Agnosticisme

L'agnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'undéu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per
tant, irrellevant. A vegades aquesta falta de certesa o coneixements és un posicionament personal, relacionat amb l'escepticisme, en
altres casos s'afirma que el coneixement sobre l'existència o no d'éssers superiors no només és desconeguda sinó que tampoc es pot
conèixer. En el primer cas parlem d'agnosticisme dèbil, mentre que en el segon d'agnosticisme fort. Finalment hi ha versions en les
quals s'afirma que l'existència o no d'éssers superiors no només és desconeguda sinó que també és irrellevant o supèrflua.

En general els agnòstics consideren que les religions si bé no són una part essencial de la condició humana, sí que ho són decultura
la
i la història de la humanitat. Els agnòstics no són necessàriament antireligiosos, sinó que són respectuosos amb totes les creences que
provenen d'una reflexió individual i honesta, i no d'un interès egoista, de la desesperació o de la pressió de l'entorn. L'agnòstic entén
la fe només com una opció personal de cada individu que ell no comparteix.

La paraula agnosticisme prové del grec agnostos ("desconegut, que no es pot conèixer"). Els termes agnosticisme i agnòstics foren
utilitzats per primera vegada perThomas Henry Huxleyel 1869, tot i que el concepte d'agnosticisme és molt més antic.

Contingut
Variacions i tipus d'agnosticisme
Definició segons Thomas Henry Huxley
Variacions i tipus d'agnosticisme
Hume i Kant
Robert G. Ingersoll
Charles Darwin
Bertrand Russell
Agnòstics Famosos
Crítica de l'agnosticisme
La crítica religiosa
Referències
Vegeu també

Variacions i tipus d'agnosticisme

L'agnòstic sol separar les posicions religioses entre saber i creure. D'aquesta manera una persona religiosa es distingeix d'un ateu pel
fet que el religiós creu i l'ateu no creu. L'agnòstic s'allunya d'aquestes posicions indicant que uns i altres (religiosos i ateus) afirmen
un nivell de coneixement sobre la realitat superior que l'agnòstic no comparteix. Moltes persones afirmen que no es pot fer aquesta
divisió: que l'afirmació «crec en Déu» implica «sé que Déu existeix».Algunes variants de l'agnosticisme inclouen:

Agnosticisme dèbil: És la persona que afirma que no té coneixement o certesa sobre la realitat superior .
Agnosticisme fort: és una afirmació categòrica sobre el coneixement de realitats superiors indicant que aquestes no
són cognoscibles i que els éssers humans no estan preparats per descobrir l'existència d'aquestes realitats o de
provar la seva existència.
Ateisme agnòstic: No tenen creença en l'existència de cap déu, i agnòstic perquè no tenen la pretensió de saber
que un déu no existeix.
Agnosticisme apàtic: conegut també com a ignosticisme o apateisme, és aquella creença que diu que la visió que
les realitats superiors, tot i existir, no canvien en res la condició humana i, per tant, les religions són irrellevants.
Definició segons Thomas Henry Huxley
El terme agnòstic va ser introduït per Thomas Henry Huxley el 1871 per descriure la seva filosofia que rebutja el gnosticisme, pel
qual no rebutjava només a aquest grup religiós del primer mil·lenni, sinó a tots els grups que afirmaven tenir un coneixement ocult o
místic. Els primers líders de l'església cristiana van utilitzar la paraula grega «gnosi» (coneixement) per descriure el «coneixement
espiritual.» L'agnosticisme no s'ha de confondre amb les visions religioses que s'oposen a la doctrina del gnosticisme - aquests són
conceptes religiosos que no es relacionen generalment amb l'agnosticisme. Huxley va utilitzar el terme en un sentit ampli. No s'ha de
confondre amb Nosticisme.

