Astrologia occidental

Salta a la navegacióSalta a la cerca

L'astrologia occidental, com les altres formes d'astrologia existents en altres cultures, és
una disciplina de coneixement considerada no-científica pels barems actuals del que es
coneix com a ciència, per bé que inclou dins de la seva metodologia certs estudis científics
com ara la geometria i l'astronomia. L'objectiu que estudia l'astrologia és, bàsicament, la
relació entre els astres i els actes i successos que afecten la Terra i, especialment els
éssers humans. L'astrologia occidental és anomenada així perquè ha estat desenvolupada
principalment dins la cultura occidental, especialment entre el Pròxim Orient i Europa.

Castell d'Angera a Varese (Itàlia). Fresc en la sala de justícia on apareixen els signes del zodíac de
l'estiu (Lleó i Cranc) i els seus astres regents (El Sol i la Lluna respectivament).

Contingut

 1Història
 2Diferents corrents
 3La carta astral i els seus elements d'estudi
 4Els astres i punts sensibles
o 4.1Els astres principals.
o 4.2Altres astres
o 4.3Punts sensibles destacables
 5Els signes
o 5.1Classificació dels signes
 5.1.1Classificació per dualitat
 5.1.2Classificació per qualitats o modalitats
 5.1.3Classificació per elements
 5.1.4Observacions
o 5.2Apunts diversos sobre els signes
 6Les cases
 7Referències
 8Bibliografia
 9Enllaços externs

Història[modifica]
Els primers testimonis escrits sobre l'estudi de l'astrologia són d'origen mesopotàmic, de fa
uns 2600 anys d'antiguitat aproximadament, trobats entre les restes de la famosa llibreria
de Nínive, creada sota les ordres del rei assiri Assurbanipal, encara que tot sembla indicar
que, de fet, es tractaria de còpies de fonts molt anteriors, probablement d'origen sumeri. En
tot cas, es tractava d'un estudi força allunyat de la forma moderna d'astrologia que es
practica avui dia i estava dirigida de forma exclusiva als monarques, ja que es considerava
que el seu destí estava íntimament lligat al del seu poble.

1
Festa d'Assurbanipal. Dibuix d'un baix relleu exposat en el British Museum.

Els egipcis, al llarg del segon mil·lenni abans de Crist, perfeccionaren en gran manera els
càlculs astronòmics necessaris i foren els qui assentaren la configuració actual dels signes
del zodíac, i es troba la referència més antiga a dotze signes iguals el 419 aC en una
inscripció cuneïforme en una tauleta.[1] Però quan es feren grans passos fou amb l'arribada
dels grecs. Els astròlegs hel·lens dotaren la disciplina d'una dimensió molt més humana i
no tan divina, permetent que l'objecte d'estudi fos aplicable a qualsevol persona i no
només a reis i similars. De fet, la gran aportació grega a l'astrologia fou la d'aprofundir
sobre les raons del seu funcionament i en les seves mans rebé una enorme influència del
pensament holístic.
Durant l'Imperi Romà, el desenvolupament de l'astrologia fou més aviat lent, ja que els
estudiosos romans es dedicaren, sobretot, a recopilar els coneixements essencialment
d'origen grec i egipci. Tampoc patí gaires avenços en temps dels primers segles
de cristianisme arran del debat obert sobre si l'astrologia hi tenia cabuda o no, encara que
generalment els doctors cristians sempre foren prudents a l'hora de jutjar-la. En aquest
sentit, una de les excepcions més importants fou Sant Agustí, el qual en fou especialment
crític.[2]

Johannes Kepler l'any 1610.

Per contra, els àrabs sí que l'estudiaren profundament i aportaren alguns càlculs
matemàtics de certa complicació, usant l'àlgebra aplicable a l'astrologia a partir dels
coneixements adquirits dels antics grecs, creant el que es coneix com les parts
aràbigues. Amb el contacte de la cultura àrab i la cristiana durant la baixa edat mitjana hi
hagué un ressorgiment de l'astrologia a Europa, sobretot a partir del segle XIV, que féu
elevar el seu estudi a "ciència", quelcom comprensible si es té en compte que en aquell
moment encara no existia el mètode científic i, per tant, no existia la definició que hi ha ara
sobre el que es pot considerar científic i el que no.
El segle XVII fou clau amb la consecució de l'anomenada revolució científica que va donar
llum a la ciència moderna sotmesa al mètode científic citat abans. L'astrologia pròpiament
dita, per no superar les proves pertanyents al respecte, es va separar de l'astronomia i va
anar perdent prestigi acabant, així, degradant-se la seva percepció fins a ser vist al final, a
ulls dels científics i per ende de la població en general, com un grapat de supersticions
sense fonament racional. Un dels seus últims defensors de prestigi més ferms d'aquesta
època fou Johannes Kepler[3]
Cap a mitjans del segle XIX s'inicià una certa voluntat dins de la cultura anglosaxona per
revitalitzar l'astrologia i intentar restituir-li el prestigi perdut procurant eliminar-ne la imatge
ocultista que tenia davant dels profans. El moviment de rehabilitació de l'astrologia no parà
de créixer al llarg de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX, culminant

2
en les afirmacions del prestigiós psicòleg Carl Gustav Jung el qual defensava l'astrologia
com un compendi del coneixement psicològic de l'antiguitat.[4] Es pot dir que l'enorme
influència que realitzà Jung sobre la utilitat de l'astrologia va donar peu que aquesta es
"refundés" com a astrologia moderna en contraposició de l'astrologia
clàssica practicada fins a mitjans del segle XX, la qual era marcada pels principis
de determinisme i moralitat propis de la influència cultural judeocristiana.

Diferents corrents[modifica]
Avui dia l'astrologia és estudiada des de múltiples enfocaments que amb els pas dels anys
han anat conformant diversos corrents, alguns d'ells en estret contacte amb altres
disciplines. A continuació s'exposen les més generalitzades:

 Astrologia humanista o de la personalitat: usa conceptes

psicològics moderns juntament amb elements filosòfics
d'Orient i Occident i intenta realitzar anàlisis globals que
incloguin l'estudi dels cicles de la vida. Dins d'aquesta
branca destaca especialment l'astrologia
psicològica que concep l'astrologia com a eina d'auto-
coneixement i la qual ha viscut una enorme expansió en
els últims anys a través de les obres d'autors com Liz
Greene, Howard Sasportas i Louise Huber.

 Astrologia racional: considera l'astrologia com una

ciència del determinisme còsmic i reivindica l'obra de
l'astròleg del segle XV Morin de Villefranche.

 Astrologia kàrmica: se centra en les implicacions

kàrmiques en l'estudi astrològic i la seva anàlisi dóna una
especial rellevància a certs punts concrets. Entre els seus
autors més coneguts està Martin Schulman.

 Astrologia esotèrica: utilitza conceptes vinculats amb

la teosofia i la càbala, entre altres disciplines. Un dels
seus màxims exponents és Alice Bayley.

 Astrologia uraniana: és un sistema creat per Alfred

White, de l'Escola Astrològica d'Hamburg. Es basa en
l'estudi de punts mitjans i certs planetes hipotètics entre
altres factors.

 Astrologia heliocèntrica: basa les seves interpretacions

en posicions dins el Sistema Solar emprant com a centre
el Sol en comptes de la Terra tal com fa l'astrologia
tradicional.

