CTIE IL-001 Criteris Per A Enllumenat Emergencia PDF

www.upc.
edu/prevencio
Criteris per a l’enllumenat d’emergència
Manual tècnic
Edifici VX
Plaça Eusebi Güell, 6
08034 Barcelona
Telèfon: 93 4017450
servei.prevencio@upc.edu
http://www.upc.edu/prevencio
Direcció
Josep Barco Herrero
Contingut i il·lustracions
Eva Martínez Vázquez
Carlos Pérez Carbonell
Col·laboració
Marta Garcia Moliner
Correcció de textos i publicació

Laura Casas Jiménez
Índex
1. PRESENTACIÓ................................................................................................................................... 5
2. OBJECTE ............................................................................................................................................ 6
3. DESTINATARIS .................................................................................................................................. 6
4. CRITERIS PER A L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA ........................................................................ 7

A. CONCEPTES BÀSICS ....................................................................................................................... 7
Objectiu de l’enllumenat d’emergència ........................................................................................... 7
Tipus d’enllumenat d’emergència ................................................................................................... 7
Sistemes autònoms vs sistemes centralitzats ............................................................................... 10
Llums d’emergència permanents, no permanents i combinats ..................................................... 12
Marcatge dels llums d’emergència i full d’instruccions .................................................................. 13
B. DISPOSICIÓ DE L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA ....................................................................... 15
Enllumenat d’emergència d’evacuació.......................................................................................... 15
Enllumenat d’emergència d’ambient o antipànic ........................................................................... 16
Enllumenat d’emergència a zones d’alt risc .................................................................................. 17
Enllumenat d’emergència a les zones de gestió de l’emergència ................................................. 17
C. LLUMS D’EMERGÈNCIA ................................................................................................................. 18
Tipus de llums o aparells d’emergència ........................................................................................ 18
D. CRITERIS D’UBICACIÓ DELS LLUMS D’EMERGÈNCIA ................................................................ 22
Criteris d’ubicació: factors bàsics .................................................................................................. 22
1. Superfície d’instal·lació: paret o sostre? ........................................................................... 23
2. Alçada d’instal·lació .......................................................................................................... 24
3. Flux lluminós de l’aparell................................................................................................... 26
4. Sentit d’instal·lació de l’aparell autònom d’emergència .................................................... 27
5. Variacions del flux lluminós en funció de l’acabat i del muntatge ..................................... 28
Criteris d’ubicació en relació a les característiques dels espais ................................................... 29
1. Recorreguts d’evacuació: Portes, passadissos i zones de pas. ....................................... 29
2. Recorreguts d’evacuació: canvis de direcció i/o de nivell ................................................. 32
3. Recorreguts d’evacuació: Escales i rampes ..................................................................... 33
4. Equips de protecció i extinció d’incendi i quadres de distribució ....................................... 36
5. Locals de risc especial ...................................................................................................... 37
E. CRITERIS D’INSTAL·LACIÓ ............................................................................................................ 38
F. CRITERIS PER AL MANTENIMENT ................................................................................................ 40
Proves dels sistemes d’enllumenat d’emergència ........................................................................ 41
Periodicitat i priorització del manteniment ..................................................................................... 42
Registre del manteniment ............................................................................................................. 43
5. NOVES POSSIBILITATS EN L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA .................................................... 45
6. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................................. 49
Annex 1: Terminologia
AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN BLANC DELIBERADAMENT
1. PRESENTACIÓ
El subministrament elèctric d’un edifici pot fallar per diverses causes: tall de
l’alimentació per part de la companyia subministradora, tall accidental de la connexió,
sobrecàrrega de les línies elèctriques, curtcircuit en la instal·lació elèctrica, etc.
Si l’origen de la fallada del subministrament elèctric és una situació d’emergència, com

és el cas d’un incendi, és necessari garantir la il·luminació dels espais i molt
especialment dels recorreguts d’evacuació, per tal que les persones puguin evacuar
l’àrea afectada o l’edifici.
El sistema d’enllumenat d’emergència d’un edifici és un sistema de seguretat bàsic

per a la bona gestió de la resposta davant una situació d’emergència.
Un sistema d’enllumenat d’emergència ha de garantir un nivell d’il·luminació adient per

facilitar l’evacuació del ocupants d’un edifici, ha de possibilitar l’actuació sobre els
sistemes de seguretat i lluita contra incendi, permetre l’aturada amb seguretat dels
equips o treballs que no poden continuar en funcionament sense supervisió i permetre
la continuïtat de les activitats crítiques, si s’escau.
La manca d’il·luminació en cas d’emergència és una de les condicions que poden

contribuir a l’aparició d’una situació de pànic, per la qual cosa disposar d’un sistema
d’enllumenat d’emergència eficaç i fiable és una mesura de prevenció necessària per
facilitar la gestió de la resposta en cas d’emergència.
En general, s’ha assimilat l’enllumenat d’emergència amb l’enllumenat d’evacuació.

S’ha considerat que un sistema d’enllumenat d’emergència consistia només en la
instal·lació de llums d’evacuació repartides pels diferents espais d’un edifici.
El present manual tècnic vol ser un punt d’inflexió en el projecte i manteniment dels
sistemes d’enllumenat d’emergència de la UPC. És necessari pensar en les
prestacions que s’han d’oferir en les situacions d’emergència previsibles i en les
actuacions de resposta previstes.
Aquest manual es va publicar per primera vegada l’any 2009. Des de llavors, la UPC
ha portat a terme actuacions de millora dels seus sistemes d’enllumenat d’emergència.
Fruit de l’experiència obtinguda, dels dubtes i aportacions del personal de
manteniment, aquest manual s’ha revisat per tal de recollir l’après, incorporar nous
aspectes de millora i fer el manual més entenedor.
En aquest sentit, es destaca sota l’epígraf criteri UPC, quins són els punts en els que
s’ha establert un criteri específic d’aplicació als edificis de la UPC.
Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 5 de 50

2. OBJECTE
L’objecte del present document és establir els criteris tècnics per a les instal·lacions
d’enllumenat d’emergència amb el propòsit de:
- complir amb els requeriments legals,

- facilitar l’actuació en cas d’emergència i
- homogeneïtzar les instal·lacions d’enllumenat d’emergència mitjançant
l’establiment de criteris comuns que permetin reduir les despeses d’adquisició
dels components i de manteniment de les instal·lacions d’enllumenat
d’emergència.
3. DESTINATARIS
El present manual és un document tècnic adreçat als Responsables d’Infraestructures i

Manteniment, així com a tot el personal dels serveis de manteniment implicat en les
tasques d’instal·lació i manteniment de sistemes d’enllumenat d’emergència dels
edificis.

4. CRITERIS PER A L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA
A. CONCEPTES BÀSICS
Objectiu de l’enllumenat d’emergència
L’enllumenat d’emergència té per objecte:

- Assegurar, en cas de fallada de l’alimentació de l’enllumenat normal, una
il·luminació mínima dels recintes, recorreguts d’evacuació i accessos fins a les
sortides de l’edifici.
- Facilitar la visió dels senyals d’evacuació, dels mitjans de protecció contra
incendis i d’altres elements de socors.
- Permetre l’aturada amb seguretat dels equips o treballs que no poden continuar
en funcionament sense supervisió.
- Permetre la continuïtat d’activitats crítiques.
- contribuir a evitar situacions de pànic.
Tipus d’enllumenat d’emergència
L’enllumenat d’emergència es classifica en:
Requeriments legals Criteri UPC*

Nota*: L’enllumenat de seguretat de les zones de gestió de l’emergència no s’esmenta específicament a la normativa (RBT 2002), però
atenent a les característiques dels edificis de la UPC, s’ha considerat necessari que els espais des d’on es gestionarà l’emergència
disposin d’enllumenat d’emergència adient per tal de poder operar mentre duri aquesta situació.

El present manual se centra en l’enllumenat d’emergència de seguretat.
Aquest enllumenat ha de:

- Proporcionar suficient il·luminació en i al llarg dels recorreguts d’evacuació, de
manera que es permeti el desplaçament amb seguretat fins i a través de les
sortides previstes fins a un espai segur.
- Assegurar que els polsadors d’alarma d’incendi i els equips de lluita contra incendi
existents al llarg dels recorreguts d’evacuació poden localitzar-se i utilitzar-se
fàcilment.
- Garantir que es puguin veure els senyals d’evacuació.
- Permetre la realització d’operacions relacionades amb mesures de seguretat.
Enllumenat d’evacuació
És la part de l’enllumenat de seguretat que permet la sortida segura dels ocupants

en les condicions de visibilitat i orientació apropiades al llarg dels recorreguts
d’evacuació.
Estarà dissenyat per facilitar les actuacions bàsiques de resposta en cas

d’emergència, especialment l’evacuació d’un edifici. Aquest enllumenat ha de
permetre reconèixer i fer ús dels recorreguts d’evacuació, així com actuar sobre
l’equipament de protecció contra incendi.
Enllumenat ambient o antipànic
És la part de l’enllumenat de seguretat que proporciona una il·luminació ambient,

de manera que la manca d’il·luminació no sigui un factor de risc per a l’inici de
reaccions de pànic entre els ocupants de l’edifici propiciades per la foscor.
Estarà dissenyat per permetre als ocupants d’un recinte identificar i accedir
fàcilment a les rutes d’evacuació i la identificació d’obstacles. Aquest enllumenat
ha de proporcionar un nivell d’il·luminació en tot l’espai considerat, més enllà del
propi recorregut d’evacuació.
Enllumenat de zones d’alt risc
És la part de l’enllumenat de seguretat previst per garantir la seguretat de les

persones implicades en la realització d’activitats o processos potencialment
perillosos o que treballen en un entorn perillós, permetent la interrupció dels
treballs amb seguretat per a l’operador i la resta d’ocupants del local.
Zones de Gestió d’Emergència
Criteri UPC
Atenent a les característiques dels edificis de la UPC, s’ha considerat necessari que els
espais des d’on es gestionarà l’emergència disposin d’enllumenat d’emergència adient per
tal de poder operar mentre duri aquesta situació. És el que s’ha denominat enllumenat de
les zones de gestió l’emergència.

