Forn Del Pla 2020

MAGDALENA 2020
FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC INTERNACIONAL

DEL 14 AL 22 DE MARÇ
Editorial
Edició Publicitat
José Carlos Nebot i Mateo Cristina Arenas i Doñate
Elisabeth Carda i Alegre
Impressió
Imprenta Rosell Disseny i maquetació
Lidón Andrés i Balaguer
Coordinació Cristina Arenas i Doñate
Sofía Camañes i Soler
Laura Fabregat i Navarro
Elena Garbí i Ventura
Portada
José Carlos Nebot i Mateo
Assessorament lingüístic
Fotografia
Sofía Camañes i Soler
Ediciones Digitales Muphy José Carlos Nebot i Mateo
Dipòsit legal
Amb la col·laboració de
CS56-2014
Generalitat Valenciana
Ajuntament de Castelló
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la

promoció de l’ús del valencià
3
Índex
Pàgina
Introducció .................................................................................................................. 7
Salutacions .................................................................................................................. 9
La nostra gaiata ....................................................................................................... 37
La Junta Directiva ....................................................................................................................... 39
La Comissió ...................................................................................................................................... 41
Madrina 2020 .................................................................................................................................42
La Comissió Infantil ...................................................................................................................... 45
Madrina Infantil 2020 ................................................................................................................ 46
Passat i present es reuneixen .................................................................................................... 49
Presentació del 2020 ................................................................................................................... 107
Agermanament ............................................................................................................................. 111
Forner de l’any ............................................................................................................................. 113
President per sempre ...................................................................................................................114
El monument ................................................................................................................................. 116
El nostre 2019 en imatges ........................................................................................................... 118
75 anys d’història .................................................................................................... 125
La “senyó” Elvira ......................................................................................................................... 126
Madrines 1945-2020..................................................................................................................... 130
Madrines infantils 1945-2020 ................................................................................................... 132
Presidemts infantils 1945-2020 ................................................................................................. 134
Les nostres gaiates dels 50 i 60 .................................................................................................135
Un salt en el temps .......................................................................................................................137
El nostre sector ........................................................................................................139
Identitat urbana del Raval de Sant Fèlix ............................................................................ 140
Les tres caigudes .......................................................................................................................... 144
Sant Fèlix ...................................................................................................................................... 146
Concurs el Bisbe fa Gaiata......................................................................................................... 150
El Bisbe Climent i el barri de Sant Fèlix ............................................................................... 160
Amics de la gaiata ..................................................................................................163
Gaiata 17 Tir de Colom ................................................................................................................ 164
Gaiata 10 ......................................................................................................................................... 166
Centre aragonés ............................................................................................................................ 168
Falla Barri L’Escorredor ............................................................................................................ 170
Foguera Hernán Cortés Sant Vicent del Raspeig ................................................................ 172
Foguera Hernán Cortés Alacant ..............................................................................................173
Articles ..................................................................................................................... 175
La creació del gremi dels sastres ............................................................................................. 176
La gabella de sal a terres valencianes ................................................................................... 180
Ca l’Antoniet a 1573 ..................................................................................................................... 185
Programació ............................................................................................................ 187
Agraïments ............................................................................................................. 190
Passatemps .................................................................................................................................. 192
5
Introducció
El llibret és una de les eines més importants que té una gaiata per mostrar-se,
pel que fa al sentiment fester. Junt al monument i a la presentació, fora de la
setmana de Magdalena, és un dels trets més característics que tenim. La raó és
ben senzilla, tenim a la nostra disposició un fòrum per contar allò que cada
any més ens satisfà.
Com no podia ser d’una altra manera, en aquest 75é aniversari de les festes, el
fil conductor del nostre llibret ha sigut rememorar aquests 75 anys. No hem fet
un recorregut per tots, sinó que hem volgut, sobretot, recuperar a les persones
que, després d’haver tingut una gran repercussió dins de la gaiata, ja no en
formaven part. Per aquest motiu, hem intentat anar tan cap arrere en el
temps com hem pogut, però això no és senzill ja que estem parlant de persones
molt majors o que inclús, malauradament, ja no estan entre nosaltres.
Aprofitem per agrair a tothom la seva desinteressada tasca per la nostra
gaiata.
I quin podia ser el millor homenatge per a aquestes persones que en el seu
moment van viure la festa? Tornant a entrar, encara que fora per uns minuts,
a sa casa, la gaiata 11. Així que, amb aquelles persones que van poder, vam fer
fotos al nostre cau amb la comissió actual, la qual cosa va ser un moment
entranyable.
A més d’açò, hem intentat recuperar també la nostra història: esborranys de

gaiates, fotos antigues i articles d’anys anteriors que parlaren del nostre
sector, el Raval. Com cada any fem, deixem el llistat de madrines, les màximes
representants del nostre sector, com a reconeixement de la seua tasca passada.
Esperem que aquest llibret us agrade molt i que us puga servir per recordar
moments de rialles, amistat i felicitat que és, al cap i a la fi, el que des de la
comissió volem, unes festes de la Magdalena 2020 que passen a la història com
una fita per recordar amb emoció d’ací a 25 anys i per sempre.
La història s’escriu vivint-la i es recorda, si és possible, amb testimonis propis

de l’època sempre amb estima, alegria i, com no, molta festa.
Bones festes!
La Comissió
7
n s
ci o
t a
alu
S
9
President de la Generalitat
Castelló es prepara per a
l’arribada de les festes de la
Magdalena. Al llarg d’unes
intenses jornades, estes
celebracions, populars i
acollidores, seran punt de
trobada per a moltes
persones i escamparan pertot
arreu de la ciutat un clima
càlid i hospitalari que
animarà a viure cada acte
festiu en bona companyia.
En la Comunitat Valenciana,
en qualsevol poble o ciutat,
les festes ens animen a
conservar nostres tradicions
i ens ofereixen l’ocasió de
compartir la nostra alegria
en un marc de convivència
Ximo Puig plena. Durant uns dies, que
seran el millor contrapunt a
la rutina diària, Castelló obrirà les seues portes a totes les persones que
acudiran per a prendre part en unes celebracions que agermanen cada any a
més gent i són un gran motiu d’orgull per a la ciutat.
Les gaiates són grans protagonistes d’estes jornades i una enorme expectació
acompanya sempre el seu pas pels carrers en un dels actes més brillants d’estes
celebracions. Darrere de cada gaiata hi ha un gran esforç dut a terme per
molta gent, molta il·lusió i molta generositat. La Gaiata 11 Forn del Pla, un
any més, eixirà de nou als carrers castellonencs en 2020. Fidel a la seua cita
amb la festa ho farà acompanyada per totes les persones que heu treballat al
llarg de tot l’any per a fer realitat un gran projecte compartit. L’admiració
que suscitarà durant el seu recorregut serà sens dubte un gran motiu d’orgull
per vosaltres.
Vull enviar-vos des d’ací, a les amigues i els amics de la Gaiata 11 Forn del Pla,
la meua salutació més afectuosa i els meus millors desitjos per a les festes de la
Magdalena de 2020, acompanyats per un fort abraç.
11
Conseller d’Educació, Cultura i Esport
Benvolgudes companyes i companys de
la Gaiata 11 Forn del Pla:
Em complau d’allò més participar en el

