Professional Documents
Culture Documents
CTIE IL-001 Criteris Per A Enllumenat Emergencia PDF
CTIE IL-001 Criteris Per A Enllumenat Emergencia PDF
edu/prevencio
Manual tècnic
Edifici VX
Plaça Eusebi Güell, 6
08034 Barcelona
Telèfon: 93 4017450
servei.prevencio@upc.edu
http://www.upc.edu/prevencio
Direcció
Josep Barco Herrero
Contingut i il·lustracions
Eva Martínez Vázquez
Carlos Pérez Carbonell
Col·laboració
Marta Garcia Moliner
2. OBJECTE ............................................................................................................................................ 6
3. DESTINATARIS .................................................................................................................................. 6
6. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................................. 49
Annex 1: Terminologia
AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN BLANC DELIBERADAMENT
1. PRESENTACIÓ
El subministrament elèctric d’un edifici pot fallar per diverses causes: tall de
l’alimentació per part de la companyia subministradora, tall accidental de la connexió,
sobrecàrrega de les línies elèctriques, curtcircuit en la instal·lació elèctrica, etc.
El present manual tècnic vol ser un punt d’inflexió en el projecte i manteniment dels
sistemes d’enllumenat d’emergència de la UPC. És necessari pensar en les
prestacions que s’han d’oferir en les situacions d’emergència previsibles i en les
actuacions de resposta previstes.
Aquest manual es va publicar per primera vegada l’any 2009. Des de llavors, la UPC
ha portat a terme actuacions de millora dels seus sistemes d’enllumenat d’emergència.
Fruit de l’experiència obtinguda, dels dubtes i aportacions del personal de
manteniment, aquest manual s’ha revisat per tal de recollir l’après, incorporar nous
aspectes de millora i fer el manual més entenedor.
En aquest sentit, es destaca sota l’epígraf criteri UPC, quins són els punts en els que
s’ha establert un criteri específic d’aplicació als edificis de la UPC.
L’objecte del present document és establir els criteris tècnics per a les instal·lacions
d’enllumenat d’emergència amb el propòsit de:
3. DESTINATARIS
A. CONCEPTES BÀSICS
Enllumenat d’evacuació
Estarà dissenyat per permetre als ocupants d’un recinte identificar i accedir
fàcilment a les rutes d’evacuació i la identificació d’obstacles. Aquest enllumenat
ha de proporcionar un nivell d’il·luminació en tot l’espai considerat, més enllà del
propi recorregut d’evacuació.
Criteri UPC
Atenent a les característiques dels edificis de la UPC, s’ha considerat necessari que els
espais des d’on es gestionarà l’emergència disposin d’enllumenat d’emergència adient per
tal de poder operar mentre duri aquesta situació. És el que s’ha denominat enllumenat de
les zones de gestió l’emergència.
ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA
1
Tot i que considerant que aquest límit és el valor mínim inferior, es considera adient que entrin en funcionament quan
la tensió nominal estigui compresa entre el 80% i el 70% del seu valor nominal.
2
El Reglament de Baixa Tensió del 2002 exigeix una il·luminància horitzontal mínima d’1 lux en l’eix dels recorreguts.
En el cas de l’Ordenança de Barcelona s’exigeix una il·luminància horitzontal mínima de 3 lux en l’eix dels recorreguts.
Els nivells d’il·luminació establerts han d’obtenir-se considerant nul el factor de reflexió sobre parets i sostres, i
contemplant un factor de manteniment que englobi la reducció del rendiment lluminós per la brutícia i l’envelliment dels
llums.
3
La millor manera per verificar la relació entre la il·luminància màxima i mínima és fer servir programes de simulació.
Les fonts pròpies d’energia són les constituïdes per bateries d’acumuladors o grups
electrògens4.
Els llums d’emergència i els sistemes d’alimentació han de complir les normes:
4
Les instal·lacions d’enllumenat d’emergència han d’entrar en funcionament en menys de 0,5 s des de que es produeix
la falta de subministrament elèctric. Tot i que és possible fer servir com a font pròpia centralitzada un grup electrogen,
pot ser necessari disposar de bateries (SAI ó UPS) que proporcionin els consum necessari durant el temps de
commutació.
