Nota

En música, el terme nota té tres significats bàsics:

1. un tipus de so musical que, d'acord amb la seva altura, forma part d'una escala;
2. un esdeveniment d'una obra musical consistent en un so amb unes característiques definides com ara l'altura i la
durada;
3. un signe (figura) de la notació musical usat per a representar una nota en els sentits anteriors.
Aquests diferents significats són lliurement mesclats pels músics, la qual cosa pot resultar en un principi desconcertant. Així,
referint-se a la cançó Happy Birthday to You, hom pot dir que usa set notes de l'escala diatònica, o que les dues primeres notes de
l'obra són la mateixa.

Una nota es pot definir segons la convenció musical o segons la seva freqüència, per exemple el la4 o A4 (segons el sistema
alemany de l'època o l'anglès modern) té una freqüència de 440 hertz (vibracions per segon), segons l'afinació estàndard.

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "Ut queant laxis"
de l'edat mitjana:

UT queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmuli tuorum
SOLve polluti
LAbii reatum
Sancte Ioannes

El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant

els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc d'una sola com es feia
anteriorment.[1]
Mà guidoniana. Sistema
Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI, i en el segle XVIII es canvià el mnemotècnic medieval, de Guido
d'Arezzo (s. XI), utilitzat per
nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí
ajudar els cantants a llegir a
una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en primera vista
l'actualitat.

Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent, amb notes anomenades negres, d'una durada d'1/4.

En el cas de l'esmentada escala major de Do, les notes són les següents:

Do re mi fa sol la si, segons el sistema de notació musical llatí, i

C D E F G A B, segons el sistema de notació musical anglès. En el sistema alemany la B se substitueix per una
H, ja que la B és un Sib.
Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes s'hi poden
afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentatònica), i s'obté
llavors l'escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una
diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.

Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser
Escala de la menor, segons el
modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la
sistema de notació anglès
tonalitat de la peça, o en el curs del passatge.

A l'escala de do major, entre el Do i el Re hi ha una diferència d'un to, el to es

divideix en dos semitons. Del Re al Mi hi ha un to, del Mi al Fa un semitò, del Fa al Sol hi ha un to, del Sol al La hi ha també un
to, i del La al Si hi ha un to, i del Si al Do de l'octava següent només hi ha un semitò. Una nota es pot abaixar un semitò amb un
bemoll (b), o apujar un semitò amb un sostingut. Així, un Reb és el mateix que un Do#.

Valor de les notes

Es defineix el valor de les notes com la durada d'un so. Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant
el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona=2 blanques=4 negres...). El valor que se li dóna a cada
símbol serà el que determinarà la unitat de compàs: el compàs de 2/4 indica que el compàs consta de dues unitats (2) i que la
unitat del compàs serà la negra (4).
 Nota Silenci Nom Valor Equivalència

rodona 1 4 negres

blanca 2 2 negres

negra 4 1 negra

corxera 8 1/2 negra

semicorxera 16 1/4 negra

fusa 32 1/8 negra

semifusa 64 1/16 negra

garrapatea 128 1/32 negra

semigarrapatea 256 1/64 negra

Vegeu
Escala temperada
Escala pitagòrica
Escala justa
Figura musical
Notació musical
Giovanni Battista Doni

Referències
1. WITT, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of A Wikimedia Commons
Renaissance Humanism in Medieval Italy (http://books.google.cat/boo
(https://commons.wikime
ks?id=F8KXnDTwsZYC&pg=PA131&dq=Guido+of+Arezzo&hl=ca&sa
=X&ei=V2qIUtHoAeey0QW-wYGgBA&ved=0CE8Q6AEwBTgK#v=on dia.org/wiki/P%C3%A0gi
epage&q=Guido%20of%20Arezzo&f=false) (en anglès). Cambridge na_principal?uselang=ca)
University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742. hi ha contingut
multimèdia relatiu a: Nota
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nota&oldid=20921300»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 23 març 2019 a les 21:44.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar
termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia
Foundation, Inc.