1 característiques

funcionals de l’habitatge
1. Característiques funcionals
de l’habitatge

2. L’accés a l’habitatge

3. Viure i gaudir
d’un habitatge

clau del teMa

L’habitatge és una de les necessitats més directament
relacionades amb la qualitat de vida de les persones i,
en un moment o altre de les nostres vides, haurem de
començar a disposar d’un habitatge on portar a ter-
me el nostre projecte de vida. Triar l’habitatge serà
una de les grans decisions de la nostra vida i aconse-
guir-lo no és fàcil.
En cursos anteriors vas estudiar quins són els proces-
sos i elements que s’utilitzen en el disseny dels habi-
tatges, però sabries dir quins són els criteris que cal
tenir en compte perquè el disseny respongui real-
ment a les nostres necessitats i proporcioni confort?

coMPetÈncies bÀsiques
En aquesta unitat treballaràs les compe-
tències següents:
• La competència comunicativa lingüís-
tica i audiovisual perquè hauràs d’in-
terpretar textos de tipologies diverses i
redactar textos que comparin avantat-
ges i inconvenients de determinades si-
tuacions a partir de l’observació, i que
descriguin valoracions personals.
• La competència en el tractament de la
informació i competència digital per-
què hauràs de seleccionar la informació
útil a partir de la consulta de diferents
fonts, tractar-la adequadament i pre-
sentar uns resultats vàlids; perquè hau-
ràs d’utilitzar eines com els simuladors
de préstecs hipotecaris, i perquè hauràs
de dibuixar plànols a escala utilitzant ei-
nes informàtiques específiques.
• La competència matemàtica perquè
hauràs d’utilitzar la proporcionalitat de
les escales per dibuixar i interpretar plà-
nols d’habitatges, i perquè hauràs d’uti-
litzar els percentatges en el context
objectius
• Identificar avan
tatg
d’aspectes com l’e es i inconvenients
mplaçament, l’orie
tació i la distrib n-
ució dels habita
fer-ne la seva desc tges i
ripció.
• Distingir els dife
rent
bitatge i els perm s tipus legals d’ha-
is
la seva construcci os necessaris per a
ó i ús.
• Identificar i de
scriu
ques de les difere re les característi-
nt
lloguer i ajuts ofi s opcions (compra,
cials) a l’hora d’ac
a un habitatge. cedir
• Identificar els
conc
hipoteca i d’un eptes bàsics d’una
contracte d’arre
ment. nda-
dels préstecs per a la compra d’habitat-
ges.
• La competència d’aprendre a apren-
dre perquè practicaràs diferents vies
d’obtenció d’informació significativa
per satisfer diverses necessitats.
• També treballaràs la competència d’au-
tonomia i iniciativa personal en el
desenvolupament de les diferents acti-
vitats pràctiques que et proposarem a
la unitat, com ara el disseny de la distri-
bució interior d’un habitatge.
• La competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic perquè
hauràs d’utilitzar la brúixola per de-
terminar l’orientació d’un habitatge i
perquè hauràs de reflexionar sobre la
incidència en el consum energètic.
• La competència social i ciutadana per-
què hauràs de practicar els processos
necessaris per a l’accés a un habitatge i
conèixer els drets i les obligacions per-
sonals i socials derivats de l’ús.
7
1 característiques funcionals de l’habitatge

1. característiques funcionals
de l’habitatge
En cursos anteriors vas estudiar el procés tecnològic que permet de satisfer la
necessitat de l’habitatge. Recorda que un dels primers passos consisteix a realit-
zar un projecte arquitectònic on consta el disseny de l’habitatge. Aquest disseny
determina com ha de ser l’habitatge per satisfer totes les necessitats de qui l’ha
d’ocupar.
L’habitatge ha d’oferir a les persones que hi han de viure espais per a la relació, la
comunicació i l’esbarjo, per a la intimitat i la higiene, per conservar i preparar el
menjar, per guardar tota mena de coses necessàries, per treballar, etc. A més, també
ha de proporcionar confort quant a il·luminació, temperatura, humitat, soroll, etc.
Per això, el disseny d’un habitatge ha d’anar precedit d’un estudi de les necessi-
tats i els hàbits dels futurs ocupants en relació amb les seves activitats diàries. Per
exemple, les característiques que ha de reunir l’habitatge varien força en funció
de factors com el nombre de persones que hi han de viure, si hi ha nens o gent
gran, si s’hi ha de treballar o estudiar, el clima, el tipus d’entorn (urbà, rural...), etc.
Com ja vas estudiar en cursos anteriors, l’Administració dicta una sèrie de lleis i
normatives que regulen la construcció d’habitatges i estableixen les condicions
d’habitabilitat i les superfícies mínimes que els arquitectes han de tenir en comp-
te a l’hora de dissenyar-los. El disseny dels habitatges en primera instància ve
determinat, doncs, per l’Administració. Un altre aspecte que cada cop té més im-
portància és la reducció del consum d’energia i aigua de l’habitatge. Sens dubte,
el disseny pot influir molt en la quantitat d’energia necessària per a la il·luminació
i la climatització: orientació de l’habitatge respecte al Sol, utilització de materials
aïllants, finestres, persianes, tendals, captadors de l’energia solar... i també en el
consum d’aigua com poden ser els sistemes de recollida i aprofitament de l’aigua
de pluja.
La concepció que les persones tenim del benestar i de la
qualitat de vida implica que valorem i prioritzem, cadascú
de nosaltres de manera diferent, aspectes com els se-
güents: l’emplaçament, l’orientació, la distribució.

