198 ( Treball i energia Calcula el treball que fa la forga pes quan un cos de 3 kg de massa cau des d'una altura de 10 m. W=F-s=m-g-h=3kg-9,8mis’- 10m =294 J Raona si produeixen treball els atletes del dibuix: a) Manté 150 kg b) Manté estirat ©) La patinadora a.una altura de el ressort durant de 60 kg llisca 2m durant 4 s. 10s. 10 m sense fregament a velocitat constant. a) No. No hi ha desplagament b) No. No hi ha desplagament. c) No. La forga pes és perpendicular al desplagament. Un cos es mou amb moviment circular | i uniforme (vegeu figura). Produeix treball la forca responsable d’aquest t moviment? Per qué? eet No. La forga centripeta és perpendicular al desplagament. Una forga de 100 N que forma un angle de 30° amb I'horitzontal estira un cos per arrossegar-lo. Si el cos es desplaca 2,6 m al Ilarg del pla, calcula el treball realitzat per aquesta forca. Si la forca de fregament és d’1,2 N, calcula també el treball que fa aquesta forca i el treball total produit per totes dues. F = 100N Fy) =F-cosa= = 100 - cos 30° = 86,6 N Fi 4 Fi) AP = fy As = 86,6 2,6 m = 225,16 J Fe s=-1,2m-2,6N=3,12JSOLUCIONARI Per tant: Wr = We + Wer = 225,16 J — 3,12 J = 222,04 J Calcula la poténcia d’una grua que pot elevar un cos de massa 500 kg amb una velocitat constant de 0,5 mis. W Fes 500 kg 9,8ms* - 0,5m= 2.450 J =F-vam-g-v= Calcula el consum mitja en kWh d’un llum de 60 W de poténcia endollat 50 minuts, Compara’ amb el consum d'un llum de baix consum de 12 W que proporciona la mateixa intensitat lluminosa. p-4 >W=P.t=604-3,000 £ = 180.000 J ri 1kWh = 1.000 . 3600 £ = 3.600.000 J B Per tant: 18,000 J Consum = ——"=_ = §. 10 kWh 3.600.000 J/kWh El consum del lum de baix consum és £2 — § vegades més pett que el del lum de 60 W. 12 Un atleta aixeca uns pesos de 150 kg a una altura de 2 men 3 segons. a) Quina forca té per pujar els pesos? b) Quin treball fa? ©) Calcula la potancia de I'atleta. - Sobre els pesos actuen dues forces: el pes i la que exerceix latleta (F). Primer calcularem l'acceleracié dels pesos fos s=taesae lB - 22 = 0,67 mse a) Aplicant la 2a Ilei de Newton: F-P=m-a>F=m-ve+m-a=m-(g+a= 50 kg (9,8 m/s? + 0,67) = 1.570,5 N 199200 ( 10. 11. Treball i energia b) W=F-s=1570,5-2m=3.141) W _ 31415 Rae = 1.047W Calcula el temps que tarda una grua de 7 KW de poténcia a elevar una biga de 250 kg a una altura de 28 m. 250 kg 9,81 mis* 28 m/t t 7.000 W = =t=98ls Qué consumeix més energia, una bombeta de 30 W encesa durant una hora o una de 8 W encesa durant 4 h? Expressa els resultats en kWh. E=P.t Bombeta de 30W: £=0,03 KW - 1 h = 0,03 kWh Bombeta de 8W: £ = 0,008 kW - 4h = 0,032 kWh Per tant, la bombeta de 8 W consumeix més energia Una maquina bombeja aigua des d’un dipésit situat 4 m sota terra, Per bombejar 1.000 L d’aigua fins a la superficie consumeix 100.000 J. a) Quin és el rendiment de la maquina? b) Qué passa amb I'energia que no s’aprofita? a) Weaker = Fh = m-g- h= 1.000 N - 9,8 mis? 4 em = 39.2005 Weoosune = 100.000 J — Master 499 — 39.200 5 Weert 10.000 J +100 = 39,2% b) L’energia que no s‘aprofita es transforma en calor (energia térmica) Un transformador urba d’energia eléctrica és una maquina molt eficient: té un rendiment del 98,5 %. a) Quanta energia es pot fer servir per cada MWh que arriba al transformador? b) Qué passa amb la resta? a) Per cada MWh es fa servir el 98,5 %, é5 a dir: 1o* kwh 36-105) _ LMwh 1 Jaw b) Es transforma en calor (energia térmica). 0,985 MWh 3,5-10°512. 13. 