TEMA 5.

ECONOMIA I SOCIETAT (1898-1931)

L’any 1898 es va donar la pèrdua de les colònies americanes, això va tenir coma
conseqüències:

1. Pèrdua de mercats
2. Repartició de capitals; gràcies a això es va reactivà la industria (desenvolupament de la
industria catalana).

Tot això va exigir que els govern adoptessin un economia proteccionista. Es va donar un lent
creixement de l’economia fins l’any 1914, aquest anys va esclatar la Primera Guerra Mundial
que durà fins l’any 1919, aquesta guerra va provocar:

1. Va ser una època de prosperitat, ja que el nombre d’exportacions a Europa va

augmentar considerablement
2. Disminució del deute
3. Una crisi social, ja que tot i que va haver un augment del salari el nivell de vida va
augmentar molt la qual cosa va provocar el dèficit augmentés. També va haver molta
inflació.
4. Poca modernització

Durant els anys vint també va haver un creixement ja que la Dictadura de Primo de Rivera va
donar estabilitat, a part aquesta es va caracteritzar per el intervencionisme. I va durà fins l’any
1930, al 1931 va començar la segona República i aquesta es va caracteritzar per:

1. Proteccionisme
2. Reformes socials però va augmentar el deute públic i l’agitació social

5.1 AGRICULTURA

Espanya continuava sent un país agrícola i la majoria d’exportacions provenien del camp, i
tampoc era homogènia ni d’estancament, no va afectar a tots els lloc per igual ni es van
aconseguir els resultats d’altres zones europees.

Els principals problemes de l’agricultura van ser la desigualtat en la propietat i la poca

modernització, bàsicament perquè la terra pertanyia a terrateninents i aquests tenien un
caràcter poc emprenedor i els donava igual la productivitat de la terra. Les solucions a aquest
problemes van ser: impulsar el regadiu (Primo de Rivera) i la Llei de Reforma Agrària (IIa
República).

Es va donar un creixement de la producció gràcies a l’augment de superfície conreada i per la

intensificació de cultius, bàsicament es van millorar les tècniques. Malgrat que va disminuir el
nombre de persones que treballaven al camp.

El millorament del camp espanyol va ser degut a la reducció de la pràctica del guaret, millores
tècniques, augment regadius, ús adobs químics, diversificació de la producció.
A Catalunya l’expansió es va donar per l’especialització i per la demanda urbana. Es va
caracteritzar per: Millors transports i tecnologia, Davallada de la vinya i Auge de l’oliva,
l’ametller...

5.1.1 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

Predominava: latifundis; Andalusia, Extremadura, minifundis; Galícia, i propietat mitjana amb

arrendaments a curt o llarg termini; resta d’Espanya.

Aquest sistema de propietat classificava als camperols segons si eren o no propietaris i segons
la mida de les finques que tenien.

Una força important és la oligarquia de terratinents, també la xarxa caciquista; controlava els
vots.

Els camperols no tenien propietat i podien ser arrendataris, parcers o jornalers, sent aquests
últims els predominants en els latifundis, vivien en condicions deplorables i van organitzar la
majoria de revoltes (o eren el focus).

A Catalunya predominava la propietat mitjana, l’emfiteusi, els contractes d’arrendament, els

contractes de rabassa morta; aquest últim era un contracte de llarga durada.

5.1.2 LES TENSIONS SOCIALS AL CAMP

Va haver un clima d’agitació social durant tot el període però va se més tens i constant al
camp, això es va donar per la concentració de la propietat en poques mans, molta quantitat de
jornalers, la legitimat dels propietaris de la terra i crítica a la seva gestió.

Els camperol andalusos reivindicaven una reforma agrària per així repartir de manera més
justa les propietats de terra. El dèficit també va augmentar.

També es va donar per les precàries condicions dels jornalers i perquè des de el segle XIX es
van organitzar en sindicats. A part que els propietaris no volien fer reformes, ni les més petites.

Una demanda molt comú va ser la demanda de millores salarials, les vagues no eren
pacífiques, crema de pallers, marxes de fam o barricades. L’Estat va reaccionar violentament,
utilitzant a la Guàrdia Civil, declarant l’estat de guerra o utilitzant l’exèrcit.

El conflicte va ser molt violent entre 1917 i 1920.

A més de tot això es va sumar l’impacte de la Revolució Soviètica l’any 1917.

A Catalunya el conflicte es va donar entre els rabassaires i els propietaris de terra. Quan va
venir per primera vegada la fil·loxera (1891) es va fer un contracte que beneficiava més als
propietaris i com a reacció es va crear la “Unió de Rabassaires” (1891). La pau al camp català
va durar fins l’any 1917 i fins l’any 1922 va ser un període de molta violència, equiparable a la
dels industrials.

