EL LLENGUATGE CIENTÍFIC, VERBAL I ESCRIT

Llenguatge científic:
• Registre lingüístic culte, no col·loquial, amb formes expressives pròpies i particulars de cada disciplina (tecnicismes).
• Paraules o expressions especials, emprades en el llenguatge propi d’una ciència, que sovint és difícilment comprès
per les persones no especialistes; freqüentment fa ús d’arrels llatines i/o gregues, prefixes, sufixes i acrònims.

Substantius Verbs Adjectius

Precisió Present, Passat indefinit Concreció

Monosèmia: cada paraula ha de tenir un Els temps verbals d’indefinició temporal Fugir de valoracions subjectives o
únic significat concret, que ha de ser (present intemporal, pretèrit indefinit), interpretacions personals: els adjectius han
GRAMÀTICA

conegut per tots els experts en la matèria. donen importància als fets, no als moments. de ser objectius i objectivables.

Abstracció Impersonals, Reflexius Categorització

Quan sigui possible, cal fer Dilució del subjecte: les formes verbals Emprar adjectius qualificatius amb un
generalitzacions, abstracció dels subjectes, i impersonals i reflexives treuen importància significat precís i objectiu evita les
despersonalitzacions. al “qui”, i la donen al “què s’ha fet”. interpretacions inexactes o errònies.

Tecnicismes Passius, Infinitius Neologismes

Les paraules específiques amb un únic Les formes passives dels verbs i els Sovint es creen paraules noves, nous
significat internacionalment reconegut infinitius, donen importància als fets en sí tecnicismes per millorar el llenguatge i fer-
augmenten la comprensió i faciliten la mateixos i no a les persones ni al moment lo més precís. Cal definir exactament cada
traducció. temporal en què succeïren els fets. terme utilitzat.

Oracions Estil Estructura

Senzillesa Repeticions de paraules Estructura del text

Estructura senzilla de les oracions
(subjecte, verb i predicat), evitar tant com
sigui possible les frases llargues i les
oracions subordinades.
SINTAXI
Es permet la repetició i reiteració de Ordenar lògicament, seguint esquemes
paraules, si cal; per simplificar la lectura, predeterminats i una estructura estàndard,
sovint s’usen acrònims (sigles) per a la amb poques variacions (Introducció,
repetició de termes llargs,. Material i Mètodes, Resultats, Conclusions).

Correcció Precisió, Claredat Resums i aclariments

Text correcte, sense artificis, floritures, Elaborar texts clars i entenedors, definint Sempre cal incorporar resums i tants
figures ni llicències literàries. Importa el exactament i destacant fets, dades i aclariments com sigui necessari, per
què es diu, la precisió i la comprensió. circumstàncies per sobre de les opinions. augmentar la comprensió.

Concreció Coherència, Objectivitat Eines de suport

No ha de sobrar ni faltar cap paraula. Cal Coherència amb els coneixements i els Les afirmacions han de ser verificables:
definir l’important de manera senzilla, raonaments; les conclusions han de per il·lustrar el text s’utilitzen gràfics,
exacta i concreta, una única vegada. extreure’s objectivament dels resultats. iconografia, taules, imatges, fórmules, etc.

El llenguatge científic és un llenguatge diferent del col·loquial, que usa un codi elaborat per termes particulars a cada
disciplina de la Ciència, i té vocació d’universalitat; acostuma a ser fàcil d’entendre pels experts en cada una de les
matèries, fàcil d’interpretar i fàcil de traduir.
@EUGsurf
SURF – E.U.Gimbernat
©2013