14, SOLUCIONARI Quin objecte té més energia cinética: un cotxe de 1.200 kg de massa que es mou a una velocitat de 80 km/h o un projectil de 40 kg disparat a una velocitat de 200 m/s? Cobre: . Exge = Lim-v? = 41.200kg-[ 22) (ois)? = 296.296,30 5 2 2 3,6 Projectil: 2 Ewen = em v? = 440g | 222) (msi? = 61.728,43 4 2 2 36 Per tant: Evsna > Epo Una particula o ($H**) penetra en una regié en la qual altres carregues eléctriques exerceixen una forca constant de 5 - 10 N sobre aquesta particula. Quina variacié d’energia cinética es produeix en la particula després d’haver recorregut 3 cm? La variacié de lenergia cinética és igual al treball de les forces electriques. W=AE Per tant: AE =F-s> AE, =5-10"N-3-10*m> 3 AR=15-10-% J Observa el dibuix i indica quin té més energia cinética: a) Tots dos iguals b) El cotxe c) La furgoneta 1 Per al cotxe: Es cone => & 2 201202 ( 15. 16. Treball i energia Un cos de 0,5 kg de massa es mou per una superficie horitzontal a 5 m/s i slatura després de recérrer 10 m. Troba la forga de fregament mitjancant consideracions energatiques. Aplicant el teorema de l'energia cinatica W= AE > W=-Fr-s Fe s=0-m vo mv? _ O,5ke 5? (ris)? 2s 2-10m > Fr =0,62N R= Completa la taula segtient, Calcula el temps que triga cadascun per assolir la velocitat punta partint del repas. Lienergia cinética ve donada per la formula: E. = 3 mv Calcularem l'energia en unitats del Sistema Internacional (joules, J), iper tant, la unitat de massa que s’ha d'utilitzar és el kg i la unitat de velocitat que s’utilitzara sera el m/s. 345 320 240 800 180 350 500 130 1200 66 33 100 2,29. 10° | 5,14. 10° | 2,67 - 10° Per calcular el temps que trige cada mobil per assolir la velocitat punta partint del repas, aplicarem la formula: Wo AE P= 7 = ==, ona potencia es mesura en watts (1. CV = 736 W) ila variacié d'energia (AE, diferéncia entre lenergia cinética final i energia cinética inicial) coincideix amb l’energia cinética final, donat que 'energia cinética inicial, al partir els mdbils del reps, és zero, per tant: Formula 1 Moto: Rally:17. 18. 19. 20. SOLUCIONARI Calcula I'energia potencial d'un test de 2 kg de massa col-locat a la terrassa d'un edifici a 20 m d’altura i la velocitat amb la qual arribaria a terra si caigués. Lenergia potencial és: E=m-g-h=2-98-20=392) Aplicant el principi de conservacié de l'energia mecanica es troba la velocitat amb la qual arriba a terra, heg-ha+phvov=J2-g-h =\2-98-20 =198mis 2 Calcula I’energia potencial d’un obrer de 80 kg que esta en una bastida situada a 12 metres del terra. Qué li pot passar si no porta l'arnés de seguretat? Justifica-ho amb les dades sobre la velocitat amb la qual colpejaria contra el terra. Que caigui i es faci mal. Tenint en compte el que s'ha dit al problema anterior: v= 2 g-h =2-12-9,8 =15,3 ms La Mireia opina que I’energia potencial de la pedra del dibuix és de 400 J, i en David calcula que val 1.000 J. Qui té ra6? Justifica la resposta. + Mireia + David + Depén Tots dos tenen rad: depén del sistema de referéncia que es tril * Des de la posicié d’en David: f= m-g- y= 20kg -9,8 mis? 5 m = 9.803 J * Des de la posicié de la Mireia: p= m- gh = 20 kg 9,8 mis? 2m = 3.923 J Es comprimeix 15 cm una molla de constant elastica k= 24.000 N/m. Calcula: a) El treball que hem fet per comprimir-la. b) La variacié d'energia potencial de la molla. ay Wa 2K ye 2 203204 21. 22. 