En el llibre Aphorisms and Reflections escrit per Henrietta A. Huxley, esposa de

Thomas Henry Huxley, ella recull múltiples volums de notes i assaigs de Huxley
, qui
va encunyar el terme "Agnosticisme". En aquestes notes hi ha un paràgraf on Huxley
defineix clarament el que significava el terme per a ell:

« Agnosticisme, de fet, no és un credo, sinó un

mètode, l'essència en la qual se sustenta »
l'aplicació rigorosa d'un sol principi.
I més endavant en el mateix paràgraf: «El principi pot ser expressat positivament: En
assumptes intel·lectuals, segueix la teva raó tan lluny com et porti sense importar cap
altra consideració. I negativament: En assumptes intel·lectuals, no pretenguis que
són certes les conclusions que, o no són demostrables, o no han estat demostrades.
Això entenc com a significat de la fe agnòstica, que si un home manté completa i
incorrupta, no haurà de sentir vergonya de mirar l'univers a la cara, qualsevol que
sigui el futur deparat per a ell.»
Thomas Henry Huxley.

Variacions i tipus d'agnosticisme

L'agnòstic sol separar les posicions religioses entre "conèixer" i "creença". Per a ell, una persona religiosa es distingeix d'una atea pel
fet que el religiós creu i l'ateu "creu que no". Així, l'agnòstic s'allunya d'aquestes posicions indicant que uns i altres (religiosos i
ateus) afirmen un nivell de coneixement sobre larealitat superior que ell no comparteix. En canvi, per al religiós no es pot fer aquesta
separació: l'afirmació "crec en Déu" implica "sé que Déu existeix".

Hume i Kant
Molts filòsofs (seguint l'exemple d'Aristòtil, Anselm, Aquin i Descartes), van presentar arguments que tracten de provar racionalment
l'existència de Déu. Després de l'empirisme escèptic de David Hume i les antinòmies d'Immanuel Kant, els filòsofs més tard va
abandonar aquests intents, pel que fa al fet que és impossible construir cap prova irrefutable per a tal objectiu.

Robert G. Ingersoll
Robert G. Ingersoll, un advocat d'Illinois i polític que va esdevenir un conegut i buscat orador del segle XIX a Amèrica, ha estat
anomenat l'agnòstic "Gran".

En una conferència de 1896 titulada Per què soc agnòstic, Ingersoll diu el perquè d'esser un agnòstic:

« Hi ha un poder sobrenatural, una ment arbitrària d'un Déu entronitzat -una voluntat
suprema que fa oscil·lar les marees i els corrents del món-a la qual totes les causes »
dona? No ho nego. No ho sé, però jo no ho crec. Crec que el natural és que el suprem
de la cadena infinita cap vincle pot ser trencat o perdut-que no hi ha cap poder
sobrenatural que pot contestar la pregària no hi ha poder que l'adoració pot persuadir
o canviar que no hi ha poder que es preocupa per l'home.
 Crec que amb les armes de l', infinita Natura abasta tot-que no hi ha cap possibilitat d'interferència-que
darrere de cada cas són les causes necessàries i innombrables, i que més enllà de qualsevol
esdeveniment serà i ha de ser necessària i els efectes innombrables.

Existeix un Déu? No ho sé. És immortal l'home? No ho sé. Una cosa que sé, i això és, que ni esperança,
ni por, la creença, ni la negació, pot canviar el fet. És com és, i serà com ha de ser.

A la conclusió del discurs que simplement resumeix la posició agnòstica com: Podem ser tan
honestos com som d'ignorants. Que si que Si ho som, quan se li va preguntar el que està més
enllà de l'horitzó del conegut li hem de tindre por?, respongué: no ho sé.

Charles Darwin
Robert G. Ingersoll.
El 1879, quan Darwin estava escrivint la seva autobiografia, li va arribar una carta preguntant-li
si ell creia en el Déu Jahvè, i si el teisme i l'evolució eren compatibles. Ell va
replicar que «un home pot ser un ardent teista i un evolucionista», citant com a
exemples a Charles Kingsley i Asa Gray, respecte a ell, va dir que «mai havia estat
ateu en el sentit de negar l'existència d'un Déu». Va afegir: «Crec que en general (i
més com més vell em faig) encara que no sempre, crec que "agnòstic" seria una
descripció correcta del meu pensament».

