Hipòtesi Gaia

La Hipòtesi de Gaia postula que el clima, la vida i la geologia actuen de forma

conjunta i s’autoregulen tendint a l’equilibri. És, per tant, una hipòtesi que explica el
planeta Terra com a superorganisme que és capaç d'autoregular-se gràcies als
processos biogeoquímics. La hipòtesi va ser introduïda pel químic James
Lovelock[1] l’any 1969, però publicada en 1979. El nom de Gaia és en honor a la
deessa grega de la Terra.

Contingut J. Lovelock, pare de la hipòtesi de

Gaia.
La hipòtesi de Gaia
Origen de la hipòtesi
Fonaments
Cicle cibernètic
Crítiques
Vegeu també
Referències
Bibliografia

La hipòtesi de Gaia
Segons aquesta hipòtesi, la Terra actua com un macroorganisme que es preocupa de la seva supervivència, i està formada per
organismes vius i autònoms que interaccionen entre ells permetent la continuïtat de la vida. Per tant, Lovelock descriu a Gaia com a
una entitat complexa, formada per la biosfera, els oceans i la terra, i que en conjunt conformen un sistema cibernètic, de retroacció,
que cerquen un entorn físic i químic òptim per a la vida. Les condicions es preserven de forma relativament constant mitjançant un
control actiu dels éssers vius, és, per tant, un sistema homeostàtic. Les idees en què es basa la hipòtesi són:

L’aire, entès com la composició de gasos i laseva proporció, és el resultat de la vida.

La temperatura de la Terra està regulada pels organismes o gaians.
Aquesta idea es considera que no es pot provar i per aquest motiu segueix essent una hipòtesi. Els científics tradicionals estan en
desacord amb ella, ja que no es pot comprovar científicament.

Origen de la hipòtesi
La primera formulació científica de la teoria es va fer a la dècada de 1960 pel doctor James Lovelock, que investigava de forma
independent. Va ser desenvolupada arran dels seus treballs de detecció de vida a Mart, encarregats per la NASA.[2][3] El que més va
cridar l’atenció a aquest químic va ser la gran diferència entre les condicions de la Terra i la dels planetes veïns, principalment Mart i
Venus. Arran d'aquestes observacions va formular la seva hipòtesi. Les primeres publicacions van ser fetes a principis de la dècada de
1970, la majoria d'elles en col·laboració amb Lynn Margulis,[4][5][6] seguit l'any 1979, publicacions seguides per un llibre divulgatiu
anomenat Gaia: A new look at life on Earth. El nom de la teoria, en honor a la deessa grega, va ser suggerit pel novel·lista William
Golding, que convivia a la mateixa ciutat que Lovelock, Bowerchalke (Wiltshire, Regne Unit). Des de llavors, la hipòtesi ha estat
recolzada per diversos experiments[7] i ha permès noves prediccions,[8] fets que inclinen a considerar acabada l'etapa d'hipòtesi i
passar a anomenar-la Teoria Gaia.
Durant els seus primers anys, la hipòtesi va ser pràcticament ignorada. Un article publicat a la revista New Scientist, el 15 de febrer
de 1975, així com una publicació en format llibre de la hipòtesi, The Quest for Gaia, va començar a atreure l'interès de científics i no
científics. Encara actualment hi ha opinions d'acceptació i de rebuig importants.

