’utilitzava? A quina ciutat es troba? Posa exemples d’altres edificis
romans que segueixin existint a Espanya. N’hi ha algun a Catalunya?
Quin? (1,5 p.)
7 Completa aquesta taula resumint quines són, segons la teva opinió, les cinc aportacions més importants de la civilització
romana a la nostra societat actual. (1,5 p.)
Aportacions romanes Per què són importants?
Competències que
s'avaluen

humana en aquest període.
Competència comunicativa Establir connexions entre el passat de la Hispània romana i el

1, 2, 5, 6, 7
lingüística i audiovisual present.
Reconèixer els conceptes de canvi i continuïtat en la història de

la Roma antiga.
Competència social i Establir connexions entre el passat de la Hispània romana i el

3, 4, 5, 6, 7
ciutadana present.

Competència d’aprendre a humana en aquest període.
2, 5, 6, 7
aprendre Establir connexions entre el passat de la Hispània romana i el
present.
Descriure i explicar què va significar la romanització a la

Hispània romana i reconèixer algunes de les manifestacions
Competència artística i artístiques més rellevants que es conserven. 6, 7
cultural
Establir connexions entre el passat de la Hispània romana i el
present.
1 Plini menciona l’abundància de cereals, l’oli, el vi, els cavalls, 4 Via de la Plata Via Augusta
els metalls, l’espart i els colorants.
Els trets que destaca dels hispans són l’esperit de treball, la
fortalesa dels esclaus, la resistència dels homes i el cor
vehement. R. Ll.
2 Primera fase: des del 218 aC fins al 197 a C. Segona fase: del
154 aC fins al 133 aC. Tercera fase: des del 29 aC fins al 19
aC.
3 La principal riquesa que van explotar els romans van ser els
metalls, sobretot l’or, la plata el coure, el ferro, el plom i el
mercuri.
L’agricultura va augmentar la seva producció amb la
introducció de l’arada romana, les noves tècniques de
regadiu i el guaret. Es van establir grans propietats agrícoles
i latifundis, en els quals s’utilitzava mà d’obra esclava.
L’artesania es va basar en la producció d’àmfores, oli, salaó
de peix, vi, etc.
El comerç es va desenvolupar gràcies a la densa xarxa de
calçades que van crear els romans, i a la circulació de 5 Un dels principals vehicles de romanització van ser els
monedes romanes. Hispània exportava blat, vi, oli, salaons, legionaris que, quan es retiraven, rebien lots de terra a les
metalls, lli i esclaus, i importava productes de luxe, com els províncies. A més, molts hispans es van allistar com a soldats
perfums. a l’exèrcit romà.
Altres factors que van afavorir la romanització van ser: el llatí, elevat quan van arribar els romans i perquè vivien en zones
que es va imposar sobre les llengües indígenes; el dret que, en general, eren més pròsperes.
romà, que va suposar que tots els habitants d’Hispània es 6 L’aqüeducte dels Miracles es troba a Mèrida (Emèrita
regissin per les mateixes lleis; la religió romana, Augusta) i servia per portar aigua a la ciutat.
primerament, i més tard el cristianisme (segle ii), i el R. M. Per exemple, les ruïnes de Baelo Claudia, la muralla
desenvolupament de les ciutats, que es van convertir en de Lucus Augusti (Lugo), l’aqüeducte de Segòvia o el
centres de difusió de la cultura i la forma de vida dels teatre de Segòbriga (Saelices, Cuenca). A Catalunya,
romans. l’aqüeducte de les Ferreres i l’amfiteatre de Tàrraco
Els pobles més romanitzats van ser els de l’est i el sud de la (Tarragona).
Península, perquè el seu grau de desenvolupament era més 7 R. M.
Aportacions romanes Per què són importants?
Llatí En deriven les llengües romàniques, com el castellà, el català i el gallec.
Dret romà És la base de moltes lleis actuals.
Cristianisme Aquesta religió va penetrar a la Península en temps de l’Imperi romà.
Els pobles preromans ja tenien ciutats però els romans en van fundar de noves, van remodelar les
Ciutats que ja existien i van construir nombrosos edificis i obres públiques, com ponts, aqüeductes,
teatres, amfiteatres, etc.
Calçades Moltes carreteres actuals tenen el mateix traçat que les calçades romanes.
de l’alumne
12 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L‘ALUMNE
Pàg. 281 fonamentalment joies i armes de bronze i ferro; també

