Manual UrbanismeVidaQuot PDF

Manual d’urbanisme
de la vida quotidiana
Urbanisme amb perspectiva de gènere
Febrer del 2019

L’urbanisme no és neutre, pot crear guanyadors i perdedors, Es tracta d’un manual dirigit als equips tècnics que
pot estar al servei d’una minoria, o ser un poderós participen en la planificació, redacció i execució dels plans i
instrument democràtic, una eina a favor del dret a la ciutat. projectes de la ciutat. En la seva formulació hi ha la voluntat
L’urbanisme amb perspectiva de gènere és una opció per de superar la tradicional separació de l’urbanisme entre
una ciutat més justa. Situa la vida quotidiana al centre de zones i sistemes, en espai públic i privat, en urbanisme de
les seves polítiques i treballa des d’una visió inclusiva per dues dimensions. El manual concep la ciutat com un continu,
donar resposta a les necessitats i els desitjos del conjunt de i intenta reflexionar-hi des de la seva complexitat, proposa
la societat, tenint en compte la seva diversitat de gènere, treballar a diferents escales, i incloure factors tan diversos
d’edat, d’origen o funcional, entre altres. com el temps, el teixit social o el grau d’autonomia dels
seus habitants.
No és un urbanisme exclusiu de les dones, sinó que proposa
un model de ciutat que tingui en compte els rols que Per últim, el manual estableix diferents metodologies per
tradicionalment s’han assignat a la dona, que actualment recollir aquesta capa de coneixement, que reflecteix com
també exerceixen els homes. Es tracta de tenir en compte s’utilitza la ciutat, quins i com són els seus habitants i
totes les etapes de la vida de l’ésser humà, de la infància quines necessitats tenen.
a la vellesa, i no donar més rellevància a l’etapa del treball Per això adaptem la perspectiva de gènere a Barcelona. Per
productiu, com s’ha fet tradicionalment fins ara. nodrir i enriquir les polítiques i accions per una ciutat més
Amb l’objectiu final de fomentar una ciutat que resulti saludable, inclusiva i justa. Impulsem una nova manera de
adequada per fer més confortable la vida quotidiana, el treballar que fa millor la ciutat, perquè la fa amb i per a
treball reproductiu i les labors de cura, l’Àrea d’Ecologia tothom, sense exclusions i amb nous accents.
Urbana edita el manual de l’urbanisme de la vida quotidiana.
Es tracta d’una primera versió, que pretén definir en què
es concreta l’urbanisme amb perspectiva de gènere, a Janet Sanz Cid
diverses escales, des del planejament fins al disseny d’un Quarta tinenta d’alcaldia
espai públic, però que a la vegada fuig de donar receptes
tancades, i té la voluntat de ser un procés obert, amb la idea
d’anar-se actualitzant i adaptant amb noves aportacions fruit
de l’experiència i de la seva posada en pràctica.

Edita
Ajuntament de Barcelona
Àrea d’Ecologia Urbana
Febrer del 2019
Direcció
Departament de Prospectiva. Direcció de Model Urbà
Departament de Transversalitat de Gènere
Autoria
Ana Paricio
Barcelona Regional
Suport tècnic i administratiu de Barcelona Regional
Col·laboració d’Ignacio Paricio
Disseny i suport a la conceptualització
Pla Estel (Alba Domínguez, Konstantina Chrysostomou i Arnau Boix)
Agraïments
Departament de Projectes Urbans, Direcció de Serveis de Planejament, Departament
d’Informació de Projectes i Recepcions, Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures, Espais
Verds i Biodiversitat i Direcció de Serveis de Comunicació i Participació

Índex
00. Guia de lectura......................................................................................................... 5
0.1 Objectiu del manual........................................................................................................................... 7
0.2 Com funciona el manual?............................................................................................................... 8
0.3 Els límits i les possibilitats de l’aplicació..................................................................................... 8
01. Criteris generals de planejament........................................................................... 11
1.1 L’urbanisme amb perspectiva de gènere...................................................................................... 13
1.2 Principis de l’urbanisme inclusiu.................................................................................................... 14
1.3 Eixos de l’urbanisme amb perspectiva de gènere..................................................................... 16
02. La qualitat de l’espai urbà....................................................................................... 23
2.1 “Components” de l’espai urbà i “criteris de qualitat”.............................................................. 25

- Façana / perímetre
- Vials
- Elements urbans
- Entorn
- Perfil de les persones
- Usos de l’espai
03. Eines per a la diagnosi i l’avaluació...................................................................... 33
3.1 Eina d’anàlisi de la vida quotidiana................................................................................................ 36

- Preguntar: Instrument per a la recollida de la participació ciutadana
- Observar: Instrument per a l’avaluació de la qualitat de l’espai
3.2 Passos de l’eina d’anàlisi de la vida quotidiana......................................................................... 37
- Pas 1: Definir les unitats d’estudi de l’espai
- Pas 2: Organitzar la participació/observació
- Pas 3: Recollida d’informació
- Pas 4: Visualització del resultat i redacció de conclusions
- Pas 5: Proposta de línies d’actuació
- Pas 6: Disseny del projecte
3.3 Altres eines d’aproximació a l’urbanisme amb perspectiva de gènere............................ 66
Annex A. Cas d’exemple d’aplicació de l’eina d’anàlisi de la vida quotidiana.... 73
Annex B. Legislació, manuals de referència i bibliografia...................................... 91
B.1 Legislació................................................................................................................................................. 92
B.2 Manuals de referència....................................................................................................................... 94
B.3 Bibliografia............................................................................................................................................ 95
00
Guia de lectura
Definició
Definim l’urbanisme amb perspectiva de gènere com
6 la disciplina que concep la ciutat i el territori com un
espai que facilita i acompanya la realització de les
tasques quotidianes i de sosteniment de la vida, amb
Manual d’urbanisme de la vida quotidiana
equitat per a totes les persones i col·lectius.

0.1 Objectiu del manual
Aquest manual té com a finalitat donar criteris de
planejament i eines de diagnosi, des d’una perspectiva
de gènere, al personal tècnic que redacta planejament
urbanístic i al que elabora projectes d’espai públic i
d’equipaments.
Guia de lectura
Aquest manual és una primera versió d’un treball
en procés. Per tant, el propòsit d’aquest manual
és anar-se actualitzant i enriquint amb noves
aportacions fruit de l’experiència i la posada en
pràctica.
0.2 Com funciona el
manual?
El manual parteix d’uns principis generals de • Una eina d’anàlisi de la vida quotidiana, que
l’urbanisme amb perspectiva de gènere, que va s’estructura en fitxes. Les fitxes es divideixen
desglossant per establir: en “Preguntar” i en “Observar”, i permeten
valorar el compliment dels criteris de qualitat.
• Uns eixos, continguts bàsics de l’urbanisme de
Les fitxes guien en la recollida de dades sobre
gènere que estructuren la resta del manual.
cadascun dels criteris de qualitat.
• Uns components, l’espai urbà es descompon en
• La recollida d’aquestes dades possibilita una
sis elements per a la seva anàlisi.
diagnosi molt matisada de l'espai i del seu ús
• Uns criteris de qualitat, que es basen i es i permet elaborar unes línies d’actuació que
concreten en els conceptes establerts en els seran una guia per al projecte.
eixos i que s’agrupen dins de cadascun dels
• Per acabar es presenta, a l’annex A, un cas
components.
d’exemple d’aplicació de l'eina d’anàlisi de la
vida quotidiana.
0.3 Els límits i les

possibilitats de
8 l’aplicació
Aquest manual posa l’accent en la diagnosi prèvia L’urbanisme amb perspectiva de gènere incorpora
a qualsevol projecte i en allò que suggereix aquesta l’urbanisme de la quotidianitat i de l’escala

anàlisi per al disseny posterior. Es considera que és petita (d’anar a l’escola, xerrar amb el veïnat o
difícil intervenir sobre qualsevol espai sense conèixer anar a comprar). En conseqüència, la diagnosi,
primer les persones que l’habiten i com l’usen en independentment de la grandària de la zona per
el seu dia a dia. És per això que el manual vol ser estudiar, es fa sobre espais delimitats (subunitats de
innovador, propositiu i pràctic pel que fa a l’anàlisi i la la zona d’estudi), de dimensions d’un tram de carrer. La
proposta sobre entorns definits i en ús, no per establir suma d’aquestes observacions serveix per caracteritzar
receptes fixes de disseny general plantejades des la zona d’intervenció.
de l’abstracció. El manual està pensat per a l’anàlisi
L’aplicació del manual permetrà caracteritzar l’espai
de barris existents i ocupats, com és el cas de la
públic d’aquest barri o unitat amb tot detall. Les
ciutat de Barcelona, però també dona criteris per al
necessitats i les possibilitats hi queden reflectides de
planejament.
manera que es converteixen automàticament en un
La diagnosi necessària i prèvia a qualsevol decisió suggeriment per al projecte de remodelació.
en el context de ciutat, de barri, i d’àmbit de carrer
Com es veurà més endavant, quan la intervenció
o plaça, es fa amb un enfocament interescalar. És
projectual es fa sobre un espai no edificat, el manual
a dir, s’analitza el detall dins la globalitat i també
no es pot aplicar de manera directa. Si es tracta d’un
s’estudia la globalitat amb la comprensió d’allò que és
buit urbà d’una grandària més o menys reduïda, es pot
particular. Així, aquesta guia proposa principis, eixos i
utilitzar el manual per conèixer el seu entorn edificat
criteris de qualitat per superposar i revisar de manera
i l’opinió del veïnat d’aquest entorn. El manual podrà
interrelacionada en les diferents escales de treball i de
ajudar a establir alguns dels criteris projectuals per
presa de decisions.
resoldre les mancances imposades per l’entorn.
CRITERIS GENERALS DE L’URBANISME AMB PERSPECTIVA ON PUC TROBAR
DE GÈNERE LA INFORMACIÓ?
Principis
Capítol 01
Criteris generals
de planejament
Eixos
Capítol 01
Criteris generals
de planejament
Components
Capítol 02
La qualitat de
l’espai urbà
Criteris 9
Capítol 02
La qualitat de
l’espai urbà
Guia de lectura
Fitxes
“Preguntar”
Capítol 03
Eines per a la
Fitxes
diagnosi i l’avaluació
“Observar”
Línies
d’actuació
Capítol 03
Eines per a la
diagnosi i l’avaluació
Cas
d’exemple
Annex A
Cas d’exemple
d’aplicació
01
Criteris generals de planejament
Principis i eixos
Introducció
Quan es planifiquen ciutats, es tenen presents
la mobilitat, les infraestructures, l’edificació o la
sostenibilitat. Ara és el moment de sumar una nova
capa de coneixement a l’hora de planejar. Es tracta
12
d’apropar-se a la vida quotidiana de la ciutadania, de
posar la vida al centre i veure com la ciutat i els seus
barris poden incloure aquesta mirada.

1.1 L’urbanisme amb
2. Teixit social: On es troben, les persones, en
aquestes ciutats? Quines relacions estableixen?
perspectiva de gènere Quines necessitats quotidianes tenen?
3. Edificació: Quina relació hi ha entre edificis i

Tradicionalment la nostra cultura ha relacionat la carrer? Hi ha espais comunitaris? Quines activitats hi
productivitat i l’economia de mercat a l’esfera pública, ha als baixos?
mentre que les activitats domèstiques i de cura,
assignades tradicionalment a les dones, s’han vist 4. Mobilitat: A quina mobilitat es dedica més espai
desvalorades, invisibilitzades i relegades a l’àmbit públic? Les rutes i els horaris estan adaptats a les
privat. La perspectiva de gènere pretén fer visibles tasques quotidianes?
aquestes desigualtats i aportar una nova mirada a
l’hora de concebre les ciutats. 5. Autonomia: Els infants es poden moure
independentment pel barri? Hi ha espais que facilitin
Tots els éssers humans som interdependents, i en
la cura comunitària?
algun moment totes les persones necessitem l’ajuda
d’una altra persona en la infància, en la malaltia, en
6. Temps: Com s’organitzen els serveis i equipaments?
la vellesa i, molt sovint, en el dia a dia. Els éssers
Quins horaris tenen? Per a quins col·lectius?
humans també som ecodependents, necessitem
l’oxigen, els boscos o l’aigua. El model econòmic
Totes aquestes preguntes tenen com a objectiu
actual ignora aquestes dues dependències (Herrero,
repensar el model de ciutat i crear alternatives
2013).
urbanes que posin la vida al centre. Per a això caldrà
L’urbanisme amb perspectiva de gènere posa el conèixer no només la forma de la ciutat, sinó també
focus d’atenció en el coneixement dels processos com la viuen les persones. Aquest manual s’aproxima 13
de vida dels diferents col·lectius, i busca la manera a la vida quotidiana fent una diagnosi que pregunta
de permetre i donar suport espacial i temporal a les a la ciutadania i observa el seu entorn. Amb aquesta

necessitats quotidianes i, alhora, ser respectuós amb informació es planteja fer propostes i recomanacions
els ecosistemes. per generar espais més inclusius.
Un procés de millora continuada

Les activitats de sosteniment de la vida (com comprar
aliments, visitar-se en un centre mèdic, tenir cura No es tracta de crear el disseny perfecte per a un
d’infants o persones malaltes, jugar, socialitzar-se moment puntual sinó de pensar en el projecte com a
o participar en la comunitat) tenen una traducció procés, com una tasca contínua de millora. Crear un
espacial i temporal. Depenent de les formes que projecte i mesurar-ne l’impacte. La recollida de dades
prenen les ciutats i de com organitzen les activitats, que posi xifres als canvis que s’han portat a terme i les
serà més o menys fàcil dur-les a terme i compartir-les seves conseqüències en l’ús de l’espai també ajuda a
(socialitzar-les). veure els canvis de forma diferent al veïnat. D’aquesta
manera, el procés es convertiria en un cicle de mesurar
Per tal d’apropar-se a aquesta ciutat que compatibilitza i millorar.
tasques productives i reproductives i promou la
Cada comunitat, espai i moment té les seves
socialització de les tasques de cura, es plantegen
peculiaritats; fugir de les receptes fixes i adaptar-se
diferents preguntes temàtiques entorn dels eixos que
a cada entorn és fonamental. Serà molt útil testar
es presenten:
conceptes i idees que no s’han provat abans. Els
1. Teixit urbà: Són ciutats compactes o difuses? projectes temporals o l’urbanisme tàctic no només ens
Polifuncionals o monofuncionals? Com són les seves permeten provar noves idees, sinó que també donen
connexions i vials? Com és el seu verd? Com són els l’oportunitat a la comunitat d’incorporar-se al procés
seus equipaments? de canvi i construir un millor coneixement de l'altre i
de les seves necessitats.
Flexible
1.2 Principis de
l’urbanisme inclusiu
Sostenible
sUSTENIBLE
Obert i compartit
Un urbanisme que posi al centre la cura dels
ecosistemes en què vivim i que proposi un model urbà Obert i compartit
compatible i respectuós amb els recursos naturals
existents. Un urbanisme que fomenti la regeneració
dels barris i la rehabilitació dels edificis.
Interdisciplinar
Interdisciplinari
Interdisciplinar
Es tracta d’incorporar àrees amb diferents
competències a l’hora de planificar i projectar, aprofitar
la diversitat de coneixements per apropar-se a una
societat complexa.
Participar
Participat Participar
14
La ciutadania ha de ser part de la presa de decisions
de qualsevol projecte sobre el seu espai quotidià.
Aquesta participació té un doble vessant: d’una