La carta astral i els seus elements d'estudi[modifica]

3
Exemple de carta natal.

De l'objecte resultant amb l'aplicació dels càlculs astrològics sobre una data, moment i lloc
determinats se'n diu una carta astral la qual pot rebre diferents denominacions en funció
de quin és l'objectiu pel qual s'estudia: si es refereix al naixement d'una persona, se'n
diu carta natal; si, en canvi, se centra en un determinat moment al llarg de la vida d'una
persona, llavors s'anomena horòscop. A banda d'això, una carta astral també pot ser
estudiada per analitzar un moment històric local o mundial entre altres usos possibles. Una
altra aplicació seria, per exemple, la sinestria, la qual consisteix en la comparació de les
cartes natals de dues persones diferents amb l'objectiu de trobar-ne el grau de
compatibilitat/incompatibilitat independentment de quina mena de relació tinguin (amistosa,
amorosa, laboral, familiar...)
La carta astral, conceptualment, es pot considerar una imatge esquemàtica des d'un
enfocament geocèntric del cel en el moment i lloc exacte que s'ha proposat estudiar,
encara que seria més precís dir que la imatge correspon a la franja del cel prop de
l'eclíptica on coincideixen tant el pla de les òrbites de la major part dels astres del Sistema
Solar com també el cinturó de constel·lacions del zodíac les quals tingueren, en el seu
moment, un origen comú amb els signes dels mateixos noms.
Dins una carta astral existeixen diversos elements que, combinats entre si, faciliten
d'entrada una informació bàsica dins del seu estudi. Aquests elements es divideixen entre
els astres i punts sensibles, els signes i les cases.
Els astres, també anomenats planetes (una denominació que no s'ha de confondre amb el
terme astronòmic per a planeta), representen les diverses facetes, o grups de facetes
relacionades entre si, de personalitat possibles; els signes, en canvi, són diferents models,
o arquetips, tal com els definí Jung, de personalitat general; mentre que
les cases delimiten els diferents àmbits de la vida en què hom es pot moure. La idea
consisteix en el fet que la coincidència d'un determinat planeta en la zona d'un determinat
signe i d'una determinada casa en donarà informació sobre la tendència d'actuació i/o
reacció d'aquella persona o objecte d'estudi. Per dir-ho resumidament: els planetes són
el què, els signes el com i les cases l'on o quan.

4
Els astres i punts sensibles[modifica]
Per norma general són objecte d'estudi com a astres principals el Sol, la Lluna i la resta
de planetes del Sistema Solar (incloent-hi el recentment redefinit com a planeta nan Plutó)
encara que darrerament hi ha nombrosos astròlegs que usen també altres cossos celestes
menors tals com Quiró o alguns dels més importants coneguts ubicats en el cinturó
d'asteroides com Ceres, Pal·les, Juno o Vesta.
Els astres principals estudiats es divideixen en diferents grups en funció dels tipus de
facetes que marquen. El Sol i la Lluna es consideren, en conjunt, el nucli central de
personalitat. Mercuri, Venus i Mart són els planetes personals, Júpiter i Saturn són els
planetes socials i Urà, Neptú i Plutó els planetes generacionals o transpersonals. Aquests
astres, per altra banda, tenen vincles amb els signes anomenats dignitats, que són
sempre quatre: caiguda, exili, exaltació i regència. Aquesta última és considerada la més
important i més estudiada en la interpretació d'una carta astral, ja que la regència atorga
un lligam harmònic de característiques entre astre i signe cosa que, segons els astròlegs,
fa especialment significativa la seva lectura si coincideixen en la mateixa posició el planeta
regent amb el seu signe regit corresponent.
Els astres principals.[modifica]

 El Sol: L'astre rei per excel·lència del Sistema Solar

representa, en termes astrològics, el jo més intrínsec, la
naturalesa més íntima i autèntica de la personalitat i, com
a tal, també representa els desigs i motivacions en la vida.
Psicològicament també mostra la figura paterna desitjada i
la individualitat com a persones. El signe que regenta
és Lleó.

 La Lluna: El nostre satèl·lit representa l'altre gran part

del nucli central de la personalitat: les emocions. Així com
tot el relacionat amb elles: l'instint de protecció, la
memòria, l'inconscient... De la mateixa manera que el Sol
representa la figura paterna, la Lluna representa la figura
materna desitjada, de la mateixa forma també mostra la
voluntat de formar part de l'entorn més íntim. Regenta el
signe de Cranc.

 Mercuri: El planeta més proper al Sol representa les

capacitats d'intel·lecte i comunicació. Indica l'interès per
l'aprenentatge i l'ensenyança de coneixements adquirits,
així com el grau de riquesa comunicativa, especialment
oral i/o escrita. Psicològicament dóna una imatge de quina
mena de germans i cosins es desitjarien tenir. Regenta
dos signes: Bessons i Verge.

 Venus: El planeta bessó de la Terra representa, en

gran manera, la sociabilitat i molt determinadament
les relacions tant amistoses com amoroses (amb un
especial èmfasi en aquestes últimes). També determina el
gust estètic, com per exemple què es desitja i què no tenir
en l'entorn d'un mateix. És per això que se'l considera el
planeta de la feminitat per excel·lència. Psicològicament,
per alguns astròlegs, defineix quina mena d'amant es
desitja tenir (si la carta és d'un home) o es desitja ser (si la

5
 carta és d'una dona). Igual que Mercuri, també regenta
dos signes alhora: Taure i Balança.

 Mart: El planeta vermell, en contraposició a Venus,

representa l'essència de la masculinitat i marca, com a
facetes més importants, les capacitats
de determinació i iniciativa i també els instints de
defensa i autoprotecció. Psicològicament també realitza la
mateixa funció que Venus però amb els papers
intercanviats: en la carta d'una dona representa l'amant
que desitja tenir i en la d'un home l'amant que desitja ser.
Antic regent d'Escorpió, actualment només ho és d'Àries.

 Júpiter: El primer dels grans gasosos és un

planeta social igual que Saturn i com a tal representa la
capacitat d'expansió personal en tots els àmbits i la
necessitat d'ampliar horitzons així com el sentit ètic i de
justícia. Considerat el gran benefactor pels clàssics, se sol
relacionar amb la sort i la prosperitat i també amb els
viatges. Fou l'antic regent de Peixos mentre qua ara tan
sols regenta a Sagitari.

 Saturn: Històricament ha estat vist com un planeta

que porta mals auguris i antigament el seu pas pels
horòscops s'interpretava com a portador de catàstrofes i
calamitats. Actualment es considera que representa la
capacitat d'autoexigència i el sentit del deure moral i
social. També indica quin és el grau de constància i
ambició en els projectes i tasques d'hom. En certa manera
es podria equiparar al terme freudià del superjo. El seu
regent actual és Capricorn si bé antigament també havia
regit a Aquari.

 Urà: El primer dels

planetes generacionals (anomenats així perquè els seus
cicles orbitals són tan llargs que no marquen un petit grup
de persones concretes donada la seva data de naixement,
sinó a tota una generació completa en un llarg període)
representa la genialitat i capacitat d'inventiva i també el
grau de compromís per trencar amb les normes
establertes i, per tant, l'esperit d'independència i rebel·lia.
Mostra com d'excèntric pot esser l'individu estudiat i fins a
quin punt l'interessa allò fora del comú. Des de la seva
descoberta regenta a Aquari.

 Neptú: Aquest planeta s'identifica bàsicament amb

l'espiritualitat i capacitat d'imaginació. Determina el grau
de desig per dissoldre els límits i com es viu el contacte
amb tot el relacionat amb l'extrasensorialitat i el més enllà.
Actualment és el regent modern de Peixos

 Plutó: L'últim dels astres importants en una carta és,

potser, el de representació més abstracte de tots. Plutó
marca la capacitat d'auto-regeneració, de transformació a

6
 partir de les crisis personals. Ajuda a desprendre's del que
és vell dins d'hom que no serveix per créixer. És
el destructor dels límits autoimposats i la seva
designació dins una carta pot ser molt poderosa, no en va
Plutó regeix l'energia nuclear i també marca força com és
la sexualitat. El signe regit modernament per aquest
planeta és Escorpió.
Altres astres[modifica]
Com s'ha esmentat anteriorment a part dels astres clàssics i dels planetes extrasaturnians
també molts astròlegs en els últims anys consideren altres cossos menors dins una carta
encara que les facetes que representen són matisos d'actuació molt puntual en la
personalitat (però presents al llarg de la vida).

 Quiró: Quiró és un cos celeste de molt poca grandària

que forma part del grup anomenat centaures. Fou
descobert el 1977 i la seva òrbita al voltant del Sol se situa
entre les de Saturn i Urà. Astrològicament representa
l'afany de superació davant allò que hagi produït una
profunda ferida en la manera de ser com pot ser, per
exemple, algun trauma psicològic o fisiològic, alhora
també indica de què hom li fa por sentir-se rebutjat. Per tot
això se'l sol considerar un element molt important en la
carta de persones discapacitades. A causa de la ubicació
de la seva òrbita també se'l considera un pont entre les
postures aparentment irreconciliables de la limitació fèrria
saturniana i la disposició uraniana a superar aquests
límits.

