Professional Documents
Culture Documents
Musical - Estimada Eva Hansen
Musical - Estimada Eva Hansen
Acte I. Escena 1.
EVA MARTA
Estimada Eva Hansen: Avui serà un dia increïble, i et diré perquè:
EVA JÚLIA P
perquè avui, tot el que has de fer és
EVA TOTES
ser tu mateixa.
Pausa.
EVA JÚLIA C
Sobretot mostra’t segura. Això és important.
JÚLIA G
2, també interessant.
MARTA
3, Accessible, per parlar.
JÚLIA C
4, Propera.
MARTA
Però sobretot sigues tu mateixa.
JÚLIA C
Aquest és l’objectiu principal.
JÚLIA G
Sigues tu mateixa.
TOTES
Sigues de veritat tu mateixa.
Fa una altra pausa abans de seguir.
JÚLIA C
I recorda, no et preocupis si les mans et comencen a suar sense motiu
MARTA
perquè facis el que facis, perquè no et començaran a suar…
JÚLIA G
es que no entenc perquè treus el tema, perquè això no passarà, perquè recorda que,
només, tot el que has de fer és
TOTES
ser tu mateixa.
Eva s’atura de nou, abans de seguir escrivint de manera precipitada a punt de que les
paraules s’uneixin.
JÚLIA C
Tampoc em preocuparé, però, perquè seriosament no serà així- no serà com aquell cop que
vas tenir l'oportunitat perfecta de presentar-te al Joel
MARTA
al concert del grup de jazz de l'any passat,
JÚLIA G
quan et vas esperar a parlar amb ell per dir-li lo bé que ho havia fet, i tenies pensat ser
súper
MARTA
“casual”,
JÚLIA G
fent veure que ni recordaves el seu nom, com si, quan ell volgués presentar-se, tu diries,
MARTA
“Espera, ho sento, no ho he sentit. Marc, m’has dit que et deies Marc?”
JÚLIA G
i després ell diria
JÚLIA C
“No, és Joel, t’he dit Joel”.
JÚLIA G
I després jo estaria com
MARTA
“Oh, veus, he pensat que em deies Marc perquè ni m’he adonat- estic molt ocupada amb
altres coses ara mateix.”
JÚLIA C
Però després no vas dir res,
TOTES
res, res, res
JÚLIA G
no li vas dir res al final, perquè tenies por de que les mans et suessin-
JÚLIA C
cosa que va fer que et suessin,
MARTA
per això les vas posar i posar sota del secador de mans del lavabo, però seguien suades,
TOTES
només que estaven calentes també.
HEIDI
Què? Vas decidir no sopar, ahir a la nit?
EVA
Eh.. jo.. és... no tenia gana…
HEIDI
Ja ets de les més grans a l’Institut. Has de poder demanar sopar tu mateixa quan sóc a la
feina. Pots fer-ho tot online ara. I no has de parlar amb ningú pel telèfon. Se que no t’agrada
el telèfon.
EVA
Vale... però no és exactament així. Has de parlar amb la repartidora quan venen a casa.
Aleshores t’han de donar canvi. I has d’estar esperant allà mentre hi ha silenci i compten el
canvi…
HEIDI
Això és el que se suposa que has de treballar, Eva. Amb la Dra. Sherman? Parlar amb la
gent. Estar amb gent. No fugir de la gent.
EVA
Tens raó. Ho faré millor.
HEIDI
No, ja ho sé. Ja ho sé que ho faràs. Per això t’he demanat cita aquesta tarda amb la Dra.
Sherman. Et vindré a buscar quan surtis de l’Institut.
EVA
Però si ja tinc cita la setmana que ve.
HEIDI
I jo he pensat, que potser, podries aprofitar-la una mica abans. Has escrit les cartes que et
va demanar que escriguessis? Tu mateixa? Parlant-te? “Estimada Eva Hansen: Avui serà
un dia increïble, i et diré perquè:” Ho has estat fent?
EVA
He començat a escriure una. L’acabaré a l’escola.
HEIDI
Aquestes cartes son importants, carinyo. T’ajudaran a guanyar seguretat. Aprofita el dia.
EVA
Suposo
HEIDI
No vull un altre any asseguda a casa amb el teu ordinador, cada divendres nit, dient-me que
no tens amics.
EVA
Jo tampoc
HEIDI
Saps què pots fer? Perquè no demanes als companys que et signin el guix? què et sembla?
Pot ser una molt bona idea per trencar el gel, no?
EVA
Molt bona idea
HEIDI
Aix, ja estic orgullosa de tu.
EVA
Aix… Mare meva.
3. Casa Joel
JOEL
És el teu últim any a l’Institut Carol, no et perdràs el teu primer dia.
CAROL
Ja els hi he dit que aniré demà, tinc coses a fer.
JOEL
Vas fumada
CAROL
Vés a la merda
JOEL
Vés tu a la merda
pausa
CAROL
Perfecte, doncs no aniré. Gràcies Mama! Gràcies, Joel!