vostre llibret de festes per moltes raons.
La primera té un component emocional
indefugible: sempre és un plaer
col·laborar amb gent de la teua ciutat. I
és que ser castellonenc comporta una
germanor sincera amb el veïnat i la
ciutat que t’han vist nàixer i créixer.
Un altre motiu que m’empeny a

participar és la mateixa idea del llibret.
És encoratjador que la vostra gaiata -i
moltes altres incorporen la publicació
del llibret com un element més de la
festa perquè enforteix la participació
activa dels veïns i les veïnes envers les
associacions i imprimeix un caràcter
Vicent Marzà i Ibáñez
cultural i literari a la celebració.
I una altra raó de pes per col·laborar amb tots i totes vosaltres és l’efemèride
que celebreu enguany: heu fet 75 anys! Moltes felicitats per un aniversari tan
especial. De segur que la preparació i tots els actes previs a la setmana de
festes deuen haver estat apassionants i estic convençut que viureu la
Magdalena 2020 amb més intensitat que mai, sobretot, les vostres madrines
Àgueda Bellido i Lledó Nebot, testimonis privilegiats d’un any tan assenyalat
per a vosaltres.
Com a bon castellonenc que sóc, no em perdria per res del món la nostra festa
per excel·lència. Per això, serà un plaer compartir amb tots i totes vosaltres la
passió per la Magdalena, entre d’altres coses, perquè no ha perdut la seua
essència popular que fa, dels carrers, el seu escenari principal. Així que aneu
decorant balconades i portals, obriu casa vostra de bat a bat i tots i totes al
carrer que, com bé sabeu, «sense foc ni fum, es fa la llum».
13
President de la Diputació
Entrem en els anys vint
Amigues i amics de Forn

del Pla:
Ens disposem a viure una

edició molt especial de les
festes de la Magdalena,
que compliran el seu 75é
aniversari en una data
tan redona com 2020.
Sempre ens van dir que

els anys vint va ser
aquell temps eixelebrat
de prosperitat econòmica
que va gaudir la societat
estatunidenca el segle
José Pascual Martí i García passat i que va tindre el
seu abrupte final un
dijous negre d'octubre de 1929 amb el qual es va donar inici a la gran
depressió.
Ara som nosaltres els que entrem en els anys vint del segle XXI. I amb
nosaltres, les festes de la Magdalena, que arriben perquè puguem fer un alt en
el camí i gaudir d'uns dies de diversió, oci i amistat.
Per a això treballa la vostra presidenta, Lidón Andrés, al costat de tota la

comissió, perquè l'alegria no decaiga als carrers que formen part de l'àrea
d'influència de la Gaiata 11.
Espere que ho passeu molt bé i pugueu gaudir d'unes festes inoblidables,

especialment les vostres madrines, Àgueda Bellido, Lledó Nebot.
Sóc conscient que viure amb molta intensitat les festes de la Magdalena pot
arribar a ser cansat, però també sé que la festa ajuda a desconnectar, a
descansar mentalment. Així que, una vegada més, faré cas a un dels pares de
la filosofia moderna, Immanuel Kant, per a dir que “el major plaer, sense
mescla de fastigueig, és el descans”.
Feliç Magdalena 2020!

15
C/Compromiso de Caspe Nº4
Castellón
964211940
Alicia Edo
aliciaestilisme@gmail.com
Diputada Provincial de Cultura
Es milloren les bases de les ajudes
Amics i amigues de la Gaiata 11:
Us vull felicitar per la gran labor

que realitzeu a favor de les festes
de Castelló, en les quals és obvi
que les gaiates tenen un destacat
protagonisme.
Aquesta és la primera
Magdalena del nou equip de
govern de la Diputació i vull
traslladar-vos la nostra voluntat
d'estar sempre al vostre costat.
Volem ser el vostre aliat. Per