Exemple de plànol d’emplaçament senzill amb indica-
ció de l’orientació.
l’emplaçament
S’entén per emplaçament el lloc on s’ha construït l’habitat-
ge. Un emplaçament cèntric, a l’interior d’un nucli urbà, es-
tarà envoltat d’altres habitatges i, segurament, tindrà molt
propers serveis com comerços, hospitals, escoles, vies de
comunicació... Alhora, potser serà sorollós degut al trànsit o
no disposarà de gaires vistes, etc. Un emplaçament als afo-
res del nucli urbà oferirà més tranquil·litat i potser millors
vistes però, a canvi, obligarà a fer desplaçaments més llargs
per accedir als serveis bàsics i no disposarà de tanta oferta
de transport públic, obligant a l’ús intensiu dels vehicles
privats.
L’emplaçament és, doncs, un dels aspectes que cal tenir
molt en compte a l’hora de triar l’habitatge per satisfer les
necessitats i preferències.

8
 característiques funcionals de l’habitatge 1

l’orientació
El Sol és una font natural de llum i calor. Disposar de llum natural a totes les cam-
bres de l’habitatge proporciona una sensació de benestar, a més d’un important
estalvi energètic en il·luminació. Quan la radiació solar que rep l’habitatge és es-
cassa, i també quan és excessiva, pot implicar un consum energètic superior a
l’hora de climatitzar l’habitatge. Tot plegat influirà a nivell particular en el cost
econòmic de manteniment de l’habitatge i, en general, en el medi ambient i els
recursos naturals.
Seria ideal disposar de la llum i l’escalfor del Sol sempre que el necessitem, però
això no sempre és possible. El Sol, que surt per llevant (est) i es pon per ponent
(oest), va ocupant diferents posicions en el cel al llarg del dia. A l’estiu el Sol va
més alt i els raigs solars arriben més perpendiculars i amb més intensitat que a
l’hivern. El grau d’insolació d’un lloc depèn, doncs, de l’hora del dia i de l’època de
l’any. Per tot plegat, segons quina sigui l’orientació d’un habitatge, s’aconsegui-
ran diferents graus d’insolació i, per tant, de confort:

Estiu

Hivern

Incidència dels raigs solars depenent de l’orientació de l’habitatge.

• Orientació nord: rep molt poca insolació. És força freda a l’hivern i fresca a l’es-
tiu. Convé destinar-la a les cambres on no s’hi fa vida: trasters, rebost, magat-
zems, lavabos...
• Orientació sud: rep la màxima insolació. És relativament calorosa a l’estiu, ja
que el Sol passa més alt i no hi entra tan directament. En canvi, és molt agrada-
ble a l’hivern ja que el Sol passa més baix i incideix directament a l’interior. És
convenient destinar-la a les cambres on es fa més vida: sala d’estar, menjador...
• Orientació est: rep insolació des del matí fins al migdia. És agradable al matí, ja
que quan el Sol hi incideix més directament, la temperatura ambient no és gaire
càlida.
• Orientació oest: rep la insolació des del migdia fins al vespre quan es pon el
Sol. A l’estiu és molt calorosa ja que el Sol hi incideix quan la temperatura am-
bient és més alta.
Entre aquestes orientacions hi ha una infinitat de posicions intermèdies possi-
bles, però al nostre país l’orientació de cara a migdia (sud) és, sens dubte, la més
recomanable. No obstant això, sempre cal analitzar l’orientació més adequada
segons les nostres preferències, i el clima particular de la zona geogràfica on esti-
gui emplaçat l’habitatge.

