LLIBRE BLANC SOBRE EL

FUTUR D’EUROPA

Reflexions i escenaris
de la UE-27 de cara al 2025

1
 Comissió Europea
COM(2017)2015 de l’1 de març de 2017

Rue de la Loi / Wetstraat, 200

1040 Bruxelles/Brussel
+32 2 299 11 11

2
Pròleg
El 25 de març del 2017 els líders dels vint-i-set estats
membres de la Unió Europea es van reunir a Roma units
per impulsar la pau i refermar la seva amistat.

Un fet tan natural com aquest hauria estat inimaginable

ara fa seixanta anys quan els sis estats membres
fundadors de la UE van signar els Tractats de Roma.

En aquest seixantè aniversari volem retre homenatge a

les persones que ens han precedit i que van fer realitat
el somni europeu. Ara és hora de reflexionar amb orgull © Comisión Europea

sobre tot el que hem aconseguit i evocar els valors que

compartim.
Però la reunió de Roma també va ser l’inici d’un nou
capítol. Tenim molts reptes importants davant nostre,
com ara la nostra seguretat, el benestar de la nostra gent,
el paper que ha de tenir Europa en un món cada vegada
més multipolar. L’Europa dels vint-i-set estats membres
ha de forjar el seu propi destí i decidir quin ha de ser el
seu futur.
Aquest Llibre blanc és la contribució de la Comissió
Europea a aquest nou capítol del projecte europeu. Volem
iniciar un procés perquè Europa pugui triar el seu propi
camí. Volem fer un llistat dels reptes i de les oportunitats
que tenim al davant i demostrar que hi podem donar
resposta tots junts.
Això ajudarà el Consell Europeu a extreure’n les primeres
conclusions abans no acabi any i a decidir l’agenda que
haurà de desplegar abans de les eleccions al Parlament
Europeu del mes de juny del 2019.
Alhora que decidim cap a on tirar, cal recordar que Europa
sempre se n’ha sortit com més units hem estat, més
valents hem sigut i més confiança en nosaltres mateixos
hem tingut per decidir tots junts el nostre futur.
La Unió Europea ha millorat les nostres vides. Hem
d’assegurar-nos que ho pugui continuar fent pel bé de
tots els que ens succeiran.

Després del debat amb els ciutadans que engegarem en

el nostre continent els mesos vinents, en el qual també
participaran el Parlament Europeu, els parlaments na-
cionals, les administracions locals i regionals i la societat
civil, faré meves les idees que en surtin i donaré la meva Jean-Claude Juncker
opinió sobre el futur d’Europa en el discurs sobre l’estat 1 de març de 2017
de la Unió del mes de setembre del 2017.

3
«La unitat d’Europa no es farà de cop ni
mitjançant un pla únic. Es farà mitjançant
realitzacions concretes i creant primer una
solidaritat de fet».

Robert Schuman
9 de maig de 1950

4
Índex

PRÒLEG DEL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA 3

1. INTRODUCCIÓ 6
2. ELS FACTORS IMPULSORS DEL FUTUR D’EUROPA 8
3. CINC ESCENARIS PER A EUROPA DE CARA AL 2025 15
ESCENARI 1: CONTINUAR IGUAL 16
ESCENARI 2: NOMÉS UN MERCAT ÚNIC 18
ESCENARI 3: QUI VULGUI FER MÉS QUE HO FACI 20
ESCENARI 4: FER MENYS MÉS EFICAÇMENT 22
ESCENARI 5: FER MOLTES MÉS COSES JUNTS 24
4. PERSPECTIVES DE FUTUR 26
5. ANNEXOS:
PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL LLIBRE BLANC 28
PANORÀMICA DELS CINC ESCENARIS POSSIBLES 29

5
1. Introducció
Fa moltes generacions que Europa representa el futur.
Tot va començar amb el projecte d’Altiero Spinelli
i Ernesto Rossi, dos polítics italians empresonats pel
règim feixista a l’illa de Ventotene durant la Segona
Guerra Mundial. En el seu manifest anomenat «Per
una Europa lliure i unida» defensaven la creació d’una
entitat on aliats i antics enemics es reunirien per evitar
que no es tornessin mai més a repetir a Europa les
«barbaritats del passat».
Manifiest de Ventotene
© Institut Universitari Europeu
Fa seixanta anys, inspirats pel somni de compartir un
futur en pau, els membres fundadors de la UE van
iniciar un viatge únic i ambiciós per unir Europa: van
decidir resoldre els seus conflictes al voltant d’una taula
i no pas en el camp de batalla, amb la força de la llei
i no pas amb la força de les armes, i van aplanar el
camí perquè al projecte de reunificació d’Europa s’hi
afegissin més països europeus i poguéssim ser molt més
forts.
Arran d’això, el nostre passat turbolent ha cedit el
pas a una pau que fa set dècades que es manté i a una
Unió Europea de 500 milions de ciutadans que viuen
en llibertat en una de les economies més pròsperes del
món. Les imatges de batalles a les trinxeres i als camps
de Verdun o d’un continent dividit pel teló d’acer i pel
mur de Berlín han estat substituïdes per una Unió que
és un model de pau i estabilitat.
No hem d’oblidar mai els sacrificis de les generacions
que ens han precedit. No podem renunciar a la dignitat
humana, a la llibertat ni a la democràcia, que tant ens
ha costat aconseguir. Encara que pugui semblar que
els europeus d’avui dia no demostren tenir el mateix
entusiasme per la pau que tenien els seus pares o els
seus avis, aquests són els valors fonamentals que encara
ens uneixen a tots.
6
Actualment, en el territori de la UE els europeus poden
gaudir d’una diversitat de cultures, idees i tradicions
única en una àrea geogràfica de 4 milions de km2. En
aquest territori s’han anat forjant un munt de lligams
entre els ciutadans europeus, que poden viatjar, estudiar
i treballar fora de les seves fronteres nacionals sense
haver de canviar de moneda. Aquí s’ha substituït la llei
de la força per la força de la llei. Aquí no només se’n
parla, de la igualtat, sinó que s’hi lluita per aconseguir-la.
Tot i així, hi ha molts europeus que consideren que
la Unió és un organisme massa distanciat de la realitat
o bé que interfereix massa en la vida quotidiana de la
gent; d’altres dubten del seu valor afegit i es demanen
si Europa fa realment res que millori el seu nivell de
vida; també n’hi ha molts, d’europeus, que pensen que
la UE no ha estat a l’altura quan ha hagut de fer front a
la pitjor crisi financera, econòmica i social d’ençà de la
postguerra.
Ara per ara, no sembla pas que els reptes a què ha
de fer front Europa minvaran. La nostra economia
s’està recuperant de la crisi financera mundial, però
no tothom se n’està beneficiant de la mateixa manera.
La desestabilització s’ha imposat en els nostres països
veïns i ha provocat l’allau de refugiats més greu que
hem viscut des de la Segona Guerra Mundial. A més, els
atemptats terroristes han colpejat el cor de les nostres
ciutats. D’altra banda, estan sorgint noves potències
mundials i les velles han de fer front a noves realitats.
Per acabar-ho d’adobar, l’any passat un dels nostres
estats membres, el Regne Unit, va decidir abandonar
la Unió.
Ara bé, la situació actual no té per què comprometre
el futur d’Europa. Ben sovint la Unió Europea s’ha
construït arran de grans crisis i fracassos: d’ençà de
l’intent de creació de la comunitat europea de defensa
en la dècada del 1950, que mai va veure la llum, fins
a les pertorbacions bursàries de la dècada del 1970,
les adhesions frustrades o els resultats negatius dels
Font: Comissió Europea
referèndums que en les últimes dècades s’han celebrat
en diversos estats membres, Europa sempre s’ha trobat
a la corda fluixa, però a l’últim moment sempre ha
reaccionat i ha tirat endavant.
En els últims 25 anys els Tractats de Maastricht, Ams-
terdam i Niça han transformat i reformat profun-
dament una Unió que ha més que doblat el nombre
d’estats membres. El Tractat de Lisboa i la dècada de
debats que el van precedir van obrir un nou capítol
de la integració europea que encara té un gran potencial
sense explotar.
Si seguim l’exemple de les generacions que ens han
precedit, la nostra resposta als reptes a què hem de
fer front actualment no es pot basar en la nostàlgia ni
plantejar-se a curt termini; ans al contrari, ha de basar-
se en un projecte comú i en la convicció que, si ens
mantenim junts, ens anirà més bé a tots plegats.
Aprofitant que s’han reunit a Roma els vint-i-set caps
d’estat o de govern de la UE per commemorar el
60è aniversari del nostre projecte comú, hem de mirar
endavant.
En aquest Llibre blanc s’expliquen quins seran els fac-
tors impulsors del canvi a la dècada vinent i s’hi expo-
sen una sèrie d’escenaris o alternatives de com podria
evolucionar Europa d’aquí al 2025. D’aquesta manera
engeguem, doncs, un debat que ens hauria d’ajudar a tro-
bar una nova resposta a la pregunta següent:
Quin futur volem per a nosaltres, per als nostres fills
i per a la nostra Unió?