23. Treball i energia b) W= z 24,000 Nim - (0,15 my? = 270 J La molla acumnula una energia potencial elastica del mateix valor que el treball que s'ha fet per comprimir-la, és a dir, lenergia potencial acumulada és de 270 J Una massa de 400 g esta subjectada a una molla de constant elastica k= 80 N/m en un pla inclinat de 40° [figura 7.28 del llibre]. Determina: a) L’allargament experimentat per la molla. b) L’energia potencial elastica ‘emmagatzemada a la molla, me a) Pp=m- g-sin 40° = 80 Nim » Al= 0,4 kg - 9,81 mls® - sin 40° => 1= 0,032 m= 3,2 cm b) E 3 80 N/m - (0,032 m)? = 0,04 J Una molla té una constant elastica de 500 N/m. Calcula quina longitud s'ha d’estitar per tal que l'energia potencial elastica emmagatzemada sigui de 7 J. Quina energia emmagatzemaria aquesta molla si la comprimissim aquesta mateixa longitud? &=T=d 500 N/m - /? => | = 0,167 m= 16,7 cm Lenergia emmagatzemada per aquesta molla, si la comprimissim aquesta mateixa longitud, també seria de 7 J. Sabem que una molla allargada 3 cm emmagatzema una energia potencial elastica de 8 J, Quina energia emmagatzemara si |'allarguem 6 cm? 1 E= =~ K-(AN 2 gue 2 = 2. k.(0,06 m? 2 K- (0,08 m* Si fem el quocient entre les dues equacions anteriors, obtenim 2 0,06 m) 0,03 m } E=8) =32J24. 25. SOLUCIONARI Respon les preguntes segiients: a) A quina altura cal elevar una vagoneta d’una muntanya russa perqué en passar pel punt més baix la velocitat sigui de 20 m/s? b) I si es duplica la massa de la vagoneta? a) A partir del principi de conservacié de lenergia mecanica dm+m Eh Smad tm eh > i i 9 0 1 ve 20° (ms 3 hogy = hove +h, = = 20m” _ 99 4 Beta FINE n= Fm a at " b) La massa no influeix en el valor de la velocitat. A l'apartat a) es veu que la massa se simplifica; aixd només passa si no hi ha fregament. Un péndol esta format per un fil de 2 m de longitud i una boleta de 100 g de massa, Quan el péndol passa pel punt més baix, du una velocitat de 5 m/s, a) Quina altura maxima assolira la boleta? b) Quina en sera llavors 'energia potencial? 205( 26. 27. 206 Treball i energia a) Aplicant el principi de conservacié de l'energia mecanica: ly, 28mg)? she? = phegeh a h=— => SI = 1,30m 2 ree 2g 2-9,8ms* b) L'energia potencial és la mateixa que l’energia cinética que tenia al punt més baix. Ep = Ee im v kg 25 (mvs)? = 1,25 J Unim un cos de 2 kg a una molla de constant elastica 700 N/m i separem el conjunt 30 cm de Ia seva posicié d’equilibri. Determina: a) La velocitat del cos quan es troba a 10 cm de la seva posicié dequilibri. b) La posicié en qué es troba el cos quan la seva velocitat és de 3 mis. Suposant que la molla estigui en una superficie horitzontal i que ho hi hagi fregament, si apliquem la conservacié de l'energia, obtenim: a) 5 700 Nim (03 m= 2 700 Nim (0 mys = 2ke¥ => v=5,3 mis B) 5+ 700 Nim (0,3 m)? = 4 700 Nim « (ANY +5. 2 kg: (3 rvs? 0,253 m = 25,3 em Un bloc de 350 g es troba al capdamunt d’un pla inclinat, a una altura de 50 cm. Es deixa caure Iliurement i, al final del pla, xoca amb una molla de constant elastica 150 N/m que es troba en la seva posicié d’equilibri. Calcula: a) La velocitat amb qué el cos xoca amb la mola. b) La longitud maxima que es comprimira la molla com a conseqiiéncia del xoc. WWW28. 29. 30. 31. SOLUCIONARI Suposant que no hi ha fregament, si apliquem la conservacié de energia, obtenim: a) 0,36 kg - 9,81 m/s? - 0,5 m 3 0,35 kg - v? => v= 3,13 mis 1 b) 0,35 kg - 9,81 m/s* - 0,5 m = 2 150 Nim - (1? => 1=0,023 m= 2,3 cm Deixa caure una pilota de basquet, una pilota de tennis i una bola saltadora des d'un metre d'altura i apunta l'altura a la qual rebota cadascuna. Calcula la Ep inicial i la Ep final en cada cas. a) Quina és més elastica? b) Qué ha passat amb l'energia «perduda»? Activital practica. L'energia « v= 2,72 mis Un cotxe de 2.300 kg que es mou a 20 m/s xoca frontalment amb un altre de 1.200 kg que és en repds. Suposa que el xoc és perfectament inelastic i calcula: a) La velocitat dels cotxes després de l'impacte.35. 