aquesta raó, la Diputació del
canvi ha decidit modificar les
bases de les subvencions per a la
construcció de monuments perquè
Ruth Sanz i Monroig
ens hem adonat que es podien
millorar.
Perquè fins ara succeïa que només es contemplaven ajudes per a l’eficiència
energètica, alguna cosa que en principi està molt bé però que a l'hora de la
veritat impedia que algunes gaiates pogueren accedir a aquestes subvencions
perquè tots els anys no és necessari canviar la instal·lació elèctrica.
Per tant, el que hem fet és que resulten subvencionables altres elements de la
construcció del monument perquè totes les comissions de sector puguen
disposar d'una ajuda de 1.500 euros. Creiem que és molt més just.
Us anime a passar una bones festes i al fet que en gaudiu tot quant siga
possible perquè quan apunta la primavera per Castelló, compartir espai públic
i alegria es converteix en un plaer irrenunciable.
17
Alcaldessa de Castelló
No importa el temps que passe.
Just 75 anys després, les festes de
la Magdalena continuen
il·luminant els cors de tots els
castellonencs i totes l es
castellonenques. Tal com fan les
gaiates amb els carrers de la
ciutat. La seua llum guia per
igual la ciutadania i els i les
turistes cap a una nova
Magdalena d’alegria i
fraternitat. La seua lluentor,
més forta i lluminosa a mesura
que passen els anys, posa Castelló
en el focus dels festejos i la
convivència. El món sencer
contemplarà amb admiració
l’espectacle de llums que brinden
les gaiates, part crucial d’una
festa d’interés turístic
internacional. I enguany, amb
motiu del setanta-cinqué
Amparo Marco i Gual aniversari de la Magdalena, sé
que refulgiran amb més
intensitat que mai.
Les gaiates simbolitzen els valors sobre els quals es consolida Castelló. Són un
exemple d’esforç i superació, perquè mai cessa en els sectors gaiaters la
voluntat de millorar els seus monuments any rere any. També simbolitzen el
perfeccionisme i l’afecte pels detalls que caracteritzen la societat castellonenca,
paradigma d’ambició. Per descomptat, representen una actitud tan oberta i
emprenedora com ho és el Mediterrani que banya les nostres costes.
Conèixer les gaiates és conèixer Castelló. Són molt més que obres d’art. Són
orgull de genealogia, emocions convertides en monument. Transcendeixen allò
material i abasten tot tipus de sentiments, com certifiquen la passió, l’emoció i
l’amor que s’albira en els ulls de totes les persones que componen els sectors
gaiaters. .
18
La seua devoció és un llegat que s’hereta de generació en generació i que pot
palpar-se en cada gaiata. Un exemple d’això és la Gaiata 11, Forn del Pla, que
durant aquests nou dies il·luminarà els voltants del carrer Sant Roc amb tan-
ta llum com il·lusió professen els i les membres del seu sector. Del 14 al 22 de
març, les veïnes i els veïns de Castelló es delectaran amb la majestuositat de la
nostra esplendorosa Gaiata 11.
Celebre que tota la ciutat puga gaudir un any més de l’esperit magdalener i de
la llum de gaiates com la de Forn del Pla. Res d’això seria possible sense el tre-
ball, el compromís i la cooperació de qui s’implica perquè les festes de la Mag-
dalena continuen creixent. Agraïsc de tot cor el treball del Patronat Munici-
pal de Festes, les gaiates, les colles, els ens vinculats i les associacions culturals,
en definitiva, de tot el món de la festa. Us convide a gaudir d’un altre any
magnífic de celebracions i a consolidar-nos com a exemple de convivència, di-
versitat i alegria.
Bones festes!
19
Regidora de Festes, Turisme i Ermites
A tots i totes ens guia
una llum. Hi ha qui
troba en la seua
família una estrela que
li orienta, mentre que
d’altres descobreixen
en el seu treball, en
l'esport o en la cultura
una meta que
perseguir. Cadascú té
la seua pròpia llum,
perquè la nostra és
una societat plural i
heterogènia. Durant
les Festes de la
Magdalena, no obstant
això, a tots ens guia la
mateixa llum: la de les
gaiates.
Pilar Escuder i Mollón
El nostre benvolgut
monument magdalener
uneix a la ciutat sencera entorn dels valors de les nostres festes. Són exemple i
causa de felicitat, perquè tothom somriu en veure com la gaiata del barri
il·lumina els carrers. També són paradigma de convivència, ja que tots i totes
compartim el mateix orgull de genealogia en contemplar-les. Un orgull que
una vegada més hem exposat en Fitur exportant una de les gaiates infantils a
la fira internacional de turisme per excel·lència.
Allí vaig detectar l'admiració de les persones presents cap a una peça artística
que sens dubte els va enlluernar. No és per a menys; les gaiates són l'emblema
de la Magdalena i un símbol de totes les coses bones que alberga Castelló. En la
seua llum refulgeix el nostre talent, en la seua estructura se sosté la nostra
història i en la seua originalitat resideix la nostra creativitat.
Si haguera de triar un sol element amb el qual sintetitzar tots els valors de
Castelló, sempre triaria les gaiates. Per la passió amb la qual es confeccionen,
però també per l'amor i l'orgull que desprenen cap a la nostra llar. Només les
gaiates conjuminen amb semblant precisió la tradició que ens precedeix i la
innovació que ens espera.
20
La Gaiata 11, Forn del Pla, és el paradigma de tot el que he explicat. Durant 9
dies, els limítrofs del carrer Sant Roc brillaran amb tanta llum com la que
emeten els i les membres del seu sector. Del 14 al 22 de març, qui acudisca allí
trobarà no sols un monument fet de sentiments, sinó també infinits motius per
a enorgullir-se de Castelló. Una emoció que podran compartir a peu de carrer
amb la presidenta Lidón Andrés, la madrina Agueda Bellido, la madrina in-
fantil Lledó Nebot i totes les persones que són membres d'aquest preuat sector
gaiater.
La bellesa amb la qual ens obsequien gaiates com Forn del Pla i l'èxit de la
Magdalena són el resultat de l'esforç col·lectiu del Patronat Municipal de Fes-
tes, les colles, els ens vinculats, les associacions culturals i, en definitiva, tot el
món de la festa. No hi ha dubte que la nostra setmana gran només s'entén amb
la participació de totes i tots. Des de la regidoria de Festes us desitgem un
magnífic 75é aniversari de la Magdalena. Tant de bo que aquests 9 dies us ofe-
risquen records dignes d'acompanyar-vos, com la llum de la Gaiata 11, durant
tota la vida.
Magdalena, festa plena!
21
Federació Gestora de Gaiates
Benvolguts amics i benvolgudes amigues de
la Gaiata 11 "Forn del Pla":
Les festes de la Magdalena són un espill on

podem veure la imatge de les tradicions, els
costums més arrelats i les creences més
venerades a la nostra ciutat. Una
oportunitat d'apropar-nos a la nostra
història i al més característic de la nostra
cultura.
El contingut de les nostres festes, que ens

identifiquen com a poble, té un sabor propi
que saben reconèixer els veïns i les veïnes
de Castelló i en especial els del sector de la
Gaiata 11 "Forn del pla", tot i que cada any
les nostres festes compta amb diferents
protagonistes. Protagonistes del "món de la
Esteban Gual i Ibáñez festa" que cada any renoven la seua il·lusió
President de la cap a les nostres festes i tradicions, a l'igual
Gestora de Gaiates que totes i cadascuna de les persones que són
membres de la "porta del sol" i voltants.
Homes, dones i infants que un any més han treballat desinteressadament per
dur a terme la setmana gran de les nostres festes.
Com a president de la Federació Gestora de

Gaiates, és per a mi tot un honor poder dirigir-me
a totes les persones, membres i veïnat, que formen
part del sector de la Gaiata 11 "Forn del Pla" , que
presideix Lidón Andrés, i expressar-los la meua
més sincera felicitació per la tasca que realitzen
any rere any. Tasca fonamental dins del paper de
les nostres festes cap a la Magdalena de 2020.
Tot el "món de la festa" i el de les gaiates en

concret, hem portat les nostres festes de la
Magdalena a un moment de gran participació. I és
que, des de l'alegria i la germandat, la festa i el
treball, les gaiates ens hem convertit en els millors
amfitrions per als quals ens visiten durant aquests
dies. Renovant l'orgull per la nostra terra i el
compromís amb els nostres avantpassats.
23 Magdalena Festa Plena!!

Federació de Colles
Pepe Beltrán i Bacas
Benvolguts amics i benvolgudes amigues, un any més, com a President de la

Federació de Colles de Castelló, és per a mi una enorme satisfacció saludar des
de les pàgines d´aquest llibret a tots els gaiaters i totes les gaiateres que
integren aquesta magnifica comissió, per desitjar-vos unes bones Festes de la
Magdalena així com per agrair-vos tot el treball que realitzeu perquè la llum
de la Gaiata continue guiant el camí de la festa, sense perdre mai la il·lusió,
perquè no desaparegue el nostre esperit de superació com a festers, esperit que
fa que les nostres tradicions es mantinguen vives i que seguim sent
protagonistes d´un nou episodi de la història de la nostra Ciutat any rere any,
més encara en aquest 75é Aniversari de la Fira i Festes de la Magdalena,
treballant per les nostres festes, pels nostres col·lectius i per la nostra Ciutat,
perquè tots som Magdalena, tots som Castelló.
Us desitge a totes i tots, unes Festes de la Magdalena 2020 ‘dignes de nom i de

fets’.
25
Festes de Carrer
Castelló es prepara per viure unes
Festes de la Magdalena molt
especials, el 75é aniversari de les
nostres festes fundacionals,
aquelles que ens fan sentir
“poble”.
Castelló té en les seues festes una

gran riquesa, afavoreixen un
temps d’oci i de cultura bé en les
Festes de Carrer, tan tradicionals
i històriques al nostre barri com
les colles i les gaiates.
Les comissions de gaiata feu una

gran tasca durant tot l’any de
manera generosa per fer festa al
barri i a la ciutat. Feu que els
carrers estiguen vius mantenint i
fomentant la nostra història, la
nostra cultura i les nostres
tradicions amb la música, els
Raül Martí i Ten balls, la pólvora, etc. Les nostres
festes es caracteritzen per fer
festa al carrer i que tothom puga participar activament, tant les persones
adultes, com els infants o la gent major.
Gaudiu del Pregó, de la Romeria de les Canyes, la desfilada de les gaiates,

l’Encesa, l’Ofrena... i de tota la resta dels actes programats. Gaudiu i feu
gaudir a la gent de la ciutat i a la gent que ve d’altres llocs a visitar-nos.
Gràcies a tota la gent de la comissió pel seu esforç, la seua il.lusió i la seua
dedicació perquè siguen les millors festes en aquesta data tan especial.
És un plaer per a mi com a President de l’Associació de Festes de Carrer de

