El Poblenou 

El passat industrial  
del Manchester català 
Àlex, Eric, Hugo, Enric

Boters del Barri de la Plata 1910-1920

1. Ca l’Aranyó

Ca l’aranyó va ser una fàbrica dedicada a la

manufactura del cotó. Aquesta consta de dos
construccions: la nau dels telers (a la planta
baixa i als tres pisos amb sostre de dos
vessants) i un magatzem (només a la planta
baixa i al primer pis).
L’edifici va ser construït entre el 1782 i el
1784 per encàrrec de Claudi Aranyó
(provenia d’una família associada al tèxtil) i
va ser obra de Josep Marimon, segons un
projecte de l’empresa britànica Prince Smith.
La construcció segueix el model de fàbrica de pisos manxesterià i junta dos estils:
l’anglès, utilitzat en l’estructura externa i en els elements estructurals, i el català en
la tècnica constructiva.
La xemeneia que acompanya l’edifici, va ser realitzada en maó vist i té una forma
cònica. Aquesta també s’ha conservat.
La fàbrica va ser reformada quatre vegades, el 1933, 1943, 1947 i 1950, fins que
l’any 1986 es va tancar.
Finalment, el 2004 es va acordar el seu destí com a Departament Audiovisual de la
Pompeu Fabra.

2. Can Framis

La Fàbrica Can Framis és un edifici de Barcelona que

forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya. És la seu del Museu Can Framis.

L'inici d'aquest recinte industrial cal cercar-lo a la primera

meitat del segle XIX.
El complex de Can Framis va ser un dels més importants
del sector dels acabats tèxtils de Sant Martí durant el
segle XIX.

Després de la Guerra Civil i fins gairebé avui dia, les

diferents naus de la finca han allotjat diverses empreses
(algunes vinculades als hereus de la família Framis).

Una dada interesant és que durant el segle xx, aquest

conjunt fabril va canviar diversos cops d'ús
3.Fàbrica d’Indianes d’Antoni Nadal

Antoni Nadal va ser un dels comerciants i propietaris

enriquits del segle XVIII més importants de Barcelona.
Va ser director de la Junta de Comerç a principis del
segle XIX. A més, associat amb la família Canals,
disposava de la Reial Fàbrica d'Indianes del carrer
Portal Nou. Va sol·licitar permís per a construir una
casa-fàbrica l'any 1794 (especialitzada en la
manufactura d'indianes). Per tant, els magatzems
d'Antoni Nadal estaven situats a la part posterior del
carrer Nou de la Rambla, i consistien en tres
estructures edilícies diferents de planta baixa i pis.
Posteriorment, els edificis varen ser llogats a diferents
arrendataris. En els primers anys del segle XIX,
aquests van ser enderrocats i substituïts per habitatges.

4. Barri de la Plata

El barri de la Plata és un barri del Districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona.

Actualment està situat en el tram del carrer del Doctor Trueta (abans carrer de
Wad-ras) entre els carrers Badajoz i ciutat de Granada.

Segons la tradició popular, el nom li prové dels guanys que generava la fabricació
de bótes. Però posteriorment, el treball artesanal dels boters es va veure molt
perjudicat, ja que a finals del segle XIX es van importar bótes alemanyes, les quals
eren més barates. La major part de la gent provenia de les províncies de Castelló i
Terol, territori conegut popularment com el Barranco del Hambre.
5. Farinera La Fama

Antiga fàbrica de farina del barri de la Plata del Poblenou situada entre els carrers
Ciutat de Granada, Doctor Trueta, Roc Boronat i el passatge Mas de Roda,
construïda als anys setanta del segle XIX i promoguda per Andreu Gili i Guardiola.

Tenia un molí de gra, una torre de fabricació de farina i magatzems de gra i de

farina. El conjunt estava disposat a l'entorn d'un pati distribuïdor tancat per un mur
amb una porta d'entrada que donava al carrer Ciutat de Granada. L'edifici principal
tenia una façana en el passatge Mas de Roda, constava de planta baixa i quatre
plantes.