36. 37. SOLUCIONARI b) La variacié d’energia cinética del sistema. a) Igual que el problema anterior, també es tracta d'un xoc inelastic (després del xoc els cossos es mouen junts). Per tant, només es conserva la quantitat de moviment; 2.300 kg - 20 m/s + 0 = (2.300 kg + 1.200 kg) - => % = 13,14 m/s b) La variacié d’energia cinética del sistema sera (diferencia entre Venergia cinética final i 'energia cinética inicial): E $e 300 kg + 1.200 kg) (13,14 mis)? — 52.300 ke (20 mis’ = — 157.714,3 J La variacié d’energia cinetica del sistema és negativa, ja que es perd energia en forma de calor. Dues boles de billar de massa 120 g i 230 g que es mouen en sentits contraris amb velocitats iguals a 3 m/s i 4,5 m/s, respectivament, xoquen elasticament. Determina les velocitats finals de les boles. Com que el xoc és elastic, es conserva l’energia cinetica i la quantitat de moviment, és a dir 0,12 kg - 3 m/s + 0,23 kg - (~ 4,5 m/s) = 0,12kg - vay + 0,23 kg: vo, F012 ke- (3 ms)’ +2.-0,28 kg 4.5 ms)"= 2-012 Ke)" + +2 0,23 key? 2 Si resolem el sistema anterior de dues equacions amb dues incdgnites, obtenim: Ms, 6,85 m/s (velocitat final del cos de 120 g). ¥,. = 0,64 mis (velocitat final del cos de 230 g) Sempre que una forca fa treball sobre un cos, n’augmenta l'energia? No, Pot disminuir si la forga té sentit oposat al desplacament, Un exemple és la forga de fregament, que fa que disminueixi lenergia mecanica: Observa la figura i digues qué representa I'area ombrejada. a) El treball produtt per una forga constant, b) El treball produit per una forga que no és constant. ©) No representa cap treball, perqué la forga no és constant. 209230 8 10. Calor i energia Hi ha gerros amb una resisténcia eléctrica a linterior que es fan servir per escalfar aigua i preparar infusions. Si el nostre sistema és l’aigua continguda en un d'aquests re a) Quin tipus de moviment tenen els electrons que formen el corrent eléctric que circula per la resistencia, ordenat 0 desordenat? Es a dir, es tracta d’un moviment térmic? b) Indubtablement, es produeix una transferéncia d'energia a l'aigua. Aquesta transferéncia, és en forma de calor o de treball? Pista: la resisténcia, forma part de l'entorn, definit com tot alld que NO és el sistema? c) Qué passa amb altres maneres de bullir I’aigua (una cassola en una cuina de gas, un got en un microones)? La transferéncia d’energia es duu a terme en forma de treball o de calor? 2) La calor és una forma desordenada de transferéncia d'energia a través del moviment microscopic desordenat de les particules. b) La transferéncia d'energia es produeix en forma de calor. c) Quan s'escalfa una substancia la transferéncia d'energia és en forma de calor, ja que lenergia es transfereix a través del moviment microscdpic desordenat de les particules Quants joules «rep» una persona que pren 3.000 kcal cada dia en la seva dieta? 1.000e4 4,19 Menjo 1 kcal = 4.190 J, aleshores kcal lcal 3.000 keal - 20002 4194 _ 3 957. 