elaboraven ceràmiques i teixits de llana.
• Els ibers adoraven divinitats principalment femenines. El culte
• Comunicaven Roma amb les províncies més allunyades religiós es realitzava als santuaris, pròxims als poblats.
de l’Imperi. Perquè posaven en contacte parts molt diverses de Incineraven els difunts i introduïen les seves cendres en urnes.
l’Imperi, permetien el pas de les tropes i dels correus de Els celtes adoraven els astres i alguns elements de la
l’emperador i fomentaven el comerç. naturalesa. Els sacerdots celtes s’anomenaven druides i tenien
• Primerament, excavaven i cimentaven la calçada amb una capa un gran prestigi social, perquè actuaven com a metges i
gruixuda de pedres. Després, disposaven diverses capes de endevins. Com els ibers, els celtes incineraven els seus morts.
grava i sorra. Finalitzaven amb una capa de pedres planes ben PENSA. Per defensar-se dels seus enemics.
polides perquè els carros rodessin fàcilment.
3 Fes-ho així
• No, les nostres són fetes d’asfalt, que és molt més uniforme.
• Els dos.
• Moltes de les antigues calçades romanes van servir de base
• Ordenada en el cas iber, desordenada en el poblat celta.
per a la creació de les carreteres actuals. Tanmateix, el plànol
actual és radial, amb el centre en una població que a l’època • Rectangular en els ibers, circular en els celtes.
romana no existia: Madrid. • Agricultura, mineria, artesania i comerç entre els ibers;
ramaderia metal·lúrgia i artesania entre els celtes.
Com ho sabem?
• Sí, les fites quilomètriques.
Pàg. 284
Pàg. 282 4 Expressió oral. R. Ll.
Pàg. 285
A la zona ibera: ilergets, laietans, edetans, contestans,
bastetans, oretans, turdetans, cèltics. A la zona celtibera: 5 Interpreta el mapa i la cronologia.
galaics, asturs, càntabres, vascons, lusons, arevacs, vacceus, • Fenícies: Gadir, Malaka, Sexi, Abdera. Gregues: Rodhe,
vetons, lusitans, carpetans. Era més extensa l’àrea celtibera. Empòrion, Hemeroskopeion. Cartagineses: Ebusus,
Cartago Nova.
Pàg. 283 • Ibers, celtes i la cultura de Tartessos.
2 Utilitza les TIC
• La Dama d’Elx és una escultura ibera. Els Toros de Claus per estudiar
Guisando van ser elaborats pels vetons, celtibers. • Fenicis (procedien de la costa est del Mediterrani), grecs (de
• La Dama d’Elx representa una dona amb túnica i una Grècia) i cartaginesos (de Cartago, al nord d’Àfrica).
mantellina sostinguda per una pinta que cau travessada • A la vall del Guadalquivir. Amb els fenicis i els grecs.
sobre el pit. Un mantell de tela gruixuda cobreix la
mantellina. Està tallada en calcària fina. La dama duu joies Pàg. 286
característiques dels ibers: unes rodes que cobreixen les
orelles i que pengen d’unes cadenetes subjectes a una tira
6 Interpreta les fotografies.
de cuir que li cenyeix el front, collarets i corones amb • Com diners (les dracmes són monedes).
petites cadenes i filigranes. Els toros de Guisando • Asclepi és el déu de la medicina, però la famosa estàtua
són quatre escultures realitzades en gres que representen d’Empúries podria tractar-se també del déu Serapis...
quadrúpedes, toros o verros. • Protegir els vaixells de la força de les onades i els corrents.
• De pedra.
Claus per estudiar
• La societat ibera s’organitzava en tribus governades per un rei Pàg. 287
o règul; els grups més poderosos eren els nobles, els sacerdots
i els guerrers. La societat celta s’organitzava en tribus; cada
tribu estava formada per diversos clans i cada clan per diverses Va ser un port obert a comerciants de tot el món mediterrani,
famílies; una minoria acaparava les riqueses i dominava la amb un assentament antic construït en un illot, Paleàpolis, i
resta. un nou nucli de poblament, la Neàpolis, nucli urbà en forma