 Ceres, Pal·les, Juno i Vesta: Es tracta dels

cossos menors més destacats ubicats dins del cinturó
d'asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter. Ceres per la
seva considerable grandària és considerat un planeta nan
mentre que els altres tres, de dimensions més reduïdes,
són definits com a simples asteroides. Des del punt de
vista astrològic representen,de forma esquemàtica i en
conjunt, diferents estadis de la vida d'una dona. També
representen facetes puntuals que complementen d'altres
més destacables representats en altres astres encara que,
donada la naturalesa simbòlica d'aquests astres, es
tendeix a prestar-ne més atenció en la carta de les dones
que en la dels homes. Actualment s'està debatent en
atorgar-li la regència de Verge o Taure a Ceres.
Punts sensibles destacables[modifica]
A més dels astres existeixen altres elements equiparables en la seva categoria que també
són estudiats i que es tracten de punts imaginaris en el cel donats per la geometria
astronòmica. Alguns, fins i tot, són de més consideració dins una carta que segons quins
astres. Aquests en són els més significatius:

 L'Ascendent: Es tracta del punt exacte sobre l'horitzó

on, hipotèticament, s'aixecaria el Sol en el moment
estudiat de la carta. La seva transcendència rau en el fet
que és el punt de referència a patir del qual es
distribueixen el conjunt de cases i com a tal és el punt
inicial de la Casa I (també anomenat cúspide). En aquest

7
 sentit la seva importància és tal que l'eix
ascendent/descendent és el que marca la disposició
gràfica de la carta, normalment sempre en posició
horitzontal amb l'ascendent a l'esquerra i el descendent,
per tant, a la dreta. En una carta natal d'una persona
indica, sobretot, dues coses: la seva aparença física i la
forma en com es mostra a l'exterior i, per tant, com el
veuen els altres. Es pot dir que, junt el Sol i la Lluna, és
un dels elements definidors més importants dins una carta
natal.

 El Mig Cel o Medium Coeli: Consisteix amb el punt

on el meridià on se situa la persona o objecte d'estudi de
la carta en el moment determinat es talla amb el pla de
l'eclíptica i coincideix amb el punt on s'inicia la Casa X.
Normalment es troba en una relació angular de prop de
90° amb l'ascendent (i així d'exacte seria si es trobés a
l'equador) però per norma general aquesta relació es
deforma considerablement a mesura que el punt terrestre
estudiat se situa més a prop dels pols. En termes
astrològics es relaciona amb la consciència personal i amb
el creixement espiritual. També s'hi pot veure un estret
lligam amb la vocació professional i al llarg dels horòscops
en marca el seu desenvolupament.

 El Descendent: Com hom pot deduir pel nom es tractaria

del punt oposat a l'ascendent i, per tant, la cúspide de la
Casa VII. Indica la capacitat per incloure "l'altre" dins
l'univers personal d'un mateix: com combinen l'espai íntim
i personal d'un amb el d'una altra persona i com s'intenta
comprendre-la.

 El Fons de Cel o Imum Coeli: És el punt oposat al Mig

Cel i la cúspide de la Casa IV. Representa les arrels, el
bressol i la part més oculta de l'individu.

La Terra i la Lluna tenen plànols d'òrbita amb 5º de diferència d'inclinació cosa que genera els nodes
lunars.

 Els nodes lunars: Consisteixen en els dos punts on

s'intercepten l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra amb
la de la Terra al voltant del Sol. El node lunar ascendent
és conegut com a Node Lunar Nord o Cap del
Drac (símbol: ) mentre que del descendent se'n
diu Node Lunar Sud o Cua del Drac (símbol: ).
Ambdós, com es pot suposar, es troben diametralment
oposats. En un sentit kàrmic representen el passat (el
Node Lunar Sud) i el futur (el Node Lunar Nord) en vides
passades i venidores respectivament, el que a hom li fa

8
 sentir còmode perquè ja ho ha viscut i el que el llença vers
les noves experiències de les vides futures i com abordar-
les. Des d'una perspectiva psicològica es veu més com les
experiències dels primers anys de vida que han marcat
més i definit l'actitud, pel que respecta al Node Lunar Sud,
i allò que podria donar sentit en el futur a la vida, en
referència al Node Lunar Nord.

 Lilit o Lluna negra: Lilit és un punt sensible dins la carta

astral que s'aconsegueix mitjançant un relativament
complicat càlcul emprant com a referències els eixos de
l'òrbita el·líptica de la Lluna. La història del personatge
de Lilit que dóna nom a aquest punt ofereix la pista sobre
què representa astrològicamant. En gran manera,
identifica algunes traces del costat més fosc i tenebrós de
la personalitat. En la carta dels homes pot representar,
també, el tipus de dona que tem.

Els signes[modifica]
El que avui dia coneixem per signes del Zodíac nasqueren als inicis de l'astrologia
a Mesopotàmia confonent-se la seva funció amb les constel·lacions que els representaven.
Dient-ho d'una altra forma: signes i constel·lacions eren essencialment el mateix o, com a
mínim, la constel·lació donava raó de ser al signe. Avui dia aquesta fusió de termes és
considerada majoritàriament obsoleta i, en canvi, es prefereix veure els signes, amb un
cert sentit esotèric, com alguna mena de manifestació energètica vinculada al tram de cel
d'on prové més que amb la constel·lació que ocupa l'esmentat tram. Aquesta definició
desvinculant ambdós termes ha vingut per la demostració empírica que, donat el
desplaçament inexorable de les constel·lacions a causa del fenomen conegut com
la precessió dels equinoccis, la interpretació astrològica és més fiable considerant la
ubicació original dels signes-constel·lacions fa més de 4000 anys, en els inicis dels estudis
astrològics, que no pas comptant la ubicació actual de les constel·lacions. Malgrat això,
avui dia encara hi ha astròlegs que prefereixen treballar sobre aquesta situació actual de
les constel·lacions (ja que creuen que el vincle amb els signes sí que existeix) per bé que
es tracta d'un corrent minoritari. Arran d'això es pot optar, doncs, per dos formats
de zodíac a usar en l'estudi d'una carta: el sideral que usa de referent el recorregut del Sol
per definir el punt vernal (o sigui: el punt de partida de la roda zodiacal a l'equinocci de
primavera) i per tant coincideix amb la posició actual de les constel·lacions; i el tropical, el
més emprat actualment, que reconeix com a punt de partida de la roda zodiacal un punt fix
a l'espai situat entre les constel·lacions d'Àries i Peixos i disposa els signes per dotze
porcions iguals sobre el cel sense tenir en compte les constel·lacions ni en ubicació ni en
porció d'espai que ocupen.
En un sentit estrictament psicològic els signes són arquetips de personalitat; és a dir,
encarnen models bàsics de comportament personal no equiparables entre si per bé que
poden compartir alguns trets puntuals. En tractar-se d'arquetips és gairebé impossible que
existeixi cap persona real que pugui ser "completament" d'un signe determinat. És aquí on
intervé la combinació de planetes i punts sensibles amb els diferents signes, junt amb les
diferents cases, on són ubicats cadascun d'ells per definir la manera única i intransferible
de ser de tots i cadascun dels éssers vius existents o que han existit o que existiran en el
futur.

Classificació dels signes[modifica]

9
Manuscrit d'origen àrab amb un dibuix de la roda del zodíac, de data incerta (potser del s. XVI o
XVII).

Existeixen dotze signes del Zodíac que, per ordre cronològic/espacial són:

 Àries
 Taure
 Bessons
 Cranc
 Lleó
 Verge
 Balança
 Escorpió
 Sagitari
 Capricorn
 Aquari
 Peixos
Per obtenir una informació més detallada de cadascun dels signes cliqueu en els enllaços
corresponents.
Els signes es poden classificar segons tres maneres diferents que se superposen entre si
dotant tot el conjunt d'un sentit coherent i harmònic. De fet, l'ordre dels signes no és fruit de
l'atzar i es troba supeditat a aquest esquema de classificacions.