Castelló saludar-vos i desitjar a tots el veïnat unes bones Festes de la
Magdalena en aquest 75é aniversari.
Bones Festes!!!
27
Regina 2020
Carmen Molina i Ramos
29
Regina Infantil 2020
Gal·la Calvo i Santolaria
31
Dama de la Ciutat Infantil
Paula Marín i Hernando
Hola estimada gaiata. Jo vaig representar a la gaiata 11, Forn del Pla, com a
madrina infantil en la Magdalena 2019 amb vosaltres. Us estimo molt,
imagineu en un any quant d’amor es pot arribar a tenir cap a les nostres
festes. Enguany he tingut la gran sort de representar a Castelló com a dama de
la ciutat infantil. Per sempre la Magdalena 2019! Molts bessos per a tothom!
33
Presidenta Gaiata 11
És per a mi un plaer poder
dirigir-me a vos en qualitat
de Presidenta d’aquesta
associació. Per primera
vegada al nostre sector,
aquest càrrec recau al llom
d’una dona, i és per això
que, sent una enorme
responsabilitat , no només
pel fet de ser dona , sinó
perquè també sóc veïna,
sòcia, amiga i companya
d’aventures de moltes de les
persones que ara mateix
estan llegint aquestes
paraules. La responsabilitat
per la qual tant patisc és
perquè no vull ser millor
que els meus antecessors , ni
vull fer-ho millor que ells,
sinó fer i estar, a la
mateixa altura que aquells
presidents que han estat al
capdavant del guarisme del
Forn del Pla al llarg
d’aquests 15 anys en què la meva família i jo formem part de la gaiata:
Alfonso, Manolo, Jose Miquel i Luis.
Cal dir que quan es va presentar la situació de ser presidenta , no va ser una
decisió gens fàcil per la meua part. a la vegada que no volia que la gaiata no
tinguera presidència o anés a mans d’algú de fora de casa, tampoc volia ser jo
qui agafés eixa càrrega. Per damunt de tot sóc mare , esposa i filla i em feia
por desatendre cap d’aquestes facetes de la meua vida, però quina va ser la
sorpresa que tota la família al complet m’animés i des d’eixe dia em fera costat
en absolutament tot.
34
Així es com mig en broma mig seriosament, substituint a Luis on ell no podia
anar, sentint els càntics dels més menuts durant la setmana de festes, quan
s’apropava juny i no hi havia cap candidatura alternativa, vaig fer reunions
amb la gent que jo pensava que em podia ajudar i així, a poc a poc, aquest
projecte prenia forma. Ara ens veiem en aquesta nova tessitura : per primera
vegada en 75 anys, el nostre sector té una dona al capdavant.
Només dir-vos que ho afronte com un repte personal el qual defendré amb
valentia i cabuderia, com tot allò que rodeja la meua vida, sempre mirant pel
meu sector, els i les membres de la meua comissió, el nostre veïnat, les nostres
festes i, com no, el nostre Castelló .
El Forn del Pla , el Raval del Codony, mereix estar al més alt nivell com a
sector i com a gaiata i no dubteu mai que eixe és i serà el meu objectiu.
Enguany seran unes festes especials, commemoratives, 75 anys d’història de

festes a Castelló, 75 anys del Forn del Pla, 75 anys d’aquella primera gaiata
dels caragols , 75 anys d’aquell primer premi. 75 anys passen ràpid, deuen dir
alguns que encara recorden aquells dies, i és per això que una servidora us
desitja unes grans festes, una gran setmana de Magdalena, en la qual gaudiu,
eixiu al carrer, vingueu per la carpa, observeu els nostres monuments,
aplaudiu a la comissió quan desfila i participeu als nostres actes oberts per a
totes i tots.
FEM VEÏNAT, FEM SECTOR, FEM GAIATA: ENTRE TOTES I TOTS.
35
a t a
a i
a g
str
no
La
37
Junta Directiva
L’associació cultural de la Gaiata 11 “Forn del Pla”, està gestionada per la Junta
Directiva, encapçalada per la nostra presidenta, Lidón Andrés i Balaguer, i amb
la representació de tots els càrrecs necessaris per a administrar de manera
adequada tots els recursos, tant els econòmics com els personals.
Per aquest motiu, tenim un organigrama amb càrrecs ben definits en cadascuna
de les tasques. Totes aquestes persones: dones, homes, mares i pares amb gran
implicació en la gaiata, hi treballen de manera altruista. Darrere de cada
monument, darrere de cada presentació, darrere de cada setmana magdalenera, hi
ha una gestió, una tasca administrativa i responsabilitats que cal assumir i dur
endavant per poder gaudir d’un bon any gaiater. Aquestes són les persones que
formen part de la junta:
PRESIDENTA VICESECRETARI
Lidón Andrés i Balaguer Luis Sánchez i Muñoz
VICEPRESIDENTS TRESORERA
Sergio Godes i Ortí Cristina Arenas i Doñate

Manolo Manjavacas i Alonso
SECRETÀRIA COMPTABLE
Alicia Causanilles i Devis Alberto Armijo i Melguizo
VOCALS
Silvia Aicart i Agost