El 28 de setembre de 1881 Darwin va rebre la visita de dos coneguts ateus: Ludwig

Büchner i Edward Aveling. Estava present Brodie Innes, un religiós amic de la
família. Darwin va explicar sagaçment que «el reverend i jo hem estat mig amics per
trenta anys. Mai hem estat d'acord en cap tema: més aviat ens mirem i cada un pensa
que l'altre ha d'estar molt malalt». En la xerrada després del sopar, Darwin va
preguntar als convidats: «Per què es fan dir ateus?», explicant que ell preferia la
paraula agnòstic. Aveling va replicar que «un agnòstic no era sinó un ateu elàstic, i
un ateu no era sinó un agnòstic agressiu». Darwin va respondre: «I per què han de
Charles Darwin en una fotografia de
ser tan agressius?», preguntant-se què anaven a guanyar imposant aquestes noves
Julia Margaret Cameronde 1868.
idees a la gent, quan la llibertat de pensament estava «més que bé» per a les persones
educades, però si la gent ordinària «estaria madura per a això».

Aveling va respondre que si «les revolucionàries veritats de la selecció natural i sexual haguessin estat confinades només per a les
poques persones sensates" i ell "hauria demorat la publicació de l'origen de les espècies, on estaria el món en aquest moment?».
Segurament el seu propi il·lustratiu exemple havia encoratjat als lliurepensadors a «proclamar la veritat des dels sostres de les cases».
Darwin en aquell moment va acceptar que «el cristianisme no està recolzat en evidències", però que ell no estava disposat a forçar
aquesta idea a ningú, ja que de fet «jo no vaig abandonar el cristianisme fins que vaig tenir quaranta anys».

Bertrand Russell
El pamflet de Bertrand Russell “Per què no soc cristià”, basat en una conferència que va donar el 1927, es considera un manifest
clàssic de la creença agnòstica. L'assaig presenta breument les objeccions de Russell a alguns dels arguments sobre l'existència de
Déu i de l'àtom, com a herència extraterrestre i després presenta una discussió sobre les seves objeccions morals als ensenyaments
cristians. Després els demana als seus lectors que s'aturessin «sobre els seus dos peus i dirigeixin una mirada crua i directa al món [...]
amb una actitud sense por i una intel·ligència lliure».

A l'altre pamflet posterior de Russell "Soc ateu o agnòstic?" (subtitulat «Un prec de tolerància davant els nous dogmes»), ell confirma
que és un agnòstic en el sentit filosòfic que no pot creure la veritat de l'existència o no existència de Déu. No obstant això en el
mateix assaig admet que la manera més clara de presentar
-se davant una audiència no filosòfica seria com ateu.
Agnòstics Famosos
Entre alguns agnòstics famosos trobem a: Warren Buffett, Protàgores, Carl Sagan,
Karl Popper (filòsof), naturalistes com David Attenborough, Premi Nobel com
Milton Friedman (economia) i Dave Mustaine (músic), i creadors com Matt
Groening (Els Simpson), Bob Reynolds, Ozzy Osbourne, la presidenta de Xile,
Michelle Bachelet, King Diamond, Mercyful Fate i els ja esmentats [Thomas Henry
Huxley, Charles Darwin]] i Bertrand Russell. A partir dels treballs de David Hume,
especialment Dialogues Concerning Natural Religiones pensa que era agnòstic, tot i
que és un tema que continua en debat.

Crítica de l'agnosticisme
L'agnosticisme és criticat des d'una varietat de punts de vista. Alguns pensadors
religiosos veuen l'agnosticisme com una limitació de la capacitat de la ment per
Bertrand Russell
conèixer la realitat que no és material. Alguns ateus també critiquen l'ús del terme
agnosticisme com funcionalment indistingible d'ateisme.