Requeriments tècnics per a cada tipus d’enllumenat d’emergència de seguretat
Les instal·lacions d’enllumenat d’emergència han d’entrar en funcionament quan la

tensió d’alimentació descendeix per sota del 70% de la tensió nominal1.
L’alimentació automàtica estarà disponible en 0,5 segons com a màxim des de que es
produeix la fallada del subministrament elèctric.
A la següent taula es resumeixen els requeriments més rellevants en relació a cada

tipus d’enllumenat d’emergència:
ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA
D’AMBIENT O DE ZONES D’ALT DE ZONES DE

D’EVACUACIÓ CONTROL
ANTIPÀNIC RISC
D’EMERGÈNCIA
Es considera fallada de l’alimentació normal
Entrada automàtica el descens de la tensió d’alimentació per sota del 70% del seu valor nominal.
en funcionament En recorreguts d’evacuació l’enllumenat
després de la ha d’assolir almenys:
fallada de 100% del flux Ídem enllumenat
l’alimentació normal lluminós als 0,5s d’evacuació
50% del flux lluminós als 5s
100% als 60 s.
Temps mínim de
funcionament o El necessari per
d’autonomia (min). aturar l’activitat amb
60 min 60 min 60 min
seguretat o
A partir de l’instant que abandonar la zona.
tingui lloc la fallada.
1 lux/3 lux2 a nivell
del terra i en l’eix 2 aparells autònoms
dels recorreguts d’emergència de 600 lm
d’evacuació. sobre els equips de control:
Màxim valor entre: sistema de megafonia per
0,5 lux en tot
- I·luminància comunicació d’emergència,
Nivell d’il·luminació 5 lux en els punts on l’espai.
mínima de 15 lux telèfons, centraleta incendi i
o il·luminància hi ha equips de Des del terra fins
- 10% de la alarma, càmeres de
(lux) seguretat, equips de a una alçada de
il·luminància seguretat, etc.
protecció contra 1m.
normal. Per tal que puguin actuar
incendis d’utilització
sobre aquest durant el
manual i quadres de temps de gestió de
distribució de l’emergència.
l’enllumenat.
Relació3 entre la
il·luminància
màxima i mínima <40 <40 <10 _
(en l’eix central del pas
d’evacuació)
Taula 1.
Requisits tècnics de funcionament segons el tipus d’enllumenat.
En negre: Requeriments RBT. En blau, criteri UPC addicional.
1
Tot i que considerant que aquest límit és el valor mínim inferior, es considera adient que entrin en funcionament quan
la tensió nominal estigui compresa entre el 80% i el 70% del seu valor nominal.
2
El Reglament de Baixa Tensió del 2002 exigeix una il·luminància horitzontal mínima d’1 lux en l’eix dels recorreguts.
En el cas de l’Ordenança de Barcelona s’exigeix una il·luminància horitzontal mínima de 3 lux en l’eix dels recorreguts.
Els nivells d’il·luminació establerts han d’obtenir-se considerant nul el factor de reflexió sobre parets i sostres, i
contemplant un factor de manteniment que englobi la reducció del rendiment lluminós per la brutícia i l’envelliment dels
llums.
3
La millor manera per verificar la relació entre la il·luminància màxima i mínima és fer servir programes de simulació.

Sistemes autònoms vs sistemes centralitzats
El Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió contempla dos sistemes d’instal·lació de

l’enllumenat d’emergència en funció de la font d’alimentació:
 Sistemes amb aparells autònoms d’emergència.
 Sistemes amb aparells amb font centralitzada.
Sistemes amb aparells autònoms d’emergència
Aquests sistemes s’implementen en base a llums d’emergència de tipus autònom, és a

dir, els llums o aparells d’emergència consten de làmpada, conjunt de comandament,
dispositius de verificació/control, i bateria pròpia, de manera que no requereixen
d’alimentació externa.
Els llums autònoms d’emergència han de complir les normes:
‐ UNE-EN 60598-2-22. Luminarias para alumbrado de emergencia.

‐ UNE 20392:1993. Aparatos autónomos para alumbrado de emergencia con lámparas de
fluorescencia. Prescripciones de funcionamiento.
incandescencia. Prescripciones de funcionamiento.
Sistemes amb aparells amb font centralitzada
Sistemes que es basen en la utilització de llums d’emergència que estan alimentades

a partir d’un sistema d’alimentació d’emergència centralitzat, sent aquest una font
pròpia d’energia.
Les fonts pròpies d’energia són les constituïdes per bateries d’acumuladors o grups
electrògens4.
Els llums d’emergència i els sistemes d’alimentació han de complir les normes:
‐ UNE-EN 60598-2-22. Luminarias para alumbrado de emergencia.

‐ UNE- EN 50171:2002. Sistemas de alimentación eléctrica centralizados.
4
Les instal·lacions d’enllumenat d’emergència han d’entrar en funcionament en menys de 0,5 s des de que es produeix
la falta de subministrament elèctric. Tot i que és possible fer servir com a font pròpia centralitzada un grup electrogen,
pot ser necessari disposar de bateries (SAI ó UPS) que proporcionin els consum necessari durant el temps de
commutació.

Tot i que les funcions d’emergència a realitzar són les mateixes, els sistemes
d’enllumenat d’emergència amb aparells autònoms i els sistemes centralitzats tenen
característiques que els diferencien.
Els sistemes centralitzats presenten un manteniment més fàcil, atès que s’actua sobre
la font central i no sobre cadascuna de les bateries dels llums, per contra, els sistemes
centralitzats tenen menor fiabilitat en matèria de seguretat. Si la font central falla o es
tallen els cables d’alimentació, una part o tot el sistema d’enllumenat falla. Per aquest
motiu els requeriments d’instal·lació són més exigents en les instal·lacions
d’enllumenat d’emergència centralitzat.
A la següent taula es comparen ambdós sistemes:
Instal·lacions Instal·lacions
amb llums autònoms amb font centralitzada
Seguretat distribuïda.
La fallada d’alguns elements del sistema
Si es realitza un bon manteniment pot fallar
Fiabilitat del sistema pot suposar la fallada de part o de tot el
algun llum però no és previsible la fallada
sistema d’enllumenat d’emergència.
de sistema d’enllumenat d’emergència.
Fàcil instal·lació. Elevats requeriments d’instal·lació:
S’instal·len directament sense necessitat Font central ben dimensionada, quadre

Instal·lació
d’haver de tenir una font central ben elèctric, interruptors de protecció <10A,
dimensionada, sinó que es col·loquen tants canalitzacions elèctriques separades,
llums com siguin necessaris. cablejat, etc.
Cablejat d’alta seguretat augmentada

Cablejat a utilitzar Cablejat d’alta seguretat (AS).
(AS+).
Periòdic. Periòdic.
Manteniment dels llums
Test de funcionament. Test de funcionament.
Periòdic.
Manteniment: Periòdic.
Test d’autonomia de cadascun dels
sistema d’alimentació Manteniment més focalitzat en la font
aparells autònoms d’emergència.
d’emergència central.
Recanvi de gran quantitat de bateries.
Es recomana que els tests d’autonomia es Algunes operacions són crítiques

Reparació, substitució i programin per àrees. Una descàrrega Poden deixar tot el sistema fora d’ús.
manteniment completa de tots els llums pot S’han de programar quan no hi hagi
comprometre la seguretat de la instal·lació. activitat a l’edifici.
Taula 2.
Sistemes amb llums autònoms vs sistemes amb font centralitzada.
L’elecció d’un sistema o un altre dependrà de les característiques de l’edifici,

requeriments de continuïtat de l’activitat, despeses d’instal·lació, despeses de
manteniment, etc.

Llums d’emergència permanents, no permanents i combinats
En les instal·lacions d’enllumenat d’emergència descrites anteriorment, els llums

poden ser de tipus permanent, combinat o no permanent.
FUNCIONAMENT NORMAL FUNCIONAMENT D’EMERGÈNCIA

(amb tensió de xarxa) (amb fallada de xarxa)
LLUMS PERMANENTS
Les làmpades per a enllumenat d’emergència
estan alimentades en tot moment, ja es
requereixi l’enllumenat normal o el
d’emergència.
LLUMS NO PERMANENTS
Les làmpades per a enllumenat d’emergència
estan en funcionament únicament quan falla
l’alimentació de l’enllumenat normal.
LLUMS
COMBINATS
PERMANENTS
2 o més làmpades, de les
que almenys una està
alimentada a partir de
l’enllumenat d’emergència i
les altres a partir de NO
l’alimentació d’enllumenat PERMANENTS
normal.
- Llums d’emergència permanents.

La làmpada està encesa sempre, per la qual cosa en tot moment se sap si el seu
funcionament és correcte. Quan hi ha una fallada de xarxa, la làmpada aporta tot el
flux lluminós sense que hi hagi temps d’escalfament.
Aquest tipus de llums s’utilitzaran on és necessari garantir una il·luminació
ininterrompuda (aparcaments, ascensors, etc.).
- Llums d’emergència no permanents.

Són els més senzills. Només il·luminen en absència de xarxa o descens d’aquesta
per sota del 70% del seu valor nominal.
Són el tipus de llum d’emergència més emprat.
- Llums d’emergència combinats.

Permeten encendre i apagar una làmpada a voluntat com si fos un llum normal,
mentre que l’altra entra en funcionalment amb fallada de la xarxa o descens de la
tensió per sota del 70% del seu valor nominal.
És útil en espais on es desitja poder apagar llums per evitar consums innecessaris.

Marcatge dels llums d’emergència i full d’instruccions
Marcatge
El llums o aparells per a enllumenat d’emergència han de disposar de marcatge.

El marcatge ha facilitar informació relativa a:
- Classificació del llum.
- Tensió o gamma de tensions assignades o de funcionament.
És recomanable que també indiqui:

- Característiques de la làmpada: flux lluminós, potència i tipus.
- Característiques de la bateria: tensió i tipus.
- Grau de protecció IP.
- Grau de protecció IK.
La classificació del llum o aparell d’emergència indica:

- El tipus d’aparell.
- El mode de funcionament.
- Quins són els dispositius incorporats a l’aparell.
- La duració assignada de funcionament.
Aquesta classificació consisteix en un rectangle dividit en 4 cel·les.

Les dues primeres només contenen una posició o valor atenent a que les
característiques que mostren són excloents.
La tercera cel·la pot tenir 4 posicions, és a dir, els valors no són excloents.
Exemple
Exemple de classificació d’un llum
Aparell autònom, combinat no permanent, amb posada

en estat de repòs a distància, adient per a zones d’alt
risc amb una autonomia de 60 minuts.

La tensió de funcionament i la classificació han de ser visibles després de la seva
instal·lació. Per als llums encastats, el marcatge pot estar a l’interior del llum amb la
finalitat que sigui visible quan es retira la coberta.
Full d’instruccions
El fabricant ha de facilitar un full o fitxa d’instruccions per a cada tipus de llum

d’emergència.
Aquest full ha d’especificar almenys:
- El marcatge del llum.

- Flux lluminós en el mode de funcionament en emergència.
- Les instruccions d’instal·lació i manteniment.
- Les indicacions sobre el correcte reemplaçament de la bateria, incloent el tipus
i la tensió assignada a la mateixa (si s’escau).
- La informació sobre els dispositius de verificació incorporats al llum o
instruccions apropiades si aquests dispositius de verificació són subministrats
per separat. Aquestes instruccions han d’incloure els procediments de
verificació.
El fabricant ha de tenir disponibles les dades fotomètriques del llum o aparell, i

es recomana que també es facilitin conjuntament amb el full d’instruccions.

