7 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
PER COMENÇAR
• És una cèl·lula del teixit nerviós que està formada per un cos
cel·lular, on es troba el nucli i el citoplasma, i l’axó. Del cos
surten unes prolongacions anomenades dendrites.
• Amb una altra neurona, amb una cèl·lula muscular o amb una
cèl·lula secretora.
• La zona de connexió entre les neurones.
• Perquè la membrana presenta una gran quantitat de canals
iònics. Aquests canals generen un canvi de potencial que
origina un senyal elèctric que recorre tota la neurona.
• Són substàncies químiques que travessen la fenedura sinàptica
i actuen com a senyal entre les neurones. Aquest senyal pot
ser excitador o inhibidor.
ACTIVITATS
1 a. E
 l medi extracel·lular és a la part superior perquè
és on hi ha els glicolípids. El citoplasma és a la part
inferior.
b. A: fosfolípids; B: colesterol; C: glicolípid; D: proteïna.
c. E
 l colesterol ajuda a mantenir l’estabilitat a la membrana
plasmàtica, disminuint la fluïdesa dels àcids grassos
i impedint la cristal·lització dels fosfolípids.
d. L es proteïnes es poden classificar en integrals
o intrínseques, si es troben totalment o parcialment
englobades en la bicapa, i perifèriques o extrínseques,
si hi estan adossades.
2 L es cadenes d’oligosacàrids que pertanyen als glicolípids
i a les glicoproteïnes que hi ha situades a la cara externa
de la membrana plasmàtica, i que formen el glicocàlix.
També moltes altres proteïnes de la cara externa,
o que una part d’aquestes es troba a la cara externa.
Allò que els permet actuar com a receptors específics
de determinades molècules externes és la seva composició,
tant per les seves propietats químiques com per la seva
arquitectura molecular. Això els permet identificar
els substrats, els bacteris i altres cèl·lules eucariotes.
S’ha confirmat que aquests receptors, molts dels quals són
exclusius de cada tipus de cèl·lula, són reconeguts pels virus,
que així infecten tan sols el tipus de cèl·lules que necessiten.
3 a-3, b-2, c-1.
4 La bomba Na1 2 K1 és una proteïna transmembrana que
bomba Na1 cap a l’exterior de la cèl·lula i K1 cap a l’interior.
Pot actuar contra el gradient gràcies a la seva activitat
com a ATPasa. Per cada molècula d’ATP que trenca obté
l’energia per bombar tres Na1 cap a l’exterior i dos K1 cap
a l’interior.
5 1-d, 2-e, 3-b, 4-a, 5-c.
1d. L a cèl·lula introdueix líquids i substàncies dissoltes
extracel·lulars per pinocitosi i les emmagatzema
en petites vesícules.
2e. L es molècules apolars, com ara l’oxigen, travessen
la membrana per difusió simple.
3b. L a cèl·lula pot transportar substàncies en contra
de gradient electroquímic, com és el cas del potassi,
34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
gràcies al mecanisme de transport actiu amb consum
d’energia.
4a. E
 l transport de glucosa per part de la cèl·lula té
especificitat, és a dir, hi intervenen proteïnes
transportadores o permeases que reconeixen la glucosa
i l’arrosseguen cap a l’interior o exterior, segons sigui
el gradient.
5c. L a cèl·lula, per introduir partícules sòlides de mida gran,
forma una vesícula o endosoma que les engloba
i les introdueix per fagocitosi. A aquesta vesícula
s’uniran els lisosomes i es formarà un vacúol digestiu.
6 a. A: exocitosi; B: endocitosi.
b. E
 n el procés d’exocitosi les vesícules es dirigeixen
a la membrana plasmàtica (a), s’hi fusionen (b) i alliberen
el seu contingut a l’exterior (c i d).
 l procés d’endocitosi comença amb una progressiva
E
invaginació de la membrana (e i f) que finalitza amb
un tancament del material extern dins d’una vesícula (g).
c. Transport passiu i transport actiu.
d. Fagocitosi.
7 Les cèl·lules vegetals tenen una paret cel·lular rígida que
impedeix l’endocitosi i que dificulta l’entrada de substàncies
per simple difusió. Per aconseguir una entrada suficient
de nutrients, les cèl·lules vegetals mantenen una elevada
concentració interna de soluts, és a dir, una elevada pressió
osmòtica. Això origina un corrent d’aigua cap a l’interior
cel·lular, que arrossega tota mena de petits ions (nitrats,
sulfats, etc).
8 La fusta és la matèria que constitueix l’interior del tronc,
les branques i les arrels dels arbres. Està formada per capes
successives de cèl·lules mortes, és a dir, de cèl·lules
de les quals tan sols queda la paret cel·lular cel·lulòsica
molt lignificada (és a dir, impregnada d’una substància
anomenada lignina). La fusta actua com una estructura
rígida de sustentació vegetal, que permet establir una
competició de creixement altitudinal per buscar la llum
per fer la fotosíntesi.
9 No. Les cèl·lules dels teixits de creixement, els anomenats
teixits meristemàtics, estan mancades de paret cel·lulòsica
rígida, que impediria el creixement de les cèl·lules filles
després de la divisió per mitosi de la cèl·lula mare. Aquestes
cèl·lules joves tan sols tenen la làmina intermèdia. Només
després del seu creixement, quan s’inicia el procés
d’especialització en cèl·lules de teixit suberós, parenquimàtic
o conductor, es van dipositant sobre la làmina mitjana
les successives capes de cel·lulosa, secretades
per la mateixa cèl·lula.
10 Provenen de l’interior de la cèl·lula.
11 Té relació amb la composició de la matriu extracel·lular.
Està formada per una fina xarxa de fibres proteiques
(col·lagen, elastina i fibronectina) immerses en una
estructura gelatinosa anomenada substància fonamental
amorfa, la qual està formada per glicoproteïnes, que són
