TEMA

El Comitè de les Regions. El Congrés de Poders Locals i Regionals d'Europa. La

4 cooperació i l'associacionisme internacional de les entitats locals. La Carta Europea

de l'Autonomia Local. Contingut. Posició i significat en l'ordenament jurídic
espanyol

www.cef.es
 “Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions

1. El Comitè de les Regions

Com sabem, en l'Administració de la Unió Europea intervenen institucions, òrgans i organismes. Entre els
òrgans se situen els òrgans consultius: el Comitè Econòmic i Social Europeu i el Comitè de les Regions (CDR).

Va ser el Tractat de Maastricht, de 7 de febrer de 1992, el que va instaurar el Comitè de les Regions, com a
òrgan consultiu autònom sobre la base d'una proposta conjunta presentada per Espanya i Alemanya al
novembre de 1991.

Assenyala l'article 13.3 del TUE que «El Parlament Europeu, el Consell i la Comissió estaran assistits per un
Comitè Econòmic i Social i per un Comitè de les Regions que exerciran funcions consultives». El Tractat de
Funcionament de la Unió Europea li dedica específicament els arts. 305 a 307.

1.1. COMPOSICIÓ

El Comitè de les Regions és de naturalesa híbrida, perquè estarà compost per representants alhora d'ens
regionals i d'ens locals que siguin titulars d'un mandat electoral en un ens regional o local o que tinguin
responsabilitat política davant una Assemblea.

Representa, per tant, als ens regionals i als ens locals.

Amb el Tractat de Niça es va establir que el número dels seus membres no excediria de 350, que és el nombre
de membres que el compon en l'actualitat.

Segons l'article 300 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, els membres del Comitè hauran de ser
titulars d'un mandat electoral en un ens regional o local, o tenir responsabilitat política davant una assemblea.
No estaran vinculats per cap mandat imperatiu i exerciran les seves funcions amb plena independència, en
interès general de la Unió.

De conformitat amb allò que disposa la Decisió 2014/930/UE del Consell, de 16 de desembre de 2014,
el CDR està compost per 350 membres i un nombre idèntic de suplents, repartits com segueix entre els Estats
membres:
• 21 membres Espanya.

El Consell nomena, per unanimitat, els membres del CDR per un període de 5 anys (art. 305 del TFUE), de
conformitat amb les propostes presentades per cada Estat membre interessat. Per al període del 26 de gener
de 2015 al 25 de gener de 2020, el Consell ha adoptat la Decisió (UE) 2015/116, de 26 de gener de 2015, per la
qual es nomenen membres i suplents del Comitè de les Regions.
El mandat és renovable. Els membres designats han de ser titulars d'un mandat electoral en una entitat regional
o local, o tenir responsabilitat política davant d’una assembles.

www.cef.es
 “Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions

1.2. ORGANITZACIÓ
Estableix el seu reglament intern.
Els òrgans del Comitè són l'Assemblea, el president, la Mesa i les comissions.
El Comitè de les Regions designarà d’entre els seus membres al president i a la Mesa, per un període de 2
anys I mig.
El president dirigeix l'activitat del Comitè. La Mesa pot celebrar acords de cooperació amb altres institucions
organismes.
El Comitè es reuneix en Assemblea plenària (ple), que serà convocada pel seu president almenys una vegada
cada 3 mesos, fixant la Mesa el calendari dels plens. A petició per escrit d'una quarta part o més dels membres,
el president convocarà un ple extraordinari.
Les principals funcions de l'Assemblea són les següents:
a) Aprovar dictàmens, informes i resolucions.
b) Aprovar el projecte d'estimació d'ingressos i despeses.
c) Aprovar el programa polític del Comitè al començament de cada mandat.
d) Elegir al president, al Vicepresident primer i als altres membres de la Mesa.
e) Constituir les comissions.
f) Aprovar i revisar el Reglament intern del Comitè.
g) Adoptar la decisió d'interposar un recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

