CONTINGUTS DE LA UNITAT 1. El sistema linguistic 2, El sistema vocalic Ortagratia dels sons vocalics EL VOCALISME Un codi és un conjunt de normes que regulen la manera com fer patent la informacié mitjancant uns valors atribuits a uns signes. [. Als codis podem denominar-los també sistemes. Entenem per sistema el conjunt d'unitats interrelacionades, el valor de cadascuna de les quals és condicionat pel valor de les restants. Hi ha moltes menes de sistemes de comunicaci6. | és possible de crear-ne un nombre indefinit. Basta una condicié: que aquells qui els usaran coneguin el valor de les unitats que els compondran. Imagineu aquest dialeg entre infants: Jordi, vols jugar a la «cabra bojan? No sé com s'hi juga. —£s molt facil. Tu i els altres companys us col-loqueu en aquesta Iinia. Quan jo alci la ma, tots sortiu corrents cap al punt d’arribada; perd, cada cop que sentireu un xiulet, us haureu d'aturar. | tornareu a cérrer quan picaré amb les mans. D’acord? ~D'acord! Es molt facil En Jordi diu que no sap jugar a la «cabra boja» perqué no en coneix les regles, el codi. [..] Coneguts els signes a qué ha d'atenir-se (alcada de ma, xiulet, picada de mans) i quin valor tenen (sortida corrents, aturada, represa de la cursa), ja esta en condicions de jugar-hi. Un sistema de comunicacié es compon de signes, als quals hom déna un determinat valor. JOAN Mart’ Casreus -Coneguem els nostres parisLA COMUNITAT PROFUNDA DE LES LLENGUES Siha dit sovint que els Homo sapiens som la consciéncia del mén; i sembla que és veritat, si no ens contradiuen els gossos, els dofins o els ximpanzés. «Conscién- cia del mér» ha de voler dir que l’espacie humana té una idea reflexiva de l'entorn i que pot construir un discurs explicit (mitic © cientifie, sobre 'ambit en qué des- + envolupa la seva existéncia Els humans som un collectiu especial i, a més, cal afegir que, si el llenguatge és el nostre senyal més caracteristic, la concepcié del mén, la consciancia o el model que en tenim, dependra de manera decisiva de la nostra condicié lingUistica. Per ‘exemple, anem a passejar per I'horta, velem tot de pomes ferides, als arbres i al ‘terra, i diem: «Hi ha hagut una pedregada i, doncs, les pomes s'han fet malbé. | qué hem fet en emetre aquesta frase tan senzilla? Perqué, en el mén real, del tot alid, a les nostres preocupacions, «caure pedra» i «ferir les pomes» és un fet ins- tantani; mentre que nosaltres n’hem fet dos temps, d’aquesta histdria nica. Perd és que no s’acaba aqut la cosa: hem introduit en la nostra preferéncia un mar- +s cador de significat causal (doncs) i aixd ja surt de mare perqué, a la natura externa als humans, no hi trobarem res que es pugui dir doncs. |, de fet, ni la pedra és se dica, i ha volgut fer malbé les pomes, ni les pores sén masoquistes, i han volgut ser ferides per la pedra. En el mén alié als humans no hi ha ni intencions, ni fina~ litats, ni condicions: la pedra caiguda del cel mai no ha estat portada davant dels .= tribunals. En canvi, la nostra ment observa els fendmens de la natura i hi veu cau- ses i conseqUléncies i fins i tot, intencions perverses: «Maleida pedra, m’ha fet rmalbé la collita de pomes!». Jen veureshi causes i conseqiiéncies, la nostra ment les expressa amb paraules | construccions de la Ilengua. El doncs és, en definitiva, una de les aportacions (lin- » gillstiques) que els humans fem a la natura. | bé, totes les llengties del mén (les sis mil, ja ho sabem) tenen formes per marcar finalitats, causes, consequencies, condicions i, a més, totes contenen metafores antropomérfiques, de doble via: ara els humans contemplats com a animals, ara els animals concebuts com a humans. El nostre model de! mén humanitzatilingifstic: no podia ser de cap altra manera, % Som Homo sapiens. Tractem ara les coses amb un estil menys impressionista i podrem comprovar fins a quin punt totes les llengUes ho son, de lespacie sapiens; perque totes, sense cap ‘excepcié, coincideixen en alguns trets essencials o universals, La comunicacié lin- glifstica té com a base fonamental el so; i és el domini sensorial vocal-auditiu = ambit natural en qué es transmeten els senyals del llenguatge. Més encara, en la dimensié estrictament sonora totes les llengties tenen articula- cions vocaliques i consonantiques. No hi ha cap llengua que soni aixt: euieeoouiaeouuae. Tampoc que faci aixd altre: mrbsqppktrmzt. Les llengties fan una combinacié savia i peculiar de les unitats vocaliques i consonantiques prototipi- ‘© ques i diferenciadores del significa. En tots els casos (jen totes les llengies) aquestes unitats basiques hi tenen un paper central: serveixen per construir peces de significacié ben diferenciades, i més si el context hi ajuda. Es per aixd que distingim, sense problemes especials, bassa de passa, 0 capa de cala, o got de gol. Aquestes unitats del so sén realment «# molt poques i sén un indicador preciés d'economia: els humans hem estat min malistes, i, amb recursos ben migrats, hem aconseguit dissenyar el palau fastués del sisterna més ric que es podia imaginar: el llenguatge i les llengdes. studi de la lengua £1 vocals) [10 bé 2 partir de mites egendes, 0 bé a partir de fets comprovables par ta Iz estrany. Is que Ui agrada veure sofrir. lc que senten plaer en et sofriment, ls que atribueixen caracteristiques humanes a fenamens naturals, animals. Je tendents a una simplificacis extrema de les formes,JESUS TUSON | VALLS Va néixer a Valencia el 1939. 