B. DISPOSICIÓ DE L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA
Com anteriorment s’ha indicat, l’enllumenat d’emergència de seguretat engloba tres

tipus d’enllumenat: evacuació, ambient i alt risc.
A continuació es presenta on cal instal·lar cadascun d’aquest tipus d’enllumenat.
A més a més, com a criteri UPC, s’incorpora un tipus d’enllumenat que s’ha denominat
“de zones de gestió d’emergència”.
Enllumenat d’emergència d’evacuació
És la part de l’enllumenat d’emergència previst per proporcionar un nivell d’il·luminació

adient dels recorreguts d’evacuació i dels equips de protecció contra incendi.
S’instal·larà en:
1. Recorreguts generals d’evacuació, especialment en:

- Tots els canvis de direcció del recorregut d’evacuació.
- Tota intersecció de passadissos amb els recorreguts d’evacuació.
- Portes en recorreguts d’evacuació.
- A menys de 2 metres de cada canvi de nivell.
- Escales, de manera que cada tram d’escala rebi il·luminació directa.
- Zones de refugi.
- Itineraris accessibles.
- Escales d’emergència exteriors.
- A l’exterior, a prop de les sortides d’emergència5.
2. Sortides d’emergència.
3. Tots els recintes amb una ocupació major a 100 persones.
Criteri UPC
2
Als recintes, com aules o laboratoris de més de 50 m .
4. Lavabos generals de planta.
5. Aparcaments tancats i/o coberts per més de 5 vehicles o amb superfície
superior de 100 m2, inclosos els passadissos i les escales que condueixin fins
l’exterior o fins a les zones generals d’edifici.
6. Recintes que alberguin equips generals de les instal·lacions de protecció
contra incendis i els recintes de risc especial6.
Criteri UPC
També en els recintes on pot haver presència ocasional del personal de manteniment:
galeries de servei i cobertes transitables amb equipament.
5
A zones exteriors, en la proximitat de la sortida per permetre la dispersió cap a un lloc segur.
6
Recintes indicats al DB-SI-1 del CTE. Taula 2.1. Veure també l’apartat D del present document.

7. A menys de 2 metres dels equips manuals de protecció i extinció d’incendis.
8. A menys de 2 metres de cada lloc de primers auxilis.
Criteri UPC
Als centres de Vigilància i Promoció de la Salud ViPS (centres ViPS).
9. A menys de 2 metres dels quadres de distribució o d’accionament de la
instal·lació d’enllumenat de les zones anteriorment citades.
10. A la cabina dels ascensors i a prop de la porta per la part exterior.
11. A prop dels senyals de seguretat relatius a emergències si aquests no són
fotoluminescents (enllumenat de senyalització).
Als Informes de millora de les condicions d’evacuació dels edificis existents de la UPC
(PMCEEE 2007-2010), es poden consultar els recorreguts d’evacuació dels edificis UPC,
així com la proposta d’enllumenat d’emergència dels recorreguts d’evacuació per a cada
edifici.
Enllumenat d’emergència d’ambient o antipànic
És la part de l’enllumenat d’emergència previst per proporcionar un nivell d’il·luminació

adient dels espais per a que una il·luminació inadequada no sigui un factor
desencadenant o que contribueixi a l’aparició de reaccions de pànic entre els ocupants
de l’edifici. Ha de proporcionar il·luminació ambient que possibiliti l’accés als
recorreguts d’evacuació i la identificació d’obstacles.
Aquest enllumenat està indicat en espais que poden tenir una alta ocupació o on és
previsible la presència de persones que no coneixen l’edifici (normalment, s’utilitza en
zones en les que no estan definits els recorreguts d’evacuació o en locals de superfície
superior a 60 m2).
Criteri UPC
S’ha de valorar la instal·lació en:
 Sala d’actes i auditori

 Biblioteques
 Poliesportiu
 Sales d’estudi o aules sota rasant.
Els aparells autònoms d’emergència que s’empren per a l’enllumenat d’evacuació

també es poden fer servir per implementar l’enllumenat ambient o antipànic.
En alguns casos, disposar del correcte nivell d’il·luminació 3 lux en els recorreguts
d’evacuació suposarà assolir també un nivell d’il·luminació en tot l’espai de 0,5 lux,
nivell prescrit per a l’enllumenat d’ambient o antipànic (Veure taula 1). En altres casos,
caldrà completar el sistema d’enllumenat amb els aparells autònoms d’emergència
necessaris.

Enllumenat d’emergència a zones d’alt risc
És la part de l’enllumenat d’emergència previst per garantir la seguretat de les

persones ocupades en activitats o processos potencialment perillosos o que treballen
en un entorn perillós, permetent la interrupció dels treballs amb seguretat per a
l’operador i la resta d’ocupants del local.
Criteri UPC
Poden requerir aquest tipus d’enllumenat:
Els laboratoris on es realitzin activitats o processos que per la seva perillositat

hagin de tenir supervisió i que, per tant, en cas d’emergència cal aturar amb seguretat.
Enllumenat d’emergència a les zones de gestió de l’emergència
És la part de l’enllumenat d’emergència que proporciona a les zones de gestió de

l’emergència un nivell d’il·luminació suficient per garantir la continuïtat de les
actuacions necessàries per a la gestió d’una emergència7. Aquest enllumenat
correspon a una necessitat específica de la UPC.
Criteri UPC
S’instal·larà en els espais on estan situats: el sistema de megafonia per comunicació

d’emergència, telèfons, intercomunicadors, la centraleta d’incendi i alarma, sistemes de
seguretat perimetral i/o altres alarmes.
7
Podria pensar-se com un cas particular de l’enllumenat de zones d’alt risc, però no s’ajusta a la definició establerta al
RBT.

C. LLUMS D’EMERGÈNCIA
Tipus de llums o aparells d’emergència
Al mercat hi ha disponible una gran varietat de models i tipus d’aparells d’emergència.

Com s’ha assenyalat anteriorment, és important establir quins són els tipus/models
d’aparells que bàsicament s’empraran amb l’objectiu d’homogeneïtzar els aparells
d’emergència, per tal de reduir els costos d’adquisició i manteniment.
Criteri UPC
Llums o aparells autònoms d’emergència
Ús general
És necessari establir quins seran els models bàsics de llum d’emergència en base als
quals s’implementaran les instal·lacions d’enllumenat d’emergència.
- Llum de sostre, paret o sostre/paret de superfície8.

- Llum de sostre encastada.
- Projectors d’emergència per a espais amb gran alçada.
El model bàsic d’ús general serà un llum de tipus

autònom amb làmpada fluorescent PL de baix
consum, de forma rectangular.
A l’hora d’escollir llums d’emergència cal considerar les següents prescripcions

tècniques mínimes.
Flux lluminós: >120 lúmens.

Rendiment de color de la Ra>40 per poder
font lluminosa: identificar els colors de
seguretat.
Tipus de làmpada: Fluorescent, PL.
Tensió d’alimentació: 230 V ±10%, 50/60 Hz. Tipus de bateria: Ni-Cd
Vida útil mínima de les 4 anys – 400 cicles

Autonomia bateria: 1h bateries: càrrega/descàrrega.
Grau mínim de Grau mínim de protecció per

protecció IP42, IK04 aparells exteriors IP65, IK07
(interior): (intempèrie):
8
Nota: Cal considerar que en general no es poden fer servir llums de paret al sostre o viceversa. Hi ha
alguns modes que estan dissenyats per poder-se instal·lar tant en sostre com en paret. Aquesta
circumstància està indicada en el catàlegs o en els fulls d’instruccions.
Aclariment sobre els “kits convertidors” o “kits d’emergència”
Un “kit convertidor” o “kit d’emergència” és un dispositiu electrònic i una bateria que

“converteixen” una llum d’enllumenat normal en una llum d’emergència.
Aquests tipus d’elements són d’ús habitual, però no estan regulats per una normativa
específica, de fet caldria certificar el compliment de les anteriors normes UNE per al
conjunt “kit+ llum” per part de qui l’instal·li.
Criteri UPC.
L’enllumenat d’emergència a la UPC es realitzarà en base a llum o aparells autònoms

d’emergència certificats.
El conjunt de “kit convertidor” i llum no es pot considerar part de la instal·lació

d’enllumenat d’emergència dels edificis UPC, sinó que tindrà consideració de
complement a la il·luminació d’emergència.

Projectors autònoms d’emergència Criteri UPC
Pistes del PO
Auditori VX
Laboratori D1.DEHMA
Laboratori C1.DEC
Hi ha edificis en els que hi ha espais amb sostres a gran alçada o atris. En aquests
espais, els aparells autònoms d’emergència d’ús general no donen suficient nivell
d’il·luminació a nivell de terra9, per la qual cosa pot ser necessari fer servir projectors
autònoms d’emergència.
Els projectors es classifiquen segons el tipus

de làmpada que incorporen en:
- Projectors amb làmpada halògena.
- Projectors amb làmpada fluorescent (PL).
Els primers proporcionen major il·luminació en punts
concrets, mentre que els segons poden assolir una
Exemple: major il·luminació en superfícies més grans.
Projectors d’emergència de ZEMPER i DAISALUX
A l’hora d’escollir llums d’emergència cal considerar les següents prescripcions

tècniques mínimes.
En funció de les
Halògenes
Flux lluminós: característiques de Tipus de làmpada:
Fluorescent, PL.
l’espai
Tensió d’alimentació: 230 V ±10%, 50/60 Hz. Tipus de bateria: Ni-Cd
Vida útil mínima de les 4 anys – 400 cicles

Autonomia bateria: 1h bateries: càrrega/descàrrega.
Grau mínim de
protecció IP42, IK04
(interior):
En aquests espais es recomana la realització d’una simulació per tal d’assegurar que
l’enllumenat d’emergència sigui correcte.
9
Veieu l’apartat “Criteris d’ubicació”.

Sistemes d’abalisament a baixa alçada Criteri UPC
Auditori VX
Sales d’actes
El CTE, referint-se a l’enllumenat normal en zones de circulació, estableix que en les

zones dels establiments d’ús de pública concurrència en les que l’activitat es
desenvolupi amb un nivell baix d’il·luminació, com és el cas d’auditoris o sales d’actes,
es disposarà d’il·luminació d’abalisament en rampes i escales.
(DB SUA4, Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada).
L’enllumenat d’abalisament no és ben bé un

enllumenat d’emergència, però és un bon
complement a l’enllumenat d’emergència,
en auditoris, sales d’actes, etc.
Les balises han d’il·luminar la petjada.
Exemple abalisament d’escales.
L’enllumenat d’abalisament es pot realitzar amb balises autònomes o centralitzades.
En el cas de l’abalisament centralitzat cal una font d’alimentació centralitzada que

subministri l’energia necessària per a que les balises tinguin una autonomia d’1 hora
en cas de fallada del subministrament elèctric normal10.
10
Fallada del subministrament per sota de 70% de l’enllumenat normal.

