Dia A Dia A L'aula. Recursos Didàctics. Geografia I Historia 1ESO Val PDF

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Dia a dia a l’aula

Recursos didàctics
Dia a dia a l’aula i atenció a la diversitat
ESO
Geografia i Història
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
ESO
ESO
• Guions de la unitat i suggeriments didàctics

• Ensenyament individualitzat
-- Repàs i suport
-- Aprofundiment
-- Autoavaluació
• Avaluació de continguts
• Avaluació per competències
B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Recursos didàctics
i atenció a la diversitat
ESO
Dia a dia a l’aula per a 1r ESO és una obra col·lectiva

concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
Fernando Abascal
Pedro Adiego
Olga Cabeza
José Luis Domínguez
Margarita Gambó
Javier Iniesta
Juan Martín
Ana Redondo
María Luisa Vázquez
Javier Velilla
Francisco Javier Zabaleta
EDICIÓ
Javier Ibarra
Gabriela Martín
Pilar Moralejo
EDICIÓ EXECUTIVA
David Ramírez
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria
Índex
Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Les claus del projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
En què es concreta el projecte SABER FER? . . . . . . . . . . . . 8
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Taula de blocs temàtics inclosos
en els currículums autonòmics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Recursos didàctics i atenció a la diversitat
La Terra i la seua representació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

El relleu terrestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
L’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
El clima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Els paisatges de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
Atles dels continents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174
L’estudi físic d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202
La prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 236
Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte . . . . . . . 266
La civilització grega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296
La civilització romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 328
El territori d’Espanya en l’antiguitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 358
Per què SABER FER?
Tots tenim una passió. Des de la seua fundació, fa més de 50 anys, Santillana no ha deixat de
treballar, investigar, realitzar productes i serveis i buscar innovacions que milloren l’educació,
com una manera de construir un món millor per a tots.
El fruit d’aquest compromís ha sigut una llarga història de grans projectes educatius. Projec-
tes concebuts des de la realitat social i acadèmica de cada moment, nascuts amb vocació
d’acompanyar els alumnes en la seua aventura d’aprendre i de dotar el professorat de totes
les eines i recursos necessaris per a dur a terme la tasca d’educar. Així, el nostre nou projecte,
SABER FER, sorgeix com a resposta a una nova llei educativa, la LOMQE, i als intensos canvis
que s’estan donant en tots els aspectes de la nostra vida.
Hui, més que mai, en la societat de la informació, en un món cada vegada més global, regit per
un canvi ràpid i constant, l’educació marca la diferència. Vivim un present de grans interro-
gants que mereixen grans respostes. Cal educar hui els ciutadans d’un demà que està per
construir.
L’educació s’ha centrat tradicionalment en l’ensenyament de continguts, es tractava de saber.
Hui, la comunitat educativa és conscient que cal fer un pas endavant: a més de saber cal
SABER FER. L’aprenentatge per competències és el model triat per aconseguir amb èxit els
nous objectius que la societat reconeix com a necessaris en l’educació d’infants i adolescents.
Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, comprometre’s,
assumir, etc. és hui tan important com conéixer els continguts tradicionals de les nostres ma-
tèries. Necessitem treballar amb idees, ser capaços de resoldre problemes i prendre decisions
en contextos canviants. Necessitem ser flexibles, versàtils, creatius…
Però el nom de la sèrie té un segon significat. Per superar el repte que tenim per davant, San-
tillana aportarà tot el seu SABER FER, estarà al costat de professors i alumnes, oferint ma-
terials, serveis, experiència… per garantir aquest èxit.
L’IMPULS QUE NECESSITA

EL SEU FUTUR
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 5
Les claus del projecte
SABER FER
L’OBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIRISQUEN
LES COMPETÈNCIES QUE NECESSITA UN CIUTADÀ DEL SEGLE XXI
Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que
es demanaven fins fa poc de temps. Necessitem persones capaces de:
• Fer-se preguntes pertinents.
• Informar-se a través de fonts diverses, textuals o gràfiques, la qual cosa implica:
– Buscar informació.
– Interpretar aquesta informació de forma coherent amb el tipus de font.
• Pensar d’una manera reflexiva, crítica i creativa.
• Crear-se una opinió, un judici i prendre decisions adequades.
• Comunicar-se oralment i per escrit.
• Fer connexions: connectar el que s’ha aprés amb la vida real (pròxima o llunyana) i connectar
els sabers de les diferents matèries entre si.
• Participar i comprometre’s, donar servei a la comunitat.
• Treballar cooperativament amb altres.
• Tindre sempre present la perspectiva ètica, tindre intel·ligència emocional i ètica.
• Aprendre al llarg de la vida.
Aquest objectiu es materialitza en l’estructura de les unitats didàctiques del material de l’alum-
ne i en els diferents projectes que conformen la Biblioteca del Professorat.
UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ AQUEST ASSOLISCA

UNA VERTADERA COMPRENSIÓ I ES CONVERTISCA EN UNA PERSONA COMPETENT
El projecte SABER FER combina el millor de la tradició escolar i les aportacions de les noves
metodologies. L’escola ha de ser capaç de desenvolupar sabers sòlids, ja que solament és
possible pensar i actuar sobre allò que coneixem amb profunditat, però també d’educar per-
sones que convertisquen el coneixement en acció i amb sòlides habilitats socials i morals. En
el projecte SABER FER:
• L’alumne és el centre del seu propi aprenentatge: es fa preguntes, busca informació i
s’informa, participa, aprén a controlar el seu aprenentatge, emprén projectes…
• Es combinen activitats senzilles i tasques de més complexitat, excel·lents per a desenvolu-
par les competències, ensenyar a pensar als alumnes, resoldre problemes i situacions
reals, desenvolupar el pensament creatiu…
• S’incorpora l’aprenentatge cooperatiu com a element destacat, tant en activitats en el lli-
bre de l’alumne, com en projectes específics de la Biblioteca del Professorat.
• Es desenvolupa l’aprenentatge per projectes, tant en el material de l’alumne com en pro-
jectes específics de la Biblioteca del Professorat.
• Es busca una educació que vaja més enllà dels aspectes acadèmics, que plantege situacions
que fomenten la participació dels alumnes, l’actitud emprenedora i que l’alumne s’involucre
en la seua realitat quotidiana, en els problemes i realitats del centre escolar, del seu barri,
però també a escala global i planetària. En definitiva, relacionar aprenentatge i servei a la
comunitat, aprenentatge i compromís social.
Aquesta varietat de plantejaments del projecte SABER FER converteix l’aula en un escenari
d’experiències diverses i enriquidores per a l’alumne.
6 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
UNA ESCOLA INCLUSIVA,
EN QUÈ TOTS DESENVOLUPEN LES SEUES CAPACITATS I TALENTS
Amb aquesta finalitat, els llibres de l’alumne disposen de seccions d’ampliació i reforç, i la Bi-
blioteca del Professorat de plans de suport i reforç per als alumnes amb dificultats i un pro-
grama d’aprofundiment per als que poden anar més enllà.
UN POTENT SISTEMA D’AVALUACIÓ COM A GARANTIA D’ÈXIT
L’avaluació sempre ha tingut un paper destacat en l’escola. Al llarg de les últimes dècades s’ha
anat imposant una concepció de l’avaluació contínua i formativa, amb l’objectiu de detectar
les dificultats dels alumnes per decidir mecanismes que els permeten superar-les. El paper de
l’avaluació es veurà reforçat amb la LOMQE, una de les innovacions de la qual és la introducció
d’avaluacions externes que tots els alumnes han de passar en determinats moments de la
vida escolar. El projecte SABER FER inclou:
• Proves d’avaluació de continguts i proves d’avaluació per competències per a totes les
matèries, relacionades amb els estàndards d’aprenentatge.
• Rúbriques d’avaluació.
• Diferents eines informàtiques:
– Deures, per al seguiment diari dels alumnes.
– Generador de proves.
– Informes i estadístiques.
– Biblioteca de proves externes nacionals i internacionals.
L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
En els llibres de l’alumne i la Biblioteca del Professorat són recurrents les activitats i tasques
que requereixen l’ús de les TIC.
L’ensenyament digital es veu potenciat pels nostres productes digitals, LlibreMèdia i Llibre-
Net, i per l’Aula Virtual, un entorn digital amb productes, aplicacions i serveis per a alumnes i
professors.
En què es concreta el projecte
SABER FER
NOUS LLIBRES PER A UNS NOUS TEMPS
Llibres amb una seqüència didàctica centrada en el mateix alumne, en l’adquisició de

competències i en els pressupòsits del pensament creatiu:
• E l punt de partida de les unitats didàctiques és enganxar els alumnes mitjançant
el desafiament, el repte, la curiositat, l’enigma… A partir d’una situació problemàtica:
– Ens fem preguntes. Es diu que el secret de la creativitat i de l’aprenentatge està a provocar
el pensament, provocar que els alumnes es facen preguntes, no donar solament respostes…
En aquesta secció s’anima els alumnes a plantejar-se els seus propis interrogants sobre una
qüestió.
– Busquem informació i opinem amb la resta del grup per a resoldre entre tots els inter-
rogants plantejats.
• A continuació, es desenvolupen els continguts de la unitat didàctica. Amb el contingut con-
ceptual s’inclouen una sèrie de programes innovadors:
– SABER FER recull l’aprenentatge dels procediments i destreses que es relacionen direc-
tament amb els continguts de la pàgina. Saber i SABER FER formen, per tant, una unitat
d’aprenentatge, no es presenten deslligats.
– Descobreix planteja propostes perquè els alumnes exploren coneixements. En aquestes
propostes és fonamental l’ús de les TIC.
– Interpreta la imatge (el mapa, el gràfic, el dibuix, la fotografia…) ensenya als alumnes
a «aprendre a veure», a observar. Una destresa molt útil en un món com el nostre, en què
l’aspecte visual té un paper cada vegada més gran.
– Compromesos proposa situacions perquè l’alumne s’involucre i es comprometa amb la
societat.
– Claus per a estudiar proporciona als alumnes una guia perquè aprenguen a aprendre, per
recordar i reflexionar sobre el que han estudiat.
• En les activitats finals l’alumne repassa els continguts principals de la unitat i es verifica si
ha aconseguit els estàndards d’aprenentatge determinats per l’administració educativa.
• Les pàgines finals de la unitat permeten realitzar tasques en què s’integren tots els contin-
guts estudiats i, per tant, plantegen situacions molt potents des del punt de vista didàctic.
– Tasques per a desenvolupar les competències dels alumnes, en què s’aplica el que s’ha
aprés a situacions reals, de l’àmbit acadèmic, de la vida quotidiana o de la societat. L’alum-
ne utilitzarà tècniques en nous contextos i resoldrà casos pràctics i quotidians.
– Tasques per a desenvolupar diferents formes de pensament:
1. Anàlisi científica.
2. Raonament matemàtic.
3. Anàlisi ètica.
4. Pensament creatiu.
– Treballs per projectes.
En aquestes últimes pàgines té un paper destacat el treball cooperatiu.
I, com sempre, llibres amb el tradicional rigor i cura editorial de Santillana: textos clars i
adaptats a l’edat; il·lustracions de gran qualitat i amb un alt valor formatiu, capaces de desen-
cadenar activitats d’anàlisi, observació, relació amb els continguts…; activitats variades, orga-
nitzades per nivell de dificultat, amb diferents objectius…
UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT,
QUE ATÉN TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS
Per al seu dia a dia a l’aula:
• Programació didàctica.
• Recursos didàctics per a cada unitat:
– Suggeriments, bancs de dades i recursos complementaris.
– Fitxes de reforç i suport.
– Fitxes d’aprofundiment.
– Solucionari del llibre de l’alumne.
• Tutoria, 22 sessions per curs per a donar-li suport en aquesta tasca.
Competències per al segle XXI. Projectes i tasques per al seu desenvolupament
• Les ciències socials en el cine.

• Ciències socials per a la pau.
• Lectures de geografia i història.
• Projectes de treball cooperatiu i interdisciplinari.
• Projecte social.
• Intel·ligència emocional i ètica.
• La premsa a l’aula (més eina digital).
Sistema d’avaluació
• Proves d’avaluació de continguts.

• Proves d’avaluació per competències.
• Rúbriques.
• Generador de proves (eina digital).
• Deures digitals.
• Biblioteca de proves d’avaluació externa nacionals i internacionals
(biblioteca digital).
UNA OFERTA DIGITAL POTENT
• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

• LlibreNet, un autèntic llibre digital, que permet traure el màxim partit de les noves tecnolo-
gies de la informació.
Té un útil complement en paper, el Quadern d’estudi, que facilita l’estudi dels alumnes.
• LlibreMèdia, el llibre en paper enriquit amb recursos digitals i eines potents.
Presentació
El volum Dia a dia a l’aula recull una gran varietat de recursos que serveixen de suport i com-
plement a la pràctica docent a classe. Els materials inclosos han sigut elaborats per donar
resposta a totes aquelles necessitats que sorgeixen del treball diari amb l’alumnat. L’objectiu
és oferir un màxim de recursos, perquè el professor seleccione els que li siguen més útils se-
gons les característiques del seu grup i del seu pla de treball.
Cada unitat comença amb un guió de la unitat i suggeriments didàctics, que inclou un
esquema de continguts, un banc dels recursos a la disposició del docent i un suggeriment
d’itineraris didàctics. També s’aporten elements de suport per a l’explotació de la unitat, com
és ara la descripció de les imatges principals, un banc de dades geogràfiques o de recursos
històrics, fitxes de saber més i suggeriments d’altres recursos com ara pel·lícules, llibres,
webs, etc.
A més d’aquests recursos clàssics de suport, per a cada unitat del llibre s’ofereixen tres secci-
ons amb material didàctic:
• E
nsenyament individualitzat. Amb fitxes de treball per a fer front a l’atenció a la diversitat
a l’aula i per a donar suport al treball diari del docent.
• R
ecursos per a l’avaluació de continguts. Amb una prova de nivell bàsic (control B) i una
prova de nivell avançat (control A). S’acompanyen dels criteris d’avaluació i els estàndards
d’aprenentatge oficials que es treballen en cada prova i d’un solucionari amb respostes
model.
• R
ecursos per a l’avaluació per competències. Una prova de contingut competencial,
perquè l’alumnat desenvolupe aquelles habilitats més relacionades amb l’assignatura de
Geografia i Història. També s’acompanyen dels criteris d’avaluació, els estàndards d’apre-
nentatge i un solucionari.
ENSENYAMENT INDIVIDUALITZAT
Els alumnes són molt diversos, tant pel seu nivell acadèmic com pels seus interessos i grau de
motivació. Les fitxes d’aquesta secció tenen per objectiu proporcionar recursos per a atendre
la diversitat de l’alumnat.
Les fitxes de repàs i suport proposen treballar els conceptes fonamentals de cada unitat di-
dàctica de diferents maneres, atenent els diferents tipus de dificultats que obstaculitzen l’apre-
nentatge.
• Conceptes i continguts fonamentals. Moltes vegades es fa necessari reprendre alguns
continguts bàsics de les unitats didàctiques per a reforçar els coneixements. L’àrea de
Geografia i Història té una forta càrrega procedimental. Per això, procediments com l’anà-
lisi de fonts, la construcció i interpretació de mapes i gràfics, la lectura d’imatges… són
una part substancial i fonamental de la matèria. Per aquesta raó, moltes fitxes reforcen el
seu aprenentatge.
• Organització de coneixements. La creació i utilització de mapes conceptuals, esquemes,
resums i taules de continguts ajuden l’alumnat a estructurar els continguts fonamentals de
la unitat didàctica d’una manera pràctica, visual i sintètica.
• Més competent. La LOMQE posa l’accent en l’aprenentatge per competències com un nou
mètode d’ensenyament i aprenentatge. Les fitxes d’aquesta secció proposen el desenvolupa-
ment de les habilitats competencials dels alumnes mitjançant cerques d’informació, treballs
cooperatius, elaboració de projectes d’investigació, presa de decisions…
• Repàs acumulatiu. Les propostes d’aquesta secció desenvolupen l’aprenentatge continu,
de manera que els alumnes relacionen conceptes i procediments de diferents unitats didàc-
tiques.
Les fitxes d’Aprofundiment van adreçades als alumnes que poden anar més enllà del nivell
mitjà de l’aula o bé als alumnes que manifesten un interés especial per determinats aspectes.
Presenten una metodologia indagatòria i plantegen investigacions senzilles.
Finalment, en cada unitat didàctica es planteja una Autoavaluació perquè els alumnes verifi-
quen el grau d’adquisició dels coneixements fonamentals.
L’AVALUACIÓ EN LA LOMQE
L’avaluació constitueix una fase fonamental del procés educatiu:

• E
ns informa del grau d’adquisició dels continguts i del desenvolupament de les competèn-
cies per part de l’alumnat.
• É
s un instrument fonamental per a orientar la tasca docent, ja que, arran dels resultats, és
possible elaborar plans específics perquè cada alumne o alumna desenvolupe millor les
seues capacitats o habilitats, reforçant i millorant en certs camps en uns casos o aprofun-
dint i abastant nous continguts en d’altres.
AVALUACIONS EXTERNES
La Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) planteja importants novetats
relacionades amb el procés d’avaluació, la principal de les quals és, sens dubte, l’establiment
de quatre avaluacions externes:
• En finalitzar els cursos de 3r i 6é de primària.
• Al final de 4t d’educació secundària obligatòria.
• En acabar 2n de batxillerat.
Les proves de primària són avaluacions de diagnòstic que tenen per objectiu comprovar l’ad-
quisició de destreses i de competències per part dels alumnes, de manera que, si es detectara
alguna manca, es puguen establir plans específics de millora.
Les proves de 4t d’ESO i 2n de batxillerat tenen importants efectes acadèmics: si no se supe-
ren, els alumnes no obtindran els títols de graduat en ESO i de batxiller.
UN SISTEMA D’AVALUACIÓ COMPLET
El projecte SABER FER ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la tasca del profes-
sorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els aspectes de l’avaluació:
• Avaluació de continguts. Proves de control per a cada unitat didàctica per a comprovar el
nivell d’adquisició dels conceptes i procediments més importants.
• Avaluació per competències. Proves que avaluen el grau d’adquisició de les competències.
• Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada unitat didàctica,
criteris per a l’observació i el registre del grau d’avanç dels alumnes, d’acord amb els estàn-
dards d’aprenentatge.
• Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar proves d’avalua-
ció personalitzades mitjançant la selecció d’activitats a través d’un sistema de filtres. També
permet editar i modificar les activitats o que el professorat n’incloga unes altres d’elaboració
pròpia.
• Avaluacions externes nacionals i internacionals. Anàlisi de les principals avaluacions
externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional.
Presentació
RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
L’avaluació de continguts permet un control permanent del procés d’aprenentatge.

Com a suport per a facilitar aquesta tasca, es proporcionen per a totes les unitats didàctiques:
• Proves de control. S’ofereixen dues proves:
– Prova B. Prova de nivell bàsic en què s’avaluen els continguts mínims que tots els alum-
nes han d’adquirir.
– Prova A. Prova de nivell avançat.
• Estàndards d’aprenentatge i solucions. En una taula es relacionen els criteris i els estàn-
dards del currículum amb les activitats. S’hi inclouen, a més, les solucions.
LES COMPETÈNCIES EN LA LOMQE
Les competències són un conjunt integrat de capacitats (coneixements, estratègies, destreses,

habilitats, motivacions, actituds…) que els alumnes han de posar en joc per a donar resposta
a problemes quotidians, encara que complexos, de la vida ordinària.
La nova llei d’educació, basant-se en el Marc de Referència Europeu per a les competències clau
en l’aprenentatge permanent, ha definit set competències que els alumnes han d’haver adquirit
en finalitzar la seua trajectòria acadèmica. Aquestes competències són les que segueixen:
Competències
És l’habilitat per a expressar i interpretar conceptes,

Comunicació pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral o escrita
lingüística (escoltar, parlar, llegir i escriure), i d’interactuar lingüísticament
d’una manera adequada i creativa.
Competència
Integra l’habilitat d’aplicar els conceptes matemàtics, a fi de
matemàtica
resoldre problemes en situacions quotidianes, junt amb la
i competències
capacitat d’aplicar el coneixement i el mètode científic per
bàsiques en
explicar la natura.
ciència i tecnologia
Competència Implica l’ús segur i crític de les tecnologies de la informació

digital en la formació, el treball i l’oci.
Engloba les habilitats necessàries per a aprendre, organitzar

Aprendre
el propi aprenentatge i gestionar el temps i la informació
a aprendre
eficaçment, de forma individual o en grup.
Recull els comportaments que preparen les persones per

Competència participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social,
social i cívica professional i cívica, en una societat cada vegada més
diversificada i plural.
Sentit Fa referència a l’habilitat de cada persona per a transformar

d’iniciativa les idees en actes, a la capacitat d’innovació i d’assumpció de
i actitud riscos, i a les aptituds necessàries per a la planificació i la gestió
emprenedora de projectes.
Consciència Implica apreciar la importància de l’expressió creativa d’idees,

i expressió experiències i emocions a través de diferents mitjans (música,
cultural literatura, arts escèniques, arts plàstiques…).
RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Entre els recursos per a l’avaluació que s’inclouen en el projecte SABER FER, es proporcionen
proves dissenyades per a avaluar el desenvolupament i l’adquisició de les competències edu-
catives per part dels alumnes.
Aquestes proves d’avaluació per competències són complementàries a les que es proposen
per a l’avaluació de continguts. Tant les unes com les altres avaluen els processos cognitius i
el progrés en l’aprenentatge, tot i que les segones estan més guiades pel currículum de les
àrees i les primeres, per la contribució d’aquestes àrees a l’assoliment de les competències
educatives.
En l’àrea de Geografia i Història, el nostre projecte editorial ofereix els elements següents:
• Proves d’avaluació per competències. Per a cada unitat s’ofereix una prova referida fona-
mentalment a les competències més lligades amb l’àrea: competències socials i cíviques,
consciència i expressió cultural, competència matemàtica i competències bàsiques en cièn-
cia i tecnologia.
• Estàndards d’aprenentatge. Els estàndards d’aprenentatge del perfil de la competència es
posen en relació amb les activitats.
• Solucions. S’inclouen les respostes a totes les activitats plantejades en cada prova.
BLOCS TEMÀTICS INCLOSOS EN
BLOC TEMÀTIC CASTELLA- CASTELLA

ARAGÓ CANTÀBRIA
LA MANXA I LLEÓ
La Terra i la seua representació X X X X
El relleu terrestre X X X X
L’aigua X X X X
El clima X X X X
Els paisatges de la Terra X X X X
Atles dels continents X X X X
L’estudi físic d’Espanya X X X X
La prehistòria X X X X
Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte X X X X
La civilització grega X X X X
La civilització romana X X X
El territori d’Espanya en l’antiguitat X X X X
N ELS CURRÍCULUMS AUTONÒMICS
COMUNITAT AUTÒNOMA
COMUNITAT
COMUNITAT DE COMUNITAT PRINCIPAT REGIÓ CEUTA
FORAL DE EXTREMADURA LA RIOJA
MADRID VALENCIANA D’ASTÚRIES DE MÚRCIA I MELILLA
NAVARRA
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X
X X X X X X
X X X X X X
LA TERRA I LA SEUA REPRESENTACIÓ
Guió de la unitat i suggeriments didàctics . . . . 18

Continguts de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Itineraris didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Treball amb diferents metodologies . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Descripció d’imatges de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
• La biosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
• La composició de l’atmosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
• Els moviments de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
• El globus terraqüi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
• Els meridians i els paral·lels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
• Com saber què és un any bixest? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
• El mapa més antic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
• La volta al món en 79 dies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
• Qui va mesurar la Terra per primera vegada? . . . . . . . . . . . . . . 23
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
• Els planetes del sistema solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
• Exploracions dels planetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
• Mapes que canviaren el món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Recursos bibliogràfics i multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Repàs i suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
• Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 1: El nostre planeta, la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 2: Els moviments de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 3: Diferents maneres de representar la Terra. . . . . . . . . . . 28
Fitxa 4: Les coordenades geogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
• Organització de coneixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 5: Característiques de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 6: La representació de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Fitxa 7: El coneixement dels mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Fitxa 8: L’escala d’un plànol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
• Repàs acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 9: El geògraf i les seues eines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 10: La Terra es mou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 11: Els tipus de mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 12: L’ús de les coordenades geogràfiques . . . . . . . . . . . . . . 38
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . 40

Controls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . 44
Recursos per a l’avaluació

per competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Els mapes que conté aquesta guia estan pensats per a projectar-los a l’aula a través del LlibreMèdia del professorat.
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
CONTINGUTS DE LA UNITAT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
SABER SABER FER SABER SER

• La Terra en el sistema solar • Interpretar projeccions • Valoració de l’enginy que els
• Un planeta en moviment cartogràfiques éssers humans han aplicat per
• Utilitzar l’escala d’un mapa descobrir diferents maneres de
• La representació de la Terra representar
• Les coordenades geogràfiques • Localitzar un punt en un mapa el nostre planeta.
• Precisió en les representacions
cartogràfiques i en els càlculs
numèrics en l’ús d’escales.
Desenvolupament de competències
• Aplica una tècnica: Orientar-se amb un plànol.
• Resol un cas pràctic: Per què canviem d’hora quan viatgem?
• Anàlisi científica: Sandy, una illa fantasma al Pacífic?
Activitats finals Treball cooperatiu

• Resumeix l’essencial. • Una pràctica amb Google Maps.
• Compromesos. L’exploració de l’univers.
BANC DE RECURSOS
Educació individualitzada Avaluació

• Repàs i suport. La Terra i la seua representació • Avaluació de continguts. La Terra i la seua representació:
• Aprofundiment. La Terra i la seua representació controls B i A
• Autoavaluació de l’alumne • Avaluació per competències. Prova
Projectes d’excel·lència • Guia de les avaluacions externes
• Projecte social Recursos digitals
• Projectes de treball cooperatiu. 1r ESO • LlibreMèdia. La Terra i la seua representació
• Intel·ligència emocional i ètica Eines
• Competència lectora. Lectures de geografia • Generador d’avaluació

i història • La premsa a l’aula
• Tractament de la informació. Les ciències socials
en el cine
• Competència social. Ciències socials per a la pau

ITINERARIS DIDÀCTICS
Per nivells
Llibre de l’alumne Biblioteca del professor
• Repàs i suport. La Terra i la seua

• Epígraf 1: La Terra en el sistema solar.
representació.
• Epígraf 2: Un planeta en moviment.
• Epígraf 3: La representació de la Terra.
Bàsic • Autoavaluació de l’alumne.
• Competència social. Aplica una tècnica:
• Avaluació de continguts. Control B.
Orientar-se amb un plànol.
• Avaluació per competències. Qüestions 1,
• Claus per a estudiar dels epígrafs 1, 2 i 3.
2, 3, 4.
• Tots els epígrafs.

• Saber fer: Utilitzar l’escala d’un mapa.
• Saber fer: Localitzar un punt en un mapa.
• Aprofundiment. La Terra i la seua
Avançat • Competència social. Resol un cas pràctic: representació
Per què canviem d’hora quan viatgem?
• Projectes de treball cooperatiu.
• Treball cooperatiu: Una pràctica amb Google
Maps.
• Autoavaluació de l’alumne.
• Posa atenció de l’epígraf 4.
• Avaluació de continguts. Control A.
• Tots els continguts anteriors.
• Avaluació per competències. Prova
• Saber fer: Interpretar projeccions cartogràfiques.
completa.
D’excel·lència • Compromesos. L’exploració de l’univers.
• Anàlisi científica: Sandy, una illa fantasma
al Pacífic?
TREBALL AMB DIFERENTS METODOLOGIES
Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes de treball cooperatiu. 1r ESO.

i treball cooperatiu Projecte social.
Metodologies indagatòries Competència social. Ciències socials per a la pau.
Tractament de la informació. Les ciències socials

Alfabetització en mitjans en el cine.
de comunicació
La premsa a l’aula.
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS LA TERRA I LA SEUA REPRESENTACIÓ
DESCRIPCIÓ D’IMATGES DE LA UNITAT
LA BIOSFERA
Biosfera ve de la paraula grega bios, que significa En metres

’vida’, i sfera, que vol dir ’embolcall’. La biosfera és la 10.000 A
part del planeta on es desenvolupa la vida.
8.000
El terme va ser encunyat pel geòleg anglés Eduard
6.000 B
Suess (1831-1914) i matisat des del punt de vista eco-
lògic pel rus Vladimir I. Vernadsky (1863-1945). 4.000 C
La biosfera és el punt de trobada de les diferents ca- 2.000
pes de la Terra: la litosfera, la hidrosfera i l’atmos- D

0
fera.
2.000
Abraça des dels 10.000 metres d’altitud, que és el
4.000
límit al qual poden arribar alguns ocells, com l’oca
índia o alguns falcons i àguiles, fins als 10.000 metres 6.000
de profunditat, localitzats en algunes fosses marines, 8.000
E
on només viuen éssers unicel·lulars, com les amebes.
10.000
Això no obstant, en aquests extrems la vida és molt
escassa, ja que a les capes superiors de l’atmosfera
l’oxigen és limitat, i a les zones profundes dels oce- A Límit de vol dels ocells. B Límit de la vida a
ans a penes arriba la llum i les temperatures són molt la zona tropical. C Límit de la vida a la zona
fredes. temperada. D Màxima concentració d’éssers
Així, la franja on es localitza el major nombre d’és- vius. E Límit inferior de la vida.
sers vius és entre els 3.000 metres d’altitud i els 2.000
metres de profunditat.
En aquesta franja es troben les condicions bàsiques éssers vius obtenen de la litosfera, l’aigua de la hi-
per a la vida, com la llum del sol, l’aliment que els drosfera i l’oxigen de l’atmosfera.
LA COMPOSICIÓ DE L’ATMOSFERA
L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra. Diòxid de carboni

Està composta per diferents estrats superposats, que 0,038 %
Argó
són, del més pròxim al més llunyà a la Terra: la tro-
0,93 %
posfera, l’estratosfera, la mesosfera, la termosfera i
l’exosfera.
Altres gasos
El gràfic presenta la composició química de la tro- 0,032 %
posfera mitjançant un gràfic de sectors. S’hi
pot veure que el component més abundant és el ni- Nitrogen
trogen (78,1 %), seguit de l’oxigen (20,9 %), 78 %
i d’altres gasos, entre els quals hi ha l’argó (0,93 %)
i el diòxid de carboni (0,038 %). A més, presenta per-
centatges menors d’altres gasos, com el neó,
l’heli, el metà, el criptó i l’hidrogen. Oxigen
21 %
En les altres capes de l’atmosfera aquesta composi- Altres gasos
ció pot presentar altres percentatges. 1 %
El vapor d’aigua, que també es troba a l’atmosfera,
pot variar des d’un 0 % en zones desèrtiques fins a baixes de l’atmosfera i la seua proporció disminueix
un 4 % com a màxim. Es troba concentrat a les parts amb l’altitud.
ELS MOVIMENTS DE LA TERRA
Equinocci de
primavera
Solstici
d’estiu
Hivern
Estiu
SOL
Hivern
Estiu
Solstici
ica d’hivern
Tardor ta e l·lípt
Òrbi
Equinocci
de tardor
Primavera
EL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ
La Terra té un moviment doble. El de rotació, o gir EL MOVIMENT DE ROTACIÓ Eix de

de la Terra sobre el seu propi eix, i el de translació, Dia rotació
en què la Terra gira al voltant del Sol.
En el moviment de rotació, la Terra gira sobre Pol nord
una línia recta imaginària coneguda com a eix ter-
Rajos
restre (aquest eix terrestre talla la superfície de la
solars
Terra per dos punts, el pol sud i el nord). El movi-
ment origina els dies i les nits. Quan en una zona de
la Terra és de dia, a l’hemisferi oposat és de nit.
Durant el moviment de translació es pot obser-
Nit
var que hi ha un moment de màxima aproximació
de la Terra al Sol, que es produeix a la primeria del
gener i s’anomena periheli; mentre que el moment Pol sud
de més distància al Sol, que es coneix com a afeli, té
lloc cap al començament del juliol.
Això podria fer suposar que durant el periheli és
hivern en tot el planeta i durant l’afeli, estiu. En
Inclinació terrestre:
canvi, les estacions en cada hemisferi són oposa-
23º respecte al Sol
des. Quan a l’hemisferi nord és estiu, a l’hemisfe-
ri sud és hivern, i viceversa. Aquesta oposició és
deguda a la inclinació de l’eix de la Terra. La incli-
nació de l’eix de la Terra és de 23º 51’. Això, unit translació, dóna lloc a la successió de les estaci-
a la forma esfèrica de la Terra i al moviment de ons, i també a la diferent duració del dia i la nit.
EL GLOBUS TERRAQÜI
El globus terraqüi és una de les formes més co- ritzar en l’edat moderna
munes i útils de representar el planeta Terra. Té amb el desenvolupa-
l’avantatge que permet veure la Terra sense distor- ment dels viatges marí-
sions, ja que hi estan reflectides de manera bastant tims.
exacta la forma i la mida dels continents. Això no El primer globus terra-
obstant, presenta el desavantatge que no es pot qüi va ser elaborat per
veure alhora tota la superfície de la Terra i és difícil l’astrònom i geògraf ale-
de traslladar. many Martin Behaim en-
Hi ha globus terraqüis de temes molt diversos: po- tre 1491 i 1493.
lítics, físics, climàtics… Solen estar col·locats en un El globus terraqüi més antic
suport, que permet fer-lo girar i així simular els mo- que es conserva data de 1504
viments de la Terra. i s’hi representa el Nou Món.
El concepte de globus terraqüi ja existia en la Grè- El globus està gravat en dues
cia antiga, però el seu ús i elaboració es va popula- meitats iguals d’ous d’estruç.
ELS MERIDIANS I ELS PARAL·LELS

90º
66º 33’ N
Cercle polar àrtic 60º
40º
HEMISFERI 23º 27’ N

Tròpic de Càncer NORD 20º
HEMISFERI HEMISFERI (BOREAL)
OEST EST
(OCCIDENTAL) (ORIENTAL)
60º 50º 40º 30º 20º 10º 0º 10º 20º 30º 40º 50º 60º
0º Equador
Meridià de Greenwich
HEMISFERI
20º SUD
23º 27’ S
Tròpic de Capr (AUSTRAL)
ic o r n
40º
60º C e r cl
66º 33’ S
e polar antàrtic
90º
Meridians terrestres Paral·lels terrestres

Els meridians són línies que formen semicircumfe-
509544u01p22h2
Els paral·lels són línies que formen circumferències
rències que van del pol nord al pol sud sobre la su- perpendiculars als meridians que envolten la Terra.
505399-01-20a Meridianos
perfície terrestre. L’equador és el paral·lel de referència; se situa a la
505399-01-20b paralelos
El meridià 0º, que passa per Greenwich a Londres mateixa distància respecte als dos pols i divideix el
planeta en dos hemisferis iguals: el nord i el sud.
509544u01p22h1
(Regne Unit), es pren com a meridià d’origen. Tot el
que queda a l’est del meridià de Greenwich s’anome- Els paral·lels estan dividits des de 0° a l’equador fins
na hemisferi oriental, i el que queda a l’oest, hemis- a 90° al cercle polar antàrtic i 90° al cercle polar àrtic.
feri occidental. Altres paral·lels importants són el tròpic de Càncer,
Els meridians estan dividits des de 0° fins a 180°, cap que està situat a 23º 27’ a l’hemisferi nord, i el tròpic
a l’est i cap a l’oest, de manera que completen 360° de Capricorn, que correspon al paral·lel dels 23º 27’
en total. Presenten la màxima separació a l’equador i de l’hemisferi sud.
convergeixen en els pols.
PER A SABER MÉS
COM SABER QUIN ANY ÉS BIXEST? EL MAPA MÉS ANTIC
El calendari que utilitzem actualment és el gre El mapa més antic que es coneix va ser descobert
gorià. En aquest calendari un any es compon de a les ruïnes de Gasur, situades a uns 300 km al
365 dies. Per completar el desfasament de quasi nord-oest de Babilònia. Té una antiguitat d’uns
6 hores de més que tarda la Terra a fer una volta 4.500 anys, ja que se suposa que data del 2500 aC.
entorn del Sol, s’afig un dia cada quatre anys, i És una placa de fang cuit d’uns 7 cm de costat,
s’anomena any bixest. Qualsevol any divisible en què s’han gravat dues circumferències con
per 4 és un any bixest: per exemple, 1988, 1992 i cèntriques. En aquest mapa es pot apreciar la
2012 van ser bixestos. vall d’un riu que corre entre dues serralades i
Això no obstant, aquest calendari estableix que desemboca en un llac o al mar per un delta de
un any que és divisible per 100 (per exemple, tres braços. Pel text exterior al mapa es dedueix
1900) és un any bixest només si també és divisible que els babilonis pretenien representar el món
per 400. Per aquest motiu, els anys següents no sencer.
són anys bixestos: 1700, 1800, 1900, 2100, 2200, Els babilonis pensaven que el món tenia forma
2300, 2500, 2600. circular i estava envoltat per l’oceà. Els rius Ti
gris i Eufrates, que solcaven les terres babilòni
es, ocupen el centre de l’espai representat.
LA VOLTA AL MÓN EN 79 DIES
Phileas Fogg, el famós personatge ideat per Ju

les Verne en La volta al món en 80 dies, va aconse
QUI MESURÀ LA TERRA PER PRIMERA VEGADA?
guir fer la volta al món en aquest temps i guanyar
l’aposta que havia fet al Club de Londres del qual
En el segle III aC, Eratòstenes de Cirene obser
era membre.
và que a Siena (l’actual Assuaa), al sud d’Egipte, al
Fogg va partir de Londres el 2 d’octubre de 1872 migdia del 21 de juny (el solstici d’estiu) els rajos
a les 20:45. Després de visitar diversos països al del Sol arribaven al fons dels pous i no projecta
llarg del planeta, va creure que havia arribat no ven ombra. És a dir, en aquell lloc i hora, els rajos
vament al punt de partida a les 20:50 de la nit del solars incidien perpendicularment sobre la super
21 de desembre, amb un retard de cinc minuts fície, fet que significava que aquesta ciutat es lo
sobre l’hora límit. calitzava al tròpic.
Això volia dir que havia perdut l’aposta. Però D’altra banda, aleshores es creia que la distància
Fogg es va adonar que ell realment havia arribat entre Siena i Alexandria era de 5.000 estadis, i que
el 20 de desembre a les 20:50, després de 79 dies, ambdues ciutats se situaven sobre el mateix meri
i per tant, havia complit el desafiament. dià.
En el seu viatge, que sempre havia sigut d’est a Eratòstenes va mesurar la inclinació amb què
oest, havia guanyat un dia respecte al punt de queien els rajos solars a Alexandria al migdia del
partida. A mesura que 21 de juny. El mètode usat va ser simple: el Sol, en
es desplaçava un grau projectar l’ombra d’un pal sobre una superfície
cap a l’est, avançava horitzontal, defineix un triangle rectangle, amb
quatre minuts. Si la cir un costat constituït pel pal i l’altre per la línia
cumferència de la Ter d’ombra; la posició del Sol respecte a l’horitzó
ra és de 360°, aleshores correspon a l’angle format per la línia d’ombra i la
360 × 4 = 1.440 minuts. hipotenusa del triangle.
És a dir, 24 hores!
D’aquesta manera, Eratòstenes obtingué un valor
de 7° 2’. Aquesta quantitat és la cinquantena part
de la circumferència terrestre (50 × 7° 2’ = 360°).
Per tant, aquesta havia de mesurar, a parer seu,
Portada de l’obra cinquanta vegades la distància entre les dues ciu
de Jules Verne La volta tats, o siga, uns 250.000 estadis, prop de 45.000 km,
al món en 80 dies. un valor aproximat al real (uns 40.000 km).
BANC DE DADES
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

Distància al Sol Diàmetre equatorial
Planeta Temps de rotació Temps de translació
en km en km
Mercuri 57.910.000 4.878 58,6 dies 88 dies terrestres
Venus 108.900.000 12.104 –243 dies (retrògrad)* 255 dies terrestres
Terra 146.600.000 12.756 1 dia = 23 h 56 min 4 s 1 any = 365,26 dies terrestres
Mart 227.940.000 6.794 24 h 37 min 23 s 1,9 anys terrestres
Júpiter 778.330.000 142.800 9 h 55 min 11,9 anys terrestres
Saturn 1.429.400.000 120.000 10 h 14 min 29,5 anys terrestres
Urà 2.870.990.000 52.000 –17 h 14 min (retrògrad)* 84 anys terrestres
Neptú 4.504.300.000 48.000 16 h 7 min 164,8 anys terrestres
*Respecte a la resta dels planetes gira en sentit contrari al voltant del seu eix.
EXPLORACIONS DELS PLANETES MAPES QUE CANVIAREN EL MÓN
L’interés de l’ésser humà per l’exploració del sis- Ací tens la selecció que va fer l’historiador anglés
tema solar data de molt antic, però no va ser fins Jerry Brotton, catedràtic d’estudis renaixentistes
a l’últim terç del segle xx que va començar a envi- a la Queen Mary University de Londres, en el seu
ar sondes a l’espai a fi de conéixer-lo més en pro- llibre Historia del mundo en 12 mapas.
funditat. A continuació s’ofereix una llista amb
algunes d’aquestes sondes. Mapa Any
Geografia, del grec Claudi Ptolemeu. 150 aC

Sonda Planetes Any
Mapa del món del musulmà al-Idrisi. 1154
Mariner 2 Venus 1962
Mapa del clergue Richard of
Mariner 4 Mart 1965 1300
Haldingham, del món cristià.
Marsnik 3 Mart 1971
Kwon Kun: el mapa Kangnido. 1402
Mariner 10 Mercuri i Venus 1974
Martin Waldseemüller, primer mapa
Viking 1 Mart 1976 1507
que anomena Amèrica.
Voyager 1 Júpiter i Saturn 1979-1980
Mapa de Diogo Ribeiro, del repartiment
1529
Voyager 2 Urà i Neptú 1986-1989 del món entre Espanya i Portugal.
Galileo Júpiter 1989 Mapa de Gerard Mercator, per a
1569
Magalhães Venus 1989 la navegació de la Terra.
Mars Pathfinder Mart 1996 Atlas maior, de Joan Blaeu, que mostra
1662
que la Terra gira al voltant del Sol.
Cassini/Huygens Saturn 1997
Mapa de França de Cassini. 1789
Mars Exploration
Mart 2003
Rover Mapa geopolític de Sir Halford
1904
Messenger Mercuri 2004 Mackinder.
Venus Express Venus 2005 Mapa d’Arno Peters, que posa fi

1973
a l’eurocentrisme de Mercator.
Phoenix Mars
Mart 2007
Lander Google Earth, compost per deu
2013
petabytes d’informació.
Font: Observatori McDonald de la Universitat de Texas.
RECURSOS BIBLIOGRÀFICS I MULTIMÈDIA
EN LA XARXA DIVULGACIÓ
http://clio.rediris.es/fichas/cartografia.htm Atles General Santillana.

En aquesta pàgina web del Projecte Clío, es poden veure Un conjunt de mapes polítics, econòmics, socials centrats,
els principals passos que ha seguit la ciència cartogràfica sobretot, en Espanya i la Unió Europea.
des dels inicis fins ara. Pierre CAUSERET, Jean-Luc FOUQUET,
Liliane SARRAZIN-VILAS, El cielo al alcance
http://earth.google.es/
de la mano: 50 experimentos de Astronomía (2007).
És un producte gratuït que està disponible en la xarxa
Permet aprendre a observar el cel.
i que permet «viatjar» per diferents llocs del planeta.
Andrew CONWAY, El Universo: guía para principiantes
http://www.earthguide.ucsd.edu/ (2007).
Pàgina web en anglés que ofereix animacions d’imatges És una introducció al món de l’astronomia partint
i mapes. del més simple, la contemplació del firmament.
http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/ Ken JENNINGS, Un mapa en la cabeza: anécdotas,
Recursos%20Infinity/aplicaciones/astronomia/index. historias y curiosidades de la geografía (2012).
html Un llibre sobre les curiositats, històries i anècdotes presents
Astronomia per a tothom: aplicació de la Junta de Castella en els mapes.
i Lleó adaptada per a tots els nivells educatius. Raúl IBÁÑEZ, El sueño del mapa perfecto: cartografía
http://www.etsimo.uniovi.es/links/carto.html matemática (2011).
Web de la Universitat d’Oviedo en què s’ofereixen diversos En el llibre es recull l’evolució de la cerca de com plasmar
enllaços a recursos cartogràfics. el nostre planeta de la forma més precisa possible.
http://www.ign.es/ign/main/index.do
Web de l’Institut Geogràfic Nacional en què es poden CINE
veure els diferents materials cartogràfics que publica l’estat.
1492: La conquesta
http://www.sge.org del paradís, dirigida
Pàgina de la Societat Geogràfica Espanyola, on es poden per Ridley Scott (1992).
trobar enllaços a diferents fonts cartogràfiques (mapes, llibres, La pel·lícula se centra en el
etc.) de gran interés. moment del descobriment,
amb el rerefons dels debats
geogràfics (esfericitat de
la Terra, validesa de les cartes
LLIBRES
nàutiques, etc.), que permet
il·lustrar amb claredat
Erik ORSENNA, El cartógrafo de Lisboa (2011). els moments inicials
Relata la vida de Colom a Lisboa mentre prepara el viatge de la cartografia.
per arribar a Orient.
La Carta Esférica,
Pascale REY, El maestro cartógrafo (2005). dirigida per Imanol Uribe (2007).
L’obra se situa a Mallorca en el segle XIV, quan Abraham Conta la història de la cerca del tresor d’un vaixell
Cresques traça un mapamundi per a la Corona d’Aragó, enfonsat al Mediterrani, després d’un combat contra
gràcies al coneixement que té dels secrets dels navegants els anglesos, i en què un mapa antic i el domini
àrabs. de la cartografia dels protagonistes seran els ingredients
que els permetran tindre èxit en l’empresa.
Frank G. SLAUGHTER, El cartógrafo y el misterio
del Kemal (2007). Dersu Uzala,
Narra la història d’Andrea Bianco, el cartògraf de Venècia dirigida per Akira Kurosawa (1975).
en el segle XV. Conta la història d’un caçador siberià que fa de guia
per a un oficial de l’exèrcit rus, encarregat de cartografiar
Hazhir TEIMOURIAN, Omar Jayyam: poeta, astrónomo les zones més impenetrables de la Sibèria.
y rebelde (2010).
Les muntanyes de la Lluna,
És la biografia d’Omar Jayyam, matemàtic, astrònom, músic
dirigida per Bob Rafelson (1990).
i poeta persa que va viure en el segle XI.
El capità Richard Francis Burton i el periodista John Hanning
Jules VERNE, Cinc setmanes en globus (1863). Speke aconsegueixen en 1854 els mitjans per a embarcar-se,
L’explorador Samuel Ferguson decideix travessar el continent en nom de l’imperi britànic, amb l’objectiu de descobrir el
africà per conéixer-ne millor el relleu. naixement del riu més famós d’Àfrica, el Nil.
REPÀS I SUPORT LA TERRA I LA SEUA REPRESENTACIÓ
Fitxa 1
Conceptes i continguts fonamentals
Nom: Curs: Data:
El nostre planeta, la Terra

1 Completa el dibuix del sistema solar amb les indicacions següents.
• Marca amb un cercle quin d’aquests planetes és la Terra.

• Escriu de color roig el nom dels quatre planetes més pròxims al Sol.
• Escriu de color blau el nom dels quatre planetes més allunyats del Sol.
• Quin dels elements del dibuix no és un planeta? Escriu-ne el nom.
2 Marca quins d’aquests factors fan possible la vida a la Terra.

La temperatura. Els planetes.
L’ozó. L’atmosfera.
L’aigua. Els núvols.
3 Assenyala si són vertaderes o falses aquestes afirmacions. Escriu després correctament les afirmacions falses.
La Terra es troba a una distància respecte al Sol que fa que la seua temperatura siga moderada.
L’atmosfera és la capa en què es troba tota l’aigua de la Terra.
L’atmosfera evita que la Terra es calfe excessivament.
L’aigua es troba a la litosfera i és un element bàsic per a l’existència de vida.
La biosfera és la capa de gasos que envolta la Terra.
La hidrosfera és el conjunt d’aigües que hi ha al planeta.
4 Observa la imatge i completa les frases amb la lletra i la capa de la Terra corresponent. Després escriu de què estan
formades.
_____. L’ _____________________ és la capa gasosa que envolta la Terra.
Està formada principalment per:

C
_____. La _____________________ és el conjunt d’aigües del planeta.
A Està composta principalment per:

_____. La ____________________ és la capa sòlida externa de la Terra.
B Està formada principalment per:

Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Els moviments de la Terra

1 Observa el dibuix i respon en el quadern.
• A quin moviment fa referència?
• Quina duració té?
• Quines conseqüències té? Quins efectes produeix en la Terra?
2 Completa el dibuix amb aquestes paraules: pol nord, pol sud

i eix terrestre.
3 Tenint en compte la direcció dels rajos del Sol:

• En quin hemisferi és de dia?
• Escriu dia i nit on corresponga.
4 Fes el dibuix de l’altre moviment de la Terra. No oblides retolar-lo.
5 Respon a les preguntes. Com arriben

Dates
els rajos solars
• Quant tarda la Terra a fer el moviment
que acabes de dibuixar? Solsticis
• Què és un any bixest?
• Què origina les estacions?
• Per què les estacions són invertides en cada
Equinoccis
un dels hemisferis?
6 Completa la taula següent sobre els solsticis

i els equinoccis.
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
Diferents maneres de representar la Terra

1 Escriu al lloc corresponent l’element del mapa.
180º 150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
OCEÀ GLA IAL ÀRTIC 60º
60º C
CLIMES I VEGETACIÓ
Franja •A
•D 40º
40º de clima
temperat
Tròpic de Cànce r OCEÀ

20º
20º PACÍFIC
OCEÀ
•B
0º Equador PACÍFIC 0º
OCEÀ OCEÀ
ATLÀNTIC ÍNDIC
20º
•C 20º
Tròpic Deserts
de Capric orn
Alta muntanya
Franja 40º
40º Zones polars de clima
Zones de clima fred temperat
Selves tropicals
1:1.800 Km
180º 150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
2 Digues de quin tipus és l’escala del mapa i calcula quina és la distància real entre els punts següents.
Tipus d’escala: 374046_T13_p123h2_Clima y Vegetacion

Distància entre…
Punt A a B: Punt B a C:
Punt C a D: Punt D a A:
3 Escriu els avantatges i desavantatges del globus terraqüi i dels mapes.
Avantatges Desavantatges
Globus terraqüi
Mapes
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
Les coordenades geogràfiques

20º 10º 0º 10º 20º 30º 40º 50º
•D
30º 30º
•
C
20º 20º
F•
10º
•
A 10º
0º 0º
•B
10º 10º
20º 20º
•
E
Escala
0 455
30º
quilòmetres 30º
10º 0º 10º 20º 30º 40º 50º
1 Observa el mapa i escriu-hi els principals meridians i paral·lels que conegues. Després, explica
com s’expressa la latitud i la longitud.
561819_01_p13_Africa_GEODOS
2 Localitza en el mapa la posició (latitud i longitud) d’aquests punts amb tanta precisió com pugues.
A. D.
B. E.
C. F.
Fitxa 5
Organització de coneixements
Nom: Curs: Data:
Característiques de la Terra
1 Completa aquestes fitxes sobre les capes externes de la Terra.
Atmosfera Hidrosfera
Què és? Què és?

Composició: Composició:

Litosfera
Què és?

Composició:

2 Fes una llista amb les raons que expliquen per què la Terra és l’únic planeta on se sap que hi ha vida tal com
la coneixem.
1.
2.
3.
3 Completa la taula.
Moviments de la Terra
Moviment Duració Conseqüències
Fitxa 6
Nom: Curs: Data:
La representació de la Terra
1 Completa l’esquema sobre els tipus de mapes.
TIPUS DE MAPES
Tipus: Tipus:
Definició: Definició:
Exemples: Exemples: Exemples:
2 Escriu al lloc corresponent els meridians i els paral·lels. Després, dibuixa de diferent color
els hemisferis occidental i oriental, i l’hemisferi nord i el sud.
................. .................
........... ................. ...... ..............
....................... ................... .......
...... ...................... .............................
.................. .................
........... ...................
.......................
REPÀS I SUPORT
Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
El coneixement dels mapes

1 Observa el mapa i respon a les preguntes en el quadern.
Imagina que aquests són alguns dels partits que la selecció espanyola de futbol ha de jugar en altres països
per a poder classificar-se per al Mundial de Futbol de 2018.
180º 150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º
Cercle polar àrtic
60º 60º
Berlín
Londres
40º Madrid 40º

Teheran
Tòquio
Tròpic de Càncer
20º 20º
Abuja
0º Equador Quito 0º
Brasília
20º 20º
Tròpic de Capricorn
40º Escala 40º

0 1.700
quilòmetres
60º 60º
180º 150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º
Cercle polar antàrtic
• De quin tipus de mapa es tracta? Per què ho saps?

• Quins elements hi trobes? Quin tipus d’escala té?
2 Els jugadors de futbol partiran en cada cas de l’aeroport de Madrid. Calcula la distància real que hi ha entre
561819_01_p16_mudo_mundi_GEODOS
aquesta ciutat i les capitals dels països on jugaran els partits. Així mateix, escriu, de manera aproximada,
les coordenades geogràfiques de les ciutats de destinació dels jugadors.
Ciutats Distància real Longitud-Latitud
Madrid-Brasília
Madrid-Quito
Madrid-Berlín
Madrid-Londres
Madrid-Abuja
Madrid-Tòquio
Madrid-Teheran
3 Ací tens el calendari i l’hora dels partits.
Partits Data Hora del partit Estació de l’any Hora a Espanya
1. Espanya-Brasil 10 de setembre 20:30
2. Espanya-Equador 30 de setembre 19:00
3. Espanya-Alemanya 5 d’octubre 19:30
4. Espanya-Anglaterra 15 d’octubre 18:30
5. Espanya-Nigèria 25 de març 20:00
6. Espanya-Japó 8 d’abril 20:30
7. Espanya-Iran 27 d’abril 19:30
• Escriu en cada cas en quina estació de l’any jugaran aquests partits.

• Calcula quina hora serà a Espanya quan es jugue el partit. Pots fer servir un mapa de fusos horaris
o aquesta pàgina web: http://24timezones.com/reloj_hora_exacta.php.
• Escriu al costat de l’hora del partit: (R) si els jugadors han de retardar el rellotge respecte a Espanya
o (A) si l’han d’avançar.
4 Ací tens el plànol de la ciutat en què es jugarà un dels partits. Respon.

• En quina quadrícula es troba
l’aeroport? I en quines està A C D E F G H I J
l’estadi de futbol? 1 1
• Per quines quadrícules hauran de passar Metro
els jugadors per a anar des de l’aeroport

fins a l’estadi, si volen evitar passar per 2 2
l’escola?
Metro
• Després del partit, als jugadors els

agradaria fer un poc de turisme. En quines 3 3
quadrícules hi ha els museus? Podran
anar a tots els museus amb metro?
4 4
Aeroport
Escola Metro
5 5
Museu
Escala
Metro Metro 0 100
6 6
quilòmetres
Estadi de futbol
A C D E F G H I J
561819_01_P17_leyenda_plano_ciudad_GEODOS
5 Has aconseguit una entrada per al partit inaugural del Mundial de Rússia, que tindrà lloc a Moscou
el 8 de juny a les 20:30 hores. Busca informació i respon en el quadern.
• En quina estació de l’any tindrà lloc aquest partit?
• A quina distància en línia recta d’on vius es troba Moscou, la capital de Rússia?
• En quines coordenades geogràfiques es localitza Moscou? 561819_01_P17_leyenda_plano_ciudad_GEODOS
• A quina hora espanyola es jugarà aquest partit? Hauràs que retardar o avançar el rellotge?
Fitxa 8
Més competent
Nom: Curs: Data:
L’escala d’un plànol

1 Maria vol canviar-se de casa. Ha vist aquests anuncis de pisos.
A B
Habitatge: 80 m2 Habitatge: 55 m2
Saló: 20 m2 Saló: 20 m2
Terrassa: 15 m2 Terrassa: 6 m2
• En arribar a la immobiliària li han donat aquest plànol d’un dels habitatges. De quin es tracta?
Dibuixa, amb la mateixa escala, el plànol de l’altre anunci.
HABI TAC I Ó
UL
ÍB
SALÓ
ST
VE
BAN Y
C UI N A
TERRASSA
1 cm
1 cm 1m
Finestra
2 Observa el plànol de l’habitació de Maria. Està
a escala 1/60. Mesura els elements següents
i completa aquesta taula amb la mida en la realitat.
Escriptori
Mida en la realitat
Parets M826044B00P011H1
Finestra
Llit
Escriptori
Llibreria
Llit
Llibreria
Armari
Tauleta
3 Amb les dades de la mida d’aquesta habitació, i sabent
que Maria vol un pis de 80 m2, estableix quines han de
Armari
ser les dimensions de les altres habitacions de la casa.
Porta
Fitxa 9
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
El geògraf i les seues eines

A B CANADÀ
OCEÀ
ESTATS UNITS
PACÍFI
OCEÀ
C
A TL À NT IC
MÈXIC

1 Observa les imatges i respon.
• Assenyala quina de les dues imatges és una fotografia de satèl·lit i quina un mapa.
• En la fotografia de satèl·lit, creus que es veu bé la zona fotografiada? Et permet veure els detalls
561819_01_p19_politico EEUU_GEODOS
o et dóna una visió de conjunt?
• Per a què serveixen les fotografies de satèl·lit? Des d’on es realitzen? Per què s’anomenen així?
• Compara totes dues imatges. S’assemblen, les dues representacions?
• És exacte el mapa a la fotografia de satèl·lit? Per què? Creus que les fotografies de satèl·lit són útils per a fer mapes?
2 Un dels elements fonamentals amb què treballa un geògraf són els mapes. Observa aquests mapes i escriu de quin
tipus de mapes es tracta.
A C Mar Cantàbric
Altamira
Tito Bustillo
Peñatú La Hoya
Cascajos
Trasmañó
Sacaojos Buñuel Banyoles
Atapuerca
La Corona- el Cogul
El Pesadero Abric Romaní
Las Cogotas Los Casares Mar
Las Batuecas
Cova Fosca Mediterrani
Ciempozuelos
Alcúdia
Ibahernando Cova Negra
Parpalló
Cova de l’Or
Cova de la Sarsa Barranc Blanc
Castellón Alto Orce

Paleolític
El Argar
Los Neolític
OCEÀ Millares
Gorhan
B Edat dels metalls
ATLÀNTIC
Àrea megalítica
A.
B.
508737_U08_p174b_yacimientos península
C.
APROFUNDIMENT
Fitxa 10
LA TERRA ES MOU
Nom: Curs: Data:
Des de l’antiguitat, els científics han sentit la curiositat per conéixer com és el nostre planeta. Gràcies a avanços
com el telescopi o actualment a les naus espacials, cada vegada sabem més coses sobre la Terra. Això no obstant,
moltes vegades les investigacions han xocat amb la mentalitat de l’època.
LECTURA
Eppur si muove
Fins al segle xvi, la concepció comunament i oficial- el telescopi que ell mateix havia inventat, va verificar
ment acceptada de l’univers era la del grec Ptolemeu la intuïció científica de Copèrnic.
(segle II). Segons aquesta teoria, el cosmos era un sis- Les autoritats religioses de l’època condemnaren
tema tancat i definit: al centre del cosmos se situava la aquestes idees, fins a obligar Galileo Galilei a retrac-
Terra, immòbil, i al seu voltant giraven la Lluna, els tar-se’n sota amenaça de mort. Al final, passà la res-
planetes, el Sol i les estrelles. ta dels seus dies presoner a casa i sense poder dedi-
L’astrònom polonés Copèrnic (1473-1543) va ser el pri- car-se a l’estudi dels planetes, estrelles, cometes… Es
mer a afirmar que la Terra es movia, encara que no creu que Galileu, després d’abjurar les seues idees,
pogué demostrar-ho. Aquesta teoria s’anomena teoria va dir eppur si muove… («i tanmateix, es mou»). És
heliocèntrica, ja que situava el Sol al centre de l’uni- probable que no la pronunciara, però temps després
vers. Galileu, observant els moviments dels astres amb sí que es pogué afirmar eppur si muove.
QÜESTIONS
1 Llig el text anterior i respon.

• Qui va establir que la Terra era el centre de l’univers?
• Quin astrònom va ser el primer a rebatre-la? Qui la va demostrar?
• Com s’anomena la teoria de Copèrnic?
• Qui va obligar Galileu a abjurar les seues idees? Per què creus que hagué de fer-ho?
• Explica la frase que se li atribueix i la importància que tingué en la història.
2 Observa les dues

A B
imatges i digues quina
correspon al model
de Ptolemeu i quina,
al de Copèrnic.

3 Després d’investigar en enciclopèdies o en Internet, escriu una biografia breu de Ptolemeu, Copèrnic i Galileu.
4 Busca informació i explica quan va ser acceptada la teoria heliocèntrica i per què.
APROFUNDIMENT
Fitxa 11
ELS TIPUS DE MAPES
Nom: Curs: Data:
Els mapes són instruments de treball indispensables per a un geògraf i, en general, molt útils per a totes
les persones. Hi ha diferents tipus de mapes i ara podràs repassar-ne un.
EL MAPA TOPOGRÀFIC
ESCALA 1: 50.000
0 500 1.000
metres
731275RepT01F05P006es
HIDROGRAFIA
Curs de l’aigua: permanent, intermitent
Canals, séquies
Conducció subterrània. Drenatge
Rambles o al·luvions. Corba batimètrica
ALTIMETRIA
Corbes de nivell. Auxiliars. Foia o depressió
Desmunt. Terraplé. Abocador, runam
BOSC POBLACIÓ
Nuclis de població
Frondoses Coníferes Mixtes Bosc baix

o matollar
QÜESTIONS
1 Observa detingudament el mapa i respon per escrit a aquestes qüestions.

• Sabries dir de quin tipus de mapa es tracta? Per què?
• Pots saber d’alguna manera a quina escala hi està representat el territori?
• Quin títol posaries a aquest mapa?
• Com s’hi representen els diferents tipus de bosc?
• Observes algun sistema de referència que et permeta situar aquest espai dins d’un marc geogràfic més ampli?
• Tenen alguna funció els colors i els símbols que conté?
• Saps què és un topònim? Anota els que et criden més l’atenció.
2 Realitza una descripció breu del territori representat, diferenciant entre els elements del medi natural
i els que han creat les persones. Podries distingir aquests apartats:
Relleu Poblament
Aigua Infraestructures
Vegetació Usos del sòl
3 Busca informació sobre com s’elaboren els mapes topogràfics i escriu una redacció en què ho expliques.
APROFUNDIMENT
Fitxa 12
L’ÚS DE LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Nom: Curs: Data:
Les coordenades geogràfiques constitueixen un sistema de referència que permet conéixer la posició d’un lloc
o una cosa sobre la superfície terrestre. Encara que sovint passen inadvertides perquè s’utilitzen quotidianament,
tenen una importància enorme.
PRACTICA
1 Mira aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=Oy1b5RZ44CY i fes l’exercici.
• Amb l’ajuda d’un compàs traça una circumferència com si fóra el globus terraqüi, dibuixa una línia horitzontal
que hi passe per la meitat i escriu-ne el nom. A continuació, dibuixa-hi altres paral·lels que conegues i posa’ls nom.
• Quines altres línies necessitaries pintar-hi per a obtindre un sistema de coordenades? Quines expressen la latitud
i quines la longitud?
• Per què va sent menor el radi dels paral·lels a mesura que s’allunyen de l’equador?
• Creus que tots els meridians tenen la mateixa mesura?
2 Explica quina utilitat té el sistema de paral·lels i meridians i com pots aplicar-lo a la vida diària.
3 Esbrina, consultant en llibres o en Internet, d’on provenen els noms de tròpic de Càncer
i tròpic de Capricorn.
4 Treballa amb Google Earth. Una eina de gran utilitat en Internet és Google Earth. Descarrega’t el programa
i llig-ne el tutorial que ofereix aquesta pàgina web: https://www.google.es/intl/es/earth/index.html.
• Busca aquestes coordenades geogràfiques i escriu a quins llocs corresponen.
48° 52’ 00” N 2° 19’ 59” E 25° 43’ 32” S 28° 14’ 38” E
40° 40’ N 73° 56’ O 34° 35’ 59” S 58° 22’ 55” O
41° 54’ N 12° 30’ E 35° 41’ N 139° 46’ E
30° 03’ 22” N 31° 14’ 22” E 28° 42’ N 77° 12’ E
• Pots visitar algun d’aquests llocs i indicar la latitud i la longitud d’algun monument destacat.
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 La part externa de la Terra està formada per tres capes, 7 Es tracta d’una escala:
que són:
a. L’atmosfera, el nucli i el mantell. 1:200.000
b. El nucli, la hidrosfera i la litosfera.
c. L’atmosfera, la hidrosfera i la litosfera. a. Gràfica.
b. Numèrica.
2 El moviment de rotació de la Terra origina: c. Matemàtica.
a. Els anys bixestos.
b. Els dies i les nits.
8 El paral·lel que s’usa de referència és:
c. Els eclipsis. a. El de Greenwich.

b. L’equador.
3 El moviment de translació és el que: c. El tròpic de Capricorn.
a. Realitza la Terra al voltant del Sol.
b. Realitza el Sol al voltant de la Terra.
9 Els meridians són:
c. Realitza la Terra sobre el seu propi eix. a. Semicercles imaginaris que tenen una direcció
oest-est.
4 Els equinoccis marquen: b. Semicercles imaginaris que divideixen la Terra
a. L’inici de la tardor i la primavera. en hemisferi occidental i oriental.
b. L’inici de l’estiu i l’hivern. c. Semicercles imaginaris que uneixen els pols

i tenen direcció nord-sud.
c. L’inici de la primavera i l’estiu.
10 Les coordenades geogràfiques són:
5 La llegenda d’un mapa és:
a. La latitud, que és la distància entre un paral·lel
a. La proporció entre el mapa i la realitat i l’equador, i la longitud, que és la distància entre
representada. un meridià i l’equador.
b. La font de la qual procedeixen les dades b. La latitud, que és la distància entre un paral·lel
representades. i l’equador, i la longitud, que és la distància entre
c. Els símbols i colors utilitzats un meridià i el de Greenwich.
en el mapa. c. La latitud, que és la distància entre un meridià
i el de Greenwich, i la longitud, que és la distància
6 Es tracta d’un mapa: entre un paral·lel i l’equador.
a. Temàtic, físic de relleu.

b. Temàtic, polític d’estats.
1. c, 2. b, 3. a, 4. a, 5. c, 6. b, 7. b, 8. b, 9. c, 10. b
c. Temàtic, humà de població.
SOLUCIONS
AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat dels conceptes següents: (1 p.)

• Sistema solar:
• Coordenades geogràfiques:
• Biosfera:
2 Enumera les condicions que fan possible la vida a la Terra. (1 p.)
3 Completa la taula sobre les capes externes de la Terra. (1 p.)
C
Lletres Capa Característiques
A B
B
4 Descriu els dos moviments de la Terra. (2 p.)

• Moviment de rotació:
• Moviment de translació:
CONTROL B
FEDERACIÓN D
5 Escriu el nom d’aquests elements del mapa. De quin tipus de mapa es tracta? (1,5 p.)
Escala N
0 392 2
Mapa: O
quilòmetres E
1 S
3
1.
nwich
2.
e
de Gre
Madrid 4
3. Roma
ià
Merid
4.
6 Quin tipus d’escala té el mapa? Calcula sobre el mapa anterior la distància real en línia recta que hi ha
entre Madrid i Roma. (1 p.)
561819_01_p25_a_politico_Europa_GEODOS
• Escala:
• Distància real:
7 Assenyala a quins meridians o paral·lels

corresponen les lletres següents. (1 p.) a
Punt Meridià o paral·lel

c
a
f
b
e
c
d
d
f b
180º 120º 60º 0º 60º 120º

8 Digues quines són la latitud i la longitud
dels punts A, B i C. (1,5 p.)
60º
C• 60º
Punt Longitud Latitud 40º 40º
A 20º 20º
0º 0º
B •A
20º
•
B 20º
C 40º
Escala 40º
0 3.500
60º quilòmetres 60º
180º 120º 60º 0º 60º 120º
Nom: Curs: Data:
1 Explica les diferències entre els conceptes següents: (1 p.)

• Solstici i equinocci:

• Paral·lel i latitud:
2 Assenyala en la imatge les capes externes de la Terra; després, descriu-les. (1 p.)

3 Explica per què es dóna la successió de les estacions en ambdós hemisferis. (1,5 p.)
4 Fes un dibuix que represente el moviment de rotació

i les seues conseqüències. Després, descriu-lo. (1,5 p.)
CONTROL A
FEDERA
5 Observa el mapa i calcula la distància real en línia recta entre: (1 p.)
20° 40°
Ciutats Distància real 20° 10° 0° 10° 30°
Moscou
Escala
0 320
Madrid-Moscou quilòmetres
Roma-Berlín 50°
Londres
Londres-Roma Berlín 50°
Madrid-Berlín
ich nw
40°
Madrid Roma
de Gree
Meridià 40°
10° 0° 10° 20° 30°
6 Quina projecció cartogràfica s’ha usat en el mapa? Per què? (1,5 p.)

561819_01_p25_politico_Europa_GEODOS

7 Explica què són les coordenades geogràfiques. Enumera dues situacions en què cal conéixer-les. (1,5 p.)
8 Escriu al lloc que corresponga en el mapa de l’activitat 5 la lletra d’aquestes coordenades geogràfiques.
Explica on es troben aquests punts. (1 p.)
• 40º N, 5º O (A)
• 40º N, 30º E (B)
• 50º N, 20º E (C)
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació* Estàndards d’aprenentatge*
Control B Control A
B1-1. Analitzar i identificar B1-1.1. Classifica i distingeix tipus de mapes

1, 5, 6 1, 5
les formes de representació i diferents projeccions.
del nostre planeta: el mapa.
B1-1.3. Localitza un punt geogràfic en un
Localitzar espais geogràfics
planisferi i distingeix els hemisferis de la 7 6, 7
i llocs en un mapa utilitzant
Terra i les seues característiques principals.
dades de coordenades
geogràfiques. B1-1.4. Localitza espais geogràfics i llocs
en un mapa utilitzant dades de coordenades 1, 8, 6 1, 6, 8
geogràfiques.
* Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.
Control B
1 • Sistema solar: és el sistema planetari en què es troba 6 Escala: és una escala gràfica.
la Terra. La seua estrella és el Sol i està compost per huit Distància real: 3,5 3 392 : 1 5 1.372 km.
planetes, nombrosos satèl·lits i altres astres.
7 Punt a: cercle polar àrtic.
• Coordenades geogràfiques: són la latitud i la longitud
i serveixen per a localitzar un lloc exacte a la Terra. Punt b: cercle polar antàrtic.
La latitud és la distància que hi ha des d’un paral·lel a Punt c: tròpic de Càncer.
l’equador; la longitud és la distància des d’un meridià Punt d: tròpic de Capricorn.
al meridià de Greenwich. Punt e: equador.
• Biosfera: és la zona de la Terra on es desenvolupa Punt f: meridià de Greenwich.
la vida. El major percentatge d’éssers vius es localitza
a la banda situada entre els 3.000 m d’altitud
8 Punt A: latitud, 10º S; longitud, 30º E.
i els 2.000 m de profunditat. Punt B: latitud, 20º S; longitud, 60º O.
2 Les condicions que fan possible la vida a la Terra són Punt C: latitud, 60º N; longitud, 120º E.
la temperatura temperada, l’atmosfera i l’aigua.
3 A. Litosfera. És la capa sòlida externa de la Terra. Està
Control A
formada per zones emergides i submergides.
B. H
idrosfera. És el conjunt de les aigües que hi ha 1 • Solstici i equinocci: el solstici marca el pas de la tardor
al planeta.
a l’hivern i de la primavera a l’estiu. En aquests dies, els
C. Atmosfera. És la capa gasosa que envolta la Terra. rajos del Sol arriben perpendiculars a un dels tròpics.
Està formada per diverses capes superposades. L’equinocci marca l’inici de la tardor i la primavera.
4 El moviment de rotació. És el moviment que fa Els rajos solars cauen perpendiculars a l’equador.
la Terra quan gira sobre el seu propi eix. Tarda 24 hores • Paral·lel i latitud: el paral·lel és la circumferència
a completar aquesta volta, cosa que origina els dies i les nits, imaginària perpendicular als meridians, en direcció oest-est.
ja que mentre va girant els rajos solars il·luminen diferents El paral·lel de referència és l’equador i divideix la Terra
zones del planeta. en hemisferi nord i sud. La latitud és la distància que hi ha
El moviment de translació. És el que fa la Terra des d’un paral·lel fins a l’equador. Pot ser nord o sud.
al voltant del Sol descrivint una òrbita el·líptica. Tarda 2 R. G. (Resposta gràfica). Han de marcar la litosfera,
a fer aquest recorregut 365 dies i quasi 6 hores, és a dir,
la hidrosfera i l’atmosfera.
un any.
La litosfera és la capa sòlida externa de la Terra. Està
La Terra està inclinada mentre gira al voltant del Sol. Per
formada per zones emergides (continents) i submergides
això, els rajos solars no cauen sempre de la mateixa manera.
(fons de mars i oceans).
Això genera les estacions en cada hemisferi.
La hidrosfera és el conjunt de les aigües que hi ha
5 Es tracta d’un mapa polític d’Europa. al planeta.
1. Escala.
L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra.
2. Orientació. Està composta per nitrogen, oxigen, vapor d’aigua, diòxid
3. Paral·lels i meridians. de carboni i altres gasos. Està formada per diverses capes
4. Textos. superposades.
3 La Terra està inclinada mentre gira al voltant del Sol en el 7 Les coordenades geogràfiques les componen la latitud
moviment de translació. Per això, els rajos solars no hi i la longitud. La latitud és la distància que hi ha des
incideixen sempre de la mateixa manera. Això genera les d’un paral·lel fins a l’equador i pot ser nord o sud. La longitud
estacions de l’any en cada hemisferi. Les estacions estan és la distància des d’un meridià fins al meridià de Greenwich
invertides en cada hemisferi. Les dates de pas d’una estació i pot ser oest o est.
a l’altra es coneixen com a solstici i equinocci. Per exemple, per a trobar uns excursionistes perduts o per a
4 R. G. El moviment de rotació és el que realitza la Terra viatjar a algun lloc.
quan gira sobre el seu propi eix. Tarda 24 hores a completar 8 R. G. • 40º N, 5º O: Significa que està al nord de l’equador
una volta, i origina els dies i les nits. i a l’oest del meridià de Greenwich.
5 Madrid-Moscou: 3.456 km. • 40º N, 30º E: Significa que està al nord de l’equador
Roma-Berlín: 1.184 km. i a l’est del meridià de Greenwich.
Londres-Roma: 1.440 km. • 50º N, 20º E: Significa que està al nord de l’equador
Madrid-Berlín: 1.920 km. i a l’est del meridià de Greenwich.
6 És un tipus de projecció cònica i s’obté en projectar
la superfície de l’esfera sobre un con. És la que representa
millor les zones situades entre els tròpics i els cercles polars.
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Nom: Curs: Data:
Carlota i la seua família preparen un viatge a Noruega per al final del mes de juny. Hi volen contemplar l’anomenat
sol de mitjanit. Ella no sap en què consisteix exactament aquest fenomen, però n’ha buscat informació i ha trobat
aquest text.
El sol de mitjanit
El sol de mitjanit és un fenomen pel qual en determi- L’explicació d’aquest espectacular fenomen està en la
nats llocs del planeta es pot observar el Sol les 24 ho- inclinació de l’eix terrestre. La Terra orbita al voltant
res del dia, ja que aquest mai no arriba a pondre’s. Es del Sol i la inclinació de l’eix provoca que els pols que-
pot veure al nord del cercle polar àrtic i al sud del den sempre orientats al Sol durant l’estiu. D’aquesta
cercle polar antàrtic, en dates pròximes al solstici d’es- manera, la zona es manté il·luminada a pesar que la
tiu. Terra vaja girant sobre ella mateixa.
1 Defineix les paraules subratllades en el text. (1 p.)
2 Explica breument en què consisteix el sol de mitjanit. (0,5 p.)
3 Quin moviment terrestre està vinculat al sol de mitjanit? Justifica la resposta. (1 p.)
4 Fes un dibuix que il·lustre aquest moviment. Escriu-hi els solsticis i els equinoccis. (1 p.)
PROVA
5 Carlota ha consultat un globus terraqüi per

localitzar els llocs on es dóna aquest fenomen.
Pinta les zones en què seria possible contemplar-lo.
(0,5 p.)
6 La seua família ha triat viatjar al cap Nord, al nord de Noruega, per observar el sol de mitjanit.
Les coordenades geogràfiques d’aquest lloc són: 71º 10’ N, 25º 47’ E. Què signifiquen? (1 p.)
7 Carlota vol saber quants quilòmetres separen en línia recta la ciutat on viu i el cap Nord.
Ajuda-la a calcular aquesta distància a partir del mapa. (1,5 p.)
Cap Nord
4
Mar
del
Nord
w ich
G reen
OCEÀ
ià de
AT L À N T I C
Merid
Mar N eg re
4
Madrid
Ma r M e d ite rr ani
Escala: 1: 50.000.000
8 Si la família de Carlota viatja en les mateixes dates, és a dir, al final de juny, a l’hemisferi sud, podrà contemplar
el sol de mitjanit? Per què? (2 p.)561819_01_p31_Europa_Político_Mudo
9 En alguna època de l’any podrien observar aquest fenomen en latituds pròximes a l’equador? Per què? (1,5 p.)
Competències que
Criteris d’avaluació* Estàndards d’aprenentatge* Activitats
s’avaluen
Comunicació B1-1. Analitzar i identificar B1-1.1. Classifica i distingeix

lingüística les formes de representació tipus de mapes i diferents 5
del nostre planeta: el mapa. projeccions.
Localitzar espais geogràfics
B1-1.3. Localitza un punt
i llocs en un mapa utilitzant dades
geogràfic en un planisferi
de coordenades geogràfiques.
i distingeix els hemisferis 1, 5, 8
de la Terra i les seues
característiques principals.
Competència B1-1. Analitzar i identificar B1-1.4. Localitza espais

matemàtica les formes de representació geogràfics i llocs en un mapa
i competències del nostre planeta: el mapa. utilitzant dades de coordenades
6, 7
bàsiques en ciència Localitzar espais geogràfics geogràfiques.
i tecnologia i llocs en un mapa utilitzant dades
Sentit d’iniciativa i B1-1. Analitzar i identificar B1-1.3. Localitza un punt

actitud emprenedora les formes de representació geogràfic en un planisferi
del nostre planeta: el mapa. i distingeix els hemisferis
9
Localitzar espais geogràfics de la Terra i les seues
i llocs en un mapa utilitzant dades característiques principals.
1 Solstici: marca el pas de la tardor a l’hivern i de la 4 R. G.

primavera a l’estiu. Té lloc cap al 21 de juny i el 21 de 5 R. G. Ha de pintar el cercle polar àrtic i el cercle polar antàrtic.
desembre. Aquests dies, els rajos del Sol arriben
perpendiculars a un dels tròpics, per això incideixen 6 Signifiquen que aquest lloc té una latitud nord, perquè es
més en un hemisferi que en l’altre. troba en un paral·lel localitzat a l’hemisferi nord, i que la seua
longitud és oest, ja que es troba en un meridià a l’oest del
Eix terrestre: és una línia imaginària al voltant de la qual
de Greenwich.
gira la Terra i va del pol nord al pol sud.
Pols: són els extrems del globus terraqüi més allunyats 7 Entre Madrid i el cap Nord hi ha 7.650 km en línia recta.
de l’equador. 8 No podrà veure el sol de mitjanit a l’hemisferi sud,
2 El sol de mitjanit és un fenomen mitjançant el qual si no és que viatja al cercle polar antàrtic, en altres dates.
en algunes zones del planeta no es pon el Sol. 9 No, mai, ja que a l’equador mai no arriben els rajos del Sol
Es dóna principalment als pols en dates pròximes tan inclinats com als pols.
al solstici d’estiu.
3 El moviment de translació. Com que l’eix terrestre
està inclinat, els rajos solars no incideixen de la mateixa
manera sobre el nostre planeta. En els equinoccis,
els rajos solars arriben perpendiculars a l’equador;
aleshores, el dia i la nit tenen igual duració en tot
el planeta, excepte als pols, on se succeeixen sis
mesos de dia i sis mesos de nit.
En altres dues ocasions els rajos solars arriben
perpendiculars als tròpics; aleshores la duració del
dia i la nit varia segons el lloc. Són els solsticis:
el d’estiu i el d’hivern.
48 DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
EL RELLEU TERRESTRE
Guió de la unitat i suggeriments didàctics . . . . . 52

Continguts de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Itineraris didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Treball amb diferents metodologies . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Descripció d’imatges de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
• Mapa dels oceans i els continents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
• La deriva dels continents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
• Estructura interior de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
• Els terratrémols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
• Mesurant els terratrémols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
• L’explosió del Krakatau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
• Les muntanyes més altes del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
• Les muntanyes més altes de cada continent . . . . . . . . . . . . . . . 57
Recursos bibliogràfics i multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Repàs i suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
• Conceptes i continguts fonamentals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Fitxa 1: Les formes del relleu (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Fitxa 2: L’estructura interior de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Fitxa 3: Les formes del relleu (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Fitxa 4: Mapamundi físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Fitxa 5: Volcans i terratrémols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Fitxa 6: L’interior de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Fitxa 7: Alfred Wegener i la deriva dels continents . . . . . . . . . . . 66
• Repàs acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Fitxa 8: Les formes del relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Fitxa 9: Els terratrémols i la nostra història . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Fitxa 10: L’evolució futura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . 72

Controls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . 76

per competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
EL RELLEU TERRESTRE
EL RELLEU TERRESTRE

• L’escorça terrestre: oceans • Interpretar el mapa del relleu del món • Valoració de la importància
i continents d’aprendre a treballar en
• Comparar mapes i interpretar un perfil
• Formació del relleu. grup
topogràfic
El modelat
• Identificar el relleu d’un altre planeta
• El relleu i la vida humana
• Analitzar la deriva dels continents
• Fer una presentació a partir de revistes
científiques
• Aplica una tècnica: Interpretar un perfil topogràfic
• Resol un cas pràctic: Mart, el relleu d’un altre planeta
• Anàlisi científica: Què és la teoria de la deriva dels continents?

• Resumeix l’essencial • Una presentació a partir de revistes de
• Compromesos. Els riscos dels terratrémols divulgació científica
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. El relleu terrestre • Avaluació de continguts. El relleu terrestre:
• Aprofundiment. El relleu terrestre controls B i A
• Projectes de treball cooperatiu 1r ESO • LlibreMèdia. El relleu terrestre
• Competència lectora. Lectures de geografia i història • Generador d’avaluació
• Tractament de la informació. Les ciències socials • La premsa a l’aula

en el cine
EL RELLEU TERRESTRE
Per nivells
• Epígraf 1: L’escorça terrestre: oceans

i continents.
• Epígraf 2: La superfície de la Terra no és llisa.
• Epígraf 3: La formació del relleu: plecs i falles. • Repàs i suport. El relleu terrestre.
• Epígraf 4: La formació del relleu: volcans • Ciències socials per a la pau.
i terratrémols. • Autoavaluació de l’alumne.
Bàsic
• Descobreix: Els tsunamis. • Avaluació de continguts. Control B.
• Epígraf 5: Els agents que modifiquen el relleu. • Avaluació per competències.
• Epígraf 6: La influència del relleu en la nostra vida. Qüestions 1, 2, 4.
• Compromesos: Els riscos dels terratrémols.
• Anàlisi científica: Què és la teoria de la deriva
dels continents?

• Saber fer: Interpretar el mapa del relleu del món.
• Saber més: L’origen de les muntanyes.
• Aprofundiment. El relleu terrestre.
Avançat • Saber més: La formació d’un penya-segat.
• Resol un cas pràctic: Mart, el relleu d’un altre
planeta.
• Treball cooperatiu: Una presentació a partir de
revistes de divulgació científica. • Avaluació de continguts. Control A.
completa.
• Saber fer: Comparar el mapa del relleu i el mapa
D’excel·lència
de població d’un país.
• Aplica una tècnica: Interpretar un perfil topogràfic.
Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes de treball cooperatiu 1r ESO

i treball cooperatiu Projecte social
Metodologies indagatòries Competència social. Ciències socials per a la pau

Alfabetització en mitjans en el cine
de comunicació
La premsa a l’aula
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS EL RELLEU TERRESTRE
MAPA DELS OCEANS I ELS CONTINENTS
Cer
Aquest repartiment d’oceans i continents implica

cle
p olar
àrtic
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
certes conseqüències:
À S I A
E U R O PA • E l territori continental meridional es veu més

Tròpic de Càncer
OCEÀ
ATLÀNTIC OC E À
afectat pels corrents oceànics. De fet, a l’hemisfe-
A M È R I C A
À F R I C A
PA C Í FI C
ri sud no existeix el clima continental extrem que
Equador OCEÀ
PACÍFIC
podem trobar al centre dels Estats Units o de la
OCE À Sibèria.
O C E A N I A
ÍN D I C
• Les zones més adequades per a l’ocupació huma-

na es troben entorn dels 40º de latitud, per això
aquestes són més abundants a l’hemisferi nord.
OCEÀ GLACIAL A N TÀ R T
IC Escala
0 1.780
Cer
cle
p ol
ar a
ntàr
tic A N TÀ R T I D A
quilòmetres
Per aquesta raó, les superfícies agrícoles, les ter-
res destinades al bestiar o les grans ciutats, en
En primer lloc, l’alumnat s’ha de fixar en el profund general, són a l’hemisferi austral menys nombro-
contrast 509544u02p31h1
que hi ha entre ambdós hemisferis: a l’hemis-
505399-02-31-a
ses i tenen unes dimensions més reduïdes. L’únic
feri nord o boreal predominen les masses de terra continent que es localitza completament a l’he-
emergides enfront de les aigües oceàniques, mentre misferi nord és Europa. En canvi, només Austrà-
que a l’hemisferi sud o austral passa a la inversa. lia i l’Antàrtida es troben situats totalment a l’he-
misferi sud.
LA DERIVA DELS CONTINENTS
El mapa representa les plaques tectòniques de la Cerc

l e po OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
lar à
litosfera, que es troben en moviment constant com

r tic
a conseqüència de les forces internes de la Terra. PLACA EURASIÀTICA
Les fletxes roges indiquen el moviment i la direcció PLACA OCEÀ

PACÍFICA PLACA PLACA
del desplaçament de les plaques, mentre que les lí- NORD-AMERICANA PACÍFICA
OCEÀ PLACA
nies negres representen la zona en què aquestes Tròpic de Càncer

IRANIANA
PLACA
ARÀBIGA PLACA OCEÀ
PACÍFIC PLACA FILIPINA
col·lideixen. DEL CARIB AT L À N T I C PACÍFIC
Equador PLACA OCEÀ

DE COCOS
L’escorça terrestre està formada per huit grans pla- PLACA

ÍNDIC
PLACA
ques tectòniques rígides, continentals i oceàniques,
AFRICANA
Tròpic de Capricorn PLACA
DE
NAZCA SUD-AMERICANA PLACA INDOAUSTRALIANA
que encaixen entre si. Sobre el mapa convé insistir

en la direcció i en el caràcter de les empentes Plaques tectòniques

Vora de placa PLACA
d’aquestes grans plaques: la compressió d’una pla- DE SCOTIA PLACA ANTÀRTICA
Origen i direcció del
desplaçament de les Escala
OCEÀ A N TÀ RT I C Cercle
plaques polar a 0 1.920
ca sobre una altra, que genera dinàmiques cons-

ntàr
AL tic
Línia de col·lisió de plaques CI
LA quilòmetres
G
tructives, i la distensió o separació entre aquestes.
• Les plaques de compressió es poden observar a la l’origen de la serralada dels Andes) o, fins i tot, una
zona central d’Àsia, on la gran cadena muntanyo- al costat de l’altra (fet que causa509544u02p36h1
grans terratrémols,
sa de l’Himàlaia és el resultat del xoc entre aque- com passa ben sovint a Califòrnia).
505399-02-36
lles.
En definitiva, les zones situades entre diferents pla-
• L’exemple més notable de plaques de distensió se ques o marges són de gran inestabilitat. En aques-
situa a l’Atlàntic, on la dorsal encara està gene- tes zones es registra una forta activitat volcànica i
rant escorça oceànica a Islàndia, lloc en què l’ac- sísmica; fins i tot després de llargs períodes de cal-
tivitat volcànica és constant, i els guèisers, molt ma, és normal el retorn al desequilibri i als desas-
abundants. tres naturals. Les àrees més estables de la Terra i,
Però les plaques tectòniques es desplacen també per tant, les que menor activitat tectònica presen-
d’altres maneres. Pot passar que una placa llisque ten, són les parts més antigues de les plaques, cone-
per damunt o per davall d’una altra (per exemple, gudes com a «escuts».
ESTRUCTURA INTERIOR DE LA TERRA
El dibuix representa de manera esquemàtica i senzilla

la composició de l’interior de la Terra.
S’hi poden distingir tres grans capes concèntriques:
l’escorça, el mantell i el nucli. Això no obstant, cal tin-
dre en compte dues consideracions:
• En primer lloc, l’interior de la Terra no té una com-
posició homogènia.
• En segon lloc, els límits entre les diferents parts de
l’interior de la Terra no són nítids, sinó més aviat
graduals.
Així mateix, convé assenyalar que l’estructura interna
de la Terra no pot ser estudiada directament: quasi
tots els coneixements que se’n tenen han sigut obtin-
guts mitjançant l’anàlisi de la propagació de les ones
sísmiques que produeixen els terratrémols.
Això no obstant, se sap que a mesura que es penetra
des de la superfície terrestre cap a l’interior de la Ter-
ra, la pressió i la temperatura creixen de forma molt
notable, transformant profundament l’estructura de
les roques que es veuen a l’exterior.
ELS TERRATRÉMOLS
La propagació dels terratrémols es realitza per mitjà

d’ones sísmiques. En general, aquestes ones elàsti-
ques s’estenen en totes direccions i arriben en tres
sèries separades: ones precursores, preliminars i
principals.
• Les ones precursores es transmeten en sentit lon-
gitudinal al llarg de la línia de propagació de
l’ona.
• Les ones preliminars són transversals i, per tant,
perpendiculars a la direcció de l’ona.
• Les ones principals circulen al llarg de la superfície
de la Terra.
El punt en què les ones sísmiques arriben a la super-
fície s’anomena epicentre. Aquest és el lloc on les
conseqüències del terratrémol són més devastado-
res. Això no obstant, a pesar que les destrosses pro-
vocades en aquest punt siguen importants, aquestes
no són més que un simple reflex del que ha passat a
la profunditat de la Terra.
En general, les zones del món que habitualment es continent americà, les illes Aleutianes, el Japó, Filipi-
veuen més afectades per aquestes sotragades violen- nes, el sud-est d’Àsia i Nova Zelanda), a més del mar
tes són l’entorn de l’oceà Pacífic (la costa oest del Mediterrani i l’Orient Mitjà.
PER A SABER MÉS
MESURANT ELS TERRATRÉMOLS
Un dels aspectes que més han preocupat els cientí- que estableix una fórmula logarítmica que pretén
fics sobre els terratrémols és el registre i el mesu- quantificar l’efecte que es produeix i l’energia ge-
rament dels terratrémols, per això han intentat cre- nerada, en una escala d’1 a 10 (encara que es po-
ar models que en permeten l’estudi, la prevenció i dria superar aquesta escala en casos excepcionals,
fins i tot la predicció. com ara impactes de grans meteorits, etc.). Una
Es considera que la causa que genera un terratré- altra escala semblant seria la de magnitud del mo-
mol és l’alliberament d’energia que es dóna pels ment, desenvolupada per Hanks i Kanamori.
desplaçaments de les plaques tectòniques i per Les escales d’intensitat busquen avaluar els terra-
l’activitat dels volcans, quasi sempre a les vores de trémols segons els seus efectes sobre els danys
les plaques, que són els llocs que tenen més possi- causats en construccions humanes, estructures i al
bilitats de patir un fenomen d’aquestes caracterís- terreny. Entre d’altres destaquen l’escala Mercalli,
tiques. de 12 punts; la Medvedev-Sponheuer-Karnik
Per a mesurar-los, usem dos tipus d’escales. Les es- (MSK), també de 12 punts (sense decimals, en nom-
cales de magnituds busquen quantificar els efectes bres romans), i l’escala japonesa Shindo, que esta-
d’un terratrémol. La més coneguda és la de Richter, bleix rangs entre 0 i 7.
L’EXPLOSIÓ DEL KRAKATAU
L’any 1883 la petita illa volcànica de Kraka-

tau, que tenia una extensió d’uns 50 km 2 i
es trobava situada al sud-oest d’Indonèsia,
entre Java i Sumatra, va ser escenari d’una
de les erupcions més impressionants de
què es té notícia. Hi hagué enormes explo-
sions que van destruir la major part de l’illa
i llançaren a l’atmosfera uns sis quilòmetres
cúbics de terra, roques i pols que tenyiren
d’un roig brillant les albes i els capvespres
de tot el planeta durant més d’un any. Una
de les explosions va suposar un dels majors
estrèpits de la història, ja que es va arribar a
sentir a 4.800 km de distància. A més, junta-
ment amb l’erupció, es van originar sismes
submarins que alçaren ones de fins a 35 me-
tres d’alçada i que recorregueren distàncies
de fins a 13.000 km, les quals van causar la
mort d’unes 36.000 persones a les costes de
Java i Sumatra i van destruir una infinitat de
propietats.
L’any 1927 es van detectar diverses erupci-
ons volcàniques al fons del mar que acaba-
ren sent responsables del naixement d’una
nova illa, exactament al mateix lloc en què
es trobava l’anterior. Aquest volcà va rebre
el nom d’Anak Krakatau (fill de Krakatau).
En l’actualitat sobrepassa els 800 metres
d’altitud.
BANC DE DADES
LES MUNTANYES MÉS ALTES DEL MÓN
És interessant conéixer quines són les muntanyes més altes del món, encara que hui dia s’han popularitzat molt
per les gestes de l’alpinisme i la cursa per escalar els «huitmils», les muntanyes que superen aquesta altitud.
Muntanya Serralada País Altitud (m)
1 Everest Himàlaia Xina/Nepal 8.848

2 K2 Karakoram Pakistan/Índia/Xina 8.611
3 Kangchenjunga Himàlaia Nepal 8.586
4 Lhotse Himàlaia Xina/Nepal 8.516
5 Makalu Himàlaia Xina/Nepal 8.485
6 Cho Oyu Himàlaia Xina/Nepal 8.188
7 Dhaulagiri Himàlaia Nepal 8.167
8 Manaslu Himàlaia Nepal 8.163
9 Nanga Parbat Himàlaia Pakistan 8.125
10 Annapurna I Himàlaia Nepal 8.091
LES MUNTANYES MÉS ALTES DE CADA CONTINENT
Una informació interessant que podem aportar són les muntanyes més importants de cada continent. Sempre
hi ha hagut qüestions polèmiques sobre això, com per exemple si acceptar l’El’brus com a europeu, o si accep-
tar una muntanya d’un país asiàtic (Indonèsia) com a cim per a Oceania, a pesar de la situació a l’illa de Nova
Guinea. Afegim el Teide com a referència espanyola, per enriquir la comparativa.
Muntanya Serralada Continent País Altitud (m)
1 Everest Himàlaia Àsia Xina/Nepal 8.848

2 Aconcagua Andes Amèrica del Sud Argentina 6.962
3 McKinley Alaska Amèrica del Nord EUA 6.194
4 Kibo (volcà) Kilimanjaro Àfrica Tanzània 5.895
5 El’brus Caucas Europa Rússia 5.642
6 Vinson Alps Antàrtida Afganistan 4.897
7 Puncak Jaya Sudirman Oceania Indonèsia 4.884
8 Teide (volcà) Europa Espanya 3.718
EN LA XARXA DOCUMENTALS
http://www.ign.es/ign/layout/sismo.do Més enllà dels cims (2009).

