Unitat didàctica.

Secundària
Índex
Introducció

Competències bàsiques

Objectius

Continguts

Criteris d’avaluació

Activitats

Caixa de documents

Desenvolupament
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Introducció

El coneixement de la Guerra de Successió a Catalunya pot contribuir

a què l’alumnat d’Educació Secundària, a més de conèixer un dels
episodis històrics més importants del nostre país, relacioni els fets
d’aquell moment amb esdeveniments posteriors i, fins i tot, actuals.
Una bona comprensió històrica del conflicte, des de l’aproximació i
l’anàlisi de fonts primàries, permetrà a l’alumnat copsar la importància
dels esdeveniments de la Guerra de Successió, la seva interrelació
amb altres fets coetanis i, alhora, l’abast de les conseqüències del
conflicte, algunes de les quals encara avui es fan paleses. La proposta
didàctica La guerra dels catalans pretén acostar el coneixement de la
Guerra de Successió a Catalunya mitjançant l’anàlisi i el coneixement
de fonts primàries. Partint de documents de l’època, la proposta opta
per presentar els principals fets que van desencadenar el conflicte, així
com la influència a Catalunya i el paper dels catalans en el conflicte.
Es tractaran aspectes com la Pau d’Utrecht, les principals batalles en
territori català i els personatges i testimonis del conflicte, la seva visió
dels fets i el discurs que utilitzaven.

La proposta didàctica La guerra dels catalans, per tant, afavoreix

en l’alumnat d’Educació Secundària l’adquisició d’una consciència
ciutadana a partir del coneixement de la història des de la crítica de
fonts i, alhora, des de la comparació entre passat i present, establint
relacions entre els fets històrics i l’actualitat. Pensar la realitat històrica
des del coneixement científic, contrastant els coneixements i creences
prèvies sobre la Guerra de Successió, permetrà que els i les alumnes
descobreixin el passat des d’una altra perspectiva, descobrint les seves
arrels històriques, alhora que adquireixen habilitats pròpies de la
recerca, el coneixement científic i el pensament crític i històric, analític,
contribuint a l’empatia històrica.

Les activitats proposades parteixen totes elles de l’anàlisi crític

i la comprensió de les fonts històriques, coetànies la seva major
part al conflicte. Es tracten diversos tipus de fonts (iconogràfiques,
cartogràfiques i textuals) que permetran a l’alumnat acostar-se de
forma diversa i mitjançant la comprensió de diferents llenguatges al
passat. Caldrà, doncs, comptar amb altres disciplines i matèries per
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

a la resolució de les activitats proposades, la comprensió i l’anàlisi

crític de les fonts, ja que es necessiten mobilitzar diferents habilitats
cognitives i potenciar l’aprenentatge i l’adquisició de competències
diverses. Per això la proposta didàctica La guerra dels catalans
permet una aproximació a la història també des de disciplines com la
geografia, l’art o la llengua. És important també potenciar en l’alumnat
la reflexió sobre l’autoaprenentatge, proporcionant-los moments
per a l’autoavaluació i el treball en grup per a l’intercanvi d’opinions,
experiències i aprenentatges.

Tot i que el currículum d’Educació Secundària posa especial èmfasi en

el coneixement dels fets històrics més propers temporalment (segles
XX i XXI), considerem que el coneixement dels precedents històrics
a aquests períodes és clau per a la seva comprensió, per a copsar la
complexitat de la història i reconèixer l’abast de les conseqüències
dels esdeveniments històrics. Per això la proposta didàctica La guerra
dels catalans permet conèixer la Guerra de Successió a Catalunya
i, així, establir relacions entre aspectes actuals (política, drets civils,
configuració territorial, ideologia, etc.) i del passat, dotant de significat
a problemàtiques actuals, alhora que contribueix a la construcció de la
identitat des del coneixement del passat.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Competències bàsiques
Competències comunicatives

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

- Elaborar discursos propis de la disciplina històrica a partir de
la descripció, explicació, justificació, interpretació, crítica i
argumentació de textos i fonts històriques de diversa naturalesa,
per dotar sentit a la informació i construir coneixement.
- Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icònics,
simbòlics, cartogràfics, textuals, audiovisuals...) per comprendre i
interpretar la realitat pròpia de la Guerra de Successió a Catalunya.
- Utilitzar adequadament el vocabulari propi de la història i dels
aspectes propis de la Guerra de Successió a Catalunya per a la
construcció de discursos científics, precisos i rigorosos.
- Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral,
d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts o reglats.