D. CRITERIS D’UBICACIÓ DELS LLUMS D’EMERGÈNCIA
La distribució i ubicació dels aparells autònoms d’enllumenat d’emergència és una

actuació fonamental per disposar d’un bon sistema d’enllumenat d’emergència.
Amb el propòsit de facilitar la presa de decisions en relació a l’adquisició i ubicació dels

llums d’emergència, a continuació es presenten algunes recomanacions generals.
Aquest apartat s’estructura en dos parts:
- Criteris d’ubicació: factors bàsics.

- Criteris d’ubicació en relació a les característiques dels espais.
L’enllumenat d’emergència d’un espai o recinte implicarà la consideració conjunta dels

factors bàsics i dels requeriments per a cada tipus d’espai.
Els criteris i recomanacions que es presenten a continuació són generals i serveixen

de guia per a l’enllumenat d’emergència de molts espais.
Cal destacar que poden haver recintes o espais com: atris, espais de gran alçada,
espais amb equipaments especials, etc., que per les seves característiques
requereixin la realització d’estudis d’il·luminació d’emergència fent servir programes de
simulació lumínica, per tal de comprovar que el nivell d’il·luminació normativament
requerit s’assoleixi.
Criteris d’ubicació: factors bàsics
A continuació s’analitzen alguns factors bàsics en relació als llums d’emergència.
Els factors bàsics a considerar són:
1. Superfície d’instal·lació.
2. Alçada d’instal·lació.
3. Flux lluminós de l’aparell.
4. Sentit d’instal·lació de l’aparell.
5. Acabat i muntatge.
Cal entendre com funciona cada factor. Per aquest motiu s’utilitzen simulacions
lumíniques simples que faciliten la seva comprensió.
A continuació s’analitzen aquests factors i s’estableixen recomanacions que volen ser

una ajuda en l’elecció dels models de llum i per decidir on s’ubicaran i com
s’instal·laran els llums d’emergència.

1. Superfície d’instal·lació: paret o sostre?
Els aparells o llums autònoms d’emergència es poden instal·lar a la paret o al sostre.
Hi ha models per a paret, per a sostre i models que serveixen tant per paret com per
sostre.
A continuació, es simula un recinte amb una porta de sortida que ha de quedar

il·luminada en cas d’emergència.
Es mostren les corbes isolux a nivell de terra.
Aparell autònom de 120 lúmens instal·lat a 3 m d’alçada
Instal·lació a la paret Instal·lació al sostre
De la simulació anterior es desprèn que si l’aparell autònom es situa al sostre retirat de

la paret, s’obté un major nivell d’il·luminació a nivell de terra que si s’instal·la a la paret.
Recomanació
Es recomana que sempre que sigui possible, els llums s’instal·lin al sostre, per a un
millor aprofitament del flux lluminós i tenir el nivell d’il·luminació requerit a nivell de
terra.
Es recomana escollir models de llums que permetin la instal·lació tant en paret com en
sostre.

2. Alçada d’instal·lació
L’alçada d’instal·lació és la distància, mesurada verticalment, entre el llum i el terra.

Està directament relacionada amb el nivell d’il·luminació a terra.
El CTE estableix que “els llums se situaran almenys a 2 m per sobre del nivell de
terra”. La ubicació de llums d’emergència a alçades elevades o a baixa alçada
suposarà que no s’assoliran els nivells d’il·luminació requerits a nivell de terra, com
s’observa en la següent simulació:
a) Aparell instal·lat al sostre.
Aparell autònom de 120 lúmens
a 2,5 m d’alçada a 3 m d’alçada a 4 m d’alçada
a 5 m d’alçada a 6,5 m d’alçada a 8,5 m d’alçada
b) Aparell instal·lat a la paret.
Aparell autònom de 120 lúmens
a 2,5 m d’alçada a 3 m d’alçada a 4 m d’alçada
a 5 m d’alçada a 6,5 m d’alçada a 8,5 m d’alçada

c) Aparell instal·lat a baixa alçada
Els llums d’emergència d’evacuació estàndards no estan pensats per ser utilitzats com
a il·luminació a baixa alçada, com es pot observar en la següent simulació.
Aparell autònom de 120 lúmens instal·lat a la paret
a 0.3 m d’alçada a 0.5 m d’alçada
Recomanació
Es recomana que els llums d’emergència s’instal·lin preferiblement al sostre.

L’alçada recomanada d’instal·lació és entre 2,5 i 3 metres.
En recintes d’alçada elevada (> 5-6 m) cal fer servir projectors autònoms
d’emergència. En aquests recintes es recomana la realització d’un estudi
d’il·luminació específic.

3. Flux lluminós de l’aparell
El flux lluminós és la potència emesa en forma de radiació lluminosa a la que l’ull humà
és sensible. La seva unitat de mesura és el lumen (lm).
A l’hora de seleccionar un llum d’emergència cal fixar-se en el flux lluminós, atès que
dóna idea de la potència de l’aparell.
Cal considerar que el fet de fer servir llums més potents pot generar que s’augmenti la
relació entre la il·luminància màxima i mínima, és a dir, que hi hagi més diferència
entre zones molt i poc il·luminades, quan l’objectiu és assolir uniformitat en el nivell
d’il·luminació al llarg d’un recorregut d’evacuació o a un espai.
En la següent simulació s’observa com augmenta el nivell d’il·luminació a nivell de

terra en augmentar el flux lluminós del llum autònom:
Aparell autònom instal·lat al sostre a 3 m d’alçada
Aparell de 55 lúmens Aparell de 80 lúmens Aparell de 120 lúmens
Aparell de 175 lúmens Aparell de 250 lúmens
Recomanació
Es recomana instal·lar llums amb un flux lluminós d’igual o més 120 lúmens.
Els aparells s’han de distribuir de manera que es minimitzi la relació entre la

il·luminància màxima i mínima en espais i/o recorreguts d’evacuació, però assolint els
nivells d’il·luminació mínims per a cada tipus d’enllumenat d’emergència.

4. Sentit d’instal·lació de l’aparell autònom d’emergència
Els fabricants faciliten les corbes fotomètriques o corbes polars d’il·luminació dels seus
llums o aparells d’emergència.
La corba fotomètrica és la representació gràfica de la distribució de la intensitat
lluminosa11 i, en general, es mostra la distribució de la intensitat en el pla C0-180º, (eix
transversal de l’aparell), i en el pla C90º-C270º, (eix longitudinal de l’aparell).
Pla vertical segons l’eix Pla vertical segons l’eix Exemple de corba fotomètrica
transversal de l’aparell. longitudinal de l’aparell.
Pla C0º-C180º Pla C90º-C270º
Font : Philips
La corba fotomètrica permet conèixer quina és la millor disposició de l’aparell per la

qual ha estat dissenyat.
En la següent simulació es mostra el nivell d’il·luminació a nivell del terra en funció de si l’aparell s’instal·la
paral·lel o perpendicular al sentit d’evacuació.
Aparell autònom de 120 lúmens instal·lat al sostre a 3 m d’alçada
Eix transversal del llum Eix transversal del llum

paral·lel al sentit d’evacuació perpendicular al sentit d’evacuació
Recomanació
Consultar la corba fotomètrica que facilita el fabricant per valorar la millor ubicació del
llum. En general, es recomana que l’eix transversal del llum sigui paral·lel al sentit del
recorregut d’evacuació.
11
Les corbes fotomètriques uneixen punts de la mateixa intensitat lluminosa en totes les direccions des de la font
lluminosa. S’utilizen coordenades polars per a la representació.

5. Variacions del flux lluminós en funció de l’acabat i del muntatge
La làmpada és l’element determinant en relació al flux lluminós, però el tipus i model

de llum condiciona l’aprofitament del mateix.
Poden fer variar significativament el flux lluminós:
- El tipus de muntatge del llum (en superfície, encastat, semi encastat o enrasat).
- El tipus de difusor (plàstic opalí, plàstic transparent setinat, metacrilat),
- La presència de rètols o pictogrames de senyalització d’emergència,
Variacions del flux lluminós en funció del muntatge
Reducció del flux lluminós

Factor de disminució
(lm)
Encastament o enrasat aprox. entre 7% -20%
Difusor opalí aprox. 20%
Rètol o pictogrames de senyalització aprox. 45%
Dades orientatives, atès que depèn del model del llum i del fabricant (Catàleg
2007. ZEMPER).
Difusors:
Transparent, semi opalí i opalí.
(Manual il·luminació d’emergència.
DAISALUX).
Recomanació
Es recomana la instal·lació de llums de superfície.

Només utilitzar difusors opalins quan es vulgui evitar enlluernaments, per exemple a
les escales.
Criteri UPC
La senyalització d’evacuació es realitza amb senyalització fotoluminescent, d’acord amb el

12
Manual Tècnic de Senyalització d’Emergència de la UPC .
No s’enganxaran rètols adhesius a sobre dels llums d’emergència.
× ×
12
Veure el Manual Tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència.

Criteris d’ubicació en relació a les característiques dels espais
En l’apartat sobre Enllumenat d’emergència d’evacuació, es va presentar el llistat de

recintes i espais que han de tenir garantit enllumenat d’emergència d’evacuació.
A continuació es mostren els aspectes més rellevants en relació a l’enllumenat

d’emergència dels recorreguts d’evacuació:
1. Portes i passadissos.
2. Canvis de direcció i/o de nivell.
3. Escales i/o rampes.
4. Equips de protecció i extinció d’incendi i quadres de distribució.
1. Recorreguts d’evacuació: Portes, passadissos i zones de pas.
a) Portes
Les portes d’emergència i les portes que formen part dels recorreguts d’evacuació d’un
edifici han de quedar il·luminades en cas d’emergència, atès que són punts de pas on
el flux d’evacuació es veu afectat.
A continuació es mostra una simulació per determinar la distància òptima del llum a la
porta, per tal que el terra i la porta quedin ben il·luminats.
Aparell autònom de 120 lúmens instal·lat al sostre a 3 m d’alçada
Llum a sobre de la porta. 0 m Llum a 1 m de la porta
Recomanació
És preferible situar el llum al sostre a un metre de la porta i no sobre la mateixa porta.

b) Passadissos
Gran part dels recorreguts d’evacuació d’un edifici són passadissos.
A continuació es mostra una simulació per determinar la distància òptima entre llums,
per tal que el passadís quedi ben il·luminat.
Aparells autònoms de 120 lúmens instal·lats a 3 m d’alçada. Longitud del passadís: 30 m.