Europa en l’actualitat

Unió Europea
Espai Schengen
Zona euro Consell
d’Europa

Àustria Bèlgica Estònia Finlàndia República Txeca Liechtenstein Suïssa Armènia

França Alemanya Grècia Itàlia Dinamarca Noruega

Associació Azerbaidjan
Europea de
Lliure
Letònia Lituània Luxemburg Malta Hongria Islàndia
Comerç Bòsnia i
Hercegovina

Països Baixos Portugal Eslovàquia Eslovènia Polònia

Geòrgia
Espai econòmic europeu

Espanya Suècia
antiga República
iugoslava de
Macedònia
Xipre Irlanda

Rússia Moldàvia
Bulgària Croàcia Romania

Sèrbia Montenegro
Regne Unit

Unió Albània Ucraïna

duanera
Europea Andorra Mònaco San Marino Turquia

OTAN
Canadà Estats Units

Font: Comissió Europea

7
2. Els factors impulsors del futur També es calcula que minvarà el poder econòmic relatiu
d’Europa, que el 2030 serà inferior al 20  % del PIB
d’Europa mundial, en comptes del 22 % actual. El ràpid augment
de la influència de les economies emergents fa més
UN ESPAI CANVIANT EN UN MÓN EN CONSTANT necessari que mai que Europa parli amb una sola veu i
EVOLUCIÓ actuï amb el pes de tots els seus estats membres alhora.

La UE és el mercat únic més gran del món i l’euro L’acumulació de tropes a les nostres fronteres orientals,
la segona moneda més utilitzada. La UE també és la les guerres i el terrorisme a l’Orient Mitjà i al continent
potència comercial i el donant d’ajuda humanitària i africà i l’augment de la militarització arreu del món
d’ajuda al desenvolupament més important del món. demostren com s’han incrementat les tensions a
Gràcies en part a Horitzó 2020, el programa de recerca nivell mundial. Mai ha sigut tan necessari pensar en la
multinacional més important que mai ha existit, Europa manera de protegir la població i respondre a aquestes
es troba a l’avantguarda de la innovació. D’altra banda, amenaces, que van des dels ciberatacs a gran escala a
el pes de la seva diplomàcia és real i fa que el món sigui les maneres més tradicionals d’agressió. Certament,
més segur i més sostenible, com ho demostra l’històric l’OTAN continuarà ocupant-se de la seguretat militar
acord negociat amb l’Iran sobre el seu programa nuclear de la majoria dels estats membres de la UE, però
o el paper líder que ha tingut la UE en l’acord de París Europa no pot continuar sent ingènua i ha d’ocupar-se
sobre el canvi climàtic o en l’aprovació dels objectius de
desenvolupament sostenible per al 2030 de les Nacions
Unides. A més, aquesta influència es veu reforçada per Disminució del percentatge d’Europa en el PIB mundial
la nostra col·laboració amb l’OTAN i pel nostre paper 2004 2015
actiu en el Consell d’Europa.
EUA 28% 24%
La població europea representa un percentatge cada EU27 26% 22%
vegada més petit de la població mundial Japó 11% 6%
Regne Unit 5% 4%
1900 25% Xina 5% 15%
Canadà 2% 2%
1960 11% Mèxic 2% 2%
Brasil <2% 2%
Índia <2% 3%
2015 6% Resta del món 18% 21%
Font: Eurostat i Divisió estadística de les Nacions Unides.
2060 4%
L’euro és una divisa mundial, però n’hi ha d’altres que
Font: Eurostat i divisió estadistica de les Nacions Unides (UE-27)
estan guanyant terreny

La UE és molt atractiva per a molts dels seus socis. 2015 2017

Encara que a curt termini no hi ha cap adhesió prevista, la ¥ ¥
€ €
mera expectativa de poder ingressar-hi ja és un poderós 7%
£
instrument per escampar l’estabilitat i la seguretat a les ¥ 11%
nostres fronteres. La UE col·labora activament amb els 12% 8% 30%
33%
seus països veïns de l’est i del sud. Des de la nostra £ 8%
associació reforçada amb Ucraïna fins a la cooperació
amb els nostres socis africans, el paper d’Europa com a 48% 43%
força positiva mundial és més important que mai.
$ $
Tot i així, aquesta situació contradiu una realitat molt
crua: la posició d’Europa en el món s’està empetitint Nota: Els gràfics demostren la recent modificació del cistell de mone-
alhora que creix la importància d’altres parts del món. des anomenat «drets especials de gir» que fa servir com a referencia
El 1900 Europa representava vora del 25 % de la el Fons Monetari Internacional.
població mundial, però d’aquí al 2060 la seva població Font: Fons Monetari Internacional; les xifres corresponen
serà inferior al 5 % i cap estat membre tindrà més de al 30-11-2015 i al 24-2-2017, respectivament.
l’1 % de la població mundial.

8
de la seva pròpia seguretat. Ja no n’hi ha prou de ser un UNA PROFUNDA TRANSFORMACIÓ
«poder tou» (soft power) quan la força tornar a imposar-se DE LA SOCIETAT I DE L’ECONOMIA
damunt la llei.
La crisi econòmica i financera mundial que va esclatar
El món no ha estat mai tan petit ni tan ben inter- el 2008 als Estats Units va sacsejar Europa fins al moll
connectat, però el retorn de l’aïllacionisme suscita de l’os. Gràcies a la nostra determinació, l’economia de
dubtes pel que fa al futur del comerç internacional i del la UE ja s’està redreçant amb unes bases més estables i
multilateralisme. La prosperitat d’Europa i la capacitat una reducció de l’atur fins als nivells més baixos d’ençà
per defensar els nostres valors en l’escena mundial de la recessió. Tot i així, la recuperació continua sent
continuarà depenent del caràcter obert de les nostres força desigual segons la regió o l’estat membre. Per
relacions comercials i de la fortalesa dels lligams que tant, continua sent prioritari haver de fer front a les
mantenim amb els nostres socis. De totes maneres, conseqüències de la crisi, a l’atur de llarga duració i al
defensar un comerç lliure i just i aconseguir que tothom nivell tan alt de deute públic i privat que hi ha a molts
es beneficiï de la globalització serà un repte cada vegada
llocs d’Europa.
més gran.
El problema és especialment greu per a la generació
Segons les previsions, les despeses en defensa més jove. Per primera vegada des de la Segona Guerra
s’hauran doblat pels volts del 2045 (en milers de Mundial, hi ha un risc real que l’actual generació de
milions de USD) joves adults acabi tenint menys recursos que no pas els
seus pares. Europa no es pot permetre de desaprofitar
el grup d’edat amb el millor nivell educatiu que ha tingut
2012 2045 mai a la història ni deixar que la desigualtat generacional
hipotequi el seu futur.
Estats Units 682 1335
Aquesta evolució ha alimentat els dubtes sobre l’eco-
nomia social de mercat de la UE i la seva capacitat de
Xina 251 1270 complir la seva promesa de no deixar ningú abandonat
i de garantir que cada generació millori la seva situació
respecte de l’anterior. Això ha estat així especialmente
Índia 117 654 a la zona euro, la qual cosa posa de relleu la necessitat
de completar la unió econòmica i monetària i millorar
Rússia 113 295 la convergència dels resultats econòmics i socials. Fer
Regne Unit 58 108 d’Europa una economia més resilient, inclusiva, com-
petitiva i amb visió de futur será una exigència en els
França 51 87
propers anys.
Japó 46 67
Alemanya 46 63
Continuen baixant les xifres de l’atur a la UE-28 tot
Brasil 35 97 i que encara són massa elevades

Fuente: Ministeri de Defensa del Regne Unit: Strategic Trends

25
Programme: Global Strategic Trends – Out to 2045
Menys de 25 anys

20
La UE és el donant d’ajuda humanitària i d’ajuda al
desenvolupament més important del mónt (% del total 18.6
i milers de milions USD) 15

Total
56% 24% 10

8.2
74 000 milions USD 32 000 milions USD 5
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017

7% 3% 7% Font: Comissió Europea

ALTRES

3% Europa s’està envellint ràpidament i actualment l’espe-

rança de vida ateny nivells mais vistos. Pels volts del
2030 Europa tindrà una mitjana d’edat de 45 anys i serà
Font: OCDE, 2015, UE la regió més envellida del món. Els nous tipus d’estruc-