2. Competència artística i cultural

- Valorar les manifestacions artístiques històriques per desenvolupar
el sentit estètic i la comprensió dels passat a través dels diferents
llenguatges i expressions artístiques.
- Desenvolupar una actitud activa en relació a la conservació i
preservació del patrimoni històric i cultural.

Competències metodològiques

3. Tractament de la informació i competència digital

- Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a
partir de fonts primàries i secundàries, amb diferents suports.
- Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques i entre
informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat
dels missatges en relació a la descripció de la Guerra de Successió
a Catalunya.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

- Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per

tal de desenvolupar un pensament crític i creatiu.

4. Competència matemàtica
- Utilitzar els nombres i el càlcul aplicats a la cronologia i l’anàlisi de
fenòmens històrics.
- Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i
projectar formes dels espais.

5. Competència d’aprendre a aprendre

- Plantejar-se preguntes en relació a la Guerra de Successió a Catalunya
per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb
capacitat de presentar alternatives.
- Utilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar
la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases
d’orientació, etc.).
- Aplicar estratègies de regulació i autoregulació per aprendre a
millorar.

Competències personals

6. Competències d’autonomia i iniciativa personal

- Configurar la pròpia identitat personal, social i cultural, amb els
referents culturals i històrics disponibles del seu entorn, i en
especial a partir del coneixement de la Guerra de Successió a
Catalunya.
- Desenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques
proposades.

Competències per conviure i habitar el món

7. Coneixement i interacció amb el món físic

- Percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual,
per situar-s’hi, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant croquis,
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

plànols, mapes i d’altres representacions cartogràfiques,

especialment comparant l’espai actual amb l’espai del segle XVIII.
- Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social,
política i econòmica passats i presents, especialment en relació a
la Catalunya del segle XVIII, per contribuir a la construcció d’una
societat més justa, solidària i democràtica.

8. Competència social i ciutadana

- Comprendre la interrelació i interdependència dels fets passats i
presents per a contribuir en la construcció d’un futur democràtic,
just i sostenible.
- Produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i
compartir idees i coneixements relatius a la Guerra de Successió a
Catalunya.
- Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes
socials rellevants vinculats a la Guerra de Successió i proposant
solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la
cooperació.
- Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes
individuals i col·lectius i adquirir el sentit de responsabilitat
compartida envers el patrimoni cultural i la memòria històrica,
exercint una ciutadania responsable i compromesa.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Objectius
1. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la
interrelació entre fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals,
conèixer la multi causalitat dels fets i les seves conseqüències i
valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals
i col·lectius dels processos.
1.1. Identificar els processos, fets, causes i conseqüències vinculats
a la Guerra de Successió, incidint en la multi causalitat dels
fets i les conseqüències del conflicte.
1.2. Valorar el paper d’homes i dones en el desenvolupament de la
Guerra de Successió a Catalunya, com a subjectes individuals
i col·lectius dels processos.

2. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i

esdeveniments rellevants de la història de Catalunya, posant
especial èmfasi en els esdeveniments de la Guerra de Successió.
Assolir una perspectiva global del conflicte que faciliti la
comprensió de la pluralitat i la multiplicitat de visions, i
aplicar aquests coneixements a la interpretació del present, la
comprensió del passat i la construcció del futur.
2.1. Identificar i localitzar en el temps i l’espai els principals fets
de la Guerra de Successió a Catalunya a partir de l’anàlisi de
fonts històriques.
2.2. Reconèixer els principals fets i fases del conflicte, els seus
personatges, les causes i les conseqüències, incidint en la
valoració de les diferents visions del conflicte.

3. Valorar el patrimoni cultural com a herència i llegat dels grups

humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat.
3.1. Reconèixer i valorar el patrimoni històric i cultural propi
de la Guerra de Successió a Catalunya, identificant-ne les
característiques i localitzant-lo en l’espai actual.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

4. Expressar i comunicar els continguts de forma personal i creativa,

seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per
mitjà de llenguatges diversos i reflexionant sobre el propi procés
d’aprenentatge.
4.1. Utilitzar diversos recursos (lingüístics, audiovisual, artístics,
etc.) per a transmetre, comunicar i debatre els continguts i
els resultats de la recerca històrica a l’entorn de la Guerra de
Successió a Catalunya.
4.2. Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge de forma
individual i també en grup, mitjançant el diàleg i la revisió de
la feina feta.