Els sistemes centralitzats presenten un manteniment més fàcil, atès que s’actua sobre
la font central i no sobre cadascuna de les bateries dels llums, per contra, els sistemes
centralitzats tenen menor fiabilitat en matèria de seguretat. Si la font central falla o es
tallen els cables d’alimentació, una part o tot el sistema d’enllumenat falla. Per aquest
motiu els requeriments d’instal·lació són més exigents en les instal·lacions
d’enllumenat d’emergència centralitzat.
Instal·lacions Instal·lacions
amb llums autònoms amb font centralitzada
Seguretat distribuïda.
La fallada d’alguns elements del sistema
Si es realitza un bon manteniment pot fallar
Fiabilitat del sistema pot suposar la fallada de part o de tot el
algun llum però no és previsible la fallada
sistema d’enllumenat d’emergència.
de sistema d’enllumenat d’emergència.
Periòdic. Periòdic.
Manteniment dels llums
Test de funcionament. Test de funcionament.
Periòdic.
Manteniment: Periòdic.
Test d’autonomia de cadascun dels
sistema d’alimentació Manteniment més focalitzat en la font
aparells autònoms d’emergència.
d’emergència central.
Recanvi de gran quantitat de bateries.
Taula 2.
Sistemes amb llums autònoms vs sistemes amb font centralitzada.
LLUMS PERMANENTS
Les làmpades per a enllumenat d’emergència
estan alimentades en tot moment, ja es
requereixi l’enllumenat normal o el
d’emergència.
LLUMS NO PERMANENTS
Les làmpades per a enllumenat d’emergència
estan en funcionament únicament quan falla
l’alimentació de l’enllumenat normal.
LLUMS
COMBINATS
PERMANENTS
2 o més làmpades, de les
que almenys una està
alimentada a partir de
l’enllumenat d’emergència i
les altres a partir de NO
l’alimentació d’enllumenat PERMANENTS
normal.
Marcatge
Exemple
Full d’instruccions
A més a més, com a criteri UPC, s’incorpora un tipus d’enllumenat que s’ha denominat
“de zones de gestió d’emergència”.
S’instal·larà en:
5
A zones exteriors, en la proximitat de la sortida per permetre la dispersió cap a un lloc segur.
6
Recintes indicats al DB-SI-1 del CTE. Taula 2.1. Veure també l’apartat D del present document.
Als Informes de millora de les condicions d’evacuació dels edificis existents de la UPC
(PMCEEE 2007-2010), es poden consultar els recorreguts d’evacuació dels edificis UPC,
així com la proposta d’enllumenat d’emergència dels recorreguts d’evacuació per a cada
edifici.
Aquest enllumenat està indicat en espais que poden tenir una alta ocupació o on és
previsible la presència de persones que no coneixen l’edifici (normalment, s’utilitza en
zones en les que no estan definits els recorreguts d’evacuació o en locals de superfície
superior a 60 m2).
Criteri UPC
Criteri UPC
Criteri UPC
7
Podria pensar-se com un cas particular de l’enllumenat de zones d’alt risc, però no s’ajusta a la definició establerta al
RBT.
Criteri UPC
Llums o aparells autònoms d’emergència
Ús general
És necessari establir quins seran els models bàsics de llum d’emergència en base als
quals s’implementaran les instal·lacions d’enllumenat d’emergència.
8
Nota: Cal considerar que en general no es poden fer servir llums de paret al sostre o viceversa. Hi ha
alguns modes que estan dissenyats per poder-se instal·lar tant en sostre com en paret. Aquesta
circumstància està indicada en el catàlegs o en els fulls d’instruccions.
Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 18 de 50
Aclariment sobre els “kits convertidors” o “kits d’emergència”
Aquests tipus d’elements són d’ús habitual, però no estan regulats per una normativa
específica, de fet caldria certificar el compliment de les anteriors normes UNE per al
conjunt “kit+ llum” per part de qui l’instal·li.
Criteri UPC.