13
Nivell d’il·luminació o il·luminància a nivell de terra igual o superior a 3 lux i relació entre la
il·luminància màxima i mínima <40.
Distància entre aparells: 6 m
Per a passadissos de 3 m d’alçada, la distància òptima entre llums de 120 lúmens,

seria de 6-7m sobre la zona de pas del recorregut d’evacuació.
c) Zones de pas
És fonamental que la zona de pas d’evacuació quedi ben il·luminada.
En ocasions, els llums d’emergència estan situats a parets o parts del sostre allunyats
de la zona de pas. En aquests casos és necessari reubicar els llums d’emergència.
A continuació, es mostra com reubicar els llums d’emergència o completar una

instal·lació existent.
Exemple 1: Sala d’estudi
Els llums d’emergència no estan a sobre de la zona de Proposta: Reubicar els llums d’emergència a la zona
pas d’evacuació. La porta de sortida no queda ben de pas del recorregut d’evacuació. Completar la
il·luminada. instal·lació situant un llum a 1 m de la porta de sortida.
13
S’ha utilitzat com a referència el nivel d’il·luminació requerit per l’Ordenança Municipal de Barcelona: 3 lux, atenent a
que molts edificis de la UPC estan situats a Barcelona i que es considera necessari establir un criteri únic en tots els
edificis.

Exemple 2: Laboratori de pràctiques
Els llums d’emergència estan instal·lats sobre les taules Proposta: Reubicar els llums d’emergència sobre el
de treball deixant la zona de pas del recorregut pas del recorregut d’evacuació i a prop de la porta.
d’evacuació poc il·luminat. La porta no queda
il·luminada.
Recomanació
Les portes de sortida d’emergència i les portes situades en recorreguts d’evacuació

han de estar ben il·luminades. Instal·lar un llum d’emergència d’evacuació al sostre a
1 m de la porta.
En passadissos que formin part de recorreguts d’evacuació s’instal·larà un llum

d’emergència d’evacuació cada 6-7 metres. (Sostre: 3 m d’alçada. Llums de 120 lúmens).
Si s’empren llums de major flux lluminós, la distància entre llums serà superior, però
cal verificar que la relació entre la il·luminància màxima i mínima sigui <40.
Els llums d’emergència d’evacuació es situaran sobre la zona de pas dels recorreguts
d’evacuació.

2. Recorreguts d’evacuació: canvis de direcció i/o de nivell
Els canvis de direcció i els canvis de nivell en els recorreguts d’evacuació són punts on
el flux d’evacuació es veu afectat:
- Canvis de nivell: major possibilitat de caigudes de persones

- Canvis de direcció: la velocitat d’evacuació es redueix.
A continuació es mostra una simulació d’enllumenat d’emergència a un passadís on hi

ha un canvi de direcció.
Aparells autònoms de 120 lúmens instal·lats al sostre a 3 m d’alçada
Passadís que només té llums d’emergència a les Passadís que té correctament il·luminat el canvi
portes. de direcció del recorregut d’evacuació.
Recomanació
Instal·lar llums d’emergència d’evacuació a prop (a menys de 2 m) dels canvis de

direcció i/o de nivell dels recorreguts d’evacuació, per minimitzar el risc de caigudes i
facilitar l’evacuació.
Canvi de direcció de recorregut d’evacuació. Esglaó en recorregut d’evacuació.

3. Recorreguts d’evacuació: Escales i rampes
a) Escales i rampes
Les escales i rampes han de disposar d’enllumenat d’emergència d’evacuació.

Les escales són les principals vies d’evacuació vertical dels edificis. Les escales i les
rampes són punts on el flux d’evacuació d’un edifici s’alenteix i on la possibilitat de
caiguda de persones és més elevada, per la qual cosa és fonamental la correcta
il·luminació de cada tram d’esglaons.
“Cada tram d’escales ha de rebre una il·luminació directa”.
Per determinar quines serien les millors ubicacions dels llums d’emergència
d’evacuació per a la correcta il·luminació dels trams d’escala, s’han realitzat diferents
simulacions.
Aparells autònoms de 250 lm, instal·lats a la paret
Als trams d’escala, a una alçada d’1 m per Als replans, a una alçada de 2,5 m del terra
sobre de la cota màxima del tram. del replà.
Recomanacions
A les escales i rampes s’instal·laran llums d’emergència d’evacuació segons una de

les següents disposicions.
Disposició 1 Disposició 2:
 SÍ  SÍ
A les parets laterals, al mig del tram A les parets dels replans enfocant als trams
d’esglaons. A 1 m per sobre de l’alçada d’esglaons. L’alçada d’instal·lació: 2,5 - 3 m.
màxima del tram.
Per reduir l’enlluernament es recomana fer servir llums amb difusors opalins.
Les següents disposicions dels llums d’evacuació en les escales no permeten assolir
una correcta il·luminació dels trams d’esglaons, atès que aquests no reben il·luminació
directa.
× No × No × No
Llums d’emergència instal·lats a les Llums d’emergència instal·lats a les Llums d’emergència instal·lats al
parets laterals que tanquen l’escala parets laterals que tanquen l’escala sostre dels replans d’escala.
només als replans de pis. del tots els replans.
Els replans intermedis no disposen
d’il·luminació d’emergència.

b) Escales i rampes en auditoris i sales d’actes
El CTE, referint-se a l‘enllumenat normal en zones de circulació, estableix que en les

zones dels establiments d’ús de pública concurrència en les que l’activitat es
desenvolupi amb un nivell baix d’il·luminació, com és el cas d’auditoris o sales d’actes,
es disposarà d’il·luminació d’abalisament en rampes i escales.
(DB SUA4, Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada)
Per altra banda, el RBT estableix que els auditoris disposaran d’enllumenat
d’abalisament en cadascun dels esglaons o rampes amb pendent superior al 8% del
local amb la suficient intensitat per il·luminar la petjada.
(RBT a la ITC-28, apart 5 sobre prescripcions complementàries per locals d’espectacles i
activitats recreatives)
Aquest tipus d’enllumenat és molt útil perquè facilita la localització dels recorreguts
d’evacuació i la visió dels esglaons o rampes. És a dir, és un bon complement a
l’enllumenat d’emergència.
Recomanació
En auditoris i sales d’actes, es completarà l’enllumenat d’emergència amb enllumenat

d’abalisament preparat per funcionar en cas de fallada del subministrament normal14.
Si es vol que l’abalisament tingui la funció d’emergència, aquest ha de garantir la

mateixa autonomia o temps de funcionament que l’enllumenat d’emergència
d’evacuació: 60 min.
Abalisament d’una rampa Abalisament d’una escales
Escales Rampes
1 pilot/graó 1 pilot/0,5 metres Les balises s’han d’instal·lar de manera

que quedi il·luminada la petjada o la
1 pilot/metre lineal 1 pilot/metre lineal superfície de la rampa.
Criteri UPC
Recordeu que l’abalisament de senyalització a baixa alçada pot ser un bon complement en
escales i rampes, o una alternativa quan sigui difícil la instal·lació d’enllumenat d’abalisament.
Consulteu el Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència.
14
Valor de la tensió d’alimentació per sota del 70% del seu valor nominal.
4. Equips de protecció i extinció d’incendi i quadres de distribució
El CTE estableix la necessitat de disposar d’enllumenat d’emergència en:

- Els locals que acullin equips generals de les instal·lacions de protecció
contra incendi i els de risc especial.
- Els llocs en els que s’ubiquen quadres de distribució o d’accionament de la
instal·lació d’enllumenat d’un edifici.
Per altra banda, al RBT15 s’indica que han de disposar d’enllumenat d’emergència els
punts en els que estiguin situats els equips de les instal·lacions de protecció contra
incendi que requereixin d’utilització manual i els quadres de distribució d’enllumenat.
Aquest equipament tindrà un nivell d’il·luminació o il·luminància horitzontal mínima de

5 lux.
Recomanació
La ubicació de l’enllumenat d’emergència està lligada a la ubicació els equips de

protecció contra incendi o els quadres elèctrics de distribució i accionament.
Els llums se situaran a prop, a menys de 2 m.
En molts casos, es pot donar resposta als requeriments d’evacuació i d’actuació sobre
l’equipament de seguretat alhora.
Situar els extintors a prop (<2m) de la porta d’accés/sortida

perquè:
- Es facilita la seva localització.

- Es garanteix que aquest quedi ben il·luminat en cas
d’emergència.
- Es troba en la direcció d’evacuació.
15
ITC-BT-18, sobre instal·lacions en locals de pública concurrència.

5. Locals de risc especial
El CTE estableix la necessitat de disposar d’enllumenat d’emergència en els locals

que acullin equips generals de les instal·lacions de protecció contra incendi i els de
risc especial.
Els locals de risc especial estan relacionats a la taula 2.1, de DB SI-1 del CTE.
- Tallers de manteniment.
- Magatzems de productes combustibles (mobiliari, neteja, etc.).
- Arxius de documents, depòsits.
- Magatzems de residus.
- Cuines.
- Sales de calderes.
- Sales de màquines d’instal·lacions de climatització.
- Sales de maquinària frigorífica; refrigerant amoníac, refrigerant halogenat.
- Magatzems de combustibles sòlids per a calefacció.
- Centres de transformació.
- Sales de maquinària d’ascensors.
- Sales de grup electrogen.
- Impremta, reprografia i local annexes.
En tots aquests espais és necessari disposar d’enllumenat d’emergència per garantir

la seva evacuació i, si s’escau, l’actuació en cas d’emergència.
Cal considerar també, que hi ha locals o espais destinats a les instal·lacions i equips,
tals com:
- cambres frigorífiques,
- cabines d’ascensors,
- sales de transformadors,
- sales de calderes,
- dipòsits de combustible,
- etc.
que es regeixen, a més a més, per les condicions que s’estableixen en els
corresponents reglaments.
Recomanació
Determinats espais poden tenir requeriments especials en relació a l’enllumenat

d’emergència i, per tant, cal consultar la seva reglamentació específica.
Criteri UPC
Cal prestar especial atenció als espais en els que es poden donar situacions d’angoixa o
claustrofòbia, perquè es tracta d’espais on es podria donar un confinament en total foscor.
- Cabines d’ascensors.
- Cambres frigorífiques.

