RECUPERACIÓ FUNCIONAL D’UN ESPORTISTA D’ÈLIT DESPRÉS D’UNA LESIÓ DE LLARGA

DURADA A GIMNÀSTICA ARTÍSTICA.

0.INTRODUCCIÓ
Al nostre treball parlarem sobre la recuperació funcional d'un esportista d'elit després
d'una lesió de llarga durada a gimnasia artística. Per poder desenvolupar la temàtica
d’aquest, hem decidit dividir el nostre treball en quatre blocs. El primer és la gimnàstica
artística femenina. En aquest bloc explicarem d’una forma breu el que consisteix aquest
esport i el exercicis on més frequència es produeixen lesions. Com a segon bloc tenim els
esportistes d’èlit, aquest bloc girarà entorn a un pregunta:¿ÉS EL MATEIX UNA LESIÓ
D’AFICIONAT QUE D’ESPORTISTA D’ELIT/PROFESIONAL?. A continuació parlarem
sobre les recuperacions funcionals, el nostre tercer gran bloc. I per acabar explicarem
d’una manera més detallada i extensa les lesions de llarga durada que es poden produir a
aquest esport.

1. LA GIMNÀSTICA ARTÍSTICA
La gimnàstica femenina artística és un esport dinàmic, habitualment exposant a gimnastes
joves a programes d'entrenament més alt en el volum i la intensitat, que altres esports per
als nens d'edat similar. L'entrenament intensiva en una edat tan jove pot crear
complicacions per a gimnastes a llarg termini.
Les forçes dels impactes i els riscos de lesió augmenten a mesura que augmenta el nivell
de competitivitat, però, si es segueixen uns períodes d’entrenament programants i
s’asegura que el gimnasta te les habilitats i la força necessàries per dur a terme certes
activitats, els riscos de lesió haurien de disminuir notablement.

Dintre de la gimnastica artistica femenina, els exercisis a terra són el que tenen un major
risc de lesió seguits pels exercicis a la barra d’equilibris.

Els exercicis de terra consisteixen en barrejar elements acrobàtics i gimnàstics sense

sortir-se del tapís canviant l'adreça i el nivell de moviment per obtenir millor puntuació. Els
elements gimnàstics han de fluir durant l'exercici, els salts han de cobrir grans distàncies i
les piruetes i girs afegir emoció, en el cas de les dones, a la música.

La barra d'equilibri és un aparell de gimnàstica per a ús exclusiu de dones. En aquest

aparell de gimnàstica es realitzen salts, acrobàcia, destreses, girs i elements de dansa
amb o sense música.
2. ¿ÉS EL MATEIX UNA LESIÓ D’AFICIONAT QUE
D’ESPORTISTA D’ELIT/PROFESIONAL?
Un esportista és tot individu que practica algun esport. En l’aspecte metge-esportiu, no
podem considerar igualment al subjecte que practica una o dues vegades per setmana un
esport i al que no té una altra ocupació que dedicar-se exclusivament a un d'ells.

En el primer cas, correspon la denominació d'aficionat, i en el segon de profesional o

esportista d’èlit. Des del punt de vista mèdic esportiu, és de summa importància tenir en
compte aquesta visió. El metge esportiu haurà de resoldre distintament els problemes
segons es tracti d’esportistes d’èlit o d'aficionats. La curació d’una lesió en un professional
en quant a la rapidesa de la seva recuperació és sempre molt més important que en el
aficionat. Al voltant de el primer queden en compromís una sèrie d'interessos, individuals,
econòmics, de societat i de vegades fins a patriòtics que obliguen al metge esportiu a
aguditzar els seus coneixements per aconseguir una ràpida curació i recuperació
funcional.

En el tractament de tota lesió produïda en l'esport, ha de considerar-se com a curació

absoluta o total la que permet la represa de la pràctica de l'esport amb un rendiment
normal i per aconseguir aquesta curació s'ha de passar per tres fases de la mateixa
importància.:
1." Curació clínica
2." La recuperació funcional.
3.' L'entrenament progressiu i control de la recuperació.

3.RECUPERACIÓ
3.3. RECUPERACIÓ FUNCIONAL
La recuperació funcional és el desenvolupament d’un plà d’asistència al voltant de
l’esportista lesionat, per aconseguir la funció correcta del sistema: Biomecánic, fisiológic y
psicológic. Amb l’objectiu d’aconseguir el rendiment òptim esportiu.

una recuperació funcional ha de ser progresiva, individualitzada, adaptada a la lesió i a

l’esport

FASES DE RECUPERACIÓ
1. Fase de Rehabilitació
Es treballa la condició física general, recalcant la flexibilitat i l’enfortiment.