9
1 característiques funcionals de l’habitatge

la distribució
Per poder satisfer adequadament totes les nostres necessitats, els habitatges es-
tan distribuïts, utilitzant envans i parets, en diferents espais anomenats habita-
cions o cambres, que reben un nom específic en funció de l’activitat principal que
s’hi desenvolupa: dormitori, menjador, sala, rebedor, cuina, bany, etc. A part de les
cambres, els habitatges també disposen d’altres espais exteriors no coberts com
balcons, patis, terrasses...
Un element important a tenir en compte és que totes les cambres disposin d’una
finestra o porta per on rebre la llum de l’exterior i per on poder ventilar-les conve-
nientment. L’ideal fora que totes les cambres tinguessin aquest accés a l’exterior
situat a la façana principal de l’edifici, però això no sempre és possible. En aquests
casos es construeixen patis interiors als edificis, per possibilitar que la llum i l’aire
arribin a totes les cambres.
Atenent a la funció que realitzen, les cambres es poden agrupar en quatre zones
principals:
• Zona de treball i serveis: cuina, rebost, safareig, traster, cambra de planxar, la-
vabo, bany, etc. Està destinada principalment a les feines domèstiques i d’higie-
ne personal: cuinar, rentar, planxar, netejar, tenir cura de la higiene personal,
etc.
• Zona per dormir i d’aïllament: La constitueixen bàsicament els dormitoris i
està dedicada al descans.
• Zona per viure i estar: sala d’estar,
menjador, estudi... Comprèn les
habitacions on treballem, conversem,
mengem, veiem la televisió, etc.
zona per viure i estar
• Zona d’accés i circulació: rebedor,
passadissos, porxo, etc. Permeten l’ac-
zona per dormir i d’aïllament cés des de l’exterior de l’habitatge, la
circulació interior, la connexió entre
zones i la recepció de persones preser-
zona
vant la intimitat de la resta d’espais.
zona de treball i
serveis d’accés i Un habitatge pot ser satisfactori si es
circulació
distribueixen correctament els diferents
entrada principal espais i es relacionen entre si amb en-
Distribució de zones en un habitatge.
cert. Les cuines solen situar-se tocant
als menjadors, els menjadors comuni-
quen amb la sala d’estar i les cambres
de bany sovint se situen a prop dels
dormitoris. Aquests són els agrupa-
ments tradicionals i normalment tenen
poques varia cions. Però per fer una
dormitori bona distribució cal tenir en compte les
menjador dormitori
sala d’estar zones definides, la coordinació o relació
entre aquestes zones i les circulacions
dins de l’habitatge.
vestíbul
La figura superior il·lustra una relació
cuina bany
dormitori molt habitual entre les diferents zones
d’un habitatge, mentre que a la inferior
hi veiem aplicat l’estudi per a la zonifica-
ció i coordinació en un projecte d’habi-
Distribució d’estances d’un habitatge en funció de les diferents zones. tatge d’una sola planta.

10
 característiques funcionals de l’habitatge 1

Els ocupants dels habitatges efectuen

uns determinats recorreguts de circu-
lació per les cambres segons les activi-
tats que hi fan. La figura de la dreta
exemplifica alguns sentits de circu-
lació.
Que es pugui circular correctament
dins d’un habitatge depèn de les rela-
cions entre els ambients, del disseny
individual de cada habitació, de la si-
tuació de les portes, del costat cap on
s’obren i de la distribució dels mobles.
A més de distribuir adequadament els
espais de l’habitatge, no és menys im-
portant fer una correcta distribució Recorregut i circulació.
interior de cada habitació, perquè
l’activitat a què estan destinades s’hi
pugui desenvolupar correctament. Els
mobles constitueixen el contingut
principal d’una estança i, per tant,
col·locar-los correctament influeix de-
cisivament en el grau de confort final.
El mobiliari s’ha de distribuir seguint
alguns criteris, com són que estigui
pròxim al lloc on es realitza l’activitat
amb què està relacionat i que no mo-
lesti en els recorreguts que fem nor-
malment en utilitzar la dependència.

El mobiliari no ha d’impedir la circulació.

activitats proposades

1. A part de l’emplaçament, l’orientació i la distribució, quins altres aspectes

es tenen en compte a l’hora de dissenyar un habitatge? De tots els aspec-
tes, inclosos l’emplaçament, l’orientació i la distribució, quins serien els més
importants per a tu si haguessis d’accedir a un habitatge?
2. Descriu, indicant avantatges i inconvenients, com és l’emplaçament de casa
teva. Inclou a la descripció un plànol de situació del teu habitatge obtingut
d’una guia urbana de la teva ciutat o d’aplicacions d’Internet com el goo-
gle-maps (http://maps.google.es/).
3. Dibuixa un plànol de planta de distribució del teu habitatge, acoloreix amb
un color diferent, segons les quatre zones estudiades, cadascun dels espais
i descriu, indicant avantatges i inconvenients, les característiques d’orien-
tació de cada cambra o espai. Utilitza una brúixola (recorda que no l’has
d’apropar a metalls fèrrics) per determinar l’orientació de casa teva.
4. Descriu els avantatges i inconvenients de la distribució del teu habitatge.
5. A partir d’un plànol de la teva ciutat o del teu barri en suport paper o obtin-
gut d’Internet, situa el punt on, segons les teves preferències, es dóna el
millor emplaçament i la millor orientació.