Hi ha edificis en els que hi ha espais amb sostres a gran alçada o atris. En aquests
espais, els aparells autònoms d’emergència d’ús general no donen suficient nivell
d’il·luminació a nivell de terra9, per la qual cosa pot ser necessari fer servir projectors
autònoms d’emergència.
En funció de les
Halògenes
Flux lluminós: característiques de Tipus de làmpada:
Fluorescent, PL.
l’espai
Grau mínim de
protecció IP42, IK04
(interior):
En aquests espais es recomana la realització d’una simulació per tal d’assegurar que
l’enllumenat d’emergència sigui correcte.
9
Veieu l’apartat “Criteris d’ubicació”.
Auditori VX
Sales d’actes
10
Fallada del subministrament per sota de 70% de l’enllumenat normal.
Cal destacar que poden haver recintes o espais com: atris, espais de gran alçada,
espais amb equipaments especials, etc., que per les seves característiques
requereixin la realització d’estudis d’il·luminació d’emergència fent servir programes de
simulació lumínica, per tal de comprovar que el nivell d’il·luminació normativament
requerit s’assoleixi.
1. Superfície d’instal·lació.
2. Alçada d’instal·lació.
3. Flux lluminós de l’aparell.
4. Sentit d’instal·lació de l’aparell.
5. Acabat i muntatge.
Cal entendre com funciona cada factor. Per aquest motiu s’utilitzen simulacions
lumíniques simples que faciliten la seva comprensió.
Hi ha models per a paret, per a sostre i models que serveixen tant per paret com per
sostre.
Recomanació
Es recomana que sempre que sigui possible, els llums s’instal·lin al sostre, per a un
millor aprofitament del flux lluminós i tenir el nivell d’il·luminació requerit a nivell de
terra.
Es recomana escollir models de llums que permetin la instal·lació tant en paret com en
sostre.
El CTE estableix que “els llums se situaran almenys a 2 m per sobre del nivell de
terra”. La ubicació de llums d’emergència a alçades elevades o a baixa alçada
suposarà que no s’assoliran els nivells d’il·luminació requerits a nivell de terra, com
s’observa en la següent simulació:
Els llums d’emergència d’evacuació estàndards no estan pensats per ser utilitzats com
a il·luminació a baixa alçada, com es pot observar en la següent simulació.
Recomanació
En recintes d’alçada elevada (> 5-6 m) cal fer servir projectors autònoms
d’emergència. En aquests recintes es recomana la realització d’un estudi
d’il·luminació específic.
El flux lluminós és la potència emesa en forma de radiació lluminosa a la que l’ull humà
és sensible. La seva unitat de mesura és el lumen (lm).
A l’hora de seleccionar un llum d’emergència cal fixar-se en el flux lluminós, atès que
dóna idea de la potència de l’aparell.
Cal considerar que el fet de fer servir llums més potents pot generar que s’augmenti la
relació entre la il·luminància màxima i mínima, és a dir, que hi hagi més diferència
entre zones molt i poc il·luminades, quan l’objectiu és assolir uniformitat en el nivell
d’il·luminació al llarg d’un recorregut d’evacuació o a un espai.
Recomanació
Es recomana instal·lar llums amb un flux lluminós d’igual o més 120 lúmens.
Els fabricants faciliten les corbes fotomètriques o corbes polars d’il·luminació dels seus
llums o aparells d’emergència.
La corba fotomètrica és la representació gràfica de la distribució de la intensitat
lluminosa11 i, en general, es mostra la distribució de la intensitat en el pla C0-180º, (eix
transversal de l’aparell), i en el pla C90º-C270º, (eix longitudinal de l’aparell).
Pla vertical segons l’eix Pla vertical segons l’eix Exemple de corba fotomètrica
transversal de l’aparell. longitudinal de l’aparell.
Pla C0º-C180º Pla C90º-C270º
Font : Philips
En la següent simulació es mostra el nivell d’il·luminació a nivell del terra en funció de si l’aparell s’instal·la
paral·lel o perpendicular al sentit d’evacuació.
Aparell autònom de 120 lúmens instal·lat al sostre a 3 m d’alçada
Recomanació
Consultar la corba fotomètrica que facilita el fabricant per valorar la millor ubicació del
llum. En general, es recomana que l’eix transversal del llum sigui paral·lel al sentit del
recorregut d’evacuació.