L’Institut Geogràfic Nacional recull les dades sísmiques Documental sobre l’alpinista francesa Catherine Destivelle
en temps real de la península Ibèrica, Canàries i la resta i les seues ascensions als Alps.
del món. Pura vida (2012).
http://www.montipedia.com/index.php Documental que narra la història del rescat d’Iñaki Ochoa
Montipedia, una web de muntanyes i muntanyisme de Olza a l’Annapurna.
amb molta informació interessant i accessible.
http://www.icc.es/cat/Home-ICC/Inici/Inicio CINE
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
http://www.peakbagger.com/ L’impossible, dirigida per Juan Antonio Bayona (2012).
Peakbagger (en anglés), amb informació contrastada Narra la història d’una família espanyola que va patir
sobre muntanyes d’arreu del món. el tsunami de 2004 i que ha haver de sobreviure en la fràgil
frontera entre la vida i la mort.
http://www.wolton.net/quake.html
Earthquake 3D: aplicació gratuïta que permet The Land of Hope, dirigida per Sion Sono (2012).
monitorar en temps real qualsevol terratrémol Conta les peripècies d’una família japonesa que viu a la costa,
que tinga lloc al món. molt prop de la central nuclear de Fukushima.
L’anglés que va pujar un turó però baixà una
muntanya, dirigida per Christopher Monger (1994).
LLIBRES Durant la Primera Guerra Mundial, dos cartògrafs anglesos
visiten el petit poble de Ffynnon Garw, al sud de Gal·les, amb
la intenció de mesurar «la muntanya més alta de Gal·les».
Edurne PASABAN, 14 veces ochomil (2011).
Després de fer les mesures pertinents, informen els vilatans
L’escaladora espanyola Edurne Pasaban escriu la seua
que, per l’altitud, no és una muntanya, sinó un turó.
experiència i com ha influït en ella i en el seu entorn
la decisió de ser la primera dona a superar els 14 cims 127 hores, dirigida per Danny Boyle (2010).
més alts del món. És la història d’Aron Ralston, un muntanyenc que al maig
de 2003 va caure en una esquerda dels congosts de Utah
Peter MATTHIESSEN, El leopardo de las nieves
(EUA). Basada en una història real.
(Siruela, 2008).
En 1973, el zoòleg Schaller i Matthiessen emprengueren Nanga Parbat, dirigida per Joseph Vilsmaier (2010).
una expedició al Kailash, al Tibet, per poder veure el lleopard Narra la història real de Reinhold Messner, el primer home
de les neus. que pogué coronar els 14 huitmils, i el seu germà Günther,
que va morir en l’ascensió a aquesta muntanya.
Haruki MURAKAMI, Després del terratrémol
(Empúries, 2013). Límit vertical, dirigida per Martin Campbell (2000).
Conta la història de les conseqüències del terratrémol Uns muntanyencs queden aïllats en una ascensió al K2
de Kobe (1995) en sis famílies japoneses. (entre la Xina i el Pakistan). La muntanya es converteix
en la protagonista de la història.
Jokin AZKETA, Lo que la nieve esconde (Desnivel,
2013).
Una història en què el misteri és l’argument principal,
l’entorn màgic de la muntanya.
DIVULGACIÓ
Atlas General Santillana.

Un conjunt de mapes polítics, econòmics i socials centrats,
sobretot, en Espanya i la Unió Europea.
Ken JENNINGS, Un mapa en la cabeza: anécdotas,
historias y curiosidades de la geografía (2012).
Un llibre sobre les curiositats, històries i anècdotes presents
en els mapes.
REPÀS I SUPORT EL RELLEU TERRESTRE
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
Les formes del relleu (I)

1 Assenyala si són vertaderes o falses aquestes afirmacions. Després, escriu correctament les afirmacions falses.
V F
Els fiords són parts de la costa que penetren mar endins.
Les fosses marines estan prop de les vores dels continents.
Les plataformes continentals estan prop de les costes dels oceans.
Els rius travessen les plataformes continentals i erosionen fortament aquestes plataformes.
Les falles són planes que estan situades a poca altitud del nivell del mar.
Els materials antics i rígids es fracturen amb els moviments tectònics i formen falles.
Les plaques tectòniques són porcions de terra voltades d’aigua per totes parts.

2 Dibuixa aquestes parts del relleu.
Altiplà Talús continental Falla
Península Cap i golf Plec
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
L’estructura interior de la Terra

1 Llig el text següent de Jules Verne i resol les qüestions.
Vaig acceptar de grat i començàrem a vorejar aquest nou de clavar-hi una sola dent. Hans vol posar el timó a tota
oceà. A l’esquerra, roques abruptes, les unes sobre les vela per a desfer-nos d’aquest perillós veïnatge; però es
altres, formaven un munt titànic d’un efecte prodigiós. fixa que a l’altra vora hi ha uns enemics no menys
A la falda, s’estenien innombrables cascades, que temibles: una tortuga de quaranta peus d’ample
formaven tolls nets i ressonants; vapors lleugers, saltant i una serp amb trenta de llarg, que trau el cap enorme per
de roca en roca, marcaven les fonts termals i alguns damunt de les ones.
rierols corrien suaument cap a la conca. El temps canviarà de seguida, si es pot dir així.
Però en aquest moment em va cridar l’atenció un Els núvols semblen al lluny boles de cotó amuntegades
espectacle inesperat. A cinc-centes passes, al girant d’un desordenadament, a poc a poc es van inflant i acumulant,
promontori, un bosc alt, frondós, espés, va aparéixer disminuint en nombre, però creixent en intensitat; és tal
davant els nostres ulls. la seua feixuguesa que no es poden separar de l’horitzó;
Dues hores després em desperta una espantosa però amb el vent es van unint de mica en mica
sotragada. i enfosquint fins a presentar una sola capa d’un aspecte
–Una balena! Una balena! Tenen unes dimensions temible.
sobrenaturals i la més xicoteta de totes trencaria la bassa JULES VERNE, Viatge al centre de la Terra (Adaptat).
• Completa en el quadre les característiques de l’interior de la Terra, segons Jules Verne.
N’hi ha? (sí o no) Característiques
Relleu
Aigua
Clima
Vegetació
Fauna
• Respon a les preguntes següents.

– Coincideix la imatge que Jules Verne presenta de l’interior de la Terra amb la dels teu llibre de text? Per què?

– Seria possible viatjar al centre de la Terra? Raona la resposta.

• Busca informació en el llibre de text i assenyala el nom d’aquestes capes de la Terra.

a) La més profunda.
b) La més superficial.
c) La que té una temperatura més elevada.
• Completa les frases següents.
– La major part de l’escorça està coberta per
– L’escorça està formada per diferents peces anomenades
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
Les formes del relleu (II)

1 Identifica sobre el dibuix les formes de relleu continental, costaner i submarí que hi ha representades.
2 Completa en el quadern la taula següent amb les formes del relleu que has identificat en el dibuix.
Tipus de relleu
Concepte Definició (continental,
costaner o submarí)
Muntanya Continental
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
Mapamundi físic
Marró Sistemes
muntanyosos
Taronja Altiplans
Verd Planes
Resta d’unitats
Groc del relleu
1 Muntanyes Rocalloses 4 Atles 7 Pirineus 10 Urals 13 Península de l’Hindustan
2 Andes 5 Altiplà africà 8 Gran Plana Europea 11 Gran Serralada Divisòria 14 Arxipèlag del Japó
3 Plana amazònica 6 Alps 9 Caucas 12 Península d’Aràbia 15 Himàlaia
1 En el mapa físic, pinta les estructures del relleu amb els colors que et suggerim.
826836R9
2 Identifica els cercles sobre el mapa usant com a base la llegenda.
Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
Volcans i terratrémols
1 Assenyala les parts en què es divideix un volcà.
2 Identifica sobre la imatge les diferents fases de l’erupció volcànica.
3 Explica com té lloc l’erupció d’un volcà.
4 Identifica sobre la imatge l’epicentre i l’hipocentre d’un terratrémol.
5 Explica amb paraules teues com es produeix un terratrémol.
6 Què és un tsunami? Explica la relació que té amb un terratrémol.
REPÀS I SUPORT
Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
L’interior de la Terra
1 Llig el text següent i respon a les qüestions.
Era difícil distingir de quina muntanya pujava aquell núvol; tancada, més tenebrosa que totes les altres nits. A més,
ben aviat es va saber que era del Vesuvi. El núvol véiem que el mar es retirava com si fóra rebutjat per les
s’assemblava força a un pi perquè, després d’elevar-se en sotragades. La platja, per tant, era més ampla, i sobre
forma de tronc, desplegà en l’aire les branques; trobe que l’arena que havia quedat en sec
era arrossegat per un corrent d’aire sobtat i que, quan s’hi veien nombrosos peixos. A l’altre costat es podia
aquest ascendia, el núvol, vençut pel seu propi pes, es contemplar un núvol roig veritablement horrible, solcat per
dilatava i s’estenia, apareixent unes vegades blanc, altres focs ràpids i rutilants que deixaven escapar llargues
vegades negrenc o de colors diferents, segons que es flamarades, semblants a llampecs.
trobara més recarregat de terra o de cendra. Ja el dia Plini el Jove, Descripció de l’erupció
apuntava per totes parts, però ací encara era nit, i nit més del Vesuvi l’any 79 dC. (Adaptat)
• Quin fenomen descriu l’historiador romà Plini el Jove? On va passar?

• Com creus que degueren interpretar en aquella època aquest fenomen? Per què?

• Com l’interpretem ara?

Cer
cle
Analitza aquest mapa
p
2 olar
àrtic
i respon a les qüestions.

À S I A
E U R O PA
OCEÀ
AT L À N T IC O CE À
Tròpic de Càncer
PA CÍF IC
À F R I C A
A M È R I C A
Equador OCEÀ
PAC ÍF IC
OCEÀ
O C E A N I A
ÍN D IC
OCEÀ GLACIAL A N TÀ R T
IC Escala
0 1.780
tic quilòmetres
ntàr A N TÀ R T I D A
ar a
pol
cle
Cer
• En quin hemisferi es troba la major part de la superfície continental, al nord o al sud?

505399-02-31-a
509544u02p31h1
• Quins són els sis continents? Quin percentatge de la superfície terrestre ocupen?

• Quins oceans banyen cada continent?

EL RELLEU TERRESTRE
3 Respon a les qüestions següents sobre les capes de la Terra.

• Ordena de l’1 al 3 les capes de la Terra de fora cap a dins.
• Escorça • Nucli • Mantell
• Quina és la capa més profunda?
• En quina part es localitza el magma?
• En quina es localitzen els fons oceànics?
• Completa les oracions següents.
– La capa més externa del planeta és
– S’hi troben els
– El nucli de la Terra està compost per
• Assenyala la resposta correcta.
Les plaques tectòniques són:
• Trossos de l’escorça terrestre en constant moviment.
• Trossos de l’escorça terrestre que coincideixen amb els continents.
• Parts del nucli de la Terra que han ascendit a l’exterior.
4 Analitza el mapa Cerc OCEÀ

le po GLACIAL ÀRTIC
i respon a les qüestions. lar à
rtic
PLACA EURASIÀTICA
PLACA OCEÀ
PACÍFICA PLACA PLACA
NORD-AMERICANA PACÍFICA
OCEÀ PLACA
IRANIANA
Tròpic de Càncer PLACA
ARÀBIGA PLACA OCEÀ
PACÍFIC PLACA FILIPINA
DEL CARIB AT L À N T I C PACÍFIC
Equador PLACA OCEÀ

DE COCOS
PLACA
ÍNDIC
PLACA AFRICANA
Tròpic de Capricorn PLACA
DE
NAZCA SUD-AMERICANA PLACA INDOAUSTRALIANA
Plaques tectòniques
Vora de placa PLACA
DE SCOTIA PLACA ANTÀRTICA
Origen i direcció del
Escala
desplaçament de les
OCEÀ A N TÀ RT I C Cercle
plaques polar a
ntàr
0 1.920
AL tic
Línia de col·lisió de plaques CI
LA quilòmetres
G
• En quines zones són més freqüents els terratrémols i volcans?

509544u02p36h1
505399-02-36
• Quines són les grans plaques que hi ha a la Terra? Enumera-les.

• En quina placa està la península Ibèrica?

• Es troben les Canàries en la mateixa placa que la Península?

Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
Alfred Wegener i la deriva dels continents

1 Llig i respon a les preguntes.
En contra de totes les bases de coneixement anteriors, formaven abans un únic supercontinent, que va anomenar
un meteoròleg alemany causà una gran revolada en el món Pangea.
de la geologia amb una aventurada teoria sobre la El meteoròleg no sabia amb certesa com s’havien mogut
naturalesa de la superfície de la Terra. En 1915, Alfred aquests enormes blocs, però va suggerir que la força
Wegener publicà L’origen dels oceans i continents, en què centrífuga de la Terra i la força gravitacional del Sol i la Lluna
afirma que l’ixent del Brasil i la depressió de la part sud-oest els podrien haver impulsat per l’escorça oceànica. Molts
d’Àfrica encaixen perfectament, com peces d’un puzle. geofísics rellevants estaven convençuts que amb aquests
Sostenia que els dos continents havien estat units en el mecanismes no n’hi havia prou per a aquesta tasca. Això
passat i després s’havien separat. Per mostrar més proves no obstant, l’any 1929, Arthur Holmes, d’Anglaterra,
del desplaçament dels continents, o «deriva» continental, partidari d’aquesta teoria, va suggerir que el flux convectiu
com es va traduir la paraula alemanya original, Wegener va de la roca calfada del mantell situat davall de l’escorça
fer referència als fòssils d’un mesosaure, un rèptil de 270 podria proporcionar la força motriu necessària, és a dir, que
milions d’anys d’antiguitat que només es va trobar a l’est quan el material rocós que es troba a les profunditats del
de l’Amèrica del Sud i a l’oest d’Àfrica. La majoria dels mantell es calfa, es torna menys dens i puja a la superfície,
geòlegs de la seua generació explicaven aquestes on es refreda i s’enfonsa per a posteriorment tornar a
semblances suposant que hi havia un pont de terra que els calfar-se i pujar de nou.
connectava i que posteriorment s’havia enfonsat al fons de Sense cap altra prova d’aquest tipus de mecanisme,
l’oceà. En canvi, Wegener suposava que les restes d’ossos la teoria de la deriva continental va aconseguir atraure pocs
del mesosaure s’havien trobat en llocs tan distants perquè adeptes.
aquestes regions s’havien separat feia uns 125 milions
Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units
d’anys, separant lentament els grups de fòssils del
http://www.nationalacademies.org/ (Adaptat)
mesosaure. Els continents que coneixem en l’actualitat
• Fes una llista amb el vocabulari que desconegues i consulta’l en un diccionari o enciclopèdia.
• Com s’anomena l’obra en què Wegener va exposar la seua revolucionària teoria?
• Per què creus que va ser minoritàriament acceptada?
• Què pensaven altres estudiosos del tema?
• Enumera les evidències que utilitzà Wegener per a sostindre aquesta teoria. Opines que totes tenen la mateixa validesa?
• Com explicava Holmes el desplaçament de les plaques? Per què és important aquesta idea?
• Tracta d’explicar per escrit i amb paraules teues la teoria de la deriva continental, de manera que la puguen
comprendre amb facilitat els companys.
Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Les formes del relleu

1 Observa la fotografia i respon a les preguntes.
• Quantes formes de relleu diferents hi distingeixes?

• En coneixes alguna més?

2 Observa el Document 5 i completa en el quadern el quadre amb els noms de les formes del relleu principals.
Relleu continental Relleu costaner Relleu submarí
3 Assenyala els enunciats correctes i corregeix-ne els incorrectes.

• El relleu terrestre és igual en continents i oceans.
• El relleu del fons dels oceans i el continental és accidentat i divers.
• El relleu presenta diferents formes als continents i al fons oceànic.
• El litoral té formes de relleu pròpies.
EL RELLEU TERRESTRE
Fitxa 8
Repàs acumulatiu
4 Relaciona la definició (esquerra) amb el concepte que corresponga (dreta).

a) Serralada submergida. 1. Depressió
b) Esquerdes profundes i extenses a la plana abissal. 2. Dorsal oceànica
c) Superfícies per davall del nivell del mar. 3. Muntanya
d) Terrenys elevats i de gran pendent. 4. Fossa marina
5 Escriu els noms de les formes de relleu més importants i, després, situa-les en el mapa.
Sistemes
Altiplans Planes Illes Penínsules
muntanyosos
Europa
Àsia
Àfrica
Amèrica
Oceania

2.000 metres
500 metres
0 metres
6 Assenyala quines d’aquestes formes pertanyen al relleu submarí.

• Fosses • Golfs
• Valls • Dorsals
• Planes 613233T02P003
• Plataformes continentals
• Deltes • Conques oceàniques
APROFUNDIMENT
EL RELLEU TERRESTRE
Fitxa 9
ELS TERRATRÉMOLS I LA NOSTRA HISTÒRIA
Nom: Curs: Data:
Els terratrémols han sigut moltes vegades bastant importants en el curs d’esdeveniments històrics, encara que a vegades
la seua influència passa desapercebuda o es tendeix a oblidar. Altres vegades, són els testimonis històrics els que permeten
registrar que hi ha hagut un terratrémol.
A vegades, la mitologia o els textos religiosos (bíblics o de qualsevol tipus) són un registre de terratrémols i catàstrofes
naturals, interpretats com a càstigs divins o manifestacions del poder d’éssers sobrenaturals (per exemple, la idea de diluvi
universal, present en quasi totes les religions).
ELS TERRATRÉMOLS MÉS GRANS REGISTRATS
Magnitud (Richter) Lloc Any

9,5 Valdivia, Xile 1960
9,3 Aceh, Indonèsia 2004
9,2 Prince William Sound, Alaska, Estats Units 1964
9,0 Kamtxatka, Rússia 1952
9,0 Prefectura de Miyagi, Japó 2011
9,0 Arica, Xile (l’any 1868 era Perú) 1868
9,0 Michoacán, Mèxic 1858
9,0 Lisboa, Portugal 1755
8,9 Aceh, Indonèsia 2012
8,8 Cobquecura, Xile 2010
Font: Viquipèdia
ELS TERRATRÉMOLS EN LA HISTÒRIA
Lloc Any Comentari

Buyin Zara (Iran) 3000 aC S’estima que és el primer terratrémol de què es té constatació (per arqueologia).
Ugart (Síria) 2000 aC Primera menció històrica d’un sisme submarí.
Israel c.1900 aC Podria ser responsable de la destrucció bíblica de Sodoma i Gomorra.
Santorini (mar Egeu) 1410 aC Explosió del volcà i tsunami que arrasa Creta.
Moren molts espartans. Provoca l’alçament dels ilotes que antecedeix la guerra
Esparta (Grècia) 464 aC
del Peloponés.
Rodes 223 aC Destrueix el Colós de Rodes, una de les set meravelles del món.
QÜESTIONS
1 Amb l’ajuda d’un mapa de plaques tectòniques, localitza on van ser aquests terratrémols.
2 En quin lloc de les plaques tectòniques es produeixen els terratrémols? Com expliques aquests fenòmens?
3 Resumeix breument com els terratrémols i els sismes submarins han sigut importants per als esdeveniments històrics
i per al desenvolupament de llegendes, mites i fins i tot qüestions religioses.
4 Investiga en Internet altres moviments sísmics que hagen pogut ser importants en la història.
APROFUNDIMENT
EL RELLEU TERRESTRE
Fitxa 10
L’EVOLUCIÓ FUTURA DE LA TERRA
Nom: Curs: Data:
A partir de la teoria de la deriva dels continents, enunciada al començament del segle XX per Alfred Wegener, els científics
han pogut establir quina serà l’evolució de la Terra en el futur.
LECTURA
La teoria de la tectònica de plaques demostra que les En el model d’introversió, el Mediterrani desaparei-
plaques de la litosfera continuen movent-se, per tant xeria, formant una enorme cadena muntanyosa de
d’ací a molts segles la Terra tindrà un aspecte comple- la grandària de l’Himàlaia; Califòrnia se separaria
tament diferent de l’actual. La clau d’aquesta evolució d’Amèrica al llarg de la falla de San Andreas i lliscaria
és el que farà el continent americà. Les primeres teories cap al nord. Amèrica i Àfrica s’acostarien, provocant
(model d’extraversió) indicaven que Amèrica es des- l’aparició d’una important cadena costanera a Amè-
plaçava cap a l’oest, per això l’oceà Pacífic finalment rica. Austràlia xocaria amb Indonèsia i formaria una
seria subduït davall les plaques americanes i asiàti- cadena muntanyosa costanera de grans proporcions.
ques. Per contra, actualment (model d’introversió) En aquest model es preveu que els continents s’expan-
es pensa que és més probable que Amèrica revertisca dirien durant uns 100 milions d’anys més. Arribats en
el seu desplaçament actual i es desplace cap a Europa aquest punt, iniciarien un nou procés de reunió con-
i Àfrica, subduint l’oceà Atlàntic. tinental que conduiria d’ací a uns 250 milions d’anys
Àfrica es dividiria en dues regions al llarg del Rift Va- a la formació d’una nova Pangea.
lley, una gran fractura geològica de quasi 5.000 km En el model d’extraversió es planteja que Àsia i Amè-
que provocaria la separació de l’est d’Àfrica des de rica xocarien a la fi i formarien el continent d’Amàsia,
Moçambic fins a Djibouti, junt amb Madagascar. Una i que Àfrica evolucionaria cap a l’Índic. La part segre-
altra conseqüència d’aquests moviments seria que gada d’Àfrica (l’Àfrica oriental i Madagascar) acabaria
l’Antàrtida es mouria cap al nord i que el gel del seu col·lidint amb Àsia. Aquest model planteja que cada
inlandsis es fondria i provocaria un augment del ni- 500 milions d’anys es formaria una Pangea, un super-
vell del mar que alguns científics pensen que podria continent que englobaria quasi la totalitat de la terra
estar pròxim als 100 metres, cosa que modificaria de emergida.
forma substancial el perfil de les costes actuals dels
continents i causaria un canvi climàtic.
QÜESTIONS
1 En grup, apegueu un mapamundi sobre un cartó o una cartolina i retalleu els continents.
• No us oblideu de l’Antàrtida. Recordeu que hi ha dues parts que heu de separar: la Baixa Califòrnia i el Rift Valley.
Per a situar-los, us recomanem que busqueu informació dels llocs que travessen aquestes dues grans falles
tectòniques.
• Intenteu representar com quedarien els continents en el moment de màxima expansió seguint les idees de cada un
dels dos models proposats.
• Representeu, igualment, com creieu que seria la Pangea resultant.
• Recopileu imatges del vostre treball (fotografies, dibuixos, cartells, etc.) i exposeu-les a classe.
2 Uns grans fenòmens que acompanyen els canvis geològics són les glaciacions.
Completarem la informació del nostre treball sobre aquest tema.
• Busqueu dades sobre les glaciacions, la seua alternança en la prehistòria i com afecten el medi físic
i l’evolució humana.
EL RELLEU TERRESTRE
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 L’estructura interior de la Terra es divideix en… 7 Un volcà és…

a. Mantell inferior, mantell superior i nucli. a. Una fractura que hi ha en els materials rígids
b. Hidrosfera, litosfera i magma. de l’escorça terrestre.
c. Escorça, mantell i nucli. b. Una esquerda a l’escorça terrestre per la qual

s’expulsen materials de l’interior de la Terra.
2 Els tres oceans més grans de la Terra són… c. Una ondulació que hi ha en els materials rígids
de l’escorça terrestre.
a. Pacífic, Atlàntic i Àrtic.
b. Pacífic, Atlàntic i Índic. 8 L’epicentre d’un terratrémol és…
c. Pacífic, Atlàntic i Antàrtic a. El punt interior de la Terra on s’origina
el terratrémol.
3 Els altiplans són…
b. Una tremolor brusca de la superfície terrestre,
a. Planes elevades. provocada pels moviments de les falles.
b. Terrenys plans de poca altitud. c. El punt de la superfície terrestre més pròxim
c. Terrenys situats a menys altitud que les terres a l’hipocentre.
que els envolten.
9 L’erosió és…
4 Un istme és… a. El depòsit dels materials arrancats pels agents
a. Una porció de terra envoltada d’aigua per totes externs.
parts menys per una. b. L’arrossegament dels materials arrancats pels
b. Allò que uneix una península al continent. agents externs.
c. Un terreny costaner rocós, alt i escarpat. c. El procés pel qual les roques es trenquen,
es fragmenten i es dissolen.
5 El talús continental és…
10 En el naixement d’un riu…
a. Una gran serralada submergida que hi ha
a les planes abissals. a. Té poc de pendent i força, perquè és molt menut
fins que arriben els afluents.
b. Un altiplà que davalla des de la costa fins
als 200 m de profunditat. b. L’aigua circula ràpidament, arrancant materials
i excavant congosts i valls.
c. Una franja amb fort pendent que uneix la
plataforma continental i la plana abissal. c. Els materials es depositen ràpidament i mai no
és tan profund com en el curs mitjà.
6 Una falla és…
a. Una fractura que hi ha en els materials rígids
de l’escorça terrestre.
b. Una ondulació que hi ha en els materials poc
rígids de l’escorça terrestre.
c. El xoc de dues plaques tectòniques.
1. c, 2. b, 3. a, 4. b, 5. c, 6. a, 7. b, 8. c, 9. c, 10. b.
SOLUCIONS
EL RELLEU TERRESTRE
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat d’aquests conceptes. (1 p.)

• Arxipèlag:
• Falla:
• Magma:
• Duna:
• Ones sísmiques:
2 Enuncia els cinc oceans i assenyala’n les característiques. (1 p.)
Oceà Característiques
3 Explica l’estructura interior de la Terra i assenyala les característiques de les tres capes. (1 p.)
4 Completa aquest dibuix sobre el relleu terrestre

i costaner, enumerant-ne les parts i descrivint-ne
les característiques principals. (1,5 p.)

CONTROL B
5 Explica la teoria de la tectònica de plaques. (1 p.)
6 Explica què són els volcans, les parts, les característiques i com tenen lloc les erupcions volcàniques. (1 p.)
7 Completa aquesta taula sobre les fases de la modificació del relleu terrestre. (1 p.)
Fases Característiques
8 Explica com influeix l’ésser humà sobre el relleu. (1,5 p.)
9 Identifica les formes de relleu d’aquestes dues imatges. Quin és el seu agent extern erosiu i com actua? (1 p.)
EL RELLEU TERRESTRE
Nom: Curs: Data:

• Dorsal oceànica:
• Plec:
• Epicentre:
• Congost:
2 Completa aquest diagrama sobre l’estructura interior de la Terra

i assenyala les característiques de cada part. (1,5 p.)

3 Explica com són les diferents parts de relleu submarí. (1 p.)
4 Explica què són els plecs i les falles, i l’origen de les muntanyes a partir dels xocs de plaques. (1 p.)
CONTROL A
5 Interpreta aquest diagrama i identifica’n les parts. (1 p.)
6 Explica com actua l’aigua com a agent extern de modificació del relleu i enuncia quins són els altres
tres agents. (1 p.)
7 Identifica en aquesta imatge quin agent erosiu extern hi ha actuat,

com s’anomena aquest accident geogràfic i com s’ha format. (1 p.)
8 Explica com influeix el relleu sobre l’ésser humà. (1 p.)
9 Explica, a partir d’aquesta imatge, la incidència de l’ésser humà sobre el relleu. (1,5 p.)
EL RELLEU TERRESTRE
Activitats
Control B Control A
B1-1. Analitzar i identificar les B1-1.3. Localitza un punt geogràfic en un

formes de representació del planisferi i distingeix els hemisferis de la
nostre planeta: el globus terraqüi, Terra i les seues característiques principals.
el planisferi i el mapa, i localitzar 2, 3, 5, 6 9
espais geogràfics i llocs en un
mapa utilitzant dades de
coordenades geogràfiques.
B1-2. Tindre una visió global B1-2.1. Situa en un mapa físic les unitats
del medi físic espanyol, europeu més importants del relleu espanyol, europeu
4, 9 2, 3, 4, 5, 7
i mundial i de les seues i mundial.
característiques generals.
B1-6. Ser capaç de descriure B1-6.1. Explica les característiques del relleu
les peculiaritats del medi físic europeu. 1, 7, 8, 9 1, 4, 6, 7, 8
europeu.
B1-11. Localitzar en el B1-11.1. Localitza en un mapa físic mundial

mapamundi físic les principals els principals elements i referències físiques:
unitats del relleu mundials i els mars i oceans, continents, illes i arxipèlags
grans rius. Localitzar en el globus més importants, a més dels rius i les 2, 4 3
terraqüi les grans zones cadenes muntanyoses principals.
climàtiques i identificar-ne
les característiques.
Control B
1 • Arxipèlag: conjunt d’illes pròximes. profunda i es divideix en nucli exterior (líquid)

• Falla: fractura de l’escorça terrestre produïda i el nucli interior (sòlid).
per la pressió de les forces internes de l’escorça 4 Muntanya: terreny elevat amb forts pendents. Poden estar
sobre els materials rígids. aïllades o agrupades en serres, sistemes o serralades.
• Magma: materials molt calents de l’interior de la Terra. Vall: terreny situat entre muntanyes.
• Duna: terreny arenós format per les partícules Altiplà: plana elevada.
arrancades de les roques pel vent.
Plana: terreny pla de poca altitud.
• Ones sísmiques: les que es propaguen pels terratrémols
Platja: costa baixa.
o sismes.
Penya-segat: terreny rocós tallat en forma vertical, alt
2 L’oceà Pacífic, que banya Amèrica, Àsia i Oceania, és el més i escarpat.
gran, ocupa un terç de la superfície terrestre. L’oceà Atlàntic,
que banya les costes d’Amèrica, Àfrica i Europa, és el segon Plataforma continental: superfície suaument inclinada
oceà més extens i el menys profund. L’oceà Índic es troba que descendeix fins a 200 m de profunditat.
entre Oceania, Àsia i Àfrica. S’ha establit el meridià 20º E Talús continental: zona de fort pendent en què acaba
com a límit amb l’oceà Atlàntic i el meridià 147º E com la plataforma continental.
a límit amb l’oceà Pacífic. L’oceà Glacial Antàrtic, que
5 Segons aquesta teoria, l’escorça terrestre està formada
envolta l’Antàrtida, i l’oceà Glacial Àrtic, que envolta el pol
per plaques tectòniques de pocs quilòmetres de gruix
nord.
que es troben en constant moviment a causa de les
3 Des de la superfície de la Terra fins a l’interior hi ha tres forces internes de la Terra. En el seu desplaçament,
capes concèntriques: l’escorça, que és la capa més a vegades xoquen entre si, i pot passar que una placa
superficial i ocupa l’1 % de la Terra; el mantell, que és penetre davall d’una altra placa cap a l’interior de la Terra,
la capa intermèdia i està formada pel magma, que ocupa on l’elevada temperatura fon les roques i les transforma
el 85 % del volum de la Terra, i el nucli, que és la capa més en magma.
6 Els volcans són esquerdes a l’escorça terrestre per 3 La plataforma continental és una superfície suaument
les quals s’expulsen materials de l’interior de la Terra inclinada que descendeix fins a uns 200 m de profunditat
a temperatures elevades. En general, es localitzen i acaba en una zona de fort pendent anomenada talús
a les zones de contacte de les plaques tectòniques, continental.
perquè són la part més fràgil de l’escorça terrestre. La plana abissal és una immensa superfície que constitueix
Els volcans dorments es mantenen en repòs durant el fons marí i que es troba entre 3.000 i 7.000 metres de
molt de temps. En canvi, els volcans actius estan profunditat. Sol estar travessada per serralades submergides
en activitat constant. que s’anomenen dorsals oceàniques. Els cims més elevats
Les erupcions volcàniques es produeixen quan un augment de les dorsals poden sobreeixir de l’aigua i formar illes.
de la pressió que exerceix el mantell sobre l’escorça Les fosses marines són profundes i extenses esquerdes que
terrestre provoca que el magma puge per la xemeneia del s’obrin a la plana abissal.
volcà. El magma ix a la superfície terrestre a través del cràter.
Els materials expulsats poden ser sòlids, com la cendra;
4 Si les forces internes de l’escorça terrestre pressionen sobre
líquids, com la lava, i diferents tipus de gasos. els materials poc rígids, la superfície terrestre s’ondula i
s’originen els plecs. Algunes muntanyes s’han originat per
7 Erosió: procés pel qual les roques es desgasten, aquest motiu.
es fragmenten o es dissolen.
En canvi, si les forces internes actuen sobre materials rígids,
Transport: arrossegament dels fragments arrancats l’escorça es clivella i es formen fractures que reben el nom
per l’erosió. de falles. Uns blocs de terreny s’alcen i formen muntanyes
Sedimentació: depòsit dels materials erosionats i altiplans, mentre que altres s’enfonsen i originen valls i
i transportats. planes.
5 L’hipocentre és el punt interior de la Terra en què s’origina
8 Els éssers humans extraiem del medi natural nombrosos
un terratrémol. L’epicentre és el punt de la superfície
recursos (aliments, energia o matèries primeres) i amb
terrestre més pròxim a l’hipocentre.
les nostres activitats modifiquem el relleu. Per exemple,
a través de l’explotació de mines a cel obert, amb 6 L’aigua actua sobre el relleu de diferents maneres.
la construcció de túnels per a travessar muntanyes L’aigua d’un riu modifica el relleu de forma diferent en cada
o amb l’edificació d’un port. Els efectes d’aquestes tram: en el naixement, com que el riu corre molt ràpid, arranca
activitats són definitius, per això és important que materials i excava canyons profunds i valls estretes; en el curs
es tinguen en compte les conseqüències que tindran mitjà, com que l’aigua corre a menys velocitat, erosiona
abans de posar-les en pràctica. menys i el riu transporta els materials que havia arrancat en el
9 La imatge de l’esquerra és una muntanya erosionada per naixement, i en el tram final, l’aigua corre tan lenta que quasi
l’aigua de la pluja, que dissol les roques calcàries i forma no erosiona i es produeix la sedimentació
paisatges amb solcs entre les roques. dels materials.
La imatge de la dreta és un congost o canyó excavat per L’aigua del mar transforma el relleu mitjançant les ones
un riu en el naixement, on el pendent és molt pronunciat i els corrents marins que desgasten les costes.
i l’aigua corre molt ràpid. Els altres agents erosius són la temperatura, el vent
i els éssers vius.
7 És un penya-segat que s’ha format per l’erosió de les ones
Control A i els corrents marins sobre un terreny escarpat.
8 El poblament de la Terra és desigual, perquè els éssers
1 • Dorsal oceànica: serralada submergida. humans es veuen condicionats pel relleu. Així, s’estableixen
• Plec: ondulació de la superfície terrestre provocada per la preferentment en llocs pròxims als cursos d’aigua, en
pressió de les forces internes de l’escorça terrestre sobre regions amb un clima que afavoreix el desenvolupament de
els materials poc rígids. la vida i en relleus que faciliten les activitats humanes. Per
això, la major part de la població viu prop de la costa per
• Epicentre: punt de la superfície terrestre més pròxim
davall de 500 m d’altitud.
a l’hipocentre.
9 Els éssers humans extraiem del medi natural nombrosos
• Congost: paisatge excavat per les aigües d’un riu.
recursos (aliments, energia o matèries primeres) i amb les
2 Des de la superfície de la Terra fins a l’interior hi ha tres nostres activitats modifiquem el relleu. Per exemple,
capes concèntriques: l’escorça, que és la capa més a través de l’explotació de mines a cel obert, amb
superficial i ocupa l’1 % de la Terra; el mantell, que és la construcció de túnels per a travessar muntanyes
la capa intermèdia i està formada pel magma, que ocupa o amb l’edificació d’un port. Els efectes d’aquestes activitats
el 85 % del volum de la Terra, i el nucli, que és la capa més són definitius, per això és important que es tinguen en
profunda i es divideix en nucli exterior (líquid) compte les conseqüències que tindran abans de posar-les
i nucli interior (sòlid). en pràctica.
EL RELLEU TERRESTRE
Nom: Curs: Data:
Encara falta molt de temps perquè arriben les vacances del pròxim estiu, però la teua família vol que siguen
unes vacances molt especials i cal començar a preparar-les. Platja o muntanya? Espanya o l’estranger?
La teua opinió comptarà molt en la decisió final, perquè acabes d’estudiar la unitat del relleu i els pots aconsellar.
1 La teua família s’ha reunit davant aquest mapa i et plantegen algunes qüestions. Resol els seus dubtes.
180º 150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º

80º 80º
Grenlàndia Mar de
E Mar de
Grenlàndia AD
UL Laptev
ÍNS IR
Mar de Badia
Mar de PEN TAIM
de Baffin Cap Nord Mar de Kara
Beaufort
r ca
ma
s
ng
Barentsz
avi
Ri in a Mar de va ma
eri
D na oli
D
M
u di
Cercle polar àrtic de Noruega Pobeda
de B
u
Gran Llac t.
e t de
a
n ret an ALTIPLÀ DE LA
Narodnaia
K
Yu ko
im
M
de V 3.147 m
Riu
Riu dels Óssos Est Islàndia 1.894 m Mar de
ac
PLANA
c
erkh
ol
6.194 m SIBÈRIA CENTRAL
Es
oian K
ke
Ri
Es tr et
McKinley PLANA DE LA SIBÈRIA sk e Bering
a
Gran Llac
tr
SERR
u
.d
nzie
ad
Es
a d’A laska nt
Ien
DE L’EUROPA OCCIDENTAL
alad de l’Esclau
al
Ri i Mu
Serr vo
rr
60º Badia ORIENTAL 60º
iss
PEN.
Se u o
de A R Ob an
ei
. DEL
Mar de Cap Farvel Illes PE iu V St
t ic
Golf ESCANDINAVA i
lson
LE
Bering Hudson
R O olg es PENÍNSULA DE
M
Mar
Ne Britàniques Mar del EU
a
àl
d’Alaska Llac ny
S
rB
UN
Ri u PEN. Nord Ma
Ri ta d’Okhotsk KAMTXATKA
NA u Baikal un
S
PLA
GR
i
Riu D n
Irt
Riu
ov
DEL LABRADOR Muntanyes RMi
TA
G RA N n
URALS
al
Llac Llac iu Ur ix lo u
AN
RiuR on R Belukha Saian b
D
Winnipeg Superior Terranova CARP Ia
NY
iè Llac 3.492 m . Cap Lopatka

AT
S
4.506 m
Am
pe nt
in
A
Mont r Mu ur
r iu
Ri Balkhaix
RI
ES
Llac S S er
ALP r . d e A l t ai
Mar
PL
Blanc
Ú
ES
S
El’brus l’
a n ub i
X
u
Llac Huron Cap Race

D
GRAN TX Cap PIR4.807 m d’Aral
N
AN
Mar 5.642 m
Mi s
Mar
DESERT DE GOBI
ROC
A
Michigan
LA INE an
M
CONCA Finisterre US PEN. Negre CAU Tian Sh a
ES
PA Hu n
sou
PEN. CAS Ismoïl
Casp
40º ITÀLICA 40º
ALTIPLÀ el Kunlun
gH
A Arx. del
Riu
ada d
Cap Mendocino Whitney IBÈRICA Somoní
ALL
í
ri
al
Elbert s ip 3. 47 8 m Etna D’ANATÒLIA 7.495 m SerrK2 PEN. DE
Se
Japó
S
e
i
4.418 m
EL
4.399 m Mulhacén ALTIPLÀ

rr
s
3.340 m
sh
Cap Hatteras S ALTIPLÀ COREA
ssi
M ar
Ri
8.616 m
.D
TLE
.d
O S E rra
M editerra ni PLANA
Ku
Fuji-Yama
Mi
u
Toubkal DE L’IRAN HI
L’A M À DEL TIBET
RR
el
Za
Eu
Riu
XINESA 3.776 m
4.165 E
Ri u
u
Si
Illes gr
fr
R ío .D
SE
RT LA I A
nd
PENÍNSULA DESERT o
at
RR
e
S Ma
PEN. DE Pè Go s SE A R
R.
Canàries
Br iplàcà
sé
es
G
SE Massís Riu Iang-T
Hi
DE CALIFÒRNIA DE LÍBIA rs l f DE TH a ng
av
Golf de FLORIDA Mar dels Everest

al e x
4.042 m es 8.850 m
d’Ahaggar ic
m
Teide
t i
Massís DE
o
Mèxic Sargassos 3.715

Tròpic de Càncer Tahat PENÍNSULA
Ma
Cuba de Tibesti
dre
Orizaba 3.003 m D’ARÀBIA I Formosa

L
rR
Hispaniola Emi-koussi Ri 20º

HA
Riu il
Cap Corrientes 5.700 m PEN. DE SÀHARA Mar u

N
Golf
3.415 m L -K
oig
OCEÀ YUCATÁN
3.000 m B A d’Aràbia PENÍNSULA de Mar de
M
Jamaica Puerto Rico Cap
Riu
Bengala la Xina
ek
Llac Txad ALTIPLÀ RU DE PENÍNSULA MICRONÈSIA
Ní
Verd
ong
Meridional
Tajamuco Mar Carib
g
L’HINDUSTAN D’INDOXINA
PACÍFIC DE 4.620 m
er
4.217 m Cap Guardafui Illes Filipines

DARFUR Ras Dashan PEN. DE
o M Massís SOMÀLIA
S c G as Cap Ceilan
POLINÈSIA O
o
u a sís Camerun MELANÈSIA

AN
Orin
i a de 4.070 m d’Etiòpia Comorin

LL na Llac
Mit nyes
ba
Chimborazo Victòria Kenya Borneo

o
0º Equador 0º
Nova Guinea
ng
SERRAL
um
Riu Am a zo n es
5.199 m
nta
6.267 m
Cap de
CA São Roque
O C EÀ OCEÀ
Co
ZÒN I
Kilimanjaro Sumatra 5.030 m
a l le y
Mu
A MA 5.895 m Puncak Jaya

u
NA Llac
Ri
ira
PLA ALTIPLÀ cisco

AT L À N T I C
Tanganyika
ÍNDIC
e
A
V
ad
DEL MATO
an
f t Llac Java
D R i Malawi
M
o Fr
Llac GROSSO
b
Z am ezi DE
A
GR
Riu Sã
ALTIPLÀ LÀ Y
ic
Titicaca
T IP
mb
AN
A L B ER L
u
Altiplà DE BIÉ Mar del Corall

Ri
ná
de Bolívia Cap
oç a
20º Golf 20º

KIM
SER
a
DESERT DE
DELS
Nord-oest
Pa r
d’Arica GRAN DESERT

eM
sber
KALAHARI
RAL
Riu
D’ARENA
ld
Ojos del Salado
ADA DIV
GRAN
k en
na
6.880 m Cathkin Madagascar GRAN DESERT g

lin
Ca
CHARCO 3.660 m
Riu Orang e VICTÒRIA ar
ra
D
D
Mu n t .
Riu
ANDES
Aconcagua Gran
ISÒ
6.960 m LA Cap M ur
Riu de la Plata Cap de Bona Badia r ay
RI
PAMPA Leeuwin Australiana Kosciusko
A
Esperança 2.230 m
40º Illes de 40º
Nova Zelanda
Tasmània
Cook
3.764 m
NIA
GÒ
PATA
Cap d’Hornos
Estret de
Magallanes
e
OCEÀ
ak
60º
de
Dr GLACIAL 60º
ret
Est A N TÀ RTIC
Cercle polar antàrtic
PENÍNSULA Mar de
ANTÀRTICA Weddell
80º 80º Escala

0 880
quilòmetres
180º 150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
• Quin és el cim més elevat de la península Ibèrica? I el d’Espanya?

505399-02-34-35 mundi físico 509544u02p34-35h1

• Quin és el cim més elevat del món? En quina serralada es localitza?
• Quin mar hem de travessar si volem anar amb vaixell des de la península Ibèrica fins a la desembocadura del riu Nil?
• Quin oceà hauríem de travessar si volguérem passar les vacances a les illes Canàries?
PROVA
2 Al teu germà menut li agradaria visitar un volcà com el que ha vist en una pel·lícula, però no sap si n’hi ha cap
a Espanya. Respon-li i explica-li bé què són els volcans i com tenen lloc les erupcions volcàniques.
3 El teu pare s’estima més anar a una platja a descansar i fer submarinisme, però no sap a penes res del relleu submarí.
Amb l’ajuda d’aquest dibuix, anota-hi el nom de les formes del relleu submarí i explica al teu pare les característiques
de dues d’aquestes formes.
Serra Serralada
Muntanya
Vall
Altiplà
Cap
Istme
Plana
Península
Golf
Platja Illa
Penya-segat
4 La teua mare vol anar a fer senderisme i conéixer una muntanya

de la qual ha vist aquesta fotografia. Explica-li què són les falles
i els plecs i com es formen les muntanyes. Observa la fotografia i
explica a ta mare quin agent ha erosionat i modelat la muntanya
que vol visitar.
5 Allà on aneu haureu de ser respectuosos amb la natura. Explica a la teua família amb un exemple com influeix
l’ésser humà en el relleu.
EL RELLEU TERRESTRE
Competències
que s’avaluen*
Comunicació B1-6. Ser capaç de descriure les B1-6.1. Explica les característiques
lingüística peculiaritats del medi físic europeu. del relleu europeu.
B1-11. Localitzar en el mapamundi físic B1-11.1. Localitza en un mapa físic
les principals unitats del relleu mundials mundial els principals elements i 1, 2, 3, 4, 5
i els grans rius. Localitzar en el globus referències físiques: mars i oceans,
terraqüi les grans zones climàtiques continents, illes i arxipèlags més
i identificar-ne les característiques. importants, a més dels rius i les
principals cadenes muntanyoses.
Competència B1-2. Tindre una visió global del medi B1-2.1. Situa en un mapa físic les
matemàtica físic espanyol, europeu i mundial i de les principals unitats del relleu espanyol,
i competències seues característiques generals. europeu i mundial.
1, 2, 5
bàsiques en B1-6. Ser capaç de descriure les B1-6.1. Explica les característiques
ciència peculiaritats del medi físic europeu. del relleu europeu.
i tecnologia
Sentit B1-2. Tindre una visió global del medi B1-2.1. Situa en un mapa físic les
d’iniciativa físic espanyol, europeu i mundial i de les principals unitats del relleu espanyol,
i actitud seues característiques generals. europeu i mundial. 1, 3, 5
emprenedora B1-6. Ser capaç de descriure les B1-6.1. Explica les característiques
peculiaritats del medi físic europeu. del relleu europeu.
1 • El Mulhacén (3.478 m). El Teide (3.715 m). profunditat. Sol estar constituïda per serralades
submergides que s’anomenen dorsals oceàniques.
• L’Everest (8.850 m), que es localitza a la serralada Els cims més elevats de les dorsals poden sobreeixir
de l’Himàlaia. de l’aigua i formar illes.
• El mar Mediterrani. Les fosses marines són esquerdes profundes i extenses
• L’oceà Atlàntic. que s’obrin a la plana abissal.
2 Els volcans són esquerdes a l’escorça terrestre per 4 Si les forces internes de l’escorça terrestre pressionen
les quals s’expulsen materials de l’interior de la Terra sobre els materials poc rígids, la superfície terrestre s’ondula
a temperatures elevades. En general, es localitzen a les i s’originen els plecs. Algunes muntanyes s’han originat per
zones de contacte de les plaques tectòniques, perquè aquest motiu.
són la part més fràgil de l’escorça terrestre. Els volcans
En canvi, si les forces internes actuen sobre materials
dorments es mantenen en repòs durant molt de temps.
rígids, l’escorça es fissura i es produeixen fractures que
En canvi, els volcans actius estan en constant activitat.
s’anomenen falles. Uns blocs de terreny s’alcen formant
Les erupcions volcàniques tenen lloc quan un augment muntanyes i altiplans, mentre que altres s’enfonsen i donen
de la pressió que exerceix el mantell sobre l’escorça lloc a valls i planes.
terrestre provoca que el magma puge per la xemeneia
El canyó del riu Lobos (Sòria) ha sigut excavat per l’aigua
del volcà.
d’un riu.
El magma ix a la superfície terrestre a través del cràter.
Els materials expulsats poden ser sòlids, com la cendra; 5 Els éssers humans extraiem del medi natural nombrosos
líquids, com la lava, i diferents tipus de gasos. recursos (aliments, energia o matèries primeres) i amb les
nostres activitats modifiquem el relleu. Per exemple, a través
3 La plataforma continental és una superfície suaument
de l’explotació de mines a cel obert, amb la construcció
inclinada que descendeix fins a uns 200 m de profunditat
de túnels per a travessar muntanyes o amb l’edificació
i acaba en una zona de fort pendent anomenada talús
d’un port. Els efectes d’aquestes activitats són definitius,
continental.
raó per la qual és important que es tinguen en compte
La plana abissal és una superfície immensa que constitueix les conseqüències que tindran abans de posar-les en
el fons marí i que es troba entre 3.000 i 7.000 metres de pràctica.
L’AIGUA

Continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Itineraris didàctics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Treball amb diferents metodologies. . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Descripció d’imatges de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
• Mapa dels oceans i els continents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
• El curs d’un riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
• Estructura d’una glacera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
• Els aqüífers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
• Icebergs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
• L’aigua dolça. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
• Glacera i glacial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
• La navegació fluvial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
Banc de dades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
• Els mars del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
• Masses interiors d’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
• Grans rius (cabal mitjà, km3). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
• Grans rius (longitud en km). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
• Grans cascades (metres alçada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Repàs i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
• Conceptes i continguts fonamentals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Fitxa 1: Conceptes relacionats amb l’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . 92
Fitxa 2: L’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Fitxa 3: Interpretació bàsica del perfil longitudinal d’un riu. . . . . . 94
• Organització de coneixements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Fitxa 4: El curs d’un riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Fitxa 5: Mars del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Fitxa 6: El problema de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Fitxa 7: L’aigua en la natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
• Repàs acumulatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Fitxa 8: La influència de l’aigua en el relleu. . . . . . . . . . . . . . . . 100
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
Fitxa 9: Determinar, representar i comentar
el règim d’un riu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
Fitxa 10: La jerarquització de la xarxa fluvial. . . . . . . . . . . . . . . . 102
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Recursos per a l’avaluació de continguts. . . . . 104

Controls. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

per competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Prova. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
L’AIGUA
L’AIGUA

• Com es distribueix l’aigua • Interpretar un mapa de mars • Valoració de la importància
en la natura que té l’aigua del planeta per als
• Interpretar el perfil longitudinal
• L’aigua continental: rius, llacs, del riu Nil éssers humans i desenvolupament
aigua subterrània i glaceres d’actituds i comportaments
• Valorar l’impacte de la construcció favorables per a conservar-la
• L’aigua marina d’una presa i mantindre-la
• Comparar mapes de corrents
marins, clima i població
• Investigar sobre les grans
exploracions del planeta
• Aplica una tècnica: Interpretar el perfil longitudinal del riu Nil
• Resol un cas pràctic: La presa de les Tres Gorges
• Anàlisi científica: Quina relació hi ha entre corrents
marins, clima i població?

• Resumeix l’essencial • Una investigació sobre
• Compromesos. La contaminació les grans exploracions
dels rius i dels mars
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. L’aigua • Avaluació de continguts. L’aigua: controls B i A
• Aprofundiment. L’aigua • Avaluació per competències. Prova
• Autoavaluació de l’alumne • Guia de les avaluacions externes
Projectes d’excel·lència Recursos digitals
• Projecte social • LlibreMèdia. L’aigua
• Projectes de treball cooperatiu 1r ESO Eines
• Intel·ligència emocional i ètica • Generador d’avaluació
• Competència lectora. Lectures de geografia i història • La premsa a l’aula
en el cine
L’AIGUA
Per nivells
• Epígraf 1: L’aigua a la Terra. • Repàs i suport. L’aigua.

• Epígraf 2: El curs i el cabal d’un riu. • Ciències socials per a la pau.
• Epígraf 3: L’altra aigua continental. • Autoavaluació de l’alumne.
Bàsic
• Epígraf 4: L’aigua marina. • Avaluació de continguts. Control B.
• Compromesos: La contaminació dels rius • Avaluació per competències. Qüestions
i dels mars. 1, 2, 3, 4, 6.

• Saber fer: Interpretar un mapa de mars.
• Aprofundiment. L’aigua.
Avançat • Resol un cas pràctic: La presa de les Tres Gorges.
• Treball cooperatiu: Una investigació sobre
les grans exploracions.
• Aplica una tècnica: Interpretar el perfil
D’excel·lència longitudinal del riu Nil.
completa.
• Anàlisi científica: Quina relació hi ha entre
corrents marins, clima i població?
Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes de treball cooperatiu 1r ESO.


de comunicació
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS L’AIGUA
MAPA DELS OCEANS I ELS CONTINENTS
1. G
rans Llacs. Són cinc llacs: 2. M
ar Caspi. És el llac més 3. Baikal. És el llac
Ontario, Erie, Huron, Michigan extens del planeta. L’aigua més profund del
i Superior. Constitueixen la reserva és salada i es troba a 28 m per món. Té diverses
d’aigua dolça més gran del planeta. davall del nivell del mar. illes a l’interior.
Cer 0°
cl e po
lar à OCEÀ GLACIAL ÀRTIC a
rtic
Kolim
n M
Yuko
Le
ac
Ie na
ken z i e
ni
ss
ei
Ob i
Amu
Nel
son E U R O PA Volga 3 r
ti
Ir
x
Dniè
al
Mis Ur
Do
nç
À S I A
1 e Loira Rin
Dan Si r d
pe
so u
lor
n
ub ar
tL i
r
ià g
S an an
ri
Eb
í
do 2
sissip
o re
Am
ra
He
Hu
Taj ud
o
arià OCEÀ
C ol
ng - T s é
Ti
Br
Mis
Br
is ah
gr
Eu
av fr Ia
us
a t es mapu
OCEÀ PACÍFIC
Ind
Ga
tra
o
Tròpic de Càncer ng
À F R I C A es
AT L À N T I C
Nil
Sene Níg
A M È R I C A
ga
er
oco
l
5go
Orin
0° Equador n 6
A ma z o n e s
Co
OCEÀ a
OCEÀ
ci sc
Madeir
4
S ão Fr a n
PACÍFIC mbez
P a r aguai
ná Za ÍNDIC
i
a
O C E A N I A
P ar
Tròpic de Capricorn ng
Ora
n ge rli
Da
Mur
ra y
Escala
0 1.780
OC EÀ GLA C IA L ANTÀRTIC
quilòmetres
rtic
a n tà
le p olar
Cerc 0°
4. T
iticaca. És un dels llacs 5. T
xad. Fins a mitjan segle XX era 6. V
ictòria. És el
més grans de l’Amèrica un dels llacs més grans. Està minvant segon llac més
del Sud. Es troba per l’augment de les temperatures gran d’aigua dolça
a 3.810 m d’altitud. i el 505399-03-53
reg dels camps. del planeta.
509544u03p55h1
En primer lloc, l’alumnat s’ha de fixar en el profund • Les zones més adequades per a l’ocupació huma-
contrast que hi ha entre ambdós hemisferis: a l’hemis- na es troben entorn dels 40º de latitud, per això
feri nord o boreal predominen les masses de terra aquestes són més abundants a l’hemisferi nord.
emergides enfront de les aigües oceàniques, mentre Per aquesta raó, les superfícies agrícoles, les ter-
que a l’hemisferi sud o austral passa a l’inrevés. res destinades al bestiar o les grans ciutats, en
Aquest repartiment d’oceans i continents implica general, són a l’hemisferi austral menys nombro-
certes conseqüències: ses i tenen unes dimensions més reduïdes. L’únic
continent que es localitza completament a l’he-
• El territori continental meridional es veu més afec- misferi nord és Europa. Per contra, només Aus-
tat pels corrents oceànics. De fet, a l’hemisferi sud tràlia i l’Antàrtida es troben situats del tot a l’he-
no hi ha el clima continental extrem que podem misferi sud.
trobar al centre dels Estats Units o de Sibèria.
EL CURS D’UN RIU
Cascada
Curs alt
Meandres
Plana al·luvial
Curs mitjà
Delta
Congost
Afluent Estuari
Curs baix
El dibuix representa el curs d’un riu. Un riu és un afluents que vagen arribant al riu i el tipus d’apor-
corrent natural d’aigua que flueix constantment i tació que tinga. El curs baix té poc de pendent, un
que realitza un recorregut fins a la desembocadura. perfil obert i pla, en què el riu flueix en meandres i
Aquest traçat és definit per les zones en què a l’ai- on es deposita bona part dels materials aportats a
gua li és més fàcil córrer, sia per la inclinació que té les parts anteriors. El final té el con de dejecció, que
en aquest punt, sia pels materials sobre els quals pot formar una illa a la zona central o delta. El con-
flueix, que seran més tous o fàcils d’excavar que al- tacte amb el mar rep el nom d’estuari.
tres. El millor exemple que podem posar als alum- En un riu és molt important parlar del règim fluvial,
nes sobre per què un riu tria un llit i no un altre és que és el comportament de l’aigua del riu al llarg
fer referència a l’aigua salvatge, o com l’aigua de d’un any i que té a veure amb l’origen de les apor-
pluja traça sobre un terreny verge uns llits que per tacions d’aigua que rep el riu i els afluents. Així, hi
si mateixos es van estructurant i jerarquitzant. ha rius d’origen pluvial (variable segons els climes),
La primera cosa en què ens hem de fixar és que el nival (de plana o muntanya), nivopluvial, pluvioni-
curs d’un riu té tres parts: el curs alt o d’alta grave- val. Depenent del règim, variarà l’època de l’any de
tat, que és on es forma i agafa força el riu, arrosse- més cabal i la de menys (estiatge), i també la capaci-
gant molts materials i formant valls en forma de V. tat d’arrossegament de materials, que és donada
El curs mitjà és la zona en què la gravetat és més per l’escolament del riu.
inestable i provoca que disminuïsca l’arrossega-
ment i que el llit tendisca a obrir-se cap a una forma
de U. La força que tinga en aquesta zona depén dels
ESTRUCTURA D’UNA GLACERA
Una glacera és una massa de gel que no desapareix Circ. Depressió

a l’estiu i en la qual es va acumulant al llarg del temps envoltada de
muntanyes on
la neu i el gel. s’acumula el gel.
La glacera té diverses parts. El circ glacial és la part

alta, on es produeix la principal acumulació de gel. Té Llengua. Gran
forma troncocònica invertida, amb les parets molt massa de gel
que davalla pel
verticals, i està obert en un dels costats, pel qual dava- vessant.
lla la llengua de la glacera, que és el desenvolupament

longitudinal de la glacera i té a vegades bastants qui-
lòmetres de longitud. La llengua acaba al front de la Morena. Fragments de roca
que transporta la llengua.
glacera, que és la zona per la qual es produeix l’avanç
de la glacera, i que ben sovint acaba al mar, en un llac L’acció erosiva d’una glacera s’estén fins i tot al terri-
o en un riu. tori circumdant, ja que l’abrasió lateral provoca
El gel d’una glacera no és una massa rígida, sinó que l’aparició d’arestes, que són petites crestes de mun-
en superar els 50 metres de gruix comença a com- tanyes que corren paral·leles a la glacera i que l’ero-
portar-se com una massa plàstica i provoca el des- sió va fent cada vegada més escarpades; quan l’acció
plaçament constant de la glacera al llarg de la llen- erosiva de la glacera forma una muntanya aïllada,
gua. Aquesta velocitat varia segons el pendent i el aquesta s’anomena horn.
tipus de glacera. Un dels aspectes més importants de la glacera es pot
El desplaçament d’una glacera provoca l’aparició de apreciar quan desapareixen. Una vall glacial, com
rimaies, esquerdes superficials que s’obrin i es tan- s’ha dit, es reconeix perquè té forma de U, no de V,
quen; així mateix, origina una erosió constant a les com passa amb les valls fluvials. De la mateixa mane-
parets i al fons de la glacera, la qual cosa fa que les ra, en solen quedar testimonis, com els circs excavats
valls glacials tinguen forma de U. Com a resultat de a la roca, en què a vegades resten els tarn o llacs cir-
l’erosió, es desprenen roques que formen les more- culars d’origen glacial. Molt sovint queden testimo-
nes, roques que arrossega la glacera i que es van nis de la seua presència al relleu costaner, amb l’apa-
erosionant a poc a poc. Segons la posició que ocu- rició de fiords (molts dels quals mantenen actualment
pen, podem parlar de les morenes centrals, morenes les glaceres, com passa a Noruega o Xile, per exem-
laterals, morrenes de fons, morenes de front, etc. ple) o ries.
ELS AQÜÍFERS
Un aqüífer és una capa permeable per la qual l’aigua

pot circular i emmagatzemar-se. L’aigua pot tindre
un accés a l’aire, i per tant parlaríem d’un aqüífer Aqüífer
lliure, o no tindre’n, i parlaríem d’un aqüífer confi-
nat. És en aquest segon tipus d’aqüífers on es for-
men els pous artesians quan es forada la capa supe-
rior impermeable.
Els aqüífers són de gran importància, ja que suposen
una aportació d’aigua molt important per als éssers Pou
Roques Roques
vius. A l’interior, l’aigua circula de formes diferents impermeables poroses
segons els tipus d’aqüífers. Això no obstant, han
d’afrontar dos problemes, que són la sobreexplotació es produeix per l’ús de pesticides, adobs i altres tipus
i la contaminació. La sobreexplotació té lloc quan l’ús de substàncies que arriben a l’aqüífer i provoquen
de l’aqüífer supera la seua capacitat de recàrrega, fet que es deteriore la qualitat de l’aigua i deixe de ser útil
que pot comportar-ne l’esgotament. La contaminació com a font d’aigua.
PER A SABER MÉS
ICEBERGS L’AIGUA DOLÇA
Un iceberg és una gran massa de gel flotant

que sobreïx per damunt de la superfície maríti-
ma. Encara que pot variar molt de grandària,
generalment un iceberg suposa un perill consi-
derable per als vaixells, ja que en realitat el que
se’n veu fora de l’aigua no és més que la huite-
na part del bloc, que sura perquè la densitat del Aproximadament només el 3 % de l’aigua del
gel és més baixa que la de l’aigua de mar. nostre planeta és aigua dolça, de la qual el 2,997 %
Sens dubte, l’accident més aparatós causat per resulta de molt difícil accés per al consum, ja que
un iceberg va ser el que tingué lloc la nit del 14 se situa als casquets polars i a les glaceres de les
d’abril de 1912 al sud de Terranova i que va aca- muntanyes.
bar amb l’enfonsament del famós Titanic. Així doncs, quasi la totalitat de reserves d’aigua
Aquell era un gran iceberg, però res en compa- dolça del planeta estan situades als dos pols. És a
ració de l’anomenat B15, el més gran que s’ha dir, només el 0,003 % del volum total de l’aigua
observat mai fins que una violenta tempestat, del nostre planeta és accessible, ara com ara, per
que provocà vents de 192 quilòmetres per hora, al consum humà.
el va trencar en dues parts al desembre de 2003.
La mola de gel, que s’havia esqueixat de l’An-
tàrtida, mesurava 272 quilòmetres de llarg per
GLACERA I GLACIAL
40 d’ample i tenia una superfície d’11.000 km2,
semblant a la de l’illa de Jamaica.
Glacial significa extremadament fred, referit nor-
El títol de l’iceberg més gran del món corres- malment a clima, o a les zones o períodes en què
pon ara al C19A, situat prop d’una base france- fa aquest tipus de clima, per tant cal dir «període
sa de l’Antàrtida i que té una superfície de 5.659 glacial» o «fred glacial»; i els oceans que envolten
km2. cada un dels pols terrestres s’anomenen, respec-
Una de les glaceres més grans registrades es va tivament, oceà Glacial Àrtic i oceà Glacial Antàr-
desprendre el 9 de juliol de 2013 de la glacera tic. D’altra banda, cal evitar l’ús del castellanisme
Pine Island, a l’Antàrtida. Té vora 700 km 2, l’ex- glaciar* per referir-se al terme glacera, que com
tensió aproximada de Menorca, i la seua pre- sabem designa massa de glaç formada en una re-
sència podria suposar un perill per a la navega- gió de neus perpètues i que es mou lentament
ció en els pròxims anys. costera avall.
LA NAVEGACIÓ FLUVIAL
A causa de les peculiaritats dels seus cursos, la insu- sència, encara que l’una rere l’altra van ser desesti-
ficiència dels cabals i la irregularitat dels règims, ex- mades. Per exemple, en el segle XVI es va voler fer
cepte el Guadalquivir en un tram molt reduït, no hi navegable el Tajo de Toledo a Lisboa; en el segle XVII,
ha rius navegables a Espanya. Tot i així, des del segle l’Ebre; en el segle XVIII, un canal del Guadarrama a
XVI fins al començament del XX es van posar en mar- Sevilla, etc.
xa nombroses iniciatives per a resoldre aquesta ab-
BANC DE DADES
ELS MARS DEL MÓN MASSES INTERIORS D’AIGUA
Superfície Profunditat Superfície

Oceà o mar Massa d’aigua
(km2) mitjana (m) (km2)
1 O. Pacífic 179.680.000 4.280 1 Mar Caspi 371.000

2 O. Atlàntic 82.441.000 3.296 2 Llac Superior 83.270
3 O. Índic 73.443.000 3.953 3 Mar d’Aral 66.500
4 O. Glacial Àrtic 14.090.000 1.280 4 Llac Victòria 62.940
5 M. Mediterrani 2.966.000 1.372 5 Llac Huron 59.600
6 M. Xina Merid. 2.318.000 1.646 6 Llac Michigan 58.000
7 M. de Bering 2.283.000 508 7 Llac Tanganyika 32.900
8 Mar Carib 1.870.000 2.560 8 Gran Llac dels Óssos 31.800
9 Golf de Mèxic 1.560.000 1.432 9 Llac Baikal 30.500
10 Mar d’Okhotsk 1.527.000 914 10 Llac Malawi 29.600
GRANS RIUS (CABAL MITJÀ, KM3) GRANS RIUS (LONGITUD EN KM)
1 Amazones 3.768 1 Nil 6.690

2 Congo 1.256 2 Amazones 6.570
3 Iang-Tsé 688 3 Mississippí/Missouri 6.020
4 Mississippí-Missouri 566 4 Iang-Tsé 6.300
5 Orinoco 538 5 Ienissei 5.870
6 Paraná 493 6 Obi-Irtix 5.570
7 Brahmaputra 476 7 Huang He 5.464
8 Indus 443 8 Congo 4.630
9 Irawadi 443 9 Paraná 4.500
10 Ganges 440 10 Amur 4.444
GRANS CASCADES (METRES ALÇADA)
1 Ángel Veneçuela 979

2 Tugela Rep. Sud-àfrica 948
3 Tres Hermanas Perú 914
4 Olo’upena EUA (Hawaii) 900
5 Yumbilla Perú 896
6 Vinnufallet Noruega 865
7 Skorga Noruega 864
8 Pu’uka’oku EUA (Hawaii) 840
Font: http://www.worldwaterfalldatabase.com
http://www.worldwaterfalldatabase.com/ Agua, la gota de la vida (2013).

Tot el que vulgues saber sobre cascades ho tens en aquest Documentals de RTVE sobre la relació de les diferents cultures
enllaç. i persones amb l’aigua.
http://www.sumatealretodelagua.com/ El río de la vida (2013).
Enllaç del canal d’Isabel II de Madrid sobre el problema Documental de RTVE que recorre el Nil des del naixement fins
de l’aigua. a la desembocadura, analitzant la transcendència que té el riu
http://www.ieo.es/inicial.htm sobre el medi i l’entorn. Es pot veure en línia.
Pàgina de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO).
http://www.ecomarg.net/
Pàgina d’ECOMARG, grup d’investigació dedicat CINE
a conéixer i protegir la plataforma continental gallega
i cantàbrica de la sobreexplotació marina. El riu de la vida, dirigida per Robert Redford (1992).
La història de dos germans, Norman i Paul McLean, que
http://www.magrama.gob.es/es/
han portat vides molt diferents, però en què el riu es
Enllaç a la pàgina del Ministeri d’Agricultura. Seguint
converteix en el seu nexe d’unió, així com en una al·legoria
els enllaços agua, costas y medio marino i pesca trobarem
de les seues pròpies vides.
múltiples informacions sobre les activitats d’Espanya en
relació amb l’aigua i les costes. Capitans intrèpids, dirigida per Victor Fleming (1937).
Basada en una novel·la de Rudyard Kipling, la pel·lícula,
protagonitzada per Spencer Tracy, ens mostra amb tota
cruesa les condicions de vida al mar i les difícils relacions
LLIBRES entre l’ésser humà i el medi marí.
Ernest HEMINGWAY, El vell i el mar (1952). El riu salvatge, dirigida per Curtis Hanson (1994).
Ens conta la història d’un vell pescador que no és capaç El riu és l’escenari d’una història d’aventures
de pescar res i és objecte de les burles dels col·legues del d’un matrimoni que és atacat per dos malfactors
poble. Però un dia aconseguirà el que mai no havia mentre fan ràfting.
aconseguit cap pescador… Master & Comander, dirigida per Peter Weir (2003).
Patrick O’BRIAN, Capità de mar i guerra (1970). Una excel·lent pel·lícula sobre els llibres de Patrick O’Brian
La història del capità Aubrey i les seues peripècies contra que tracten de les aventures del capità Aubrey i la fragata
els francesos durant les guerres napoleòniques. Surprise.
Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ, Relato de un náufrago

(1970).
Ens conta la història real de Luis Alejandro Velasco,
un marí colombià que va sobreviure al mar gràcies
al seu esforç i voluntat.
Arturo PÉREZ-REVERTE, Cabo Trafalgar (2004).
Narra la història de la batalla de Trafalgar en la vigília
del seu 200 aniversari.
DIVULGACIÓ
Atlas General Santillana.

Un conjunt de mapes polítics, econòmics i socials centrats,
sobretot, en Espanya i la Unió Europea.
Gran enciclopedia del mar. Editorial Carroggio (2004).
Dades, curiositats, històries i anècdotes sobre el mar.
REPÀS I SUPORT L’AIGUA
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
Conceptes relacionats amb l’aigua

1 Escriu si és vertader (V) o fals (F). Converteix en el quadern les afirmacions falses en vertaderes.
V F
Les glaceres són masses de gel que no es mouen i desapareixen a l’estiu.
El curs d’un riu és el recorregut que realitza des del naixement fins a la desembocadura.
Un estuari és l’illa triangular que es forma a la desembocadura d’un riu.
Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua, semblants als rius.
Les marees es formen una vegada cada mes, provocades per la força de les ones a la platja.
Les planes al·luvials estan formades per l’arrasament de les muntanyes a causa del vent.
L’estiatge és el moment de màxim cabal d’un riu, que té lloc quan plou més.

2 Dibuixa.
Estuari i delta Curs d’un riu Glacera
Aqüífer Meandre Rambla
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
L’aigua
1 Ordena aquests passos del cicle de l’aigua.
El vapor condensat precipita.

El vent arrossega els núvols.
Una altra part de l’aigua arriba als rius i al mar.
L’aigua del mar s’evapora.
Es condensa i forma núvols.
L’aigua subterrània arriba al mar.
Part de l’aigua caiguda es filtra.
2 Completa cada definició amb la paraula adequada.
• Lloc per on corre l’aigua d’un riu:

• Riu que desemboca en un altre riu:
• Quantitat d’aigua que porta un riu:
• Període de l’any en què el nivell del riu és el més baix:
• Embassament d’aigua subterrània:
• Grans masses d’aigua que circulen per l’oceà:
• Acumulació permanent d’aigua salada situada terra endins:
• Pujades i baixades diàries del nivell del mar:
3 Classifica i situa cada un d’aquests accidents d’un riu al seu lloc.
• Planes al·luvials. • Vall plana i oberta.

• Cascades. • Llit estret i poc profund.
• Meandres. • Estuaris i deltes.
• Congosts i gorges.
CURS D’UN RIU
Curs alt Curs mitjà Curs baix
4 Diferencia si es refereixen a usos dels rius (R) o a usos de l’aigua marina (M).
Proveïment d’aigua a poblacions i indústries.

Font d’aliment i matèries primeres.
Recurs turístic.
Producció d’energia elèctrica.
Vies de comunicació.
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
Interpretació bàsica del perfil longitudinal d’un riu

1 Observa amb deteniment els perfils longitudinals dels rius Ter i Segura i respon per escrit
a les preguntes següents.
Riu Ter
2.500 m
2.000 m
Nucli de població
1.500 m Riu Freser
Presa Desembocadura de riera
de Sau
o afluent
A-7
Riu Presa
Ter de
1.000 m
2.500 m Infraestructures de
Susqueda
Riu Onyar transport més importants
Presa del
Pasteral
Ripoll
500 m
2.000 Riu Terri
Manlleu
Roda
de Ter MAR
MEDITERRANI Nucli de població
Riu Freser GIRONA
1.500
0m
OEST 200 km 100Presa
km 0 km EST Desembocadura de riera
GIRONA BARCELONA de Sau GIRONA o afluent
A-7
1.000 m Presa de Infraestructures de
Susqueda
Riu Onyar transport més importants
Presa del
Pasteral
Ripoll
500 m Riu Terri
Manlleu
Roda
de Ter MAR
Riu Segura MEDITERRANI
GIRONA
1.500 m 0 m Presa de Presa de Presa
OEST 200 km Anchoricas Fuensanta 100 km de Cenajo 0 km Ferrocarril Madrid-Cartagena
EST
GIRONA BARCELONA GIRONA
MÚRCIA
Riu Zumeta Riu Mundo
Riu Guardamar
1.000 m
Riu Taibilla Riu Benamor Sangonera
A-7
Riu Argos Oriola
500 m Riu Quípar N-332
MAR
MEDITERRANI
Cieza
0m
300 km 200 km731275T02F01P02 100 km 0 km
2(67 JAÉN ALBACETE MÚRCIA ALACANT (67
731275T02F01P02b
• A quina altitud naixen?
• On desemboquen?
731275T02F01P02
• Quin riu és més llarg? Per quants quilòmetres?
• Quants afluents rep cada un? Com s’anomenen?
• Per quines poblacions importants passen? I secundàries?
• Quantes preses regulen el seu cabal, com es diuen i en quins trams se situen?
• Quines comunitats autònomes i províncies recorren?
• Alguna infraestructura de transport travessa els rius Ter i Segura?
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
El curs d’un riu

1 Completa la taula posant en ordre la seqüència d’imatges i identificant
a quina part del curs fluvial correspon (columnes 1, 2 i 3).
2 Completa en la taula les característiques principals de cada part del curs d’un riu.
Ordre Imatge núm. Representa… Curs del riu… (A/M/B) Característiques
1 2
Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
Mars del món

1 Completa el mapa escrivint el nombre que corresponga en cada cercle.
12 Mar de la Xina Meridional

11 Mar de Filipines
10 Mar del Corall

Mar del Japó
9
Mar d’Aràbia
Mar Roig
826836R12
7
8
Mar Mediterrani
Mar Negre
5
6
Mar del Nord
Mar Bàltic
3
4
Mar de Bering
Mar del Carib

1
Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
El problema de l’aigua
1 Llig aquest text i fes les activitats.
A Botswana, al sud d’Àfrica, un país àrid i sense eixida

al mar, la paraula pula (pluja en llengua setswana) és
tan important i valuosa que arriba a donar nom a la
moneda nacional. El fet que hi haja llocs on l’aigua és
tan valuosa que el seu mer nom siguen diners ha sigut,
fins ara, anecdòtic. Però el món canvia molt de pressa.
Segons dades recopilades pel Fòrum Econòmic Mun-
dial, per a l’any 2025 més d’un terç de la població del
planeta, 3.000 milions de persones, viurà en zones amb
escassetat d’aigua. Els pròxims 20 anys, la humanitat
necessitarà un 40 % més d’aigua només per a poder
acompanyar el ritme del creixement econòmic.
Però la importància cabdal de l’aigua i del seu futur
moltes vegades queda oculta en les urgències de la sent, com ha passat en els conflictes recents del
vida quotidiana. En un debat sobre el present i el futur Pròxim Orient.
de l’aigua, diferents experts van opinar sobre el pro- • D’altra banda, en països com l’Índia, on habiten 1.200
blema de l’aigua. Les conclusions a què van arribar milions de persones i en què el 80 % viu de l’agricul-
van ser aquestes: tura, hi ha moltes regions en què no es pot accedir
• Més que un problema de falta d’aigua, hi ha un pro- a l’aigua. Abans de poder usar bé l’aigua, de primer
blema de distribució de l’aigua. L’aigua dolça és s’hi ha d’accedir.
només el 0,77 % dels recursos hídrics del planeta, • Cal recordar que a Espanya, per exemple, el 70 % de
però a més la que hi ha està distribuïda de manera l’aigua s’utilitza en l’agricultura.
molt irregular: el 75 % de l’aigua dolça del planeta
• També hi ha aspectes positius. L’objectiu de les Na-
està en tan sols cinc països.
cions Unides de reduir a la meitat el nombre de per-
• Les classes mitjanes dels països emergents han cres- sones sense accés a l’aigua potable abans de 2015 es
cut molt, com és el cas xinés, on hi ha 600 milions va complir cinc anys abans de les previsions. Des de
de persones vivint en ciutats i que volen consumir 1990, han millorat l’accés a l’aigua 2.000 milions de
amb els patrons d’Occident, entre els quals està l’ús persones. Això no obstant, s’estima que 605 milions
de l’aigua. de persones, una de cada 12 persones, continuaran
• Aquest fenomen ha anat seguit d’una explosió del sense accés a l’aigua potable en 2015.
preu dels aliments a escala global, que ha tingut com Mahatma Gandhi va dir una vegada que la Terra té
a conseqüència problemes de subsistència que, recursos per a assaciar les necessitats de tothom, però
per exemple, es troben en l’arrel de la primavera no la cobdícia d’uns pocs.
àrab. L’aigua també ha sigut causa de moltes revol-
Thiago Ferrer Morini, El País,
tes i guerres en temps passats i fins i tot en el pre- 14 d’abril de 2013 (Adaptat)
• Fes una llista amb el vocabulari que desconegues i consulta’l en un diccionari o una enciclopèdia.
• Com està distribuïda l’aigua del planeta? Per què això és un problema?
• Com és la distribució d’aigua entre el camp i la ciutat? Creus que aquesta distribució és correcta?
Què passaria si es canviara aquesta distribució?
• Com és l’accés a l’aigua als països subdesenvolupats? Per què és així?
• Quins objectius s’ha proposat l’ONU respecte a l’accés de la població a l’aigua?
REPÀS I SUPORT
Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
L’aigua en la natura
1 Analitza la imatge.
• Què mostra aquesta imatge, un riu o un uadi?
• Per què està sec?
• Aquests llits, en quina zona es formen? Per què?
• Relaciona cada concepte amb la seua definició.
Cabal 1. Recorregut d’un corrent d’aigua.
Conca 2. Quantitat d’aigua que porta un riu.
Curs 3. Nivell més baix del cabal d’un riu.
Estiatge 4. Territori que ocupen el riu principal i els seus afluents.
• Busca les dades i elabora la fitxa tècnica d’un dels grans rius del planeta.
Nom:
Longitud:
Conca:
Cabal:
Afluents:
Països per on passa:
• Quines de les característiques següents et servirien per a diferenciar un riu d’un altre?
Si el curs és permanent o no. La vegetació de la vora.
El cabal. La zona que recorre i l’origen.
La composició de l’aigua. La profunditat.
L’AIGUA
Nom: Curs: Data:
2 Completa aquesta seqüència amb l’ajuda del Document 1 del llibre de text.
Filtració
al sòl i arribada
al mar
Evaporació Precipitació
d’aigua de rius
i mars
3 Compara les imatges i respon a les qüestions.
• Quines situacions mostren?

• En quines regions es produeixen?
• Quines són les conseqüències d’ambdós problemes?
• Creus que es podrien evitar? Indica’n alguna mesura.
4 El creixement de la població i la millora del nivell de vida han augmentat el consum d’aigua al món.
Llig el document següent i respon a les qüestions.
I. No existeix vida sense aigua. L’aigua és un bé preciós V. El manteniment d’una capa vegetal apropiada,
indispensable en totes les activitats humanes. preferentment forestal, és essencial per a
II. Els recursos d’aigua dolça no són inesgotables; la conservació dels recursos d’aigua.
és indispensable preservar-los, controlar-los i, quan IX. L’aigua constitueix un patrimoni comú el valor del
siga possible, augmentar-los. qual ha de ser reconegut per tots, a tots correspon
III. Alterar la qualitat de l’aigua significa atemptar contra economitzar-la i utilitzar-la adequadament.
la vida. La qualitat de l’aigua dolça s’ha de conservar Carta Europea de l’Aigua, 1968. (Adaptat)
en els nivells apropiats per als usos previstos.
• Per què creieu que va ser necessari redactar aquesta Carta?
• Què fas tu respecte a l’ús i la conservació de l’aigua?
• Se t’acut alguna proposta per a complir els objectius de la Carta?
Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
La influència de l’aigua en el relleu

1 Observa les fotografies de la vall fluvial, a la dreta, i la vall glacial, a l’esquerra, i respon a les qüestions.
• Què és una vall fluvial? Quines característiques té?

• Què és una vall glacial? Quines característiques té la vall glacial?
• Quina diferència hi ha entre totes dues?
• Quines altres formes de relleu horitzontal coneixes?
2 Observa les fotografies i respon a les qüestions.
• Quina d’aquestes estructures s’ha format per causes diferents de l’acció de l’aigua?
Com s’ha format?
• En quines d’aquestes estructures de relleu costaner ha sigut decisiva l’acció de l’aigua per a formar-se?
Com s’han format?
• En quina d’aquestes estructures ha actuat l’aigua com a element erosiu?
• Quina part del curs d’un riu es veu reflectida en aquestes imatges?
• Com es produeix la interacció entre l’ésser humà i les costes marines? Com creus que el relleu
i l’erosió de les costes tenen relació amb aquesta interacció? Raona la resposta.
APROFUNDIMENT L’AIGUA
Fitxa 9
DETERMINAR, REPRESENTAR I COMENTAR EL RÈGIM D’UN RIU
Nom: Curs: Data:
El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu i sol variar amb les estacions de l’any. Si el cabal varia poc al llarg de l’any,
es diu que el riu té un cabal regular; en canvi, si varia molt, significa que té un cabal irregular.
1 Llig el text i respon a les qüestions.
El cabal que circula pel llit es defineix com el volum Els principals tipus de règim registrats a la península
d’aigua que passa per una secció transversal del cor- Ibèrica són els que segueixen:
rent per unitat de temps, i s’expressa en metres cúbics • Règim nival. El cabal d’aquests rius està determinat
per segon (m3/s). El cabal absolut d’un riu o, el que és fonamentalment per les aportacions hídriques pro-
el mateix, la quantitat d’aigua evacuada en el total d’un cedents de la fusió de la neu i, en menor mesura, per
any, diu moltes coses sobre les característiques d’un les pluges de tardor. Són rius amb abundant cabal
corrent. Però, sens dubte, la dada més important és durant tot l’any.
saber quina és la distribució del cabal al llarg dels me-
sos de l’any, ja que permet conéixer el règim d’un riu, • Règim nivopluvial. L’aportació d’aigua de pluja és
és a dir, les variacions estacionals. molt important, però el factor determinant són les
aigües de fusió procedents de les precipitacions en
El règim d’un riu es pot expressar mitjançant l’ús de forma de neu. El màxim se situa al final de la prima-
les dades del cabal mitjà de cada mes, indicat en metres vera.
cúbics per segon. Però per a poder comparar rius di-
ferents es fa servir el coeficient de cabal mensual (k), • R ègim pluvionival. Encara que depén sobretot
que consisteix en la relació entre el cabal mitjà de cada de les pluges del final de la tardor, de l’hivern i del
mes i el cabal mitjà anual (la suma dels cabals mitjans començament de la primavera, els cabals màxims es
mensuals dividida entre els dotze mesos de l’any). Els donen en aquesta última estació perquè s’hi afig un
valors solen oscil·lar entre 0,1 i 3. Si el valor és 1, sig- cert volum d’aigua procedent de la lenta fusió
nifica que el cabal sempre és el mateix; si és superior de les neus acumulades a les muntanyes.
a 1, indica que els cabals mitjans mensuals són més • Règim pluvial. El ritme estacional està clarament
alts que la mitjana anual (el que es coneix com a «ai- marcat per les precipitacions. S’hi poden fer tres
gües altes»); i si és inferior a 1, implica que els cabals divisions: pluvial oceànic, pluvial subtropical
mitjans mensuals estan per davall de la mitjana anual i pluvial mediterrani.
(«aigües baixes»).
• Calcula el cabal mitjà anual (CMA) dels dos rius i el coeficient de cabal mensual (k) per a cada cas.
Riu Segre (Seu d’Urgell) G F M A M J J A S O N D CMA
m3/s 14 17 26 28 31 32 12 8 12 14 29 15
Riu Miño (Puente Mayor) G F M A M J J A S O N D CMA
m3/s 544 501 501 377 235 147 74 55 65 109 253 446
• Fes un gràfic que represente el règim fluvial de cada riu, posant en l’eix horitzontal els dotze mesos de l’any
i en l’eix vertical, els valors del coeficient de cabal mensual.
• Determina el tipus de règim del Segre al seu pas per la Seu d’Urgell i del Miño a Puente Mayor.
APROFUNDIMENT
L’AIGUA
Fitxa 10
LA JERARQUITZACIÓ DE LA XARXA FLUVIAL
Nom: Curs: Data:
Les conques hidrogràfiques són àrees regades per una xarxa fluvial els cursos d’aigua de la qual conflueixen
en un riu principal que va incrementant el cabal a mesura que rep les aportacions dels afluents. En general, aquesta
xarxa adopta una forma d’arbre, plena de ramificacions, i es representa en els mapes mitjançant línies de color blau,
contínues quan es tracta de rius de llit permanent i discontínues quan els llits són intermitents.
Depenent de les relacions de confluències de llits i de la longitud d’aquests, una xarxa fluvial pot ser jerarquitzada
de diferents maneres. El mètode més senzill, que és el que practicarem ací, consisteix a assignar un ordre a cada
segment de la xarxa fluvial.
1 Llig el procediment i respon a les qüestions.
PROCEDIMENT
S’atribueix l’ordre 1r als cursos que no reben cap afluent; de primer ordre s’uneix a un altre de segon ordre, o de
quan es dóna la confluència de dos cursos d’aigua d’ordre 1r, número d’ordre superior, no es produeix un canvi en l’ordre
el segment següent assoleix l’ordre 2n; si conflueixen dos del segment amb què s’uneix.
cursos d’ordre 2n, el tram aigües avall assoleix l’ordre 3r; D’aquesta manera es poden ordenar tots i cada un dels
i així successivament: cada vegada que s’ajunten dos cursos d’una xarxa fluvial i determinar quin és el riu principal
segments del mateix ordre, al curs aigües avall d’aquests d’una conca, que serà aquell amb el número d’ordre més
se li atribueix un rang superior. És a dir, que si un segment elevat.
2
2 2
2
2 2
2
3
2
2 3
2
2
4
2
Ordre superior
Primer ordre
Segon ordre
Tercer ordre
Quart ordre
731275RepT02F02P003
• Superposa sobre el mapa un paper transparent i dibuixa els cursos d’aigua que conformen la xarxa fluvial.
• Assigna un color diferent a cada tram segons l’ordre (1r, 2n, 3r…).
• Fes un recompte del nombre de corrents que pertanyen a cada ordre i determina quin és el riu principal
de la xarxa fluvial representada.
L’AIGUA
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Durant el cicle de l’aigua, l’aigua… 7 Les glaceres…

a. Es manté estable a l’atmosfera, conservant a. Són masses de gel immòbil que es formen
totes les propietats. per acumulació de gel.
b. Està en permanent canvi d’estat b. Es localitzen als casquets polars, únics llocs
(sòlid, líquid i gasós). de la Terra on no hi ha desgel.
c. El vapor d’aigua es calfa i es condensa c. Es desplacen més o menys ràpid, arrossegant
formant els núvols. pedres al seu pas.
2 L’aigua continental… 8 Els oceans…

a. Es divideix en aigua marina i aigua a. Són grans extensions d’aigua, però amb una
subterrània. profunditat mitjana inferior a 200 m.
b. Suposa un 97 % del total de l’aigua b. Tots tenen la mateixa concentració de sal.
de la Terra. c. Són grans extensions d’aigua salada que envolten
c. Es divideix en aigua superficial i aigua i separen els continents.
subterrània.
9 Les marees...
3 El territori que ocupa el riu principal i els afluents a. Són desplaçaments de masses d’aigua,
s’anomena… semblants als rius, que circulen pels oceans.
a. Vall fluvial. b. Es produeixen per l’atracció del Sol i de la Lluna
b. Plana al·luvial. sobre l’aigua.
c. Conca hidrogràfica. c. Són ondulacions de la superfície del mar
produïdes pel vent i els corrents.
4 L’estiatge d’un riu és…
10 L’aigua marina…
a. L’augment de cabal del riu provocat pel
desgel, habitualment a la primavera. a. Serveix com a font d’aliment, de matèries
b. Allò que a Espanya anomenem rambles primeres i de font d’energia.
o torrents, o al Sàhara s’anomena uadi. b. Gràcies al turisme, serveix per a crear llocs
c. El cabal mínim o nivell més baix d’un riu. de treball i és via de comunicació.
c. La a) i la b) són certes.
5 Una llacuna és…
a. Un llac que té l’aigua salada.
b. Una massa d’aigua acumulada de forma
permanent a l’interior dels continents.
c. Un llac de dimensions reduïdes.
6 L’aigua subterrània…
a. Suposa quasi el 25 % de l’aigua continental.
b. Travessa una capa de roques impermeables
i se sol trobar amb roques poroses.
c. Ocupa el 13 % de la superfície terrestre.
1. b, 2. c, 3. c, 4. c, 5. c, 6. a, 7. c, 8. c, 9. b, 10. c.
SOLUCIONS
L’AIGUA
Nom: Curs: Data:
• Afluent:
• Rambla:
• Glacera:
• Meandre:
• Congost:
2 Completa i explica aquest diagrama. (1,5 p.)

5. L’aigua arriba als rius 1. L’aigua s’evapora a
i al mar, i una part es causa de la calor.
filtra als aqüífers.

3 Explica tot el que sàpies sobre el curs baix dels rius i la desembocadura. (1 p.)
4 Explica la importància dels rius per a la vida humana. (1 p.)

CONTROL B
5 Què són els congosts? I els pantans? En quina zona del curs dels rius se situen? Per què? (1 p.)
6 Explica la diferència entre un llac, una llacuna i un mar interior. Són d’aigua dolça o d’aigua salada? (1 p.)
7 Explica què són les glaceres i assenyala’n l’origen, les característiques i les parts principals. (1 p.)
8 Completa aquesta taula sobre les fases de la modificació del relleu terrestre. (1,5 p.)
Oceans Situació Continents que voregen
9 Explica a què corresponen aquestes dues imatges i per què s’origina aquest fenomen. (1 p.)
L’AIGUA
Nom: Curs: Data:
• Estuari:
• Estiatge:
• Aqüífer:
• Plana al·luvial:
• Torrent:
2 Explica el cicle de l’aigua. (1,5 p.)
3 Interpreta aquesta imatge en relació amb el curs dels rius. (1 p.)
Curs alt Cascada

Meandres

Congost
Curs mitjà

Curs baix
Afluent

4 Explica què és el cabal d’un riu i per què presenta variacions al llarg de l’any. (1 p.)
CONTROL A
5 A quins usos es destina l’aigua dels rius? (1 p.)
6 Descriu, a partir d’aquesta imatge, el procés de formació

d’aigua subterrània, els tipus i l’aprofitament. (1,5 p.)

