El Federalista

El Federalista, obra també coneguda com a Els documents

federalistes (The Federalist i Federalist Papers en anglès,
respectivament), és una sèrie de 85 articles defensant la
ratificació de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica. Setanta-
set dels articles foren publicats en sèrie en els diaris The
Independent Journal i The New York Packet entre l'octubre de
1787 i l'agost de 1788. Aquest articles, amb vuit addicionals,
foren publicats l'any 1788 per J. i A. M'Lean[1] amb el títol The
Federalist.

Els documents federalistes són font primària d'interpretació de la

constitució nord-americana[2] en tant que exposen la filosofia i
les motivacions del sistema de govern amb el doble objectiu de
facilitar la ratificació i d'influir en la futura interpretació de la
Constitució. En paraules de l'historiador Richard Morris, són una
"incomparable exposició de la Constitució, un clàssic de la
ciència política no superat en extensió o profunditat pel producte
de qualsevol escriptor americà posterior".[3] Anunci en premsa d'El Federalista

Els articles, signats amb el pseudònim Publius,[4] foren escrits

per Alexander Hamilton (art. 1, 6—9, 11—13, 15—17, 21—36, 59—61, i 65—85), James Madison (art.
10, 14, 18—20, 37—58, i 62—63), i John Jay (2—5, i 64).[1] Madison és considerat el pare de la
Constitució[5] i esdevingué el quart President dels Estats Units. Hamilton fou un delegat de la Convenció
constitucional i primer Secretari del Tresor. John Jay, per la seva banda, fou el primer Cap de la Justícia
de la Cort Suprema.

L'article Federalist No. 10, que exposa com una gran república pot prevenir les insurreccions i la divisió
en faccions, és considerat, des d'una perspectiva filosòfica, el més important del 85 articles.[6] També
destaquen el Federalist No. 84, amb la seva oposició a la Declaració de Drets i el Federalist No. 51, amb
l'exposició del que avui anomenem "Federalisme".

Contingut
Història
Orígens
Publicació
Referències
Notes

Història
Orígens
La Constitució fou tramesa als Estats per a la seva ratificació a
finals de setembre de 1787. Als poc dies, ja fou objecte d'articles
i cartes obertes que s'oposaven al federalisme o a la mateixa
necessitat d'una nova Constitució. Per exemple, els importants
antifederalistes "Cato" i "Brutus" debutaren a Nova York el 27 de
setembre i el 18 d'octubre respectivament.[7] En resposta,
Hamilton inicià els Federalist Papers amb l'objectiu d'explicar als
novaiorquesos la nova Constitució i obtenir el seu vot
favorable.[8]

Hamilton reclutà col·laboradors per al projecte. Fitxà Jay, que no

va poder contribuir gaire en caure malalt. Madison, que era
delegat del Congrés a Nova York, fou allistat per Hamilton i Jay i
esdevingué el principal col·laborador de Hamilton. En
Alexander Hamilton, autor de la Gouverneur Morris i en William Duer també foren considerats;
major part dels Federalist Papers
Morris no acceptà la invitació i Hamilton rebutjà tres assaigs d'en
Duer.[9] Duer, més endavant, escrigué recolzant als tres autors
Federalistes sota el pseudònim de "Philo-Publius" o "Friend of Publius".

Hamilton decidí signar els escrits amb el pseudònim "Publius", nom que ja havia utilitzat el 1778 en tres
cartes escrites contra Samuel Chase.