9
tures familiars, l’evolució demogràfica, la urbanització i han de continuar sent assequibles per poder fer front a
unes vides laborals cada vegada més diverses estan mo- les noves realitats laborals i demogràfiques.
dificant la cohesió social. En només una generació el
treballador europeu mitjà ha passat de tenir una feina Això és doblement important en un moment en què la
per a tota la vida a tenir-ne deu tot al llarg de la seva digitalització d’Europa està desdibuixant les diferències
vida laboral. D’altra banda, ara hi ha més dones que entre treballadors assalariats i autònoms, entre merca-
treballen que mai, però per atènyer una igualtat de gè- deries i serveis o entre consumidors i productors. Mol-
nere de debò encara caldrà superar moltes barreres. En tes de les feines d’avui dia no existien fa una dècada
una època en què està disminuint la població en edat i anys a venir encara se’n crearan moltes més. És ben
de treballar, cal que Europa mobilitzi a fons tot el seu probable que la majoria dels nens que avui comencen
potencial i tot el seu talent. la primària acabin treballant en tota mena de feines que
avui encara no existeixen. L’ús de la tecnologia i l’auto-
Europa té els sistemes de benestar més avançats del matització tindran una incidència cada vegada més gran
món, uns sistemes que podrien oferir solucions als en tots els sectors laborals i empresarials. Treure el mà-
reptes socials d’arreu del món. A més, Europa té una xim partit a les noves oportunitats i mitigar-ne els possi-
comunitat científica que està a l’avantguarda de la recerca bles efectes negatius demanarà una inversió massiva en
mundial i que també troba solucions a problemes de l’adquisició de noves qualificacions i un replantejament
salut com ara la malaltia d’Alzheimer. Tot i així, els radical dels sistemes educatius i formatius tot al llarg de
sistemes de protecció social, han de ser modernitzats i la vida. A més, caldrà desplegar nous drets socials que
acompanyin l’evolució del món laboral.
La població europea serà la més envellida del món
d’aquí al 2030 (mitjana d’edat segons la regió del món)
Alhora, Europa s’ha compromès a dur a terme un ambi-
ciós programa de descarbonització de la seva economia
i de reducció de les emissions nocives. Hem de conti-
45 nuar adaptant-nos a la incidència cada vegada més gran
Europa del medi ambient i del canvi climàtic en les nostres vi-
des. Empreses, ciutats i domicilis particulars hauran de
40 canviar la seva manera de funcionar i de consumir ener-
Amèrica 35
del Nord Àsia gia. Ja som líders en matèria de «ciutats intel·ligents», en
l’ús eficient dels recursos naturals i en la lluita mundial
21 contra el canvi climàtic. Les nostres empreses tenen el
34
Àfrica
40 % de les patents a nivell mundial en matèria d’ener-
35
Carib i Amèrica Llatina
Oceania gies renovables. Un dels nostres reptes més grans serà
33 aconseguir solucions innovadores i comercialitzar-les,
Món
aquí i a l’estranger.
Font: Rand Europe

Europa és la seu de les empreses més igualitàries

del món

40

20

0
Islàndia
Noruega
Dinamarca
Eslovènia
Finlàndia
República Txeca
Bèlgica
Eslovàquia
Àustria
Suècia
Luxemburg
Països Baixos
Hongria
Alemanya
França
Polònia
Corea
Irlanda
OCDE
Canadà
Itàlia
Japó
Austràlia
Portugal
Grècia
Espanya
Letònia

Estònia
Estats Units
Mèxic
Xile
Regne Unit

més igualitàries Menys igualitàries Estats membres UE Països OCDE

Nota: aquest gràfic mostra la distribució de la renda entre individus fent servir el coeficient de Gini, en el qual 0 representa una igualdat total.

Font: OCDE, últimes dades disponibles

10
MÉS AMENACES I MÉS PREOCUPACIONS EN
MATÈRIA DE SEGURETAT I CONTROL DE FRONTERES
Europa és un continent lliure i estable en un món on
regna la discòrdia i la divisió. Dels vint-i-cinc països més
pacífics del món quinze pertanyen a la UE. Tot i així,
els recents atemptats terroristes han sacsejat les nostres
societats i han causat una gran consternació. La línia
que separa les amenaces interiors de les exteriors és
cada vegada més fina i això està canviant la manera que
tenim de concebre la seguretat personal dels ciutadans
i la seguretat de les fronteres. És paradoxal, però això
coincideix amb un moment en què és facilíssim viatjar a
tot arreu del món per feina o per plaer.
A més, és molt probable que s’intensifiqui la pressió
de la migració provinent de diferents parts del món a
causa del creixement demogràfic, dels efectes del canvi
Celebració de la caiguda del mur de Berlín ara fa 25 anys
© AP Photo/Thomas Kienzle
climàtic i de les tensions que s’han escampat per tot
arreu. La crisi dels refugiats, que ha provocat que el
2015 arribessin a Europa 1,2 milions de persones, és
d’una magnitud desconeguda des de la Segona Guerra
Mundial. Això ha generat un debat molt polèmic sobre
la solidaritat i la responsabilitat dels estats membres i
ha posat en qüestió la gestió de les fronteres i la lliure
circulació a Europa.
Per a l’1,7 milions d’europeus que es desplacen cada dia
a un altre estat membre i per als centenars de milions
de persones que viatgen cada any per tot Europa per
motius familiars, turístics o de feina, les fronteres són
una cosa del passat. Tot i així, per primera vegada
d’ençà que es van tirar a terra els murs que ens separaven
ara fa una generació, els esdeveniments més recents han
donat lloc a la reintroducció temporal dels controls a
algunes fronteres interiors d’Europa.
11
Els 25 països més pacífics del món

1 Islàndia
2 Dinamarca
3 Àustria
4 Nova Zelanda
5 Portugal
6 República Txeca
7 Suïssa
8 Canadà
9 Japó
10 Eslovènia
11 Finlàndia
12 Irlanda
13 Bhutan
14 Suècia
15 Austràlia
16 Alemanya
17 Noruega
18 Bèlgica
Estat de la Pau
19 Hongria
Molt alt 20 Singapur
Alt 21 Països Baixos
Mig
Baix 22 Pòlonia
Molt baix 23 Maurici
No inclòs 24 Eslovàquia
25 Espanya
Font: Índex de pau mundial

DUBTES PEL QUE FA A LA CONFIANÇA El repte és sempre fer quadrar promeses i resultats.
I A LA LEGITIMITAT
Els canvis que s’estan produint en el món i la sensació
d’inseguretat que s’ha escampat a tot arreu han generat
un descontentament cada vegada més gran amb la
política i amb les institucions tradicionals. Això es
tradueix sovint en indiferència i desconfiança davant
l’actuació de les administracions públiques i ha creat un
buit ideològic. Aquest buit ha estat ben fàcil d’omplir
per la retòrica nacionalista i populista.
La mania de culpar «Brusel·les» de tots els problemes
i d’adjudicar-se a nivell nacional tots els mèrits, de no
assumir les decisions conjuntes i d’acusar de tot sempre
els altres ha tingut un efecte devastador. Aquest ambient
de discòrdia ha arrelat fort en l’esperit dels europeus.
El suport al projecte europeu encara és important, però ja
no és incondicional. És cert, però, que més de dos terços
dels europeus consideren la UE una empara d’estabilitat
en un món inestable, que més del 80 % defensen les
quatre llibertats fonamentals i que el 70 % dels ciutadans
de la zona euro són partidaris de la moneda comuna.
Tot i així, segons les administracions nacionals, ha baixat
la confiança dels ciutadans en la UE. Actualment, prop
d’un terç dels ciutadans són partidaris de la UE, però fa
deu anys ho eren la meitat dels europeus.
Probablement, la raó de tot plegat és que l’estructura
de la UE no és fàcil d’entendre perquè és una combina-
ció del nivell institucional europeu i dels nivells admi-
nistratius nacionals. No se’ns explica prou qui fa què.
El paper tan positiu que té la UE en la vida quotidiana
de la gent no és prou visible si no s’explica a nivell lo-
cal. La gent no és prou conscient que les explotacions
agrícoles que tenen a la vora, les xarxes de transport o
les universitats són en part finançades per la UE.
També hi ha un desfasament entre les expectatives
dels ciutadans i la capacitat de la UE per respondre-hi.
Posem per cas l’atur juvenil: malgrat totes les cimeres
al més alt nivell i totes les mesures de suport de la UE,
les eines i les competències continuen estant en mans
de les administracions nacionals, regionals i locals. Els
recursos de què disposa la UE en l’àmbit social només
representen el 0,3 % de tot el que hi destinen els estats
membres.
Curiosament, restaurar la confiança, construir consensos
i crear un sentiment de pertinença és molt difícil en
una època en què la informació és més accessible que
mai i, tot i així, més difícil d’entendre que mai també.
Disposar d’informació les vint-i-quatre hores els set
dies de la setmana demana més esforç d’assimilació i
més capacitat de resposta que mai. Cada dia s’envien
més tuits que fa deu anys en un sol any.