5. Utilitzar les llengües com a eina per construir coneixement,

per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del
desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies
de la matèria (descripció, explicació, justificació, interpretació i
argumentació).
5.1. Utilitzar l’expressió oral i escrita per a construir coneixement,
comunicar-lo i compartir-lo a l’entorn de la Guerra de
Successió.
5.2. Observar, desxifrar, descriure, explicar, justificar, interpretar i
argumentar la informació extreta de les fonts històriques per
a comprendre la Guerra de Successió a Catalunya.

6. Identificar les causes d’alguns conflictes al llarg de la història i en

l’actualitat, valorant la necessitat de trobar solucions dialogades
als problemes. Assumir els valors de la cultura de la pau en
el decurs de debats i tasques de grup, adoptant una actitud
responsable, solidària, participativa i dialogant.
6.1. Identificar les causes i conseqüències de la Guerra de
Successió a Catalunya, fent especial èmfasi en el debat
a l’entorn del conflicte i la seva relació amb aspectes de
l’actualitat.

7. Participar de forma cooperativa en l’elaboració, realització i avaluació

de projectes rellevants a partir del plantejament d’interrogants i
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

problemes en relació a la recuperació de la memòria històrica, la

conservació del patrimoni cultural i la vida social de l’entorn.
7.1. Participar i col·laborar en les tasques de treball en grup per a la
resolució dels interrogants plantejats a l’entorn de la Guerra
de Successió, vinculant els resultats obtinguts amb aspectes
d’actualitat i de memòria històrica.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Continguts
1. Identificació i ús de diferents tipus de fonts històriques
(textos, mapes, imatges, etc.), valorant les seves aportacions al
coneixement de la Guerra de Successió a Catalunya.
2. Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del
coneixement social en l’anàlisi i interpretació dels fenòmens, així
com en la comunicació de resultats d’una recerca al voltant de la
Guerra de Successió.
3. Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni
cultural com a herència cultural dels grups humans i manifestació
de riquesa i diversitat, així com a testimoni del passat i la seva
memòria, especialment en el cas de la Guerra de Successió a
Catalunya.
4. Aplicació de la representació gràfica de la cronologia i de
les variables històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat
mitjançant instruments diversos, a l’entorn de la Guerra de
Successió a Catalunya.
5. Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants de la
Guerra de Successió, aplicant la periodització convencional.
6. Localització i caracterització de diferents elements patrimonials en
l’espai, analitzant la interacció entre els grups humans i el medi i
vinculant-ho als esdeveniments de la Guerra de Successió.
7. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents
característiques i suports, per localitzar i caracteritzar els principals
espais de la Guerra de Successió a Catalunya.
8. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions textuals, gràfics i mapes,
especialment amb suport TIC.
9. Contrast i valoració crítica d’informacions diferents sobre la Guerra
de Successió a Catalunya, valorant solucions i alternatives als
problemes.
10. Valoració de la funció de la memòria històrica, especialment
vinculada a la Guerra de Successió a Catalunya, en la construcció
del futur.
11. Aplicació dels coneixements històrics a la comprensió i
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