11
Les corbes fotomètriques uneixen punts de la mateixa intensitat lluminosa en totes les direccions des de la font
lluminosa. S’utilizen coordenades polars per a la representació.
- El tipus de muntatge del llum (en superfície, encastat, semi encastat o enrasat).
- El tipus de difusor (plàstic opalí, plàstic transparent setinat, metacrilat),
- La presència de rètols o pictogrames de senyalització d’emergència,
Dades orientatives, atès que depèn del model del llum i del fabricant (Catàleg
2007. ZEMPER).
Difusors:
Transparent, semi opalí i opalí.
(Manual il·luminació d’emergència.
DAISALUX).
Recomanació
Criteri UPC
× ×
12
Veure el Manual Tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència.
1. Portes i passadissos.
2. Canvis de direcció i/o de nivell.
3. Escales i/o rampes.
4. Equips de protecció i extinció d’incendi i quadres de distribució.
a) Portes
Les portes d’emergència i les portes que formen part dels recorreguts d’evacuació d’un
edifici han de quedar il·luminades en cas d’emergència, atès que són punts de pas on
el flux d’evacuació es veu afectat.
A continuació es mostra una simulació per determinar la distància òptima del llum a la
porta, per tal que el terra i la porta quedin ben il·luminats.
Recomanació
A continuació es mostra una simulació per determinar la distància òptima entre llums,
per tal que el passadís quedi ben il·luminat.
c) Zones de pas
En ocasions, els llums d’emergència estan situats a parets o parts del sostre allunyats
de la zona de pas. En aquests casos és necessari reubicar els llums d’emergència.
Els llums d’emergència no estan a sobre de la zona de Proposta: Reubicar els llums d’emergència a la zona
pas d’evacuació. La porta de sortida no queda ben de pas del recorregut d’evacuació. Completar la
il·luminada. instal·lació situant un llum a 1 m de la porta de sortida.
13
S’ha utilitzat com a referència el nivel d’il·luminació requerit per l’Ordenança Municipal de Barcelona: 3 lux, atenent a
que molts edificis de la UPC estan situats a Barcelona i que es considera necessari establir un criteri únic en tots els
edificis.
Els llums d’emergència estan instal·lats sobre les taules Proposta: Reubicar els llums d’emergència sobre el
de treball deixant la zona de pas del recorregut pas del recorregut d’evacuació i a prop de la porta.
d’evacuació poc il·luminat. La porta no queda
il·luminada.
Recomanació
Si s’empren llums de major flux lluminós, la distància entre llums serà superior, però
cal verificar que la relació entre la il·luminància màxima i mínima sigui <40.
Els llums d’emergència d’evacuació es situaran sobre la zona de pas dels recorreguts
d’evacuació.
Els canvis de direcció i els canvis de nivell en els recorreguts d’evacuació són punts on
el flux d’evacuació es veu afectat:
Passadís que només té llums d’emergència a les Passadís que té correctament il·luminat el canvi
portes. de direcció del recorregut d’evacuació.
Recomanació
a) Escales i rampes
Per determinar quines serien les millors ubicacions dels llums d’emergència
d’evacuació per a la correcta il·luminació dels trams d’escala, s’han realitzat diferents
simulacions.
Als trams d’escala, a una alçada d’1 m per Als replans, a una alçada de 2,5 m del terra
sobre de la cota màxima del tram. del replà.
Recomanacions
Disposició 1 Disposició 2:
SÍ SÍ
A les parets laterals, al mig del tram A les parets dels replans enfocant als trams
d’esglaons. A 1 m per sobre de l’alçada d’esglaons. L’alçada d’instal·lació: 2,5 - 3 m.
màxima del tram.
Per reduir l’enlluernament es recomana fer servir llums amb difusors opalins.
Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 33 de 50
Les següents disposicions dels llums d’evacuació en les escales no permeten assolir
una correcta il·luminació dels trams d’esglaons, atès que aquests no reben il·luminació
directa.