de quadrícula envoltat per muralles. Les dues zones més
• Entre els ibers destacava l’agricultura de cereals, vinya i olivera
importants eren els temples, situats en diversos indrets, i
i la ramaderia; també destacava la minera d’or, plata, coure i
l’àgora, el cor de la ciutat on hi havia els edificis
ferro; a més, l’artesania era de qualitat, sobretot la forja
administratius i els comerços. Totes les vies principals
d’espases, la ceràmica i els teixits de llana i lli. Els celtes es
conduïen a l’àgora.
dedicaven, sobretot, a la ramaderia, però també practicaven
la caça de cérvols i senglars i una agricultura basada en els 8 Utilitza les TIC. R. Ll.
cereals; eren experts en metal·lúrgia: fabricaven
Claus per estudiar (Empúries), Numàntia (Numància, prop de l’actual Sòria),
• Tenir un port de suport en la ruta comercial dels grecs cap a Caesaraugusta (Saragossa). Emèrita Augusta (Mèrida),
l’àrea comercial de Tartessos, al sud de la península Ibèrica, Olisipó (Lisboa). Cartago Nova (Cartagena), Saguntum
rica en or i metalls. (Sagunt). Còrduba (Còrdova), Hispalis (Sevilla).
PENSA. Sí, i molt. Cal tenir en compte que la cultura grega va
influir tant a les poblacions indígenes ibèriques com als mateixos Pàg. 290
romans. Aquí cal parlar del llegat cultural grec: paraules d’origen 10 Comprensió lectora.
grec com democràcia, i la seva influència en l’art, la filosofia i la
• Astúrica, Gal·lècia i Lusitana.
ciència.
Pàg. 291
Pàg. 288
Claus per estudiar
Claus per estudiar
• Es dividia en dos grups: els homes lliures i els esclaus. En el
• Derrotar els cartaginesos i l’interès per les riqueses de la
grup dels homes lliures hi havia grans diferències
Península.
econòmiques entre els patricis, les principals famílies
PENSA. Va ser una conquesta lenta i difícil que es va prolongar al
indígenes i la plebs, formada per artesans, botiguers, petits
llarg de 200 anys.
propietaris rurals i marginats que malvivien en les ciutats i
que eren mantinguts pels poderosos. Els esclaus eren els
Pàg. 289 habitants de les ciutat indígenes que s’havien revoltat contra
els romans.
Saber fer. Comprendre la conquesta
romana per mitjà de mapes • Sobretot metalls (or, plata, coure, ferro, plom, mercuri).
• Productes de luxe.
9 Fes-ho així
• El procés d’assimilació de la cultura romana.
Les fases de la conquesta
• El llatí es va imposar sobre les llengües indígenes i la religió
• El 14.
romana sobre els cultes anteriors; a més, es van crear
• El 218 aC, quan els romans van desembarcar a Empúries. El
calçades, obres públiques i van aparèixer ciutats noves.
19 aC, després de les guerres càntabres. Va durar 199 anys.
PENSA. El valor de les explotacions mineres és residual, ja que
• Quatre. Amb gradació de tons.
moltes s’han esgotat.
• El llevant espanyol, d’influència ibera. Grecs, fenicis i
cartaginesos. Pàg. 292
• El nord peninsular. Celta. Cap.
Les províncies • L’espasa de ferro, corbada, que feien servir els ibers. Va ser
• Al segle iii. molt lloada pels romans. El mànec podia anar decorat amb
• Gal·lècia o Gallaecia (Bràcara Augusta), Tarraconense incrustacions.
(Tàrraco), Lusitània (Emèrita Augusta), Cartaginense • Son poblats emmurallats construïts en zones elevades.
(Cartago Nova) i Bètica (Còrduba). • El grup social més poderós juntament amb els sacerdots.
• R. G. 197 aC: Hispània Citerior i Ulterior. 13 aC:
12 Utilitza les TIC. R. Ll.
Tarraconense, Bètica i Lusitània. 214 dC: Gal·lècia,
Tarraconense, Bètica, Lusitània. 293 dC: Gal·lècia,
Pàg. 293
Tarraconense, Bètica, Lusitània, Cartagienense, Baleàrica.
• Gal-lèica: més o menys Galícia. Tarraconense: part de 13 Interpreta el mapa.