Classificació per dualitat[modifica]

Els signes, amb aquesta classificació, es divideixen en dos grups de sis signes cadascun:
els d'energia positiva/masculina/diürna (també anomenats més modernament
d'energia yang) i els d'energia negativa/femenina/nocturna (coneguts últimament com
d'energia ying).

 Signes d'energia positiva/masculina/diürna: Es

caracteritzen per tendir a ser extravertits i a exterioritzar la
seva forma de ser. Conseqüentment són sociables i
divulgadors, i busquen a fora allò que els doni la raó de
ser. Els signes d'aquesta energia
són: Àries, Bessons, Lleó, Balança, Sagitari i Aquari.
És a dir: els signes alternatius senars seguint l'ordre del
zodíac.

10
  Signes d'energia negativa/femenina/nocturna: A
diferència dels altres tendeixen a interioritzar la seva
personalitat, busquen sovint la introspecció i solen gaudir
d'un món intern molt ric. En certa manera són "receptors"
de l'energia positiva/masculina/diürna. Els signes
d'aquesta energia
són: Taure, Cranc, Verge, Escorpió, Capricorn i Peixos.
O sigui: els signes alternatius parells seguint l'ordre del
zodíac.
Classificació per qualitats o modalitats[modifica]
Amb aquesta classificació, els signes resten agrupats en tres conjunts de quatre signes
cadascun: els signes cardinals, els signes fixos i els signes mutables. Existeix una
estreta relació entre aquesta classificació i el pas de les estacions de l'any, ja que la
disposició dels períodes solars dels signes n'està coordinada.

 Signes cardinals: Es tracta de signes iniciadors de

tasques i projectes, que, en major o menor grau, prenen la
iniciativa i generalment no permeten que algú altre
decideixi per ells, cosa que els hi atorga un cert esperit
independent. Els quatre signes cardinals
són: Àries, Cranc, Balança i Capricorn. És a dir: els
primers signes de cada estació de l'any.

 Signes fixos: Aquests signes tenen com a fi conservar,

mantenir, perdurar i sostenir les idees i projectes impulsats
pels signes cardinals. Tendeixen a ser constants i
obstinats i l'orgull sol ser un tret comú entre els quatre. Els
signes fixos són: Taure, Lleó, Escorpió i Aquari. És a dir:
els signes situats al mig de cada estació de l'any.

 Signes Mutables: Són signes adaptables i que tendeixen

a buscar el canvi. Preparen el terreny als signes cardinals
per embarcar-se en nous projectes suavitzant la rigidesa
dels signes fixos. Alguns trets en comú entre ells són la
inquietud i tendència a la nerviositat, entre altres, i per
naturalesa es mostren disposats a oferir un servei als
altres i establir connexions personals. Els quatre signes
mutables són: Bessons, Verge, Sagitari i Peixos. És a
dir: els últims signes de cada estació de l'any.
Classificació per elements[modifica]
La tercera manera de classificar els signes és per elements i consisteix a agrupar-los en
quatre conjunts de tres signes cadascun. Els signes de cada element comparteixen certes
característiques, especialment de mentalitat i manera de veure i abordar el món. Seguint
l'ordre dels signes en la formació de la roda zodiacal s'agrupen entre ells els que sempre
es troben distanciats de quatre en quatre.

 Signes de Foc: Són signes units per una mentalitat

expansiva, impositiva, viva, valenta, volàtil i cridanera. Per
ells, el concepte clau per davant de qualsevol altre és
la vitalitat. Els signes de Foc són: Àries, Lleó i Sagitari.

 Signes de Terra: Els uneix una mentalitat pràctica,

material, pragmàtica, assentada, estructurada, realista i
funcional. La tangibilitat és el nucli del pensament terraqüi.
Els signes de Terra són: Taure, Verge i Capricorn.

11
  Signes d'Aire: Tenen en comú una mentalitat abstracta,
idealista, teòrica, cognitiva i etèria. El motor capital dels
signes aeris és, sens cap mena de dubte, la ment. Els
signes d'Aire són: Bessons, Balança i Aquari.

 Signes d'Aigua: Els caracteritza, per igual, una mentalitat

emotiva, sensitiva, afectiva, profunda i somniadora. El
gran conductor de l'element Aigua és prioritàriament
l'emotivitat. Els signes d'Aigua
són: Cranc, Escorpió i Peixos.
Observacions[modifica]
Com hom pot comprovar, tots i cadascun dels signes tenen una combinació única i
personal dels agrupaments per les tres classificacions: hi ha un signe de cada qualitat per
a cada element i un signe de cada element per a cada qualitat. Quant a la classificació per
energies duals, es pot veure detingudament com agrupa els signes dels elements Foc i
Aire dins dels d'energia positiva/masculina/diürna i els dels elements Terra i Aigua amb els
d'energia negativa/femenina/nocturna. El motiu d'aquesta disposició es deu al fet que les
característiques que alberguen cada tipus de classificació, combinades en un signe
concret, dóna la informació bàsica sobre com és l'arquetip de personalitat que presenta
l'esmentat signe.

Foc Terra Aire Aigua

Cardinal Àries Capricorn Balança Cranc

Fixe Lleó Taure Aquari Escorpió

Mutable Sagitari Verge Bessons Peixos

Apunts diversos sobre els signes[modifica]

Un compendi de coneixement que mai es contradiu i resulta sempre acumulatiu com és
l'astrologia ha donat peu a una quantitat gairebé inabastable d'informació que es pot
extreure en tots i cadascun dels conceptes estudiats. En el cas dels signes, per exemple,
l'ordre establert també ha servit per veure-hi una lògica equiparant cada signe amb els
diferents estadis de la vida d'una persona. Així, Àries seria el nadó que només és
conscient de si mateix i tal sols sap reivindicar les seves necessitats, Taure simbolitzaria el
nadó d'uns pocs mesos que espera pacient que li ho facin tot, Bessons l'infant que
descobreix el món i aprèn a parlar, Cranc el nen que aprèn què és la por i es refugia en la
seguretat dels seus pares i la família, etcètera...
Un altre plantejament interessant es troba en dotar d'un significat filosòfic i místic els sis
eixos de signes oposats entre si. Per exemple: el primer eix és el que conformen els signes
d'Àries i Balança els quals simbolitzarien la dicotomia jo-tu. És a dir: l'individualisme
excloent d'Àries contra el reconeixement i valoració dels altres de Balança. De fet amb
l'astrologia moderna es contempla una classificació independent de les clàssiques citades
abans on els sis primers signes, és a dir: d'Àries a Verge, són essencialment individuals i
centren les seves motivacions en si mateixos mentre que els sis restants,
de Balança a Peixos, tendeixen a usar més la contraposició amb els altres per assentar la
seva pròpia identitat.

12
Les cases[modifica]
El sistema de cases és una estructuració geomètrica de l'espai al voltant de la persona o
objecte estudiat en la carta dividint-lo en dotze porcions (no necessàriament iguals) on
cada porció, segons la seva ubicació angular respecte al punt de l'ascendent, tindrà un
significat concret. Igual que els signes, també es poden classificar en grups de diverses
maneres atorgant-li un significat col·lectiu a cada grup encara que les classificacions més
importants són agafant com a línies divisòries els eixos Ascendent-Descendent i Mig Cel-
Imum Coeli, d'aquesta forma, per exemple, es contemplen els hemisferis: si s'usa de
separador l'eix Ascendent-Descendent es tenen a la part inferior de la carta l'hemisferi
nocturn i a la part superior l'hemisferi diürn; si en canvi s'utilitza l'eix Mig Cel-Imum
Coeli apareixen l'hemisferi del jo (l'occidental) i l'hemisferi del tu (l'oriental).
Com s'ha citat abans cada casa representa un àmbit de la vida on signes i planetes hi
actuen d'una forma específica. Aquests són els àmbits que afecten cada casa:

 Casa I. L'aparença i els inicis: Aquesta casa ve marcada

pel punt de l'Ascendent; per tant, tot planeta que s'hi
trobi, així com el signe que l'habiti delimita la forma de
mostrar-se al món de l'individu i també la seva aparença
física. Simbolitza, doncs, el concepte de jo sóc.