12
El 2018 gairebé un terç de la població mundial farà
servir les xarxes socials.
Aquestes tendències acceleraran i continuaran canviant
la manera com funciona la democràcia. Tot plegat crearà
més oportunitats de fer debats públics i farà participar
més ciutadans. Ara bé, Europa i els estats membres han
d’interactuar més ràpidament amb els ciutadans, retre-hi
comptes i oferir millors serveis i més àgils en tot allò que
s’hagi decidit col·lectivament.

Què en pensen, de la UE, els europeus?

La UE, lloc d’estabilitat Suport a les quatre llibertats de la UE Suport a l’euro

D’acord Cap D’acord Cap D’acord Cap
En desacord En desacord En desacord
66% 81% 70%

29% 14% 25%

5% 5% 5%

Font: Eurobaròmetre d’octubre i novembre del 2016, UE-28

13
14
3. Cinc escenaris per a Europa de cara al 2025

FOCALITZACIÓ DE LA UE EN LES REFORMES

Moltes de les profundes transformacions que està ex-

perimentant Europa actualment són inevitables i irre-
versibles. D’altres són més difícils de predir i arriba-
ran de cop. Europa pot deixar-se portar per aquests
esdeveniments o bé pot mirar de liderar-los. Nosaltres
decidim.

Els cinc escenaris o opcions que figuren en aquest

Llibre blanc ajudaran a orientar el debat sobre el futur
d’Europa i donen pistes sobre el potencial de la Unió
de cara al 2025 en funció de les tries que es facin.

Cadascun dels escenaris es basa en la hipòtesi que

els vint-i-set estats membres avancin junts dins de
la Unió.

Els cinc escenaris que exposem aquí pretenen provocar

la reflexió. No són projectes tancats i detallats ni
directrius polítiques. Tampoc fan cap referència a cap
procés institucional o jurídic. La forma vindrà donada
per la funció.

Sovint, el debat sobre el futur d’Europa s’ha reduït

a una elecció binària entre més o menys Europa.
Aquesta manera de veure-ho és enganyosa i simplista.
Els escenaris o alternatives que proposa aquest Llibre
blanc van des del manteniment de l’status quo fins a un
canvi d’objectius i de prioritats o un salt endavant d’uns
quants estats membres o de tots plegats. Moltes de les
propostes se solapen i, per tant, no són ni mútuament
excloents ni exhaustives.

Sens dubte el resultat final serà diferent dels escenaris

que recull aquest Llibre blanc. La UE-27 haurà de decidir
quina combinació de criteris dels cinc escenaris serà la
millor per ajudar a tirar endavant el nostre projecte en
interès dels ciutadans.

15
Escenari 1: continuar igual
LA UNIÓ EUROPEA CONTINUARIA DUENT A TERME
EL SEU PROGRAMA DE REFORMES
Per què i com
Si tot hagués de continuar igual, la UE-27 mantindria
i milloraria el seu programa actual de reformes
d’acord amb l’esperit de la comunicació del 2014 de la
Comissió titulada «Una nova embranzida d’Europa»
i de la declaració de Bratislava aprovada el 2016 pels
vint-i-set estats membres. S’actualitzarien les prioritats
periòdicament, s’anirien resolent els problemes que
anessin sorgint i s’aprovaria la legislació pertinent.
Arran d’això, els vint-i-set estats membres i les institu-
cions de la UE durien a terme un programa d’actuació
conjunta. La velocitat de la presa de decisions depen-
dria de la rapidesa amb la qual se superarien els dife-
rents de punts de vista per concretitzar les prioritats
col·lectives a llarg termini. Regularment es verificaria la
legislació de la UE i s’estudiaria si és prou adequada per
aconseguir els seus objectius. La legislació que s’hagués
quedat obsoleta se suprimiria.
Situació pels volts del 2025
La UE-27 continuaria focalitzant-se en l’ocupació, el
creixement i la inversió millorant el mercat únic i invertint
en infraestructures digitals, de transport i energètiques.
Es farien avenços progressius en el funcionament
de la moneda única per impulsar el creixement i poder
preveure les crisis financeres que es generessin a Europa
o provinguessin de l’estranger. També es prendrien més
mesures per millorar la supervisió financera, garantir la
viabilitat de les finances públiques i donar una empenta
als mercats de capital perquè poguessin finançar
l’economia real. La reforma del règim d’ajudes estatals
de la Comissió donaria a les administracions públiques
nacionals, regionals i locals una autonomia de decisió
sobre el 90 % de tots els ajuts.
16
S’intensificaria la lluita antiterrorista d’acord amb el
desig de les administracions nacionals de compartir
informació. També s'aprofundiria la col·laboració en
matèria de defensa en tot allò que té a veure amb la
recerca, el sector empresarial o la contractació conjunta.
A més, els estats membres posarien en comú les
capacitats militars i millorien la solidaritat financera de
la UE pel que fa a les missions a l’estranger.
En política exterior, la UE-27 intentaria parlar amb
una sola veu, celebraria acords comercials amb els seus
països socis de tot arreu del món tal com ha fet fins
ara. La gestió de les fronteres exteriors continuaria sent
responsabilitat dels estats membres, però s’intensificaria
la col·laboració amb l’ajuda de la guàrdia europea de
costes i fronteres. Caldria continuar millorant la gestió de
les fronteres per respondre als nous reptes. Altrament,
hi podria haver estats membres que volguessin mantenir
controls interiors específics.
La UE-27 continuaria exercint una influència positiva
en l’escena mundial en àmbits com ara l’estabilitat fi-
nancera, la lluita contra el canvi climàtic o el desenvolu-
pament sostenible.
Avantatges i inconvenients
El programa d’acció continuaria generant resultats
concrets basats en una visió de futur comuna i es
garantirien els drets dels ciutadans derivats del dret de
la UE.
Es mantindria la unitat, però la UE-27 encara podria
veure’s sotmesa a fortes proves de resistència en cas
de conflictes importants. L’única cosa que podria
reduir la distància entre les promeses fetes en paper
i les expectatives dels ciutadans seria la determinació
col·lectiva de fer front tots junts als reptes importants
que tenim plantejats.
 Efectes en les polítiques de la UE

Schengen, Política
Mercat únic Unió econòmica Pressupost
seguretat exterior i de Resultats
i comerc i monetària de la UE
i migració defensa
S’aprofundiria el Es milloraria S’intensificaria Es farien Es modernitzaria El programa
mercat únic en considerablement gradualment la progressos i la parcialment la d’actuació
el sector energètic el funcionament col•laboració en UE-27 tindria política econòmica generaria
i digital; la UE- 27 de la zona euro. materia de gestió una sola veu en per incloure-hi resultats
continuaria de les fronteres afers exteriors; el programa de concrets; la presa
signant acords exteriors, es també milloraria reformes decidit de decisions
comercials cada crearia un sistema la col•laboració pels vint-i-set continuaria sent
vegada més comú d’asil i es en matèria de estats membres. difícil d’entendre;
oberts. milloraria la defensa. la capacitat de
coordinació en generar resultats
qüestions de no sempre estaria
seguretat. a l’altura de les
expectatives.

Exemples concrets
• Es demanaria a empreses i domicilis particulars que reduïssin el seu consum d’energia i produïssin la seva pròpia
energia neta; a més, podrien canviar de proveïdors amb molta facilitat; en general, les factures serien més
econòmiques tot i que la meitat de l’import encara aniria a parar als proveïdors de fora de la UE.

• Els europeus podrien conduir cotxes interconnectats, però encara haurien de fer front a obstacles tècnics i jurídics
a l’hora de passar qualsevol frontera.

• Els centres urbans europeus i les zones rurals tindrien accés a la banda ampla d’alta qualitat i alta velocitat i es
podria desenvolupar el comerç electrònic tot i que encara surt molt car fer-se lliurar productes en un altre estat
membre.

• Els europeus podrien continuar viatjant a d’altres estats membres sense haver d’aturar-se a la majoria de les
fronteres interiors per sotmetre’s al control de duanes; val a dir, però, que l’increment actual dels controls de
seguretat ja ens obliguen a arribar a les estacions i als aeroports molt més d’hora que abans.

• La UE conclouria acords comercials cada vegada més oberts amb socis amb els quals compartim valors com ara
el Japó, Austràlia, Nova Zelanda, l’Amèrica Llatina, etc. i el procediment de ratificació seria molt llarg i sovint es
veuria endarrerit pels debats i els desacords que sorgeixen en els parlaments nacionals i regionals.