L’any 1922 es va crear la “Unió de rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya”
5.2 INDÚSTRIA

La modernització es va donar bàsicament a la industria, i aquest període va estar marcat per

nombroses crisis i expansions.

Es van desenvolupar dos nous sectors: petroli i electricitat, i es va deixar el vapor. Gràcies a
utilitzar la electricitat com a font d’energia es van crear nombroses empreses i es va
concentrar la indústria pesant a el País Basc; Altos Hornos de Vizcaya (1902).

La indústria es va caracteritzar per:

1. Creixement moderat
2. Poc competitiva a causa del proteccionisme i un mercat interior pobre
3. Regionalització del sector
4. Poca indústria de béns de consum, era més indústria de béns d’equip
5. Augment productivitat minera; carbó i ferro.
6. Consolidació del sector bancari (beneficis i repartició de capitals)
7. Noves indústries i diversificació dels sectors: elèctric, químic, automòbil, ciment...

Els principals inconvenients van ser: dificultat per competir amb l’exterior; cost dels productes,
i la debilitat del mercat interior espanyol; país agrari. A causa d’això es van aplicar mesures
proteccionistes.

5.2.3 ÈPOQUES D’EXPANSIÓ I ÈPOQUES DE CRISI

1900-1907. Expansió: repartició capitals i reactivació de la industria gràcies a la pèrdua de les

colònies americanes. Crisi civilisme.

1908-1912. Crisi: setmana tràgica, època de depressió, disminució taxa de natalitat i taxa de
mortalitat

1914-1918. Expansió: 1r guerra mundial, la superfície cultivada i productivitat van augmentar

gràcies al millorament de la situació del camp, vaga general revolucionària; aplicar el
comunisme. Augment dels preus.

1919-1923. Crisi: van augmentar el nombre de conflictes violents a causa de les dolentes
condicions dels jornalers i de l’impacta de la Revolució Soviètica. Època del pistolerisme. La
disminució de la demanda de productes que va fer augmentar l’atur; es va acabar la 1r guerra
mundial, ja no hi ha poder adquisitiu.

1923-1929. Expansió: millora de les condicions de vida, augment habitants, estabilitat política.

Els beneficis econòmics obtinguts durant la 1r Guerra Mundial no es van repartir entre tota la
societat, el dèficit va augmentar. Les condicions de vida dels obrers industrials, miners i
jornalers van empitjorar.

Va haver molta difusió dels partits d’esquerra i propaganda dels sindicats. Vaga general
revolucionària de 1917.
5.2.4 LA INDÚSTRIA CATALANA (1900-1930)

El dinamisme de la indústria catalana va patir una desacceleració, el creixement anual va

baixar. Els principals problemes de la indústria catalana eren:

- Dependència a l’exterior; tant per matèries primeres com les fonts d’energia
- Mercat interior d’Espanya, a part que al ser un país agrari depenien del camp

A partir de 1911 es va substituir el carbó per l’energia hidroelèctrica. La més important va ser
la “Barcelona Traction Light and Power” (La Canadenca).

L’energia hidroelèctrica no depenia dels rius i va permetre la diversificació dels sectors

industrials. Es van desenvolupar altres sectors a més del tèxtil; com el químic, metal·lúrgia i
l’automobilística (Hispano Suïssa 1904).

Tot això més els beneficis de la 1r Guerra Mundial van ajudar a la renovació tècnica i de la
maquinària, i la conversió de societats anònimes. Però de 1919 a 1923 es va donar un període
de crisi per la pèrdua del mercat europeu, al proteccionisme i al mercat interior.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va haver una relativa pau, i la indústria catalana va
augmentar a mitjans de 1920. Tot això va fer augmentar la població obrera.

5.3 TRANSFORMACIONS SOCIALS

5.3.1 EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA:

Entre 1900 i 1930 la població va augmentar, de 18 milions a 23 milions al llarg del període, y es
va donar un procés de concentració urbana. El creixement va ser sostingut ja que les taxes de
natalitat eren elevades i va haver un descens de la mortalitat gràcies a les millores de la
higiene, sanitat, alimentació; gràcies a canvis econòmic, i a la poca mortalitat catastròfica.

La esperança de vida també va augmentar, l’any 1900 l’esperança era de 34,8 anys i a l’any
1930 era de 50 anys.