JOEL
Mama si la Carol no està preparada, jo marxo!
Surt.
ALANA
Ei, Com ha anat l’estiu?
EVA
Jo…
ALANA
El meu ha sigut productiu. He fet pràctiques professionals i 90 hores de servei a la
comunitat. Ja sé, wow!
EVA
wow
ALANA
Si, i tot i estar tan ocupada he fet molts amics! Bé, millor dit coneguts.
EVA
Voldries, nose… si vols… Vols escriure quelcom al meu guix?
ALANA
Ostres que t’ha passat?
EVA
Bé, bueno, me l’he trencat… estava pujant a un arbre…
ALANA
Ah, si? Feliç primer dia!
JARED
Que t’ha passat?
EVA
Eh.. estava… bé, estava pujant un arbre i vaig caure…
JARED
Vas caure d’un arbre? Que ets un aglà?
EVA
Em vols singar el guix?
JARED
Perquè m’ho preguntes a mi?
EVA
Bé, no sé he pensat.. com som amigues…
JARED
Som familia amigues. Això és totalment diferent, i ho saps.
Eh, Carol, m’encanta el teu nou pentinat dels 50!
Era broma
CAROL
No no molt graciós, em pixo. T’ho pots creure? O no ric suficient?
JARED
Ets una Freak
Jared marxa.
CAROL
I tu de què rius?
EVA
Què?
CAROL
Deixa de riure’t de mi!
EVA
Jo no..
CAROL
Penses que sóc una freak?
EVA
No. Jo no…
CAROL
Jo no sóc la freak.
EVA
Però jo no.
CAROL
Tu ets la merda de freaky.
Carol empeny a Eva a terra
Entra Joel.
JOEL
Ei acabo de veure com la meva germana t’empenyia, és una psicopata… Eva, oi?
EVA
Eva?
JOEL
Si, es el teu nom, no?
EVA
Ah, si, si, Eva. Perdona
JOEL
Perquè dius perdona?
EVA
Bé perquè m’has dit Eva i jo he repetit i potser, bé..
JOEL
Jo em dic Joel
EVA
Si. No, ja ho sé.
JOEL
Ah, ho saps?
EVA
No, no, no només que t’he vist tocar la guitarra a la banda de jazz, m’encanta el jazz..
Pausa
JOEL
Què?
EVA
Què, què has dit?
JOEL
Jo no he dit res, has sigut tu.
EVA
Jo? no… no no (inventa alguna paraula)
JOEL
Um, ok, (la paraula).
Joel marxa.
Acte I. Escena 2.
1. Trucada
Al telèfon Heidi desde la feina (netejant l’hospital?) i Eva a l’Institut
*
Carol entra.
CAROL
I què t’ha passat al braç?
EVA
Ah.. vaig caure d’un arbre.
CAROL
Què trist!
EVA
Ja…
CAROL
Ningú t’ha signat res.
EVA
No, ja.
CAROL
Jo et firmo.
EVA
Ah.. no cal, no és necessari
CAROL
Tens boli o rotulador?
EVA
Oh… guai, gràcies
CAROL
Ara podem fingir que som amigues
EVA
Molt bona.
CAROL
Això és teu l’he trobat a la impresora “Estimada Eva Hansen”. És el teu nom, no?
EVA
Oh.. no és res… és un paper que... haig d’escriure per…
CAROL
“Perquè hi ha en Joel”, aquest no és le meu germà?
EVA
No, no
CAROL
Ho has fet expressament perquè me’l trobi, no? Perquè em posés com una moto i poder
explicar a tothom que estic com una cabra, no?
EVA
No, no
CAROL
Que et donin!
EVA
Però és veritat… Necessito que m’ho tornis, si us plau. Me’l pots tornar?
Acte I. Escena 3.
Acte I. Escena 4.
Acte I. Escena 5.
Acte I. Escena 6.
Acte I. Escena 7.
Acte I. Escena 8.
Acte I. Escena 9.
7. Habitació de Joel
JOEL
Qué fas aquí?
EVA
La teva mare… tinc emails del teu germà...
JOEL
No ho tens perquè fer això, saps?
EVA
Ho sento… potser no… Vull dir, tinc molts més. La Carol i jo ens escrivíem tot el temps.
JOEL
Diga-li a ma mare que perquè la Carol no estigui aquí, (pujant el volum perquè la mare ho
senti) provant de tirar a terra la porta - cridant histèrica que em matarà sense motiu no vol
dir, que ara de sobte, siguem la fotuda tribu dels Brady.
EVA
Poster hauria de marxar
JOEL
Em penso que ma mare vol que et quedis a dinar
EVA
Bueno es que no… no ho havia planejat..
JOEL
Ves-hi, et dirà que et quedis, i sinó, insistirà, per una altre nit.
EVA
No és necessari. He de marxar.
CANÇÓ: REQUIEM