molt hidròfiles i retenen molta aigua i ions.
 7 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
12 H
 i podem trobar cel·lulosa, un polímer de glucosa,
hemicel·lulosa, un polímer de D-xilosa i pectines.
13 No, és pròpia dels teixits animals.
14 En el teixit conjuntiu, el cartilaginós i l’ossi.
15 És un desmosoma. Es produeix a nivell de membrana.
16 A
 juda a mantenir la forma de la cèl·lula. Permet la dissolució
de gran quantitat de substàncies i permet que un gran
nombre de reaccions metabòliques hi tinguin lloc.
17 E
 ls teixits en què abunden els filaments intermedis són
el nerviós, els epitelis, el teixit conjuntiu i el teixit muscular.
Els microfilaments, d’altra banda, abunden en el teixit
muscular.
La funció dels filaments intermedis és estructural.
Els microfilaments participen en diferents funcions: mantenir
la forma de la cèl·lula; generar l’emissió de pseudòpodes;
generar i estabilitzar les prolongacions citoplasmàtiques
(com per exemple les microvellositats); possibilitar
el moviment de les cèl·lules musculars.
18 Microfilaments: a, d
Filaments intermedis: b, e
Microtúbuls: c, f.
19 P
 erquè del centrosoma deriven totes les estructures
constituïdes per microtúbuls.
20 a. L ’estructura que es pot observar és un centrosoma format
per dos centríols disposats perpendicularment. Cada
centríol està format per nou triplets de microtúbuls
organitzats en forma de cilindre.
b. E
 s tracta d’una cèl·lula animal, perquè els centríols només
es troben a les cèl·lules animals.
c. E
 ls cilis i els flagels són estructures constituïdes
per microtúbuls i deriven del centrosoma.
d. E
 n el moment de la divisió cel·lular origina el fus
acromàtic, que serà l’encarregat de la distribució
dels cromosomes.
21 El centrosoma sense centríols no té límits ben definits
i simplement és una zona del citoplasma engruixida i clara.
El centrosoma amb centríols presenta una estructura ben
definida formada per centríols i material pericentriolar (àster).
22 Correspon a la tija del flagel: presenta un eix intern
anomenat axonema, format per dos microtúbuls i un sistema
de nou parells de microtúbuls perifèrics, una matriu i medi
intern, i una membrana plasmàtica que el recobreix.
23 Els cilis són més nombrosos i tenen menys longitud.
24 Es poden trobar dispersos al citosol o adherits
a la membrana del reticle endoplasmàtic rugós.
25 S’uneixen durant el procés de síntesi de proteïnes.
26 Els ribosomes estan formats per RNA ribosòmic i diversos
tipus de proteïnes associades.
La funció dels ribosomes és dur a terme la síntesi
de proteïnes.
DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
27 a. E
 n la imatge s’observen ribosomes dispersos
pel citoplasma i alguns es troben formant polisomes
o poliribosomes.
b. El procés que estan realitzant és la síntesi de proteïnes.
SABER FER
28 En la solució A, trobem que el medi extern és hipotònic
respecte al medi intracel·lular, per la qual cosa tendirà
a entrar aigua al glòbul vermell a través de la seva
membrana, i així les concentracions interior i exterior
s’aniran igualant. El resultat serà l’augment del volum
cel·lular i, finalment el trencament de la membrana
de la cèl·lula.
En la solució B, la dissolució on es troben els glòbuls vermells
és hipertònica respecte al seu citoplasma, de manera que
tendirà a sortir aigua del glòbul vermell cap al medi. Això
comportarà que se’n redueixi el volum i que tingui lloc
la plasmòlisi de la cèl·lula.
29 El dibuix 3 representa la solució A. El dibuix 2 representa
la solució B.
30 El mecanisme de transport és una difusió simple, que també
es coneix, en el cas de l’aigua, com a osmosi.
31 Els mecanismes que té la cèl·lula per transportar petites
molècules polars són la difusió simple a través de proteïnes
de canal i la difusió facilitada.
32 En les cèl·lules vegetals, l’efecte seria diferent que
en el cas de la situació representada en la solució A.
El fet de presentar una paret cel·lular rígida confereix
a la cèl·lula una gran resistència mecànica que impedeix
que augmenti de volum fins a provocar la seva lisi.
En el cas de la solució B, és a dir, en un medi hipertònic,
la paret cel·lular no pot impedir que es produeixi la sortida
d’aigua citoplasmàtica cap al medi (plasmòlisi).
33 Les diferències que podem trobar són l’absència
de colesterol i d’alguns fosfolípids a la membrana
interna del mitocondri i una diferent proporció pel que fa
a la fosfatidilcolina i la fosfatidiletanolamina.
34 La composició química de la membrana dels bacteris
i de la membrana interna del mitocondri mostra alguna
semblança, com ara l’absència de colesterol i d’alguns
fosfolípids, que, d’altra banda, són presents a la resta
de membranes eucariotes.
Entre les semblances que hi ha entre els procariotes
i el mitocondri trobem que presenten DNA circular, divisió
per bipartició i el mateix tipus de ribosomes.
35 La figura mostra la presència de colesterol i fosfolípids.
Aquestes molècules mostren caràcter amfipàtic, és a dir,
una part de la seva molècula té caràcter polar (hidrofílic)
mentre que l’altre té caràcter apolar (hidrofòbic). Aquesta
característica permet a aquests lípids constituir bicapes
que separen medis aquosos. L’orientació de cadascuna
de les capes no és a l’atzar sinó que, mentre la part apolar
es recull a l’interior de la bicapa, les parts polars estableixen
interaccions amb les molècules d’aigua dels medis aquosos.
35
 7 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