17
Escenari 2: només un mercat únic

LA UNIÓ EUROPEA ES TORNARIA A CENTRAR Els controls de persones serien més sistemàtics a les
EN EL MERCAT ÚNIC fronteres interiors a causa de la immigració i de la
insuficient col·laboració en matèria de seguretat.
Per què i com
A causa dels desacords interns en matèria de comerç
internacional, la UE tindria dificultats per celebrar
Si la UE-27 no es posés d’acord per aprofundir la Unió,
acords amb els seus socis. La migració i algunes qües-
se centraria cada vegada més en els aspectes clau del
tions de política exterior dependrien cada vegada més
mercat únic. No hi hauria, doncs, cap voluntat comuna
de la col·laboració bilateral. L’ajuda humanitària i l’aju-
de col·laborar més estretament en àmbits com ara la
da al desenvolupament es decidirien a nivell nacional.
migració, la seguretat o la defensa.
La UE com a conjunt ja no estaria representada en
els fòrums internacionals perquè no es posaria d’acord
Per tant, en la majoria d’àmbits polítics la UE-27 no sobre qüestions d’interès per als nostres socis mundi-
aniria gaire més lluny. La col·laboració en qüestions als com ara el canvi climàtic, la lluita contra l’evasió
d’interès comú es gestionaria bilateralment. La UE-27 fiscal, la domesticació de la globalització o la promo-
també reduiria força la càrrega normativa mitjançant la ció del comerç internacional.
retirada d’un parell d’actes legislatius vigents per cada
nova iniciativa que es proposés.
Avantatges i inconvenients
Situació pels volts del 2025
Com que canviarien les prioritats de la UE, les diferèn-
cies de punts de vista entre els estats membres s’hauri-
El funcionament del mercat únic es convertiria en la en de resoldre bilateralment en funció de cada cas. Els
principal raó de ser de la UE-27. Només s’aniria més drets dels ciutadans que es deriven de la legislació de la
enllà en funció de la capacitat de negociar polítiques i UE es podrien anar limitant al llarg del temps. Potser
normatives comunes en aquest àmbit. La lliure circu- els procediments de decisió serien més fàcils d’enten-
lació de béns i capitals, que seguiria la seva via habitu- dre, però la capacitat d’actuació col·lectiva també es
al sense aranzels, seria molt més fàcil de mantenir que veuria limitada. Per tant, això podria fer augmentar la
d’altres àmbits. distància entre les expectatives dels ciutadans i els resul-
tats que s’obtinguessin a tots els nivells.
Com que es posaria tot l’èmfasi en la reducció del
nombre de normatives europees, subsistirien o aug-
mentarien les diferències en àmbits com ara els drets
del consumidor o les normatives socials i ambientals,
així com en matèria de fiscalitat o recurs a subvencions
públiques. Això crearia el risc que es produís una cursa
reguladora a la baixa. També seria difícil d’aprovar nor-
mes comunes sobre mobilitat dels treballadors o accés
a les professions regulades. Per tant, la lliure circulació
de treballadors i serveis no quedaria plenament garan-
titzada.

L’euro facilitaria els intercanvis comercials, però les

dissensions creixents i la manca de col·laboració
incrementarien la vulnerabilitat. Això posaria en risc
la integritat de la moneda única i la seva capacitat de
respondre a més crisis financeres.

18
 Efectes en les polítiques de la UE

Schengen, Política
Mercat únic Unió econòmica Pressupost
seguretat exterior i de Resultats
i comerc i monetària de la UE
i migració defensa
S’aprofundiria Es limitaria la No hi hauria una política Cada vegada L’objectiu La presa de
el mercat col·laboració a la única d’immigració o hi hauria més seria finançar decisions seria
únic de béns zona euro. d’asil; l’aprofundiment de qüestions de les funcions més fàcil
i capitals; les la coordinació en matèria política exterior essencials del d’entendre, però
normatives de seguretat es faria que es tractarien mercat únic. es limitaria la
serien cada bilateralment; els controls bilateralment, capacitat d’actuar
vegada més a les fronteres interiors però la de manera
diverses; no es serien més sistemàtics. col·laboració col·lectiva; sovint
garantiria la
en matèria les qüestions
lliure circulació
de defensa es d’interés
de persones ni
mantindria tal comú haurien
de serveis.
com està. de resoldre’s
bilateralment.

Exemples concrets
• La qualitat de l’aire variaria molt a tot Europa perquè hi hauria països que s’estimarien més suprimir les normatives
sobre les emissions nocives; la qualitat de l’aigua podria variar força a rius com ara el Danubi o el Rin.

• Els europeus tindrien dubtes a l’hora de comprar cotxes interconnectats per la falta de normatives tècniques a
nivell de la UE.

• Els controls a les fronteres interiors complicarien els viatges dins de la UE per raons comercials o turístiques;
també seria més difícil trobar feina a d’altres estats membres o poder-hi transferir drets de pensió; a més, posar-
se malalt a l’estranger sortiria molt car.

• La UE-27 no podria celebrar gairebé cap acord comercial perquè els estats membres ho tindrien molt difícil per
posar-se d’acord sobre les prioritats comunes o fins i tot podrien bloquejar-ne la ratificació.

• Els ciutadans d’un estat membre que patís una violació del seu espai aeri o ciberatacs a gran escala comesos per
potències estrangeres no entendrien que la UE-27 o els seus països veïns no poguessin imposar-hi cap sanció.

• La renacionalització de l’ajuda al desenvolupament dificultaria la creació d’associacions amb els països africans
i això limitaria les oportunitats econòmiques en un mercat en expansió i impediria de lluitar contra les causes
profundes de la immigració.

19
Escenari 3: qui vulgui fer més que ho faci
ELS ESTATS MEMBRES QUE VOLGUESSIN ANAR MÉS
ENLLÀ HO PODRIEN FER.
Per què i com
Si la UE-27 continués com fins ara, però amb alguns
estats membres que volguessin fer més coses en
comú, es podrien formar grups d’estats membres que
col·laboressin en àmbits polítics concrets com ara
la defensa, la seguretat interior, la política fiscal o la
política social.
Arran d’això, aquests grups d’estats membres prendri-
en les disposicions jurídiques i pressupostàries que cal-
guesssin per aprofundir la seva col·laboració en àmbits
concrets. Tal com s’ha fet amb l’euro o amb l’espai Sc-
hengen, això es faria dins del marc de la UE-27 tot i que
caldria clarificar drets i responsabilitats. Es mantindria
l’estatus de la resta d’estats membres, que sempre po-
drien sumar-se als estats membres que haguessin volgut
aprofundir la seva col·laboració.
Situació pels volts del 2025
Qualsevol grup d’estats membres podria decidir de
col·laborar més estretament en matèria de defensa
fent ús de les possibilitats jurídiques existents. Això
inclouria una recerca i un sector industrial comuns
i molt sòlids, la possibilitat de fer contractacions
públiques conjuntes, la integració i l’enfortiment de
les capacitats militars comunes i la possibilitat de fer
missions conjuntes a l’estranger.
Alguns estats membres podrien fer progressos en
matèria de justícia i seguretat. Podrien intensificar la
col·laboració entre els cossos i forces de policia i els
20
serveis d’intel·ligència o intercanviar informació en
matèria de lluita contra la delinqüència organitzada o
lluita antiterrorista. Arran de la creació d’una fiscalia
europea, també podrien investigar el frau, el blanqueig
de diners o el tràfic d’armes i de drogues i, fins i tot,
anar més enllà i crear una jurisdicció civil comuna.
Un grup d’estats membres, inclosos els de la zona euro i
potser d’altres, podria decidir de col·laborar encara més
en matèria fiscal i social. Una més gran harmonització
de la normativa fiscal reduiria l’evasió fiscal i els costos
que genera haver-se d’adaptar a la normativa. Si es pac-
tessin les normatives socials, es donaria més seguretat
jurídica a les empreses i es contribuiria a millorar les
condicions de treball. Milloraria la cooperació indus-
trial en tecnologies, productes i serveis d’avantguarda i
s’establirien col·lectivament les normes que regulessin
el seu ús.
S’aconseguirien més progressos i s’aprofundiria en el
mercat únic i en les quatre llibertats i es continuarien
gestionant a nivell de la UE les relacions comercials amb
els països tercers en nom de tots els estats membres.
Avantatges i inconvenients
Es preservaria la unitat de la UE-27 i s’aprofundiria
la col·laboració entre els estats membres que ho
desitgessin. Els drets que atorga la pertinença a la UE
variarien en funció de si els ciutadans residissin en estats
membres que haguessin decidit anar més enllà. S’exigiria
més transparència i una millor rendició de comptes en
els diferents nivells de presa de decisions. La distància
entre les expectatives dels ciutadans i els resultats que
oferiria la UE començaria a escurçar-se en els estats
membrs que volguessin anar més enllà.
 Efectes en les polítiquesde la UE

Schengen, Política
Mercat únic Unió econòmica Pressupost
seguretat exterior i de Resultats
i comerc i monetària de la UE
i migració defensa
Igual que amb Igual que amb Igual que amb Igual que amb Igual que amb Igual que amb
l’alternativa l’alternativa l’alternativa l’alternativa l’alternativa l’alternativa
continuista, es continuista, continuista, continuista, continuista, continuista, però
milloraria el però amb la però amb la però amb la però amb la amb la possibilitat
mercat interior possibilitat que possibilitat que possibilitat que possibilitat que que els programes
i la UE-27 qualsevol grup qualsevol grup qualsevol grup qualsevol grup d’acció de la UE-27
continuaria d’estats membres d’estats membres d’estats membres d’estats membres continuessin produint
signant acords aprofundissin la aprofundissin la aprofundissin la destinessin més resultats concrets;
comercials seva col·laboració seva col·laboració seva col·laboració diners als àmbits hi hauria grups
cada vegada en àmbits com en àmbits com en àmbits com en què volguessin d’estats membres
més oberts. ara la fiscalitat ara la seguretat ara la defensa, avançar més. que col·laborarien
o la normativa o la justícia. la coordinació més estretament
social. militar o en alguns àmbits;
l’adquisició la presa de decisions
comuna de esdevindria més
materials. complexa.