banda, permet recollir el coneixement acumulat pel Transversal
veïnat, i de l’altra, permet la implicació i la negociació
col·lectiva (cogestió) sobre el projecte. Transversal
Interescalar
Interescalar
Flexible
Flexible
sUSTENIBLE
sUSTENIBLE
Obert i compartit
Obert i compartit
Participar
Interdisciplinar
Interdisciplinar
Transversal Transversal
Suposa que tots el projectes han d’incorporar el
gènere, és a dir, tenir presents les diferències i les
Participar desigualtats entre homes i dones i garantir l’accés a
Participar tots els béns i recursos en igualtat de condicions.
Interescalar
Obert i compartit Obert i compartit
Tot procés urbanístic ha de ser transparent; això
Transversal
implica claredat i accés a tota la informació durant
Transversal
el procés. També ha de ser compartit, és a dir, tota la
informació ha de ser accessible, per poder comparar i
Flexible analitzar en l’àmbit global.
Interdisciplinar
Interescalar Interescalar
Interescalar 15
Qualsevol projecte urbà, quan s’analitza des de
diferents escales, des de l’urbs fins a la cantonada, ens

sUSTENIBLE ofereix moltes lectures, totes importants a l’hora de
crear espais inclusius i totes elles complementàries.
Participar
Flexible Flexible
Flexible Un procés de treball flexible aborda nous conceptes
per a la millora de la vida quotidiana i assaja nous
models urbans des de les petites intervencions i els
usos temporals de l’espai urbà. Preveu les necessitats
Transversal i requeriments canviants al llarg de la vida del projecte
i, per tant, el pensa de manera oberta i modificable.
sUSTENIBLE
sUSTENIBLE
Interescalar
Flexible
1.3 Eixos de l’urbanisme
amb perspectiva de
gènere
Aquest manual es basa en sis eixos, els quals superar la tradicional divisió de l'urbanisme en
sorgeixen de les preguntes temàtiques presentades. A zones i sistemes, en espai públic i espai privat, en
continuació s’inclou una aproximació i descomposició dues dimensions. Al mateix temps dona més pes a
de cadascun. Aquesta divisió temàtica ajuda a tenir altres aspectes que no s'han tingut tan en compte
una visió de la diversitat d’aspectes que tracta en l'urbanisme tradicional, i en canvi tenen un paper
l’urbanisme amb perspectiva de gènere i busca fonamental en la vida quotidiana.
1
Teixit urbà
Les ciutats compactes i diverses (barreja de residència, escales d’espai lliure: parcs, jardins, places, carrers,
16 oficines, indústries i serveis) funcionen molt millor per avingudes. El joc a l’aire lliure té un paper destacat
a la ciutadania que les ciutats disperses, zonificades en la salut i el desenvolupament dels infants i
per activitats, dependents d’automòbils i consumidores adolescents i per a la millora de la vida comunitària
de recursos i temps. La vida urbana rica i diversa del conjunt de la ciutadania. La ciutat jugable amplia
exigeix una densitat mínima, diversitat d’usos i mixtura la mirada respecte als llocs de joc i concep també
d’habitants. el ventall de possibilitats que s’obren als entorns i
accessos de les àrees designades per al joc, així com a
La trama de parcel·les petites (a escala humana), les l’entorn urbà del conjunt de la ciutat.
obertures (com portes i finestres) o les transparències
donen vida al carrer i augmenten la percepció de
Els equipaments són una peça clau en el sosteniment
seguretat. La porositat de l’edificació dona dinamisme
de la vida (escoles, CAP, centres cívics, etc.) i la
i interès al carrer.
seva integració en el territori és cabdal. La xarxa
Els espais públics inclusius compatibilitzen tasques d'equipaments ha d'estar planificada de manera que
de cura i reproducció i reuneixen una barreja de reforci i alimenti la vida quotidiana; per tant, respon
funcions (jugar, comprar, fer vida social o tenir cura) a una bona diagnosi plurisectorial i social, regulant
i serveis (la plaça del museu, el pati de l’escola, el les peces de manera flexible (en forma i ús, en l'espai
jardí de la biblioteca, la botiga local o la residència i el temps), permetent la mixtura d'usos en una
de persones grans). L’espai públic, des d’aquesta mateixa parcel·la. També ha d'incloure una avaluació i
perspectiva, és acollidor, llegible, continu, segur i seguiment de la inversió pública realitzada.
accessible.
Les qualitats que descriuen aquest eix són: diversitat
La xarxa del verd urbà genera espais saludables i de de funcions, densitat, proximitat, espais verds,
millora de la qualitat de vida. Verd urbà interconnectat sostenibilitat, comerç de proximitat, connectivitat i
amb la xarxa de vianants i que recull les diverses distribució, espai jugable.
2
Teixit social 
La vida urbana no és el resultat d’un projecte L’urbanisme inclusiu remarca també el patrimoni
urbanístic, sinó una dialèctica entre allò físic i allò i la memòria del lloc. No només destaca les 17
social. Cada societat donarà un significat i un ús qualitats d’edificis i espais amb valor artístic i
diferent a l’espai que habita. Assumir la diversitat històric, també els teixits i conjunts que defineixen

social, la diferència d’opinions i la possibilitat de un tipus de vida d'un determinat barri o xarxa social,
conflicte és part de la vida urbana. la utilització d'un recurs natural com l'aigua, o un
determinat tipus de vegetació, etc. També reivindica
Per això, la participació de la ciutadania en la els espais simbòlics, aquells que tenen un significat
definició i apropiació del seu espai quotidià és crucial. especial per a un conjunt d’individus, de manera que
Una governança compartida permet la negociació contribueixi a donar una identitat al grup; són espais
entre els diferents actors (Administració, ciutadania, que faciliten teixir relacions i intercanvis socials.
sector privat...) i ressitua les responsabilitats com a
col·lectives. Les qualitats que descriuen aquest eix són:
espais de trobada o d’evitació, patrimoni, espais
simbòlics, xarxes socials, cultures, edats o classe
La ciutat inclusiva fomenta les xarxes socials,
socioeconòmica.
l’apropiació temporal, i els espais d’estada, de trobada
i de joc. L’apropiació de l’espai per part d’un teixit
social viu fomenta la cura comunitària, la socialització
de les tasques de sosteniment de la vida i el control
informal.
3
Edificació
Des de la perspectiva de l’urbanisme inclusiu, no es Els equipaments s’integren en l’entorn i són oberts
pot separar l’edifici del carrer: formen un contínuum al carrer, amb una línia d’edificació propera a l’espai
i el “dins” i el “fora” es desdibuixen. Les plantes públic i sense tanques, especialment opaques (Pernas
baixes tenen la funció de posar en relació allò públic i Román, 2017). Estan vinculats a la xarxa de vianants
i allò privat, i per això els espais oberts al carrer i i del transport públic i tenen una comprensió fàcil dels
18 transparents faciliten aquest paper. La diversitat de accessos i del funcionament. Això genera espais, entre
funcions en aquestes plantes baixes, des de comerç l’exterior i l’interior, d’estada i de trobada. Els espais
de proximitat fins a equipaments, ajuda a facilitar les interiors són multifuncionals i permeten l’apropiació
tasques quotidianes. En tot cas, les peces no suposen per part de diferents col·lectius en diferents dies
una barrera en la trama urbana ni en la connectivitat i (laborables i festius) o franges horàries. Pel que fa a
s’eviten les dimensions fora d’escala humana. la gestió dels equipaments, i atès el seu paper actiu
en l’articulació i la dinamització socials, es fomenta la
El disseny de l’habitatge permet la flexibilitat de les col·laboració amb organitzacions veïnals i socials, així
distribucions interiors (evoluciona amb les unitats de com amb empreses locals de petita escala.
convivència) i sense jerarquies (facilita la diversitat
de funcions). És una edificació amb diversitat de Les qualitats que descriuen aquest eix són: ús dels
tipologies, que inclou espais comunitaris i intermedis baixos, transparències, espais intermedis, relació
on les persones es poden trobar (com ara sala d’estar, entre peces urbanes, jerarquies, multifuncionalitat,
cuina compartida, terrassa, pati, etc.). També preveu patrimoni.
espai d’emmagatzematge comunitari (per a carretons
d’anar a comprar, cotxets, etc.) i aparcament de
bicicletes. Finalment, cuida els espais de pas per tal
de no crear espais foscos, espais amb poca visibilitat,
passadissos llargs, murs opacs o espais aïllats que
augmentin la percepció d’inseguretat.
4
Mobilitat
La mobilitat de la vida quotidiana prioritza els És, per tant, una mobilitat sostenible, que fuig de la
moviments a peu i té presents els recorreguts contaminació atmosfèrica, la contaminació acústica,
que fan les persones per dur a terme les tasques el malbaratament de recursos i la fragmentació de
quotidianes, tant laborals com reproductives, és a la ciutat degut a grans infraestructures viàries. Per
dir, recorreguts complexos i diversos (en contra de acabar, afavoreix una mobilitat compartida (entre
l’anàlisi bidireccional casa-feina-casa). Una mobilitat diferents persones) i multimodal (amb diferents 19
integrada en la trama urbana de la quotidianitat que mitjans de transport).
connecti els espais de cura, educació o joc, tant a peu

com en transport públic i en diferents horaris segons Les qualitats que descriuen aquest eix són:
les necessitats. Aquesta trama, a més de connectada, recorreguts complexos i quotidians, temps,
també és permeable, accessible, segura i agradable. accessibilitat, seguretat, sostenibilitat o economia
compartida.
Posar la vida al centre significa repartir l’espai públic
seguint la següent jerarquia d’importància: vianant,
transport públic, bicicletes, transport de mercaderies
i transport privat. També vol dir deixar 3,6 metres
d’amplada desitjable de vorera, sense obstacles o
plataforma única. Amb passos de vianants segurs,
abundants, coherents amb la mobilitat a peu i amb
prou temps per creuar per a les persones amb
velocitats diferents. El disseny de les cruïlles, clar i
de fàcil lectura, propicia una reducció efectiva de la
mobilitat de vehicles i reserva, a l’entorn dels passos
de vianants, un espai lliure d’obstacles que afavoreix
la visibilitat i, per tant, la seguretat (és l’espai de vida).
5
Autonomia
Aquest eix engloba tota una sèrie de qualitats que Finalment, cal atendre la seguretat des de la
promouen la presència i el moviment de les persones perspectiva de gènere, ja que les dones, en general,
de manera autònoma a les ciutats. Fa referència a perceben l’espai públic com a més insegur. Les
l’accessibilitat, la cura comunitària, el manteniment i explicacions que limiten l’autonomia de les dones a
la neteja, la capacitat de cobrir necessitats bàsiques i, l’espai públic es poden dividir en tres. Primer, el risc
finalment, la seguretat. de patir agressions a l’espai públic és més gran per
20 a aquest col·lectiu. Segon, la seguretat s’ha definit
Una ciutat que promou l’autonomia és una ciutat d’acord amb les vivències i necessitats de seguretat
accessible per a tots els col·lectius, els infants, les dels homes. En tercer lloc, les dones perceben l’espai
persones amb diversitat funcional o la gent gran. Això com a insegur en més situacions degut a la diferent
permet que tots els col·lectius es puguin moure de socialització per sexes.
manera independent en la realització de les tasques
quotidianes. Al mateix temps, és una ciutat cuidadora Les línies d’actuació per augmentar l’autonomia de
que facilita i promou la cura de petits i grans per part les dones són variades, des d’iniciatives encaminades
de la comunitat. a afavorir la presència de dones en tots els espais
públics com a forma d’empoderament, el disseny
Els espais públics nets i amb un bon manteniment, d’espais urbans amb la participació de les dones que
amb bona qualitat i diversitat de materials, augmenten augmentin la seva percepció de seguretat o l’aplicació
l’apropiació i l’ús de l’espai i, per tant, la percepció d’uns criteris de disseny: bona visibilitat, bona
de seguretat. Els elements urbans per atendre les il.luminació, concurrència de persones, control informal
necessitats bàsiques i de benestar, com lavabo proper, i oportunitat de demanar ajuda (Michaud, 2002).
font d’aigua, lloc per seure o estirar-se, fomenten
Les qualitats que descriuen aquest eix són: cura
l’autonomia, especialment dels infants.
comunitària, edat, accessibilitat, il·luminació,
ampoderament o seguretat.
6
Temps
Finalment, l’eix del temps es planteja de manera
transversal, ja que travessa d’una manera o altra tots
els eixos anteriors. Els diferents col·lectius tenen
diversitat de ritmes temporals i d’experiències sobre
l’ús de la ciutat que s’han de tenir en compte a l’hora
de planificar i gestionar una ciutat.
21
En centrar l’atenció en la variable temporal des de
la perspectiva de gènere, sorgeixen dos aspectes

importants: la pobresa de temps i la diferent lògica
temporal de les tasques de sosteniment de vida.
El desigual repartiment de les tasques de cura han
col·locat les dones en una posició desavantatjosa
no només socialment i econòmicament sinó també
temporalment (les dones dediquen una mitjana de
dues hores més al dia a les tasques quotidianes
que els seus companys). D'altra banda, les tasques
domèstiques i de cura no només tenen horaris
diferents sinó que aquestes activitats tenen una
lògica temporal sincrònica i quotidiana (realització de
diverses activitats de cura a la vegada) molt diferent
de la lògica temporal diacrònica del treball-ocupació
(Torns, 2003). Per això, en cadascun dels eixos
esmentats anteriorment cal preguntar-se com afecta
la variable temps des d’una perspectiva de gènere i de
vida quotidiana.
02
La qualitat de l’espai urbà
Components i criteris
Introducció
Disposem d’una immensa biblioteca, real i virtual,
de components arquitectònics i urbanístics per a
la construcció física de la ciutat. Sabem de murs i
finestres, de voreres i calçades... però no hem codificat
el nostre saber sobre l’ús quotidià de la ciutat.
24 Sense aquesta tipificació d’activitats —i en la mesura

del possible, la quantificació corresponent—, és
difícil compartir coneixements, comparar situacions i
optimitzar dissenys.
Per això, el primer esforç en la construcció d’aquesta

guia ha estat la codificació de les formes d’ús més
habituals a la ciutat per dur a terme les tasques de
sosteniment de la vida.
2.1 “Components” de
l’espai urbà i “criteris
de qualitat”
Com s’ha vist en el punt anterior, l’urbanisme inclusiu
es pot observar seguint una sèrie d’eixos o línies
d’anàlisi. Dins de cadascun d’aquests eixos es
poden distingir un seguit de criteris de qualitat
que ens apropen a la complexitat i transversalitat
de la ciutat inclusiva, com poden ser: diversitat
d’usos, cura comunitària, qualitat de l’aire, vegetació,
accessibilitat, etc.
La gran quantitat i diversitat d’aquests criteris de

qualitat dificulta fer-ne una anàlisi globalitzada. Per
això es proposa agrupar-los en diversos “components”
que es poden distingir com a integrants de l’espai
urbà.
L’organització d’aquests aspectes per analitzar es fa en

sis grups de “components”:
25
1. Façana / perímetre

2. Vials / paviments
3. Elements d’equipament urbà
4. Entorn
5. Perfil de les persones
6. Usos de l’espai
Un precedent d’aquesta forma d’agrupació va ser

utilitzat per Gehl en el seu projecte sobre les façanes a
Pittsburgh. Aquesta guia proposa un model que passa
dels components físics (com els components verticals
i horitzontals) als més qualitatius (com els components
urbans i la qualitat de l’entorn) i, finalment, s’acosta
als usos i perfils de les persones que els ocupen.
Diversitat d’usos
Una façana amb diversitat d’usos, que inclogui
espai residencial, comerç quotidià (aliments i
productes de primera necessitat), equipaments i
oficines/tallers, facilita molt la realització de les
tasques quotidianes. Un perímetre amb diversitat
donarà cabuda a la trobada, el joc, el passeig,
etc. La diversitat de funcions facilita la mobilitat
de proximitat i les xarxes socials.
Transparència
A la façana construïda, els vidres, les obertures
1. Façana / perímetre o les tanques amb transparències trenquen
les dinàmiques privat/públic i faciliten la
Els primers components que s’analitzen són parts de comunicació dins i fora. Les plantes baixes
la realitat física del barri. El més significatiu és el pla obertes al carrer i en comunicació amb
vertical que envolta els espais públics i quines són l’habitatge són un enllaç clau per a la vida
les seves característiques de diversitat, permeabilitat comunitària. Quan l’habitatge es barreja amb
etc. La intensitat, la vitalitat d’aquests espais, ve altres funcions, l’activitat domèstica presta
molt determinada pels intercanvis amb el perímetre la seva energia a tallers, oficines i serveis
envoltant. (Habitar - Grupo de Investigación de la UPC,
2010). En el perímetre (façana no construïda),
En els teixits de la ciutat mediterrània, aquest aquesta comunicació dins i fora s’observa posant
26 perímetre en la majoria dels casos és la façana de les l’atenció en com són les parets vegetals, murs,
cases situades tocant a la vorera, però en altres casos tanques, etc.
també ho són els jardins perimetrals, l’arbrat d’una
plaça, els límits d’un parc, etc. Unitats i obertures