65 professor de Linguistica a la Uni- versitat de Barcelona des de fa lrenta anys. He publicatdiversos libres de divulgacié en la seva ‘especialitat: El luxe def Ulen- guatge !1986), Mal de lengies 11988), L'escriptura (1996), His tries naturals de la paraula 11998), Com é5 que ens ente- ‘nem? 11999), Una imatge no vat ‘més que mit parautes (2001), P3- {trimoni natural (2006) i Lletres sobre (letres 12006), Perd, per aconseguir-ho, calia fer unes passes revolucionaries de construccié pro- gressiva. Ja tenim les unitats de so, ara comencem a combinar-les sense limits. Pri » mer crearem unitats de sentit com, per exemple, got; i després el so inicial de got me lemportaré perqué convisqui amb ais, és a dir, gas; o bé substituiré per a la o de got i tindré gat; 0, també, mantindré go i canviaré t per li faré un gol. | aix! sense limits remarcables perqué, a més, la dimensié morfoldgica és creativa de mena i puc generar coses com, de pulsié, pulsionar, i pulsionalitzar i repulsionalitzar...i des «= pulsionalitzar desrepulsionalitzar, i desrepulsionalitzacié.. Potser que ens hi atutern, perqué també podem dir: «S'ha posat fre a 'operacié, promoguda per alguns, de fer que la gent practiqui, una vegada i una altra, les accions que tenen com a ob- jectiu desfer les tensions de base organica». Que aixo, més 0 menys, vol dir desre- pulsionalitzacio. © Amb aquest darrer exemple hem arribat al punt central, que és, alhora, el punt final: la capacitat combinatdria de les llengties (de totes les llengues, un altre cop) es desplega, magistralment, en les oracions i en els textos. En teoria, una persona amb perspectives de vida llarga podria comencar una oracié de ben joveneta i tan- carla en el moment prec(s de la darrera alenada: l'oracié-vida, que en podrfem dir (0 tota una vida consagrada a loracié, en el sentit més laic de la paraula). Vegem- ho, sense arribar, perd, al buf defintiu: El gos ha sortit a passejar. Siguem un pél més generosos: El gos dels veins ha sortit a passejar. No ens estiguem de res: El gos dels veins, que tot just s‘han instal-lat al pis de sota després d’un mes i mig de reformes, hha sortt a passejarino para de remenar la cua perque, ern sembla, fa tres dies que sesta »»tancat a casa, sol com un musso ..- No cal, perd, que siguem tan exagerats, perque hi ha altres possibilitats més hu- manes i paidores: dir primer una cosa, i després una altra. El gos dels veins ha sor- tit a passejar i remena la cua perque fea dies que estava tancat a casa. Els seus amos ‘han srasladat al pis de sota després d'un mes i mig de reformes. Sén bona gent, etc. etc. , en lloc de dir sén bona gent, podeu dir: sén gent estranya. | a teniu el comen- cament d’una novel-la de misteri: tres-centes o cinc-centes pagines de text, gricies. a les possibilitats concatenatives de les llengiies; gracies, doncs, a la sintaxi. Alga ve dir que els humans érem «l’espécie simbalica». No, home, no! Som Pespécie sintactica; que els ximpanzés també fan servir simbols, perd mai no par- ss laran dels gossos dels veins. Jess TUsoN + Patrimoni naturalCOMENTARI CoMPRENSIO 1 ANALISI De qué tracta el text? El tema fa referencia a l'assumpte, a alld de qué tracta el text. Després a'una bona lectura, el primer as en l'analisi consisteix a situar el tema per centrar \'abast del text: el tema ha de ser prou general perqué inclogui tota la informacid i, d'altra banda, prou pre- cis perqué represent el text que tractem. El tema s‘enuncia amb un SN, no pas amb frases que desen- vvolupen: informaci6. Lobjectiu és indicar simplement amb precisié de que tracta el text. 1. Llegeix el text amb atencié unes quantes vegades i tria el tema que millor s'ajusti a la informacié que exposa. Raona la tria que fas: a) Les diferéncies entre especies b) La llengua com a sistema per explicar el mon ©) La fonética i la morfologia de les llengtes. Com s'organitza? Qualsevol tipus de text presenta una estructura és a dir: és un conjunt d'idees o d'informacions organit- zades de forma ldgica Per fer estructura, hem de fragmentar el text en uni- tats de sentit (també anomenades blocs tematics 0 sublemes) tot guiant-nos pel pardgraf, unitat basica d'organitzacié del text: cal llegir amb atenci6 i decidir con comenga i acaba cada unitat | quants paragrafs (un 0 més) la constitueixen Un cop el tenim freg- mentat, enunciem els subtemes (amb un SN) | ja tenim l'estructura feta estructura sol contenir un primer contacte amb el tema (introducc’6), el desplegament de la infor nacié (desenvolupament), i un tancament (cloenda). 2. Fragmenta el text en unitats de sentit, tot guiant-te per l'esquema segtient: 1, Introduecié 1.1. Homo sapiens ila consciéncia del mén. 2. Desenvolupament 2.1, La llengua i la concepci6 del mén 2.2, Els universals lingulstics. 