You are on page 1of 120
MANUALS LINGUISTICS BARCINO. 1 ROSER LATORRE 1 GAIA PRIMER CURSO DE CATALAN EDITORIAL BARCINO. 1966 BARCELONA. Monten 9 Dibsjor de Jorns Pavear ADVERTENCIA PRELIMINAR Ofrecemos el presente manual a quienes sientan interés por conocer Te lengua catalana. Su finclidad es doble: familiarizar al alummno con el idioma e ini= tlarle en el conocimiento de se gramética Aconsejamos para lo primero la lectura y estudio de los textos que encabezan las lecciones, inspira os, « semejanza de otros libros de lenguaje, en temas de la vida ordinaria, Siguen a cada texto un voeabulario integrado por las voces que en aquél Figuran, més otras pertenecientes al mismo orden de ldeos, y unas aclaraciones sobre pronuncizeién para ‘ayudar al lector. Una traduccion castellana del texto estudiado completa la primera parte de cada leccién Dedicamos la segunda parte de ésia a fa expo- sicién de reglas gramaticales, que hemos procurado hacer elementales, dejando para un segundo curso 0 tratado més completo determinados casos y excep- iones. (Son frecuentes, en cambio, porque les con- sideramos necesarias, las comparaciones entre cus- tellano y catalén.) Algunos ejercicios para la apli- cacién de tales reglas finalizen esta segunda parte, ¥y ereemos que al propio tiempo servirdn las’ fina: lidades de ta primera, En el vocabulario de las trex primeras lecciones ‘marcamos con negritas la vocal ténica de cada pax 5 labra. En las reglas gramaticales y de pronunciacién indieamos entre { } la pronunciacién figurada, ‘Al final del libro damos las conjugaciones de los verbos irregulares de més uso, asi como un reducido vocabulario castellano-cataldm que contiene una se- lecelén de voces, habiéndose eliminado, de entre las mas corrientes, aquellas que casi no difieren del ca- taldn, y muchos derivades y compuestos que légica- mente el alumno sabrd traducir Conviene hacer constar, finalmente, que el cata~ én empleado en este tratado, aunque literario, pre- tende ser. llano y familiar, sin dar cabide a las formas vulgares 0 incorrectas que el pueblo usa con normalided, pero que, justomente, no debe asimilar tun buen alumno, 4 Sey a N LBCCION 1 (Lligé 1) A) TEXTO ¥ VOCABULARIO (ext { socal) ectura, EL cos Eloi és un xicot curt de cos i larg de cames. Fa ceara de bon noi: ulls d'un blau clar, celles espesses i Fosse, com les pestanyes, nas petit i arremangat, una’ boca ampla i riallera, de lavis fins i dents blanques, eneara que una mica mal arrenglerades. ‘Té una barbeta punxeguda, un front gens estret i les gzaltes més aviat molsudes, Els cabells que li cobrel- xen el cap, rossos i ondulats, i arriben, de vegades, al clatell. Re despreocupat: tot sho tira a Tesquena; 16 les espatlles prow amples i un pit ben robust. Al ccapdavall d’uns bregos musculosos, de colzes punxe- futs, unes mans molt boniques, amb dits llargs | rims, Els peus els té de gegant! Perd bé, je anireu conelxent-lo millor. 7 Ara recordeu que amb la boca parlem; amb la Hengua, tastem; amb les orelles, sentim | escolters; ‘amb les mans, ioquem; amb el nas, sentim | olorem, iiamb els ulls, mirem i veiem. Vocabulario (Vocabulari) or eotat dante i pelader, paladar {2 bore, aeramia 16 pana barren acantbrac,antebrazo 8 Aprernos (Adjecuus) unseat Eeret on etree motoa da, cargo ‘dul mada, ondulado ‘epreacupat ada, despreo- tds, pursagedo ctpade roburtos, robusta ‘ruscuide ove, musculoso Bomle=a, bento Pins dled fe, bao crrengiera -ada, elineado ‘Vennos (Verbs) 1 cong: aner, ir; qribar, Hear; eactiar, escuchar; mirar, smitar; olor, oler; pertar, hablar; recordar, recordar! (aster, prober tear, ras tocar, toca. onl” condizer, eonocer deer, er, fer, hacer; woure, ver. SF canis obvi, cubriry sent, sontiry ter, tener Pawamnas manus (Mots invavibles) aly mal molt, mucho Ingloment, mal, malemento llr, melee ins, man ‘Hl capdavaly al Gal, ab ‘mee eviat, ms bien creme Be een 70) ahora, actualmente Basassromes (Expressions) fat sho tra @ Genquens, todo se lo ecka a la espa {a cara de bon not, tiene aspecto, de bush chico! tenia eur do-gepant, tener lop pies de. gigant, muy, grandes, eatin un sovell avaluntariament), eimee un rust venti {tra Bone o male olor {invalunt), sentimos un olor buch 'malo;eeceliem wha sauce (volun), escuchamoes ne tie SSca> olorem ‘wna flr” (Woant), olemos unk Aor. Pronunciacién del texto (Pronunciacld del text) Al ler el texto, Somos muestra atencin en ebtas palabras: ‘eles, cya e be pronunela colses, euya * ue promuneia sonors, con vibracién de las cuerdas vocals, coma la's francesa So Pore ‘egent gens, donde Ta 9 gue precede t ia ¢ so pronuncia palatal como la francesa de jordin, o In inalesa de dames, ilar, cave 9 ae pronurcia como © velar ok (Hove] snot, punzeput,coneurentlo,cuyas x 0 irate tz nen sl immo sonide de Ia ch francesa de. chocolat lesa de shave. ‘estanyes, que presenta ol digrafo ny, cuyo sonido es siem= pi igual al de la‘ castllana (No repeiremes, por fo tanto, ea Sbservacién en las Ineconer mguentes) fegent, molt. conetrent miter, sm, cavas consonantes finales son rmaies [gepen, mol) ae ta kine Traduecién, EL cuenro Eloy es un nuchacho de cuerpo corto y piernos largas,Tiene aspecto de buen chico: ojos azul claro, eas espenas rubias, como las pestates, naris pe: quena y respmgona, y vena boot anche y risueha, te Tabios finoe y dievtes blaxcos, aunque algo mal tlineadas. Tene una barbilla puntinguda, wna frente navta estrecha y las mefilag ms bien carnosas Los Cabetios que le cubren fa cabeza, rubios y ondulados, {e tlegan a veces al cogote. Ex desprescupado: todo 5 lo cha & la eopelda, tone loshombros lobastente Ginchios ym jecko muy robusto. AL extreme de unos Brazos musculosor, de. codos puntiagudos, unas mo- nos muy bonites, con dedas largos y delgados. Los pres los iene de gigante. Pero, bueno, ua iris cono- Cléndote mejor. Recordad ahora que con ta oce hablamot: cot ta lenguo, gustamor; con fas orejes,ofmos y escucha- mon! con las manoe, focamos; con la nari, sentimos TVelemos: 9 con los ojos, miremos y vemos. 