Exemples concrets
• Qualsevol grup d’estats membres podria crear un cos de policia i de fiscals per investigar activitats delictives
transfrontereres; intercanviarien informació automàticament mitjançant bases de dades interconnectades; les
proves penals que produís un estat membre serien automàticament reconegudes per la resta.

• Es generalitzarien els vehicles interconnectats en els dotze estats membres que haguessin decidit d’harmonitzar
normes i legislacions; aquests mateixos estats membres establirien un conjunt de normes per regular la propietat
i la responsabilitat relacionades amb l’Internet de les coses.

• Qualsevol grup d’estats membres podria col·laborar per establir un codi comú de dret mercantil i societari i àmbits
afins per ajudar tota mena d’empreses a dur a terme les seves activitats fora de les seves fronteres nacionals.

• En vint-i-un estats membres els treballadors gaudirien de més drets laborals i socials cada vegada més similars
amb independència de la seva nacionalitat o del seu lloc de residència.

• Sis estats membres podrien adquirir un dron d’ús militar que es podria fer servir en la vigilància terrestre i marítima
i per dur a terme operacions humanitàries de rescat; a més, es podria crear un programa comú de defensa per
protegir les infraestructures crítiques dels ciberatacs.

21
Escenari 4: fer menys
més eficaçment
LA UNIÓ EUROPEA CONCENTRARIA ELS SEUS
ESFORÇOS EN ÀMBITS CONCRETS EN QUÈ
POGUÉS PRODUIR RESULTATS RÀPIDAMENT
I REDUIRIA LES SEVES INTERVENCIONS EN
D’ALTRES SECTORS
Per què i com
Si hi hagués consens sobre la necessitat d’abordar con-
juntament determinades prioritats, la UE-27 concen-
traria la seva actuació i els seus recursos limitats en un
nombre reduït d’àmbits.
La UE-27 podria actuar amb més rapidesa i de manera
més eficaç en les seves polítiques prioritàries. La UE-27
milloraria els seus instruments per garantir l’execució
i l’aplicació immediata de les decisions col·lectives tal
com fa actualment en matèria de política de competència
o de supervisió bancària. En la resta d’àmbits la UE 27
deixaria d’actuar o rebaixaria el nivell i el nombre de les
seves actuacions.
A l’hora de triar les seves noves prioritats, la UE-27 po-
dria fer quadrar millor expectatives, promeses i resul-
tats. Un exemple típic podria ser l’escàndol recent de
les emissions contaminants dels cotxes, un cas en què
tothom hauria esperat que la UE hagués protegit els
consumidors de l’engany dels fabricants tot i que no
té competències ni prou instruments per poder actuar
directament i amb visibilitat.
Situació pels volts del 2025
La UE-27 intensificaria la seva tasca en àmbits com
ara la innovació, el comerç, la seguretat, la migració, la
gestió de fronteres o la defensa, desenvoluparia noves
normes i eines per aprofundir el mercat únic en àmbits
clau, donaria prioritat a l’excel·lència en R+D i invertiria
en projectes de suport a la descarbonització
i a la digitalització.
Exemples típics d’aquests àmbits serien la col·laboració
en matèria espacial, els clústers d’alta tecnologia o
l’enllestiment de plataformes energètiques regionals.
A més, la UE-27 podria agilitzar les decisions per
negociar i celebrar acords comercials. D’altra banda,
se sistematitzaria la col·laboració entre la policia i la
22
judicatura en temes relacionats amb el terrorisme gràcies
a la creació d’una agència europea comuna de lluita
antiterrorista.
La guàrdia europea de costes i fronteres assumiria tot el
control de les fronteres exteriors, totes les sol·licituds
d’asil serien tractades per una única agència europea i es
crearien capacitats de defensa comuna.
En canvi, la UE 27 deixaria d’intervenir o reduiria el
seu nivell d’intervenció en àmbits en els quals s’hagués
observat que la seva actuació té un valor afegit limitat
o en els quals fos incapaç de complir totes les seves
promeses: àmbits com ara el desenvolupament regional,
la salut pública o alguns aspectes de la política social
o laboral que no estiguessin directament relacionades
amb el funcionament del mercat únic.
A més, es delegaria el control de les ajudes estatals en
les administracions públiques nacionals i es reduirien a
l’estrictament necessari les normes sobre la protecció
dels consumidors, el medi ambient, la salut o la seguretat
en el treball en comptes d’aspirar a harmonitzar-ho tot
amb tot detall. Per tant, en alguns àmbits es deixaria
un ampli marge de flexibilitat reguladora als estats
membres. Tot i així, en els àmbits regulats a nivell de la
UE s’atorgarien més poders d’execució a les instàncies
europees perquè en garantissin la conformitat a la
normativa.
En d’altres àmbits, es continuarien prenent mesures
per consolidar la zona euro i garantir l’estabilitat de la
moneda comuna i es redefiniria la influència de la UE
en el món d’acord amb les seves noves responsabilitats.
Avantatges i inconvenients
En última instància, un repartiment molt més clar de
les competències contribuiria a fer que els ciutadans
europeus entenguessin molt més bé què és el que es
gestiona a nivell regional, nacional o europeu. Això
permetria escurçar la distància entre promeses i resultats
fins i tot quan no es complissin totes les promeses.
S’enfortirien els drets dels ciutadans derivats de la
legislació de la UE en els àmbits en els quals volguéssim
anar més enllà i es reduirien en la resta. La primera
dificultat de la UE-27 seria decidir a quins àmbits hauria
de donar més prioritat i a quins menys.
 Efectes en les polítiques de la UE

Schengen, Política
Mercat únic Unió econòmica Pressupost
seguretat exterior i de Resultats
i comerc i monetària de la UE
i migració defensa
Es reduirien les Es prendrien Se sistematitzaria La UE tindria una Caldria No seria gens fàcil
normes comunes mesures per la col·laboració sola veu en totes modificar de decidir quines
a l’estrictament consolidar la zona en l’àmbit de les qüestions força el polítiques caldria
necessari, però euro i garantir-ne la gestió de relacionades amb pressupost abandonar i a
s’enfortiria el l’estabilitat; la fronteres, de la la política exterior i per ajustar-lo quines caldria donar
control de la seva UE-27 limitaria la política d’asil es crearia una unió a les noves prioritat, però un cop
aplicació en els seva intervenció a i de la lluita europea de defensa. prioritats de fet seria molt més
àmbits regulats alguns àmbits de antiterrorista. la UE-27. fàcil d’entendre el
a nivell de la UE; la política social procediment de presa
els intercanvis i laboral. de decisions i, a més,
comercials serien la UE podria actuar
competència de amb molta més
la UE. rapidesa i decisió
en els àmbits en els
quals tingués un paper
important.

Exemples concrets
• Es crearia un organisme europeu de telecomunicacions amb competències per alliberar freqüències per als serveis
de comunicació transfronterera com ara les que necessitaria l’ús de cotxes interconnectats a tot Europa; aquest
organisme actuaria com a regulador del sector i protegiria els drets dels usuaris de telefonia mòbil i d’Internet, es
trobessin on es trobessin dins de la UE.

• Es creraria una nova agència europea de lluita antiterrorista per evitar i prevenir que es cometessin atemptats als
centres urbans europeus mitjançant el rastreig sistemàtic i la identificació de sospitosos; els cossos nacionals de
policia no tindrien cap impediment per accedir a les bases de dades biomètriques europees.

• La guàrdia europea de costes i fronteres assumiria el control de totes les fronteres exteriors.