2.2.1, El nivell fonatic. 2.2.2. El nivell morfoldgic. 2.2.3. El nivell sintactic. 3, Cloenda 3.1, El ret essencial de l'espaci Qua diu? Un cop tenim estructura feta, cal donar compte de la informacié que transmet el text. De cada bloc te- matic, cal fer una seleccié de les idees rellevants i ‘eure com fan progressar e! text unitat a unitat. Hem de tenir en compte dos aspectes: el contingut propi que presenta la unitat de sentit i, d'altra banda, la funci6 que fa cada part en el desenvolupament del text. La manera com explicarem les idees del text de- pendra de la técnica que emprem en el processa- ment de la informacié: un resum, un comentari, una fiba... 3 Explica qué vol dir que els humans som la cons- ciéncia del mon. Busca exemples que ratifiquin aquesta idea. Per exemple, hem catalogat la na- tura en fauna, flora... i els animals, en mamifers, amfibis. 4 Destria els exemples, d'abast universal, que l'autor fa servir per donar a entendre que pensem el mén a través de la lengua. 5. Explica la funcié del so en la configuracié del llen- guatge, delimita el paper de la morfologia i ex- plica la importancia del component sintactic. 6 Determina quin és el tret essencial de I'espacie. Raona la resposta. Com ho diu? Un conjunt delements determina que l'autor faci un o altre tis de la llengua. Segons a qui va adrecat el text (joves, adults, ptiblic en general o public re- duil...), utiltzara un o altre registre de llengua, més © menys formal. Segons el proposit de l'autor (des- criure, convéncer, narrar fets...), fara servir unes c racteristiques lingiifstiques determinades i un ta més (© menys objectiu, seriés 0 humoristic... Segons el canal que utilitza (oral, escrit), el lloc on es produeix a comunicacié (mitjans de comunicacié, congrés universitari. ), el text presentara uns tets formals adequats a la situacio. 7. Assenyala qui és l'emissor, el receptor, la finalitat del text i el canal que utilitza. Indica també el re- gistre de llengua que fa servir l'autor. 8 Destria els moments d'humor del text. Estudi de la lengua El vocalisme|91, EL SISTEMA LINGUISTIC unne-ruilla.cat vocal 19 La Mengua és un sistema de signes que mantenen unes relacions d'in- terdependéncia. Els signes i les regles de combinacié que els relacionen formen. el codi, La lingiifstica és una ciéncia que estudia el llenguatge i descriu les estructures i el funcionament de les diferents llengdes naturals; inclou diferents branques que estudien aspectes concrets del sistema lingUistic: + La fonética estudia els sons del llenguatge. + La fonologia estudia el valor funcional dels sons en una lengua. + La morfologia estudia les regles que regeixen l'estructura dels mots. + La sintaxi estudia les relacions entre els mots i les funcions que compleixen en una oracié. + La lexicologia estudia el procés de formacié de mots en una llengua. + La semantica estudia el significat dels morfemes, mots 0 unitats significatives superiors (expressions, locucions, frases fetes...). + La pragmatica estudia la llengua centrada en I's, les relacions entre els in- terlocutors i les relacions amb el context. + La sociolingiistica estudia les varietats de la llengua, la identitat dels grups so- cials i les actituds enfront el llenguatge. 2. EL SISTEMA VOCALIC El sistema vocalic del catala consta de vuit sons ((al, [el, fel, (al. [il, [5], [ol, Tul), que es classifiquen tenint en compte quatre criteris: + Grau d'obertura de la boca a I'hora de pronunciar cada vocal (oberta, mit- jana, tancada). + Punt d’articulacié, segons la posicié de la llengua a I'hora de pronunciar cada vocal (anterior, central, posterior). grau d'obertura anterior central posterior punt 4’ articulacié“Tonicitat de les vocals dins la paraula, En calalé estandard, accent [ortoiogia ] Fintensitat és relevant a hora de classificar les vocals perque no hihi e's ma- | cs ae fondlicn ue Wada teixos sons en posicié tonica que en posicié atone Che ees El fenomen que explica aquesta reduccié en el sistema aton s'anomena neu- | sons en els diferents contextos tralitzaci6: rons. fal case casualtat tel Sa pel > petussa tal a temps > tempesta a" | tres sons télloc, names, en els En els casos segiients no es produeix la neutralitzacié: dialectes que pertanyen al bloc ariental del comin ingaetic — En els grups ea, ae: teatre, area, aeropla. 