interpretació d’alguns dels problemes de l’actualitat, vinculant-los

als esdeveniments de la Guerra de Successió a Catalunya.
12. Utilització de diferents mitjans d’expressió per a comunicar els
resultats de la resolució de problemes a l’entorn de la Guerra de
Successió.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Criteris d’avaluació
1. Comparar i analitzar els paisatges i entorns físics clau en el
desenvolupament de la Guerra de Successió, identificant els
elements presents en el passat i que encara es conserven en
l’actualitat.
2. Descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents
característiques, èpoques i a escales diverses. Reconèixer
elements del territori sota representacions espacials i gràfiques
diverses, aplicant tècniques d’orientació.
3. Reconèixer i situar la Guerra de Successió en la història i la seva
periodització.
4. Relacionar els canvis i continuïtats socials i culturals propis de la
Guerra de Successió amb l’actualitat
5. Localitzar elements rellevants del patrimoni cultural propis de la
Guerra de Successió, col·laborant en la seva protecció i difusió.
6. Interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i
iconogràfiques a l’entorn de la Guerra de Successió i comunicar
la informació obtinguda de formes diverses, incloses les TIC
mitjançant el treball cooperatiu, especialment a través de
descripcions, síntesis i esquemes explicatius que relacionin causes
i conseqüències dels fets.
7. Analitzar el conflicte de la Guerra de Successió a Catalunya en relació
amb el context social, polític, econòmic i cultural de l’època.
8. Identificar variables temporals (durada, successió, ritme,
simultaneïtat, etc.), pel que fa al conflicte de la Guerra de
Successió a Catalunya, vinculant-lo a esdeveniments històrics
posteriors i actuals.
9. Planificar i realitzar treballs individuals i en grup sobre la Guerra
de Successió a Catalunya a partir d’informacions diverses,
especialment les fonts primàries i les TIC, assumint una actitud
crítica i oberta al contrast de fonts.
10. Participar en debats, exposant opinions raonades sobre canvis,
continuïtats que afectin aspectes de l’actualitat i vinculades a
la Guerra de Successió, aportant argumentacions basades en
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

les ciències socials, respectant les opinions dels altres i cercant

l’obtenció i comunicació de conclusions comunes.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Activitats
Les activitats proposades per al desenvolupament de la proposta
didàctica La guerra dels catalans giren a l’entorn de la comprensió,
anàlisi, observació, interpretació i crítica de fonts primàries i
secundàries, utilitzant tècniques pròpies del mètode de l’historiador.
L´ús, anàlisi i contrast de fonts històriques de diferent naturalesa
(textuals, icòniques, cartogràfiques, etc.) permet comparar diferents
informacions expressades mitjançant llenguatges i mitjans diversos.
Per al desenvolupament de la proposta didàctica us proposem les
següents activitats:

- Visualització de l’audiovisual La guerra dels catalans, com a

activitat inicial o bé de conclusió. Es pot realitzar també el
qüestionari de comprensió de l’audiovisual, així com algunes de
les activitats d’aprofundiment proposades.
- Activitats d’anàlisi de fonts històriques ubicades a la caixa de
documents
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Caixa de documents
1. Discurs de Ferrer Sitges: mitjançant l’anàlisi del text del discurs
de 1713, es pretén aprofundir en els personatges rellevants en
la Guerra de Successió a Catalunya, el seu paper en la guerra,
la importància del Tractat d’Utrecht, les causes del conflicte i
aspectes propis del llenguatge de l’època.
2. Ban de Guerra a Ultrança: l’anàlisi del ban de guerra permetrà
conèixer característiques del sistema polític català, el
funcionament de les Corts al segle XVIII, el coneixement de la
Junta de braços i les característiques dels bans de l’època des d’un
punt de vista lingüístic.
3. Imatge d’un soldat de la Coronela: a partir de la observació de la
indumentària militar de l’època, s’aprofundeix en l’equipament
militar de les milícies, els gremis de la Coronela i la organització
social i la simbologia, especialment de la bandera de Santa Eulàlia.
4. Mapa del cordó de setge de Barcelona: l’anàlisi cartogràfic ens
permetrà aprofundir en l’espai utilitzar per a realitzar el setge
de Barcelona, així com la comparació d’aspectes i elements
geogràfics i la importància de certs personatges en la Guerra de
Successió.
5. Batalla de Talamanca: la carta del marquès del Poal permet
conèixer i analitzar la Batalla de Talamanca, així com aprofundir
en el paper de diferents personatges en la Guerra de Successió, el
desenvolupament de la batalla i les característiques militars.
6. Gravats de Jacques Rigaud: la visió cartogràfica del setge de
Barcelona permet copsar l’evolució cronològica del conflicte,
identificar canvis i continuïtats en elements físics i també en el
coneixement de diferents personatges al llarg del conflicte.
7. Batalla del baluard de Santa Clara: el coneixement de la batalla de
Santa Clara permet aprofundir en aspectes geogràfics i comparar-
los amb l’actualitat, però també incidir en aspectes lingüístics com
el gènere periodístic i la realització d’un debat.
8. Fortificacions d’època moderna: la muralla de Barcelona. El
coneixement i identificació d’elements propis del patrimoni
defensiu de Barcelona permet no tan sols reconèixer-lo en
l’actualitat, sinó també protegir-lo i aprendre aspectes defensius i
d’estratègia militar del segle XVIII.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