L’activació d’una façana construïda mesurada
Sota l’epígraf es reuneixen els “criteris de qualitat”
en la grandària de les unitats i la quantitat
següents:
d’entrades és un bon predictor del grau
d’activitat de la façana i de les oportunitats de
trobada i barreja social (Gehl Institute, 2016). Un
perímetre actiu es mesura en els accessos i les
restriccions que hi ha a l’espai obert (jardí, una
plaça, descampat…).
Existència d’espais buits i passius Qualitat materials i detalls (diversitat)

Fa referència a espais exteriors sense activitat Les façanes poden ser més interessants o
o baixos tancats. Un pàrquing en superfície, un menys, o donar caràcter a un carrer, segons la
descampat on no hi passa mai res o comerços composició dels seus materials i els detalls.
tancats no ofereixen espais de trobada ni Aquest apartat vol valorar l’atractiu de la façana
activitat i poden suposar inseguretat. Els espais o perímetre.
buits, però, poden ser espais de joc, lúdics i de
vida en comú; dependrà de l’ús que la ciutadania
li doni.
Distribució de l’espai i espai lliure de pas
La mobilitat quotidiana és essencial i passa
per posar la mobilitat a peu al centre; per tant,
l'amplitud de les voreres i l'espai dedicat als
vianants és un factor clau. Aquest espai lliure de
pas i sense obstacles es recomana que sigui de
3,6 metres amplada per tal de facilitar no només
la mobilitat a peu i en els dos sentits, sinó també
el desenvolupament de la vida quotidiana (com
ara comprar, jugar, socialitzar, passejar, etc.)
Passos de vianants i espais de vida

Els passos de vianants han de ser suficients
2. Vials / paviments
i coherents amb patrons de mobilitat per a
El segon component és el pla horitzontal de vianants (un bon exemple són els creuaments en
l’espai. S’hi inclouen els tipus de vials i formes x). Els semàfors han de donar temps per travessar
de trànsit, voreres, proteccions, paviments, etc. a peu als diferents col·lectius. A l’entorn dels
Amb els criteris d’aquest grup s’intenta apreciar la passos de vianants es preveu “l'espai de vida”,
seguretat, l’accessibilitat i la comoditat que aquest espai sense obstacles visuals d’un radi de 10
pla horitzontal dona a la ciutadania. En l’entorn de metres, per tal de garantir la màxima seguretat
la ciutat mediterrània, on aquest treball es planteja en els creuaments.
en primera instància, aquests aspectes venen molt
definits per l’amplada de les voreres, la velocitat i Infraestructura ciclista
proximitat del trànsit rodat, l’atenció als recorreguts És prioritari garantir un espai segur i les 27
per a les persones amb diversitat funcional, etc. En infraestructures necessàries per a aquest
altres entorns més oberts, altres aspectes poden ser mitjà de transport sostenible i quotidià. L'ús

més importants. Per això es reuneixen els “criteris de de la bicicleta per part de les dones és un bon
qualitat” següents: indicador de la qualitat de les polítiques de
gènere en matèria de mobilitat i espai públic.
Sòl tou drenant o no pavimentat

Velocitat dels vehicles
El paviment és la base i el suport de les activitats
La disminució del trànsit privat (en benefici del quotidianes; per això, ha de donar resposta a
transport públic) i la reducció de la velocitat la multiplicitat de requeriments que l’activitat
del vehicle (màxim de 30 km/h) en general són humana i ciutadana exigeix. En aquest criteri es
mesures fonamentals per garantir la seguretat posa l’atenció en la superfície de sòl tou drenant
i la salut de la ciutadania. A les cruïlles o no pavimentat, per les seves qualitats de
especialment s’ha de provocar una reducció millora del medi ambient i de qualitat de vida.
efectiva de la velocitat dels vehicles. Aquest tipus de sòl és capaç de recollir l'aigua de
la pluja i també de mitigar l'efecte d'illa de calor
Connectivitat en un entorn proper.
La connexió amb la trama urbana circumdant
Accessibilitat (per a persones amb
ha de ser contínua, fàcil i fluïda. Els murs, diversitat funcional, gent gran, cotxets...)
carrers de molts carrils de vehicles, passos La normativa ja recull com cal que siguin els
elevats, passadissos, culs-de-sac, etc., són espais accessibles per a tota la ciutadania; la
barreres que dificulten aquesta connectivitat i, materialització d’aquesta és el que pretén recollir
per tant, la vida quotidiana. aquest punt.
Il·luminació
Una distribució uniforme de la llum al carrer,
especialment a les voreres i a l’espai de
vianants, sense racons foscos i obstruccions
com ara arbres o cartells publicitaris, promou
una percepció de seguretat més gran i una
accessibilitat millor.
Elements per seure (no comercials) o

3. Elements urbans recolzar-se
Perquè tinguin lloc activitats d’estada, descans
Amb els dos grups anteriors s’ha recorregut tot
i socialització, els espais per seure o recolzar-se
l’envoltant físic de l’espai urbà; amb el tercer
són cabdals. Experts en la matèria diuen que una
component de l’espai s’analitza l’equip de què disposa.
bona regla és situar llocs adequats per seure
Aquí s’inclouen criteris de qualitat que poden canviar
(adaptats a les diferents diversitats funcionals) a
completament l’apreciació de l’espai per part de les
intervals regulars, per exemple, cada 75 metres.
persones usuàries, com ara l’arbrat o la il·luminació,
o que simplement faciliten la seva ocupació i gaudi,
Protecció del clima
com els espais de joc, descans o conversa. Per això
La protecció del sol a l’estiu i de la pluja o el vent
es reuneixen en aquest component els “criteris de
a l’hivern fa d’un espai públic un lloc agradable
28 qualitat” següents:
o no. Són especialment sensibles a aquesta
variable els espais d’estada (com bancs, cadires,
espais de joc) o d’espera (com parades de bus).
Elements de joc / activitats

Afavorir el joc i les activitats esportives a l’espai
Necessitats bàsiques públic. L’objectiu no és només crear parcs
infantils, sinó convertir la ciutat en un espai
L’urbanisme de la vida quotidiana ha de
“jugable”, inclusiu i saludable, especialment
cobrir les necessitats bàsiques de la seva
per als infants. El joc, a la vegada, promou la
població, especialment d’aquells col·lectius
convivència i la vida comunitària (Cap a una
més vulnerables. La proximitat de WC públic
política de joc a l’espai públic, Barcelona, 2018).
(amb canviadors) o font d’aigua potable,
principalment als espais de trobada, hauria
d’estar garantida. Verd urbà
Un bon indicador de qualitat de vida i salut a la
Parades de transport ciutat és l'extensió i biodiversitat dels espais
verds, superfície plantada i arbrat viari. Verd urbà
L’existència de parades de transport públic
comprès en tots els seus estrats (plantes, arbusts
accessibles amb horaris de pas i recorreguts
i arbres), i en tots els components de l'espai
suficients és fonamental per a la vida
públic (façanes, perímetre i vials).
quotidiana de la ciutadania.
Visibilitat
La percepció de seguretat augmenta amb una
bona visibilitat. Els racons, zones fosques,
passadissos, entrades amagades, etc., són
espais d’inseguretat per a alguns col·lectius,
especialment les dones. “Veure i ser vist” és un
dels principis de planejament urbà per a ciutats
més segures desenvolupat per Montreal.
4. Entorn
Llegibilitat
La percepció de la qualitat de l’espai també està
“Saber on ets i a on vols anar” també és un dels
condicionada per alguns criteris que no es poden
principis establerts per a ciutats més segures de
associar a cap component físic, sinó que impregnen
Montreal. Aquest apartat se centra a promoure
l’entorn en la seva consideració més àmplia. Criteris
uns espais coherents, ben senyalitzats i de
com el soroll, la qualitat de l’aire o les males olors
lectura fàcil per al vianant.
són evidents, però també tot el que pugui contribuir
a la seguretat o a la imatge de neteja i cura. Per això
Soroll
es reuneixen en aquest component els “criteris de
Nombrosos estudis i l’experiència pròpia
qualitat” següents:
demostren els efectes perjudicials del soroll
29
sobre la salut (trastorns del son, problemes
psicològics, cardíacs, etc.). Una ciutat cuidadora

ha d’establir uns màxims de soroll permesos per
Neteja i manteniment
al benestar de la ciutadania.
Tot i ser un tema cabdal, moltes vegades no es
té present des de l’inici del disseny; el treball Qualitat de l’aire
interdepartamental i transversal és una bona
La cura de la vida requereix un aire en les millors
manera d’enfocar-ho. Una de les demandes
condicions possibles; per això, l'urbanisme
constants que fa la ciutadania en els espais
de la vida quotidiana treballa per reduir la
de participació urbana és la necessitat d’una
contaminació de l'aire. Un aire net i unes olors
bona neteja i un bon manteniment en tots
agradables com les de la vegetació augmenten el
els espais. En aquest aspecte, la cogestió i
benestar i la salut de tota la ciutadania.
la corresponsabilitat entre Administració i
ciutadania són clau. Cura comunitària i control social
Hi ha espais que, tant pel seu disseny com
Percepció d’escala
per les xarxes socials que els sustenten, són
Una ciutat que posa al centre les persones i
facilitadors de la vida quotidiana. Són espais on
el seu benestar construeix una ciutat a escala
conviuen diferents activitats, diferents perfils de
humana. Es tracta de situar-se des de la
persones, en diversos moments del dia, allunyats
perspectiva de les persones, adaptar-se a la seva
del trànsit, amb una xarxa de persones que es
velocitat caminant, al seu angle de visió, a les
coneixen i es donen suport.
seves percepcions ambientals, etc.
Edats
Un bon predictor d’un espai inclusiu és la
diversitat de generacions que ocupen aquest
espai. Un plaça amb infants, adults i gent gran
permetrà l’intercanvi intergeneracional.
Cura
L’urbanisme amb perspectiva de gènere promou
5. Perfil de les persones
la cura comunitària i socialitza les tasques
Un espai on es trobin el màxim nombre de perfils de sosteniment de la vida. Des d’aquesta
de persones, ja sigui per edat, cultures i orígens perspectiva, la cura deixa de ser una activitat
o autonomia/dependència, serà un espai més individual i privada per passar a ser una tasca
inclusiu, amb més capacitat d’acollida i, per tant, de col·lectiva i pública. Per tant, també serà un
sosteniment de la vida quotidiana. bon indicador d’espai inclusiu la presència de
persones cuidadores i persones cuidades.
L’observació del teixit social permetrà un aterratge
millor en qualsevol intervenció. Per això, és també part
Autonomia i mobilitat 
d’aquesta diagnosi representar les coneixences, les
xarxes i els grups que transiten i es reuneixen en els Quan un espai és accessible, segur i conegut,
30 els infants i les persones amb mobilitat reduïda
espais públics. En aquest component es reuneixen els
“criteris de qualitat” següents: poden transitar-hi i estar-hi de manera autònoma.
Això també representa que no necessiten
persones cuidadores que els acompanyin en els

seus recorreguts quotidians i, per tant, significa
més temps i autonomia per a les persones
cuidadores en el seu dia a dia.
Cultures i orígens
Finalment, la presència de persones d’orígens
i cultures diferents també serà senyal que ens
trobem en un espai de convivència i intercanvi;
per tant, un espai inclusiu.
Grau de relació
Un entorn on les persones es reconeixen i
coneixen, on formen un teixit de relacions, serà
un espai en què la cura comunitària i l’ajuda
mútua seran molt més fàcils.
Activitats
La diversitat de les activitats que es duen a terme
a l’espai públic també és clau per a una ciutat
inclusiva. La possibilitat de realitzar activitats de
joc, socialització, descans o activitats artístiques,
a més de ser espai de trànsit, assegura que es
facilitin les tasques de cura.
6. Usos de l’espai Horaris del dia

Són molt diferents els perfils de persones i
L’últim component és el d'usos, una aproximació a les
les activitats que tenen lloc a l’espai públic,
activitats que es duen a terme a l’espai públic i les
depenent de la franja horària i de si és laborable
xarxes socials que les sustenten. El disseny de l’espai
o festiu. Una ciutat amb perspectiva de gènere
físic no és garantia d’èxit, si per èxit s’entén que
s’adapta als diferents ritmes i horaris. Les
l’espai faciliti la realització i socialització del treball
necessitats d’il·luminació a la nit, la gestió
domèstic i de cura, l’intercanvi generacional i cultural.
d’horaris d’un equipament o la gestió d’activitats
I és que les solucions generalistes no funcionen; el
d’un espai d’ús comú fan cabdal tenir present les
que dona bons resultats en un lloc o moment donat
dinàmiques temporals.
pot no fer-ho més endavant, en un altre lloc o en
circumstàncies diferents. Les persones i les seves 31
Patrimoni i simbolisme
relacions són el fet diferencial que no es pot oblidar,
controlar ni predir. El teixit social que s’amaga darrere La ciutat inclusiva destaca el patrimoni i el

de les estructures físiques és el que dona sentit als simbolisme dels espais i elements. El veïnat
espais comuns i els espais públics (Paricio, 2018). els ha omplert de significat, de manera que
són espais i elements que recullen la memòria
històrica i faciliten teixir relacions i intercanvis
Per analitzar aquest component caldrà una observació
socials. Aquesta perspectiva també valora i
més detallada, feta en diferents moments del dia
promociona els espais que reconeixen el llegat
i en dies diferents (laborable / no laborable). En
de les dones en la història o que les fan partícips
aquest component s’agrupen els “criteris de qualitat”
del present (nomenclatura dels carrers, obres
següents:
artístiques a l’espai públic, etc.).
Seguretat
Un espai es percep com a segur quan compleix
els principis de bona visibilitat, bona il·luminació,
concurrència de persones, control informal i
oportunitat de demanar ajuda (Michaud, 2002).
03
Eines per a la diagnosi i
l’avaluació
Introducció
Aquest capítol explica l’eina d’anàlisi de la vida
quotidiana i altres tècniques de recollida i anàlisi de
34 la informació en què la ciutadania és la protagonista.
Les tècniques es divideixen en “Preguntar” i
“Observar”. L’objectiu és tant recollir la visió i les
opinions del veïnat com observar el seu entorn i els

seus moviments. La diagnosi és un punt de partida
imprescindible per a l’acció i la transformació
posterior.
Diagnosi participada
recollida d’informació
cartografies
preguntar
marxes
socials
cartografies
preguntar
marxes
socials
Preguntar:
Instrument per recollir la participació ciutadana
elements
35
físics
Eines per a la diagnosi i l’avaluació

