Literatura Brasilera

Claudia Ferrer Florit

Triste fim de Policarpo Quaresma

LIMA BARRETO

Trist final de Policarpo Quaresma és un clàssic de la literatura brasilera del

segle XX i la novel·la més important de l’escriptor i periodista brasiler Lima
Barreto, el qual va ser víctima del racisme imperant al Brasil. A més, l’autor no
va ser reconegut com un dels principals exponents de la literatura brasilera fins
després de la seva mort. La seva obra, de llenguatge col·loquial, es caracteritza
especialment per la seva temàtica social, a través de la qual cercava la crítica
de la seva actualitat i noves alternatives renovadores per a una societat que
privilegiava a grups mínims de persones, com als rics i als militars. També jutja
el despotisme, la injusta distribució de la terra, la opressió de la dona i
reivindica la importància de la música popular. Aquest fet mostra com Barreto
feia una literatura que tenia com a font principal la seva pròpia experiència, on
es representen algunes problemàtiques com la discriminació social, la
incomprensió, la soledat i la bogeria.

Aquesta novel·la, que presenta un Brasil que es reflexiona i es qüestiona a

si mateix. Està estructurada en tres parts, on cadascuna té com a tema
principal un objectiu o un somni del protagonista Quaresma. La primera part fa
una presentació dels personatges i es fa una caracterització del protagonista:
Quaresma és un patriota de quaranta anys i solter, que viu amb la seva
germana, i que busca aplicar las seves lectures per modernitzar una realitat
que li va en contra constantment, a més de reivindicar el clima, les terres, les
costums, l’art i la cultura brasileres. Quaresma aprèn l’idioma tupí i demana al
Parlament que aquest sigui l’idioma oficial del Brasil, en lloc del portuguès.
Aquest fet te com a resposta una fort incomprensió per part dels polítics i dels
ciutadans, la qual cosa en dur al protagonista a embogir i a ser endut a un
hospici. Després de presentar una millora, es trasllada al Sosiego, on pretén
dedicar-se a la agricultura i demostrar als altres com les terres del Brasil són
les més fèrtils del planeta. Aquest fet, que és l’argument de la segona part,
també es veurà frustrat per culpa dels polítics, dels impostos i per les
formigues. La terra es presenta com un ideal del retorn a la puresa primitiva,
però es mostrarà com és un altre somni que no es pot dur a terme.

La tercera part de la narració representa el clímax dels somnis frustrats del

protagonista. Aquí es presenta la revolta del lloc naval de Río, amb la marina
instal·lada a la badia de Guanabra, les illes preses i la ciutat atacada resistint el
triomf florista. Quaresma, en aquesta part, es dona compte de la necessitat
d’una reestructuració del govern que permeti renovar al país, i es fica en la
política de banda de Floriano. Després de la victòria florista, Quaresma, malgrat
tots els seus intents d’ajudar i aconsellar per a un millorament de la societat,
torna a fracassar en el seu objectiu i es empresonat per Floriano, el qual acaba
demostrant ser un vulgar dictador. Aquest és el trist final de Policarpo
Quaresma, on es dóna compte de com la seva vida ha sigut una sèrie constant
de decepcions:

El tupí encontró la incredulidad general, la risa, el escenario lo llevó a la locura. Una decepción. ¿Y
la agricultura? Nada. Las tierras no eran fértiles y ella no era fácil como decían los libros. Otra
decepción. Y cuando su patriotismo lo tomó combatiente, ¿qué encontró? Decepciones. [...] Su vida

era una decepción, una serie, mejor, un encadenamiento de decepciones.

Barreto, a més de satiritzar el nacionalisme a través de Quaresma, fa una

crítica al govern i a la societat brasilera, amb l’objectiu d’ajuntar a tots els
homes de totes les races i categories. A més, es pot fer una lectura feminista
de l’obra, ja que l’escriptor presenta, a partir d’uns personatges femenins de
caràcter profundament psicològic, la opressió i la resignació que patien les
dones, on semblava que l’únic espai d’acció i objectiu que tenien era el
matrimoni.

Policarpo Quaresma representaria el Quixot brasiler, aquell personatge que

es torna boig per voler realitzar els seus coneixements de les lectures a la
realitat empírica. Malgrat que no es pugui limitar la riquesa del personatge a
aquesta comparació, Quaresma és la història, igual que el Quixot, de
l’aniquilació dels somnis i dels ideals, de la incomprensió i de la bogeria que
representa la rebel·lia de voler canviar el món.