1 B) REGLAS ¥ EJERCICIOS Regs | exereeis) Las voeales: su sonido les voeale: lo #0) El catalén posee ocho sonidos vocalices distintos: «2 oberta (abierta), de germé (hermano), oberta (abierta), de nena (nitia), e tancada (cerrada), de vent (viento), fo oberta (abierta), de sostre (techo), ‘0 tancada (cerrada), de baled (baleén), i, de vi (vino), 4, de punta (puntilla) o de carro (carro), pronun- ciada [earru}, 9 0 vocal neuira, de sonido intermedio, de la ‘vocal final de mare, casa (madre, casa). ‘Se corresponden en sonido con las vocales caste- anas Ia a abierta, la ¢ cerrada, la o cerrads, la i y law. La e ablerta, que aparece siempre en posicién ténica y es Iamada asi por su mayor abertura con respecto a Ia e cerrada, puede compararse a la ¢ ablerta francesa de mare Lao abierta es algo parecida, igualmente, a la 0 abierta francesa de bonne a's (eepresentacin fgurada del sonido) voce! ‘neutra, que aparece escrita ao ¢ segin los casos, ‘posee una promunciacién especial, que debe apren- Gerse de viva voz. Ex algo parecida en sonido a la a inglesa de man, that, hat Notemos, ademés, que el sonido u viene repre- sentado, segin se trate de u ténica o fuerte o de débil o étona, por u ¥ por 0, respectivamente, ” Llamamos vocal ténica 0 fuerte aquella que, den- to de un vocablo, se pronuncia con mas fuerza que Jas demés. En este caso diremos también que es acentuada prosédicamente si sélo la distinguimos por Ia pronunciacién, y que lo es grdficamente si seba- Jamos esta distineién por medio del acento grifico. ‘Ast fen germé, la a serd vocal téniea, es decir, vocal acentuada grificamente; fen punta, la w serd voeal ténica, es decir, vocal acentuada prosédicamente; fen carro, la 0 (pronunciada w) ser& vocal débil o fiona, es deciz, que earece totalmente de acento, Las vocales a0 € que no sean ténieas se pro- nuncian ‘siempre con el sonido propio de Ia vocal neutra. Un caso parecido ocurrira con Ta 0, que se pronuncia u siempre que sea dtona, En el voeabulario de las lecciones 1 a 9 marea- mos con negritas todas las voeales ténicas, con ef fn de acostumbrar al akumno @ la correcta promuncia- eign. La distincién entre e abiorta y e cerrada o entre o abierta y o cerrada deberd aprenderse, como ocurre con la vocal neutra, oyéndolas pronunciar de viva Cuando hablamos de la pronunciacién de las vo eales, nos referimos al eataldn oriental o central Debemos advertir, no obstante, que existen las varie= Gades occidental (que comprende el valenciano) y balear, la primera de las cuales carece de la vocal neutra y la segunda la usa tanto en posicién dtona como en posielén téniea R Bjercieios (Bxercicis) 1. Leer la palabras que siguen con promunciacin cata- 1 fuego som pronanciacion casellana dlinguiendo bien fdsonido de la vocaesclasficr despues fan ina vocal etree flee cella, barbe, pusreaut al, pentane, dent. Hots, bracor, Fbust onlle despreacupat, pet, dt gale. 2. Tradvccién directa (raducci directa. blocs hiya tara cei ols Sa oe min Teo ale ml Guan ‘uke ara rar, Wow las Sagll ane) Sco Kira sue larg! La berbe pursenuda vol dir (quiere decir) ‘oluniat” No et pane. (note, pongar) els diss abo Bevo musi amy ela ula tants, 4 Teaducclin Snverse (raducié ivers TEs una muchacha muy peaueRa. tris mejor con el her~ mana, Ten el orp seta le peas Teas, Oona [Ev orejn'y ablomoe con ie lengua i toca Tene Ia epal= 4 muy. ancha yon brasor muscles Tos denies bien linens sam obit. Recordad’ que clemos con Inds fobuste el chico goo ln chien Gut tence eel cogote? Er nico dl Biote espeso la chica de fs ojos arden 4. Conversacin (Conversacié. (Com 16 et som, Flot? I ler cares? Descrvia la cara que ta, Sirant ds ample o etre? Onl ariben, de vegnden si ‘abele? Per. gut te derpreocupat? Ler mane scn al apdas Nall de quéd Com tg ke sts! Cam can le peut de gewant? (Que tam mb nas B LECCION 2 A) TEXTO ¥ VOCABULARIO Lectura, La raxfura Eloi no viu sol, é clar. Té la seva familia, que bastant nombrosa. Avis, pares, germans, tots hae biten la mateixa casa, Els pares de Eloi es van easar molt joves, La seva mare tenia vint anys i el seu pare vint-quatre, Ara, quests matrimonis ten joves no s'estlen gaire, No Gestrany, dones, que els avis encara visquin, L’kvia, que & la mare de la mare de TE, (6 setanta-vuit anys, perd encara esta molt elxerida, El seu nét li té el cor robat; ja se sap que els avis sén per als néts om uns segons pares. L'Blot té un germ gran i una germaneta. El germa és casat amb una noia irlandesa molt simph- tiea. La noia stha guanyat Vafecte de tots: sogres, ‘cunyats i cunyades. Ara els joves esposos estan es. perant un menut (0 menuda). Lillo! esth engreseat; aixd Pésser oncle i tenir nebots li fa Husié, La sev ermanets, que é entremaliada, div que si el futur nadé > una nena, ell no serd onele, siné tia " Vocabulario ‘canvas, cufado ig Cinpeda, cufada ‘le conf, primos toa, pm Te cosine, pra le nebets sobrinos sl nebo, tabrin 1a Rebeda, sobeine ls padvins, padrnos at pdt, padi 1 Pedr, madrina le filly aban lt, iad, filet sje