2. Fase de REENTRENAMENT
 Es busca la rehabilitació de funcions perdudes mitjançant una readaptació
fisiológica de la zona afectada als mecanismes especfics de la gimnàstica
artistica.

3. Fase PRECOMPETITIVA (Acondicionament específic)

- nivell físic de possible competició immediata.
- Es necessita un treball preventiu del fisioterapeuta.
4. Fase de COMPETICIÓ
- L’esportista està en plenes facultats físiques i mentals per participar a la
competició
LESIONS DE LA GIMNÁSTICA ARTÍSTICA

-ampli rang de possibilitats de lesions, que poden ser intrínseques, que són pròpies de
l'atleta, o extrínsiques, que són aquelles fora de l'atleta (nutrició, entrenament, lesions
anteriors) .
·LESIONS DEL LLIGAMENT CREUAT ANTERIOR:
El LCA és un lligament present en el genoll que se situa concretament del fèmur fins a la
tíbia. És freqüent el seu trencament quan se sotmeten a un estirament, ja que són poc
elàstics o també a causa d'una caiguda o un mal aterratge després d'alguna tombarella.
Un espetec, un intens dolor en el genoll, dificultat per a donar suport a la cama… són
alguns dels símptomes més comuns. Les primeres accions que s’han de fer després de la
lesió, serien: Aplicar gel i compressió immediatament i si el genoll ha perdut estabilitat,
l’atleta ha de caminar amb crosses.
Després de la operació:
Fase 1:​ Evitar la rigidesa articular (1-3setmanes)
Des del mateix dia de ser operat en el genoll comença la cicatrització. En aquests dos
primers dies es fa repòs i es controla la inflamació. En la segona setmana es retiren els
punts i el pacient ha d'aplicar-se gel tres vegades al dia durant 20 minuts i també es
realitzaran massatges drenants, que serviran per a reduir la inflamació. A més, haurà de
desplaçar-se sempre amb crosses.
Els principals exercicis que es practicaran durant aquesta fase són per:
– Treballar la flexió
– Treballar l'extensió
Fase 2:​ Evitar la pèrdua muscular (3-4 setmanes)
Per a minimitzar la pèrdua muscular durant aquesta fase es faran contraccions
isomètriques, sense moure el genoll, de quàdriceps i isquiotibials, una vegada que el dolor
ho permet.
Ex: Isomètric de quàdriceps: Per a realitzar-ho, enrotllem una tovallola sota el genoll i fem
força contra ella sense enlairar el taló del sòl i mantenim 5 segons. 10 repeticions.
Fase 3:​ Evitar el dolor en la ròtula (Mes 2)
L'atròfia del quàdriceps provoca dolor. Per combatre-la farem exercicis de cadena cinètica
tancada, que individualitzen més els grups musculars i augmenten les forces sobre les
articulacions. El millor exercici que es pot realitzar per a recuperar quàdriceps i combatre
el dolor són els esquats.
Fase 4: ​Recuperar la destresa (Mes 3-4)
Es recupera els mecanismes automàtics entre la cama i el cervell. Aquests mecanismes
es denominen propiocepció. La propiocepció és una mescla dels mecanismes de
col·locació de les articulacions, els músculs i el pes corporal de la manera més òptima per
a dur a terme l'activitat. Permetrà minimitzar el sofriment del cartílag articular (protegeix
els ossos de les forces associades amb la càrrega i l'impacte) i a minimitzar el risc de
lesionar-nos en tornar a l'esport. Tots aquests tipus d’exercicis tenen en comú
l’entrenament d’equilibri i de coordinació.
Fase 5: ​Preparació de la Volta a l'esport (Mes 5-6)
El retorn a l'exercici habitual haurà de ser progressiu i solapar-se amb exercicis de salt i
propiocepció avançats per a evitar lesions. Els exercicis de salt són exercicis on
combinarem força, mobilitat articular i propiocepció, habilitats imprescindibles abans de
tornar a entrenar. Després d'haver passat deu mesos després de l'operació ja es podrà
competir.

