TEMA 4: PSICOLOGIA DE LA RELACIÓ INTERPERSONAL

TEMA 4: PSICOLOGIA DE LA RELACIÓ INTERPERSONAL

Edith Stain

Martin Buber

L’objectiu del tema es reflexionar entre la relació entre persones: el vincle

interpersonal.

RELACIÓ COM A CONCEPTE

L’esser humà és un ésser relacional. Un animal polític. Creem vincles, xarxes amb
altres essers humans. Això no és exclusiu de la condició humana. Altres essers
vius fins i tot tenen relacions molt jerarquitzades (formigues). Aristòtil ja deia que
si un ésser humà viu sol, es un Déu, o es una bestia.

Que vol dir relacionar-se amb algú? Que es el vincle?

Es un procés que només pot tenir lloc si hi ha permeabilitat (condició de ser

afectat per l’altre). Si fóssim impermeables no hi hauria relació. Un ésser que es
impermeable es mor.

Sempre ha d’haver dos moments en la relació:

 Exteriorització: moment mitjançant el qual, un ésser humà dona a conèixer

tot allò que porta dins. Posar a fora sentiments, pensaments, idees... El
subjecte manifesta cap a fora.
o S’articula a través:

 Llenguatge verbal: paraules

 Llenguatge gestual/ no verbal: llenguatge corporal.
 Rostre: parla, crida, mostra sense dir res.
 Mans: expressen tot tipus d’emocions, pensaments...
 Posició corporal a l’espai
 Indumentària: expressa per exemple la pertinença a
un grup social.
 Interiorització: procés a través del qual el subjecte absorbeix, rep tot aquell
conjunt de pensaments, sensacions, desitjos, emocions... A la vegada
exterioritza amb l’altre.

Aquests dos processos es donen de manera dialèctica. Aquesta relació entre la

exteriorització i interiorització pot ser:

 Transparència: exterioritzo el que penso, no m’amago res. Sempre es diu

la veritat. Tot i així aquesta és molt poc freqüent en la condició humana.
Solem filtrar, amagar coses i segons la persona, la transparència serà més
o menys pobre. Persones transparents: boig, borratxo, infant.
TEMA 4: PSICOLOGIA DE LA RELACIÓ INTERPERSONAL

 Opaca: no s’exterioritza res. Està emmurallat. A més confiança més

transparència. A menys confiança més blindatge.
 Translúcida: l’exteriorització és selectiva. Depèn de qui expressaràs més o
menys. Les relacions humanes són translúcides.

RELACIÓ/ IDENTITAT PERSONAL

Les relacions van configurant a la nostra manera de ser, de pensar... (identitat

personal, jo). Aquest jo s’ha anat configurant al llarg del temps en funció de les
relacions que estableix.

Tu neixes amb una constitució genètica (IDEM, identitat quan neixes), però poc
a poc vas formant l’IPSE degut a les relacions que estableixes amb els altres.
Mentre som vius no es pot definir a un ésser humà ja que no podem saber el futur,
només podem saber les coses provisionalment. L’IPSE va creixent en funció de
les relacions. Estar constantment en interacció forma la personalitat, la identitat.

Hi ha relacions que venen donades (que no s’han escollit): pare, mare... La relació
Paternofilial ens marca com a persones

Hi ha relacions que tu esculls: tu esculls vincular-te amb una persona.

TIPUS DE RELACIONS

Simultàniament tenim relacions amb diferents realitats. El esser humà es

relaciona amb realitats diferents

 Reflexiva: relació del jo amb un mateix. Es produeix quan el subjecte es

duplica virtualment, de tal manera que adopta dos papers: el d’actor i el
d’espectador. Et converteixes en un espectador de tu mateix. Fas un
examen de tu mateix. T’analitzes. Aquesta relació reflexiva sempre és en
passat i en futur. Primer analitzes el teu passat (requereix memòria) i
després examines el futur. “I” jo actor. “Self” jo reflexiu.
 Relació interpersonal, relació amb el tu: aquell ésser humà que forma part
de la teva esfera afectiva. Un TU es aquell subjecte que es reconegut, que
compta, que és significatiu a la vida. Com un ésser humà arriba a ser un
TU? Degut al vincle fort. Hi ha Tus que venen donats i hi ha altres que
esculls.
 Relació d’alteritat: l’altre és aquell ésser humà que no forma part de la
meva esfera afectiva. Sempre estem envoltats de gent. És un subjecte
anònim (gent). És la relació que tenim amb la majoria de la gent. Tot i així
hi ha graus d’alteritat, amb un pots tenir més elements comú que d’altres
TEMA 4: PSICOLOGIA DE LA RELACIÓ INTERPERSONAL