 Casa II. Els valors, la substància, els talents: La segona

casa es troba relacionada amb tot allò que l'individu veu
atractiu i li dóna importància i també marca les
possessions materials, com les aconsegueix i per què s'hi
decanta. Els planetes i el signe que l'habiten donen
informació sobre què li dóna seguretat i estabilitat. També
descriu les capacitats innates i els talents. Simbolitza el
concepte de jo posseeixo.

 Casa III. L'entorn immediat, la comunicació,

l'aprenentatge: La casa tercera indica la relació de
l'individu amb el seu entorn més proper (germans, parents,
amistats, etcètera) i també l'àmbit de la comunicació
personal i tot el relacionat amb el pensament lineal i
racional. És per tot això que simbolitza el concepte de jo
m'expresso.

 Casa IV. La família, les arrels, l'herència emocional:

Aquesta casa està lligada a les experiències de la
infància, la llar i les arrels familiars. També afecta el món
més profund i íntim de l'individu i, per tant, l'esfera
emocional més interior. El concepte que simbolitza és jo
sento.

 Casa V. La lliure expressió creativa, els nens, la

diversió: La cinquena casa parla sobre l'herència creativa
(què es deixa per la posteritat, tant com a expressió
artística, projectes materials o descendents), la fermesa
de la individualitat i el món de la diversió i l'oci. El seu
concepte simbolitzat és jo em reivindico.

 Casa VI. La salut i el treball: La darrera casa de

l'anomenat hemisferi nocturn es relaciona amb la salut de
l'individu i del seu àmbit de treball, amb especial atenció al
desenvolupament de la seva rutina. També és la casa dels

13
 col·legues, empleats i mascotes. Simbolitza el concepte
de jo em cuido.

 Casa VII. Els contactes, les relacions: La primera casa

de l'hemisferi diürn es concentra en les relacions
personals. El signe ubicat en aquesta casa, junt amb els
planetes que l'habitin, indica quina mena de relació es
busca igual que també quina mena de gent se sent atreta
pel propietari de la carta. També parla sobre l'àmbit de
parella i el desenvolupament de les relacions amoroses. El
concepte que simbolitza, així doncs, és jo em relaciono.

 Casa VIII. La transformació, el procés de deixar-se

anar participant en la totalitat: Aquesta casa comprèn
els processos metamòrfics d'una persona a través,
sobretot, de les crisis personals. Antigament se l'associava
amb la mort en un sentit físic però no amb el moment de la
mort de l'individu en qüestió. Actualment es prefereix
veure-la relacionada amb la "mort" simbòlica que vincula
tot procés de transformació personal on es deixen enrere
coses i persones abans significatives en la vida personal.
Simbolitza el concepte de jo reneixo.

 Casa IX. La recerca del sentit de la vida amb els

viatges llargs, la visió del món: La novena casa tracta
sobre les motivacions de cercar un sentit a la vida,
especialment a través del coneixement d'altres cultures i
visions del món; és per això que també té un estret vincle
amb els viatges de llarg abast i l'afany d'ampliar horitzons
igual que també es relaciona amb l'ètica i la percepció
personal de la justícia i la llei. Per tot això el concepte que
simbolitza és jo reflexiono.

 Casa X. La vocació, els objectius en la vida: La casa

desena es troba marcada pel Mig Cel i, per tant, se centra
en l'àmbit professional: en quins camps hom es
desenvoluparà millor i tindrà més èxit. Això també
condueix a indicar el reconeixement social, les fites
personals i l'abast de les responsabilitats vers els altres. El
concepte simbolitzat en aquesta casa és jo ambiciono.

 Casa XI. Grups i amics: L'onzena casa aborda l'àmbit

dels grups de pensament comú i ideologia anàleg. Afecta,
doncs, la postura política i social de l'individu i, en un sentit
més global, la seva posició dins la societat, la seva
disposició a col·laborar amb el col·lectiu i el seu grau de
compromís per millorar els mecanismes socials existents.
Simbolitza el concepte de jo contribueixo.

 Casa XII. La retirada, la transcendència, l'espiritualitat:

La darrera casa es relaciona amb el retir, voluntari o no,
d'un mateix del contacte social i les conseqüències que
se'n desprenen lligades al sofriment i també abraça el
sentit espiritual i transcendental. Les experiències
místiques i de comunió amb els altres, i fins i tot amb la

14
 totalitat també s'hi veuen reflectides. Per tot això, el
concepte simbolitzat en aquesta casa és jo pateixo.

Referències[modifica]
1. ↑ OSBORN, Marijane. Time and the Astrolabe in the
Canterbury Tales (en anglès). University of Oklahoma
Press, 2002, p.23. ISBN 0806134038.
2. ↑ Universidad de Málaga, un estudio sobre San Agustín
muestra la ambigüedad del cristianismo primitivo frente a la
astrologia.
3. ↑ La astrologia de Kepler (pasajes seleccionados)
4. ↑ La psicología de Carl Gustav Jung en la astrología

Bibliografia[modifica]
 ALCOBA, María Emilia, AZICRI, Claudia i MOLINA,
Cristina: Curso de astrología Tomo I. Kier, Buenos Aires,
2005 ISBN 950-17-4201-6
 MOLINA, Cristina i AZICRI, Claudia: Curso de astrología
Tomo II. Kier, Buenos Aires, 2007 ISBN 978-950-17-4203-
9

Enllaços externs[modifica]
 Astrodienst Considerat un dels portals més seriosos i
prestigiosos en oferir serveis astrològics. (castellà)
Categoria:
 Astrologia
Menú de navegació
 Sense sessió iniciada
 Discussió per aquest IP
 Contribucions
 Crea un compte
 Inicia la sessió
 Pàgina
 Discussió
 Mostra
 Modifica
 Mostra l'historial

Més

Cerca
Vés-hi

 Portada
 Article a l'atzar
 Articles de qualitat
Comunitat

15
 Portal viquipedista
 Actes presencials
 Canvis recents
 La taverna
 Contacte
 Xat
 Donatius
 Ajuda
Eines
 Què hi enllaça
 Canvis relacionats
 Pàgines especials
 Enllaç permanent
 Informació de la pàgina
 Element a Wikidata
 Citau aquest article
En altres projectes
 Commons
Imprimeix/exporta
 Crear un llibre
 Baixa com a PDF
 Versió per a impressora
En altres idiomes
 Čeština
 English
 Español
 Italiano
 日本語
 한국어
 Nederlands
 Русский
 中文
4 més
Modifica els enllaços
 La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 3 nov 2019 a les 21:34.

16
Àries (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca

Símbol

Àries[1] és un dels signes del zodíac, el corder. Situat entre Piscis a l'oest i Taure a l'est,
Àries és el primer signe del Zodíac.
Àries és una signe astrològic associat amb la constel·lació d'Aries. Sobre el zodíac, Àries
és ocupat pel Sol des del —aproximadament i segons els anys— 21 de març fins al 20
d'abril. Àries s'associa amb l'equinocci de primavera. El seu planeta i divinitat regent
és Mart, el seu color és el vermell i les pedres precioses amb les que s'identifica són
el jaspi vermell i el diamant.
Àries s'associa amb el mite grec del moltó damunt el qual foren transportats a la Còlquida,
en la fugida de la seva madrastra Ino, Frixos i Hel·le, fills d'Atamant. Hel·le relliscà i caigué
al mar i es va ofegar en les aigües de l'Hel·lespont. Eetes, rei de la Còlquida, acollí a
Frixos, i aquest agraït sacrificà el moltó, a Zeus, i oferí el velló d'or, del moltó, al rei.[2]
Àries és un signe de l'element foc[3] i de qualitat cardinal. Com a arquetip de personalitat
s'associa Àries amb conceptes de caràcter tals com la impaciència, la impulsivitat,
l'espontaneïtat, l'individualisme excloent o l'agressivitat, entre altres.[4]
Se sol avenir més bé amb els altres signes de foc (Lleó i Sagitari) i amb els signes d'aire
llevat, amb matisos, d'amb la Balança per tal com n'és l'oposat, tal com manté una forta
incompatibilitat amb Cranc i Capricorn. Aquest quadre de compatibilitats i incompatibilitats
no reflecteix un perfil individual o lectura individual així com s'interpreta dins de l'astrologia,
sinó que dóna una orientació general i la referència a la compatibilitat segons el dictat per
variables, com ara qualitats i elements en el zodíac.[5]

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Àries

1. ↑ El terme aries per a designar el mascle de l'ovella no tingué pràcticament continuïtat en

les llengües romàniques, tret de la regió gàl·lica i romanesa, per bé que sí que s'ha
mantingut, com a cultisme, en la major part de les llengües romàniques per a designar la
constel·lació zodiacal així anomenada: cat. Àries, esp. Aries, pg. Áries, it. Ariete (cf., al
contrari, fr. Bélier)
2. ↑ JANER, Antoni «Les històries que amagen les estrelles». Sàpiens [Barcelona], núm. 75,
gener 2009, p. 42-45. ISSN: 1695-2014.
3. ↑ FIRAK-MITZ, Phyllis. You're Every Sign!: Using Astrology's Keys to Create Success, Love
and Happiness (en anglès). HCI, 2002, p.5. ISBN 1558749632.