·LESIONS DE TURMELL DE GRAU III:

Hi ha 3 lligaments en la cara externa del Turmell. Són els següents:
Lligament Peroneoastragalino Anterior.
Lligament peroneoastragalino Posterior.
Lligament Peroneo Calcani.
Els símptomes de l'Esquinç de Turmell Grau III vénen determinats pel trencament
complert d'un o diversos dels lligaments del turmell.
És degut a:
-Un moviment fort i ràpid de torsió del Turmell.
-Una caiguda amb un mal suport del peu que fa girar al turmell.
És com un moll, si l'estires una mica, recupera la seva posició inicial. Si ho estires
massa, ja no torna a recuperar la seva posició normal i queda estirat. Això és el
que succeeix en un Esquinç.
Recuperació:
La recuperació dura d’entre 8 i 12 setmanes encara que es pot allargar tres setmanes
més.
1a Fase del Tractament
Les primeres 72 hores després d'un esquinç es té com a objectiu aconseguir un efecte
analgèsic i antiinflamatori mitjançant:
La tècnica RICE ( repòs, gel, compressió i elevació):
El segon dia, posa't gel durant 20 minuts quatre vegades al dia.
-Compressió: en cas de que es pensi que al dia seguent no augmentará l’inflamació.
l'embenatge compressiu s’utilitzaria per a: reduir la inflamació, donar estabilitat al turmell i
per a no forçar el Lligament danyat per l'Esquinç.
2. Segona Fase
Tractament Quirúrgic:
En esportistes d’elit com els/les gimnastes poden aplicar un tractament quirúrgic d'entrada
i sense cap demora.

3. Tercera Fase: Rehabilitació

Cal començar a realitzar-los quan ja no hi ha cap mena de dolor o quan s’hagi recuperat
la mobilitat de l'articulació del Turmell

-Moviments de flexió, d’extensió, pronació i anterversió de l'articulació del Turmell.

-Caminar sobre les puntes i els talons.

● Exercicis de Propiocepció per a Enfortir després d'Esquinç de Turmell

donaran estabilitat a l'articulació del turmell. previndran que puguis tornar va sofrir
un nou esquinç.
-Caminar sobre superfícies irregulars.(sorra de la platja)

·TRENCAMENT DEL TENDÓ D’AQUILES:

El tendó d’Aquiles és fort i flexible. Es troba a la part superior del turmell i connecta els músculs del
panxell a l’òs del talò. La seva rotura succeeix com a conseqüencia d’una acció abrupte que el
sotmet a més pressió del que pot soportar. El tendó es separa completament del taló.
A les persones joves i actives com els gimnastes es fa cirurgia.

RECUPERACIÓ FUNCIONAL:
1. Primeres dues setmanes (dies 1 a 15):
Mètode RICE (repòs, gel, compressió i elevació).
Fèrula posterior amb el peu en flexió plantar.
Crosses.
2. Segona quinzena (dies 15 a 30):
Bota de tipus Walker amb peu a 90º.
Es começa a utilitzar el mètode POLD en el tendó d’aquiles: ​Es basa en un
moviment oscil·latori primari ​induït manualment sobre els músculs, tendons i
articulacions. L'efecte d'aquesta mobilització, en la zona de la lesió, és visible i
notori des del primer moment.
3. Segon mes (dies 30 a 60):
Caminades de curta durada amb augment progressiu.
Bicicleta estàtica amb bota fixa a 90º; augment progressiu de paràmetres.
Eliminació de la bota cap al dia 60 postquirúrgic..
Fisioteràpia: ​Exercicis isotònics en 4 maneres (dorsiflexió i plantiflexió, eversió i
inversió) ​i utilització ta​ula BAPS.
4. Tercer mes (dies 61 a 90):
 Es vol augmentar la força, potència i resistència. S’inicien gradualment les activitats
esportives.
Bicicleta estàtica sense bota.
Marxa sense crosses al dia 90.
Ascens i descens unipodal de graons.
Premsa de cama (pressió exercida amb les cames).
Esquat (0 – 35è ).
5. Quart mes (dies 91 a 120):
Normalització de la marxa.
Augment de càrrega dels exercicis previs.
Caminada en cinta, amb augment progressiu de variables (longitud de pas,
velocitat, temps, inclinació).
Bicicleta 30″ diaris de durada.
Salts en trampolí, al principi bipodals i després unipodals.
Trot molt suau.
6. Cinquè mes d'ara endavant:
Readaptació a l'exercici físic continuat.
Augment de càrrega d'exercicis propioceptius.
Augment de càrrega i temps d'exercicis en trampolí.
Augment de variables en el trot (longitud del pas, velocitat, temps).

4. CONCLUSIÓ
Les lesions formen part de la vida de qualsevol esportista, i els gimnastes no són una
excepció. Una lesió, especialment en un esportista d’èlit, pot causar un gran inconvenient
a l’hora dels seus entrenaments, sobretot si aquesta és de llarga durada i requereix molt
de temps de tractament, per tant, tot i que les lesions són pràcticament inevitables, si es
tingués cura, i uns certs coneixements sobre aquestes lesions i les seves respectives
recuperacions, el número de lesions és probable que disminuís, ajudant per tant al
gimnasta a tenir una millor carrera com a profesional.