Observar:
elements
Instrument per avaluar la qualitat de l’espai físics
3.1 Eina d’anàlisi de la
vida quotidiana
Aquest manual presenta una eina de diagnosi L’objectiu principal de l’eina és fer fàcil i eficient la
participada per a la vida quotidiana. Es tracta d’un diagnosi de l’espai perquè els resultats directes ens
conjunt de fitxes estructurades pels components permetin arribar a fer una avaluació sense necessitat
presentats al capítol 2. S’ha dividit aquesta diagnosi de cap tractament complex posterior de les dades.
en dos apartats: d’una banda, preguntar al veïnat, També es busca estandarditzar o uniformitzar el procés
i, de l’altra, observar de manera directa l’entorn i de diagnosi per poder comparar diferents espais en
els usos socials que se’n fa. L’eina desenvolupada diferents moments. Els resultats recollits, tot i avaluar
consta d’unes fitxes d’avaluació que ha d’emplenar el l’espai, busquen més adjectivar que no pas avaluar en
dinamitzador/a del taller en el cas de preguntar i el el sentit de classificar de positiu o negatiu; es tracta
tècnic/a en cas d’observar. Si es pot, seria interessant de tenir més components per conèixer un espai abans
emplenar les fitxes en tots dos casos per poder recollir d’intervenir-hi. Tampoc es pretén que tots els espais
el màxim d’informació. Si no és possible, se n’haurà analitzats tinguin tots els components; els carrers
d’escollir un (sempre serà més interessant recollir la i les persones que els habiten formen un sistema, i
informació del veïnat). uns espais alimenten els altres. A més, no tots els
espais tindran la mateixa repercussió sobre la vida
Fitxes “Preguntar”: quotidiana, així que no els podem donar la mateixa
importància; un parc, una cantonada o un equipament
La finalitat és copsar el punt de vista dels habitants poden exercir un paper crucial en el desenvolupament
36 del barri, recollir tot aquell coneixement que acumula de les tasques de cura i domèstiques.
el veïnat del seu propi barri. És una construcció
col·lectiva del coneixement des de la participació i una
eina d’ampoderament. D’una banda, es tracta d’un

reconeixement a tot el saber que té una comunitat
sobre l’espai on habita i, de l’altra, aporta noves
perspectives i narracions (no institucionals) a la
definició d’un territori. És, per tant, un procés que
promou la transformació social i l’ampoderament.
Fitxes “Observar”:
L’objectiu és observar i valorar la vida quotidiana a
l’espai públic seguint els components esmentats.
L’observació permetrà un aterratge millor en qualsevol
intervenció. El mètode consisteix a caminar per totes
les voreres de la zona d’estudi i classificar segons
una escala de gradació de positiu a negatiu els sis
components. Cal tenir present que aquesta eina s’ha
desenvolupat per a una trama consolidada i densa
d’edificacions.
3.2 Passos de l’eina d’anàlisi
de la vida quotidiana
1 Definir les unitats

d’estudi de l’espai
1
1 2
Preguntar Observar
2 Organitzar grups
pel/s taller/s
Organitzar sortida 2
3 Desenvolupament dels tallers Treball de camp i recollida

3
i recollida d’informació d’informació 37

4 Resultats i conclusions 4
Línies d’actuació 5
6 Redacció del projecte

preguntar
preguntar
Preguntar
1
Definir les unitats d’estudi de • Vetllar per la presència paritària de
observar
observar
observar
l’espai dones de diferents perfils en totes
les etapes, tant tècniques com
La unitat bàsica d’anàlisi és un tram participants.
de vorera entre dos carrers. Es tracta
• Dissenyar metodologies i
de dividir l’espai d’estudi en tantes
mecanismes basats en habilitats
unitats d’anàlisi com necessitem.
diferents en parlar en públic o
Si s’ha d’estudiar un espai concret
defensar les pròpies idees davant
(una cantonada o una entrada, per
dels altres. (Solsona, 2003)
exemple), també serà interessant
estudiar la vorera de davant o algun • Donar suport oferint espais de
carrer adjacent. També es pot analitzar cura, lactància, horaris flexibles,
tot un barri, però el més recomanable diferents dies i espais de trobada
serà treballar en un radi de 10 minuts (per exemple, una escola en horari
caminant.
2
de sortida)...
Organitzar grups per al/s taller/s: • Tenir present que les dones són
un col·lectiu molt gran, i molt
L’objectiu és recollir el màxim de veus
heterogeni. No generalitzar
38 diverses tenint en compte els eixos
ni arribar a formes rígides de
d’edat, gènere, classe socioeconòmica,
participació; cal tenir en compte
cultura i perfil (persona autònoma,
cada espai, cultura, edat, origen,
dependent o cuidadora), i també

moment històric, etc.
tenint en compte els diferents rols
que desenvolupen com a veïnat,
3
Desenvolupament del/s taller/s i
Administració (personal polític o
tècnic), comerciants, empresariat, etc.
L’aproximació a una representativitat
Es presenten les fitxes per component
més gran s’ha de fer, per tant, amb
d’aquest apartat. És importat enregistrar
diferents grups i assegurant la
i transcriure les trobades per poder
participació diversa. Per això serà molt
recollir tota la informació aportada per
important una primera fase de cerca i
les persones participants. Es formulen
dinamització per a la presència de tots
les preguntes presentades a les fitxes
ells.
i s’apunten les respostes col·lectives.
De nou, serà important tenir present Cada conjunt de preguntes ha de portar
la perspectiva de gènere a l’hora de a una qualificació del component (de
posar en marxa processos participatius i positiva a negativa) per part del grup
seguir aquests principis: que participa en la sessió.
• Utilitzar un llenguatge inclusiu.

1
1 2
Preguntar Observar
2 Organitzar grups
pel/s taller/s

3


3 Desenvolupament dels tallers
i recollida d’informació
Treball de camp i recollida
d’informació
3
Fitxes “Preguntar”
A continuació es presenten les fitxes per component de
l’apartat “Preguntar”, i també es facilita el sistema de
lectura de les fitxes.
4 Resultats
Aquest apartat correspon a un i conclusions 4
dels sis components de l’espai
urbà. Cada fitxa es distingeix pel
color de cada component.
S’especifica una de les dues

eines d’anàlisi, en aquest cas, la
de preguntar.
5
Aquí es detalla la preguntaLínies
de lad’actuació
unitat d’estudi.
Component
Preguntar
Es faciliten les respostes de la

40 pregunta ordenades, de positiu Pregunta Pregunta Pregunta Pregunta
a negatiu. Opció 01 Opció 01 Opció 01 Opció 01
Opció 02 Opció 02 Opció 02 Opció 02
6 Redacció
Cada pregunta correspon a un del projecte Opció 03 Opció 03 Opció 03 Opció 03
criteri de qualitat de l’espai urbà. CRITERI 01 CRITERI 02 CRITERI 03 CRITERI 04
Les preguntes i respostes son En quin dels dos casos et trobes?
diferents segons el cas. Cas A Cas B
Pregunta Pregunta Pregunta
Les preguntes que tenen un Opció 01 Opció 01 Opció 01
color diferent fan referència Opció 02 Opció 02 Opció 02
al barri, i no només a la unitat Opció 03 Opció 03 Opció 03
d’estudi. CRITERI 05 CRITERI 06
Aquí s’inclou un apartat per

anotar aspectes que puguin Altres aspectes Després del debat, com
considereu aquest component?
sorgir durant el taller i que Opció 1
siguin rellevants per a la Opció 2
diagnosi. Opció 3
Finalment, es deixa un espai

per fer una valoració global de
cada component o comentari
d’aspectes no recollits a la fitxa.
Preguntar Obse
2 Organitzar grups
pel/s taller/s
Organitza
3 Desenvolupament
Fitxes dels tallers
“Preguntar”
Treball de cam
d’inform
Suport gràfic per imprimir
41
Façana / Perímetre
Preguntar
En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes?
Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat
com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí...
Quina diversitat d’usos (comerç Hi ha diversitat d’usos (llocs Hi ha moltes transparències Hi ha moltes transparències
quotidià / residencial / oficines per seure, espai de joc, espai (com portes i finestres obertes (sense mur de separació, paret
/ equipaments) hi podem per observar...) o amb vidre)? vegetal o similar)?
trobar?
Molta (2 o més usos Molta (2 o més usos Sí, més de la meitat de la Sí, més de la meitat de la
diferents) diferents) façana façana
Força (2 o menys usos) Força (2 o menys usos) No hi ha gaire No hi ha gaire

transparència transparència
Molt poca o gens Molt poca o gens
DIVERSITAT D’USOS TRANSPARÈNCIA
En quin dels dos casos et trobes?
Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat

com una plaça, un jardí...
Com és la relació entre el Quina qualitat
Són creuspetits
els edificis que tenen
i amb Hi ha espais passius com
Els edificis són petits i amb
carrer i el parc, la plaça o els detalls i els materials de la
força portes? entrades de pàrquing o baixos
força portes?
espai no construït? façana? tancats?
Sí, molts edificis amb Hi ha força entrades i Molta qualitat i diversitat No n’hi ha
moltes portes l’accés és obert
La qualitat dels materials Hi ha pocs espais passius
42 Hi ha unitats grans i Les entrades i els i els detalls és correcta
petites i no sempre portes accessos són limitats Sí, la majoria
Les façanes són
Les unitats són grans o Hi ha només una entrada uniformes sense detall o
o l’accés és restringit res per observar
una de sola i amb una o

cap porta
UNITATS I OBERTURES QUALITATS ESPAIS PASSIUS
Hi ha suficients equipaments i
comerç primera necessitat a
10 min caminant?
Sí, de tots dos
En falta algun
És clarament insuficient
DIVERSITAT D’USOS A 10’
Altres aspectes Després del debat, com

Actiu
Indiferent
Inactiu
Vials / Paviments
Preguntar
Són els passos de vianants Quanta superfície de sòl amb

A què es dedica més espai Hi ha infraestructura per a les
suficients, coherents i sense paviment tou o sense
públic? bicicletes?
obstacles visuals? paviment hi ha?
Al vianant Sí Sí, bona Abundant
Al vianant i als vehicles No ho compleixen Parcialment Suficient

igual sempre
No, gens Molt poca o gens
Es prioritza el vehicle No ho són
DISTRIBUCIÓ DE L’ESPAI PASSOS DE VIANANTS INFRAESTRUCTURA CICLISTA SÒL TOU
És un espai accessible a Com és la connexió amb la

A quina velocitat van els
persones amb diversitat resta del barri i la ciutat?
vehicles?
funcional, gent gran, cotxets...?
Sí, és accessible en tot el Circulen a poca velocitat i La connexió és bona a tot

tram amb cura dels vianants el voltant
La majoria és accessible, Van més o menys ràpid, La connexió amb algunes

però no tot has de posar atenció com parts del barri o resta de la
a vianant, i el soroll i la ciutat no és fàcil (murs,
És inaccessible la majoria contaminació se’n carrers de molts carrils,
ressenten desnivells...)
Hi ha connexions
Van massa ràpid i poden
crear situacions perilloses complexes o impossibles 43
amb altres parts del barri o
de la ciutat (murs, carrers
de molts carrils,

desnivells...)
ACCESSIBILITAT VELOCITAT DELS VEHICLES CONNECTIVITAT

Òptim
Correcte
Advers
Elements urbans
Preguntar
La il·luminació és suficient? Hi ha suficients llocs per Hi ha protecció del clima Hi ha elements per al joc /
seure? suficient (sol a l’estiu, pluja i altres activitats?
vent a l’hivern)?
Sí, és suficient Sí, clarament Sí, clarament Força elements
És escassa Són escassos És escassa Escassos
És inexistent No n’hi ha No n’hi ha Cap
IL·LUMINACIÓ ELEMENTS PER SEURE PROTECCIÓ DEL CLIMA JOC / ACTIVITATS
Hi ha elements urbans Les parades de transport

Com és l'arbrat i la superfície propers per cobrir necessitats públic estan a prop, els
plantada? bàsiques, com WC o font recorreguts i els horaris de pas
d'aigua potable? són suficients?
Abundant Sí, clarament Sí, clarament
Suficient Són escassos Són escassos/escasses o

no cobreixen totes les
Escàs o inexistent No n’hi ha necessitats
No n’hi ha
VERD URBÀ NECESSITATS BÀSIQUES PARADES DE TRANSPORT

44

Plaent
Neutre
Insuficient
Entorn
Preguntar
HiSón
ha bona visibilitat?
els edificis petits i amb És fàcil saber on ets i per Com percebeu el soroll? Com percebeu la qualitat de
força portes? on anar a on vols? l'aire?
Sí, s’hi veu per tot Sí, és fàcil És tranquil, amb poc soroll Bona
arreu (mur, cantonada,
arbre, racó, passadís...) És correcte Hi ha una mica de soroll, Regular
en certs moments del
Hi ha alguns obstacles És molt complicat dia... Dolenta
visuals
És un lloc sorollós, no es
Hi ha molts obstacles pot mantenir una conversa
visuals
VISIBILITAT LLEGIBILITAT SOROLL QUALITAT DE L'AIRE
És fàcil en aquest espai tenir Què et semblen la neteja i Creus que aquest espai té
cura comunitària de persones el manteniment? escala humana, unes
dependents? dimensions amables?
Sí (per exemple, hi puc Bons Sí

venir amb els meus fills
petits, fer-hi activitats Suficient Correcte
diferents i estar
tranquil/il·la perquè els Insuficient No
cuidem entre tots)
45
Hi ha escassa possibilitat
de cura comunitària
Sense possibilitat de cura

comunitària
ESPAIS DE CURA NETEJA I MANTENIMENT PERCEPCIÓ D’ESCALA

Acollidor
Neutre
Incòmode
Perfil de persones
Preguntar
Infants i persones amb

Quants grups d’edat podem Hi ha persones cuidadores Quantes cultures podem
diversitat funcional es mouen
trobar en aquest espai? i cuidades? trobar en aquest espai?
soles per l’espai públic?
3 o més grups d’edat Perfil de cuidador/a i Sí, per tot el barri 2 o més diferents
representats persona cuidada presents cultures, orígens,
En algunes parts sí que llengües dels residents
2 grups d’edat Perfil de cuidador/a i poden i en d’altres no
representats persona cuidada 1 o més cultures, orígens,
possibles No van soles llengües dels residents
1 o cap grup d’edat
representat Perfil de cuidador/a i 1 o cap cultura, origen,
persona cuidada no llengua dels residents
presents
EDATS CURA AUTONOMIA I MOBILITAT CULTURES I ORÍGENS
Com descriviu la relació entre

les persones?
Majoritàriament, les
persones a l’espai són
amistats/familiars
conegudes
46
desconegudes
GRAU DE RELACIÓ

Divers
Indiferent
Uniforme
Usos de l’espai
Preguntar
Quantes activitats (xerrar, És un espai que destaca el

En quantes franges horàries Com us sentiu en aquest espai
jugar, passejar, etc.) diferents patrimoni? És un espai
es pot observar gent a l’espai? respecte a la seguretat
es poden observar realitzades simbòlic? Reconeix el llegat
personal?
per persones? de les dones?
3 activitats o més a En 2 o més franges Sí, a totes les preguntes Segurs/ures dia i nit
l’espai horàries trobem persones
Sí, a alguna de les Hi ha moments o persones
1 o 2 activitats a l’espai En 1 franja horària preguntes que no ens hi sentim
trobem persones segures
1 o cap activitat No, a totes les preguntes
En 1 o cap franja horària En general, les persones
no ens sentim segures a
l’espai
ACTIVITATS HORARIS DEL DIA PATRIMONI I SIMBOLISME SEGURETAT