11
1 característiques funcionals de l’habitatge
WEB
La Generalitat de Catalu-
nya disposa d’un portal a
Internet: www.gencat.cat.
Aquí trobaràs un apartat
específic sobre l’habitatge
dins la secció «Temes».
12
2. l’accés a l’habitatge
Per construir un habitatge cal disposar de sòl on ubicar-lo i de tècnics que realit-
zin el projecte i la construcció. Però també calen diners, un promotor i els permi-
sos de l’Administració pública. Els diners són necessaris per comprar el sòl, els
materials i per pagar els tècnics. El promotor és la persona o l’empresa que deci-
deix construir l’habitatge. L’Administració pública vetlla per la qualitat i la segure-
tat de les construccions que duen a terme els promotors, atorga els permisos un
cop ha verificat el projecte i fa inspeccions un cop acabada l’obra per comprovar
que s’ajusta al projecte aprovat.
Promotors
La promoció d’habitatges pot ser privada o pública. És privada quan el promotor
és una persona particular o una empresa constructora o immobiliària, i pública
quan el promotor és l’Administració (Ajuntament, Diputació, Generalitat...) o una
empresa pública.
De vegades, el promotor és una persona que decideix construir el seu propi habi-
tatge; d’altres, una empresa constructora o una immobiliària que, un cop cons-
truïts els habitatges, els posarà a la venda. L’Administració també actua com a
promotora quan detecta necessitats d’habitatge entre la població i no hi ha pro-
motors privats que vulguin construir, o bé quan considera que cal oferir habitat-
ges a preus assequibles. També hi ha societats cooperatives que es creen per fer la
promoció d’habitatges per als seus socis.
Permisos
Un cop el promotor disposa de sòl edificable i decideix construir-hi habitatges,
encarrega el projecte tècnic a un arquitecte o a una empresa d’arquitectura. El
projecte ha de ser revisat pels tècnics municipals, que atorguen la llicència
d’obres si comproven que respecta les ordenances i les normes de seguretat i
confort. Amb la llicència d’obres, les diferents empreses constructores
i instal·ladores ja poden començar a treballar.
Durant la construcció de l’obra, però sobretot un cop acabada, els tècnics de l’Ad-
ministració local inspeccionen l’habitatge per comprovar que s’ha construït se-
gons el projecte i que s’han respectat totes les ordenances. Si és així, concedeixen
al promotor la llicència de primera ocupació.
 característiques funcionals de l’habitatge 1

Per poder contractar els subministraments i serveis bàsics –aigua, gas, electricitat
i telèfon– amb les companyies subministradores ens caldrà la cèdula d’habitabi-
litat. Aquest document el proporciona la Generalitat a partir, entre d’altres docu-
ments com la llicència municipal de primera ocupació, del certificat d’un tècnic
competent (arquitecte) que ha comprovat que l’obra està totalment acabada i
que l’habitatge reuneix totes les condicions d’habitabilitat que marca la llei. Un
cop contractats i disponibles aquests serveis, ja podrem fer ús de l’habitatge.

hipoteques Sabies que...

Quan necessitem un habitatge, tenim diverses opcions: convertir-nos en promo- Un tipus d’interès d’un 4 %
tors i contractar-ne la construcció, comprar un habitatge nou o usat, o bé llogar- significa que, disposar de
ne un al seu propietari. En els dos primers casos ens cal una quantitat de diners 100 € prestats durant un
important, de la qual normalment no disposarem. any ens costa 4 €. Si retor-
nem el préstec d’un sol
L’obtenció dels diners necessaris per construir o comprar un habitatge s’anomena cop després d’un any d’ha-
finançament i s’acostuma a realitzar mitjançant una entitat bancària, que ens fa ver-lo rebut, haurem de
el préstec dels diners. El banc o la caixa ens deixa (presta) tots els diners de cop i pagar, doncs, 104 €: 100 €
nosaltres ens comprometem a retornar-los a poc a poc, normalment en quotes de capital i 4 d’interessos.
mensuals, durant un temps anomenat període d’amortització que acostuma a
ser de 15, 20, 25 o 30 anys.
Els diners, com qualsevol altre producte, tenen un preu. Aquest preu pot variar
augmentant o disminuint en funció de la situació econòmica de cada moment. El
preu que cobra l’entitat bancària pels diners que presta es coneix com interès o
tipus d’interès. L’interès d’un préstec s’expressa percentualment (% anual) res-
pecte a la quantitat prestada.
Totes aquestes qüestions de període d’amortització, terminis, quotes, interès,
etc., les acordem amb el banc o la caixa i queden reflectides en un contracte o
escriptura hipotecària davant el notari.
Ara bé, tots els bancs i caixes, quan deixen diners, demanen una garantia, és a dir,
un bé amb el qual ells puguin recuperar els diners si nosaltres no els hi tornem. En
el cas del finançament d’habitatges, la garantia és el mateix habitatge, de manera
que, si no podem retornar els diners, l’entitat bancària es queda amb la propietat
de l’habitatge. Aquesta mena de préstecs es coneix amb el nom de préstecs hi-
potecaris o hipoteques. Sabies que...
Actualment, a l’hora de contractar una hipoteca, les entitats bancàries ofereixen Algunes modalitats d’hi-
diferents modalitats d’interès: el fix, el variable i el mixt. L’interès és fix quan no poteques amb un interès
varia durant tot el període d’amortització, això vol dir que sempre ens cobraran el variable donen l’opció de
mateix preu pels diners que ens han prestat i la quota mensual serà sempre cons- mantenir les quotes cons-
tant. L’interès variable depèn de l’evolució de l’economia i, per tant, va variant en tants. Això s’aconsegueix
funció del mercat hipotecari. Amb l’interès variable les quotes mensuals poden allargant el període
augmentar o disminuir al llarg del temps. L’interès és mixt quan durant els pri- d’amortització quan puja
mers anys és fix i després variable. l’interès o escurçant-lo
quan baixa.
Les hipoteques a interès fix, en el moment de la seva contractació, tenen un tipus
d’interès més alt que les variables, eviten l’efecte negatiu de les pujades del preu
del diner però, en canvi, no es beneficien de les baixades. Són recomanables en
períodes en què el preu del diner està baix i es preveuen pujades. Les d’interès
variable, en el moment de la seva contractació, tenen un tipus d’interès més baix.
Quan puja el preu del diner surten més cares i quan baixa resulten més econòmi-
ques. Suposen, doncs, un risc que cal valorar convenientment. En principi són
recomanables quan el preu del diner està alt i es preveu que baixi al cap d’un
temps.