Aqüífer

Pou Roques Roques
impermeables poroses
7 Què són els corrents marins? Quins tipus n’hi ha? (1 p.)
8 Explica, a partir d’aquesta imatge, la interacció entre el mar i l’ésser humà. (1 p.)
9 Resumeix els problemes que suposen per a l’ésser humà la contaminació de l’aigua i explica
com penses que se’n podria fer un aprofitament sostenible. (1 p.)
L’AIGUA
Activitats
Control B Control A
B1-3. Descriure les peculiaritats B1-3.1. Enumera i descriu les peculiaritats

del medi físic espanyol, europeu del medi físic espanyol.
1, 2, 3, 5, 6, 7, 9 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
i mundial i les seues
característiques principals.
B1-6. Ser capaç de descriure B1-6.1. Explica les característiques del relleu
les peculiaritats del medi físic europeu. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9 1, 2, 3, 4, 7
europeu.
B1-11. Localitzar en el B1-11.1. Localitza en un mapa físic

mapamundi físic les principals mundial els principals elements i referències
unitats del relleu mundials físiques: mars i oceans, continents, illes
i els grans rius. Localitzar i arxipèlags més importants, a més 8
en el globus terraqüi les grans dels rius i les cadenes muntanyoses
zones climàtiques principals.
i identificar-ne les característiques.
B1-12. Conéixer, descriure B1-12.1. Fa cerques en mitjans impresos

i valorar l’acció de l’ésser humà i digitals referides a problemes
sobre el medi ambient i les seues mediambientals actuals i localitza pàgines 4 5, 8, 9
conseqüències. i recursos web que hi estan directament
relacionats.
Control B
1 • Afluent: riu que desemboca en un altre riu. 4 L’aigua d’un riu pot ser aprofitada de formes molt
• Rambla: llit que només porta aigua quan plou. diferents. Els éssers humans hi construeixen pantans
i canals per a abastar d’aigua la població, les indústries
• Glacera: massa de gel produïda per l’acumulació
i per a regar els terrenys de cultiu. També alguns rius són
de neu durant centenars d’anys i que es desplaça
navegables i es converteixen en vies de comunicació. S’hi
amb més o menys rapidesa.
alcen preses i centrals hidroelèctriques que aprofiten la força
• Meandre: revolt d’un riu.
de l’aigua per a la producció d’energia elèctrica. Finalment,
• Congost: erosió profunda i estreta del terreny l’aigua dels rius es pot convertir en un atractiu turístic, per
causada per l’aigua d’un riu. exemple, per a activitats d’oci, esports, etc.
2 L’aigua es troba en circulació permanent entre 5 A vegades, l’aigua d’un riu té tanta força que erosiona
els oceans, l’atmosfera i la terra, i en constant canvi d’estat el terreny i forma congosts o gorges. Això passa al curs
(sòlid, líquid i gasós). És el que s’anomena cicle de l’aigua: alt dels rius.
1. L’aigua s’evapora a causa de la calor. 2. El vapor d’aigua
s’eleva, es refreda i es condensa formant núvols. 3. El vent Un pantà o embassament és una construcció realitzada
espenta els núvols. 4. L’aigua dels núvols es precipita. pels éssers humans per a emmagatzemar-hi l’aigua d’un riu
5. L’aigua arriba als rius i al mar, i una part es filtra als i, així, poder abastar les poblacions, la indústria i regar els
aqüífers. camps de cultiu. Se situen al curs mitjà, perquè l’aigua hi
porta més cabal i erosiona menys el terreny.
3 El curs baix és la part més cabalosa d’un riu a causa
de l’aportació d’aigua dels afluents. La velocitat de l’aigua 6 Un llac és una massa d’aigua dolça que s’ha acumulat de
disminueix perquè el desnivell és xicotet i per això es van forma permanent a l’interior dels continents. Si és xicotet,
depositant els materials que porta en suspensió. A vegades rep el nom de llacuna, i si és d’aigua salada, mar interior.
aquests materials omplin superfícies extenses i formen 7 Les glaceres són masses de gel que es formen per
planes al·luvials.
l’acumulació de neu durant centenars d’anys i que es
A la desembocadura es formen estuaris i deltes, que són desplacen amb més o menys rapidesa. Quan les glaceres
terrenys de forma triangular produïts per l’acumulació dels arriben al mar, es trenquen i formen icebergs, que són
materials que transportava el riu. masses flotants de gel. Les glaceres es localitzen als
casquets polars, però també es poden originar als cims de sinó que transporta els materials i forma revolts anoments
les muntanyes; en aquest cas s’anomenen glaceres alpines. meandres.
8 Oceà Pacífic, envoltat per Amèrica, Àsia i Oceania. Oceà Índic, El curs baix, més cabalós, a causa de l’aportació dels
envoltat per Àsia, Àfrica, Oceania i l’oceà Glacial Antàrtic. afluents. L’aigua baixa a poc a poc, perquè el desnivell
Oceà Atlàntic, situat entre Amèrica, Europa, Àfrica, l’oceà és xicotet, i en arribar a la desembocadura el riu forma
Glacial Àrtic i el Glacial Antàrtic. Oceà Glacial Àrtic, envoltat estuaris i deltes.
per Amèrica, Europa, Àsia i l’oceà Atlàntic. I l’oceà Glacial 4 El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu i que sol
Antàrtic, envoltat per l’oceà Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic.
variar amb les estacions de l’any: els rius l’aigua dels quals
9 La imatge de l’esquerra representa una marea alta procedeix del desgel de les neus augmenten de cabal
o plenamar, i la de la dreta, una marea baixa o baixamar. a la primavera; en canvi, els rius l’aigua dels quals procedeix
Són degudes a les pujades i baixades diàries de les marees de les precipitacions augmenten de cabal en les èpoques
causades per l’atracció de la Lluna i el Sol. de pluja.
5 L’aigua d’un riu pot ser aprofitada de diverses maneres.
Els éssers humans hi construeixen pantans i canals per
Control A proveir d’aigua la població, les indústries i per a regar els
terrenys de cultiu. També alguns rius són navegables i es
1 • Estuari: desembocadura d’un riu en què es barregen converteixen en vies de comunicació on es construeixen
l’aigua dolça del riu i l’aigua salada del mar. canals i ports per a fer-los més transitables. S’hi alcen preses
• Estiatge: cabal mínim o nivell més baix d’un riu. i centrals hidroelèctriques que aprofiten la força de l’aigua
per a la producció d’energia elèctrica. Finalment, l’aigua dels
• Aqüífer: bossa d’aigua subterrània formada per
rius es pot convertir en un atractiu turístic, per exemple, per
les aigües de la pluja i dels rius que han penetrat
a activitats d’oci, esports, etc.
a la terra a través de roques poroses i s’han trobat amb
una capa formada per roques impermeables. 6 L’aigua subterrània s’origina quan una part de l’aigua
de la pluja i dels rius penetra a la terra a través
• Plana al·luvial: superfície extensa i molt fèrtil que s’ha
de roques poroses i es troba amb una capa de roques
omplit amb els materials que arrossega el riu al curs baix.
impermeables. Aleshores, l’aigua queda embassada
• Torrent: cabal d’un riu que només porta aigua quan i es formen aqüífers.
plou.
7 Els corrents marins són desplaçaments de grans masses
2 L’aigua es troba en circulació permanent entre d’aigua que circulen pels oceans. Poden ser càlids, quan
els oceans, l’atmosfera i la terra, i en constant canvi d’estat la temperatura del corrent és superior a la de l’aigua
(sòlid, líquid i gasós). És el que s’anomena cicle de l’aigua: pròxima, o freds, quan l’aigua del corrent és més freda
1. L’aigua s’evapora a causa de la calor. 2. El vapor d’aigua que l’aigua pròxima.
s’eleva, es refreda i es condensa formant núvols. 3. El vent
8 L’aigua marina és fonamental per als éssers humans per
espenta els núvols. 4. L’aigua dels núvols es precipita.
molts motius: és font d’aliment (peixos, mariscos, algues…);
5. L’aigua arriba als rius i al mar, i una part es filtra als
és font de matèries primeres i energia (gas, petroli), la sal
aqüífers.
s’utilitza a les salines, i la força de les marees, per a generar
3 La imatge mostra els tres trams que es distingeixen energia; és via de comunicació i, finalment, atrau
en el curs d’un riu: nombrosos turistes, i això crea llocs de treball.
El curs alt, que s’estén des del naixement fins als primers 9 La contaminació de l’aigua generada pels éssers humans
quilòmetres del recorregut, i sol ser una zona muntanyosa (abocaments tòxics de les indústries, residus humans sense
amb pendents pronunciats, per això l’aigua flueix molt depurar, plaguicides que es fan servir en l’agricultura, marees
ràpid. En aquesta zona es poden formar congosts negres provocades pel vessament de petroli…) és un
i cascades. problema molt greu per a la biodiversitat i per a les persones.
El curs mitjà, que és una zona de menys pendent, on el relleu R. L.
és més pla i l’aigua va més lenta; per això, ja no erosiona,
L’AIGUA
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències Socials us ha demanat que realitzeu un informe per al periòdic del vostre centre educatiu sobre
l’aprofitament que fem les persones dels recursos que ens ofereixen els rius i l’aigua marina. La vostra tasca consisteix
a resumir les dades que us semblen més rellevants per informar la resta de companys sobre quins són aquests recursos
i la importància de cuidar-los i salvar-los de la contaminació que generen algunes activitats humanes. Per a fer l’informe és
important que de primer recordeu el que heu estudiat en la unitat de l’aigua.
1 Repassa amb l’ajuda d’aquest mapa quins són els rius més importants del planeta. Indica a quin riu es refereix
cada un dels nombres del mapa i assenyala quin és el més llarg del món i quin és el més cabalós. (2 p.)
Cer 0°

cl e po
lar à OCEÀ GLACIAL ÀRTIC a
rtic
Kolim
n M
Yuko
Le
ac
Ie na
ken z i e
ni
ss
ei
Ob i
son Volga
Amu
Nel E U R O PA ti
r
Ir
Dniè
al x
Ur
Mis 1
Do
ç À S I A
Rin
en D an
Loira Si r d

pe
so u
lor
n
ub ar
tL i
r
ià g
S an an
ri
Eb
í
do
sissip
o re
Am
ra
He
2
Hu
Taj ud
o
arià OCEÀ
C ol
g- T s é
Ti
Br
Mis
Br
is ah an
gr
Eu
av fr I
us
mapu

a t es
OCEÀ PACÍFIC
Ind
Ga
tra
o
Tròpic de Càncer ng
À F R I C A es 3
AT L À N T I C
Nil
Sene Níg
6
A M È R I C A
ga
er
oco

l
4 5
Orin
0° Equador ngo
A ma z o n e s
Co
OCEÀ a
OCEÀ
ci sc
Madeir

S ão Fr a n
PACÍFIC mbez
P a r a guai
ná Za ÍNDIC
i
a
O C E A N I A
P ar
Tròpic de Capricorn ng
O ra rli
n ge

Da
Mur
ra y

Escala
0 1.780
OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC
quilòmetres
rtic
antà
p olar
Cerc
le 0°

505399-03-53

509544u03p55h1
2 Un dels recursos que ofereixen els rius és el turisme, perquè s’hi poden practicar diversos esports
i altres activitats d’oci. Saps com s’anomena l’esport que practiquen aquestes persones
que ixen en la fotografia? Quins altres esports creus que es poden realitzar en un riu? (1 p.)
PROVA
3 En quin tram del curs del riu creus que estan les persones que ixen en la fotografia? Per què?
Quins són els altres trams del curs del riu? Quines característiques té cada un? (1,5 p.)
4 Completa aquesta taula per al teu informe sobre l’aprofitament de l’aigua dels rius. (1 p.)
Formes d’aprofitament Exemples
Proveïment d’aigua
Vies de comunicació
Producció d’energia
Oci

5 Repassa a continuació, amb l’ajuda d’aquest mapa, la situació dels oceans i mars més importants.
Quins continents voreja cada un dels oceans? En quin continent es troba el mar dels Sargassos?
I el mar de Filipines? (2 p.)
Cer M
Bea ar d Mar de

cl e po
lar à ufo e Laptev
rtic rt
ara Mar de la
Mar Mar eK Sibèria Oriental Mar
Mar de rd
de Grenlàndia de Ma de
Barentsz Bering
Bering
Mar de Mar
Mar del
Noruega Mar Bàltic
d’Okho
tsk

Mar del Nord
Labrador Mar Negre
Mar

del
Japó
OCEÀ Mar de OCEÀ
Mar dels Mar Roig la Xina
Sargassos Mar Meridional PA C Í F I C
Tròpic de Càncer Mediterrani
AT L À N T I C Mar de
OCEÀ M ar C
arib
Mar
d’Aràbia
Filipines

PACÍFIC
0° Equador
OCEÀ
ÍNDIC
Mar de Timor Mar
del Corall

0
Escala
1.980
Mar de

Tasmània
0° quilòmetres
509544u03p60h1
6 Completa aquesta taula sobre els recursos
505399-03-58-b que proporciona l’aigua marina als éssers humans. (1 p.)
Formes d’aprofitament Exemples
Aliments
Matèries primeres i energia
Turisme
Vies de comunicació

7 Resumeix i explica amb exemples quines activitats humanes poden contaminar l’aigua dels rius i oceans
i posar en perill la seua existència. (1,5 p.)
L’AIGUA
Competències
que s’avaluen
Comunicació B1-3. Descriure les peculiaritats del B1-3.1. Enumera i descriu

lingüística medi físic espanyol, europeu i mundial les peculiaritats del medi físic
i de les seues característiques principals. espanyol.
B1-11. Localitzar en el mapamundi B1-11.1. Localitza en un mapa físic
físic les principals unitats del relleu mundial els principals elements 1, 2, 3, 4, 5, 6
mundials i els grans rius. Localitzar i referències físiques: mars i oceans,
en el globus terraqüi les grans zones continents, illes i arxipèlags més
climàtiques i identificar-ne les importants, a més dels rius
característiques. i les principals cadenes
muntanyoses.
Competència B1-3. Descriure les peculiaritats del B1-3.1. Enumera i descriu les
matemàtica medi físic espanyol, europeu i mundial peculiaritats del medi físic espanyol.
i competències i les seues característiques principals. B1-11.1. Localitza en un mapa físic
bàsiques en B1-11. Localitzar en el mapamundi físic mundial els principals elements
ciència 1, 2, 3, 4, 5, 6
les principals unitats del relleu mundials i referències físiques: mars i oceans,
i tecnologia i els grans rius. Localitzar en el globus continents, illes i arxipèlags més
terraqüi les grans zones climàtiques importants, a més dels rius
i identificar-ne les característiques. i les principals cadenes muntanyoses.
Sentit B1-12. Conéixer, descriure i valorar B1-12.1. Realitza cerques en mitjans

d’iniciativa l’acció de l’ésser humà sobre el medi impresos i digitals referides a problemes
i actitud ambient i les seues conseqüències. mediambientals actuals i localitza 7
emprenedora pàgines i recursos web que hi estan
directament relacionats.
1 Número 1: Mississippí. Número 2: Danubi. Número 3: 5 Oceà Pacífic, envoltat per Amèrica, Àsia i Oceania. Oceà Índic,
Iang-Tsé. Número 4: Amazones. Número 5: Congo. envoltat per Àsia, Àfrica, Oceania i l’oceà Glacial Antàrtic.
Número 6: Nil. El riu més llarg és el Nil, i el més cabalós, Oceà Atlàntic, situat entre Amèrica, Europa, Àfrica, l’oceà
l’Amazones. Glacial Àrtic i el Glacial Antàrtic. Oceà Glacial Àrtic, envoltat
per Amèrica, Europa, Àsia i l’oceà Atlàntic. I l’oceà Glacial
2 Practiquen el descens de rius o ràfting. Altres esports que
Antàrtic, envoltat per l’oceà Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic.
s’hi poden practicar són, per exemple, la pesca esportiva, el
rem, el piragüisme, etc. El mar dels Sargassos es troba a l’oceà Atlàntic, i el mar
de Filipines, a l’oceà Pacífic.
3 Es troben al curs alt del riu, on l’aigua corre més
ràpidament perquè travessa zones muntanyoses amb 6 Aliments: la pesca de peixos i mariscos, que és una
pendents pronunciats. Els altres dos trams del llit són activitat bàsica. Matèries primeres i energia: el fons marí
el curs mitjà, que és una zona de menys pendent i on l’aigua conté gas i petroli; també s’explota la sal a les salines, i la
va més lenta, per tant ja no erosiona, sinó que transporta força de les marees s’utilitza per a generar energia. Turisme:
els materials i forma meandres, i el curs baix, que és el més permet practicar esports, banyar-se, etc. Tot això crea
cabalós, a causa de l’aportació d’aigua dels afluents, i on el nombrosos llocs de treball. Vies de comunicació: els mars
riu va depositant els materials que porta en suspensió. i els oceans són fonamentals per al transport de
mercaderies.
4 Proveïment d’aigua: per a regar els camps de cultiu
i subministrar aigua a les poblacions i les indústries. Vies de 7 Hi ha moltes activitats que duen a terme les persones que
comunicació: als rius navegables es construeixen ports contaminen l’aigua dels rius i els oceans. Per exemple,
fluvials i canals per a facilitar el trànsit. Producció d’energia: l’abocament de residus tòxics de les indústries o dels
s’hi alcen preses i centrals hidroelèctriques que aprofiten residus urbans sense depurar, els plaguicides que s’utilitzen
la força de l’aigua per a produir energia elèctrica. Oci: en l’agricultura, o les marees negres provocades
atrauen el turisme i permeten, per exemple, practicar per l’abocament de petroli al mar a causa dels accidents
esports. dels vaixells petroliers.
EL CLIMA

Continguts de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Itineraris didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
Treball amb diferents metodologies . . . . . . . . . . . . . . . . 117
Descripció d’imatges de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
• Mapa de la distribució de les temperatures . . . . . . . . . . . . . . . 118
• Mapa de la distribució de les precipitacions . . . . . . . . . . . . . . . 119
• El vent föhn o foehn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
• Els monsons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
• El vent ens fa tornar bojos? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
• Rosada i gebre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
• Ciclons mortífers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
• Vents sostinguts màxims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
• Tempestats/Huracans/Tifons/Ciclons tropicals . . . . . . . . . . . . . 122
Recursos bibliogràfics i multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . 123
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . 124

Repàs i suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Fitxa 1: Conceptes relacionats amb el clima . . . . . . . . . . . . . . 124
Fitxa 2: Coneixem els riscos naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
Fitxa 3: El climograma (I): com s’elabora . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Fitxa 4: El climograma (II): comentari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
Fitxa 5: Diferenciar el temps i el clima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Fitxa 6: La importància de predir el temps . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Fitxa 7: L’atmosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
Fitxa 8: La relació entre el clima i el relleu . . . . . . . . . . . . . . . . 132
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133
Fitxa 9: Predir el temps per mitjà dels núvols . . . . . . . . . . . . . . . . 133
Fitxa 10: Precipitacions torrencials de tardor . . . . . . . . . . . . . . . . 134
Autoavaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . 136

Controls. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138
Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . 140

per competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . 144
EL CLIMA
EL CLIMA

• L’estructura de l’atmosfera • Llegir mapes del temps • Reconeixement de
i de climes la importància d’aprendre
• La diferència entre temps
i clima • Elaborar i interpretar a desenvolupar hàbits
un climograma i actituds respectuoses
• Els elements i factors del clima amb el medi ambient
• Analitzar el temps a partir
• La distribució dels climes de la
d’una imatge de satèl·lit
Terra
• Consultar el web de l’Agència
• La influència del clima en
Estatal de Meteorologia
l’activitat humana i a l’inrevés
Desenvolupament de
competències
• Aplica una tècnica: Analitzar
el temps a partir d’una imatge
de satèl·lit

• Resumeix l’essencial • Cerca d’informació en el web
• Compromesos. El calfament d’AEMET
global
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. El clima • Avaluació de continguts. El clima: controls B i A
• Aprofundiment. El clima • Avaluació per competències. Prova
• Projecte social • LlibreMèdia. El clima
en el cine
EL CLIMA
Per nivells
• Epígraf 1: L’atmosfera.
• Epígraf 2: La temperatura.
• Repàs i suport. El clima.
• Epígraf 3: Les precipitacions.
• Epígraf 4: La pressió atmosfèrica i el vent.
Bàsic • Epígraf 5: Els climes de la Terra.
• Epígraf 6: El clima en la nostra vida.
• Epígraf 7: La influència humana en l’atmosfera.
2, 5.
• Epígraf 8: Les catàstrofes climàtiques.
• Descobreix: Els tornados.

• Saber més: Diferents orígens de les
Avançat precipitacions.
• Aprofundiment. El clima.
• Saber fer: Elaborar i interpretar climogrames.
• Compromesos: El calfament global.
• Saber fer: Interpretar mapes del temps
en superfície.
D’excel·lència • Aplica una tècnica: Analitzar el temps a partir
completa.
d’una imatge de satèl·lit.
• Treball cooperatiu: Cerca d’informació en el web
d’AEMET.


de comunicació
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS EL CLIMA
MAPA DE LA DISTRIBUCIÓ DE LES TEMPERATURES
-1 àr tic
0º olar
le p
Cerc
-20º
0º
10º
20º Tròpic de Càncer

28º 28º
28º
Equador
tèr
m ic Equador
20º
10º
Escala
0 2.100
Cercle po
la r a n t à rt
ic
0º
quilòmetres
El mapa representa la distribució de les temperatu- • Les regions continentals intertropicals són les més
res mitjanes anuals. De la seua observació i anàlisi es càlides, mentre que els continents temperats i po-
poden obtindre diverses conclusions: lars (sobretot l’Antàrtida i Sibèria) són els més
• Les temperatures disminueixen des de l’equador freds.
509544u04p71h1
cap als pols. • Les regions intertropicals de l’hemisferi austral
505399-04-71
• Les línies que uneixen punts d’igual temperatura són més oceàniques i més fredes.
no segueixen regularment els paral·lels. • El casquet glacial antàrtic refreda les regions po-
• L’hemisferi nord és més càlid que l’hemisferi sud. lars i subpolars molt més que el casquet de Gren-
Això significa que l’«equador tèrmic» se situa al làndia.
nord de l’equador.
MAPA DE LA DISTRIBUCIÓ DE LES PRECIPITACIONS
Cer
cl e po
lar à
rtic
Tròpic de Càncer
Equador
Precipitació total
(mm)
Més de 3.000 mm
De 3.000 mm a 1.000 mm
De 1.000 mm a 500 mm Escala
De 500 mm a 250 mm tàrtic 0 2.100
Cercle polar an
Menys de 250 mm quilòmetres
El mapa representa com es distribueixen les preci- Però també hi ha altres regions del món en què les
pitacions, ja que totes les zones del planeta no reben precipitacions són realment escasses, com és el cas
la mateixa humitat. En general, podem afirmar di- de les àrees continentals tropicals situades a l’est
versos aspectes relatius a les precipitacions: 509544u04p73
dels oceans; una zona seca a l’Atlàntic nord, que es
• E ls flancs muntanyosos exposats a les masses prolonga per l’est cap a l’Índia; i els deserts polars,
que arriben fins a l’interior del continent asiàtic.
d’aire marítimes reben grans quantitats 505399-04-73
d’aigua.
Les àrees més seques de la Terra són aquelles on
• L es costes són més plujoses que l’interior dels els vents arriben després de recórrer llargues dis-
continents. tàncies sobre sòls molt caldejats. Però també pot
• En les latituds temperades, les façanes occidentals haver-hi zones desèrtiques en llocs on una gran
dels continents són més plujoses que les orientals. serralada s’interposa entre aquests i el lloc d’on ve
• En les latituds baixes, la façana est dels continents el vent habitualment. Aquest és el cas, per exem-
és, en general, més plujosa que la façana oest. ple, dels deserts d’Atacama (Xile) i Kalahari (sud-
oest d’Àfrica).
En el mapa es pot apreciar que hi ha tres zones de
la Terra que es caracteritzen per tindre les precipi-
tacions més abundants:
• Una franja equatorial, centrada lleugerament al
nord de l’equador, que s’amplia cap a les costes
orientals de l’Amèrica tropical i al sud-est asiàtic.
• Una banda molt regular, situada entre els 40º i els
60º de latitud sud.
• Les zones orientades de sud-oest a nord-est so-
bre els oceans, entre els paral·lels 30º i 60º nord,
que s’eixamplen un poc sobre els continents.
EL VENT FÖHN O FOEHN
Posteriorment, quan baixa per l’altre costat de la

muntanya, la massa d’aire, ja sec, baixa pel costat
de sotavent, calfant-se per l’augment de temperatu-
ra. Això fa que l’aire actue absorbint la humitat
d’aquest costat, com si fóra una esponja, per formar
Vessant de àrees molt seques en aquestes zones de sotavent
sobrevent (fins i tot deserts), a l’altre costat de cadenes munta-
nyoses en què s’aprecia aquest fenomen.
Aquest efecte es pot veure a Espanya principalment
a la serralada Cantàbrica, a Sierra Nevada i a les
illes Canàries, i es pot apreciar també amb claredat
a Gredos i als Pirineus. A Sierra Nevada, l’aire càlid
de la vall del Guadalquivir, en davallar per Sierra
Nevada, provoca el desert de Tabernas i la zona
seca de Granada i Guadix. A la serralada Cantàbri-
S’anomena vent foehn un fenomen climatològic de ca, els efectes del vent humit del mar Cantàbric te-
gran importància. Es produeix quan una massa nen molt a veure amb les zones seques de Lleó i del
d’aire càlida i humida, espentada pel vent, troba nord de Castella. Potser el lloc més clar on ho po-
una cadena muntanyosa i es veu forçada a ascendir dem apreciar és a les illes Canàries, a les illes de
per superar-la. Quan puja, la massa humida es Gran Canària, Tenerife i La Palma, que tenen una
compacta i, en ascendir, perd temperatura, raó per estructura de precipitacions completament diferent
la qual comença un procés de condensació que la al nord de les illes, i al sud, que són unes zones molt
porta a precipitar al costat de sobrevent de la mun- seques, fet que es pot veure analitzant una clisèrie
tanya. nord-sud d’aquestes illes.
ELS MONSONS Precipitació (mm)

Més de 3.000 mm JAPÓ
KAZAJSTÁ Mar
El monsó és un vent estacional que s’origina per
UZ
del
De 3.000 mm a 1.000 mm COREA
BE
Japó
DEL NORD
l’oscil·lació dels cinturons d’anticiclons tropicals dels
KI
De 1.000 mm a 250 mm
ST
COREA
ÁN
KIRGUIZISTÁN
hemisferis nord i sud. Això provoca que a partir del Menys de 250 mm
TAYIKISTÁ X I N A
DEL SUD
Mar
final de la primavera i a l’estiu hi haja uns vents de Monsó d’estiu de la
AFGANISTÁN
Monsó d’hivern Xina
direcció sud-oest-nord-est, càlids i molt humits. Oriental
NEP TAIWAN
Aquests vents entren en contacte amb la terra de AL
BHUTAN
l’Índia, la Xina i el sud-est asiàtic, i provoquen un fe- BANGLA
DESH AR
VI
ÍNDIA NM
nomen d’ascensió d’aquestes masses d’aire, que en
ET
YA
M LA
N
O Mar FILIPINES
AM
Golf de TAILÀNDIA S
pujar es refreden i precipiten violentament sobre Mar Bengala
de la
CAMBODJA Xina
aquestes zones. A les zones més exposades a la costa d’Aràbia Meridional
(Maldives, Sri Lanka, Tailàndia, Laos, el Vietnam, SRI LANKA

BRUNEI
etc.), aquest fenomen es produeix de maig a setem- Escala

MALÀISIA
bre, mentre que a les zones situades un poc més cap 0 1.000
I N D O N È S I A
al nord (Índia), el fenomen es retarda al juny. A la quilòmetres
O C E À ÍN D IC
Xina, l’efecte dels vents càlids té un repartiment més

ampli (d’abril a setembre) per la varietat de fenò-
mens climàtics que hi tenen lloc. D’altra banda, també coneixem la incidència dels
Hui dia se sap que els monsons són un fenomen molt monsons d’hivern a Àsia, molt especialment a l’Índia,
més ampli que no es restringeix a Àsia, sinó que està un procés invers que es produeix per l’arribada de
present a les zones tropicals d’Àfrica, l’Amèrica del vents continentals procedents dels anticiclons interi-
Nord i del Sud, així com als diferents mars tropicals. ors d’Àsia. 505399-04-75-a
509544u04p75h1
PER A SABER MÉS
EL VENT ENS FA TORNAR BOJOS?
Un dels mites populars és que determinats vents El vent derivat de l’efecte foehn se sol associar a
que bufen en diferents zones fan tornar boig. aquest fenomen, i pot agreujar o augmentar local-
Aquesta idea és molt antiga, ja Hipòcrates, en el se- ment diversos trastorns psicològics, com la depres-
gle VI aC, feia referència als efectes negatius d’al- sió, l’ansietat, les migranyes o causar un augment
guns vents del sud. A França passa amb el mestral, d’agressivitat. A Espanya, en tota la regió cantàbri-
un vent fort que bufa del nord o nord-oest. El mes- ca el vent del sud, causant de l’efecte foehn, sol es-
tral bufa amb ràfegues molt fortes, a vegades fins a tar associat a refredats, cefalees i estats depressius.
100 km/hora, perquè agafa velocitat en baixar pel Els psiquiatres anomenen «meteorosensibles» les
Roine en direcció al Mediterrani. Com que té com a persones proclius a tindre canvis d’ànim causats
punt de partida l’aire sec de l’interior, porta a la per les variacions meteorològiques, i fins i tot
costa sequedat, un clima més fresc i el cel blau. l’agreujament de patologies mentals. Hi ha metges
Això és bo a la primavera i l’inici de l’estiu, però al que pensen que la clau es troba en les variacions en
final de l’estiu i a la tardor porta les temperatures la polaritat i la intensitat de la càrrega iònica de
fredes. Els francesos l’anomenen «el vent que et fa l’atmosfera que porten aquests vents, que alteren
tornar boig», encara que moltes vegades bufa molt l’activitat neurotransmissora central.
poc de temps, un parell de dies o com a màxim una Altres autors diuen que no hi ha una base científica
setmana. que permeta afirmar que hi haja relació entre vent
A Espanya també tenim vents semblants. Hi ha es- i bogeria. Al sud-oest d’Espanya s’han fet estudis
tudis fets a Catalunya sobre la tramuntana, vent de que demostren que les persones més exposades al
característiques semblants al mestral, que demos- llevant tenen un comportament igual a la resta de
tren que provoca un canvi en el comportament la població. Com a curiositat, hi ha codis penals lo-
d’algunes persones, que és més fort en dones i xi- cals que consideraven el llevant com a circumstàn-
quets. Fins i tot pot provocar depressió i estats cia atenuant a l’hora de jutjar crims i delictes.
d’excitació nerviosa, encara que també estimula el
geni artístic i les ganes de treballar.
ROSADA I GEBRE
Un dels fenòmens atmosfèrics més cridaners és la rosada.

Apareix a la matinada en forma de gotes d’aigua que són
especialment visibles en les plantes.
S’origina perquè la humitat de l’aire es condensa en forma
de gotes per la disminució brusca de la temperatura, o pel
contacte amb superfícies fredes. L’aire està en equilibri tèr-
mic, la qual cosa significa que la temperatura de l’aire és la
del vapor d’aigua que conté. Hi ha una temperatura a la
qual aquest vapor d’aigua comença a condensar-se (que,
de fet, s’anomena temperatura de rosada). Quan l’aire de
la nit entra en contacte amb el sòl o amb determinats sòlids
que estan més freds, la temperatura de l’aire baixa, se satu-
ra i es condensa, i aleshores es formen a les superfícies
gotes d’aigua que anomenem rosada.
Es veu amb facilitat a les superfícies de les plantes o dels
cotxes, i és més probable que es forme en nits clares, en què
l’efecte d’hivernacle dels núvols no existeix, fet que permet
arribar amb facilitat al punt de saturació. Si la temperatura
de l’aire és més baixa que 0 °C, en comptes de rosada es
forma gebre.
BANC DE DADES
CICLONS MORTÍFERS
Cicló Àrea Any Morts
1 Bohia Índic nord 1970 50.000

2 Gran Huracà Antilles 1780 22.000
3 Mitch Atlàntic 1998 18.000
4 Galveston Atlàntic 1900 12.000
5 Karina Atlàntic 2005 2.541
VENTS SOSTINGUTS MÀXIMS
Velocitats
Cicló Àrea Any
sostingudes
1 Tip Pacífic nord-est 1979 305 km/h
2 Wilma Antilles 2005 320 km/h
3 Camille Atlàntic 1969 305 km/h
TEMPESTATS/HURACANS/TIFONS/CICLONS TROPICALS
Tempestats tropicals Huracans/Tifons/Ciclons

(vents sostinguts tropicals forts (vents sostinguts de
de més de 17 m/s) més de 33 m/s)
Zona Major Menor Mitjana Major Menor Mitjana
Atlàntic 28 4 12,1 15 2 6,4

Pacífic central/nord-est 28 8 16,6 16 3 8,9
Pacífic nord-oest 35 14 26,0 23 7 16,5
Índic nord 10 2 4,8 5 0 1,5
Índic sud-oest 14 4 9,3 8 1 5,0
Índic Austral sud-est 16 3 7,5 8 1 3,6
Pacífic Austral sud-oest 20 4 9,9 12 1 5,2
Global 102 69 86,0 59 34 46,9
Font: http: //www.aoml.noaa.gov/hrd/tcfaq/E10.html
http://www.aemet.es/ Una veritat incòmoda (2006).

Web de l’Agència Estatal de Meteorologia Documental estatunidenc conduït per Al Gore,
http://www.etsimo.uniovi.es/links/astro.html exvicepresident dels EUA, sobre els efectes del calfament
Web de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de la global. Ideal com a punt de partida per a debatre sobre el
Universitat d’Oviedo sobre astronomia i meteorologia, amb tema.
múltiples enllaços per a continuar investigant. El aire que respiras (2012).
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0151-01/ Documental de l’espai de RTVE El escarabajo verde. Es pot
ed99-0151-01.html veure en la pàgina web de la cadena de forma gratuïta.
Web dedicada als alumnes de secundària, amb multitud Caçadors de tempestats (2005).
d’explicacions sobre el temps i el clima. El desastre del Katrina va provocar que sorgira als Estats Units
http://www.ghcc.msfc.nasa.gov/GOES/ molt d’interés sobre aquest tipus de fenòmens. Aquest
Pàgina web de la NASA (Global Hidrology and Climate Center). documental explica el procés que provoca les tempestats
Està en anglés, però és molt fàcil d’usar i ofereix multitud tropicals.
de tipus d’imatges de diferents satèl·lits. El huracán Mitch (1998).
http://www.wmo.int/pages/index_es.html Documental de l’espai de RTVE El escarabajo verde. Es pot
Organització Meteorològica del Món, dependent veure en la pàgina web de la cadena de forma gratuïta.
de l’ONU, és un recurs molt útil, amb multitud d’aplicacions
a aquest tema. Imprescindible. Està en espanyol. CINE
http://www.aoml.noaa.gov/hrd/tcfaq/tcfaqE.html
Tot el que vulgues saber sobre huracans ho tens en aquest La tempestat perfecta, dirigida per Wolfgang Petersen
enllaç (en anglés). (2000).
És una pel·lícula, basada en la novel·la homònima de
Sebastian Junger, en què les vicissituds atmosfèriques es
converteixen en la clau de la trama.
DIVULGACIÓ
Atrapats en el gel, dirigida per George Butler (2002).
Conta l’expedició de Shackelton a l’Antàrtida
Georges FETERMAN, El clima a tu alcance (2007).
en 1914-1916 i les seues vicissituds en un clima advers.
Forma part d’una sèrie il·lustrada per a posar a l’abast dels
joves els fenòmens de la natura. En aquest volum s’expliquen Nàufrag, dirigida per Robert Zemeckis (2000).
aspectes bàsics sobre el clima. Un executiu d’una multinacional té un accident d’avió que el
deixa aïllat de la civilització en una remota illa tropical. De nou
M. WALKER i D. AWUAH, Experimentos científicos:
el clima i la seua adaptació a l’illa es converteixen en el
tiempo y clima (2007).
principal problema per a la supervivència.
Aquest llibre t’ensenya els mecanismes bàsics de l’atmosfera
i a fer-te el teu propi equip per a predir el temps. Els caçadors de tempestats, de George Mendeluk
(2009).
V. AUPI, Guía del Clima en España (2004).
És la història d’una científica que veu morir els seus pares
És un estudi del clima espanyol basat en dades de més de
de menuda durant un tornado, i consagra la vida a predir,
200 observatoris, i parla a més de fenòmens poc coneguts
previndre i evitar aquest tipus de catàstrofes naturals.
del clima espanyol, com els tornados.
R. SADOURNY, ¿Se ha vuelto loco el clima? (2005).
El llibre respon als principals interrogants que ens planteja
el clima i el medi ambient.
REPÀS I SUPORT EL CLIMA
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
Conceptes relacionats amb el clima

1 Repassa els conceptes i nocions relacionats amb el clima que figuren en aquest glossari.
GLOSSARI
Factors de les temperatures
• Factor de la latitud: les temperatures més altes es donen a l’equador i baixen cap als pols.
• Factor de l’altitud: les temperatures baixen a mesura que ens elevem.
• Distància al mar: el mar amorteix les temperatures. A l’hivern fa més calor a les zones costaneres que a l’interior. A més,
a l’estiu les temperatures no són tan elevades.
Factors de les precipitacions
• Factor de la latitud: les zones pròximes a l’equador registren més pluges que les altres. Les precipitacions baixen des de
l’equador cap als pols.
• Factor de l’altitud: les pluges augmenten amb l’altitud. Per això plou molt a les muntanyes.
• Factor costaner: plou més a la costa que a l’interior, ja que el mar és font d’humitat.
Pressió atmosfèrica
És el pes que exerceix l’aire en un punt determinat de la Terra. Com més pes de l’aire, més pressió.
El vent
És l’aire en moviment. L’aire va sempre de les zones d’altes pressions a les de baixes pressions.
Els mapes de superfície
• Isòbares: línies que uneixen punts d’igual pressió.
• Anticicló: zona d’altes pressions. En els mapes del temps es representa amb una A.
• Borrasca: zona de baixes pressions. En els mapes del temps es representa amb una B.
• Fronts: zones de contacte entre masses d’aire que porten pluges intenses. Es representen amb una línia dentada.
2 Escriu si és vertader (V) o fals (F). Converteix en el quadern les afirmacions falses en vertaderes.
V F
Al cim de les muntanyes fa més fred que al peu.
A les zones costaneres fa més calor que a l’interior dels continents.
Plou més al pol sud que a l’equador.
La pressió atmosfèrica és l’acció dels huracans a la zona del Carib.
El vent va de les zones d’altes pressions a les de baixes pressions.
Una A en un mapa de superfície significa anticicló.
Els fronts són zones de conflicte internacional.
Les zones pròximes a l’equador reben menys precipitacions que les zones temperades
i les regions polars.
Les precipitacions són més abundants a la costa que a l’interior.
A les zones baixes plou menys que a les zones elevades i a les muntanyes.
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Coneixem els riscos naturals

1 Uneix cada concepte amb la seua definició.
a) Degradació permanent de la vegetació i del sòl. 1) Anemòmetre.

b) És el nom amb què es coneixen els huracans en gran part de l’oceà Pacífic. 2) Desertització.
c) Període llarg en què plou menys del que és normal en un lloc. 3) Huracà.
d) És el nom amb què es coneixen els huracans a l’oceà Índic. 4) Tifó.
e) Aparell que serveix per a mesurar les temperatures. 5) Termòmetre.
f ) Aparell que serveix per a mesurar la velocitat del vent. 6) Cicló.
g) Borrasca forta amb grans i constants vents i pluges. 7) Sequera.
2 Uneix cada catàstrofe climàtica amb un dels seus efectes.

• La sequera… destrossa cases i arbres.
• L’huracà… produeix la pèrdua de collites agrícoles.
• La inundació… mescla l’aigua potable amb les residuals, fet que genera epidèmies.
3 Assenyala amb una X la resposta correcta.

• Els desastres naturals són:
Accidentals i previsibles.
Fortuïts i catastròfics.
Naturals i predictibles.
Causats per l’acció humana.
• Les inundacions se solen produir en moments en què:

Plou poc en molt de temps.
La neu apareix en llocs on mai no neva.
Plou poc en poc de temps.
Plou molt en molt poc de temps.
• Podem parlar de sequera quan:

Plou però no s’embassa l’aigua.
No plou però hi ha aigua als pantans.
Plou poc durant l’estiu.
En un lloc plou menys del que és habitual per al clima de la zona.
• Un huracà es diferencia de les tempestats tropicals:

Pel lloc en què es produeixen.
Per la quantitat de neu que precipita.
Per la seua enorme grandària i proporcions.
Perquè són menys grans.
4 Explica quins riscos naturals dels que has estudiat poden afectar la localitat on vius.
Com es podrien evitar?
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
El climograma (I): com s’elabora

1 Torna a llegir els apartats del llibre de text «Construir i interpretar climogrames» i concretament
«Exemple resolt». Segueix els passos que s’hi detallen i construeix el climograma de Kíev.
PROCEDIMENT
1. Obtindre les dades del clima.
Per a obtindre les dades climàtiques podem utilitzar qualsevol adreça d’Internet on se n’oferisquen o llibres
de geografia general o física. En el cas espanyol, per exemple, pots consultar-les en www.aemet.es.
2. Realitzar la taula de dades.

S’elabora una taula on figuren tots els mesos de l’any. A cada mes li correspon una temperatura mitjana
en graus centígrads i una quantitat de precipitacions totals en mil·límetres (mm). El total de temperatures
és la mitjana de temperatures de l’any, i el total de precipitacions, la suma anual de precipitacions.
G F M A M J J A S O N D Tot.
Temp. (ºC) 26 24,5 0 6 16 19 20 19 13,5 7 4 24 7,5
Pr. (mm) 33 25 40 43 48 66 78 58 45 45 38 38 557
3. Dibuixar el climograma.
a) Traça
un eix horitzontal a la part de baix del full. Si utilitzes un full
En ºC KÍEV En mm
quadriculat, intenta que siguen 12 o 24 quadrats; si utilitzes paper
mil·limetrat, que ocupe 12 cm. 40 80
b) Escriu la inicial de cada un dels mesos de l’any en l’eix horitzontal.
30 60
c) Fes un eix vertical esquerre. Recorda que les temperatures més baixes
són les que t’han de marcar l’inici del climograma, i el 0 no ha d’estar
20 40
necessàriament en la base, ja que pot haver-hi temperatures sota zero;
per tant, hi haurà temperatures per damunt de 0 (si són positives) o per
10 20
davall (si són sota zero). També recorda que les dades han de ser
proporcionals: per exemple, 1 cm cada 5º.
0 0
d) Escriu en un dels extrems de l’eix «Temperatures en °C».
-10 -20
e) Elabora l’eix vertical dret. Fixa’t en el nombre més alt que representaràs G F M A M J J A S O N D
abans de decidir-ne la longitud (en aquest cas, 78 mm). Recorda que no
pot haver-hi precipitacions negatives, la base és 0 mm, que ha d’estar a
la mateixa altura que els 0 ºC.
f ) L es dades de l’eix de la dreta han de duplicar sempre els de l’eix esquerre: a la mateixa altura que has escrit 20°
has d’escriure 40 mm.
g) Escriu en un dels extrems de l’eix vertical dret «Precipitacions en mil·límetres».
h) M
esura una línia vertical des del mes de gener. La línia ha d’arribar a l’altura de la temperatura a què s’arribe
en aquest mes, és a dir, 26 °C.
i) Dibuixa-hi un punt roig.
j) Fes el mateix amb la resta dels mesos.
k) Traça una corba que unisca els punts.
l) D
ibuixa una barra blava horitzontal en cada mes que arribe a l’altura de la seua dada de precipitacions.
Recorda que la base de la barra sí que descansa en el 0.
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
El climograma (II): comentari

1 Torna a llegir els apartats del llibre de text «Construir i interpretar climogrames». Segueix els passos
que s’hi detallen i interpreta el climograma de Kíev de la fitxa anterior.
PROCEDIMENT
1. Coneixements previs.
Per a poder catalogar el clima de Kíev dins de la classificació climàtica mundial és necessari haver estudiat
almenys l’apartat 1 de la unitat 5 del llibre de text, titulat «Els climes de la Terra», encara que és més adequat
estudiar abans els diferents paisatges per a poder-los identificar.
2. Observa el climograma.
Els mesos en què la corba de les temperatures està per davall de les barres de precipitacions, el clima
és plujós. Els mesos en què la corba de les temperatures està per damunt de les precipitacions ens trobem
davant un mes sec. En aquest cas, no hi ha cap mes sec.
3. Comentari.
a) Les temperatures:
• Les temperatures varien molt d’uns mesos a altres, amb un màxim a l’estiu (juliol) i un mínim a l’hivern
(gener). Per tant, ens trobem davant un clima temperat en què es distingeixen amb claredat l’estiu i l’hivern.
• Tres mesos de l’any tenen temperatures per davall de 0 ºC. Per tant, és un hivern molt fred i un estiu càlid.
b) Les precipitacions:
• Si sumem totes les dades de precipitacions, trobarem que la precipitació anual és de 557 mm.
• Per tant, hem de descartar que es tracte d’un clima oceànic, ja que les precipitacions d’aquest clima
són pròximes a 1.000 mm.
• El màxim de precipitacions el trobem a l’estiu (juliol). Per tant, tampoc es tracta d’un clima mediterrani, ja que
el nostre climograma no té mesos secs ni sequera estival.
• Es tracta, doncs, d’un clima continental, en què les precipitacions es produeixen a l’estiu, no són abundants,
però no hi ha mesos secs; i les temperatures són suaus a l’estiu i l’hivern és sec i fred.
• No obstant això, el fet de no assolir unes temperatures més radicals a l’hivern ens porta a considerar
que és un clima continental europeu i no siberià. Per tant, està dins dels climes càlids.
2 Amb les dades següents, construeix en el quadern el climograma de Madrid.
G F M A M J J A S O N D Tot.
Temp. (ºC) 4,3 6,6 8,6 11,3 15,3 20,3 24,3 23,8 19,1 12,7 8,4 4,5 13,3
Pr. (mm) 34 28 45 47 45 30 12 12 33 45 47 41 427
3 Després, interpreta el climograma que has elaborat contestant a aquestes preguntes i, amb els resultats
de la teua anàlisi, classifica el clima.
• Localitza la ciutat en un mapa. Quines són les coordenades geogràfiques de Madrid? Es troba a l’hemisferi nord
o a l’hemisferi Sud? A quina altitud es troba respecte al nivell del mar?
• Com són les temperatures: elevades, moderades o fredes? Com varien al llarg de l’any?
S’hi diferencien estacions?
• Suma les precipitacions mensuals i calcula’n el total anual. Són abundants? Com es distribueixen
al llarg de l’any?
REPÀS I SUPORT
Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
Diferenciar el temps i el clima
Clar Nuvolositat Núvols Boira Nuvolós Cobert Algunes Pluja Xàfecs Pluja Pluja Variable,
variable alts clarianes dèbil intensa possib. de
tempestats
Tempestats Neu Aiguaneu Mar arrissada Marejol Maror Forta Maregassa Mar Mar Mar Mar
maror brava desfeta molt alta de fons
1 Definir el concepte de temps. Observa el mapa i respon.

• Què representa aquest mapa?
• Quins símbols utilitza per a expressar el temps que farà? Completa un quadre com el que segueix en el quadern
(només has de posar-hi els diferents símbols que hi613233T03P002
ha en el mapa).

Símbol Significat
• Et sembla útil la informació que proporciona? Per a què usaries un mapa del temps?
2 Diferenciar el temps i el clima.

• Assenyala les definicions correctes.
El clima és la diferència d’estacions en un lloc determinat.
El temps és l’estat de l’atmosfera en un lloc concret.
El clima és l’estat mitjà de l’atmosfera en un lloc concret.
EL CLIMA
3 Tenint en compte les definicions vertaderes de l’exercici anterior, subratlla les afirmacions que són correctes
i justifica en cada cas per què has triat aquestes frases.
a) Quin mal oratge que fa hui!
b) El temps de les illes Canàries és molt agradable tot l’any.
c) Les previsions del temps per al cap de setmana són molt bones.
d) Quan estiguérem de vacances a la platja, el clima va ser molt dolent.
e) El clima de la meua ciutat és molt extrem a l’estiu i a l’hivern.
4 Distingir els elements que constitueixen el clima.

• Assenyala en la llista següent els elements que analitzaries per conéixer el temps i el clima.
Temperatura. Pressió.
Vents. Vegetació.
Radiació solar. Precipitacions.
Altitud. Població.
• Escriu al costat de cada definició l’element del clima que corresponga.

a) Quantitat de calor de l’aire en l’atmosfera.
b) Força que exerceix l’aire de l’atmosfera sobre la superfície terrestre.
c) Caiguda d’aigua procedent del vapor d’aigua condensat en l’aire.
d) Desplaçament de l’aire.
5 Conéixer els factors que influeixen en el clima. Els elements que constitueixen un clima poden variar
per la intervenció de diferents factors.
• Assenyala les frases vertaderes.
Les precipitacions augmenten amb l’altitud.
Les temperatures augmenten amb l’altitud.
La proximitat al mar augmenta les precipitacions.
Les precipitacions són més abundants als llocs de poca altitud.
Les temperatures són més suaus a la costa.
Les temperatures baixen cap a l’equador.
• Quin et sembla el factor més important que influeix en les temperatures i les precipitacions?
Per què?
6 Diferenciar els tipus de precipitacions. Quins tipus de precipitacions s’originen?

a) Pel calfament de l’aire
b) Pel relleu
c) Pel contacte de masses d’aire a diferents temperatures
7 Treballar en grup. Elaboreu un informe sobre aquests aspectes.

a) El temps que ha fet cada dia de la setmana a la vostra localitat.
b) El clima que teniu a la vostra província o comunitat autònoma.
c) Podeu confeccionar un mapa del temps per a cada una de les dues activitats anteriors.
d) Exposeu els resultats als companys.
Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
La importància de predir el temps

1 Llig el text i respon a les qüestions.
Dues paraules –autèntiques desconegudes per al ciutadà
comú– ocupen aquests dies les converses dels
estatunidencs: vòrtex polar. O el que és el mateix: uns
remolins d’aire extremadament fred i intens que han
immers els Estats Units en baixes temperatures no vistes
en les dues últimes dècades. Amb una part del sud
congelat, es dóna la paradoxa que el mes de gener està
fent més fred a Memphis (Tennessee) que a Anchorage
(Alaska) i que a Atlanta (Geòrgia) vagen més abrigats que
a Moscou (Rússia). […] El fred és tan intens que la pell
es congela en cinc minuts amb un vent equivalent a
240 graus Celsius, temperatura a què han arribat alguns
termòmetres als Estats Units. Amb temperatures
de 225 °C, l’aigua es converteix en neu quasi a l’instant,
com provaven, desafiant les condicions meteorològiques,
diversos reporters de les cadenes d’informació de
24 hores. «Tots els elements s’han unit perquè hi haja
rècords de temperatures baixes», assegura un expert
del Weather Channel. «Els que tenen menys de 40 anys
no han vist mai una cosa semblant.»
Més de 3.300 vols en tota la nació havien sigut suspesos
al migdia d’ahir dilluns i més de 6.000 tenien retards,
Les cascades del Niàgara congelades.
segons la pàgina web flightaware.com que rastreja el trànsit
aeri. A l’estat de Missouri, el Departament de Transport va
tempestat de neu. Onze persones van morir en accidents
advertir que la majoria de les carreteres estatals estan
de circulació i un home a Wisconsin va morir per hipotèrmia
cobertes de neu i que la sal no actuava de manera efectiva
i una dona amb Alzheimer moria a Nova York a escassos
per a eliminar-la a causa de les temperatures extremes, que
metres de casa seua en eixir al carrer desorientada. Ahir,
a més van acompanyades de forts vents. […] A Chicago,
Greg Ballard, alcalde d’Indianapolis, col·locà en roig el nivell
San Luis i Milwaukee, les autoritats ordenaren el tancament
d’emergència de viatges de la ciutat, cosa que feia il·legal
de les escoles i recomanaren a la població no eixir de casa,
per a qualsevol persona conduir excepte en casos
entre altres raons perquè els automòbils deixen de
d’emergència o per buscar refugi. L’última vegada que les
funcionar ja que els anticongelants no són efectius a
autoritats municipals van emetre aquest nivell d’alerta va
temperatures tan baixes. Minnesota va suspendre les
ser durant una gelada en 1978.
classes aquest dilluns en tot l’estat, per primera vegada
en 17 anys. La setmana passada, més d’una dotzena de
persones van perdre la vida per fets relacionats amb la Yolanda Monge, El País, 6 de gener de 2014. (Adaptat)
• Anota en el quadern les paraules que no entengues. Busca’n el significat en el diccionari.

• Busca en un mapa les ciutats i els estats dels EUA de què parla l’article.
• Sobre què tracta el text? Resumeix breument les idees més importants que hi hages trobat.
• Quines conseqüències ha tingut l’onada de fred sobre els diferents estats dels EUA?
• Per què és tan perillós el fred extrem?
2 La importància de predir el temps.

• Què hauria passat als aeroports sense la predicció del temps?
• Què hauria passat a les carreteres?
• Què hauria passat a les escoles?
Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
L’atmosfera
1 Observa aquests mapes i respon a les qüestions.
B 1.004
A
1.008 B
1.020
B 1.016
04
1.0
B A
1.0 00
1.0 1.020
12
1.016
12
1 .0
A
1.016
A 1 .0
20 1 .0
24
1.02 0
1 .0 1 2 B
6 1 .0 1
1.0 996
08
1.0 00
A 1 .0 1.00
4
1.0 20
12
12
1.0
Front fred Front càlid Isòbares Front fred Front càlid Isòbares
• Què representen aquests mapes? Quins símbols utilitzen?

• Quina informació ens proporcionen?
La situació de l’atmosfera.
613233T03P004H01
La situació del mar. 613233T03P004H02
Les temperatures màximes i mínimes.
La presència de pressions altes i baixes.
L’arribada de fronts.
• Et semblen útils? Per què?
• On pots veure mapes com aquests?
2 Observa el Document 3 del llibre de text, completa la taula i respon a les qüestions.
Capa Altitud Característiques
Troposfera
Estratosfera
Mesosfera
Ionosfera
Exosfera
a) Quins dos gasos principals componen l’atmosfera?

b) Què passa amb la temperatura a la troposfera?
c) Quina capa està en contacte amb la superfície de la Terra?
d) On es troba l’ozó?
e) Fins a quina capa arriben els avions?
Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
La relació entre el clima i el relleu

ALTIMETRIA Principat
(en metres) d’Astúries Cantàbria País
Galícia Basc
2.500 C. Foral
de
1.500 Navarra
la Rioja
1.000
400 Castella i Lleó
Aragó
Catalunya
0
Rius principals
Comunitat
Pantans de
Madrid
Comunitat
Castella-la Manxa Valenciana
Extremadura
Illes
Balears
CLIMES
Regió Subtropical
de
Múrcia De muntanya
Andalusia
Atlàntic
Mediterrani
Típic
Canàries
Continentalitzat
Escala
0 85 170 Continentalitzat molt sec
Ceuta Melilla Sec
quilòmetres
220654T8P123
45º 30º 01 1 15º 0º 15º
1 Completa el mapa de relleu 6
Els anticiclons s’assenyalen
220654T8p133a
de la península Ibèrica.España Físico mudo
B
amb la lletra A. 60º
• Escriu sobre el mapa de relleu

40
00
º
10
peninsular el nom de les principals

cadenes muntanyoses, altiplans
i depressions.
A
Els fronts es formen 104
4
a les zones de contacte 50º

0
2 Analitzem els factors de masses d’aire fred 104
10
de les temperatures.
04
i càlid i es representen
6
103
2
• Com influeix l’altitud en amb línies dentades. 103
10
08
101
28 1008
10
0
les temperatures?
30 1
º
6
12
24 B 40º
10
• Què passarà als altiplans
0 505 km
2 0
10
amb relació a les valls? En hPa (hectopascals)
10
12
• Com influeix la distància o mb (mil·libars)

10
1Les borrasques
al mar en les temperatures?
6
s’assenyalen amb la lletra B.
Font: Martín Vide, Interpretación de los
mapas del tiempo. KETRES 1984. 30º
15º 0º 15º
3 Analitzem els factors de les

precipitacions.
• Com influeix l’altitud en les precipitacions?
• Explica amb paraules teues la imatge de la dreta.
833630T2p16.3
4 Analitzem la distribució de climes en relació amb el relleu.

• Observa els punts en què tenen lloc els canvis entre el clima atlàntic i el mediterrani. Quines estructures
de relleu influeixen en els canvis de clima? Què passa en el relleu perquè es done aquest canvi de clima?
• Observa els punts en què es dóna el canvi entre el clima mediterrani típic i el continentalitzat. Quines
estructures de relleu influeixen en els canvis de clima? Com influeix el relleu perquè es done aquest
canvi de clima?
• Observa els punts en què hi ha climes d’alta muntanya. Quins canvis hi ha en aquests climes respecte als climes
circumdants?
5 Resumeix en el quadern les conclusions a què has arribat analitzant la relació entre clima i relleu.
APROFUNDIMENT
EL CLIMA
Fitxa 9
PREDIR EL TEMPS PER MITJÀ DELS NÚVOLS
Nom: Curs: Data:
Els núvols poden servir per a fer previsions del temps que farà en un futur immediat, generalment en el transcurs d’unes
poques hores, cosa que és de gran utilitat si vols planificar activitats a l’aire lliure.
ELS NÚVOLS
A pesar que no hi ha dos núvols idèntics, l’enorme varietat de núvols es pot reduir a uns quants tipus. Els núvols es
poden classificar de moltes maneres: segons la constitució física, l’evolució, l’altitud o la combinació de la dimensió
vertical i l’extensió horitzontal.
En funció d’aquest últim criteri, es pot diferenciar entre dues classes de núvols fonamentals: estratiformes i cumuliformes.
La primera classe engloba els núvols amb una dimensió vertical menor que l’extensió horitzontal, mentre que la segona
designa els núvols que tenen una dimensió vertical semblant, o fins i tot més gran, a la seua extensió horitzontal.
Això no obstant, la classificació internacional estableix deu gèneres de núvols, concretats en la taula següent.
Relació vertical/
Gènere Constitució Color Altitud Meteor
horitzontal
Cirrus Cristalls de gel Blanc Alta
Cirrostrats Cristalls de gel Blanquinós Alta Estratiforme Halos
Cristalls de gel/
Cirrocúmuls Blanc Alta Cumuliforme
mixta
Altostrats Mixta Grisenc/blavós Mitjana/alta Estratiforme Pluja dèbil
Cumuliforme/
Altocúmuls Líquida Blanc/gris Mitjana Corona lunar
estratiforme
Nimbostrats Qualsevol Gris Baixa/mitjana Estratiforme Pluja/neu
Cumuliforme/ Pluja
Estratocúmuls Líquida Gris/gris fosc Baixa
estratiforme esporàdicament
Estrats Líquida Gris Baixa Estratiforme Plugim
Cúmuls Líquida Blanc Baixa/mitjana Cumuliforme Xàfec
Xàfec/tempestat/
Cumulonimbes Mixta Gris Baixa/alta Cumuliforme
granís
Font: J. Martín Vide i altres, Guía de la atmósfera, 1996. (Adaptat)
QÜESTIONS
1 Observa els núvols de manera sistemàtica i confecciona una fitxa en cada observació.
Hi pots incloure:
• Un dibuix senzill o una fotografia.
• La data i l’hora de l’observació.
• El gènere nuvolós visible en cada cas o, almenys, determina si el que veus són núvols cumuliformes o estratiformes, fent
una descripció breu de les seues característiques fonamentals.
2 Intenta predir el futur meteorològic immediat i comprova el teu grau d’aproximació a la realitat.
APROFUNDIMENT
EL CLIMA
Fitxa 10
PRECIPITACIONS TORRENCIALS DE TARDOR
Nom: Curs: Data:
La gota freda és un fenomen atmosfèric que té lloc, sobretot, al Mediterrani al final de l’estiu i començament de la tardor.
Ara pots conéixer-ne les causes.
LECTURA
La gota freda
Una «bombolla» d’aire calent i humit puja des de la
costa, on el sol estiuenc ha calfat l’aigua del mar, cap
als nivells més alts i freds de l’atmosfera. L’ascensió és
molt ràpida i és la causa d’una sobtada conversió del
vapor en pluja o granís. És l’anomenada gota freda, el
fenomen meteorològic que afecta Espanya aquests dies
i que porta pluges abundants i un descens generalitzat
de les temperatures. Es manifesta al final de l’estiu o
al començament de la tardor i és freqüent a la costa
occidental del Mediterrani.
A més de marcar el final de l’estació de màxima calor,
la gota freda provoca fenòmens atmosfèrics amb unes
conseqüències que poden ser de gran magnitud.
Aquest divendres, el fenomen meteorològic continua-
rà afectant la meitat sud peninsular, on deixarà xàfecs Al final de setembre de l’any passat, l’Andalusia ori-
i tempestats que seran forts al quadrant sud-est. A més, ental i la Regió de Múrcia van ser castigades per uns
les temperatures mínimes continuaran baixant fins a temporals que es cobraren la vida de 10 persones, víc-
dos graus centígrads, segons la predicció de l’Agència times de les riuades. Cinc anys abans, el 12 d’octubre
Estatal de Meteorologia (AEMET). En concret, dotze de 2007, el pont de Beniarbeig (Alacant) va ser destru-
províncies tindran activat el risc per pluges fins a 35 ït i la població va ser inundada pel riu Girona, el llit del
litres per metre quadrat i per fortes tempestats que qual va créixer de forma anòmala a causa de la gota
tendiran a remetre al final del dia. Són les d’Almeria, freda. Aleshores, les precipitacions superaren els 400
Granada, Jaén, Màlaga, Albacete, Ciudad Real, Conca, mil·límetres, destrossaren 1.200 cases i 1.500 cotxes. A
Castelló, Alacant, València i Múrcia –aquestes tres úl- Gandia, l’any 1987, la gota freda va portar precipitaci-
times en alerta taronja, per risc important–, a més de ons de més de 500 litres per metre quadrat, que van
l’illa d’Eivissa. devastar la comarca de la Safor.
El País, 30 d’agost de 2013. (Adaptat)
QÜESTIONS
1 Analitza el text.
• Busca en el diccionari les paraules el significat de les quals desconegues.
• Per què es produeixen aquestes precipitacions?
Com pots veure, s’utilitza el terme «gota freda», però en realitat no és una expressió correcta.
Busca’n informació i explica per què.
• On es dóna? Per què no es dóna normalment en altres zones d’Espanya?
• Quines conseqüències té?
EL CLIMA
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 L’estratosfera… 6 El monsó és…

a. És la capa inferior de l’atmosfera i està en a. Un vent constant.
contacte amb la superfície terrestre. b. Un vent estacional.
b. En aquesta capa abunda un gas anomenat ozó c. Un vent local.
que impedeix que les radiacions ultraviolades
arriben a la superfície terrestre. 7 Els climes càlids són…
c. Té una temperatura molt baixa, que arriba
a. Equatorial, tropical i mediterrani.
als 140 graus sota zero.
b. Equatorial, continental i desèrtic.
2 El clima… c. Equatorial, tropical i desèrtic.
a. És l’estat de l’atmosfera en un moment i en un
lloc concret. 8 En el clima oceànic…
b. Ens indica la quantitat de calor i d’humitat que a. Les precipitacions superen els 500 mm
hi ha en un dia concret en un lloc. i es concentren a l’estiu.
c. És l’estat característic de l’atmosfera que b. Les precipitacions són abundants (1.000 mm)
es repeteix en un lloc. i regulars.
c. Les precipitacions són escasses (400 mm anuals)
3 Els factors de la temperatura són… i irregulars.
a. La latitud, l’altitud i la distància al mar.
9 En el clima tropical…
b. La zona càlida, temperada o freda.
a. Les precipitacions són regulars i molt abundants.
c. La longitud, l’altitud i la perpendicularitat
dels rajos del sol. b. Les precipitacions són abundants però es
concentren en l’anomenada estació humida.
4 El vapor d’aigua de l’atmosfera… c. Les precipitacions són molt escasses, inferiors
a. Es calfa, es condensa i es converteix en petites als 250 mm anuals.
gotes que formen els núvols.
10 L’efecte d’hivernacle és…
b. Procedeix de l’evaporació de l’aigua d’oceans,
llacs, rius, terrenys humits i plantes. a. Quan plou aigua mesclada amb elements
contaminants en suspensió.
c. Augmenta quan la temperatura baixa de 5 ºC.
b. Una espècie de boirina que irrita els ulls
5 La pressió atmosfèrica… i els pulmons.
a. Es mesura amb un pluviòmetre i s’expressa c. L’augment de temperatura provocat

en mil·libars (mb) o en hectopascals (hPa). per l’augment d’emissió de gasos d’hivernacle.
b. Disminueix amb l’altitud. A les zones baixes

la pressió és menor perquè hi fa més calor.
c. És el pes que exerceix l’aire en un lloc de la
superfície terrestre.
1. b, 2. c, 3. a, 4. b, 5. c, 6. b, 7. c, 8. b, 9. b, 10. c.
SOLUCIONS
EL CLIMA
Nom: Curs: Data:
• Pluviòmetre:
• Calfament global:
• Estratosfera:
• Efecte foehn:
• Clima polar:
2 Diferencia els conceptes temps i clima, i posa’n exemples concrets. (1 p.)
3 Explica aquest diagrama sobre la relació entre latitud i temperatura. (1,5 p.)
Cercle polar àrtic

Hivern Zona freda
Trò
p ic d
eC
àn Zona
cer
Eq temperada
ua
do
Trò r
Estiu pic Zona càlida
deC
apr
ico
rn
Zona
temperada

Cercle polar antàrtic Zona freda

4 Completa aquesta taula sobre els diferents tipus de vent que hi ha, posant un exemple de cada un. (1 p.)
Tipus Característiques Exemples
CONTROL B
5 Defineix què són les precipitacions, com es mesuren i representen, i quins factors hi influeixen. (1 p.)
6 Assenyala quins elements formen part d’un mapa del temps i aplica’ls sobre aquest mapa. (1 p.)
B
45º 30º 10
16
15º 0º 15º
60º

40
00
º
10
A
104
4
50º
0
104
10
04
6
103
2
103
10
1008
08
101
2 8
10
30
º 10
12
24 B 40º
0 505 km 10
20
10
En hPa (hectopascals)
10
12
o mb (mil·libars)
10
16
Font: Martín Vide, Interpretación de los

mapas del tiempo. KETRES 1984. 30º
15º 0º 15º
7 Defineix què són els climes temperats, les seues característiques i quins tipus de climes temperats hi ha. (1 p.)
833630T2p16.3
8 Explica aquesta imatge en relació amb les catàstrofes climàtiques, en concret la pluja àcida. (1 p.)
9 Explica els problemes més importants derivats de la contaminació atmosfèrica. (1,5 p.)
EL CLIMA
Nom: Curs: Data:

• Anemòmetre:
• Cerç:
• Tifó:

• Hectopascal:

• Clima d’alta muntanya:
2 Completa la taula següent sobre les capes de l’atmosfera. (1,5 p.)
Capa Altitud Característiques
En º
40
30
20
3 Explica què és la temperatura, com es representa i quins factors hi influeixen. (1 p.)
OCEÀ 10

0
G

Cercle polar
4 Explica què és la pressió atmosfèrica i quins aspectes fan que varie. (1 p.)
Toronto

En ºC En mm
50 100 O C E À
40 80
A T L À N T I C
30 60
20 40
CONTROL A
5 Explica a quin fenomen meteorològic correspon aquest mapa Precipitació (mm)

JAPÓ
KAZAJSTÁ
Més de 3.000 mm Mar
i quines característiques principals té. (1 p.)
UZ
del
COREA
BE
De 3.000 mm a 1.000 mm Japó
DEL NORD
KI
ST
De 1.000 mm a 250 mm COREA
ÁN
KIRGUIZISTÁN DEL SUD
Menys de 250 mm
TAYIKISTÁ X I N A Mar
de la
Xina
Oriental
TAIWAN
NEP
AL
BHUTAN
BANGLA
DESH AR
VI
ÍNDIA NM
ET
YA LA
M
NA
O Mar FILIPINES
Golf de TAILÀNDIA S
M
de la
Mar Bengala
CAMBODJA Xina
d’Aràbia Meridional
SRI LANKA
BRUNEI
MALÀISIA
Escala
0 1.000
I N D O N È S I A
O C EÀ Í NDI C
quilòmetres
6 Defineix què són els climes càlids, les seues característiques i quins tipus de climes càlids hi ha. (1 p.)

505399-04-75-a
509544u04p75h1
7 Indica quin tipus de gràfica és aquesta i a quin tipus de clima podria correspondre. Raona els motius que et porten
a aquesta conclusió. (1,5 p.)
En ºC En mm
ºC En mm En ºC En mm
80 160 80

120
60 30 60

80
40 20 40
20 40
GLACIAL ÀRTIC
20 10 20
0 0
0 -20 0 0
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
Meridiàde Greenwich
8 Explica aquesta imatge sobre les catàstrofes climàtiques i les seues conseqüències. (1 p.)

r àrtic

À S I A

Aberdeen O C E À

E U R O PA P A C Í F I C

Sonnblick
En ºC En mm
9 Explica què és el calfament global i les solucions proposades per a evitar-lo. (1 p.) 350
Atenes
300

Port Saïd 250
Tròpic de Càncer
200
150
Bamako ÀFRICA 100
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S.
25L. 139
50
Ho Chi Minh
EL CLIMA
Activitats
Control B Control A
B1-1. Analitzar i identificar les formes de B1-1.4. Localitza espais geogràfics

representació del nostre planeta: el mapa, i llocs en un mapa utilitzant dades
i localitzar espais geogràfics i llocs en un de coordenades geogràfiques. 1, 4 1, 2, 3
mapa utilitzant dades de coordenades
geogràfiques.
B1-8. Conéixer, comparar i descriure els B1-8.1. Classifica i localitza en un mapa

grans conjunts bioclimàtics que conformen els diferents tipus de clima d’Europa. 2, 3, 7 1, 3, 4, 6, 7
l’espai geogràfic europeu.
B1-11. Localitzar en el mapamundi físic les B1-11.2. Elabora climogrames i mapes

principals unitats del relleu mundials i els que situen els climes del món i els
grans rius. Localitzar en el globus terraqüi elements més importants. 4, 5, 6 3, 5, 6, 7
les grans zones climàtiques i identificar-ne
les característiques.
B1-12. Conéixer, descriure i valorar l’acció B1-12.1. Realitza cerques en mitjans

de l’ésser humà sobre el medi ambient i les impresos i digitals referides a problemes
seues conseqüències. mediambientals actuals i localitza 1, 8, 9 8, 9
pàgines i recursos web que hi estan
directament relacionats.
Control B
1 • Pluviòmetre: instrument que permet mesurar solars incideixen inclinats i l’energia solar es reparteix per un
les precipitacions. territori més extens i per tant perden intensitat.
• Calfament global: augment de la temperatura mitjana 4 Vents constants: bufen sempre en la mateixa direcció. Per
de la superfície terrestre. exemple, els alisis.
• Estratosfera: capa de la Terra que està per damunt Vents estacionals: canvien de direcció segons les estacions.
de la troposfera. Per exemple, els monsons.
• Efecte foehn: quan una massa d’aire humit es troba Vents que canvien diàriament: per exemple, les brises
amb una muntanya, s’eleva per sobrepassar-la; fent-ho es marines, que bufen des del mar cap a terra durant el dia,
refreda, es formen núvols i precipita al vessant exposat al i des de la terra cap al mar durant la nit.
vent (sobrevent), mentre que al vessant de sotavent quasi Vents locals: bufen de manera variable. Per exemple, el cerç
no plou. a la vall de l’Ebre.
• Clima polar: es dóna entre els cercles polars i els pols. 5 Anomenem precipitacions l’aigua que cau a la superfície
Les temperatures hi són molt fredes i les precipitacions, terrestre procedent de l’atmosfera. Poden ser en forma de
quasi inexistents. pluja, o de neu o granís. Es mesuren amb el pluviòmetre i
2 El temps o oratge és l’estat de l’atmosfera en un moment s’expressen en mil·límetres (mm). En els mapes es
i en un lloc concrets. Per això és canviant. Per exemple, diem representen mitjançant línies anomenades isohietes, que
que a Santander ahir va fer un temps fred i plujós i, en canvi, uneixen punts d’igual precipitació durant un cert període. Els
hui és assolellat. factors que modifiquen les precipitacions són principalment
tres: la latitud, l’altitud i la distància respecte a la costa.
El clima és l’estat característic de l’atmosfera en un lloc.
Per conéixer-lo, s’estudia durant dècades. Així, quan diem 6 Formen part d’un mapa del temps els anticiclons (A), que són
que a l’estiu mai no plou, ens referim al clima. centres d’altes pressions, i les borrasques (B), que són
centres de baixes pressions. A més, hi ha els fronts, que es
3 Les temperatures varien en funció de la latitud. Són més
formen a les zones de contacte de masses d’aire fred i càlid
elevades a l’equador i descendeixen progressivament de
i es representen amb línies dentades, i les isòbares, que
l’equador cap als pols. A la zona pròxima a l’equador, els
uneixen punts amb igual pressió.
rajos solars incideixen perpendicularment i es concentren
en una zona menys extensa, per això són més intensos i 7 Els climes temperats són característics de les zones
calfen més. En canvi, entre els tròpics i els pols els rajos temperades de la Terra. Són tres:
• Mediterrani: amb hiverns suaus i estius càlids. els destinats a la cerca de les persones o a la telefonia
Les precipitacions són escasses (400 mm) i irregulars, mòbil.
amb sequera estival. 3 La temperatura és la quantitat de calor que conté l’aire
• Oceànic: amb temperatures suaus durant tot de l’atmosfera. Es mesura amb el termòmetre i, en general,
l’any. Les precipitacions són abundants (1.000 mm, s’expressa en graus Celsius (°C). En els mapes es representa
aproximadament) i regulars. mitjançant línies anomenades isotermes, que uneixen punts
• Continental: amb hiverns molt freds i estius càlids. amb igual temperatura mitjana anual. Els factors que
Les precipitacions superen els 500 mm i són més influeixen en la temperatura són la latitud, l’altitud i la
abundants a l’estiu. distància al mar.
8 La imatge ens mostra un bosc afectat per la pluja àcida. 4 La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’aire en un lloc
Aquest fenomen té lloc quan l’aigua de la pluja es mescla de la superfície terrestre. Com més gran és el pes, més
amb partícules contaminants, i és capaç de destruir les elevada és la pressió. Aquesta varia en funció de l’altitud
plantes i afectar la fauna. (a les zones baixes la pressió és més gran que a les altes,
perquè hi ha més aire sobre aquelles) i de la temperatura de
9 Anomenem contaminació atmosfèrica la concentració
l’aire (l’aire càlid pesa menys que l’aire fred i, per tant,
d’impureses i gasos derivats de les activitats humanes.
exerceix menys pressió).
Les principals fonts d’emissió de gasos contaminants
són les indústries, les centrals elèctriques i els mitjans 5 La imatge representa els vents monsons, que són estacionals
de transport. Aquesta contaminació és molt nociva per i canvien de direcció segons les estacions. En el cas dels
a la salut dels éssers vius i crea greus problemes monsons que es donen al sud i sud-est d’Àsia, a l’estiu bufen
mediambientals, com el calfament per l’efecte d’hivernacle, des de l’oceà Índic cap al continent i porten abundants
la pluja àcida, el boirum o la destrucció de la capa d’ozó. pluges, mentre que a l’hivern bufen a la inversa, i porten un
temps sec i estable.
6 Els climes càlids són característics de la zona càlida de la
Control A Terra. Són tres: l’equatorial (amb temperatures sempre
càlides i precipitacions regulars i molt abundants), el tropical
1 • Anemòmetre: instrument que serveix per a mesurar (temperatures elevades i precipitacions que oscil·len entre
la velocitat del vent. 2.000 i 500 mm, concentrades en l’estació humida) i el
• Cerç: vent local que bufa a la vall de l’Ebre. desèrtic (temperatures molt altes i precipitacions molt
• Tifó: forta borrasca amb vents i pluges molt intenses. escasses).
També es coneix amb els noms d’huracà o cicló 7 És un climograma mediterrani típic. Les temperatures són
tropical. suaus a l’hivern i altes a l’estiu. Les precipitacions
• Hectopascal: la pressió atmosfèrica s’expressa en són escasses (400 mm) i irregulars, amb sequera estival.
hectopascals (hPa) o en mil·libars (mb), i es mesura 8 La imatge representa el boirum, característic de les grans
amb un baròmetre.
ciutats xineses, que també es dóna, ocasionalment, en altres
• Clima d’alta muntanya: és característic de les zones ciutats d’altres continents. És una boira mesclada amb fum i
fredes i el que domina en les majors altituds. És fred altres partícules en suspensió que irrita els ulls i els pulmons.
amb precipitacions abundants.
9 El calfament global és l’augment de la temperatura mitjana
2 Troposfera: entre 0 i 12 km. S’hi desenvolupa la vida a la superfície terrestre. Durant el segle XX, la temperatura
i conté el 80 % de tots els gasos de l’atmosfera. Estratosfera: mitjana exterior del planeta s’ha incrementat en 0,6 °C, ja
entre 12 i 50 km. Conté la capa d’ozó que protegeix la Terra que la combustió de carburants del petroli ha augmentat
de les radiacions solars. Mesosfera: entre 50 i 500 km. És l’acumulació de diòxid de carboni (el principal gas) en
important per les reaccions químiques que hi tenen lloc, l’atmosfera, i això ha intensificat l’efecte d’hivernacle. Per
especialment durant el dia, per la interferència de la radiació evitar-ho es va proposar (protocol de Kyoto) la reducció del
solar. Termosfera: més de 500 km. La radiació solar és tan 5,2 % de la producció de gasos amb efecte d’hivernacle entre
forta en aquesta capa que arranca electrons de les partícules 2008 i 2012 respecte als nivells de 1990, però sense èxit.
de gasos que conté. Exosfera: constitueix el límit exterior de
l’atmosfera. Hi orbiten els satèl·lits artificials d’òrbita baixa,
EL CLIMA
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències Socials us ha demanat que feu un informe sobre el canvi climàtic, per debatre a classe
amb els companys sobre les causes d’aquest fenomen i les conseqüències que té per al conjunt del planeta.
Podem fer alguna cosa nosaltres per a frenar el calfament global de la Terra?
1 Llig aquest text sobre el canvi climàtic i respon a les qüestions.
Els científics tenen cada vegada més clar –al 95 %– que aquest divendres a Estocolm (Suècia) les conclusions
l’home és el principal actor del canvi climàtic i adver- més importants de l’últim informe. L’informe AR5,
teixen que els danys causats fins ara per les emissions principalment pensat per als representants polítics,
de gasos –pujada del nivell del mar, acidificació dels reuneix les evidències científiques dels darrers sis
mars o la fosa de les glaceres– es mantindran durant anys. […] El document serà estudiat pels governants
segles si els governs no es consciencien del fet que el del món abans d’arribar a un acord multilateral vin-
calfament és real i molt greu, encara que s’haja sua- culant per a reduir l’emissió de gasos amb efecte
vitzat els últims anys, i ja prenen mesures dràstiques d’hivernacle l’any 2015, que s’haurà de començar a
per combatre’l. […] Entre el 15 % i el 40 % del diòxid aplicar en 2020. Per aconseguir-ho, els autors reco-
de carboni emés pot quedar-se ja a l’atmosfera. Segons manen començar «tan ràpid com siga possible» una
les seues previsions, el nivell del mar podria pujar en- senda cap a l’energia renovable, protegir els boscos,
tre 26 i 82 centímetres i la temperatura, augmentar fins els oceans i els recursos hídrics dels quals depén
a 4,8 graus al final de segle. l’economia.
El Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic Juana Viúdez, El País,
27 de setembre de 2013. (Adaptat)
(IPCC), creat per les Nacions Unides, ha avançat
• Per què es dóna el canvi climàtic, segons aquest article? (1 p.)
• Quins són els problemes més importants que implica el canvi climàtic? (1 p.)
• Què és l’informe AR5? Quines solucions han proposat els científics per a frenar aquest problema? (1 p.)
2 Hi ha moltes persones que no són conscients de la importància que pot tindre el canvi climàtic. Com els explicaries què
és el clima i com afecta les persones i la resta dels éssers vius? (2 p.)
PROVA
3 Quins d’aquests fenòmens climàtics deriven del canvi climàtic? Completa aquesta taula. (2,5 p.)
Deriva del canvi

Consisteix en…
climàtic? (Sí/No)
Desgel dels casquets

polars
Origen de les
precipitacions pel
relleu (efecte foehn)
Augment global
de la temperatura
Efecte d’hivernacle
Augment del nivell

del mar
Augment del CO2

de l’atmosfera
4 Analitza aquests diagrames i respon a les preguntes. EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA DE L’ATMOSFERA
• Observa el primer gràfic. Quina és la tendència general que En ºC

mostra? A quina conclusió es pot arribar? (0,5 p.) 15,0
14,8
14,6
14,4
14,2
14,0
• Observa el gràfic de baix. Per què creus que augmenten les 13,8
emissions de CO2 a partir de l’inici de l’era industrial? Quines 13,6
conseqüències ha tingut aquest augment d’emissions? (0,5 p.) 13,4

13,2
13,0
1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000 2020
Anys

• Indica quina relació hi ha entre ambdós gràfics. (0,5 p.)

EVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS MUNDIALS
DE DIÒXID DE CARBONI (CO2)
Volum en parts per milió

400
380
360
340
Començament de la
320 revolució Industrial
5 Explica quines mesures podríem adoptar nosaltres a títol 300
personal per a combatre el canvi climàtic. (1 p.) 280
260
240
220
200
1000 1200 1400 1600 1800 2000
Anys

EL CLIMA
Competències
que s’avaluen*
Comunicació B1-3. Descriure les peculiaritats del B1-3.1. Enumera i descriu les
lingüística medi físic espanyol, europeu i mundial peculiaritats del medi físic espanyol.
i de les seues característiques principals. B1-12.1. Fa cerques en mitjans
B1-12. Conéixer, descriure i valorar impresos i digitals referides a 1, 2, 3, 4, 5
l’acció de l’ésser humà sobre el medi problemes mediambientals actuals
ambient i les seues conseqüències. i localitza pàgines i recursos web que
hi estan directament relacionats.
Competència B1-3. Descriure les peculiaritats del B1-3.1. Enumera i descriu les
matemàtica medi físic espanyol, europeu i mundial peculiaritats del medi físic espanyol.
i competències i de les seues característiques més
2, 3, 4
bàsiques en importants.
ciència
i tecnologia
Sentit d’iniciativa B1-12. Conéixer, descriure i valorar B1-12.1. Fa cerques en mitjans

i actitud l’acció de l’ésser humà sobre el medi impresos i digitals referides a
emprenedora ambient i les seues conseqüències. problemes mediambientals actuals 1, 3, 5
i localitza pàgines i recursos web que
hi estan directament relacionats.
1 • Per les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que Augment del nivell del mar: sí, l’augment de les
provoquen els éssers humans. temperatures intensifica el desgel dels casquets polars
i fa que augmente el nivell del mar.
• Augment de les temperatures, pujada del nivell del mar,
acidificació dels mars i la fosa de les glaceres. Augment del CO2 de l’atmosfera: sí, la combustió de
carburants del petroli ha augmentat l’acumulació de diòxid
• Proposen reduir les emissions dels gasos amb efecte
de carboni (que és el principal gas que intensifica l’efecte
d’hivernacle, potenciar l’energia renovable, protegir els
d’hivernacle) i s’ha incrementat el calfament de la part baixa
boscos, els oceans i els recursos hídrics dels quals depén
de l’atmosfera.
l’economia.
4 • Un increment global de les temperatures entre 1880
2 El clima és l’estat característic de l’atmosfera en un lloc.
El clima intervé en la formació del relleu, altera l’estat i 2005.
dels oceans i condiciona la vida de tots els éssers vius. • Perquè amb la revolució industrial s’intensifica la
Alguns trets del clima afavoreixen la vida humana, com les combustió de carbó i de carburants derivats del petroli.
temperatures suaus i unes pluges moderades, mentre que La conseqüència ha sigut la intensificació de l’efecte
altres trets, com el fred, l’aridesa i la calor humida i constant, d’hivernacle, amb el consegüent calfament de la part baixa
són condicions adverses per al desenvolupament de la vida. de l’atmosfera.
• Hi ha una relació directa entre ambdós gràfics: a mesura
3 Desgel dels casquets polars: sí, l’augment de les
que s’intensifica l’emissió de diòxid de carboni, augmenta
temperatures està intensificant-ne el desgel. més la temperatura de l’atmosfera.
Origen de les precipitacions pel relleu: no, l’anomenat
5 R
. M. La lluita contra el canvi climàtic no depén només dels
efecte foehn es produeix quan una massa d’aire humit
governs. Personalment, també hi podem col·laborar; per
es troba amb una muntanya i s’eleva per sobrepassar-la.
exemple, reduint el consum elèctric (utilitzar bombetes de
En fer-ho, es refreda, es formen núvols i precipita al vessant
baix consum, apagar el llum de l’habitació quan no hi ha
exposat al vent (sobrevent).
ningú, posar en marxa la rentadora només quan la càrrega
Augment global de la temperatura: sí, hi ha un augment
estiga completa…), reutilitzar i reciclar el cartó i el paper, els
de la temperatura mitjana de la superfície terrestre. Durant
envasos de plàstic, el vidre, l’alumini, i usar el transport públic
el segle XX, la temperatura mitjana exterior del planeta es va
sempre que puguem, ja que els cotxes són més
incrementar en 0,6 °C. contaminants.
Efecte d’hivernacle: no, és un procés natural pel qual
l’atmosfera manté una temperatura moderada a la superfície
del planeta.
ELS PAISATGES DE LA TERRA

Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148
Descripció d’imatges de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
• Paisatge natural i paisatge transformat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
• Grans deserts del món. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
• Els boscos mediterranis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
• Queden boscos mediterranis?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

Repàs i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
Fitxa 1: Conceptes fonamentals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
Fitxa 2: Paisatges principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155
Fitxa 3: Paisatges, rius i vegetació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156
Fitxa 4: Paisatges i poblament humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
• Organització de coneixements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
Fitxa 5: Paisatges naturals i transformats . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
• Més competent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159
Fitxa 6: Els climes i els paisatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159
Fitxa 7: El relleu i els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
Fitxa 8: Els vents i els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
Fitxa 9: Localitzar els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . 164
Controls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

per competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170
Prova. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

• Paisatge natural i paisatge • Interpretar la imatge d’un • Reconeixement de la importància
transformat paisatge de protegir les espècies en
• Interpretar una clisèrie perill d’extinció
• La selva
• Analitzar l’evolució d’un paisatge • Valoració de les conseqüències de
• La sabana
a partir de fotografies aèries l’acció humana en el medi físic
• Els deserts
• El paisatge mediterrani
• El paisatge oceànic
• El paisatge continental
• Els paisatges freds
• Aplica una tècnica. Analitzar l’evolució d’un paisatge a partir de fotografies aèries
• Interpretar imatges, gràfics i mapes
• Buscar informació en Internet

• Resumeix l’essencial • Elaborar la fitxa d’un paisatge
• Compromesos. Espècies en perill d’extinció
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. Els paisatges de la Terra • Avaluació de continguts. Els paisatges de la Terra:
• Aprofundiment. Els paisatges de la Terra controls B i A

• Guia de les avaluacions externes
Projectes d’excel·lència
• Projectes de treball cooperatiu 1r ESO • LlibreMèdia. Els paisatges de la Terra

en el cine

Per nivells
• Epígraf 1: Paisatge natural i paisatge

transformat.
• Epígraf 2: La selva.
• Epígraf 3: La sabana. • Repàs i suport. Els paisatges
• Epígraf 4: Els deserts. de la Terra.
• Epígraf 5: El paisatge mediterrani. • Ciències socials per a la pau.

Bàsic • Epígraf 6: El paisatge oceànic. • Autoavaluació de l’alumne.
• Epígraf 7: El paisatge continental. • Avaluació de continguts. Control B.
• Epígraf 8: Els paisatges freds. • Avaluació per competències.

Qüestions 1, 3, 4, 6.
• Compromesos: Espècies en perill
d’extinció.
• Treball cooperatiu: Elaborar la fitxa d’un
paisatge.