5 “El bloc occidental diferencia — En els adverbis acabats en -ment: alegrement. les vocals a/e i o/u en posicid atone — En els mots compostos: callverd, benparlat, cobrellit, pertaveu. Cal fer atencié a la posicié de la sil-laba tonica dels mots segients perqué per interferéncia amb el castella solem pronunciar-los malament: <= Noms propis Ucraina, Raimon, Didac, Tibet, Himalaia, Sahara, Aneu... Xofer, viking, xassis, peré, video, rupia, humit, acne, missis, | text, futbol, xandall, termastat, hoguel, intérfon, medul-ta, Noms comuns | oboe, olimpfada, omaplat, timpa, xiclet, atmostera, austriac, rptil, aurola, pneumdnia, periode, consola, xildfon, mondlit, alvéoi, letargia, policiac, didptria, polglo. | | Les formes verbals acabades en -ia s6n planes perqué la tonicitat recau en inuncia, renuncia, influencia. En els mots derivats es produeix un desplacament de la sfl-laba tdnica, que passa a situar-se en el sufix: treball, treballadar, fort, fortissim; porta, porteria, porteta, portalada, * Funcionalitat de les vocals dins la sil-laba. La funci6 propia de la vocal és fer de nucli sil-labic; la funci6 propia de la consonant, de so marginal. De vegades, les vocals tancades [i] i [u], segons la posicié que ocupen dins la sfllaba i la manera com es pronuncien, en lloc d'actuar com a vocals (pi, ruc), actuen com a sons marginals, [j} i {w], i per tant no constitueixen el nucti sil-labic; en aquests casos poden ser: = semivocals, quan la i la ues troben després de la vocal que funciona com a nucli si-labic: mai [maj] au [aw] ~ semiconsonants, quan la u es troba abans de la vocal que funciona com a nucii sil-labic: pasaiies [paskwos} _guany [gwap)] = consonants, quan la /o la u van a comengament de mot o entre vocals: iode [j8a]_—_ cauen [khwon] Estudi de la Mengua El vocalisme|111 Llegeix atentament el poema de Miquel Marti i Pol «Suite de Parlava» i fos iss.activitats seguents: .-Reposo entre parets solemnes, que em recorden a) Subratlla les sillabes toniques. cants i converses, guanys de solitai ) Transcriu tots els sons vocalics, ma elec eL ae ©) Recita el poema de forma adequada (ritme, entorie- per estimar més dignament la vida. cid, sons...) 2 Transcriu,, en aquestes dites populars, les vocals que fan la rima. Després, llegeix-les amb una prontin= cia adequada: a) Pel juny, mott'sol i molta son. b) Per Sant Ermengol apaga el gresol i pel setembre torna'l a encendre. c) Si vols fer drecera, no deixis la carretera. d)Es Vofici del burgés menjar, beure ino fer res. 3 Fixa’t en aquestes séries de paraules (mal, molicia, maligne, malévol; pss, pasar, pesat, pesantor; temps, temporada, temporal, temporen) fes les activitats segdents: a) Subratila la vocal tdnica dels mots. b)Digues quins sons representen les vocals destacades ({al,fel.{el.[a)) ©) Explica quina és la causa dels canvis vocalics. rs Determina quin dels sons [ol, [ol, [ul correspon a cada una de les grafies destacades en aquestes séries. Justifica la neutralitzacié de la o en els mots derivats: a) roc, recam, roqueta, requissar b)tomb, tombar, tombarella, tombant Escriul el substantiu més proxim a l'arrel de cada verb; fixa’t en la vocal de I'arrel verbal i explica els, canvis fonétics que es produeixin: mocar-se, sucar, rodar, tombar, ronsejar, ruquejar. 6 Omple els buits amb la grafia adient i escriu, per a cada paraula, un mot de la mateixa familia en que aquesta gratia ocupi la posicié tonica: {tb malista nnlar_pramsista - expraasar - funcismnal - baendat - decmmrar -rmmcada - renimvat - mamsical- embrastar. valmrar - grisanxar Subratlla els sons vocalics tonics i encercla els atons; després transcriu-los: a) Dos sobre dos, b) En tens tu, en tine jo c) Molt semblant a una cassola, quatre caps i dues cues, totes les coses del mon. t6 ales, perd.no vola. vuit potes, quatre peus, A qué em refereixo? Endevines qué és? caminaven cap a Reus. Que son? ‘Transcriu tots els sons vocalics d'aquestes paraules: Katmandu + Ucraina - Raimon - Didac - video - rupia atmosfera_humit acne - intérfon medul-la olimpiada - ombplat - perd - perit - timpa - xassis - xiclet - xofer 9 Identifica els refranys que rimen en [el, en fe], i els que alternen [e] i [e]. Pronuncia'ls adequadament: a) Amic del bon temps, muda amb el vent. e) El cavaller a la guerra; el pages aila terra. b) Molta fressa i poca endrega. 4) Passa de pagas, cada una val per-tres. c) Llop amb pell d'ovella, no porta esquella. 8) Primer s6n les dents que els amics i els’parents. d)A la Plana de Vic, nou mesos d'hivern itres-_h) Val. més un traguet del hegre, que tota l'aigua del diinfern Segre. 12410 Identifica els refranys que rimen en [3], en fol, i els que alternen [0] i [o]. Pronuncia'ls adequadament: a) Sila Candelera plora, Vhivern ja és fora. d)A Copons.n’hi ha de dolents i de bons. b) Lase gernegador, carrega'l sense por. e) Esl sol com un mussol ) De Ripoll:ni loca ni poll ) Setembre boirés, graner polsés. {HJ Completa la graella amb mots que continguin els sons vocalics indicats. Fixa't en els exemples: | telfol | feito) | folteiol | faltelfol | ollal | Tollel | tolfsie, olla! | falfolial | tela | efa | empenta | estrella | roda | poma | Mallorca | estopa 12 Completa els refranys segdents amb un mot que rimi. Assenyala’n la rima i pronuncia'ls correctament: a) Quan el mar fa llumenetes, poc avancen les mmm. _d)Gat miolador, mai sera bon b) Per manso que sigui-el gos, si-el trepitgen és umas. _) A barca vella, tothom hi fa c)Vent de llebeig, dona sm. #) El rossinyol, gabia no’ 13 Transcriu els sons vocalics d’aquests parells de paraules i pronuncia'ls adequadament: a) tou/pou e) pebre/febre 1) cargolfesol m) cova/roba b) boserfose. #) pell/vell j) arrel/estel