Viu
Neutre
Apagat
47

preguntar
preguntar
preguntar
Observar
observar
observar
observar
Definir les unitats d’estudi de l’espai
La unitat bàsica d’anàlisi és un tram de vorera entre

dos carrers. Es tracta de dividir l’espai d’estudi en
tantes unitats d’anàlisi com necessitem. Si s’ha
d’estudiar un espai concret (una cantonada o una
entrada, per exemple), també serà interessant estudiar
la vorera de davant o algun carrer adjacent. També
es pot analitzar tot un barri, però el més recomanable
serà treballar en un radi de 10 minuts caminant.
2 Organitzar sortida
La diagnosi, si es pot fer amb un equip

multidisciplinari, serà més rica i diversa. També serà
interessant fer-la en dia laborable / no laborable i en
diferents moments del dia (matí-tarda-nit), per tal de
recollir la màxima informació dels components “usos
de l’espai” i “perfil de les persones”.
48
3 Treball de camp i recollida d’informació
La persona encarregada de fer l’observació (poden ser

perfils diferents; si ho pot fer la persona que després
dissenyarà l’espai, millor) sortirà a l’espai a analitzar
i anirà anotant per a cada un dels components les
diferents qualitats de l’espai amb l’ajut de les fitxes
d’anàlisi. Cal repetir l’acció per a cadascuna de les
unitats d’anàlisi.
1
1 2
Preguntar Observar
2 Organitzar grups
pel/s taller/s

3


d’informació
3
Fitxes “Observar”
A continuació es presenten les fitxes per component de
l’apartat “Observar”, i també es facilita el sistema de
lectura de les fitxes.
S’especifica una de4les dues

Resultats i conclusions 4
eines d’anàlisi, en aquest cas, la
d’observar.
Aquest apartat correspon a un

dels sis components de l’espai
urbà. Cada fitxa es distingeix pel
color de cada component.
Aquí es detalla la característica

que cal observar de cada unitat
d’estudi.
FITXA TÈCNICA D’OBSERVACIÓ

50 Component per observar:
Les valoracions són diferents
CRITERIS DE QUALITAT VALORACIÓ DELS CRITERIS DE QUALITAT ALTRES ASPECTES
segons el cas.
CRITERI
6 Redacció del projecte En quin cas et trobes?

Cas A: Opció 01 Opció 02 Opció 03
Es faciliten les possiblitats de
Cas B: Opció 01 Opció 02 Opció 03
valoració per cada observació.
Les valoracions estan ordenades CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03
de positiu a negatiu. CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03
Els textos que tenen un color CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03
diferent fan referència a CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03
l’observació del barri, i no

CRITERI Opció 01 Opció 02 Opció 03
només a la unitat d’estudi.
VALORACIÓ GLOBAL OPCIÓ 01 OPCIÓ 02 OPCIÓ 03
DEL COMPONENT
Aquí s’inclou un apartat per
anotar aspectes que puguin
sorgir durant l’observació i
que siguin rellevants per a la
diagnosi.
Finalment, es deixa un espai

per fer una valoració global de
cada component o comentari
d’aspectes no recollits a la fitxa.
Preguntar Obse
2 Organitzar grups
pel/s taller/s
Organitza
3 Desenvolupament
Fitxes “Observar” dels tallers
Treball de cam
d’inform
51

FAÇANA / PERÍMETRE
DIVERSITAT D´USOS
Façana construïda: Diversitat d'usos Diversitat d'usos Monofuncional

comerç quotidià / comerç quotidià /
residencial / oficines / residencial / oficines /
equipaments (2 o més equipaments (2 o
usos diferents) menys usos)
Perímetre no Molta diversitat Diversitat d'usos (2 o Monofuncional

edificat (plaça, d'usos (llocs per més)
jardí, etc.): seure, espai de joc,
espai per observar...)
TRANSPARÈNCIA
Façana construïda: Transparència alta Transparència baixa Molt poc o gens

(sobre el 50%) (sobre el 25%) transparents
(10% o menys)
Perímetre no Transparència alta Transparència baixa Molt poc o gens

edificat (plaça, (sobre el 50%) (sobre el 25%) transparents
jardí, etc.): (10% o menys)
UNITATS I OBERTURES
52
Façana construïda: Unitats relativament Unitats grans amb Unitats grans amb
petites amb moltes poques portes poques portes
portes (1 porta cada (1 porta cada 25 m) (1 porta cada 50 m)
10 m)
Perímetre no Força entrades i accés Entrada i accés Una entrada o accés

edificat (plaça, obert limitat restringit
jardí, etc.):
QUALITATS Qualitat de materials i Qualitat de materials Façanes uniformes

detalls correcta i amb i detalls correcta sense detall o res
cura (diversitat) per observar
ESPAIS PASSIUS Sense espais buits o Poques unitats Domini d'unitats

passius (espai exterior passives passives (pàrquing,
amb activitat, baixos espai buit o tancat)
oberts)
DIVERSITAT D'USOS Suficients Suficients equipaments Insuficients

A 10 MIN equipaments i comerç i comerç de primera equipaments i
de primera necessitat necessitat a 10 min comerç de primera
a 10 min caminant (de caminant (en falta necessitat a 10 min
tots dos) algun dins d’alguna de caminant
les categories)
VALORACIÓ GLOBAL ACTIU INDIFERENT INACTIU

DEL COMPONENT

VIALS / PAVIMENTS
DISTRIBUCIÓ DE L’ESPAI Voreres amb espai Voreres amb espai Voreres d’amplada
lliure de pas de 3,6 m lliure de pas de 1,8 m insuficient (< 1,80 m)
d'amplada mínim; si d'amplada mínim, si
no, plataforma única no, plataforma única
PASSOS DE VIANANTS Són suficients, Compleixen la majoria No compleixen els

coherents i sense dels requisits: requisits: suficients,
obstacles visuals suficients, coherents i coherents i sense
(>10 m) sense obstacles obstacles visuals
visuals ( >10 m) (> 10 m)
INFRAESTRUCTURA Hi ha infraestructura És suficient la És insuficient la

CICLISTA ciclista i és de qualitat infraestructura infraestructura
ciclista ciclista
SÒL TOU Abundant, més del Suficient, més del Insuficient, menys
30% 10% del 10%
ACCESSIBILITAT Accessibles (a Practicables (a Inaccessibles (a

persones amb persones amb persones amb
diversitat funcional, diversitat funcional, diversitat funcional,
gent gran, cotxets...) gent gran, cotxets...) gent gran, cotxets...)
VELOCITAT DELS VEHICLES Sense vehicles o Velocitat moderada Velocitat alta

velocitat limitada a (de 10 km/h a 30 (més de 30 km/h) 53
10 km/h km/h)

CONNECTIVITAT Bona connexió amb la La connexió amb Hi ha connexions
resta del barri, algunes parts del barri complexes o
equipaments i o resta de la ciutat no impossibles amb
transports és fàcil (murs, carrers altres parts del barri
de molts carrils, o de la ciutat (murs,
desnivells...) carrers de molts
carrils, desnivells...)
VALORACIÓ GLOBAL ÒPTIM CORRECTE ADVERS

DEL COMPONENT

ELEMENTS URBANS
IL·LUMINACIÓ Il·luminació suficient Il·luminació escassa Il·luminació

inexistent
ELEMENTS PER SEURE Elements per seure Elements per seure Sense elements per
(no comercials) o (no comercials) o seure o recolzar-se
recolzar-se cada 75 m recolzar-se cada
150 m
PROTECCIÓ DEL CLIMA Protecció del clima Protecció del clima Protecció del clima
suficient (sol a l’estiu, escassa insuficient
pluja i vent a l’hivern)
JOCS/ACTIVITATS Força oportunitats de Escasses Cap oportunitat de

joc oportunitats de joc joc
VERD URBÀ Arbrat i superfície Arbrat i superfície Arbrat i superfície

plantada abundant plantada suficient plantada escàs o
inexistent
NECESSITATS Elements de primera Elements de primera Elements de primera

BÀSIQUES necessitat propers i necessitat poc necessitat llunyans,
54
de fàcil accés: WC, propers i/o accés inexistents i de
font d'aigua, etc. regular: WC, font difícil accés: WC,
d'aigua, etc. font d'aigua, etc.
PARADES DE Les parades de No totes les parades Clarament les parades

TRANSPORT transport públic estan de transport públic de transport públic no
a prop, els recorreguts estan sempre a prop, estan sempre a prop,
i els horaris de pas els recorreguts o els els recorreguts i els
són suficients horaris són suficients horaris no són
suficients
VALORACIÓ GLOBAL PLAENT NEUTRE INSUFICIENT

DEL COMPONENT

ENTORN
VISIBILITAT Sense obstacles Amb algun obstacle Molts obstacles

visuals (mur, visual visuals
cantonada, arbre,
racó, passadís...)
LLEGIBILITAT Lectura i comprensió Lectura i comprensió Lectura i

fàcil, saber on ets i suficient comprensió difícil
com anar on vols
SOROLL Soroll < 55 dB Soroll < 65 dB Soroll > 65 dB
QUALITAT DE L'AIRE És bona Està a prop dels Supera els límits

límits admissibles de admissibles de
contaminació contaminació
ESPAIS DE CURA Abundant possibilitat Escassa possibilitat Sense possibilitat

de cura comunitària de cura comunitària de cura comunitària
(fàcil tenir cura de
persones dependents)
NETEJA I MANTENIMENT Bona neteja i Suficient neteja i Insuficient neteja i

manteniment manteniment manteniment
55
PERCEPCIÓ D’ESCALA Escala humana de la Escala humana de la Escala humana de la

secció excel·lent secció adequada secció inadequada
VALORACIÓ GLOBAL ACOLLIDOR NEUTRE INCÒMODE

DEL COMPONENT

PERFIL DE PERSONES
Les observacions, és recomanable fer-les en diferents moments del dia (matí, tarda i vespre) i diferents dies (laborable i festiu).
EDATS 3 o més grups d’edat 2 grups d’edat 1 o cap grup d’edat

representats representats representat
CURA Perfil de cuidador/a i Perfil de cuidador/a i Perfil de cuidador/a i

persona cuidada persona cuidada persona cuidada no
presents possibles presents
AUTONOMIA I MOBILITAT Infants i persones Infants i persones Infants i persones

amb diversitat amb diversitat amb diversitat
funcional es mouen funcional es mouen funcional no es
soles per l’espai soles per l’espai mouen soles per
públic en un radi de públic en un radi de l’espai públic
més d’1 km menys d’1 km
CULTURES I ORÍGENS 2 o més diferents 1 o més cultures, 1 o cap cultura,

cultures, orígens, orígens, llengües origen, llengua dels
llengües dels residents dels residents residents
GRAU DE RELACIÓ Majoritàriament, les Majoritàriament, les Majoritàriament, les

persones a l'espai són persones a l’espai són persones a l’espai
amistats/familiars conegudes són desconegudes
56 VALORACIÓ GLOBAL DIVERS INDIFERENT UNIFORME

DEL COMPONENT

USOS DE L’ESPAI
Les observacions, és recomanable fer-les en diferents moments del dia (matí, tarda i vespre) i diferents dies (laborable i festiu).
ACTIVITATS 3 activitats o més a 1 o 2 activitats a 1 o cap activitat

l’espai l’espai
HORARIS DEL DIA En 2 o més franges En 1 franja horària En 1 o cap franja

horàries trobem trobem persones horària trobem
persones persones
PATRIMONI I SIMBOLISME És un espai que És un espai que posa És un espai que no

destaca el patrimoni, destaca el patrimoni, destaca el
és un espai simbòlic o bé, és un espai patrimoni, no és un
pel veïnat i també simbòlic pel veïnat o espai simbòlic pel
reconeix el llegat de reconeix el llegat de veïnat i tampoc no
les dones les dones reconeix el llegat de
les dones
SEGURETAT Em sento segur/a en Hi ha moments que En general no m'hi

(Cal tenir present el aquest espai, dia i nit no m'hi sento sento segur/a
gènere i perfil de segur/a
l’observador/a en l’anàlisi)
VALORACIÓ GLOBAL VIU NEUTRE APAGAT

DEL COMPONENT 57

+
preguntar
preguntar
preguntar
preguntar
preguntar
Preguntar + observar
observar
observar
observar
observar
observar
4 Visualització de resultat i redacció de
conclusions
En aquest moment es visualitzen les dades recollides

en els passos anteriors i es redacten unes conclusions
per a cada unitat i component. Aquestes conclusions
porten a destacar uns reptes (cadascun dels criteris
de qualitat en vermell) i unes potencialitats (per als
criteris de qualitat en verd). Aquest senzill sistema
permet obtenir la informació d’una manera directa i
comparar espais amb altres o el mateix al llarg del
temps.
58
1
1 2
Preguntar Observar
2 Organitzar grups
pel/s taller/s

d’informació
3 59


d’informació
3
Fitxes de resultat i conclusions

A continuació es presenta un model per visualitzar
totes les dades recollides en les fitxes de "Preguntar" i
"Observar", i que pot ajudar a tenir una visió conjunta per
poder redactar les conclusions.
En aquest apartat s’analitzen Codi d’identificació de la
conjuntament les dades unitat d’estudi
recollides de les fitxes
“Preguntar” i “Observar”.
La informació se separarà pels

sis components d’anàlisi.
UNITAT D’ESTUDI
Cada component es descompon RESULTATS
COMPONENTS
amb els seus criteris de qualitat.
COMPONENT 01 COMPONENT 02 COMPONENT 03 COMPONENT 04 COMPONENT 05 COMPONENT 06
60 Aquí es recullen les respostes

Criteri 01
Criteri 02
Criteri 03
Criteri 01
Criteri 02
Criteri 03
Criteri 01
Criteri 02
Criteri 03
Criteri 01
Criteri 02
Criteri 03
Criteri 01
Criteri 02
Criteri 03
Criteri 01
Criteri 02
Criteri 03
Criteri 04
Criteri 05
Criteri 06
Criteri 04
Criteri 05
Criteri 06
Criteri 04
Criteri 05
Criteri 04
Criteri 05
Criteri 04
Criteri 05
Criteri 06
Criteri 07
Criteri 04
Criteri 05
Criteri 06
Criteri 07
col·lectives dels habitants del CRITERIS
barri de cada criteri de les Preguntar

6 S’utilitza
Resultat
fitxes de “Preguntar”. Redacció del projecte

EINES
Observar
Resultat
el mateix codi de colors: verd

positiu, vermell negatiu, taronja
neutral. CONCLUSIONS
REPTES
Aquí es recull la valoració

de cada criteri de les fitxes
d’”Observar”. S’utilitza el mateix
codi de colors: verd positiu,
vermell negatiu, taronge neutral.
Dels resultats es poden destacar POTENCIALITATS
els reptes i les potencialitats

de cada component analitzat,
ens podem guiar detectant els
punts vermells per als reptes
i els verds per destacar les
potencialitats.
EINES
CRITERIS
REPTES
COMPONENTS
RESULTATS
POTENCIALITATS
Observar
Preguntar
Resultat
Resultat
CONCLUSIONS
Diversitat d’usos
Transparència
Unitats i obertures
Qualitats
Espais passius
Diversitat d’usos a 10 min
FAÇANA/PERÍMETRE
Distribució de l’espai
Passos de vianants
Infraestructura ciclista
Sòl tou
Accessibilitat
VIALS/PAVIMENTS
Connectivitat
Il·luminació
Elements per seure
Jocs/Activitats
Verd urbà
Necessitats bàsiques
ELEMENTS URBANS
Parades de transport
UNITAT D’ESTUDI
Visibilitat
Llegibilitat
Soroll
Qualitat de l’aire
ENTORN
Espais de cura
Edats
Cura
Autonomia i mobilitat
Cultures i orígens
Grau de relació
PERFIL DE PERSONES
Activitats
Horaris del dia
Seguretat
USOS DE L’ESPAI