• Aprofundiment. Els paisatges de la Terra.
• Saber fer: Interpretar la imatge d’un paisatge.
Avançat • Saber fer: Interpretar una clisèrie.
• Aplica una tècnica: Analitzar l’evolució d’un
paisatge a partir de fotografies aèries. • Autoavaluació de l’alumne.
• Avaluació per competències.
D’excel·lència • Resol un cas pràctic. Els tsaatans, Prova completa.
un exemple d’adaptació al medi.


de comunicació
Localització en Google Maps.
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS ELS PAISATGES DE LA TERRA
PAISATGE NATURAL I PAISATGE TRANSFORMAT
El treball amb aquestes dues imatges inicials resul- l’existència de diferents formes de parcel·lació,
ta fonamental perquè inicia l’alumne en la identifi- l’aparició de vegetació agrícola, d’infraestructures
cació dels trets bàsics dels paisatges naturals i els relacionades amb aquestes activitats, com ara cana-
humanitzats o antropitzats. litzacions per a regs, etc., i d’edificacions relaciona-
Anomenem paisatge els diferents aspectes que des amb la ramaderia.
mostra el terreny. Els elements pròpiament urbans no són senzills
• L’aspecte d’un espai que no ha sigut modificat de diferenciar, ja que els més significatius, com la
per l’ésser humà és un paisatge natural. densitat de població, són difícils de representar en
aquest tipus d’imatges. Sí que es pot treballar, però,
• E n canvi anomenem paisatge transformat o sobre l’abundància o importància de les infraes-
humanitzat l’espai que resulta de les modificaci- tructures associades amb el transport i sobre les
ons que les persones realitzen en el medi natural. construccions (tipus i mida d’edificis, distribució
Entre les dues imatges hi ha un apartat «Saber fer» d’aquests, etc.) pròpies de zones amb una elevada
que planteja la identificació dels elements que ca- densitat de població, entre moltes altres qüestions.
racteritzen aquests dos tipus de paisatges, i en el En la mateixa línia, es poden identificar els resul-
text es plantegen quatre idees bàsiques per a poder tats espacials de les activitats dels sectors se-
detectar aquests elements: cundari i terciari: polígons industrials, parcs tec-
1. L’hàbitat humà, tant rural com urbà. nològics, pedreres i mines, àrees comercials,
2. Els elements relacionats amb les activitats agrà- instal·lacions hoteleres, àrees d’estacionament de
ries. camions, etc., o modificacions com l’aparició d’àm-
plies zones de platja, elements de protecció de la
3. Els elements propis dels espais urbans. costa, etc.
4. Els canvis espacials originats per les activitats A més d’aquests elements d’identificació i discrimi-
dels sectors secundari i terciari. nació de paisatges naturals i transformats, l’alumne
Com es plasmen en les imatges dels paisatges ha d’assimilar les diferències que es donen entre
aquests quatre tipus de modificacions? els conceptes següents: vegetació natural o poten-
Els hàbitats, per l’aparició d’assentaments hu- cial (la que és pròpia de les condicions físiques
mans. És important que l’alumne els puga catego- d’aquest espai) i la real o antropitzada (la que és el
ritzar, per exemple, en assentaments nòmades, po- resultat de l’acció humana i que substitueix o modi-
blacions rurals (menys grans, major espai dedicat a fica la natural).
activitats agràries o espais naturals) i poblaments Igualment, ha de comprendre que per ecosistemes
urbans. no es poden entendre exclusivament els espais na-
Els elements relacionats amb les activitats agrà- turals, sinó també aquells altres en què és palesa
ries es manifesten, entre moltes altres coses, per l’acció humana.
GRANS DESERTS DEL MÓN
Cerc 0º
le po
lar à
rtic
Gran Conca Turquestan Gobi

Colorado Occidental
Takla Makan
Mojave Desert
Sonora Iranià OCEÀ
Chihuahua OCEÀ Deserts Thar
d’Aràbia
Tròpic de Càncer ATLÀNTIC Sàhara PACÍFIC
Somàlia
0º Equador OCEÀ
PACÍFIC Paracas OCEÀ
Namíbia ÍNDIC Gran Desert
d’Arena
Kalahari
Deserts Victòria
Escala
Càlids 0 2.738
Patagònia
Freds
quilòmetres
Aquest mapa presenta diverses possibilitats didàc- l’existència de barreres muntanyoses infranqueja-
tiques. D’una banda, permet analitzar la localització bles. Presenten dos subgrups: els deserts continen-
dels principals deserts i corregir una percepció molt tals asiàtics, que es caracteritzen per presentar plu-
505399-05-097-b
estesa, segons la qual els deserts es localitzen en ges estivals, degudes al fenomen monsònic (Gobi,
llocs molt càlids. La localització dels deserts en lati- Takla Makan, Karakum, deserts de l’Iran-Iraq i Sí-
tuds molt diverses facilita aquesta tasca. ria); i els deserts de l’oest dels Estats Units i zones
D’altra banda, afavoreix una anàlisi dels diferents d’Austràlia, en què les adveccions de vents humits
factors que donen lloc als paisatges desèrtics. Allò són detingudes per serralades elevades. Ambdós
que caracteritza un desert és l’aridesa i no les tem- tipus presenten una coberta vegetal xeròfila (cactus,
peratures elevades. L’aridesa és el resultat d’una arbustos espinosos, etc.) que s’abasta de les preci-
evapotranspiració molt més alta que les precipitaci- pitacions de l’estació de les pluges o de les que ca-
ons que rep. Això és, que l’evapotranspiració real és uen sobre les zones més elevades, en el cas dels
molt inferior a la potencial. Les causes d’aquesta deserts americans.
situació es troben, doncs, en les interrelacions que Deserts costaners de latituds mitjanes: se situ-
es donen entre la quantitat de precipitacions, la en a les façanes occidentals dels continents, on els
temperatura, la vegetació, etc. Així i tot, el factor de- corrents marins freds refreden les brises marines
terminant és la quantitat de precipitacions. De fet, de l’oest, en redueixen l’evaporació i originen un
se sol dir que un espai és desèrtic quan les precipi- procés d’inversió tèrmica, pel qual l’aire fred queda
tacions anuals es troben per davall dels 250 mm immobilitzat davall d’una capa d’aire més càlid, i
anuals. impedeix la formació de núvols i de precipitacions.
Per tant, els deserts es poden classificar d’una ma- En trobem exemples a Paracas i Atacama, el Sàhara
nera senzilla en els grups següents: occidental, Namíbia i Austràlia.
Tropicals i subtropicals: s’originen per l’existèn- Deserts molt freds (polars i d’alta muntanya): es
cia de zones d’altes pressions sobre aquests espais poden situar en zones de gran altitud (el Tibet, alti-
al llarg de tot l’any, fet que impedeix l’arribada de plans andins) o bé en regions seques d’altes latituds
vents carregats d’humitat dels mars i oceans prò- (Patagònia, algunes àrees de la perifèria de l’Àr-
xims. tic...). Dos factors els determinen: les baixíssimes
temperatures, que fan que l’aigua estiga en estat
Continentals de latituds mitjanes: es formen per sòlid, i la permanència de l’anticicló polar, que im-
la dificultat que tenen els vents humits per a arribar pedeix l’arribada de vents humits.
fins a aquests, per la distància geogràfica o per
PER A SABER MÉS
ELS BOSCOS MEDITERRANIS QUEDEN BOSCOS MEDITERRANIS?
Els boscos mediterranis són un prodigi d’adap-

tació al medi en què es desenvolupen: evolucio-
naren a partir de l’última glaciació i van haver
d’adaptar-se a dues etapes anteriors a l’actual,
amb climes marcadament diferents. De 7000 a
4000 aC, es va donar en les latituds en què hui hi
ha climes mediterranis, una fase més càlida que
l’actual, encara que més humida; de 4000 a 2000
aC, per contra, les temperatures van ser inferi- Els boscos mediterranis tenen dos enemics
ors a les actuals i les precipitacions més escas- principals. Un d’índole natural, els estius sense
ses. És important conéixer això perquè facilita precipitacions, quan la insolació és més impor-
comprendre la gran capacitat d’adaptació del tant i les temperatures més elevades, i un altre
bosc mediterrani i, també, les dificultats que d’antròpic, la cerca de terres per a pastures i
troba aquest bosc per a regenerar-se quan no es cultius, l’explotació de la fusta, etc.
donen les condicions climàtiques que hi havia Per fer front a la primera amenaça, els boscos
en els seus orígens. generaren elements d’adaptació i supervivèn-
Aquesta capacitat d’adaptació es manifesta en la cia; per a la segona, no.
seqüencia que s’observa en les fases de degra- Els boscos mediterranis es componen d’arbres
dació i de recuperació d’aquest bosc. Quan les d’uns 20-25 metres d’alçada, de capçada globu-
condicions climàtiques o edàfiques empitjoren, lar i relativament pròxims els uns als altres, per
els boscos comencen a perdre densitat, s’obrin i a generar una ombra que disminueix la tempe-
deixen penetrar més insolació al sòl, que afavo- ratura davall de les capçades i redueix l’evapo-
reix el desenvolupament del matoll, que va ració. En aquestes condicions, aquests boscos
substituint el bosc. fan front a l’escassetat d’aigua estival.
• L a primera fase de matoll, la màquia, és de Quan l’ésser humà actua negativament sobre el
port elevat (més de dos metres d’alçada) i bosc mediterrani, ho fa de dues maneres: el tala
densa, i protegeix el sòl de l’evaporació. completament i l’elimina, generalment per ob-
• La segona, més degradada, és la garriga, en tindre sòls agraris o urbans, o el tala de forma
què els arbustos tenen una alçada entre els selectiva, eliminant alguns arbres o talant-los
dos metres i els cinquanta centímetres, enca- però deixant al sòl les arrels i una xicoteta part
ra que mantenen la cobertura del sòl. del tronc.
• La fase següent en la degradació és la brolla, La tala selectiva dóna lloc a dues situacions dife-
amb arbustos d’alçades de menys de 50 centí- rents, encara que amb un final semblant: l’elimi-
metres, però amb menys densitat, cosa que nació d’una part dels arbres permet una major
facilita l’evaporació i l’erosió i provoca l’em- insolació dels sòls, una major evaporació i l’ac-
pobriment dels sòls. centuació dels processos d’erosió, i això fa que
l’arbrat inicie un procés de degradació. Aquesta
La fase següent és la de les timonedes: arbus-
forma d’acció humana s’origina per la cerca de
tos d’escàs port i que deixen al descobert més
sòls agraris, però també d’ombra sobre aquests:
del 50 % del sòl.
els arbres que queden fan ombra als cultius o
Si la degradació continua, es pot arribar a una les pastures que es desenvolupen al sòl.
fase d’estepa, que és la immediatament anteri-
La segona forma de tala selectiva permet una
or a greus processos de desertificació.
recuperació de les plantes, però ja no en la for-
Però el bosc mediterrani mostra la seua capaci- ma de l’arbre originari: els sòls empobrits ja no-
tat d’adaptació quan s’adapta també a canvis més permeten el desenvolupament d’arbres de
positius i es reconstrueix recorrent, al revés, les port arbustiu de menys de quatre metres d’alça-
fases de la degradació, encara que manifesta, da, amb capçades poc denses i escarransides,
pels motius citats més amunt, serioses dificul- que ja no cobreixen el sòl d’ombra, i que donen
tats per a recuperar la seua situació de bosc tan- lloc, així, a formacions vegetals degradades.
cat.
EN LA XARXA D. L. MELENDI, L. SCAFATI i W. VOLKHEIMER,

La biodiversidad. La diversidad de la vida, las grandes
http://wwf.panda.org/es/nuestro_planeta/ extinciones y la actual crisis ecológica (2008).
ecorregiones/ Llibre de divulgació científica.
Una visió diferent: els medis i paisatges tractats des d’una Francisco NADAL, 365 lugares de España que no
perspectiva mediambiental. Concepte d’ecoregió, tipus, etc. puedes dejar de visitar (2011).
http://bioenciclopedia.com/que-son-los-biomas/ Fotografies i textos d’un famós guia sobre paisatges
Els biomes o paisatges bioclimàtics. Molt interessant i actual. i llocs cridaners i diferents.
http://ecotope.org/anthromes/
L’acció de l’ésser humà i la modificació dels paisatges.
Els biomes humanitzats. En anglés. DOCUMENTALS
http://www.spain.info/es/que-quieres/naturaleza/
Paisatges naturals, espais protegits, etc., d’Espanya. Un país en la mochila (2000).
Abundants imatges i informació. Sèrie documental produïda per RTVE i conduïda per José
Antonio Labordeta que, de forma senzilla i amena, porta
http://www.ecologiaverde.com/fotos-de-paisajes-
l’espectador per les diferents terres i societats d’Espanya.
naturales/ l
Fotos i imatges de paisatges naturals. National Geographic Espanya.
En la secció «Viatges» presenta un repertori complet de
documentals sobre diferents llocs molt interessants per a
acompanyar les activitats de classe sobre paisatges.
LLIBRES
Viaje por la Tierra (2013).
Documental de RTVE, en què, a partir del recorregut de l’aigua
Alejandro TOLEDO, Agua, hombre y paisaje (2006).
pel planeta, se’n descriuen els paisatges variats.
Anàlisi de les interaccions entre l’home i els diferents
elements del paisatge, amb una incidència especial en
els recursos hídrics. CINE
Antonio GIL OLCINA i Josefina GÓMEZ MENDOZA,
Geografía de España (2001). Enmig de la natura, dirigida per Sean Penn (2007).
Geografia general actualitzada (última edició de 2009), Basada en una història real, conta les aventures d’un
aborda els problemes de les interaccions entre l’ésser jove que decideix anar a viure en plena natura a Alaska.
humà i el medi, i els paisatges espanyols. Les descripcions dels paisatges i els problemes que té
el personatge en aquest medi són interessants.
F. D. PINEDA, J. M. DE MIGUEL, M. A. CASADO
i J. MONTALVO, coord., La diversidad biológica Set anys al Tibet, dirigida per Jean-Jacques Annaud
de España (2001). (1997).
Interessantíssim perquè aporta una visió mediambiental Té una ambientació extraordinària en els variats paisatges
a les anàlisis geogràfiques del territori. tibetans.
C. ESCOLÁSTICO LEÓN, M. P. CABILDO MIRANDA,

R. M. CLARAMUNT VALLESPÍ i T. CLARAMUNT VALLESPÍ,
Ecología I. Organismos y poblaciones (2013).
Llibre de text de la UNED. Aborda la formació de paisatges
i biomes d’una forma senzilla i ordenada.
WIKIPEDIA, Biomas terrestres (2013).
38 pàgines per a descriure els paisatges bioclimàtics
del món.
DIVULGACIÓ
Eduardo MARTÍNEZ PISÓN, Montañas dibujadas (2011).

L’autor, un investigador veterà, escriu aquest llibre per acostar
el món de la muntanya i els seus paisatges al públic.
Els dibuixos i les explicacions són molt interessants per a
analitzar els components dels paisatges de muntanya.
REPÀS I SUPORT ELS PAISATGES DE LA TERRA
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
Conceptes fonamentals
1 Defineix aquests conceptes.
1. Riu cabalós:
2. Riu regular:
3. Litoral:
4. Arbust:
5. Aridesa:
6. Inhòspit:
7. Desertificació:
8. Bosc de galeria:
9. Fulla caduca:
2 Explica el significat del nom d’aquests paisatges.
Paisatge
Selva
Sabana
Desert
Paisatge mediterrani
Paisatge oceànic
Paisatge continental
Paisatges freds
3 En quins paisatges es donen aquests tipus de bosc?
1. Bosc de fulla caduca:
2. Bosc sempre verd:
3. Bosc tropical:
4. Boscos d’alzines i sureres:
5. Bosc boreal de pins i avets:
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Paisatges principals
1 Identifica el clima i les seues característiques en cada paisatge.
Paisatge Clima Temperatures Precipitacions
Selva
Sabana
Deserts
Paisatge oceànic
Paisatges freds
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
Paisatges, rius i vegetació

1 Relaciona mitjançant fletxes el tipus de paisatge amb les característiques dels seus rius.
• Selva • Cabalosos, però menys que els equatorials, i irregulars.
• Sabana • Irregulars, poden provocar inundacions.
• Desert • Cabalosos i regulars.
• Paisatge mediterrani • Cabalosos i regulars.
• Paisatge oceànic • Es gelen a l’hivern. Amb el desgel hi ha grans crescudes.
• Paisatge continental • No hi ha rius. Només n’hi ha en baixes latituds o baixes altituds.
• Paisatges freds • No hi ha rius, tan sols llits que porten aigua només quan plou.
2 Identifica els tipus de vegetació que corresponen a cada paisatge.
Paisatge Tipus de vegetació
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
Paisatges i poblament humà

1 Amb l’ajuda del llibre de text indica les causes d’aquestes afirmacions.
A la selva hi ha poca població. Aquesta es

localitza fonamentalment a la costa, als altiplans
i les muntanyes.
A la sabana, la població es concentra a les costes

i a les riberes dels rius.
Els deserts estan molt poc poblats.
La major part dels habitants dels deserts

són nòmades.
Els paisatges mediterrani i oceànic estan molt poblats.
Els paisatges continentals presenten un poblament humà

molt desigual.
Els paisatges molt freds a penes tenen població humana.
2 Relaciona mitjançant fletxes els paisatges amb la frase que els correspon.
• Selva • A les zones càlides estan molt poblats perquè el descens
de les temperatures millora les condicions de vida.
• Sabana • És molt important el paisatge urbà i industrial.
• Desert • Hi conviuen una agricultura rudimentària i una de plantacions.
• Paisatge mediterrani • A les zones d’interior predominen els cultius de blat, vinya i olivera,
i a les de litoral, els d’hortalisses, verdures i fruites.
• Paisatge oceànic • S’hi dóna una ramaderia transhumant en cerca d’aigua

i aliment per al bestiar.
• Paisatge continental • L’increment de la població augmenta la desertificació.
• Paisatges freds • S’hi desenvolupa la ramaderia i l’agricultura, que presenta

«camps oberts» i monocultius.
Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
Paisatges naturals i transformats

1 Completa aquest esquema sobre els paisatges.
Paisatge Definició
Temperatura
Tipus
Humitat
Paisatge natural L’imiten
L’ocupació
humana
Paisatge transformat Definició
Tipus
Depén de
Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
Els climes i els paisatges

1 Amb l’ajuda del llibre de text identifica a quin clima pertany cada un d’aquests climogrames
i amb quin tipus de paisatge es relaciona.
• Explica com són les temperatures i les precipitacions representades en cada un dels climogrames.
• Indica quins mesos són els més calorosos i quins els més freds, quines temperatures tenen i quina
diferència o amplitud tèrmica hi ha en aquests.
• Explica com evolucionen les precipitacions al llarg de l’any.
1 2
Paramaribo (Surinam) Port Saïd (Egipte)
En ºC En mm En ºC En mm
350 30 60
300 25 50
250
20 40
200
15 30
150
10 20
100
25 50 5 10
0 0 0 0
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
Paisatge relacionat: Paisatge relacionat:
3 4
Atenes (Grècia) Toronto (Canadà)
En ºC En mm En ºC En mm
80 50 100
40 80
30 60
30 60
20 40 20 40
10 20
10 20
0 0
0 0 -10
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
Paisatge relacionat: Paisatge relacionat:
Fitxa 7
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
El relleu i els paisatges

1 Pinta en el mapa els espais en què es donen alguns dels paisatges que has estudiat.
Indica quin tipus de paisatges són i explica com influeix el relleu en les temperatures i les precipitacions.
Illes Canàries
2 Completa aquesta fitxa.
Paisatge Principals cadenes muntanyoses Com influeix el relleu en el clima, la vegetació, els
d’aquest espai rius i el poblament humà en aquest paisatge?
Selva
Sabana
Deserts
Paisatge
mediterrani
Paisatge
oceànic
Paisatge
continental
Paisatges
freds
APROFUNDIMENT ELS PAISATGES DE LA TERRA
Fitxa 8
ELS VENTS I ELS PAISATGES
Nom: Curs: Data:
Els vents són un factor molt important dels climes i, per això, dels paisatges. A l’hemisferi nord, els vents
que vénen del nord refreden les temperatures, i els que ho fan des del sud les eleven. A l’hemisferi sud passa
al contrari. D’altra banda, els vents que vénen de l’oceà són humits i solen provocar precipitacions, i els que ho fan
des dels continents són secs. Quan els vents, durant el seu recorregut, es troben amb una barrera muntanyosa,
la pugen i, en fer-ho, es van refredant i la humitat que porten es va condensant per donar lloc a núvols i precipitacions.
Així, quan ja han travessat la cadena muntanyosa són secs i la influència marítima ha deixat d’existir.
QÜESTIONS
1 Amb l’ajuda del llibre de text completa aquesta taula en el quadern.
Conseqüències
Vents que Conseqüències Conseqüències
per a la vida
afecten en el clima en la vegetació
humana
Selva
Sabana
Deserts
Paisatge oceànic
Paisatges freds
APROFUNDIMENT ELS PAISATGES DE LA TERRA
Fitxa 9
LOCALITZAR ELS PAISATGES
Nom: Curs: Data:
Els elements físics de l’espai, com els paisatges, moltes vegades no es poden localitzar en un mapa utilitzant criteris
administratius o polítics com ara províncies, països, etc., perquè són molt més grans que aquells o perquè un d’aquests
països, per exemple, té dos o tres d’aquests elements diferents. En canvi, podem localitzar els paisatges utilitzant
un mapamundi en què figuren els paral·lels principals.
MAPAMUNDI
Cer
cle p
olar à
rtic
Tròpic de Càncer
Equador
ic
antàrt
le polar
Cerc
613233T05P002
QÜESTIONS
1 Localitza i pinta en aquest mapa els paisatges següents.

a. Paisatge oceànic.
b. Paisatge mediterrani.
c. Paisatge continental
d. Paisatges freds.
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Què anomenem paisatge? 6 Els paisatges oceànics es localitzen a…

a. Els diferents aspectes que mostra el terreny. a. les zones costaneres, en latituds temperades.
b. L’aspecte d’un espai en què no ha intervingut b. les zones costaneres de l’Atlàntic,
l’ésser humà. en latituds temperades.
c. Els diferents tipus de vegetació que conviuen c. les zones costaneres occidentals
en un espai. de les zones temperades.
2 Els rius de la sabana són… 7 La taigà es dóna…

a. poc cabalosos i irregulars. a. a la sabana.
b. cabalosos i regulars. b. en els paisatges mediterranis.
c. cabalosos i irregulars. c. en el paisatge continental.
3 Els habitants dels deserts són… 8 La tundra és…

a. no hi ha habitants als deserts. a. una vegetació de molses i líquens.
b. la majoria nòmades. b. una forma de cultiu tropical.
c. agricultors que treballen en plantacions. c. una forma de ramaderia transhumant amb rens.
4 Com són els paisatges transformats 9 Els paisatges d’alta muntanya…

de les zones litorals mediterrànies? a. estan deserts.
a. Zones agrícoles, dedicades als cultius b. estan poblats.
de blat, vinya i olivera.
c. estan molt poblats a les zones càlides.
b. Zones d’hortes, d’hortalisses, verdures
i arbres fruiters. 10 Quins elements condicionen l’ocupació
c. Zones de pastures per al bestiar. humana de l’espai?
a. La vegetació i la fauna.
5 Què és una clisèrie?
b. El clima, el relleu i l’aigua.
a. La distribució de la vegetació en estatges
segons l’altitud del terreny. c. L’aridesa, el vent i el fred.
b. La distribució de la vegetació segons

la proximitat al mar.
c. La distribució de la vegetació segons que siga
natural o transformada per l’ésser humà.
1. a, 2. c, 3. b, 4. b, 5. a, 6. c, 7. c, 8. a, 9. c, 10. b.
SOLUCIONS
Nom: Curs: Data:
1 Defineix els conceptes següents. (1 p.)
• Paisatge:
• Paisatge natural:
• Cabal irregular:
• Estepa:
• Fulla caduca:
• Taigà:
2 Indica els tipus de vegetació dels paisatges de sabana i explica com són. (1 p.)
3 Identifica els tipus de paisatge representats en aquests mapes i indica com són els climes. (2 p.)
C er Cer
A B
cle cle
pola pola
r àrti r
c àrti
c
Tròpic de Càncer Tròpic de Càncer
0º Equador 0° Equador
Tròpic de Capricorn Tròpic de Capricorn
Tipus de paisatge: 508737_05_p104_a_oceanico_mundi Tipus de paisatge:

508737_05_p102_a_mediterraneo_mundi

Clima: Clima:

Temperatura: Temperatura:

Precipitacions: Precipitacions:

CONTROL B
4 Què es representa en aquesta imatge? Per què la vegetació canvia a mesura que es va elevant el terreny?
Com s’anomena aquesta distribució de la vegetació? (2 p.)

Altitud Cultius
(en metres) Boscos
9.000 caducifolis
Boscos de
8.000 coníferes
7.000 Pastures

6.000 Neus
perpètues

5.000
4.000
3.000

2.000
1.000
0
5 Relaciona mitjançant fletxes els conceptes que figuren en aquestes tres columnes. (2 p.)
Paisatge oceànic Boscos de fulla perenne Molses i líquens

505399-05-104
Paisatge mediterrani Tundra Caoba i eben
Paisatges freds Bosc de fulla caduca Cactus
Paisatge de selva Bosc sempre verd Herbes altes
Paisatge continental Praderies Roures i fajos
Paisatge de deserts Vegetació escassa Alzines i sureres

6 Relaciona mitjançant fletxes cada tipus de paisatge amb la forma del seu poblament. (2 p.)
Paisatge de selva A les zones temperades hi ha poca població i les zones càlides estan molt poblades.
La major part dels habitants són nòmades i es desplacen d’un lloc

a un altre amb els ramats en cerca de pous d’aigua i aliment per al bestiar.
Paisatge d’alta Té un poblament desigual, que es concentra a les planes, on es troben ciutats, explotacions
muntanya ramaderes i extensos camps de cultiu.
Està molt poblat. La major part de la població viu en ciutats i es dedica a la indústria
i els serveis, entre els quals té importància el turisme. Les activitats agrícoles es divideixen
Paisatge de desert
entre: zones d’interior, en què es cultiven blat, vinyes i oliveres, i es practica la ramaderia; zones
litorals, on predominen les hortes, en què es cultiven hortalisses, vegetals i fruites.
Paisatge oceànic A les zones temperades hi ha poca població i les zones càlides estan molt poblades.
Està poc poblat, la població es concentra a la costa, els altiplans i les muntanyes,
i es dedica a l’agricultura.
Paisatge de sabana Està molt poblat i hi predomina el paisatge urbà i industrial.

Els PAISATGES DE LA TERRA
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat d’aquests conceptes. (1,5 p.)
• Paisatge natural i paisatge humanitzat:
• Selva i bosc tropical:
• Cabal dels rius mediterranis i dels rius oceànics:
• Les temperatures del paisatge continental i del fred:
2 Identifica de quin paisatge es tracta en cada mapa. (1,5 p.)
C er
Cerc cle
le po pola
lar à r àrti
rt ic c
Tròpic de Càncer
Tròpic de Càncer
0° Equador
0° Equador
Paisatge: Paisatge:
3 Relaciona mitjançant fletxes aquests elements del medi físic i explica aquesta relació. (1,5 p.)
508737_05_p096_a_selva_mundi
Explicació
Alzina i surera, a
Clima tropical sec i clima tropical
l’interior, i pins a la
humit.
costa.
La vegetació natural s’adapta És el clima més fred

a la sequera estival. de la Terra.
Els hiverns són llargs

i rigorosos i els estius Bosc sempre verd.
curts i frescos.
Es localitza a la zona àrtica Sabana, bosc tropical

i a l’Antàrtida. i estepa.
Les precipitacions són molt Arbres de fulla

abundants i es distribueixen perenne, entre els
de manera uniforme al llarg quals destaquen
de tot l’any. avets i pins.
CONTROL A
OCEÀ
4 Amb l’ajuda d’aquest mapa Cerc
le po
lar à
rtic
GLACIAL ÀRTIC
explica com es reparteix

la població al món.
Quins paisatges són els més
poblats? Quins són els que
Riu
Riu Da
tenen menys població? u bi ng
Mississip p í
ua
H
(2 p.) OC EÀ
e
Riu
H
e
OCEÀ g- T s
u Ian
PAC ÍFI C
Ri
Ri u
Riu Nil
Tròpic de Càncer
ATLÀNTI C an
G
g es
OCEÀ Riu
Ní
ge
PACÍFIC
r
0º Equador
OCEÀ
ÍND I C
Riu de
la Plata
Grans buits demogràfics
ANTÀRTIC
Cercle polar
antàrtic GLACIAL
Grans concentracions de població
OCEÀ
367175T13p229H1 concentraciones pobl
5 Quines activitats humanes tenen més capacitat per a transformar el medi físic
i a quins paisatges transformats donen lloc? (1,5 p.)
6 Explica les diferències que hi ha entre els paisatges agraris mediterranis a partir dels efectes
de la continentalitat i de la proximitat al mar. (2 p.)
Activitats
Control B Control A
B1-2. Tindre una visió global B1-2.1. Situa en un mapa físic

del medi físic espanyol, europeu les principals unitats del relleu espanyol,
4, 6 4, 6
i mundial i de les seues europeu i mundial.
característiques generals.
B1-8. Conéixer, comparar B1-8.1. Classifica i localitza en un mapa

i descriure els grans conjunts els diferents tipus de clima d’Europa.
3, 5 2, 3
bioclimàtics que conformen
l’espai geogràfic europeu.
B1-9. Conéixer els principals B1-9.1. Distingeix i localitza en un mapa

espais naturals del nostre les zones bioclimàtiques del nostre 1, 3, 5, 6 1, 2, 3, 5, 6
continent. continent.
B1-11. Localitzar en B1-11.1. Localitza en un mapa físic mundial

el mapamundi físic les principals els principals elements i referències
unitats del relleu mundials i els físiques: mars i oceans, continents, illes
grans rius. Localitzar en el globus i arxipèlags més importants, a més 1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 3, 4, 6
terraqüi les grans zones dels rius i les cadenes muntanyoses més
climàtiques i identificar-ne les importants.
característiques.
B2-10. Comentar la informació B2-10.1. Localitza en el mapa mundial

en mapes del món sobre els continents i les àrees més densament
6 4
la densitat de població poblades.
i les migracions.
B2-12. Entendre la idea de B2-12.1. Defineix «desenvolupament

«desenvolupament sostenible» sostenible» i descriu conceptes clau 1 1, 5
i les seues implicacions. relacionats amb aquest.
Control B
1 • Paisatge: diferents aspectes que mostra el terreny. propis de la selva, que formen el bosc de galeria. Bosc
• Paisatge natural: un espai que no ha sigut modificat tropical: vegetació semblant a la selva, encara que els arbres
per l’ésser humà. tenen menys alçada i estan més separats. Estepa: formació
vegetal on creixen herbes xicotetes i arbustos espinosos.
• Paisatge rural: modificació del paisatge natural causada
per les activitats agràries. 3 A. Paisatge oceànic. Temperatures: suaus durant tot
l’any, amb estius frescos i hiverns suaus. L’amplitud tèrmica
• Cabal irregular: la quantitat d’aigua que corre pel riu
anual és reduïda. Precipitacions: abundants
és diferent al llarg de l’any.
i regulars. B. Paisatge mediterrani. Temperatures: molt
• Estepa: formació vegetal on creixen herbes xicotetes elevades a l’estiu i suaus a l’hivern. Precipitacions:
i arbustos espinosos. no són molt abundants i es concentren a la primavera
• Fulla caduca: espècie vegetal que deixa morir i a la tardor. L’estiu és molt sec.
les fulles, que cauen a terra en l’estació de l’any 4 Representa: la distribució dels diferents tipus de vegetació
desfavorable, per la falta de llum, per la calor, per a mesura que augmenta l’altitud. La vegetació canvia
la falta d’humitat, etc. perquè, a mesura que augmenta l’altitud, disminueix
• Taigà: bosc format per arbres de fulla perenne, la temperatura i les precipitacions són més abundants
entre els quals destaquen avets i pins. i fan que apareguen noves formacions vegetals adaptades
a aquestes condicions. S’anomena clisèrie.
2 La sabana: enorme plana formada per herbes que
poden assolir gran alçada i que canvien de color segons 5 Paisatge oceànic – Bosc de fulla caduca – Roures i fajos.
l’estació. Entre les herbes creixen alguns arbustos Paisatge mediterrani – Bosc de fulla perenne – Alzines
i arbres de fulla caduca. A les vores dels rius hi ha arbres i sureres. Paisatges freds – Tundra – Molses i líquens.
Paisatge de selva – Bosc sempre verd – Caoba i eben. i els estius curts i frescos – Arbres de fulla perenne, entre
Paisatge continental – Praderies – Herbes altes. Paisatge els quals destaquen avets i pins. Perquè aguanten els hiverns
de deserts – Vegetació escassa – Cactus. freds. Es localitza a la zona àrtica i a l’Antàrtida – És el clima
6 Paisatge de selva – Està poc poblat, la població es més fred de la Terra. Perquè es troben a les latituds més
concentra a la costa, els altiplans i les muntanyes, altes, on els rajos del sol incideixen amb la menor
i es dedica a l’agricultura. Paisatge de sabana – La població perpendicularitat i calfen molt poc a l’estiu i gens a l’hivern.
es concentra a les costes i a les vores dels rius, i més Les precipitacions són molt abundants i es distribueixen de
de la meitat es dediquen a l’agricultura. Paisatge de manera uniforme al llarg de tot l’any – Bosc sempre verd.
desert – La major part dels habitants són nòmades i es Perquè aquesta regularitat de les precipitacions permet que
desplacen d’un lloc a un altre amb els ramats en cerca els arbres realitzen permanentment la fotosíntesi.
de pous d’aigua i aliment per al bestiar. Paisatge 4 Zones més poblades: les regions de clima mediterrani
mediterrani – Està molt poblat. La major part de la
i semblants, i les de clima oceànic estan molt poblades, ja
població viu en ciutats i es dedica a la indústria i els
que tenen un clima benigne, sòls fèrtils i abundants recursos.
serveis, entre els quals té importància el turisme.
A les zones litorals i a les vores dels grans rius del paisatge
Les activitats agrícoles es divideixen entre: zones d’interior,
en què es cultiven blat, vinyes i oliveres, i es practica de la sabana es concentra molta població, ja que poden
la ramaderia; zones litorals, on predominen les hortes, disposar de l’aigua dels rius i de bones comunicacions.
en què es cultiven hortalisses, vegetals i fruites. Paisatge Zones menys poblades: la zona equatorial està poc poblada
oceànic – Està molt poblat i hi predomina el paisatge urbà i perquè la calor i la humitat afavoreixen la propagació de les
industrial. Paisatge continental – Té un poblament desigual, malalties, i la vegetació exuberant i el sòl fràgil dificulten les
que es concentra a les planes, on es troben ciutats, activitats humanes. Els deserts són zones molt desfavorables
explotacions ramaderes i extensos camps de cultiu. Paisatges per a la vida, raó per la qual estan quasi deshabitats. Les
d’alta muntanya – A les zones temperades hi ha poca població, causes cal buscar-les en l’extrema aridesa, que dificulta la
i les zones càlides estan molt poblades. vida humana i l’obtenció de recursos per a sobreviure.
A les zones fredes del clima continental i en els paisatges
molt freds no hi ha població o és molt escassa, ja que les
Control A baixes temperatures dificulten la vida i l’obtenció de
recursos.
1 El paisatge natural resulta de la interacció del clima, 5 Les activitats agràries donen lloc al paisatge rural.
el relleu, l’aigua, la vegetació i el sòl; mentre que
L’agricultura elimina la vegetació natural i la substitueix
el paisatge humanitzat és el resultat de les modificacions
per l’agrícola, modifica el relleu, realitzant bancals
que les persones realitzen en el medi natural. La selva és
i aplanant sòls, construeix canals per al reg, etc.
un bosc sempre verd i molt dens, en què la vegetació
s’escalona en alçada, i el bosc tropical és semblant L’edificació de ciutats origina el paisatge urbà.
a la selva, encara que els arbres tenen menys alçada Els terrenys s’aplanen per poder construir-hi, s’asfalten,
i estan més separats. s’alcen edificis, es construeixen carreteres, etc. Les activitats
Els rius mediterranis tenen un cabal irregular: a penes porten industrials i de serveis donen lloc a paisatges industrials,
aigua a l’estiu, mentre que en les èpoques de crescuda pot turístics, etc. El relleu s’aplana, es construeixen
haver-hi fortes inundacions. infraestructures de transport, s’alcen naus industrials,
Els rius oceànics tenen un cabal elevat i regular. d’emmagatzematge, etc., apareixen polígons en què es
Les temperatures del paisatge continental són molt concentren les activitats econòmiques, es desenvolupen
contrastades: l’hivern és llarg i fred i l’estiu és curt paisatges urbans perquè hi habiten els treballadors
i calorós; les del paisatge fred, a l’hivern són molt
d’aquestes activitats econòmiques, etc.
fredes (oscil·len entre –20 ºC i –50 ºC), i l’estiu quasi no
existeix. 6 A les zones d’interior es talaren els boscos per ampliar la
superfície agrícola i cultivar blat, vinyes i oliveres, i també per
2 El de l’esquerra és un paisatge de selva i el de la dreta,
obtindre pastures amb què alimentar el bestiar. Aquestes
un paisatge mediterrani.
zones més allunyades dels efectes suavitzadors del mar
3 Clima tropical sec i clima tropical humit – Sabana, bosc sobre les temperatures, tenen estius més calorosos i secs
tropical i estepa. Perquè a les zones més humides, les més i hiverns més freds, i aquests cultius són els que millor
pròximes a l’equador, es dóna el bosc tropical, adaptat a s’adapten a aquestes condicions.
majors precipitacions; a les zones amb dues estacions més
marcades, la sabana, i a les zones més seques i pròximes als Al litoral s’ha desenvolupat un paisatge d’hortes en
deserts, l’estepa. La vegetació natural s’adapta a la sequera què es cultiven hortalisses, verdures, llegums i fruites,
estival – Alzina i surera, a l’interior, i pins a la costa. Perquè fonamentalment. La proximitat al mar assuaveix
són arbres de fulla perenne que s’han d’adaptar a la les temperatures i augmenta la humitat. A més, a les zones
sequera estival conservant les fulles per fer-se ombra planes es tracen séquies que porten l’aigua des dels
i emmagatzemar aigua. Els hiverns són llargs i rigorosos rius cap als camps de cultiu.
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències Socials us ha demanat com a activitat que prepareu un quadre que resumisca les principals
característiques dels paisatges que predominen a la península Ibèrica. Amb aquesta finalitat, és important que de primer
comproves els teus coneixements sobre la matèria i demostres el que has aprés sobre els paisatges que has estudiat.
1 Defineix, en primer lloc, què és un paisatge natural i quins elements condicionen

l’ocupació humana d’aquest paisatge. (1,5 p.)
2 Quins dos tipus de paisatge predominen a la península Ibèrica? Quines característiques té el clima
de cada un? (2 p.)
3 Descriu els elements naturals i els elements

humans que es mostren en aquesta imatge. Es tracta
d’un paisatge natural o un paisatge transformat?
Podria formar part d’algun dels paisatges que hi ha
a la península Ibèrica? De quin? (1,5 p.)
PROVA
4 Completa aquesta taula classificant aquests

Paisatge rural Paisatge urbà Paisatge
efectes provocats per cada paisatge. (1,5 p.)
industrial
• El creixement de la població augmenta els
residus urbans.
• És necessari eliminar la vegetació per a poder
cultivar.
• Les fàbriques contaminen el medi ambient.
• Les urbanitzacions alteren el paisatge de la costa.
• S’aplana el terreny per edificar pobles i ciutats.
• Es construeix una densa xarxa de transports
per portar matèries primeres a la indústria.
• Es construeixen pantans i canals per estendre
les zones regades.
• S’edifiquen bancals per cultivar als vessants
de les muntanyes.
5 Identifica a quin dels paisatges que has estudiat C er

cle
pol
correspon aquest mapa. Hi ha aquest tipus de paisatge ar àrti
c
a Espanya? Com són els rius i la vegetació
d’aquest tipus de paisatge? (1,5 p.)

Tròpic de Càncer

0° Equador



6 Com a conclusió, completa aquesta taula sobre els paisatges oceànic i mediterrani. (2 p.)
Paisatge Localització Clima Vegetació Ocupació humana
Paisatge oceànic
Competències
que s’avaluen*
Comunicació B1-3. Descriure les peculiaritats B3-.1. Enumera i descriu les

lingüística del medi físic. peculiaritats del medi físic espanyol.
B1-5. Conéixer i descriure els B1-5.2. Analitza i compara les zones 1, 2, 3, 5, 6
grans conjunts bioclimàtics que bioclimàtiques espanyoles utilitzant
conformen l’espai geogràfic gràfics i imatges.
espanyol.
Competència B1-3. Descriure les peculiaritats B1-3.1. Enumera i descriu les

matemàtica del medi físic. peculiaritats del medi físic espanyol.
i competències B1-5. Conéixer i descriure els B1-5.2. Analitza i compara les zones
bàsiques 1, 2, 3, 4, 5, 6
grans conjunts bioclimàtics que bioclimàtiques espanyoles utilitzant
en ciència conformen l’espai geogràfic gràfics i imatges.
i tecnologia espanyol.
Aprendre B1-5. Conéixer i descriure els B1-5.2. Analitza i compara les zones
a aprendre grans conjunts bioclimàtics que bioclimàtiques espanyoles utilitzant
3, 4, 6
conformen l’espai geogràfic gràfics i imatges.
espanyol.
1 Un paisatge natural és l’aspecte d’un espai que no ha 4 Paisatge

sigut modificat per l’ésser humà. El paisatge natural és Paisatge rural Paisatge urbà
industrial
el resultat de la interacció del clima, el relleu, l’aigua,
la vegetació i el sòl. Els elements que condicionen • És necessari • El creixement • Les fàbriques
l’ocupació humana d’aquest espai són el clima, el relleu eliminar la de la població contaminen
i l’aigua. vegetació per a augmenta els el medi
2 Els dos paisatges predominants a la península Ibèrica són poder cultivar. residus ambient.
l’oceànic o atlàntic i el mediterrani. urbans.
• Es construeixen • Es construeix
El clima oceànic té temperatures suaus durant tot l’any, pantans i • Les una densa
a causa de la influència moderadora de l’oceà, els estius canals per urbanitzacions xarxa de
són frescos i els hiverns, suaus. L’amplitud tèrmica anual estendre les alteren el transports
és reduïda. Les precipitacions són abundants i regulars. zones regades. paisatge de la per portar
El clima mediterrani té temperatures elevades a l’estiu i costa. matèries
• S’edifiquen
suaus a l’hivern. A vegades es produeixen onades de fred primeres a la
bancals per • S’aplana el
que originen fortes gelades. Les precipitacions no són molt indústria.
cultivar als terreny per
abundants i es concentren a la primavera i a la tardor. L’estiu vessants edificar pobles
és molt sec. La sequera és un dels grans problemes a què de les i ciutats.
han de fer front les persones que habiten la zona muntanyes.
mediterrània.
3 Els elements naturals que s’aprecien en la imatge són les 5 El mapa correspon a la distribució del paisatge
muntanyes i els boscos, predominantment d’arbres de fulla mediterrani, que és predominant a Espanya.
caduca, com fajos, castanyers, roures, etc. Els elements Els rius del paisatge mediterrani tenen un cabal irregular:
humans que s’hi aprecien són cultius i cases disperses, a penes porten aigua a l’estiu, mentre que en les èpoques
línies elèctriques i carreteres i camins. de crescuda, per exemple, per pluges torrencials es poden
És un paisatge rural humanitzat. Es podria donar al nord produir fortes inundacions.
de la península Ibèrica, a les zones que tenen un clima La vegetació natural està adaptada a la sequera estival.
oceànic o atlàntic. La major part dels arbres i arbustos són de fulla perenne.
Les espècies característiques del bosc mediterrani són
l’alzina i la surera, a l’interior, i el pi mediterrani a la costa.
També hi ha matolls i arbustos, com el romaní, la lavanda,
el timó, etc.
6
Paisatge Localització Clima Vegetació Ocupació humana
Paisatge oceànic S’estén sobretot per Temperatures suaus Vegetació abundant. A Està molt poblat i, per
les costes occidentals durant tot l’any. la costa i a les zones tant, és un paisatge
de les zones Amplitud tèrmica molt muntanyoses hi ha molt transformat.
temperades, situades reduïda. extensos prats. En les
entre els paral·lels 40° zones d’altitud mitjana
Precipitacions
i 60° al nord i sud de creixen arbres de fulla
abundants i regulars.
l’equador. caduca (fajos, roures,
etc.). En algunes zones
apareix la landa,
formada per arbustos,
herbes i matolls.
Paisatge mediterrani S’estén sobretot Temperatures molt La vegetació natural Són regions molt
entorn del mar elevades a l’estiu està adaptada a la poblades des
Mediterrani, però i suaus a l’hivern. sequera estival. La d’èpoques molt
també es dóna en major part dels arbres antigues
Precipitacions poc
altres llocs del món. i arbustos són de fulla i el paisatge, en
abundants que es
perenne. Les espècies conseqüència, està
concentren a la
característiques del molt transformat.
primavera i a la tardor.
bosc mediterrani són
l’alzina i la surera, a
l’interior, i el pi
mediterrani a la costa.
També hi ha matolls
i arbustos, com el
romaní, la lavanda,
el timó, etc.
ATLES DELS CONTINENTS
Guió de la unitat i suggeriments didàctics. . . . . 176

Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176
Descripció d’imatges de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
• El Rift Valley africà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
• La Gran Plana Europea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179
• La temperatura més baixa de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

• El relleu americà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180
Ensenyament individualitzat. . . . . . . . . . . . . . . . . 182

Repàs i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
Fitxa 1: Els continents. Dades bàsiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
Fitxa 2: Localització. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183
Fitxa 3: Comparar continents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
Fitxa 4: Característiques de les costes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

Fitxa 5: Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186
• Més competent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

Fitxa 6: La vegetació del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

Fitxa 7: Precipitacions i rius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
Fitxa 8: Els paisatges d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
Fitxa 9: Rius, llits, cabals i conques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191
Recursos per a l’avaluació de continguts. . . . . 192

Avaluació de continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194
Estàndards d’aprenentatge i solucions. . . . . . . . . . . . . . . 196
Avaluació per competències. . . . . . . . . . . . . . . . 198

Prova. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
Estàndards d’aprenentatge i solucions. . . . . . . . . . . . . . . 200

• Com és el relleu i l’aigua • Utilitzar un atles • Valoració de la importància que
dels continents • Identificar fronteres naturals entre tenen els espais protegits del
països planeta per als éssers humans
• Les diferències climàtiques entre
els continents • Organitzar una volta al món • Reconeixement de la importància
d’aprendre a desenvolupar hàbits
• La varietat de paisatges que hi ha
i actituds respectuoses amb
en cada continent
el medi ambient
• Anàlisi científica: Els elements naturals, uneixen o separen?

• Resumeix l’essencial • Organitzar una volta al món
• Compromesos: La protecció del medi
a Europa
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. Atles dels continents • Avaluació de continguts. Atles dels continents:
• Aprofundiment. Atles dels continents controls B i A
• Projectes de treball cooperatiu. 1r ESO • LlibreMèdia. Atles dels continents

en el cine

Per nivells
• Epígraf 1: Àfrica.
• Epígraf 2: Àsia.
• Epígraf 3: Amèrica.
• Repàs i suport. Atles dels continents.
• Epígraf 4: Europa.
• Epígraf 5: Clima i paisatges d’Europa.
Bàsic • Epígraf 6: Oceania.
• Epígraf 7: Antàrtida.
• Avaluació per competències. Qüestions
• Saber fer: Utilitzar un atles. 1, 2, 3, 6.
• Treball cooperatiu: Organitzar una volta al món.
Llegiu el fragment inicial de La volta al món en
80 dies.

• Saber més: Esculls de corall i atols.
• Descobreix: La temperatura més baixa de la
Terra.
Avançat • Compromesos: La protecció del medi a Europa. • Aprofundiment. Atles dels continents.
• Anàlisi científica: Els elements naturals, uneixen • Projectes de treball cooperatiu.
o separen?
Llegiu la novel·la completa de La volta al món en
80 dies. • Avaluació de continguts. Control A.
• Tots els continguts anteriors. • Avaluació per competències. Prova

completa.
• Saber fer: Utilitzar un atles.
D’excel·lència • Anàlisi científica: Els elements naturals, uneixen

o separen? Reflexiona.
Prepareu la vostra pròpia volta al món.


de comunicació
Localització en Google Maps.
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS ATLES DELS CONTINENTS
EL RIFT VALLEY AFRICÀ

0º
Illes Açores
Un rift és una fossa que es
Meridià
Estret de Gib raltar
Golf
Illes S
Cap
TLE Mar Medite rr ani
produeix per moviments di- Madeira
Espartel
Toubkal
4.165 m L’A
de Gabés
Golf Delta
de Greenwich
DE de Sirte PENÍNSULA del Nil
Illes . CIRENAICA
vergents de l’escorça terres-
Canal PENÍNSULA
Canàries RR de Suez DEL
SE DESERT SINAÍ
tre i que, en una fase avança- M a s sí s
Riu
DE LÍBIA
Tròpic de Càncer DE S E RT Tròpic de Càncer
Nil
s
r M a sís
da de la formació, es troba a
M
d’A h
agg a DESERT
ar
DE L Tibest
e i DE
d
Ro
Illes de
les zones centrals de les dor- Cap Verd S ÀH AR A
NÚBIA
ig
Riu S
en
e CO N CA D E L
sals oceàniques.
Riu
Cap ALTIPLÀ
ga
r CONCA CH A RI - TXA D
Verd Riu Gàmbia ge
Nil B
l
Ní DEL
Llac
DE DARFUR
NÍGER Golf
u
Txad M assí n
Ri
d’Ade
lau
V ol t a N
s
El Rift Valley és el resultat de an
Ri u
c
PEN.
Nil Bl
ALTIPLÀ
s sí s d d’E t i ò p i a DE SOMÀLIA
M a Camerun e l
eg
la separació de la placa africa-

re D’UBANGUI Llac
Riu
EY
Golf 4.070 m Riu U Turkana
C a m erun
ba n g
de Benín ui
Cap Llac
LL
na nubiana i la placa africana Palmes
Bioko
Príncipe Munt.
on
Riu C go Albert
A
0º Equador Golf de Cristal Equador 0º
CONCA
RIFT V
somalina, que, des de fa 30 mide Guinea São Tomé DEL
CONGO Kilimanjaro
5.895 m
Llac
OCEÀ
lions d’anys, alhora que la pla-
Victòria
Pemba
Llac
Tanganyika Zanzíbar
Illes
ÍNDIC
OCEÀ
ca índia, s’aproxima i xoca Seychelles
a
ALTIPLÀ
ng
DE Cap Delgado
hi
Golf
AT L À N T I C LUNDA Llac
contra l’eurasiàtica. Les cau-
uc
de Benguela ALTIPLÀ Malawi
M
DE (Nyasa) Illes
KATANGA Comores
a
ALTIPLÀ
ad
am
DE BIÉ Riu Z bez i
ses d’aquest procés es troben Maromokotro
al
2.786 m
rr
ic
Se
mb
Punta da Cascades
en l’ascensió cap a la superfí-

Victòria
oç a
Marca
DE
eM
Riu Lim
SE
p Madagascar
d
DESERT
cie d’una massa de magma de
RT D
Canal
op
DE
o
G
KALAHARI
E NA
R
l’interior de la Terra, que fa Cap de
SB E
Thabana
Riu Orange 3.472 m Sainte Marie
MÍ
EN
BIA
dilatar-se l’escorça terrestre. Escala DR
A
K
0 550 MU N T .
Cap de
Aquesta vall, en realitat, és quilòmetres 0º
Bona Esperança
una fenedura o fossa de 4.830

505399_06_115_b_Africa fisico
quilòmetres de llarg, amb
abruptes parets laterals i for- A banda de la bellesa paisatgística i l’interés geomor-
ma de i grega, que partint del sud de Moçambic va fològic que té, el Rift Valley és un lloc excepcional per
cap al nord en una única branca i, en assolir l’extrem a la investigació de paleontòlegs i arqueòlegs. Les
nord del llac Nyasa, es divideix en dues branques: raons són senzilles d’entendre. L’obertura d’una fos-
una d’occidental i una altra d’oriental, que envolten sa de dimensions semblants ha originat un movi-
el llac Victòria. Posteriorment, continua cap al nord ment de terres que ha portat a les capes superficials
per donar lloc al mar Roig i a la vall del riu Jordà. del sòl una gran quantitat de fòssils i ha modificat la
disposició de les capes que el formen, fent que les
Aquest moviment tectònic conclourà finalment en la més antigues resulten més accessibles per a l’inves-
ruptura definitiva del continent africà en aproxima- tigador. Així mateix, aquesta cubeta sedimentària
dament 10 milions d’anys i la creació d’una nova con- ofereix sèries cronoestratigràfiques completes, que
ca marina. en faciliten la datació i fan possible una visió molt
La tectònica que està originant la formació d’aquesta completa del medi en què es va desenvolupar la vida
gran fossa és la responsable també dels fenòmens a la zona.
volcànics que han originat les cadenes muntanyoses D’altra banda, es constata que a la branca oriental i,
que voregen el Rift, com el massís d’Etiòpia, les mun- en general, a les zones situades a l’est del Rift, el cli-
tanyes Mitumba o el Kilimanjaro, així com una activi- ma és més sec. De manera que a les zones occiden-
tat sísmica bastant regular. tals es desenvolupen formacions selvàtiques i a les
La base enfonsada de la fossa rep sediments des que orientals predomina la sabana. Això és conseqüència
va començar a formar-se i allotja les cadenes de de la distribució del relleu al llarg del Rift, que queda
grans llacs (exceptuant el Victòria) africans, que s’in- com una barrera orogràfica per als vents procedents
crusten en zones fracturades i enfonsades. El pis de de l’oest-nord-oest.
la vall assoleix els nivells més elevats en algunes Aquesta situació de major i progressiva aridesa, se-
parts de Kenya central, on arriba a tindre més de gons l’opinió d’alguns investigadors, pogué ser la
1.830 metres d’altitud; el punt més baix és el mar causa de l’aparició primerenca dels primers homí-
Mort, la superfície del qual jau 396 metres davall del nids, que serien el resultat del pas d’una vida arbòria
nivell del mar. a una altra de desenvolupada a terra, bípeda.
LA GRAN PLANA EUROPEA LA TEMPERATURA MÉS BAIXA DE LA TERRA
10º 0º 10º
20º 20º
IAL
30º
GLAC ANT
ÀR
30º
40º 40º
À Cap Sedov TI
CE
50º 50º
O
C
Cap Rol TE
DE LA RERRA
60º PEN. INA TERRA Cap
Mar de
M D’ENDERBY Borley
ANTÀRTICA Weddell A
70º TERRA 70º
U
D Cap
D
PR TER Darnely
EP
80º IN RA 80º
AL MER
CE D
SA E L
l · l e l 80 º
Vinson EL A
90º 5.140 m POL SUD ISA 90º
70 º
2.800 m BE
IL KE S
Thurston SERRALADA T
100º Mar TR 100º
A D l · l el
AN
ra
EW
d’Amundsen SA
Pa
R R ara
L’anomenada Gran Plana és una enorme superfí- 110º 110º
N
TÀ
TE P
Cap Dart Roosevelt
RT
cie que va des del nord-oest europeu fins als Cap Mar de
ICA
120º Colbeck Ross TE 120º
er RIA Cap
C
Urals, i separa, al nord, els sistemes muntanyo- cle RR
A VI CTÒ Robert
130º po
sos alçats sobre roques molt antigues, dels vigo- la r Cap Gray
a nt Illes
140º àr t i c Balleny 140º
rosos relleus alpins, al sud. Escala 150º
0 860 160º
Aquesta gran plana és la superfície del sòcol, 160º
170º 180º 170º
moltes vegades cobert per roques sedimentàries quilòmetres
argiloses postalpines. L’absència de relleus im-
portants, pel nord i l’oest, que podrien actuar
com un obstacle als vents dominants provinents
de l’Atlàntic, dóna a aquesta àmplia zona un cli- Aquest mapa, junt amb la lectura del text i l’anà-
ma oceànic, que es va continentalitzant a mesura lisi del tall topogràfic longitudinal de l’Antàrti-
505399-06-124a Antártida
que s’avança cap a l’est, allunyant-se d’aquesta da, pot servir per a treballar amb els alumnes
influència marítima. alguns dels principals factors del clima:
Aquest clima i aquest relleu van donar lloc al • En primer lloc, es planteja la latitud del conti-
desenvolupament de formacions vegetals poten- nent i l’escassa perpendicularitat amb què hi
cials de boscos de fulla caduca o de bosc mixt arriben els rajos solars.
caduques-coníferes. Malgrat això, la bondat del • A continuació, es planteja la continentalitat,
clima, el relleu pla o amb desnivells escassos i la que es posa de manifest quan observem que
xarxa hidrogràfica van fer que els poblaments les temperatures baixen a mesura que el terri-
humans anaren adquirint una densitat impor- tori s’allunya de l’oceà.
tant, que es va traduir en una profunda transfor-
• En tercer lloc, el tall topogràfic posa de mani-
mació dels paisatges: la fauna es va reduir extra-
fest que les zones més fredes són les més ele-
ordinàriament i la vegetació potencial va ser
vades, seguint el gradient adiabàtic, que en
substituïda per cultius agrícoles i pastures. Els
aquestes zones és aproximadament d’1º C cada
primers a les zones amb més dies de sol i els se-
100 metres.
gons a les zones més elevades o als llocs en què
l’absència de sol i l’abundància de les precipita- • Finalment, també en el tall topogràfic es posa
cions limiten les possibilitats agrícoles. de manifest que el gruix més gran de l’inlandsis
implica una major font de fred.
El procés industrialitzador accentuà la capacitat
transformadora de les societats i, junt amb les
activitats agràries, les activitats industrials, les
infraestructures de transport, etc., així com els Plataforma
Coberta de gel
3
de Ronne Cúpula de Law
assentaments urbans, acabaren per convertir la Coberta de gel Aigua marina
Gruix del gel (en km)
2
Antàrtida oriental
Gran Plana en un paisatge completament trans- 1
0
Antàrtida occidental
Plataforma de gel
de Ross
format, en què els paisatges naturals necessiten -1
ser protegits i s’admiren com a espais «de mu- 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000
Longitud (en km)
seu».
PER A SABER MÉS
EL RELLEU AMERICÀ
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC Meri
t ic
dià
de
a r àr
Gr
ee
nw
ich
ol
n g
e ri Grenlàndia
e p
Es tre t d eB
rcl
Mar de
Ce
Mar de Beaufort
B er in g RiuYuko Es
tr
n et
McKinley de
M Baffin
Riu
6.193 m de un Da Cap Farvel 0º
lM t Gran Llac vis
Mack es
dels Óssos
0º Golf
an ckenzie
18
a
ye
d’Alaska Gran Llac
Mar del
nzie
de l’Esclau
AMÈRICA Badia PENÍNSULA Labrador
MUN
DEL NORD de
Hudson DEL Terranova
LABRADOR
TA
GR
NY
Llac
AN
ç
ren
Winnipeg
ES
Vancouver
Llo
RO
Llac
Llac Superior Huron er
nt
es
PL A
nc
CA
OCEÀ
Sa
Llac Cà
tx
u
Ri de
LL
Ri S
M Michigan
ala
NE
Cap 505399-06-119a-localizacion América pic
u
OS
Cascades
rò
p
Mendocino
AT L À N T I C T
isso
sA
del Niàgara
ES
. d h io
do
u ri
el
u Ar O
ra
o l o DESERT Ri
Riu
Trò ka Riu Cap Hatteras
n
rr
pic
C
s as
Mississip
DEL
Se
de
Càn COLORADO
c
Riu
er
R ío
Go
í
B PEN.
S ie
DE FLORIDA Illes
lf
rav
PENÍNSULA Golf Bahames
r ra
o
de
DE CALIFÒRNIA de Mèxic
M
ad
Hispaniola
Ca
Cap San Lucas e V. Popocatépelt Cuba

r
lifò
5.452 m PEN. DE
Si
er YUCATÁN
r ni
ra Arx. de les Antilles Antigua i Barbuda

M
a
ad Grenada
AMÈRICA CENTRAL re d M a r d el C ar ib
Istme de el
Tehuantepec Llac de Sur Istme de Llac de Trinitat
Maracaibo
Nicaragua Panamà co
no
C er
RiuOri
Golf de Mas Cap Orange
cl e
s
ol Panamà la G ís d
e
p
ar Galápagos PLANA ua
àrt ia
ic (Arx. de Colón) DE L’ORINOCO n Equador 0º
Riu N
S E
a
Chimborazo
Amazo n
eg
6.266 m Riu es
ro
R R A
Punta Pariñas ALTIPLÀ
p aba
s
Huascarán Puru PLANA DE L’AMAZONES Cap
Riu São Roque
L
6.666 m DEL
d’Ibia
A
D
ALTIPLÀ MATO
Ser co
A
ncis
Llac Titicaca
ra
Tròpi GROSSO
D
c de Cà
F ra
ncer
EL
Golf DE BOLÍVIA guai AMÈRICA

a
o
DEL SUD
Riu Sã
Tròpic de C apri d’Arica
r
S A
Riu Pa
corn
MA
ná
A
O C EÀ
ND
GRAN r a
TA C
Equatorial Pa
Equador CHACO
D’A
Riu
ES
Tropical humit
PA C Í F I C Aconcagua gua
i
Cap São Tomé
RT
Tropical sec
DESE
6.960 m
2.500 m
ru
RiuU
Desèrtic LA
PAMPA 2.000 m
Mediterrani
Riu
i semblants e 1.500 m
d
Tròp la
ic d IA Plata
Oceànic e C ap Ò
N 1.000 m
r ic Golf de San Jorge
G
or
Continental 400 m
TA
n
PA
Polar Escala
TERRA
Illes
Malvines 0 830 200 m
De muntanya DEL FOC
quilòmetres
0m
Cap d’Hornos
Les unitats de relleu americà presenten una estruc- plans. En ambdós casos trobem superfícies molt
505399_06_119_b_America_fisico 505399-06-119-b_Leyenda
tura relativament senzilla, si analitzem simultània- erosionades. Les zones enfonsades rebran sedi-
ment la deriva continental. ments postalpins.
La distribució morfoestructural presenta tres zones Entre les dues franges es desenvolupa una sèrie de
505399_06p119c climas América
o franges longitudinals de nord a sud: planes. A la zona més septentrional hi ha roques me-
sozoiques que formen una zona d’altiplans. Es tracta
A la zona oest trobem les grans altituds a les cade-
de roques carbonatades que s’elevaren alhora que
nes de plegament alpí. Plegaments produïts perquè
l’aigua marina es retirava, però que no van rebre la
aquest moviment es va trobar amb roques carbona- tectònica alpina amb prou força per a plegar-se. Més
tades mesozoiques cobertes pel mar, circumstància cap al sud apareix la resta de l’antiga fossa mesozoi-
que els va donar una gran plasticitat per trobar-se ca però coberta per roques postalpines, disposades
amb les forces de la tectònica. en estructures horitzontals i amb formes de relleu
A l’est es disposen les estructures fracturades, resul- tabulars.
tat de la resposta de velles roques, emergides en els El comentari d’aquest mapa es pot acompanyar del
períodes precambrià i paleozoic, molt dures, que es mapa de la distribució de les plaques terrestres i el
fracturen amb el moviment alpí, per donar lloc a zo- de la deriva dels continents. Resulta molt aclaridor
nes elevades i fosses. Les primeres poden originar perquè els alumnes s’acosten als coneixements més
relleus apalatxians per l’erosió diferencial o alti- elementals de geomorfologia.
EN LA XARXA Diversos autors, Maravillas del mundo (atlas visual)

(2001).
http://www.pnuma.org/geo/geo5/GEO%205%20 Molt adequat per a un tema com el d’aquesta unitat i per a
ESPANOL%202013%20WEB.pdf. alumnes de primer d’ESO. Els seus temes i imatges resulten
GEO5. Estudi sobre el medi natural mundial realitzat molt atractius i espectaculars.
per les Nacions Unides. http://www.felixrodriguezdelafuente.com/
http://www.arcgis.com/ Fundació Félix Rodríguez de la Fuente.
La multinacional estatunidenca posa a l’abast de qualsevol Té informació adaptada per a treballar amb alumnes sobre
usuari una bona quantitat de mapes i anàlisis cartogràfiques biodiversitat, temes mediambientals, paisatges, etc.
en la secció «galeria». KEN JENNINGS, Un mapa en la cabeza (2012).
http://schweizerweltatlas.ch/?lang=en Un llibre sobre mapes, geografia, curiositats, etc.,
Un magnífic atles en línia, amb molt bona cartografia, tot això novel·lat i presentat de manera atractiva.
per a visualitzar i per a imprimir.
http://ecotope.org/ DOCUMENTALS
ECOTOPE. Una pàgina web amb visions innovadores
per a abordar el medi físic. Discovery Channel.
http://neo.sci.gsfc.nasa.gov/ i http://earthobservatory. En la seua pàgina web (http://www.discoverychannel.es/)
nasa.gov/ ofereix multitud de vídeos i documentals sobre continguts
Earth Observatory de la NASA nord-americana. relacionats amb aquesta unitat.
http://www.copernicus.eu/main/services El origen de los continentes.

Pàgina web amb imatges i serveis a partir de les imatges Cinc documentals elaborats per la BBC, que va emetre
subministrades pel satèl·lit europeu Copernicus. traduïts RTVE, i que es troben fàcilment en YouTube.
https://www.cia.gov/library/publications/the-world-
factbook/ CINE
The World Factbook, de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA)
dels Estats Units. És un anuari actualitzat, amb les dades Derzu Uzala, dirigida per A. Kurosawa (1975).
bàsiques (físiques, demogràfiques, econòmiques, polítiques, Ambientada en la taigà, narra la història d’Uzala,
etc.) de cada país. un nòmada que ajuda una expedició russa que
està cartografiant la regió de Shkotovo.
http://www.ign.es/ign/flash/mi_amiga_la_tierra/
homeTierra.html Ballant amb llops, dirigida per K. Costner (1990).
«Mi tierra amiga». Una aplicació realitzada per l’Institut Ambientada en les praderies nord-americanes.
Geogràfic Nacional d’Espanya i orientada a alumnes Baraka, dirigida per R. Fricke (1992).
de primària i del primer curs de secundària. No té un argument pròpiament dit, sinó que, rodada en
http://www.muyinteresante.es/naturaleza 24 països, transmet les diferents formes de relació amb
Revista Muy interesante. En la secció de «Naturaleza» el medi que presenten les societats humanes.
es poden trobar articles sobre temes relacionats
amb aquesta unitat didàctica.
DIVULGACIÓ
Diversos autors, Los cinco continentes (The five

continents) (1997).
Un clàssic de la geografia descriptiva. Cartografia
i imatges excel·lents.
Diversos autors, Gran atlas del mundo, National
Geographic (2007).
Un altre clàssic. Interessant per a oferir als alumnes
pel seu caràcter divulgatiu.
Diversos autors, Atlas actual de geografía universal
(2008).
Un atles bàsic adequat per a alumnes de 12 a 13 anys.
REPÀS I SUPORT ATLES DELS CONTINENTS
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
Els continents. Dades bàsiques

1 Ordena els continents terrestres segons l’extensió.
1. 4.
2. 5.
3. 6.
2 Completa aquesta taula amb els oceans que banyen les costes de cada continent.
Continent Oceans
Àfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
3 Indica el nom de les cadenes muntanyoses i els cims principals de cada continent.
Continent Cadenes muntanyoses o cims
Àfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Localització
1 Localitza en el mapa i indica el nom de les muntanyes més altes o les serralades principals
i els rius més importants de cada un dels continents.
2 Dibuixa en el mapa l’espai que ocupa cada un dels paisatges que has estudiat.
• Selva.
• Sabana.
• Desert.
• Estepes i praderies.
• Bosc mediterrani.
• Bosc de fulla caduca.
• Vegetació de muntanya.
• Taigà.
• Tundra.
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
Comparar continents
1 Completa la taula amb les característiques dels rius de cada continent indicant si són llargs o curts,
cabalosos o poc cabalosos i regulars o irregulars al llarg de l’any.
Continent Característiques dels rius
Àfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
2 Completa la taula indicant els climes i paisatges que corresponen a cada continent.
Continent Climes Paisatges
Àfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
Característiques de les costes

1 Amb l’ajuda dels mapes físics del llibre de text respon a les qüestions.
• Descriu com són les costes dels continents.
Continent Característiques de les costes
Àfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
• Completa aquesta taula amb els principals accidents costaners de cada continent.
Continent Accidents costaners
Àfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
Europa
1 Completa aquesta taula sobre el relleu europeu en el quadern.
Unitats de relleu
2 Completa aquesta taula amb les característiques dels rius europeus, classificats per vessants.
Vessants Característiques dels rius
3 Completa aquesta taula amb les dades de climes i paisatges europeus.
Climes Localització Paisatges
Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
La vegetació del món

1 Pinta el mapa seguint les indicacions de la llegenda i indica en el quadern a quin clima correspon cada tipus
de vegetació.
Fitxa 7
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Precipitacions i rius
1 Analitza aquest mapa de precipitacions anuals. Quins climes tenen més precipitacions anuals?
Fes-ne una relació ordenant-los segons que siguen càlids, temperats o freds. Quins tenen menys precipitacions?
Indica si són càlids, temperats o freds.
Cer
cl e po
lar à
rtic
Tròpic de Càncer
Equador
Precipitació total
(mm)
Més de 3.000 mm
De 3.000 mm a 1.000 mm
De 1.000 mm a 500 mm Escala
De 500 mm a 250 mm tàrtic 0 2.100
Cercle polar an
Menys de 250 mm quilòmetres
2 En funció de les precipitacions, dels climes que hi ha al llarg del recorregut i del lloc
de naixement, indica com són la longitud i el cabal d’aquests rius: Rin, Ienissei, Brahmaputra,
Nil, Congo, Mississippí i Paraná. Quins d’aquests rius són adequats per a utilitzar-los com a via
de transport durant tot l’any? Raona la resposta.
Cer
cle 180° 150° 120° 90° 505399-04-73
60° 30° 0° 30° 60° 90° 120° 150° 180°
pola
r àr
tic
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC a
Koli m
Yuko
n Ma 60°
cke
Le
60° Ie na
nzie
ni
ss
ei
Ob i
n Amu
so Vo l ga r
Nel E U R O P A
Ir
ti
Dniè
al x
Ur
Do
Mi s
Rin
Da À S I A
n
so u
Lo i r
a 40°
pe
nç nu Si r d
40° re ar
r
bi
Llo
Am
ià n
ri
ippí
Eb ua
g
d o S. re
H
ra
He
u
a jo da
o
siss
T rià
C ol
Br a
OCEÀ
Ti
Br a
Eu
g- T s e
gr
us
is
Mis
ra h m a put Ian
f
vo t es
Ind
PACÍFIC
ra
G
OCEÀ
a
T r ò p ic d e Càn c er ng
À F R I C A es 20°
Nil
20° ATLÀNTIC Ní g
Seneg
er
al
A M È R I C A
oco
Orin
0° E q u a d o r ngo 0°
Co
A ma z o n e s
OCEÀ a
M ad e i r
ncisc OCEÀ
o
S ão Fr a
P a r a guai
PACÍFIC mb e z
á Za ÍNDIC
i
r an
20° 20°
O C E A N I A
Pa
T r òp i c de C a p ric o r n
Or an ng
ge rli
Da
Mur
ray
40° 40°
150° 120° 90° 60° 30° 0° 30° 60° 90° 120° 150° 180°
220654t3p39
APROFUNDIMENT ATLES DELS CONTINENTS
Fitxa 8
ELS PAISATGES D’EUROPA
Nom: Curs: Data:
A causa de la situació geogràfica del continent europeu, hi trobem diferents climes temperats i freds
i els paisatges naturals associats.
MAPA DE CLIMES D’EUROPA
QÜESTIONS
1 Localitza i pinta en el mapa

els paisatges que hi ha a Europa.
2 Explica quina vegetació és característica

de cada un d’aquests paisatges.
3 Observa la fotografia de la taigà.

On situaries en el mapa aquest tipus
de vegetació? Quines característiques té?
APROFUNDIMENT ATLES DELS CONTINENTS
Fitxa 9
RIUS, LLITS, CABALS I CONQUES
Nom: Curs: Data:
Sobre el mapa físic de la península Ibèrica pots aprofundir en els conceptes que ja has estudiat
en relació amb els rius, aplicant-ho ara al coneixement dels rius espanyols.
MAPA FÍSIC DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Cabal: quantitat d’aigua que porta un riu en un lloc determinat. Es pot analitzar el cabal
mitjà (m3/segon) en un període de temps, el cabal total al llarg de l’any (hm3), el repartiment
del cabal al llarg de l’any, generalment mes a mes, etc.
Llit: superfície per

la qual flueix. Vessant: superfície
(conjunt de conques)
els rius de la qual
desemboquen
Conca: superfície a un mateix mar
l’aigua de la qual o oceà.
(precipitacions,
desgel, etc.) van a
parar a un mateix
riu. Els límits són
les zones més altes
de les cadenes
muntanyoses.
Riu principal:
desemboca al mar.
QÜESTIONS
1 Explica com influeixen les precipitacions, l’evaporació, el relleu, els afluents

i el regadiu en el cabal que porta un riu en un lloc determinat.
2 Creus que el cabal d’un riu és igual al llarg de tot el recorregut? Raona la resposta.
3 Quins factors influeixen en com es reparteix l’aigua que transporta un riu al llarg
dels diferents mesos de l’any?
4 Quins rius són els més regulars a Espanya? Per què?
5 Quins rius espanyols són els que porten més cabal? Per què?
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 En quina d’aquestes opcions s’ordenen de major 6 Quins paisatges no es donen a Àfrica?

a menor els continents? a. Polar i mediterrani.
a. Amèrica, Àfrica, Àsia. b. Polar i oceànic.
b. Àsia, Amèrica, Àfrica. c. Polar i continental.
c. Amèrica, Àsia, Àfrica.
7 Les costes europees són…
2 Com són els rius del vessant atlàntic africà? a. Poc retallades.
a. Llargs i cabalosos. b. Molt retallades.
b. Curts i cabalosos. c. Retallades.
c. Llargs i poc cabalosos.
8 Per què no hi ha a Europa paisatges de sabana?
3 Quin d’aquests climes no es dóna a l’Amèrica del Sud? a. Perquè es troba entre les zones
a. Tropical sec. temperada i freda.
b. Oceànic. b. Perquè els oceans que l’envolten assuaveixen
c. Desèrtic. les temperatures.
c. Perquè l’acció humana els ha transformat.
4 Quina d’aquestes serralades és antiga i europea?
a. Caucas.
9 El continent asiàtic té quatre vessants.
Indica la resposta correcta.
b. Urals.
a. Àrtic, índic, pacífic i atlàntic.
c. Atles.
b. Àrtic, índic, pacífic i mediterrani.
5 Quin paisatge està representat en aquest mapa? c. Índic, pacífic, atlàntic i mediterrani.
Cer
cle
pola 10 Quin d’aquests territoris no forma part d’Oceania?
r àrti
c
a. Nova Guinea.
b. Polinèsia.
Tròpic de Càncer c. Indonèsia.
0º Equador
a. Mediterrani.
b. Continental.
c. Oceànic. 508737_05_p104_a_oceanico_mundi
1. b, 2. a, 3. b, 4. b, 5. c, 6. c, 7. b, 8. a, 9. b, 10. c.
SOLUCIONS
Nom: Curs: Data:
1 Identifica els climes i completa la llegenda. (2 p.)
O C E À GL ACIAL À R TI C
Cer
cle
pol
ar à
rti c
À S I A
EUROPA
OC E À
Tròpic de Càncer
P AC Í F IC
ÀFRICA
AMÈRICA
0º Equador
O C E À
O C E À
Í N D I C OCEANIA
O CEÀ ATL ÀN TI C
P A CÍ F I C
CLIMES TEMPERATS CLIMES CÀLIDS

Mediterrani
i semblants Equatorial
Oceànic Tropical humit G LAC IA L
Tropical sec
OCEÀ ANTÀR
TI C
Continental
ntàrtic
Desèrtic polar a
Cercle
CLIMES FREDS
Polar
Alta muntanya
ANTÀRTIDA
2 Completa la taula amb els paisatges que hi ha en cada continent. (2 p.)

220654t5p66-67
Continent Paisatges
Àfrica
Amèrica
Àsia
Europa
Oceania
Antàrtida
3 Indica a quin continent corresponen aquests accidents costaners. (2 p.)
1. Cap de Bona Esperança: 6. Mar de Weddell:
2. Arxipèlag d’Indonèsia: 7. Península del Labrador:
3. Golf d’Aden: 8. Cap Nord:
4. Islàndia: 9. Mar Bàltic:
5. Badia de Hudson: 10. Grenlàndia:
CONTROL B
4 Localitza aquestes unitats de relleu en el mapa i identifica-les amb el nombre corresponent. (2 p.)
1. Muntanyes Rocalloses 6. Serralada de l’Atles 11. Plana amazònica
2. Caucas 7. Península d’Aràbia 12. Desert del Kalahari
3. Alps 8. Serralada dels Andes 13. Arxipèlag del Japó
4. Gran Plana Europea 9. Altiplans del Dècan 14. Serralada dels Urals
5. Serralada de l’Himàlaia 10. Gran Serralada Divisòria 15. Pirineus
5 Indica com són els rius dels vessants assenyalats i digues el nom d’un dels rius de cada vessant. (2 p.)
Vessant Característiques dels rius Riu
Índic asiàtic
Àrtic asiàtic
Pacífic americà
Atlàntic europeu
Mediterrani europeu
Àrtic europeu
Nom: Curs: Data:
2.500 m
2.000 m
1.500 m
1.000 m
400 m
200 m
0m
10
9
505399-06-121-a_Leyenda
13
12
3
2
4 14
11
5 7
8
15
1 Quins accidents separen Europa d’Àsia? (1 p.)
561819_06_p22_Europa_fisico_mudo
2 Quins accidents separen Europa d’Àfrica? (1 p.)
505399-06-121a-localizacion Europa

3 Quines unitats de relleu estan numerades en el mapa? (3 p.)
1. 6. 11.
2. 7. 12.
3. 8. 13.
4. 9. 14.
5. 10. 15.
CONTROL A
C er
cl e
ol
p
ar
àrt
ic
4 Localitza en el mapa d’Amèrica quins climes hi ha

i indica a quin clima correspon cada nombre. (2 p.)
Tròpi
1. c de Cà
ncer
2.
3. 1
Equador
2
4.
3
4
5.
5
6. 6
Tròp
i c de
C ap
r ic
7 or
7. n
8
8. 9
9.
561819_06_p23_leyenda_climas_America
5 Localitza en el mapa d’Amèrica quins paisatges i quina classe de vegetació hi ha en cada tipus de clima. (2 p.)
1.
2.
3.
508737-06_climas America
4.
5.
6.
7.
8.
9.
6 Quines zones d’Àfrica són les menys poblades? Explica’n les causes. (1 p.)
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L. 195
Activitats
Control B Control A
B1-2. Tindre una visió global del medi B1-2.1. Situa en un mapa físic
físic espanyol, europeu i mundial les principals unitats del relleu espanyol, 1 1, 2, 3
i de les seues característiques generals. europeu i mundial.
B1-7. Situar en el mapa d’Europa les B1-7.1. Localitza en el mapa les principals
principals unitats i elements del relleu unitats i elements del relleu europeu.
4 1, 2, 3
continental, així com els grans conjunts
o espais bioclimàtics.
B1-11. Localitzar en el mapamundi físic B1-11.1. Localitza en un mapa físic mundial

les principals unitats del relleu mundials els principals elements i referències físiques:
1, 2, 3, 4,
i els grans rius. Localitzar en el globus mars i oceans, continents, illes 1, 2, 3, 4, 5
5, 6
terraqüi les grans zones climàtiques i i arxipèlags més importants, a més dels
identificar-ne les característiques. rius i les cadenes muntanyoses principals.
B1-12. Conéixer, descriure i valorar B1-12.1. Realitza cerques en mitjans

l’acció de l’ésser humà sobre el medi impresos i digitals referides a problemes
ambient i les seues conseqüències. mediambientals actuals i localitza pàgines 6
i recursos web que hi estan directament
relacionats.
Control B Control A
1 Ocre: mediterrani i semblants; Verd clar: oceànic; Verd: 1 Caucas, serralada dels Urals, riu Ural, Bòsfor i mar Caspi.
continental; Fúcsia: equatorial; Rosa: tropical humit; Groc: 2 Estret de Gibraltar i les fronteres de Ceuta i Melilla.
tropical sec; Beix: desèrtic; Gris: polar; Morat: alta muntanya.
3 1. Gran Plana Europea; 2. Carpats; 3. Les Vosges;
2 Àfrica: selva, sabana, desèrtic, mediterrani, oceànic
4. Massís Central; 5. Apenins; 6. Cadena Penina; 7. Alps
i muntanya; Amèrica: selva, sabana, desèrtic, mediterrani,
Dinàrics; 8. Balcans, 9. Serralada Escandinava; 10. Escut
oceànic, continental, muntanya i polar; Àsia: selva,
de Carèlia; 11. Caucas; 12. Plana de l’Europa oriental;
sabana, desèrtic, mediterrani o xinés, continental, polar
13. Els Urals; 14. Plana Hongaresa; 15. Serralades Bètiques.
i muntanya; Europa: mediterrani, oceànic, continental,
polar i muntanya; Oceania: selva, sabana, desèrtic, 4 1. Equatorial; 2. Tropical humit; 3. Tropical sec;
mediterrani i oceànic. Antàrtida: polar. 4. Desèrtic; 5. Mediterrani i semblants; 6. Oceànic;
7. Continental; 8. Polar; 9. De muntanya.
3 1. Àfrica; 2. Àsia; 3. Àfrica; 4. Europa; 5. Amèrica; 6. Antàrtida;
7. Amèrica; 8. Europa; 9. Europa; 10. Amèrica. 5 1. Selva, bosc sempre verd; 2. Bosc tropical, bosc sempre
verd de menys alçada; 3. Sabana, herbes amb algun arbust
4 Vegeu el mapa de la pàgina següent (197).
i algun arbre de fulla caduca; 4. Desert, espècies adaptades
5 Índic asiàtic: més curts que els de l’Atlàntic i cabalosos. a l’aridesa; 5. Mediterrani, boscos de fulla perenne i matolls;
Limpopo; Àrtic asiàtic: llargs i es gelen a l’hivern. Obi; Pacífic 6. Oceànic, boscos de fulla caduca i landes; 7. Continental,
americà: curts. Yukon; Atlàntic europeu: cabalosos i regulars. taigà (bosc de coníferes), praderies i estepa; 8. Polar, tundra
Rin; Mediterrani europeu: cabal irregular. Ebre; Àrtic europeu: i gels; 9. De muntanya, clisèries de vegetació.
cabalosos i es gelen a l’hivern. Petxora. 6 Les zones menys poblades són els deserts per l’aridesa
extrema, que dificulta la vida i els recursos que necessiten
les societats humanes, i la selva, perquè la calor
i la humitat dificulten la vida i afavoreixen les malalties.
14
4
1
3 13
15 2
6 5
7
9
11
12
8
10
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències Socials us ha demanat que realitzeu un mural informatiu sobre els climes i paisatges d’Àfrica
i la influència que tenen sobre la distribució de la població d’aquest continent. Abans de realitzar-lo hauràs de repassar
els continguts que has estudiat sobre Àfrica i així podràs establir unes conclusions que siguen raonables.
1 Descriu la localització del continent africà utilitzant
la longitud i la latitud, els punts cardinals, la proximitat
a altres continents i els oceans. (1,5 p.)
Tròpic de Càncer

Equador
1
2

3
4

5
6
7

561819_06_ p26_leyenda_climas_Africa

508737_06_p115c climas_africa

2 Completa la llegenda del mapa indicant els climes que corresponen a cada color. (2 p.)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
PROVA
3 Explica per què els climes es distribueixen en bandes cap al nord i el sud. (1 p.)
4 Quants deserts hi ha a Àfrica? Indica’n la localització. (1,5 p.)
5 Identifica els llocs on hi ha el clima número 7. Com s’anomenen cada una d’aquestes zones? (1,5 p.)
6 A partir de la informació que has obtingut, explica com es distribueix la població a Àfrica.
On penses que es donen les concentracions més grans? On creus que hi ha buits de població?
Raona’n les causes. (2,5 p.)
Competències
que s’avaluen*
Comunicació B1-11. Localitzar en el mapamundi físic B.1-11.1. Localitza en un mapa físic

lingüística les principals unitats del relleu mundials mundial els principals elements
i els grans rius. Localitzar en el globus i referències físiques: mars i oceans,
1, 3, 4, 5, 6
terraqüi les grans zones climàtiques i continents, illes i arxipèlags més
identificar-ne les característiques. importants, a més dels rius
i les cadenes muntanyoses principals.
Competència B1-1. Analitzar i identificar les formes B1-1.4. Localitza espais geogràfics
matemàtica de representació del nostre planeta: i llocs en un mapa utilitzant dades
i competències el mapa, i localitzar espais geogràfics de coordenades geogràfiques.
bàsiques en i llocs en un mapa utilitzant dades de B.1-11.1. Localitza en un mapa físic
ciència coordenades geogràfiques. mundial els principals elements i
i tecnologia B1-11. Localitzar en el mapamundi referències físiques: mars i oceans, 1, 2, 3, 4, 5
físic les principals unitats del relleu continents, illes i arxipèlags més
mundials i els grans rius. Localitzar importants, a més dels rius i les
en el globus terraqüi les grans zones cadenes muntanyoses principals.
climàtiques i identificar-ne les
característiques.
Aprendre a B1-1. Analitzar i identificar les formes B1-1.4. Localitza espais geogràfics
aprendre de representació del nostre planeta: i llocs en un mapa utilitzant dades
el mapa, i localitzar espais geogràfics de coordenades geogràfiques.
i llocs en un mapa utilitzant dades de B2-10.1. Localitza en el mapa mundial
coordenades geogràfiques. 1, 2, 3, 4, 5
els continents i les àrees més
B2-10. Comentar la informació en densament poblades.
mapes del món sobre la densitat
de població i les migracions.
1 Àfrica es troba en els dos hemisferis i, tant al nord 4 Tres: Sàhara, Namíbia i Kalahari. Es troben als tròpics:
com al sud, sobrepassa alguns graus les latituds el primer al de Càncer i els altres dos, al de Capricorn.
dels tròpics de Càncer i de Capricorn, i s’endinsa Aquests últims es diferencien en el fet que el de Namíbia
escassament en les zones temperades. La major és costaner i el de Kalahari és d’interior.
part del continent es troba a l’est del meridià de 5 Són zones muntanyoses. De nord a sud, es troben
Greenwich. La seua disposició és al sud d’Europa
la serralada de l’Atles, el massís d’Etiòpia i les muntanyes
(separat per l’estret de Gibraltar) i a l’oest d’Àsia
Kenya i Kilimanjaro.
(separat pel canal de Suez), i està envoltat pel mar
Mediterrani i els oceans Atlàntic i Índic. 6 La població es concentra a les zones de clima temperat,
a les de clima tropical humit i sec, i a les zones muntanyoses
2 1. Equatorial; 2. Tropical humit; 3. Tropical sec;
de clima equatorial. Són un atractiu important els rius, que
4. Desèrtic; 5. Mediterrani i semblants; 6. Oceànic;
són vies de comunicació, aporten aigua per a les persones
7. De muntanya.
i per a l’agricultura i la ramaderia, permeten la pesca, etc.
3 Perquè es distribueixen segons la latitud: a l’equador, La possibilitat de practicar activitats agràries fa que aquests
clima equatorial; cap als tròpics, climes tropical humit espais siguen habitats des de temps remots. Aquestes
i tropical sec; després clima desèrtic i, als límits, activitats no es practiquen a les zones desèrtiques
els climes temperats: mediterrani i oceànic. i en molt escassa mesura a les equatorials (només en
zones muntanyoses, amb menys calor i humitat).
L’ESTUDI FÍSIC D’ESPANYA
Guió de la unitat i suggeriments didàctics . . . . . 204

Continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Itineraris didàctics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
Treball amb diferents metodologies. . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
Descripció d’imatges de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
• Mapa físic d’Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
• Mapa de rius i vessants hidrogràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207
• Mapa físic de Canàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
• Mapa físic de Balears. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
• Espanya silícia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
• Espanya calcària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
• Espanya argilosa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211
• Quadre sinòptic dels sistemes muntanyosos. . . . . . . . . . . . . . . . 211
• Dades climàtiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212
Recursos bibliogràfics i multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

Repàs i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
• Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
Fitxa 1: Localització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
Fitxa 2: Les unitats de relleu d’Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218
Fitxa 3: Els rius d’Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219
Fitxa 4: Els medis naturals espanyols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220
• Organització de coneixements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221
Fitxa 5: La disposició del relleu espanyol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222
Fitxa 6: La distribució de la vegetació de muntanya . . . . . . . . . . . 222
• Repàs acumulatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223
Fitxa 7: Els medis naturals i la importància del relleu . . . . . . . . . . 223
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224
Fitxa 8: Els règims fluvials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . 226

Controls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228

per competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232
Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232
SABER SABER FER

SABER SER
• La Meseta • Interpretar el gràfic de
coeficient de cabal • Avaluació i valoració dels
• Les vores de la Meseta impactes de les accions
• Interpretar mapes, humanes en els medis naturals
• Unitats exteriors a la Meseta
imatges, gràfics
• El relleu insular i croquis • Valoració de la necessitat
de protegir medis naturals
• Les costes • Buscar informació en perill
• Els rius. El vessant cantàbric en el web de l’IGN
• Els vessants mediterrani i atlàntic

• Medis naturals oceànic i mediterrani
• Medis naturals subtropical i de muntanya
Activitats finals Desenvolupament de competències

• Resumeix l’essencial • Aplica una tècnica: Elaborar un dossier
• Compromesos. • Resol un cas pràctic: Muniellos, paisatge natural
Els riscos naturals a la i patrimoni cultural Treball cooperatiu
Comunitat Valenciana • Anàlisi científica: Quina és la situació dels pantans • Una investigació a
espanyols? partir de l’IGN
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. L’estudi físic d’Espanya • Avaluació de continguts. L’estudi físic d’Espanya:
• Aprofundiment. L’estudi físic d’Espanya controls B i A

• Projectes de treball cooperatiu 1r ESO • LlibreMèdia. L’estudi físic d’Espanya

en el cine

Per nivells
• Epígraf 1: La Meseta.
• Epígraf 2: Les vores de la Meseta.
• Epígraf 3: Les unitats exteriors a la Meseta. • Repàs i suport. L’estudi físic
• Epígraf 4: El relleu insular. d’Espanya.
• Epígraf 5: Les costes. • Ciències socials per a la pau.

Bàsic • Epígraf 6: Els rius. El vessant cantàbric. • Autoavaluació de l’alumne.
• Epígraf 7: Els vessants mediterrani i atlàntic. • Avaluació de continguts. Control B.
• Epígraf 8: Medis naturals oceànic i mediterrani. • Avaluació per competències.

Qüestions 1, 2, 4.
• Epígraf 9: Medis naturals subtropical i de muntanya.
• Resol un cas pràctic. Muniellos, paisatge natural
i patrimoni cultural.