Castella i Lleó (Lleó), Astúries, Cantàbria, La Rioja, País • Indigets (des del golf de Roses fins als Pirineus), ceretans
Basc, Navarra, Aragó, Catalunya. Lusitània: part de Castella (la Cerdanya y la vall del riu Segre), bergistans (la vall del
i Lleó (Salamanca) i Extremadura. Cartaginense: part de les riu Saiarra), ausetans (plana de Vic), laietans (del riu
dues Castelles, Madrid, Regió de Múrcia, Andalusia Llobregat fins a la Tordera), lacetans (Catalunya central),
Oriental (Almeria), País Valencià i les illes Balears. Bètica: ilergets (províncies d’Osca i de Lleida), cossetans (camp de
més o menys l’actual Andalusia. Tarragona) i ilercavons (Coll de Balaguer, Sagunt i
Mequinensa).
Les ciutats
• Els ilergets, els ceretans,els ilercavons, els bergistans, els
• Gal·lècia (Gallaecia): Bràcara Augusta, Lucus Augusti,
ausetans i els lacetans.
Astúrica Augusta. Tarraconense: Tàrraco, Empòrion,
Numàntia, Caesaraugusta. Lusitània: Emèrita Augusta, • Els indigets, els cossetans i els laietans.
Olisipó. Cartaginenese: Cartago Nova, Saguntum. Bètica:
Còrduba, Hispalis. Claus per estudiar
• Bràcara Augusta (Braga), Lucus Augusti (Lugo), Astúrica • Indigets, ceretans, bergistans, ausetans, laietans, lacetans,
Augusta (Astorga). Tàrraco (Tarragona), Empòrion ilergets, cossetans i ilercavons.
• L’any 218 aC, a Empúries, per impedir l’avançament de l’exèrcit Agricultura de cereals, vinya i olivera i ramaderia. Mineria
cartaginès vers la península Itàlica, en el marc de la Segona d’or, plata, coure, ferro. Artesania de forja d’espases,
Guerra Púnica. ceràmica, teixits.
• Va ser fàcil amb els pobles ibèrics favorables als romans. Dura i Celtes: Localització: nord, centre i oest de la Península.
cruel amb els pobles que van lluitar contra Roma, com els Govern: tribus formades per clans i clans formats per
ilergets. famílies.
PENSA. Els pobles del litoral ja havien entrat en contacte amb Societat i economia: una minoria dominava la resta.
pobles similars als romans, com els fenicis i els grecs, de manera Economia autosuficient: ramaderia, caça, agricultura de
que estaven més predisposats a acceptar la romanització, cereals, metal·lúrgia.
mentre que els de l’interior eren menys proclius a renunciar
Colonitzadors. Grecs. Van fundar: Rhode, Hemeroskopeion,
al seu estil de vida.
Empòrion.
Fenicis. Van fundar: Gadir, Sexi, Mala, Abdera.
Pàg. 294
Cartaginesos. Van fundar: Cartago Nova, Ebusus.
14 Compressió lectora. Van comerciar amb els tartessis que habitaven a la vall del
• El bon caràcter de la gent, el clima benigne, la terra fèrtil i Guadalquivir.
el seu il·lustre passat.
La península Ibèrica en temps dels romans
Pàg. 295 Conquesta. Fases: Primera etapa (218 aC-197 aC): costa
mediterrània i valls de l’Ebre i el Guadalquivir. Segona etapa
15 Interpreta els mapes i les fotografies. (154 aC-133 aC): Meseta. Tercera etapa (29 aC-19 aC): nord.
• Aqüeductes: transportar l’aigua en gran quantitat des de la Ordenació del territori. Províncies. Inicialment: Citerior i
seva font fins a la ciutat. A Espanya destaquen les restes de Ulterior.
les Ferreres, a Tarragona, i les de Segòvia ciutat. Amfiteatres: Segle i aC: Bètica, Lusitània, Tarraconense.
representar lluites entre gladiadors. Destaquen el d’Itàlica
Segle iii: Bètica, Lusitània, Tarraconense, Gal·lècia,
(Santiponce, Andalusia) i el de Tàrraco (Tarragona).
Cartaginense.
• Comunicar tots els punts de l’imperi amb més rapidesa. A
Societat. Grups. Homes lliures, formats per: patricis, principals
més de prestigiar el poder de Roma per la seva capacitat
famílies indígenes i plebeus. Esclaus.
constructiva.
Economia. Activitats: mineria de l’or, plata, coure, ferro, plom,
• Aeso – Isona. Aqua Calidae – Caldes de Montbui. Aquis
