ELS SIGNES, CODIS I RELACIONS DE SIGNIFICAT I SIGNIFICANT

ELS SIGNES
Per construir un missatge fem servir signes, el signe lingüístic és la unió del significant i el Mantenen dos tipus de relacions:
significat. Consta de tres parts: el significant (el que percebem, fonema), el significat
(representació mental) i el referent ( objecte al que ens referim). 1) Horitzontals o sintagmàtiques: concordança entre paraules, estructural, morfològica..

2) Verticals: tenen un ordre, una estructura; primer determinants, desprès substantius...

És el fonament del llenguatge verbal (llengua o idioma). La informàtica per exemple, lògica o
música són llenguatges formals i complexos com la llengua però sense la riquesa del signe.
CODI
Exemple: quan escoltem “lleó” (significant) nosaltres ens imaginem un animal (significat). És un conjunt se signes relacionats entre sí amb un significat. Es classifiquen de la següent
manera:

Segons els Visuals (escriptura, pintura), auditius (llengua oral, música), olfactius, tàctils i
sentits gustatius.
Lingüístics o Lingüístics: són la llengua oral i els codis derivats d’aquesta (escriptura,
no lingüístics llenguatge sordmut...). No lingüístics: codis numèrics, etc.

RELACIONS DE SIGNIFICAT I DE SIGNIFICANT

Hi ha un significat denotatiu; el que posa en el diccionari, i un significat connotatiu; propi de les
associacions culturals o personals. FENÒMENS SEMÀNTICS
Antonímia Dos mots de significat contrari, oposició semàntica.
Característiques Sinonímia Dos mots de significat igual o semblant.
Hiperonímia Paraula que engloba altres paraules més específiques. Ex: roba hiperònim.
Arbitrari: el significat d’un significant és fruit d’un pacte social entre els parlants d’una llengua. Hiponímia Paraula específica d’una idea global. Ex: pantalons hipònim de roba.
Monosèmia El significant només té un significat. Pròpies del llenguatge denotatiu.
Caràcter lineal: els signes lingüístics es desenvolupen en el temps, passen un després d’altre.
Polisèmia El significant té més d’un significat. Determinat pel context lingüístic.
Immutabilitat i mutabilitat: una persona no pot canviar el significat d’una paraula però la Paronímia Semblança entre formes.
llenguda pot mutar amb el temps. És a dir, evoluciona (sorgeixen Homonímia Hi ha de dos tipus: homòfones (es pronuncien igual però s’escriuen diferent)
els arcaismes i els neologismes; noves paraules) i homògrafes (es pronuncien i s’escriuen igual).

Doble articulació: el signe es pot descomposar en unitats amb significat i unitats sense significat. La llengua és un sistema abstracte de signes lingüístics que utilitzem alhora de parlar.
La primera articulació són les unitats més petites amb significat, i la segona
articulació són les unitats sense significat, els fonemes.