E. CRITERIS D’INSTAL·LACIÓ
La instal·lació d’un sistema d’enllumenat d’emergència ha de complir amb els

requeriments del Reglament de Baixa Tensió i la ITC-28, sobre locals de pública
concurrència.
Al punt 4 de la ITC-28 s’estableixen les prescripcions de caràcter general per a les

instal·lacions elèctriques en els locals de pública concurrència:
- Quadre general de distribució.
- Línies de distribució.
- Quadres secundaris.
- Dispositius de comandament i protecció.
En el quadre general de distribució o en els secundaris es disposen dispositius de

comandament i protecció per a cadascuna de les línies generals de distribució i les
d‘alimentació directa a receptors. A prop de cadascun dels interruptors del quadres es
col·locarà una placa indicadora del circuit al que pertanyen.
En les instal·lacions d’enllumenat de locals i dependències, el nombre de línies

secundàries i la seva disposició en relació amb el total de làmpades a alimentar haurà
de ser tal que el tall de corrent de qualsevol d’elles no afecti a més de la tercera part
del total de làmpades instal·lades en els locals i recintes que s’il·luminen alimentades
per aquestes línies. Cadascuna d’aquestes línies estaran protegides en el seu origen
contra sobrecàrregues, curt-circuits i, si s’escau, contra contactes indirectes.
- Interruptors magnetotèrmics per a la protecció de la línia elèctrica contra sobreintensitats i

curtcircuits.
- Interruptors diferencials per a la protecció de les persones de les derivacions causades per
manca d’aïllament entre conductors actius i terra o massa dels aparells (Interruptor d’alta
sensibilitat <30 mA).
Quan l’enllumenat d’emergència estigui connectat en el mateix circuit que l’enllumenat

normal, haurà d’existir un interruptor manual que permeti la desconnexió de
l’enllumenat normal sense desconnectar l’enllumenat d’emergència.
Els aparells o llums autònoms d’emergència es connectaran a la fase que alimenti la

línia d’enllumenat normal en la zona on es trobin instal·lats. D’aquesta línia
d’emergència no es penjarà cap altre consum.
Esquema d’instal·lació de les línies d’alimentació d’emergència.

Aplicación práctica de la ITC-BT-28, LEGRAND.
Els aparells o llums autònoms d’emergència han de disposar d’un mitjà de verificació
integrat, o de mitjans de connexió a un dispositiu de verificació a distància
(telecomandament), a fi de simular una fallada de l’alimentació normal. Els interruptors

d’assaig accionats manualment han de ser del tipus auto rearmable o accionats per
clau.
Les canalitzacions han de realitzar-se segons el que indica el RBT en les instruccions
tècniques complementàries ITC-19, 20 i 28.
Els cables i sistemes de conducció de cables han d’instal·lar-se de manera que no

suposin una reducció de la seguretat contra incendi.
Els cables elèctrics a emprar en les instal·lacions de tipus general i en el connexionat

interior dels quadres elèctrics seran no propagador de l’incendi i amb emissió de fums i
opacitat reduïda.
Tipus de cablejat Característiques
- Lliure d’halògens (UNE-EN 50267).

AS - No propagador de la flama (UNE-EN 50265-2-1).
(alta seguretat) - No propagador de l’incendi (UNE-EN 50266-2-4).
- Baixa emissió de fums opacs (UNE-EN 50268).
- Baixa emissió de gasos tòxics i corrosius (UNE-EN 50267).
AS+ (alta seguretat

augmentada) - Compleix les característiques anteriors.
+
Per a sistemes amb - Resistent al foc ( UNE-50200).
font centralitzada
Nota relativa als sistemes centralitzats

En el cas de llums alimentades per font central, les línies d’alimentació dels llums d’emergència han de
ser exclusives per als mateixos i estar protegides per interruptors automàtics d’intensitat nominal de 10A
com a màxim.
Una mateixa línia no podrà alimentar més de 12 punts de llum o, si en la dependència o local considerat
existissin varis punts de llum per enllumenat d’emergència, aquests hauran de ser repartits, almenys,
entre dues línies diferents, encara que el seu nombre sigui inferior a 12.
Les canalitzacions que alimenten els enllumenats d’emergència alimentats per font central es disposaran,
quan s’instal·lin sobre parets o encastades en elles, a 5 cm com a mínim d’altres canalitzacions
elèctriques i, quan s’instal·lin en forats de la construcció, estaran separades d’aquestes per envans
incombustibles no metàl·lics.

F. CRITERIS PER AL MANTENIMENT
Els sistemes d’enllumenat d’emergència han de ser objecte d’un manteniment periòdic
preventiu i d’inspeccions periòdiques d’acord amb el:
- Real Decreto 842/2002 (RBT 2002). Article 20.

- Decret 363/2004. Articles 8 i 9.
- UNE-EN-50172: 2005. Sistemas de alumbrado de seguridad.
L’Ordenança Reguladora de les Condicions de Protecció contra Incendis de Barcelona,
estableix en el seu article 10, que constitueix una infracció greu el funcionament deficient de
l’enllumenat d’emergència.
El manteniment periòdic dels sistemes de l’enllumenat d’emergència és fonamental

per garantir el seu funcionament en cas d’emergència, atenent a que es tracta d’una
instal·lació de seguretat.
La UNE-EN 50172:2004 és la referència normativa més específica en relació a

manteniment de les instal·lacions d’enllumenat d’emergència.
En aquesta normativa s’estableix que el propietari o explotador d’un edifici o recinte ha

de designar una persona competent per realitzar la supervisió del sistema
d’enllumenat d’emergència. Aquesta persona ha de tenir suficient autoritat per
assegurar l’execució de tots els treballs necessaris per mantenir la instal·lació en un
estat correcte de funcionament.
Per altra banda, el decret 363/2004 estableix que els titulars d’instal·lacions elèctriques
subjectes a inspeccions periòdiques han de tenir un sistema de manteniment:
- Opció 1. Contractarà el manteniment amb una empresa instal·ladora de la

categoria que correspongui degudament inscrita.
- Opció 2. Tindrà personal acreditat i amb suficiència tècnica. Almenys un
instal·lador electricista amb carnet individual identificatiu d'instal·lador autoritzat
per a treballs exclusius de manteniment en la categoria que requereix la
instal·lació a mantenir.

Proves dels sistemes d’enllumenat d’emergència
En relació a les comprovacions periòdiques s’estableixen dos tipus de proves o

assaigs:
1. Prova de funcionament (de curta durada).

2. Test d’autonomia.
1. Proves de funcionament (o de curta durada)

Consisteix en alimentar en mode d’emergència cada luminària, és a dir, des de la
seva bateria, mitjançant la simulació d’una fallada en l’alimentació de l’enllumenat
normal durant un temps suficient com per assegurar que la làmpada s’il·lumina.
Durant el període d’assaig s’han de comprovar tots els llums per assegurar que:
- La làmpada s’ha encès.
- El difusor estar bé. (no ha d’estar trencat o estar brut).
- Els llums d’emergència no estiguin tapats per objectes, mobiliari, etc.
El fabricant facilita la vida mitja estimada en hores de funcionament de les
làmpades (Fluorescent ≈ 8000h; LED ≈100000h), per la qual cosa es pot fer una
estimació en relació al canvi de làmpades. En el cas dels tubs fluorescents que
estan encesos de forma permanent (llums combinats) aquests han de canviar-se
cada any.
Al final del període d’assaig, l’alimentació de l’enllumenat normal ha de restablir-se

i comprovar-se que els indicadors o dispositius mostren que l’alimentació ha estat
restablerta.
2. Test d’autonomia (o de llarga durada)

Consisteix en provocar la desconnexió de l’enllumenat normal, per a que els llums
d’emergència entrin en funcionament i comprovar que els llums funcionen durant
almenys 60 minuts.
El test d’autonomia té com a objectiu la comprovació de l’estat de la bateria

Les bateries que s’instal·len en els aparells d’enllumenat d’emergència tenen una
vida estimada de 4 anys o 400 cicles de càrrega i descàrrega (UNE EN 60598-2-22).
Les bateries han de substituir-se en cas que:
 no ofereixin una autonomia mínima de 60 minuts,
 tinguin més de 4 anys de vida útil, o
 hagin superat els 400 cicles de càrrega i descàrrega.
Al final del període d’assaig, l’alimentació de l’enllumenat normal ha de restablir-

se i comprovar-se que els indicadors o dispositius mostren que l’alimentació ha
estat restablerta.

Recomanació
Els fabricants recomanen realitzar una descàrrega i càrrega de la bateria cada 3 o 4

mesos16. No es recomana realitzar aquesta operació amb més freqüència perquè es
redueix la vida de la bateria.
Atenent a la possibilitat de que una fallada en l’alimentació de l’enllumenat normal

ocorri en el moment de realització dels assaigs del sistema o durant el període de
recàrrega que li segueix, els assaigs de llarga duració han de realitzar-se en la mesura
del possible, abans de períodes de baixa ocupació per permetre la recàrrega de les
bateries.
Recàrrega de les bateries: de 12 a 24h en funció del tipus i model.
Periodicitat i priorització del manteniment
El decret 363/2004 en els seus articles 817 i 918 estableix les inspeccions i el
manteniment periòdic requerit a les instal·lacions elèctriques.
Però com s’ha indicat anteriorment, la UNE-EN 50172:2004 és la referència normativa

més específica en relació a manteniment de les instal·lacions d’enllumenat
d’emergència.
Prova de funcionament Mensualment
Test d’autonomia Anualment

En el cas dels sistemes de font centralitzada consulteu la UNE-EN 50172:2004.
Comprovació diària dels indicadors de l’alimentació per verificar el seu correcte funcionament, etc.
Com es pot observar, el manteniment dels sistemes d’enllumenat requereix de

recursos econòmics i humans per poder realitzar les comprovacions visuals i els tests
d’autonomia, així com les accions correctores que se’n derivin.
En instal·lacions mitjanes o grans d’enllumenat d’emergència, la realització dels tests
d’autonomia pot ser complex, atès que cal comprovar una gran quantitat de llums
d’emergència en un breu espai de temps (passats els 60 minuts) o planificar proves de
test per àrees.
Cal fer notar que hi ha espais on el manteniment de l’enllumenat d’emergència és

crític, com és el cas dels espais i recorreguts d’evacuació on no hi ha entrada de
llum natural.
16
La capacitat de les bateries es redueix amb el temps per la realització de càrregues incompletes, és el
que es denomina “efecte memòria”. Es pot limitar fent que una de cada poques càrregues sigui completa.
D’aquesta manera es perllonga la vida de la bateria.
17
Inspeccions periòdiques cada 5 anys per part d’una entitat d'inspecció i control, concessionària de
l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
18
Manteniment anual contractat amb una empresa instal·ladora de la categoria que correspongui
degudament inscrita, o manteniment intern per part de personal acreditat.
Criteri UPC
Atenent a que els recursos són limitats, es recomana prioritzar en el correcte

manteniment anual en les zones de l’edifici més crítiques en cas d’emergència:
- Recorreguts d’evacuació en plantes soterrani o semisoterrades on no hi ha entrada

de llum natural.
- Escales interiors on no hi hagi entrada de llum natural.
- Aules i sales d’estudi en plantes soterrades o semisoterrades.
- Aparcaments soterrats.
- Àrees tècniques: sala de calderes, galeries d’instal·lacions, etc.
- Cabines dels ascensors
- Centres de control i consergeries, atenent a que en elles estan situats el
comandament dels sistemes d’alarma d’incendi, telèfons, el sistema de megafonia
per a comunicació en cas d’emergència, etc.
Considerant les dificultats que presenta el manteniment d’instal·lacions d’enllumenat

d’emergència, els fabricants han desenvolupat llums autotest i sistemes autotest
centralitzats que possibiliten realitzar el manteniment en temps i forma (Veure Apartat 5).
Registre del manteniment
Els resultats de les proves de funcionament i del test d’autonomia han de ser anotats
al llibre de registre de la instal·lació, així com qualsevol incidència o alteració
produïda en la instal·lació i les actuacions de manteniment correctiu que es realitzin.
També han d’actualitzar-se els plànols de la instal·lació d’enllumenat d’emergència.
El Llibre de registre inclourà:
- Data de recepció dels sistemes, així com les certificacions relatives a les
modificacions.
- Data de cadascuna de les inspeccions periòdiques i assaigs.
- Data i breu descripció de cadascuna de les intervencions, inspeccions i assaigs
realitzats.
- Data i breu descripció dels defectes i accions correctores realitzades.
- Data i breu descripció de qualsevol modificació realitzada la instal·lació.
- Si s’utilitza un dispositiu d’assaig automàtic, les característiques principals i la
descripció del mode de funcionament del mateix. Impressió informàtica de les
dades del sistema automàtic d’assaig.
Criteri UPC
Es recomana guardar les factures del material substituït per poder demostrar el
manteniment realitzat.
La persona designada per a la supervisió del sistema d’enllumenat d’emergència

custodiarà el llibre de registre, que estarà disponible per ser inspeccionat per una
persona degudament autoritzada.