TEST DE LA UNITAT En el sisè, es veu que, en perdre el grup fosfat, la bomba

experimenta un canvi de conformació, que provoca
36 Resposta d.
l’alliberament de potassi al citosol, i que la bomba queda
37 Resposta a. oberta per acollir nous ions sodi.
38 Resposta b. 57 Es podria dir, encara que seria forçar molt la realitat, ja que
39 Resposta c. els plasmodesmes permeten la comunicació entre si d’una
gran part de les cèl·lules.
40 Resposta c.
58 a. 1
 . Caps polars dels fosfoglicèrids: interaccionen amb
41 Resposta d.
el medi extracel·lular (dissolució aquosa).
42 Resposta b.
2. Cues apolars dels fosfoglicèrids: constitueixen una zona
43 Resposta a. interna de la membrana de caràcter hidrofòbic que
44 Resposta d. ajuda a mantenir la seva estructura.

45 Resposta c. 3. Proteïna intrínseca: transporta substàncies a través

de la membrana, ajuda al reconeixement cel·lular, actua
46 Resposta b.
com a receptor de membrana, etc.
47 Resposta d.
4. Colesterol: ajuda a mantenir l’estabilitat
48 Resposta b. de la membrana plasmàtica.
49 Resposta c. b. E
 n el dibuix es representen la difusió facilitada (transport
50 Resposta d. de glucosa) i el transport actiu (bomba de sodi-potassi).