parent, parent il padrasre, padractro fa Madrasa, madras fla, histo, 1 germanasire, hermanastro Torte habrfane Uorfone, hugelans ‘ls brarons, melas leon mio | cl menus, peaueio fa menue, pequeta eda, rela nacido cap de eave, cabera de ‘eon Pafete,afecto tus, an Thome hombre fedora user 5 “natere, eirerida preaentan el digrafo cy, qu Puen como a ch fancean de chat. Htusid ponte ns Hh que deberialeerse come una I doble “apoyande fa‘primmera de Ins Jtras er la Socal a segunda en ia posterior: (testa) encase cer, enpran, ae, teir enmuecen ‘equests enmiidece su peniitima #: aquets Traduecién, La Pamrira Eloy no vive solo, claro esté, Tiene su familia, que es bastante numeross. Abuelos, padres, herma- nos, todos habitan la misma casa. "Los padres de Eloy se casaron muy j6venes. Su madre tenia veinte wios y su pedre veinticuatro ‘Actualmente estos matrimonios tan s6venes no son frecuentes, No es extraio, pues, que los abuelos 16 vivan avin, La abuela, que es la madre de ta madre de Eloy, tiene setenta y ocho aos, pero todavia se conserva dgil. Su nieto le tiene robado el corazén, tes aabido que los abuelos son para los nietos como unos segundos padres. ‘Eloy tiene un hermano mayor y una hermanita. El hermano esté casado con una chica irlendesa muy simpatica. La muchacha se ha ganado el afecto de todos: suegros, cuiiados y cufiadas, Ahora los jéve- nes exposos eatin esperando wn pequetio (0 peque- fa). Bloy estd entusiasmado; es0 de ser tio y tener sobrinos le hace ilusién. Su hermanita, que es tra- eas, dice que si el futuro recién nacido es una nifia, él no serd to, sino tia B) REGLAS ¥ EJERCICIOS Pronunciacién de las consonantes 8, 6, d ab (b ala) se hace muda en palabras como amb (con); se convierte en una doble b delante de t: feble, able (debi, mueble), pronunelados [fb-ble, mab- Y se pronuncia igual a una p en sonidos de fin de silaba, come ealb (calvo), adob (abono agricola), dis- aabie (sébado), dubte (Guda), pronunciados [celp, adop, dissapte, dupte}. La e (sé, en catalin), no tiene jamés el sonido de Ja c eastellana de cielo 0 cementerio, sino el de la s linguodental de sirvienta, sentado, en unos easos; 0 el de'la e velar de castigo, cumbre, colmena, en otros, Por lo tanto, hallaremos siempre el sonido s cuan- do la ¢ catalana se encuentre delante de una e 0 tuna i: eel (cielo), cir (eile), Barcelona (Barcelona), 7 ‘enciam (lechuga), pronunciados {tel, sii, Barselona. censiam]; ¥ el sonido ca 0 k delante de una de las restan- tes vocales: Cotalunya, racd (rincén), cultieat (culti- vvado) La d, aunque aparece doblada en algunas pocas palabras, como addicié (adicién), addicte (adicto), se pronuncia simple y como en castellano; 'y como una f en finales de silaba: admirar (adtni- rar), fred (lrfo), verd (verde), pronunciados [atmi- var, fret, vert). Ejerciclos 1, Clasfcar por grupos Ins siguientes palabras, do_oste ‘manera: 0) vocabloscon'e pronunciada 4; 8) Id 1d pronun= ‘ada k:€) voceblos con D pronunciads dable dd ‘munca omo tuna 9; ¢) vorablos con. pronuncloda ‘consogre, cereell, poble. vend cunyat, dunabt, adetre, cole, cela dabie, mable, fact, ripid, entra, cama, Sable Sob, deid, dob, co 2 Traducehn directs EL pares de Iai ain simpitice. BL seu germa, pest sguany un promi. Ble irandews viven « ilada, leew av fer va amr smb una dana que tonin de anys mee. ell Ea nore del senyor Pou ti engrescada amb Al pelt 1G un menut molt eixeit ls ogres no vavonen amb a ffendre, Tothom espera Vafecte dels ltrs (de lay dems). ‘Be gual dir eopoe 1 espoca que Marit | mullet. Bs estany ‘gue viel un Rome ‘an prime 3. Traduccn inverss ned, ady vive tol ‘hene un ernane mayer yung fsperando un, bebe. ion’ gemelos aquellos nines! Ea un ‘iow de mi tio que se gana Ta simpatia de todos. M6 future $erpo ene ventcustto arose guna marcela ub. Abo” Falls tiene Targas. Abuelor, poder, hijo, isto y Disnetos, {dos babitan in risa cmos Bs hketane de pocse y madve 18 4 Conversacén (Com vit Hoi? fe nombrosa, Ia seve fanfla? Quan os uur, els us pares? Quanta anys tea, ln seva mare? al 'cor robet & Tuvia? Gul son els togons pares? Am ech cama gorma gran? Qub estan eeperant els expo er qué esti engreseet THlot? que dtu la seva gor~ : beg i 9 LECCION 3 A) TEXTO ¥ VOCABULARIO Lectura, Ex temps, L'HoRA, L’any, Les ESTACIONS Al menjador de ca I'Bloi hi ha un rellotge de paret. Quina hora és, ara? Sén les dues de la tarda, Avui ell s'ha Hevat a les vuit menys eine; el des pertador ha tocat a un quart de set, perd s/ha ador- mit, Aquest xicot sempre ha de cérrer. Al migdia hha engegat la ridio per escoltar una emissié que It interessava i no sha recordat que tenia uns exer- cicis per fer, En havent dinat, els fard. La classe nno comenga fins a dos quarts de vuit del vespre i Slacaba a tres quarts i cine de deu, Com que ve el ‘bon temps, les tardes ja sén més largues i no fa tantfred. A Thivera 6 diferent. Els dies sén més curts i les nits no s'acaben mai. De tota manera, la primavera és molt variable. La tardor, en canvi, é Vepoca més reposada de T'any, i més equilibrada, Liestiu és massa cilid. Hs per aixd que tothom pro- cura fer vacances. Tots sabem que la setmana 1é set dies: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, diven- 20 des, dissabte i diumenge. 