9. La batalla de Cardona: amb l’anàlisi de la cartografia de l’època,

es pretén situar en el mapa Cardona i els àmbits de la batalla,
així com comparar elements físics del segle XVIII amb els actuals.
L’anàlisi de les capitulacions de Cardona permetrà entendre la
magnitud del conflicte.
10. Cant dels Aucells quant arribaren los vaixells: s’aprofundirà en
el fulletó d’exaltació editat en commemoració de l’arribada de
l’arxiduc al port de Barcelona.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Desenvolupament

Discurs de Manuel Ferrer i Sitges

Amb la signatura del tractat de pau d’Utrecht el 1713, les tropes
aliades van abandonar Catalunya i les principals fortaleses del Principat
s’havien de lliurar a l’exèrcit borbònic. Però els representants de la
Junta de Braços del mes de juliol van decidir no capitular. En un primer
moment el braç eclesiàstic i el braç militar van acordar sotmetre’s a
l’exèrcit borbònic però el braç popular o reial no va voler capitular.
Finalment el braç militar va fer costat al braç reial i en aquest canvi
d’opinió hi va tenir molt en compte el discurs pronunciat per Manuel
Ferrer i Sitges. Aquest militar era membre del Consell de Cent de
Barcelona i va formar part de la defensa de la ciutat durant la Guerra.
Precisament en la junta del braç militar que es va fer abans de la Junta
de braços va pronunciar un discurs en defensa de l’emperador Carles
i especialment de les Constitucions Catalanes. El discurs es conserva
gràcies al llibre Narraciones históricas de Francesc de Castellví, que el va
transcriure al castellà.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Activitats

- Ubicar temporalment el discurs de Ferrer i Sitges (abans o després del

Tractat d’Utrecht)
- Analitzar quines raons defensa Ferrer i Sitges per defensar el sistema
constitucional català.
- Analitzar quins aliats espera Ferrer i Sitges que puguin ajudar a la
causa catalana
- Analitzar quina és la intenció final del discurs de Ferrer i Sitges, tenint
present que va ser pronunciat en el si d’una reunió de la Junta de
Braços.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Ban de guerra a ultrança de 1713

Sense la presència del rei, les Corts no podien convocar-se. Per aquesta
raó, els estaments que conformaven la representació del país van
convocar una Junta de Braços.

Després d’exposar les seves raons i d’un canvi de parer del braç militar,
el 9 de juliol de 1713 es va resoldre no claudicar davant del rei Felip V.
Automàticament, aquesta declaració comportava prosseguir la guerra i
es va publicar un ban anunciant la notícia.

Tot i que no es conserva l’original en català, gràcies novament a

Francesc de Castellví i les seves Narraciones históricas, podem disposar
del document, ara traduït al català.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Activitats

- Analitzar el sistema polític que representava Felip V, segons la

redacció de l’escrit del ban.
- Investigar qui eren els Oïdors de comptes.
- Explicar quines prerrogatives volia eliminar Felip V del Principat de
Catalunya.
- Simular una Junta de Braços en la que s’exposi la supressió d’alguna
norma establerta al centre.
- Redactar un “ban de guerra” arran de la decisió presa per la Junta de
Braços “escolar”
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Imatge d’un soldat de la Coronela

Durant la guerra de Successió, les autoritats del consistori varen
articular un cos d’uns 4.000 homes, pertanyents a gremis i col·legis
professionals de la ciutat, i els varen organitzar en 6 batallons i 47
companyies. La Coronela es van encarregar de les guàrdies de les
portes, les muralles i els baluards, sempre dins del cercle de muralles.
Cada companyia tenia el seu propis uniforme. Anaven armats com els
soldats d’infanteria; amb fusell, baioneta i espasa.
La Coronela va protagotizar, entre d’altres accions de mèrit, el
contraatac de la matinada de l’11 de setembre de 1714 contra les
tropes franco-espanyoles que ja eren dins la ciutat, que sota la bandera
de Santa Eulàlia, va dirigir el coronel en cap de la Coronela, el conseller
en cap Rafael Casanova.