Eli Carda i Alegre
Lorenzo Giménez i Fernández
Rafael Ventura i Porcar
Nuria Escuder i Causanilles
Laia Tirado i Alcántara
39
La Comissió
Les gaiates són l’epicentre de la festa i durant tot l’any estan presents les seues
comissions, fent el monument, preparant i gaudint de la presentació i assistint a
tots els actes culturals i festers als quals els nostres representants són convidats.
Des de fa 75 anys, la nostra comissió ha format part de les festes de la Magdalena,
ara encara ho fa amb les següents 50 persones:
Madrina Vocals
Àgueda Bellido i Guillen Silvia Aicart i Agost
Sonia Alcántara i Ferrara
Dames Javier Blasco i Ferrer
Victoria Albert i Mon Míriam Cabedo i Mateu
Marta Armijo i Cabedo Roberto Calero i de la Fuente
Lucía Blasco i Gómez Sofía Camañes i Soler
Lledó Calero i Andrés Mº Julia Capdevila Ribes
Gaiatera d’honor Eli Carda i Alegre
Gerard Cubertorer i Da Silva
Estela Bastida i Ferrara
Nuria Escuder i Causanilles
Portaestendard Antonio José Escuder i Renau
Iván Bonet i Manselgas Laura Fabregat i Navarro
Celia Ferrara i Navarro
Col·laboracions
Desiré Gálvez i Rodríguez
David Marzá i López Elena Garbí i Ventura
Acompanyants Lorenzo Giménez i Fernández
Iván Godes i Ortí
Javier Godes i Garbí
Maite Gozalbo i Muñoz
Sergio Naranjo i Maruri
Elena Guillamón i Andrés
Presidència Àgueda Guillén Miró
Lidón Andrés i Balaguer Josefa Hernando i Domingo
Vicepresidència Victoria Mon i Pitarch
Immaculada Montañés i Prades
Sergio Godes i Ortí
Manolo Manjavacas i Alonso
Esther Pastor i Salines
Secretaria Sonia Peris i Carretero
Alicia Causanilles i Devis Santi Robres i Sanz
Cristina Salvador i Mas
Vicesecretaria
Laia Tirado i Alcántara
Luis Sánchez i Muñoz Santiago Tirado i Beltrán
Tresoreria Luis Tirado i Ribalta
Andrés Torres i Bertolín
Cristina Arenas i Doñate
Rafael Ventura i Porcar
Comptable Lorena Villalba i Monfort
Alberto Armijo i Melguizo
41
Madrina 2020
Benvolgudes veïnes,
benvolguts veïns, us conte
una miqueta sobre mi:
El meu nom és Àgueda, tinc

22 anys i sóc de Benicàssim.
Actualment estic estudiant
un grau de Disseny de
Moda i Complements. Em
considere una jove molt
decidida amb idees i valors
molt definits. M’agrada
molt gaudir d’un bon llibre i
d’una bona pel·lícula,
sempre que no siga de por,
però, per damunt de tot,
gaudir de la companyia dels
meus.
Per a mi, ser madrina és un

somni fet realitat, des que
era petita, sempre m’ha
agradat el món de la festa;
així que poder representar a
la Gaiata 11. Forn del Pla, és
un vertader privilegi. No sé
Àgueda Bellido i Guillén
si ho faré bé o malament
però, sens dubte, ho faré de
tot cor, per la meua gaiata i
la meua gent.
Aquest any esta sent molt intens i molt emocionant, des que el primer dia
vàrem coincidir les dèneu madrines dels diferents sectors, ens adonàrem que
seria un any inoblidable, ple de noves amistats, que mai no oblidarem. Ha
superat les meues expectatives.
La meua trajectòria festera no és molt extensa, encara que l’amor que sent pel
món fester va començar des de ben menuda. La meua família sempre ha estat
ben lligada a aquest món. Ma mare fou dama del carrer Cristo de l’Hospital a
Vila Real .
42
Món pare, en Benicàssim, va pertànyer a la comissió de festes i a l’Associació
Cultural Mitja Lluna, participant al pregó de la Magdalena com a moro
convidat per Moros d’Alqueria. En Castelló, a l’àmbit gaiater, fou membre de
la Gaiata 7 “Cor de la Ciutat” durant molts anys, a la qual va arribar a
exercir el càrrec de president. Jo, des de ben menuda, he participat en la
coqueta, la processó de Sant Antoni i la romeria a Santa Àgueda patró i
patrona respectivament de Benicàssim. Al 2018 vaig entrar per primera
vegada, com ja va fer món pare, al món gaiater com a dama d`honor a la
Gaiata 13 “Sensal”, l’any següent ja vaig vindre a la gaiata 11 per ostentar el
càrrec de madrina d’honor i finalment, enguany ,tinc el privilegi de ser la
màxima representant d’aquest sector, el del Raval de Castelló.
Per a mi, tots els actes de la Magdalena són igual d’especials, ja que fan que les
nostres festes siguen com són. Però si hi hagués de triar, em quedaria amb el
pregó, la romeria de les canyes, l’encesa, el coso multicolor i l’ofrena.
L’any seria ben diferent si no estigueren acompanyant-me la meua madrina

infantil, Lledó, la presidenta Lidón i la meua benvolguda comissió. Lledó és
una xiqueta de bon cor, amb molta energia, molt intel·ligent i amb grans
inquietuds, tant que de vegades es difícil seguir-li el ritme. Donat que es el seu
primer any en una gaiata, sempre gaudeix amb molta intensitat de tots els
actes. Per a Lidón, també és el primer any com a presidenta i gaudeix tant
com Lledó i jo, sempre atenta a tots els detalls, ens acompanya sempre on pot,
sinó s’encarrega de que estiguem ben acompanyades pels nostres
vicepresidents o altres membres de la comissió. Fins al moment, està sent una
presidenta excepcional i estic segura que encara té molt més a aportar-ne.
Gràcies a ella i al 75é aniversari de la Magdalena, ens hem retrobat amb
Elvira Sidro, la primera madrina de la gaiata. Una dona fantàstica que va
tindre l’honor de guanyar el primer premi a la millor gaiata l’any 1945, any
d’inauguració de les festes.
Pel que fa a les meues dames en són poques perquè només en tinc cinc, quatre
dames i una gaiatera d’honor. No obstant, el nombre el supleixen amb la seua
estima, simpatia i generositat. Cal destacar la importància del paper que
juguen elles com els acompanyants que van de la meua mà en aquesta
aventura. Sens dubte, tots i totes formem un gran equip junt a la resta de la
comissió, que treballa durant tot l’any per fer realitat, entre d’altres, els
nostres monuments, la presentació i aquest llibret.
Per finalitzar, m’agradaria convidar a tothom a visitar els nostres

monuments i gaudir junt a nosaltres de les activitats programades a la nostra
carpa durant la setmana de la Magdalena.
43
La Comissió Infantil
Sens dubte, no ens podem oblidar dels més menuts de la Gaiata 11, Forn del Pla.
Les xiquetes i els xiquets que, amb tota la il·lusió del món, representen a la
nostra gaiata, viuen el món de la festa des de la seua mirada infantil, una
mirada que sempre projecta les ganes de passar-ho d’allò més bé, fer amistats,
riure i gaudir amb tots els diferents esdeveniments que tenen lloc durant
l’any. És meravellós veure que participen amb emoció de tots els actes
programats sempre amb un somriure encara que siga hora de dormir. 20
xiquets i xiquetes són els que conformen la comissió infantil al nostre sector:
Madrina Infantil
Lledó Nebot i Fabregat
Dames infantils
Balma Albert i Mon
Anna Manjavacas i Arenas
Lourdes Nieto i Capdevila
Yulia Nieto i Capdevila
Sofía Robres i Peris
Ada Torres i Montañés
Portaestendard infantil
Pau Calero i Andrés
Acompanyants infantils
Diego Godes i Gálvez
Óscar Godes i Gálvez
Javier Marín i Hernando
Gonzalo Navarro i Villalba
Pol Nebot i Fabregat
Col·laboracions
Iván Godes i Gálvez
Laura Godes i Garbí
Lledó Manjavacas i Arenas
Gonzalo Museros i Camañes
Laura Museros i Camañes
Paula Robres i Peris
Carola Tirado i Monserrat
45
Madrina infantil 2020
Em dic Lledó Nebot Fabregat,
tinc déu anys acabats de
complir i sóc de Castelló de la
Plana. Estic fent quart curs de
primària al col·legi Sanchis
Yago, on tinc molt bones
amistats, companys i
companyes i un molt bon
professorat. Les meues aficions
són tocar el piano, llegir i
nadar. Tinc un germà de sis
anys que es diu Pol al que
estime moltíssim encara que
de tant en tant em faça
rabiar.
Sempre m’ha agradat el món