mercuri. Agricultura; artesania d’àmfores, oli, vi, lli, espart i
Voconis – Caldes de Malavella. Ausa – Vic. Baetulo –
salaó de peixos. Comerç.
Badalona. Barcino – Barcelona. Blanda – Blanes. Dertosa
– Tortosa. Emporiae – Empúries. Gerunda – Girona. Iesso Romanització. Trets: llatí, dret romà, religió romana,
– Guissona. Ilerda – Lleida. Iluro – Mataró (laietans). Iulia- desenvolupament urbà i calçades.
Lívica – Llívia. Ruscino – Rosselló. Tàrraco – Tarragona El territori de Catalunya en temps preromans
Ibers. Localització: indigets (des del golf de Roses fins als
Claus per estudiar Pirineus), ceretans (la Cerdanya y la vall del riu Segre),
• En un conjunt de ciutats importants connectades per calçades bergistans (la vall del riu Saiarra), ausetans (plana de Vic),
al voltant de Tàrraco, la capital administrativa. laietans (del riu Llobregat fins a la Tordera), lacetans
• La llengua (el català deriva del llatí), el dret (el nostre codi civil (Catalunya central), ilergets (províncies d’Osca i de Lleida),
s’inspira en el dret romà), la religió cristiana (des del moment cossetans (camp de Tarragona) i ilercavons (Coll de Balaguer,
que l’emperador Teodosi va convertir el cristianisme en la Sagunt i Mequinensa).
religió oficial de l’Imperi) i el patrimoni artístic. Govern: Consell oligàrquic o bé un reietó.
PENSA. Al principi la dominació romana va tenir aspectes Societat i economia: pobles guerrers amb una organització
negatius. La lluita va ser dura i cruel. La majoria de les poblacions social molt jerarquitzada. Les activitats econòmiques
locals van veure com desapareixien les seves tradicions i alguns principals eren l’agricultura i la ramaderia. A més, eren bons
dels seus habitants eren convertits en esclaus o morien en ceramistes i fabricaven eines i armes de ferro.
batalla. Els romans van destruir les restes de moltes cultures Colonitzadors. Grecs. Van fundar: Empòrion (Empúries),
anteriors. Rhode (Roses).
Van comerciar: amb els pobles i altres colònies de la ruta cap
Pàg. 296 al sud de la península Ibèrica en cerca de metalls. Més tard,
amb centres de tota la Mediterrània.
16 Resumeix l’essencial
A la península Ibèrica en temps preromans El territori de Catalunya en temps dels romans
Ibers. Localització: est i sud de la Península. Conquesta. Fases: Primera etapa (218 aC-197 aC): els romans
Govern: tribus governades per un rei. van desembarcar a Empúries (218 aC) i van derrotar els
Societat i economia: nobles, sacerdots, guerrers i camperols. cartaginesos. Ocupen tota la costa mediterrània i la vall de
l’Ebre. Lluita contra els cabdills ilergets Indíbil i Mandroni (206 només dins de Catalunya si no també a la resta d’Espanya,
-205 aC). Segona etapa (154 aC-133 aC): Tots els pobles la Via Augusta ha servit per traçar molts trams de carreteres
indígenes de l’actual Catalunya van ser sotmesos a l’autoritat actuals (N-IV, N-420, N-340) i autopistes (A-7, AP-7 i A-70). La
de Roma. Tercera etapa (29 aC-19 aC): Catalunya és una paraula Espanya deriva del nom romà Hispània. Tant el
província plenament integrada a l’Imperi. català com l’espanyol son llengües romàniques. Molts
Ordenació del territori, províncies: Catalunya va formar part ponts romans encara són visibles i fins i tot utilitzats en el
de la Hispània Citerior. La capital era Tàrraco (197 aC-27 aC). present.
Formació de la Tarraconense, amb la capital encara a Tàrraco
(27 aC-298 dC). Reforma de Dioclecià: el territori de la Pàg. 297
Tarraconense va quedar reduït amb la creació d’altres
Organització política, social i econòmica
províncies (primer la Gal·lècia i la Cartaginense, i més tard, la
Baleàrica) (298 dC-segle iv dC). 22
Societat. Grups. Homes lliures, formats per patricis, famílies