13
1 característiques funcionals de L’habitatge
Sabies que...
L’IRPH és el valor mitjà dels
tipus d’interès dels prés-
tecs hipotecaris per a ha-
bitatges lliures concedits
el mes anterior pel con-
junt dels bancs o caixes
d’estalvis d’Espanya. L’Euri-
bor, en canvi, és el valor
mitjà del tipus d’interès
utilitzats el dia anterior
pels bancs més impor-
tants dels països que utilit-
zen l’euro per prestar-se
els diners entre ells per un
termini d’un any.
14
Per saber el preu que té el diner en el mercat hipotecari s’utilitzen uns valors o
índex de referència. Les hipoteques a interès variable o mixt els utilitzen per ac-
tualitzar el tipus d’interès al final de cada període de revisió. Els dos més usats
són l’ lRPH (Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris) i l’Euribor (European
InterBank Offer Rate). El primer és més estable, varia més a poc a poc, mentre que
el segon pot variar més ràpidament i tant les pujades com les baixades poden ser
més brusques.
2,4
2,2
Tipus d’interès (%)
2,0
1,8
1,6
1,4
1,2
1,0
Evolució de l’Euribor (juny 2010-setembre 2011).
3,7
3,5
Tipus d’interès (%)
3,3
3,1
2,9
2,7
2,5
Evolució de l’IRPH (juny 2010-setembre 2011).
Com que les condicions que ofereixen les diverses entitats financeres poden ser
molt diferents per les comissions que cobren, la periodicitat de les quotes, l’amor-
tització, etc. s’ha establert un procediment de càlcul anomenat TAE (Taxa Anual
Equivalent) que proporciona un tipus d’interès anual expressat en % i que per-
met comparar diferents ofertes d’hipoteques. Per exemple, dues hipoteques
poden tenir el mateix tipus d’interès però diferent TAE, la que tingui el valor més
baix serà la més avantatjosa. Totes les entitats estan obligades a donar el valor TAE
de les hipoteques que ofereixen.
El tipus d’interès acordat a les hipoteques variables acostuma a tenir un valor ini-
cialment baix durant el primer any i, per als anys posteriors, acostuma establir-se
amb referència a l’Euribor, l’IRPH o altre índex amb un diferencial afegit. Així
doncs es pot establir, per exemple, que el tipus d’interès a partir del segon any
serà l’Euribor + 0,25. Això significa que si el segon any l’Euribor està al 4,27 %, el
tipus d’interès que s’aplicarà a la nostra hipoteca serà del 4,52 %.
A part dels interessos, també haurem de tenir en compte que els tràmits de la
compra suposen unes despeses importants de notari, registrador, peritatge,
impostos, etc. i que, normalment, els diners obtinguts amb el préstec no acostu-
men a superar el 80 % del valor de taxació de l’habitatge. Abans d’iniciar la com-
pra caldrà, doncs, disposar d’una quantitat important de diners per fer front al
20 % del valor de l’habitatge i a les despeses de la compra mateixa.
 característiques funcionals de l’habitatge 1

En el moment de contractar una hipoteca cal ser prudent i estudiar bé totes les
opcions. Una recomanació a tenir en compte és que l’import de les quotes no sigui
superiors al 35 % dels ingressos nets de la unitat familiar o de convivència. Una
solució habitual per fer les quotes mensuals més assequibles consisteix a allar-
gar el període d’amortització, fent que la hipoteca duri més. Però aquesta opció
té els seus efectes negatius, ja que al final surt més cara. Mira l’exemple següent.