• Descobreix: El delta de l’Ebre. L’Albufera de València.
• Aprofundiment. L’estudi físic
• Saber més: Llacs i zones humides. d’Espanya.
Avançat
• Aplica una tècnica: Elaborar un dossier. • Projectes de treball cooperatiu.
• Anàlisi científica: Situació dels pantans espanyols. • Lectures de geografia i història.
• Treball cooperatiu: Una investigació a partir de l’IGN. • Autoavaluació de l’alumne.
• Tots els continguts anteriors. • Avaluació de continguts. Control A.
• Saber fer. Identificar la variació de cabal d’un riu. • Avaluació per competències. Prova
D’excel·lència completa.
• Compromesos: Els riscos naturals a la Comunitat
Valenciana.


de comunicació
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS L’ESTUDI FÍSIC D’ESPANYA
MAPA FÍSIC D’ESPANYA
Mar Cantàbric F R A N Ç A
Cap Punta de La Estaca
Ortegal de Bares
Cap de Peñas Cap Golf de
Ri u Eume Cap de
d’Ajo Biscaia
a Riu Matxitxako
N
Navi
aló Riu P
Cap Touriñán n Torre Cerredo
I
C
2.648 m
I
Tambre R
Nerb
LA
M U N T.
R iu
Mesa de los Golf
Riu Massís A sturià
Pic os d
e Europa I
GA
AnetoN
Cap Finisterre lla SERRA B A S Q U ES Tres Reyes Mont del Lleó
R iu U E
L ADA C A N T À B R I C A
ion
2.438 m Perdut U
SSÍS
a 3.355 m
3.404 m S
Ó
gó Maladeta Pica ANDORRA
R iu Arg
u Pisuerga
Peña
ra
MA
R i u SilTrevinca
E
Teleno 3.308 m d’Estats Puigmal Cap de Creus
LL
a
de L a
A
2.127 m Riu 3.143 m
Riu Es l a
2.188 m 2.913 m
S. man d
DE
O Cabeza de D Golf de Roses
Riu Llobregat
M IÑ Manzaneda T. d e r a De E Turó de
U 1.781 m .
UNS re S. Ceb olle P R l’Home
er
M C ab ra E S RIU 1.706m Ri u ÀT
RI
Ri
MESETA EB
P i c os de Urbión S L
SEPTENTRIONAL SE I Ó RE TA
CA
e
DUERO RR Moncayo D E NI
gr
TIERRA
IU RA
Se
DE CAMPOS R A 2.313 m L’
EB ER
LA DIT
Riu
TIERRA RE
Ri u
O C E À MESETA
re
DE PINARES a
r S. D
A pe
A
ME
ier d’Ayllón EM
E
sm
Ri
s ST
IB
L
To a o
lo
u
r me m Cap de Salou
da
Peñalara o
SI
A T L À N T I C s S L ña
ua
2.430 m
Peña de A
È
a ju Cap de Tortosa
T R
G
Francia m
arra Ri u
R
A
E N
Ta
Guad d’A S Delta de l’Ebre
IC
1.723 m R S
S. de
A C LA ALCARRIA lb erra
Riu
a S. A
G at E M
ar
A
ra de Gú E
S. de T e d os dar L
S
S I S.Almanzor
de
Gr e S er
sí
B
A
ch de C ra Penyagolosa
G
er
Ja
lb LA SAGRA o nc 1.813 m S Puig Major
S. l
na
gón 2.591 m u A de
va
Ala i R IU TAJ O
a a m E 1.436 m
ta
R la L Menorca
un
R i u Z áncara
üe br L
Riu
MU C E N T R A L R iu e els Columbrets I am
U
Cig
S. Las Villuercas NT Túri Tr
. D E TOL D O R iu a Golf de
de 1.601 m E S.
Sa de València
n lupe R IU Mallorca
Pe G uada A l’Albufera
Cabrera
T
dr S. de N LA MANXA XÚQUER Eivissa
o
AD IA
RIU GU CAMPO DE R MESETA
iu MERIDIONAL Cap Illes Pitiüses
CALATRAVA Jabal
R
an a
S. M
ón A d’A it de la Nau
a d ro
N
E I R Riu Mu S. Formentera
Bañuela na R IV nd Aitana
rdila 1.323 m O U RIU 1.558 m Penyal d’Ifac
M AL Q
O
o
Ri u A R iu G
ua A Revolcadores SEGU i
d R R AD
GU
S I E 2.001 m
RI
U d e la n
ia
RA
A S. d’Es
to
S. d’Aracena S . r
R o C p uñ a
l UI VI TI
P
die A LQ az
a
a C BÈ Mar Menor
UA D S
to
in S U B
O
LG ág UE
r
Tin
DE Riu Cap de Palos

R iu
SI
Ó S. M A D A
TIQ
B È Riu Almanzor
Ge
r
R iu L Golf de
RA
ni
e
S
l SE R
RE
Marismas
LAD ES Mazarrón
t
a
SERRA 3.396 Veleta Mulhacén
D EP
del
Cap de São Vicente Golf de C Guadalquivir 3.479 m
m
S. Nev a
da i
ad
ER
R ALADA P E N I B È T I C
A
d
is
e
ro
Golf Cap de Gata

S
uadi a
Badia de Màlaga
LA PALMA
Roque de
d’Almeria M
R. G
los Muchachos
2.426 m
M a r
Caldera
de Taburiente Cap de Trafalgar Penyal de Gibraltar
TENERIFE Punta de Anaga
d e Gibraltar
ret
Punta de Est Alborán
Fuencaliente
Garajonay Teide
LA GOMERA
EL HIERRO
1.477 m 3.717 m Pico
de las Nieves
1.949 m Punta
de Jandía
Penyal de Vélez Penyal
de la Gomera d’Alhucemas A L G È R I A
GRAN
CANARIA
La Palma Roque de
O C E À AT L À N T I C La Graciosa
los Muchachos
Alegranza M A R R O C
2.426 m I L L E S C A N À R I E S Lanzarote
Punta Tenerife Punta de Anaga
de Fuencaliente Teide
3.718 m
Escala
Hierro Pico de 0 52,5
Gomera las Nieves Jandía
1.949 m Gran 807 m
quilòmetres
Canària Fuerteventura
L’Espanya peninsular està situada a l’hemisferi l’existència de planes litorals i formen una barrera
508737_05_p98_99_Espana_Fisico_GEODOS
nord. Els seus punts extrems es localitzen entre els a les influències marines que accentuen la conti-
36º 00’ 08’’ i 43º 47’ 36’’ latitud nord de la punta Mar- nentalitat de les terres de l’interior.
roquina (Cadis) i punta de La Estaca de Bares (la • A l centre, la Meseta, inclinada cap a l’Atlàntic,
Corunya). La situació longitudinal està emmarcada està composta per dues grans depressions, la del
pels 3º 19’ 05’’ est del cap de Creus (Girona) i els Duero o Castella i Lleó i la del Tajo-Guadiana o
9º 17’ 46’’ oest del cap Touriñán (la Corunya). Castella-la Manxa, i tres cadenes muntanyoses de
Aquestes coordenades situen Espanya i la penínsu- fractura, el Sistema Central, que divideix les dues
la Ibèrica al sud-oest d’Europa, a la zona temperada depressions, i les muntanyes de Toledo i Sierra
de l’hemisferi nord i, a més, està envoltada per Morena, que des de la Meseta, de la qual forma
l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. Aquesta localit- part, no té sensació de muntanya.
zació privilegiada la dota d’importants contrastos • La presència de dues grans valls de forma trian-
climàtics, de vegetació, de sòls i de relleu. gular, obertes al mar i en direccions oposades. La
Espanya presenta una altitud mitjana de 660 metres, vall de l’Ebre, que desguassa al mar Mediterrani,
fet que la converteix en el segon país més munta- i la vall del Guadalquivir, que ho fa a l’Atlàntic.
nyós d’Europa, després de Suïssa (1.300 metres), Les conseqüències d’aquesta disposició singular
superant en més del doble la mitjana europea (297 del relleu són el caràcter continental de gran part
metres). Posseeix una extensió de 504.782 km2 dels del territori i una xarxa hidrogràfica caracteritzada
quals 492.494 estan dins de la Península. per un règim torrencial i una gran capacitat erosiva.
Observant el mapa podem apreciar que el relleu Les costes espanyoles s’estenen al llarg de 3.167
s’articula entorn de la Meseta, així veiem: km. Les cantàbriques i del Mediterrani sud queden
• Una disposició perifèrica dels sistemes muntanyo- reduïdes a una estreta franja compresa entre el mar
sos. Massís Galaic, serralada Cantàbrica, Pirineus, i els sistemes muntanyosos adjacents, mentre que
Sistema Mediterrani Català, zona sud de la serrala- les llevantines són àmplies i arenoses.
da Ibèrica i les serralades Bètiques, que voregen el
gran bloc que conforma la Meseta, impedeixen
MAPA DE RIUS I VESSANTS HIDROGRÀFICS
M a r C a n t à b r i c F R A N Ç A
R i u Eume
a R iu
o
cea
Riu E
i
Na
N av
R . Sella
ar
R. P
ló n ja
Riu
Riu
ya
N
R. Sa
mbre as Bidas
R. D
u Ta
Riu
. Besa
Nerb io
oa
u
Ri
Ri
Ulla Pantà
eb
Riu R de l’Ebre
ga
Riu C
a
n
Riu Ar
ragó ANDORRA
Riu Órbigo
uA
u P isuerga
IÑO Riu Sil
a rr
Ri
M ego
Riu E sla
Riíu F luvi à
ió n
a lan zón
Riu Gáll
RI U Ce Ar RI
Riu Llobr e gat

u
y
Riu R i R iu Arlanza Riu Ter
Riu Cinca
Ri u U
s
T e ra
du
co
a
Ri
E
era
Cid B
R
Riu
ld
E
UERO
Va
e
RIU D
gr
va
Riu
Pantà de
Se
er
Riu Mequinensa u
Pantà Ri
Hu
Riu Ce
ga Jal ó n
d’Almendra Er Riu
tín
u
Riu Adaja
Ri
L
Ri u
ar
lop
es
es
Riu Riu r
M
Hu
ena
ma
da
Tormes
Riu
ma
eb
Taju i u H
Ág
Delta de l’Ebre
ua
G
ra
Riu Jara
R iu
ña
R
Pantà
ed
d’Entrepeñas
a
O C E À Pantà de
R iu
Gabriel y Galán e iu
ch
R
G
ar er Mill
gón Tiét Alb
ars
a
Ala Riu R iu
el
R IU TAJ O
A T L À N T I C Cig
ü
Pantà
Riu
u
Ri
d’Alarcón RIU
U
Riu Almonte
Riu
Pantà TÚR
Ca
d’Alcántara IA
brio
Riu Sa
ler
a
c ar
l
RI l’Albufera
T
NA R iu Z á n U XÚQUER
AD IA
RIU GU Pantà Llacunes
de la Serena Riu Ja de Ruidera
R
b aló n
jar i
Ri u M
Zú
Ri
u Riu Mund n
Pantà at
ach
o
ar
O
d’Alqueva el u Gua R IU
Ri d l im
Pantà
a
Riu Bemb a da del Cenajo
SEGU RA
Gu
ia
éz
IV I R
r
u
to
Riu
U R i
LQ
ar
ín
r
P
A D A Riu G nt
R.
l
die
Viar
u
e
G
GU uad adi
ale
R iu
RIU
O
Riu d
t
o
G ua
ana
R iu
nt
ajo
Ge
Riu
Riu Pantà de i
Ti
nil
z
R i u Marismas R. Almanzora
Menor
G Negratín
Co
Pantà d
rb
del ua
d al f eo
on
d’Iznájar
Guadalquivir da R.
A nda e
es
ira
ete dalhorc
al e M
Gua
ad
rax
a
Gu R. G u R.
o
Riu
iar
M a r
uad
LA PALMA
uG
Roque de
los Muchachos
2.427 m Ri
Caldera
de Taburiente
Punta de
Fuencaliente
Garajonay Teide
1.487 m 3.718 m
Pico
A L G È R I A
LA GOMERA de las Nieves
1.949 m Punta
de Jandía
GRAN
CANARIA
M A R R O C
Escala
0 52,5
quilòmetres
508737_05_106_107 España rIos_GEODOS

La hidrografia estudia tant l’aigua superficial com la la divisòria d’aigües dels vessants mediterrani i at-
subterrània i els recursos hídrics. làntic, mentre que la cara nord marca la divisòria
La majoria dels rius espanyols en l’actualitat han d’aigües cantàbriques.
perdut el règim natural perquè estan regulats per El vessant mediterrani suposa un 35 % de la super-
pantans, preses, assuts… construïts per l’ésser fície espanyola. Els rius d’aquest vessant, a excep-
humà. Cada riu, juntament amb els seus afluents, ció de l’Ebre, tenen un règim pluvial mediterrani
constitueix una conca, per exemple, la conca de pur molt irregular. Les conques són de dimensions
l’Ebre o la del Miño, i l’àrea on desemboquen diver- xicotetes i mitjanes (Guadiaro, Segura, Túria o Llo-
ses conques forma un vessant. bregat). L’Ebre és el riu més cabalós d’Espanya,
A Espanya, tal com mostra el mapa, hi ha tres grans presenta un règim complex perquè l’evolució del
vessants: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani. La seu cabal està influenciada per les aigües dels aflu-
línia divisòria dels diferents vessants és marcada ents pirinencs, i a l’estiu pateix un fort estiatge.
per les serralades Bètiques, la serralada Cantàbrica El vessant atlàntic ocupa un 65 % del territori.
i la serralada Ibèrica. La cara sud de la serralada Bè- A excepció dels rius gallecs, la majoria naixen a la
tica encamina i dirigeix els rius cap al Mediterrani, serralada Ibèrica i tenen extenses conques i gran
mentre que la nord converteix els rius que hi naixen longitud perquè travessen la Meseta i la vall del
en afluents del Guadalquivir i, per tant, porten l’ai- Guadalquivir. El seu règim és pluvial mediterrani
gua al vessant atlàntic. La serralada Ibèrica és la ca- irregular amb un profund estiatge a l’estiu, per la
dena muntanyosa on naixen, a excepció de l’Ebre i falta de pluges, i dos màxims a la primavera i a la
el Guadalquivir, els grans rius d’Espanya. És, tam- tardor.
bé, fonamental en la configuració dels vessants per- El vessant cantàbric és el menys extens, amb un 5 %
què divideix la Península en dues meitats d’est a del total de la superfície espanyola. Els seus rius te-
oest, de manera que configura la quasi totalitat del nen un règim pluvial oceànic molt regular. Tenen
vessant atlàntic i el mediterrani, i és una important escàs cabal absolut, no superen els 200 m3/segon,
reserva d’aigua subterrània perquè en la seua com- mentre que el cabal relatiu o específic és el més
posició dominen les roques calcàries que permeten abundant de la Península perquè les conques són
la filtració de l’aigua i la formació d’aqüífers. Final- poc extenses.
ment, la serralada Cantàbrica marca per la cara sud
MAPA FÍSIC DE CANÀRIES
Escala
0 28
Alegranza
quilòmetres
Montaña Clara
O C E À A T L À N T I C La Graciosa
Punta de la Gaviota
La P a lm a La n z a r o t e Punta
Punta del Mudo
Roque de los Muchachos del Tope
2.426 m Punta Salinas Punta Gorda
Lobos
Punta de Hidalgo Fu e r t e v e n tu r a
Te n e ri f e Punta del
Punta de Punta de Herradura
Fuencaliente Punta de Teno Cangrejito
Teide Alto de Punta de Güímar Punta del Peñón Blanco
Punta de los Órganos 3.718 m Guajara Punta Punta de
2.715 m La Isleta
Garajonay de Sardina la Entallada
1.487 m Punta
Roque Nublo Punta de Jandía
de Abona
1.813 m
G o m e ra Punta de Punta de Gando
Malpaso la Rasca
Pico de
1.500 m las Nieves
Punta de Bonanza 1.949 m
Punta de Maspalomas
H ie r r o G ra n C a n à r ia
L’arxipèlag canari el formen set grans illes: Hierro, Les platges constitueixen l’atractiu turístic més impor
La Palma, Gomera, Tenerife, Gran Canària, Fuerte tant de les illes. La morfologia de la costa és molt vari
ventura i Lanzarote, a més dels illots Lobos, La Gra ada. Posseeix imponents penya-segats i platges d’are
ciosa, Montaña Clara, Alegranza, Roque del Oeste i na negra, que són més abundants al sud de les illes,
Roque del Este. Es localitzen a l’oceà Atlàntic, a uns tant a les orientals com a les occidentals. Les platges
717993_05_pxx_Mapa_Canarias_GEODOS
1.150 quilòmetres de la península Ibèrica i entre els són més abundants i extenses a les illes orientals i
27º 37’ i 29º 25’ de latitud nord i els 13º 20’ i 18º 10’ de l’arena és generalment groga perquè és aportada pel
longitud oest, i ocupen una superfície de 7.492,36 vent que ve del desert africà. A les illes occidentals
km2. Lanzarote, l’illa més oriental, dista aproximada són comunes les platges de color negre per la presèn
ment 100 km de la costa africana i Hierro és la més cia de còdols volcànics.
occidental. El seu origen és volcànic i els relleus vol El clima és subtropical càlid, amb temperatures mit
cànics conformen la personalitat de l’arxipèlag. Cada janes entre els 19 i els 22 ºC amb una marcada estació
illa sol tindre la màxima altitud a les zones centrals, seca de febrer a octubre. A les illes occidentals, més
coincidint amb antics cons volcànics. Les majors alti elevades, destaca el fenomen anomenat «mar de nú
tuds a Canàries estan constituïdes pel Teide a Teneri vols», que es forma entre els 600 i 1.800 m d’altitud;
fe (3.718 m, el cim més elevat d’Espanya), el Roque de els núvols es concentren i s’aturen al vessant nord
los Muchachos a La Palma (2.423 m), el Pico de las Nie provocant boira i un ambient molt humit, que és co
ves a Gran Canària (1.949 m), Malpaso a Hierro (1.501 negut com la «pluja horitzontal». Si els núvols pugen
m), Garajonay a Gomera (1.487 m), Jandía a Fuerte la muntanya i passen al vessant oposat, desapareixen
ventura (807 m) i Peñas del Chache a Lanzarote (671 a mesura que es calfen.
m). Les illes orientals són més baixes que les occi
dentals. A les illes Canàries no hi ha rius, només el barranc
de Las Angustias, a La Palma, porta aigua quasi tot
Els elements fonamentals del relleu canari són les l’any. El subministrament d’aigua dolça es realitza
valls i les calderes. Entre les valls destaquen el de La mitjançant pous i galeries subterrànies. La vegetació
Orotava a Tenerife; les valls del Golfo i la de Las ofereix grans contrastos entre illes: a les orientals
Playas a Hierro, i la d’Aridane a La Palma. Les cal predominen les espècies no arbòries xeròfiles, com
deres són cons volcànics que presenten forma els cactus, cardons i tabaibes; mentre que a les occi
d’amfiteatre perquè estan obertes per l’erosió. Des dentals se superposen diverses espècies arbòries se
taca la impressionant Caldera de Taburiente, que gons l’altitud i l’orientació; a la costa, plantes xeròfi
ocupa quasi tota la zona central de l’illa a La Palma. les al costat d’arbres aïllats com la palmera i el drago;
A Tenerife destaca la Caldera de Las Cañadas del entre els 600 i 1.800 m el pi de Canàries i la laurisilva
Teide, que consta realment de dues semicalderes (fajos i falgueres), que es veu afavorida pel «mar de
unides. núvols».
MAPA FÍSIC DE BALEARS
Cap de
Cavalleria
Cap de
i Favàritx
n Cap de
el Toro
362 m
a Mallorca nç a Cap
r Formentor lle
P o Negre
r Punta Beca de Cap d’Artrutx
e adia
B
t Puig Major na Badia Menorca
i 1.436 m ta d’Alcúdia Cap de Ferrutx l’A ire
Punta de un
d ra m Punta de Capdepera
e sa Foradada T
e
rtà
d PLA
rra
d’‘A
M
Se
t
Punta de n’Amer
van
sa Drag on er a
s
Randa
rre
Lle
543 m
Se
de
Badia
Cap de de Palma
es
r
Cala Figuera
rr
Se
a
Badia
de sa Ràpita
Cap de ses Salines
M
Cabrera Conills
Eivissa
Punta de Portinatx Cabrera
Se 173 m
la rra Punta Grossa
Badia de M de Tagomago
ol
Sant Antoni a
sa Talaiassa
475 m Illes
Cap Falcó
Pit iü s es Escala
Punta de 0 167
sa Creu
la Mola quilòmetres
Cap de 197 m
Barbaria Formentera
L’arxipèlag balear és la comunitat més menuda d’Es- A Menorca domina un relleu horitzontal en què sobre-
2
panya, amb 5.014 km de superfície. Està situat al ïx el Toro, amb 357 m. L’illa està formada per dos grans
508737_05_pXX_Relieve_illas_baleares_GEODOS
Mediterrani occidental, a uns 100 km de les costes de tipus de roques: la nord, per roques molt antigues del
la Comunitat Valenciana, i està constituït per tres illes primari, dures i cristal·lines com el granit; la meitat
grans: Mallorca (3.640 km2), Menorca (702 km2) i Ei- sud, per roques que van aflorar en el terciari, amb pre-
vissa (541 km2), i dues de menudes –Formentera i Ca- domini de les calcàries. La costa de Menorca és gene-
brera–, a més d’alguns illots, com Dragonera, Conills ralment alta i abrupta i hi abunden les cales. Eivissa té
i Espalmador. un relleu de formes suaus. Al nord-est de l’illa s’alça la
serra de Sant Vicent, que culmina amb el puig Fornàs
El relleu de les illes Balears, si exceptuem Mallorca,
(410 m), i al sud-oest la serra de Sant Josep, que al puig
presenta formes suaus i planes, valls obertes i mun-
de Sa Talaia arriba als 475 m. Entre totes dues s’obri
tanyes d’escassa altitud. Mallorca, com s’observa en
una vall de gran bellesa i riquesa. La costa d’Eivissa
el mapa, posseeix tres grans unitats de relleu: a) La
alterna platges d’arena amb espectaculars penya-se-
serra de Tramuntana a la part occidental. De 90 km
gats i abundants cales.
de longitud i 15 km d’amplària, orientada en direc-
ció sud-oest-nord-est; s’hi troben els cims més alts A les illes Balears domina un clima mediterrani pur.
de l’arxipèlag, el Puig Major (1.445 m), el puig de Amb temperatures mitjanes de 15 a 17 ºC. A l’estiu
Massanella (1.348 m), el puig Tomir (1.103 m). Hi do- s’assoleixen mitjanes de 25 ºC i a l’hivern d’11 a 12 ºC.
minen les formes de relleu càrstiques; b) El Pla o Les precipitacions són escasses. Eivissa i Formente-
plana central, entre la serra de Tramuntana i la de ra, que no solen passar dels 400 mm anuals, són les
Llevant, és una plana en què es troben les millors més àrides, mentre que Menorca, amb uns 600 mm,
terres de cultiu, i la màxima altura s’assoleix al pic és la més plujosa. El vent més comú, la tramuntana,
de Randa (540 m). Desemboca al mar formant àm- bufa del nord, és fresc i pot arribar a superar els 100
plies platges i badies, com les d’Alcúdia i Pollença al km/hora.
nord i la de Palma al sud; c) La serra de Llevant La vegetació varia segons les illes i l’altitud, i està molt
s’eleva a l’extrem oriental i els seus cims més alts modificada per l’ésser humà. A la serra de Tramunta-
són el puig de Morell (560 m), el de Ferrutx (519 m) na i a Eivissa predominen les coníferes, sobretot el pi
i el de Galdent (420 m). Hi destaquen les coves sub- blanc. Les formacions vegetals més abundants són el
terrànies d’Artà i Drac. A les costes mallorquines bosc mediterrani d’alzines i sureres, arbres ben acli-
lligades a la serra de Tramuntana abunden els pe- matats; i els matolls, presents en totes les illes. Hi des-
nya-segats i cales xicotetes de gran bellesa i de difí- taca la garriga, formada per romaní, estepa, lavanda,
cil accés. llentiscle…
PER A SABER MÉS
A Espanya, com a conseqüència de l’evolució geològica

experimentada per la Península, s’aprecien tres grans
dominis litològics o de sòls.
ESPANYA SILÍCIA ESPANYA CALCÀRIA
Localització. Els materials silicis es troben en Localització. Ocupa Cantàbria, les muntanyes
gran part dels dos altiplans, les muntanyes galai· Basques, el Pirineu, àmplies zones del Sistema
colleoneses, la part occidental o asturiana de la Mediterrani Català, la serralada Ibèrica i gran
serralada Cantàbrica, Extremadura, el Sistema part de la Bètica. Si observes el mapa d’Espanya,
Central i les muntanyes de Toledo. També n’hi ha veuràs que conformen una Z invertida.
xicotets nuclis al sector nord de la serralada Ibè· Materials. Els dominants són les calcàries, com·
rica, al Pirineu axial, a Sierra Nevada a la serrala· postes sobretot de carbonat càlcic, margues, gui·
da Bètica i la zona nord del Sistema Mediterrani xos, etc., d’origen continental i marítim.
Català.
Formes de relleu. Les més característiques es
Materials. Les roques que la componen són donen sobre les roques calcàries, perquè són fà·
molt antigues: granits, pissarres, quarsites, gneis cilment erosionables. Les formes d’erosió super·
i diorites… Totes aquestes són roques cristal· ficials més comunes són les gorges o canyons i
lines i riques en sílice. També apareixen materi· les dolines. Les formes d’erosió subterrànies més
als volcànics localitzats a Olot, al Campo de Cala· habituals són les simes i les grutes, on s’han for·
trava, la Meseta Meridional i la vall del Segura. mat relleus tan espectaculars com les estalactites,
Formes de relleu. Predominen les formes de les estalagmites i els rius subterranis.
relleu fracturat o fallat, que han alçat uns blocs
(cadenes muntanyoses) i enfonsat d’altres (valls).
A les cadenes muntanyoses trobem les formes
de relleu següents:
• Cims arrasats per l’erosió, de formes arredoni·
des.
• Tarteres produïdes per l’acumulació de materi·
als erosionats a les zones elevades que es de·
positen a les àrees de contacte entre la munta·
nya i la vall.
• A les zones més elevades hi ha circs, llacs, valls
glacials i morenes.
• A les zones costaneres, on les cadenes munta· A les zones més elevades del Pirineu i les Bètiques
nyoses arriben fins a la línia de costa, hi ha hi ha relleus glacials, i els més comuns són els
ries. circs, les valls i els llacs glacials.
ESPANYA ARGILOSA
Localització. Els materials argilosos es troben a les Formes de relleu. Els rius, per les variacions del
zones enfonsades de les valls del Duero, Tajo, Ebre i cabal, donaran lloc a la formació de terrasses. Als
Guadalquivir, i també pel litoral. Són, doncs, llocs de interfluvis les formes de relleu més comunes són els
depòsit de materials procedents de les zones elevades tabulars, també anomenades muelas (moles) a Ara·
que els rius o el mar han anat acumulant. gó, páramos (ermots) a Castella i Lleó o alcarrias (ra·
Materials. Per l’origen, predominen els materials sos) a Castella-la Manxa (l’altitud mitjana oscil·la
argilosos, els llims, les graves i les arenes. També tro· entre els 600 i els 800 m). Altres formes de relleu són
bem guixos i sals, originades per l’evaporació de l’ai· els tossals i els tossals testimonis.
gua dels llacs interiors que es van formar en aquestes
fosses.
BANC DE DADES
QUADRE SINÒPTIC DELS SISTEMES MUNTANYOSOS
Quadre sinòptic dels sistemes muntanyosos
Sistema Extensió (km) Cims més alts Altitud (m)
Cabeza de Manzaneda 1.778

Massís Galaic 325 Seixo 1.706
Teleno 2.188
Muntanyes de Lleó 150 Cabeza de la Yegua 2.135
Torre Cerredo 2.648

450
Serralada Cantàbrica Torre de Llambrión 2.617
Aneto 3.404
Posets 3.371
Pirineus 440
Mont Perdut 3.355
Turó de l’Home 1.712

Sist. Mediterrani Català 270 Matagalls 1.694
Moncayo 2.313
Serralada Ibèrica 460
San Lorenzo (s. Demanda) 2.262
Almanzor (s. Gredos) 2.591

Sistema Central 700 La Galana (s. Gredos) 2.564
Las Villuercas 1.602

Muntanyes de Toledo 350 Rocigalgo 1.447
Bañuela 1.323
Sierra Morena 600 Corral de Boros (s. Madrona) 1.312
Sagra 2.382
Serralada Subbètica 620 Mágina 2.167
Mulhacén (S. Nevada) 3.479

Veleta (S. Nevada) 3.396
Serralada Penibètica 520
La Alcazaba (S. Nevada) 3.366
Puig Major 1.445

Illes Balears –
Puig de Massanella 1.348
Teide 3.718
Illes Canàries –
Roque de los Muchachos (La Palma) 2.426
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
Presaras (la Corunya), 410 m
G F M A M J J A S O N D Mitjana/
pp total
ºC 7,1 8,2 9,8 10,4 13,6 15,6 17,7 17,3 16 13,5 9,6 7,4 12,1
mm 194 168 188 130 111 68 29 53 101 132 207 212 1.593
Lugo de Llanera (Astúries), 160 m
pp total
ºC 6,5 6,3 8,3 9,5 11,6 14,6 16,8 17,2 15,7 13 9,5 7,3 11,4
mm 133 106 64 72 90 68 19 51 75 102 86 136 1.002
Sant Sebastià, 258 m
pp total
ºC 8 8 11 12 14 17 19 19 18 15 11 8 13
mm 137 108 90 192 122 96 95 117 149 161 153 177 1.506
Lleó, 916 m
pp total
ºC 3,1 4,9 7,1 8,6 12,1 16,4 19,6 19,3 16,4 11,4 7 4,3 10,9
mm 58 46 29 50 58 39 28 24 39 56 58 70 555
Burgos, 854 m
pp total
ºC 1,9 3 6,8 9,5 12,3 15,8 19,1 18,8 15,8 11,3 6,2 3,4 10,1
mm 46 37 54 48 60 53 29 28 44 55 53 57 563
Conca, 956 m
pp total
ºC 4,3 5,6 8 9,8 13,5 18,8 22,7 22,6 18,4 12,7 7,9 5,3 12,6
mm 45 41 32 56 60 44 15 17 37 53 49 58 507
Tudela (Navarra), 265 m
pp total
ºC 5,5 6,4 9,3 12,2 15 19,9 23,9 24 20,1 12,2 9,5 5,7 13,7
mm 19 21 28 40 67 33 23 19 29 24 70 39 412
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
Ciudad Real, 628 m
pp total
ºC 5,2 6,9 9,7 12,3 16,2 20,8 24,9 24,8 20,5 14,7 8,9 6,1 14,2
mm 29,1 39,1 47,4 42,5 40,5 27,7 2,5 4,9 27,7 42,6 45,4 40,1 321,3
Madrid, 605 m
pp total
ºC 4,8 6,6 10,4 12,2 17 20,8 23,5 23,3 20 14,3 9,8 5,8 14,1
mm 25 43 37 38 41 37 9 6 36 44 61 43 420
Còrdova, 91 m
pp total
ºC 9 11 14 16 19 24 28 28 24 19 14 10 18
mm 88 67 110 60 50 12 3 3 23 86 77 96 675
Figueres (Girona), 39 m
pp total
ºC 7,2 8,2 11,2 13,9 17,1 20,6 23,3 22,7 20,1 15,7 11,1 8,1 15
mm 27 45 49 48 43 37 26 41 61 91 56 58 582
Palma de Mallorca, 3 m
pp total
ºC 11,7 12,1 13,3 15 18,4 22,1 25,1 25,9 23,4 19,7 15,7 13 18
mm 43 34 26 43 30 11 5 17 39 68 58 45 419
València, 11 m
pp total
ºC 11,5 12,6 13,9 15,5 18,4 22,1 24,9 25,5 23,1 19,1 14,9 12,4 17,8
mm 36 32 35 37 34 23 9 19 51 74 51 52 453
Sevilla, 30 m
pp total
ºC 11 12 15 17 20 25 28 28 25 20 15 11 18
mm 64 63 84 59 39 9 1 4 21 66 70 93 572
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
Cadis, 14 m
pp total
ºC 12 13 14,6 16,7 19,1 21,5 23,8 24,1 25 20 16,4 12,7 18,3
mm 61 78 78 45 15 10 2 1 22 61 91 82 546
Huelva, 19 m
pp total
ºC 11,4 12,7 14,6 16 18,8 22,2 25,4 25,5 23,5 19,4 15,3 12,6 18,1
mm 73 43 36 46 30 9 3 4 21 56 74 95 490
Benidorm (Alacant), 15 m
pp total
ºC 12,2 12,8 14,8 17,4 20,7 24,4 27,8 27,7 25,9 21,2 16,9 13,2 19,6
mm 30 29 17 20 21 13 5 8 29 56 31 34 293
Arrecife (Lanzarote), 14 m
pp total
ºC 16,9 17,1 17,9 18,5 19,6 21,1 23 24 23,5 22,2 20 17,6 20,1
mm 28 19 13 7 3 0 0 0 4 9 21 24 130
Valleseco (Gran Canària), 978 m
pp total
ºC 8,7 9,2 10,8 11,1 13,3 14,9 18,4 19,1 17,7 15 11,8 8 13,1
mm 157 134 72 55 22 16 4 10 28 107 180 200 970
Izaña (Tenerife), 2.367 m
pp total
ºC 3,9 4 5,6 7 9,4 13,4 17,4 17,4 13,9 9,8 6,8 4,4 9,4
mm 71 54 34 32 10 1 1 3 14 60 98 86 464
Leitariegos (Lleó), 1.525 m
pp total
ºC 0,7 0,5 2,6 4,1 6,3 9,7 12,2 12,7 11 7,9 4,1 1,6 6,1
mm 182 170 137 117 149 80 39 122 133 156 198 182 1.666
BANC DE DADES
DADES CLIMÀTIQUES
Benasc (Osca), 1.138 m
pp total
ºC 2 3,3 6,1 8,5 11,8 15,4 18,3 18 14,9 10,6 6,3 3,3 10
mm 64 76 94 89 116 97 83 101 105 113 116 98 1.152
Port de Navacerrada (Madrid), 1.890 m
pp total
ºC –0,6 –0,2 1,5 2,5 6,5 11,9 16,2 16,3 12,4 6,7 2,8 0,7 6,4
mm 141 116 92 138 142 71 33 24 63 143 186 176 1.326
EN LA XARXA DIVULGACIÓ – PLATAFORMES EDUCATIVES
www.ine.es http://www.fundaciontelefonica.com
Conté dades estadístiques actualitzades de tots els indicadors Espai on es mostren les tendències i millores pràctiques
de territori i, entre d’altres, d’ús i consum d’aigua. d’innovació educativa en la societat digital.
http://www.ign.es/ign/main/index.do http://www.educaplay.com/
Institut Geogràfic Nacional. Aporta recursos didàctics per a Plataforma educativa interactiva amb múltiples activitats
l’ensenyament de la geografia, com ara jocs, puzles o lectura educatives multimèdia.
i interpretació d’imatges. https://www.edmodo.com/
http://www.magrama.gob.es/es/ «El Facebook de l’educació», amb una interfície molt senzilla
A través de les diverses seccions (Butlletí Hidrogràfic, i accessible amb els comptes del «professor», «estudiant».
Avaluació de recursos hídrics…) ofereix informació i dades https://www.educacontic.es/
referents a ús, cost i aplicacions de l’aigua a Espanya. Ofereix recursos, experiències i l’actualitat de les noves
http://www.centa.es/descargas/huella-hidrica/ tecnologies en l’educació.
Material_didactico_huella_hidrica.pdf
Pàgina de la Fundació Centre de les Noves Tecnologies de
DOCUMENTALS
l’Aigua de l’Organització de les Nacions Unides. Bàsica per a
estudiar i comprendre l’empremta hidrològica d’Espanya.
https://www.youtube.com/watch?v=h-MkGHBMo-
http://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/ 8https://www.youtube.com/watch?v=jbxSnFe_sWY
mapasflashinteractivos/ Documentals de TVE que ens mostren aspectes geogràfics,
Pàgina lúdica. Molt pràctica a l’aula perquè ofereix mapes històrics i culturals dels rius Ebre i Tajo.
interactius físics, polítics, de comunitats…, i mapes per a
http://www.rtve.es/alacarta/videos/docufilia/docufilia-
descarregar.
supervivencia-hasta-ultima-gota/1738776/
Documental genèric que aborda el tema de la falta d’aigua al
món. Interessant per a conscienciar els alumnes sobre el
LLIBRES malbaratament de l’aigua a Espanya.
Antonio GIL OLCINA; Josefina GÓMEZ MENDOZA

CINE
i altres, Geografía de España (2001).
Indispensable a la biblioteca d’un professor. És una obra
Deixa’m viure, dirigida per Sebastien Montaz-Rosset
manejable, seriosa i llegidora, plural però coherent.
(2014).
Vicente AUPÍ, Guía del clima de España (2005). Permet realitzar a l’espectador un descens vertiginós des
De caràcter generalista, explica amb claredat els trets del cim del Mont Blanc o recórrer la cresta agusada del Cerví,
climàtics de les comunitats autònomes. corrent entre la roca i els torbs de neu.
Joaquín ARAUJO, Ríos de España (2011). 2012, dirigida per Roland Emmerich (2009).
Estudia totes les conques hidrogràfiques espanyoles. Planteja el problema del canvi climàtic.
María del Carmen SOLA MUÑOZ, El relieve Nanga Parbat, dirigida per Joseph Vilsmaier (2010).
de la Península Ibérica (2010). Ens posa en contacte amb la grandesa de l’Himàlaia
En PDF. De lectura fàcil. de la mà de dos escaladors.
REPÀS I SUPORT L’ESTUDI FÍSIC D’ESPANYA
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
Localització
1 Identifica les grans unitats de relleu.
• Indica, al costat del nombre, el nom de la unitat de relleu.
ALTIMETRIA
(en metres) 3
1
2.500 2
4
1.500
11
1.000
400
12 5
0
Rius principals 6
7
Pantans
13
16
8
14
9
10
15
Unitat de relleu Unitat de relleu
1 9
2 10
3 11
4 12
5
220654T8p133a España Físico mudo 13
6 14
7 15
8 16
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Les unitats de relleu d’Espanya

1 Completa aquesta taula indicant el nom de la unitat de relleu, com són les formes i quina altitud té.
Unitat Formes de relleu Altitud
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
Els rius d’Espanya

1 Defineix aquests conceptes.
Vessant
Conca
Cabal
Cabal irregular
2 Localitza i assenyala els M a r C a n t à b r i c F R A N Ç A

vessants representats en
R i u Eume
aquest mapa i completa a R iu
o
cea
Riu E
i
N av Na
R . Sella
ar
R. P
ló n ja
Riu
Ri
ya
N
R. S a
mbre as
u
Bidaso
R. D
u Ta
Riu
. Besa
la taula en el quadern.
Nerb io
a
u
Ri
Ri
Ulla Pantà
eb
Riu R de l’Ebre
ga
Riu C
a
n
Riu Ar
Riu Órbigo
uA
ragó ANDORRA
u P isuerga
IÑO Riu Sil
a rr
Ri
M ego
Riu E sla
Riíu F luvi à
ió n
a lan zón
Riu Gáll
RI U Ce Ar RI
Riu Llobr e ga t
u
y
Riu Ri R iu Arlanza Riu Ter
Riu Cinca
Ri u U
ue
s
T e ra
co
r ad
da
Ri
E
Ci B
e
u R
Ri
ld
E
UERO
Va
e
RIU D
gr
va
u
Pantà de
Se
Ri
er
Riu Mequinensa u
Pantà Ri
Hu
Ri
u
Ce
ga Jal ó n
d’Almendra Er Riu
tí n
u
Riu Adaja
Ri
L
Ri u
ar
lop
s
es
Riu Riu re
M
Hu
ena
ma
da
Tormes
Riu
ma
eb
Taj i u H
Ág
Delta de l’Ebre
ua
G
ra
Riu Jara
R iu
A
a
R
Pantà
ed
uñ
d’Entrepeñas
a
O C E À Pantà de
R iu
Gabriel y Galán e iu
rch
R
G
ar Mil
Tiét be lars
gón Al
a
Ala Riu R iu
el
R IU TAJ O
A T L À N T I C Cig
ü
Pantà
Riu
u
Ri
d’Alarcón RIU
U
Riu Almonte
Riu
Pantà TÚR
Ca
d’Alcántara IA
b rio
Riu Sa
ler
a
c ar
l
RI l’Albufera
T
NA R iu Z á n U XÚQUER
AD IA
RIU GU Pantà Llacunes
de la Serena Riu J de Ruidera
ab a
R
ló n
jar i
Ri u M
Zú
Ri
u Riu Mund n
Pantà at
ach
o
ar
O
d’Alqueva el u Gua R IU
Ri d l im
Pantà
a
Riu Bemb a da del Cenajo
SEGU RA
Gu
ia
éz IR
r
UIV u
to
Riu
LQ Ri
ar
ín
r
P
A D A Riu G nt
R.
l
die
Viar
u
e
G
GU uad adi
e
R iu
RIU
uO
al
Ri d
t
o
u G ua
ana
nt
ajo
Ge
Ri
Ri
Pantà de i
u
Riu
Ti
ni
z
R i u Marismas A lmanz o
Menor
G Negratín R.
Co
l ra
Pantà d
rb
ua
del
d al f eo
on
d’Iznájar R. e
da
Guadalquivir A nda
es
te
ira
dalhorc
a le e M
Gua
ad
rax
a
Gu R. R. G u
o
Riu
iar
M a r
uad
LA PALMA
uG
Roque de
los Muchachos
2.427 m Ri
Caldera
de Taburiente
Punta de
Fuencaliente
Garajonay Teide
1.487 m 3.718 m
Pico
A L G È R I A
LA GOMERA de las Nieves
1.949 m Punta
de Jandía
GRAN
CANARIA
M A R R O C
Escala
0 52,5
quilòmetres
Vessant Longitud Regularitat

508737_05_106_107 España rIos_GEODOS Cabalosos?
Cantàbric
Atlàntic
Mediterrani
Balears i Canàries
Ceuta i Melilla
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
Els medis naturals espanyols

1 Identifica amb diferents trames sobre el mapa els medis naturals d’Espanya i assenyala’n els components principals.
Medi natural atlàntic: Medi natural mediterrani:
Relleu: Relleu:
Clima: Clima:
Hidrografia: Hidrografia:
Vegetació: Vegetació:
ALTIMETRIA
(en metres)
2.500
1.500
1.000
400
0
Rius principals
Pantans
Medi natural subtropical: Medi natural de muntanya:
Relleu: Relleu:
Clima: Clima:
Hidrografia: Hidrografia:
Vegetació: Vegetació:
Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
La disposició del relleu espanyol

1 El relleu espanyol s’organitza en tres àmbits: península Ibèrica, arxipèlags balear i canari i costes. Completa aquest
esquema indicant l’organització de cada un d’aquests àmbits i les seues unitats de relleu.
Península Ibèrica S’organitza entorn de Unitats
Entorn de la Meseta
Illes
Arxipèlags
Illes
Característiques
Costes Característiques
Característiques
Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
La distribució de la vegetació de muntanya

1 Amb l’ajuda d’aquest mapa, explica les
característiques del medi natural de muntanya.
Els vessants de les muntanyes es classifiquen en
vessants de solell i vessants d’obac. Els primers
són els orientats al sud i a l’est i són els que reben
més hores de sol; els d’obac s’orienten al nord i oest.
2 Interpreta la imatge. Com es distribueix la vegetació en els medis naturals de muntanya? Explica les causes d’aquesta
distribució?
508737_05_p114_b_Medio de montaña
Altitud Cultius
(en metres) Boscos
9.000 caducifolis
Boscos de
8.000 coníferes
7.000 Pastures
6.000 Neus
perpètues
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
3 Trau conclusions. Per què els rius que naixen a les cadenes muntanyoses més elevades tenen més cabal? Per què
els trams dels rius que corren a altures elevades són més cabalosos al final de la primavera?
222
505399-05-104
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Fitxa 7
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Els medis naturals i la importància del relleu

1 Interpreta els mapes. Identifica quins són aquests dos medis naturals espanyols. Com són les precipitacions
en cada un? Quines altres característiques tenen? Els vents més freqüents a Espanya són els que procedeixen
del nord-oest, nord, oest i sud-est. Quina relació té això amb la localització dels medis naturals?
2 Interpreta el mapa. Trobes alguna

508737_05_p112_a_ relació
Medio entre la distribució
atlántico de les precipitacions i la de les
508737_05_p112_b_Medio unitats del relleu? Quina?
mediterráneo
Explica’n les causes. Què vol dir la frase «les cadenes muntanyoses es disposen en forma de barrera excepte per l’oest,
on es troba Portugal? Com influeix això en el clima?
ALTIMETRIA
(en metres)
2.500
1.500
1.000
400
0
Rius principals
Pantans
APROFUNDIMENT L’ESTUDI FÍSIC D’ESPANYA
Fitxa 8
ELS RÈGIMS FLUVIALS
Nom: Curs: Data:
Hem estudiat els rius i també les conques i els vessants hidrogràfics. Ara aprofundirem en l’estudi d’un riu a través
dels elements del seu règim. Un element bàsic del règim fluvial és el cabal.
ELEMENTS DEL RÈGIM FLUVIAL: EL CABAL
Cabal o mòdul. És el total d’aigua que porta o circu-

Cabal
la per un riu en un punt determinat s’expressa en m3/s. Coeficient
Mes mensual
Es mesura en les estacions d’aforament. Pot ser abso- mensual
o mòdul
lut o relatiu.
Gener 370,78 1,52
• Cabal o mòdul absolut. Són els m3/s d’aigua que
transporta un riu. És directament proporcional a les Febrer 422,01 1,73
precipitacions i a l’extensió de la conca.
Març 436,65 1,79
• Cabal relatiu o específic. Són els m3 o litres per
km2 de conca. És directament proporcional a les Abril 436,65 1,46
precipitacions i inversament proporcional a l’exten-
Maig 436,65 1,16
sió o superfície total de la conca.
Per a realitzar i poder interpretar un hidrograma és Juny 182,95 0,75
necessari conéixer el coeficient de cabal. Què és i com
Juliol 73,18 0,30
es calcula?
El coeficient de cabal és l’índex que indica la variació Agost 24,39 0,10
proporcional del cabal mensual. Oscil·la de 0 a 3. Per a
Setembre 36,59 0,15
calcular-lo hem de conéixer el cabal o mòdul mensual.
Primer pas: hem de sumar els cabals mensuals i el resul- Octubre 121,97 0,50
tat es divideix per 12, així calcularem el cabal mitjà anu-
Novembre 243,18 0,96
al. Segon pas: es divideix el cabal mitjà mensual pel cabal
mitjà anual, el resultat és el coeficient mensual, que oscil· Desembre 380,54 1,55
la, com hem dit, de 0 a 3. Aquesta operació es repeteix
amb tots els mesos. Riu Ebre (afor. Cabal mitjà
Saragossa) 263,79 m3/s
Exemple mes d’octubre: 67,0 / 183,5 = 0,50 (taula).
QÜESTIONS
1 Fes la mateixa operació amb la resta de mesos.
• Gener: • Juliol:
• Febrer: • Agost:
• Març: • Setembre:
• Abril: • Octubre:
• Maig: • Novembre:
• Juny: • Desembre:
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Quin sistema muntanyós divideix la Meseta en dues 6 Els rius del vessant cantàbric són…
meitats? a. Cabalosos, regulars i curts.
a. La serralada Ibèrica. b. Poc cabalosos, irregulars i curts.
b. Les muntanyes de Toledo. c. Cabalosos, irregulars i llargs.
c. El Sistema Central.
7 Identifica els rius numerats en el mapa. Quina
2 Què són les campanyes? d’aquestes identificacions és correcta?
a. Planes llaurades pels rius sobre materials tous.
ALTIMETRIA
b. Zones planes i elevades en què l’erosió ha deixat (en metres)
2.500
al descobert una capa de roques calcàries. 1.500

1
1.000
c. Planes ondulades de desnivells escassos. 400
0
Rius principals
Pantans
3 Els Picos de Europa es troben a… 2

a. Les muntanyes de Lleó. 3
b. La serralada Cantàbrica. 4
5
c. La serralada Ibèrica.
4 Identifica en el mapa les unitats de relleu assenyalades.

Digues quina identificació és correcta.
a. 1. Miño; 2. Guadiana; 3. Segura; 4. Xúquer;
ALTIMETRIA 5. Guadalquivir.
(en metres)
2.500
1.500
b. 1. Miño; 2. Tajo; 3. Segura; 4. Xúquer;
1.000 5. Guadalquivir.
400
0
Rius principals 1 5 220654T8p133a
c. España
1. Miño; 2. Tajo; 3. Xúquer; Físico
4. Segura; mudo
Pantans
6 5. Guadalquivir.
2 8 En quin medi natural l’amplitud tèrmica entre l’hivern

i l’estiu és elevada: els estius són molt calorosos i els
3
4 hiverns són freds?
a. Subtropical.
b. Mediterrani típic.
a. 1. Meseta Septentrional, 2. Muntanyes de c. Mediterrani continentalitzat.

Toledo, 3. Xarxa fluvial del Guadiana, 4. Serralada
Subbètica, 5. Sistema Mediterrani Català, 9 L’alzina i la surera pertanyen als boscos…
6. Serralada Ibèrica. a. Mediterranis.
b. 1. Meseta Septentrional, 2. Muntanyes de Toledo, b. Atlàntics.
220654T8p133a España
3. Xarxa fluvial del Guadiana, FísicoSubbètica,
4. Serralada mudo
c. Subtropicals.
5. Sistema Mediterrani Català, 6. Sistema Central.
c. 1. Meseta Septentrional, 2. Muntanyes de Toledo, 10 La vegetació de muntanya es dóna, al nord peninsular,
3. Xarxa fluvial del Tajo, 4. Serralada Subbètica, a les terres altes per damunt dels…
5. Sistema Mediterrani Català, 6. Serralada Ibèrica.
a. 1.000 metres.
5 Les àmplies platges i les llacunes litorals són típiques de: b. 1.500 metres.
a. La costa canària. c. 2.000 metres.
b. La costa llevantina.
c. La costa catalana.
1. c, 2. a, 3. b, 4. a, 5. b, 6. a, 7. c, 8. c, 9. a, 10. a.
SOLUCIONS
Nom: Curs: Data:

a. Rius de cabal regular:
b. Rambles
c. Vessant
d. Clima mediterrani típic
e. Altiplà
f. Sistemes muntanyosos
2 Identifica les unitats de relleu numerades en el mapa. (2 p.)
ALTIMETRIA
(en metres) 1.
2.500
1
1.500 10 2.
1.000 2
400 9 8 3.
0 7
Rius principals 3
Pantans 4.
4
5.
5 6.
6
7.
8.
9.
10.
3 Identifica els rius i vessants representats en aquest mapa. (2 p.)
ALTIMETRIA
1
(en metres)
a. 2.500
220654T8p133a España Físico mudo 1.500

1.000
f.
b. 400
0
Rius principals
3
Pantans
c.
2
d.
e. Vessants:
1.
2.
3.
CONTROL B
4 Enumera les illes (sense incloure els illots) que componen els arxipèlags balear i canari. (1 p.)
Balears Canàries
5 Identifica els sectors i les zones de les costes espanyoles. (2 p.)
ALTIMETRIA
1
(en metres) 1.
2
2.500
1.500
2.
1.000
400
0 3.
Rius principals 9
Pantans
4.
7 5.
8 6.
3 7.
4
6
5 8.
9.
6 Completa aquesta taula amb les característiques bàsiques del clima i la vegetació de cada un dels medis naturals
espanyols. (2 p.)
Medi natural Clima Vegetació

220654T8p133a España Físico mudo
Atlàntic 1. 2.
Mediterrani 3. 5.
4.
Subtropical 6. 7.
De muntanya 8. 9.
Nom: Curs: Data:
1 Identifica les cadenes muntanyoses, serralades, zones i unitats de relleu indicades amb nombres,
i descriu-ne la localització, les formes de relleu i l’altitud més important o mitjana, amb indicació
dels metres sobre el nivell del mar que assoleix. (3,5 p.)
ALTIMETRIA
(en metres)
2.500 1 5
1.500
1.000
2
400 6
0
Rius principals
Pantans
ALTIMETRIA
(en metres)
Identificació
2.500 1.
1.500 2.
3.
1.000
4.
400
0
220654T8p133a
5.
España Físico mudo
6.
Rius principals
Pantans
Localització Formes de relleu Altitud
1.
2.
3.
4.
5.
6.
2 Indica el nom de les illes de cada mapa. (1,5 p.)
CONTROL A
ALTIMETRIA 2 3
(en metres)
2.500
1.500
8
3 Identifica els rius del mapa, assenyala a quin 1.000
400
vessant corresponen i indica’n les característiques 0 4 1
principals. (2 p.) Rius principals
Pantans

10
5 6

7
9

4 Identifica a quin medi natural corresponen aquestes característiques climàtiques i amb quina vegetació s’associen.
Després dibuixa sobre el mapa l’espai que ocupen aquests medis. (3 p.)
Medi natural Vegetació
1. Les temperatures són suaus durant

tot l’any: els hiverns són suaus
i els estius són moderats.
2. Les temperatures són suaus, amb estius

calorosos i hiverns temperats.
3. Les temperatures són altes durant

tot l’any i l’amplitud tèrmica és molt
reduïda.
4. L’amplitud tèrmica entre l’hivern

i l’estiu és elevada.
5. Les temperatures són baixes:

les mitjanes anuals no superen els 10 oC.
ALTIMETRIA
(en metres)
2.500
1.500
1.000
400
0
Rius principals
Pantans
Activitats
Criteris d’avaluació* Estàndards d’aprenentatge
Control B Control A
B1-2. Tindre una visió global del medi físic B1-2.1. Situa en un mapa físic les principals
espanyol, europeu i mundial i de les seues unitats del relleu espanyol, europeu i 1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4
característiques generals. mundial.
B1-3. Descriure les peculiaritats del medi B1-3.1. Enumera i descriu les peculiaritats
2, 3, 4, 5 1, 3, 4
físic. del medi físic espanyol.
B1-4. Situar en el mapa d’Espanya les B1-4.1. Descriu les diferents unitats
principals unitats i elements del relleu de relleu amb l’ajuda del mapa físic
1, 2, 3, 4 1, 3, 4
peninsular, així com els grans conjunts d’Espanya.
B1-5. Conéixer i descriure els grans B1-5.2. Analitza i compara les zones
conjunts bioclimàtics que conformen bioclimàtiques espanyoles utilitzant gràfics 6 1, 3, 4
l’espai geogràfic espanyol. i imatges.
Control B
1 a. Els que tenen un cabal regular al llarg de l’any, sense tindre concentren a la primavera i a la tardor. 5. Bosc mediterrani,
crescudes freqüents ni estiatges acusats. b. Cursos d’aigua amb arbres de fulla perenne. En moltes zones, el bosc ha
intermitents, que només porten a vegades l’aigua sigut substituït per matolls i plantes aromàtiques. 6. Les
d’unes intenses precipitacions. c. Conjunt de rius o conques, temperatures són altes durant tot l’any. Les precipitacions
les aigües dels quals desemboquen al mateix mar i/o oceà. són escasses i irregulars a les zones baixes de les illes.
d. Aquell en què les temperatures són suaus, amb estius 7. La vegetació s’escalona en altitud: a les zones
calorosos i hiverns temperats, i les precipitacions són baixes predomina l’adaptada a l’aridesa, a més altitud
escasses i irregulars, amb aridesa estival. e. Plana elevada. creixen pins, laurisilva i matoll. 8. Les temperatures
f. Conjunts formats per dues o més serralades. són baixes, els hiverns són molt freds i els estius són
2 1. Serralada Cantàbrica; 2. Massís Galaicolleonés; 3. Sistema curts i frescos. Les precipitacions són abundants.
Central; 4. Xarxa fluvial del Tajo; 5. Sierra Morena; 6. Serralades 9. La vegetació s’escalona en estatges: fins als 2.000
Bètiques; 7. Sistema Central; 8. Sistema Mediterrani Català; metres creixen roures, fajos, avets i pins. Per damunt,
9. Depressió de l’Ebre; 10. Pirineus. praderies i sòls coberts per neu.
3 Vessants: 1. Cantàbric; 2. Atlàntic; 3. Mediterrani.

Rius: a. Miño; b. Duero; c. Tajo; d. Guadiana; e. Guadalquivir; Control A
f. Ebre.
4 Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.
1 1. Massís Asturià de la serralada Cantàbrica. A l’oest
Canàries: Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, de la zona pròxima al litoral cantàbric, al nord
Gomera, La Palma i Hierro. d’Espanya. Els rius hi han excavat valls profundes
i estretes i el relleu és molt abrupte. Torre de Cerredo,
5 1. Cantàbrica; 2. Atlàntica gallega; 3. Atlàntica andalusa;
2.648 m. 2. Muntanyes de Lleó, al massís Galaicolleonés.
4. Atlàntica canària; 5. Mediterrània de Ceuta i Melilla;
A l’extrem nord-occidental d’Espanya. Muntanyes de
6. Mediterrània andalusa; 7. Mediterrània balear;
materials durs, fracturats i molt erosionats, que donen lloc
8. Mediterrània llevantina; 9. Mediterrània catalana.
a cims arredonits. Teleno, 2.188 m. 3. Sierra Morena. És la
6 1. Oceànic o atlàntic: les temperatures són suaus durant tot vora sud de la Meseta. És una espècie d’escaló que separa
l’any: els hiverns són suaus i els estius són moderats. Les la Meseta de la depressió del Guadalquivir. Bañuela, 1.323 m.
precipitacions són abundants i regulars, i baixen a l’estiu. 4. Conca del Tajo. A la zona nord de la Meseta Meridional,
2. Bosc atlàntic, dens, amb arbres de fulla caduca (fajos, al nord de les muntanyes de Toledo i al sud del Sistema
roures i castanyers). Als sòls més pobres es desenvolupa Central. Hi predominen els erms i els camps extensos.
la landa i una gran diversitat de plantes herbàcies. L’altitud mitjana està pròxima als 650 m. 5. Pirineus. A la zona
3. Mediterrani típic al litoral: les temperatures són suaus, oriental de la part més al nord d’Espanya. Són muntanyes
amb estius calorosos i hiverns temperats. Les precipitacions joves, amb formes abruptes. Aneto, 3.404 m. 6. Serralada
són escasses i irregulars, amb aridesa estival. 4. Mediterrani Prelitoral del Sistema Mediterrani Català. A la zona nord de la
continentalitzat a l’interior: l’amplitud tèrmica entre l’hivern franja costanera mediterrània. Sense dades de formes de
i l’estiu és elevada. Les precipitacions són escasses i es relleu. Montseny, 1.712 m.
2
Escala
0 28
Alegranza
quilòmetres
Montaña Clara
O C E À A T L À N T I C La Graciosa
Punta de la Gaviota
La P a lm a La n z a r o t e Punta
Punta del Mudo
Roque de los Muchachos del Tope
2.426 m Punta Salinas Punta Gorda
Lobos
Punta de Hidalgo Fu e r t e v e n tu r a
Te n e ri f e Punta del
Punta de Punta de Herradura
Fuencaliente Punta de Teno Cangrejito
Teide Alto de Punta de Güímar Punta del Peñón Blanco
Punta de los Órganos 3.718 m Guajara Punta Punta de
2.715 m La Isleta
Garajonay de Sardina la Entallada
1.487 m Punta
Roque Nublo Punta de Jandía
de Abona
1.813 m
G o m e ra Punta de Punta de Gando
Malpaso la Rasca
Pico de
1.500 m las Nieves
Punta de Bonanza 1.949 m
Punta de Maspalomas
H ie r r o G ra n C a n à r ia
Cap de
Cavalleria
Cap de
i Favàritx
n Cap de
el Toro
362 m
a Mallorca ç a Cap
r Formentor llen Negre
P o
r Punta Beca de Cap d’Artrutx
e dia
Ba
t Puig Major n a Badia M e n o r c a
i 1.436 m ta
717993_05_pxx_Mapa_Canarias_GEODOS d’Alcúdia Cap de Ferrutx l’Aire
Punta de un
d ra
m Punta de Capdepera
e sa Foradada T
de
rtà
PLA
rra
d’‘A
M
Se
ant
Punta de n’Amer
s a D r agon er a
s
Randa
lev
rre
543 m
Se
L
de
Badia
Cap de de Palma
es
r
Cala Figuera
rr
Se
a
Badia
de sa Ràpita
Cap de ses Salines
M
Cabrera Coni l ls
Eivissa
Punta de Portinatx Cabrera
Se 173 m
la rra Punta Grossa
Badia de M de Tagomago
ol
Sant Antoni a
sa Talaiassa
475 m Illes
Cap Falcó
Pit iü s es Escala
Punta de 0 167
sa Creu
la Mola quilòmetres
Cap de 197 m
Barbaria Formentera
3 1. Ebre, mediterrani, llarg, irregular i cabalós; 2. Nalón,

508737_05_pXX_Relieve_illas_baleares_GEODOS
cantàbric, curt, regular i cabalós; 3. Bidasoa, cantàbric,
curt, regular i cabalós; 4. Duero, atlàntic, llarg,
irregular i cabalós; 5. Guadiana, atlàntic, llarg, irregular
i cabalós; 6. Xúquer, mediterrani, curt, irregular i poc
cabalós; 7. Segura, mediterrani, curt, irregular
i poc cabalós; 8. Miño, atlàntic, curt, regular i cabalós;
9. Guadalquivir, atlàntic, llarg, irregular i cabalós;
10. Tajo, atlàntic, llarg, irregular i cabalós.
4 1. Atlàntic, bosc de fulla caduca, landa i prats; 2. Mediterrani
típic al litoral, bosc de fulla perenne, matoll i plantes
aromàtiques; 3. Subtropical, la vegetació s’escalona en
altitud: als estatges baixos es dóna una vegetació adaptada
a l’aridesa, a més altitud es desenvolupen la laurisilva, el pi
i la fageda-bruguerar; 4. Mediterrani continentalitzat, bosc
de fulla perenne, matoll i plantes aromàtiques; 5. De
muntanya, la vegetació s’escalona en estatges: fins als
2.000 metres creixen roures, fajos, pins i avets, després
es desenvolupen els prats i, per damunt, molses i líquens.
Nom: Curs: Data:
El teu amic Fran ha vingut des d’Alemanya per passar unes vacances a Espanya amb la família i està interessat
a conéixer la geografia espanyola per decidir on anar. La teua tasca consisteix a mostrar-li les característiques principals
del medi físic espanyol, però abans has de repassar el que has aprés per a poder aconsellar-lo bé.
1 Identifica sobre el mapa les unitats de relleu i explica al teu amic com es distribueix el relleu en la península
Ibèrica. (2,5 p.)
ALTIMETRIA
(en metres)
2.500
1.500

1.000
400

0
Rius principals
Pantans
2 A Fran li agraden molt els rius, perquè s’hi poden practicar molts esports. Localitza-li aquests rius
sobre el mapa i explica-li com influeix el relleu en la longitud, el cabal i la regularitat dels rius d’Espanya:
Xúquer, Ebre, Duero, Nalón. (3 p.)

PROVA
3 Fran està interessat també en la relació que hi ha entre el relleu i el clima. Respon a les preguntes
que et planteja. (3,5 p.)
a.
En quina zona de la Terra, freda, càlida o temperada, es localitza Espanya? Com varia al llarg de l’any?

b.
Observa com es distribueix el relleu a la península Ibèrica. Com afecta aquesta distribució a l’efecte dels vents sobre
les diferents zones d’Espanya quant a les precipitacions?
c.
Com influeix aquesta distribució del relleu en les temperatures? Explica com influeixen l’altitud i els sistemes muntanyosos
en les temperatures a mesura que ens allunyem del mar.
4 És hora de traure conclusions. Fran ha decidit que vol aprofitar la setmana de vacances a Espanya per
a banyar-se tots els dies, fer excursions, acudir a zones de jocs i realitzar visites interessants. Per això, vol
anar a un lloc on hi haja mar però no hi haja dies de pluja. Quina zona d’Espanya li recomanaries? (1 p.)
Competències
que s’avaluen*
Comunicació B1-3. Descriure les peculiaritats del B1-3.1. Enumera i descriu les
lingüística medi físic espanyol, europeu i mundial peculiaritats del medi físic espanyol.
i les seues característiques principals.
B1-4. Situar en el mapa d’Espanya les B1-4.1. Descriu les diferents unitats 1, 2, 3, 4
principals unitats i elements del relleu de relleu amb l’ajuda del mapa físic
peninsular, així com els grans conjunts d’Espanya.
Competència B1-4. Situar en el mapa d’Espanya les B1-4.1. Descriu les diferents unitats
matemàtica principals unitats i elements del relleu de relleu amb l’ajuda del mapa físic
i competències peninsular, així com els grans conjunts d’Espanya.
bàsiques en o espais bioclimàtics. 1, 2, 3
ciència B1-5. Conéixer i descriure els grans B1-5.2. Analitza i compara les zones
i tecnologia conjunts bioclimàtics que conformen bioclimàtiques espanyoles utilitzant
l’espai geogràfic espanyol. gràfics i imatges.
Sentit d’iniciativa B1-3. Descriure les peculiaritats del B1-3.1. Enumera i descriu les
i actitud medi físic espanyol, europeu i mundial peculiaritats del medi físic espanyol. 4
emprenedora i les seues característiques principals.
1 Mar Cantàbric F R A N Ç A
Cap Punta de La Estaca
Ortegal de Bares
Cap de Peñas Cap Golf de

Ri u Eume Cap de
d’Ajo Biscaia
a Riu Matxitxako
N
Navi
aló Riu P
Cap Touriñán n Torre Cerredo
I
C
2.648 m
I
ambre R
Nerb
LA
M U N T.
R iu
uT Massís A sturià e Europa Mesa de los I Golf

Ri Pi c os d
GA
AnetoN
Cap Finisterre lla SERRA B A S Q U ES Tres Reyes Mont del Lleó
R iu U E
L ADA C A N T À B R I C A
ion
2.438 m Perdut U
SSÍS
a 3.355 m
3.404 m S
Ó
gó Maladeta Pica ANDORRA

R iu Arg
u Pisuerga
Peña
R i u SilTrevinca ra
MA
Teleno 3.308 m d’Estats Puigmal Cap de Creus

LL
a
de L a
A
2.127 m Riu 3.143 m

Riu Es l a
2.188 m 2.913 m
S. ma n d
DE
O Cabeza de D Golf de Roses

Riu Llobregat
M IÑ Manzaneda T. d e r a De EP Turó de
. l’Home
UNS b re
U 1.781 m S. Ce bo lle R
er
ra E RIU T
RI
u
Ri
M Ca MESETA SS 1.706m R i À
P i c os de Urbión E AL
SEPTENTRIONAL SE I Ó BRE AT
IC
e
DUERO RR Moncayo D E
gr
TIERRA
IU AN
Se
DE CAMPOS R A 2.313 m L’
E E RR
LA BR DI
T
u
TIERRA
Ri
Ri u
O C E À MESETA
re
DE PINARES a
r S. D
A
E
pe
A
ME
ier d’Ayllón EM
E
sm
Ri
os IB ST
L
To a
alo
u
r me Peñalara om Cap de Salou

SI
A T L À N T I C s
ad
2.430 m
S L ña
R A ju
Peña de
Gu
È
ma Cap de Tortosa
Francia arra Ri u
N T
R
A
Ta
Guad d’ Delta de l’Ebre

C ELA ALCARRIA
IC
1.723 m
S. de Al Ser R S
Riu
t a A ba ra S. A
a Mdos
A
G rra de Gú E
S. de T E d ar L
S I SS.Almanzor G re Ser s í A
de e ra B
ch Penyagolosa
G
e r d e Co
Ja
lb LA SAGRA nc 1.813 m S Puig Major

S. l
na
gón 2.591 m u A amd e

va
Ala Ri R IU TAJ O
a E 1.436 m
ta
la L Menorca
un
R iu Z áncara
üe br L
Riu
MU C E N T R A L R iu e els Columbrets I
ra
m
U
Cig
S. Las Villuercas NT
. i u
T úr i
a Golf d eT
de 1.601 m D E TOL E D O R S.
Sa pe de València Mallorca
n dalu R IU l’Albufera
Pe Gua A Cabrera
dr S. de
T
N LA MANXA XÚQUER Eivissa

o
AD IA
RIU GU CAMPO DE R MESETA
iu MERIDIONAL Cap Illes Pitiüses
CALATRAVA Jaba
R
na
l ón A ’A it a de la Nau
S. M
a d ro
N
E I R Riu Mu S. d Formentera
Bañuela na R V nd Aitana
O Q UI RIU 1.558 m Penyal d’Ifac
rdila 1.323 m M L
O
A Ri u G
Ri u ua
d R R A
GU
A D A Revolcadores SEGU i
S I E 2.001 m
RI
U e n
ia
RA
d la S
to
S. d’Aracena S. o r I C A . d’Es puñ a

l UI VI R
P
die A LQ az T
a
a C BBÈ Mar Menor

UA D
ES
to
uO
LG gi n S U
U
r
Tin
DE Riu á
S. M A D A Q Cap de Palos
È TRIiu Almanzor
Ri
Ó
SI Ge
r
R iu AL B Golf de
ni R
e
S
l SE R
S
RE
Marismas D E
LA Veleta
Mazarrón
t
a
SERRA 3.396
Mulhacén
D EP
del
Cap de São Vicente Golf de C Guadalquivir m 3.479 ma
S. Nev a
d i
ad
ER
R ALADA P E N I B È T I C
A
d
is
e
ro
Golf Cap de Gata

S
uadi a
Badia de Màlaga
LA PALMA
Roque de
d’Almeria M
R. G
los Muchachos
2.426 m
M a r
Caldera
de Taburiente Cap de Trafalgar Penyal de Gibraltar
d e Gibraltar
ret
Punta de Est Alborán
Fuencaliente
Garajonay Teide
LA GOMERA
EL HIERRO
1.477 m 3.717 m Pico
de las Nieves
1.949 m Punta
de Jandía
Penyal de Vélez Penyal
de la Gomera d’Alhucemas A L G È R I A
GRAN
CANARIA
La Palma Roque de
O C E À AT L À N T I C La Graciosa
los Muchachos
Alegranza M A R R O C
2.426 m I L L E S C A N À R I E S
Lanzarote
Punta Tenerife Punta de Anaga
de Fuencaliente Teide
3.718 m
Escala
Hierro Pico de 0 52,5
Gomera las Nieves Jandía
1.949 m Gran 807 m
quilòmetres
Canària Fuerteventura
508737_05_p98_99_Espana_Fisico_GEODOS
La unitat central és la Meseta, en què hi ha dos sistemes El riu Nalón naix a la serralada Cantàbrica, a uns
muntanyosos i les conques dels rius Duero, Tajo i Guadiana. 1.500 metres d’altitud i, en uns 140 km desemboca al
Vorejant la Meseta es troben el massís Galaicolleonés, Cantàbric. Això fa que siga un riu curt i que el seu recorregut
la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra Morena. tinga un fort desnivell. El seu cabal és regular, com les
Entorn seu, però sense tocar la Meseta, es troben precipitacions del seu medi atlàntic. La retenció en forma
les depressions de l’Ebre i Guadalquivir i les unitats de neu d’aquestes precipitacions només té alguna
muntanyoses dels Pirineus, Sistema Mediterrani Català importància prop del naixement.
i serralades Bètiques. El conjunt forma una barrera que 3 a. Espanya es localitza entre el tròpic de Càncer i el cercle
aïlla l’interior dels litorals. polar àrtic, per això té un clima temperat que, excepte
2 El Xúquer naix a la serralada Ibèrica i desemboca al a Canàries, varia amb les estacions. L’estació més càlida i
Mediterrani, recorre quasi 500 km, passant, en aquesta seca és l’estiu; la primavera i la tardor són més humides,
distància, d’uns 1.500 metres d’altitud fins al nivell del mar, i l’hivern és la més freda i no massa plujosa, a causa, en
per això té un perfil abrupte. No és un riu cabalós perquè les part, de l’arribada d’aire fred i sec des del nord i centre
precipitacions són escasses a la zona, a més aquestes són d’Europa.
escasses a l’estiu, per això la irregularitat que té. Com que no b. El relleu es disposa en forma de barrera, excepte
recorre grans altures, el temps en què les precipitacions en a l’oest, però allí es troba Portugal, que allunya les terres
forma de neu queden gelades no és important, i no té un espanyoles de les influències directes del mar i dels vents
paper destacat en la distribució del cabal. de l’oest. Aquesta distribució fa que la humitat dels vents
que arriben des dels oceans i mars produïsca
L’Ebre naix a la serralada Cantàbrica, per davall dels
precipitacions als litorals, ja que, quan aquests vents
1.000 metres, des d’on recorre més de 900 km fins a arribar
travessen els sistemes muntanyosos, ja passen secs,
al Mediterrani. El resultat és un riu llarg, amb desnivell
perquè han descarregat aquestes precipitacions abans.
escàs, irregular (com les precipitacions que rep en gran
Els vents del sud-oest sí que penetren per la vall del
part del recorregut). El període en què les precipitacions
Guadalquivir, deixant-hi precipitacions. Els de l’oest les
queden retingudes a les zones de muntanya en forma de
deixen a Portugal i la humitat que els queda arriba fins
neu és important només en els afluents que naixen als
a l’oest d’Espanya. Els vents del sud són secs i són la
Pirineus.
causa de la gran aridesa de l’extrem sud-est d’Espanya.
El Duero naix a la serralada Ibèrica, a una mica més
c. Aquesta forma de barrera també ocasiona que l’efecte
de 2.000 metres d’altitud, ràpidament i de forma molt
suavitzador de les temperatures es quede als litorals,
abrupta baixa als 1.000 metres, des d’on recorre l’elevada
deixant l’interior de la península Ibèrica amb forts
Meseta Septentrional (uns 700 km) fins a arribar a Portugal,
contrastos entre els hiverns freds i els estius calorosos.
i és un riu llarg; 100 km abans es trobava a 500 metres
d’altitud, per tant el desnivell és molt moderat. El període
4 La zona que està influïda pels vents que vénen d’Àfrica, ja
en què les precipitacions de neu tarden a desgelar-se que són secs i no porten precipitacions. A més, aquesta zona
només és important al primer tram del riu, i en els està allunyada dels vents humits de l’Atlàntic. Aniria a la
afluents que naixen a les zones altes de la serralada costa del sud-est, de l’est o del sud mediterrani.
Cantàbrica i el Sistema Central.
LA PREHISTÒRIA
Guió de la unitat i suggeriments didàctics . . . . . . . . . . 238

Continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238
Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238
Itineraris didàctics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239
Treball amb diferents metodologies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239
Descripció de les imatges de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240
• Evolució de l’ésser humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240
• Com es realitzaven les pintures en el paleolític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241
• Çatal Hüyük . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242
• Com es caçava en el paleolític? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242
• La investigació de l’ús dels instruments prehistòrics . . . . . . . . . . . . . . . 242
• Els primers calendaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242
Recursos bibliogràfics i multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244

Repàs i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244
• Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244
Fitxa 1: El temps en la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244
Fitxa 2: La vida en la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245
Fitxa 3: Els estris en la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246
Fitxa 4: L’art en la prehistòria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247
• Organització de coneixements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248
Fitxa 5: Les transformacions socials en la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . 248
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249
Fitxa 6: Els primers avantpassats de la Península . . . . . . . . . . . . . . . . . 249
Fitxa 7: Els invents de la prehistòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250
• Repàs acumulatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252
Fitxa 8: Les fonts i el temps en l’estudi de la prehistòria . . . . . . . . . . . . . 252
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253
Fitxa 9: Els jaciments arqueològics (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253
Fitxa 10: Els jaciments arqueològics (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . . . 256

Controls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258
Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260
Recursos per a l’avaluació per competències . . . . . . . 262

Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262
LA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA

• Què és la prehistòria i les • Identificar ferramentes del paleolític • Sentiment que totes les persones
seues etapes pertanyem a una mateixa espècie
• Interpretar pintures llevantines
i, per tant, compartim una base
• L’evolució de l’ésser • Investigar en Internet sobre les biològica comuna
humà glaciacions
• Valoració de les restes
• La forma de vida en el • Valorar la rèplica d’Altamira prehistòriques com a fonts
paleolític, el neolític
• Analitzar l’expansió de l’ésser humà fonamentals per a reconstruir
i l’edat dels metalls
el nostre passat
• El territori d’Espanya • Interpretar l’aixovar funerari
en la prehistòria • Interpretar una recreació de la prehistòria
• Aplica una tècnica: Investigar en Internet sobre les glaciacions
• Resol un cas pràctic: La rèplica d’Altamira
• Anàlisi científica: Com es va expandir l’ésser humà? Com s’analitza l’aixovar
d’una tomba?

• Resumeix l’essencial • Una recreació de la prehistòria:
• Compromesos. El llegat dels primers éssers El clan de l’ós de les cavernes
humans
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. La prehistòria • Avaluació de continguts. La prehistòria: controls B i A
• Aprofundiment. La prehistòria • Avaluació per competències. Prova

• Projecte social • LlibreMèdia. La prehistòria
en el cine
LA PREHISTÒRIA
Per nivells
• Epígraf 1: Què anomenem prehistòria. • Repàs i suport. La prehistòria.
• Epígraf 2: La vida nòmada en el paleolític. • Ciències socials per a la pau.
• Epígraf 4: La revolució del neolític. • Autoavaluació de l’alumne.

Bàsic • Avaluació de continguts.
• Epígraf 5: L’edat dels metalls.
Control B.
• Epígraf 6: El territori d’Espanya en la prehistòria.
• Avaluació per competències.
• Anàlisi científica: Com es va expandir l’ésser humà? Qüestions 1, 2, 3, 4.

• Saber fer: Identificar ferramentes del paleolític.
• Descobreix: La vida en la tribu. • Aprofundiment. La prehistòria.
• Saber fer: Interpretar pintures llevantines. • Projectes de treball cooperatiu.
• Descobreix: Un poblat neolític. La cultura d’El Argar. • Lectures de geografia i història.
Avançat
• Saber més: Stonehenge. El tresor de Villena. • Autoavaluació de l’alumne.
• Resol un cas pràctic: La rèplica d’Altamira. • Avaluació de continguts.
• Anàlisi científica: Com s’analitza l’aixovar d’una tomba? Control A.
• Treball cooperatiu: Una recreació de la prehistòria: • Avaluació per competències.

El clan de l’ós de les cavernes. Prova completa.

D’excel·lència • Aplica una tècnica: Investigar en Internet sobre
les glaciacions.


de comunicació
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS LA PREHISTÒRIA
EVOLUCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ
A pesar del que es creia fins fa poc de Anys

temps, l’evolució de l’ésser humà no FA
és lineal, com es posa de manifest en 5 MILIONS
Ardipithecus
l’aparició de dues vies a partir de Es creu que és el nostre avantpassat més antic. Feia
l’Homo habilis. D’una d’aquestes dues 4,4 milions
poc més d’un metre i s’alimentava de brots tendres,
fruits i vegetals tous. Era bípede. Posseïa un cervell
vies, la de l’Homo antecessor, es deri- Ardipithecus xicotet (350 cm³), semblant al dels ximpanzés.
ven dues branques diferents (nean- FA

4
dertal i sapiens), de manera que la MILIONS
des dels 4 milions Australopithecus
branca de l’Homo erectus queda evo- Australopithecus
S’han trobat fòssils de diversos tipus
lutivament tancada. d’Australopithecus, però tots eren
bípedes. Mesurava uns 1,5 metres
d’alçària. El cervell era encara xicotet
L’Ardipithecus vivia als boscos afri- (450 cm³).
cans; s’alimentava de fruits, fulles, ti- FA

3 MILIONS
ges tendres i brots; i la seua locomo-
Homo habilis
ció estava en una fase intermèdia
2,5 milions Posseïa un cervell més gran (600 cm³). El seu nom vol dir
entre els quadrúpedes i els bípedes. Homo habilis «home hàbil», i s’anomena així perquè va ser la primera
espècie capaç d’elaborar ferramentes.
L’exemplar més complet trobat
d’aquesta espècie, una femella adulta FA
2
anomenada Ardi, feia entre 115 i 120 MILIONS
cm i pesava uns 27 quilos. Homo erectus
Va ser la primera espècie que va eixir

1,5 milions
L’Australopithecus és un gènere que Homo erectus
d’Àfrica. Posseïa un cervell més gran
(900 cm³). Va descobrir el foc i es creu
comprén almenys sis espècies. Vivien que utilitzava un llenguatge senzill.
a les zones tropicals d’Àfrica i s’ali- FA

1 MILIÓ
mentaven de fruits i fulles. El seu cer- Homo Home Homo
800.000
vell era semblant al dels grans simis Homo
antecessor de Neandertal sapiens
El seu cervell era El seu cervell era És l’espècie

actuals i la tercera part de la de l’ho- antecessor
més gran (1.000 prou més gran a la qual
me de hui dia, i les cames eren pro- 200.000

cm³). Les restes
més antigues
(1.500 cm³).
Va ser la primera
pertanyem.
Inventà l’art
Home
porcionalment més llargues. Va ser el de Neandertal
d’aquesta espècie
es trobaren a
espècie que
enterrà els
i desenvolupà
el llenguatge.
primer a caminar de forma bípeda, 195.000
Homo sapiens
Atapuerca, Burgos. morts.
encara que passava part del seu

temps als arbres, per dormir, per se-
guretat i per alimentar-se.
L’Homo habilis és un dels primers representants del cara de trets arcaics i cervell més xicotet que el de
gènere Homo. La seua alçària era semblant a la dels l’home actual. Les restes trobades semblen confirmar
Australopithecus, encara que tenia un crani més arre- que practicava el canibalisme. Les millors restes con-
donit. En la dieta ja incloïa carn, però probablement servades d’aquesta espècie es troben al jaciment
no l’aconseguia mitjançant la caça, sinó que s’ali- d’Atapuerca (Burgos).
mentava dels animals que trobava ja morts. Va ser el L’home de Neandertal no és, com es creia fins fa poc,
primer a elaborar ferramentes, que utilitzava per a un avantpassat directe nostre, sinó una branca paral·
fracturar els ossos i extraure’n el moll, i per a tallar lela de l’evolució. Estava molt adaptat al fred. Tenia
plantes i triturar vegetals durs. una musculatura molt forta i un nas gran i bulbós
L’Homo erectus es va dispersar des d’Àfrica a través que li servia per a calfar i humidificar l’aire que inha-
de l’Àsia Menor i el Pròxim Orient. Va arribar, d’una lava. Era una espècie molt evolucionada i perfecta-
banda, a la península Ibèrica i, de l’altra, a la Xina i ment adaptada al medi, que era molt hostil.
l’illa de Java, a Indonèsia Era ja caçador, fabricava fer- L’Homo sapiens va aparéixer fa uns 150.000 anys en
ramentes de pedra i va ser el primer constructor de algun lloc d’Àfrica. Va arribar a Europa fa uns 40.000
cases. També se li deu el recipient més primitiu trobat, anys. Aquesta espècie, l’única del gènere Homo que
un bol de fusta. A més, va ser el primer a utilitzar el foc no està extinta en l’actualitat, desenvolupà un com-
de forma habitual. plex conjunt de creences i mites i és la responsable
L’Homo antecessor mesurava entre 160 i 185 centíme- de la invenció de l’art.
tres, pesava entre 60 i 90 quilograms, era fort, amb
COM ES REALITZAVEN LES PINTURES EN EL PALEOLÍTIC
Les pintures rupestres se solien fer a la part més pro- òxid de ferro), carbó ve-
funda de les coves. Es pintaven principalment ani- getal i compostos de
mals, com bisons, cavalls, cérvols o bous, amb gran manganés. Com a ma-
realisme. A vegades s’hi incloïen signes, com mans terials complementaris
impreses o contornejades. usaren calcita, quars i
Realitzaven les pintures amb les mans o amb pin- minerals argilosos.
zells, que fabricaven mitjançant les fibres d’una Per a poder veure-hi
branca o bé amb pèl d’animals. dins de les coves i rea-
Segons alguns científics de la UNED, de la Universi- litzar les pintures, els
tat de Castella-la Manxa i de la Universitat d’Alcalá homes del paleolític uti-
de Henares, el color usat en les pintures solia obtin- litzaven llums que no
dre’s de materials de la natura: així el color roig va emetien fum. Com a
ser produït amb hematites, un mineral constituït per combustible s’usava un
una de les formes d’òxid de ferro. preparat de greix ani-
mal i fibres vegetals.
Els colors més foscos es van aconseguir afegint a la
pintura pigments com el mineral wüstita (un altre
ÇATAL HÜYÜK
Çatal Hüyük és un poblat del neolític localitzat a l’al-

tiplà d’Anatòlia, prop de la ciutat actual de Konya, a
Turquia. Es tracta del millor exemple conservat
d’una ciutat neolítica de l’Orient Pròxim.
El poblat es componia de cases rectangulars adossa-
des les unes a les altres. Com que no hi havia separa-
ció entre aquestes mitjançant carrers, l’accés a les
cases es feia pels sostres, amb escales, tant interiors
com exteriors, que comunicaven els diversos nivells.
Les cases estaven construïdes amb atovó, però la
coberta es reforçava amb bigues de fusta i fang
compacte sobre estores vegetals. Els interiors de les
cases estaven enguixats i es componien d’una habi-
tació comuna, on generalment s’encenia el foc, i al-
gunes estances annexes, que s’usaven com a ma-
gatzems i on s’accedia des de la sala principal.
S’han trobat alguns habitatges amb pintures d’ani-
mals, flors o motius geomètrics i amb relleus d’ani-
mals (principalment bous), però no se sap molt bé
quin podia ser-ne el significat, encara que es creu
El jaciment va ser descobert l’any 1958, però qui en
que podien ser santuaris.
va iniciar les excavacions va ser l’anglés J. Mellaart,
Els habitants del poblat es dedicaven a l’agricultura, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Lon-
amb el cultiu d’espècies com ara blat, ordi i pésols; dres, el qual hi va treballar entre els anys 1961 i
a la criança de bestiar boví, oví i caprí, i al comerç 1965. Després de les seues investigacions, les exca-
de materials per a la fabricació d’armes i utensilis. vacions es reprengueren en 1994.
PER A SABER MÉS
COM ES CAÇAVA EN EL PALEOLÍTIC? LA INVESTIGACIÓ DE L’ÚS DELS

INSTRUMENTS PREHISTÒRICS
Les principals fonts d’aliment durant el paleolí-
tic eren la recol·lecció de vegetals i fruits silves- Un dels grans problemes que va haver de supe-
tres, d’una banda, i la caça i la pesca, de l’altra. rar l’arqueologia en el passat va ser explicar
La caça tingué des de ben prompte un paper l’ús, el procés de fabricació i l’antiguitat d’algu-
clau per a la supervivència, ja que no solament nes ferramentes lítiques, posada en dubte per
proveïa d’aliment, sinó també de pells i ossos l’escepticisme de moltes persones.
que servien per a fabricar ferramentes. Per a resoldre aquestes qüestions, l’arqueologia
En 1995 es trobaren a Schöningen, Alemanya, es va servir de la traceologia, una branca de la
les armes de fusta fabricades pel gènere Homo investigació arqueològica que permet definir
més antigues que es coneixen. Són set llances l’ús d’una peça lítica a partir de les restes que
de fusta d’avet i una de pi d’uns 400.000 anys deixa el seu ús, ja que l’empremta és diferent si
d’antiguitat que es trobaren a la vora d’un antic s’usa amb fusta, os, carn o cereal, per exemple.
llac. Amb aquestes armes van aparéixer nom- A partir d’aquestes mateixes restes, mitjançant
brosos ossos de cavall salvatge i ferramentes de anàlisi de carboni 14 i altres tècniques de data-
pedra utilitzades per a trossejar animals. Es ció cronològica, va ser possible establir l’anti-
tracta sens dubte de les restes d’una antiga ca- guitat de les ferramentes.
cera en què van morir almenys vint cavalls.
D’altra banda, l’arqueologia experimental
Els investigadors calcularen que en la caça de- busca la reconstrucció d’objectes a partir dels
gueren participar uns deu caçadors que, ama- mateixos materials i tècniques que es podien
gats a una certa distància de la vora, van asset- usar en la prehistòria.
jar els animals que s’acostaven al llac a beure a
Respecte a les ferramentes lítiques, l’arqueolo-
fi de matar-los.
gia experimental ha aconseguit tallar peces
Les llances tenen entre 1,8 i 2,30 metres de llarg, semblants a les paleolítiques i, fins i tot, ha per-
cosa que va fer pensar que potser eren massa més descobrir tècniques desconegudes en l’ac-
grans per a ser llançades a distància. Però la for- tualitat però que es feien servir en el passat,
ma, més gruixudes a la part de davant, sem- com la compressió amb martells de fusta o os
blantment a les modernes javelines, suggereix per a donar forma a les ferramentes i extraure
que, en efecte, estaven pensades per a ser llan- ascles fines.
çades i no per a clavar-les directament. El pes
més gran es reparteix cap a la punta, fet que
desplaça el centre de gravetat i permet que, una
vegada assolida l’alçada màxima, el descens de
la llança siga més o menys vertical i s’arribe a la
velocitat necessària per a clavar-se en les pre- ELS PRIMERS CALENDARIS
ses. Un altre aspecte destacat és que els fabri-
cants van utilitzar el foc per a endurir les pun- Els arqueòlegs han trobat als jaciments alguns
tes, amb la qual cosa se’n millora la resistència i objectes d’os i banya que estan gravats amb
es facilita la penetració en la pell animal. punts i ratlles distribuïts aparentment a l’atzar.
A vegades hi havia caceres que es planejaven Un examen detallat de les incisions va descobrir
amb gran detall, pensant en el tipus de presa i que aquestes havien sigut realitzades en mo-
en la manera de caçar-la: aquest va ser el cas, ments diferents i amb diferents utensilis.
per exemple, dels mamuts. Gràcies a les restes
Aquest fet ha portat a plantejar la hipòtesi que
trobades als jaciments arqueològics, hi ha cons-
es tractava d’un registre dels dies de cada fase
tància de l’excavació de grans fossats que des-
de la Lluna, fet que significaria que aquests ins-
prés es cobrien amb vegetació a les senderes
truments van ser una espècie de calendari, pro-
utilitzades habitualment per les bandades de
bablement el més antic del món.
mamuts. D’aquesta manera, s’aconseguia im-
mobilitzar la gran peça per després disposar de A més a més, també significa que ja des d’aque-
prou temps per a matar-la sense que els caça- lla època es duien a terme càlculs matemàtics i
dors corregueren massa riscos. astronòmics.
EN LA XARXA Jordi SERRALLONGA, Los guardianes del lago: diario

de un arqueólogo en la tierra de los Massai (2001).
http://www.prehistour.es/ Viatge de l’autor a Tanzània amb un equip d’arqueòlegs
Un recorregut per les principals coves rupestres del món. i paleontòlegs per a estudiar els orígens de l’ésser humà.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_ Jean CLOTTES, La prehistoria explicada a los jóvenes
embedded&v=agnyvjwbvkk (2013).
En busca del primer europeo (produït per Turkana Films Un passeig pels orígens de l’ésser humà: l’evolució, els
i dirigit per Luis Quevedo, Ivan Yamir i Alfonso Par). costums i la vida quotidiana, l’organització social de les tribus
i el naixement de l’espiritualitat i de la raó.
http://www.atapuerca.org/
Pàgina web de la fundació Atapuerca, amb referències
al museu i a les troballes del jaciment. DOCUMENTALS
http://museodealtamira.mcu.es/
Pàgina web del Museu d’Altamira. Caminant amb cavernícoles (2003).
Sèrie documental de televisió en quatre parts que tracta
http://www.lascaux.culture.fr/?lng=es#/fr/00.xml sobre l’evolució humana. Produïda per la BBC.
Pàgina en francés de la cova de Lascaux, en què se n’ofereix
una guia virtual. L’odissea de l’espècie, dirigida per Jacques Malaterre
(2003/2007).
Documental francés dividit en tres parts que abraça des
LLIBRES dels orígens de la humanitat fins a l’aparició de l’escriptura
i l’imperi sumeri.
William GOLDING, Els hereus (1955).
El premi Nobel de literatura William Golding narra la trobada
d’una tribu neandertal amb l’Homo sapiens. CINE
William SARABANDE, trilogia «Los caminantes En cerca del foc, dirigida per J. J. Annaud (1981).
del viento». Conta les vicissituds d’una tribu prehistòrica que perd el foc
Formada per Más allá del mar de hielo, El corredor de las per accident i desconeix com s’encén, i les peripècies que
tempestades i La tierra prohibida, conta el desplaçament passen els seus membres per a tornar a aconseguir-lo.
d’un grup d’Homo sapiens a través de l’estret de Bering.
Ao, l’últim neandertal, de Jacques Malaterre (2010).
Jean Marie AUEL, sèrie «Els fills de la Terra». Ao recorre Europa en cerca dels últims supervivents del seu
Formada per sis llibres: El clan de l’ós de les cavernes, clan.
La vall dels cavalls, Els caçadors de mamuts, Les planes
misterioses, Els refugis de pedra i La terra de les coves Ice Age: l’edat de gel, de Chris Wedge i Carlos
pintades. La protagonista és una dona de Cromanyó, Ayla, Saldanha (2002).
que conviu amb un grup de neandertals. Pel·lícula de dibuixos animats que conta que durant l’època
glacial un mamut, un peresós gegant i un tigre s’ocuparan de
Bernard CORNWELL, Stonehenge (1999). cuidar un bebé humà extraviat per la seua família.
La història de la construcció del cromlec de Stonehenge,
a Anglaterra.
Antonio PÉREZ HENARES, Nublares, El hijo de la Garza,
El último cazador.
Trilogia que narra el final del paleolític i l’aparició dels primers
productors neolítics.
DIVULGACIÓ
Charles HIGHMAN, La vida en el paleolítico. Historia del

mundo para jóvenes (1990).
Estudi dels principals esdeveniments de la prehistòria, la vida
quotidiana i els avanços tecnològics.
Juan Luis ARSUAGA, El collar del Neandertal (1999), La
especie elegida (1998), El mundo de Atapuerca (2004).
L’investigador d’Atapuerca desentranya de forma fàcil
i comprensible els problemes de l’evolució humana.
REPÀS I SUPORT LA PREHISTÒRIA
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
El temps en la prehistòria
1 Organitza les dades.
• Recorda el nom de les tres etapes principals en què es divideix la prehistòria i les dates d’inici i final.
Amb aquestes dades, completa la taula.
Etapa Inici Final Duració
2 Completa la línia del temps.

• Escriu les etapes de la prehistòria al lloc corresponent.
Fa 5 milions d’anys Fa 10.000 anys Fa 7.000 anys Fa 5.000 anys
Aparició de: Aparició de: Aparició de:
561819_08_p10_LT Prehistoria
3 Compara etapes.
• Marca amb una X l’etapa o les etapes correctes en què tingueren lloc aquests esdeveniments.
Paleolític Neolític Edat dels metalls
Comencen a elaborar-se objectes de metall
Apareix l’especialització del treball
S’elaboren ferramentes amb pedres
Es fabriquen peces de ceràmica
Es practica el comerç
La població es fa sedentària
Els poblats es converteixen en ciutats
S’agrupen en tribus
S’inventen l’agricultura i la ramaderia
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
La vida en la prehistòria
1 La vida en el paleolític. Completa els espais buits d’aquest text.
Els éssers humans del paleolític vivien de la recol·lecció, la ___________ i la pesca. Els grups humans no es
quedaven sempre al mateix lloc, és a dir, eren ___________. Generalment s’establien en zones prop dels rius. Quan
el temps ho permetia vivien a l’aire lliure; a les zones fredes, construïen ___________ o es refugiaven en ___________.
S’agrupaven en ___________ d’uns vint a quaranta individus, formades per unes poques ___________.
Tots els membres s’ajudaven entre ells i es protegien. Els ___________, considerats savis, dirigien la tribu
i transmetien els seus coneixements als més joves.
2 La vida en el neolític.
• Encercla la resposta correcta.
a) Com era l’economia del neolític? Depredadora Productora
b) Quan aparegueren l’agricultura i la ramaderia? Fa 5.000 anys Fa 11.000 anys
c) Per cultivar la terra, les persones es van fer... Nòmades Sedentàries
d) Quin avanç tècnic és propi del neolític? La ceràmica Els bifaços de pedra
e) La societat es va anar fent… Més igualitària Més desigual
f) Com representaven la figura humana en el neolític? De forma esquemàtica Amb gran realisme
g) Els éssers humans del neolític creien en… Forces de la natura Un sol déu
• Respon a les preguntes següents sobre la forma de vida en el neolític.

a) On estaven situats els poblats?
b) Com eren les cases?
c) A què es dedicaven els éssers humans principalment?
d) Quines ferramentes i objectes utilitzaven?
3 La vida en l’edat dels metalls. Assenyala quines d’aquestes afirmacions són vertaderes (V) i quines
són falses (F).
Fa uns 7.000 anys, els éssers humans començaren a fabricar objectes de metall.
Durant l’edat dels metalls es va iniciar la domesticació dels animals.
Primerament es va usar el bronze; després, el ferro; i, finalment, el coure, un metall més resistent.
Les ciutats situades a les rutes comercials es van convertir en poblats xicotets.
La roda va millorar els transports perquè permeté traslladar més mercaderies amb els carros.
L’ús dels metalls va permetre elaborar tot tipus d’utensilis: armes, ferramentes, ornaments…
L’aparició dels metalls provocà majors diferències socials.
4 Explica el significat dels conceptes següents i relaciona cada un amb l’etapa de la prehistòria (paleolític,
neolític, edat dels metalls) que li corresponga.
• Menhir. • Dolmen.
• Bifaç. • Roda.
• Australopitec. • Glaciació.
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
Els estris de la prehistòria

1 Situa aquests objectes. Assenyala a quina època pertanyien aquests estris prehistòrics i completa les fitxes.
Període: Període:
Què és: Què és:
Material: Material:
Període: Període:
Què és: Què és:
Material: Material:
Període:
Què és:
Material:
Període:
Què és:
Material:
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
L’art en la prehistòria
1 Diferencia entre les pintures del paleolític i el neolític. Marca quins dels trets següents
es corresponen amb la pintura rupestre paleolítica (P) i quins amb la neolítica (N).
Generalment representen figures d’animals, com cavalls, bisons i cérvols.

L’home no sol aparéixer en aquest tipus de pintures.
Són pintures monocromes.
La figura humana es representa de forma molt esquemàtica.
Són pintures policromes i molt realistes.
Aquest tipus de pintures abunda a la zona llevantina de la Península.
Són freqüents al nord d’Espanya i al sud de França.
2 Identifica les pintures. Tenint en compte els trets anteriors, indica si aquestes pintures pertanyen
al paleolític o al neolític. Explica els motius de la teua decisió.
És una pintura del És una pintura del

Perquè: Perquè:

3 Completa la taula. A quins monuments megalítics fan referència les imatges?
És un: És un: És un:

Està compost per: Està compost per: Està compost per:

Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
Les transformacions socials en la prehistòria

1 Completa aquesta taula sobre els canvis socials en la prehistòria.
Paleolític Neolític Edat dels metalls
Forma de vida
Activitat econòmica (predominant)
Hàbitat (poblats i cases)
Ferramentes i invents principals
Materials per a fer ferramentes
2 Completa aquest esquema sobre la vida en el paleolític. A continuació, realitza un esquema semblant
per al neolític i per a l’edat dels metalls.
Activitats
Pesca
econòmiques
Nòmades
EL PALEOLÍTIC Hàbitat Zones càlides:
Zones fredes:
Pedra
Materials per a
ferramentes
Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
Els primers avantpassats de la Península

2 Localitza.
La dent descoberta a Orce (Granada) es con-
• Assenyala en aquest mapa en quina província es troba
verteix en la resta humana més antiga d’Eu- el jaciment d’Orce.
ropa
La campanya d’excavacions al jaciment de Bar-
12º 10º 8º 6º 4º 2º 0º 2º 4º
ranco León, a Orce (Granada), de 2002 va portar

al descobriment del que ara s’ha confirmat com 42º
42º
una dent de llet d’un homínid que està datada en

N
1,4 milions d’anys, fet que provaria en aquesta
zona arqueològica la presència humana més anti-
40º
40º
ga de l’Europa occidental.
Segons Bienvenido Martínez Navarro, professor i 38º
38º
investigador de la Institució Catalana d’Investiga-
ció i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut Català
0 68
de Paleoecologia Humana i Evolució Social, és 12º
18º
10º
16º
8º
14º km
36º
«incontestable» que la dent correspon a un humà, Capital de comunitat

autònoma
concretament és una dent molar d’un xiquet de 28º 28º

Capital de província
Ciutat autònoma
10 anys, i així ho evidencien els estudis a què ha 16º 14º 6º 4º 2º 0º 2º
sigut sotmés aquest fòssil, tant al Museu Nacional 220875p.100
d’Història Natural de París o la Universitat Autò- • Entra en Google Maps i busca la localitat on es troba
noma de Barcelona, entre altres institucions cien- el jaciment.
tífiques.
La dent, que va ser identificada com a possible 3 Busca informació. Entra en la pàgina web següent,
resta humana l’any 2008, va aparéixer associada http://www.orce.es/es/index.php?option=com_
amb una altra sèrie de restes de dents d’herbí- content&task=view&id=20&Itemid=21, i respon
vors, a altres empremtes òssies i a una important a aquestes preguntes.
indústria lítica formada per pedres tallades a mà • Com era el territori d’Orce en l’antiguitat?
alçada o a enclusa que evidencien que van ser • Per què afavoria l’assentament d’éssers humans?
usades per a tallar carn, fusta o arrels.
• Per què s’han conservat perfectament les restes
Orce conté els més importants jaciments plistocè- d’éssers humans?
nics, on s’han realitzat diverses excavacions en les
• Cita algun dels jaciments que es localitzen en
últimes dècades. Entre les zones més conegudes
aquesta zona i algun dels descobriments que s’hi
figuren Venta Micena, Fuente Nueva i Barranco
han fet.
León. S’hi han trobat nombroses restes tallades
en pedra, així com fòssils de mamut, hienes i d’al- • On es va trobar la dent humana?
tres grans mamífers. Té recollides més de 25.000
restes arqueopaleontològiques.
4 Valora. Fins aleshores, es considerava que
la resta humana més antiga d’Europa s’havia
El Ideal de Granada. 1 de març de 2013. (Adaptat)
trobat al jaciment d’Atapuerca (Burgos). Això
no obstant, aquest descobriment canvia la seua
ubicació a Andalusia.
1 Llig el text i respon. • Es troben tancades les investigacions sobre

l’evolució humana?
• Quin descobriment s’ha fet a Orce?
• Podria trobar-se una altra resta humana més antiga
• Quan s’hi va descobrir? en alguna altra zona de la Península? Per què?
• Quan ha eixit a la llum? • Creus que és important el treball als jaciments
• Qui n’han dut a terme l’autentificació, arqueològics per a conéixer l’evolució dels nostres
entre d’altres? avantpassats?
REPÀS I SUPORT
Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
Els invents de la prehistòria

Imagina que ets un arqueòleg i en una excavació has trobat diferents objectes i ferramentes
de la prehistòria. A més, has d’analitzar la tasca que han dut a terme altres companys de treball.
1 Localitza en el temps.
• Un arqueòleg ha trobat aquests invents. Situa’ls en la línia del temps al lloc corresponent.
Roda – Foc – Vela – Aladre – Teixit – Ceràmica
EDAT
PALEOLÍTIC NEOLÍTIC DELS
METALLS
• Respon en el quadern.
a) En quina etapa hi hagué més invents?
b) Quins et semblen més importants?
2 Llig el text següent i respon en el quadern.
Arqueòlegs espanyols localitzen la foguera més antiga

de la Península
L’equip d’investigadors, que treballa en les excavacions del jaci-
ment de Bolomor de Tavernes de la Valldigna (València), ha des-
cobert la «llar de foc» més antiga que s’haja localitzat a la penín-
sula Ibèrica. La foguera, que ha sigut datada pels experts en una
antiguitat de 150.000 anys, va aparéixer durant els treballs d’exca-
vació realitzats en el nivell XI del jaciment, un nivell que presenta,
a més d’objectes de pedra, una gran abundància d’ossos de cérvols
i cavalls. Les anàlisis dels greixos que s’han recuperat al lloc per-
metran més endavant conéixer el tipus d’aliments que van torrar
els habitants de l’enclavament. L’any 1994, els investigadors tro-
baren a Bolomor les primeres restes d’un ésser humà d’una anti-
guitat de 130.000 anys.
La Aventura de la Historia, número 37. (Adaptat)
• De quin jaciment arqueològic parla el text? On es troba?