1.3. FUNCIONS
El Comitè de les Regions serà consultat pel Parlament Europeu, el Consell o per la Comissió, en els casos
previstos en els Tractats i en qualssevol altres, en particular aquells que afectin la cooperació transfronterera,
en què una d'aquestes institucions ho estimi oportú.
El dictamen del Comitè serà remès al Parlament Europeu, al Consell i a la Comissió, juntament amb l'acta de
les deliberacions.
Entre els supòsits en els quals preceptivament s'ha de consultar al Comitè de les Regions es troben:
• Política d'ocupació: Basant-se en les conclusions del Consell Europeu, el Consell, a proposta de la Comissió,
prèvia consulta al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social, al Comitè de les Regions i al Comitè
d'Ocupació prevista en l'article 150 del TFUE, elaborarà anualment orientacions que els Estats membres tindran
en compte en les seves respectives polítiques d'ocupació (art. 148.2 del TFUE).
• Igualtat entre homes i dones: la Unió donarà suport i completarà l'acció dels Estats membres en la igualtat
entre homes i dones pel que respecta a les oportunitats en el mercat laboral i al tracte en el treball, decidint en
aquesta matèria el Parlament Europeu i el Consell, conforme al procediment legislatiu ordinari i prèvia consulta
al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions (art. 153 del TFUE).

• Fons Social Europeu: El Parlament Europeu i el Consell adoptaran, conforme al procediment legislatiu ordinari
i prèvia consulta al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions, els reglaments d'aplicació relatius al
Fons Social Europeu (art 164 del TFUE).
• Educació, formació professional, joventut i esport: el Parlament Europeu i el Consell, conforme al procediment
legislatiu ordinari i prèvia consulta al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions, adoptaran mesures
de foment (art. 165.4 del TFUE).

www.cef.es
 “Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions

• Cultura: el Parlament Europeu i el Consell, conforme al procediment legislatiu ordinari i prèvia consulta al
Comitè de les Regions, adoptaran mesures de foment (art. 167.5 del TFUE).
• Xarxes transeuropees en els sectors de les infraestructures de transports, de les telecomunicacions i de
l'energia: El Parlament Europeu i el Consell, prèvia consulta al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les
Regions, adoptaran conforme al procediment legislatiu ordinari les orientacions i les restants mesures (art. 172
del TFUE).

• Cohesió econòmica, social i territorial: Cada 3 anys, la Comissió presentarà un informe al Parlament Europeu,
al Consell, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions sobre els avanços realitzats en la consecució
de la cohesió econòmica, social i territorial (art. 175 del TFUE).

• Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): Els reglaments d'aplicació relatius al Fons Europeu de
Desenvolupament Regional seran presos pel Parlament Europeu i el Consell, conforme al procediment legislatiu
ordinari i prèvia consulta al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions (art. 178 del TFUE).

• Medi ambient: El Parlament Europeu i el Consell, conforme al procediment legislatiu ordinari i prèvia consulta
al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions, decidiran les accions que hagi d'emprendre la Unió (art.
192.1 del TFUE).

Per regla general, el CdDR pot emetre un dictamen sempre que ho considera oportú. Per exemple, ha emès
dictàmens de pròpia iniciativa en els següents àmbits: petites i mitjanes empreses (pimes), xarxes
transeuropees, turisme, Fons Estructurals, salut (lluita contra la droga), indústria, desenvolupament urbà,
programes de formació i medi ambient.
El CDR també podrà recórrer al Tribunal de Justícia amb la finalitat de salvaguardar les seves prerrogatives (art.
263 del TFUE). Dit d'una altra manera, pot iniciar un procés davant el Tribunal de Justícia si considera que no
se li ha consultat quan hauria d'haver-se fet o si els procediments de consulta no s'han aplicat correctament.

2. El Congrés de Poders Locals i Regionals d'Europa

2.1. ORGANITZACIÓ I FUNCIONS

En 1953, l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa [l'actual Assemblea Parlamentària (PASTURA] va crear
una Comissió Especial d'Assumptes Regionals i Municipals
[SpecialCommittee on Municipal and Regional Affairs], convertint-se en la primera organització internacional que
va integrar als representants subestatals en els seus treballs i estructura organitzativa; dos anys més tard, va
sol·licitar la creació d'una Conferència d'Autoritats Locals d'Europa
[Conference of Local Authorities ofEurope] que va celebrar la seva primera reunió a Estrasburg (França), el 12
www.cef.es
 “Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions
de gener de 1957, sota la presidència de Jacques Chaban - Delmas. En 1975, va afegir al seu nom la referència
regional; en 1983, es va convertir en la Conferència Permanent de Poders Locals i Regionals d'Europa
[Standing Conference ofLocal and Regional Authorities of Europe]; i, finalment, en 1994, es va transformar en
l'actual Congrés de Poders Locals i Regionals [Congress of Local and Regional Authorities], regulat per la
Resolució estatutària (2000) 1 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa.