Tot i això va haver molta emigració cap Amèrica i Algèria, bàsicament emigració dels camps a
les ciutats. La població activa es va concentrar a la perifèria, especialment a les grans ciutats
com Madrid. Això va provocar una sèrie de transformacions urbanístiques; enllumenat elèctric,
gas, transport...

A Catalunya hi havia molta immigració, això va canviar a partir de la primera dècade del segle
XX, on es va atreure població del camp català a les ciutats. Catalunya es va convertir en una
terra de rebuda d’immigrants procedents de la resta d’Espanya, i va duplicar la població de
Barcelona.

Llocs que rebien immigrants: Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla, Huelva i Còrdova.

POBLACIÓ ACTIVA
1900-1930 va haver un fort descens de la població activa dedicada a l’agricultura, hi havia
alguns lloc d’Espanya on hi predominava el sector secundari, en canvi d’altres el predominant
era el primari.
La població absoluta va augmentar com a la resta d’Europa, també va augmentar la població
urbana; augment creixement vegetatius i constant emigració camp-ciutat.

Tot i això Espanya continuava sent un país essencialment agrari.

5.3.2 LA SOCIETAT DE CLASSES:

CLASSES ALTES CLASSES MITJANES CLASSES POPULARS

Aristocràcia Burgesia urbana Jornalers (proletariat rural)
Burgesia terratinent Professions liberals Classes baixes urbanes
Burgesia industrial i financera
Era latifundista, conservadora Classes en augmenta i que Servei domèstic, oficis
i mantenia el poder econòmic cada cop es van fent més artesanals i proletariat
i polític conservadores industrial
Va haver un creixement espectacular d’obrers (2.000.000).

5.3.3 LA CONDICIÓ DE LA DONA

En els inicis del segle XX la condició de la dona es va caracteritzar per: pocs drets legals,
submissió, incultura i analfabetisme.

A part de la repressió que patien tots els obrers, persones, les dones estaven sotmeses a una
condició d’inferioritat respecte l’home. La seva prioritat era tenir fills i realitzar les tasques
domèstiques. Hi havia molta absència de dones als àmbits públics; política, treball, cultura. La
dona s’havia de reservar per l’àmbit privat mentre que l’home estava destinat a l’àmbit públic.

L’educació de la dona estava orientada cap aquest fet, a part hi havia molts més nois
matriculats que noies, en general hi havia més analfabetisme. Les noies dedicaven més temps
a la religió i a las labors que a altres assignatures com matemàtiques.

La situació va canviar una mica amb Canalejas l’any 1910. Tot i que estava mal vist que la dona
treballés fora de casa havia moltes dones que ho feien.

Les donen patien una triple discriminació; explotació laboral, sou inferior al dels homes, i havia
de dedicar-se a les tasques domèstiques.

Va ser una lluita reivindicativa circumscrita a un moviment de dretes i catòlic i a la Asociación

Nacional de Mujeres Españolas de 1918.

Segurament el despert de la condició de la dona es va donar durant la Primera Guerra

Mundial, quan moltes dones van haver de fer treballs masculins ja que aquests es van anar a la
guerra.

Les millores de la condició de la dona a Espanya es van donar a la segona República:

1. 1910: Accés de la dona a la Universitat

2. 1918: Accés de l’administració pública
3. Emancipació femenina, equiparació legal amb els homes (dret al vot, elegibilitat...);
Victoria Kent, Clara Campoamor...
4. Primeres eleccions en que van poder votar vans er les de 1933.
La submissió de la dona estava justificada per la religió, la qual es profundament masclista, ja
que partint del fet que Eva va ser formada de la costella de Adan arriben a la conclusió que
eren inferiors i estaven sotmeses als homes, a part de ser pecadores. Per aquesta raó també hi
havia més dones analfabetes, ja que qui tenia la raó eren els homes.

Al codi civil posava que la dona estava obligada a obeir al seu marit, i que ell era
l’administrador dels béns; no podia ni vendre ni comprar res sense que aquest li donés permís.

CANVIS

Control de la natalitat, la donava començar a accedir a l’àmbit públic, dignificació del treball
femení, accés a la cultura i a la educació

5.3.4 EL MOVIMENT OBRER

El proletariat i el moviment obrer (PSOE, UGT I CNT) van augmentar considerablement. Alguns
fets importants:

1. Vagues de 1902, repressió de l’exèrcit i acomiadaments masius

2. Solidaritat Obrera de 1907
3. CNT de 1910
4. Violència de la CNT i la patronal de 1919 i 1923
5. 1919 la vaga de la Canadenca, en la qual es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores
6. 1923 Llei de Fugues
7. 1921 es crea el Partit Comunista d’Espanya (PCE)

CONDICIONS DE VIDA

A principi del segle XX: vivien en una estricta subsistència, habitatges petits, condicions
laborals precàries, jornades laboral de 10-12 hores, no hi havia contractes laborals, la higiene
era inexistent, no hi havia seguretat laboral, sous molt baixos, concentració de la classe
proletària a les zones industrials... A Barcelona es va donar un desintegració social a causa de
l’augment de població.