61
+
preguntar
preguntar
preguntar
preguntar
preguntar
Preguntar + observar
observar
observar
observar
observar
observar
5 Proposta de línies d’actuació
Amb tota la informació recollida a les conclusions, es

proposen unes línies d’actuació per a cada component
a fi de millorar cadascun dels criteris de qualitat.
Aquestes línies d’actuació guiaran el disseny del
projecte.
6 Disseny del projecte
La diagnosi de la vida quotidiana és una capa més

d’informació que el projectista haurà de tenir present a
l’hora de dissenyar l’espai. La diagnosi posa la vida al
centre i apropa al coneixement del dia a dia del veïnat
des d’una perspectiva de gènere. Serà interessant que
el projecte faci explícit quines accions tant del disseny
com de la gestió milloren els aspectes detectats com a
62 reptes a la diagnosi.
1
1 2
Preguntar Observar
2 Organitzar grups
pel/s taller/s

d’informació
3 63


d’informació
3
Fitxes de les línies d’actuació

A continuació es presenta un model per definir les línies
d’actuació per a cada component. Aquest model engloba
totes les unitats d’estudi.
Codi d’identificació de les

unitats d’estudi
En aquest apartat s’anoten les

línies d’actuació per a cada
component i de totes les unitats UNITAT D’ESTUDI
d’estudi.
LÍNIES D’ACTUACIÓ
COMPONENT 01 COMPONENT 02 COMPONENT 03 COMPONENT 04 COMPONENT 05 COMPONENT 06
64
Definir els punts clau de les

línies d’actuació.
UNITAT D’ESTUDI
LÍNIES D’ACTUACIÓ
FAÇANA/PERÍMETRE VIALS/PAVIMENTS ELEMENTS URBANS ENTORN PERFIL DE PERSONES USOS DE L’ESPAI
65
A l’annex A del manual es presenta un cas

d’exemple d’aplicació de l’eina d’anàlisi de
la vida quotidiana
3.3 Altres eines d’aproximació a l’urbanisme amb
perspectiva de gènere
A continuació es presenten altres tècniques de participació i diagnosi que es reconeixen com a útils dins de
l’urbanisme per a la recollida de dades. L’elecció de la tècnica dependrà
recollida dels objectius del projecte o intervenció
d’informació
i de la mida de l’espai d’estudi (àrea delimitada o localització puntual). Utilitzar diferents tècniques sempre serà
millor que utilitzar-ne només una. Descrivim les metodologies en “Preguntar”, “Observar” i “Consultar”:
cartografies
preguntar
marxes
socials
tallers
Preguntar
La recollida d’informació es pot fer de manera individual (entrevistes o qüestionaris) o

col·lectiva (tallers); en urbanisme sempre serà millor de manera grupal. Les tècniques també
es poden posar en pràctica de forma presencial o virtual, i tot i que podem arribar a més
persones amb el format virtual, la discussió en grup a l’espai d’investigació ens permetrà
extreure molta més informació i detall.
persones
elements
Segons els objectius que es marquin en la investigació, les dades recollides poden donar lloc
físics
les
66 a diferents maneres de representar la informació:
Línia de temps
Es representa en una línia de temps un dia quotidià

d’una
linia persona; els paràmetres que es visualitzen
de temps són
comptar
les activitats realitzades (productives i reproductives),
els horaris, el mitjà de transport per moure’s entre
aquestes activitats i on s’ubiquen. És especialment útil
per posar de manifest les tasques domèstiques
sociograma i de
mapejar
cures, els moviments i temps que representen.
linia de temps comptar
Sociograma
És una
cadena de representació
tasques gràfica dels vincles socials que
fotografiar
té una persona o un grup de persones (associacions,
sociograma mapejar
entitats, etc.). Es tracta d’un dibuix gràfic que
traça l’estructura de les relacions interpersonals
i intergrupals.
marxa exploratoria És molt útil per conèixer les xarxes
fer un diari
socials que sustenten un territori.
preguntar
preguntar
cadena de tasques fotografiar
cartOgrafia social
observar
marxa exploratoria fer un diari
cartOgrafia social
sociograma mapejar
Cadena
linia de tasques
de temps comptar
Demanem a les persones participants que marquin

sobre el mapa quins són els seus moviments en
cadena de tasques
un dia
fotografiar
quotidià al barri/ciutat, assenyalant-hi les rutes i els
sociograma mapejar
llocsdede
linia destinació.. Aquesta tècnica ajuda a entendre
temps comptar
67
quines són les vies que més s’utilitzen i quines les que
menys,
marxa amb quins transports es mouen o quinsferespais
exploratoria un diari

són les destinacions més habituals.
cadena de tasques
sociograma fotografiar
mapejar
Marxa exploratòria
cartOgrafia
És una einasocial
per dur a terme auditories d’espai urbà a
partir de l’observació, de l’experiència directa i de la
participació
cadena de les dones. Les marxes exploratòries
de tasques fotografiar
es realitzen amb les persones dels barris i permeten
fer comprovacions in situ dels components que poden
millorar la seva vida quotidiana.
cartOgrafia social
Cartografia social
L’objectiu és recollir i situar sobre un mapa de manera

col·lectivasocial
cartOgrafia tot el coneixement que té una comunitat
sobre el seu espai o territori, definir els seus espais,
situar els seus moviments, posar de manifest els seus
desitjos i necessitats.
persones
elements
físics
les
Observar
Podem trobar moltes formes de recollir dades a l’hora d’observar; aquí se'n proposen algunes
de les més utilitzades. De nou, segons els objectius que es marquin i l’espai d’estudi,
resultaran més útils unes que d’altres.
Comptar
El recompte és una eina molt utilitzada en estudis de

linia de temps vida pública. En principi, tot es pot comptar (persones,
comptar
tipus de transport, persones cuidades, cadires,
fonts…); els números permeten fer comparacions
entre diferents àrees geogràfiques o amb el pas del
sociograma temps.
mapejar
preguntar
preguntar
Mapar
Es poden representar activitats, persones i molt més.
observar
linia
cadenade temps
de tasques comptar
fotografiar
sociograma La tècnica consisteix a dibuixar símbols en un plànol
mapejar
68 per marcar el nombre i l’espai que ocupen aquests
sociograma components, persones o activitats.
mapejar
marxa exploratoria
sociograma fer Fotografiar
un diari
mapejar
cadena de tasques fotografiar
És una part essencial dels estudis de la vida pública
cadena de tasques per documentar situacions en què la vida quotidiana i
fotografiar
la forma urbana interactuen.
cartOgrafia social
marxa exploratoria
cadena de tasques fer un diari
fotografiar
Fer un diari
Un diari pot registrar detalls i matisos sobre la
marxa exploratoria
cartOgrafia social fer interacció
un diari entre la vida quotidiana i l’espai al llarg del
temps. Aquestes observacions més endavant poden
ser categoritzades i/o quantificades (Gehl i Svarre,
cartOgrafia social
2013).
cartOgrafia social
Consultar censos i estadístiques:
A continuació es presenta una selecció de dades per estudiar des de la perspectiva de

gènere, però òbviament n’hi ha moltes altres i dependran de l’objectiu de la diagnosi. Hi ha
una gran quantitat de bases de dades que contenen dades sobre la ciutat i la ciutadania,
generades sobretot per l’Administració, però cada dia en sorgeixen més, de nous gestors,
preguntar
preguntar
com ara companyies de telefonia, banca, cercadors web, etc., que serà interessant consultar.
El més recomanable serà agafar el barri com a unitat d’anàlisi, perquè s’hi pot trobar molta
informació ja treballada en aquesta escala, i així les dades seran comparables. Les dades,
sempre que sigui possible, s’han de segregar per sexe.
observar
Façana
Títol Objectiu
Usos del sòl Observar la diversitat de funcions (residencial, oficines, industrial, etc.).
69
Equipaments Conèixer la ubicació dels equipaments (CAP, escoles, centres cívics, etc.) i la seva
integració en la xarxa de vianants.

Comerç quotidià / grans Conèixer la ubicació del comerç quotidià / grans superfícies i la seva integració en la
superfícies xarxa de vianants.
Antiguitat dels edificis Descriure el parc d’habitatges per conèixer la història del barri i les seves possibles
necessitats de rehabilitació.
Nombre de portes per cada Expressar la densitat d’unitats dins de l’àrea per observar la vitalitat del teixit.
100 m
Localització de diferents Identificar la localització d’allotjaments turístics, hotels i Airbnb per conèixer la possible
allotjaments turístics pressió turística a la zona.
Vials
Títol Objectiu
Mapa de fluxos de vianants Conèixer les rutes més utilitzades pel veïnat a peu. Si també es poden saber intensitats
d’ús, la informació serà més acurada.
Trànsit mitjà de vehicles Descriure la quantitat de vehicles que passen per les vies principals dona una idea de
quina mobilitat es prioritza a l’espai públic i les possibles conseqüències per a la salut
del veïnat.
Pendents Quan parlem d’accessibilitat, els pendents són molt importants; en casos extrems
representen la possibilitat de transitar pel carrer o no de manera independent per
persones amb mobilitat reduïda.
Ràtio voreres / calçada Conèixer la prevalença de vorera respecte de la calçada per poder estudiar la mobilitat
dels vianants.
Transport públic, situació i Mostrar la situació de les parades de transport públic i els seus horaris per estudiar si
horaris s’adapta a les necessitats de la mobilitat quotidiana.
Ús del transport públic A través de les estadístiques de TMB i l’Enquesta de la mobilitat quotidiana (EMQ),
(TMB i EMQ) aproximar-se als usos que fa la població local del transport públic, segregant per sexe i
edat.
Ús de la bicicleta Conèixer el percentatge de dones usuàries de la bicicleta.
70
Elements urbans
Títol Objectiu
Localització de vegetació i Descriure la situació geogràfica dels arbres i les zones verdes de la zona per l’impacte
àrees verdes sobre el benestar i la salut que suposa per al veïnat.
Localització de bancs, Mostrar la situació dels diferents elements urbans per observar si es facilita l’estada i
cadires, fonts i altres els espais de cura.
elements de mobiliari
Localització d’àrees de joc / Localitzar les àrees de joc o activitats per saber si es facilita la diversitat d’usos per a
activitats edats i perfils diferents.
Entorn
Títol Objectiu
Soroll dia / nit Conèixer en quines franges, tipus i espais hi ha soroll per l’impacte directe sobre el
benestar i la salut.
Condicions de vida i salut Recollir les dades de les diferents enquestes que ajudin a conèixer les condicions de vida
de les persones, segons sexe i perfils (Enquesta de condicions de vida, Enquesta de
benestar dels infants, etc.).
Qualitat de l’aire Recollir les dades sobre contaminació de l’aire a l’àrea d’estudi.
Perfil de persones
Títol Objectiu
Dades demogràfiques Descriure la població que viu al barri per conèixer les seves necessitats i especificitats.
Exemples d’aquest tipus de dades: població estimada, nivell d’estudis, nivell
socioeconòmic, pes de l’atur registrat, piràmide d’edats, esforç per al pagament del
lloguer/hipoteca, etc.
71
Moviments de la població Mostrar els moviments poblacionals entre barris i ciutats properes, per tal de conèixer
intra-/interbarri millor processos com la gentrificació o la guetització.

Usos de l’espai
Títol Objectiu
Mapa d’activitats Dibuixar la localització de les diferents activitats que es desenvolupen a l’espai públic.
Mapa de denúncies En referència a la seguretat, conèixer el tipus i la localització de les denúncies en l’espai
públic.
Mapa de xarxa d’entitats Per aproximar-se al coneixement del teixit social de l’espai, és important conèixer el
(sociograma) teixit associatiu i d’entitats del barri.
A
Annex
Cas d’exemple d’aplicació

de l’eina d’anàlisi de la vida
quotidiana
Descripció
74
A continuació es presenta un exemple d’aplicació de
l’eina. Es tracta d’una anàlisi completa d’un espai
existent i socialment consolidat.

1
1
1 2
Definició d’unitats d’estudi

3
S’estudia la remodelació de vials i recorreguts de

CAS D’ESTUDI
vianants en un entorn massificat dels anys setanta,
Descripció
el carrer de la Farigola (al barri de Vallcarca i
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Aenean nec velit arcu. NullamPreguntar
mauris magna, lobortis inObservar
est ut, mollis
els Penitents).
auctor S’estudien
lacus. Morbi aquí
ac augue in tres
purus unitats,
posuere dues ut ac augue. Aliquam quis
posuere malesuada quam. Sed lacinia mauris a nulla
2 Organitzar grups
finibus pellentesque. Vestibulum feugiat dictum eros,
del mateix carrer (voreres contigües) i la vorera a eu feugiat justo tincidunt nec. Maecenas
pel/s taller/s
vel ultrices lacus.
continuació (inclou un equipament escolar).

d’informació
3
1 Unitat
d’estudi 1
2 Unitat
d’estudi 2
75
Annex A. Cas d’exemple d’aplicació

3 Unitat
d’estudi 3
Plànol
1
2
1 2
Organització de sortida i tallers
En aquest cas d’exemple es recull la informació de Preguntar Observar
diferents tallers que es van organitzar per al projecte

2 Organitzar grups
del Mapa de la Xarxa Quotidiana. En concret, es pel/s taller/s
van fer tallers amb: infants independents, famílies

amb infants petits, gent gran, adolescents i dones.
Cadascun dels tallers va donar respostes diverses;
se n’ha extrapolat la informació que semblava més 3 Desenvolupament dels tallers
d’informació
3
interessant per fer més senzill l’exemple.
76
3 4 Resultats i conclusions 4
Desenvolupament dels tallers, treball de

camp i recollida d'informació
A “Preguntar”, el dinamitzador formula les preguntes
presentades a les fitxes per a cadascuna de les unitats
i s’apunten les respostes col·lectives. A “Observar”, la
persona encarregada passeja per les diferents unitats
6
i emplena cadascuna de les fitxes. Cada conjunt de Redacció del projecte
criteris de qualitats ha de portar a una qualificació

general del component (de positiva a negativa).
Unitat
d’estudi
1
Façana / Perímetre
Preguntar
Quina diversitat d’usos (comerç Hi ha diversitat d’usos (llocs Hi ha moltes transparències Hi ha moltes transparències
quotidià / residencial / oficines per seure, espai de joc, espai (com portes i finestres obertes (sense mur de separació, paret
/ equipaments) hi podem per observar...) o amb vidre)? vegetal o similar)?
trobar?
Molta (2 o més usos Molta (2 o més usos Sí, més de la meitat de la Sí, més de la meitat de la
diferents) diferents) façana façana
Força (2 o menys usos) Força (2 o menys usos) No hi ha gaire No hi ha gaire

transparència transparència
DIVERSITAT D’USOS TRANSPARÈNCIA
Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat

com una plaça, un jardí...
Són creuspetits
Els edificis són petits i amb
força portes?
espai no construït? façana? tancats?
Sí, molts edificis amb Hi ha força entrades i Molta qualitat i diversitat No n’hi ha
moltes portes l’accés és obert
La qualitat dels materials Hi ha pocs espais passius
Hi ha unitats grans i Les entrades i els i els detalls és correcta
petites i no sempre portes accessos són limitats Sí, la majoria
Les façanes són
Les unitats són grans o Hi ha només una entrada uniformes sense detall o
una de sola i amb una o o l’accés és restringit res per observar
cap porta
UNITATS I OBERTURES QUALITATS ESPAIS PASSIUS
Hi ha suficients equipaments i
comerç primera necessitat a
10 min caminant?
Sí, de tots dos
En falta algun
És clarament insuficient
DIVERSITAT D’USOS A 10’