51 Resposta a. – La difusió facilitada és un mecanisme de transport

passiu, per tant a favor de gradient, que no necessita
52 Resposta b.
aportació energètica. El realitzen proteïnes intrínseques
53 Resposta c. que reconeixen més o menys específicament
la substància que introdueixen a l’interior de la cèl·lula,
ACTIVITATS FINALS glucosa en aquest cas.
54 Membrana plasmàtica - fosfolípids - proteïnes - glicocàlix - – El transport actiu és un mecanisme de transport amb
ribosomes - reticle endoplasmàtic rugós - mitocondris despesa energètica i que, per tant, pot anar en contra
o cloroplasts - cloroplasts o mitocondris. de gradient. El transport s’efectua gràcies a una proteïna
intrínseca de la membrana que actua simultàniament
55 Part externa Proteïna
com una permeasa (facilita el transport del sodi
perifèrica
Glicoproteïna i del potassi) i com un enzim (que hidrolitza ATP i allibera
Glicolípid
l’energia necessària per al transport). La hidròlisi
Fosfolípids
de l’ATP es realitza en diverses fases; en el seu decurs,
Colesterol s’expulsa el sodi i s’introdueix el potassi a la cèl·lula.
59 1) amb d), 2) amb e), 3) amb b), 4) amb c), 5) amb a).
60 1) amb e), 2) amb f), 3) amb b), 4) amb d), 5) amb i) 6) amb c),
7) amb g), 8) amb j), 9) amb h), 10) amb a).
61 La bicapa lipídica és un bon aïllant elèctric perquè no deixa
passar els ions. Malgrat això, la membrana plasmàtica
Proteïna integral
Proteïna transmembrana possibilita la transmissió dels impulsos elèctrics perquè
Part interna
presenta proteïnes que sí que permeten l’entrada
56 a. Es tracta d’un tipus de transport actiu. i la sortida d’ions. Sense la bicapa lipídica no es podria fer
b. Es produeix en contra de gradient. perquè els ions entrarien o sortirien, però no avançarien
al llarg de la membrana.
c. E
 s tracta de la bomba de sodi i de potassi. Transporta dos
ions potassi a l’interior de la cèl·lula. 62 a. L a figura representa la bomba de sodi-potassi. En
la imatge es representa el desplaçament d’ions en contra
d. E
 n el primer dibuix, la bomba permet l’entrada d’ions
de gradient de concentració mitjançant un transport actiu,
sodi interns, que ocupen el seu lloc específic. En el segon,
i, per tant, amb despesa energètica: amb la hidròlisi
es produeix la hidròlisi de l’ATP i s’allibera energia que
d’una molècula d’ATP es transporten 3 ions de Na1 cap
s’utilitza per afegir un grup fosfat a la bomba de sodi
a l’exterior cel·lular i 2 ions de K1 cap a l’interior cel·lular.
i de potassi. En el tercer, es veu que l’addició del fosfat
comporta un canvi de conformació i es bomba sodi b. E
 n una cèl·lula en què s’inhibeix mitjançant cianur
a l’exterior. En el quart, es veu que entra potassi i que se la síntesi d’ATP a la cadena respiratòria, no es permet
situa al seu lloc específic. En el cinquè, es veu que el transport actiu (que consumeix energia), per la qual
l’entrada del potassi ha provocat la pèrdua del grup fosfat. cosa les diferències de concentració dels ions