6.Fàbrica de licors Salvador Font

El creador de la fàbrica, en Magí Mollfulleda va néixer a

Arbúcies l'any 1855 i tenia 8 germans. En aquesta fàbrica
va ser creat el licor Calisay que va fer famós a Arenys de
mar. Un dels nets de Magí Mollfulleda (Enric Mollfulleda
Borrell) va gestionar la fàbrica fins el 1981 quan va realitzar
la seva última activitat.
7. El Cànem

El Cànem era el nom popular de la fàbrica fundada pels germans Bartolomé i Carles
Godó (fundadors també del diari La Vanguardia), dedicada a la fabricació de filats i
teixits de jute, cànem i lli, utilitzats principalment per a l’obtenció de sacs o cordes.
Va ser construïda el 1882 en plena revolució industrial que va mecanitzar el sector
tèxtil i siderúrgic, gràcies a la introducció de la màquina de vapor i la maquinària de
ferro colat.
Les treballadores s’anomenaven “xinxes” perquè tenien el temps just per a
esmorzar, per la qual cosa sortien totes juntes i amb presses per a tornar. A la
rambla del Poblenou, a l’altura del carrer Llull, podem trobar una placa a terra en
memòria d’aquestes treballadores i les dures condicions al Cànem.
Actualment bona part de la fàbrica s’ha enderrocat per donar pas a un edifici
d’habitatges i un hotel. Es troba al carrer Llacuna, fent cantonada amb Doctor
Trueta.

8. La Flor de Maig

La Flor de Maig fou una cooperativa de consum històrica

nascuda l'any 1890 al barri del Poblenou de Barcelona.
Va esdevenir una de les cooperatives més potents de
Catalunya, amb diverses sucursals: Dues al Poblenou,
als carrers de Pellaires i Pere IV. La cooperativa
comptava amb una granja a Cerdanyola del Vallès, ara
transformada en unes dependències de la Diputació de
Barcelona que conserven el nom de La Flor de Maig. El
1950 va tancar les portes a causa d'una forta crisi
econòmica, però l'edifici del carrer Wad-ras va continuar
com a escola. El 1978 va ser recuperat per l'Associació
de Veïns del Poblenou, que va impulsar la constitució
d'un ateneu popular, que encara subsisteix.
9. Can Saladrigas

Can Saladrigas és un edifici industrial de Barcelona que forma

part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És
l'edifici on s'ubica la Biblioteca Poblenou.
Antoni Saladrigas va fundar al 1858 aquest conjunt fabril com
a indústria pel blanqueig i estampat tèxtil.
L'any 1883 va patir un incendi que va afectar a bona part de
les instal·lacions.
El 1903 la societat es va dissoldre.
L'any 1998, l'Ajuntament de Barcelona va decidir salvar
l'enderroc de l'edifici gràcies a la sensibilització veïnal de
protegir el patrimoni industrial.
L'any 2002 es va inaugurar el Casal de gent gran Taulat i entre
el 2006-2009 es van dur a terme els equipaments culturals de
la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, el Centre d'Imatgeria
Festiva de Poblenou i el Centre Cultural Can Saladrigas.
10. Can Felipa

Can Felipa és el nom popular d'una antiga fàbrica situada al barri del Poblenou
(actualment ubica un centre cívic).
Les primeres referències fabrils es remunten al 1856, quan Felipe Ferrando –d'ací el
nom de Can Felipa– va obrir una petita fàbrica per a blanqueig.
La família Vilà va comprar Can Felipa el 1877, la va engrandir i la va mantenir fins al
seu tancament, que va tenir un lloc al cap d'un segle, al 1978.
La forta crisi del sector tèxtil va arrossegar Can Felipa, que al 1974 ja acomiadava
72 obrers, no sense conflicte social. Després d'uns quants anys de reivindicacions,
al 1984 es va arribar a un acord per fer-hi una piscina, oberta al 1989, i un centre
cívic, inaugurat al 1991.

11. Can Jaumandreu

Can Jaumandreu va ser una fàbrica d’estampats. El 1880,

Claudi Aranyó va comprar can Jaumandreu, conegut
popularment com el Vapor de la Llana, amb una
esplèndida xemeneia troncal de 38 metres. El Vapor de la
Llana va continuar produint fins a la dècada dels setanta
sota la denominació d’Aranyó i Companyia, SA. Degut a
la crisi de la llana existent durant aquells anys, l’empresa
passa a fabricar teixits de cotó i una part de les
instal·lacions es lloga a diverses empreses i tallers.
La reforma de la Rambla del Poblenou va cambiar l’ús de
l’edifici de la mà de l’empresa municipal Barcelona Activa.
L’edifici també alberga la seu de la UOC (Universitat
Oberta de Catalunya).
La denominació can Jaumandreu fa referència a una
fàbrica situada molt a prop del Vapor de la Llana.