La crítica religiosa
Molts pensadors teistes rebutgen la validesa de l'agnosticisme, o certes formes del qual agnosticisme. Els estudiosos religiosos en les
tres religions abrahàmiques afirmen la possibilitat del coneixement, fins i tot de les realitats metafísiques com Déu i l'ànima, perquè
la intel·ligència humana, afirmen, té un no-material, element espiritual. Afirmen que «no ser capaç de veure o celebrar alguna cosa
específica, no necessàriament negar la seva existència», com en el cas de la gravetat, l'entropia, o la raó i el pensament. Tanmateix,
aquest argument té dos defectes principals. En primer lloc, només afirma que el material no és possible - això és precisament el que
creuen que els agnòstics (que no es pot provar l'existència de Déu). En segon lloc, simplement perquè una idea no-material existeix
com una força no vol dir que una altra idea que existeix necessàriament. Per exemple, només perquè la gravetat existeix, no implica
que aquesta màgia, els unicorns, o el destí existeix.

Els estudiosos religiosos, com Brown, Tacelli i Kreeft, argumenten que

l'agnosticisme no té en compte les nombroses proves de la seva existència que Déu
ha posat en la seva creació. I per això, Peter Kreeft i Ronald Tacelli citen arguments
a favor de l'existència de Déu. Afirmen que la demanda d'agnosticisme per a proves
científiques a través de proves de laboratori és, en efecte demanant a Déu, l'ésser
suprem, si és servent de l'home. Argumenten que la qüestió de Déu ha de ser
tractada de manera diferent a altres objectes cognosciblees que «aquesta qüestió no
es refereix al que està sota de nosaltres, però el que està per sobre de nosaltres.» El
filòsof cristià Blaise Pascal va sostenir que, fins i tot si hi hagués realment déu no hi
ha evidència del qual, els agnòstics han de considerar el que es coneix com l'aposta
de Pascal: el valor esperat infinit de reconèixer Déu és sempre major que el valor
esperat finit de no reconèixer la seva existència, per la qual cosa és més segur
Blaise Pascal
«aposta» per escollir a Déu.

Segons Joseph Ratzinger, després Benet XVI, l'agnosticisme, més concretament,

l'agnosticisme fort, és un raonament que limita i es contradiu en afirmar el poder de la raó per conèixer la veritat científica, però no
les veritats religioses o filosòfiques. Culpa l'exclusió del raonament de la religió i l'ètica per a les patologies perilloses de la religió i
la ciència, com els desastres humans i ecològics. «Agnosticisme», va dir Ratzinger, «és sempre el fruit de la negativa d'aquest
coneixement que en realitat ofereix a l'home [...] El coneixement de Déu sempre ha existit.»[1] Va afirmar que l'agnosticisme és una
opció de la comoditat, l'orgull, el domini i la utilitat sobre la veritat, i és l'oposició de les actituds: el més viu de l'autocrítica, escolta
humil a la totalitat de l'existència, la paciència i la persistència de l'autocorrecció del mètode científic, la disposició per ser purificada
per la veritat.

Segons alguns estudiosos teistes, l'agnosticisme és impossible en la pràctica, ja que una persona només pot viure bé, com si Déu no
existís (ETSI Deus non daretur), o com si Déu existeix (ETSI Deus daretur). Aquests investigadors creuen que cada dia en la vida
d'una persona és un pas inevitable cap a la mort, i no tant per decidir a favor o en contra de Déu, a qui veuen com el tot-que abasta la
fundació, el propòsit i sentit de la vida, és decidir a favor de l'ateisme.

Referències
1. RATZINGER, Joseph. Truth and Tolerance: Christian Belief And World Religions
. Ignatius Press, 2004.

Vegeu també
Antiteisme A Wikimedia Commons hi
Ateisme ha contingut multimèdia
Deisme relatiu a: Agnosticisme
Teisme
Autobiografia de Charles Darwin

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agnosticisme&oldid=20509370
»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 nov 2018 a les 19:47.

El text està disponible sota laLlicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes
addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation,
Inc.