107 lke’ Leal Suggereix, basant-te en la teoria del caléric, una explicacié al fet que els cossos es dilatin en escalfar-los i que es contreguin quan es refreden. Quan s'escalfa un cos, les particules se separen. Quina energia térmica cal subministrar a un got petit d’aigua (d’uns 100 g) per escalfar-lo de 25 a 98 °C? | a la mateixa quantitat d’oli d’oliva? (Consulta la taula de calors especifiques.) NOTA: la temperatura debullicié de loli d’oliva és d’uns 300 °C. Quan fregim un aliment, NO bullim (oli, siné I'aigua que conté aquest aliment.11. 12. SOLUCIONARI La calor absorbida per un cos és igual al producte de la seva massa per la calor especifica del cos i per la diferéncia de temperatures (temperatura final menys la temperatura inicial); per tant: Energia que s'ha de subministrar a l'aigua Q= 100g 1 call(g - °C) - (98 - 25) °C = 7.300 cal = 30,514 J Energia que stha de subministrar a Fol Q= 100 g- 1,68 Ig - °C) - (98 - 25) °C = 12.264 J Es refreden 50 litres d’aigua des de 90 °C fins a 25 °C. Quina quantitat (en kcal) de calor es desprén? | si es tracta d’oli d'oliva? Energia alliberada per aigua: Q=50 kg 1 kcal/kg °C) - (90 - 25) °C = 3.200 kcal Energia alliberada per loli: Suposant que la densitat de loli és de 0,918 kg/l, la seva massa sera de 45,9 kg; per tant: Q= 45,9 kg - 1,68 kcal/(kg - °C) - (90 - 25) °C = 1.199,11 kcal Transforma els valors de calor especifica de la taula de kJ/(kg - K) acali(g - °C). Si tenint en compte que 1 kJkg . K) = 0,24 call(g - °C), la calor especifica de les diferents substancies que apareixen a la taula ser [ waeriar TT eteate en] Coure: 0,094 call(g - °C) Coure 9.088 Alumini; 0,216 cal(g - °C) Acer O11 Oli d'oliva: 0,403 calg-°C) | Viare 0,20 Acer; 0,108 call - °C) Alumini 02 Oxigen (g): 0,218 cag -°C) | Oxigen (@) 0,22 Fusta: 0,420 call(g - °C) Nitrogen (@ 025 Vidre: 0,202 calg - °C) Oli dotiva ( 0,40 Nitrogen (g): 0,250 cal(g-°C) TFasta O42 Vapor eaigua: 0,470 calle °C) aaa a7 Gel © 10°C): 0,502 calg.°C) [Garcio-a) 0,60 Aigua (): 1,000 cal(g - °C) "gua Tada 7 231232 13. 14, 15. 16. Calor i energia Stintrodueix una barra de 200 g d’acer a 80 °C en un recipient amb 5 litres d’aigua a 20 °C. Quant augmenta la temperatura de I’aigua? Dada: Cscer = 0,45 ki/(kg - K). Quan es fan mescles de substancies calentes amb substancies fredes hi ha una transferéncia de calor fins que s/aconsegueix un equilibri termic En aquests casos, la calor cedida pel cos calent és igual a la calor absorbida pel cos fred; per tant 200 g 0,45 Ig °C) (BO - t) °C = 5,000 g - 4,18 Jg -°C) - (t- 20) °C = t= 20,26°C En una experiéncia de laboratori s’introdueix una bola de 50 g de coure inicialment a 80 °C en un calorimetre que conté 0,5 litres d’aigua a 20 °C. La temperatura de la mescla és de 20,6 °C. Calcula la calor especifica del coure. Igual que en el problema anterior, la calor cedida pel cos calent és igual a la calor absorbida pel cos fred; per tant. 50 g - c - (80 - 20,6) °C = 500 g - 1 call(g - °C) - (20,6 - 20) °C => c, = 0,10 cal/(g - °C) Un calorimetre té una capacitat calorifica de 0,003 keall°C. ialment contenia aigua a 25 °C i la temperatura d’equilibri és de 38 °C, quina quantitat de calor ha absorbit el calorimetre? La quantitat de calor absorbida pel calorimetre sera: 0,008 kcali*C - (38 - 25) °C = 0,039 kcal Un calorimetre de capacitat calorifica 0,003 kcal/°C conté 300 g d'aigua. El conjunt es troba en equilibri termic a 22 °C. Hi introduim una peca metal-lica de 200 g a 60 °C. Si la temperatura final assolida és de 26,8 °C, quina és la calor especifica de! metall? Com que la calor cedida pel cos calent és igual a la calor absorbida pel cos fred: 300 g- 1 cal/fg - °C) - (26,8 - 22) °C + 3 cal°C - (26,8 - 22) °C = 200 BC (60 - 26,8) °C => ¢, = 0,22 cal/(g - °C)