1 que els mesos de I'any sin: gener, febrer, marg, abril maig, juny, julio, agost, setembre, octubre, novembre 1 desembre, ‘Vocabulario Nowanes temps, tempo al ase, marco 1 rllotge, velo) Patri ont fl Feletge de pare, lo} de ef mag, mayo ered Fan, eo el derpertador, deapertador Thora, hor. ef novembre, novientne Sl desembre; Sciembre ie setmane, somann dion nes dimart, martes H dimerres, migreles 1 ious, faaves 1 dibendres, viernes 1 Guamben,sabado 1 diumenge, domingo fap deny, primero de sho sTitamaval 9 el carestltes, camaval te‘quareama, cuareama i dijous gras, jusees lardoeo Pasquafloria, Peocus de ‘Reeurracrén Pasgua grenade o de Pants j iomafaet de Pecans Nadal, Nevidaa et menjedar,comedor fe rio, radi. Venter, ein fu exer fechas, case 1 gonis acabaraee, acabarse: somengar, empezar; interes P interesar;Hcvar-ae,levanaraesprecuer praca 25 Cony carver, corre, : fra, shora fempres dempre ‘ane dahl, anteayer Eepaesionrs| al Joan, cata Suns, can Pere, cae Pde Anton, ast Aston; cu la Marian Matis tangas ta ne is"radipomeia en marcha heer deter ct eee dina depts de ‘haber conde Nhe, a ARE, MSE Ifa Bad hau hab guine eve ey ane os eee ate la nay ne tes ea ha aga $i oyun an an sets punter Sue no ced st ‘pune de tocar tes tes, vans cae refines ineos ce -sén les quatre i dew, son las cuatro y diez; é un quart dente, son Iss dieg y cuario; sin dor quarts de'dotee, Jon lag ome tala se ee age dei ton las ons noo, ‘hengat) te sdelantdo: amar exdarror fo Sereda seni Sot for tv Legato’ for Whore, eget enprine Pronunciacién del texto sg ETE SS reese ce SCE San as peconcat, zo Spee a tee meniedor, e, dijous, funy, fail ne pronuncian cone sone go A mee ee van 2 ua ig mig/stena como una ch cstallana (bicho) 0 uns fatale [mats [ih plabia ware debe forse (ewarth Eg Fide seat la te de tab Suenan’ como Ia ch francesa de chambre : aa ENTide exerelele suena igual a una g velar segulda de nga sonora, come la = frances de exonten "yds consonant finales de menjudor. denpertador, comer, satan er oe ‘Traduccion. Eu trewpo, La HORA, Ey el comedor de casa de Eloy hay un relo} de paved, ;Qué hora es, ahora? Son las dos de la tarde. Hoy él'se ha levantado a tas ocko menos cinco; el ileepertador ha tocado a las seis y cuarto, pero se hha dormido, Este muchacho siempre tiene que co- rrer, Al mediodia ha puesto la radio para escuchar tina emisién que le interesaba y no se ha acordado de que tenia unos ejercicios por hacer. En cuanto haya comido, lor hard La clase no empieza hasta las siete y media de la tarde y se acaba a las diez menos Como leg el buen tempo, lag carder son més largas y no hace tanto frio. En invierno es ‘iferente, Loe dias on mas cortos y las noches no se acaban nunca. De todas formas, la primavera es muy variable. El otofo, en cambio, es la época mis tranguila del ofa y la’ més equilibrada, EU verano ¢5 demasiado calurose, por to cual todo el mundo bprocura hacer entonces sus vacaciones. Todos sa- bemos que la semana tiene siete dias. Lunes, mar- tes, migreoles, jueves, viernes, sdbado y domingo. Y que los mesee del ako son: enero, febrero, marzo, abril, mayo, junio, julio, agosto, septiembre, octubre, noviembre y diciembre, B B) REGLAS Y EJERCICIOS ‘Numerales cardinales (Qvumersls cardinals) un, una 40 quar 2 dos, dues 41 quaranta-u, quaranta. 3 tres una’ 4 quatre 42 quaranta-dos, quaran- Seine ta-dues B sis 50 einguanta T set 60 selxanta 8 vuit ‘70 Setanta 9 now 80 vuitants 10 dew 80 noranta 11 onze 300° cent 12 dotze 101 cent u, cent una 13 tretze 115 cent quinze Mf catorze 200 dos-cents, dues-centes 15 quinze 300 tres-cents, treswcentes 16 setze 600 sis-cents, sis-contes 17 disset 900 nou-cents, now-centes 48 divuit 1.900 mil 38 dinow 1.400 mil quatre-cents, 20 vine mil quatre-centes 21 vine. 2.000 dos mil, dues mil 22 vinl-idos, vint-kdues 38000 trenta-vuit- mil 30 trenta 1.000.000 un mils 31 trenta-u, trenta-una Observemos que los niimeros compuestos de un dad y decena (treinta, cuarenta, ele) en catalan evan un guién que separa los dos componentes y en cambio no llevan la conjuncién y, eomo en castella no. Esta y (i, en catalén), aparece, entre guiones, en les veintes, separando sus dos cifras: vint-i-tres, a Decimos un alumne, pero Valumne nimero w (un slumno, el alumno nimero uno). ‘Los numerales u, dos y cent (uno, dos y cien) son log tinicos variables: ‘une, dues; cents, centes: tun noi, dos mois; una noia, dues noies; cent homes, cent dones; sie-cents armaris (armarios) sis-centes teules. El articule (Larticle) Las formas del articulo definido (defini) son: la, femenino singular: la nena (la nifia); el, masculino singular: el nen (el nifo); les, femenino plural: les nenes (las nifas); ls, masculino plural: els nens (los nifios): fl, neutro: el Bo del cas és... (Jo bueno del caso #temenino o masculino singular, cuando el nom- tex gue geomatia ees en von oh: Foret ‘infant, Vhome, Vanima (la golondrina, el nifio, el hombre, ol ala El eatalén, por lo tanto, no tiene uns forma es- pecial para el articulo neutro, y posee en cambio un ‘rticulo ‘elidido para los nombres que comienzan fen vocal o A. Se exceptiian, en este iiltimo caso, los femeninos empezados en i 9 u atonas, hi o hu con yooal dtona: la ivonia, le humanitat (la ironfa, la ) Las formas del articulo indefinido (indefinit) son: 4m, masculino singular: un nen; ‘una, femenino singular: una nena; ‘#ns, maseulino plural: uns nen ‘nes, femenino plural: unes nenes ‘Existen, ademés, como en castellano, unas con- 2s tracciones formadas por los artfeulos definidos y una prepasicién: (a, de y per) iy t= a: dina of pa nen (do ol pa al a+ ele los nics); de + el = det: el pa del nen (el pan det nifio); als: déna el pa als nens (da el pan a de } els = dels: ef pa dele nens (el pan de los nifios); per + el = pel: mira pel