• Quines restes (humanes, animals, ferramentes) s’hi han trobat?
• Quan va aparéixer el foc? Quina antiguitat té la foguera de Bolomor?
• Per què és important estudiar les fogueres? Quina informació et proporcionen?
• Les primeres restes humanes a Bolomor tenen una antiguitat de 130.000 anys, però la foguera és més antiga.
Què t’indica això?
LA PREHISTÒRIA
Fitxa 7
3 Analitza un invent. Tria un dels invents anteriors i busca’n més informació. Et pots fixar
en els aspectes següents.
• Quan va aparéixer?
• Per a què servia en l’època de la seua invenció?
• Com era en el passat (forma, mida, material)?
• Com ha evolucionat des de la invenció fins ara?
• Quina utilitat s’hi dóna actualment?
4 Entendre un text. Llig el text següent i respon a les preguntes.
El gran repte científic de conéixer les capacitats mentals dels neandertals es

fa cada vegada més subtil, a mesura que es van trobant més vestigis del temps
en què coincidiren al territori europeu aquells antics pobladors amb l’espècie
humana moderna, procedent d’Àfrica. L’última troballa són quatre ferramen-
tes especialitzades de fa 50.000 anys, fetes d’os polit i utilitzades per a preparar
pells, que són pràcticament idèntiques no solament a les que feien els Homo
sapiens prehistòrics, sinó a les que continuen usant adobadors tradicionals en
l’actualitat. Però han sigut descobertes en dos jaciments del sud-oest de Fran-
ça netament neandertals, així és que, raonen els científics, o les dues espècies
van inventar aquests instruments independentment, o la nostra espècie va
influir en els neandertals abans del que es pensava o aquesta innovació degué
ser neandertal i els que acabaven d’arribar a Europa la copiaren.
En l’article científic de presentació de la troballa, en la revista Proceedings de
l’Acadèmia Nacional de Ciències (EUA), els descobridors de les peces deixen
obertes les tres opcions, però en els comentaris que fan sembla que s’inclinen
per la idea que els nostres avantpassats prengueren dels neandertals la tecno-
logia dels allisadors de pells. Els nostres avantpassats reemplaçaren al terri-
tori europeu els neandertals fa uns 40.000 anys.
Les quatre peces d’os convertides en allisadors de pells estan fetes de costelles
d’herbívors polides i amb les puntes arredonides. I les pells treballades amb
aquestes resultarien més resistents, impermeables i llustroses, assenyalen els
investigadors.
El País, 12 d’agost de 2013. (Adaptat)
• Quin és el descobriment que han dut a terme els investigadors?

• Quines tres hipòtesis planteja aquest descobriment?
• Per quina es decanten ells?
• A quina època correspon aquest descobriment?
• Quines dues espècies humanes convivien, segons el text?
• Quina espècie va ser reemplaçada i per quina altra?
5 Valora la transcendència dels primers invents. Escriu un text d’unes 15 línies en què expliques
les aplicacions que tingueren els invents en la prehistòria i les millores que proporcionaren a la vida
quotidiana de les persones.
Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Les fonts i el temps en l’estudi de la prehistòria

1 Classifica les fonts històriques següents.
a) Una obra científica sobre els descobriments d’Atapuerca.
b) Una entrevista amb el director de les excavacions d’un jaciment neolític.
c) Un mapa de l’expansió de l’ésser humà pel planeta.
d) Les pintures rupestres d’Altamira.
e) Un atifell de ceràmica de l’edat dels metalls.
Tipus de fonts
Fonts escrites
Fonts orals
Fonts iconogràfiques
Fonts materials
• Organitza les fonts anteriors segons que siguen primàries o secundàries.
Fonts primàries Fonts secundàries
2 Respon a les preguntes i completa la línia del temps.

Assenyala la data d’inici i la data final de la prehistòria.
• Quin fet marca l’inici de la prehistòria? Amb quin esdeveniment acaba? Escriu-los en la línia.
• Quin esdeveniment marca l’inici del neolític? I l’inici de l’edat dels metalls?
• Quina de les etapes de la prehistòria és la més llarga?
• Quants anys va durar la prehistòria?
APROFUNDIMENT LA PREHISTÒRIA
Fitxa 9
ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS (I)
Nom: Curs: Data:
Les excavacions arqueològiques resolen algunes preguntes sobre el passat més llunyà. L’estudi d’alguna excavació
situada a la península Ibèrica i de la seua transcendència en el procés humà és important per a conéixer com vivien
els nostres avantpassats més antics.
Mar Cantàbric
1 Observa el mapa. Altamira
Tito Bustillo
• Localitza geogràficament els jaciments. Peñatú La Hoya
Cascajos
Trasmañó
Uneix amb una fletxa cada un amb el seu lloc. Sacaojos Buñuel Banyoles
Atapuerca
La Corona- el Cogul
a) Atapuerca Lleida El Pesadero Abric Romaní
Las Cogotas Los Casares Mar
b) El Argar València Las Batuecas
Cova Fosca Mediterrani
Ciempozuelos
c) Tito Bustillo Burgos Alcúdia
Ibahernando Cova Negra
Parpalló
d) El Cogul Girona Cova de l’Or
Cova de la Sarsa Barranc Blanc
e) Cova Negra Astúries Orce
Castellón Alto
Paleolític
f) Banyoles Àvila El Argar
Los Neolític
OCEÀ Millares
g) Las Cogotas Almeria Gorhan Edat dels metalls
ATLÀNTIC
Àrea megalítica
• Completa la taula següent. Assenyala a quin període correspon cada jaciment.
Jaciment Paleolític Neolític Edat dels metalls
Atapuerca 508737_U08_p174b_yacimientos península
El Argar
Tito Bustillo
El Cogul
Cova Negra
Banyoles
Las Cogotas
2 Busca informació. Tria algun jaciment de la Comunitat i elabora una fitxa com aquesta.
Nom del jaciment:

Localització:
Període:
Troballes arqueològiques importants:

APROFUNDIMENT LA PREHISTÒRIA
Fitxa 10
ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS (II)
Nom: Curs: Data:
LECTURA
Excavacions a Atapuerca
Des del punt de vista arqueològic, a la serra d’Ata sobre l’estatura, la musculació i el pes d’aquests ho
puerca hi ha dues grans zones: la Cova Major i la mínids.
Trinxera. A la Trinxera es troben les cavitats Gran Dolina,
La Cova Major és una cavitat de quasi 4 km de lon Galeria i Sima de l’Elefant.
gitud en què es troba el jaciment arqueològic ano • A la Gran Dolina s’han trobat fòssils humans de
menat Sima dels Ossos, que, segons sembla, s’uti 800.000 anys d’antiguitat.
litzava fa 300.000 anys per a llançar-hi dins els
cadàvers dels grups humans que habitaven Ata • G
aleria era un caçador, una espècie de parany per als
puerca. En aquesta xicoteta sima, d’uns 13 m de animals, que hi queien i no en podien eixir. Per això,
profunditat, s’han trobat algunes de les restes més s’hi han trobat nombroses restes d’animals i de ferra
destacades: el crani 4, anomenat Agamèmnon, amb mentes de pedra per a esquarterar-los.
una antiguitat d’uns 400.000 anys; el crani 5, cone • Les ferramentes trobades a la Sima de l’Elefant
gut com a Miguelón; Elvis, la pelvis més completa han posat de manifest que la primera ocupació
del registre fòssil del gènere Homo; i un fèmur d’aquest jaciment es remunta almenys a 1,2 mili
humà complet que ha permés obtindre informació ons d’anys.
1 Llig el text i respon a les preguntes.

• Per a què s’usava la Sima dels Ossos?
• Quines són les troballes més importants a la Gran Dolina?
• En quina cavitat han aparegut les restes més antigues d’Atapuerca?
• Per a què s’utilitzava la Galeria? Per què s’han trobat en aquesta cavitat ferramentes de pedra?
• A quina espècie del gènere Homo pertanyen les restes fòssils trobades a la Gran Dolina?
• Per què és tan important Atapuerca?
2 Entra en la pàgina web de la fundació Atapuerca (http://www.atapuerca.org/) i completa

les oracions següents.
a) A Atapuerca s’han trobat les primeres restes humanes de l’espècie _______________
b) L’any 2000 els jaciments d’Atapuerca van ser declarats per la UNESCO _______________
c) L’any _______________ es van iniciar oficialment les excavacions a Atapuerca.
d) S’han trobat pintures negres i gravats a la galeria de _______________
3 Investiga en Internet.
• Busca informació en Internet i elabora un mapa en què situes les coves declarades Patrimoni
de la Humanitat per la UNESCO.
• Respon a les preguntes.
– Quantes coves estan incloses en la declaració de Patrimoni de la Humanitat?
– Quina va ser la primera cova declarada així per la UNESCO?
– En quin any van ser declarades les altres?
– Quins valors van fer que foren protegides d’aquesta manera?
LA PREHISTÒRIA
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Què és el procés d’hominització? 6 El neolític és una etapa de la prehistòria…

a. Quan les restes humanes es petrifiquen a. En què els éssers humans vivien de la caça,
i es converteixen en fòssils. la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres.
b. Es tracta del procés mitjançant el qual el primer b. En què s’inventa la roda, la vela i l’aladre.
ésser humà va aconseguir controlar el foc. c. En què els éssers humans aprenen a cultivar
c. Procés evolutiu fins a arribar a l’ésser humà plantes i a domesticar animals.
actual.
7 Els avanços tècnics del neolític són:
2 Les ferramentes del paleolític estaven fetes a. La pedra polida, la ceràmica i els teixits.
principalment de…
b. La pedra polida, el coure i la ceràmica incisa.
a. Pedra, os i fusta.
c. Els teixits, el bronze i les veles.
b. Pedra, os i coure.
c. Ceràmica, fusta i coure. 8 Durant el neolític, els éssers humans adoraven…
a. Un sol déu relacionat amb la guerra.
3 Les activitats principals en el paleolític van ser…
b. Les forces de la natura relacionades amb el cultiu
a. La caça, la ramaderia i el comerç. de la terra, la pluja, el Sol i les estrelles.
b. L’agricultura, la pesca i la caça. c. Els caps dels poblats i diferents animals que
c. La caça, la pesca i la recol·lecció. relacionaven amb la fertilitat de la terra.
4 Els bifaços eren… 9 Durant l’edat dels metalls apareixen noves

a. Disfresses que usaven les tribus prehistòriques ocupacions. Quines són?
en els cultes. a. Agricultors, ramaders i ceramistes.
b. L’extensió de terra que va ser coberta b. Teixidors, ceramistes i caps de poblat.
amb les glaciacions pel gel. c. Guerrers, sacerdots i comerciants.
c. Ferramentes de pedra.
10 Els principals monuments megalítics són…
5 Les pintures rupestres són… a. Les fortificacions dels poblats, les cabanyes
a. Pintures que es feien al camp. i les cases.
b. Pintures realitzades a les coves en el paleolític. b. Els menhirs, els dòlmens i els cromlecs.
c. Pintures que usaven els grups primitius c. Palissades, magatzems, estables i santuaris.
als cossos com a camuflatge.
1. c, 2. a, 3. b, 4. c, 5. b, 6. c, 7. a, 8. b, 9. c, 10. b.
SOLUCIONS
LA PREHISTÒRIA
Nom: Curs: Data:
• Metal·lúrgia:
• Procés d’hominització:
• Art rupestre:
• Megalitisme:
• Menhir:
• Dolmen:
2 Explica la diferència entre sedentari i nòmada. A quina època correspon cada concepte? (1 p.)
3 Col·loca en la línia del temps els tres períodes de la prehistòria i estableix les dates d’inici i final. (1,5 p.)
4 Identifica aquests objectes i assenyala a quin període corresponen. (1,5 p.)
A B
a) És un ______________ i és del ___________________
b) És un ______________ i és del ___________________
CONTROL B
5 Resumeix com era la vida durant el paleolític. (1 p.)
6 Explica en què consisteix la revolució del neolític. Has d’esmentar els canvis econòmics,
les transformacions en l’hàbitat i l’aparició de noves tecnologies. (1 p.)
7 Explica quins van ser els principals canvis que hi hagué amb l’aparició d’utensilis de metall
i quines conseqüències socioeconòmiques es derivaren d’aquests canvis. (1,5 p.)
8 Observa aquestes imatges i respon a les preguntes. (1,5 p.)
• A quin període de la prehistòria pertany cada una?

• Quines són les característiques de la primera?

• I les característiques de la segona?
LA PREHISTÒRIA
Nom: Curs: Data:
• Metal·lúrgia:
• Sedentarització:
• Procés d’hominització:
• Art rupestre:
• Megalitisme:
2 Col·loca en la línia del temps els tres períodes de la prehistòria i estableix les dates d’inici i final. (1,5 p.)
línia del temps muda, ja dividida en paleolític,

neolític i edat dels metalls, però sense fechas
3 Assenyala com van influir aquests fets en el procés d’hominització. (1 p.)

• Mida del cervell.
• Manera de caminar.

• Estructura de les mans.
4 Ordena en el temps aquestes espècies que intervingueren en el procés d’hominització, de més antiga
a més recent. (1,5 p.)
1.
Homo habilis 2.
Homo antecessor
3.
Australopithecus
Ardipithecus 4.
Home de Neandertal 5.
Homo sapiens
6.
Homo erectus
7.
CONTROL A
5 Classifica aquests avanços en l’etapa corresponent. (1 p.)
Ceràmica Paleolític
Aladre
Neolític
Bifaç
Teixit
Edat dels metalls
Roda
6 Explica quins canvis suposà per a l’ésser humà la invenció de l’agricultura i la ramaderia en el neolític. (1 p.)
7 Explica quins van ser els canvis principals que hi hagué amb l’aparició d’utensilis de metall
i quines conseqüències socioeconòmiques es derivaren d’aquests canvis. (1,5 p.)
8 Observa aquestes imatges i respon a les qüestions. (1,5 p.)
• A quin període de la prehistòria pertany cada una?

• Escriu les diferències més importants entre totes dues.
LA PREHISTÒRIA
Activitats
Control B Control A
B3-1. Entendre el procés B3-1.1. Reconeix els canvis evolutius fins

d’hominització. a arribar a l’espècie humana. 1 1, 3, 4
B3-3. Explicar les B3-3.1. Ordena temporalment alguns fets

característiques de cada temps històrics i altres fets rellevants utilitzant
històric i certs esdeveniments les nocions bàsiques de successió, duració
que han determinat canvis i simultaneïtat.
3 2, 4, 5
fonamentals en el rumb
de la història, diferenciant
períodes que en faciliten l’estudi
i la interpretació.
B3-4. Distingir la diferent escala B3-4.1. Realitza diversos tipus d’eixos

temporal d’etapes com la cronològics. 3 2, 4
prehistòria i la història antiga.
B3-5. Identificar i localitzar B3-5.1. Analitza la transcendència

en el temps i en l’espai de la revolució neolítica i el paper que hi
els processos i esdeveniments tingué la dona. 2, 4, 6, 7
històrics més rellevants de 6, 7
la prehistòria i l’edat antiga per
adquirir una perspectiva global
de la seua evolució.
B3-6. Datar la prehistòria B3-6.1. Explica la diferència entre els dos

i conéixer les característiques de períodes en què es divideix la prehistòria
la vida humana corresponents i descriu les característiques bàsiques de la 1, 2, 4, 5, 7, 8 1, 5, 6, 7, 8
als dos períodes en què es vida en cada un dels períodes.
divideix: paleolític i neolític.
B3-7. Identificar els primers ritus B3-7.1. Reconeix les funcions dels primers
1, 5, 8 1, 8
religiosos. ritus religiosos, com els de la deessa mare.
Control B
1 • Metal·lúrgia: tècnica de fabricació d’objectes metàl·lics. • Dolmen: estava format per grans pedres verticals clavades
Primerament es va utilitzar el coure, més tard el bronze en terra i cobertes amb d’altres d’horitzontals. Eren
i després el ferro. sepultures col·lectives.
• Procés d’hominització: procés evolutiu en el qual 2 Durant el paleolític els éssers humans eren nòmades,
els éssers humans van anar adquirint els trets és a dir, es desplaçaven d’un lloc a un altre en cerca
característics que ens diferencien dels primats. d’aliment. En canvi, en el neolític els éssers humans
• Art rupestre: significa ‘art a les roques’ i és el tipus es van fer sedentaris, és a dir, es van establir de forma
d’expressió artística que realitzaven els éssers humans permanent en un lloc.
durant el paleolític. 3 El paleolític s’estén des de fa uns 5 milions
• Megalitisme: construcció de grans pedres o megàlits. d’anys fins fa uns 10.000. El neolític s’estén des
Van ser les primeres manifestacions arquitectòniques de fa uns 10.000 anys fins fa uns 7.000 anys. L’edat
de la història i es desenvoluparen en el període final dels metalls s’estén des de fa uns 7.000 anys fins
del neolític i en l’edat dels metalls. fa uns 5.000.
• Menhir: pedra allargada clavada verticalment en terra.
Probablement indicaven un lloc on s’adorava el Sol.
4 a. És un bifaç i és del paleolític. • Art rupestre: significa «art a les roques» i és el tipus
d’expressió artística que realitzaven els éssers humans
b. És un atifell de ceràmica i és del neolític.
durant el paleolític.
5 Durant el paleolític els éssers humans vivien de la caça • Megalitisme: construcció de grans pedres
i la pesca, activitats que realitzaven amb llances, arpons o megàlits. Van ser les primeres manifestacions
i altres ferramentes de pedra i d’os, i de la recol·lecció de arquitectòniques de la història i es desenvoluparen
fruits i arrels. Eren nòmades i vivien a l’aire lliure, en coves en el període final del neolític i en l’edat dels metalls.
o en cabanyes que construïen amb branques. Dominaren
el foc, fa uns 50.000 anys, i realitzaren les primeres 2 El paleolític s’estén des de fa uns 5 milions
manifestacions artístiques de la humanitat (pintures d’anys fins fa uns 10.000. El neolític s’estén
rupestres, escultures xicotetes i gravats sobre roques des de fa uns 10.000 anys fins fa uns 7.000.
i ossos). Les seues creences es relacionaven amb el L’edat dels metalls s’estén des de fa
culte a les forces de la natura i als astres. Els homes uns 7.000 anys fins fa uns 5.000.
de Neandertal començaren a enterrar els morts. 3 M
ida del cervell: va fer que es desenvoluparen
6 Fa uns 10.000 anys, a l’Orient Mitjà, els éssers humans el pensament i el llenguatge.
van aprendre a cultivar plantes (blat, arròs, ordi, etc.) Manera de caminar: en tornar-se bípedes, és a dir,
i a domesticar animals (gossos, ovelles, cabres, cavalls, en poder caminar sobre els peus, s’alliberaren les mans
etc.), es van fer sedentaris i van formar els primers i s’amplià el camp de visió.
poblats. Durant el neolític es van realitzar importants
Estructura de les mans: el desenvolupament del polze
avanços tècnics: va començar a utilitzar-se la pedra
oposable va permetre utilitzar les mans com una pinça per
polida per a fer ferramentes (corbelles, molins de mà…),
a poder manipular objectes i fabricar ferramentes.
fabricaren teixits i inventaren la ceràmica, la qual cosa
els va permetre elaborar atifells per a guardar-hi el gra 4 1. Ardipithecus.
i bols per a menjar i cuinar. 2. Australopithecus.
3. Homo habilis.
7 El domini de la metal·lúrgia significà el desenvolupament
4. Homo erectus.
del comerç, perquè el metall no abundava en totes parts;
5. Homo antecessor.
també va permetre l’aparició de ciutats menudes, antics
poblats que es van enriquir perquè estaven situats en 6. Home de Neandertal.
les rutes comercials. Augmentaren els conflictes per 7. Homo sapiens.
controlar les zones més riques i van sorgir noves 5 Paleolític: bifaç.
ocupacions: guerrers, sacerdots i comerciants, Neolític: ceràmica, aladre, teixits.
a més dels ferrers. Amb això, es van incrementar Edat dels metalls: roda, aladre.
les diferències socials, i els guerrers, els sacerdots
6 Amb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia
i les persones més riques van adquirir una situació
els éssers humans aprengueren a produir els seus propis
privilegiada.
aliments i es van fer sedentaris, i amb això aparegueren
8 La imatge de l’esquerra pertany al paleolític, i la de els primers poblats.
la dreta, al neolític. La primera representa diversos
7 El domini de la metal·lúrgia significà el desenvolupament
bisons policromats (ocre, negre) i és molt realista.
del comerç, perquè el metall no abundava en totes parts;
La segona representa figures humanes (probablement
també va permetre l’aparició de ciutats xicotetes, antics
una escena de caça, perquè alguna d’elles sembla
poblats que es van enriquir perquè estaven situats en
transportar un arc) de forma molt esquemàtica,
les rutes comercials. Augmentaren els conflictes per
i estan pintades amb un sol color.
controlar les zones més riques i van sorgir noves
ocupacions: guerrers, sacerdots i comerciants,
a més dels ferrers. Amb això, es van incrementar
Control A
les diferències socials, i els guerrers, els sacerdots
i les persones més riques van adquirir una situació
1 • Metal·lúrgia: tècnica de fabricació d’objectes
privilegiada.
metàl·lics. Primerament s’utilitzà el coure, més tard
el bronze i després el ferro. 8 La imatge de l’esquerra pertany al paleolític, i la de
la dreta, al neolític. La primera representa diversos
• Sedentarització: establiment en un lloc permanent.
bisons policromats (ocre, negre) i és molt realista.
Els éssers humans es van fer sedentaris en el neolític.
La segona representa figures humanes (probablement
• Procés d’hominització: procés evolutiu en què una escena de caça, perquè alguna d’elles sembla
els éssers humans van anar adquirint els trets transportar un arc) de forma molt esquemàtica,
característics que ens diferencien dels primats. i estan pintades amb un sol color.
LA PREHISTÒRIA
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències Socials us ha demanat que realitzeu un xicotet projecte d’investigació sobre els jaciments
de la serra d’Atapuerca i ha preparat un viatge per a visitar aquests jaciments. Abans d’anar-hi, és convenient que us
documenteu per tindre uns coneixements mínims sobre el que veureu i poder realitzar el projecte.
1 On es troba la serra d’Atapuerca? Prop de quina ciutat espanyola es localitza? A quina comunitat autònoma
pertany? (1 p.)
2 A Atapuerca s’han trobat restes de diverses espècies d’éssers humans. Ordena cronològicament
les espècies següents i anota al costat de cada una la seua antiguitat i la mida del cervell: Homo sapiens,
Homo antecessor i home de Neandertal. (1 p.)
3 Les restes més antigues de l’espècie Homo antecessor són les que s’han trobat a Atapuerca.
Com que ja saps quina antiguitat tenen, explica com vivien aquests avantpassats nostres: En quina
etapa de la prehistòria els localitzes? A quines activitats es dedicaven per a subsistir? Eren nòmades
o sedentaris? Dominaven el foc? (2 p.)
PROVA
4 Identifica quins dels objectes següents degueren usar els Homo antecessor i quins no, ja que encara no s’havien
inventat. Com s’anomena cada un? (3 p.)
1 2 3 4
5 Als jaciments d’Atapuerca s’han trobat restes arqueològiques molt més recents que els de l’Homo antecessor.
Llig aquest text i respon a les preguntes. (3 p.)
Fa uns 7.200 anys, grups de pastors i agricultors neolítics van irrompre a la Meseta Septentrional en cerca de
pastures i terres de cultiu, i van colonitzar ràpidament les fèrtils terres de la vall de l’Arlanzón. Des d’un primer
moment la cova d’El Mirador va ser escollida per aquestes comunitats per a establir-s’hi i guardar-hi els ramats,
i es va ocupar de forma reiterada al llarg de tot el període neolític.
http://www.atapuerca.org/atapuerca/Galeria-silex
a. Per a què s’usava la cova d’El Mirador durant el neolític?
b. Quines diferències hi havia entre la forma de vida dels Homo antecessor i les de les persones que s’esmenten
en el text?
c. Quan havia començat el neolític? En quina part del planeta? Quins avanços tècnics tingueren lloc
en aquest període?
LA PREHISTÒRIA
Competències que
s’avaluen*
Comunicació B2-2. Conéixer l’organització B2-2.1. Distingeix en un mapa

lingüística territorial d’Espanya. polític la distribució territorial
d’Espanya: comunitats
autònomes, capitals, províncies,
illes.
1, 3, 5
B3-6. Datar la prehistòria i conéixer B3-6.1. Explica la diferència dels
les característiques de la vida dos períodes en què es divideix
humana corresponents als dos la prehistòria i descriu les
períodes en què es divideix: característiques bàsiques de la
paleolític i neolític. vida en cada un dels períodes.
Competència social B3-1. Entendre el procés B3-1.1. Reconeix els canvis

i cívica d’hominització. evolutius fins a arribar a l’espècie 2, 3, 4, 5
humana.
B3-3. Explicar les característiques B3-3.1. Ordena temporalment

de cada temps històric i certs alguns fets històrics i altres fets
esdeveniments que han determinat rellevants utilitzant les nocions
canvis fonamentals en el rumb de bàsiques de successió, duració
la història, diferenciant períodes i simultaneïtat.
que en faciliten l’estudi i la
interpretació.
B3-5. Identificar i localitzar en el B3-5.1. Analitza la

temps i en l’espai els processos transcendència de la revolució
i esdeveniments històrics més neolítica i el paper que hi tingué
rellevants de la prehistòria i l’edat la dona.
antiga per adquirir una perspectiva
global de la seua evolució.
Aprendre a aprendre B3-4. Distingir la diferent escala B3-4.1. Realitza diversos tipus
temporal d’etapes com la d’eixos cronològics. 2
1 La serra d’Atapuerca es troba situada a la conca del Duero, 3 L’Homo antecessor va viure durant el paleolític.
a 15 km a l’est de la ciutat de Burgos. La comunitat Els individus d’aquesta espècie eren recol·lectors de fruits
autònoma a què pertany és Castella i Lleó. i arrels, però la seua activitat fonamental era la caça,
per a la qual utilitzaven llances de fusta amb la punta
2 • Homo antecessor: 800.000 anys d’antiguitat. Mida del
de pedra. Utilitzaven la carn com a aliment i les pells
cervell: 1.000 cm3.
com a peces d’abric. També pescaven amb arpons
• H
ome de Neandertal: antiguitat 200.000 anys. Mida del fets d’os. Eren nòmades i vivien a l’aire lliure, en coves
cervell: 1.500 cm3. o cabanyes que construïen amb branques i pells.
omo sapiens: 195.000 anys d’antiguitat. Mida del cervell:
• H Els primers Homo antecessor no dominaven el foc,
1.400 cm3. perquè això no es va aconseguir fins fa uns 500.000 anys.
4 L’Homo antecessor només pogué utilitzar el bifaç (1) i l’arpó i domesticar animals, i s’havien tornat sedentaris.
d’os (2), perquè no sabia fer atifells de ceràmica (3) ni c. La revolució neolítica es va iniciar fa aproximadament
corbelles (4). 10.000 anys, a l’Orient Mitjà. Durant el neolític hi hagué
5 a. En el neolític la cova d’El Mirador es va utilitzar com a nombrosos avanços tècnics: va començar a utilitzar-se
cleda i hàbitat. la pedra polida per a elaborar ferramentes (aixades,
corbelles, molins de mà); es fabricaren teixits amb telers
b. Mentre que l’Homo antecessor era caçador, recol·lector
molt senzills; i es va inventar la ceràmica, modelada a mà,
i nòmada, els grups neolítics sabien cultivar les plantes
per a realitzar atifells i bols.
LES CIVILITZACIONS FLUVIALS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268
Descripció d’imatges de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270
• El temple mesopotàmic i el temple egipci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270
• Mapa de Mesopotàmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271
• Els hipogeus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273
• El desxiframent de l’escriptura cuneïforme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273
• DB320/TT320 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273

Repàs i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275
Fitxa 1: Mesopotàmia: espai i temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275
Fitxa 2: Egipte: espai, agricultura i desert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 276
Fitxa 3: La cultura egípcia: escriptura i ritu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 277
• Organització de coneixements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 278
Fitxa 4: La societat mesopotàmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 278
Fitxa 5: La societat egípcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279
• Més competent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280
Fitxa 6: Coneixem l’arquitectura mesopotàmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280
Fitxa 7: La vida quotidiana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281
• Repàs acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282
Fitxa 8: L’evolució tecnològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283
Fitxa 9: Investigue l’escriptura cuneïforme (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283
Fitxa 10: Investigue l’escriptura cuneïforme (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285

Controls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288

Prova. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292

• L’aparició de l’escriptura • Interpretar una piràmide social • Valoració de les restes
de l’antiguitat com a
• Les característiques de les • Interpretar edificis
fonts fonamentals per a
civilitzacions fluvials • Analitzar el codi d’Hammurabi reconstruir el passat
• L’organització política, social i • Valorar el patrimoni cultural
econòmica de Mesopotàmia i Egipte
• Reflexionar sobre els descobriments
• La religió, la cultura i l’art en les arqueològics
civilitzacions mesopotàmica i egípcia
• Investigar sobre la mitologia egípcia
• Aplica una tècnica: Analitzar el codi d’Hammurabi
• Resol un cas pràctic: El trasllat del temple d’Abu Simbel
• Anàlisi científica: Què es va trobar a la tomba de Tutankamon?

• Resumeix l’essencial • Una investigació sobre els déus
• Compromesos. El llegat egipcis
de Mesopotàmia i Egipte
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia • Avaluació de continguts. Les civilitzacions fluvials:
i Egipte Mesopotàmia i Egipte: controls B i A
• Aprofundiment. Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia • Avaluació per competències. Prova
i Egipte • Guia de les avaluacions externes
• Autoavaluació de l’alumne
Recursos digitals
Projectes d’excel·lència • LlibreMèdia. Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia
• Projecte social i Egipte
en el cine

Per nivells
• Epígraf 1: De les ciutats als imperis.

• Epígraf 2: Els mesopotàmics.
• Epígraf 3: La societat mesopotàmica.
• Epígraf 4: La cultura i l’art mesopotàmics. • Repàs i suport. Les civilitzacions
• Epígraf 5: Els antics egipcis fluvials: Mesopotàmia i Egipte.
• Epígraf 6: El govern: el faraó. • Ciències socials per a la pau.
Bàsic • Epígraf 7: La societat egípcia. • Autoavaluació de l’alumne.
• Epígraf 8: La religió: déus i temples. • Avaluació de continguts. Control B.
• Epígraf 9: La vida després de la mort. • Avaluació per competències.
• Epígraf 10: L’art egipci. Qüestions 1, 2, 3.
• Saber fer: Interpretar una piràmide social.
• Descobreix: Les mòmies.
• Resol un cas pràctic: El trasllat del temple d’Abu Simbel.

• Descobreix: L’escriptura cuneïforme.
• Descobreix: L’estendard d’Ur. • Aprofundiment. Les civilitzacions
Avançat • Saber fer: Interpretar el ziggurat d’Ur. fluvials: Mesopotàmia i Egipte.
• Descobreix: El papir Rhind. • Projectes de treball cooperatiu.
• Saber fer: Interpretar el temple de Karnak. • Lectures de geografia i història.
• Compromesos: El llegat de Mesopotàmia i Egipte. • Autoavaluació de l’alumne.
• Tots els continguts anteriors. • Avaluació de continguts. Control A.
• Saber més: Les crescudes del Nil. • Avaluació per competències. Prova
D’excel·lència • Anàlisi científica: Què es va trobar a la tomba completa.
de Tutankamon?
• Treball cooperatiu: Una investigació sobre els déus egipcis.


de comunicació
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:
MESOPOTÀMIA I EGIPTE
EL TEMPLE MESOPOTÀMIC I EL TEMPLE EGIPCI
Resulta molt interessant comparar la civilització la primera planta a dues escales laterals que per-
egípcia i les diferents civilitzacions mesopotàmi- metien l’accés al primer nivell del temple. D’ací
ques. Encara que durant la seua existència són coe- partia una altra escala més estreta que travessava
tànies, és a dir, paral·leles en el temps (en el cas dels dos nivells més i que acabava en el temple de la
mesopotàmics, sota la successiva existència de civi- deessa. Els sumeris anomenaven el ziggurat «casa
litzacions, imperis, regnes i ciutats estat), cada una del fonament del cel i la terra», fet que simbolitzava
conservarà una entitat cultural diferent, tot i que la necessitat dels éssers humans d’unir-se als déus
mútuament influïda per mitjà de relacions políti- celestials; per aquesta raó se l’ha relacionat també
ques, comercials i culturals molt més riques i fre- amb les primitives observacions astronòmiques.
qüents del que se suposava quan es va iniciar l’estu- Els ziggurats eren construccions comunes per a su-
di d’aquestes civilitzacions. Així, malgrat tindre meris, assiris i babilonis. No són un lloc de culte,
característiques comunes (poder polític fort, dinas- com sí que ho seran els temples de la major part de
ties poderoses i llargament establides, societat je- les religions (egipcis, grecollatins, cristians, etc.),
rarquitzada, ús de la religió com a factor de consoli- sinó vertaderes cases de déus. Igual que els egip-
dació del poder polític, o expressions de poder cis, només els sacerdots tenen accés al temple, que
manifestades per mitjà d’immenses obres d’arqui- està vedat per al poble. El més famós va ser el de
tectura), tindran, això no obstant, característiques Babilònia, dedicat a Marduk i amb set nivells d’al-
molt particulars en l’expressió d’aquest poder: una çada. És la torre de Babel de la Bíblia, un monu-
escriptura original, unes manifestacions arquitectò- ment de tan superbes dimensions que per al poble
niques diferents, una societat i una cultura molt di- jueu només mereixia el càstig diví de la confusió de
ferents, i com a expressió d’això, un art peculiar i llengües.
propi. Enfront de la verticalitat del temple mesopotàmic,
L’obra de l’esquerra és el ziggurat d’Ur. La ciutat el temple egipci destaca per la seua horitzontalitat.
d’Ur és una de les més importants de Mesopotà- La cambra sagrada també està apartada del poble,
mia. Està situada actualment a l’Iraq. Ocupava una però no per un conjunt d’escales, sinó per una suc-
extensió de 60 hectàrees i hi vivien unes 25.000 per- cessió de sales cada vegada més fosques: el pati
sones, una quantitat molt alta per a aquella època. obert, al qual es podia entrar amb llibertat; la sala
Resulta interessant saber que Abraham, patriarca hipòstila, accessible per als laics en determinats
de les religions semítiques (cristianisme, judaisme i moments, i el santuari. De la mateixa manera que
islam) procedia d’aquesta ciutat. Cap a l’any 2100 les sales s’anaven enfosquint per l’ús arquitectònic
aC, durant la III dinastia d’Ur, la ciutat va viure la de la llum, la successió d’espais estaven destinats a
seua època daurada, i durant el regnat d’Ur-Nam- filtrar la importància del visitant i a restringir l’ac-
mu es va iniciar la construcció del ziggurat, un tem- cés a la cambra final a les persones més destacades.
ple escalonat de més de 20 metres d’alçada, al cap- Allí, només el faraó i els principals sacerdots podien
damunt del qual hi havia el santuari del déu lunar entrar a practicar el culte al déu més important de
Nanna, protector de la ciutat. A aquest santuari la ciutat.
s’accedia per una escalinata principal, que s’unia a
MAPA DE MESOPOTÀMIA
Hurrites
M ar
Hittites Riu C asp i
Ti g
aure ri
s
el T
ad Dur Sharrukin
l ad Karkamish (Khorsabad)
rr a
Se Nínive
ASSÍRIA Cassites
Riu Assur
Se
Ugarit E rr
al
uf
ad
ra
a
Biblos de
te
lZ
s
ag
Mari ro
s
Sidó DESERT
Mar DE SÍRIA Eshnunna Guti
Tir
Mediterrani Accad
Kish
Babilònia Nippur
Jerusalem Lagash
Susa
Amurru CALDEA
Uruk
Riu N
Ur
Larsa
Heliòpolis
il
Èridu
Memfis
Golf
Pèrsic
El mapa ens representa el Creixent fèrtil, una regió Una altra de les branques del Creixent està marcada
en forma de mitja lluna (d’ací deriva aquesta denomi- per la costa mediterrània, on es desenvoluparan amb
nació), on té lloc el naixement de l’agricultura i el el pas del temps els fenicis i els jueus (és la Terra Pro-
desenvolupament de les primeres civilitzacions. Me- mesa de la Bíblia), i on es produiran les invasions
505399-09-185a
sopotàmia s’anomena així perquè és una civilització dels Pobles del Mar, els filisteus, antecedents de l’ac-
situada entre dos rius, el Tigris i l’Eufrates. La unió tual poble palestí. És el centre a partir del qual es
de tots dos donava lloc a una vall molt fèrtil, en què difon l’alfabet i bona part de les bases de la nostra
es donaven les condicions idònies per al desenvolu- cultura.
pament de la civilització, ja que unia les possibilitats Els pobles que envoltaven el Creixent són molt inte-
d’una pròspera agricultura, unes comunicacions sen- ressants. A més d’Egipte, al nord hi ha els hittites,
zilles al llarg dels rius i on molt prompte sorgeixen permanent flagell del Creixent fèrtil, poderosos
les primeres ciutats. guerrers i introductors primerencs del ferro en la
La proximitat de dos mars (el Mediterrani i l’oceà producció d’armes i eines; el regne hurrita de Mitan-
Índic pel golf Pèrsic) li donava unes possibilitats ni, aleshores tan poderosos com els assiris, i altres
d’expansió econòmica i comercial molt importants. pobles: els cassites, que arriben a conquistar Babilò-
Per aquest motiu, Mesopotàmia es configura com nia; les tribus guti, que conquistaren el regne accadi,
un lloc d’encreuament de camins i de trobada entre i els amurrus, poble cananeu d’on era originari el
civilitzacions, entre orient i occident, fet que confor- mateix Hammurabi. Tots aquests van suposar una
ma una història molt abundant en contactes i rique- amenaça permanent de les civilitzacions mesopotà-
sa, però també en conflictes, guerres i ambicions miques i posaren en perill el fràgil equilibri intern de
estrangeres. la regió.
ELS HIPOGEUS
Un dels aspectes que més han cridat l’atenció de la ra, escultura i pintura) és en la creació d’hipogeus.
civilització egípcia és el concepte de vida més enllà El terme és grec i significa ‘davall terra’. Consten
de la mort i la seua manifestació arquitectònica, les d’una entrada, una avantcambra, un corredor (de-
tombes. Els tipus de tombes egípcies no són sinó penent de l’estructura, pot tindre una escala) que
una evolució del model previ. El més antic és la condueix a la cambra sepulcral, la qual està envol-
mastaba, una tomba de pou coberta per una arqui- tada d’altres cambres menors on es depositava l’ai-
tectura simple. El pas següent seria superposar una xovar funerari.
mastaba a una altra, cosa que donaria lloc a les pi- L’objectiu de l’hipogeu és ocultar la tomba, ja que
ràmides escalonades (el millor exemple és la pirà- després de depositar-hi el cos, la tomba podia que-
mide de Djoser, a Saqqara, Memfis). Les piràmides dar coberta i oculta a la muntanya. Molts faraons
seran la manifestació més coneguda, considerada egipcis s’enterren en hipogeus, només a la Vall dels
des de l’antiguitat com una de les meravelles del Reis i la Vall de les Reines en trobem més de 60, la
món. major part en aquest tipus d’estructures. Procedei-
Això no obstant, on l’art egipci assoleix la màxima xen de l’època de l’imperi nou, les dinasties XVIII a
perfecció en tots els aspectes (concepte, arquitectu- XX.
PER A SABER MÉS
EL DESXIFRAMENT DE L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME
El desxiframent dels jeroglífics egipcis per Champo- El segon moment clau va ser el desxiframent de la
llion i la pedra de Rosetta són molt coneguts. Resulta inscripció de Behistun. Aquesta inscripció es troba
curiós que no haja tingut el mateix interés el procés a l’Iran, prop de Kermanshah, en una ruta que unia
que permet desxifrar l’escriptura cuneïforme, a pe- Babilònia amb Ecbatana.
sar de tindre també la seua «pedra de Rosetta»: la El rei persa Darios va ordenar realitzar aquesta ins-
inscripció de Behistun. cripció l’any 515 aC i va triar el cim d’un turó, al
Els primers treballs per a desxifrar el cuneïforme es qual més tard eliminà els vessants i el va convertir
deuen a Georg Friedrich Grotenfend. Ens explica C. en una mena de penya-segat de difícil accés. Allí
W. Ceram que el punt de partida va ser l’any 1802, narrà el seu accés al poder en tres idiomes: persa,
durant una reunió d’amics «on s’havia begut un babiloni i elamita. La inscripció va ser posterior-
poc», en el curs de la qual Grotenfend aposta que ment oblidada, fins que en 1835, Henry Rawlinson,
serà capaç de desxifrar l’escriptura cuneïforme. un jove oficial britànic, pogué fer una còpia del text
L’única cosa que tenia eren unes males còpies proce- persa despenjant-se pel penya-segat, i usant els tre-
dents de Persèpolis. En aquella època no se sabia ni balls de Grotenfend va desxifrar tot el text.
tan sols la direcció en què calia col·locar les tauletes L’any 1843, amb l’ajuda d’un xic indígena, va tornar
o la direcció de la lectura. al lloc i va ser capaç de copiar els altres dos textos,
Grotenfend les va disposar correctament i va comen- molt més inaccessibles, que pogueren ser resolts
çar a buscar fórmules que pensà que s’anirien repe- amb l’ajuda de la traducció del persa.
tint (per exemple: X, rei, fill de Y, rei, etc.). Els signes Altres descobriments van corroborar els treballs de
que correspondrien amb rei es repetirien amb una Rawlinson, en particular la troballa a Nínive d’unes
certa freqüència, cosa que va trobar en diverses tau- tauletes que es pensa que van servir per a ensenyar
letes. als escribes a escriure en cuneïforme, i altres en què
Desxifrat això, va començar a buscar quins podrien s’explica la correlació amb diversos idiomes (sumeri,
ser els reis i tingué la fortuna de trobar una successió accadi, etc.). La prova definitiva la va fer la Royal Asi-
de tres generacions en què pare i fill van ser reis, atic Society de Londres, quan va proposar separada-
però l’avi no. Ho va trobar en Darios i Xerxes, amb- ment a quatre experts (Rawlinson, Hincks, Oppert i
dós reis, però el seu pare i avi Histaspes no ho van Talbot) que desxifraren unes tauletes assíries. El re-
ser. Partint d’aquestes quatre paraules, va anar pro- sultat va ser una traducció quasi exacta, cosa que de-
gressant en el coneixement del cuneïforme persa, mostrava que el cuneïforme estava desxifrat.
encara que el seu impuls no va ser definitiu.
DB320/TT320
Amb aquestes enigmàtiques sigles s’amaga un dels ses, sense mitjans ni metodologia, l’any 1881 per evi-
descobriments més importants de l’egiptologia. Es tar-ne el saqueig sistemàtic. Això va fer perdre molta
tracta de la tomba d’un summe sacerdot d’Amon informació, però a canvi ens va permetre contemplar
Pinedjem II i les seues esposes, en el segle x aC. Du- les mòmies d’aquests personatges tan importants.
rant aquesta època es produïen molts saquejos de Allí es trobaren 50 mòmies, entre les quals hi havia
tombes i per evitar-los, en un moment pròxim a les restes d’11 faraons (Amosis I –fundador de la di-
l’enterrament, es traslladaren a aquesta tomba les nastia XVIII–, Amenhotep I, Tutmosis I, II i III,
mòmies dels principals faraons de la dinasties XVII Ramsés I, II, III i IX, i altres), les restes de grans espo-
a XXI. ses reials, princeses i altres, junt amb restes de per-
La tomba es compon d’un pou de 13 metres, del qual sonatges desconeguts i algunes restes de Hatsepsut.
parteix un corredor. La tomba va ser descoberta La importància d’aquests personatges és essencial
l’any 1860 per una família local, que es va dedicar a per a conéixer el període més brillant de la història
vendre el que en treia, i després excavada amb pres- de l’antic Egipte.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_ C. W. CERAM, Déus, tombes i savis (1949).

embedded&v=200HMqkN8MI El gran clàssic de l’arqueologia romàntica recorre
Vídeo d’Artehistoria sobre les tombes egípcies. els grans descobriments d’Egipte, Mesopotàmia
http://www.youtube.com/watch?feature=player_ i Grècia, de forma molt amena i atractiva.
embedded&v=7zxwlHotjhg Ana MARTOS RUBIO, Breve historia de los sumerios
Vídeo d’Artehistoria sobre el ziggurat d’Ur. (2012).
www.egiptomania.com Recull la història d’un dels pobles més importants
Històries, anècdotes, curiositats. de Mesopotàmia d’una forma fàcil d’entendre i amena.
http://www.kingtutone.com/tutankhamun/enter/ Narcís FERNÁNDEZ RUBIO, Así vivían los egipcios

Visita virtual a una tomba egípcia. National Geographic ens (2005).
proposa diverses visites virtuals i jocs interactius, summament Ens introdueix en la vida quotidiana dels antics egipcis.
interessants. Té tres nivells i està en anglés. En el més senzill, Rosa ENGUIX, El Antiguo Egipto (1988).
assumeixes el paper de Howard Carter. Síntesi de la història de l’Antic Egipte que inclou
http://man.mcu.es/exposiciones/visita_virtual/ una interessant anàlisi de la seua economia i societat.
Museu Arqueològic Nacional de Madrid: visita virtual, hi
podem veure els depòsits mesopotàmics i egipcis que
hi ha al museu. DOCUMENTALS
http://www.britishmuseum.org/explore/online_tours/
egypt.aspx National Geographic, Els misteris d’Egipte (2010).
Museu Britànic: tres visites virtuals sobre Cleòpatra, Sèrie de quatre DVD que il·lustren sobre diferents aspectes
l’època de les piràmides i la investigació sobre el sacerdot d’Egipte: la Vall dels Reis, Ramsés, l’esfinx, etc.
Nesperennub. Time-Life, Civilitzacions perdudes (1995).
Documentals sobre Egipte (vol. 1) i Mesopotàmia (vol. 6).
Canal de Historia, Hatshepsup, la gran reina de Egipto
LLIBRES (2010).
Apassionant documental sobre una de les reines més
Christian JACQ, Ramsés III. La batalla de Kadesh (1996). misterioses de l’Antic Egipte.
Christian Jacq és un famós egiptòleg que escriu novel·la
històrica. En les seues obres mescla ficció i realitat, fet
que l’ha consagrat com el gran autor d’aquest gènere.
CINE
Té més de 40 publicacions, entre les quals destaquen
les de Ramsés II, la seua gran especialitat.
Sinuhé l’egipci, dirigida per Michael Curtiz (1945).
Nicholas GUILD, L’assiri (1955). Basada en el llibre de Mika Waltari.
Es tracta d’una novel·la històrica molt ben documentada
i de molt fàcil lectura. Cleòpatra, dirigida per Joseph L. Mankiewicz (1963).
Superproducció que ens conta la vida de Cleòpatra i les seues
Mika WALTARI, Sinuhé l’egipci (1945). relacions amb Juli Cèsar i Marc Antoni.
Les peripècies de Sinuhé, un metge egipci que viu durant
el regnat d’Amenofis IV, i el seu viatge pel món conegut: Terra de faraons, dirigida per Howard Hawks (1955).
Egipte, Babilònia, els hittites, etc. El gran clàssic de la literatura Intrigues i passions en la cort del faraó Kheops, que desitja
històrica d’aquest període. construir-se una tomba que supere totes les anteriors
en dimensions i esplendor.
Pauline GEDGE, La dama del Nil (1977).
Aquesta obra conta la vida d’una de les dones més
prodigioses de l’antic Egipte: la reina Hatshepsut.
Ricardo GÓMEZ GIL, Zigurat (2005).
La història de Namri, durant el govern d’Hammurabi, i el seu
intent de recuperar el tron del seu pare.
REPÀS I SUPORT LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
Mesopotàmia: espai i temps

1 Analitza el mapa de Mesopotàmia i realitza l’activitat que es planteja.
Hurrites
Mar
Hittites Riu Cas pi
Ti g
ure ri
l Ta s
de Dur Sharrukin
da
r al a Karkamish (Khorsabad)
S er Nínive
ASSÍRIA Cassites
Riu Assur
Se
Ugarit E rr
al
uf
ad
ra
a
Biblos de
te
lZ
s
ag
Mari ro
s
Sidó DESERT
Mar DE SÍRIA Eshnunna Guti
Tir
Mediterrani Accad
Kish
Babilònia Nippur
Jerusalem Lagash
Susa
Amurru CALDEA
Uruk
Riu N
Ur
Larsa
Heliòpolis
il
Èridu
Memfis
Golf
Pèrsic
L’antiga Mesopotàmia s’estenia pel territori d’aquests països actuals:

505399-09-185a

2 Completa aquesta línia del temps escrivint-hi les etapes de la història de Mesopotàmia.
NEOBABILÒNIC
IMPERI
3000 aC 2300 aC 1800 aC 1356 aC 612 aC 539 aC
561819_09p_11
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material LT Mesopotamia
fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 275
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Egipte: espai, agricultura i desert

1 Completa aquest mapa situant-hi els noms següents: Alt Egipte, Baix Egipte, mar Mediterrani, mar Roig, desert de Líbia,
desert d’Aràbia, riu Nil, Karnak, Luxor i Gizeh.
2 Completa el text següent posant-hi aquestes paraules: agricultura, fèrtil, inundacions, aigua, civilització, Nil,
escassetat, nord, latitud, sec.
L’espai ocupat per Egipte és una franja envoltada de deserts. La seua situació
al d’Àfrica i la seua li confereixen un clima
amb una important d’aigua, precisament els mesos més càlids. Si no fóra per la presència
561819_09_p12_mapa_egipto
del i els seus desbordaments, hi seria impensable qualsevol tipus d’
Des d’antic, els egipcis es preocuparen per controlar el riu i les , i així aprofitar l’aigua. La vegetació
natural està clarament determinada pels condicionants climàtics, però el control de l’ ha permés
el desenvolupament d’una agricultura molt rica, així com l’assentament d’una mil·lenària.
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
La cultura egípcia: escriptura i ritu

1 Llig el text següent i respon a les activitats.
Llengua i escriptura
L’egipci pertany a la família de llengües afroorientals. Des de la seua aparició,
cap al 3150 aC, l’escriptura egípcia presenta ja els principis teòrics que perdura-
ran a través del temps, fins que va desaparéixer en el segle iv dC. L’any 1822 es
dugué a terme la primera lectura dels jeroglífics, prenent com a suport la «pedra
de Rosetta», en què es relaciona un mateix text en escriptura jeroglífica, demòti-
ca i grega. L’egipci jeroglífic es podia escriure indiferentment de dreta a esquer-
ra i viceversa, horitzontalment o verticalment. Els signes que representen
els animals, sempre de perfil, indiquen el sentit de l’escriptura.
• Com es llig el sistema jeroglífic? Com sabien la direcció en què havien de llegir?
• Com s’ha aconseguit desxifrar l’escriptura jeroglífica?
• L’escriptura jeroglífica acompanyava les pintures i els relleus. Quins temes creus que es devien escriure als sarcòfags
i als enterraments?
2 Identifica les formes d’enterrament.
És una És una És un
Característiques: Característiques: Característiques:

Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
La societat mesopotàmica
1 Completa la piràmide social de Mesopotàmia col·locant aquests grups on corresponga i a continuació respon
a les preguntes en el quadern.
Artesans i camperols – Funcionaris – Rei i nobles – Sacerdots – Esclaus.
• Quins eren els grups socials dominants? Pinta’ls del mateix color.
• Quins grups tenien pitjor situació? Distingeix-los amb un altre color. Eren tots lliures?
• Quin paper tenien les dones en aquesta societat?
2 Completa aquest quadre marcant amb una X el grup social que corresponga.
Rei i Artesans i
Sacerdots Funcionaris Esclaus
nobles camperols
Posseïen terres, riqueses i tallers artesans
Dominaven l’escriptura i els comptes
Vivien als temples
Llogaven les terres del rei o el temple
Tenien tots els drets
Col·laboraven en el govern
S’encarregaven dels rituals
Controlaven la qualitat dels productes
Pagaven part de la collita
Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
La societat egípcia
1 Amb l’ajuda del llibre, en els epígrafs «L’administració de l’estat» i «La societat egípcia», situa per ordre d’importància
els diferents grups de l’administració i la societat egípcia.
Nobles – Escribes – Sacerdots – Artesans – Soldats – Esclaus – Camperols – Comerciants.
FARAÓ
SOLDATS
2 Repassa l’epígraf 7, «La societat egípcia», del llibre de text i completa aquest quadre sinòptic, atribuint
el caràcter o no de privilegiat i una funció dins de la societat.
Jerarquia de la societat egípcia
Grup social Funció i característiques
Privilegiats
Resta de la
població
3 Amb l’ajuda de la fitxa 4, realitza una taula en què compares les societats d’Egipte i Mesopotàmia.
Quins aspectes comuns hi ha entre totes dues? Quines en són les diferències fonamentals?
Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
Coneixem l’arquitectura mesopotàmica

1 Observa el dibuix i amb l’ajuda de l’epígraf 4, «La cultura i l’art mesopotàmics», respon a les preguntes en el quadern.
• Quins elements arquitectònics es distingeixen en aquests jardins?
• Quin detall et crida més l’atenció?

• Quina idea sobre la ciutat de Babilònia et transmeten aquests jardins?
2 Observa l’apartat «Saber fer: Interpretar el ziggurat d’Ur» amb les restes i respon a les qüestions en el quadern.
• Per a què servien els ziggurats?
• Quin altre edifici important hi havia a les ciutats mesopotàmiques?
• De què estaven fets aquests edificis?
• Vivia algú en un ziggurat?
• Qui creus que tenia lliure accés als ziggurats?
3 Assenyala la raó per la qual creus que les ciutats de Mesopotàmia estaven emmurallades.
Després, justifica la resposta en el quadern.
Per a defensar-se dels enemics.
Per a demostrar la seua força econòmica i militar.
Per a defensar les riqueses que s’acumulaven dins de la ciutat.
Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
La vida quotidiana
1 Llig aquests textos i realitza les activitats.
«Pa d’espelta (blat), sopa, peix, un colomí, una tia. Reflex de la taula de la classe acomodada. Els
guatla, dos renyons, costella i cuixa de bou, fi- aliments procedien dels camps regats pel Nil,
gues al forn, baies, dolços de mel, formatge i vi». horts o jardins privats.
Aquests són els components d’un menú complet La dieta bàsica del poble estava formada per pa,
les restes del qual van ser trobades sobre plats cervesa, ceba i lleguminoses (faves i llentilles).
rústics de fang, en una tomba reial de la II dinas-
La dieta bàsica dels sumeris consistia en ordi, blat, medi rural, ja que es fa malbé amb facilitat. La carn
mill, cigrons, llentilles, fesols, cebes, all, porros, co- de vaca era també popular entre els que podien cos-
gombres, créixens, mostassa i encisams. En una tejar-se-la. Això no obstant, amb seguretat era dura
època tardana s’hi va incorporar un aliment de luxe, i corretjosa, perquè no se sacrificava el bestiar boví
les tòfones. fins que ja no servia per a treballar. En canvi, el cor-
És probable que menjaren molt de pa d’ordi amb der era probablement més comú. Es coneixen 200
cebes i llegums, encara que també consumien peix paraules en sumeri per a descriure les ovelles. Se sol
del Tigris i l’Eufrates en abundància. A més, menja- anomenar el greix de la cua de l’ovella, que es conti-
ven amb menys freqüència porc, cogombres, corder nua utilitzant en l’actualitat a l’Orient Pròxim per a
i cabrit. A les ciutats es menjava més carn que en el cuinar.
• Assenyala les paraules i/o conceptes que no entengues. Busca’n el significat.

• Menjaven igual totes les classes socials de l’antic Egipte? Realitza una llista amb els aliments relacionant-los amb
els grups que els prenien.
• Què consumien a Mesopotàmia? Fes-ne una llista i compara-la amb la d’Egipte.
• Era habitual col·locar aliments als enterraments egipcis? Per què?
• En el text s’assenyalen dues begudes que es continuen prenent, el vi i la cervesa. Qui accedia a cada una d’aquestes
begudes?
2 Llig aquest text i realitza les activitats.
La peça principal eren els faldellins i les faldes ajus- talment en el trànsit cap al judici del difunt. Els ma-
tades a la cintura, en el cas dels homes, i en el cas de terials amb què fabricaven les vestimentes eren el lli
les dones vestits llargs amb mànegues o sense i es- i la llana.
cots ben grans. Després, les modes i la classe social Sobre els llenços es feien estampats i els enriquien
marcaven les diferències, des de les gales de les incorporant elements metàl·lics i pedres semipreci-
classes acomodades fins a la pràctica nuesa dels oses. La qualitat dels teixits era símbol de distinció,
camperols i treballadors. sobretot el lli.
Vestir-se bé era considerat una norma i una actitud
de respecte de determinats grups socials, fonamen-
• Assenyala els materials dels quals obtenien els teixits els antics egipcis. Esbrina’n la procedència.
• Com consideres que s’han conegut en l’actualitat els teixits i les formes dels vestits dels antics egipcis?
• Per què devia ser tan important vestir-se bé per a la mort? Com es vestien els homes? I les dones?
Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
L’evolució tecnològica
1 Compara aquestes dues imatges, que representen un poblat neolític mesopotàmic (esquerra) i un poblat egipci (dreta),
i completa el quadre sobre les característiques més importants de cada un amb l’ajuda del llibre de text.
Imatge esquerra Imatge dreta
Període
Arquitectura
Vestimenta
Agricultura
Ramaderia
Artesania
Comerç
Mitjans de transport
2 Observa aquestes dues imatges i respon a les preguntes.
• De quins materials estan fets?

• Quina tecnologia creus que es va usar per a fabricar aquestes peces en cada cas?
• Per a què van servir? Què et suggereix sobre l’època de cada objecte?
APROFUNDIMENT LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:
Fitxa 9
INVESTIGUE L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME (I)
Nom: Curs: Data:
En el llibre de text has descobert com es representava l’escriptura cuneïforme, ara tindràs ocasió d’aprendre més coses sobre
la seua tècnica d’elaboració, per a què s’utilitzava i quina importància té aquesta escriptura com a part del nostre patrimoni.
L’ ESCRIPTURA CUNEÏFORME
Símbol Pictograma Significat
Estrella El cel
Parcel·la de terra La Terra
Silueta humana L’home
QÜESTIONS
1 Com era l’escriptura al començament de la història? Representava idees completes o sons?
2 Com va anar evolucionant l’escriptura? Es va fer més complexa o els signes es van anar simplificant?
3 Per què es deia cuneïforme? Quines eines utilitzaven per a escriure?
4 Et sembla un sistema fàcil d’aprendre? Per què?
LECTURA
L’escriptura cuneïforme també servia per a comptar, mentre que per a comptar objectes xicotets i nom-
era un dels seus usos principals. A Mesopotàmia brosos s’usava el bisexagesimal, en què la base 60 es
s’usava en matemàtiques el sistema sexagesimal, un podia duplicar. Així, per a representar 796 unitats
sistema de base 60. Una altra característica és que el de gra (bisexagesimal) s’usaven els signes sumant
0 no existia. Els investigadors van descobrir que en 6 × 120 + 1 × 60 + 1 × 110 + 6 × 11, mentre que repre-
l’època anterior a la II dinastia d’Ur s’usaven dos sis- sentat en animals es comptabilitzaria 600 + 3 × 160 +
temes de nombres diferents depenent del que es volia 1 × 110 + 6 × 11.
comptar: si es volia comptar coses grans (animals, http://personal.us.es/cmaza/mesopotamia/aritmetica1.htm
arbres, atifells, etc.), s’usava el sistema sexagesimal, (Adaptat)
QÜESTIONS
1 Quines són les característiques principals de la numeració cuneïforme?
2 Per què s’usaven sistemes numèrics diferents en productes diferents?
3 Quines limitacions tenia aquest sistema?
APROFUNDIMENT LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:
Fitxa 10
INVESTIGUE L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME (II)
Nom: Curs: Data:
LECTURA
La policia nacional ha lliurat a l’ambaixador de l’Iraq missatger, i estan valorades en 27.000 euros, «encara
nou tauletes cuneïformes de l’antiga Mesopotàmia que el seu valor artístic i cultural és incalculable», afig
que van ser espoliades l’any 2003 a la localitat iraqui- Interior. Segons un informe de la conservadora cap
ana d’Urusagrig. Els investigadors de la Brigada de d’Antiguitats Egípcies i de l’Orient Pròxim del Museu
Patrimoni Històric localitzaren les peces en una sala Arqueològic Nacional, les tauletes van ser descober-
de subhastes madrilenya, al març de 2011, on havien tes per excavadors clandestins i tretes il·legalment del
sigut posades a la venda per una societat especialitza- país.
da en art antic. Les peces intervingudes quedaren provisionalment
Les tauletes restituïdes daten dels anys 2000 abans de depositades al museu, tot esperant que el Ministeri
Crist i corresponen a la III dinastia d’Ur, «un dels pe- d’Educació, Cultura i Esport expedisca els permisos
ríodes més brillants de la cultura sumèria», segons d’exportació corresponents per a traslladar-les a
que informa el Ministeri de l’Interior en un comuni- l’Iraq.
cat. Les peces estan escrites en llengua sumèria, con- El País, 30 de juliol de 2012. (Adaptat)
tenen inscripcions per ambdues cares amb textos de
QÜESTIONS
1 A quina època corresponen aquestes tauletes? Què contenen? Quin tipus de llenguatge utilitzen?
2 Quin valor tenen?
3 Com van poder ser espoliades? Què van fer els espoliadors amb les tauletes?
4 Quina és la situació política en què vivia l’Iraq en 2003, quan van ser espoliades aquestes tauletes?
5 Què opines sobre l’espoli dels béns culturals d’un país? Coneixes algun altre cas? Quin?
PRACTICA
Ara investiga tu una altra forma d’escriptura antiga: l’escriptura jeroglífica egípcia.
QÜESTIONS
1 Realitza un treball sobre l’escriptura jeroglífica egípcia semblant

al que has realitzat amb la cuneïforme seguint aquests enllaços.
• http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/5_aps/esplap09.
htm. En aquest enllaç podràs veure com s’escriu el teu nom
en jeroglífic.
• https://sites.google.com/site/ushebtisegipcios/escritura-jeroglifica.
Ací trobaràs molta informació sobre l’escriptura jeroglífica.
• http://www.jeroglifics.net/. Ací et pots descarregar un diccionari
de jeroglífics egipcis (en format PDF) i un programa gratuït sobre
l’escriptura jeroglífica.
• http://mundofaraonic.es/. En aquesta pàgina web, a més de moltes
dades interessants, tens un enllaç sobre els jeroglífics.
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Les característiques de les civilitzacions fluvials són: 7 La capital de l’imperi antic…

a. Fort poder polític, societat jerarquitzada i grans a. Estava al Baix Egipte i era Memfis.
obres arquitectòniques. b. Estava a l’Alt Egipte i era Tebes.
b. Es basen en una economia de caçadors c. Estava a l’Alt Egipte i era Karnak.
recol·lectors.
c. El poder resideix en el poble, que participa 8 Els escribes eren importants perquè només ells…
en les decisions del rei.
a. Podien parlar amb els déus i tindre accés
al santuari del temple.
2 Mesopotàmia es divideix en dues parts:
b. Sabien llegir i escriure, i portar els comptes dels
a. L’Alt Nil i el Baix Egipte. magatzems del faraó.
b. Sumer i Accad. c. Governaven les províncies d’Egipte i posseïen
c. L’Alta Mesopotàmia (Assíria) i la Baixa les terres fèrtils.
Mesopotàmia (Caldea) habitada per sumeris
i accadis. 9 Els egipcis eren politeistes, i això significa…
a. Que parlaven diversos idiomes: egipci, copte
3 Els grups socials privilegiats a Mesopotàmia van ser… i arameu.
a. El rei, els escribes, els soldats i els artesans. b. Creien en molts déus. El seu déu principal era
b. El rei, els nobles, els sacerdots i els escribes. el Sol, anomenat, Ra, Amon o Aton.
c. El rei, els nobles, els artesans i els camperols c. Tenien diverses professions: eren guerrers,
rics. camperols i escribes.
4 Els edificis més representatius de Mesopotàmia van 10 Els temples es dividien en diverses parts, que són…
ser… a. Entrada, corredor d’accés, cambra funerària
a. Les muralles, els temples i els hipogeus. i aixovar.
b. Les piràmides, el ziggurat i les mastabes. b. Avinguda d’esfinxs, pilons, pati, sala hipòstila
c. Els temples, el ziggurat i el palau. i santuari.
c. Palissada, pati, ziggurat i santuari.
5 L’escriptura mesopotàmica va ser…
a. L’escriptura jeroglífica.
b. L’escriptura alfabètica.
c. L’escriptura cuneïforme.
6 Els faraons egipcis…

a. Eren democràtics, permetien al poble participar
en les decisions importants.
b. Concentraven en les seues mans tots els poders,
posseïen les terres i comandaven l’exèrcit.
c. Els sacerdots i els escribes tenien el poder,
i el faraó depenia d’ells per a tot.
1. a, 2. c, 3. b, 4. c, 5. c, 6. b, 7. a, 8. b, 9. b, 10. b.
SOLUCIONS
Nom: Curs: Data:

• Civilització fluvial:
• Ziggurat:
• Sarcòfag:
• Faraó:
• Hipogeu:
2 Col·loca sobre aquesta línia del temps els cinc períodes de la història de Mesopotàmia. (1 p.)
3 Completa la piràmide social de Mesopotàmia, indicant quins grups eren privilegiats i quins no ho eren. (1,5 p.)
4 Explica com era la religió mesopotàmica i quins eren els déus més importants. (1 p.)

5 Explica per què el Nil era tan important per als egipcis i què són les crescudes del Nil. (1 p.)
CONTROL B
6 Identifica aquestes dues formes d’escriptura i assenyala quina és mesopotàmica i quina egípcia, i com s’anomena
cada escriptura i les seues característiques. (1 p.)
A B
A. És l’escriptura , procedeix de i les característiques

són
B. És l’escriptura , procedeix de i les característiques

són
7 Explica com s’organitzava la societat egípcia i en quins grups socials es dividia. (1,5 p.)

8 Assenyala quines d’aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F). (1 p.)
V F
a) La majoria de la població egípcia estava sotmesa a les decisions del faraó i els privilegiats.
b) Els esclaus tenien drets i podien treballar on volien.
c) Els camperols treballaven les terres durant la crescuda del Nil, la resta del temps descansaven.
d) Els comerciants portaven a Egipte fusta, perfum, metall, tenien monedes d’or i plata.
e) Les dones egípcies podien tindre propietats, administrar béns i fins i tot divorciar-se.
f ) Cap dona no podia ser faraó a Egipte.
9 Identifica aquestes tres formes d’enterrament egípcies. (1 p.)
Nom: Curs: Data:
• Civilització:
• Politeisme:
• Sargon:
• Sala hipòstila:
• Menes:
2 Indica les etapes en què es divideix la història de Mesopotàmia amb les dates aproximades. (1,5 p.)
3 Completa la piràmide social de Mesopotàmia,

indicant quins grups eren privilegiats
i quins no ho eren. (1,5 p.)
4 Completa aquesta taula sobre els edificis més característics de les cultures mesopotàmiques, assenyalant la funció
que tenien i les característiques principals. (1,5 p.)
Edifici Funció Característiques
CONTROL A
5 Explica les característiques de l’escultura mesopotàmica a partir d’aquestes dues imatges. (1 p.)
6 Explica les característiques principals de l’estat i de la societat egípcia. (1 p.)
7 Llig el text i respon a les preguntes. (1,5 p.)
Osiris va ser un gran rei. El seu regnat va ser molt ficar en el cofre i s’enduria el premi aquell que l’om-
beneficiós per als súbdits: Osiris els va ensenyar a plira completament. Ningú no en va donar la mesura
cultivar la terra, a preparar el vi, a extraure els me- perfecta, excepte Osiris, però, quan aquest estava
talls del sòl i a elaborar-hi objectes útils. També va fer dins del cofre, els conjurats se li van tirar al damunt,
nàixer les arts. […] Osiris es va casar amb la seua tancaren la tapa, la clavaren i van llançar el
germana Isis. […] Però Osiris tenia un germà molt cofre al riu Nil. […] Isis va començar a buscar deses-
envejós, Seth. Un dia, Seth va fer fabricar un cofre peradament el cos del seu espòs. Però el cos d’Osiris
sumptuosament decorat, de la mida exacta del cos s’havia dividit en moltes parts i li va costar molt de
d’Osiris. Després celebrà un banquet, al qual convi- temps trobar-ne tots els trossos. Per fi els va trobar,
dà el germà i setanta-dos invitats, que eren en reali- els pogué unir i Osiris ressuscità de la mort. Osiris
tat els seus còmplices. En el moment en què estaven aleshores va decidir que tornaria a ser rei, però no
més alegres, Seth proposà un joc: tots s’havien de dels vius, sinó del regne dels morts.
a) Explica com era la religió egípcia.
b) Quins déus s’esmenten en el text? Quins altres déus coneixes?

c) Quina relació té el text amb la creença en el més enllà dels egipcis?

8 Assenyala les parts d’un temple egipci. (1 p.)
Activitats
Control B Control A
B3-8. Datar l’edat antiga B3-8.1. Distingeix etapes dins de la història

i conéixer algunes antiga.
2 2
característiques de la vida
humana en aquest període.
B3-9. Conéixer l’establiment B3-9.1. Descriu formes d’organització

i la difusió de diferents cultures socioeconòmica i política noves fins
1, 3, 4, 5, 7, 8, 9 1, 3, 4, 5, 6, 7
urbanes després del neolític. aleshores, com els diversos imperis
de Mesopotàmia i Egipte.
B3-11. Reconéixer la B3-11.1. Diferencia entre les fonts

importància del descobriment prehistòriques (restes materials, àgrafes) 6
de l’escriptura. i les fonts històriques (textos).
B3-13. Identificar les principals B3-13.1. Explica com materialitzaven els

característiques de la religió egipcis la seua creença en la vida del més 1 1, 7, 8
egípcia. enllà.
Control B
1 • Civilització fluvial: és el nom que reben les primeres grans 5 El riu Nil era fonamental per a la vida de la població, que
civilitzacions (Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i la Xina), perquè es concentrava a les seues vores. L’aigua era una via de
van sorgir vora grans rius, com el Tigris i l’Eufrates, en el comunicació i proveïa les persones i regava els camps.
cas de Mesopotàmia, o el Nil, en el cas d’Egipte. Cada any, les pluges torrencials caigudes al curs alt del riu
• Ziggurat: grans torres escalonades que construïen els provocaven una espectacular pujada del cabal. Entre juny
pobles mesopotàmics per usar-les com a llocs de culte, i setembre el riu es desbordava i inundava les vores. Quan
observatoris astronòmics i centres d’endevinació. les aigües es retiraven deixaven sobre les vores un llim
negre que fertilitzava el sòl. Aleshores, els camperols
• Sarcòfag: caixa en què els egipcis guardaven les mòmies aprofitaven l’ocasió per a sembrar als terrenys que havien
i que solia tindre forma humana. cobert les aigües.
• Faraó: rei d’Egipte. Tenien un poder absolut i eren
considerats déus.
6 L’escriptura A és jeroglífica, característica d’Egipte, i utilitza
símbols i dibuixos per a representar idees i objectes.
• Hipogeu: tomba subterrània excavada a l’interior L’escriptura B és cuneïforme i és pròpia de Mesopotàmia.
d’una muntanya. Aquesta escriptura utilitzava signes en forma de falca i es
2 Període sumeri, entre 3000 aC i 2300 aC – Imperi accadi, realitzava amb una canya de junc que s’utilitzava per a fer
entre 2300 aC i 1800 aC – Imperi babilònic, entre incisions sobre taules d’argila humida.
1800 aC i 1356 aC – Imperi assiri, entre 1356 aC
7 La majoria de la població egípcia estava sotmesa al faraó,
i 612 aC – Imperi neobabilònic, entre 612 aC i 539 aC.
als nobles i als sacerdots, que eren els grups privilegiats.
3 Els grups privilegiats de la societat mesopotàmica eren el rei La resta de la societat estava formada per camperols, que
i els nobles, els sacerdots i els escribes. Els no privilegiats eren eren la immensa majoria, comerciants, artesans, servents
els camperols, els artesans i els esclaus. i esclaus. Les dones egípcies gaudien d’alguns drets que no
tenien altres dones en l’antiguitat. Per exemple, podien tindre
4 Els pobles mesopotàmics eren politeistes, ja que creien en
propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.
l’existència de diferents déus, com Anu, déu del cel; Ištar,
deessa de la guerra, l’amor i la fecunditat, i Enlil, déu dels 8 a) Vertadera. b) Falsa. c) Falsa. d) Falsa. e) Vertadera.
vents. Els déus eren immortals, però es representaven com f ) Falsa.
a persones, es comportaven com a tals i es manifestaven a
través dels fenòmens de la natura, com la pluja, el sol o el 9 La de l’esquerra és una mastaba; la del centre, una piràmide,
vent. i la de la dreta, un hipogeu.
Control A
1 • Civilització: gran àrea de cultures de la Terra. Les persones 5 Els pobles mesopotàmics solien realitzar estàtues de
que en formen part tenen unes senyes d’identitat diferents mides i relleus. En aquest cas tenim a l’esquerra
comunes, com la llengua, la religió, la mentalitat o la una estàtua d’un rei que està dret, en posició frontal, sense
tècnica. moviment i amb grans ulls (Assurnasirpal II). A la dreta, un
• Politeisme: creença en diversos déus. relleu realitzat sobre pedra que ens narra esdeveniments
importants de la vida d’un rei (estela de Naram-Sim).
• Sargon: rei fundador de l’imperi accadi, cap al 2300 aC.
• Sala hipòstila: sala coberta i plena de columnes que forma 6 Egipte era governat per un faraó que tenia poder absolut
part del temple egipci. i era considerat un déu. Per a governar se servia de
funcionaris, nobles, sacerdots, escribes i de l’exèrcit, que
• Menes: faraó egipci que segons la llegenda unificà l’Alt
protegia les fronteres del país. Per davall d’aquests grups
i el Baix Egipte cap a l’any 3100 aC.
privilegiats quedava la immensa majoria de la població,
2 Període sumeri, entre 3000 aC i 2300 aC – Imperi accadi, integrada majoritàriament per camperols, però hi havia
entre 2300 aC i 1800 aC – Imperi babilònic, entre 1800 aC també artesans, comerciants i esclaus.
i 1356 aC – Imperi assiri, entre 1356 aC i 612 aC – Imperi
7 a) Els egipcis eren politeistes, ja que creien en molts déus.
neobabilònic, entre 612 aC i 539 aC.
Pensaven que els ritus religiosos eren necessaris per a
3 Els grups privilegiats de la societat mesopotàmica mantindre l’equilibri de l’univers. Per això calia que cada
eren el rei i els nobles, els sacerdots i els escribes. déu tinguera el seu propi temple, on guardar la seua
Els no privilegiats eren els camperols, els artesans estàtua i realitzar el seu culte religiós.
i els esclaus. b) Osiris, Isis i Seth. Per exemple, Horus, déu del cel; Anubis,
4 Temple: seu del govern, dels tribunals de justícia que en el més enllà porta les persones davant Osiris, o Ra,
i de les escoles. Posseïa les terres i tallers de la ciutat. déu del Sol.
Ziggurats: torres escalonades que complien diverses c) Hi té relació perquè els egipcis creien en un déu del més
funcions. Lloc de culte, observatori astronòmic o centre enllà, del regne dels morts.
d’endevinacions. 8 Les parts d’un temple egipci són aquestes: avinguda de les
Palau: residència del rei. L’entrada solia tindre una porta esfinxs; els obeliscos, que estan abans del mur d’entrada
formada per murs decorats ricament. (piló); el pati, voltat de columnes, la sala hipòstila, coberta i
plena de columnes i, finalment, el santuari, on es trobava
l’estàtua del déu.
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències Socials us ha demanat que aprofundiu en la història de l’antic Egipte realitzant un treball
d’investigació sobre Ramsés II, un dels faraons més coneguts, i l’època en què va viure. Per poder realitzar aquesta
tasca us ha suggerit que repasseu el que heu estudiat en el llibre i que investigueu en Internet però, per començar, us
ha proporcionat un document sobre Ramsés amb algunes dades importants.
1 Llig aquest text, que et permetrà situar Ramsés II en el temps, i respon a les preguntes. (3 p.)
Ramsés II ha sigut, sens dubte, el faraó més conegut Ramsés II. A pesar de proclamar-se vencedor, va ser
de la història de l’antic Egipte. Va nàixer cap a l’any derrotat i només la diplomàcia i les lluites internes
1300 aC. Fill de Seti I, de qui va ser nomenat regent hittites li van permetre mantindre l’equilibri estratè-
amb només 14 anys, va arribar al tron el 1279 aC, gic en aquesta zona. Aconseguit això, va realitzar
quan tenia uns 20 anys. Va ser molt longeu, regnà diverses campanyes a Núbia i Líbia, fet que li per-
durant 66 anys i dos mesos. meté ampliar els límits de l’imperi fins a territoris
Va ser un rei guerrer durant els primers anys de abans no controlats.
vida, en què va lluitar contra els pirates sards que Durant el seu regnat es construïren molts dels mo-
amenaçaven Egipte. Després de capturar-los, els va numents més importants de l’antic Egipte, acabant
reclutar per al seu exèrcit i els va convertir en les o ampliant els temples de Karnak, Tebes i Abidos; la
seues forces d’elit. Posteriorment, va formar un gran construcció del seu temple funerari (Ramesseum) a
exèrcit amb què començà una sèrie de campanyes a la Vall dels Reis, o la construcció dels temples d’Abu
Síria contra els hittites. En la segona d’aquestes Simbel, que es dedica a ell mateix i a la seua família.
campanyes es produeix la batalla de Qadesh (1274), Després de mort, va rebre sepultura a la Vall dels
que coneixem al detall per diverses fonts, una de les Reis, i la seua mòmia va ser duta segles més tard a
quals és el poema de Pentaur, compost pel mateix la tomba DB320, on es va descobrir en el segle XIX.
a) En quina etapa de l’antic Egipte va viure Ramsés II: imperi antic, imperi mitjà o imperi nou?
b) Quan va nàixer? Quan va arribar al tron? En quin any va morir?
c) Contra quins pobles lluità Ramsés II? En quines regions?
d) Quins aspectes es destaquen en el text d’ell com a faraó?
2 Localitza en els mapes de Mesopotàmia i Egipte els conceptes següents que figuren en el text. (2 p.)
a) Desert de Síria i hittites. Estan al nord, al sud, a l’est o a l’oest de Mesopotàmia?

b) Karnak, Tebes, Vall dels Reis, Abu Simbel. Es troben al Baix Egipte o a l’Alt Egipte?

PROVA
3 Ja saps en quina etapa de la història d’Egipte va viure Ramsés II, però amb quina etapa de la història de Mesopotàmia
coincideix? Quins grans imperis hi havia allí en aquells anys? (1 p.)
4 Aquestes tres imatges coincideixen amb tres aspectes importants de la vida de Ramsés II. Analitza-les i respon
a les qüestions. (4 p.)
Estàtua de Ramsés II Relleu de Ramsés II en la batalla Mòmia de Ramsés II.

al temple d’Abu Simbel. de Qadesh.
a) Quins són aquests tres aspectes?
b) Quina imatge pretenia donar Ramsés II a través de l’escultura i el relleu?
c) Quines característiques tenia l’escultura en l’antic Egipte? Quines d’aquestes característiques observes en les imatges
de l’esquerra i del centre?
d) A què correspon la imatge de la dreta? Explica el que sàpies sobre el procés de momificació
i de les creences dels egipcis sobre la vida després de la mort. Com era la religió egípcia?
Competències
que s’avaluen*
B3-8. Datar l’edat antiga i conéixer B3-8.1. Distingeix etapes dins de la

algunes característiques de la vida història antiga.
Comunicació humana en aquest període.
1, 3, 4
lingüística B3-13. Identificar les característiques B3-13.1. Explica com materialitzaven
principals de la religió egípcia. els egipcis la seua creença en la vida
del més enllà.
Consciència B3-14. Descriure alguns exemples B3-14.1. Localitza en un mapa els

i expressió arquitectònics d’Egipte i de principals exemples de l’arquitectura 2
cultural Mesopotàmia. egípcia i de la mesopotàmica.
B3-13. Identificar les característiques B3-13.1. Explica com materialitzaven

Aprendre
principals de la religió egípcia. els egipcis la seua creença en la vida 1, 2, 3, 4
a aprendre
del més enllà.
1 a) Imperi nou. També feien relleus i estatuetes de fang que

representaven escenes quotidianes, com el treball
b) Va nàixer cap a l’any 1300 aC. Pujà al tron l’any 1279 aC.
dels escribes o dels artesans.
Va morir cap a l’any 1214 aC.
L’escultura mostra el faraó de forma rígida, estàtic
c) Lluità contra els pirates sards, contra els hittites a Síria,
i idealitzat. Està feta per a ser vista de front i el material
i combaté també a Líbia i Núbia.
és la pedra.
d) En el text es destaca la seua faceta de conquistador i
d) La imatge de la dreta és la mòmia de Ramsés II, que es
guerrer, també de constructor d’obres artístiques, fins i tot
trobà a la Vall dels Reis. Els egipcis pensaven que era
la seua faceta literària, com la composició del poema de
necessari conservar el cos per a poder gaudir de la vida
Pentaur.
més enllà de la mort. Per això donaven molta importància
2 a) El desert de Síria està a l’oest de Mesopotàmia i els al procés de momificació. Els embalsamadors extreien del
hittites es localitzen al nord-oest de Mesopotàmia. cos els òrgans interns, excepte el cor, després deixaven
b) Tots es troben a l’Alt Egipte. assecar el cos, el farcien i l’embolcallaven amb benes de
lli. A continuació, es col·locava una màscara funerària
3 Coincideix amb l’imperi babilònic, que es desenvolupa entre
sobre el cap i, finalment, es depositava en un sarcòfag,
els anys 1800 aC i 1356 aC, i l’imperi assiri, entre els anys
que solia tindre forma humana, i s’enterrava.
1356 aC i 612 aC.
Els egipcis eren politeistes, ja que creien en molts déus.
4 a) La construcció d’obres artístiques, la batalla de Qadesh
Pensaven que els ritus religiosos eren necessaris per a
contra els hittites (1274) i la seua mort, quan va ser
mantindre l’equilibri de l’univers. Per això, calia que cada
momificat per preparar-lo per a la vida d’ultratomba.
déu tinguera el seu propi temple, on guardar-ne l’estàtua
b) R. M. Pretenia transmetre una imatge de poder i i realitzar-ne el culte religiós.
magnificència, i també la imatge d’un faraó guerrer.
c) L’escultura es realitzava en pedra i sovint tenien
dimensions colossals. Les figures són estàtiques,
transmeten rigidesa i estan idealitzades. Estan fetes per a
ser vistes de front. El material predominant és la pedra.
LA CIVILITZACIÓ GREGA

Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298
• Mapa de les guerres mèdiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300
• L’acròpolis d’Atenes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301
• L’imperi d’Alexandre el Gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302
• Costums espartans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302
• El jurat grec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302
• Paraules d’origen grec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302

Repàs i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 304
Fitxa 1: L’espai i el temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 304
Fitxa 2: Les etapes de la Grècia antiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305
Fitxa 3: Societat, economia i creences gregues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 306
Fitxa 4: Les ciutats i l’art grecs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307
• Organització de coneixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 308
Fitxa 5: Història i societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 308
Fitxa 6: L’art grec. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309
• Més competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310
Fitxa 7: Comentari de textos històrics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310
Fitxa 8: El llegat de Grècia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 311
• Repàs acumulatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312
Fitxa 9: Els grecs i les primeres civilitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313
Fitxa 10: Els ordres arquitectònics grecs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313
Fitxa 11: Els déus grecs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 314
Fitxa 12: Alexandre el Gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 316
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317

Controls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320

Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 324

• El territori i la història • Analitzar una moneda • Curiositat per conéixer les
de la Grècia antiga • Comprendre un mite formes de vida d’altres
• L’hel·lenisme èpoques
• Classificar escultures i ceràmiques gregues
• La forma de vida, la cultura • Valoració de les restes de la
• Fer un quadre cronològic civilització grega com a fonts
i l’art dels grecs
• Debatre sobre el patrimoni cultural fonamentals per a reconstruir
• Analitzar hipòtesis el nostre passat i que, per
tant, cal conservar
• Representar una tragèdia grega
• Aplica una tècnica: Sintetitzar informació en un quadre cronològic.
Classificar ceràmiques gregues
• Resol un cas pràctic: Per què les escultures del Partenó es troben
a Londres?
• Anàlisi científica: Existiren Troia i la guerra de Troia?