• Els sous, la legislació social i els nivells impositius continuarien sent molt diferents a tot Europa.

• Els consumidors europeus estafats pels fabricants de cotxes podrien fer que la UE sancionés aquestes empreses
i les obligués a pagar una compensació.

• Els agricultors podrien gestionar els seus conreus accedint en temps real i a preus econòmics a les dades
meteorològiques del sistema europeu de satèl·lits.

23
Escenari 5: fer moltes més coses junts

LA UNIÓ EUROPEA FARIA MOLT MÉS EN TOTS

ELS ÀMBITS La importància de la política exterior europea dema-
naria millorar la política comuna d’immigració. A més,
Per què i com caldria col·laborar més intensament amb els nostres pa-
ïsos veïns i també amb els més llunyans i invertir-hi més
diners per crear-hi oportunitats econòmiques, gestionar
Si s’arribés al consens que ni la UE-27 ni els estats
la immigració legal i combatre la immigració clandes-
membres poden fer front tots sols als reptes actuals, es
tina.
prendria la decisió de compartir més competències, més
competències i més procediments de decisió en tots els
La UE-27 enllestiria el mercat únic del sector energètic,
àmbits.
del sector digital i del sector serveis. Gràcies a la inver-
sió conjunta en innovació i recerca, es crearien diversos
Per tant, s’intensificaria la col·laboració entre tots els
«silicon valleys» europeus, que acollirien grups d’inver-
estats membres fins a un nivell sense precedents. De
sors de capital de risc, empreses emergents (start-ups),
la mateixa manera, s’enfortiria la zona euro partint del
grans empreses i centres de recerca. La plena integració
fet que el que és beneficiós per als estats membres que
dels mercats de capitals donaria una empenta al finança-
comparteixen la moneda comuna també és beneficiós
ment de pimes i grans infraestructures arreu de la UE.
per a la resta. A nivell europeu les decisions es prendrien
i s’aplicarien amb més rapidesa.
A la zona euro i en els estats membres que s’hi volguessin
adherir hi hauria una més gran coordinació econòmica,
Situació pels volts del 2025 social i fiscal i una supervisió europea més eficaç dels
serveis financers. La UE atorgaria més ajuda financera
A l’escena internacional, Europa actuaria com un sol per impulsar el desenvolupament econòmic i fer front
interlocutor en matèria de comerç i tindria un únic se- a qualsevol crisi a nivell nacional, regional o sectorial.
ient en la majoria dels fòrums internacionals. A més, el
Parlament Europeu tindria l’última paraula pel que fa a Avantatges i inconvenients
la signatura d’acords comercials internacionals. D’altra
banda, la defensa i la seguretat serien prioritàries. Es
A nivell europeu s’agilitzaria el procediment de presa
crearia una unió europea de defensa, que seria comple-
de decisions i els ciutadans tindrien més drets derivats
mentària de l’OTAN i la col·laboració en matèria de
directament de la legislació de la UE. De tota manera,
seguretat seria la norma. A més, la UE-27 continuaria
sempre hi hauria el risc d’allunyar-se d’alguns sectors de
sent capdavantera en la lluita mundial contra el can-
la societat a causa de la manca de legitimitat de la UE
vi climàtic i la principal donant d’ajuda humanitària i
o del fet que aquests sectors pensessin que els estats
d’ajuda al desenvolupament.
membres han cedit massa poder.

24
 Efectes en les polítiques de la UE

Schengen, Política
Mercat únic Unió econòmica Pressupost
seguretat exterior i de Resultats
i comerc i monetària de la UE
i migració defensa
Es reforçaria Es duria a terme Igual que amb Igual que amb Es modernitzaria S’agilitzaria la
el mercat únic la unió econòmica l’escenari 4 «fer l’escenari 4 «fer i s’incrementaria presa de decisions
mitjançant la i financera menys més menys més el pressupost de la i milloraria
convergència d’acord amb eficaçment», se eficaçment», la UE UE amb recursos l’aplicació de la
normativa i un l’informe dels cinc sistematitzaria parlaria amb una propis i es crearia normativa a tots
control més presidents, de la col·laboració sola veu en totes un mecanisme els nivells; hi
estricte; els juny del 2015. en àmbits com les qüestions de d’estabilització hauria ciutadans
intercanvis ara la gestió política exterior pressupostària a que tindrien dubtes
comercials serien de fronteres, i es crearia una la zona euro. sobre la rendició
competència la política unió europea de de comptes perquè
exclusiva de la UE. d’asil o la lluita defensa. pensarien que
antiterrorista. s’han cedit massa
competències a
la UE.

Exemples concrets
• S’incentivaria activament la signatura d’acords; la UE els negociaria i ratificaria ràpidament en nom dels vint-i-set
estats membres.

• La normativa europea i la creació d’una agència europea de trànsit permetria que els europeus fessin servir cotxes
interconnectats sense problemes a tot Europa.

• Els europeus que volguessin presentar al·legacions contra la instal·lació en el seu entorn de turbines eòliques
financiades per la UE ho tindrien molt difícil a l’hora d’esbrinar quina és l’administració europea responsable.

• Els ciutadans que viatgessin a l’estranger gaudirien de protecció i assistència consular a les ambaixades de la UE
que en alguns països del món haurien substituït les representacions nacionals; els ciutadans de països tercers que
volguessin viatjar a Europa podrien demanar un visat en el mateix web.

• El mecanisme europeu d’estabilitat esdevindria el «fons monetari europeu», estaria sotmès al control del Parlament
Europeu i tindria més responsabilitats per ajudar el Banc Europeu d’Inversions a finançar la tercera generació
d’inversions del pla Juncker per a Europa.

25
4. Perspectives de futur
La majoria dels avenços que semblaven impossibles
fa 60 anys a Europa avui tothom els dóna per
descomptats. Els nostres dies més negres no tenen
gens a veure amb els que van viure els nostres
avantpassats empresonats a Ventotene.
Fins i tot per a unes ments tant visionàries com les seves,
les llibertats, els drets i les oportunitats que la UE ha
anat creant haurien estat inimaginables. En el seixantè
aniversari de la UE és arribada l’hora de renovar el
nostre compromís, recuperar el nostre orgull i construir
el nostre propi futur.
Els canvis són inevitables a la vida, però els nostres
desitjos i els nostres valors continuen sent els mateixos.
Volem una societat en la qual la pau, la llibertat, la
tolerància i la solidaritat estiguin per damunt de tot.
Volem viure en una democràcia amb crítiques, amb
diversitat d’opinions independents i amb llibertat de
premsa. Volem tenir la llibertat de parlar lliurament
i saber del cert que cap persona ni cap entitat està
per damunt de la llei. Volem una Unió Europea en la
qual tots els ciutadans i tots els estats membres siguin
tractats de la mateixa manera. Volem oferir als nostres
fills una vida millor que la que hem tingut nosaltres.
Independentment de l’escenari que es triï, aquests
valors i aquestes aspiracions continuaran unint tots els
europeus i, per tant, mereixen ser defensats.
La UE és un projecte únic que combina de manera
voluntària les prioritats i les sobiranies nacionals per
servir millor els interessos nacionals i col·lectius. El camí
no sempre ha estat fàcil ni perfecte, però al llarg dels
anys hem demostrat tenir prou capacitat d’adaptació i
prou valors. Tal com palesa el lema europeu que diu
«unitat en la diversitat», la UE i els seus estats membres
sempre han sabut treure profit de la força i de la riquesa
de les seves nacions per aconseguir progressos sense
precedents.
En un món ple d’incerteses, és cert que la fascinació
que produeix l’aïllament pot temptar alguns europeus,
però les conseqüències de la divisió i de la fragmenta-
ció serien massa greus, exposarien els estats membres
i els seus ciutadans al fantasma d’un passat de divisió i
els supeditaria als interessos de poders superiors.
Ara toca triar. Tenim al davant tantes oportunitats, com
desafiaments. Aquesta pot ser l’hora d’Europa, però
26
només ho podrà ser si els vint-i-set estats membres
aprofiten l’oportunitat i actuen tots plegats amb una
sola veu.
Cal que aquest Llibre blanc contribueixi a generar
un debat honest i exhaustiu entre els ciutadans sobre
la manera com hauria d’evolucionar Europa en els
propers anys. Totes les opinions han de ser escoltades.
La Comissió Europea organitzarà juntament amb el
Parlament Europeu i els estats membres una sèrie de
debats sobre el futur d’Europa a tots els parlaments
nacionals i regionals i a tots els ajuntaments d’Europa.
Les idees i la determinació de centenars de milions
d’europeus seran el catalitzador del nostre progrés.
Aquest Llibre blanc és la contribució de la Comissió a
la cimera de Roma. El seixantè aniversari de la UE que
s’ha celebrat a Roma enguany ha estat un bon moment
per reflexionar sobre els èxits assolits fins ara, però
també caldrà considerar-ho com l’inici d’un procés que
durà els vint-i-set estats membres de la UE a decidir
conjuntament quin ha de ser el futur de la Unió.
La Comissió Europea hi contribuirà en els propers
mesos amb una sèrie de documents de reflexió sobre
les qüestions següents:
• Desenvolupament de la dimensió social
europea.
• Aprofundiment de la unió econòmica
i monetària sobre la base de l’informe dels
cinc presidents del mes de juny del 2015.
• Domesticació de la globalització.
• Futur de la defensa europea.
• Futur de les finances europees.
Sense incloure-hi de moment cap decisió definitiva,
aquests documents de reflexió complementaran el
Llibre blanc i oferiran idees, propostes, alternatives
o escenaris sobre l’Europa del 2025 per encetar el
debat.
El discurs sobre l’estat de la Unió que farà el president
Juncker el 2017 recollirà totes aquestes idees abans que
el Consell Europeu de desembre del 2017 n’extregui cap
conclusió. Tot plegat ens hauria d’ajudar a decidir cap a
on tirar abans no se celebrin les eleccions al Parlament
Europeu el mes de juny del 2019.
El que farà avançar Europa és la nostra voluntat
col·lectiva. Igual que les generacions que ens han
precedit, nosaltres també tenim el futur d’Europa
a les nostres mans.
ANNEXOS