Actiu
Indiferent
Inactiu
Unitat
2
Unitat
3
77
d’estudi d’estudi
Façana / Perímetre Façana / Perímetre

Preguntar Preguntar
En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes? En quin dels dos casos et trobes?
Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat Amb una façana construïda Amb un perímetre no edificat
com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí... com una plaça, un jardí...
Quina diversitat d’usos (comerç Hi ha diversitat d’usos (llocs Hi ha moltes transparències Hi ha moltes transparències Quina diversitat d’usos (comerç Hi ha diversitat d’usos (llocs Hi ha moltes transparències Hi ha moltes transparències
quotidià / residencial / oficines per seure, espai de joc, espai (com portes i finestres obertes (sense mur de separació, paret quotidià / residencial / oficines per seure, espai de joc, espai (com portes i finestres obertes (sense mur de separació, paret
/ equipaments) hi podem per observar...) o amb vidre)? vegetal o similar)? / equipaments) hi podem per observar...) o amb vidre)? vegetal o similar)?
trobar? trobar?
Molta (2 o més usos Molta (2 o més usos Sí, més de la meitat de la Sí, més de la meitat de la Molta (2 o més usos Molta (2 o més usos Sí, més de la meitat de la Sí, més de la meitat de la
diferents) diferents) façana façana diferents) diferents) façana façana
Força (2 o menys usos) Força (2 o menys usos) No hi ha gaire No hi ha gaire Força (2 o menys usos) Força (2 o menys usos) No hi ha gaire No hi ha gaire
transparència transparència transparència transparència
Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens
Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens Molt poca o gens
DIVERSITAT D’USOS TRANSPARÈNCIA DIVERSITAT D’USOS TRANSPARÈNCIA
Són creuspetits
i amb Hi ha espais passius com Com és la relació entre el Quina qualitat
Són creuspetits
Els edificis són petits i amb Els edificis són petits i amb
força portes? entrades de pàrquing o baixos carrer i el parc, la plaça o els detalls i els materials de la
força portes? força portes?
espai no construït? façana? tancats? espai no construït? façana? tancats?
Sí, molts edificis amb Hi ha força entrades i Molta qualitat i diversitat No n’hi ha Sí, molts edificis amb Hi ha força entrades i Molta qualitat i diversitat No n’hi ha
moltes portes l’accés és obert moltes portes l’accés és obert
La qualitat dels materials Hi ha pocs espais passius La qualitat dels materials Hi ha pocs espais passius
Hi ha unitats grans i Les entrades i els i els detalls és correcta Hi ha unitats grans i Les entrades i els i els detalls és correcta
petites i no sempre portes accessos són limitats Sí, la majoria petites i no sempre portes accessos són limitats Sí, la majoria
Les façanes són Les façanes són
Les unitats són grans o Hi ha només una entrada uniformes sense detall o Les unitats són grans o Hi ha només una entrada uniformes sense detall o
una de sola i amb una o o l’accés és restringit res per observar una de sola i amb una o o l’accés és restringit res per observar
cap porta cap porta
UNITATS I OBERTURES QUALITATS ESPAIS PASSIUS UNITATS I OBERTURES QUALITATS ESPAIS PASSIUS
Hi ha suficients equipaments i Hi ha suficients equipaments i

comerç primera necessitat a comerç primera necessitat a
10 min caminant? 10 min caminant?
Sí, de tots dos Sí, de tots dos
En falta algun En falta algun
És clarament insuficient És clarament insuficient
DIVERSITAT D’USOS A 10’ DIVERSITAT D’USOS A 10’
Altres aspectes Després del debat, com Altres aspectes Després del debat, com
considereu aquest component? considereu aquest component?
Actiu Actiu
Indiferent Indiferent
Inactiu Inactiu
4
1
1 2
Visualització de resultats i redacció de

3
conclusions
S’analitzen conjuntament les dades recollides a Preguntar Observar
“Preguntar” i a “Observar”. Algunes dades a observar
2 Organitzar grups
2
no s’han recollit perquè no s’ha fet una observació
Organitzar sortida
pel/s taller/s
prou acurada per poder reflectir la informació.

d’informació
3
78

UNITAT D’ESTUDI 1
RESULTATS
COMPONENTS FAÇANA/PERÍMETRE VIALS/PAVIMENTS ELEMENTS URBANS ENTORN PERFIL DE PERSONES USOS DE L’ESPAI
Elements per seure
Passos de vianants
Unitats i obertures
Cultures i orígens
Diversitat d’usos
Grau de relació
Espais passius
Espais de cura
Horaris del dia

Jocs/Activitats
Transparència
Connectivitat
Accessibilitat
Il·luminació
Llegibilitat
Seguretat
Verd urbà
Activitats
Qualitats
Visibilitat
Soroll
Sòl tou
Edats
Cura
CRITERIS
Preguntar
Resultat Indiferent Advers Insuficient Neutre Divers Neutre
EINES
Observar
Resultat Indiferent Advers Insuficient Acollidor Divers Neutre
CONCLUSIONS
REPTES
Edificis amb poca L’espai de vianants Es fa difícil Les entrades L’autonomia dels La façana té poca
79
diversitat d’usos i és molt escàs, a col·locar-hi profundes dels infants i les diversitat i la
baixos no gaire vegades elements urbans pàrquings i les persones amb mobilitat a peu
actius amb força intransitable amb per a la vida cantonades problemes de està restringida, i
espais passius un cotxet o cadira quotidiana si la fosques que mobilitat es veu això no deixa espai
(com entrades de de rodes. A la vorera és escassa i generen no deixen limitada pels per a les activitats

pàrquing o locals calçada, el vehicle la prioritat és el una bona visibilitat. temes de vialitat a l’espai públic. La
tancats). Baixa privat ocupa dos cotxe. Hi ha espais El soroll que fan esmentats. També percepció de
transparència. De carrils, un de per seure, però no els autobusos i l’escassetat seguretat a la nit
l’apartat de trànsit i l’altre de hi ha proteccions camions de les d’espai limita les minva per les
“Preguntar” es pàrquing gratuït. La climàtiques. escombraries es activitats que s’hi cantonades, els
reflecteix que prioritat del vehicle descriuen com a poden realitzar. racons i la poca
l’únic bar és clara, i s’hi sorollosos en els activitat.
d’aquesta unitat afegeix l’alta tallers.
no és un espai velocitat de pas
gaire utilitzat i no dels vehicles.
serveix gaire al
veïnat per les
seves condicions.
POTENCIALITATS
Les unitats són Els passos de A dues cantonades Degut a la La zona és Si es diversifiquen
petites, amb força vianants estan hi ha seients o proximitat de principalment els usos,
obertures. A 10 elevats i ben bancs per seure. l’espai verd i residencial i està s’inclouen
minuts es troba un senyalitzats. La il·luminació és l’escala humana, prop d’una parada activitats als
petit eix comercial correcta. l’entorn és apreciat de metro i de dues baixos, s’amplia
(diversitat d’usos com a agradable. escoles de l’espai de vianants
al barri). primària. Així que i es connecta amb
hi podem observar l’espai verd de
diferents perfils: davant, es pot
persones que van i convertir en un
venen del metro, espai molt viu.
infants Seria molt
dependents interessant fer una
acompanyats marxa exploratòria
d’adults, i infants amb les dones per
independents. millorar la
percepció de
seguretat.
UNITAT D’ESTUDI 2
RESULTATS
Elements per seure
Passos de vianants
Unitats i obertures
Cultures i orígens
Diversitat d’usos
Grau de relació
Espais passius
Espais de cura
Horaris del dia

Jocs/Activitats
Transparència
Connectivitat
Accessibilitat
Il·luminació
Llegibilitat
Seguretat
Verd urbà
Activitats
Qualitats
Visibilitat
Soroll
Sòl tou
Edats
Cura
CRITERIS
Preguntar
Resultat Indiferent Advers Neutre Neutre Divers Viu
EINES
Observar
Resultat Indiferent Advers Neutre Acollidor Divers Neutre
CONCLUSIONS
REPTES
La façana L’espai de vianants No hi ha cap WC a L’espai verd, ara El disseny de Aquesta vorera, en
80
s’analitza com a és inexistent, no hi prop. L’espai verd inaccessible des l’espai no dona no ser tota
perímetre, ja que ha vorera és un espai en de la vorera, que cabuda a altres practicable, no és
es tracta d’una (inaccessible). desús sense cap connecta amb el activitats ni a una alternativa a la
zona verda i un Comparteix la element urbà. Park Güell, d’altres de davant (com
parc. Pocs punts calçada amb la Només hi ha representa una apropiacions. La s’ha comentat, no
d’accés, al vessant façana de davant; il·luminació a bona oportunitat resta de l’espai es percep com a
del parc infantil hi per tant, el vehicle l’espai de joc per crear un espai verd, en ser segur).
ha una tanca amb privat ocupa dos infantil. El taller de per al veïnat. inaccessible, es
una entrada, i a la carrils, un de famílies posa de troba sense
zona verda, un trànsit i l’altre de manifest que no hi activitat.
mur de poca pàrquing gratuït. La toca el sol a
alçada sense cap prioritat del vehicle l’hivern; per això es
accés. No és clara. valora diferent.
s’observa cap ús a
l’espai verd (espai
passiu) i en el parc
infantil només
s’observa un ús,
jocs per a infants
petits. De l’apartat
de “Preguntar”
(grup adolescents)
POTENCIALITATS es critica la manca
d’espais de
trobada i joc.
La transparència Els passos de A l’espai infantil hi Les olors, els El parc infantil és L’espai infantil és
és alta, ja que les vianants estan ha una font, espai sorolls i la neteja freqüentat per anomenat “el parc
tanques són elevats i ben per seure i els són descrits i infants de les fustes” pel
baixes. I la meitat senyalitzats. arbres protegeixen observats com a dependents amb veïnat i és un lloc
de la unitat està L’entrada al parc del sol. La bons en aquest cuidadors/ores i conegut i apreciat,
ocupada per un infantil està il·luminació és espai verd. infants dotat de cert
parc infantil. protegida amb una suficient a independents. simbolisme.
tanca. l’entrada del parc. Alguns infants S’utilitza més en
independents cap de setmana i
accedeixen al parc de dia.
i la zona verda per Del taller dels
la part de darrere. infants s’extreu
que el parc infantil
té altres usos no
previstos, com les
cabanyes que fan
darrere del parc. Es
podria donar suport
a aquests usos no
previstos a la zona i
facilitar-los.
UNITAT D’ESTUDI 3
RESULTATS
Elements per seure
Passos de vianants
Unitats i obertures
Cultures i orígens
Diversitat d’usos
Grau de relació
Espais passius
Espais de cura
Horaris del dia

Jocs/Activitats
Transparència
Connectivitat
Accessibilitat
Il·luminació
Llegibilitat
Seguretat
Verd urbà
Activitats
Qualitats
Visibilitat
Soroll
Sòl tou
Edats
Cura
CRITERIS
Preguntar
Resultat Indiferent Advers Insuficient Neutre Divers Viu
EINES
Observar
Resultat Indiferent Advers Insuficient Acollidor Divers Viu
CONCLUSIONS
REPTES
L’escola ocupa L’espai de vianants No hi ha elements Tot i ser una En aquesta vorera L’equipament
81
aquesta unitat, és escàs, a urbans en aquesta escola de primària, es veu poca gent només és utilitzat
només té un vegades inexistent; unitat, la l’espai públic de de pas durant el per l’escola, al
accés al carrer. Un a l’escola només il·luminació està transició dia. A les hores voltant no hi ha
mur opac separa s'hi pot arribar dirigida a la calçada interior/exterior no d’entrada i sortida cap altre
l’equipament del caminant des de la (no a la vorera). Als es pot descriure d’escola s’hi equipament que li

carrer (d’entre 3 i vorera de davant tallers es troben com a espai de observen familiars doni vida.
1 metres); per (manca connectivi- mancances a les cura (l’espai de i escolars.
tant, la transparèn- tat). Els passos de parades d’autobús, vida és escàs, la
cia no és alta. vianants no són per la poca proximitat del
Tampoc trobem coherents amb la freqüència, anar vehicle privat i la
diversitat de mobilitat a peu. massa plens o no falta de
funcions en Reduir la velocitat a tenir proteccions. proteccions no en
aquesta unitat. De 30 km/h en una fan un espai segur,
l’apartat de zona escolar no i tampoc hi ha
“Preguntar” (grup sembla suficient si possibilitat
famílies) es posa s’hi afegeix que no d’estada o d’altres
èmfasi en la hi ha cap protecció activitats).
manca d’espai entre la sortida de
públic d’espera a l’escola i la calçada.
l’accés a l’escola.
POTENCIALITATS
Un equipament Els passos de Com s’apuntava, la La visibilitat és Com s’ha Dels tallers es
escolar sempre és vianants estan ubicació d’un correcta, i altres comentat, la zona desprèn que
un espai quotidià elevats i ben equipament hauria elements de és principalment l’escola és també
que és important senyalitzats. de portar a l’espai com soroll, residencial. un equipament
tenir present i l’adequació de olors i neteja, L’escola de apreciat i
estudiar-ne la l’entorn per a la també. primària és reconegut pel
relació entre trobada i l’estada. freqüentada veïnat. La
interior i exterior. La proximitat a la principalment per percepció és de
zona verda obre infants del barri. seguretat durant el
moltes possibilitats Tot i les dia laborable.
de connexió amb mancances en
l’escola. mobilitat a peu, hi
ha un sector
d’infants que van
sols a l’escola.
L’escola és un lloc
de trobada i on es
generen
coneixences i
xarxes de veïnat.
5
1
1 2
Línies d’actuació
Amb tota la informació recollida a les conclusions, es
proposen unes línies d’actuació per a cada component
a fi de millorar cadascun dels criteris de qualitat. Preguntar Observar
2 Organitzar grups
pel/s taller/s

d’informació
3
4 4
82
Resultats i conclusions

UNITAT D’ESTUDI 1 2 3
LÍNIES ACTUACIÓ
FAÇANA/PERÍMETRE VIALS/PAVIMENTS ELEMENTS URBANS ENTORN PERFIL DE PERSONES USOS DE L’ESPAI
Diversificar els Donar prioritat al Ampliar l’espai L’entorn natural i Les escoles i L’espai té la
usos i aportar vianant i, per tant, per als vianants l’escala humana diferents potencialitat de
vida al carrer a la vida també és donar del teixit construït associacions del convertir-se en
ocupant baixos quotidiana espai per situar dona caràcter al barri promouen l’espai de trobada
amb equipaments ampliant les elements urbans barri alhora que una xarxa que el veïnat
públics i facilitant voreres, facilitant com seients o promou la qualitat comunitària reclama.
la instal·lació de els creuaments fonts. Aquests de vida i la salut. estable. La relació Especialment
comerç de de vianants, espais d’estada i Oferir un entre el veïnat i interessant seria
proximitat. millorant de cura contacte més els equipaments generar un nou
Controlar el tipus l’accessibilitat i comunitària cal gran amb aquest (l’escola i el parc espai per a les
d’activitats que limitant la connectar-los entorn i incorpo- són coneguts i famílies i
s’implanten al velocitat dels amb la parada de rar l’espai verd al reconeguts) és adolescents on
barri mitjançant vehicles bus, la sortida de carrer i a la zona una bona base convergissin
un pla d’usos que motoritzats. l’escola o el parc de pas beneficia- perquè, si es espai de joc,
protegeix el infantil. rà tant per donen les estada i bar.
comerç quotidià l’augment d’espai condicions
de la zona (ja públic, ara escàs, físiques, es
existent). com per la millora converteixi en
de la mobilitat espai de trobada i
segura. de cura del barri.
83
Possibilitar
Connectar
l’autono- Cocrear
els equipa-
mia en la espais de
ments

mobilitat trobada
Impulsar la
Fomentar
diversitat
l’apropiació
d’usos Gaudir del de l’espai
verd urbà públic
6
1
1 2
Disseny del projecte