Una hipoteca de 210 000 € a un interès fix del 4,5 % durant 20 anys suposa
una quota mensual de 1 329 €. Si ampliem el període d’amortització a
25 anys, les quotes baixaran a 1 167 € (un estalvi de 160 € mensuals) però
al final del període d’amortització haurem pagat uns 31 000 € més d’inte-
ressos.

lloguer
L’altra opció per accedir a un habitatge és l’arrendament o lloguer. En aquest
cas, és el propietari d’un habitatge qui ens el cedeix perquè en fem ús durant un
temps determinat a canvi del pagament d’una quantitat de diners convinguda. El
propietari que cedeix l’habitatge s’anomena arrendador, el que en fa ús és l’ar-
rendatari o llogater, i la quantitat de diners que es paga es coneix per renda o
lloguer. Tot plegat queda recollit en un contracte d’arrendament, que és preferi-
ble que sigui per escrit, acordat entre l’arrendador i el
llogater.
Els habitatges per llogar poden ser amb mobles o sense
però, en tot cas, han de disposar de les instal·lacions bà-
siques com cuina, bany, etc. i el propietari ha
de tenir en regla la cèdula d’habitabilitat. En el mo-
ment de fer el contracte, normalment el propietari de-
mana una fiança, que consisteix en el pagament d’una
quantitat equivalent a una renta mensual. Aquesta fian-
ça la retorna el propietari al llogater quan finalitza el
contracte un cop ha comprovat que no hi ha danys a
l’habitatge.
El propietari està obligat a mantenir en tot moment les
condicions d’habitabilitat de l’habitatge, a fer les repara-
cions d’adequació i manteniment que siguin necessàri-
es i a prorrogar el contracte fins al cinquè any si així ho
demana el llogater. Al seu torn, el llogater està obligat a
pagar la renda fixada al contracte, fer un bon ús de l’ha-
bitatge i reparar els danys que n’hagi pogut ocasionar.
L’opció del lloguer permet un accés més fàcil a l’habitat-
ge, ja que no calen tants diners. És la millor solució per a
aquelles persones que han de canviar sovint de domicili
a causa de la feina o per altres motius. L’opció de la com-
pra en canvi, malgrat que suposa un esforç econòmic
més gran, per molta gent és considerada una inversió ja
que permet recuperar diners quan es ven l’habitatge.

Model oficial d’un contracte d’arrenda-

ment de finca urbana.

15
1 característiques funcionals de l’habitatge
Els ajuts a l’adquisició i al
lloguer d’habitatges depe-
nen de les administracions
públiques i poden variar
molt les condicions i les
quantitats segons sigui la
situació econòmica gene-
ral en un moment donat.
És molt convenient con-
sultar el portal de la Gene-
ralitat www.gencat.cat per
conèixer les condicions
dels ajuts en el moment
actual.
16
ajuts
Com que l’accés a l’habitatge és un dret constitucional, l’Administració en facilita
la compra o el lloguer a les persones o famílies amb ingressos baixos. Per fer-ho
possible, l’Administració pot qualificar determinats habitatges com a protegits si
acompleixen unes condicions.
En canvi, els anomenats habitatges lliures són aquells per a l’adquisició dels
quals l’Administració no concedeix ajuts especials i el preu el fixa lliurement el
venedor.
Actualment hi ha tres tipus d’habitatges protegits:
• Els de règim especial.
• Els de règim general.
• Els de preu concertat.
En tots els casos l’habitatge protegit no ha de tenir més de 90 m2 de superfície
útil i és el promotor qui ha de demanar a l’Administració la declaració oficial d’ha-
bitatge protegit.
El preu de venda d’aquests habitatges és inferior als lliures ja que no pot excedir
un valor màxim que fixa l’Administració i que depèn de la superfície útil i de la
zona geogràfica on estigui situat. Els compradors han de tenir uns ingressos fa-
miliars situats entre uns límits (mínim i màxim) fixats per l’Administració, i no ser
propietaris d’un altre habitatge.
A part de tenir uns preus més baixos, els ajuts de l’Administració consisteixen en
la possibilitat d’aconseguir préstecs hipotecaris amb unes condicions més favora-
bles que les normals i, només en els de règim especial i general, l’Administració
pot donar diners per ajudar a pagar les primeres quotes o per fer el pagament
inicial de la compra.
Les diferències bàsiques entre els diversos tipus de protecció (especial, general o
de preu concertat) consisteixen en el preu de venda i en el límit màxim d’ingres-
sos familiars que s’exigeix:
Preu de venda Tipus d’habitatge Límit màxim d’ingressos
de l’habitatge protegit familiars
Preu més baix Règim especial Límit més baix
 Règim general 
Preu més alt Preu concertat Límit més alt
Les condicions varien també en funció de la situació familiar i social de les per-
sones que volen accedir-hi, com per exemple: si es tracta de joves, de famílies
nombroses, majors de 65 anys, discapacitats...
Els ajuts per al lloguer consisteixen en que el llogater rep de l’Administració uns
diners per ajudar a pagar la renda mensual. Aquests ajuts poden obtenir-los per-
sones amb especials dificultats, majors de 65 anys i joves menors de 35 que com-
pleixin les condicions fixades per l’Administració. Altres institucions públiques o
entitats sense ànim de lucre poden gestionar ajuts per al lloguer.
 característiques funcionals de l’habitatge 1

activitats proposades

6. Amb l’ajut d’un cercador d’Internet, recull informació sobre la Borsa jove
d’habitatge i redacta un informe. Procura que la informació correspongui a
la teva ciutat o comarca.
7. Si tinguessis la necessitat d’accedir a un habitatge, quina opció triaries, llo-
guer o compra? Justifica la teva resposta.
8. Quina diferència hi ha entre els habitatges de promoció pública i els de pro-
moció privada?
9. Pot ser de protecció oficial o protegit un habitatge de promoció privada?
Justifica la teva resposta.
10. Visita el tema específic de l’habitatge dins el portal www.gencat.cat de la
Generalitat de Catalunya i aconsegueix la informació següent:
a) Quin és el temps de vigència (validesa) de la cèdula d’habitabilitat?
b) Quants diners costa obtenir la cèdula d’habitabilitat d’un habitatge?
11. Indica el concepte al qual correspon cadascuna de les definicions següents:

Definició Concepte
Diners que es paguen al propietari d’un
habitatge perquè en cedeixi l’ús.
Obtenció dels diners necessaris per a la
compra o la construcció d’un habitatge.
Persona o empresa que cedeix l’ús d’un
habitatge de la seva propietat a canvi
d’uns diners.
Persona que usa un habitatge que no és
de la seva propietat a canvi d’uns diners.
Préstec de diners que té com a garantia
un habitatge.
Preu que posa una entitat bancària als
diners que ens deixa.
Temps que es triga a pagar totalment una
hipoteca.

12. Per a dos habitatges A i B amb la mateixa superfície útil i situats a la mateixa
zona, si l’A és de protecció oficial de règim general i el B és de protecció ofi-
cial de preu concertat, quin dels dos tindrà un preu més baix? A quin dels
dos podrà accedir una persona que tingui uns ingressos més elevats?
13. Utilitzant un cercador com pot ser el d’Habitaclia (www.habitaclia.com) cerca
tres habitatges de les característiques que tu decideixis (emplaçament,
nombre d’habitacions, etc.) dos de compra (un d’obra nova i un altre de se-
gona mà) i un de lloguer. Descriu, per a cadascun d’ells, l’emplaçament, les
característiques principals i el preu.
14. Amb el preu d’un dels habitatges de compra de l’activitat anterior i, utilit-
zant un simulador d’hipoteques com el que pots trobar a www.euribor.com.
es, calcula quina seria la quota mensual que hauries de pagar si la hipoteca
que demanes és del 80 % del preu de l’habitatge, el tipus d’interès és del 3 %
i el període d’amortització de 25 anys.
15. Fes una valoració personal dels resultats obtinguts a les dues activitats
anteriors.

17
1 característiques funcionals de L’habitatge

3. Viure i gaudir d’un habitatge

Viure i gaudir d’un habitatge ens dóna moltes satisfaccions, però també compor-
ta una sèrie d’obligacions.

Exemple de rebut de l’assegurança d’un habitatge.

Normalment els habitatges formen part d’una edificació i, per tant, alguns dels
espais, l’estructura, les instal·lacions o els serveis de l’edifici són comuns a tots
els habitatges que l’integren. El cas més freqüent és el bloc de pisos. Cada pis
és un habitatge independent que té el seu propietari, però els fonaments, la
façana, la coberta, i parts de les instal·lacions d’aigua, electricitat, gas, antena
de TV, ascensor... són comuns a tots els habitatges. També moltes edificacions
que formen conjunts de cases aïllades o mitgeres poden tenir elements co-
muns com aparcament, jardí, piscina... En tots els casos en què hi ha elements
comuns, tots els propietaris tenen l’obligació de fer front conjuntament al seu
manteniment.
Per mirar d’atendre aquestes responsabilitats existeix la comunitat de propieta-
ris, formada per tots els propietaris de l’immoble i que es regeix amb uns estatuts
(normes de funcionament).
Els càrrecs que representen la comunitat són el president i el secretari o adminis-
trador. La comunitat haurà de prendre tots aquells acords que afectin els ele-
ments comuns de l’edificació, fixar les quotes que ha d’aportar cada propietari i
administrar-les, etc. També pot decidir la contractació d’un professional o empre-
sa perquè administri la finca.
Algunes de les despeses més freqüents que tenen les comunitats de propietaris
són:
• Reparacions i manteniment de l’edifici i les instal·lacions com l’ascensor, la
il·luminació...
• Assegurances d’incendi, de responsabilitat civil...
• Consums d’aigua i electricitat.
• Neteja de l’escala, el vestíbul, l’aparcament, l’ascensor...
• Impostos i taxes.

18
 característiques funcionals de l’habitatge 1

El fet de ser propietari d’un habitatge implica també el pagament d’impostos i

taxes a l’Ajuntament.
L’IBI o Impost sobre Béns Immobles és el més general, es paga cada any i el seu
import es calcula com un percentatge (%) del valor que l’Estat atribueix a l’habi-
tatge. Aquest valor es coneix com a valor cadastral (el cadastre és un registre
oficial on es recullen les dades de tots els béns immobles) i sempre és inferior al
preu que pugui tenir l’habitatge en el mercat immobiliari.
El valor cadastral d’un immoble té en compte el valor del sòl i també de l’edifi-
cació.

Exemple de rebut de l’IBI.