de la festa. L’he viscut des de
dins amb ma mare i mon pare
ja que formen part de la
comissió de l’AC Sant Roc
Cassola Canyaret. Món pare, a
més, és membre de la comissió
de Festes de Carrer.
La millor festa del món, per a

mi, és la Magdalena. Jo no
pertanyia a cap gaiata però
Lledó Nebot i Fabregat
sempre havia volgut fer-ho
i ,gràcies a que Nuria i Juanjo, que són quasi família meua, coneixien a Luis,
vaig arribar a l’11, la gaiata del meu sector. Crec que és la millor cosa que m’ha
passat mai a la vida.
El primer dia que vaig anar al cau, estaven esperant-me Lidón i Luis i em van
caure d’allò més bé. Uns dies més tard, a la festa de Sant Cristòfol, vaig
conèixer a la resta. Immediatament em vaig adonar de com de bo seria
enguany. Tothom em va rebre amb els braços oberts i de seguida em vaig
sentir com una més del grup. Paula em va donar alguns consells i jo li vaig
desitjar un bon any com a Dama de la Ciutat.
46
També recorde el dia que vaig conèixer a Àgueda, la madrina, i a la seua
família. Em varen semblar molt bona gent i plena de simpatia. Amb el pas del
temps, tinc clar que no em vaig equivocar, o sí, però de curt. Àgueda, sempre
amb un somriure a la boca, està pendent de mi, m’ajuda i em diu com millorar
la meua tasca. He tingut molta sort de poder compartir aquesta experiència
amb ella. A l’igual que Àgueda, Lidón, la presi, quan estic amb ella, és com si
estiguera amb ma mare. Està en tot moment amb mi i amb Àgueda i sempre
què és el que hem de fer. Només porte uns mesos amb elles, però ja les estime
com si hi haguere estat tota la vida.
Estic gaudint molt tots els moments: els dies de Palau, les processons, les
desfilades, els actes amb les Regines Gala i Carmen i les seues corts... Però els
més emocionants fins ara han sigut el nomenament, la imposició i la
presentació. Tinc moltíssimes ganes de que arribe la Magdalena perquè és la
viva representació de l’essència de la nostra ciutat. M’agraden tots els actes
que hi tenen lloc, encara que els que més m’estime són la desfilada de gaiates,
el pregó infantil, la romeria, l’ofrena, les mascletades i el cos multicolor.
Anime a tots els infants i famílies del sector a que us apunteu a la gaiata
perquè és una experiència que encisa.
Per últim, vull agrair a totes les persones que formen part d’aquesta
meravellosa experiència: totes les persones de la gaiata, especialment a les
meues dames, la meua madrina i la “presi” i a la meua família: mamà, papà,
Pol i els meus iaios que m’han permès viure aquest somni.
Visca la Magdalena 2020 i la gaiata Forn del Pla!
47
Cuidamos de ti y de los tuyos
Teléfono 964060000
Passat i present es reuneixen
Continuem amb la temàtica del llibret, els 75 anys d’història de la Magdalena.
Dins d’aquest punt, tal i com hem explicat en la introducció, la comissió, vol
retre homenatge a algunes de les persones que han format part de la nostra
gaiata i que encara que ja no hi formen part activament, encara tenen el
sentiment pel nostre Forn del Pla molt arrelat.
Hem fet un esforç per trobar-les i fotografiar a les nostres madrines, dames i
acompanyants junt a eixes madrines, tant infantils com majors, i eixos
presidents que han escrit la història de la nostra gaiata. Des d’ací, només
podem agrair la seua col·laboració per poder fer aquest bonic recull de
fotografies que quedarà per sempre en la memòria d’aquest 75é aniversari.
49
Elvira Sidro i López — Madrina al 1945
50
Àgueda Bellido i Guillén — Madrina 2020
51
Maria José Causanilles i Rovira — Madrina al 1975
52
Lidón Andrés i Balaguer — Presidenta 2020
53
Maria Dolores Amat i Pablo — Madrina al 1961
54
Marta Armijo i Cabedo — Dama
55
Marian Agost i Maset — Madrina al 1978
56
Sergio Naranjo i Maruri — Acompanyant
57
Alfonso Marzá i Peris — President al 2005 i 2006
58
Lledó Calero i Andrés — Dama
59
Carmen Tomé i Abión — Madrina al 1989
60
Javier Godes i Garbí — Acompanyant
61
Antonio Gil i Agost — President Infantil al 1978
62
Lucía Blasco i Gómez — Dama
63
Francis Prades i Hernández — Madrina al 1983
64
Manolo Manjavacas i Alonso — Acompanyant
65
Pablo Bellmunt i Portolés — President Infantil al 1984
66
Victoria Albert i Mon — Dama
67
Vicenta Pardo i Tirado — Madrina al 1951
68
Sergio Godes i Ortí — Acompanyant
69
Manel Querol i Aicart — President Infantil al 2009
70
Estela Bastida i Ferrara — Gaiatera d’honor
71
Iván Bonet i Manselgas — Portaestendard
72
David Marzal i López — Col·laborador
73
Inmaculada Tirado i Sidro — Madrina al 1971
74
Lledó Nebot i Fabregat — Madrina infantil 2020
75
Maite Mas i Notari — Madrina Infantil al 1975 i Madrina al 1984
76
Anna Manjavacas i Arenas — Dama infantil
77
Vicente Luis Fabregat i García — President Infantil al 1981
78
Diego Godes i Gálvez — Acompanyant infantil
79
Inma Mundo i Bellmunt — Madrina Infantil al 1984
80
Sofía Robres i Peris — Dama infantil
81
Vicente Fabregat i Marco — President de 1979 a 1995
82
Pol Nebot i Fabregat — Acompanyant infantil
83
María Pilar Molina i Fernando — Madrina al 1985
84
Ada Torres i Montañés — Dama infantil
85
Lledó Ferrando i Daufí — Madrina al 1988
86
Óscar Godes i Gálvez — Acompanyant infantil
87
Laura Soriano i Trilles — Madrina Infantil al 1982
88
Lourdes Nieto i Capdevila — Dama infantil
89
Carmen Moliner i Forcadell — Madrina al 1960
90
Javi Marín i Herrando — Acompanyant infantil
91
Carmina Ramon i Montañés — Madrina al 1982
92
Yulia Nieto i Capdevila — Dama infantil
93
Óscar Tirado i Bellés — President Infantil al 1988
94
Balma Albert i Mon — Dama infantil
95
Agustín Quintana i Falcó — President Infantil 1982
96
Gonzalo Navarro i Villalba — Acompanyant infantil
97
Pau Calero i Andrés — Portaestendard
98
Iván Godes i Gálvez —Col·laborador infantil
99
Laura Godes i Garbí — Col·laboradora infantil
100
Carola Tirado i Montserrat — Col·laboradora infantil
101
Lledó Manjavacas i Arenas — Col·laboradora infantil
102
Paula Robres i Peris — Col·laboradora infantil
103
Laura Museros i Camañes — Col·laboradora infantil
104
Presentació 2020
Llarg i costós és el camí cap a la realització d’una presentació. Cal primer
agafar una idea, una idea que siga interessant, tant per a la gaiata com per a
les persones que acudiran a presenciar el teu espectacle i a les quals vols fer
gaudir. Un cop la tens, has de pensar molt bé com posar-la en marxa.
Dificultats, n’hi ha moltes, la més bàsica és que el pressupost no és il·limitat.
Cal ambientar tot el Palau de la Festa amb una simbologia adient, cal fer
actuacions i cal preparar un guió com a fil conductor i acoblar-lo amb la
presentació de les persones que representaran a la gaiata. Tot això té un cost i
sobretot cal pensar com minimitzar-lo sense perdre qualitat.
La idea d’enguany va ser controvertida ja que, encara que estem al segle XXI i
s’ha avançat molt en temes d’igualtat, encara hi ha certs prejudicis cap a
determinats col·lectius, en aquest cas el de les persones homosexuals. La nostra
intenció era tornar a reivindicar una cosa tan necessària per a tots i totes
com són el respecte i el tracte igualitari. Per a aconseguir-lo, vàrem pensar en
el musical de Priscilla Reïna del Desert, obra que té com a protagonistes a dos
drag queens i a una dona transgènere. Les tres persones es dirigeixen cap a
un resort on han sigut contractades per fer una actuació, a bord d’un autobús.
En el seu recorregut, viuen aventures i dificultats, inclús amb incidents
d’homofòbia.
107
I mans a l’obra, vam
decidir que l’autobús era
un element estrictament
necessari, així que el vam
crear i va ser el millor
decorat que podíem tenir.
L’altre element que també
era imprescindible era
disposar de sabates de taló.
N’hi va haver a tot arreu,
penjats pel palau, en
cadascuna de les taules,
com a detall per als
convidats i, per damunt de tot, ressaltant l’escenari, un parell de sabates per
fer de tro a les nostres madrines, un vertader somni per a qualsevol, ple de
colors cridaners amb el fúcsia com a predominant. Diversos detalls relacionats
amb l’obra, com ara un tocador, acabaven de rematar un paisatge de
tolerància, respecte i diversitat sense oblidar en cap moment la festa, la
música i l’espectacle.
L’espectacle va estar conduit per una veu en off i per un grandiós grup de
teatre que va fer gaudir els espectadors amb un humor improvisat, basat en
Priscilla. Com en qualsevol presentació de gaiata, no van faltar ni la música ni
els balls. La música que va sonar durant la presentació van ser els temes del
musical, mentre que els balls, duts a terme per un grup de xiques que, tot i no
ser professionals, va fer les delícies del públic interpretant les cançons It’s
raining men, Go west i, com no, I will survive.
Aquest va ser el fil conductor de la presentació de 2020, en la qual van desfilar