• Resumeix l’essencial • Representar una tragèdia
• Compromesos. El llegat dels grega: Èdip rei
grecs
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. La civilització grega • Avaluació de continguts. La civilització grega:
• Aprofundiment. La civilització grega controls B i A

• Projectes de treball cooperatiu 1r ESO • LlibreMèdia. La civilització grega

en el cine
Per nivells

• Epígraf 1: Els antics grecs: on i quan van viure.
• Epígraf 2: L’època arcaica.
• Repàs i suport.
• Epígraf 3: L’època clàssica: Atenes i Esparta. La civilització grega.
• Epígraf 4: L’època clàssica: un període de guerres. • Ciències socials per a
• Epígraf 5: L’època hel·lenística. la pau.
• Epígraf 6: La societat i l’economia gregues. • Autoavaluació de l’alumne.
Bàsic
• Epígraf 8: L’arquitectura grega: el temple. • Avaluació de continguts.
• Saber més: Els ordres grecs. Control B.
• Epígraf 9: L’urbanisme grec. • Avaluació per
• Epígraf 10: L’escultura. competències. Qüestions
1, 2, 3, 4, 7.
• Epígraf 11: La filosofia, la ciència i la literatura.
• Anàlisi científica: Existiren Troia i la guerra de Troia?
• Descobreix: L’origen de la civilització grega. • Aprofundiment.
La civilització grega.
• Descobreix: La vida quotidiana en la Grècia antiga.
• Saber fer: Llegir un mite: Orfeu i Eurídice. • Projectes de treball
cooperatiu.
• Saber fer: Classificar escultures gregues.
Avançat • Lectures de geografia
• Descobreix: El teatre grec.
i història.
• Compromesos: El llegat dels grecs.
• Resol un cas pràctic: Per què les escultures del Partenó es troben
a Londres? • Avaluació de continguts.
Control A.
• Treball cooperatiu: Representar una tragèdia grega: Èdip rei.
• Avaluació per
competències.
D’excel·lència • Saber fer: Obtindre informació d’una moneda. Prova completa.
• Aplica una tècnica: Sintetitzar informació en un quadre cronològic.

de comunicació
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS LA CIVILITZACIÓ GREGA
MAPA DE LES GUERRES MÈDIQUES
El mapa mostra el desenvolupament de les guerres

que enfrontaren perses i grecs en el segle v aC.
Bizanci
L’any 1500 aC, els medes i els perses, dos pobles pro-
cedents del centre d’Àsia i del nord del mar Caspi,
s’assentaren al territori de l’actual Iran. A la zona
nord-oest, els medes fundaren el regne de la Mèdia. Lesbos
Al sud, en una regió que els grecs anomenarien pos- Termòpiles
Artemísia Mar Focea
teriorment Persis (Pèrsia), s’assentaren els perses. Egeu
Platea
A mitjan segle vi aC, un noble persa de la família dels Marató
Atenes Samos Efes
aquemènides anomenat Cir el Gran (550-530 aC) va Argos Salamina Milet
aconseguir unir el seu poble, sotmetre els medes i
conquistar Mesopotàmia. Així va fundar l’imperi per- Esparta
Halicarnàs
sa aquemènida. Cir el Gran fou succeït pel seu fill
Cambises (530-521 aC), que va continuar l’expansió
Rodes
territorial i conquistà Egipte. L’època de més esplen- Imperi persa
Polis enfrontades
dor de l’imperi persa va arribar amb Darios I (521- a Pèrsia
Creta
486 aC). Va ser durant el seu regnat quan comença- Polis neutrals
Vassalls dels perses
ren les guerres mèdiques.
Revoltes jònies M a r
Les ciutats gregues de la costa de l’Àsia Menor, cone- Batalles M e di te rr a ni
gudes com a ciutats jònies, eren vassalles del regne de
Lídia, que s’estenia per gran part d’Anatòlia. Quan Cir
el Gran va derrotar Cressus, rei de Lídia, el 546 aC,
aquestes ciutats jònies quedaren sota el domini de La segona guerra mèdica va ser iniciada pel fill de Da-
Pèrsia. Però la nova situació perjudicava els interessos rios I, Xerxes (486-465 aC) el 480 aC. Per frenar els per-
econòmics d’aquestes ciutats, ja que els perses dona- ses, Atenes i Esparta crearen una gran coalició. La
505399-10-216
ven preferència als interessos comercials dels fenicis, campanya militar va començar amb la derrota dels
rivals dels grecs. grecs en la batalla de les Termòpiles, que va suposar
L’any 499 aC, les ciutats jònies formaren una coalició, la invasió i el saqueig d’Atenes. Però el general atenés
sol·licitaren l’ajuda de les altres ciutats de l’Hèl·lade i Temístocles va aconseguir atraure l’armada persa a
s’alçaren contra els perses. Encara que moltes polis l’estret de Salamina, on va ser destruïda en una batalla
dubtaren, altres, com Atenes o Erètria, van acudir en que canvià el curs de la guerra. Per por de quedar
socors de les polis jònies. Darios I, que aleshores es atrapat a Europa, Xerxes I va decidir retirar-se a Àsia
trobava embarcat en l’ampliació territorial del seu im- i deixà al comandament de les tropes el general Mar-
peri, va sufocar la rebel·lió amb gran violència i jurà doni. Mesos més tard, la coalició grega, dirigida per
venjar-se dels atenesos. Pausànies, va véncer l’exèrcit persa a Platea, va matar
Mardoni i posà fi a la invasió.
L’any 492 aC, Darios va començar la primera guerra
mèdica amb l’enviament d’un exèrcit invasor a la Grè- Atenes va començar la reconstrucció i es posà al cap-
cia continental. Els perses ocuparen la Tràcia, que era davant de la Lliga de Delos, una aliança militar. Cada
el territori situat a l’est de Macedònia, i obligaren Ma- ciutat integrant aportava diners, armes i soldats. La
cedònia a convertir-se en un regne vassall de Pèrsia. Lliga de Delos va decidir continuar la guerra contra
Això no obstant, la flota persa va ser destruïda per una els perses, però Esparta es retirà perquè recelava de
tempestat i van haver de retirar-se. L’any següent, Da- les vertaderes intencions d’Atenes.
rios va enviar ambaixadors a les polis gregues per exi- Cimó, al capdavant de la Lliga de Delos, expulsà els
gir-los la submissió. Moltes hi van cedir, però Atenes i perses de Tràcia. Després, es dirigí a l’Àsia Menor, re-
Esparta van executar els ambaixadors perses. Darios voltà les ciutats jònies i derrotà els perses l’any 465 aC.
ordenà una nova campanya militar el 490 aC, durant la Els enfrontaments duraren encara vint anys, fins que
qual la ciutat d’Erètria va ser destruïda i saquejada, el 449 aC el rei persa Artaxerxes signà la pau i recone-
però els atenesos, dirigits pel rei Milcíades, pogueren gué la independència de les polis jònies de l’Àsia Me-
frenar l’expansió persa en la batalla de Marató. nor i la sobirania grega sobre el mar Egeu.
L’ACRÒPOLIS D’ATENES
L’acròpolis original d’Atenes va ser destruïda pels

perses durant les guerres mèdiques, en el segle v aC.
Després de la victòria atenesa, Pèricles es va ocupar
d’impulsar la reconstrucció del recinte, que va encar-
regar en gran part a Fídies.
L’entrada a l’acròpolis es realitzava pels propileus, un
pòrtic amb columnes de caràcter monumental que
servia per a salvar, mitjançant dues terrasses super-
posades, el desnivell d’accés.
Així que travessava els propileus, el visitant es troba-
va amb una gran estàtua de bronze dedicada a Atena
Prómakhos, «la que combat en primera línia», escul-
pida per Fídies per commemorar la victòria dels ate- dues parts que no estan comunicades entre si, ja que
nesos sobre els perses en la batalla de Marató. L’es- es trobaven dedicades a diferents déus. La part est
tàtua, hui perduda, representava Atena amb una estava dedicada a Atena Poliàs, «Atena de la ciutat»;
llança a la mà dreta i un gran escut a l’esquerra. la part oest estava consagrada a Posidó, Hefest i al
El Partenó era el principal edifici de l’acròpolis. rei Erecteu d’Atenes, enterrat en aquest lloc. A
Allotjava una altra imatge d’Atena, l’Atena Pàrtenos, l’Erectèon es troba la famosa tribuna de les Cariàti-
«Atena Verge», de dotze metres d’alçada, que també des, sis columnes policromades amb figura de dona.
es devia a Fídies i que tampoc es conserva. El temple, Un altre dels edificis més representatius és el petit
monumental, va ser construït en ordre dòric i mar- temple jònic d’Atena Nike, «Atena victoriosa», que
bre blanc entre els anys 447 i 432 aC. commemora la victòria sobre els perses en la batalla
L’Erectèon, obra mestra de l’ordre jònic, va ser alçat de Salamina (448 aC).
entre els anys 420 i 406 aC al lloc més sagrat de
l’acròpolis: el lloc on segons la tradició la deessa Ate-
na va fer que florira una olivera. Està constituït per
L’IMPERI D’ALEXANDRE EL GRAN
L’any 334 aC, Alexandre el Gran, amb 22 anys, es va Mar Negre

Mar
Pel·la Caspi
llançar a la conquista de Pèrsia. Penetrà a l’Àsia Me-
Riu
Bactres Alexandria
Ancira
Am
Granic Escate
ud
ar
nor amb un exèrcit d’uns 37.000 homes, 5.000 d’ells a

ià
Atenes Alexandròpolis
Halicarnàs Issos
Tars Gaugamela
cavall. Derrotà els perses en la batalla del riu Granic i

Riu
Rodes Alexandria Eu Ecbatana
fr
at Alexandria Alexandria
d’Issos es del Caucas
Mar d’Ària
iu
ocupà l’Àsia Menor. El rei persa Darios III va tractar

R
Mediterrani Damasc Ti
Tir Hidasp
gr
Alexandria Babilònia Susa

is
dus
d’aturar l’invasor en la batalla d’Issos, el 333 aC, però

R i u In
PENÍNSULA Persèpolis
Memfis Alexandria Alexandria
Alexandria Proftàsia
D’ARÀBIA Xarax de Carmània
Alexandria
G
lf
va sofrir una derrota aclaparadora i va haver d’esca-

o
iu Pè Alexandria d’Opiena
R
Ma
rs de Makarene
ic
Ni
rR
l
oig
par. Alexandre es va dirigir aleshores a Fenícia, la qual

Golf d’Oman
Regne de Macedònia Ciutats fundades per Alexandre el Gran
va sotmetre l’any 332, i a Egipte, que capitulà sense Territoris dependents de Macedònia
Conquistes d’Alexandre el Gran fins al 330 aC
Batalles
Recorregut d’Alexandre el Gran Mar
d’A r à b i a
Conquistes d’Alexandre el Gran des del 330 aC
presentar batalla. A la desembocadura del Nil fundà la

ciutat d’Alexandria i assumí el títol de faraó.
Després d’un període de tranquil·litat, el 331 Alexan- guerres mèdiques. Des d’ací va decidir partir cap al
riu Indus, encara que els generals i soldats anhela-
505399-10-218
dre tornà a penetrar a Pèrsia. Va creuar el Tigris i
l’Eufrates i derrotà Darios III en la batalla de Gauga- ven tornar a casa. A la vora del riu Hidaspes va der-
mela, on 40.000 soldats grecs derrotaren quasi un rotar el rei Porus, que va convertir en el seu vassall.
milió de perses. Després, van caure Babilònia, Susa i Els seus soldats, exhausts, s’amotinaren i es negaren
la mateixa Persèpolis, la capital, que va ser incendia- a continuar. Alexandre va accedir a les demandes i
da en represàlia pel saqueig d’Atenes durant les emprengué una llarga i dura tornada.
PER A SABER MÉS
COSTUMS ESPARTANS EL JURAT GREC
Esparta es va fer famosa per la duresa dels seus Un dels grans avanços de la democràcia va ser
costums. El principal interés dels espartans era l’eliminació de la discrecionalitat en l’aplicació de
preparar-se per a la guerra i estar llestos per a la justícia, per a la qual cosa es buscà la participa-
combatre, tant contra els enemics externs com ció dels ciutadans, pensant que d’aquesta manera
contra els seus propis súbdits, els ilotes, que so- s’eliminarien els abusos de poder. Tots els ciuta-
vint es rebel·laven contra la seua tirania. dans acusats d’un delicte eren jutjats per un jurat
La vida dels espartans era molt senzilla i molt compost per conciutadans.
dura. Les cases eren de fusta, sense comoditats, i A més, per evitar que hi haguera corrupció, es
tenien prohibit usar perfums. Els homes no men- buscava que el seu nombre fóra gran. Així, el ju-
javen a casa seua, sinó en grups de quinze indivi- rat mínim el componien 201 membres, el nombre
dus que compartien l’aliment. D’aquesta manera, normal era de 501, i en alguns casos es va arribar
es vigilaven mútuament, es mantenia allunyada a formar un jurat de 2.001 persones, sempre de
la gola i s’evitava l’obesitat. nombre imparell per evitar els empats.
Així que naixien, els xiquets eren sotmesos a exa- Tots els ciutadans havien de servir com a jurat i,
men. Si es descobria en ells algun defecte, els en concret, se’ls exigia una disponibilitat total du-
llançaven des de dalt de tot del mont Taíget per rant un any complet. S’havien de presentar a
evitar que la seua raça s’afeblira. A set anys aban- l’àgora tots els dies que hi haguera judici (durant
donaven la família per ser educats per la ciutat. l’any en què els havia tocat exercir de jurat), eren
Els ensenyaven tècniques de caça i de lluita, se’ls elegits per sorteig el mateix dia de la celebració
donava el menjar indispensable i la roba estricta- del judici i se’ls indicava en aquell moment en
ment necessària. Els aconsellaven parlar com quin tribunal havien de servir. D’aquesta manera,
menys millor i obeir totes les ordres. Aquesta no coneixien per endavant el cas que jutjarien.
educació formava ciutadans obedients i fanàtics
D’altra banda, s’intentava també evitar que tant
guerrers.
l’acusat com els denunciants pogueren pressio-
Una vegada l’any, en les festes d’Àrtemis, els jo- nar algun dels seus membres.
ves eren assotats sense pietat davant l’estàtua de
Després del procés, el jurat havia de votar la cul-
la deessa. El major mèrit consistia a suportar el
pabilitat o innocència de l’acusat per majoria sim-
dolor sense immutar-se, amb semblant alegre,
ple, i el jutge s’encarregava d’imposar el càstig
com més temps millor.
concret.
PARAULES D’ORIGEN GREC
Terme Etimologia Significat
Àfrica De a (sense) + phrike (fred) Terra sense fred.

Anarquia De an (sense) + archos (dirigent, govern) Absència de poder públic.
Catàleg De katálogos (llista, registre) Llista o classificació de persones o objectes.
Gimnàs De gymnos (nu) Lloc destinat a exercicis gimnàstics.
Quilogram De Jilia (mil) + grammaria (grams) Pes equivalent a mil grams.
Persona que estima els altres i els ajuda
Filantrop De philos (amic, amant de) + anthropos (home)
desinteressadament.
Frenesí De phren (esperit, intel·ligència) Furor de la ment o intel·ligència.
Ciència que estudia el passat de les societats
Història De istopia (investigació)
humanes.
Zoologia De zoo (animal) i logia (ciència) Ciència que estudia els animals.
http://acropolis-virtualtour.gr/acropolisTour.html. Ana Maria SHUA, Dioses

Visita virtual a l’acròpolis d’Atenes. y héroes de la mitología
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/ griega (2011).
Palladium/grec/esg142ca1.php. L’autora recrea, de forma amena
Pàgina web del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport amb i fresca, els principals mites de
informació i recursos sobre els continguts de la unitat. Grècia.
http://interclassica.um.es/divulgacion/mapas/ Javier NEGRETE, La gran

expedicion_de_alejadro_magno. aventura de los griegos (2009).
Informació sobre l’expansió de l’imperi d’Alexandre Obra amena i de gran ambició que
el Gran. recorre tota la història coneguda
de Grècia, des de les cultures
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/videos/
minoica i micènica fins a la
229.htm i http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/
conquista romana.
contextos/547.htm.
Pàgines dedicades a la civilització grega i a la vida quotidiana Anne Catherine VIVET-RÉMY, Los viajes de Ulises
en la Grècia clàssica. (2002).
Text adaptat sobre la tornada a casa d’Ulisses. Incorpora un
apartat de jocs i informacions complementàries.
Isaac ASIMOV, Els grecs (1965).
LLIBRES Llibre de divulgació que examina l’ampli període que va
des de Micenes fins al segle xx, amb una atenció especial
Valerio Massimo MANFREDI, «Trilogía de Aléxandros» als fonaments artístics, filosòfics i polítics sobre els quals
(2007). descansa l’actual civilització occidental.
Formada per El hijo del sueño, Las arenas de Amón i El confín
del mundo, conta la vida d’Alexandre el Gran.
Antonio PENADÉS, El hombre de Esparta (2005). DOCUMENTALS
Ambientada en el període clàssic, narra la rivalitat entre
les dues principals polis, Atenes i Esparta, amb gran
Historia de la Humanidad, capítols 5 i 6: «Los
versemblança històrica.
espartanos y los macedonios» i «Alejandro Magno».
Sèrie documental de 24 capítols, avalada per la Unesco,
que reflecteix no sols els fets polítics, sinó la vida quotidiana,
la cultura, la tecnologia, l’art, l’economia, la ciència...
Secretos de la arqueología, capítols 4, 8, 12, 20,
21 i 23.
Sèrie documental de 24 capítols que proposa recórrer
virtualment les civilitzacions antigues i redescobrir les ciutats
com eren fa segles.
CINE
300, dirigida per Zack Snyder (2007).

Narra l’enfrontament entre els espartans i els perses
Jacques MARTIN, sèrie «Orion» (1990 i ss.). en la batalla de les Termòpiles, l’any 480 aC.
Col·lecció de còmics sobre les aventures d’un xic grec, Orion,
Alexandre el Gran, d’Oliver Stone (2004).
en plena guerra del Peloponés. Està compost de quatre toms
Conta la vida d’Alexandre el Gran i la forja del seu imperi.
publicats fins ara.
Hèrcules, de Walt Disney (1997).
William MESSNER-LOEBS i Sam KIETH, Epicuro
Pel·lícula d’animació sobre el heroi Hèrcules.
el Sabio (2009).
Plató, Sòcrates, Epicur, Diògenes i molts altres pensadors Troia, dirigida per Wolfgang Petersen (2004).
grecs són protagonistes d’aquest còmic carregat d’aventures, Recull, inspirada en l’obra d’Homer, l’enfrontament entre
humor i raonaments brillants. troians i hel·lens.
REPÀS I SUPORT LA CIVILITZACIÓ GREGA
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
L’espai i el temps
1 Completa aquest text amb els termes següents.
Jònic - Mediterrani - Balcans - Àsia Menor - Egeu - Hèl·lade
La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental del mar ____________________, al sud de la península
dels ____________________. Es va estendre per les illes dels mars ____________________ i ____________________
i les costes de l’ ____________________ i el Mediterrani occidental. Els grecs anomenaven aquest espai
l’ ____________________.
2 Situa, amb l’ajuda dels mapes de la unitat, les principals polis i colònies gregues.
3 Recorda el nom de les tres etapes principals, arcaica, clàssica i hel·lenística, en què es divideix la història de Grècia
i indica’n les dates d’inici i final. Amb aquestes dades, completa aquesta taula.
561819_10_p10a_expansion_griega
Etapa Inici Final
4 Amb les dates de l’activitat anterior, completa l’eix cronològic i afig-hi els fets següents.
• Guerres mèdiques • Aparició de les polis
• Guerra del Peloponés • Fundació de colònies
• Alexandre el Gran • Pèricles
304 561819_10_p10_b_LT
DIA A DIA A L’AULA GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOGrecia
Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Les etapes de la Grècia antiga

1 Ordena cronològicament aquests esdeveniments relacionats amb el desenvolupament de la democràcia a Grècia.
• Moltes polis, com Atenes, implantaren la democràcia.
• Hi hagué crisis i revoltes populars contra els aristoi.
• Les polis eren governades per caps locals.
• El poder va anar passant a mans dels aristoi, els més rics.
2 Indica a quina polis pertanyien aquestes institucions de la Grècia clàssica i explica quina funció tenien.
Institució Polis Funcions
Ekklesía
Gerúsia
Apel·la
Bulé
Èfors
Magistrats
Tribunals de justícia
Dos reis
3 Respon a les qüestions següents.

• Quin va ser l’origen de les guerres mèdiques? Qui s’hi va enfrontar?

• Quines conseqüències tingueren aquestes guerres?

• Per què s’enfrontaren Atenes i Esparta? Com es va anomenar aquesta guerra?
4 Llig el text següent i respon.
Després de dominar Grècia, va derrotar • A quin personatge fa al·lusió?

repetidament els perses i conquistà vastos
territoris per Egipte, Mesopotàmia, Pèrsia i
l’Índia. El seu afany va ser crear un imperi • En quina etapa grega el situaries?
universal en què grecs i bàrbars, foses les
seues creences i cultures, formaren un únic
poble. Aquesta idea el va portar a crear
• Per quines regions es va estendre el seu imperi?
una nova cultura, l’hel·lenisme, en què, junt
amb aportacions gregues, també n’hi havia
de les civilitzacions orientals.

Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
Societat, economia i creences gregues

1 Completa en el quadern la taula següent sobre la societat grega.
Ciutadans No ciutadans
La componien: La componien:
Es caracteritzaven per: Es caracteritzaven per:
Les dones es caracteritzaven per:
2 Respon a aquestes qüestions sobre l’economia grega.
• Quins eren els productes principals que cultivaven els camperols grecs?

• A què es dedicaven els habitants de les ciutats? Quins productes fabricaven?

• Quina era l’activitat econòmica més important de Grècia?

• Quins productes compraven els grecs en terres llunyanes?
3 Indica si les afirmacions següents sobre les creences gregues són vertaderes (V) o falses (F).
V F
La religió grega era monoteista perquè els grecs creien en nombrosos déus.
Zeus, déu del cel, era el déu principal i governava sobre els altres déus.
Els herois naixien de la unió d’un esperit i un humà.
Els grecs creien en l’existència de criatures fantàstiques, com els ciclops.
Els ritus religiosos es realitzaven a casa i als santuaris, no als temples.
Els Jocs Olímpics eren una ofrena als déus.
4 Defineix aquests termes i posa un exemple de cada un.
• Mite:
• Temple:
• Oracle:
• Santuari:
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
Les ciutats i l’art grecs

1 Uneix cada paraula amb la seua definició.
a) Àgora 1. Part del temple utilitzada per a depositar ofrenes.
b) Acròpolis 2. Plaça pública on es reunien els ciutadans.
c) Pronaos 3. Vestíbul d’un temple.
d) Opistòdom 4. Sala principal d’un temple.
e) Naos 5. Recinte emmurallat a la zona més elevada de la ciutat.
2 Analitza un temple grec.

• Escriu el nom de cada part
del temple grec (plataforma,
pronaos, naos i opistòdom).
• Recorda els ordres grecs. Escriu davall de cada capitell l’ordre a què pertanyen.

3 Analitza un temple grec.

• Tria les frases vertaderes entre aquestes afirmacions.
• L’escultura grega tenia una funció decorativa.
• Les escultures gregues destaquen per la seua bellesa i harmonia.
• El cos humà sempre es representava vestit.
• Per a les escultures, els grecs utilitzaven la fusta com a material.
• La majoria de les escultures gregues que coneixem són còpies romanes.
• Relaciona les característiques amb l’etapa que corresponga.
a) Escultures estàtiques i figures esquemàtiques. Època hel·lenística
b) Moviment i expressió de sentiments. Època arcaica
c) Escultures realistes i composicions equilibrades. Època clàssica
Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
Història i societat
1 Completa l’esquema següent.
LES POLIS PRINCIPALS VAN SER
Les institucions eren Les institucions eren
Gerúsia
2 Escriu el nom de les etapes de la història de Grècia i situa cada fet en l’època corresponent.
Època Època Època
Segles IX-V aC Segles V-IV aC Segles IV-I aC
Atenes va viure l’època de més esplendor.
• Atenes va viure l’època de més esplendor.

• Alexandre el Gran conquistà l’imperi persa, Egipte i Mesopotàmia.
• Els grecs s’agruparen en polis.
• Perses i grecs s’enfrontaren en les guerres mèdiques.
• Esclatà la guerra del Peloponés.
3 Completa aquest gràfic sobre la societat grega.
Ciutadans
GRUPS SOCIALS
Fitxa 6
Nom: Curs: Data:
L’art grec
1 Indica el nom i les característiques de cada estil arquitectònic.
Estil:
Fust:
Capitell:
Estil:
Fust:
Capitell:
Estil:
Fust:
Capitell:
2 Completa la taula sobre l’escultura grega.
Període Arcaic Clàssic Hel·lenístic
Característiques
Escultura grega
Materials
Exemples
3 Observa el dibuix i redacta un resum sobre les característiques principals de l’urbanisme grec.
Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
Comentari de textos històrics

1 Llig els textos següents i respon a les preguntes.
La democràcia a Atenes El sistema de govern a Esparta

Tenim un règim de govern que no enveja les lleis Quan tot el món estava reunit, no es permetia a ningú
d’altres ciutats, sinó que som exemple per a altres. presentar propostes, sinó que el poble era sobirà per
El seu nom és democràcia, perquè el govern no depén a decidir sobre les propostes presentades pels ancians
d’uns pocs, sinó de la majoria, i d’acord amb les i els reis. Però més tard, quan ja el poble per mitjà de
nostres lleis tots tenen els mateixos drets. Fins i tot supressions i afegitons aconseguia adulterar i
els ciutadans pobres hi poden participar, ja que les tergiversar les propostes, els reis Polidor i Teopomp
qualitats personals són més importants que les afegiren la regla següent: «Però si el poble parla de
riqueses. Ens preocupem alhora dels assumptes forma errada, els ancians i els reis s’hi han d’oposar».
privats i dels públics, i considerem inútils aquells Això és, haurien de deixar de ratificar la decisió,
que no participen en la política. Per aquesta raó, tots rebutjant-la completament, i dissoldre l’assemblea
procurem formar-nos un judici propi sobre els diversos sobre la base que estaven adulterant i transformant
assumptes, o almenys estudiem amb exactitud els la proposta en un punt contrari a l’interés comú.
negocis públics. PLUTARC, Licurg, 6. (Adaptat)
TUCÍDIDES, H. de la Guerra del Peloponés II, 37 i ss. (Adaptat)
• Segons Tucídides, en què es basa el sistema de govern d’Atenes?

• Segons Plutarc, per què els reis espartans aprovaren una norma per la qual podien oposar-se a la voluntat del poble?

• Quines són les principals diferències entre els sistemes de govern d’Atenes i d’Esparta?
La ciutadania
La polis és una col·lectivitat de ciutadans, per això a demandants, perquè aquest dret el posseeixen també
necessitem saber qui pot anomenar-se ciutadà i què alguns en virtut de tractats amb altres polis. Un ciutadà
és un ciutadà. El ciutadà no ho és pel mer fet de residir en el sentit absolut del terme no es pot definir millor
en un lloc (l’estranger, que ha nascut en una altra ciutat, que pel fet de participar en l’exercici del poder de jutge
i l’esclau tenen la residència en comú amb el ciutadà); i de magistrat.
tampoc no són ciutadans els qui posseeixen el dret de ARISTÒTIL, Política, III. (Adaptat)
comparéixer davant la justícia com a defensors o com
• Què és un ciutadà, segons Aristòtil?

• Explica quins són els drets i les obligacions d’un ciutadà.

• Quin tipus de no ciutadans hi havia a Atenes? Explica quina era la situació de cada grup.

• A què es dedicaven les dones a Grècia?
Fitxa 8
Més competent
Nom: Curs: Data:
El llegat de Grècia
1 Observa les següents imatges d’edificis posteriors als grecs. Quins elements d’influència grega veus en cada una
de les imatges?
Santa
Maria
Novella,
Florència
(s. XV). Palau de Carles V, a Granada (s. XVI). La Madeleine, París (s. XVIII).
Elements grecs: Elements grecs: Elements grecs:

2 Observa les següents imatges d’escultures posteriors als grecs. Quins elements de la influència grega veus
en cada una?
Guerrer
David, romà,
Donatello Botero
(s. XV). Paulina Bonaparte, de Canova (s. XIX). (s. XX).
Elements grecs: Elements grecs: Elements grecs:

3 Busca en Internet altres exemples d’edificis i escultures en què s’aprecie la influència grega. Elabora un mural amb
una imatge d’aquestes, ordenades de forma cronològica, i els elements d’influència grega que s’hi veuen.
Fitxa 9
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Els grecs i les primeres civilitzacions

1 Compara aquestes cronologies i respon.
1200 aC 479 aC 404 aC Final de la guerra
Guerra de Troia Final de les guerres mèdiques 461 aC
del Peloponés
2100 aC Govern
776 aC 323 aC
Auge de la cultura minoica de Pèricles
Primera Olimpíada Mort d’Alexandre el Gran
CIVILITZACIÓ ÈPOCA GRÈCIA GRÈCIA GRÈCIA

CIVILITZACIÓ MINOICA MICÈNICA FOSCA ARCAICA CLÀSSICA HEL·LENÍSTICA
3000 aC 1400 aC 1150 aC 800 aC 490 aC 334 aC 30 aC
IMPERI
CRISI
CRISI
IMPERI ANTIC IMPERI NOU
MITJÀ
Dominació estrangera
3100 aC 2200 aC 2050 aC 1800 aC 1580 aC 1100 aC 31 aC
505399-10-210_linea
• Quina civilització durà més temps?
• Quina va ser la primera civilització de la història?

5053-99_09_191 b LT Egipto
• Amb quins períodes grecs coincideix l’imperi nou egipci?
• En quina etapa grega té lloc el final dels mesopotàmics?
2 Compara una escultura grega amb una d’egípcia.

• Anota quina d’aquestes escultures és egípcia (E) i quina grega (G).
• Per què ho saps?
3 Indica si aquestes afirmacions es refereixen a Grècia (G), a Egipte (E) o a totes dues.
G E
Estaven governats per un rei que tenia un poder absolut.
La seua religió era politeista.
El govern s’organitzava a través d’institucions com l’ekklesía o la bulé.
Els temples eren la casa del déu. Es construïen amb sostres plans i columnes.
Creien en la vida després de la mort, per això desenvoluparen la momificació.
APROFUNDIMENT
Fitxa 10
ELS ORDRES ARQUITECTÒNICS GRECS
Nom: Curs: Data:
En cerca de l’harmonia i la bellesa, els grecs construïen seguint unes estrictes regles matemàtiques, anomenades ordres,
que determinaven la combinació dels elements arquitectònics.
A
1 Observa les imatges de la dreta, busca informació,
completa les fitxes i respon.
Temple de Segesta
Localitat
Segle
Característiques
dels fusts
Característiques
dels capitells
Tenen base, B
les columnes?
Temple de Zeus
Localitat
Segle
Característiques
dels fusts
Característiques
dels capitells
Tenen base, C
les columnes?
Temple d’Erectèon
Localitat
Segle
Característiques
dels fusts
Característiques
dels capitells
Tenen base,
les columnes? 2 Realitza un treball d’investigació.
Dividiu la classe en grups. Cada grup investigarà un
• A quin ordre arquitectònic pertany cada un dels ordres arquitectònics grecs. Cal analitzar:
dels temples? • Característiques principals (planta, elements
sustentadors i sustentats, tipus de columnes).
A:
• Època en què va sorgir.
B:
• Exemples d’edificis.
C: • Exemples visuals.
APROFUNDIMENT
Fitxa 11
ELS DÉUS GRECS
Nom: Curs: Data:
Els grecs creien en l’existència de nombrosos déus que, a pesar de ser immortals, tenien aspecte humà.
PRACTICA
1 Busca informació en Internet i completa l’arbre genealògic amb els déus grecs més importants.
Urà
Cronos
Hera Zeus
Dionís Atena
2 Completa aquest quadre.
Déu grec Poder Animals associats Atributs característics
Zeus
Hera
Hades
Demèter
Hestia
Posidó
Hefest
Ares
Atena
Apol·lo
Àrtemis
Hermes
Dionís
Afrodita
3 Llig el text següent i respon a les preguntes en el quadern.
Ulisses (Odisseu) i el ciclop

Continuàrem la navegació i arribàrem a la terra dels Polifem: Dóna’m més vi i fes-me saber immediata-
ciclops, superbs i sense llei, qui, confiats en els déus ment el teu nom perquè t’oferisca un do.
immortals, no llauren els camps, sinó que tot els Odisseu: El meu nom és Ningú; i Ningú em diuen
naix sense sembrar i sense llaurar i ho fa créixer la ma mare, mon pare i els companys.
pluja enviada per Zeus. No tenen àgores ni lleis, sinó
que viuen als cims de les muntanyes, dins de coves. Polifem: A Ningú me’l menjaré l’últim, després dels
seus companys: tal serà el do hospitalari que
Vérem una alta gruta en un dels extrems i quasi to- t’oferisc.
cant al mar. Hi vivia un home gegantí, solitari, que
entenia de pasturar ramats lluny dels altres homes. Així va dir; es va fer enrere i va caure de tos. Doble-
gà el coll robust i el va véncer la son. Aleshores
Polifem: Oh, forasters! Qui sou? D’on heu arribat vaig ficar l’estaca davall de l’abundant caliu per cal-
navegant pels humits camins? far-la. Els companys la clavaren a l’ull del ciclop.
Odisseu: Som aqueus que van ser extraviats en eixir Féu el ciclop un fort i horrorós gemec i es posà a
de Troia pels vents de tota mena i venim a abra- fer grans crits als altres ciclops.
çar-te els genolls per si ens vols presentar els Els ciclops: Per què estàs tan enutjat, oh, Polifem!, i
dons de l’hospitalitat. Respecta els déus, que som crides de manera semblant en la divina nit?
ara els teus suplicants.
Polifem: Oh, amics, Ningú em mata amb engany, no
Polifem: Oh, foraster! Ets un ximple o véns de llu- amb força!
nyanes terres, quan m’exhortes a témer els déus
i a guardar-me de la seua còlera; que els ciclops Els ciclops: Doncs si ningú et fa força, ja que estàs
no es cuiden de Zeus. sol, no és possible evitar la malaltia que envia el
gran Zeus; però prega a ton pare, el sobirà Posi-
El ciclop, amb ànim cruel, alçant-se de sobte, va tirar dó.
mà als companys, en va agafar dos i, com si foren
cadellets, els va llançar a terra amb tanta violència Vam eixir de la cova. I trobant-nos-en lluny, vaig
que l’encèfal va fluir a terra i el mullà. En trossejà els parlar al ciclop amb aquestes mordaces paraules:
membres i es posà a menjar-se’ls. Contemplàrem Odisseu: Ciclop! No hauries d’emprar la teua gran
aquell horrible espectacle. Quan el ciclop hagué om- força per a menjar-te dins la pregona gruta els
plit aquell enorme ventre, devorant carn humana i amics d’un home indefens. Les conseqüències de
bevent llet sola, es va gitar a la gruta. les teues males accions t’havien d’agafar, oh, cru-
L’endemà vaig tallar una estaca d’una braça de llarg, el!, ja que no vas témer de devorar els teus hostes
que vaig donar als companys i els vaig manar que la al teu sojorn mateix; per això Zeus i els altres
poliren. Així que la deixaren llisa, en vaig afuar un déus t’han castigat.
dels extrems, el vaig endurir, passant-la per l’ardent Homer, Odissea. (Adaptat)
foc, i la vaig ocultar amb cura davall de l’abundant
fem escampat per la gruta. A la vesprada tornà el
ciclop amb el ramat.
Odisseu: Pren ciclop, beu vi a fi que sàpies quina be-
guda es guardava al nostre vaixell.
• Qui és l’autor del text? A quina obra pertany?
• Qui són els protagonistes de la història? Descriu com és cada un d’ells: descripció física, caràcter, ocupació
i altres habilitats. Explica a quina categoria d’éssers pertanyen.
• Resumeix què passa en la història i quin estratagema utilitza Ulisses (Odisseu). Quin ensenyament volia transmetre l’autor?
APROFUNDIMENT
Fitxa 12
ALEXANDRE EL GRAN
Nom: Curs: Data:
Alexandre el Gran va ser una de les figures més

destacades de l’antiguitat. Va ser el conquistador d’un
imperi immens que va abraçar des d’Egipte fins al
nord-oest de l’Índia. Això no obstant, no va aconseguir
consolidar aquestes extenses possessions, que es van
dividir en diversos regnes després de la seua mort.
QÜESTIONS
1 Vida i obra. 2 Entra en aquesta pàgina web i respon a les preguntes:

http://interclassica.um.es/divulgacion/mapas/
• Busca informació sobre Alexandre el Gran, completa’n
expedicion_de_alejandro_magno.
aquesta fitxa biogràfica i respon a les preguntes.
• Què va passar a les localitats següents?
Lloc i data de naixement:
Granic:

Fill de:
Gaugamela:

Lloc i data de la seua mort:
Persèpolis:

Formació:
Proftàsia:

Data de començament del seu regnat:
Bucefàlia:

Fets principals del seu regnat: Memfis:

• Com s’anomenen la major part de les ciutats fundades

• Qui era Aristòtil?
per Alexandre el Gran? Cita alguna altra ciutat que
fundà Alexandre.
• En quin any inicià Alexandre el Gran la campanya

contra Darios III, rei dels perses?

• L’any 331, Alexandre visità l’oracle d’Amon-Ra a l’oasi
• Per què es casà amb la princesa Roxana, filla de Darios III? de Siwah. Com el va saludar l’oracle? Què va predir?

• Per què creus que l’aristocràcia grecomacedònia es

prengué malament haver de tractar el seu rei com un déu?

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 On va sorgir la civilització grega? 7 Qui eren els herois per als grecs?
a. A la península dels Balcans. a. Els qui naixien de la unió de dos déus.
b. A la península Ibèrica. b. Els qui naixien de la unió d’un déu
c. A la península Itàlica. i un humà.
c. Els qui realitzaven grans proeses.
2 Quines són les principals etapes de la història
de Grècia? 8 Què eren els oracles?
a. Les èpoques arcaica, clàssica i artística. a. Missatges dels déus que no podien ser
b. Les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística. interpretats.
c. L’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat b. Xarlatans que asseguraven que endevinaven
contemporània. el futur.
c. Missatges dels déus que podien ser interpretats
3 Les principals institucions de govern a Esparta pels endevins.
eren:
a. La gerúsia, els èfors, l’apel·la i el rei.
9 Quines eren les dependències del temple grec?
b. La gerúsia, els èfors, l’apel·la i els dos reis. a. Pronaos, naos i opistòdom.
c. La gerúsia, els èfors, l’ekklesía i els dos reis. b. Entrada, recepció i sala principal.
c. Acròpolis, naos i opistòdom.
4 Les guerres mèdiques...
10 Els escultors grecs volien mostrar...
a. Enfrontaren Grècia i Pèrsia en el segle VIII aC.
b. Enfrontaren Grècia i Pèrsia en el segle V aC. a. El cos humà com era en realitat, amb les seues
virtuts i defectes.
c. Enfrontaren Esparta i Atenes en el segle V aC.
b. La bellesa ideal del cos humà nu.
5 Per on s’estenia l’imperi d’Alexandre c. El poder dels déus, que havien creat els homes.
el Gran?
a. Per Grècia, l’Àsia Menor, Pèrsia, Mesopotàmia,
Síria, Egipte i la Xina.
b. Per Grècia, l’Àsia Menor, Pèrsia, Mesopotàmia,
Síria i Rússia.
c. Per Grècia, l’Àsia Menor, Pèrsia, Mesopotàmia,
Síria i Egipte.
6 A Grècia, no eren ciutadans:

a. Els esclaus, les dones i els estrangers.
b. Els esclaus, els espartans i els xiquets.
c. Els bisbes i els nobles.
1. a, 2. b, 3. b, 4. b, 5. c, 6. a, 7. b, 8. c, 9. a, 10. b.
SOLUCIONS
Nom: Curs: Data:
• Hèl·lade:
• Polis:
• Aristoi:
• Hoplites:
• Oracle:
• Acròpolis:
2 Ordena cronològicament els fets següents numerant-los de l’1 (anterior) al 7 (posterior) i indica en quina època
de la història de Grècia tingueren lloc. (1,5 p.)
Alexandre el Gran conquista l’imperi persa.
Els aqueus funden Micenes.
Esclaten les guerres mèdiques.
El rei Minos governa Creta.
Sorgeixen les monarquies hel·lenístiques.
S’inicia la guerra del Peloponés.
Els grecs colonitzen el sud d’Itàlia.
3 Explica el procés que portà a l’aparició de la democràcia a Grècia. (1 p.)
4 Observa el mapa i respon a les qüestions.

(1,5 p.)
OCEÀ Escites Tanais
• Quin procés representa? Quines en van ser ATLÀNTI C
Celtes
Òlbia
les causes? Sàrmates
Etruscos Tyras Teodòsia

Agathe Massàlia
Istros
Ibers Rhode
Nikaia
Còrsega
Il·liris
Odessos
Callatis
Mar Negre
Fasis
Empòrion Alalia
Sinope
Sagunt
Bizanci
Hemeroscopi
Akra Leuké
Alonis Illes Balears Sardenya
Cumes
Tàrent
Epidamnos
Apol·lònia
Calcedònia
Gadir Perses
Mainake Baria Mitilene
Mar Corfú
Crotona Mègara Focea
• I les etapes? M
Sicília
Corint Atenes Efes
Milet
Cartago e Esparta
Númides d Siracusa Thera Sida
Cartaginesos it Rodes
r
e
ra Fenicis
Biblos
n i
Sidó
Palestins
Tauquira Apol·lònia Tir
• Quines conseqüències tingué? Territoris grecs en el segle VIII aC Polis Barca Cirene
Naucratis
Zones d’expansió en els segles VIII-VI aC Colònies gregues

Libis Egipcis
Àrea d’influència grega

Àrea d’influència fenícia
Assentaments fenicis
Expansió grega

505399-10-213
CONTROL B
5 Elabora un esquema de l’organització política d’Atenes. Hi has d’incloure les principals institucions
i les funcions que exercien. (1 p.)
6 Uneix amb fletxes. (1 p.)
• Primera guerra mèdica 431 aC

Atenes contra Esparta Victòria de Grècia
• Segona guerra mèdica 499 aC
Grècia contra Pèrsia Victòria d’Esparta
• Guerra del Peloponés 480 aC
7 Observa aquestes imatges i respon. (1,5 p.)
• A quin període de la història de Grècia pertany

cada una?
• Quines diferències hi trobes?
8 Llig el text i respon a les preguntes. (1,5 p.)
• De quin personatge parla el text?

Als trenta-tres anys va aconseguir
conquistar el major imperi assolit fins
en aquell moment, que arribava fins a
• Per on s’estenia l’imperi? les terres banyades per l’Indus
i dominava la major part del continent
asiàtic. Les seues proeses l’han
convertit en un mite i, en alguns
• En quin tipus d’unitat es basava el seu poder militar?
moments, en quasi una figura divina.
A més, el període hel·lenístic, com es
coneix l’etapa del seu govern, va ser
• Per què s’afirma que el període hel·lenístic va ser d’una gran esplendor d’una gran esplendor cultural.
cultural? Posa’n exemples.
• Què va passar després de la seua mort?
Nom: Curs: Data:
1 Completa i uneix mitjançant fletxes. (1 p.)
Mitjan segle IV aC fins al Esclaten les guerres

Època arcaica
segle contra els perses.
Segle V i primera meitat Es produeixen les i

del segle s’instaura la a les polis.
El rei de Macedònia
Època Segles IX al aC.
conquista Grècia.
2 Explica el significat dels conceptes següents. (1 p.)
• Hèl·lade:
• Polis:
• Politeisme:
• Colònia:
• Monarquies hel·lenístiques:
• Acròpolis:
3 Indica quines d’aquestes institucions pertanyen a Esparta i quines a Atenes. (1,5 p.)
ATENES ESPARTA
Ekklesía
Gerúsia

Apel·la
Bulé
Èfors
Magistrats
Tribunals de justícia
Dos reis
4 Observa el mapa i respon a les qüestions. (1 p.)

Mar Negre
Mar
• Qui va conquistar aquests territoris? Pel·la Caspi
Riu
Bactres Alexandria
Ancira
Am
Granic Escate
ud
ar
ià
Atenes
Halicarnàs
Alexandròpolis
Issos
Tars Gaugamela
Riu
Rodes Alexandria Eu Ecbatana
• Quan els va conquistar? Mar
d’Issos
fr
at
es
Alexandria
d’Ària
Alexandria
del Caucas
iu
R
Mediterrani Damasc Ti
Tir Hidasp
gr
Alexandria Babilònia Susa

is
dus
R iu In
PEN Í N S U L A Persèpolis
Memfis Alexandria Alexandria
Alexandria Proftàsia
D ’ A RÀ BI A Xarax de Carmània
• Quines conseqüències tingué? Alexandria
G
lf
o
iu Pè Alexandria d’Opiena
R
Ma
rs de Makarene
ic
Ni
rR
l
oig
Golf d’Oman

Regne de Macedònia Ciutats fundades per Alexandre el Gran
Territoris dependents de Macedònia Batalles
Conquistes d’Alexandre el Gran fins al 330 aC Recorregut d’Alexandre el Gran Mar
d’A r à b i a
Conquistes d’Alexandre el Gran des del 330 aC
505399-10-218
CONTROL A
5 Enumera els trets més importants de l’economia de Grècia. (1 p.)
6 Digues si aquestes columnes són dòriques, jòniques o corínties i enumera dues raons que justifiquen la teua decisió
en cada cas. (1,5 p.)
A.
A B C

B.
C.
7 Indica si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F). (1 p.)

V F
La religió grega era politeista perquè els grecs creien en un sol déu.
Atena, deessa de la saviesa, era la deessa principal.
Els herois naixien de la unió d’un déu i un humà.
Els grecs creien en l’existència de criatures fantàstiques, com els centaures.
Els ritus religiosos es realitzaven a casa, als santuaris i als temples.
Els endevins tenien prohibit interpretar els oracles dels déus.
8 Indica a quin període corresponen les característiques següents. (1 p.)
• Moviment i gran expressivitat

Escultura arcaica
• Trets humans esquemàtics
• Més realisme i moviment equilibrat Escultura clàssica
• Es representa la bellesa ideal

Escultura hel·lenística
• Braços enganxats al cos i frontalitat
9 Explica qui van ser aquests personatges. (1 p.)

• Pèricles:
• Heròdot:
• Homer:
• Fídies:
• Filip II de Macedònia:
Activitats
Control B Control A
B3-4. Distingir la diferent escala B3-4.1. Realitza diversos tipus d’eixos

temporal d’etapes com la cronològics. 2, 7 1
B3-15. Conéixer els trets B3-15.1. Identifica diferents trets de

principals de les «polis» gregues. l’organització sociopolítica i econòmica
1, 3, 5, 8 2, 3, 5, 7, 9
de les polis gregues a partir de diferents
tipus de fonts històriques.
B3-16. Entendre la B3-16.2. Localitza en un mapa històric

transcendència dels conceptes les colònies gregues del Mediterrani. 4
«democràcia» i «colonització».
B3-17. Distingir entre B3-17.2. Elabora un mapa de l’imperi

el sistema polític grec d’Alexandre. 4
i l’hel·lenístic.
B3-19. Entendre l’abast B3-19.1. Explica les característiques

del que és «clàssic» en l’art essencials de l’art grec i la seua evolució 7 6, 8
occidental. en el temps.
Control B
1 • Hèl·lade: significa «territori dels grecs» i era l’espai 4 • L’expansió colonial grega. Molts grecs emigraren
geogràfic que ocupava la civilització grega. per l’escassetat de terres i la poca fertilitat, ja que,
d’una banda, no produïen prou per a alimentar tota
• Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit
la població i, de l’altra, estaven controlades per una
propis.
minoria rica.
• Aristoi: significa «els millors» i és com s’autodenominaven
• L’expansió es desenvolupà en dues etapes: Entre 750
a si mateixos els rics.
i 650 aC, els grecs van anar cap l’oest i s’assentaren a les
• Hoplites: soldats d’infanteria. costes i illes del mar Jònic, Sicília, el sud d’Itàlia i França,
• Oracle: missatge dels déus que podia ser interpretat Líbia i l’est i el sud de la península Ibèrica. Entre 650 aC
pels endevins. i 550 aC s’expandiren cap a l’est i fundaren colònies
al mar Negre.
• Acròpolis: recinte emmurallat situat al lloc més
• Els grecs entraren en contacte amb altres pobles,
elevat de la ciutat. Hi havia els temples i alguns
com els fenicis, els etruscos o els egipcis, i expandiren
dels edificis més importants de la polis.
la civilització grega més enllà de les seues fronteres.
2 1. El rei Minos governa Creta: edat dels metalls.
5 Assemblea o ekklesía: era el principal òrgan de decisió
2. Els aqueus funden Micenes: edat dels metalls. política. Estava formada per tots els ciutadans atenesos
3. Els grecs colonitzen el sud d’Itàlia: època arcaica. majors de vint anys.
La bulé o consell dels cinc-cents: s’encarregava
4. Esclaten les guerres mèdiques: època clàssica.
de preparar els assumptes que es discutien en l’assemblea.
5. S’inicia la guerra del Peloponés: època clàssica. Estava formada per cinc-cents ciutadans de més de trenta
6. Alexandre el Gran conquista l’imperi persa: època anys elegits per sorteig.
hel·lenística. Els magistrats: eren els ciutadans encarregats d’executar
7. Sorgeixen les monarquies hel·lenístiques. les decisions de l’assemblea. Entre ells hi havia deu
estrategs, que dirigien l’exèrcit i l’armada, i nou arconts, que
3 El procés es va iniciar durant el segle VI aC, a causa del presidien els tribunals i s’encarregaven dels ritus religiosos.
creixement de la població i l’insuficient rendiment de les
Els tribunals de justícia: eren elegits cada any per
terres per a alimentar-la. Això va provocar un període de
sorteig.
crisis i revoltes populars contra els rics (aristoi) que va
culminar amb l’aparició de la democràcia. 6 Primera guerra mèdica – 499 aC – Grècia contra Pèrsia.
Segona guerra mèdica – 480 aC – Victòria de Grècia. arestes vives. B: jònica, perquè el capitell està decorat amb
Guerra del Peloponés – 431 aC – Victòria d’Esparta. volutes i el fust està acanalat amb arestes suaus.
C: coríntia, perquè el capitell està decorat amb fulles
7 A: època arcaica. B: època clàssica. C: època hel·lenística.
d’acant i el fust està acanalat amb arestes suaus.
Hi ha diferències quant al moviment (la més estàtica és la de
l’època arcaica i la que té més moviment és l’hel·lenística), 7 Falsa / Falsa / Vertadera / Vertadera / Vertadera / Falsa.
l’expressió (la de l’època arcaica és més esquemàtica 8 Moviment i gran expressivitat: escultura hel·lenística.
i inexpressiva; la clàssica és més natural i expressiva, i Trets humans esquemàtics: escultura arcaica. Més realisme
l’hel·lenística és molt expressiva) i la composició (la de l’etapa i moviment equilibrat: escultura clàssica. Es representa
clàssica és harmoniosa i equilibrada). la bellesa ideal: escultura clàssica. Braços enganxats al cos
8 • Alexandre el Gran. i frontalitat: escultura arcaica.
• Pèrsia, Síria, Mesopotàmia i Egipte. 9 • Pèricles: polític atenés.
• La falange. • Heròdot: historiador.
• Homer: poeta.
• Perquè hi hagué avanços científics i floriren
• Fídies: escultor.
l’art, la poesia i el teatre.
• Filip II: rei de Macedònia i pare d’Alexandre el Gran.
• L’imperi es va dividir entre els seus generals
i es formaren les monarquies hel·lenístiques.
Control A
1 Època arcaica – Segles IX al VI aC – Tenen lloc les

colonitzacions i s’instaura la democràcia a les polis.
Època clàssica – Segle V i primera meitat del segle IV –
Esclaten les guerres mèdiques contra els perses.
Època hel·lenística – Mitjan segle IV aC fins al
segle I aC – El rei Filip II de Macedònia conquista Grècia.
2 • Hèl·lade: significa ‘territori dels grecs’ i era l’espai
geogràfic que ocupava la civilització grega.
• Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit
propis.
• Politeisme: creença en nombrosos déus.
• Colònia: comunitat independent de la polis de la qual
procedia la població, encara que mantenia els mateixos
déus, costums i organització.
• Monarquies hel·lenístiques: regnes en què es va
dividir l’imperi d’Alexandre el Gran després de la seua
mort.
• Acròpolis: era un recinte emmurallat situat al lloc més
elevat de la ciutat. Hi estaven situats els temples
i alguns dels edificis més importants de la polis.
3 Esparta: Gerúsia; apel·la; èfors; dos reis. Atenes: ekklesía;
bulé; magistrats; tribunals de justícia.
4 • Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia.
• Entre els anys 338 aC i 323 aC.
• El grec es va imposar com la llengua oficial i culta dels
territoris conquistats i es posaren de moda la cultura i l’art
grecs. Va florir la ciència, l’urbanisme i el comerç.
5 El sòl era pobre i l’agricultura es va especialitzar en el blat,
la vinya i l’olivera. Els grecs s’especialitzaren sobretot
en l’artesania i el comerç. Per als intercanvis comercials
utilitzaven monedes de plata anomenades dracmes.
6 A: dòrica, perquè el capitell és llis i el fust està acanalat amb
Nom: Curs: Data:
Els orígens de la nostra civilització es troben en la Grècia antiga. En els edificis que ens envolten, en la nostra forma de
pensar i de parlar, en l’organització política o en els gustos artístics, és fàcil descobrir les empremtes de l’herència grega.
La vostra tasca consisteix a trobar-les, amb les pistes que us donarem i amb els coneixements que heu adquirit en estudiar
la civilització grega, i elaborar una taula en què resumiu les aportacions gregues a la nostra societat que penseu que han
sigut més importants.
1 Els Jocs Olímpics eren una competició esportiva que els grecs celebraven en honor de Zeus. En quin any es van celebrar
per primera vegada en la Grècia antiga? Situa’l en aquesta línia del temps. (1 p.)
1200 aC 479 aC 404 aC Final de la guerra
Guerra de Troia Final de les guerres mèdiques 461 aC
del Peloponés
2100 aC Govern
776 aC 323 aC
Auge de la cultura minoica de Pèricles
Primera Olimpíada Mort d’Alexandre el Gran
CIVILITZACIÓ ÈPOCA GRÈCIA GRÈCIA GRÈCIA

CIVILITZACIÓ MINOICA MICÈNICA FOSCA ARCAICA CLÀSSICA HEL·LENÍSTICA
3000 aC 1400 aC 1150 aC 800 aC 490 aC 334 aC 30 aC
2 Quan se celebraren els primers Jocs Olímpics, havien sorgit ja les polis?, i la democràcia? Explica el significat d’ambdós
conceptes, polis i democràcia, i digues quan van sorgir. (1 p.)
505399-10-210_linea
3 Atenes és el millor exemple de polis democràtica. Quines eren les principals institucions de govern ateneses?
Quines funcions tenien? Quines persones i grups socials no podien participar en aquestes institucions? (1 p.)
4 Era Esparta també una polis democràtica? Quin tipus de govern tenia? Assenyala algunes diferències entre el tipus
de govern atenés i l’espartà. (1 p.)
PROVA
5 Quines diferències i semblances trobes entre la democràcia atenesa i el nostre sistema democràtic actual? Assenyala
almenys dues diferències i dues semblances. (1,5 p.)
6 Aquesta fotografia pertany al palau de les Corts de Madrid, l’edifici que allotja el Congrés dels Diputats. Observa les
columnes. A quin ordre artístic grec pertanyen? Per què? Resumeix les característiques dels tres ordres grecs. (2 p.)
7 Completa aquesta taula resumint quines són, a parer teu, les aportacions més importants de la civilització grega
a la nostra societat actual. (2,5 p.)
Camps Aportacions gregues

Política
Literatura
Ciència
Art
Filosofia
Esport
Llengua
Competències que
s’avaluen*
Comunicació B3-3. Explicar les característiques B3-3.1. Ordena temporalment

lingüística de cada temps històric i certs alguns fets històrics i altres fets
canvis fonamentals en el rumb de bàsiques de successió, duració
que en faciliten l’estudi i la 2, 4, 5
B3-16.1. Descriu algunes
interpretació. diferències entre la democràcia
B3-16. Entendre la transcendència grega i les democràcies actuals.
dels conceptes «democràcia»
i «colonització».
Competència social B3-15. Conéixer els trets principals B3-15.1. Identifica diferents
i cívica de les polis gregues. trets de l’organització
sociopolítica i econòmica de les
polis gregues a partir de diferents
tipus de fonts històriques. 2, 3, 4, 5
B3- 16. Entendre la transcendència B3-16.1. Descriu algunes de les

dels conceptes «democràcia» diferències entre la democràcia
i «colonització». grega i les democràcies actuals.
Aprendre a aprendre B3-3. Explicar les característiques B3-3.1. Ordena temporalment

de cada temps històric i certs alguns fets històrics i altres fets
canvis fonamentals en el rumb de bàsiques de successió, duració 1, 7
que en faciliten l’estudi i la
interpretació.
Sentit d’iniciativa B3-19. Entendre l’abast B3-19.2. Posa exemples

i actitud del que és «clàssic» en l’art representatius de les diferents
emprenedora occidental. àrees del saber grec i discuteix
5, 7
per què es considera que la
cultura europea parteix de la
Grècia clàssica.
Consciència B3-19. Entendre l’abast B3-19.1. Explica les

i expressió cultural del que és «clàssic» en l’art característiques essencials
6
occidental. de l’art grec i la seua evolució
en el temps.
1 Per primera vegada se celebraren l’any 776 aC, en l’època 3 Les principals institucions ateneses eren aquestes:
arcaica.
– L’assemblea o ekklesía: era el principal òrgan de decisió
2 Les polis començaren a desenvolupar-se a partir del segle política. S’hi votaven les lleis, s’hi elegien els governants i
VIII aC, i la democràcia encara més tard, en el segle VI aC. s’hi decidien la guerra i la pau. Estava formada per tots els
Les polis eren ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit ciutadans atenesos majors de vint anys.
propis. Democràcia significa govern del poble.
– La bulé o consell dels cinc-cents: s’encarregava 6 Les columnes són d’ordre corinti, perquè els capitells tenen
de preparar els assumptes que es discutien en fulles d’acant i els fusts estan acanalats amb arestes suaus.
l’assemblea. Estava formada per cinc-cents ciutadans
de més de trenta anys, elegits per sorteig. – Ordre dòric: el fust està acanalat amb arestes vives,
el capitell és llis i no té base.
– Els magistrats: eren els funcionaris que executaven
les decisions de l’assemblea. Entre ells hi havia deu – Ordre jònic: el capitell està decorat amb volutes, el fust
estrategs, que dirigien l’exèrcit i l’armada, i nou arconts, està acanalat i descansa en una base.
que presidien els tribunals i s’encarregaven dels ritus – Ordre corinti: el capitell està decorat amb fulles
religiosos. d’acant, el fust està acanalat amb arestes suaus
– Els tribunals de justícia: cada tribunal estava especialitzat i descansa en una base.
en una matèria determinada. Eren elegits cada any per 7 R. M.
sorteig.
Camps Aportacions gregues
En aquestes institucions no podien participar les dones,
els estrangers i els esclaus, perquè es considerava que no Política La democràcia.
eren ciutadans.
Literatura La poesia i el teatre.
4 Esparta no tenia un govern democràtic, sinó oligàrquic,
perquè hi governaven uns pocs. Les matemàtiques, la història,
Ciència
la geografia, la física, la medicina.
R. M. Per exemple, a Esparta hi havia dos reis i a Atenes no hi
havia reis, i a Esparta l’assemblea tenia un poder molt limitat Art La forma de construir i d’esculpir.
perquè la gerúsia podia vetar les seues decisions, mentre
que a Atenes l’assemblea tenia un poder més ampli i no Sòcrates, Plató i Aristòtil van establir
Filosofia
existia la gerúsia. les bases de la filosofia occidental.
5 R. M. Dues semblances: en ambdós casos hi ha uns tribunals Esport Els gimnasos i els Jocs Olímpics.
de justícia i un poder legislatiu (l’assemblea, en el cas grec,
i el parlament, en el cas d’Espanya). Dues diferències: a Moltes paraules i expressions actuals
Atenes hi havia esclavitud i les dones no podien votar. Llengua tenen l’origen en la cultura grega
(per exemple, història o política).

LA CIVILITZACIÓ ROMANA

Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 330
• Mapa de l’imperi romà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332
• El legionari romà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 333
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334
• Les forques caudines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334
• La moneda romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334
• Pa i circ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334

Repàs i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 336
Fitxa 1: Roma: espai i temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 336
Fitxa 2: La religió romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 337
Fitxa 3: La romanització: Astèrix i Obèlix. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 338
Fitxa 4: La societat i l’economia a Roma (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 339
Fitxa 5: La societat i l’economia a Roma (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 340
Fitxa 6: La ciutat romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 341
• Més competent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342
Fitxa 7: Coneixem la història de Roma: Juli Cèsar i els gals. . . . . . . . . . . . 342
Fitxa 8: Les llengües romàniques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 343
Fitxa 9: Desigualtats socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 345
Fitxa 10: La pintura pompeiana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 345
Fitxa 11: La carrera política a Roma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 346
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347

Controls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 348
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 348
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 350

Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354

• L’extensió de l’imperi romà • Identificar construccions romanes • Curiositat per conéixer les formes
• La història, les formes de vida, • Investigar la vida quotidiana de vida d’altres èpoques
l’art i les creences dels romans a través de l’art • Valoració de les restes de la
• Fer un informe civilització romana com a fonts
fonamentals per a reconstruir
• Interpretar restes arqueològiques el nostre passat i que, per tant,
• Analitzar diferents textos cal conservar
• Aplica una tècnica: Fer un informe sobre els gladiadors
• Resol un cas pràctic: Salvar Pompeia
• Anàlisi científica: Quin valor tenen les ruïnes d’una ciutat?
Qui va assassinar Juli Cèsar?

• Resumeix l’essencial • Els còmics d’Astèrix: una
• Compromesos. El llegat dels altra visió dels romans
romans
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. La civilització romana • Avaluació de continguts. La civilització romana:
• Aprofundiment. La civilització romana controls B i A

• Projectes de treball cooperatiu 1r ESO • LlibreMèdia. La civilització romana

en el cine
Per nivells
• Epígraf 1: Els antics romans: on i quan van viure.

• Epígraf 2: La república (509 aC-27 aC).
• Epígraf 3: Expansió i crisi de la república.
• Repàs i suport. La civilització romana.
• Epígraf 4: L’imperi (27 aC-476 dC).
• Epígraf 5: L’economia.
Bàsic • Epígraf 6: Grans constructors i enginyers.
• Epígraf 7: Escultura, pintura i mosaic.
• Epígraf 8: La religió romana. • Avaluació per competències.
Qüestions 1, 2, 3, 5.
• Epígraf 9: Una religió nova: el cristianisme.
• Descobreix: El culte domèstic.
• Compromesos: El llegat dels romans.

• Aprofundiment. La civilització romana.
• Saber fer: Identificar construccions romanes.
• Descobreix: Les ciutats romanes.
Avançat • Saber fer: Distingir un temple romà d’un temple grec.
• Saber més: Els símbols cristians. • Autoavaluació de l’alumne.
• Aplica una tècnica: Fer un informe sobre els gladiadors. • Avaluació de continguts. Control A
• Anàlisi científica: Qui va assassinar Juli Cèsar? • Avaluació per competències. Prova
completa.
• Saber fer: Investigar la vida quotidiana a través de l’art.
• Resol un cas pràctic: Salvar Pompeia.
D’excel·lència
• Anàlisi científica: Quin valor tenen les ruïnes d’una ciutat?
• Treball cooperatiu: Els còmics d’Astèrix: una altra visió
dels romans.


de comunicació
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS LA CIVILITZACIÓ ROMANA
MAPA DE L’IMPERI ROMÀ
de
lB
àlt
ic
Londres
Calçades principals Trèveris
e Trabzon
Ports més importants Negr
r
Ma
Ambre Nantes
Cereals Bizanci Nicomèdia

OCE À Ravenna
Esclaus Bordeus Lió
AT LÀ N T IC Antioquia
Pèrgam
Espècies
Roma Efes
Astorga Marsella
Mines de coure
Saragossa Nàpols Tàrent
Mines d’or Atenes Sidó
Tarragona
Peix Sagunt Jerusalem
Messina
Mèrida
Pells Mar Alexandria
Lisboa ni
Oli d’oliva ra
ter
Cartago de
Cartagena la X
Terrisseria M e di ina
Cadis
Productes tèxtils Tànger
Sal
Vi
Un dels aspectes més interessants de l’imperi romà l’imperi als rius Rin i Danubi, com a punts que im-
és el caràcter econòmic de la seua expansió. Dos as- possibiliten l’arribada de pobles invasors. Aquest li-
pectes vertebren el mapa de l’imperi romà: el Mare mes es fortificarà amb campaments permanents, i ja
508737-11-249 comercio romano
Nostrum i el limes. a mitjan segle I dC, quasi la meitat de les legions ro-
El Mare Nostrum, nom llatí del mar Mediterrani, és el manes tindran com a missió protegir-lo, per això as-
cor del territori. Els romans buscaran un espai comer- sentaran les bases al llarg del limes.
cial, lliure de perills, en què la seua economia i el co- A l’interior, els romans desenvoluparen les seues ac-
merç assolisquen la plenitud. Com es veu per les dates tivitats econòmiques i comercials. Per a fer-ho, ne-
de conquista, una vegada que Roma s’introdueix en la cessitaven crear una xarxa de calçades que facilitara
política mediterrània, al començament del segle III dC, el control polític i militar del territori, i permetera a
el seu primer objectiu serà aconseguir tancar el Medi- les legions desplaçar-se a molta velocitat d’un lloc a
terrani com a mar romà, i el segon, la definició d’un un altre de l’imperi, per aquesta raó les calçades es
perímetre defensiu que el protegisca i garantisca la disposaven en paral·lel pel limes o la frontera parta.
seguretat econòmica. Al mateix temps, van ser la principal ruta d’intercan-
Una part d’aquestes defenses són donades de forma vi de productes entre els principals focus produc-
natural: pel sud, el desert africà fa innecessària tors, fet que explica el caràcter perimètric de la xarxa
la creació d’una frontera fortificada; per l’oest, la cul- de calçades i l’existència de rutes de comunicació
minació de la conquista de la península Ibèrica i l’At- interna, com la via de la plata espanyola.
làntic garanteixen la tranquil·litat de l’imperi per Un dels aspectes beneficiosos per als ciutadans ro-
aquesta zona. Més difícils seran les coses a l’oest, on mans era la Pax romana, el concepte de protecció
l’imperi part, únic poder del seu temps equiparable imperial que els permetia comerciar a gran escala
amb el de Roma, serà una font permanent de preocu- amb tot l’imperi. Els productes de cada província ro-
pació, matisada per la superioritat militar romana i mana es podien intercanviar en qualsevol lloc del
per les amenaces que pateixen els parts a les fronte- territori, que actuava com un immens mercat. Això
res. Però el principal perill venia del nord, on els po- feia que els territoris romanitzats es mantingueren
bles germànics amenaçaven Roma. en pau, atesos els beneficis econòmics, socials i cul-
Per aquest motiu, Roma defineix el limes, la frontera, turals que els reportava la pertinença a l’imperi
un concepte polític i militar, que marca la frontera de romà.
EL LEGIONARI ROMÀ
Gran part de l’èxit de Roma es periència, generalment tenien

va basar en la sòlida organit- com a superior un llegat, coman-
zació de l’exèrcit, format per dament professional de la legió.
legions, unitats d’infanteria de Per davall hi havia els centurions;
vora 5.000 homes. el més important de tots era el
més antic de la primera legió
Les legions romanes basaren
(primus pilus).
el seu èxit en el fet que combi-
naven el millor de la infanteria L’armament dels legionaris tam-
lleugera i la pesant. Com a in- bé va variar molt amb el pas del
fanteria lleugera podien llan- temps. En l’època republicana
çar dues pila, unes llances inicial vestien amb túnica i una
concebudes per a ser llança- peça de metall al pit. Es protegi-
des –a diferència de la llança en amb un escut allargat i ovalat,
dels hoplites, pensada per a un casc de metall adornat amb
ser usada en el combat cos a plomes i crinera de cavall. Com a
cos– la missió de les quals era armes usaven l’espasa curta i dos
trencar la cohesió de l’enemic, pilum. Amb la reforma de Mari i
i com a infanteria pesant tenien una capacitat de la professionalització de l’exèrcit, l’armament es va
xoc nascuda del seu armament pesant i de l’ex- fer més pesant. Es va adoptar una cota de malles i
haustiu entrenament. A més d’això, tenia molta el gladius hispaniensis, l’espasa recta de doble fulla
més versatilitat i capacitat d’adaptació al terreny usada pels celtibers a Hispània. Durant l’imperi
que la rígida falange macedònica, que tendia a s’usava una armadura de més pes, composta de
desorganitzar-se i a trencar-se en terrenys abrup- plaques de metall (la lorica segmentata, semblant a
tes. les que es veuen en Astèrix) i un casc que augmen-
tava la protecció a les galteres i a la part de darrere
Les legions passen per un procés d’evolució. En
del coll. Es va adoptar un escut recte, més vàlid
l’època de la república, els legionaris es divideixen
per a formacions tancades o la testudo (tortuga).
en tres grups: hastati, principes i triarii. Els hastati
Aquest tipus d’uniforme es veu en la Columna Tra-
eren els soldats més joves, tot i que entrenats. Els
jana.
prínceps unien força i experiència, i els triarii eren
els veterans de l’exèrcit, armats amb llança llarga. Un aspecte essencial del legionari de l’època de
Cada legió tenia deu maniples de cada tipus, els Cèsar i de l’imperi són les sandàlies (caligae), fetes
hastati i els prínceps d’uns 180 homes i els triarii de amb una sola de cuir clavetejada, per a fer-les més
la meitat. resistents, i lligades mitjançant corretges a la cama
del legionari.
A mesura que Roma va créixer, l’exèrcit va haver
de respondre a noves amenaces i va ser reformat. En cas de marxa, el legionari havia de transportar
A partir del final del segle II aC, després de la re- tot l’equip, junt amb una capa de llana, menjar, ins-
forma del cònsol Gai Mari, cada legió es dividia en truments de cuina, fogó i cantimplora. L’equip
deu cohorts (unitats tàctiques), formades per un complet o impedimenta podia pesar uns 20 quilos.
maniple de cada un dels anteriors, augmentant el L’entrenament d’un legionari era molt dur. Havia
nombre dels triarii perquè fóra igual als altres dos de fer tres marxes de 30 quilòmetres cada mes, i
i igualant-ne també l’armament. A més, cada co- s’exercitava dues vegades diàries en l’ús de les ar-
hort es dividia en sis centúries. Aquest esquema es mes. Habitualment usaven una espasa de fusta i un
mantingué fins al final de l’imperi, amb l’única mo- escut de vímet de doble pes del que tenien els re-
dificació d’augmentar el nombre de soldats de la als. A més, havia de poder participar en la cons-
primera cohort, reduir de sis a cinc el nombre de trucció d’un campament, muntar i desmuntar a
centúries i agregar una petita tropa de cavalleria a cavall amb tot l’armament, incloent-hi l’escut, així
cada legió. El cònsol tenia a les seues ordres tots com nadar i disparar amb la fona. El període de
els cossos de l’exèrcit. Cada legió romana era co- servei durava 25 anys, al final dels quals el legiona-
mandada per sis tribuns, que, davant la seua inex- ri rebia unes terres o el seu equivalent en diners.
PER A SABER MÉS
LES FORQUES CAUDINES
La formació de Roma tingué lloc en condicions molt lars, però el cap samnita Gai Ponci els va fer caure
difícils, ja que van haver de fer front a enemics de en una emboscada en un congost pròxim a Caudi-
semblant grandària i potència militar, en guerres en um. Davant aquesta situació desesperada, els ro-
què, a vegades, la mateixa supervivència de Roma mans es van veure forçats a rendir-se. Durant el lliu-
estava seriosament amenaçada. rament de les armes, en senyal d’humiliació, van ser
Els samnites, una tribu situada a la zona muntanyo- obligats a passar mig nus sota un arc format per tres
sa del centre d’Itàlia, al sud de Roma, van lluitar con- llances, episodi que es coneixerà com el de les For-
tra els romans en les tres guerres samnites, entre el ques Caudines.
343 i el 290 aC. Durant la segona guerra samnita, els Hui dia, la frase «passar per les forques caudines»
romans volien conquistar el territori costaner tirré, vol dir que, per a eixir d’una situació complicada en
deixant els samnites sense eixida al mar. L’any 321 què un mateix s’ha ficat, s’han d’acceptar unes con-
aC, els romans hi van enviar els dos exèrcits consu- dicions molt dures.
LA MONEDA ROMANA PA I CIRC
El nom que els països llatins donem al diner El poble romà era bastant neguitós i procliu a
metàl·lic té una curiosa història. Al comença- crear problemes i avalots quan es produïen can-
ment del segle IV aC, els gals van envair Itàlia vis polítics. Per evitar-los, els líders polítics ro-
comandats pel seu cap Brennus i arribaren a mans, en nomenar-los, buscaven congraciar-se
conquistar Roma (390 aC), però la fortalesa del amb el poble de Roma donant-los blat debades
Capitoli no es va rendir i va ser assetjada. (el pa) i promovent espectacles públics (el circ)
Una nit, els gals escalaren les muralles sense ser com a divertiment i propaganda política que do-
vistos i, quan es disposaven a assaltar la fortale- nava gran popularitat a qui n’ordenava la cele-
sa, les oques sagrades del temple de Juno s’es- bració. Això portà el poeta llatí Juvenal a criticar
pantaren i es posaren a «xisclar». L’aldarull va la volubilitat del poble romà en una sàtira que
ser tan fort que els sentinelles descobriren els parlava de la facilitat amb què es domesticava la
gals i aconseguiren refusar-los, salvant així la seua voluntat.
fortalesa. Els romans consideraren que la matei- Les dues grans diversions eren el circ i les llui-
xa Juno havia intervingut per ajudar-los, per tes de gladiadors.
això realitzaren nombroses ofrenes al seu tem- Quan parlava del circ, Juvenal feia al·lusió a una
ple del Capitoli. D’aleshores ençà, és anomenat de les grans passions dels romans, les curses de
de Juno Moneta, que vol dir «la que avisa» (hui carros. Aquestes curses es practicaven al Circ
aquest lloc l’ocupa l’església de Santa Maria Màxim de Roma, un edifici de forma allargada
d’Aracoeli). amb capacitat per a més de 350.000 espectadors.
Anys després, quan començaren a fabricar di- Els carros representaven equips i faccions de la
ner metàl·lic, els asos de bronze, els romans van ciutat, i els seguidors eren tan apassionats com
haver de buscar un emplaçament per a aquest en l’actualitat.
taller i pensaren, per seguretat, en uns edificis L’altra gran passió eren les lluites de gladiadors,
que pertanyien al temple de Juno Moneta. Així, que tenien lloc als amfiteatres, el màxim expo-
els diners es fabricaven a la «Moneta», per nent dels quals era l’amfiteatre Flavi o Colosseu
aquesta raó prompte les peces metàl·liques co- de Roma. Ací diferents tipus de gladiadors (gals,
mençaren a anomenar-se «monetas». tracis, samnites, reciaris) lluitaven en combats
D’aquest nom deriva el terme italià moneta, el que podien acabar amb la mort d’un dels con-
català moneda, el portugués moeda, l’anglés tendents. També hi havia venations (homes con-
money, el francés monnaie, l’alemany münze, tra animals) o lluites de diferents animals entre
etc. si.
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/bachillerato/ Peter CONOLLY, Las legiones romanas (1981).

historia/roma/index.htm Estudi molt complet sobre l’organització i les característiques
Edilicia Romana és una sèrie documental en què s’analitzen de l’exèrcit romà.
les tècniques de construcció utilitzades pels enginyers Diversos autors, Así vivían los romanos (1990).
romans. La sèrie es compon de quatre documentals. Aborda temes que no s’estudien habitualment en profunditat,
http://historia-roma.com/index.php com la gastronomia, la higiene o la mentalitat dels romans.
S’hi poden trobar resums de totes les èpoques
de la història de Roma.
http://www.tesorillo.com/roma/mapas.htm DOCUMENTALS
Web de numismàtica, però on es poden trobar mapes
de l’antiga Roma de totes les èpoques. Coliseo: ruedo mortal de Roma (2003).
http://multimedia.lacaixa.es/lacaixa/ondemand/ Documental de la BBC amb participació de RTVE.
obrasocial/interactivo/romanorumvita/es/visita_ Pompeya, el último día (2003).
virtual.htm Documental de la BBC amb participació de RTVE.
En aquesta web pots fer una visita virtual a l’exposició
«Romanorum vita» de la Caixa.
http://www.educahistoria.com/cms/index.
CINE
php?option=com_content&view=article&id=222:roma-
en-3d&catid=43:cine-historico&Itemid=152
Ben-Hur, dirigida per William Wyler (1959).
Col·lecció de vídeos reunits per la web www.educahistoria.
Història d’un ciutadà jueu en els temps de Jesús. És famosa
com sobre l’antiga Roma.
l’espectacular reconstrucció de les curses al circ.
http://pompeya.desdeinter.net/pomp.htm
Espàrtac, dirigida per Stanley Kubrick (1960).
Visita les principals cases de Pompeia. Narra la història d’aquest esclau, que liderà una rebel·lió
en el segle I aC.
Gladiator, dirigida per Ridley Scott (2000).
LLIBRES Narra el possible assassinat de Marc Aureli pel seu fill
Còmmode, que pensava que anava a ser apartat de la
Robert GRAVES, Jo, Claudi (1934). successió, i el comportament tirànic d’aquest últim, tenint
Obra mestra de Robert Graves. Narra la vida de l’emperador com a teló de fons la vida dels gladiadors.
Claudi en primera persona i la dels primers emperadors Centurió, dirigida per Neil Marshall (2010).
romans. Un grup de soldats romans lluita per salvar la vida a la
Collen McCULLOGH, El primer hombre de Roma (1990). Bretanya, any 117 de la nostra era, després d’haver sigut
Primera d’una saga de set novel·les que, amb rigor derrotats. Els supervivents intentaran tornar a la frontera.
i amenitat, analitzen la història de Roma a través dels seus La legió de l’àguila, dirigida per Kevin Macdonald
personatges. (2011).
Valerio Massimo MANFREDI, La última legión (2002). Segle II dC. Adaptació d’una novel·la juvenil de Rosemary
S’hi relata el final de l’imperi per entroncar-lo amb la saga Sutcliff (1954). Un legionari i un esclau celta van a buscar
llegendària d’Artur de Bretanya. la legió IX, que va desaparéixer vint anys abans en algun
lloc a Escòcia.
Lindsey DAVIS, La plata de Britania (1989).
Introdueix de forma amena el gènere policíac en la Roma
imperial, en una sèrie de vint novel·les.
Santiago POSTEGUILLO, Africanus el hijo del cónsul
(2006).
Primera novel·la d’una brillant trilogia sobre Escipió,
que es completa amb Las legiones malditas i La traición
de Roma. Té una altra novel·la ambientada en l’època de
Trajà, Los asesinos del emperador.
REPÀS I SUPORT LA CIVILITZACIÓ ROMANA
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
Roma: espai i temps

1 Dibuixa sobre aquest mapa les fronteres que tingué l’imperi romà.
Mar
del F. DE RÚSSIA
UCRAÏNA
Nord POLÒNIA
IRLANDA REGNE PAÏSOS GEÒRGIA AZERBAIDJAN
BAIXOS ALEMANYA
UNIT MOLDÀVIA
REP. ARMÈNIA
e
BÈLGICA
TXECA ESLOVÀQUIA Negr
LUXEMBURG ROMANIA ar
HONGRIA M
LIECHTENSTEIN ÀUSTRIA
SUÏSSA ESLOVÈNIA TURQUIA

SÈRBIA BULGÀRIA
FRANÇA CROÀCIA BÒSNIA I IRAQ
OCEÀ HERCEGOVINA
AT L À N T I C MONTENEGRO
MACEDÒNIA SÍRIA
ITÀLIA ALBÀNIA
ANDORRA LÍBAN
GRÈCIA
Mar XIPRE
JORDÀNIA
Tirré ISRAEL
PORTUGAL
ESPANYA
ARÀBIA
Ma r Me dit e r r a ni SAUDITA
MALTA
TUNÍSIA
EGIPTE
MARROC
ALGÈRIA
LÍBIA
2 Completa en el quadern una taula semblant a aquesta, en què poses tots els territoris antics que abraçava l’imperi romà,
en quina època (aproximadament) passen a ser territori romà i com s’anomenen actualment.
Província romana S’incorpora a Roma en… Hui és…

561819_11_p10a_imperio romano
Gàl·lia Mitjan segle I aC França
… … …
3 Completa aquesta línia del temps. Escriu les etapes en cada bloc i afig les dates que hi falten.
INSERTAR Línia DEL Temps MUDA, PÀGINA 257 (508737)
4 Situa sobre la línia del temps anterior els esdeveniments històrics d’aquesta taula.
Fet Data Significà…
Segona guerra púnica 218 aC-202 aC Els romans passen a ser la potència hegemònica del Mediterrani
Conquista d’Hispània 218 aC-19 aC 561819_11_p10_b_LT Roma tot el Mediterrani occidental

Els romans controlen
Regnat d’August 27 aC-14 dC Màxima esplendor de l’imperi romà
Regnat de Trajà 98-117 dC Màxima extensió de l’imperi
Edicte de Caracal·la 212 dC Tots els habitants de l’imperi passen a ser ciutadans romans
Mort de Teodosi 395 dC Divisió de l’imperi romà
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
La religió romana
1 Observa la imatge, llig el text i respon a les preguntes en el quadern.
La religió romana es basava en gran part en la religió grega, de la qual tenien

múltiples influències que arribaven des del sud d’Itàlia (Magna Grècia). Així,
cada déu grec té la seua contraposició en un déu romà.
Els romans van ser tolerants amb les creences dels pobles conquistats, perquè
sabien que permetre els seus déus els facilitaria la romanització. A més, moltes
vegades adoptaren altres déus de zones que anaven conquistant, com és el cas
dels déus egipcis, molt populars arran de l’arribada dels romans a Egipte, o el
culte a Mitra, un déu de l’Àsia Menor que era el preferit dels legionaris.
Amb el pas del temps s’introdueix també el culte a l’emperador i a la ciutat de
Roma. A banda d’això, els romans sempre van tindre un espai per al culte als
déus de la llar, els déus lars, manes i penats, i tenien altars domèstics dins de
casa.
• Quin déu mostra la imatge i com hi està representat?

• Quin era el seu nom en grec?
• A qui més retien culte els romans?
• Els romans eren politeistes o monoteistes? Justifica la resposta.
• Què era una tríada? Quina era la més coneguda?
2 Consulta l’epígraf 8, «La religió romana», i assenyala si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).
Escriu correctament en el quadern les que siguen falses.
Els romans veneraven els déus grecs.
Els romans no acceptaren altres religions.
Els romans retien culte als avantpassats.
La divinitat principal era Neptú.
Els romans feien sacrificis d’animals per obtindre el favor dels déus.
Els ritus religiosos es realitzaven als temples.
3 Entra en aquesta pàgina web (www.elhistoriador.es/mitologiagriegosromanos.htm) i relaciona els noms dels déus
romans amb els déus grecs. A continuació, escriu en el quadern el paper que tenen aquests déus en la mitologia romana
(per exemple: Mart, déu de la guerra).
Déus romans Déus grecs
Júpiter • • Atena
Venus • • Hefest
Mercuri • • Ares
Vulcà • • Afrodita
Bacus • • Dionís
Minerva • • Hermes
Diana • • Zeus
Mart • • Àrtemis
Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
La romanització: Astèrix i Obèlix

1 Llig el text i respon a les preguntes en el quadern.
BRITÀNIA GERMÀNIA
Ri
Negre
u
Rin
Trèveris Riu Danub i
ar
M
GÀL·LIA
OCEÀ Lió PANNÒNIA Bizanci

TRÀCIA
ATLÀNTIC
Riu
Marsella
ÀSIA
Tíb
ITÀLIA
e
Roma MÈSIA
r
Atenes
Saragossa DESERT
Mar
Tirré
HISPÀNIA D’ARÀBIA
Alexandria
Cartago Mar Mediterrani
Cartagena
Riu
ÀFRICA Shahhat Ma
(Cirene) ORIENT r
il Ro
N
ig
DESIERTO DEL SAHARA Limes (frontera)

Monarquia República Imperi
«Ens trobem en l’any 50 abans de Jesucrist. Tota la està disposat a abandonar-ho tot per seguir Astèrix
Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No! Una en una nova aventura. L’acompanya Idèfix, l’únic
245515T14P001h01
aldea poblada per irreductibles gals resisteix, enca- gos ecologista conegut, que udola de pena quan ta-
ra i com sempre, a l’invasor. I la vida no és fàcil per llen un arbre. Altres personatges són el druida Pa-
a les guarnicions de legionaris romans als reduïts noràmix, el bard Asseguratòrix, i Colpdegarròtix, el
campaments de Barbaorum, Aquarium, Laudanum cap, el lideratge del qual accepten tots sense dir ni
i Petibonum…», Astèrix és l’heroi d’aquesta aventu- pruna.
ra. Petit guerrer, hàbil i astut, li són confiades sense En aquella època hi havia dues classes de gals, els
vacil·lacions totes les missions perilloses. Deu la que havien acceptat la dominació de l’invasor romà
seua força sobrehumana a la poció màgica del drui- i, entenent que eren més avançats en molts aspec-
da Panoràmix. Obèlix és l’amic inseparable d’Astè- tes, els imitaven la forma d’actuar, de vestir i parlar,
rix. El seu ofici és repartidor de menhirs, és aficio- i uns altres que no acceptaven la dominació i els
nat als porcs senglars i a les bones bregues. Sempre plantaven cara.
• Assenyala el significat de les paraules següents: gals, menhir, legionari, druida.

• A quina època de la història de Roma fa referència el text? Qui governava en aquella època?
• Quina era l’extensió del món romà aleshores? Busca en el mapa les regions que Roma controlava en aquella època
i assenyala almenys el nom de tres regions.
• En el text proposat es fa referència a una regió anomenada Gàl·lia i a una aldea gal·la. A quin país de l’actualitat es refereix?
• Devien ser Astèrix i Obèlix ciutadans romans? Com els qualificaries?
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
La societat i l’economia a Roma (I)

1 Observa la imatge i amb l’ajuda del llibre de text respon a les qüestions en el quadern.
• Quines zones es distingeixen en aquest tipus d’habitatge?

• Per a què s’utilitzaven?
• On es depositava l’aigua per a l’habitatge? Per on entrava l’aigua?
• És una domus o una insula? Justifica la resposta.
• Qui vivia en aquestes cases?
2 Relaciona aquestes característiques amb l’habitatge que corresponga.
Cases unifamiliars d’una planta •

Ocupades pels més humils • • Domus
Decorades amb mosaics i pintures •
Edifici de diversos pisos • • Insula
Residència de les persones més riques •
3 Indica a qui corresponen aquestes característiques i assenyala quins grups socials podrien tindre aquesta característica.
Ciutadans No ciutadans Podrien pertànyer a aquest grup…
No podien participar en política
Podien ser propietaris de terres
Podien votar i ser votats
Alguns d’ells pertanyien a altres persones
Podien dirigir un exèrcit
Podien comprar la seua llibertat
Podien ser artesans
Fitxa 5
Nom: Curs: Data:
La societat i l’economia a Roma (II)

1 Explica en el quadern quina era la situació de les dones en l’antiga Roma.
2 Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F). Transforma en el quadern les falses en vertaderes.
Els cultius més importants de l’agricultura romana eren el blat, la vinya i l’olivera.
Els artesans desenvolupaven la seua activitat al camp.
Les terres eren treballades només per esclaus.
El comerç va ser una activitat molt intensa.
Totes les terres cultivades estaven a les colònies.
3 Llig el text i respon a les qüestions en el quadern.
El comerç, si és curt, s’ha de reputar per ofici do- port, es retirara des d’ací al descans i assossec de
lent, però si és molt i ric, que condueix mercaderies les possessions del camp. Però entre tots els oficis
de totes bandes i les distribueix sense enganyar per on s’adquireix alguna cosa, el més bo, el més
ningú, no s’ha de condemnar enterament. I encara abundant, més deliciós i propi d’un home de bé és
sembla que mereix amb raó lloança, si satisfet el l’agricultura.
comerciant, o més ben dit, content amb els guanys CICERÓ, Els oficis.
després d’haver fet molts viatges per mar des del
• Quina és l’activitat més convenient, segons Ciceró?

• Quin tipus de comerç és l’únic acceptable?
• Què ha de fer un bon comerciant una vegada que ha satisfet els seus guanys?
4 Imagina que ets Aeli. Observa el document 17 del llibre, mapa de les principals rutes comercials i mercaderes de l’imperi
romà, i completa el discurs, explicant quins productes arriben a Roma des de la resta de l’imperi.
En cada estació de l’any, sobretot a la tardor, arriben tants vaixells de transport a atracar a les vores
del Tíber, que Roma és com el mercat universal del món. S’hi poden veure en gran quantitat
carregaments vinguts des de l’Índia i de l’Aràbia Feliç. Els teixits de Babilònia i les joies dels països
bàrbars més llunyans arriben a Roma en gran nombre i amb facilitat. Els vostres camps, romans, són
els d’Egipte, Sicília i la part cultivada d’Àfrica.
D’Hispània arriben:
Es pot dir que el que mai no s’ha vist a Roma és que mai no ha existit.
Discurs d’Aeli, segle I dC.
• Assenyala en el quadern quines eren les rutes principals que hi havia en l’imperi romà.
• Quin era el centre de l’imperi?
• Quines creus que eren les terres més riques?
Fitxa 6
Nom: Curs: Data:
La ciutat romana
1 Observa aquesta reconstrucció del fòrum de Roma i, amb l’ajuda del llibre de text, completa aquesta taula.
Noms Ús
Arcs
Habitatges
Basíliques
Temples
Amfiteatres
Altres edificis
2 Respon a aquestes qüestions en el quadern.

• Com eren les ciutats romanes?
• Com s’anomenaven els carrers principals que confluïen en el fòrum o prop seu?
• Quins tipus d’activitats es realitzaven al fòrum?
Fitxa 7
Més competent
Nom: Curs: Data:
Coneixem la història de Roma: Juli Cèsar i els gals

1 Llig el text.
La vila mateixa d’Alèsia esta situada sobre un tossal ació es caven fossats continus de cinc peus de fon-
molt elevat, tant que sembla impossible prendre-la a dària. S’hi claven estaques, es lliguen per la base
l’assalt, per això es fa necessari un setge en regla. El per impedir que puguen ser arrancades i perquè
peu del tossal és banyat per dos costats per cursos no deixen passar més que les branques. N’hi ha
d’aigua. Davant el lloc s’estén una plana d’unes tres cinc fileres, col·locades juntes i entrellaçades. Les
mil passes de llarg. anomenem fites. Al davant, s’hi caven, en fileres
El baluard que comencen els romans comprén un obliqües a portell, pous de tres peus de fondària,
circuit de deu mil passes. El campament ha d’estar que s’estreteixen a poc a poc, de la cúspide de la
emplaçat en un lloc favorable i es construeixen vint- base. Allí es claven estaques llises, del gruix d’una
i-tres llocs fortificats. Durant el dia, s’hi situen els cuixa, amb l’extrem superior esmolat i endurit al
cossos de la guàrdia, per por que els assetjats ata- foc, de manera que no se’n veja a l’exterior de terra
quen; a la nit, aquests mateixos llocs s’ocupen per més de quatre dits. Al mateix temps, per a assegu-
guardes nocturns i fortes guarnicions. rar-les sòlidament, es rebleix la part baixa de les
estaques amb un peu de terra que les comprimisca.
Cèsar cava dos fossats de quinze peus de llarg i de Per amagar aquest parany, la resta es recobreix per
la mateixa profunditat. Ompli el fossat interior, fora- esbarzers i malesa. Hi ha huit fileres d’aquest tipus,
dat a les zones baixes de la plana, amb aigua deriva- separades, les unes de les altres, tres peus. Les ano-
da dels rius. Al voltant d’aquests dos fossats, fa al- menem assutzenes, per la seua semblança amb
çar una terrassa i una palissada de dotze peus d’alt. aquesta flor. Davant d’aquests pous hi ha estaques
Hi adossa un parapet i merlets, i col·loca torres per d’un peu de llargària, en què es claven ganxos de ferro,
tot el perímetre de l’obra, a una distància, l’una de i que estan del tot fora de la terra, disseminades per
l’altra, de huitanta peus. tot el lloc, a intervals semblants. Les anomenem fi-
Algunes vegades, els gals ens intenten atacar les blons. Acabats els treballs, Cèsar, a continuació,
obres i fan eixides violentes per diverses portes al- estableix, sobre catorze milles de perímetre, una
hora. Per això Cèsar pensa que cal, de nou, comple- segona línia idèntica però orientada a la inversa,
tar els treballs, perquè les nostres fortificacions per impedir els atacs des de l’exterior.
puguen ser defensades per un nombre d’homes Juli Cèsar, La guerra de les Gàl·lies, llibre VII (52 aC).
més reduït. Es tallen els troncs dels arbres amb les (Adaptat)
branques més fortes; se’n desprenen les escorces i
s’afuen les puntes d’aquestes branques; a continu-
2 Respon.
• Qui és l’autor del text?
• A quina obra pertany?
• Qui és el protagonista de la història? Per què parla en tercera persona d’ell mateix?
• En quin any es va escriure l’obra? A quina època de la història romana pertany?
• L’autor, narra esdeveniments de la seua època o d’èpoques anteriors?
• Alèsia es trobava a les Gàl·lies. Observa el mapa de la unitat i explica si les Gàl·lies pertanyien o no a l’imperi
romà en aquella època.
• Per què Cèsar va assetjar la ciutat d’Alèsia en comptes d’assaltar-la?
• Per què era important assegurar el proveïment de blat?
• Quina ciutat espanyola coneixes que els generals romans hagen assetjat de manera semblant?
Fitxa 8
Més competent
Nom: Curs: Data:
Les llengües romàniques

1 Completa en el quadern una taula com aquesta sobre les llengües romàniques.
Països on es parlen llengües romàniques Llengua romànica (derivada del llatí)
2 Respon a aquestes qüestions en el quadern.

• Per què penses que es parlen llengües romàniques en aquests països?
• Per què no es parlen en altres països que formaren part de l’imperi romà? (Per exemple, la Gran Bretanya).
3 Ací tens dos exemples del llegat del llatí: el dret romà i la classificació linneana. Quins altres exemples
coneixes?
Anomenem dret romà l’ordenament jurídic que L’investigador suec Linné va ser el creador, en el
es va utilitzar en la Roma antiga i que, evolucio- segle XVIII, del sistema universal de nomenclatu-
nat i adaptat en el temps, és la base de bona part ra en biologia que se segueix en l’actualitat. En
del dret actual. aquella època tenien el problema de no poder
La seua influència es veu en els sistemes de dret identificar exactament la planta o l’animal a què
europeu que van ser unificats pel Codi Napoleò- es referien, ja que en cada lloc s’anomenava
nic i s’estengueren per Europa amb la Revolució d’una manera. Per evitar el problema, Linné va
Francesa. Però també influeixen en el sistema fer servir una denominació única, basada en una
judicial anglosaxó, a través de les Common Law classificació global (gènere, espècie, etc.).
angleses, per més que posteriorment la tradició En aquella època, el llenguatge culte era el llatí i
germànica i la jurisprudència hagen influït en tenia l’avantatge que, com que era una llengua
aquests sistemes. El dret romà és especialment morta, no evolucionava ni canviava de significat,
important en el codi civil, base del dret privat eu- per això, des d’aleshores, tot ésser viu pertany a
ropeu. un grup anomenat així gràcies al llatí.

Fitxa 9
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Desigualtats socials
1 Completa l’esquema amb les característiques de cada grup.
ELS ROMANS PODIEN SER…
Ciutadans N
Es caracteritzaven per: No tenien:

Podien ser:

Si l’amo volia,
recuperaven la llibertat
i es convertien en:
2 Amb l’ajuda del llibre de text, respon a aquestes qüestions en el quadern.

• Les dones romanes tenien els mateixos drets que els homes? Tenien drets, les dones? Quins?
• A què es dedicaven les dones en l’època romana?
• Eren iguals tots els homes a Roma? Assenyala les diferències i categories que hi havia entre ells.
• Què era un esclau? Quines eren les causes perquè una persona es convertira en esclau? Podia un esclau
deixar de ser-ho?
• Què era un ciutadà? Qui eren ciutadans en època republicana? I durant l’imperi?
• Alguna vegada la majoria dels habitants de l’imperi van aconseguir la ciutadania romana?
3 Per a comprovar com una mateixa idea evoluciona en el temps, repassarem alguns conceptes estudiats
en altres unitats. Respon.
• Eren totes les persones iguals en la civilització egípcia?
• Quins eren els grups dirigents a Egipte?
• Eren totes les persones iguals a Atenes?
• Qui tenia drets polítics?
• Tenien les dones igualtat de drets amb els homes en la civilització grega?
• Podien les dones gregues participar en la vida política de la polis?
APROFUNDIMENT LA CIVILITZACIÓ ROMANA
Fitxa 10
LA PINTURA POMPEIANA
Nom: Curs: Data:
La pintura romana ha arribat fins a nosaltres molt deteriorada. Pompeia n’és una excepció, ja que, com que va ser coberta
per les cendres del Vesuvi, les pintures murals es conservaren quasi intactes. Descoberts en el segle XVIII, aquest conjunt
de frescos, realitzats en els segles I aC i I dC, constitueixen actualment el model per a conéixer la pintura romana.
INTERPRETAR FRESCOS ROMANS
Les seues característiques són les que segueixen: b) L’estil de perspectiva. S’adornen els murs amb
1. Localització. Els romans construïen les parets de representacions arquitectòniques, com sòcols,
les cases amb materials pobres que posteriorment llindes, columnetes, etc. S’intenta crear un efec-
recobrien amb plaques de marbre, amb estucs te de perspectiva, de profunditat, dins de les
amb relleus o amb pintures. Per això, les restes habitacions.
pictòriques més importants que conservem c) Les parets reals. Es pinten escenes variades,
d’aquesta època es troben als murs d’alguns pa- preferiblement sobre fons foscos.
laus i domus. d) L’il·lusionisme arquitectònic. És una tornada al
2. Tècnica. Es feia servir la pintura al fresc. Prime- segon estil, però utilitzant més colors i un ma-
rament, es blanquejaven i s’allisaven les parets jor nombre d’elements decoratius (s’hi inclo-
aplicant-hi una capa d’estuc, és a dir, una mescla uen, per exemple, templets amb columnes).
de guix blanc i aigua de cola. A continuació, s’hi 4. Temes. La varietat temàtica és àmplia. Es recre-
pintava damunt, utilitzant colors dissolts en aigua en elements decoratius (llindes, temples, colum-
de calç. nes, etc.); se simulen finestres des de les quals es
3. Estils. Cronològicament, es distingeixen quatre veuen paisatges; es reprodueixen vistes arquitec-
estils diferents: les incrustacions, el de la perspec- tòniques; es pinten escenes mitològiques, florals,
tiva, les parets reals i l’il·lusionisme arquitectònic. d’animals, quotidianes o bucòliques; i fins i tot es
a) Les incrustacions. Són pintures que imiten el representen retrats realistes amb grans ulls.
marbre.
QÜESTIONS
1 Observa aquesta pintura i respon a les qüestions.

