CARACTERISTIQUES ÉSSERS VIUS:

NAIXEN,CREIXEN, S'ALIMENTE, ES RELACIONEN, ES REPRODUEIXEN I MOREN.

COM CLASSIFIQUEM ELS ÉSSERS VIUS?

ELS CIENTÍFICS HAN DETERMINAT LES CARACTERÍSTIQUES PARTICULARS DE CADA

ÉSSER VIU Y ELS HAN AGRUPAT SEGOSN AQUESTES CARACTERÍSTIQUES ,
ANOMENADES CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ.

ELS CINC REGNES DELS ÉSSERS VIUS

REGNE ANIMAL: ELS ANIMALS ES PODEN DESPLAÇAR I SÁLIMENTE D'ALTRES

ÉSSERS VIUS. ELS ÉSSERS HUMANS FORMEN PART D´AQUEST GRUP QUE
ANOMENEM REGNE ANIMAL.

REGNE VEGETAL: SÓN ÉSSERS QUE NO ES DESPLACEN I QUE FABRIQUEN ELLS

MATEIXOS L'ALIMENT QUE ESL CAL. FORMEN PART D´AQUEST GRUP: ARBRES,
ARBUSTOS I HERBES.

REGNE FONGS: ELS FORMEN ÉSSERS VIUS QUE O ES DESPLACEN NI PODEN

ELABORAR EL PROPI ALIMENT. FORMEN AQUEST GRUP: ELS BOLETS I LES
FLORIDURES.

REGNE PROTOCTISTES: ESTÀ FORMAT PER ALGUES I UNS ÉSSERS MICROSCÒPICS

ANOMENATS PROTOZOUS.

REGNE MONERES: EL FORMEN ELS BACTERIS. SÓN UNS ÉSSERS VIUS TAN
XICOTETS, QUE NECESSITEM EL MICROSCOPI PER VEUR

ELS ANIMALS REALITZEN 3 FUNCIONS VITALS: FUNCIÓ DE NUTRICIÓ, FUNCIÓ

DE REPRODUCCIÓ I FUNCIÓ DE RELACIÓ.

LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ: CONSISTEIX A OBRINDRE L'ALIMENT I ASSIMILAR-NE

ELS NUTRIENTS QUE PERMETEN ALS ANIMALS CRÉIXER, DESENVOLUPAR-SE I
MANTINDRE'S VIUS.

LA FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ: ÉS LA CAPACITAT DE REPRODUIR ÉSSERS VIUS AMB

LES MATEIXES CARACTERÍSTIQUES. ÉS MOLT DIFERENT SEGONS EL TIPUS
D'ANIMAL. EIXEMPLE: PODEN TINDRE CENTENARS DE CRIES, COM ELS PEIXOS, O
NOMÉS UNA CRIA COM ELS ELEFANTS.

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ: PERMET CAPTAR LA INFORMACIÓ DE L'EXTERIOR I

ACTUAR DE MANERA ADEQUADA. PER EXEMPLE: QUEAN S'ADONEN D'UN PERILL,
FUGEN.
PER DUR A TERME AQUESTA FUNCIÓ USEN L'APARELL LOCOMOTOR, EL CERVELL I
ELS ÒRGANS DELS SENTITS. PER EXEMPLE, L'OÏDA I LA VISTA PERMETEN A LES
GASELES ADONAR-SE DE QUEALSEVOL PERILL.
SEGONS EL TIPUS DÀLIMENTACIÓ ELS ANIMALS ES CLASSIFIQUEN EN TRES
GRUPS:

ELS ANIMALS HERBÍVORS: S'ALIMENTEN NOMÉS DE PLANTES, ARRELS, LLAVORS I

FRUITS. PER EXEMPLE: VACA, CONILL, ELEFANTS...

ELS ANIMALS CARNÍVORS: NOMÉS S'ALIMENTEN DE LA CARN D'ALTRES ANIMALS.

PER EXEMPLE: LLEÓ, ÀGUILA, TAURÒ...

ELS ANIMALS OMNÍVORS: S'ALIMENTEN TANT D'ALTRES ANIMALS COM DE

PLANTES. PER EXEMPLE: ELS ÓSSOS, GALLINA...

ANIMALS CARRONYAIRES: S'ALIMENTEN DE LES RESTES D'ANIMALS EN

DESCOMPOSICIÓ, DE CARN PODRIDA. PER EXEMPLE: LES HIENES, ELS VOLTORS
I ELS ESCARABATS.

COM ES REPRODUEIXEN ELS ANIMALS:

LES CRIES PODEN NÀIXER A PARTIR DÙN OU O DIRECTAMENT DEL VENTRE DE LA
MARE.
PODEN SER OVÍPARS O VIVÍPARS.

ANIMALS OVÍPARS: SÓN ANIMALS QUE NAIXEN D'UN OU.

PER EXEMPLE: OCELLS, PEIXOS, RÈPTILS, INSECTES, AMFIBIS.

METAMORFOSI: PROCÉS DE CANVIS CORPORALS QUE EXPERIMENTEN LA MAJORIA

DE INSECTES I AMFIBIS ABANS DE CONVERTIR-SE EN ADULTS.

ANIMALS VIVÍPARS: SÓN ANIMALS QUE NAIXEN DEL VENTRE DE LA MARE. PER
EXEMPLE: EL GAT, LA GIRAFA, EL GÓS, LA VACA..

LES FEMELLES DELS VIVÍPARS TENEN MAMELLES, QUE PRODUEIXEN LLET. LA

MAJORIA DELS VIVÍPARS SÓN MAMÍFERS I LES SEUES CRIES, EN NAIXER, S'
ALIMENTE DE LA LLET MATERNA.

LA INCUBACIÓ: ELS OCELLS, DESPRÉS DE PONDRE ELS OUS, HAN DE COVAR-LOS.

AMB LA INCUBACIÓ TRANSMETEN CALOR A L'OU I AIXO AJUDA AL
DESENVOLUPAMENT DEL POLLET. QUAN EL POLLET ESTÀ MADUR, TRENCA LA
CLOSCA I IX A L'EXTERIOR.

LA CURA DE LES CRIES: LA MAJORIA DELS ANIMALS OVÌPARS ABANDONEN ELS

OUS DESPRÈS DE LA POSTA. ELS OCELLS I ALGUNS INSECTEN TENER CURA DE LES
CRIES DESPRÉS DE NÀIXER, ÈS A DIR, LES ALIMENTEN I LES PROTEGEIXEN DELS
ENEMICS.
ELS MAMIFERS, A MÉS D'ALIMENTAR LES SUES CRIES I PROTEGIR-LES, ELS
ENSENYEN A TROBAR L'ALIMENT I A EVITAR ELS PERILLS.
RELACIONS ENTORN

ALGUNS PER PROTEGIR-SE DEL FRED, ESTAN PROVEÏTS DE PELATGE ABUNDANT,

COM L'OVELLA O L'ÓS, ALTRES EMIGREN A LLOCS MÉS CÀLIDS, COM LES
ORENETES.
ALTRES ANIMALS HIBERNEN, ÉS A DIR, S'AMAGUEN I FORMEN DURANT TOT
L'HIVERN FINS QUE ARRIBA EL BON TEMPS, COM EL LIRÓ.
ALS LLOCS ON FA MOLTA CALOR, HI HA ANIMALS QUE PASSEN LA MAJOR PART DEL
DIA DINS ELS SEUS CAUS I NOMÉS IXEN A LA NIT.