Activitats

- Desciure l’equipament d’un soldat de la Coronela

- Analitzar i identificar els colors de les diferents companyies de la
Coronela de Barcelona a partir del següent link: http://www.
guerradesuccessio.cat/organitzacio_militar_29.html
La guerra dels catalans
Unitat didàctica
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Mapa del cordó de setge de Barcelona

Poc després que la Junta de Braços declarés la seva intenció de
continuar la guerra, el 25 de juliol de 1713 va començar el setge de
Barcelona. L’exèrcit borbònic, format per més de 20.000 soldats, va
rodejar la ciutat per tal d’aïllar-la i forçar la rendició. Per tal de poder
iniciar el setge, s’havien de construir defenses de campanya amb
fossats i parapets que conformaven el cordó de setge. El duc de Pòpuli
va excavar una trinxera que envoltava la ciutat i al darrera va situar
els campaments i els arsenals borbònics. Els exèrcits francesos es van
situar a la zona del Besòs i a la del Llobregat, els espanyols.

Tot i la planificació i la superioritat numèrica, la ciutat de Barcelona va

resistir heroicament i el duc de Pòpuli va haver d’iniciar un bombardeig
indiscriminat a de la ciutat.

Activitats

- Explicar per a què servia el cordó de setge

- Analitzar la posició de les tropes franceses i castellanes sobre el mapa
del cordó de setge
- Identificar els baluards de la muralla de Barcelona
- Sobreposar un mapa actual de la ciutat de Barcelona per a determinar
on serien les tropes franco-castellanes a l’actualitat.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

La batalla de Talamanca
El 14 d’agost de 1714, poc menys d’un mes abans de la desfeta de
l’11 de setembre, es va produir la darrera gran victòria de l’exèrcit de
Catalunya. La batalla de Talamanca es va lliurar a l’interior de Catalunya
i va ser dirigida pel coronel Ermengol Amill i pel marquès de Poal,
comandant en cap de l’exèrcit de l’exterior.

El grup de l’exèrcit estava format per forces de cavalleria i de fusellers

de muntanya, coneguts com a miquelets. Precisament, la rapidesa en el
terreny i l’experiència en la lluita de guerrilles, i un millor coneixement
del terreny van afavorir la victòria.

Rafael Figueró va publicar, el mateix 19 d’agost, un fulletó on es

descrivia la batalla.

Activitats

- Investigar qui van ser el Marquès del Poal i el Coronel Armengol Amill.
- Visionar el següent link (http://www.guerradesuccessio.cat/bat_
talamanca_04.html#) i explicar el desenvolupament de la batalla
de Talamanca.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Els gravats de Jacques Rigaud (1 al 4)

El setge a la ciutat de Barcelona va constituir un model d’aplicació del
cordó de setge i de l’atac a una ciutat emmurallada. Tant és així que uns
anys després, un dels millors il·lustradors i gravadors d’Europa al segle
XVIII en va fer una sèrie. Es tracta de Jacques Rigaud, que va realitzar
sis gravats sobre el setge de Barcelona, fruit d’un encàrrec pel jove
François-César Le Tellier, marquès de Montmirail.

Aquests gravats s’han d’entrendre com un exemple didàctic per a a un

jove que ha de fer carrera militar. Rigaud va reflectir els passos a seguir
en un setge segons l’ordre establert per Sebastian de Vauban al setge
de Maastrich de 1673.

Activitats

- Ordenar les imatges cronològicament.

- Assenyalar en els gravats els següents elements:
- Gravat 1: Castell de Montjuïc, Flota de bloqueig per mar, Forces
de cavalleria, forces d’infanteria, sapadors transportant
feixines, evacuació de ferits.
- Gravat 2: Castell de Montjuïc, Trinxera paral·lela, bateries
d’artilleria, tropes de la ciutat que ataquen trinxera, saldats
que excaven trinxera, evacuació de ferits, hospital de
campanya, comandament borbònic.
- Gravat 3: Castell de Montjuïc, Torre de Sant Joan, Baluard de santa
Clara, Sapadors transportant gabions, oficials borbònics,
combat per dominar camí cobert.
- Gravat 4: Castell de Montjuïc, camí cobert, fossat, bretxa de Santa
Clara, Torre de Sant Joan, voladura baluard de Portal Nou,
morters instal·lats al camí cobert, comandament i oficials.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica
La guerra dels catalans
Unitat didàctica
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Batalla del baluard de Santa Clara

Una de les batalles més terribles del setge es va produir el 13 d’agost
de 1714, prop del baluard de Santa Clara. El duc de Berwick, cap de
l’exèrcit borbònic, va simular un atac per la bretxa reial quan en realitat
pretenia atacar el baluard de Santa Clara, menys sòlid i més fàcil
d’atacar. L’exèrcit borbònic, molt ben preparat, va aconseguir apoderar-
se del baluard però la valentia de les forces de la Coronela va impedir
l’entrada dels enemics a Barcelona.