17
 4. ↑ ALCOBA, María Emilia, AZICRI, Claudia i MOLINA, Cristina: Curso de astrología Tomo I.
Kier, Buenos Aires, 2005 ISBN 950-17-4201-6
5. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Taure (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca

Símbol del Zodíac

Taure és el segon signe astrològic del zodíac el qual és creuat pel Sol entre el 20 d'abril i
el 20 de maig aproximadament i segons els anys. Aquest signe s'associa històricament
amb la constel·lació de Taure. En algunes cosmogonies Taure és lligant amb l'element
clàssic de la Terra i es classifica, doncs, com un signe de l'element terra i de qualitat fixa.
Està regit pel planeta i divinitat Venus si bé alguns astròlegs consideren que el seu regent
modern hauria de ser el planeta nan Ceres. Els seus colors són el rosa i el verd fosc i les
pedres amb les quals s'identifica són el quars rosat i la maragda.
Dins l'arquetip de personalitat de Taure hi apareixen, segons la major part de la comunitat
astrològica, característiques tals com la lentitud de reacció, la perseverança, l'obstinació,
l'escassetat d'expressivitat comunicativa, la possessivitat, tant material com en les
relacions humanes, i la fortalesa de voluntat.[1]
Es considera que s'avé principalment amb els altres signes de terra (Verge i Capricorn) i
amb els signes d'aigua exceptuant, amb matisos, l'Escorpió per ser el seu oposat igual que
manté una forta incompatibilitat amb Lleó i Aquari. Aquest quadre de
compatibilitats/incompatibilitats no reflecteix un perfil individual o lectura individual tal com
s'interpreta dins de l'astrologia, sinó que reflecteixen una orientació general i la referència a
la compatibilitat segons el que és dictat per variables com qualitats i elements en el
zodíac.[2]
El símbol que representa aquest signe és un cercle amb dues banyes, imitant un brau, tot i
que en alquímia el mateix signe es refereix al bismut.

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Taure

18
 1. ↑ JANER, Antoni «Les històries que amagen les estrelles». Sàpiens [Barcelona], núm. 75,
gener 2009, p. 42-45. ISSN: 1695-2014.
2. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Gèminis (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca
Aquest article tracta sobre un signe zodiacal. Vegeu-ne altres significats a «Bessons
(desambiguació)».

Signe dels bessons

Gèminis o gèmini (segons Lluís Marquet http://cit.iec.cat/NOV/docs/NOV-4.pdf), també

anomenat el signe dels bessons, és el tercer signe del zodíac. El Sol el travessa entre el
21 de maig i el 21 de juny, aproximadament i segons l'any. A aquest signe, el
regeix Mercuri, planeta que regeix els viatges curts, la comunicació, l'educació primària, els
germans, etc. Els seus colors són el groc i diverses gammes de grisos i les pedres amb
què s'identifica són principalment el beril·li i el topazi.
Se'l classifica dins l'element aire i de la qualitat mutable. L'arquetip de personalitat de
bessons s'associa a conceptes com la inconstància, l'entusiasme juvenil, la curiositat i
la xafarderia, a l'enginy, la rapidesa mental i oral, l'oratòria, entre d'altres.
Metafòricament, a bessons se l'anomena l'"adolescent del zodíac". Per norma general, els
signes mutables cerquen oferir un servei als altres i, en tractar-se també bessons d'un
signe d'aire (l'aire es relaciona amb tot allò que és mental, cognitiu i comunicació), es
considera que els oficis ideals per a aquest signe són aquells relacionats amb l'educació
(especialment infantil i primària), els mitjans de comunicació (periodisme) o també amb la
literatura.
Es considera que bessons s'avé millor amb els altres signes d'aire (balança i aquari) i amb
els de foc, exceptuant, amb matisos, el sagitari per ser-ne el seu oposat, igual que manté
una forta incompatibilitat amb verge i peixos. Aquest quadre de compatibilitats i
incompatibilitats no reflecteix un perfil individual o lectura individual tal com s'interpreta dins
de l'astrologia, sinó que reflecteixen una orientació general i la referència a la compatibilitat
segons el que és dictat per variables com qualitats i elements en el zodíac.[1]

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Gèminis

19
 1. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Càncer (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca

Símbol astrològic del carranc

Càncer, també anomenat signe del cranc, és el quart signe del zodíac i està associat a
la constel·lació homònima. El Sol discorre per cranc des del 21 de juny fins al 22 de
juliol aproximadament i segons l'any. És el signe regit per la Lluna i el seu color és el gris
plata. Les pedres amb les quals s'associa són la perla i la pedra lunar.
Cranc és un signe de l'element aigua i de qualitat cardinal.[1] Com a arquetip de
personalitat, es consideren conceptes clau dins del caràcter de cranc la figura materna, els
lligams familiars, les arrels i l'herència, l'instint de protecció, la melancolia, la tendresa i
una tendència a la possessivitat afectiva, entre d'altres. A part, es caracteritza per
manifestar una forta atracció per l'aigua (el mar, llacs, grans rius, etc.) i per tendir a gaudir
de fases anímiques coordinades amb les fases lunars.[2]
Es considera que s'avé molt amb els altres signes d'aigua (escorpí i peixos) i amb els
signes de terra exceptuant, amb matisos, el de capricorn, per ser-ne el seu oposat alhora
que també exposa una forta incompatibilitat amb els signes d'àries i balança. Tanmateix,
aquest quadre de compatibilitats i incompatibilitats no reflecteix un perfil individual o lectura
individual tal com s'interpreta dins de l'astrologia, sinó que reflecteix una orientació general
i la referència a la compatibilitat segons el que és dictat per variables com qualitats i
elements en el zodíac.[3]

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Càncer

1. ↑ Jeff Mayo, Teach Yourself Astrology, pp 38-41, Hodder and Stoughton, London, 1979
2. ↑ ALCOBA, María Emilia, AZICRI, Claudia i MOLINA, Cristina: Curso de astrología Tomo I.
Kier, Buenos Aires, 2005 ISBN 950-17-4201-6
3. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Lleó (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca

20
Símbol astrològic per Lleó

Lleó és el cinquè signe del zodíac el qual és ocupat pel Sol entre el 23 de juliol i el 22
d'agost aproximadament i segons l'any. És regit pel mateix Sol i els seus colors naturals
són l'or, el taronja i el vermell. Les pedres amb les que s'identifica són l'ambre, el diamant i
el robí. És classificat com un signe de l'element foc i de qualitat fixa. L'arquetip de
personalitat de lleó manifesta conceptes claus tals com l'orgull, la vanitat, la magnanimitat,
la creativitat, entre altres, a més del fet que tendeix a desplegar un comportament regi,
privilegiat, i és amant de ser el centre d'atenció.[1]
S'avé molt amb els altres signes de foc (Àries i Sagitari) i amb els signes d'aire exceptuant,
amb matisos, amb l'Aquari per ser-ne el seu oposat alhora que desplega una forta
incompatibilitat amb Taure i Escorpió. Aquest quadre de compatibilitats i incompatibilitats
no reflecteix un perfil individual o lectura individual tal com s'interpreta dins de l'astrologia,
sinó que donen una orientació general i la referència a la compatibilitat segons el que és
dictat per variables com qualitats i elements en el zodíac.[2]