36 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
 7 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
intracel·lulars i extracel·lulars tendiran a igualar-se
de manera que els soluts es desplaçaran des del
compartiment on estan més concentrats cap
al compartiment on n’hi ha menys concentració.
Així, el Na1 tendirà a entrar a la cèl·lula on es troba
en menys concentració, mentre que el K1 tendirà
a sortir de la cèl·lula. Com que ara es desplacen a favor
de gradient de concentració i de càrrega, el transport serà
passiu, espontani i sense consum energètic, però, com
que presenten càrrega, no es poden moure lliurement
per la bicapa lipídica; en conseqüència la travessen
gràcies a proteïnes transportadores en un procés
anomenat difusió facilitada.
63 Es diferencien entre si en el fet que els cilis són més curts,
de 2 a 20 μm, i n’hi ha un nombre molt gran, mentre que
els flagels, que tenen el mateix gruix, unes 0,25 μm, són
molt més llargs, entre 10 i 200 μm, i només n’hi ha un, dos
o pocs més.
DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
• L ’arrel és un conjunt de microfilaments amb funció
contràctil.
• E
 l corpuscle basal distal és com la zona proximal sense
microtúbul central ni làmines radials.
• L a tija presenta dos microtúbuls centrals, envoltats
d’una beina, i nou doblets de microtúbuls
envoltats per membrana plasmàtica.
• E
 l corpuscle basal proximal presenta una estructura
en roda de carro amb un microtúbul central connectat
per làmines radials fins a nou triplets de microtúbuls.
• La zona de transició presenta nou doblets de microtúbuls.
66 a. H
 an estat obtingudes amb el microscopi electrònic.
Es pot saber perquè la mida de les estructures
fotografiades és massa petita per poder ser observades
amb el microscopi òptic.
b. A
 -microtúbuls i centríol. B-glicocàlix de la membrana
plasmàtica. C-desmosoma. D-vesícules de secreció.
37
 8 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
PER COMENÇAR
• El centre del control cel·lular és el nucli.
• Exerceix el paper d’organitzador del transport de molècules.
Rep vesícules del reticle endoplasmàtic que maduraran
a l'interior seu i després es distribuiran pels diferents
compartiments cel·lulars o sortiran de la cèl·lula mitjançant
les vesícules de secreció.
• El reticle endoplasmàtic rugós.
• Les cèl·lules eucariotes han de compensar la pèrdua relativa
de superfície de membrana en relació amb el seu volum,
en comparació amb les cèl·lules procariotes. A més, necessiten
aïllar processos metabòlics tòxics i incompatibles.
• En el cas descrit en el text, les proteïnes fabricades al reticle
endoplasmàtic rugós es transporten mitjançant un sistema
de vesícules cap a l’aparell de Golgi, on es modifiquen.
A continuació són conduïdes en vesícules a la membrana
plasmàtica, on s’alliberen a l’exterior.
ACTIVITATS
1 Les riboforines són les molècules proteiques que possibiliten
la unió dels ribosomes a les membranes del reticle
endoplasmàtic rugós.
2 Totes les cèl·lules que presenten una elevada activitat secretora
d’enzims tenen un elevat nombre de ribosomes, ja que aquests
són necessaris per a la síntesi de les proteïnes enzimàtiques.
3 Les dues subunitats ribosòmiques tan sols s’uneixen formant
un ribosoma quan aquests tradueixen una molècula d’RNAm.
De fet, tan sols quan la subunitat menor es fixa a una
molècula d’RNAm s’hi uneix la subunitat més gran
per formar un ribosoma complet unit a un RNAm. Un cop
acabada la síntesi de la proteïna, les dues subunitats
es tornen a separar i així queden en el citosol.
4 Normalment, el reticle endoplasmàtic rugós es troba format
per una xarxa de sàculs aplanats units entre si, té un gran
nombre de ribosomes que es fixen a la seva membrana
gràcies a unes proteïnes específiques (riboforines),
i les seves funcions bàsiques són la síntesi de proteïnes
per mitjà dels ribosomes, la introducció d’aquestes
molècules a l’interior dels sàculs, la glicosilació,
l’emmagatzematge i el repartiment posterior per tota
la cèl·lula a través de les vesícules. El reticle endoplasmàtic
llis, en canvi, és una xarxa de sàculs i túbuls que s’estén per
tot el citoplasma, està mancat de ribosomes a la membrana,
i té com a funcions bàsiques la síntesi, a la cara externa
de les membranes, de gairebé tots els lípids que
constitueixen la membrana plasmàtica, la seva introducció
a l’interior dels sàculs, l’emmagatzematge i el repartiment
per mitjà de les vesícules a la resta d’orgànuls de la cèl·lula.
5 a. La síntesi i l’inici de la glicosilació de proteïnes.
b. Síntesi de proteïnes.
c. Inici de la glicosilació de proteïnes, és a dir, afegir-hi glúcids.
6 La cara cis de l’aparell de Golgi és la cara en la qual
els sàculs formen una superfície plana o convexa. A més,
és la cara més propera al nucli (pintat de color blau).
Així doncs, la cara cis és la que es troba a la part esquerra
del dibuix. La cara trans és la cara en la qual els sàculs
34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
formen una superfície còncava, els sàculs són gruixuts
i als extrems es formen les vesícules. A més, és la més
allunyada del nucli. Així doncs, la cara trans és la que està
situada a la dreta del dibuix.
7 Es considera dictiosoma la sèrie de quatre a vuit sàculs
discoïdals disposats en paral·lel que, juntament amb
les vesícules de secreció, formen l’aparell de Golgi.
S’anomena cisterna cadascun dels sàculs discoïdals
que formen el dictiosoma.
8 Les vesícules relacionades amb l’aparell de Golgi són de tres
tipus:
a. V
 esícules de transició. Són les que provenen del nucli
i del reticle endoplasmàtic, i aporten substàncies
a l’aparell de Golgi.
b. V
 esícules intercisternes. Són les que transporten
el contingut dels sàculs, de cisterna en cisterna,
des de la cara cis cap a la cara trans.
c. V
 esícules de secreció. Són les que acumulen a l’interior
el contingut molecular de l’aparell de Golgi abans
d’alliberar-lo a l’exterior.
9 De les funcions que fa l’aparell de Golgi, destaquen
el transport, la maduració, l’acumulació i la secreció
de les proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic
rugós; la glicosilació de lípids i proteïnes, i la síntesi
de proteoglicans o mucopolisacàrids.
10 Els dos orgànuls pertanyen al sistema endomembranós
cel·lular; l’aparell de Golgi es constitueix a partir
de les membranes de les vesícules de transició
que procedeixen del reticle endoplasmàtic.
11 La semblança és que les dues es formen a partir de l’aparell
de Golgi. La diferència és que els lisosomes contenen enzims
digestius que aniran als vacúols digestius i, en canvi,
les vesícules de secreció són més grans, es fusionen amb
la membrana plasmàtica, i alliberen el seu contingut a l’exterior.
12 Realitzar la digestió de la matèria orgànica de la cèl·lula.
13 Els lisosomes autofàgics s’encarreguen d’eliminar
els orgànuls que ja no són útils a la cèl·lula.
14 Es considera lisosoma primari la vesícula que conté
a l’interior enzims digestius, però en el qual no es produeix
cap activitat enzimàtica digestiva. Es considera lisosoma
secundari aquell a l’interior del qual sí que hi ha activitat
digestiva a causa que els enzims digestius han pres contacte
amb un substrat orgànic.
15 Es creu que les cadenes d’oligosacàrids, abundants a la cara
interna de la membrana dels lisosomes, eviten que els enzims
hidrolases ataquin i digereixin la membrana del lisosoma.
16 En els lisosomes trobem enzims digestius, concretament
hidrolases àcides. Duen a terme reaccions per digerir
la matèria orgànica. Els lisosomes han de mantenir un pH
entre 3 i 6 per a un bon funcionament.
17 En les cèl·lules vegetals. Conté substàncies hidròfiles.
18 S’anomena destoxicació el conjunt de processos
de degradació oxidativa que sofreixen determinades
substàncies tòxiques a l’interior de la cèl·lula. Efectuen
aquesta activitat el reticle endoplasmàtic llis i els peroxisomes.
 8 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