El decret 363/2004 estableix que després d’haver realitzat les revisions s’emetrà un
dictamen de reconeixement que serà signat per:
1. la persona dotada de carnet individual identificatiu d’instal·lador autoritzat per

l’empresa amb contracte de manteniment en vigor (punt 9.1, article 9 del Decret
363/2004), o bé,
2. el personal de l’empresa amb carnet individual identificatiu d’instal·lador electricista
autoritzat per a treballs exclusius de manteniment en la categoria que requereix la
instal·lació a mantenir (punt 9.2, article 9 del Decret 363/2004).

5. Noves possibilitats en l’enllumenat d’emergència
El sector de l’enllumenat d’emergència està immers en importants canvis tecnològics.
L’aparició de la tecnologia LED, el desenvolupament de llums autotest i els sistemes

de test centralitzat possibiliten disposar de sistemes d’enllumenat d’emergència més
eficients i de més fàcil manteniment.
A continuació es fa una breu pinzellada a algunes de les possibilitats tècniques de

millora:
- Tecnologia emergent: LED.

- Programes de simulació lumínica.
- Llums d’emergència amb placa de connexió.
- Telecomandament.
- Llums o aparells autònoms d’emergència autotest.
- Sistemes autotest centralitzats.
Tecnologia emergent: LED
La utilització de LED presenta avantatges en relació a la utilització de tubs

fluorescents: reducció del consum energètic, reducció de l’impacte ambiental, augment
de la vida mitja de les làmpades, reducció en els costos de manteniment i
desenvolupament de nous dissenys de llums d’emergència que, gràcies a les òptiques
adients, són més eficients.
Llums autònoms d’emergència
Tecnologia convencional: FL+ Ni-Cd Tecnologia LED + Ni- MH
Làmpades fluorescents Làmpades LED

Contenen mercuri, un residu molt tòxic. No contenen mercuri.
Reducció de l’impacte ambiental.
Vida mitja estimada: 5.000 h Vida mitja estimada: 80.000 h.

(en encesa permanent).
Cal considerar que l’encesa i apagat Els LED no pateixen deteriorament amb les
disminueixen la vida útil del tub fluorescent. enceses i apagats.
Bateries Ni- Cd Bateries Ni-MH
Sistema càrrega en continu.

Sistema de càrrega polsant
permet reduir el consum de cada llum, per la
qual cosa es baixa la potència instal·lada.
Menor efecte “memòria”.

Efecte “memòria”.
Major duració de les bateries.
Menor duració de les bateries.

Programes de simulació lumínica
Els fabricants d’aparells per a l’enllumenat d’emergència posen a disposició dels

clients programes de simulació d’enllumenat i ofereixen assessorament tècnic.
L’ús d’aquests programes faciliten un disseny més eficient de l’enllumenat

d’emergència i poder demostrar el compliment de la normativa.
Cada fabricant ha desenvolupat el seu programa en funció de les característiques dels
seus llums.
Aquests programes permeten realitzar projectes d’enllumenat d’emergència

complexos, el càlcul automàtic de la posició dels llums o el càlcul d’una d’instal·lació
existent, visualització de les corbes isolux, presentació de resultats en 2D i 3D,
memòria del sistema d’enllumenat, etc.
Per exemple.
Programa DAISA. DAISALUX Programa LX Pro 2: ZEMPER
Llums d’emergència amb placa de connexió
Els fabricants d’aparells per a l’enllumenat d’emergència disposen de models de llums

amb placa de connexió elèctrica. Aquesta opció permet reduir el temps de substitució
de cada llum d’emergència.
Catàleg d’enllumenat d’emergència 2007. ZEMPER, S.A.

Telecomandament
És un dispositiu que permet comandar a distància els llums d’emergència, de manera

que aquests puguin passar de l’estat de funcionament d’emergència a l’estat de repòs,
i viceversa.
Aquest dispositiu serveix per:

- Evitar la descàrrega de les bateries quan no hi ha
xarxa.
- Fer les proves de funcionament o autonomia.
Exemple:
Telecomandament Schneider
Esquema d’instal·lació amb telecomandament, LEGRAND.
Llums o aparells autònoms d’emergència autotest
Llum o aparell que és capaç de fer autotest en presència de xarxa, mostrant el seu
estat. Aquests aparells realitzen de manera automatitzada tests periòdics de
funcionament i de l’estat de les bateries (autonomia). L’aparell mostra el seu estat i el
tipus de fallada mitjançant dos LED
Les instal·lacions d’emergència en base a llums d’emergència autotest són més fàcils
de mantenir, atès que els llums informen sobre el seu estat i les actuacions concretes
a realitzar. Evita la realització manual dels tests, reduint-se les despeses de
manteniment, alhora que asseguren una realització adequada dels tests.

Sistemes autotest centralitzats
Aquests sistemes permeten la monitorització total de la instal·lació d’enllumenat

d’emergència. En tot moment es té informació en temps real sobre l’estat de la
instal·lació i les anomalies o fallades tècniques.
El sistema disposa de centrals de

comandament que gestionen la
realització dels tests periòdics dels
aparells autònoms connectats amb
aquestes i reenvien aquesta informació
a un PC o impressora on visualitzar
l’estat de la instal·lació d’enllumenat
d’emergència.
Catàleg d’enllumenat d’emergència 2007.

ZEMPER, S.A.
Aquests sistemes permeten conèixer:
- L’estat de les lluminàries (En xarxa, sense xarxa, en repòs, test de làmpada,
test d’autonomia).
- Hores d’ús de la làmpada d’emergència de cada llum.
- Encesa/aturada de llums (Funció telecomandament).
- Estat de la instal·lació (lluminàries connectades, errors de bateries, de
comunicació, de làmpada i d’autonomia), etc.
Aquests sistemes faciliten:
- La programació de tests automàtics de làmpades i d’autonomia.

- L’emissió d’informes i mostrar la traçabilitat del manteniment.
- L’elaboració automàtica del llibre de registre de la instal·lació.
Els sistemes d’autotest centralitzats són de gran utilitat per a instal·lacions on el

nombre d’aparells autònoms d’emergència és elevat, és a dir, on el manteniment
periòdic és complex.

6. BIBLIOGRAFIA
Legislació i normes
‐ REAL DECRETO 842/2002, de 2 de agosto, por el que aprueba el Reglamento electrotécnico para
baja tensión.
‐ ITC-BT 28. Guía técnica de aplicación reglamento electrotécnico para baja tensión; Real Decreto
842/2002. Septiembre 2004. Rev.2.
‐ REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la

Edificación.
‐ DECRET 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del
Reglament electrotècnic per a baixa tensió.
‐ REAL DECRETO 486/1997486/1997, de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones

mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo y su guía de aplicación.
‐ Ordenança municipal reguladora de les condicions de protecció contra incendis de Barcelona, de 29

de febrer de 2008.
‐ UNE-EN 60598-2-22. Luminarias. Parte 2-22: Requisitos particulares. Luminarias para alumbrado de
emergencia.

fluorescencia. Prescripciones de funcionamiento.

incandescencia. Prescripciones de funcionamiento.
‐ UNE-EN 50172. Sistemas de alumbrado de seguridad.
Documentació i webs
DAISALUX
‐ Manual iluminación de emergencia. DAISALUX. Edició 2.
‐ Catálogo iluminación de emergencia. DAISALUX
LEGRAND
‐ Guía de alumbrado de emergencia . LEGRAND.
‐ Aplicació pràctica de la ITC-BT- 28.LEGRAND
ZEMPER
‐ Catálogos de iluminación de emergencia. ZEMPER.
ERCO
‐ Guía de Luminotecnia. ERCO. 2011.

PHILIPS
‐ La iluminación mejora tu calidad de vida. Catálogo luminarias de interior. 2009-2011. PHILIPS.
SCHNEIDER
‐ http://www.schneider-electric.com/products/es/es/8100-alumbrado-de-emergencia/
ANFALUM. Asociación Española de Fabricantes de Iluminación.

‐ http://www.anfalum.com.
‐ Capítulo 2. Unidades y conceptos de iluminación.

http://www.ulpgc.es/hege/almacen/download/11/11748/Tema_02.pdf
Departamento de Ingeniería Eléctrica A J. Romero A C. Quintana
Universidad de las Palmas de Gran Canaria.
‐ Análisis del sistema de iluminación.

http://www.monografias.com/trabajos24/sistemas-iluminacion/sistemas-iluminacion.shtml
‐ Luminotecnia: Magnitudes Fotométricas básicas. Unidades de medida.

Departamento de Construcciones Arquitectónicas.
ETS Arquitectura. Universidad Politécnica de Valencia.
‐ Alumbrado de emergencia. Novedades en materia de luminarias de serguridad y emergencia con

arreglo al nuevo Reglamento de Baja Tensión.
Pedro Ferreiro- Mazón Suárez. Técnica Industrial Especial Electricidad y Electrónica. Octubre
2004.
Programari de simulació
‐ LxPro2. Software de càlcul d’instal·lacions d’enllumenat d’emergència. ZEMPER, S.A.