Fonaments
La segona llei de la termodinàmica diu que qualsevol sistema tancat, com ara l’atmosfera del planeta, tendeix a la màxima entropia.
Per tant la nostra atmosfera hauria de trobar-se en un estat d’equilibri químic, ja que totes les possibles reaccions químiques ja
haurien d’haver tingut lloc. En aquest cas, l’atmosfera hauria d’estar composta majoritàriament per diòxid de carboni (CO₂), en
concret per gairebé un 99%. En canvi la presència d’oxigen (O2) i de nitrogen (N2) serien insignificants. Però la realitat és que el
component majoritari de la nostra capa d’aire és el nitrogen, en un 78%, seguit d’un 21% d’oxigen i amb tan sols un 0,03% de diòxid
de carboni. És aquí on la a hipòtesi de Gaia introdueix el concepte que és un sistema homeostàtic: la vida existent a la Terra, gràcies a
la seva activitat i reproducció manté les condicions constants permetent la vida. La vida es va generar sobre el planeta gràcies al fet
que en un moment determinat sí existiren unes condicions que així ho permeteren, però després han estat els mateixos organismes els
que les han mantingut i millorat. Si ens traslladem a milions d’anys enrere, als inicis de la vida, trobem que l’atmosfera era reductora,
ja que tenia gran quantitat d’hidrogen lliure, provinent de les emanacions volcàniques. A l'aigua es generaren els primers
microorganismes que, per falta d'oxigen eren anaeròbics. A més, també eren fotosintètics, utilitzant la llum del sol per obtenir
energia. L'oxigen alliberat en la fotosíntesi passava a l'atmosfera, que, dins un ambient tan reductor provocava l'oxidació dels
materials que contenien ferro. Amb el temps, la gran quantitat d’oxigen present a l'atmosfera va provocar canvis sobre els
organismes, apareixent així els organismes que respiren.

Cicle cibernètic
∆ Tª→ ∆ Producció Plàncton → ∆ DMS → ∆ Aerosols de Sofre → ∆ Núvols → ∆ Albedo ↓

↑ ∇ Albedo ← ∇ Núvols ← ∇ Aerosols de Sofre ← ∇ DMS ← ∇ Producció Plàncton ← ∇ Tª L’increment de la temperatura

provocarà un augment de l’evaporació de les aigües oceàniques. Aquesta influirà directament sobre l’albedo que, a la vegada,
provocarà que vagi disminuint la temperatura. Aquest descens ajudarà que l’evaporació oceànica vagi declinant fins al punt en què ja
no tindrà efecte sobre l’albedo, afavorint, per tant, que torni a elevar
-se.

DMS (Dimetilsulfur) : molècula emesa per unes determinades algues marines en el seu procés metabòlic per a la
regulació de la concentració de sal. EL DMS constitueix el nucli del núvol perquè produeix aerosols.
Aerosol
Albedo

Crítiques
John Kricher criticà la defensa d'un equilibri, apuntant a les evidències dels canvis que ha patit la biodiversitat.

El biòleg Peter Ward presentà una hipòtesi contrària, anomenadahipòtesi Medea.[1]

Vegeu també
Els límits de la Fundació, novel·la d'Isaac Asimov del 1982.

Referències
1. GREY, William «Gaia theory – Reflections on life on earth(http://www.australianreview.net/digest/2010/02/grey.html)».
Australian Review of Public Affairs, febrer 2010 [Consulta: 27 maig 2018].
2. Lovelock, J.E. «A physical basis for life detection experiments».Nature, 207, 7, 1965, pàg. 568-570.DOI:
10.1038/207568a0 (http://dx.doi.org/10.1038%2F207568a0).
 3. Geophysiology (http://www.jameslovelock.org/page4.html)
4. J. E. Lovelock «Gaia as seen through the atmosphere».Atmospheric Environment, 6, 8, 1972, pàg. 579-580.DOI:
10.1016/0004-6981(72)90076-5(http://dx.doi.org/10.1016%2F0004-6981%2872%2990076-5) .
5. Lovelock, J.E.; Margulis, L. «Atmospheric homeostasis by and for the biosphere- The Gaia hypothesis».
Tellus, 26, 1,
1974, pàg. 2-10.
6. Turney, Jon (2003), Lovelock and Gaia:Signs of LifeIcon Books, UK ISBN 1-84046-458-5
7. J. E. Lovelock «Hands up for the Gaia hypothesis».Nature, 344, 6262, 1990, pàg. 100-102.DOI: 10.1038/344100a0
(http://dx.doi.org/10.1038%2F344100a0).
8. Volk, Tyler (2003), "Gaia's Body; Toward a Physiology of Earth" (MIT Press)

Bibliografia
Lovelock, James. "Las edades de Gaia".1988 A Wikimedia Commons hi
Lovelock, James. “Gaia: una nueva visión de la vida sobre la ierra”:
T
ha contingut multimèdia
1979. relatiu a: Hipòtesi Gaia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hipòtesi_Gaia&oldid=20331344
»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 set 2018 a les 18:34.

El text està disponible sota laLlicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes
addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation,
Inc.