com la llengua. Com l’altre arriba a ser un TU? Un TU pot passar a ser un
altre? Mai en sentit estricte ja que et seguirà provocant una sèrie de
sentiments, a no ser que es tingui desmemoria (Alzheimer).
 Relació amb els éssers naturals: els humans interactuem amb éssers que
pertanyen a la naturalesa. En societats rurals, la relació aquesta és molt
més intensa. Tot i així tots tenim relacions amb la naturalesa ja que hi ha
transmissió de llenguatge, d’emocions... Tenim relació amb els objectes
tècnics també constantment.
 Relació amb la tècnica: la tecnologia forma un entorn que actualment ja
envolta a la major part de la població. És un mitjà, l’entorn ... Estem en un
món que és super depenent del aspecte tècnic.
 Relació amb els éssers espirituals. El ésser humà viu constantment en
relació amb l’espiritualitat. Déus... El ésser humà diu estar en relació amb
ésser transcendents tot i no poder veure’ls.

FORMES

Les relacions poden ser de diferents formes:

Formes principals de relacions:

 Indiferència: no captar la singularitat del altre, passar de llarg. Manca de

la relació, absència d’aquesta. Marques distàncies amb l’altre persona.
Actualment hi ha una globalització de la indiferència. Pot ser:
o Intencionada: m’has ferit i ara no et responc. Generalment va
lligada a una ferida
o No intencionada: no te n’has adonat. Manca d’atenció
La indiferència fa impossible la ètica. La indiferència la pots aplicar en tots
els nivells: tu pots ser indiferent amb tu mateix, amb el TU, amb l’altre. Es
el més habitual. No podries viure si no fossis indiferent amb algú.

 Forma instrumental: tractar a l’altre com un objecte, com un instrument

que m’és útil per aconseguir un objectiu. Ex: professor de l’autoescola.
Ens necessitem mútuament. Tu t’acostes a l’altre ja que l’altre té un recurs,
te algo que tu no tens i necessites.
o Instrumentalització consentida: consentir donar la seva imatge, els
seus recursos, per obtenir una cosa
o No consentida: quan un no vol donar, oferir recursos i tot i això es
fa igual.
o Feble: no afecta a la meva integritat com a persona, a la meva
interioritat.
o Forta: afecta la meva interioritat moral o física, t’acaba ferint com a
persona.
TEMA 4: PSICOLOGIA DE LA RELACIÓ INTERPERSONAL

o Explicita: quan es clarament una instrumentalització (prostitució)

o Implícita: el altre no sap que és una instrumentalització ja que és
enganyosa. Hi ha ambigüitat, no se sap. Ex: relacions de parella.

La instrumentalització es pot aplicar a tots els nivells: espiritual, reflexiva..

 Respecte- Actiu: aquella relació en la qual, d’entrada reconeixes l’altre i

deixes que l’altre sigui el que es. El respectes i vols que sigui sent el que és
i com es. No vols convertir-lo en el que tu ets. Ex: relacions paternofilials.
Pots tenir un respecte- actiu amb el tu, amb l’altre, la naturalesa, Déu...
Amb la tecnologia és estrany.
 Generativa: donar llum, fer néixer una realitat que no existia. A través de
la relació apareix una realitat nova. Ex: associació. Els éssers humans
tenim capacitats generatives a tots els nivells. A partir de diversos
elements pots crear una realitat nova
 Corrosiva: té com a finalitat l’aniquilació de l’altre. Convertir l’altre en un
no res. És la set d’aniquilació. A nivell reflexiu: suïcidi, autolesió. També
es produeix a nivell de TU, d’altre, amb la naturalesa...
 Lúdica: els humans juguem. El joc és més antic que la ciència. El joc és un
tipus de relació diferent a les altres. El joc té com a finalitat la distancio
l’entreteniment. Es aquella relació amb l’altre que té com a finalitat gaudir
de la vida. El joc pur es gaudi, es plaer... El joc pot ser aplicat en tots els
nivells. Tot i així es molt difícil imaginar si es pot jugar amb Déu. Cal tenir
en compte que alguns jocs són instrumentals.