indígenes principals i plebs (artesans, botiguers, petits
IBERS CELTES
propietaris rurals i marginats). Esclaus.
Economia. Activitats: gran desenvolupament de la Est i sud de la Nord, centre i oest de
Localització
metal·lúrgia, l’agricultura, la ramaderia, l’artesania, l’art, el Península. la Península.
comerç i l’enginyeria.
Poblats Poblats emmurallats. Castres.
Romanització. Trets: llatí, dret romà, desenvolupament de les
ciutats, xarxa de calçades, religió romana (primer pagana, Grups més poderosos: Una minoria acapara
encara present en la influència de la mitologia clàssica, i Societat nobles, sacerdots, les riqueses i domina la
després cristiana), tradició de l’art i la literatura grecollatina. guerrers. resta.
El temps S’organitzaven en
S’organitzaven en
Govern tribus governades per
17 Fundació de Gadir (segle ix aC). Fundació de Cartago Nova tribus, clans i famílies.
un cabdill o reietó.
(segle vi aC). Fi de la Segona Guerra Púnica (201 aC). Guerres
càntabres (29 aC-19 aC). Fi de la conquesta romana Agricultura de cereals, Ramaderia, agricultura
d’Hispània (19 aC). vinya i oliveres, de cereals, caça,
Economia
ramaderia, mineria, metal·lúrgia.
18 R. G. Primera etapa (218 aC-197 aC). Segona etapa (154 aC-
artesania, comerç. Autosuficient.
133aC). Tercera etapa (29 aC-19 aC).
Adoren els astres i
El territori Divinitats sobretot
Creences elements de la
femenines.
19 R. G. naturalesa.
Conceptes Ritus Incineració.