n)sol/dol c).com/tomb 8) sord/bord: k) cent/sent o} reinaffeina d)celvfel A)Illocifoc )) poder/voler p)sona/mona 14 Encercla la vocal tonica de les paraules destacades: a) Diumenge passat vam anar amb tota la colla al fut). b)Els vikings eren un poble iniolt guerrer. c) Lenginyer va col-locar un ( idstai a la calefacci6, )A Catalunya, al final del xm, la industria 0) era hegemdnica. @)A la guerra del Golf Pérsic, van llangar motts i #) Enric juga a hoquel ien Bernat a basquet g) Al mercat, els resulten a molt bon preu. 15 Subrattla la vocal tonica de les formes verbals destacades: a) En Pep denuncia l'estat de les carreteres. byLhaome del temps 2runcia grans nevades per a la setmana vinent. c)La societat «epudic els maltractaments als infants. d)No els fets succefts. [EB Pronuncia correctament els mots segtients atenent a la sil-laba tonica: textil « poligiot : tiquet - consola - auréola - torticoli - handbol - humit - renuncia. medul-la . atmosfera alvéal - copia - interval - renuncii - canvil . témer - réptil - intérfon - vertigen--.didptria - etfop - perfode estudia-influencia - premia - rumia «sind . pneumonia - quetxup - ell omdplat. saxdfor!. negocil 17 Encercla la sfl-laba ténica dels mots destacats i accentua-la si la normativa ho permet: a) El ‘o'er va aixafar el de Vautocar. e) Li agraden molt les novel-les b)Es va fracturar I #) Va guanyar una medalla d'or a les ‘c) Aquell general va morir d'un atac core ) Li ha sortit un ala pell. d) Aquella regié selvatica era plena de reptils. fh) Lamidp/a li augmentava una dioptria cada any. ‘tudlde la engua 5 voeaisme| 133. ORTOGRAFIA DELS SONS ATONS [9], [u] Ortografia Branca de la grematica norma- tiva que estableix escriptura correcta dels mots i dels altres signes grafics, com els laccentuacié i puntuaci Alternances ortografiques © Se au aca, traques plaga, places g °-E Be ies, pigues ) = B_ bok, boges qu > a0. pasqua, pasques au > at agua, aigtes Excepcions “Eis infiniius acabats en re: rendre, creure Les formes come, vine, obre, omple 14) 3.1 El so [a] sam Noms i adjectius + Les terminacions atones dels noms iels adjectius poden presentar formes di- verses. Cal seguir les normes segdents: — El singular dels noms s'escriu, generalment, amb a en el fement (dona, casa...) jamb e en el mascull (home, arbre...) Hiha, perd, un bon nombre de substantius masculins acabats amb a (pa- raigua, mapa, trauma, insecticida, panorama...), i de femenins acabals amb e (mare, imatge, sindrome, flaire, lebre...). Alguns noms presenten una forma invariable en masculf i en femeni (monarca, artista, homicida, poeta...) tres mots tenen diferent significat segons que la terminaci6 sigui en -a 0 en-e, Per exemple: acta (document) / acte (fet) afecta (verb afectar) / afecte (sentiment) compta (verb comptar) | compte (calcul, atencid) ~ El singular dels adjectius segueix, generalment, la terminaci6 del nom que acompanyen (home pobre, dona pobra). N'hi ha, perd, que tenen una sola terminacié per al mascull i el ferent (xerraire, amable, enorme, alegre, $0- lemne, jove...) ~ La terminacié del plural és, en masculi i femeni, sempre -es (homes po- bres, dones pobres...) Hi ha alguns mots que tenen la terminacié -es al singular: mots invariables (atles, céries, herpes...), compostos (comptagotes, milhomes, salvavides...) inoms propis (Elies, Carles, Maties, Jeremies...). + Els radicals atons dels mots derivats s’escriuen amb a o e segons indica la vocal tonica del mot primitiu: tauleta > taula; teuleta > teula. Hiha alguns mots que per la seva divergencia amb el castelia poden presen- tar dubles ortogratics: ~ Stescriuen amb e: albercoc, ametista, assemblea, canel6, disfressar, ebe- nista, eferninat, esparrec, meravella, monestir, resplendor, sergent, trafec, Empiries... = S'escriuen amb a: afaitar, ambaixador, arracada, assassi, avaluar, avaria, bars, davallar, davant, naixement, peixater, ramat, rancor, raspal sem: Formes verbals + Les desinéncies atones dels paradigmes verbals s'escriuen amb a si la vocal neutra és I'dltima lletra (canta, crida...) | amb e si la vocal neutra és la pentil tima lletra (cantes, criden...). * En els radicals Atons cal buscar la primera o tercera persona del present d'indicatiu perqué sempre s6n tonics: cantava —- canta; rentava —»- rento... + Els radicals dels verbs jeure, treure i néixer, i dels seus derivats, s’escriuen amb e quan sén tonics (jec, trec, neix...) jamb a quan sén atons (jaiem, traiem, nai- xem...).3.2 El so [u] = Noms i adjectius + Les terminacions atones amb el so [u] presenten, sovint, dubtes d’escriptura: ~ Hi ha noms i adjectius que s'escriuen amb 0 (amo, carro, coco, ferro, fondo, piano...), i n’hi ha que s’escriuen amb u (ambigu, assidu, ateneu, cacau, correu, mutu...) ~ Els mots acabats en -s, -sc, -¢, -x, i, -t%, -xt,-st,-ig, fan el plural en -os: ‘mesos, boscos, bragos, annexos, peixos, despatxos, mixtos, costos, de- sitjos... ~ Hi ha un conjunt de mots invariables que acaben en -us: anus, cactus, ar- quetipus, sinus, cosinus, fetus, ficus, focus, eucaliptus, globus, humus, Japsus, nimbus, porus, rictus, humus, tipus, virus... + Els