forat (mira por el agujero): per + els = pels: fet pels alummnes (hecho por los ‘alumnos). Ejercicios 1, @) Hacibie on letras loe siguientes nimeroe: 8,11, 12, 124,58, oo, 1, 458, 1065, 200. Dy Susi Jon ‘puntae soapensivos por lot atiulos idos que correspondan: uot, evpatla, met, dota, ‘eds mt, hibern, ctor, acencer eceretes 2. Tradueci directa ‘A Lagot, 9 les sot ja de fose (oscuro). A can Pere hi ha 1 sev once’ Bs una dena malt equiibrada, A um quart Goose Scomenca la comdia. Bs un hen que scmpre 16 calor. Lary til nou-cents veinanta fou any” de teasps. Sino corres fae is tard, Mimuereas fer Tes vatancor ef mer de jlo Quin {gids variable Et casi de fa'Maria ines dem peat 5. Treducein inversa BETES soe mae ates _ solitrptame pb a oR h, aint Sees Ss ieee So marries Meera tiated Septet aie ne 4 Conversscin Que Riba al monjador de ca Vlei? A quina hora sha va? Ha cgcpt a rdlo per ecolar ui? Quan es Sete "Alte hrm Sa Si Guan secraatas Sie cine Fay tele ore? eae care ccurn fer ncancen quan’ Chua 960 es des de DREAPY dues de ent? LECCION 4 A) TEXTO Y VOCABULARIO Lectura. La casa La casa de Ia familia que ja coneixeu un xi, & Dastant gran. No & una casa de pose, sind de sive ta “And vo di que tao: cne. ll wun primer pis. Voleu que us el descrigui? Axl gue fntreu stroke el rebedor Bs pethet i quadrat Aleshores, un corredor 0 passedie langarat, ports al menjador. Al menjador Ai'he un baled gra que fa ‘eatrar molta cleror a Festange, Els menjadors lars sempre sda més alegres. I'no parler dela 28 ceuina! All si que cal claror i, si pot ésser, natural de la cuina i, naturalment, de la cambra de ‘bany, en aguesta casa hi ha cine habitacions a cam- ‘bres. Una fa de biblioteca i sala de treball o estudi ‘Les altres s6n per a dormir-hi. Els pisos del davant ‘tenen, tots, dos balcons i sis fnestres. Els de dar- tera, ‘una galeria (a la qual déna el menjador) i set finestres. No hi ha ascensor i, ben mirat, els veins del cingué pis el necessi Han de pujar moltes tescales, ara. Per als joves, rai; perd si veléssiu aquell pobre vell que bufa'a cada esgla6! Sort que després fe revifa prenent el sol al terrat. i Voesbulario Nowaas a can, oa 1 finentr, ventana Wa Stee de’ clutt, cam de ot bated, bale ‘doa 1 clavor, rida, luz Ps Vertu, extulo tral eabaio » Alegre, siege 1+ canis bufar, solar: done, Secestary porta Fehacerat; ober, encontrar 22 canis davoriure, deucribir; prendre, tomar, comer; oor, 3 Gong dormir, dormir ‘Pauagnas nevantncts BeKven, enonces Scrat etursimente Expnesionrs ls foes, rif lox j6venes, menot mall; equell vell que ‘ofa, age! veio que jada: relfere, rehacors,Peaniarae, Pronunciacién del texte Debemos ler: Se Bs So ear igual I nen de. mai. Duet, con Palatal de sonido igus ts tanec sendin e - Snel, eas at on) digrafo te (o simplemente 1a 5), promineisdo somo la ch francesa de chinaie dteceor, cme mith a dee’ fscene. setedor credo, ener cat itarelon tan, pre- sen devant ses cotaante °F tanbiee deundo' muda ae meedore 9 meni ish lars ‘Teaduecién. La casa La casa de ta familia que ya conoeéis un poco es bastante grande. No es wna casa de campo, sino de ciudad. Ero quiere decir que tiene pisos! cinco, Ellos veiven en el primer piso. cQuerdie que or lo deseri- 30 pa? AL entrar se encuentra el recibidor, Es pe- ilo y cuadrade, Luego, un corvedor 0 pasillo rach tee a como. En el coma Ray Galen gronde que permite entrar mucha luz en el mia, Los comedores claros siempre son. més my. no hablemos de le cocial Alle que fece falta Taz y, st puede ser, natural Aparte de la Nema y, naturclmente, del cuarto de bato, en esta Suse hey! cinco habizaclones. Una hace de biblioteca J tele de trabajo o estudio. Las otras son para dor- thir, Los pisos de delante todos tienen doe betcones J stte ventonas, Los de detris, una galeria (ala que 4G comedor) y sete ventancs, No hay ascensor ¥, em realidad, los vecinos del quinto piso lo nece- Yhartan Han de subir muchas escaleres, chora. Para log sooenes, menos mal; pero jet vidrale aquel pobre ble que tiene que repovar en coda peldovo! Suerte {que luego se reanima tomando el sol en Ta azotea B) REGLAS Y EJERCICIOS Pronunciacién de las consonantes f, 9, h La f se pronuncia exactamente igual a la caste- Wana: farmicia, escalfar, wif (farmacia, calentar, cs) La g tiene sonido velar, como en castellano: a) delante de «, 0, x; b) delante de consonante; ©) delante de eo ¢ precedidas de w muda. iene: gi, gotera, argument (gato, gers a ; aigtes, ambiguitat (aguas, ambigiie- ad); glandula, agre (glandula, agrio); guerra, gui tara (guerra, guitarra) 3 - 2 En cambio, anie una e 0 una i no tiene sonido gutural, como’ en castellano, sino 1 de la j palatal Francesa de Jean, régence. Ejemplos: gerra Garra), ‘agitacis (agitacion).. "Al final de palabra suena como ¢ velar, siempre que no esté precedida por una # ténica 0 fuerte: pe- dagog, eistig [pedagor, castie] 'Y'si-va precedida de una # ténica 0 fuerte, o de otra vocal seguida de i, se pronuncia tx, sonido igual Glide la ch castellana, Ast, mig (medio), faig (hago) jeig (veo) se promuneian [mite, fatx, vetx] La h, en eatelén, como en castellano, es muda: at, himne, eghortacié (ah, himno, exhortacién), pronuneiados (2, imne, exortacid] Numerales ordinales y partitivos (GSumerats ordinal 4 parttus) Los néimeros ordinales, en general, se forman afiadiendo el sufijo @, ena, ens, enes, al/cardinal co- Prespondiente, Se exceptan los referidos a los nti- meros 1 a4, que tienen forma especial, muy pare- cida a Te castellana: Le: primer, primera (primero, primers); 2x, segon, segona (segundo, segunda); 3m tercer, tercera (lercero, tereera), 0 tere: 4% quart, quarta (euarto, cuarta); 5% cingué, einquena (quinto, quits); G*: sind, sgena (Sexto, sexta); 78; get@, serena (séptimmo, séptima); BE, puite, vuitena (octavo, octava); 92; nov’, novena (noveno, novena); 0: deed, desena (décimo, décims); , dotzene (duodéeimo, duedéeima); 22% vint-idosd, vint-idosena (vigésimo segun- do, vigésimo segunda); Fa BIL: trenta-un, trenta-unena (trigésimo primero, primera); MOON centé, centena (centésimo, centésima) Para los partitives, tenemos: ‘mig 0 meitat (medio © mitad); terg (tercio): build o octau (octavo) acim o desé (Aécimo); centesim 0 centé (centésimo); snibésim 0 mile (eilésizno) 'Y para los demés, lag mismas formas de los or- inales ya citados. Ast diremos: tres quaris (3/4), ‘cine vuitens (5 8), now setanta-dosens (9/72) {Las terminaciones @, end, ens, enes corresponden, pues, 2 las castellanas avo, ava, avos, avas. Ejercicios 1. De las palabras que sien, distnguir las distntag pro runclciones be ls 9, J elaneae por krupos esta. palabras Sein diche pronunciacin, ras spagbe lergerst galeria, desig, esas, gre, go tera guitars ger ramsch ilaroues, engeoet, 098%, eT= Ima glanyet larg, pega, lengua, engreseat 2. Traduceién directa ‘Aig és una mentida com una casa de pagis, Coneixeu 1a familia gue wu al nomero cent vu” Surt al aloe { veurke ‘Tle. Cada habiaco tia una Snesta; ere un pis molt are Jat Tascensor funciona, Flr ero si hem de peier a pow ter malt poset Lestat de pint era ple Cobjectes drt ‘Compen el? ealaons que hu ba fing al sete pis. 1 terrat era brs peed hi toreve ql el sl Hl corredors segs ocupen Fialt fespa Ala btlotece trobaré ellie que interest 3. Tradueién inverss {Ne hablemon del piso de Ia familia, Redeique! Tiene un erredor custrada y ‘pequefite. Le galeria dal comedor ‘Sere que en eta habsnclon hay micha tur. yOu a- 3B - e Ble (diet) en el reclbidor Bl rele) de a bibliotece da loca) Ts cinco, 4. Conversa, ‘Com és In exsn do "Bol? te una case de pagia? On viuen? Qui es tobe en entrar? Qué hi-ha a menjedor’ Quantes cambtes Ue In case? Guantes Snaster teen le poe de vant? Ht hs sacensors? Qué fa equellvell quan puja Fesela? (On revifa desprst 7 LECCION 5 A) TEXTO ¥ VOCABULARIO Lectura, La cures Avui entrarem a Ia cuina, Bs tota pintada de Les rajoles arriben ben bé fins a mitja paret. Hi ha un racé destinat a la nevera eléctrice, un altre per a 1a cuina econdmica... A part dels fogens hia taula de marbre. Els armaris per als estris sén metilties i pintate de verd, La bateria de cuina é molt completa: cassoles, oiles grans | petites, pots fy theres ides, escorredora, tres pulls, un chn= ir per a Toll... Iara que parlo de Loli, recordo que 1 Gunrden un ser alt onic.” : ireu, ara la mare de VEloi esta rentant ol Plats, Bé, em penso que je els esbandeix, puix I'ai sla raja. Qui sap si fan el soper, perque hi ha una lla al foe. En les alglieres modernes no es necessita Sibrell, perqué sén molt fondes. - 2 A la mare de VEloi li agrada cuinar. Sap fer menjars molt bons. Perd el seu pare no és de re- quisits, i diu que qualsevol cosa el fa felig mentre hi hagi forga 1 Valimenti. Es un home de plat. Vocabulario Nonna 1a euina, cocina te Moun, ate Tee refoles, enlejos, Yakdocas Ferewmadora,expumadera el metate, mosaic Fescorredora, excuridor le fopens, ogenet, harnilios la mijaltuna, tjasere 1a" eae "eeondmica, coelna ef coladr,eslador sconbmicn 1 Brabulsdsteacorchos te"tula de rarbre, mesa de batedor,batidor mirmol tome, tami Lerman armario 1 rata, ralador te nevere elictres, nevern el morte, inorera licen tee grein, parila tamaquina de renter, 0 rene el etnatr de Pali cantar para ciora lvadora aoelte et form, hore creel, aovters, slows 5 fo, fone fa mio, mead pas exe clmoliat de. cof woinillo pete, petsteo aevcale Barbas carbon Fetcetrictat clecrieided teiouera fegmdero Ta alleda Ge lee excombra- el rel, barre es, cube de basure fFairete, gto Ueneenedor, encenedor Ia'bateria de cue, baterfade sis tumins, cera, obretanes, abrelatas la geleds, cabo cocina Fescorrepla,estusreplatos is aul, uteniios et plat, plate ls ext, cachivacher teen aero Feu olla fl menjor comida ‘pot, bois, pote _igiateces OS ain cao See cincon etic -e, metilico modern -a, moderne fondo =e, fondo 36 , Soom Vennos 1 canis apradar,agradar, gusta; alimenter,alimentar: x ‘tr cocinars guardar,guardar; penver, pends; ee, Tar, chorreart vento, tava 2s canis hever, haber 43: Conk ecard, enjuagar, alarar ser de requis, no set de exguisteces, de retinamiento Ta Rome’ de’ plat, que come en bunds Pronunciacién del texto Las palabras fli yforca presenlan wna © que euena igual tga easteliana (Jl, fore] ow con sonido de j francesa de Jean In 9 ola $ de las palabras tejlen, rei, mene, he hamden prominent Arata te como una eh franceae (machine) fagéera no debe leerze haciendo muds Is u, sino pronun= ‘indla, como se havin en castellano con ager edifice tiene‘una H que se lee aumiamo cone una 1 do- ud sian prmern de In tan acaba Tn slabs ‘aterior y la segunda comensando Ia slabs siguiente me= 7 i eg (Pinto que eH ene siempre igs prominin no ‘epeliemos Ta rela en los nuevos casas que Puedan Prose” tatae Vee, no obstant, pis, 58) ent, cin, nope ve, Euimer, menjors hacen muda i acy ‘ee da Et final de renin dceaparece también on In pronunciae ue a Traduccion. La cocixa Hoy entraremos en ta cocina. Esté toda pintade Blanco. Los azulejos legan por lo menos hasta nigdia pored. Hay wn rincin