els portaestendards,
col·laboradors i
c o l · l a b o r a d o r e s ,
acompanyants i dames,
madrines d’honor,
l’expresident i la presidenta
i finalment les que són les
nostres màximes
representants per a aquest
2020 del sector, la madrina
infantil Lledó Nebot i
Fabregat i la madrina
Àgueda Bellido Guillén.
108
Continuant amb el protocol propi de les presentacions, els diversos ens de la
ciutat així com les persones properes a les madrines, van pujar a l’escenari a
fer les ofrenes. Les amigues del col·legi de Lledó i el Grup de Dança de
Benicàssim, per a Àgueda, van començar. Pel que fa a les festes de carrer,
Verge del Carme, Sant Francesc i Clara d’Asís, Sant Roc Cassola Canyaret,
Sant Fèlix Cantalici, Santa Bàrbara així com l’Associació Festes de Carrer, ja
que està agermanada amb nosaltres, els van retre homenatge. L’ofrena en
blanc i negre per part de la Fundació, la més sonada, a càrrec de la Gaiata 8 i
la més emotiva, la de l’Ajuntament, realitzada aquesta última pel pare
d’Àgueda i la madrina de Lledó van tancar aquest espai. Dos moments
remarcables van ser el nomenament de forner de l’any a Manuel Gomis i Selva
de la foguera Hernán Cortés i l’agermanament amb la gaiata 10, El Toll.
Quan ja s’acaben les ofrenes, comença la desfilada en el sentit invers, dames, i

acompanyants desfilen escales avall per recórrer el passadís fins que arriba el
moment més trist ja que s’acomiada a les que van ser madrines a 2019.
Aquest any encara ho va ser molt més perquè també acabava Luis la seua
presidència. Un vídeo per a cadascú i unes boniques i emotives paraules de
comiat van omplir l’escenari en un mar de llàgrimes d’emoció, alegria i
sentiments d’un cicle que ja ha passat.
109
Arriba el moment d’acabar la presentació, les madrines, Àgueda i Lledó,
acompanyades per la presidenta, Lidón, abandonen l’escenari de la mateixa
manera que ho han fet la resta de companys i companyes que viuran amb elles
aquest 75é aniversari de les festes de la Magdalena.
110
Agermanament
Agermanar
v. tr. Fer que (dos o més persones) es consideren com a germans.
v. tr. Fer que s’avinguen perfectament (dos o més persones, animals o coses).
v. tr. Unir per a un fi determinat.
v. pron. Associar-se, ciutats, pobles o països diferents, amb la finalitat
d'establir entre ells lligams i intercanvis culturals o econòmics.
Aquesta seria la definició de la paraula, per a nosaltres, a més a més, té un