radicals atons dels mots derivats s‘escriuen amb 0 0 u segons indica la vocal tonica del mot primitiu: fusteria = fusta; porteria = porta. ~ Hi ha mots cultes que deriven directament del llati i que no compleixen aquesta norma de derivaci6. Son els pseudoderivats o falsos derivats. mn Deas ee boca boquejar bucal | frre cae oni | corb ‘corbar curvatura, cunilini | corer corredor concurréncia | doble | doblet uplicar dole | endolcir dulcificar, edulcorar fondre fonedis fusio home homenot hhuma, humanitat moc mocador mucosa, mucositat mon nodrir tito! mundial nutricié, nutrient, nutritiu, titulaci6, titular, subtitulat nodriment titolet — Hi ha alguns mots que per la seva divergéncia amb el castella poden pre- sentar dubtes ortografics: averriment, sospir, cartolina, cobrir, joventut, rigorés...; bufetada, butileti, desmuntar, muntanya, suport, lurment... ==: Formes verbals + La desinancia de la primera persona del present d'indicatiu dels verbs regu- lars s'escriu amb 0: dormo, sento:. + En els radicals atons cal buscar la primera o tercera persona del present Gindicatiu perqué sempre sén tonics: tornava torno; pujava > puja... + Els radicals dels verbs collir, cosir, escopir, sortiri tossirs'escriuen amb u quan sén tonics (culo, cuso, escupo, surto, tusso), i amb 0 quan sén atons (collia, cosia, escopia, sortia, tossia). * Els radicals atons dels verbs poder i voler's'escriuen amb o llevat del present de subjuntiu i 'imperatiu: podia, puguem, pugueu...; volla, vulguem, vulgueu. Mots sense o final for, cangur, gest, regal, retrat, te lefon, rar, tub, Antoni, semafor, case. Estudi de la lengua El vocalisme|15(PH Fesun mapa conceptual que comprengul totes les normes ortografiques referents ala vocal neutra (a@) io posa-hi exemples. SE 9 Liegeix aquestes paraules i digues quina norma ortografica explica les grafies destacades: r a)masia +d) Baller, g) cus )) canvie Z* b)amable e) arbre h) portava, k) vine er ON Classs f).trobes i) miro, !) rentaves j= 20 Completa aquestes frases amb ao e segons que convingui (2 2)Lms Vella de Valls completum la seven milior actuaci6 del seglmm per Sentmm Urstlmm. <=E_")ELpinlor Joan Capela, nomena il predilectem de Valinegra c) Lam jornada elmmctoral ha estat marcada per I'suascepticism=ss. d) Metro i Fmmrrocarrils estrmminaran el bitllet Gnic. e) Sovint es diu’que sal tret difmarsmncial de! nostrama seglam és lume comunicemci6, 21 Omple els buits amb la grafia corresponent: A Grecia hi,ha Thés de mil tres-contamms smmixantam illzms. No totams s6n hmmbitadmms, és clar, i moltams s6n jilots damserts que només visitemnn Iams gaviniems D’altrmms, que podrimmn ser quamif- cadiams d'lletams, s6n una mica més grans, perd com que no tenasaun aiguies ni rmamicutsos tmmmpoc no, son hambitad mm o només ho s6n per cabrams suasivatgsams. Jacques LAcARRERE- Les proves Ulises 22 Escriu aquests sintagmes en plural: a) uria amiga antiga d) una oca maca g) una monia rica i) una marca roja b) una cota fresca * “e) una plaga grega h) una tija larga k)una vaca blanca c).una pasqua florida #) una esponja roja i) una aigua fosca 1) una taronja belga 23 Completa aquestes frases amb a 0 e segons que convingui: a) Quina.msmmmvella, la resplassndor del sol! b)Lassmmass{, un home'sense afmmitar, estava assegut en un ramicd de I'ssambaixada. ©) siminyorava sense rancor els moments viscuts amb ell. d) Lassmmimblea va acordar fer una nova mmvaludcis de 'avemria. 24 Completa aquestés paraules amb la grafia corresponent de la vocal neutra: ‘mmball _punxeaigut dimavant ° polsemaguera - avimsntatge - sumrgent ’ vigmrnis - semanefa - Smmrdenya cansmlons .estmmndard “monmeistir - albmmrcoc - saamgdent - smmparar - arrmmvatar - honestuswdat - lirmm-rAfemmga - eSparrexmC -raaaspall . marferninat 25 Omple els buits d'aquestes formes verbals amb ao e segons que convingul: a) trmuras e) trom | i) nmmasqueren ™) trmmaient b) jac ) extrmmiem i) nmsixem 1) renissaixer, c)nemixia g) nemscuts K) contramic 0) trac d)distremuré ‘h) distram.c: 1) bestram uré p) retrasaurien 28 Completa aquestes frases amb la gratia adient: a) Lmmnpar i fEstevam traaballen en una empresa de Cmardanyola. b)En el nostre viatge a I'mmmporda van visitar les ruines'd’mampiries. ) La clutat de Tsmarrassa organitza cada any un cicle de concerts de jazz. d)Vam fer un viatge amb iot per la costa mediterrania fins a Bamgut. 16) — Es21 Omple els buits d’aquest text amb la grafia adient: A llarg dels memms viatges, en paimbles petits he trambat summvint mercats ambmslants. Sempre he dedi- cat una bona estona a passejar-hi, a tafanéjar qué s'hi ven, a teabservar els persmmnatges (venedors i 'mpradors), a escemtar els didlegs. No saablidaré mai el mercat.a Figueroles d'Alcalatén, la velna que hhavia baixat ala placa amb bata i, al damunt de la bata, s'emprimavava una omimbinacié. En aquests ‘Memdestaies mercats arbiielants (hi arriben, un dia a la setmana, tres o quatre {mairgimianetes) s'hi pot trobar, rimarmalment, roba, calcat, temtensilis de cuina, prasaiductes alimentaris envasats i poca cosa més. Joscr M. EsPINAS - «Libres ala pagan 28 Omple els buits d’aquestes formes verbals amb 00 u, segons que convingui: a) recemsliras ©) escamspiria i) sobressarrtim m) coll b)imms f) sobresiamrt 1) recemallim ©) Semartiia 8) escemp ©) cimmasit d) mas h) sm 1) soartit p) descmasis 29 Escriu en present d'indicatiu les frases seglents: )Cosia i descosia, Ii encantava fer anar Vagulla 4d) Sempre tossia.quan recolla la cendra, b)Vam treure la bruticia i vam jeure a terra. ) Vamn néixer en una nit de tluna'plena. ) Voliem venir amb vosaltres. 