Incineració.
funeraris Enterrament en urnes.
20 Castre: poblats emmurallats en els quals vivien els celtes.
Reietó: rei d’un territori petit. Causes i efectes
Factoria: establiment fundat en un altre país amb finalitats 23 Respon.
comercials. • Perquè el seu objectiu era el comerç i a la costa les
Cartaginès: procedent de Cartago, al nord d’Àfrica. comunicacions són millors.
Plebs: grup social romà format per artesans, botiguers, petits • Per la seva riquesa minera.
propietaris rurals i marginats que malvivien a les ciutats i que • Les guerres púniques i les riqueses de la Península.
eren mantinguts pels poderosos.
• Per controlar i administrar el territori.
Tartessos: va ser el regne més antic de la península Ibèrica.
• Convivien amb els indígenes quan es llicenciaven i
El seu nucli principal se situava a la vall del Guadalquivir.
s’instal·laven a les terres conquerides. A més, molts
21 És el procés d’assimilació progressiva de la cultura romana. hispans es van allistar com a legionaris.
R. M. Exemples a Catalunya: La continuïtat política del • Es van convertir en centres de difusió de la forma de vida i
centre de Barcelona (2.000 anys); des de l’època romana la cultura romanes.
fins a enguany, les principals institucions de govern de la
ciutat han estat en el mateix lloc, la plaça de Sant Jaume, Compromesos. El llegat de l’antiguitat
situada al mateix emplaçament que el fòrum romà. La fama 24 El patrimoni artístic.
com balneari de Caldes de Montbui, que procedeix d’unes
• Un aqüeducte. Per al transport d’aigua a la ciutat. No, no
termes romanes, tradició aportada pels romans. La Via
s’utilitza.
Augusta va ser la via romana més important d’Hispània.
• Teatres, amfiteatres, calçades, termes...
Avui, diverses ciutats conserven restes del seu traçat, com
la Torre dels Escipions, a Tarragona. Exemples a Espanya: • R. G.
25 Les ciutats. concret de Tàrraco perquè han estat els menys conservats.
Teatre: tota gran ciutat romana comptava amb teatre,
Bàrcino (Barcelona, Catalunya), Bilbilis (Calataiud, Aragó),
amfiteatre i circ; a Tàrraco, el primer edifici que va ser
Caesaraugusta (Saragossa, Aragó), Complutum (Alcalà,
construït va ser el teatre. Circ: edifici destinat a les curses
Comunitat de Madrid), Emèrita Augusta (Mèrida,
de cavalls i carros; el de Tàrraco és un dels més ben
Extremadura), Itàlica (Sevilla, Andalusia), Legio (Lleó, Castella i
conservats. Fòrum provincial: tenia la funció de dirigir tota
Lleó), Lucus Augusti (Lugo, Galícia), Pompaelo (Pamplona,
la província i no només la ciutat de Tàrraco, per això es
Navarra), Saguntum (Sagunt, Comunitat Valenciana),
trobava a la part més alta de la ciutat; avui en destaca una
Segòbriga (Conca, Castella-la Manxa), Tàrraco (Tarragona,
de les seves torres transformada en residència reial al
Catalunya), Toletum (Toledo, Castella- la Manxa), Valèntia
segle xiv. Aqüeductes: Tàrraco va necessitar dos
(València, Comunitat Valenciana), Gerunda (Girona,
aqüeductes, el que venia del riu Francolí i el del riu Gaià.
Catalunya). R. G.
Del primer, n’ha sobreviscut un tram molt famós,
26 El llatí. l’aqüeducte de les Ferreres, més conegut com «el Pont del
• No s’utilitza com a llengua, només per a estudiar l’origen Diable». Torre Minerva: és una de tres torres que han
del castellà i del català. sobreviscut del recinte emmurallat i té un especial interès
• perquè s’ha conservat part d’un relleu dedicat a la deessa
Llatí Català Castellà Gallec Minerva. Temple: moltes ciutats romanes van aixecar un
temple dedicat a l’emperador August divinitzat, el de
Populus Poble Pueblo Pobo Tàrraco no ha sobreviscut i només el coneixem per
referències escrites i numismàtiques Amfiteatre: edifici
Civitas Ciutat Ciudad Cidade destinat a les lluites de gladiadors (segle ii), sobre el qual
es va construir una basílica visigòtica (segle vi) i una
Experientia Experiència Experiencia Experiencia església romànica (segle xii)
• La designació de Tàrraco com a capital de la Tarraconense,
una de les províncies més grans d’Hispània, és un fet
Pàg. 298 cabdal per comprendre l’urbanisme monumental
d’aquesta ciutat. Tàrraco serveix d’exemple de l’expressió
27 Comenta la reconstrucció ideal de la ciutat de Tàrraco. «pa i circ». El circ estava situat al costat del Fòrum
• Hi havia dos centres: el del Fòrum provincial (el centre de provincial, el principal centre de govern. La capacitat
tota la Tarraconense) i el del Fòrum de la colònia (el centre d’aquest circ s’estima en uns 20.000 espectadors, xifra
només de Tàrraco). El primer era el més important i estava considerable si tenim en compte que la població, al segle ii,
situat a la part alta de la ciutat, disposat en tres terrasses devia ser d’uns 30.000 habitants.
esglaonades: la primera, presidia el temple d’August, la
segona, el Fòrum provincial i la tercera, el circ. El Fòrum de Pàg. 299
la colònia s’estenia fins a molt a prop de l’actual mercat
central. 28 • Cardo maximus i Decumanus maximus.
• Fòrum de la colònia: era l’espai per als edificis relatius a • A August, emperador romà divinitzat.
l’administració de la ciutat i va ser el seu centre neuràlgic; 29 Utilitza les TIC. R. Ll.
tots el carrers principals conduïen cap a ell. Mercat i
30 Pren la iniciativa. R. Ll.
termes: aquests dos edificis es coneixen menys en el cas
Direcció d'art: José Crespo
Projecte gràfic: Pep Carrió