estilo « la nevere {léctrica, otro para la cocina econémica... Aparte de 12 Fogones, hay mesa de marmot. Los armarios pare Mensilios son metdlicor y pintados de verde. La a bateria de cocina es muy complete: cazuelas, olles grandes yj pequefias, botes de varias medidas, es- Gurridor, tres sartenes, un edntaro para el aceite... Y"thora que hablo de aceite, recuerdo que lo guar- dan en wna aleuzn muy bonita, "Miren, ahora la madre de Eloy esté lavando tos platos. Bueno, me parece que ya los enjuaga, porque el grifo chorea. Quien sabe si preparan ta cena, pues hay wna olla al fuego. En los fregaderos mo- demos ose necesita barreiio, porque son muy, hhondos. "A la madre de Eloy le gusta cocinar. Sabe hacer comidas muy buenas, Pero su padre no es de exqui- ‘Steves y dice que cualquier cosa le hace feliz mien- tras haya mucho y le alimente, Es un hombre tragén. B) REGLAS Y EJERCICIOS El diptongo y Is silaba Editors ila taba) En catalin, como en esstellano, forman diptongo los siguientes ‘grupos de vocales: ai: aire (aire); i: feina (trabajo); ‘oi: boing (boina); ‘wis owina (cocina); ou: taule (mesa) feu: guinew (zorra); fu: rhure (rein): ‘ou: eoure (cocer); y wi: duus, Uuus (levas, luces), que no existe en castellano, Ademds, detras de 9 0 4: 38 die: qiesté (euestisn); ls: Guatre (canto) Iie embiguitor (ambigleded) fo: ‘quate (cut) Tn el primer grupo se pronuncia con mis fuerza la primes vocal que la segunda, Son diptongos de- (i Zrantes (Gecreixents), Bn el sogundo Ta fuerza de {x"pronuneiacton reeae en la sepunda vocal: son diptongos eresientes (ereixent) Observe au on «) les diptongos ui y ft, que en eaialin son de- cretentes en castellano oe haven erecientes: buidar- dar (eacies), deseuido-deseuidor piure-ture (oe win), tengo tito. "Tas combinaciones we, ua, wo no forman dip- congo sino van precedidas de g 04 (aie, ae; 938, tua guo, quo), por cay mative cada una de aque Tee ei peetenese @ silaba stinta:-sth-eta, Gholi Gilueia,crucldad); mictwe, igeenice GGrustua,in-gesua); ewota (Cola grande) ‘Pore: etgies (opus), obliges (eblicuas), gua tenia’ (guantertsyy quintet (euslidad), quota (eipoco_ frman_diptongo, diferenchindose del coveling, ls grupos tm, i, donde la primera Geant pertencee! ala subs’ anterior y Ta sexunda Tis Aguiente: iat-ge (ae), cren-cra (len), Setucdo (estudio —verbo) Syne Fle | hacen func de consonantes custo etn entre vows, 0 i segue de Yoel Si'panciplo de palabra, Asi pues, tendremos: Pee Migede, hiena, reutw, ceen (chica, youo, hiena,8¢ en, caen) BF el catelin povee un solo triptongo: wet: guste tar (mirar, observar), Para dividir una palabra en silubas, deberemas tener en cuenta que los digraos # rr 85 t,t, 39 fg se separan de modo que el primer elemento se juunte @ Ta vocal anterior y el segundo a la posterior: sil-la-ba, car-re-te-ra, ros-sa, ret-xa, des-pat-xer, tre pit-jar, Jorge (silaba, eazretera, rubia, Teja, despa- char, plsar, higado). Suponiendo, pues, que le palabra carretera debs ecupar el final de la Iinea de un eserito y que sélo quede espacio para su primera silaba, eseribiremos caren la primera linea y retera en la. siguiente, Y¥ no ea-rretere, como harlamos cn castellano, El digrafo ny no admite separacién: ce-nya (cafia) y no cary, Ejercicios 1, Separar por slabs y mediante gulén las siguientes pelabrans eomorar, fepet, evden, tates, vader, fergues, Ferre, dies deus, cossola, Hens, ous, Elon Tere, tie {es aatosria, Fra, ram, foie elgu 2. Treducein directs Les rajoles valencancs acastumen Sct boniques: No- rugs tenign mltja pare piptade. Hl ha inatbrea de dlverna jort_Stha comprat ung teria de euinn aver nowidae (Gada olota (dln sya fapadeccta: Quan rena ee pls tat ho foqultxe Glples). Tagraden els vequisite? A Yora do sopar ‘SrSbars al pare de TEiot Amp tes neveresslétriques bo es oceaita ga Qu remena ely ele dts se nun, 8. Toaduceién inves ‘Me gustan las cocinas moiernas Ee una actia muy inte ligente Pon ios tension sobte Ta mesa de mira Necest9| Una ella grange 9 dos srtoner: Los lpices de cslores son de gles Eas coraldas sin aceite "mo som venan. Cierra fifo, que chorvea. Le cena stpre le salstace, Hay conas eo {Gdot fos ineonas. La hermana habla on vesine 4. Convernactén Com é ln cuina? Fing on arriben les rajoles? Com sén ls armaris per als, ests? “Quine pecve formen la hater de cuina?On-guarden Toll? Que fa ara la mare de Til? Pec qut no’ eo neceasta gibrell-en les sigueres rhodernes? Com fa els rears a mare de Voi? Bede requ, sot pare? Que ate fag? 40 LECCION 6 A) TEXTO Y VOCABULARIO Lectura, Ex wewsavon EL menjador deh Catala (encara ne us havfem aie et ognom aes fama) ty opus 1 un ells tenjadorstipies de {Bixample bales 1 per 3h} és ben clan Ele mos son de cine de noguere. Burant un temps. ele msbles tipi dun inenjador sfenel ules) ont Despes least ho Substtuit pee la vtrina Treneucs avut di, més corrent de tenir-hi altres mobles que no sén nian cosa i Tatts; tenem, perd,una tliat tui pte por ax stromenen funcional. Al Pitta hi veureu objectes de ve 1 cestmica un Be oP cate, cristalleria, figuretes de porcellans. es quarda a vainela, els joce de tal, 1s jocs de coberts : ” La tauls é rectangular. La germaneta de Y Eloi, Laura, sencarrega de paray-la quan és hors. Primer posa les estovalles, després, els tovallons i coberts Eullera, forquilla, ganivet; i, per f, gots 1 plas. 