3
La diagnosi de la vida quotidiana realitzada és una

capa més d’informació que el projectista ha de tenir
present a l’hora de dissenyar l’espai. En aquest Preguntar Observar
exemple es fa explícit quines accions tant del disseny 2 Organitzar grups

pel/s taller/s
com de la gestió milloren els aspectes detectats com a
reptes a la diagnosi.

d’informació
3
4 4
84
Resultats i conclusions

2
PROPOSTA
Proposta àmbit 01
Bar/comerç de proximitat amb façana

transparent
Millora dels criteris de qualitat: diversitat d'usos,

transparència, seguretat, visibilitat, espai passiu,
connectivitat
1
Estat actual Obertura a l’angle agut
actual Millora dels criteris de qualitat: espai lliure vianants,
distribució de l'espai, accessibilitat, visibilitat, seguretat
Eixamplament de la vorera per donar

continuïtat 85
Millora dels criteris de qualitat: espai lliure vianants,

distribució de l'espai, accessibilitat
Proposta
Plànol
propostes
PROPOSTA
Proposta àmbit 02
Possible equipament als baixos amb
façana transparent
Millora dels criteris de qualitat: diversitat d'usos,

transparència, seguretat, visibilitat, espai passiu
Passos de vianants elevats (modificació

del triangle de la palmera) i
senyalització de velocitat màxima
10 km/h
Estat actual
Millora dels criteris de qualitat: pas de vianants, de
l'espai lliure vianants, distribució espai, accessibilitat,
visibilitat, seguretat, velocitat, connectivitat, soroll,
autonomia i mobilitat
86 Obertura d’espai amb accés al parc

infantil
Millora dels criteris de qualitat: necessitats bàsiques,

1 accessibilitat, verd urbà, obertures, transparència, espai
de cura, espai de joc
actual
Proposta
Plànol
propostes
PROPOSTA
2
Proposta àmbit 03
Zona de trobada amb llocs per seure
públics, pèrgola i possible guingueta
amb WC públic
Millora dels criteris de qualitat: diversitat d’usos,

transparència, connectivitat, seguretat, visibilitat, espai
passiu, espai de cura, protecció del clima, espai de joc
Nova vorera que relaciona l’escola amb

Estat actual el parc infantil per la zona verda
Millora dels criteris de qualitat: pas de vianants, espai

lliure vianants, distribució d’espai, accessibilitat,
87
Ampliació de la vorera (vessant
façana construïda) eliminant el carril
1

d’aparcament de vehicles
actual
lliure vianants, distribució de l'espai, accessibilitat,
4
Proposta autonomia i mobilitat
Plànol
propostes
3
PROPOSTA
Proposta àmbit 04
Obertura de nova sortida de l’escola i
ampliació de vorera protegida
Millora dels criteris de qualitat: transparència, diversitat

d’usos, accessibilitat, visibilitat, espai de cura, espai lliure
vianants, distribució de l'espai, autonomia i mobilitat
Nova vorera per a vianants i eliminació de

l'espai d’aparcament de vehicles 1
Estat actual
actual
lliure vianants, distribució de l'espai, accessibilitat,
4
88 Pas de vianants elevat i senyalització de

velocitat màxima 10 km/h
Millora dels criteris de qualitat: pas de

vianants, espai lliure vianants, distribució de
l'espai, accessibilitat, visibilitat, seguretat,
velocitat, connectivitat, soroll, autonomia i
Proposta mobilitat
propostes Plànol
89
B
Annex
Legislació, manuals de
referència i bibliografia
B.1 Legislació
Normativa de l’Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern “Urbanisme amb perspectiva de gènere”, 2017.
Reglament de participació ciutadana, 2017.
Mesura de govern per una democratització de la cura, 2017.
Mesura de govern “BCN dona molt de joc”, 2018.
Mesura de govern “Omplim de vida els carrers. La implantació de les superilles a Barcelona”, 2016.
Altra normativa
Decret legislatiu 1/2010 text refós de la Llei d’urbanisme (disposició addicional divuitena)
92 Incorporació de la perspectiva de gènere
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d’incorporar la perspectiva de gènere en el

desplegament d’aquesta Llei per tal de garantir la promoció de la representació paritària en la composició dels
òrgans urbanístics col·legiats i de l’avaluació de l’impacte de l’acció urbanística en funció del gènere.
Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament d’urbanisme (art. 69)
69.5 També ha de formar part de la memòria social una avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística
proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica, tals
com els immigrants i la gent gran, amb l’objecte que les decisions del planejament a partir de la informació sobre
la realitat social contribueixin al desenvolupament de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, així com
afavorir els altres col·lectius mereixedors de protecció. Aquesta avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística
proposada en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de contenir:
a) Una diagnosi de la situació a partir de l’anàlisi de la informació sobre la població a la qual afecta el pla, la
identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i estratègiques de
dones i homes i els altres col·lectius en l’àmbit.
b) La valoració de l’impacte social i de gènere del pla, la qual comprèn:
1r. La justificació de la coherència de l’ordenació proposada amb les necessitats detectades de les dones
i els homes i dels altres col·lectius pel que fa en especial als paràmetres d’accessibilitat, mobilitat,
seguretat i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les persones que
realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com les que reben aquesta atenció.
2n. Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objectius
d’igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes, així com entre els diversos grups socials.
3r. Previsió de com incidirà l’ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i dels
altres col·lectius.
Decret 344/2006, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada (art. 10)
Article 10
Indicadors de gènere
Per elaborar els estudis d’avaluació de la mobilitat generada s’han d’utilitzar indicadors de gènere quantitatius i
qualitatius, que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta i
transport públic.
Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (art. 5.2)
Article 5.2
Determina que les normes i les polítiques públiques han d'ésser avaluades des de la perspectiva dels infants i els
adolescents, per garantir que inclouen els objectius i les accions pertinents adreçats a satisfer l'interès superior
d'aquestes persones. Els infants i els adolescents han de participar activament en aquesta avaluació.
93
Annex B. Legislació, manuals de referència i bibliografia

B.2 Manuals de referència
Autors/ores Data Títol Lloc Publica
ARUP 2017 Cities Alive: Designing for Urban Childhoods Londres ARUP
Guia per al planejament urbanístic i

Bofill, Anna 2008 l’ordenació urbanística amb la incorporació Barcelona Institut Català de les Dones
de criteris de gènere
Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de

Col·lectiu Punt 6 2014 Barcelona Diputació de Barcelona
Qualitat Urbana amb perspectiva de Gènere
Conselleria
d’Habitatge,
Set para introducir la perspectiva de género
Obres Públiques 2017 València Generalitat Valenciana
en el proceso urbano
i Vertebració del
Territori
Gehl Institute 2016 The Public Life Diversity Toolkit Nova York Gehl Institute
94
Le Service
égalité Guide référentiel

2016 París Mairie de Paris
intégration Genre & espace public
inclusion
Ministerio de Vivienda y
MINVU, PNUD, La dimensión humana en el espacio público.
2017 Xile Urbanismo. Gobierno de
Gehl Recomendaciones para el análisis y el diseño
Chile
Naredo, Maria; Guia per a l’elaboració de diagnòstics de Departament d’Interior,
Praxágora 2010 seguretat amb visió de gènere a l’àmbit rural Barcelona Relacions Institucionals i
Cooperativa i urbà Participació
Área de Gobierno de
Pernas, Begoña; Ciudades igualitarias. Guia práctica de
2017 Madrid Desarrollo Urbano Sostenible
Román, Marta urbanismo y género
del Ayuntamiento de Madrid
Project for Public

2016 Healthy places Nova York Project for Public Spaces
Spaces
Urban
Gender Mainstreaming in Urban Planning and
Development 2013 Viena Urban Development Vienna
Urban Development
Vienna
Índex d’inclusivitat. Guia per a un urbanisme

UrbanIn 2009 Barcelona Institut Català de les Dones
inclusiu als barris i municipis
B.3 Bibliografia
Carrasco, Cristina (2001). “La sostenibilidad de la vida humana: ¿un asunto de mujeres?”.
Mientras Tanto, núm. 82, p. 43-60.
Delgado, Manuel (2015). “En busca del espacio perdido”. Recuperat de:
http://manueldelgadoruiz.blogspot.com/2015/07/en-busca-del-espacio-perdido.html
Fraser, Nancy (1990). “Rethinking the Public Sphere: A Contribution to the Critique of Actually Existing
Democracy”. Social Text, núm. 25/26, p. 56-80.
García Cortés, J. M. (2006). Políticas del espacio. Arquitectura, género y control social. Barcelona: IAAC.
Gehl, Jan; Svarre, Birgitte (2013). How to Study Public Life. Washington: Island Press.
Habitar - Grupo de Investigación de la UPC (2010). Exposició “Rehabitar: Las plantas bajas [4]”. Ministerio de
Vivienda. Recuperat de: http://habitar.upc.edu/wp-content/uploads/rehab4.pdf
Herrero, Yayo (2013). “Miradas ecofeministas para transitar a un mundo justo y sostenible”. 2013. Revista de
economía crítica, núm. 16, p. 278-307.
95
Massey, Doreen (1994). Space, Place and Gender. Minnesota: University of Minnesota Press.

Michaud, Anne (coord.) (2002). Pour un environment urbain sécuritaire. Guide d ‘aménagement. Programme
Femmes et ville de la Ville de Montréal.
Nash, Mary; Tello, Rosa; Benach, Núria (ed.) (2005). Inmigración, género y espacios urbanos. Los retos de la
diversidad. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Oliver, Laia (2007). “De la recerca sobre la por a la por en la recerca. Reflexionant entorn dels sentiments i les
percepcions d’inseguretat de les dones en el treball de camp”. Documents d’anàlisi geogràfica, núm. 49, p. 183-
196.
Paricio, Ana (2018). “Hábitat inclusivo y género, ¿ampliamos la cocina?”. Recuperat de:
http://www2.ual.es/RedURBS/BlogURBS/habitat-inclusivo-y-genero-ampliamos-la-cocina/
Pateman, Carole (1983). “Feminist critics of the public/private dichotomy”. A: Stanley I. Benn i Gerald F. Gaus
(ed.), Public and Private in Social Life (p. 281-303). Nova York: St. Martin’s Press.
Quintana, Imma (2005). Polítiques de temps des d’una perspectiva de gènere. Treball de recerca 2005. Diputació
de Barcelona.
Román, Marta; Pernas, Begoña (2009). “¡Hagan sitio, por favor! La reintroducción de la infancia en la ciudad”.
Organismo Autónomo Parques Nacionales.
Solsona, Glòria (2007). Introducció de la perspectiva de gènere en els processos de participació ciutadana.
Cerdanyola del Vallès: Diputació de Barcelona.
Torns, Teresa (2003). Les polítiques de temps: Un repte per a les polítiques de l’estat del benestar. Quaderns de la
Fundació Nous Horitzons.
Velázquez, Isabela; Román, Marta (2008). Guía de urbanismo con perspectiva de género. Múrcia: Comunidad
Autónoma de la Región de Murcia.
Völkl, Petra (2018). “Here we go! Changing the paradigm for a child-friendly transport planning”. ECOMM Uppsala
2018. Recuperat de:
http://epomm.eu/ecomm2018/docs/A-Sessions/A3/Petra_Voelkl-Patricia_Kandler.pdf
96
97

Manual UrbanismeVidaQuot PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual UrbanismeVidaQuot PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Manual d’urbanisme

Febrer del 2019

No és un urbanisme exclusiu de les dones, sinó que proposa

Urbana edita el manual de l’urbanisme de la vida quotidiana.

Es tracta d’una primera versió, que pretén definir en què

es concreta l’urbanisme amb perspectiva de gènere, a Janet Sanz Cid

espai públic, però que a la vegada fuig de donar receptes

tancades, i té la voluntat de ser un procés obert, amb la idea

d’anar-se actualitzant i adaptant amb noves aportacions fruit

de l’experiència i de la seva posada en pràctica.

Àrea d’Ecologia Urbana

Febrer del 2019

Departament de Prospectiva. Direcció de Model Urbà

Departament de Transversalitat de Gènere

Suport tècnic i administratiu de Barcelona Regional

Col·laboració d’Ignacio Paricio

Disseny i suport a la conceptualització

Pla Estel (Alba Domínguez, Konstantina Chrysostomou i Arnau Boix)

Departament de Projectes Urbans, Direcció de Serveis de Planejament, Departament

d’Informació de Projectes i Recepcions, Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures, Espais

Verds i Biodiversitat i Direcció de Serveis de Comunicació i Participació

0.1 Objectiu del manual........................................................................................................................... 7

0.2 Com funciona el manual?............................................................................................................... 8

0.3 Els límits i les possibilitats de l’aplicació..................................................................................... 8

01. Criteris generals de planejament........................................................................... 11

1.1 L’urbanisme amb perspectiva de gènere...................................................................................... 13

1.2 Principis de l’urbanisme inclusiu.................................................................................................... 14

1.3 Eixos de l’urbanisme amb perspectiva de gènere..................................................................... 16

02. La qualitat de l’espai urbà....................................................................................... 23

2.1 “Components” de l’espai urbà i “criteris de qualitat”.............................................................. 25

3.1 Eina d’anàlisi de la vida quotidiana................................................................................................ 36

Annex A. Cas d’exemple d’aplicació de l’eina d’anàlisi de la vida quotidiana.... 73

Annex B. Legislació, manuals de referència i bibliografia...................................... 91

B.2 Manuals de referència....................................................................................................................... 94

equitat per a totes les persones i col·lectius.

0.3 Els límits i les

a qualsevol projecte i en allò que suggereix aquesta l’urbanisme de la quotidianitat i de l’escala

barris poden incloure aquesta mirada.

3. Edificació: Quina relació hi ha entre edificis i

Criteris generals de planejament

Un procés de millora continuada

Aquesta participació té un doble vessant: d’una

Criteris generals de planejament

Criteris generals de planejament

Criteris generals de planejament

Criteris generals de planejament

24 Sense aquesta tipificació d’activitats —i en la mesura

Per això, el primer esforç en la construcció d’aquesta

La gran quantitat i diversitat d’aquests criteris de

L’organització d’aquests aspectes per analitzar es fa en

La qualitat de l’espai urbà

3. Elements d’equipament urbà

5. Perfil de les persones

Un precedent d’aquesta forma d’agrupació va ser

plaça, els límits d’un parc, etc. Unitats i obertures

Existència d’espais buits i passius Qualitat materials i detalls (diversitat)

Passos de vianants i espais de vida

La qualitat de l’espai urbà

Sòl tou drenant o no pavimentat

Elements per seure (no comercials) o

espais de joc) o d’espera (com parades de bus).

Elements de joc / activitats

La qualitat de l’espai urbà