Tot i que les pèrdues en els dos bàndols van ser molt nombroses, pel
duc de Berwick va suposar una humiliació tal que no es va arriscar a
repetir un atac fins temps després.

Activitats

- Situar en un plànol de Barcelona el baluard de Santa Clara, la torre de

sant Joan i el baluard de Portal Nou.
- Enumerar tots els elements de defensa i atac que apareixen en el text.
- Redactar una notícia periodística sobre el desenvolupament de la
batalla.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

Fortificacions d’època moderna

Barcelona estava protegida per un cinturó de muralles que es
remuntaven a l’època medieval. L’evolució de l’armament i de l’artilleria
a partir del segle XV les varen fer, però, obsoletes. Va ser llavors quan es
va començar a transformar-les, tot adaptant-se a la nova tecnologia que
representava la pirobalística. Una de les innovacions va ser l’eliminació
dels merlets en les torres per tal de poder disparar amb arcabussos.
Davant de la muralla es van construir baluards, es van excavar fossats i
glacis de protecció.

Activitats

- Ubica la situació de la il·lustració UD 2.81 en la UD 2.82

- Assenyalar en el dibuix els següents elements de defensa de la
muralla: baluard, glacis, camí cobert, escarpa, contraescarpa i
muralla medieval.
- Posar dels baluards que apareixen a la il·lustració.
- Marcar en la imatge els elements del cordó de setge.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

La batalla de Cardona
La darrera plaça forta en caure davant l’exèrcit borbònic a Catalunya va
ser la de Cardona. Aquesta fortalesa, defensada per Manuel Desvalls,
va ser una base segura i el principal punt de suport de les operacions
militars a l’interior de Catalunya.

Tot i que Cardona va capitular el 18 de setembre de 1714, l’any 1711 es

va produir una batalla que va impedir que la Catalunya interior caigués
en mans de l’exèrcit borbònic. La infanteria, la cavalleria, els fussellers
de munyana i els milicians van participar en la defensa de la ciutat i van
foragitar l’exèrcit enemic. Aquesta batalla va impedir un final precipitat
de la causa austriacista a Catalunya.

Activitats

- Ubicar en un mapa la població i el castell de Cardona.

- Compara la imatge UD 2.91 amb la imatge UD 2.92. Raona la ubicació
de les unitats que assetgen la fortificació de Cardona.
- Raona com és que mai cap exèrcit enemic ha lograt entrar a la
fortalesa de Cardona.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica
La guerra dels catalans
Unitat didàctica

El cant dels aucells

El rei Carles III, l’Arxiduc, va desembarcar a Barcelona a finals d’agost de
1705. En arribar se li va cantar una cançó publicada en forma de Goigs
en els que es pot veure un vaixell en el què oneja la bandera catalana al
capdamunt de l’arbre mestre.

Els goigs porten per títol: Cant dels Aucells quant arribaren los vaixells.
I, en lletra més petita, Davant de Barcelona, y del desembarcament
de Carlos III (que Deu guardi). La cançó s’ha d’entendre com una de
les que foren dictades en aquest moment per donar suport a l’opció
austriacista i animar els partidaris d’aquesta causa descrivint també els
mals que havia portat el rei Felip V.

Disposem d’una versió impresa del 1706. La peça te un to combatiu

i partidista, ja que es refereix a Felip V com a il·legítim i “ponçonya
a banda d’expressar el menyspreu als crancs, o sigui, als Borbons.
Contràriament el text fa lloances als aliats.

Activitats

- Identificar les ensenyes que porta el vaixell

- Descobrir com és que es coneix amb el nom “El cant dels Aucells”
- Descobrir en el text quines persones eren no desitjades pels redactors
del fulletó.
- Identificar els noms dels ocells que fa servir.
- Entonar la canço tot seguint la partitura.
La guerra dels catalans
Unitat didàctica