Fotografia de coberta: Leila Méndez
Cap de projecte gràfic: Rosa Marín

Coordinació d'il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés i Jorge Gómez
Direcció tècnica: Jorge Mira

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco
Coordinació tècnica: Jesús Muela

Confecció i muntatge: 3.14 Serveis editorials
Correcció: 3.14 Serveis editorials
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografia: ARXIU SANTILLANA
© 2015 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Frederic Mompou, 11
08005 Barcelona
Printed in Spain
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o

ISBN: 978-84-9047-722-9 transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització
dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Si en neces-
CP: 577783
siteu fotocopiar o escanejar algun fragment, adreceu-vos a CEDRO
Dipòsit legal: M-40201-2015 (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org).

Dia A Dia Geografia I Historia 1 ESO - 577783

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dia A Dia Geografia I Historia 1 ESO - 577783

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Dia a dia a l’aula

Dia a dia a l’aula, per a 1r ESO, és una obra col·lectiva

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Recursos didàctics i Atenció a la diversitat

L’IMPULS QUE NECESSITA

UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ ASSOLEIXI UNA

UN SISTEMA D’AVALUACIÓ POTENT COM A GARANTIA D’ÈXIT

L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Per al dia a dia a l’aula

• Programació didàctica i rúbriques.

• Sessions per donar suport al professorat en aquesta tasca.

Competències per al segle XXI. Projectes i tasques

• Les ciències socials en el cinema.

• Proves d’avaluació de continguts.

UNA BONA OFERTA DIGITAL

• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

Guió de la unitat i suggeriments didàctics . . . . . . . . . 14

Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 39

Criteris d’avaluació i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Recursos per a l’avaluació de competències . . . . . . . 47

Solucions del llibre de l’alumne. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA

CONTINGUTS DE LA UNITAT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

TEMA 1: LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA

SABER SABER FER SABER SER

Activitats finals Aprenentatge cooperatiu

Educació individualitzada Avaluació

LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA

Llibre de l’alumne Biblioteca del professor

• Epígraf 1: La Terra i el sistema solar • Reforç i suport. Unitat 1

• Els epígrafs anteriors

TREBALL AMB METODOLOGIES DIFERENTS

Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes d’aprenentatge cooperatiu 1r d’ESO

Competència social. L’educació per a la pau en les

El tractament de la informació. Les Ciències socials

DESCRIPCIÓ D’IMATGES DE LA UNITAT

Biosfera ve de la paraula grega bios, que significa 10.000 A

La biosfera és el punt de trobada de les diferents ca- 2.000

de profunditat, nivell localitzat en algunes fosses ma-

L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra.

DESCRIPCIÓ DE LES IMATGES DE LA UNITAT

ELS MOVIMENTS DE LA TERRA

Primavera EL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ

DESCRIPCIÓ DE LES IMATGES DE LA UNITAT

El globus terraqüi és una de les formes més comu- desenvolupament dels

ELS MERIDIANS I ELS PARAL·LELS

Meridians terrestres Paral·lels terrestres

PER SABER-NE MÉS

COM PODEM SABER QUIN ANY ÉS DE TRASPÀS? EL MAPA MÉS ANTIC

Phileas Fogg, el famós personatge ideat per Ju-

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

Mercuri 57.910.000 4.878 58,6 dies 88 dies terrestres

Venus 108.900.000 12.104 –243 dies (retrògrad)* 255 dies terrestres

Terra 146.600.000 12.756 1 dia = 23 h 56 min 4 s 1 any = 365,26 dies terrestres

Mart 227.940.000 6.794 24 h 37 min 23 s 1,9 anys terrestres

Júpiter 778.330.000 142.800 9 h 55 min 11,9 anys terrestres

Saturn 1.429.400.000 120.000 10 h 14 min 29,5 anys terrestres

Urà 2.870.990.000 52.000 –17 h 14 min (retrògrad)* 84 anys terrestres

Neptú 4.504.300.000 48.000 16 h 7 min 164,8 anys terrestres

Voyager 1 Júpiter i Saturn 1979-1980 Martin Waldseemüller, el primer mapa

• Programació didàctica i rúbriques.

• Sessions per donar suport al professorat en aquesta tasca.

• Les ciències socials en el cinema.

• Proves d’avaluació de continguts.

• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

• Epígraf 1: La Terra i el sistema solar • Reforç i suport. Unitat 1

• Els epígrafs anteriors

Meridians terrestres Paral·lels terrestres

• Assenyala la Terra amb un cercle.

_. La ________________ és la capa sòlida externa de la Terra.

B Està formada principalment per

3 Tenint en compte la direcció dels rajos solars:

• De quin tipus de mapa es tracta? Com ho saps?

3 En la taula següent hi ha el calendari i l’hora dels partits que es disputaran.

• Escriu en cada cas en quina estació de l’any jugaran aquests partits.

1 • Sistema solar: és el sistema planetari en què es troba Punt c: tròpic de Càncer.