× No × No × No
Llums d’emergència instal·lats a les Llums d’emergència instal·lats a les Llums d’emergència instal·lats al
parets laterals que tanquen l’escala parets laterals que tanquen l’escala sostre dels replans d’escala.
només als replans de pis. del tots els replans.
Els replans intermedis no disposen
d’il·luminació d’emergència.
Per altra banda, el RBT estableix que els auditoris disposaran d’enllumenat
d’abalisament en cadascun dels esglaons o rampes amb pendent superior al 8% del
local amb la suficient intensitat per il·luminar la petjada.
(RBT a la ITC-28, apart 5 sobre prescripcions complementàries per locals d’espectacles i
activitats recreatives)
Aquest tipus d’enllumenat és molt útil perquè facilita la localització dels recorreguts
d’evacuació i la visió dels esglaons o rampes. És a dir, és un bon complement a
l’enllumenat d’emergència.
Recomanació
Escales Rampes
Criteri UPC
Recordeu que l’abalisament de senyalització a baixa alçada pot ser un bon complement en
escales i rampes, o una alternativa quan sigui difícil la instal·lació d’enllumenat d’abalisament.
Consulteu el Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència.
14
Valor de la tensió d’alimentació per sota del 70% del seu valor nominal.
Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 35 de 50
4. Equips de protecció i extinció d’incendi i quadres de distribució
Recomanació
En molts casos, es pot donar resposta als requeriments d’evacuació i d’actuació sobre
l’equipament de seguretat alhora.
15
ITC-BT-18, sobre instal·lacions en locals de pública concurrència.
Els locals de risc especial estan relacionats a la taula 2.1, de DB SI-1 del CTE.
- Tallers de manteniment.
- Magatzems de productes combustibles (mobiliari, neteja, etc.).
- Arxius de documents, depòsits.
- Magatzems de residus.
- Cuines.
- Sales de calderes.
- Sales de màquines d’instal·lacions de climatització.
- Sales de maquinària frigorífica; refrigerant amoníac, refrigerant halogenat.
- Magatzems de combustibles sòlids per a calefacció.
- Centres de transformació.
- Sales de maquinària d’ascensors.
- Sales de grup electrogen.
- Impremta, reprografia i local annexes.
Cal considerar també, que hi ha locals o espais destinats a les instal·lacions i equips,
tals com:
- cambres frigorífiques,
- cabines d’ascensors,
- sales de transformadors,
- sales de calderes,
- dipòsits de combustible,
- etc.
que es regeixen, a més a més, per les condicions que s’estableixen en els
corresponents reglaments.
Recomanació
Criteri UPC
Cal prestar especial atenció als espais en els que es poden donar situacions d’angoixa o
claustrofòbia, perquè es tracta d’espais on es podria donar un confinament en total foscor.
- Cabines d’ascensors.
- Cambres frigorífiques.
Els aparells o llums autònoms d’emergència han de disposar d’un mitjà de verificació
integrat, o de mitjans de connexió a un dispositiu de verificació a distància
(telecomandament), a fi de simular una fallada de l’alimentació normal. Els interruptors
Les canalitzacions han de realitzar-se segons el que indica el RBT en les instruccions
tècniques complementàries ITC-19, 20 i 28.
Els sistemes d’enllumenat d’emergència han de ser objecte d’un manteniment periòdic
preventiu i d’inspeccions periòdiques d’acord amb el:
Per altra banda, el decret 363/2004 estableix que els titulars d’instal·lacions elèctriques
subjectes a inspeccions periòdiques han de tenir un sistema de manteniment:
El decret 363/2004 en els seus articles 817 i 918 estableix les inspeccions i el
manteniment periòdic requerit a les instal·lacions elèctriques.
16
La capacitat de les bateries es redueix amb el temps per la realització de càrregues incompletes, és el
que es denomina “efecte memòria”. Es pot limitar fent que una de cada poques càrregues sigui completa.
D’aquesta manera es perllonga la vida de la bateria.
17
Inspeccions periòdiques cada 5 anys per part d’una entitat d'inspecció i control, concessionària de
l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
18
Manteniment anual contractat amb una empresa instal·ladora de la categoria que correspongui
degudament inscrita, o manteniment intern per part de personal acreditat.
Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 42 de 50
Criteri UPC
Els resultats de les proves de funcionament i del test d’autonomia han de ser anotats
al llibre de registre de la instal·lació, així com qualsevol incidència o alteració
produïda en la instal·lació i les actuacions de manteniment correctiu que es realitzin.
També han d’actualitzar-se els plànols de la instal·lació d’enllumenat d’emergència.
- Data de recepció dels sistemes, així com les certificacions relatives a les
modificacions.
- Data de cadascuna de les inspeccions periòdiques i assaigs.
- Data i breu descripció de cadascuna de les intervencions, inspeccions i assaigs
realitzats.
- Data i breu descripció dels defectes i accions correctores realitzades.
- Data i breu descripció de qualsevol modificació realitzada la instal·lació.
- Si s’utilitza un dispositiu d’assaig automàtic, les característiques principals i la
descripció del mode de funcionament del mateix. Impressió informàtica de les
dades del sistema automàtic d’assaig.
Criteri UPC
Es recomana guardar les factures del material substituït per poder demostrar el
manteniment realitzat.
Cal considerar que l’encesa i apagat Els LED no pateixen deteriorament amb les
disminueixen la vida útil del tub fluorescent. enceses i apagats.
Per exemple.
Exemple:
Telecomandament Schneider
Llum o aparell que és capaç de fer autotest en presència de xarxa, mostrant el seu
estat. Aquests aparells realitzen de manera automatitzada tests periòdics de
funcionament i de l’estat de les bateries (autonomia). L’aparell mostra el seu estat i el
tipus de fallada mitjançant dos LED
Les instal·lacions d’emergència en base a llums d’emergència autotest són més fàcils
de mantenir, atès que els llums informen sobre el seu estat i les actuacions concretes
a realitzar. Evita la realització manual dels tests, reduint-se les despeses de
manteniment, alhora que asseguren una realització adequada dels tests.
- L’estat de les lluminàries (En xarxa, sense xarxa, en repòs, test de làmpada,
test d’autonomia).
- Hores d’ús de la làmpada d’emergència de cada llum.
- Encesa/aturada de llums (Funció telecomandament).
- Estat de la instal·lació (lluminàries connectades, errors de bateries, de
comunicació, de làmpada i d’autonomia), etc.
Legislació i normes
‐ REAL DECRETO 842/2002, de 2 de agosto, por el que aprueba el Reglamento electrotécnico para
baja tensión.
‐ ITC-BT 28. Guía técnica de aplicación reglamento electrotécnico para baja tensión; Real Decreto
842/2002. Septiembre 2004. Rev.2.
‐ DECRET 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del
Reglament electrotècnic per a baixa tensió.
‐ UNE-EN 60598-2-22. Luminarias. Parte 2-22: Requisitos particulares. Luminarias para alumbrado de
emergencia.
Documentació i webs
DAISALUX
‐ Manual iluminación de emergencia. DAISALUX. Edició 2.
‐ Catálogo iluminación de emergencia. DAISALUX
LEGRAND
‐ Guía de alumbrado de emergencia . LEGRAND.
‐ Aplicació pràctica de la ITC-BT- 28.LEGRAND
ZEMPER
‐ Catálogos de iluminación de emergencia. ZEMPER.
ERCO
‐ Guía de Luminotecnia. ERCO. 2011.
SCHNEIDER
‐ http://www.schneider-electric.com/products/es/es/8100-alumbrado-de-emergencia/
Programari de simulació
ca Corrent altern.
Cablejat d’alta seguretat Cablejat que compleix amb les següents prescripcions:
(AS)
- Lliure d’halògens (UNE-EN 50267)
- No propagador de la flama (UNE-EN 50265-2-1)
- No propagador de l’incendi (UNE-EN 50266-2-4)
- Baixa emissió de fums opacs (UNE-EN 50268)
- Baixa emissió de gasos tòxics i corrosius (UNE-EN 50267)
Cablejat d’alta seguretat Cablejat que compleix amb les prescripcions del cablejat d’alta seguretat i que, a
augmentada (AS+) més, compleix amb l’assaig de resistència al foc (UNE-EN 50200).
cc Corrent continu.