Com a òrgan consultiu d'aquesta organització paneuropea, on es troben representades les 200.000 regions i
municipis dels seus 47 Estats membres, desenvolupa les següents funcions:
1. Proporciona un fòrum de diàleg privilegiat, en el qual els representants dels poders locals i regionals fan
debats sobre problemes comuns, intercanvien les seves experiències i exposen els seus punts de vista davant
els governs;

2. Assessora al Comitè de Ministres i a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa sobre tots els aspectes
de la política local i regional;

3. Coopera estretament amb les organitzacions nacionals i internacionals que representen als poders locals i
regionals;

4. Organitza audicions i conferències a nivell local i regional per a poder arribar al públic en general, la
participació del qual és clau per a l'establiment d'una veritable democràcia;

5. Redacta regularment informes per països sobre la situació de la democràcia local en tots els Estats
membres, així com en els Estats candidats a l'adhesió al Consell d'Europa, i vetlla en particular per l'aplicació
dels principis continguts en la Carta Europea de l'Autonomia Local, i

6. Ajuda als nous Estats membres de l'Organització a fer les tasques pràctiques necessàries per a l'establiment
d'una autèntica autonomia local i regional.

Cadascun dels dos poders del Congrés –el local i el regional– compta amb la seva pròpia Cambra –la Cambra
de Poders Locals i la Cambra de les Regions– integrada per 324 membres cadascuna (dels quals, 12
representen a les entitats locals i a les comunitats autònomes espanyoles).

Entre les activitats que ha desenvolupat durant aquestes sis dècades de vida destaquen algunes iniciatives per
a fer efectiva la participació regional i local en les polítiques desenvolupades pel Consell d'Europa, especialment
el Conveni-Marc Europeu sobre cooperació transfronterera (Madrid, 21 de maig de 1980) o la Carta Europea de
l'Autonomia Local (el primer instrument jurídicament vinculant pels Estats membres, adoptat en la capital
alsaciana el 15 d'octubre de 1985 i considerat el nucli de les activitats del Congrés). Tots dos instruments
jurídics conformen la base de la democràcia local i regional no només del Consell d'Europa sinó de la Unió
Europea.
Com recorda el propi Consell: el Congrés contribueix, en els plans local i regional, als objectius fonamentals del
Consell d'Europa, per, enfortir la democràcia i protegir els drets humans.

2.2. COOPERACIÓ ENTRE EL COMITÈ DE LES REGIONS I EL CONGRÉS DE PODERS LOCALS I

REGIONALS D'EUROPA

La Cooperació entre el Comitè de les Regions (CDR) i el Congrés de Poders Locals i Regionals d'Europa
(CPLRE) va començar des de l'inici del Comitè de les Regions.

L'any 2005, totes dues organitzacions van signar un Acord de Cooperació CDR - CPLRE. En l'Acord de
Cooperació es reafirma tant el principi de complementarietat entre el CPLRE i el Comitè de les Regions, com el
www.cef.es
 “Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions

respecte mutu per les competències i la naturalesa de totes dues organitzacions. En ell s'estipula que qualsevol
decisió relativa a la direcció dels projectes conjunts haurà d'adoptar-se respectant les competències i
experiències específiques de totes dues parts.
L'any 2007 van signar un Memoràndum d'enteniment per a reforçar la seva col·laboració.

S'ha creat entre el Comitè de les Regions i el Congrés de Poders Locals i Regionals d'Europa un «grup de
contacte» format per sis integrants de cadascun d'aquestes dues organitzacions i que es reuneix 2 vegades a
l'any, per a tractar les qüestions d'interès comú i millorar la coordinació entre ambdues.

Un exemple de cooperació entre el Comitè de les Regions i el Congrés dels Poders Locals i Regionals d'Europa
és l'aprovació l'any 2014 de la Carta de la Governança Multinivell a Europa.