Altres taxes que cal pagar a l’Ajuntament poden ser les que corresponen al servei
de recollida i tractament d’escombraries o al subministrament d’aigua potable. En
algunes localitats, els serveis de recollida d’escombraries i el tractament d’aigües
residuals (clavegueram) es cobren conjuntament amb el subministrament d’ai-
gua potable (en el rebut de l’aigua).

activitats proposades

16. Descriu els elements comuns de la comunitat de propietaris de l’habitatge

on vius.
17. Consulta la pàgina web www.bcn.cat/habitatge, vés a la secció «compraven-
da» → «comunitat de propietaris» o un altre web similar i indica quines són
les funcions de cadascun dels òrgans de direcció de les comunitats de pro-
pietaris.
18. Cerca informació sobre les assegurances multirisc de la llar i descriu quines
són les cobertures que ofereixen.

19. Consulta al web del cadastre (www.catastro.minhac.es) les dades del teu ha-
bitatge. Fes una descripció de les dades públiques que es poden consultar.

20. Informa’t a l’Ajuntament de la teva localitat del calendari fiscal dels impostos
i taxes que són aplicables al teu domicili.

19
1 característiques funcionals de l’habitatge

activitats a l’aula
[ PRÀCTICA ]

1. Descriu, indicant avantatges i inconvenients, com és
l’emplaçament del teu institut. Inclou a la descripció un
plànol de situació del teu institut obtingut d’una guia
urbana de la teva ciutat o d’aplicacions d’Internet com
ara Google-Maps (http://maps.google.es/).
2. Dibuixa, amb les eines informàtiques o manuals de què
disposis, un plànol de planta de la teva aula o del taller
i descriu, indicant avantatges i inconvenients, les seves
característiques d’orientació. No t’oblidis d’indicar amb
una fletxa la situació del Nord geogràfic.
3. Amb algun simulador d’hipoteques que puguis trobar
a Internet, com per exemple el que hi ha a l’adreça
www.euribor.com.es, calcula quin seria el valor de les
quotes mensuals per a un préstec hipotecari de
180 000 € a un interès del 3,5 % i un període d’amortit-
zació de 23 anys. Quants diners hauràs pagat en con-
cepte d’interessos al final dels 23 anys?
4. Fes els mateixos càlculs de l’activitat anterior, però per
a un període d’amortització de 15 anys. Quina és la teva
valoració comparant els resultats amb els de l’activitat
anterior?
5. Suposant que dues persones que volen comprar un pis
disposen d’uns ingressos nets conjunts de 2 300 € men-
suals, calcula quina és la quantitat màxima mensual
que és recomanable que dediquin a la compra de l’ha-
bitatge. Busca a la xarxa un simulador d’hipoteques i a
partir de la dada anterior i utilitzant el simulador, deter-
mina quina quantitat màxima podrien demanar a una
entitat financera com a hipoteca a 25 anys i un 4,75 %
d’interès. Quin és el valor de compra màxim al que po-
drien aspirar sabent que la hipoteca només cobreix el
80 % del valor del pis? Quins estalvis mínims haurien
de tenir abans de fer la compra?

6. Fes la distribució interior de l’habitatge representat en el plànol de planta se-

güent. Ha de tenir dos dormitoris, una sala-menjador, un bany i una cuina. Tenint
en compte l’orientació de l’habitatge indicada al plànol, comenta els avantatges i
inconvenients de l’orientació de cadascun dels espais o cambres.

20
Activitats finals característiques funcionals de l’habitatge 1

1. Per quines raons creus que són importants l’em-
plaçament, l’orientació i la distribució interior a
l’hora de dissenyar o accedir a un habitatge?
2. Indica les diferències principals que hi ha entre
els tres tipus de permisos estudiats en aquesta
unitat.
3. Quins són els aspectes que l’Administració té en
compte a l’hora de declarar de protecció oficial
un habitatge?
activitats f inals
8. Indica la resposta correcta en cada cas.
Quan una persona viu en un habitatge de llogu-
er, la quantitat de diners que paga mensualment
al propietari es coneix com a:
a) Quota.
b) Hipoteca.
c) Renda.
d) Interès.
La persona que és propietària d’un habitatge i el
lloga a una altra persona perquè en faci ús es diu:

4. Quins són els aspectes que l’Administració té en a) Llogater.

compte a l’hora de donar ajuts per a l’accés a b) Arrendador.
l’habitatge? c) Promotor.
d) Arrendatari.
5. Per a dos habitatges A i B amb la mateixa super- El període de temps que es tarda a pagar total-
fície útil i situats a la mateixa zona, si l’A és de ment una hipoteca es coneix per:
protecció oficial de règim general i el B és de pro-
tecció oficial de règim especial, quin dels dos tin- a) Amortització.
drà un preu més baix? b) Interès.
A quin dels dos podrà accedir una persona que c) Garantia.
tingui uns ingressos més baixos? d) Préstec.
Per accedir a un habitatge, l’opció més assequible
6. Per a què serveix l’Euribor? I la TAE? per als joves és:
a) La compra.
7. Quines són les obligacions que tenen els pro- b) La promoció.
pietaris dels habitatges?
c) La borsa.
d) El lloguer.

21