Havia molt analfabetisme, en part causat per la poca quantitat d’escoles; la majoria eren
privades i religioses. Això va canviar a partir de 1907 gràcies a les escoles municipals i els
centre culturals obrers; i la mancomunitat.

Els obrers passaven molt temps a la taverna, bevent. Alguns mitjans van mobilitzar la classe
obrera per així demanessin millores en les seves condicions.

La premsa era anticlerical, hi havia molt odi envers l’estament eclesiàstic. Es van crear les
Cases de Poble; creades pel Partit Radical.

IDEOLOGIES I ELS SINDICATS

SOCIALISTES; UGT ANARQUISTES; CNT

PSOE, el nombre d’afiliats va augmentar de Unió Comarcal d’Arts i Oficis , d’aquesta
manera constant. associació va ressorgir l’antiga Federació de
Tenien molta influència en: Astúries, País Treballadors de la Regió espanyola (1900)
 Basc, Madrid i Alacant.
L’any 1921 es va crear el PCE que es va
adherir a la Tercera Internacional.
Posteriorment es va fusionar amb el PCOE.
Ambdós van augmentar el nombre d’afiliats
1904 es va fundar la Solidaritat Obrera
1911 fundació CNT.
L’any 1927 es va fundar la FAI; potenciar
l’anarquisme i l’apolicitisme.

DINÀMICA SOCIAL DEL MOVIMENT OBRER (1998-1931)

Els obrers es van manifestar mitjançant vagues; construcció barricades, etc. i manifestacions.
Normalment tot això s’aturava amb l’exèrcit i una forta repressió, detenien dirigents obrers,
tancar diaris vinculats amb aquests, clausurar els seus locals...

Bàsicament les vague si manifestacions generaven una resposta repressiva i acabaven amb
ferits i morts.

Les reivindicacions eren de caràcter laboral; augment sous, prohibició treball nocturn, dret a
vaga, jornada laboral...

1919 formació Sindicats Lliures. Formació grups paramilitars..

Els joves més radicals de la CNT van lluitar amb armes contra els Sindicats Lliures, van haver
molt morts.

1920-1922 governador civil Severiano Martínez Andio, durant aquest període van haver molts
atemptats i es va aplicar la llei de fugues. Un obrer reconegut i que va ser assassinat l’any 1920
va ser Francesc Layret, un advocat que defensava sindicalistes detinguts. També va morir l’any
1923 Salvador Seguí dirigent de la CNT.

El cop d’Estat de Primo de Rivera va disminuir tot això i va donar certa pau, es va reprimir i
perseguir molt al moviment obrer, sindicalistes..

PISTOLERISME I EL TRIENNI BOLXEVIC

El període entre 1917 i 1923 es va caracteritzar per la incapacitat del règim per fer front als
principals problemes del país, això va acabar amb el sistema de la Restauració.

- Es va radicalitzar el moviment sindical i va augmentar la conflictivitat social,

especialment de 1918 a 1921, durant el Trienni Bolxevic. Aquest període, caracteritzat
per la violència social, es va anomenar “Anys del pistolerisme”
- Es va iniciar una campanya a favor de l’autonomia política de Catalunya (1918). I van
aparèixer les opcions nacionalistes d’esquerres. A causa d’això van sorgir campanyes
anticatalanes per part de la premsa i una part del poder polític a Madrid.
- Represa de la Guerra del Marroc després de la Primera Guerra Mundial, amb
importants conseqüències polítiques.

A causa de la dimissió del govern d’Eduardo Dato l’any 1917 es va donar la crisi del “torn
dinàstic” i com a conseqüència es van formar diversos governs de concentració formats per
polítics liberals i conservadors, amb la participació, per primera vegada, de la Lliga Regionalista
(Francesc Cambó), però també van fracassar al intentar reformar l’Estat.
El període de 1919-23 va haver un intent de retorn del torn dinàstic, i un nou govern de
concentració el 1921. Cap dels governs d’aquest període van superar els 10-11 mesos en el
poder, i l’any 1921 va ser assassinat Eduardo Dato.