Aprovada pel Comitè de les Regions el 3 d'abril de 2014 i donant suport el Congrés de Poders Locals i
Regionals del Consell d'Europa, la Carta de la Governança Multinivell a Europa convida a totes les autoritats
púbiques a fer de la «governança multinivell» sigui una realitat en l'elaboració i aplicació diària de les polítiques.
La «governança multinivell» consisteix en «l'acció coordinada de la Unió Europea, dels Estats membres i dels
ens regionals i locals, basada en els principis de subsidiarietat, de proporcionalitat i d'associació, que es
concreta en una cooperació funcional i institucional dirigida a elaborar i aplicar les polítiques de la Unió
Europea».

Encara que no sigui vinculant jurídicament, els seus signataris es comprometen a explicar i fomentar el principi
de la governança multinivell.

3. La cooperació i l'associacionisme internacional de les entitats locals

Les entitats locals, i especialment els municipis, desenvolupen una creixent activitat internacional i
transnacional, especialment en l'àmbit europeu i, dins d'aquest continent, en les zones frontereres, éssent
també cada vegada més important i intensa la cooperació internacional per al desenvolupament.

A més de l'activitat de cooperació en àmbits prestacionals i/o assistencials, és també important l'activitat
associativa de les entitats locals en l'àmbit internacional (europeu i mundial) per a la promoció i defensa dels
seus interessos comuns, tant amb finalitats generals com sectorials.

Aquesta activitat de cooperació i d'associació en l'esfera internacional troba la seva cobertura normativa en
l'article 10.2 i 10.3 de la Carta Europea de l'Autonomia Local que assenyalen:
«... El dret de les Entitats locals d'integrar-se en una associació per a la protecció i promoció dels seus
interessos comuns i el d'integrar-se en una associació internacional d'Entitats locals han de ser reconeguts per
cada Estat. Les Entitats locals poden, en les condicions eventualment previstes per la llei, cooperar amb les
Entitats d'altres Estats...».

Existeix un marc ampli en el cas de la cooperació transfronterera entre entitats territorials, regulada pel Conveni-
Marc Europeu de Madrid, desenvolupat per tractats bilaterals de cooperació transfronterera entre Espanya i
França (Conveni de Baiona) i entre Espanya i Portugal (Conveni de València).

Així mateix, hi ha una regulació suficient en el cas de la cooperació internacional per al desenvolupament,
contingut tant en la llei estatal sobre la matèria com en nombroses lleis autonòmiques.

www.cef.es
 “Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions
3.1. ASSOCIACIONS INTERNACIONALS D'ENTITATS LOCALS

La cooperació transfronterera, transnacional i interregional, d'entitats territorials té actualment un

desenvolupament notable. En l'àmbit local, és mostra evident de l'afany dels actors locals el buscar el
desenvolupament, perfeccionament i solucions a les situacions de les entitats i dels ciutadans.

En el Consell d'Europea es va aprovar el «Conveni Marc Europeu sobre cooperació transfronterera entre
comunitats o entitats territorials», fet a Madrid el 21 de maig de 1980 –signat per Espanya l'1 d'octubre de 1986 i
ratificat el 10 de juliol de 1990– (en els successiu, Conveni Marc Europeu). Estableix un marc jurídic general en
la matèria, entrant en vigor de forma general el 22 de desembre de 1981.

El Conveni Marc Europeu és el marc jurídic que regula la cooperació entre entitats territorials frontereres,
situades a banda i banda d'una frontera (relacions de veïnatge).
Espanya ho ha completat mitjançant Acords interestatals amb França (Tractat entre el Regne d'Espanya i la
República Francesa sobre cooperació transfronterera entre entitats territorials fet a Baiona el 10 de març de
1995, entrant en vigor el 24 de febrer de 1997; el 16 de febrer de 2010, amb Andorra La Vella, es va signar
entre el Regne d'Espanya, la República Francesa i el Principat d'Andorra un Protocol d'Esmena i d'Adhesió) i
Portugal (Tractat bilateral signat a València el 3 d'octubre de 2002, i que va entrar en vigor el 30 de gener de
2004).
Indica el Conveni Marc Europeu que és cooperació transfronterera tota acció concertada tendent a reforçar i a
desenvolupar les relacions de veïnatge entre comunitats o autoritats territorials pertanyents a dos o diversos
Estats contractants, així com la conclusió dels acords (art.2.1).
Aquesta matèria ha quedat desenvolupada mitjançant el Reial decret 1317/1997, d'1 d'agost, sobre comunicació
prèvia a l'Administració General de l'Estat i publicació oficial dels convenis de cooperació transfronterera de
comunitats autònomes i entitats locals amb entitats territorials estrangeres. S'aplica als convenis de cooperació
transfronterera que projectin subscriure les comunitats autònomes i les entitats locals espanyoles amb entitats
locals territorials estrangeres a l'empara del Conveni Marc Europeu.
Aquests convenis subscrits a l'empara de l'Acord marc Europeu del Consell d'Europa requeriran la conformitat
del Govern de la nació i els convenis que se subscriguin, perquè tinguin eficàcia a Espanya enfront de subjectes
diferents de les entitats territorials espanyoles signants, requereixen també que es publiquin oficialment en el
«Boletín Oficial del Estado».
A més dels convenis de cooperació anteriors, existeixen també diverses estructures internacionals de
cooperació en les quals participen les Entitats Locals, no només en l'àmbit europeu, sinó també en altres àmbits
territorials i fins i tot mundials. A vegades són formalment autèntiques associacions, en altres ocasions són
fórmules de cooperació internacional. Així:

3.1.1. Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)

Fundat a París l'any 2004, els seus Estatuts es van aprovar el 5 de maig de 2004, en l'Assemblea General
Extraordinària del 26 d'abril de 2010 a Chicago (els EUA) i de nou en l'Assemblea General del 3 d'octubre de
2013 a Rabat (el Marroc).

La seva missió és ser la veu unida i representació mundial dels governs locals autònoms i democràtics,
promovent els seus valors, objectius i interessos, a través de la cooperació entre els governs locals, i davant la
comunitat internacional.

Per a complir amb la seva missió, l'Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals persegueix els següents
objectius:
a) Promoure en el món governs locals autònoms forts, efectius i democràtics.

www.cef.es
“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions

b) Fomentar la unitat i cooperació entre els membres.

c) Assegurar una representació política efectiva dels governs locals en la comunitat internacional,
especialment en les Nacions Unides i les seves agències.

d) Ser la font mundial d'informació i intel·ligència dels governs locals.

e) Ser la font mundial de formació, intercanvi i capacitació, donant suport a l'estructura i reforçant la
llibertat i l'autonomia dels governs locals i les seves associacions nacionals.

f) Promoure el desenvolupament econòmic, social, cultural i ambiental, i servir a la població, sobre la

base dels principis de bon govern, sostenibilitat i inclusió social.

g) Promoure la igualtat entre les races i els sexes, i combatre qualsevol forma de discriminació que sigui
contrària a les lleis internacionals.

h) Ser una organització forta i democràtica, reflectint en la seva composició i funcionament la diversitat
de les esferes locals de govern.

i)Promoure una cooperació descentralitzada i internacional entre els governs locals i les seves
associacions nacionals.

j) Promoure els agermanaments i les col·laboracions com a formes de mutu aprenentatge i amistat entre
els pobles.

Poden ser membres de l'associació ciutats i governs locals individuals, així com associacions nacionals
de governs locals; també poden ser membres les organitzacions internacionals de governs locals que
representin categories específiques de governs locals i/o els propòsits dels quals estiguin relacionats
amb temes sectorials o temàtics. Poden ser membres honoraris les persones individuals o les
institucions, que es destaquin pels seus serveis a l'organització o a la causa dels governs locals
democràtics.

Integra més de 1.000 ciutats i regions, i més de 155 associacions nacionals, de més de 140 Estats
membres de les Nacions Unides. Hi ha ciutats o regions de, entre altres Estats, l'Argentina, Turquia,
Àustria, Bèlgica, Bolívia, el Brasil, Burkina faso, el Canadà, Costa Rica, Finlàndia, els Estats Units,
Mèxic, la Xina, el Japó, el Senegal, Regne Unit, Sri Lanka, Kuwait, Rússia, Aràbia Saudita, entre altres.

D'Espanya participen Madrid, Bilbao, Sevilla, Teruel, Palència, Pamplona/Iruña, Córdoba, València,
Valladolid i Palma de Mallorca, entre altres.

Té la seva seu a Barcelona.

3.1.2. El Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)

Organització creada a Ginebra 1951 per un grup d'alcaldes europeus, neix originàriament com a
associació d'entitats locals (inicialment es va denominar Consell dels Municipis d'Europa), obrint-se
després a entitats regionals (i canviant la seva denominació a l'actual). Avui dia és l'associació local i
regional més antiga d'Europa. Té la seva seu a Brussel·les.