Annex
Annex: Terminologia
Aparells autònoms Llum autònom d’emergència.
d’emergència
Llum que proporciona enllumenat d’emergència, en la que tot els elements, tals com
la bateria, la làmpada, el conjunt de comandament i dispositius de verificació i
control, si existeixen, estan continguts en l’aparell.
(En aquest manual en ocasions per abreviar es fa servir el terme: llum
d’emergència).
BIE Boca d’incendi equipada.
ca Corrent altern.
Cablejat d’alta seguretat Cablejat que compleix amb les següents prescripcions:
(AS)
- Lliure d’halògens (UNE-EN 50267)
- No propagador de la flama (UNE-EN 50265-2-1)
- No propagador de l’incendi (UNE-EN 50266-2-4)
- Baixa emissió de fums opacs (UNE-EN 50268)
- Baixa emissió de gasos tòxics i corrosius (UNE-EN 50267)
Cablejat d’alta seguretat Cablejat que compleix amb les prescripcions del cablejat d’alta seguretat i que, a
augmentada (AS+) més, compleix amb l’assaig de resistència al foc (UNE-EN 50200).
cc Corrent continu.
CTE Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006.
Corba fotomètrica Corba polar d’il·luminació o diagrama polar d’intensitat.

Gràfic que mostra la distribució de la intensitat lluminosa proporcionat per un llum.
La corba de distribució d’intensitat lluminosa s‘indica generalment en forma d‘un
diagrama de coordenades polars. En els projectors la representació és en
coordenades cartesianes.
Enllumenat normal Enllumenat present en un edifici, recinte o espai que permet fer ús habitual del
mateix amb unes condicions d’il·luminació adequades al tipus d’activitat (sala
d’estudi, magatzem, laboratori, despatx, taller, etc.).
Enllumenat d’emergència Enllumenat previst per entrar automàticament en funcionament quan hi ha una
fallada de l’alimentació de l’enllumenat normal.
Enllumenat de seguretat Enllumenat d’emergència que té per objecte garantir la seguretat de les persones
que evacuïn una zona o que han de finalitzar un treball potencialment perillós abans
d’abandonar la zona.
Enllumenat de Enllumenat d’emergència que possibilita la continuïtat de l’activitat normal

reemplaçament pràcticament sense alteracions.
Enllumenat d’evacuació És la part de l’enllumenat de seguretat que garanteix el reconeixement i l’ús dels
recorreguts d’evacuació quan els locals puguin estar ocupats.
Enllumenat d’ambient o És la part de l’enllumenat de seguretat previst per evitar tot risc de pànic i
antipànic proporcionar una il·luminació ambient adequada que permeti als ocupants identificar
i accedir a recorreguts d’evacuació i identificar obstacles.
Enllumenat de zones d’alt És la part de l’enllumenat de seguretat previst per garantir la seguretat de les
risc persones implicades en una situació o procés potencialment perillós i permetre que
el procés pugui aturar-se de manera adient per a la seguretat de l’operador i dels
ocupants dels locals.
Estat d’alerta Estat en el que un aparell o llum autònom per a enllumenat d’emergència està
disposat per funcionar com a tal mentre que l’alimentació normal està present. En
cas de fallada de l’alimentació normal, l’aparell autònom commuta automàticament a
l’estat de funcionament d’emergència.
Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Annex

Estat de funcionament Estat en el que un aparell o llum autònom per a enllumenat d’emergència
d’emergència proporciona llum estant alimentat per la seva bateria interna, un cop que ha fallat
l’alimentació normal.
Estat de repòs Estat d’un aparell autònom per a l’enllumenat d’emergència que ha estat apagat
intencionadament mentre l’alimentació normal està interrompuda i que, en el cas de
retorn de l’alimentació normal, torna automàticament a l’estat d’alerta.
Fallada de l’enllumenat Condició en la que l’enllumenat normal ja no pot proporcionar el nivell mínim
normal d’il·luminació a efectes d’evacuació d’emergència, havent llavors d’entrar en
funcionament l’enllumenat d’emergència.
S’entén com a fallada de l’enllumenat el tall del subministrament elèctric o una
baixada de tensió per sota del 70% del valor de tensió nominal.
Flux lluminós (F) Potència emesa en forma de radiació lluminosa a la que l’ull humà és sensible.
El flux lluminós és, per tant, la suma ponderada de la potència en totes les longituds
d’onda de l’espectre visible.
Unitat: lumen (lm).
Grau de protecció IP
Grau de protecció contra la penetració de cossos sòlids i líquids.
Grau de protecció IK Grau de protecció contra els impactes mecànics.
Il·luminància o nivell Flux lluminós per unitat d’àrea de la superfície il·luminada.

d’il·luminació €
Unitat: lux (lx). 1lux= 1 lm/m2.
ITC Instrucció tècnica complementària. Reglament de baixa tensió.
Intensitat lluminosa (I) Flux lluminós emès per unitat d’angle sòlid en una direcció concreta.
Unitat: candela (cd).
Locals de pública Locals d’espectacles y activitats recreatives:

concurrència segons el
RBT - Qualsevol que sigui la seva capacitat d’ocupació com, per exemple: auditoris,
etc.
Locals de reunió, treball i usos sanitaris:
- Qualsevol que sigui la seva ocupació, els següents: temples, museus, sales de
conferència i congressos, casinos, hotels, hostals, bars, cafeteries, restaurants o
similars, zones comuns en agrupacions d’establiments comercials, aeroports,
estacions de viatgers, aparcaments tancats i coberts per més de 5 vehicles,
hospitals, ambulatoris, llars d’infància.
- Si l’ocupació prevista és de més de 50 persones: biblioteques, centres
docents, consultoris mèdics, establiments comercials, oficines amb presència de
públic, residències d’estudiants, gimnasos, sales d’exposicions, centres
culturals, clubs socials i esportius.
- Igualment s’aplica a aquells locals classificats en condicions BD2, BD3 i BD4
segons la norma UNE 20460-3 i a tots aquells locals no esmentats en els
apartats anteriors, quan tinguin una capacitat d’ocupació de 100 persones.
Local de risc especial Els locals relacionats a la taula 2.1, de DB SI-1 del CTE.
segons el CTE
Tallers de manteniment, arxius de documents, dipòsits, cuines segons potència,
sales de màquines d’instal·lacions de climatització, etc.
Llum d’emergència Aparell d’enllumenat que reparteix, filtra o transforma la llum emesa per una o vàries
làmpades i que comprèn tots els dispositius necessaris per al suport, fixació i
protecció de les làmpades, així com els circuits auxiliars en combinació amb els
mitjans de connexió amb la xarxa d’alimentació (segons UNE-EN 60598-1).
Ha de complir requisits òptics, mecànics i elèctrics.
Pot ser de tipus permanent, no permanent o combinada.
Sinònim: aparell d’emergència.

Llum combinada Llum que conté dues o més làmpades, de la que almenys una està alimentada a
partir de l’alimentació de l’enllumenat d’emergència i les altres a partir de
l’alimentació de l’enllumenat normal.
Llum no permanent Llum en la que les làmpades d’enllumenat d’emergència entren en funcionament
només quan falla l’alimentació de l’enllumenat normal.
Llum permanent Llum en la que les làmpades d’enllumenat d’emergència estan alimentades en tot
moment, tant si es requereix enllumenat normal com d’emergència.
RBT Reglament de Baixa Tensió.
Telecomandament Dispositiu que permet comandar a distància els llums d’emergència, de manera que
aquests puguin passar de l’estat de funcionament d’emergència a l’estat de repòs, i
viceversa.

www.upc.edu/prevencio
Barcelona, desembre de 2013

CTIE IL-001 Criteris Per A Enllumenat Emergencia PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

CTIE IL-001 Criteris Per A Enllumenat Emergencia PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

www.upc.

Criteris per a l’enllumenat d’emergència

Correcció de textos i publicació

4. CRITERIS PER A L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA ........................................................................ 7

5. NOVES POSSIBILITATS EN L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA .................................................... 45

Si l’origen de la fallada del subministrament elèctric és una situació d’emergència, com

El sistema d’enllumenat d’emergència d’un edifici és un sistema de seguretat bàsic

Un sistema d’enllumenat d’emergència ha de garantir un nivell d’il·luminació adient per

La manca d’il·luminació en cas d’emergència és una de les condicions que poden

En general, s’ha assimilat l’enllumenat d’emergència amb l’enllumenat d’evacuació.

Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 5 de 50

- complir amb els requeriments legals,

El present manual és un document tècnic adreçat als Responsables d’Infraestructures i

Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 6 de 50

Objectiu de l’enllumenat d’emergència

L’enllumenat d’emergència té per objecte:

Tipus d’enllumenat d’emergència

L’enllumenat d’emergència es classifica en:

Requeriments legals Criteri UPC*

Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 7 de 50

Aquest enllumenat ha de:

És la part de l’enllumenat de seguretat que permet la sortida segura dels ocupants

Estarà dissenyat per facilitar les actuacions bàsiques de resposta en cas

Enllumenat ambient o antipànic

És la part de l’enllumenat de seguretat que proporciona una il·luminació ambient,

Enllumenat de zones d’alt risc

És la part de l’enllumenat de seguretat previst per garantir la seguretat de les

Zones de Gestió d’Emergència

Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 8 de 50

Les instal·lacions d’enllumenat d’emergència han d’entrar en funcionament quan la

A la següent taula es resumeixen els requeriments més rellevants en relació a cada

D’AMBIENT O DE ZONES D’ALT DE ZONES DE

En negre: Requeriments RBT. En blau, criteri UPC addicional.

Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 9 de 50

El Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió contempla dos sistemes d’instal·lació de

Sistemes amb aparells autònoms d’emergència

Aquests sistemes s’implementen en base a llums d’emergència de tipus autònom, és a

Els llums autònoms d’emergència han de complir les normes:

‐ UNE-EN 60598-2-22. Luminarias para alumbrado de emergencia.

Sistemes amb aparells amb font centralitzada

Sistemes que es basen en la utilització de llums d’emergència que estan alimentades

‐ UNE-EN 60598-2-22. Luminarias para alumbrado de emergencia.

Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 10 de 50

A la següent taula es comparen ambdós sistemes:

Fàcil instal·lació. Elevats requeriments d’instal·lació:

S’instal·len directament sense necessitat Font central ben dimensionada, quadre

Cablejat d’alta seguretat augmentada

Es recomana que els tests d’autonomia es Algunes operacions són crítiques

L’elecció d’un sistema o un altre dependrà de les característiques de l’edifici,

Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 11 de 50

En les instal·lacions d’enllumenat d’emergència descrites anteriorment, els llums

FUNCIONAMENT NORMAL FUNCIONAMENT D’EMERGÈNCIA

- Llums d’emergència permanents.

- Llums d’emergència no permanents.

- Llums d’emergència combinats.

Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 12 de 50

El llums o aparells per a enllumenat d’emergència han de disposar de marcatge.

És recomanable que també indiqui:

La classificació del llum o aparell d’emergència indica:

Aquesta classificació consisteix en un rectangle dividit en 4 cel·les.

Exemple de classificació d’un llum

Aparell autònom, combinat no permanent, amb posada

Manual Tècnic. Criteris per a l’enllumenat d’emergència Pàgina 13 de 50