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Lleó

1. ↑ ALCOBA, María Emilia, AZICRI, Claudia i MOLINA, Cristina: Curso de astrología Tomo I.
Kier, Buenos Aires, 2005 ISBN 950-17-4201-6
2. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Verge (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca
Per la constel·lació vegeu Verge

21
 Símbol del Zodíac

Verge o Virgo és el sisè signe del zodíac i ocupa el Sol entre el 23 d'agost i el 22 de
setembre aproximadament i segons l'any. És classificat com a signe d'element terra i
qualitat mutable i es considera regit per Mercuri si bé alguns astròlegs creuen que hi
ha algun altre planeta, no descobert encara, que n'hauria de ser el seu autèntic regent.
Es consideren els seus colors el groc i el blanc i les pedres amb les que s'identifica són
el jaspi rosat, el jacint (varietat de zircó) i el topazi.
L'arquetip de personalitat del signe de Verge abriga conceptes tals com l'observació,
la meticulositat, amor per l'ordre i la polidesa, la crítica i l'anàlisi (conceptes que
comparteix amb l'altre regent de Mercuri: Bessons) i, sobretot, la recerca de l'eficàcia,
entre altres. Per la seva qualitat mutable tendeix a oferir un servei als altres i en ser de
l'element terra (predomini de tot allò físic i tangible) les professions més adequades per
Verge són aquelles relacionades amb tasques administratives o amb la salut.[1]
Verge s'avé molt amb els altres signes de terra (Taure i Capricorn) i amb els signes
d'aigua excepte, amb matisos, amb el Peixos per ser-ne el seu oposat alhora que
manifesta una forta incompatibilitat amb Bessons i Sagitari. Aquest quadre de
compatibilitats i incompatibilitats no reflecteix un perfil individual o lectura individual tal
com s'interpreta dins de l'astrologia, sinó que ofereix una orientació general i la
referència a la compatibilitat segons el que és dictat per variables com qualitats i
elements en el zodíac.[2]

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Verge

1. ↑ ALCOBA, María Emilia, AZICRI, Claudia i MOLINA, Cristina: Curso de astrología

Tomo I. Kier, Buenos Aires, 2005 ISBN 950-17-4201-6
2. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Balança (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca

22
 Per a la constel·lació vegeu Balança (constel·lació)

El signe astrològic de balança

Balança és el setè signe del zodíac, el qual és creuat pel Sol, en el seu
format tropical entre el 23 de setembre i el 22 d'octubre) aproximadament i segons l'any.
És diferent de la constel·lació astronòmica i del signe hindú astrològic del zodíac
sideral creuat pel Sol entre 31 d'octubre i el 22 de novembre.
Balança és considerat un signe de l'element aire i de qualitat cardinal, per la qual cosa el
seu arquetip de personalitat inclou conceptes com la creativitat artística, la recerca de
l'harmonia, la diplomàcia, l'amor pel debat, el diàleg i la resolució pacífica dels
conflictes, entre d'altres. El seu planeta regent és Venus i, en ser balança un signe
masculí regit per un planeta femení, se'l considera lleugerament ambigu en assignar els
rols sexuals a les persones sota el seu signe solar. Els seus colors són el glauc, el verd
clar i el blau cel, i les pedres que l'identifiquen són la cornalina i el lapislàtzuli. El seu
símbol són les balances i és, per tant, l'únic símbol del zodíac que no correspon a un ésser
vivent.[1]
S'avé molt amb els altres signes d'aire (gèminis i aquari) i amb els signes de foc
exceptuant, amb matisos, àries, per ser-ne el seu oposat, alhora que manté una forta
incompatibilitat amb cranc i capricorn. Aquest quadre de compatibilitats i incompabilitats no
reflecteix un perfil individual o lectura individual tal com s'interpreta dins de l'astrologia, sinó
que reflecteix una orientació general i la referència a la compatibilitat segons el que és
dictat per variables com qualitats i elements en el zodíac.[2]

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Balança

1. ↑ ALCOBA, María Emilia, AZICRI, Claudia i MOLINA, Cristina: Curso de astrología Tomo I.
Kier, Buenos Aires, 2005 ISBN 950-17-4201-6
2. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Escorpió (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca
Per a la constel·lació vegeu Escorpió

23
El signe astrològic d'Escorpió.

Escorpió o l'Escorpí és el vuitè signe del zodíac, el qual és creuat pel Sol entre el 23
d'octubre i el 21 de novembre aproximadament i segons l'any. Regit antigament pel
planeta Mart, actualment n'és el seu regent Plutó. El color que caracteritza aquest signe és
el granat o vermell fosc, i la pedra que l'identifica és el topazi.
Es classifica com un signe de l'element aigua i de qualitat fixa. El seu arquetip de
personalitat inclou conceptes tals com el pensament profund, la passió desenfrenada,
l'extremisme, els sentiments viscerals, la lleialtat, la sinceritat descarnada, entre
altres.[1]
S'avé molt amb els altres signes d'aigua (Càncer i Peixos) i amb els signes de terra
exceptuant, amb matisos, amb el Taure per ser-ne el seu oposat, alhora que té una forta
incompatibilitat amb Lleó i Aquari. Aquest quadre de compatibilitats i incompatibilitats no
reflecteix un perfil individual o lectura individual tal com s'interpreta dins de l'astrologia, sinó
que reflecteix una orientació general, i fa referència a la compatibilitat segons el que és
dictat per variables com qualitats i elements dels signes en el zodíac.[2]

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Escorpió

1. ↑ ALCOBA, María Emilia, AZICRI, Claudia i MOLINA, Cristina: Curso de astrología Tomo I.
Kier, Buenos Aires, 2005 ISBN 950-17-4201-6
2. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Sagitari (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca

24
El signe astrològic de sagitari

Sagitari és el novè signe del zodíac, el qual és travessat pel sol entre el 22 de novembre i
el 20 de desembre aproximadament i segons l'any. El seu planeta regent és Júpiter, els
seus colors són el morat, el lila i el porpra. La pedra amb què s'identifica és bàsicament
el jade.
Sagitari és classificat com un signe de l'element foc i de qualitat mutable,[1] i dins del
seu arquetip de personalitat cal destacar conceptes com un gran sentit de la justícia,
l'interès pels dogmes religiosos i morals i també la recerca metafísica de la coneixença, tot
això combinat amb un elevat grau d'innocència i de sinceritat inconscient, així com una
certa tendència a la malaptesa i al poc sentit de l'oportunitat, especialment en les
seves relacions socials.[2]
Es considera que s'avé molt amb els altres signes de foc (lleó i àries) i també amb els
signes d'aire exceptuant, amb matisos, el de gèminis, perquè n'és l'oposat alhora que
manté una forta incompatibilitat amb verge i peixos. Aquest quadre de compatibilitats i
incompatibilitats no reflecteix un perfil o una lectura individual tal com s'interpreta dins
l'astrologia, sinó que reflecteix una orientació general i la referència a la compatibilitat
segons el que és dictat per variables com qualitats i elements en el zodíac.[3]

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Sagitari

1. ↑ FIRAK-MITZ, Phyllis. You're Every Sign!: Using Astrology's Keys to Create Success, Love
and Happiness (en anglès). HCI, 2002, p.239. ISBN 1558749632.
2. ↑ ALCOBA, María Emilia, AZICRI, Claudia i MOLINA, Cristina: Curso de astrología Tomo I.
Kier, Buenos Aires, 2005 ISBN 950-17-4201-6
3. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Capricorn (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca
Per veure la constel·lació vegeu Capricornus

25
El signe astrològic de Capricorn.

Capricorn és el desè signe del zodíac el qual és travessat pel sol entre el 21 de
desembre i el 19 de gener aproximadament i segons l'any. És regit pel planeta Saturn, els
seus colors són el negre, el verd fosc i el marró i les pedres amb les que s'identifica són
l'ònix i l'atzabeja.
Capricorn és classificat com un signe de l'element terra i de qualitat cardinal. El
seu arquetip de personalitat agrupa característiques tals com do de lideratge, caràcter
emprenedor i independent, ambició, tendència al pessimisme, sobrietat en gaudir de
la vida, un enorme sentit de la responsabilitat social, culte del treball i l'esforç
personal, entre altres. Per tot això es considera el signe més capacitat per a engegar
projectes empresarials o obtenir alts càrrecs directius.[1]
Es considera que s'avé molt amb els altres signes de terra (Taure i Verge) i amb els signes
d'aigua exceptuant, amb matisos, amb el Cranc per ser-ne el seu oposat alhora que manté
una forta incompatibilitat amb Àries i Balança. Aquest quadre de compatibilitats i
incompatibilitats no reflecteix un perfil individual o lectura individual tal com s'interpreta dins
de l'astrologia, sinó que reflecteix una orientació general i la referència a la compatibilitat
segons el que és dictat per variables com qualitats i elements en el zodíac.[2]

Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Capricorn

1. ↑ ALCOBA, María Emilia, AZICRI, Claudia i MOLINA, Cristina: Curso de astrología Tomo I.
Kier, Buenos Aires, 2005 ISBN 950-17-4201-6
2. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Aquari (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca

26
Símbol del zodíac per a aquari

Aquari és un signe astrològic que és travessat pel sol entre el 20 de gener i el 18 de

febrer. El seu planeta regent és Urà i es classifica com a signe de l'element aire i de
qualitat fix. Se sol conèixer també com l'aiguador i es relaciona el seu origen amb el mite
de Ganimedes. Se'l considera de caràcter amable, inconformista, excèntric, molt
independent i amb idees revolucionàries.
S'avé molt bé amb els altres signes d'aire (bessons i balança) i amb els signes de foc
exceptuant, amb matisos, amb lleó per ser-ne el seu oposat polar. Els signes que figuren
com a compatibles no reflecteixen un perfil individual o lectura individual tal com
s'interpreta dins de l'astrologia, sinó que reflecteixen una orientació general i la referència a
la compatibilitat segons el dictat per variables com qualitats i elements en el zodíac.[1]
L'astròloga Aline Apostolska anomena l'eix lleó-aquarius l'eix de la individuació. Resumeix
el signe d'aquari amb la frase següent: "Tots com un. Jo sóc solidari i idèntic als meus
germans", per oposició a la frase de lleó "Un per a tots. Jo sóc el model de referència".

Personalitat[modifica]
La major part dels astròlegs estan d'acord amb els trets que s'associen al signe d'aquari:

 voluntat ferma / obstinat[2][3][4]

 testarrut / dogmàtic[2][3][4]
 sagaç / visionari[2][3][4]
 innovador / inventiu[2][3][4]
 tolerant / sense prejudicis / objectiu[2][3][4]
 humà / humanitari[2][3][4]
 genial / amical / sociable[2][3][4]
 idealista[2][3][4]
 intuïtiu[2][3][4]
 dedicat als seus objectius[2][3][4]
 esperit lliure / rebel[2][3][4]
 franc / obert[2][3]
 independient / individualista[2][3]
 intel·ligent / intel·lectual[2][3]
 líder / creador de tendències[2][3]
 atraient / encantador / interessant[2][3]
 impredictible[2][3]
 temperamental[2][3]
 enigmàtic / magnètic[2][3]
 progressista[2][3]
 racional / fred[2][3]

Referències[modifica]

27
 A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Aquari

1. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997
2. ↑ Anar a :2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 elore.com
3. ↑ Anar a :3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 Astrology-
online.com
4. ↑ Anar a :4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Alan Oken. Alan Oken's Complete
Astrology Revised Edition, 1988. ISBN 0-553-34537-0, pages 149-158

Pisces (astrologia)
Salta a la navegacióSalta a la cerca
Per veure la constel·lació vegeu Constel·lació dels Peixos

Signe del zodíac per a peixos

Pisces, també conegut com a peixos, és un signe astrològic el qual és creuat pel sol entre
el 22 de febrer i el 20 de març. El seu planeta regent és Neptú i es classifica com un signe
de l'element aigua i de qualitat mutable. Es caracteritza per tenir un caràcter molt sensible
(el que més del zodíac), altruista, de molt bon cor, preocupant-se més pel proïsme que per
hom mateix, somiador i molt fantasiós.
Es considera que s'avé molt amb els altres signes d'aigua (càncer i escorpió) i amb els
signes de terra exceptuant, amb matisos, verge, perquè n'és l'oposat. Els signes que
figuren com a compatibles no reflecteixen un perfil individual o lectura individual tal com
s'interpreta dins de l'astrologia, sinó que reflecteixen una orientació general i la referència a
la compatibilitat segons el que és dictat per variables com qualitats i elements en el
zodíac.[1]

Referències[modifica]

28
 A Wikimedia Commons hi
ha contingut multimèdia
relatiu a: Pisces

1. ↑ The Diagram Group, The Little Giant Encyclopedia of The Zodiac, p 171, Sterling
Publishing Company, New York, 1997

Zodíac
(S'ha redirigit des de: Signe del Zodíac)

Salta a la navegacióSalta a la cerca

El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar
els planetes. El seu nom fa referència al fet que les constel·lacions que hi veien els grecs
es corresponien, en general, a animals reals o mitològics (zoos ⇒ zodíac).[1][2]
Les 12 constel·lacions del zodíac, són una part de les 88 constel·lacions modernes. Cada
un dels quatre elements que constitueixen el zodíac fan referència a un dels elements que,
segons l'astrologia, dominen la personalitat de cada ésser humà: foc, aigua, terra i aire.

Signes zodiacals[modifica]
Els dotze signes del zodíac són:

No. Símbol Longitud Nom llatí Nom en català Nom grec

1 ♈ 0° Aries Àries Κριός (Krios)

2 ♉ 30° Taurus Taure Ταῦρος (Tauros)

Δίδυμοι (Didumoi
3 ♊ 60° Gemini Gèminis (o Bessons)
)

Καρκῖνος (Karkin
4 ♋ 90° Cancer Càncer (o Cranc)
os)

5 ♌ 120° Leo Lleó Λέων (Leōn)

Παρθένος (Parth
6 ♍ 150° Virgo Verge
enos)

29
7 ♎ 180° Libra Balança Ζυγός (Zugos)

Σκoρπιός (Skorpi
8 ♏ 210° Scorpio Escorpió (o Escorpí)
os)

9 ♐ 240° Sagittarius Sagitari Τοξότης (Toxotēs)

Αἰγόκερως (Aigo
10 ♑ 270° Capricorn Capricorn
kerōs)

Ὑδροχόος (Hudro
11 ♒ 300° Aquarius Aquari
khoos)

12 ♓ 330° Pisces Pisces (o Peixos) Ἰχθύες (Ikhthues)

Vegeu també[modifica]
 Horòscop

Horòscop
Salta a la navegacióSalta a la cerca

Horòscop calculat l'1 de gener del 2000 a les 12:01:00 a Nova York (EUA).

Horòscop és un mapa celeste de la posició geocèntrica dels astres, en un moment

determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis. Consta d'una
circumferència dividida en 360° sexagesimals, repartits en 12 sectors de 30°, a cadascun
dels quals correspon un signe zodíacal, i hom hi indica les posicions planetàries en el

30
moment estudiat i la corresponent divisió en cases segons la latitud i l'hora del dia en què
tingué lloc l'esdeveniment.
L'Horòscop i la carta natal, en astrologia, són mètodes de predicció basats en la posició
dels astres al moment del naixement d'una persona, però també pot referir-se a un animal,
un objecte, etc. El terme deriva del grec "ὥρα" (hora, "hora"), i "σκοπέω" (skopeo,
"examinar"). No existeix cap prova o estudi científic que recolzi la validesa de les
prediccions obtingudes mitjançant qualsevol de les versions d’aquesta pràctica.
Algunes persones defensen que la creença en l’efectivitat de l’horòscop es veu potenciada
per un fenomen psicològic normal (basat en la recerca automàtica de patrons per part
del cervell) en les persones, pel qual recorden fàcilment les coincidències i no es fa cas de
les faltes de coincidència. La vaguetat, unida a l’alta probabilitat de les suposades
prediccions, permeten un índex d’encert baix, però prou alt perquè funcioni el mecanisme
psicològic descrit.
Moltes cultures van utilitzar sistemes de predicció similars basant-se en els seus propis
calendaris en relació directa amb els astres. Per exemple, la civilització Maia.

31