Enllumenat normal Enllumenat present en un edifici, recinte o espai que permet fer ús habitual del
mateix amb unes condicions d’il·luminació adequades al tipus d’activitat (sala
d’estudi, magatzem, laboratori, despatx, taller, etc.).
Enllumenat d’emergència Enllumenat previst per entrar automàticament en funcionament quan hi ha una
fallada de l’alimentació de l’enllumenat normal.
Enllumenat de seguretat Enllumenat d’emergència que té per objecte garantir la seguretat de les persones
que evacuïn una zona o que han de finalitzar un treball potencialment perillós abans
d’abandonar la zona.
Enllumenat d’evacuació És la part de l’enllumenat de seguretat que garanteix el reconeixement i l’ús dels
recorreguts d’evacuació quan els locals puguin estar ocupats.
Enllumenat d’ambient o És la part de l’enllumenat de seguretat previst per evitar tot risc de pànic i
antipànic proporcionar una il·luminació ambient adequada que permeti als ocupants identificar
i accedir a recorreguts d’evacuació i identificar obstacles.
Enllumenat de zones d’alt És la part de l’enllumenat de seguretat previst per garantir la seguretat de les
risc persones implicades en una situació o procés potencialment perillós i permetre que
el procés pugui aturar-se de manera adient per a la seguretat de l’operador i dels
ocupants dels locals.
Estat d’alerta Estat en el que un aparell o llum autònom per a enllumenat d’emergència està
disposat per funcionar com a tal mentre que l’alimentació normal està present. En
cas de fallada de l’alimentació normal, l’aparell autònom commuta automàticament a
l’estat de funcionament d’emergència.
Estat de repòs Estat d’un aparell autònom per a l’enllumenat d’emergència que ha estat apagat
intencionadament mentre l’alimentació normal està interrompuda i que, en el cas de
retorn de l’alimentació normal, torna automàticament a l’estat d’alerta.
Fallada de l’enllumenat Condició en la que l’enllumenat normal ja no pot proporcionar el nivell mínim
normal d’il·luminació a efectes d’evacuació d’emergència, havent llavors d’entrar en
funcionament l’enllumenat d’emergència.
S’entén com a fallada de l’enllumenat el tall del subministrament elèctric o una
baixada de tensió per sota del 70% del valor de tensió nominal.
Flux lluminós (F) Potència emesa en forma de radiació lluminosa a la que l’ull humà és sensible.
El flux lluminós és, per tant, la suma ponderada de la potència en totes les longituds
d’onda de l’espectre visible.
Unitat: lumen (lm).
Grau de protecció IP
Grau de protecció contra la penetració de cossos sòlids i líquids.
Intensitat lluminosa (I) Flux lluminós emès per unitat d’angle sòlid en una direcció concreta.
Unitat: candela (cd).
Local de risc especial Els locals relacionats a la taula 2.1, de DB SI-1 del CTE.
segons el CTE
Tallers de manteniment, arxius de documents, dipòsits, cuines segons potència,
sales de màquines d’instal·lacions de climatització, etc.
Llum d’emergència Aparell d’enllumenat que reparteix, filtra o transforma la llum emesa per una o vàries
làmpades i que comprèn tots els dispositius necessaris per al suport, fixació i
protecció de les làmpades, així com els circuits auxiliars en combinació amb els
mitjans de connexió amb la xarxa d’alimentació (segons UNE-EN 60598-1).
Ha de complir requisits òptics, mecànics i elèctrics.
Pot ser de tipus permanent, no permanent o combinada.
Sinònim: aparell d’emergència.
Llum no permanent Llum en la que les làmpades d’enllumenat d’emergència entren en funcionament
només quan falla l’alimentació de l’enllumenat normal.
Llum permanent Llum en la que les làmpades d’enllumenat d’emergència estan alimentades en tot
moment, tant si es requereix enllumenat normal com d’emergència.
Telecomandament Dispositiu que permet comandar a distància els llums d’emergència, de manera que
aquests puguin passar de l’estat de funcionament d’emergència a l’estat de repòs, i
viceversa.