19 Els peroxisomes s’encarreguen de la degradació que conté el material genètic (DNA) i un o dos corpuscles
de compostos perjudicials per a la cèl·lula, és a dir, tenen molt rics en RNA anomenats nuclèols.
funció de destoxicació. Són abundants en les cèl·lules 30 El nucli en interfase presenta l’embolcall nuclear intacte,
del fetge i del ronyó. en canvi, en el nucli en divisió desapareix l’embolcall.
20 a amb 2 , b amb 3, c amb 4, d amb 1.
31 Vn (6/100) 3 4.000 μm3
RNP 5 5 5
21 Sintetitzar les proteïnes que necessita el mitocondri Vc 2 Vn 4.000 μm3 2 (6/100) 3 4.000 μm3
per realitzar les seves funcions.
5 0,06383
22 Els tilacoides o lamel·les són sàculs aplanats caracteritzats per 32 No podria sortir l’RNAm i, per tant, no es podrien fabricar
contenir pigments fotosintètics a la membrana. L’espai interior
proteïnes. No podrien entrar les proteïnes dels tipus
que delimiten s’anomena lumen o espai tilacoidal.
DNA-polimerases, RNA-polimerases, histones i proteïnes
En els tilacoides té lloc la fase lumínica de la fotosíntesi.
de l’RNAn; per tant, no es podria duplicar el DNA, ni formar
23 La fase fosca o biosintètica. la fibra de cromatina de 100 Å, ni l’RNAn ni les partícules
24 Pertanyen al grup dels leucoplasts. L’altre tipus principal preribosòmiques.
de plasts que hi ha són els cromoplasts, que contenen 33 Per regular quines proteïnes poden entrar o sortir i quines
pigments. Els plasts, en general, tenen la capacitat no, i per regular la sortida de les subunitats ribosòmiques.
de sintetitzar i emmagatzemar substàncies, com per 34 Q
 ue, com que en les cèl·lules eucariotes hi ha unes quantes
exemple clorofil·la als cloroplasts, midó als amiloplasts molècules de DNA (a diferència de les procariotes,
i proteïnes als proteoplasts. que tan sols en tenen una), aquestes, com que s’enrotllen
25 Característiques Mitocondris Cloroplasts sobre si mateixes per evitar la ruptura, probablement
es condensarien en llocs diferents, amb la qual cosa seria
Es troben en
Sí No més difícil coordinar la replicació del DNA, la recombinació
cèl·lules animals
genètica durant la meiosi i el repartiment dels cromosomes.
Es troben en 35 Perquè la làmina nuclear presenta punts d’unió amb
No Sí
cèl·lules vegetals les fibres de cromatina, que, en enrotllar-se sobre si
Tenen doble mateixes, formen els cromosomes. Perquè les fibres
Sí Sí
membrana de cromatina que formen els cromosomes tenen punts
d’unió amb la làmina nuclear, i les proteïnes d’aquesta
Presenten
No Sí es poden associar a les de la membrana interna
tilacoides
de l’embolcall nuclear.
Presenten
Sí No 36 DNA-polimerases, RNA-polimerases, ribonucleoproteïnes,
crestes
histones i nucleòtids. Són les molècules necessàries
Tenen estroma No Sí per a la duplicació del DNA, per fer la síntesi d’RNA
Tenen DNA Sí Sí i per a la fabricació de subunitats ribosòmiques.