4) Sortireu dema al matt. 30 Completa aquestes frases amb 00 u segons que convingui: a) Van mimantar la jee guina sense presses. a) Es Un dia calserés, ens imnstirem! b)La trammm ntana bufa amb forca a 'Empeerda, EI jmmglar Jmman cantava com un rasassinyol c)Va.cmstar molt de Smmxfocar aquell foc a la }) Quin assmartit de, busstifarres! mosentanya }) El consi va enviar twmrr6 a Rewmania, d)La jm=ventut s=Spira i Sumefrelx per aconseguir k) No crec que pamguem smaxportar-ho. un tit |) Laxerrada de l'atenems és molt avamarrida. ©) No-cal fer cos mpliments amb aquest individess. m) Comprarem un gefriss i una cesberteria. #) Desa la ples ma i els retmmladors a esteesig. — n)El jmier m’ha ensenyat el rmbt Escriu una frase amb cada parell de paraules en qué es vegi la diferéncia de significat: a) dubte / dubta ©) moda / mode i) espacial / especial b) fabri /febril #) marcat / mercat i) fragant / fregant c) espécia / especie 2) cova / cove K) entra /entre 4) tliura /tiure h) projecta / projecte 1) informa / informe 32 Completa aquestes frases amb pseudoderivats de concdrrer, doblar, consol, corba, mén, titol, boca, nu- tricid, dole: a) La higiene sams diaria 65 imprescindible per tenir cura de la boca. ) Veig llegir en el diari un emmms que em va cridar molt Vatenci6, ) Els millors escriptors del pafs han tex al premi Josep Pla 2) Donada Vafiuencia de turistes, les linies aries han mame els seus vols a Illa. ) El president del Banc smmme va visitar Barcelona. 4) El ministre va febre els integrants de! cos ummm acreditats a la ciutat. ) Lactriu feia una interpretacié molt sams del personatge protagonista. 1h) Langle de tama era insuficient per al bon funcionament de la maquina i) Les plantes reben éls seus ummm a través de les arrels. studi de la lengua El vocalisme)17—— Digrafs que se separen pas-sar 4, LA SIL-LABA La sillaba és un so 0 un grup de sons pronunciats en un sol cop de veu. Les sil-labes estan formades per un nueli, que sempre és una vocal, acompa- nyt sovint d'attres sons marginals. Seer as paral-el nucli ruclis + +h Tes Faons blaus tt ee tt TT sons marginals sons marginals sons marginals gu qu u ny ig Digrafs que no se separen seguir pa-quet cou canya re-buig g Quan en una paraula 0 un sintagma entren en contacte dues 0 més vocals, aquestes poden funcionar com a nucli de dues sil-labes independents (hiat); poden agrupar-se en una mateixa sfl-laba (diftong, tritong); o fins i tot poden eli- dir-se (apdstrof, contracci6). 4.1 El diftong i el triftong Un diftong és una agrupacié de dues vocals en una mateixa sfllaba; esta for- mat per un nucli (qualsevol vocal) i un so marginal ([j], [w]). + Diftongs decreixents. La primera vocal és el nucli i la segona (i, u) és un so marginal: fauna | [fawn] | (eal imag) [oye fe (rej) | | peu Ipéw] | | | | rv | thw) “cof | (utd | [eae Ipbw] | |__| ouina | thtxinol { jauy_ | tats + Diftongs creixents. Hi ha tres casos: ~ gua, gile, gil, guo: guant [gwan], llengiies betagivos pingdif [pinawil, paraiguot [parajywat]. qua, qile, alli, quo: pasqua [paskwa], freaient (fcokwen], obligdtat [uplikwitdt], qudrum fkworum]. = Aprincipi de mot: iode [jddel, fogurt [juytr]. — Després de vocal: cauen [kawon], reien [réjan). Fora d'aquestes posicions no hi ha diftongs creixents: pa-tri-a, ar-du-a. El triftong és la combinacié d'un diftong creixent més un de decreixent, amb la qual cosa coincideixen en una mateixa sil-laba tres vocals. En aquests casos, la {i] ila [ul] ocupen sons marginals: cre-ueu [krawew] fe-ieu [fbjow] tre-ieu [tréjow] Es poden formar també diftongs dins la cadena fonica quan el cantacte es pro- dueix dins d'un sintagma, entre dues vocals que pertanyen a paraules diferents, sempre que es pronunciin enllagadament i sense pausa. En aquests casos par- lem de sinalefa: Hijha dos nois [jddzndjs] Que hi és? [kajes]4.2 Lapdstrof i la contraccié Un fet constant en la parla és la tendncia al minim esforc. Per aixd, quan dues vocals de paraules diferents entren en contacte dins la cadena fnica, una de les vocals sovint es pot suprimir. Aquest fenomen s'anomena elisi6. Algunes [silpews] Estudi de la Mengua El vocalisme|19Separa les sil-labes d'aquests mots: testimoniatge - puixanca - introduits gaudeix - desig - pressions - acceptada - posseiria - freqtients arquebleg - potser « substrat - bagatges - coneixem : escissié - sarraina - guardia « irrellevant - mitjons « Palla - grenya - motile - cotxe - col-legi - ascensor - gorilla - peatge - intel-ligencia - expedient Classifica els mots segtients segons la funci6 de les vocals j, u remarcades: reialme - jogurtera - iode - jaiem - equacié - quasi - dinové - freqtléncia - talala - paraigiler - emboirar’- bilingtiisme - deies - fanqui - foga -joiell - espaiés - ambigtitat ce nIVOEAL | CONSONANT EB Relaciona cada mot amb la transcripcié del grup vocailic que conté: a) boina b)seu ©) quasi rei lai) brou [aw] | ungdent [wa] caiguda [aj] tou low] pingot [wa] feina tel | au Iewl ©) quota [we] boirina lel | fu [ew] qualitat [we] aire [ofl | trobeu [iw] quocient [wil coi foil | eunue [owl conseqiéncia [wo] mai". tujl ©) heura low] | quatre Iwo] vuit fy. pou |) frequent 36 Subratlla els diftongs dels refranys segtients i transcriu-los fonéticament: a) Aigua corrent no mata la gent. c) Nuivols en creu, aigua tindreu b)Llaura amb bous i seras ric. _d) Boira a la muntanya, pastor a la cabanya. 4s 37 Indica si les agrupacions vocaliques destacades formen diftong. En cas que la resposta sigui positiva, assenyala'n el tipus. Si és negativa, explica'n raonadament la causa: quatre -aixi diadema - guerra ardua sina roig pow quietud relleu 38 Destria les agrupacions vocaliques que formin diftong. Indica'n el tipus: arraulit - guardia - astronauta excepcional creu guant - conseqdéncia - arxiu - quorum - audicio quasi «audacia - clausura -delinqUent . gaire radiador seu - boicot - ateneu - ambighitat - insuficiencia’- jovial - glaciacié - eutanasia patria quadern euforic - dualitat - pau - tria 39 Indica quin tipus de contacte vocalic (elisié o sinalefa) es produeix en cadascuna d'aquestes frases fetes: a)fer el petarrell ) fer i desfer i) faltar un ball b)donar una lig f) fer un mal gest J) passar al davant ©) posar-se en caint 8) ser una bleda assolellada © _k) pujar els colors a ia cara ) passar un calvari h)estirar-se els cabells ) prendre el numero 40 Diferencia els grups de vocals que formen diftong dels que no en formen: a) Dues mans per treballar i una boca per menjar. b)Aigua de gener, tot 'any va bé. ) No hi ha marg que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill de Fase que no brami. d)Anar-se'n amb la cua entre'cames. €) 0 faixa 0 caixa. 20)Subrattla les elisions i transcriu els diftongs d’aquesta cangé popular nord-americana: Clementina El seu pare és lenyataire Clementina, de sabates Porta els anecs vora 'aigua ‘ella viu endins del bosc; en tenia més de nou, de mati a les nou en punt, Clementina, div que es deta, capses buides sense tapes Clementina que rellisca, Clementina és el seu nom. Clementina «farda» prou, una onada se Penduu, Llegeix detingudament aquests contes breus de Pere Calders i transcriu-ne totes les vocals: Lexprés Confessit EL fill'de Venus Ning no voia dirli a quina hora La meva estimada em va dir que. Es pot declarar un incendi, una passaria eltren. Elvelen tan carre- un pit si, perd que l'altre no, per- _ ~ guerra o el Contingut d’una male gat de maletes, que els feia pena que el tenia emparaulat. Geniat i.» ta, pérd no un amor. A propdsit explicarti que all-no hi havia —egoista, vaig perdre Tunic que ‘de l'amor, totes les declaracions hagut mai ni vies.ni estacié. quedava disponible. ‘son indiscretes, fins i tot aquesta. [i Subratlla els contactes vocallics d'aquest poema de Miquel Martf i Pol i transcriu-los. Després, llegeix expressivament i adequadament el text: Hive Estimo la quietud dels jardins iHés mats inflades i vermelies dels rnanobres. Estimo la tendresa de la pluja {el pas ingegur dels yells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre Ula quietid dels capvespres vora Vestufa. Estimo les nits inacabables {a gent que s'apressa sortint del cinema 44 Omple els buits de les paraules segdents amb /a 0 /’, segons que calgu’ a) mm oc. d).mmunitat g) me historia . j) mrinsoléncia, m)mmunga —_p) am hac ‘b) me ungia — e) mer uni6” ~h) me humiltat k) mew i-lusié. nym hora =) emt ema C) me industria. f) mm essa i)- mw India 1) oom ila 0).tem-hipdtesi r) mm avia 45 Completa .els buits de les frases segtents amb les preposicions i articles que falten. Fes les contraccions 0 elisions, Segons correspongui: a) Uofici = burgds, menjar, beure {no fer res. d) Pose emt roba bruta mix cove. b) La dona mm fuster, si pateix gana no pateix fred. — e) sm cordada havia arribat mis citn im Everest. ©) Vaig == notari. f)-Jaem menjaré mm entrepa ma-cami. . » 48 Completa els buits de les frases segdents amb article corresporie a) £5 mm hora de tocar’ mux dos; ) Hem visitat sax universitat de San Francisco. b) sa inicial ha d'anar amb majdscula. 8) = edat avancada, no és per maaixada. c) Avuiestudiarem im 1 ser a. fh) me Viatge de noces, el van-ter a wer ila dé:Menorca. d) Per mm agost, bull s=.mar i bull um i) mm home que és peresés, per un pas en.déna most, dos. e).Van guariyar me campionat o’handbol. i) im uni6 fa ems forga. 47 Transforma aquestes frases en ordres. Fixa't en "exemple: En déna, = Déna’n. a) En porta, c) Ens vigil. e) Tindica. 2) Et posa. b) Em mira. d) El posa. f) Els indica, h) Em vigil stucide fa lengua El vocalsme|21