27
 Annex 1

Procés d’elaboració del Llibre blanc:

de Roma a les eleccions al Parlament Europeu del 2019

1 de març
Llibre blanc de la Comissió sobre el futur d’Europa
març de 2017 9 de març - 10 de març
Consell Europeu / Reunió de la UE-27
25 de març
Cimera de la UE-27 – Declaració de Roma – 60è aniversari

Final d’abril
abril Document de reflexió de la Comissió sobre la dimensió social europea

maig Mitjan maig

Document de reflexió de la Comissió sobre la domesticació de la globalització

Final de maig
Document de reflexió de la Comissió sobre el futur de la unió econòmica i monetària
26 - 27 de maig
Cimera del G7 a Taormina, Itàlia

Principi de juny
Document de reflexió de la Comissió sobre el futur de la defensa europea

9 de juny
juny Conferència sobre seguretat i defensa, Praga, República Txeca

22 - 23 de juny
Consell Europeu

Final de juny
Document de reflexió de la Comissió sobre el futur de les finances europees.

juliol 7 - 8 de juliol
Cimera del G20, Hamburg, Alemanya

setembre Mitjan setembre

Discurs sobre l’estat de la Unió el 2017

19 - 20 d’octubre
octubre Consell Europeu Debat sobre
el futur
17 de novembre
novembre d’Europa als
Cimera social, Göteborg, Suècia
parlaments
nacionals i
desembre 14 - 15 de desembre
regionals i als
Consell Europeu / Reunió de la UE-27
ajuntaments

juny de 2019 Juny

Eleccions al Parlament Europeu

28
 Annex 2

Panoràmica dels cinc escenaris possibles

Continuar igual Només un mercat Qui vulgui fer més Fer menys més Fer moltes més
únic que ho faci eficaçment coses junts

Es reduirien les
normes comunes a Es reforçaria el mercat
S’aprofundiria el
S’aprofundiria el Igual que amb l'escenari l’estrictament necessari, únic mitjançant la
Mercat únic

mercat únic de béns i

mercat únic en continuista, es milloraria el però s’enfortiria el convergència normativa
i comerç

capitals; les normatives

el sector energètic mercat interior i la UE-27 control de la seva i un control més
serien cada vegada més
i digital; la UE-27 continuaria signant acords aplicació en els àmbits estricte; els intercanvis
diverses; no es garantiria
continuaria signant comercials cada vegada regulats a nivell de la comercials serien
la lliure circulació de
acords comercials més oberts. UE; els intercanvis competència exclusiva
persones ni de serveis. comercials serien de la UE.
competència de la UE.
Igual que amb l'escenari Es prendrien mesures
Unió econòmica

continuista tot i que hi per consolidar la zona

i monetària

Es milloraria hauria la possibilitat que euro i garantir-ne Es duria a terme la unió

Es limitaria la econòmica i monetària
considerablement el qualsevol grup d’estats l’estabilitat;
col·laboració a la zona d’acord amb l’informe
funcionament de la membres aprofundissin la UE-27 limitaria
euro. dels cinc presidents de
zona euro. la seva col·laboració en la seva intervenció juny del 2015.
àmbits com ara la fiscalitat a alguns àmbits de
o la normativa social. política social i laboral.

S’intensificaria
Schengen, seguretat

gradualment la No hi hauria una política Igual que amb l'escenari Igual que amb
col·laboració en única d’immigració o continuista tot i que hi l’escenari 4 «fer menys
materia de gestió d’asil; l’aprofundiment hauria la possibilitat que Se sistematitzaria la més eficaçment»,
i migració

de les fronteres de la coordinació en qualsevol grup d’estats col·laboració en l’àmbit se sistematitzaria

exteriors, es crearia matèria de seguretat es membres aprofundissin de la gestió de fronteres, la col·laboració en
un sistema comú faria bilateralment; els la seva col·laboració en de la política d’asil i de àmbits com ara la
d’asil i es milloraria controls a les fronteres àmbits com ara la seguretat la lluita antiterrorista. gestió de fronteres, la
la coordinació interiors serien més o la justicia. política d’asil o la lluita
en qüestions de sistemàtics. antiterrorista.
seguretat.

Igual que amb l'escenari Igual que amb

Es farien progressos continuista tot i que hi
Política exterior

Cada vegada hi hauria l’escenari 4 «fer menys

i la UE-27 tindria hauria la possibilitat que La UE tindria una
i de defensa

més qüestions de política més eficaçment», la

una sola veu en qualsevol grup d’estats sola veu en totes les
exterior que es tractarien UE parlaria amb una
afers exteriors; membres aprofundissin qüestions relacionades
bilateralment, però la sola veu en totes les
també milloraria la seva col·laboració en amb la política exterior
col·laboració en matèria qüestions de política
la col·laboració àmbits com ara la defensa, i es crearia una unió
de defensa es mantindria exterior i es crearia
en matèria de de la coordinació militar o europea de defensa.
tal com està. una unió europea de
defensa. l’adquisició de materials defensa.
comuns.
Es modernitzaria
Es modernitzaria Igual que amb l'escenari i s’incrementaria el
parcialment la continuista tot i que hi pressupost de la UE
Pressupost

política econòmica Caldria modificar

de la UE

L’objectiu seria finançar hauria la possibilitat que amb recursos propis

per incloure-hi força el pressupost per
les funcions essencials qualsevol grup d’estats i es crearia un
el programa de ajustar-lo a les noves
del mercat únic. membres destinessin més mecanisme
reformes decidit prioritats de la UE-27.
diners als àmbits en què d’estabilització
pels vint-i-set estats volguessin avançar més. pressupostària a la zona
membres. euro.
No seria gens fàcil de
Igual que amb l'escenari decidir quines polítiques
continuista tot i que hi S’agilitzaria la
El programa caldria abandonar i a
La presa de decisions hauria la possibilitat que presa de decisions i
d’actuació generaria quines caldria donar
seria més fàcil els programes d’acció de milloraria l’aplicació
resultats concrets; la prioritat, però un cop
d’entendre, però es la UE-27 continuessin de la normativa a
Resultats

presa de decisions fet seria molt més

limitaria la capacitat produint resultats tots els nivells; hi
continuaria sent fàcil d’entendre el
d’actuar de manera concrets; hi hauria hauria ciutadans que
difícil d’entendre; la procediment de presa
col·lectiva; sovint les grups d’estats membres tindrien dubtes sobre
capacitat de generar de decisions i, a més, la
qüestions d’interés comú que col·laborarien més la rendició de comptes
resultats no sempre UE podria actuar amb
haurien de resoldre’s estretament en alguns perquè pensarien que
estaria a l’altura de les molta més rapidesa i
bilateralment. àmbits; la presa de s’han cedit massa
expectatives. decisió en els àmbits
decisions esdevindria més competències a la UE.
en els quals tingués un
complexa. paper important.

29
30
© Unió Europea, 2017, reproducció autoritzada.
La política de reproducció dels documents de la Comissió Europea
està regulada per la Decisió 2011/833/UE (DO L 330 de 14.12.2011,
p. 39). Per fer servir o reproduir fotografies o qualsevol altre material
que no estigui sotmès als drets d'autor de la UE, cal demanar-ne l'au-
torització directament als titulars dels drets d'autor.
Fotografía de la pàgina 11, © AP Photo/Thomas Kienzle

31
NA-01-17-150-CA-N