Pertanyen a ella ens locals, regionals, i associacions d'aquestes, dels Estats membres de la Unió
Europea i també d'altres Estats europeus. Representa al voltant de 150.000 municipis i regions
europees.

www.cef.es
“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions

El seu objectiu és fomentar l'autonomia i la democràcia a nivell local i regional. Segons els seus estatuts,
també li correspon assegurar la participació i la representació de les col·lectivitats locals i regionals en
els organismes europeus i internacionals; és per això que a través del CMRE els ens locals i regionals
fan arribar la seva voluntat a la Comissió Europea o al Parlament Europeu.

3.1.3. Les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial (AECT)

Poden també les Entitats Locals participar en les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial.
Pertanyen al règim jurídic de la Unió Europea; es troben regulades en el Reglament CE núm. 1082/2006
del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, sobre l'Agrupació Europea de Cooperació
Territorial (AECT). Mitjançant aquest Reglament es va crear una nova figura, la AECT, que permet als
Estats membres, als ens locals i regionals, i als seus organismes dependents, crear un nou tipus
d'agrupació territorial europea dotada de personalitat jurídica amb la finalitat de reforçar la cohesió
econòmica i social en l'àmbit de la Unió Europea.

Les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial són persones jurídic-públiques, constituïdes per
entitats o organismes d'almenys dos Estats membres de la Unió Europea, o fins i tot d'un sol Estat
membre i d'un o diversos tercers països, veïns d'aquest, que tenen per objecte facilitar i fomentar la
cooperació transfronterera, transnacional i interregional, amb la finalitat exclusiva de reforçar la cohesió
econòmica i social.

És una novetat que no es limita a la tradicional cooperació transfronterera (entre ens territorials veïns –
relacions de veïnatge–) sinó també transnacional (macroregions en les quals cal incrementar la
integració i la cohesió econòmica, social i territorial) i interregional (afectant a tota la Unió Europea i fins i
tot a altres Estats), ampliant-se així la dimensió de la cooperació territorial.

A nivell estatal s’aplica el Reial decret 23/2015, de 23 de gener, pel qual s'adopten les mesures
necessàries per a l'aplicació efectiva del Reglament (CE) núm. 1082/2006, del Parlament Europeu i del
Consell, de 5 de juliol de 2006, sobre la AECT.

Conforme a aquest Reial decret, els membres de la AECT han de ser Estats membres de la UE o
autoritats estatals, comunitats autònomes, entitats locals, empreses públiques, o empreses que prestin
activitats de serveis d'interès econòmic general, entre altres.

3.1.4. Altres organitzacions de cooperació i associacionisme internacional d'entitats locals

3.1.4.1. Alcaldes per la pau (Mayors for Peace)

La iniciativa de la seva creació va sorgir l'any 1982 per l'alcalde d'Hiroshima.

El seu objecte és contribuir a la consecució de la pau mundial duradora, especialment l'abolició de

l'armament nuclear.

Al juliol de 2015 ja va aconseguir agrupar 6.733 ciutats de 160 països. Són membres les ciutats
d'Hiroshima, Nagasaki, Brussel·les, Ciutat de Mèxic, Chicago, Detroit, Sagrament, Ottawa, París, Berlín,
Roma, Venècia, Londres, Pequín, Delhi, New Bombai, Bagdad, Marrakech, etc.; a Espanya, Madrid,
Cadis, Gijón, Granollers, Sevilla, Formentera, Zaragoza, Sagunt, Jaca i Las Palmas de Gran Canaria,
entre moltes altres.

3.1.4.2. Xarxa de ciutats del Mediterrani «MEDCITIES/*MEDCITÉS»

www.cef.es
 “Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions

Creada a Barcelona l'any 1991. En l'assemblea celebrada al novembre de 2013 es va decidir la seva
conversió formal en associació.

Té per objectiu la cooperació per a la salvaguarda del medi ambient en l'àrea mediterrània.

Participen ciutats d'Espanya (Barcelona, Màlaga), Itàlia (Roma), el Marroc (Tànger), Egipte (Alexandria),
entre altres.