• Localització. On penses que estava situada
aquesta pintura?
• Tècnica. Com és la tècnica utilitzada?
• Estils. A quin estil pertany?
• Temes. Descriu el que es representa en la pintura.
• Comentari. Aporta aquesta pintura informació sobre
la vida dels romans? Quina? Es pot afirmar,
a partir d’aquesta pintura, que els romans tenien
un cert gust per la sumptuositat? Per què?
2 Una altra de les troballes més notables de la pintura d’època romana són les imatges del Faium. Són retrats
molt realistes que es feien a Egipte, mesclant tradicions egípcies (momificació) i romanes. Amb l’ajuda
d’aquests enllaços, fes una redacció sobre aquests tresors de l’art universal.
• http://www.casa.ucl.ac.uk/digital_egypt/hawara/portraits/index.html (en anglés).
• http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Fayum_mummy_portraits?uselang=es
APROFUNDIMENT
Fitxa 11
LA CARRERA POLÍTICA A ROMA
Nom: Curs: Data:
En la república romana es va establir un rígid sistema de govern la funció del qual era impedir la concentració de poder
en mans d’una persona. Amb aquesta finalitat, es van crear nombroses magistratures, cada una amb unes competències.
A més, es buscava que hi haguera diversos magistrats d’igual categoria que pogueren evitar l’actuació arbitrària d’algun
d’ells. A tot això cal afegir que els càrrecs eren electius, tenien una duració anual i havien de passar diversos anys abans
de poder ocupar un altre càrrec públic. Es volia impedir així que una persona es corrompera, creara una xarxa d’amistats
o s’acostumara al poder.
PRÀCTICA D’INVESTIGACIÓ: EL CURSUS HONORUM
1 Consulta aquesta pàgina i respon a les qüestions: www.historialago.com/leg_01500_cursus_honorum_01.htm

• Escriu el nom de les assemblees que hi havia a Roma en l’època de la república i els magistrats que elegia cada una.
• Completa aquesta taula sobre el Cursus Honorum.
Nombre Edats mínimes

Càrrec de magistrats Funcions per a accedir
que l’ocupaven a cada càrrec
LECTURA
Una magistratura especial: la dictadura Un aspecte molt important de la dictadura és que

exercia el poder durant sis mesos com a màxim, des-
En l’antiga Roma hi havia una magistratura especial, prés dels quals l’havia de retornar als cònsols i al se-
la dictadura. Era un magistrat que solament era ele- nat de forma ordinària i sense cap possibilitat de
git en casos d’extrema necessitat, perquè hi havia un pròrroga. Una vegada que acabava aquest període, el
perill cert per a la supervivència de la república. El dictador estava obligat a retre comptes de la seua
dictador concentrava tot el poder de la república, ja gestió. No tenia accés al tresor públic, no podia aban-
que tots els magistrats –excepte els tribuns de la donar Itàlia i estava sota la vigilància dels tribuns de
plebs– suspenien l’activitat; en el fons, el dictador la plebs, que tenien per missió vetlar perquè la repú-
reunia els poders dels dos cònsols, per aquesta raó blica o el poble de Roma no corregueren cap perill a
portava com a guàrdia 24 lictors, no els 12 que tenia causa de la concentració de poder i evitar la prolon-
cada cònsol. gació de la magistratura.
QÜESTIONS
1 Què era un dictador per als romans? Quins poders tenia?
2 Quin significat té en l’actualitat la paraula dictador? Quines diferències trobes entre el concepte actual
i l’antiga magistratura romana?
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 La història de Roma es divideix en tres grans períodes: 7 La base de l’agricultura romana era…
a. Imperi antic, imperi mitjà, imperi nou. a. El blat, la vinya i l’olivera, anomenada la trilogia
b. Època arcaica, època clàssica i època mediterrània.
hel·lenística. b. El minifundi i el predomini dels petits agricultors.
c. Monarquia, república i imperi. c. L’agricultura egípcia, especialment el cultiu de la
dacsa, el cotó i el papir.
2 Les magistratures romanes eren…
a. La institució més important, que elaborava
8 Els elements més característics de les construccions
les lleis i dirigia la política exterior. romanes eren…
b. Els càrrecs del govern de la república. Els més a. Les estructures allindanades i els sostres plans.
importants eren els dos cònsols. b. L’arc, la volta i la cúpula.
c. Les assemblees ciutadanes en què es reunien c. Les stoas i els bouleuterion, ambdós situats
els ciutadans romans. a l’àgora.
3 La societat romana es dividia en… 9 La religió romana era…

a. Patricis i plebeus. A més, hi havia esclaus i lliberts. a. Politeista, creien en molts déus, algun dels quals
b. Aristòcrates, periecs i ilotes. estranger (Mitra, Amon, etc.).
c. Nobles, sacerdots, artesans i mercaders. b. Monoteista, només creien en Júpiter.

c. Monoteista, encara que cada ciutadà (patrici
4 Les guerres púniques van ser… o plebeu) podia triar quin déu venerava.
a. Les guerres que enfrontaren els romans i els
10 El cristianisme, en l’època romana…
etruscos, llatins i samnites.
b. Les guerres contra els cartaginesos pel control a. Només va ser perseguit i mai no va ser acceptat.
del Mediterrani. Els cristians s’ocultaven a les catacumbes.
c. La guerres contra els grecs per l’hegemonia b. Va ser acceptat en el segle IV com a religió oficial
al Mediterrani oriental. de l’imperi.
c. Va ser una de les religions politeistes acceptades
5 La romanització era… pels romans.
a. L’assimilació de la cultura i la forma de vida
romana per altres pobles.
b. La conquista i submissió al poble romà.
c. L’assimilació dels déus pagans pels romans.
6 La crisi del segle III va suposar…

a. La transformació de la república en imperi.
b. El final del llatí i la generalització de les llengües
germàniques a Roma.
c. La ruralització de l’imperi, la reducció del comerç
i la pèrdua de poder de l’emperador.
1. c, 2. b, 3. a, 4. b, 5. a, 6. c, 7. a, 8. b, 9. a, 10. b.
SOLUCIONS
Nom: Curs: Data:
• Magistratures:
• Guerres púniques:
• Amfiteatre:
• Octavi August:
• Domus:
2 Explica com tingué lloc l’expansió de Roma pel Mediterrani. (1 p.)
3 Explica com era el funcionament de les magistratures romanes. (2 p.)
4 Completa aquesta taula sobre els edificis romans. (1 p.)
Edifici Servia per a…
Polítics
i econòmics
Per a l’oci
Obres
públiques
CONTROL B
5 Explica les característiques principals de l’agricultura a Roma. (1 p.)
6 Assenyala, amb l’ajuda d’aquesta imatge, les diferències principals entre un temple romà i un temple grec. (1 p.)
7 Explica com s’organitzava la societat romana i en quins grups socials es dividia. (1 p.)
8 Explica les característiques bàsiques de l’escultura romana i en què es diferencia

de l’escultura grega. Després, aplica aquestes idees a aquesta escultura. (1 p.)
9 Explica quines eren les idees bàsiques del cristianisme primitiu. (1 p.)
Nom: Curs: Data:
• Tarquini el Superb:

• Pax romana:

• Catacumbes:

• Mosaic:

• Tríada capitolina:
2 Explica el desenvolupament de la crisi del segle III i les seues conseqüències. (1,5 p.)
3 Explica l’organització social romana i com es relacionaven els diferents grups socials. (1 p.)
4 Completa aquest diagrama sobre les conseqüències de la conquista romana. (1,5 p.)
CONSEQÜÈNCIES DE LES CONQUISTES
Econòmiques
CONTROL A
5 Explica l’apogeu de l’imperi romà (segles I i II dC). (1 p.)
6 Explica les característiques de l’arquitectura romana i quines eren les construccions romanes més importants. (1 p.)
7 Relaciona en aquesta llista els déus romans amb el déu grec corresponent. A continuació, explica què és la tríada
capitolina i assenyala quins déus la integraven. (1,5 p.)
Júpiter
Minerva

Mart

Venus
Neptú
Juno
Vulcà
8 Diferencia aquestes dues imatges, assenyalant quines són les tècniques d’elaboració respectives
i on es podien trobar en un edifici romà. (1,5 p.)
Activitats
Control B Control A
B3-20. Caracteritzar els trets B3-20.2. Identifica diferències i semblances

principals de la societat, entre les formes de vida republicanes i les de
1, 2, 3, 5, 7 1, 2, 3, 5, 7
economia i cultura romanes. l’imperi en la Roma antiga.
B3-21. Identificar i descriure els B3-21.1. Compara obres arquitectòniques

trets característics d’obres de i escultòriques d’època grega i romana.
4, 6, 8 6, 8
l’art grec i romà, diferenciant
entre els que són específics.
B3-22. Establir connexions B3-22.2. Analitza diversos exemples

entre el passat de la Hispània del llegat romà que sobreviuen 1, 4, 9 1, 5
romana i el present. en l’actualitat.
B3-23. Reconéixer els conceptes B3-23.1. Entén què va significar

de canvi i continuïtat en la la «romanització» en diferents àmbits 1 1, 2, 4, 5
història de la Roma antiga. socials i geogràfics.
Control B
1 • Magistratures: els diferents càrrecs del govern romà. i el circ, on es realitzaven les curses de quadrigues
S’elegien per un any i els més importants eren els dos (carros). Obres públiques: les calçades, que servien per
cònsols. al transport de persones i mercaderies; els ponts, per a
• Guerres púniques: guerres que enfrontaren Roma travessar rius, i els aqüeductes, per a traslladar aigua des
i Cartago. dels rius fins a les poblacions.
• Amfiteatre: edifici on tenien lloc les lluites de gladiadors, 5 L’agricultura era l’activitat bàsica. Els principals cultius
i de gladiadors i feres. eren el blat, la vinya i l’olivera, encara que també cultivaven
• Octavi August: nebot i successor de Juli Cèsar. L’any 27 aC verdures i fruites. Els romans van introduir moltes
inicià una nova forma de govern, l’imperi. innovacions: estengueren el regadiu i fabricaren noves
• Domus: residència a les ciutats de les famílies més riques. eines i màquines, com l’aladre romà, els molins de gra
Eren cases unifamiliars. i les premses per a elaborar l’oli i el vi. La majoria de les
terres pertanyien a grans propietaris que posseïen enormes
2 Durant la república, Roma es va expandir pel Mediterrani
extensions de terra (latifundis) treballades per camperols
en tres etapes: entre 500 i 250 aC derrotà tots els pobles
contractats i per esclaus. El centre dels latifundis era la vil·la
que vivien a la península Itàlica; entre els segles III i II aC,
o casa rural, on hi havia una mansió, en què vivia la família
es va expandir pel Mediterrani occidental, en van derrotar
del propietari, magatzems, cellers, corrals, etc.
els cartaginesos, i entre els segles II i I aC, els romans
conquistaren Grècia i el Mediterrani oriental. 6 Els temples romans es van inspirar en l’arquitectura grega,
3 Les magistratures eren els diferents càrrecs del govern. però entre un temple romà i un de grec es poden trobar
S’elegien per un any i els magistrats més importants eren importants diferències: el frontó dels temples romans no té
el cònsol (n’hi havia dos), que dirigia el govern i l’exèrcit; decoració; les columnes laterals s’adossaven al mur; tenien
el pretor, encarregat de la justícia; l’edil, s’ocupava de una escalinata d’entrada i el temple estava alçat sobre un
l’administració municipal; el censor, que elaborava el cens, podi. Totes aquestes diferències es poden apreciar en aquest
i el qüestor, encarregat de les finances. temple romà, conegut com la Maison Carrée.
4 Edificis polítics i econòmics: la cúria, que era el lloc de 7 La societat romana es dividia en dos grans grups: els patricis,
reunió del senat, i la basílica, on es realitzaven els intercanvis que eren una minoria formada per les famílies més riques i
comercials. Edificis per a l’oci: el teatre, on es poderoses, ja que controlaven la majoria de les terres, i els
representaven comèdies i tragèdia, l’amfiteatre, en què plebeus, que eren el grup més nombrós, integrat per
tenien lloc les lluites de gladiadors, i de gladiadors i feres, camperols, artesans i comerciants. A més, hi havia esclaus,
que no eren considerats persones sinó objectes 3 La societat romana es dividia en dos grups; els patricis, que
propietat dels amos, i lliberts, que eren esclaus que eren una minoria formada per les famílies més riques, ja que
havien pogut comprar la llibertat. Finalment, les dones, controlaven la majoria de les terres, i els plebeus, que eren
tant riques com pobres, no tenien drets polítics i estaven el grup més nombrós, format per camperols, artesans
sota la tutela dels homes. En canvi, sí que podien tindre i comerciants. A més, hi havia esclaus, que no eren
propietats, regentar negocis i participar en les festes considerats persones sinó objectes propietat dels amos,
i espectacles. i lliberts, que eren esclaus que havien pogut comprar la
8 Els romans utilitzaren el marbre i el bronze i seguiren llibertat. Entre patricis i plebeus hi hagué llargues lluites
els models escultòrics grecs, però una novetat que pel poder polític. Al principi de la república, només els
van introduir va ser la realització de retrats, molt patricis tenien drets polítics i els plebeus lluitaren per
realistes, en què fins i tot plasmaven els defectes igualar la seua situació: en el segle V aC, van aconseguir
físics de les persones. Feien estàtues de cos sencer, que un representant, el tribú de la plebs, defensara els
com aquesta d’August, bustos i estàtues eqüestres. seus interessos en el senat; s’elaborà el codi de les Dotze
Per a decorar els edificis s’usaven relleus, en què Taules, per evitar els abusos a què eren sotmesos els
narraven fets històrics. plebeus i, a partir del segle IV aC, els plebeus pogueren
ser magistrats.
9 El cristianisme va nàixer en el segle I dC i va ser fundat
per Jesús de Natzaret. Quatre idees fonamentals 4 Conseqüències econòmiques: les conquistes proporcionaren
constitueixen la base del cristianisme: hi ha un sol Déu; grans riqueses (terres, botí de guerra, esclaus, impostos
totes les persones són iguals per a Déu; els éssers humans i productes de les terres conquistades). Conseqüències
s’han d’estimar i perdonar, i els qui es comporten segons polítiques: les estructures polítiques republicanes
aquest ideal rebran com a premi la vida eterna després estaven pensades per a governar una ciutat, no
de la mort. un imperi, i les províncies escaparen al control del senat.
Conseqüències socials: les riqueses que proporcionava
l’imperi quedaven en mans d’uns pocs i augmentaren
Control A les desigualtats socials.
5 L’apogeu de Roma tingué lloc entre els segles I i II dC,
1 • Tarquini el Superb: últim rei etrusc que tingué Roma, quan l’imperi va assolir la màxima expansió territorial,
va ser destronat l’any 509 aC. amb emperadors com August, Trajà o Marc Aureli.
• Pax romana: nom que va rebre el període que comprén Els romans van fundar ciutats per tot l’imperi i es va
els segles I i II dC, perquè fou molt més tranquil i pròsper intensificar la romanització. En el segle III, Caracal·la
que l’anterior. estengué la ciutadania romana a tots els habitants de
• Catacumbes: galeries subterrànies on els primers cristians l’imperi.
enterraven els morts. 6 Els romans van ser grans constructors, que alçaren
• Mosaic: s’elaboraven amb peces de colors xicotetes sòlids edificis gràcies a l’ús del ciment i el formigó. Mesclaren
anomenades tessel·les, que s’incrustaven sobre elements arquitectònics grecs amb uns altres, com l’arc,
una capa composta de diferents materials, com la volta i la cúpula. Les construccions tenien sempre un
el ciment. sentit pràctic i solien ser molt monumentals. Construïren
• Tríada capitolina: estava formada pels tres déus temples, cúries, basíliques, teatres, amfiteatres, circs,
principals: Júpiter, Juno i Minerva. aqüeductes, ponts, calçades, etc.
2 En el segle III l’imperi va patir una crisi greu, motivada 7 Júpiter/Zeus. Minerva/Atena. Mart/Ares. Venus/Afrodita.
per diverses causes: es tractà d’una crisi militar, Neptú/Posidó. Juno/Hera. Vulcà/Hefest. La tríada capitolina
ja que les fronteres de l’imperi van ser atacades estava formada per Júpiter, Juno i Minerva.
pels germànics i pels perses; també va ser una crisi 8 A l’esquerra veiem un mosaic. Servien per a decorar els
política, ja que s’afeblí molt l’autoritat de l’emperador; terres o les parets. S’elaboraven amb peces de colors
la inseguretat provocà, alhora, una crisi econòmica, xicotetes anomenades tessel·les, que s’incrustaven sobre
el comerç va minvar i els impostos van augmentar; una capa composta de diferents materials, com el ciment.
i, finalment, va ser una crisi social, perquè l’imperi es A la dreta veiem una pintura; les pintures, que decoraven
va ruralitzar, els rics abandonaren les ciutats per no les parets, representaven escenes quotidianes, elements
haver de pagar impostos i els pobres van fer el mateix vegetals, etc.
per poder trobar aliments més barats.
Nom: Curs: Data:
El professor de Ciències Socials us ha demanat que realitzeu un treball sobre les dones romanes. No totes eren iguals,
ja que hi havia dones patrícies, plebees i esclaves. Perquè aprecieu aquestes diferències us ha lliurat un text que haureu
de llegir amb atenció abans de contestar a les qüestions i establir les vostres pròpies conclusions.
Durant la monarquia, les dones patrícies estaven brodar, etc.) i altres oficis, com ara perfumistes, cos·
sotmeses completament a l’autoritat dels marits i la tureres, modistes, perruqueres, dides, comares, saba·
seua activitat se circumscrivia exclusivament a la teres, forneres, bugaderes, etc. En alguns casos, les
casa. Amb el canvi social que tingué lloc durant la dones també exercien professions de més prestigi i
república, la forma de vida de les matrones patrícies remuneració. Així, hi havia metgesses, professores,
va variar de forma considerable. L’educació dels fills secretàries, etc., que tenien un nivell econòmic alt.
va ser encarregada a pedagogs i la cura de la casa es Les dones plebees de més nivell econòmic col·
va encomanar a intendents. Les patrícies, apartades laboraven amb els seus marits en els negocis de la
de tota funció pública o política, es trobaren amb família.
molt de temps lliure i amb una gran capacitat econò· Les dones esclaves, igual que els homes, no posseï·
mica, atesa la riquesa de les seues famílies. Es dedi· en cap tipus de dret: eren simples possessions dels
caren sobretot a activitats lligades amb l’oci i el pla· amos, que podien decidir lliurement sobre la seua
er. Acudien cada dia als banys i també assistien als vida i mort, regalar-les o vendre-les, i fins i tot conce·
espectacles públics quan aquests se celebraven. dir-los la llibertat si així ho desitjaven. La majoria de
Practicaven esports i formaren clubs propis de do· les dones esclaves vivien en unes condicions duríssi·
nes. Durant l’època imperial, algunes van rebre una mes, treballant a les mines o als camps amb unes jor·
educació acurada i van aconseguir una gran cultura nades esgotadores i sense cap tipus de compensació.
i erudició. Això no obstant, les esclaves de les famílies més ri·
La majoria de les dones plebees havien de treballar ques podien viure amb comoditat i a vegades rebien
per a ajudar a l’economia familiar. Hi havia una sèrie una educació acurada i nombroses atencions.
de treballs que tradicionalment eren femenins, per
exemple, moltes activitats tèxtils (filar, teixir, tenyir,
1 Quines classes socials hi havia entre les dones romanes? Vivien igual totes les dones d’una mateixa classe social?
Assenyala algunes diferències. (1,5 p.)
2 Les condicions de vida de les dones patrícies evolucionaren al llarg de la història romana. Com eren durant la república?
I durant l’imperi? En quin moment va començar cada una d’aquestes dues etapes polítiques? (2 p.)
PROVA
3 Quines ocupacions tenien les dones plebees més acomodades? I les esclaves de les famílies més riques? (1,5 p.)
4 Quina educació rebien les dones romanes segons la categoria social? (1,5 p.)
5 A què dedicaven el temps lliure les dones dels diferents grups socials? (1,5 p.)
6 Escriu les teues conclusions sintetitzant el que has aprés sobre les dones romanes. Quin dels tres grups
de dones que has estudiat no trobaríem en la societat actual? Per què? (2 p.)
Competències
que s’avaluen*
B3-8. Datar l’edat antiga i conéixer B3-8.1. Distingeix etapes dins

algunes característiques de la vida de la història antiga.
Comunicació
B3-20. Caracteritzar els trets principals B3-20.2. Identifica diferències 1, 2, 3, 4, 5, 6
lingüística
de la societat, economia i cultura i semblances entre les formes de vida
romanes. republicanes i les de l’imperi en la
Roma antiga.
B3-20. Caracteritzar els trets principals B3-20.2. Identifica diferències

Competència de la societat, economia i cultura i semblances entre les formes de vida
2, 4, 6
social i cívica romanes. republicanes i les de l’imperi en la
Roma antiga.
B3-8. Datar l’edat antiga i conéixer B3-8.1. Distingeix etapes dins

algunes característiques de la vida de la història antiga.
Aprendre
B3-20. Caracteritzar els trets principals B3-20.2. Identifica diferències 1, 2, 3, 4, 5 ,6
a aprendre
de la societat, economia i cultura i semblances entre les formes de vida
romanes. republicanes i les de l’imperi en la
Roma antiga.
1 N’hi havia tres grans classes: les dones patrícies, les plebees en metgesses, professores, secretàries, etc. Les esclaves
i les esclaves. Les dones patrícies vivien totes de forma de les famílies més riques podien viure amb més comoditat
molt semblant. La majoria de les plebees havia de i a vegades rebien educació i nombroses atencions. Eren
treballar en faenes tradicionalment femenines (activitats molt apreciades.
tèxtils, costureres, perruqueres, etc.), però algunes 4 Algunes dones patrícies, durant l’època imperial, reberen
també exercien professions de més prestigi (metgesses, una educació acurada i van aconseguir una gran cultura
professores, secretàries, etc.) i les de més poder econòmic i erudició. Algunes dones plebees també tenien una bona
podien controlar, junt amb els marits, els negocis familiars. formació per a poder ser metgesses o professores. Les
També hi havia diferències entre les esclaves de les esclaves de les famílies més riques podien rebre una bona
famílies més riques, que podien viure més còmodament educació. Això no obstant, totes elles representaven una
i rebre educació, i la majoria de les esclaves, que vivien minoria.
en condicions duríssimes treballant a les mines o al camp.
5 Les úniques que disposaven de molt de temps lliure eren
2 Durant la república tenien molt de temps lliure, les dones patrícies de l’època republicana o imperial. Es
perquè l’educació i la cura dels fills i de la casa es va dedicaven a activitats d’oci i de plaer. Acudien cada dia als
encarregar a pedagogs i intendents. Per això es podien banys, assistien als espectacles públics, practicaven esports
dedicar a l’oci i al plaer. Durant l’imperi, algunes van rebre i formaren clubs propis de dones.
una educació acurada i van aconseguir una gran cultura
6 R. L. En la nostra societat no es trobarien dones esclaves,
i erudició.
perquè l’esclavitud va ser abolida fa molt de temps.
La república va començar l’any 509 aC, i l’imperi, l’any Estrictament, tampoc no es trobarien dones patrícies o
27 aC. plebees, però les diferències socials continuen sent molt
3 Les dones plebees més acomodades podien controlar marcades segons la classe social a la qual pertanga cada
els negocis familiars amb els marits. Altres van aconseguir dona.
treballs prestigiosos i millor remuneració: es convertiren
EL TERRITORI D’ESPANYA EN L’ANTIGUITAT
Guió de la unitat i suggeriments didàctics. . . . . . . . . . 360

Banc de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 360
Descripció d’imatges de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362
• Mapa dels pobles preromans a la península Ibèrica . . . . . . . . . . . . . . . . 362
• Mapa de les colonitzacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 363
• Mapa de la conquista romana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 364
Per a saber més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365

• Tartessos en la Bíblia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365
• Coleus de Samos viatja a la península Ibèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365
• Una resistència numantina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 366
• Hèrcules va estar a Hispània. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 366
Recursos bibliogràfics i multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 367
Ensenyament individualitzat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 368

Repàs i suport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 368
Fitxa 1: Hispània, el territori. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 368
Fitxa 2: L’economia d’Hispània. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 369

Fitxa 3: La resistència d’Hispània preromana: Viriat . . . . . . . . . . . . . . . . 370
Fitxa 4: La romanització d’Hispània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 371
• Més competent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372

Fitxa 5: Les primeres colònies de la península Ibèrica. . . . . . . . . . . . . . . 372
Fitxa 6: Els celtibers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 374
Fitxa 7: L’habitatge a Hispània a través del temps (I). . . . . . . . . . . . . . . . 375
Fitxa 8: L’habitatge a Hispània a través del temps (II). . . . . . . . . . . . . . . . 376
Aprofundiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377
Fitxa 9: L’escultura ibèrica (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377
Fitxa 10: L’escultura ibèrica (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 378
Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 379
Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . . . . . . 380

Avaluació de continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 380
• Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 380
• Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 382
Estàndards d’aprenentatge i solucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 384
Avaluació per competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 386

Prova. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 386
Estàndards d’aprenentatge i solucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 388

• Els pobles preromans • Comparar formes de vida • Curiositat per conéixer les formes
• Els pobles colonitzadors iberes i celtes de vida d’altres èpoques
i Tartessos • Comparar mapes • Valoració de les restes de
• La conquista romana • Reconstruir una biografia l’antiguitat com a fonts
i la romanització d’Espanya fonamentals per a reconstruir
• Desenvolupar un tema el nostre passat i que, per tant,
• Ibers i romans a la Comunitat • Organitzar una ruta històrica cal conservar
Valenciana
• Aplica una tècnica: Reconstruir la biografia de Sèneca.
Desenvolupar un tema

• Resumeix l’essencial • Un viatge per Hispània
• Compromesos. El llegat de l’antiguitat a Espanya
BANC DE RECURSOS

• Repàs i suport. El territori d’Espanya en l’antiguitat • Avaluació de continguts. El territori d’Espanya
• Aprofundiment. El territori d’Espanya en l’antiguitat en l’antiguitat: controls B i A
• Projectes de treball cooperatiu. 1r ESO • LlibreMèdia. El territori d’Espanya en l’antiguitat

en el cine

Per nivells
• Epígraf 1: Els pobles preromans: els ibers

• Repàs i suport. El territori d’Espanya
i els celtes.
en l’antiguitat.
• Epígraf 2: Els pobles colonitzadors
i Tartessos.
Bàsic • Autoavaluació de l’alumne.
• Epígraf 4: La conquista romana d’Hispània.
• Epígraf 5: Hispània romana.
• Compromesos: El llegat de l’antiguitat
2, 3, 5, 7.
a Espanya.

• Saber fer: Comparar formes de vida dels ibers
• Aprofundiment. El territori d’Espanya
Avançat i dels celtes.
en l’antiguitat.
• Aplica una tècnica: Desenvolupar un tema.
• Treball cooperatiu: Un viatge per Hispània.
• Lectures de geografia i història
• Saber fer: Comprendre la conquista romana
a través de mapes.
D’excel·lència • Avaluació per competències. Prova
• Aplica una tècnica: Reconstruir la biografia
completa.
de Sèneca.
• Treball cooperatiu: Un viatge per Hispània.


de comunicació
GUIÓ DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS EL TERRITORI D’ESPANYA EN L’ANTIGUITAT
MAPA DELS POBLES PREROMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
M a r C a n t à b r ic
Càntabres
la ics Asturs ns
Ga s co et
s
e us Va ons
Ile
rg
cc L us an
s
Va iet
Arevacs La
AT L À N TIC
ns Ca Ed
to eta
Ve rp
eta ns
Lusitans ns
Or Contestans
eta
ns
Cèltics Mar
OCEÀ
Turdetans Mediterrani
s
etan
Bast
Àrea d’influència
Cèltica i celtibèrica Ibèrica
La tradició històrica del final del XIX plantejava que L’acció de totes dues cultures conformarà els dife-
Espanya naix per la trobada de dos pobles, els celtes rents pobles peninsulars. Els grups cèltics tindran
i formen les celtauna
i els ibers, que es troben a la Península 505399-12-268 influència molt destacada sobre la zona nord,
e íberos
cultures celtibèriques. amb una orografia i unes característiques que porta-
ran a la cultura castrenca, pastorívola i vinculada al
Afortunadament, hui tenim una visió molt superada treball dels metalls.
d’aquesta idea. Cal entendre que la Península, en les A la zona sud i a l’est de la Península, la influència de
etapes finals de l’edat del bronze, estava poblada per grecs i fenicis provocarà l’evolució dels pobles de la
diferents cultures, algunes més brillants que les al- costa mediterrània cap a la cultura ibèrica, molt més
tres (per exemple, la cultura d’El Argar). Amb el can- refinada i evolucionada que les anteriors, i que tin-
vi de mil·lenni i l’arribada de l’edat del ferro, aques- dran algunes característiques comunes (hàbitat, es-
tes cultures van començar a rebre influències cada criptura, moneda, art, creences, etc.) i d’altres de
vegada més intenses d’altres. molt diferents, resultat de la doble influència grega i
fenopúnica. Per aquest motiu veurem diferències en
Una procedia del Mediterrani oriental, la dels fenicis,
llenguatge i cultura entre, per exemple, turdetans i
que plantejaran la relació a través d’unes colònies
ilergets.
pròpies amb les quals buscaven obtindre productes
valuosos peninsulars (sobretot, coure i estany, que A la Meseta va quedar una base de cultura prèvia molt
arribava al sud recorrent la ruta de la plata peninsu- dèbil, com a centre on les influències es rebien de for-
lar). Més tard, a aquesta s’afegirien els grecs al nord- ma més clara en contacte amb els pobles ibèrics i més
est peninsular. No hi hagué grans aportacions de tènue en la llunyania. Allà on la cultura ibèrica penetrà
població ni conquistes militars en aquest moment, més, com la vall de l’Ebre, la influència costanera es
tan sols intercanvi, mercat i aculturació dels pobles veu amb més claredat, encara que siga zona interior.
limítrofs. Per aquesta raó hi ha pobles de la Meseta pràctica-
ment ibèrics (com els oretans) i d’altres d’influenciats
L’altra va ser la dels celtes, que procedien del nord i pels celtes, com els vetons. Eren pobles sense mone-
penetraren per la ruta cantàbrica, i es van instal·lar da, amb hàbitat semblant a l’ibèric, amb armament
possiblement sobre bases de població d’ascendència pròxim al cèltic, i on les diferències entre els agricul-
cèltica que havien entrat prèviament a la Península. tors vacceus i els pastors arevacs eren bastant grans.
Ací sí que hi hagué importants contingents de pobla- Aquest grup heterogeni de pobles l’anomenem cultu-
ció, però no plantejada com les invasions (visió de la res celtibèriques, per rebre la influència de les grans
primera meitat del segle XX), sinó com una emigració cultures del ferro i del Mediterrani a través del filtre
constant i progressiva. dels seus veïns ibers i celtes.
MAPA DE LES COLONITZACIONS
Teodòsia
re
eg
N
r
a
M
OC EÀ
ATL ÀN TI C
Epidamnos
Sidó
Alalia Cumes Tàrent
Rhode Tir
Empòrion Atenes
Patara Cítion
Pànormos
Hemeroskopeion Ebyssos Siracusa
M a r M e d i t e r r a n i
Sexi Cartago
Cartago Nova
Gadir Cirene
Abdera
Malaca
Territori fenici Territori grec Nucli principal de Tartessos

Colònies fenícies Colònies gregues Colònies cartagineses Metròpolis
El mapa recull les colònies més importants que els Els fenicis es van assentar fonamentalment a la cos-
508737_12_271atacolonizacionesy
fenicis, els grecs i els cartaginesos van fundar a les andalusa, on van fundar Gadir, Malaca, Sexi i Ab-
tartesos
costes de la península Ibèrica i Balears durant l’anti- dera.
guitat. Els grecs, en canvi, orientaren els passos cap a l’est
L’abundància de metalls al subsòl andalús va afavo- peninsular, on crearen diversos enclavaments co-
rir l’arribada d’alguns pobles del Mediterrani orien- mercials, com Mainake, Baria, Akra Leuké, Alonis,
tal. Els fenicis i els grecs buscaven a la península Hemeroskopeion, Sagunt i Empòrion.
Ibèrica or, plata, coure, estany i ferro, encara que La colonització cartaginesa, però, no va tindre un ca-
també es van interessar per la sal i per les pesqueri- ràcter comercial. Els cartaginesos buscaven a les co-
es. Així, van fundar colònies a la Península i comer- lònies d’Ebyssos o Cartago Nova posicions estratègi-
ciaren i intercanviaren els seus avanços amb Tartes- ques que els facilitaren el control del Mediterrani
sos. occidental.
Gran part de la informació que coneixem sobre Els pobles colonitzadors impulsaren a la Península el
aquest regne peninsular la devem a les fonts gregues desenvolupament urbà i transmeteren els alfabets
i a les troballes arqueològiques, que revelen que Tar- fenici i grec, l’encunyament de moneda, el torn de
tessos tingué una agricultura i una ramaderia molt terrisser, formes polítiques més avançades i cultius
avançades, i que explotava els jaciments miners de la nous.
regió.
Aquestes novetats, les van incorporar sobretot els
L’acció colonitzadora de fenicis i grecs tingué un ca- pobles que habitaven la façana costanera, mentre
ràcter eminentment comercial, encara que dirigit cap que els pobles de l’interior i del nord peninsular es
a zones geogràfiques diferents. mantingueren més al marge.
MAPA DE LA CONQUISTA ROMANA
Mar Can tàb ric
Asturica
Augusta
Numantia Empòrion
Barcino
Saguntum
Olisipo Emerita Augusta
Ma r
Corduba Cartago
Nova Me d i te rra n i
Gades
O CEÀ
ATL ÀNTI C
Territoris conquistats
fins a l’any 197 aC
505399-12-273a conquista romana
Últimes conquistes
El mapa reflecteix el procés de la conquista romana nar la segona guerra púnica, que, igual que havia
de la península Ibèrica, que es desenvolupà bàsica- passat en la primera, va acabar amb el triomf romà.
ment en quatre etapes. Una vegada conclosa la guerra, els romans van de-
505399-12-273a leyenda
La conquista romana de la Península va començar cidir ocupar la Península. Conquistaren sense
arran de l’enfrontament que hi hagué entre els ro- grans dificultats la costa mediterrània, és a dir, les
mans i els cartaginesos pel control del Mediterrani àrees que havien conviscut amb els colonitzadors.
occidental. Però les dificultats van arribar amb la forta resis-
Ambdós havien signat un tractat que delimitava les tència que van oposar a l’ocupació romana els po-
àrees d’influència respectives al sud de la península bles del centre, oest i nord de la Península.
italiana i a l’illa de Sicília, però el pacte es trencà Aquests pobles, liderats pels seus cabdills, em-
l’any 264 aC, quan va començar la primera guerra prengueren una guerra de guerrilles contra els ro-
púnica. Les hostilitats finalitzaren amb el triomf de mans: les guerres lusitanes, les guerres celtibèri-
Roma i els cartaginesos es van veure obligats a ques i les guerres càntabres. Alguns grups
abandonar les seues pretensions a Itàlia. Per això, d’indígenes s’estimaven més la mort que no caure
intentaren reforçar-se a la península Ibèrica, a l’ex- sota el domini romà. Per aquest motiu, hi hagué di-
trem més occidental del Mediterrani. versos casos de suïcidis col·lectius, com els d’Asta-
El general cartaginés Amílcar desembarcà l’any pa o Numància.
237 aC a Cadis i pactà amb els romans els límits de L’any 19 aC, Roma va véncer els últims pobles que
la seua expansió pel territori peninsular. Això no resistien. La conquista romana havia conclòs i co-
obstant, anys després, el seu successor Anníbal no mençava el procés de creació d’Hispània.
respectà el pacte establit. Aquest fet va desencade-
PER A SABER MÉS
TARTESSOS EN LA BÍBLIA
Tir), i cada tres anys arribaven els vai-

xells de Tarsis que portaven or, plata,
R i u Ta
jo ivori, mones i paons».
Xúqu
an
a
di Riu er
Ri
u Gu
a
Des d’aleshores, apareixen amb una
certa freqüència referències a aquest
ad
alquivir
Ri u
Segu
ra regne. Se’n fa esment en les Cròniques
Gu
El Carambolo
Setefilla Riu
iu
R. G
ua
d (20, 36-37) quan diu que Josafat es va
R
aj
Tejada la Vieja Cerro Macareno G
oz aliar amb el rei d’Israel Ocozies per
en
Carmona il Almanzo
Aljaraque Huelva u ra
Sevilla i
Ri
an
rr
La Joya
Hasta Regia
Lebrija
M
ed
ite construir diverses naus que anaren a
Castillo de Doña Blanca
Tartessos
Tarsis per comerciar. En els Salms (72,
OCEÀ
AT L À N T I C M
ar Zona d’influència tartèssia
10), en parlar del rei Messies, es diu:
Zones d’expansió tartèssia
FONT: F. GARCÍA DE CORTÁZAR, Atlas de historia de España.

Jaciments principals «Els reis de Tarsis i de les illes li oferi-
ran els seus dons». En el llibre d’Eze-
quiel (27, 12), es diu: «Els de Tarsis tra-
ficaven amb tu en gran abundància de
717956_12_colonizaciones_Tartesos
La primera cita que s’ha trobat sobre Tartessos figu- productes de tota mena: en plata, ferro,
ra en la Bíblia, quan es descriu el regnat de Salomó, estany i plom et pagaven les mercaderies». En el lli-
i en especial la sumptuositat del temple i el palau bre de Jeremies (10, 9) se cita la plata laminada com
del rei. En el primer llibre dels Reis (10, 21-22) es una de les riqueses principals que venia de Tarsis; i
diu: «Totes les copes del rei Salomó eren d’or […] en el d’Isaies (23, 1 i següents) se cita Tarsis relacio-
No hi havia res de plata, no se’n feia cap cas, nada directament amb Tir, com si aquest fóra el port
d’aquesta, en els temps de Salomó, perquè el rei te- que monopolitzava el comerç amb el llunyà regne
nia al mar vaixells de Tarsis amb els d’Hiram (de d’Hispània.
COLEUS DE SAMOS VIATJA A LA PENÍNSULA IBÈRICA
(amic dels grecs). Però resulta molt interessant la his-

tòria (IV, 152) de Coleus de Samos, un navegant que
cap a l’any 630 aC es dirigia a Naucratis (Egipte) i
l’agafà una tempestat. Perdut al mar, arribà a Tartes-
sos i realitzà grans negocis gràcies al bon caràcter
dels tartessis. Heròdot, Anacreont i Plini destaquen
el caràcter pacífic del rei, la seua longevitat i el desig
que tenia d’obrir el país al comerç.
Tot això està corroborat per altres fonts. A mitjan se-
gle VII aC, hi ha ofrenes de bronze tartessi a Olímpia,
i la plata d’aquell regne era abundant i preuada pels
grecs. En el segle VI aC, els foceus mantingueren
obert el comerç amb Tartessos; però, després de les
seues disputes amb els cartaginesos, els grecs van
perdre el control d’aquesta ruta, i posteriorment fun-
daren Rhode i Empòrion. Hui dia, la situació de la
capital d’aquest primer regne hispànic continua sent
desconeguda, encara que des de l’època grega es
Heròdot, en parlar dels foceus (I, 163) ens explica deia que estava situada a la costa atlàntica andalusa.
com van arribar els grecs a Hispània, trencant el mo- L’historiador Schulten va intentar, sense èxit, repetir
nopoli que hi tenien els fenicis. Ens parla d’Arganto- la proesa de Schliemann amb Tartessos, buscant-lo
ni (h. 670-550 aC), que va governar Tartessos 80 anys infructuosament en l’actual Doñana.
i en va viure 120, i al qual descriu com a filohel·lé
PER A SABER MÉS
UNA RESISTÈNCIA NUMANTINA
Numància (Sòria) va ser una ciutat celtibèrica que va ciutat amb 50.000 homes, rodejà la ciutat amb set
resistir nombrosos atacs romans. El primer va ser campaments i va construir una palissada per aïllar-la.
l’any 153 aC i van véncer els hispans, que van obligar Els defensors eren a penes uns 4.000 i ben prompte la
el cònsol romà a pactar una treva, que el senat no fam els va fer sol·licitar negociacions de pau, que no
acceptà. El senat va ordenar a les legions renovar les van ser acceptades pel general romà, el qual exigia la
hostilitats, però cap dels generals romans pogué der- rendició sense condicions. Els numantins resistiren
rotar les tribus i prendre la ciutat, que des de l’any durant quinze mesos. Quan els romans entraren a la
143 aC va ser constantment atacada, fet que va por- ciutat, no trobaren sinó cadàvers i alguns habitants
tar les tropes romanes al descoratjament, i l’opinió famèlics, que quan els van ordenar deposar les armes
pública romana a clamar venjança. encara tingueren temps de matar-se entre ells abans
Fins al punt que es va decidir canviar la llei de manera de rendir-se.
excepcional per poder nomenar cònsol per segona Tots els historiadors romans posteriors recordaren
vegada el millor dels generals, el destructor de Carta- aquesta guerra. Tit Livi, Valeri Màxim, Apià i Flor co-
go, Publi Corneli Escipió Emilià (134 aC), l’única mis- incideixen a qualificar la resistència dels numantins
sió del qual seria destruir Numància. Escipió reorga- com una cosa insòlita, que ha quedat com a arquetip
nitzà les tropes romanes i, de mica en mica, va anar fins hui d’una resistència a ultrança.
derrotant els aliats de Numància fins que va assetjar la
HÈRCULES VA ESTAR A HISPÀNIA
Hèrcules va estar tres vegades a Hispània: una vega-

da per robar les pomes d’or del Jardí de les Hespèri-
des (Canàries); una altra per descendir a l’infern i
apoderar-se del ca Cèrber (costes gallegues); i la que
el va portar a lluitar amb el pastor Gerió a l’illa Erícia
(zona de Cadis o Huelva) per robar-li el bestiar. Du-
rant aquest viatge als confins del Mediterrani va se-
parar dues muntanyes rocalloses que hi havia a la
seua entrada i va crear així les anomenades Colum-
nes d’Hèrcules (Gibraltar i Ceuta).
El seu major santuari d’Occident es trobava a Cadis,
i a Galícia es va construir la Torre d’Hèrcules.
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/12575.htm Joan SANTACANA, Iberia: los orígenes (1991).

Pàgina d’Artehistoria, té molts enllaços per a treballar Història d’Ibèria des del paleolític fins a les primeres
qualsevol tema d’aquesta unitat amb rigor i qualitat. incursions romanes.
http://www.historialago.com/leg_iberos.htm Colección Breve historia de Nowtilus.
Pàgina sobre els aspectes militars de les cultures Té diversos toms dedicats a aquest període:
preromanes peninsulars. • Jesús BERMEJO TIRADO, Breve historia de los iberos
http://www.laalcudia.ua.es/presentacion.jsp (2007).
Pàgina del jaciment de l’Alcúdia, a prop d’Elx; té una visita • Raquel CARRILLO, Breve historia de Tartessos (2011).
virtual i informació de gran interés.
• Jorge PISA SÁNCHEZ, Breve historia de Hispania
http://www.spanisharts.com/arquitectura/inicio.html (2009).
Conté una història de l’arquitectura a Espanya de gran
qualitat. Polsant els enllaços de Prehistòria, Protohistòria • Manuel VELASCO, Breve historia de los celtas (2005).
i Romana, obtindrem informació addicional i plànols
de les principals obres d’arquitectura d’aquell moment. DOCUMENTALS
A més, té enllaços per a períodes concrets (per exemple:
Tartessos, monuments commemoratius, Numància, etc.). Hispania, la leyenda (2010).
http://www.numanciasoria.es/ Sèrie ambientada en l’època de Viriat i la seua lluita contra
Pàgina del Museu de Numància, on podem trobar informació els romans.
sobre el jaciment, imatges, etc. Memoria de España (2004).
www.fundacionlasmedulas.org Documentals sobre la història d’Espanya. Es poden veure en
Al parc cultural pots seguir la història de Las Médulas, línia en: http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-
el paisatge de les quals va ser totalment canviat pels romans espana/.
durant les seues excavacions mineres.
http://www.contrebialeucade.com/
Aquest jaciment celtibèric, de gran valor arqueològic, natural
i paisatgístic, rememora els últims moments de les guerres
celtibèriques.
LLIBRES
Santiago POSTEGUILLO, Las legiones malditas (2008).

Bona part de la novel·la es desenvolupa en la Hispània de la
segona guerra púnica, i ofereix una visió de gran qualitat
d’aquest moment.
Fernando BARREJÓN, Viriato: el Collar de la Loba
(1999).
És la narració d’un historiador romà que busca informació
sobre Viriat, en el context de les guerres celtibèriques.
Antonio SÁNCHEZ-ESCALONILLA, El príncipe de Tarsis
(2008).
La novel·la tracta sobre un xic d’ESO que visitant un museu
es veu embolicat en una aventura fantàstica.
Arturo GONZALO AIZPIRI, El heredero de Tartessos
(2012).
Les aventures d’un jove celtiber de mitjan segle III aC.
Agustín TEJADA NAVAS, Contrebia Leucade: el último
bastión celtíbero (2013).
Conta la història de Sertori i la resistència de Contrebia
Leucade (Rioja).
REPÀS I SUPORT EL TERRITORI D’ESPANYA EN L’ANTIGUITAT
Fitxa 1
Nom: Curs: Data:
Hispània, el territori M a r C a n t à b r ic
Càntabres
cs Asturs s
1 Respon a les qüestions i completa aquest mapa lai on s
Ga sc et
e us Va o ns
Ile
rg
d’Hispània preromana. cc Lus ns
Va ie ta
• Amb l’ajuda del llibre de text, dibuixa sobre aquest Arevacs La
AT L À N T I C
n s Ed
mapa les principals colònies fenícies, gregues Ve
to Ca
rp eta
eta ns
i cartagineses de la península Ibèrica. Lusitans ns
• Assenyala amb una línia de punts on estava situat Or

eta Contestans
ns
el nucli principal de Tartessos. Cèltics Mar
Turdetans Mediterrani
OCEÀ
• Dibuixa amb colors suaus l’àrea d’influència s
etan
dels ibers i dels celtes i celtibers. Bast
2 Completa la taula següent.
Poble Cultura Influenciat pels…
Laietans
Turdetans
Carpetans 561819_12_p12a_celtas_iberos
Tartessis
Asturs
Oretans
Vascons

3 Respon a les qüestions en el quadern i completa

Mar Cant àbric
aquest mapa d’Hispània romana.
• Amb l’ajuda del llibre de text, pinta amb tons suaus les
quatre fases de la conquista romana i assenyala les ciutats
més importants.
• Dibuixa sobre el mapa la divisió provincial de l’època
romana. Situa la capital de cada província.
• Compara els dos mapes que han resultat del teu treball,
el de l’exercici 1 i aquest. Quina relació tenen? Per què
creus que coincideixen bastant els territoris dels ibers M ar
i els de la primera conquista romana? Quines altres M ed it er r ani
coincidències hi trobes?
OC EÀ
ATLÀNTI C
561819_12_p12b_conquista_romana
Fitxa 2
Nom: Curs: Data:
L’economia d’Hispània
1 Anota en aquesta taula els productes més importants del poble iber.
Agricultura
Ramaderia
Artesania
Comerç

2 Assenyala quines d’aquestes afirmacions sobre l’economia celta és en cada pregunta la vertadera.
a. L’economia celta:
– Es fonamentava en un intens comerç, basat en les seues monedes de plata.
– Era autosuficient, s’abastaven del que ells mateixos produïen.
– Tenia un desenvolupament molt escàs.
b. Els celtes es dedicaven sobretot a…
– La caça del cérvol i el porc senglar.
– L’agricultura de regadiu.
– La ramaderia.
c. Els celtes desenvoluparen altres activitats, com ara:
– La ceràmica i els teixits de llana.
– L’escultura en granit i gres.
– La metal·lúrgia d’objectes de ferro i bronze.
3 Completa aquesta taula posant a qui (ibers, celtes o romans) es refereix cada element.
Caça de cérvols i porcs senglars
Activitats comercials intenses

amb les colònies fenícies i gregues
La moneda era el denari
Artesania de qualitat, basada en ceràmiques

i teixits de llana i lli
Economia autosuficient
Introdueixen el guaret, l’aladre i el regadiu
L’activitat comercial era escassa
Fabricació d’espases

Fitxa 3
Nom: Curs: Data:
La resistència d’Hispània preromana: Viriat

1 Llig aquest text sobre Viriat i respon a les preguntes en el quadern.
Va ser un heroi lusità que lluità amb valor contra els ple de Viriat va fer que s’alçara en armes quasi tot el
conquistadors romans. No es coneix amb exactitud territori celtibèric. Continuaren les victòries fins que,
la data ni el lloc del seu naixement. Apareix en la l’any 140 aC, el senat de Roma va haver d’acceptar
història quan el pretor Servi Sulpici Galba parà una un pacte d’aliança, el reconeixement de l’autoritat
trampa als lusitans, que va atraure amb promeses de de Viriat sobre els lusitans i la cessió de les terres
concessió de terres per a després atacar-los. conquistades per Viriat.
En la trampa van morir uns 8.000 lusitans, i més de Els romans no podien acceptar aquesta situació, per
20.000 van ser venuts com a esclaus. Un dels pocs això van subornar tres companys de Viriat perquè,
que es va escapar va ser Viriat, un pastor que perdé a canvi de riqueses, mataren Viriat mentre dormia,
la família en aquella trampa. l’any 139 aC.
L’any 147 aC va començar les seues campanyes, en La llegenda diu que, quan van tornar al campament
què va aconseguir derrotar successivament tres romà, el cònsol Quint Servili Cepió els va contestar
exèrcits que l’atacaven. El coneixement que tenia del «Roma no paga traïdors» i es negà a pagar-los el preu
terreny i de la potència dels romans el va aconsellar de la seua traïció.
utilitzar tàctiques de guerrilles. L’any 143 aC l’exem-

• De quina regió era Viriat? Per què és conegut?

• Com s’originà el conflicte amb els romans?
• Quan va començar Viriat les seues campanyes?
• Quina tàctica utilitzà per a derrotar els romans? Per què?
• Quina va ser la posició dels romans davant el problema que els creà Viriat? Quina va ser la solució?
• Comenta el significat de la frase «Roma no paga traïdors».
2 Situa en aquest eix cronològic les fases de la conquista d’Hispània pels romans, les guerres celtibèriques
i les campanyes de Viriat.
3 Respon a les preguntes en el quadern.

• Quan va començar la conquista romana de la península Ibèrica?
• Amb quin episodi important de la història de Roma va coincidir?
• Quan va acabar?
• Quant va durar la conquista romana?
Fitxa 4
Nom: Curs: Data:
La romanització d’Hispània
1 Analitza el procés de romanització i respon a les preguntes.
• Assenyala quins d’aquests factors van influir en la romanització.
– El dret romà. – El llatí.
– La pax romana. – La xarxa de calçades i ponts.
– Les legions. – La cultura romana.
– Els avanços agrícoles. – La religió romana.
• Ordena en el quadern els factors que has triat segons la major o menor influència que tingueren.
2 Raona sobre aquestes preguntes i contesta-les en el quadern.

• Per què l’est i el sud de la península Ibèrica van ser més romanitzats?
• Creus que la situació geogràfica de la Península pogué influir en l’arribada dels romans? Per què?
3 Observa el mapa de les calçades romanes i resol les qüestions.
• Pinta en el mapa les calçades romanes a Hispània i escriu el nom de les dues que s’han assenyalat.
• Escriu en el quadern quines zones unien les calçades romanes principals. Per quines localitats
importants passaven?
• Creus que els romans tenien un bon sistema de comunicacions? Per què?
4 Treballa en grup. Elaboreu una llista amb els principals exemples de ponts, aqüeductes, teatres
i amfiteatres a Hispània.
• On estan situats?
• En quin estat es troben?
• Busqueu alguns exemples de construccions romanes que es continuen utilitzant
en l’actualitat.
REPÀS I SUPORT
Fitxa 5
Més competent
Nom: Curs: Data:
Les primeres colònies de la península Ibèrica

1 Llig el text següent i respon a les preguntes en el quadern.
Hispània tanca els límits d’Europa. Està situada entre Àfrica i la Gàl·lia, i limitada per les
muntanyes dels Pirineus i per l’estret de l’Oceà. Ni la crema el violent sol, com és el cas
d’Àfrica, ni l’assoten els continus vents, com la Gàl·lia; tot al contrari, situada entre totes
dues, gaudeix de bona temperatura i d’oportunes pluges que la converteixen en una terra
fecunda.
TROGUS POMPEU, recollit per Justí, segle III dC.
• Què la diferencia d’altres regions com Àfrica o la Gàl·lia?

• Quins recursos econòmics tenia la península Ibèrica, a banda dels que cita Trogus Pompeu?
• Enumera les causes i els objectius que tingueren els pobles mediterranis per a establir-se a la península Ibèrica.
• Quins d’aquests pobles ho van fer per motius exclusivament comercials?
2 Llig aquest text i amb l’ajuda de l’epígraf «Els grecs» que hi ha en el llibre de text respon a les preguntes
en el quadern.
Els grecs fundaren Empúries cap al 575 aC, però és molt probable que feren
reconeixements de la costa i intercanvis esporàdics almenys cinquanta anys abans.
El lloc triat era excel·lent, ja que tenia tots els requisits exigibles per a l’establiment d’una
colònia. Tenia un gran poblat indiget que hi havia prop, l’actual jaciment d’Ullastret, que
serviria alhora de mercat i de subministrament de productes dels ibèrics. A més, el lloc
triat era la desembocadura d’un riu, l’actual Fluvià, que serviria per a proveïment d’aigua
i com a ruta de penetració comercial cap a l’interior.
Tot i així, els grecs prengueren precaucions. Situaren la ciutat en una petita península
unida a la costa per un estret istme, així era fàcilment defensable d’un possible atac
exterior. Aquest primer enclavament (la paleàpòlis o ciutat antiga, actualment davall
el poble de Sant Martí d’Empúries) era molt xicotet, per això, vint-i-cinc anys més tard,
i una vegada que garantiren la seguretat de la colònia i les bones relacions amb els veïns,
van construir a mig quilòmetre una nova colònia, més gran, en un terreny més obert i fàcil
per a créixer. Aquesta neàpolis (ciutat nova) tindrà totes les característiques d’una ciutat
grega: muralles, àgora, estoa (en època hel·lenística), temples, etc., i continuarà usant
la paleàpolis com a acròpolis. Actualment, la costa ha reblit l’espai entre les dues
Empúries, de manera que ja no s’aprecia la península de la paleàpolis ni la badia que
separava totes dues ciutats, hui unides per una platja bastant rectilínia.
• Quins són els motius pels quals els grecs van triar aquest lloc? Quins avantatges tenia enfront d’altres llocs?
• Per què no es tria un lloc més allunyat dels ibers?
• Per què creus que calia fer dues ciutats?
• Quines característiques de ciutat grega tenia la colònia?
• Quines altres colònies, a més d’Empúries, fundaren els grecs a la península Ibèrica?
• Explica com imagines que va ser el procés d’acostament als ibers abans de començar a intercanviar-hi productes.
Nom: Curs: Data:
3 Llig el text següent sobre l’expansió cartaginesa i l’apartat «Els cartaginesos» del llibre de text
i resol les qüestions.
La situació de la ciutat de Cartago era immillorable per al comerç i el domini polític.
Estava situada en un promontori al golf de Tunis i dominava la part oriental i occidental
del Mediterrani. Cartago va ser un gran centre industrial, que fabricava teixits
de seda i llana i treballava els metalls portats des de la península Ibèrica i altres llocs.
Els cartaginesos van ser successors dels navegants fenicis i estengueren la seua sobirania
sobre les factories, és a dir, sobre els enclavaments comercials i sobre les colònies fenícies
del Mediterrani occidental, fundant-ne, a més, d’altres de noves, com Cartago Nova
(Cartagena) o Ebyssos (Eivissa). La derrota dels cartaginesos davant Roma en les guerres
púniques (segle III aC) posà fi a la presència cartaginesa a la península Ibèrica.
• Completa aquest text.

Cartago va ser un gran centre . Els cartaginesos van ser successors dels .
A Cartago es treballaven els portats de la Península. La presència cartaginesa a la Península
va acabar en el quan van ser derrotats en les .
• Els fenicis fundaren colònies i factories al Mediterrani occidental. Assenyala quina d’aquestes tres afirmacions
és la principal diferència entre una colònia i una factoria.
Les factories eren un enclavament comercial, i les colònies es fundaven amb la intenció d’obtindre matèries
primeres.
Les factories eren independents, i les colònies, no.
Les colònies eren territoris extensos, i les factories, assentaments xicotets.
4 Treball en grup. Llegiu el text següent sobre el regne de Tartessos.

Van ser els foceus els primers grecs que emprengueren llargues navegacions.
Ells van ser els descobridors del mar Adriàtic, del Tirré, d’Ibèria i de Tartessos. No
navegaven en navilis redons, sinó en embarcacions de cinc files de rems. Arribats
a Tartessos es van fer molt amics del rei dels tartessis. Era aquest Argantoni, qui regnà
sobre Tartessos huitanta anys i en va viure cent vint en total. Els foceus es van fer
tan amics d’aquest rei, que els va invitar a abandonar Jònia i a habitar a la zona
del seu territori que volgueren. Després, com que aconseguí convéncer en això
els foceus, informat per aquests dels progressos dels perses, els donà diners per
envoltar la seua ciutat d’una muralla.
• Amplieu la informació que us proporciona aquest text sobre Tartessos i el rei Argantoni i redacteu un informe
d’unes deu o dotze línies sobre els tartessis. Responeu-hi a les qüestions següents.
– On es localitzava Tartessos?
– Quina va ser la seua àrea de més influència?
– Quines característiques suposem que tenia l’organització social tartèssia?
– Com era la seua economia?
– Quan tingué l’època de més esplendor? Quan entrà en decadència?
Fitxa 6
Més competent
Nom: Curs: Data:
Els celtibers
1 Llig el text següent sobre els celtibers i respon a les preguntes en el quadern.
Dels celtibers mateixos, que estan dividits en quatre historiadors fàcilment es deixen portar d’aquestes
parts, els més forts són els arevacs, que estan cap mentides exagerant les seues proeses, ja que també
a l’est i sud i limiten amb els carpetans i les fonts del els qui atribueixen als ibers més de 1.000 ciutats
Tagus. La ciutat més cèlebre és Numància. Per l’est em sembla que han sigut portats a tal mentida
(de Celtibèria) hi ha els lusons, que igualment arriben anomenant els poblats «ciutats». Perquè ni la natura
a les fonts del Tagus. Als arevacs pertanyen també del país admet moltes ciutats per la pobresa i llunyania
Segida i Pallantia. Numància dista 800 estadis de i falta de cultura, ni la vida i les proeses dels habitants
Caesaraugusta, que, segons que hem dit, està situada admeten res d’això amb l’excepció dels habitants del
a l’Ebre. També Segòbriga és ciutat dels celtibers, i Bílbilis, litoral del Mar Nostre, i són salvatges els qui viuen en
al voltant de les quals Metel i Sertori van combatre. poblats, i els més nombrosos són els qui habiten els
Polibi, descrivint les tribus i ciutats dels vacceus boscos i fan mal als veïns.
i celtibers, anomena entre les seues ciutats també Quasi tots els ibers, per dir-ho així, combaten com
Segida i Intercatia. Diu Posidor que Marc Marcel peltastes, armats a la lleugera pel seu bandolerisme,
havia aconseguit a la Celtibèria un tribut de com hem dit dels lusitans, usen javelina, fona i punyal.
600 talents, per això resulta que els celtibers eren Amb els infants està barrejada també la cavalleria,
nombrosos i tenien bastants diners a pesar que i els cavalls són ensinistrats a pujar serres i agenollar-se
habitaven un país pobre. amb facilitat, quan això fa falta i els ho manen. Produeix
Dient Polibi que Tiberi Grac prengué 300 de les Ibèria molts cabirols i cavalls salvatges, molts piocs
seues «ciutats», Posidoni diu, burlant-se’n, que salvatges, als rius hi ha castors. Diuen que els cavalls
l’home ha dit això per complaure Grac, anomenant són semblants als de Pàrtia, i més veloços i de millor
les torres «ciutats», com és costum en les cursa que els altres.
pompes triomfals. Perquè els generals i els ESTRABÓ, Geografia, segle I aC. (Adaptat)
2 Conceptes.
• Qui són els celtibers?
• On es troben Segida, Caesaraugusta, Pallantia, Segòbriga, Bílbilis, Numància i Intercatia? Situa-les en un mapa
i esbrina quins són els seus noms actuals.
• Què són les pompes triomfals?
• Quin és el Mar Nostre de què parla el text?
• Què són els talents? I els estadis? A quina distància en quilòmetres es troba Caesaraugusta de Numància?
Quant mesura un estadi?
3 Idees principals.
• Quins pobles celtibèrics habitaven a la península Ibèrica?
• On i com vivien? A què es dedicaven, segons el teu llibre? I segons Estrabó?
• Eren pobles pacífics o guerrers? Com anaven armats? Per què?
4 Interpretació.
• Segons el text, quina és la raó que els celtibers no tingueren moltes ciutats?
• D’on eren Posidor, Polibi i Posidoni? Creus que aquests historiadors descriuen la realitat?
• Eren diferents els habitants de la costa i els de l’interior? A quina cultura pertanyien?
5 Reflexió.
• Quins animals s’esmenten en el text? Encara queda algun d’aquests animals? Quins?
Fitxa 7
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
L’habitatge a Hispània a través del temps (I)

1 Amb l’ajuda del dibuix respon en el quadern
a les preguntes sobre l’habitatge grec.
• Quines habitacions tenia?

• Hi havia un saló o un sala d’estar? Per què?
• Què era el gineceu? Per què hi
havia un gineceu? Per què no
hi havia una habitació específica
per als homes de la casa?
• Per què la casa donava a un pati?
• Per a què servia el magatzem?
I el bany?
• Hi havia cases com aquestes
a Hispània? On devien estar?
2 Amb l’ajuda del dibuix respon en el quadern

a les preguntes sobre l’habitatge romà.
• Com s’anomena aquest tipus de casa? Què és una
insula? I una vil·la? Assenyala les diferències que hi
ha entre aquests tres tipus de construcció.
• Quines habitacions tenia?
• Hi havia un saló? Quines diferències hi havia
amb el triclini?
• On es troba el gineceu?
• Per què la casa donava a un pati?
Què és l’impluvi?
• Hi havia cases d’aquest tipus
a Hispània? Qui les devia tindre?
Fitxa 8
Repàs acumulatiu
Nom: Curs: Data:
L’habitatge a Hispània a través del temps (II)

1 Amb l’ajuda d’aquests dibuixos analitza l’habitatge dels pobles preromans de la península Ibèrica
i respon a les preguntes en el quadern.
Pedra de
CUINA
moldre
REBOST
VESTÍBUL
REBOST
Banc
• Descriu com eren les cases dels ibers (A) B

i les cases dels celtes (B).
• Quines habitacions tenien?
• On devien tindre el magatzem?
• On cuinaven?
• Quines semblances i diferències trobes entre ambdós
tipus d’habitatge?
• Per què no tenien cases semblants a les dels romans?
• Creus que hi havia romans que vivien en cases semblants
a les dels celtibers? Raona la resposta.
APROFUNDIMENT EL TERRITORI D’ESPANYA EN L’ANTIGUITAT
Fitxa 9
L’ESCULTURA IBÈRICA (I)
Nom: Curs: Data:
Un dels aspectes més brillants de les cultures preromanes de la península Ibèrica és l’escultura ibèrica. Els ibers tingueren
una escultura de gran qualitat, en contrast amb els celtibers i els celtes.
LES DAMES IBÈRIQUES
Les escultures ibèriques més famoses són les dames. Representen dones vestides de forma
molt rica, a l’estil indígena, encara que no se sap si són divinitats, sacerdotesses o dones
nobles. Estaven policromades i tenien una característica peculiar: un buit per a ficar-hi cendres.
Hui es consideren urnes cineràries.
Les dues dames més famoses són la Dama d’Elx i la Dama de Baza. La primera és un bust fet
en calcària de dona molt detallat i amb un estil semblant al grec. La segona és una estàtua sedent,
amb joies i decoració d’estil fenici. Crida l’atenció que la Dama de Baza presideix una tomba, en
què l’aixovar va pertànyer a un guerrer iber.
QÜESTIONS
1 Busca en el diccionari aquests termes: policromia, urna cinerària i estàtua sedent.
2 Per què és tan important que la Dama d’Elx siga un bust?
3 Investiga i busca imatges de la Dama d’Elx policromada.
4 Investiga i busca imatges de la troballa de la Dama de Baza. Com és l’escultura?

Què et suggereix el seu aixovar?
ELS PILARS ESTELA
Es tracta de monuments funeraris, l’objectiu dels quals era marcar l’enterrament

d’un personatge d’importància. Se situaven en necròpolis o en un lloc
estratègic per ser de pas o poder ser vist de lluny. El monument tenia una
base escalonada, sobre la qual es posava un pilar o una columna, i a la part
superior es col·locava l’escultura d’un animal. La representació d’aquest
animal era més fantàstica que realista; s’ha volgut veure en aquest animal
un símbol heràldic que permetera identificar el difunt o el poble que construïa
el monument.
Bona part de les escultures més famoses del món ibèric (el Lleó de Baena,
la Bicha de Balazote, l’esfinx d’Agost, etc.) van ser escultures que coronaven
pilars estela de les necròpolis ibèriques).
QÜESTIONS
1 Qui penses que era enterrat en aquests monuments funeraris? Per què?
2 Per què la representació de l’animal no és realista? Quins tipus d’animals es triaven? Per què no es triaven
animals més «pacífics»?
3 Què vol dir que l’animal representa un símbol heràldic?
APROFUNDIMENT EL TERRITORI D’ESPANYA EN L’ANTIGUITAT
Fitxa 10
L’ESCULTURA IBÈRICA (II)
Nom: Curs: Data:
A més dels tipus d’escultura ibèrica que hem analitzat en la fitxa anterior, les dames ibèriques i els pilars estela, els ibers
realitzaren altres tipus d’escultura també notables.
LES DAMES OFERENTS
Les dames oferents són escultures de dones, vestides segons la moda d’aleshores (superposant tres
túniques) en actitud d’oferir un vas suposadament a la divinitat. Aquestes dames s’han trobat en llocs de
culte primitiu; l’escultura més famosa és la Gran Dama oferent del Cerro de los Santos (Montealegre del
Castillo, Albacete), una escultura d’1,30 metres que es troba al Museu Arqueològic Nacional, encara que
la major part de les dames oferents són bastant més baixes. Sobre el seu significat s’ha plantejat que
siguen imatges de sacerdotesses d’aquests llocs o exvots, semblants a altres esculturetes (a vegades
de parts del cos) trobades en aquests llocs.
QÜESTIONS
1 Per què es pensa que tenien les dames oferents aquesta posició?
2 Quines diferències trobes entre aquestes imatges i les dames ibèriques?
3 Busca en el diccionari el terme exvot. Per què penses que es posaven aquestes
escultures en santuaris?
4 Investiga. Busca informació sobre exvots ibèrics. Consulta aquests enllaços:

http://www.marqalicante.com/Exposiciones/es/EXVOTOS-IBERICOS-DE-BRONCE-E11.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/5829.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/3520.htm
ELS RELLEUS
Els relleus són escultures per a decorar l’arquitectura i, per tant, pensats
per a ser vistos de front. Els ibers també tenen relleus; els més famosos són els
del monument de Pozo Moro i els d’Osuna.
Els relleus d’Osuna es trobaren reutilitzats a la muralla que van construir els
pompeians durant la guerra civil contra Cèsar, en el segle I aC, per això no estan
al lloc original. Representen guerrers a peu i a cavall, dones tocant la flauta, dames
oferents i jocs funeraris. Es consideren posteriors a la millor escultura ibèrica
i de pitjor qualitat; això no obstant, i a pesar de l’estat de conservació, hui dia
els considerem com un dels millors testimonis de la cultura material i quotidiana
del món ibèric.
QÜESTIONS
1 Què representa aquest relleu? Reconeixes alguna de les armes que porta?
2 Quin tipus de temes predominen en els relleus? Amb quin període de la història dels ibers coincideixen?
AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Els ibers… 6 La societat a Hispània es dividia en…

a. Habitaven a la serralada Cantàbrica. a. Noblesa, sacerdots, lliberts i esclaus.
b. Habitaven a la Meseta i a la vall de l’Ebre. b. Patriciat romà, noblesa indígena, plebs, esclaus.
c. Habitaven a l’est i al sud de la península Ibèrica. c. Tribus, clans i famílies. Dins d’aquestes hi havia
una elit militar i el poble pla.
2 Els celtes…
a. Habitaven en castres, eren experts
7 La segona fase de la conquista romana acabà amb…
en metal·lúrgia i fabricaven joies i armes a. Les guerres càntabres i el triomf de l’emperador
de bronze i ferro. August.
b. Tenien una economia basada en l’agricultura b. La derrota cartaginesa a Ilipa i la conquista
de cereals, la vinya i l’olivera. de Gadir.
c. Arribaren a la Península procedents c. La mort de Viriat i la conquista de Numància.
del Mediterrani oriental.
8 L’organització territorial d’Hispània amb
3 Els fenicis… l’emperador August dividia Hispània en…
a. S’instal·laren al sud de la Península i fundaren a. Tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconense.
les colònies de Gadir, Sexi i Abdera. b. Cinc províncies: Tarraconense, Cartaginense,
b. S’instal·laren al nord-est de la Península, on Gal·lècia, Bètica i Lusitània.
fundaren Empòrion i Rhode. c. Dues províncies: Hispània Citerior i Hispània
c. Procedien del nord d’Europa i penetraren Ulterior.
a la Península a partir del 1100 aC.
9 Els romans van introduir novetats en l’agricultura,
4 Tartessos… com ara…
a. Tingué el moment de màxima esplendor a. La dacsa, la creïlla i la tomaca, que portaren
en el segle III aC, durant les guerres púniques. de Síria.
b. Va ser el regne més antic de la Península i estava b. L’aladre, el regadiu i el guaret.
situat a la vall del Guadalquivir. c. La rotació triennal i el cultiu de l’arròs,
c. Controlà militarment tota la península Ibèrica que es practicava a Egipte.
fins a l’arribada dels cartaginesos.
10 La romanització…
5 Els cartaginesos… a. Fou facilitada pels legionaris romans,
a. Plantejaren una relació comercial amb la que reberen lots de terra a les províncies.
Península i es limitaren a assentaments costaners. b. Féu que els pobles indígenes mantingueren
b. Arribaren a ocupar la totalitat de la Península els cultes ancestrals.
per atacar des d’ací els romans. c. Permeté que cada poble mantinguera les lleis
c. Foren derrotats en la segona guerra púnica. Això i els costums propis; no hi havia una llei única.
va suposar el final de la seua presència a Hispània.
1. c, 2. a, 3. a, 4. b, 5. c, 6. b, 7. c, 8. a, 9. b, 10. a.
SOLUCIONS
Nom: Curs: Data:

• Druida:
• Argantoni:
• Numància:
• Bètica:
• Tartessos:
2 Explica com eren les creences religioses dels ibers i els celtes, i assenyala’n les diferències. (1 p.)
3 Completa aquesta taula sobre les característiques de l’economia dels pobles preromans. (1,5 p.)
Economia Ibers Celtes
Agricultura
Mineria
Artesania
Comerç
Moneda
Altres activitats

4 Explica com va ser la conquista romana de la península Ibèrica i assenyala’n les fases principals. (2 p.)

CONTROL B
5 Descriu l’organització social de la població d’Hispània després de la conquista romana. (1,5 p.)
6 Defineix què és la romanització i explica quins són els aspectes principals sobre els quals es desenvolupà. (1,5 p.)
7 Identifica aquestes imatges i explica quina funció tenien i en quins aspectes s’hi reflecteix la romanització. (1,5 p.)
A B
Nom: Curs: Data:

• Anníbal:
• Gadir:
• Viriat:
• Citerior:
• Dret romà:
2 Explica com eren les activitats econòmiques dels ibers i els celtes i assenyala’n les diferències. (1 p.)
3 Completa aquest esquema sobre la conquista romana d’Hispània. (2,5 p.)
FASES DE LA CONQUISTA ROMANA D’HISPÀNIA
Primera etapa Segona etapa Tercera etapa
(218 aC–197 aC) (218 aC – 197 a.C.) (218 aC – 197 a.C.)
• • •
• •
•
• •
CONTROL A
4 Defineix què és la romanització i explica quins són els aspectes principals sobre els quals es desenvolupà. (1,5 p.)

Mar Can tàbr ic
5 Sobre aquest mapa dibuixa la localització
de les províncies romanes en el segle III
i situa-hi les capitals de cada província.
(2 p.)
Ma r
Me di t e r r an i
OCEÀ
AT L À N T I C
6 Identifica aquestes imatges i explica quina funció tenien i en quins aspectes s’hi reflecteix la romanització. (2 p.)
A B
561819_12_p27_div_prov_Hispania
Activitats
Control B Control A
B3-10. Entendre que els B3-10.1. Entén que diverses cultures

esdeveniments i processos convivien alhora en diferents enclavaments
tenen lloc al llarg del temps geogràfics. 2, 3 2
i alhora en el temps (diacronia
i sincronia).
B3-22. Establir connexions entre B3-22.1. Fa un mapa de la península Ibèrica

el passat de la Hispània romana on es mostren els canvis administratius en 5
i el present. l’època romana.
B3-22. Establir connexions entre B3-22.2. Analitza diversos exemples

el passat de la Hispània romana del llegat romà que sobreviuen 1, 7 1, 6
i el present. en l’actualitat.
B3-23. Reconéixer els conceptes B3-23.1. Entén què va significar

de canvi i continuïtat en la la «romanització» en diferents àmbits 1, 4, 5, 6, 7 1, 3, 4, 6
història de la Roma antiga. socials i geogràfics.
Control B
1 • Druida: nom que rebien els sacerdots celtes. 4 Els romans van arribar a la península Ibèrica durant
• Argantoni: únic rei de Tartessos del qual es té la segona guerra púnica (218-201 aC). Després de
constància. Es diu que regnà quasi 100 anys. derrotar els cartaginesos, s’interessaren per la Península
i decidiren ocupar-la. La conquista es va desenvolupar
• Numància: ciutat celtibèrica que va resistir als
en tres fases.
romans fins que va ser arrasada l’any 133 aC.
En la primera etapa (218-197 aC), els romans van
• Bètica: província romana creada per August
desembarcar a Empúries i el 206 aC derrotaren
l’any 27 aC.
els cartaginesos a Ilipa i posaren fi al seu domini
• Tartessos: el regne més antic de la península Ibèrica.
de la Península. En aquesta etapa conquistaren la costa
Se situava a la vall del Guadalquivir, però la seua influència
mediterrània i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
s’estengué per tot el sud-oest peninsular.
En la segona etapa (154-133 aC) conquistaren
2 Els ibers adoraven divinitats principalment femenines. la Meseta, lluitant contra els lusitans i els celtibers.
Practicaven el culte religiós als santuaris, prop dels Derrotaren els lusitans després de la mort del seu cabdill
poblats. Incineraven els difunts i col·locaven les seues Viriat, assassinat pels seus propis generals. Els celtibers
cendres en urnes. resistiren a Numància, fins que els romans arrasaren
Els celtes adoraven els astres i alguns elements la ciutat l’any 133 aC, després d’un llarg setge.
de la natura. Els sacerdots es deien druides En la tercera etapa (29 aC-19 aC), els romans ocuparen
i actuaven com a metges i endevins. Els celtes, igual el nord peninsular, però els vascons quedaren sense
que els ibers, incineraven els morts. sotmetre. Després de les guerres càntabres, l’emperador
3 August donà per conclosa la conquista, l’any 19 aC.
Economia Ibers Celtes
Agricultura Cereals, vinya, olivera Cereals
Mineria Or, plata, coure, ferro Coure, ferro
Artesania Forja d’espases, ceràmica, teixits de llana i lli Joies, armes de bronze i ferro, ceràmica, teixits
Comerç Desenvoluparen el comerç A penes tenia importància
Moneda Encunyaren monedes pròpies No coneixien la moneda
Altres activitats Ramaderia Ramaderia, caça de cérvols i porcs senglars
5 La societat hispanoromana es dividia en dos grans L’economia dels celtes era autosuficient, per això el comerç
grups: els homes lliures i els esclaus. tenia poca importància i desconeixien la moneda. Sobretot
desenvoluparen la ramaderia i la caça, i eren experts en
En el grup dels homes lliures hi havia grans diferències
metal·lúrgia: fabricaven joies i armes de bronze i ferro.
econòmiques. A la cúspide es trobaven les famílies romanes
i les persones relacionades amb els patricis, que posseïen 3 En la primera etapa (218-197 aC), els romans van
grans riqueses. Després, es trobaven les principals famílies desembarcar a Empúries i el 206 aC derrotaren
indígenes, que ocupaven importants càrrecs de govern. els cartaginesos a Ilipa i posaren fi al domini d’aquests
Per davall hi havia la plebs, formada per botiguers, xicotets a la Península. En aquesta etapa conquistaren la costa
propietaris rurals, artesans, etc. mediterrània i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
En el grup dels esclaus es trobaven els habitants En la segona etapa (154-133 aC) conquistaren
de les ciutats indígenes que s’havien revoltat contra la Meseta, lluitant contra els lusitans i els celtibers.
els romans i que, com a càstig, havien sigut esclavitzats. Derrotaren els lusitans després de la mort del seu cabdill
Treballaven a les mines, les faenes domèstiques i al Viriat, assassinat pels seus propis generals. Els celtibers
camp. resistiren a Numància, fins que els romans arrasaren
la ciutat l’any 133 aC, després d’un llarg setge.
6 Anomenem romanització el procés pel qual els pobles
sotmesos al domini de Roma van anar a poc a poc En la tercera etapa (29 aC-19 aC), els romans ocuparen
assimilant la cultura romana. Un dels principals vehicles el nord peninsular, però els vascons quedaren sense
de romanització van ser els legionaris que, quan es sotmetre. Després de les guerres càntabres, l’emperador
retiraven, rebien lots de terra a les províncies. A més, August donà per conclosa la conquista, l’any 19 aC.
molts hispans es van allistar com a soldats en l’exèrcit 4 Anomenem romanització el procés pel qual els pobles
romà. sotmesos al domini de Roma van anar a poc a poc
Altres mitjans que van afavorir la romanització van ser: assimilant la cultura romana. Un dels principals vehicles
el llatí, que es va imposar sobre les llengües indígenes; de romanització van ser els legionaris que, quan es
el dret romà, que suposà que tots els habitants d’Hispània retiraven, rebien lots de terra a les províncies. A més,
es regiren per les mateixes lleis; la religió romana, de primer, molts hispans es van allistar com a soldats en l’exèrcit
i més tard el cristianisme (segle II), i el desenvolupament romà.
de les ciutats, que es convertiren en centres de difusió Altres mitjans que van afavorir la romanització van ser:
de la cultura i la forma de vida dels romans. el llatí, que es va imposar sobre les llengües indígenes;
7 La imatge A és l’aqüeducte de Segòvia, que servia el dret romà, que suposà que tots els habitants d’Hispània
per a transportar aigua fins a la ciutat. Reflecteix el gran es regiren per les mateixes lleis; la religió romana, de primer,
desenvolupament que tingueren les obres públiques amb i més tard el cristianisme (segle II), i el desenvolupament
els romans. de les ciutats, que es convertiren en centres de difusió
La imatge B és el teatre de Segòbriga, a la província de la cultura i la forma de vida dels romans.
de Conca. S’hi representaven obres de teatre i reflecteix 5 R. M. Vegeu el mapa de la pàgina 294 del llibre de l’alumne:
el gust dels romans pels espectacles públics. Divisió provincial d’Hispània en el segle III.
6 La imatge A és l’aqüeducte de Segòvia, que servia
per a transportar aigua fins a la ciutat. Reflecteix el gran
Control A
desenvolupament que tingueren les obres públiques amb
els romans.
1 • Anníbal: general cartaginés que va ser derrotat pels
La imatge B és l’amfiteatre d’Itàlica, a la província
romans en la segona guerra púnica.
de Sevilla. S’hi desenvolupaven les lluites de gladiadors
• Gadir: factoria fenícia (zona de l’actual Cadis). i de feres i reflecteix el gust dels romans pels espectacles
• Viriat: cabdill dels lusitans que va resistir als romans públics.
fins que va ser assassinat pels seus propis generals
l’any 139 aC.
• Citerior: una de les dues primeres províncies romanes.
• Dret romà: suposà que tots els habitants
d’Hispània es governaren per les mateixes lleis.
2 L’economia dels ibers es basava en els cereals, la vinya,
l’olivera i la ramaderia. També desenvoluparen la mineria
d’or, plata, coure i ferro. Tenien una artesania de gran
qualitat, sobretot la forja d’espases, la ceràmica
i els teixits. Tingueren un comerç ampli i arribaren
a encunyar monedes.
Nom: Curs: Data:
La civilització romana ha deixat una empremta molt profunda en la cultura europea. En concret, Hispània va ser una de
les zones més romanitzades i el llegat dels romans continua estant molt present en múltiples aspectes de la nostra societat
actual. La teua tasca consisteix a trobar exemples d’aquesta herència romana en l’actualitat i preparar un quadre que
resumisca els que, a parer teu, són més importants o destacats.
1 Primerament seria important conéixer per què vingueren els romans a la península Ibèrica, què hi buscaven.
Llig aquest text d’un historiador romà en què trobaràs algunes pistes i respon a les preguntes. (1 p.)
Immediatament després d’Itàlia, i exceptuant les fa- gions desèrtiques, per la bellesa dels seus colorants,
buloses regions de l’Índia, he de parlar d’Hispània, per l’esperit de treball, pels seus esclaus robustos,
almenys de les regions costaneres; és en veritat pobra per la resistència dels seus homes i pel seu cor vehe-
en part, però on és fèrtil dóna abundància de cereals, ment.
oli, vi, cavalls i metalls de tot tipus, igual que la Gàl·lia, PLINI EL VELL, Història natural, segle I. (Adaptat)
però Hispània la guanya per l’espart de les seues re-
• Quines riqueses d’Hispània esmenta aquest historiador?
• Quins trets destaca del caràcter hispà? Creus que es mantenen en l’actualitat? Raona la resposta.
2 Situa en aquesta línia del temps les dates d’inici i final de cada una de les fases de la conquista romana,
per saber quan s’assentaren els romans a la península Ibèrica. (1,5 p.)
218 aC 19 aC
3 Descriu quines característiques tenia l’economia d’Hispània

508737-12-280 després de l’ocupació romana.
Quines millores aportaren els romans? (1,5 p.)
PROVA
4 Els romans construïren una densa xarxa

Ma r Cantàbric
de calçades que els va permetre desenvolupar Brigantium Lucus
AugustiLucus
un intens comerç. Localitza en aquest mapa Aquae Asturum
Pompaelo
dues de les més importants, la Via de la Plata Caldae Asturica
Augusta Segisamum
Empòrion
GAL·LÈCIA TARRACONENSE
i la Via Augusta, i identifica’n el recorregut Bracara
Palantia Numantia Osca Gerunda
C
Caesaraugusta
Augusta
per Hispània. (1,5 p.)
NTI
Septimanca a Barcino
Bilbilis
Salmantica Segovia
st
Segontia Tarraco
gu
AT L À
Au
lat
Conimbriga Capara Complutum Pollentia
Via de la P
Vi a
LUSITÀNIA Titulcia
Aibura Toletum CARTAGINENSE Saguntum
Scallabis
Consaburum Valentia
OCEÀ
Sisapo
Olisipo Emerita Ebussus
Augusta Saetabis
Regina
Mellaria
Lucentum
B È T IC A
Italica i
n
Hispalis Corduba Basti Cartago Nova
r r a
Ossonoba e
i t
Gades e d
M
Carteia r
M a Tarraco Capitals
Ciutats

Vies romanes
5 De quins mitjans es van valdre els romans per a dur a terme la romanització dels pobles hispans?
Quins van ser els pobles més romanitzats? Per què? (1,5 p.)

508737_12_275 calzadas de Hispania

6 Aquesta fotografia mostra l’aqüeducte de Los Milagros. Per a què

s’utilitzava? En quina ciutat es troba? Posa exemples d’altres
construccions romanes que encara hi haja a Espanya. N’hi ha cap
a la Comunitat? Quin? (1,5 p.)
7 Completa aquesta taula per resumir quines són, a parer teu, les cinc aportacions més importants de la civilització
romana a la societat actual. (1,5 p.)
Aportacions romanes Per què són importants?
Competències
que s’avaluen
Comunicació B3-8. Datar l’edat antiga i conéixer B3-8.1. Distingeix etapes dins
lingüística algunes característiques de la vida de la història antiga.
humana en aquest període. B3-22.2. Analitza diversos exemples
B3-22. Establir connexions entre del llegat romà que sobreviuen
el passat de la Hispània romana en l’actualitat. 1, 2, 5, 6, 7
i el present. B3-23.1. Entén què va significar
B3-23. Reconéixer els conceptes de la «romanització» en diferents àmbits
canvi i continuïtat en la història socials i geogràfics.
de la Roma antiga.
Competència B3-22. Establir connexions entre B3-22.2. Analitza diversos exemples

social i cívica el passat de la Hispània romana del llegat romà que sobreviuen 3, 4, 5, 6, 7
i el present. en l’actualitat.
Aprendre B3-8. Datar l’edat antiga i conéixer B3-8.1. Distingeix etapes dins
a aprendre algunes característiques de la vida de la història antiga.
humana en aquest període. B3-22.2. Analitza diversos exemples
2, 5, 6, 7
B3-22. Establir connexions entre del llegat romà que sobreviuen
el passat de la Hispània romana en l’actualitat.
i el present.
Consciència B3-22. Establir connexions entre B3-22.2. Analitza diversos exemples

i expressió el passat de la Hispània romana del llegat romà que sobreviuen 6, 7
cultural i el present. en l’actualitat.
1 Plini esmenta l’abundància de cereals, l’oli, el vi, els cavalls, 4 Via de la Plata Via Augusta
els metalls, l’espart i els colorants. Mar Cant àbr ic
Els trets que destaca dels hispans són l’esperit de treball, la Brigantium Lucus
AugustiLucus
fortalesa dels esclaus, la resistència i el cor vehement. R. L. Aquae Asturum
Pompaelo
Caldae Asturica Empòrion
GAL·LÈCIA Augusta Segisamum TARRACONENSE
2 Primera fase: des del 218 aC fins al 197 aC. Segona fase: Palantia Numantia Osca Gerunda
Bracara
C
Caesaraugusta
del 154 aC al 133 aC. Tercera fase: des del 29 aC fins Augusta
NTI
Septimanca a Barcino
Bilbilis
Salmantica Segovia
st
al 19 aC. Segontia Tarraco

gu
AT L À
Au
lat
Conimbriga Capara Complutum Pollentia

Via de la P
Via
3 La principal riquesa que explotaren els romans van ser LUSITÀNIA Titulcia
Aibura Toletum CARTAGINENSE Saguntum
els metalls, sobretot l’or, la plata, el coure, el ferro, el plom Scallabis
Consaburum Valentia
OCEÀ
Sisapo
i el mercuri. Olisipo Emerita
Augusta Saetabis
Ebussus
Mellaria
L’agricultura augmentà la producció amb la introducció Regina
BÈTICA
Lucentum
Italica i
de l’aladre romà, les noves tècniques de regadiu Hispalis Basti Cartago Nova a
n
Corduba
e r r
i el guaret. Es van establir grans propietats agrícoles Ossonoba
i t
Gades e d
M
o latifundis, en què s’utilitzava mà d’obra esclava. Carteia r
M a Tarraco Capitals
L’artesania es basà en la producció d’àmfores, oli, Ciutats
salaó de peix, vi, etc. Vies romanes
El comerç es desenvolupà gràcies a la densa xarxa

de calçades que crearen els romans, i a la circulació de
monedes romanes. Hispània exportava blat, vi, oli, salaons, 5 Un dels principals vehicles de romanització van ser els
metalls, lli i esclaus, i importava productes de luxe, com legionaris que, quan es retiraven, rebien lots de terra a les
perfums. províncies. A més, molts hispans s’allistaren com a soldats
en l’exèrcit romà.
508737_12_275 calzadas de Hispania
Altres mitjans que van afavorir la romanització van ser: el major quan arribaren els romans i perquè vivien a les zones
llatí, que s’imposà sobre les llengües indígenes; el dret romà, que, en general, eren més pròsperes.
que suposà que tots els habitants d’Hispània es regiren per 6 L’aqüeducte de Los Milagros es troba a Mèrida (Emerita
les mateixes lleis; la religió romana, de primer, i més tard el
Augusta) i servia per a portar aigua a la ciutat.
cristianisme (segle II), i el desenvolupament de les ciutats,
R. M. Per exemple, les ruïnes de Baelo Claudia, la muralla
que es convertiren en centres de difusió de la cultura i la
de Lucus Augusti (Lugo), l’aqüeducte de Segòvia, l’amfiteatre
forma de vida dels romans.
d’Itàlica (Santiponce, Sevilla) o el teatre de Segòbriga
Els pobles més romanitzats van ser els de l’est i sud de la
(Saelices, Conca).
Península, perquè el seu grau de desenvolupament era
7 R. M.
Aportacions Per què són importants?
Llatí Del llatí deriven les llengües romàniques, com el castellà, el català i el gallec.
Dret romà És la base de moltes lleis actuals.
Cristianisme Aquesta religió penetrà a la Península en els temps de l’imperi romà.
Els pobles preromans ja tenien ciutats però els romans en fundaren altres de noves, remodelaren
Ciutats les que ja existien i construïren nombrosos edificis i obres públiques, com ara ponts, aqüeductes, teatres,
amfiteatres, etc.
Calçades Moltes carreteres actuals tenen el mateix traçat que les calçades romanes.
NOTES
NOTES
Direcció d’art: José Crespo.
Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Jorge Gómez i Ana Gómez.
Direcció tècnica: Jorge Mira.

Coordinació tècnica: Jesús Muela i Laura Gil de Tejada.
Confecció i muntatge: Jorge Borrego i Hilario Simón.
Correcció: Clàudia de Val i Gemma Avellan.
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas.
Fotografia: ARXIU SANTILLANA.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra
ISBN: 978-84-9058-562-7
només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material
CP: 576663 d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos,
Depòsit legal: M-34218-2015 especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Dia A Dia A L'aula. Recursos Didàctics. Geografia I Historia 1ESO Val PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dia A Dia A L'aula. Recursos Didàctics. Geografia I Historia 1ESO Val PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Dia a dia a l’aula

Dia a dia a l’aula

• Guions de la unitat i suggeriments didàctics

Dia a dia a l’aula

Dia a dia a l’aula per a 1r ESO és una obra col·lectiva

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Recursos didàctics i atenció a la diversitat

La Terra i la seua representació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

L’IMPULS QUE NECESSITA

UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ AQUEST ASSOLISCA

UN POTENT SISTEMA D’AVALUACIÓ COM A GARANTIA D’ÈXIT

L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Llibres amb una seqüència didàctica centrada en el mateix alumne, en l’adquisició de

Per al seu dia a dia a l’aula:

Competències per al segle XXI. Projectes i tasques per al seu desenvolupament

• Les ciències socials en el cine.

• Proves d’avaluació de continguts.

UNA OFERTA DIGITAL POTENT

• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

L’avaluació constitueix una fase fonamental del procés educatiu:

UN SISTEMA D’AVALUACIÓ COMPLET

RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

L’avaluació de continguts permet un control permanent del procés d’aprenentatge.

LES COMPETÈNCIES EN LA LOMQE

Les competències són un conjunt integrat de capacitats (coneixements, estratègies, destreses,

És l’habilitat per a expressar i interpretar conceptes,

Competència Implica l’ús segur i crític de les tecnologies de la informació

Engloba les habilitats necessàries per a aprendre, organitzar

Recull els comportaments que preparen les persones per

Sentit Fa referència a l’habilitat de cada persona per a transformar

Consciència Implica apreciar la importància de l’expressió creativa d’idees,

BLOC TEMÀTIC CASTELLA- CASTELLA

La Terra i la seua representació X X X X

Els paisatges de la Terra X X X X

Atles dels continents X X X X

L’estudi físic d’Espanya X X X X

Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte X X X X

El territori d’Espanya en l’antiguitat X X X X

Guió de la unitat i suggeriments didàctics . . . . 18

Recursos per a l’avaluació de continguts . . . . . 40

Recursos per a l’avaluació

LA TERRA I LA SEUA REPRESENTACIÓ

CONTINGUTS DE LA UNITAT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

LA TERRA I LA SEUA REPRESENTACIÓ

SABER SABER FER SABER SER

Activitats finals Treball cooperatiu

Educació individualitzada Avaluació

• Autoavaluació de l’alumne • Avaluació per competències. Prova

Projectes d’excel·lència • Guia de les avaluacions externes

• Projecte social Recursos digitals

• Projectes de treball cooperatiu. 1r ESO • LlibreMèdia. La Terra i la seua representació

• Intel·ligència emocional i ètica Eines

• Competència lectora. Lectures de geografia • Generador d’avaluació

LA TERRA I LA SEUA REPRESENTACIÓ

Llibre de l’alumne Biblioteca del professor

• Repàs i suport. La Terra i la seua

• Tots els epígrafs.

TREBALL AMB DIFERENTS METODOLOGIES

Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes de treball cooperatiu. 1r ESO.

Metodologies indagatòries Competència social. Ciències socials per a la pau.

• Les ciències socials en el cine.

• Proves d’avaluació de continguts.

• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

• Autoavaluació de l’alumne • Avaluació per competències. Prova

Projectes d’excel·lència • Guia de les avaluacions externes

• Projecte social Recursos digitals

• Projectes de treball cooperatiu. 1r ESO • LlibreMèdia. La Terra i la seua representació

• Intel·ligència emocional i ètica Eines

• Competència lectora. Lectures de geografia • Generador d’avaluació

• Repàs i suport. La Terra i la seua

La Terra té un moviment doble. El de rotació, o gir EL MOVIMENT DE ROTACIÓ Eix de

Meridians terrestres Paral·lels terrestres

Phileas Fogg, el famós personatge ideat per Ju

• Marca amb un cercle quin d’aquests planetes és la Terra.

Està formada principalment per:

_. La ________________ és la capa sòlida externa de la Terra.

B Està formada principalment per:

2 Completa el dibuix amb aquestes paraules: pol nord, pol sud

3 Tenint en compte la direcció dels rajos del Sol:

3 Escriu els avantatges i desavantatges del globus terraqüi i dels mapes.

• De quin tipus de mapa es tracta? Per què ho saps?

3 Ací tens el calendari i l’hora dels partits.

• Escriu en cada cas en quina estació de l’any jugaran aquests partits.

4 Ací tens el plànol de la ciutat en què es jugarà un dels partits. Respon.