Es va donar una crisi política institucional del sistema, que va fer inviable qualsevol solució
política de continuïtat a partir de 1922-23.

- L’any 1915 la CNT va tornar a ser declarada legal i va arribar als 700.000 afiliats.
- El Congrés de Sants (Barcelona) de 1918 va tornar a declarar l’apoliticisme del sindicat
i es van crear els “sindicats únics”.
- Inici del “Trienni Bolxevic” (1918-1921), especialment a les zones agrícoles d’Andalusia
i a Catalunya, impulsat pels anarquistes.
- 1919 – Vaga de “La Canadenda”; 90 dies de vaga.

L’incompliment dels acords pactat va portar a la represa de la vaga, a la qual la patronal va

respondre amb un “lock-out”, iniciant un període de duríssim enfrontament entre sindicats i
patronal, amb la intervenció repressiva de l’Exèrcit al territori català:

- El Govern va declarar l’estat d’excepció entre 1919 i 1922, amb la suspensió de les
garanties constitucionals
- La patronal va unir-se en la Federació Patronal, dotada de bandes de pistolers per
atemorir als obrers i liquidar els líders sindicals (Francesc Layret, Salvador Seguí ...)

Les conseqüències:

- Dura repressió policial contra els sindicats, mentre es protegia l’acció dels pistolers de
la patronal.
- Més de 800 atemptats pels dos bàndols, amb 350 morts.
- El lock-out va servir també per reduir plantilles en època de recessió industrial.

Campanya en favor de l’autonomia política de Catalunya

- 1918 – Campanya de la Lliga i de la Mancomunitat a favor d’una veritable autonomia

política per a Catalunya, amb un hipotètic suport del Rei Alfons XIII. Presentació d’un
projecte d’autonomia a les Corts de l’Estat.
- Forta oposició del Govern i intensificació de la campanya anticatalana a Madrid, sota
l’acusació de separatisme i traïció. Dissidències a la Lliga en el moviment catalanista,
com l’Acció Catalana, o el PRC o l’Estat Català per l’esquerra.

CONFLICTIVITAT SOCIAL I EL NOU SINDICALISME OBRER A INICIS DEL SEGLE XX

En les primeres dècades del segle XX es va continuar amb el procés d’industrialització a

Catalunya, amb l’augment del nombre de treballadors en el sector industrial i del seu pes en el
conjunt de l’economia catalana i espanyola.

Paral·lelament va augmentar la conflictivitat laboral en la dialèctica patronal - obrers per la

jornada laboral, la qüestió salarial i la precarietat i condicions dels llocs de treball ...
L’any 1902 es va donar una gran vaga obrer a Barcelona, tot i que el sindicat UGT no va donar
suport a la vaga i perdent gairebé tota la seva influència a Catalunya.

El 1907 va néixer l’organització de la Solidaritat Obrera, formada pels grups anarquistes i de

diverses forces del moviment obrer català. Com a resposta a la colició “burgesa” de la
Solidaritat Catalana.

El 1910 es va crear la secció espanyola de la CGT (Confederació General del Treball), que al
1911 es va convertir en el sindicat CNT (Confederació Nacional del Treball), d’ideologia
anarquista i revolucionària:

- Es va fonamentar l’apoliticisme, que l’allunyava de l’acció política dels partits de

l’esquerra socialista, i enfront de la UGT.
- Forta implantació a Andalusia, al País Valencià, i sobretot a Catalunya, on fou la força
sindical hegemònica.
- Preconitzava l’acció revolucionària per mitjà de la vaga, l’eliminació de la propietat
privada i de l’Estat i la destrucció del capitalisme. Els seus principals líders foren Àngel
Pestaña, Salvador Seguí (“El Noi del Sucre”) i Joan Peiró.

POLÍTICA SOCIAL I LABORAL DEL GOVERN A LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX

Repressió continuada del Govern contra l’acció sindical, i en especial, contra la CNT. Van haver
períodes de prohibició i persecució contra els dirigents i l’activitat de la CNT, com entre 1911 i
1914.

Intervenció estatal en les relacions laborals, i inici d’una legislació social en el camp del treball.

En Aquest període no es van produir avenços significatius pel que fa al dret a l’educació per als
fills de la classe obrera (escolarització universal, obligatòria i gratuïta ...).

Els sindicats van posar molt l’accent en aquest punt, convençuts del paper principal de
l’educació i de la cultura per assolir un món millor. Fundació de nombrosos “Ateneus Populars”
a tota Catalunya.

Organització de cursos per a infants, i de biblioteques, actes populars, conferències i activitats

culturals per a la classe obrera.