4. La Carta Europea d'Autonomia Local.

Contingut. Posició i significat en
l’ordenament jurídic espanyol

Fou aprovada pel Consell d'Europa a Estrasburg el 15/10/1985, va entrar en vigor a Espanya l'1/03/1989. La
Carta s'aplica a tot el territori de l'Estat, en relació amb les col·lectivitats previstes en els arts. 140 i 141 de la
Constitució. No obstant, el sistema d'elecció directa que preveu l'art. 3.2 de la Carta, no és d'aplicació a la
totalitat de dites col·lectivitats locals (Diputacions Provincial).

Té el contingut següent:

A) Concepte i àmbit:

Per autonomia cal entendre el dret i la capacitat de les entitats locals d'ordenar i gestionar una part importants
dels assumptes públics. Aquest dret es exercit per les Assembles o Consells mitjançant membres escollit per
sufragi universal, lliure, secret, igual, directe i universal.

Les competències encomanades a les entitats locals han de ser normalment plenes i completes.

B) Protecció dels límits territorials:

Qualsevol modificació dels límits territorials, les col·lectivitats locals hauran ser consultades.

C) Adequació i estructures i mitjans administratius :

Les entitats locals tenen de definir les seves estructures internes, amb l'objectiu d'adaptar-se a llurs necessitats.

D) Control administratiu dels actes de les entitats locals:

És exercit per les autoritats de nivell superior respecte de les competències que la seva execució s'hagi delegat
a les entitats locals.

E) Recursos financers:

Les entitats locals gaudeixen del dret a disposar de recursos propis suficients per poder exercir lliurament les
seves competències. Una part dels recursos pot venir dels seus propis tributs.

E) El dret d'associació de les entitats locals :

Les entitats locals gaudeixen del dret, en l'exercici de llurs competències de cooperar en l'àmbit de la llei, per
associar-se amb altres entitats locals per la realització de tasques per cercar l'interès comú.

F) Protecció legal de l'autonomia local:

www.cef.es
 “Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions
Les entitats locals han de disposar d'una via de recurs jurisdiccional amb la finalitat d'assegurar-se el lliure
exercici de les seves competències i el respecte als principis d'autonomia local.

L'objectiu la de la Carta és garantir i promoure els principis d'autonomia local, que són:

- Ha d'estar reconeguda per la legislació interna i per la Constitució.

- Lliure exercici del mandat dels seus representants i alhora compensació financera per l'exercici del càrrec.

- Àmbit de l'autonomia local, amb una relació competencial, amb el reconeixement de competències plenes als
ens locals, i alhora consagració del principi de "subsidiarietat": que comporta que l'exercici de responsabilitats
públiques ha de realitzar-se preferentment amb les autoritats més properes al ciutadà.

4.1. Posició i significat en l’ordenament jurídic español

Pel que fa a l’autonomia cal indicar

Hem de recordar que la Constitució proclama (art. 137) que municipis, províncies i, si escau, illes gaudiran
d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. El mandat constitucional precisa per a la seva
efectivitat que es donin una sèrie de requisits o circumstàncies, la garantia de la seva proclamada autonomia
descansa en tres pilars fonamentals:

• El primer, de caràcter subjectiu, ho constitueix la independència dels membres de les corporacions locals
enfront de qualsevol altre poder, pel que fa a la seva elecció, manteniment en el càrrec durant el període de
mandat i forma del seu exercici, perquè si regidors, Alcaldes o Alcaldesses... rebessin el seu mandat no del
poble sobirà, sinó dels òrgans de l'Estat o de la Comunitat Autònoma corresponent, o poguessin ser
desposseïts del mateix per aquests òrgans centrals o autonòmics al seu capritx, serien aquests en definitiva els
qui veritablement controlarien l'actuació de les respectives corporacions, sota l’amenaça del cessament
d'aquells dels seus membres que s'oposessin o desobeïssin.

• El segon pilar o fonament bàsic, de caràcter material i objectiu, consisteix en la clara determinació de les
competències de l'ens, atès que si aquests ens pogués arribar a ser desposseït de totes o la major part d'elles
pels de major àmbit territorial, hi ha el risc que arribés a quedar buit de contingut.