Tenen ribosomes Sí Sí
37 Gràcies a una xarxa proteica fibril·lar i al fet de trobar-se
en estat de gel.
Presenten
38 Perquè presenta les subunitats ribosòmiques de 60 S
una cadena
Sí Sí i de 40 S.
transportadora
d’electrons 39 Perquè és necessari el segment de DNA on hi ha
la informació sobre la manera com s’ha de sintetitzar l’RNA
26 L’RNA nucleolar (RNAn) es troba al nucli; l’RNA missatger nucleolar. Hi ha més nuclèols a les cèl·lules secretores
(RNAm), a les zones de cromatina en què es transcriu d’enzims perquè, com que són els enzims proteïnes, són
un gen, i el DNA, a la cromatina. necessaris molts ribosomes, i això implica un nuclèol gran
27 P
 erquè al DNA del nucli és on hi ha la informació necessària i uns quants nuclèols petits, ja que l’RNA nucleolar després
per sintetitzar els enzims que necessita la cèl·lula per fer donarà lloc a uns quants RNA ribosòmics.
la digestió, per sintetitzar les proteïnes receptores 40 L’eucromatina és la cromatina que es descondensa durant
de membrana, i per construir membranes, ribosomes, la interfase i la heterocromatina és la cromatina que no
citosquelet, histones, etc. es descondensa durant la interfase.
28 Per mitjà de la fusió de les membranes de les cèl·lules 41 Es diferencien dos tipus d’heterocromatina,
contigües, amb la qual cosa en un sol citoplasma hi ha dos l’heterocromatina constitutiva i l’heterocromatina facultativa.
o més nuclis, fet que s’anomena síncit, o per mitjà La heterocromatina constitutiva és aquella que es manté
d’una divisió, o unes quantes, del nucli sense que això condensada en totes les cèl·lules del cos, i la facultativa
vagi acompanyat de divisions del citoplasma, i així apareix es troba condensada en unes cèl·lules del cos i en d’altres
un plasmodi. no.
29 El nucli és una estructura formada per una doble membrana, 42 Un elevat grau d’empaquetament d’un segment de la fibra
l’embolcall nuclear, un medi intern, anomenat nucleoplasma, de DNA es correspon amb la impossibilitat que els gens

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. 35
 8 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

continguts en aquest segment siguin transcrits i, per tant, 64 Resposta b.