Publicació
Els Federalist Papers aparegueren a tres diaris de Nova York: The Independent Jounal, The New-York
Packet i The Daily Advertiser a partir del 27 d'octubre de 1787. Hamilton, Madison i Jay mantingueren
una ritme alt de publicació, arribant als tres o quatre articles setmanals. Garry Wills afirma que aquest
ritme de producció impossibilitava la rèplica: "Qui, si se li hagués donat prou temps, hauria pogut
respondre aquella bateria d'arguments? I no se'n va donar, de temps".[10] Hamilton promocionà la
impressió dels articles fora de l'Estat de Nova York. Tot i que efectivament foren publicats en altres
indrets on es produïen debats similars, la seva impressió fou irregular i sovint eclipsada pels autors
locals.[11]

La forta demanda dugué a la publicació dels assaigs en un suport de més qualitat. El primer de gener de
1788, l'editora de Nova York J. & A. MacLean va anunciar la publicació dels primers trenta-sis articles.
Aquest volum va sortir a la venda el dos de març. Fins a la publicació del Federalist No. 77 el dos d'abril,
continuaren apareixent nous textos als diaris. Un segon volum, amb els següents quaranta-nou assaigs va
ser publicat el 28 de maig. Més endavant, els vuit textos restants foren publicats als diaris.[12]

Una edició francesa de 1792 va desvelar la identitat de Publis, anunciant que fou escrita pels ciutadans de
Nova York "MM Hamilton, Maddisson E Gay". El 1802, George Hopkins va publicar una edició
americana que anomenava de forma similar als autors. Hopkins desitjava donar a conèixer l'autoria
individual dels articles, però Hamilton s'hi va oposar.[13]

El 1810 aparegué la primera publicació que assignava autoria individual als articles d'acord amb les
dades d'una llista proveïda per Hamilton. Aquesta edició formava part de la compilació "Works of
Hamilton". El 1818, Jacob Gideon publicà una nova edició amb l'autoria individual dels articles, però
aquest cop, la font de l'autoria fou una llista de Madison. Les diferències entre les llistes de Hamilton i
Madison afecten a dotze articles.[14]

Referències
Adair, Douglass. Fame and the Founding Fathers.
Indianapolis: Liberty Fund, 1974. Col·lecció d'assaigs;
l'assaig usat com a referència aquí és "The Disputed Federalist
Papers".
Furtwangler, Albert. The Authority of Publius: A Reading
of the Federalist Papers. Ithaca, New York: Cornell
University Press, 1984.
Frederick Mosteller and David L. Wallace. Inference
and Disputed Authorship: The Federalist. Addison-
Wesley, Reading, Mass., 1964.
Wills, Gary. Explaining America: The Federalist, Garden
City, NJ: 1981.
James Madison, principal
colaborador de Hamilton,
Notes posteriorment President dels Estats
Units i "Pare de la Constitució"
1. Kenneth T. Jackson: The Encyclopedia of New York
City: The New York Historical Society; Yale University
Press; 1995. P. 194. A Wikimedia Commons (ht
tps://commons.wikimedia.
2. Furtwangler, 17
org/wiki/P%C3%A0gina_pr
3. Richard B. Morris, The Forging of the Union: 1781-1789 incipal?uselang=ca) hi ha
(1987) p. 309 contingut multimèdia
4. Furtwangler, 51. L'ús d'aquest pseudònim és un relatiu a: El Federalista
homenatge al Cònsol Romà Publius Valerius Publicola
5. Irving Brant, James Madison: Father of the Constitution,
1787-1800. Indianapolis: Bobbs-Merrill Company
(1950).
6. Wills, x.
7. Furtwangler, 48-49.
8. Hamilton escrigué al Federalist No. 1: "intentaré oferir
resposta satisfactòria a totes les objeccions que poden
haver aparegut, que poden haver cridat la vostre
atenció"
9. Furtwangler, 51-56.
10. Wills, xii.: Who, given ample time could have answered
such a battery of arguments? And no time was given.
11. Furtwangler, 20.
12. The Federalist timeline at www.sparknotes.com (http://w
ww.sparknotes.com/history/american/federalist/timeline.
html).
13. Adair, 40-41.
14. Adair, 44-46.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Federalista&oldid=22250559»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 nov 2019 a les 07:52.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar
termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia
Foundation, Inc.