'Al voltant de la taula hi ha quatre cadires. Pen~ jats a les parets, velem quadrets ben bonics; també hi ha un plat antic 1 unes rajoles catalanes del se- fle xvi, ‘Vocabulario Nomanes et meusador,comedor "ape te don, ela Bice, eal te‘ eritatera, eitalerta Sl rowre, robe got, 180 et Cantanyer eataio {a Rope coma 1 Gaope, ease ‘cet, apa orerlesa, porelana fs Bajen butte trmaant,tunchero opera, sopere [a Siro, wring 1a placa, foome 1a tau, mee fae, taza 18 cadir, 1 cajeira eaetera 1 balanch mecedora ta Sucrera arverers {a Cauiee de rayon stim a tte, letra (ee sctrioen wnagreras| {a catia sllomors Pee ere eae aa Gero, arroyo yarrén fee Ccovalen, tal pan Gis fovllons servile | ctipored, porsin SHce'deeaia; manteloria—Tabjecte, ety SUES Scherie eutertria sf wide video, erst eCaeray cuertos i pein erica ie eutera cuchara 1 figuete Srila 18 fora, tepedor adr caro fd pentoet coca eltar oaa {Caller eucharila 1 roguom, apelido {ee‘pines, as Asservon Juaciona, funcionst eaicr ae Fectanpular, rectangular Si Tie prdene -s pratco Verso pera, arar poner pene, Sagar For, poh. a0 en Fabaceae ati Exrassiowss parar ls taule, poner Ie mess, Pronunciacién del texto En sta yn as Jeon scesivas hremas 70 pocas ob scien are ie enemies reg TL "Tengaare ep cole go ample imsont, atl posen ol digrafo ie o le le- tea's gue soenan como lsh ancora de Chanine ‘genre quedrs so pronanian [chars cusdres ic direntsriant coment rover nt Genen son dition coamnant. ‘Traduecién. Ex comzoon EL comedor de lor Catalé (ain no les habiamos dicho ef spell deta Jari), es espaciose y uno de aquelios comedores tipicos del Ensanche. Tiene Belzén, por lo cual ex muy claro. Lov mucbies son ds color nogal. Durante xm tiempo, tos muebley ti eos de wn comedor even el bufete y el trinchew, Después, et trinchero ha sido sustituido por la vitri- 12 ¥ ‘hoy en dle, en ain mia covrente tener otros ‘muebles que no ton exactarente ni sna coga ni ote; tienen, en cambio, une utilded ms précticn, por to eon eae funcionales, En la vitrina veréis ob- tei, Furi de yorelanann we St Se orate Er el bufete quardan te vail, lax manteleras, 4 cuberteria ‘mesa eo rectangular. La hermanita de Eloy, 8 Laure, se encarga de ponerla cuando es hore. Pri mmeransente cole el mantel; luego te servlets y (Sire ther tear, aco, rf Attededor de la mesa hay cuatro sills, Colgados en las poredan, vemae cundsos, muy honion, ha ‘Smbiin un plo antiuo unos artes catalanes Se solo et. B) REGLAS Y BJERCICIOS ‘Las consonantes j, ky E La letra 3, en catalén, no tiene sonido gutural, como en eastellano, sino el de Ia } palatal francesa Gardin) o el de In'g catalana cuando va seguida de eo de i (gerra, girar) (ver leccisn 4) Encontramos la j delante de a, 0, uy, en muy pocas acasiones, delante de e: jardi, joventut, ajuda. Injeceic, Jesis (jardin, juventud, ayudar, inyeccién, esis) TL k, que ene sonido velar como en caselans, no es Ietra propiamente catalana; sélo aparece en nombres de origen extranjero y en clertos simbolos el sistema métrico decimal: ‘Nova York, Kédak, lig, km. En cambio: quilogram o quilo y quildmetre. ‘La i, aunque se incluye en el grupo de las con- sonantes linguodentales, tiene en catalan un sonido flgo velar que no posee en castellano, pronunciacién que debe clrse de viva vor. Bjercicios 16) Matar on ol sento (pla, 40) todas lag palabras que contengna Ia consonants}, feta en vor alt compara Sf promanciaign » ta savillaa “ Py ae mane econ Is pats gu ten ff ae 2. tas diet Kup tet fl te vid ne un: ba etal Banden ah 2 Sie Seite SET pots ar a ESSovc ee sada ae seamed eae ES ts oer ota” gs tt Seah Ciena Ch) Par ea SEE LE ctr ena fin Singe Sct 4. Traduecibn versa, ‘i tu madre (i a teva) se encarma de poner Ia rose, ap bare fa cena El insinche scape ura buena parte Ge It ‘Shaded ee arelona, Ea un condor muy claro, pero on poe fos musbles;Cadnios cabiortor hay’ eh ta taven? Lor apa lejos catalan del siglo svi som my tanita, Silo hay tea ‘Guan para ia tau? Qué bs ha penjt a la pare 6 LECCION 7 A) TEXTO ¥ VOCABULARIO Lectura, Exe Arars ‘A. casa nostra slacostumen a fer tres. apats al la: esmorzar, dinar § sopar. De vegades shi afegeix cl berenar, perd més aviat és per als infants 0 els Jovenets, que tenen gana i han de eréixer. Lresmorzar dels nostres protagonistes consisteix generalment en tna tassa de cafe amb let i torrades © alguna pasta. Els més menjadors es preparen bans, un parell de Jlesques de pa mb tomaquet T peril 0 Bé un ou ferrat "A dinar, depén dels dies. Sovint, el primer plat és una sopa de fideus o un puré; altres vegades fan macarons o arrbs a Ia cassola. Per segon plat hi ha verdura (bledes, mongeta tendra, coliflor, ete.) 0 Tegums (cigrons, Ilentilles, mongetes seques...). tall pot ésser peix, o carn, o ous. Al pare de Eloi fl senyor David Catala, li agrada molt el llug i el rap, La germaneta, Laura, sestima més la carn de vedella; el be no, perqué sovint tufeja, LIEloi pi fereix les truites’ amb ceba 0 carbassé, quan n'és Vepoce, Les postres, quan no hi ha res de pastis- 6 seria, ja es comprén que sin la fruita del temps pomes, peres, taronges, préssecs, raim. EL sopar sempre és més fuix: un plat de sopes verdura amb patates Dullides i una mica de peix o truita. Alguns membres de la familia mengen ous passats per aigua. Despré * un got de let, 1... "a fer nones!” (aixd va per als nens petits, é clar) ‘Vocabulario Novos pat, come, gape act, emperadriy Fedor) ‘Acted en ot, a: got (Be- Se fade -06, 0 a: goa, Jernebot pect © be ‘cambis por’ de Fre scbode, neta Se cambian f por -ee yp for wba sree, Habe rel Guy) terol tron), gait Haten a femeniio. en ‘eal, independientements” de tehnelon taslina! et ta herone, alta, 65

You might also like