la cèl·lula es comportarà com si estigués mancada d’aquesta
65 Resposta c.
informació genètica. Això explica que dues cèl·lules amb una
mateixa informació genètica tinguin característiques molt 66 Resposta a.
diferents, per exemple, una cèl·lula nerviosa i una cèl·lula 67 Resposta d.
muscular d’una mateixa persona. 68 Resposta d.
43 En els humans no hi pot haver cèl·lules somàtiques amb un 69 Resposta c.
nombre senar de cromosomes, tret que s’hi hagi produït
una mutació, com passa, per exemple, en la síndrome ACTIVITATS FINALS
de Down, en què hi ha tres exemplars del cromosoma 21
70 • Fosforilació oxidativa – Mitocondris.
en lloc de dos, que és el que és normal (un d’heretat del pare
i un altre d’heretat de la mare), o en la síndrome de Klinefelter, • Regulació de la pressió – Vacúol pulsàtil.
en què hi ha dos cromosomes X i un cromosoma Y. • Glicosilació – Aparell de Golgi.
En els gàmetes humans hi ha un nombre senar
• Síntesi de proteïnes – Ribosomes, reticle endoplasmàtic
de cromosomes, concretament 23, en condicions normals.
rugós.
En altres espècies, hi ha casos en què les cèl·lules somàtiques
• Formació de colesterol – Reticle endoplasmàtic llis.
dels adults d’un sexe tenen un nombre parell de cromosomes,
i les de l’altre sexe, un nombre senar. El primer pot generar • Degradació d’àcids grassos – Mitocondris.
gàmetes amb un nombre senar o amb un nombre parell • Síntesi d’àcids grassos – Citosol.
de cromosomes. Per exemple, si les cèl·lules somàtiques • Formació de proteoglicans – Aparell de Golgi.
tenen 48 cromosomes, els gàmetes tindran 24 cromosomes.
• Procés de fotosíntesi – Cloroplasts.
El segon genera la meitat dels gàmetes amb un nombre parell
i l’altra meitat amb un nombre senar. Per exemple, si té • Formació de glicolípids – Aparell de Golgi.
47 cromosomes, generarà gàmetes amb 24 cromosomes 71 A. Mitocondri (vegeu-ne les parts a la pàgina 159 del llibre
i gàmetes amb 23 cromosomes. de l’alumne). La seva funció és la d’obtenir energia
44 Els cromosomes es poden classificar segons la posició mitjançant el procés de la respiració cel·lular.
del centròmer. Així trobem cromosomes metacèntrics, B. A
 parell de Golgi (vegeu-ne les parts a la pàgina 154
submetacèntrics, acrocèntrics i telocèntrics. del llibre de l’alumne). Les seves funcions principals són:
45 1. Centròmer, 2. Braços, 3. Cromàtides, 4. Telòmer. • Maduració, acumulació, transport i secreció
de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic.
SABER FER • Glicosilació de lípids i proteïnes.
46 1. Nuclèol. 2. Embolcall nuclear. 3. Cloroplast. 4. Paret • Síntesi de polisacàrids.
cel·lular. També es pot acceptar membrana plasmàtica. 72 a. 
5.Citoplasma. Pseudopodi
47 Eucariota. Per la presència d’embolcall nuclear.
48 Vegetal. Per la presència de cloroplasts.
49 La fotosíntesi.

TEST DE LA UNITAT
50 Resposta b.
51 Resposta d.
52 Resposta a.
Lisosoma
53 Resposta c.
Nucli
54 Resposta c.
55 Resposta b. Reticle endoplasmàtic rugós

56 Resposta d. b. El procés que s’observa és la fagocitosi.

57 Resposta c. 73 1. Aparell de Golgi. 2. Membrana nuclear. 3. Nuclèol. Es tracta
58 Resposta a. d’una cèl·lula eucariota animal. En les cèl·lules animals se sol
situar pròxim al nucli, envoltant els centríols.
59 Resposta d.
74 A és un RNAm, B són ribosomes, C és el lumen del reticle
60 Resposta a.
endoplasmàtic rugós, D és una vesícula de secreció
61 Resposta b. i E és la proteïna secretada.
62 Resposta d. El procés 1 és la síntesi de proteïnes i la seva introducció
63 Resposta c. al reticle endoplasmàtic rugós. El procés 2 és la modificació

36 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
 8 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
inicial de les proteïnes introduïdes al reticle endoplasmàtic
rugós, el seu transport, la seva modificació final a l’aparell
de Golgi i la seva secreció (exocitosi).
75 1. amb c., 2. amb a., 3. amb g., 4. amb e., 5. amb d., 6. amb b.,
7. amb h., 8. amb f., 9. amb j., i 10. amb i.
76 a. és F, b. és F, c. és C, d. és F, e. és C, f. és F, g. és F, h. és C,
i. és F, j. és F.
77 a. amb 4 ,b. amb 3, c. amb 5, d. amb 2, e. amb 1.
Com més gran sigui el requeriment energètic d’un òrgan
o teixit, més quantitat de mitocondris haurà de tenir
a les seves cèl·lules. Per tant, les cèl·lules dels músculs
de les cames d’un corredor de marató, que fan un exercici
aeròbic, tindran molta més quantitat de mitocondris que
les de qualsevol teixit vegetal.
78 Les parelles de cromosomes homòlegs són: A-H; B-D; C-G;
F-J; E-I.
DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
Es tracta d’un mascle, ja que un dels parells (E-I) té
els cromosomes diferents; es tracta, per tant, del parell XY
o YX.
79 a. L a presència de nucli diferenciat, també la presència
d’un sistema endomembranós, la presència
de mitocondris.
b. E
 l número 3 representa un mitocondri. La seva funció
principal és la respiració cel·lular.
c. L a cèl·lula conté dos orgànuls de doble membrana,
el nucli (número 2) i el mitocondri (número 3).
80 a. Es tracta del reticle endoplasmàtic rugós.
b. É
 s una estructura formada per sàculs aplanats associats
a ribosomes.
c. E
 ls grànuls que s’observen són ribosomes i la seva funció
és intervenir en la síntesi de proteïnes.
37