• I l'últim requisit, de tipus instrumental, radica en la suficiència dels mitjans econòmics necessaris per al
compliment de les seves finalitats. Aquest principi de suficiència financera ha de constituir l'autèntica garantia
per a l'existència d'una efectiva autonomia local. El principi de suficiència financera i el d'autonomia es
coadjuven mútuament: no hi cap la realització material de l'un sense l'altre (així ens el indicava ja l'Exposició de
Motius de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, i ho manté ara el seu text
refós)

5.2. GARANTIA INSTITUCIONAL DE L'AUTONOMIA LOCAL

El tema va ser plantejat per una obra de Luciano Parejo Alfonso de 1981. Es parteix de la teoria general de les
garanties institucionals elaborada pels juristes alemanys i especialment Carl Schmitt. Aquesta doctrina és fruit
d'un procés d'interpretació constitucional, les fases de la qual són la identificació dins de la norma fonamental
d'unes estructures específiques i l'assignació a subjectes o institucions de determinades funcions i papers en el
sistema total de la Constitució. De manera que la supressió d'aquestes institucions estaria vedada al legislador
ordinari.

És en la Sentència del Tribunal Constitucional 32/1981, de 28 de juliol, on s'afirma que l'autonomia local es
tracta d'una «garantia institucional» en el sentit que l'ordre jurídic-polític establert per la Constitució assegura
l'existència de determinades institucions, a les quals es considera com a components essencials. Les
institucions garantides són elements indispensables de l'ordre constitucional.

5.3. LA DOCTRINA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

És d'assenyalar que la primera Sentència del Tribunal Constitucional (STC 4/1981, de 2 de febrer) en resoldre
un recurs d'inconstitucionalitat, ha estat per a plantejar el tema de la vigència de diversos articles de
l'anterior LRL i altres lleis, en relació amb la seva compatibilitat o incompatibilitat amb el principi d'autonomia
garantit en l'article 137 i concordants de la Constitució. També és transcendental la Sentència 32/1981, de 28
de juliol.
www.cef.es
 “Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

Oposicions

D'acord amb les sentències indicades, es podrien perfilar alguns trets de l'autonomia local, a més dels ja
assenyalats amb anterioritat:

1. Partint de la concepció de l'Estat com a «organització complexa» que reflecteix el Títol VIII de la Constitució,
l'autonomia seria «un principi general de l'organització de l'Estat» i, com tots els principis generals del Dret
inclosos en la Constitució, tindria «un caràcter informador de tot l'ordenament jurídic» (art. 1.4 del CC).

2. La Constitució garanteix aquest principi d'autonomia dels municipis i províncies –hi ha entitats que no tenen
garantida l'autonomia en la Constitució– i la funció del Tribunal Constitucional consistiria a delimitar l'àmbit
d'aquest, a «fixar uns límits la inobservança dels quals constituiria una negació del principi», dins dels quals
puguin actuar les diferents opcions polítiques.

3. «L'autonomia fa referència a un poder limitat... autonomia no és sobirania... i atès que cada organització
territorial dotada d'autonomia és una part del tot, en cap cas el principi d'autonomia pot oposar-se al d'unitat,
sinó que és precisament dins d'aquest on aconsegueix el seu veritable sentit, com a expressa l'article 2 de la
Constitució».

4. Les Comunitats Autònomes serien entitats dotades d'una autonomia «qualitativament superior a
l'administrativa» pròpia de les entitats locals territorials.

5. La Constitució, en l'article 137, circumscriu el principi a la gestió dels seus respectius interessos, «la qual
cosa exigeix que es doti a cada ens de totes les competències pròpies i exclusives que siguin necessàries per a
satisfer el respectiu interès».

6. Com a conseqüència del principi d'unitat i de la supremacia de l'interès general, la Constitució contempla la
necessitat que «l'Estat quedi col·locat en una posició de superioritat», tant en relació amb les comunitats
autònomes (arts. 150.3 i 155, entre altres, de la Constitució espanyola) com als ens locals (arts. 148.1.2a;
149.1.18a), la qual cosa permet afirmar que «el principi d'autonomia és compatible amb l'existència d'un control
de legalitat sobre l'exercici de la competència»; control de legalitat que pot exercitar-se, respecte de municipis i
províncies, tant per l'Administració de l'Estat com per les comunitats autònomes.

7. La Constitució no garanteix l'autonomia economicofinancera en el sentit de disposar de mitjans propis, sinó

que disposa que aquests mitjans han de ser suficients, però no íntegrament propis.

www.cef.es