significat que va més enllà. Per ficar un gran exemple d’agermanament, us
expliquem que enguany ,nosaltres, la comissió de la gaiata 11 Forn del Pla, ens
hem agermanat amb la comissió de la gaiata 10 El Toll, i perquè ?
Perquè ens entenguen, ho hem fet pel fet de ser sectors veïns, només un carrer
ens separa, una línea invisible fa que hi siguem a diferent guarisme, però
moltes coses les tenim en comú; les ganes i la il.lusió de fer festa, de gaudir del
carrer, de la pòlvora, del soroll, de les nostres places no tan llunyanes , de
mantindre viva una tradició, de mantindre tot allò que els i les nostres majors
ens han pogut deixar en herència.
Sentim orgull de compartir raval i barri amb el Toll i sentim molt d’agraïment
per estar fent-hi costat a la festa, a la germanor cada volta que ens necessitem,
enguany aquest sector té nou president i sabem que sota les dificultats de la
vida diària fica molt de cor a tot allò que fa i nosaltres hi estarem amb ell.
Això és agermanament pels forners i les forneres, estar al costat per a les coses
bones i per a les que no ho són tant, ja que en dies de festa no hi ha res roí.
111
Forner de l’any
Un any més, arriba el moment en què la junta directiva de la nostra gaiata ha
de decidir nomenar al forner o la fornera de l'any .
Aquest any, degut al 75é aniversari, l'elecció no és gens fàcil, perquè volem que
siga algú molt estimat per totes les persones que formem part d'aquesta
comissió.
Després de deliberar i valorar diverses opcions, de manera unànime decidim
nomenar, com a Forner de l'any, en Manuel Gomis i Selva , els motius que ens
porten a distingir a Manuel per aquest càrrec són els següents:
 Portar al capdavant de la seua foguera, Hernán Cortés , 29 anys .

 Ser un gran amic tant fora com dins del mon fester.
 Tractar-nos com si fòrem membres de la seua comissió cada vegada que
ens traslladem a Alacant. Sempre està pendent de nosaltres sense
importar qui vage.
 Acudir a tot allò que els convidem i inclús haver arribat al punt de fer el
viatge des d’Alacant només per a dinar i gaudir una estona amb
nosaltres quan per motius diversos no ha pogut quedar-se a l'acte.
Sens dubte, Manuel és el candidat idoni per a ser nomenat forner a l’any 2020,
l’any del 75é aniversari. Un amic i una persona especial i una foguera amb els
quals volem arrelar, amb aquest nomenament, molt més els nostres vincles
d'amistat i agermanament fester.
113
Luis, president per sempre
Enguany volem dedicar unes línies a Luis
Sánchez Muñoz, el que ha sigut president
aquests quatre últims anys .
En aquest període i afrontant-lo amb molta

valentia, Luis ha demostrat que malgrat la
seua joventut era capaç de tirar avant la
nostra gaiata.
Sempre pendent de la seua comissió, de les

persones més majors i també de les més
menudes, de qualsevol detall, capaç de fer
riure amb les seues frases mítiques que han
passat a ser la seua senya d'identitat, capaç
d'esgotar-te amb la seua energia irresistible,
emocionar-te amb ell en els moments més
delicats, estant al nostre costat a les verdes i
a les madures, Luis ha sabut guanyar-se els
cors de totes les persones que formem aquesta
comissió i el de molta gent de fora, amics i
amigues de la festa i de les tradicions.
Va formar part de la directiva de la gestora

durant dos cicles festers com a vicepresident
i va afrontar aquest període amb la mateixa
força que li caracteritza.
Luis ha sigut un gran president del Forn del Pla i

mai de la vida s'oblidarà d’aquest pas pel màxim
càrrec. Com ja esperàvem, no ha deixat la gaiata i
segueix com a sotssecretari , amic, assessor, artista
gaiater i tot allò que ens calgue, perquè la seua
passió i el seu amor per les nostres festes continua
sent el mateix però des d'un lloc una mica més
relaxat.
Des d'aquestes línies volem agrair-li ser com és i

animar-li a seguir així , perquè no és un adéu ni
un punt final ,tan sols un punt seguit per a
continuar amb nosaltres.
Per sempre el nostre Lluís, president des de 2016

fins a 2019.
114
115
El monument
El disseny de la gaiata ha de començar en una idea. Aquesta idea es busca?
Més bé no, normalment arriba. A qui tenim a la nostra gaiata amb aquesta
capacitat? Hi ha molta gent que pot fer-ho, però, en aquesta ocasió, li ho hem
d’atribuir a una persona, a Sergio. No és la primera vegada que la idea és
seua, però això no vol dir que no siga innovadora. El que sí que té és un
concepte molt clar al cap, la gaiata ha de tenir tots els elements clàssics però
utilitzant materials moderns, de manera que s’aconsegueix un resultat amb
un estil vintage, línea que hem seguit els darrers anys.
Però en la que ens ocupa enguany, volia evocar temps passats, molt antics,
inclús de llegenda i per això, amb una amplitud de llums i colors, formar un
resultat màgic. Com no pot ser d’una altra manera, l’esclat de llum ha d’estar
present a qualsevol gaiata. Amb tot, tenim la gaiata d’enguany amb el seu
lema “Esclat de màgia fornera” i és que el forn, element que simbolitza la
nostra gaiata, produeix foc, llum i perquè no, màgia.
FITXA TÈCNICA
La gaiata està composta
íntegrament de materials de
PVC de diferents espessors
pintats amb pintura acrílica
amb vidrieres emplomades i
laca de bombetes. Aquesta
gaiata pretén combinar un
material nou com el PVC
amb un disseny clàssic, fins
a arribar a un conjunt
harmònic i vistós, on els jocs
de llums són una part molt
important en aquesta
harmonia
Esclat de màgia fornera

Sergio Godes i Ortí
116
La gaiata infantil, malgrat ser més menuda, requereix d’un procés semblant
que el de la gran. És cert que no té les mateixes possibilitats, ni quantitat de
llocs a decorar, però pel que fa a forma i estructura, poc se’n va. Enguany,
Luis va començar amb la idea, tal i com ha fet uns altres anys, amb la
diferència que un dia va preguntar si algú volia fer-ne un esborrany. Laura,
nova en la gaiata però amb gran passió pel dibuix, se’n va encarregar. Així és
com de la col·laboració de dues persones, va eixir la idea per a 2020.
I, d’on ve la motivació per aquesta idea? De la infantessa, l’època de la vida de

la innocència i la puresa, com la llum blanca, però també de l’energia i la
vitalitat, com la llum de l’arc de Sant Martí. Eixos són els valors que
transmeten la nostra gaiata infantil enguany. La llum que aporten els xiquets
i les xiquetes mentre que són plens d’il·lusió i de vida, moments de la vida en
què tot és alegria i deler. Per això, la nostra gaiata infantil té el lema “Llum
d’infantessa”.
FITXA TÈCNICA
La gaiata està realitzada amb
motius històrics de la nostra ciutat
a la qual el fanal i el gaiato són
part fonamental del monument
junt amb el color de l’esperança,
rodejat amb quatre braços
despuntats i realitzat tot el conjunt
amb materials de PVC.
Llum d’infantessa
Luis Sánchez i Muñoz i
117
El nostre 2019 en imatges
118
119
120
121
122
123
r i a
tò
’ his
s d
ny
5 a
7
125
La “senyó” Elvira Madrina al 1945
Quan allà per lany 1945 van tornar a reviscolar les festes, una jove molt bella,
amb 17 anys, Elvira Sidro López, era elegida com a primera madrina del sector
11.
Era el moment de fer renàixer unes festes , que donarien un temps de calma i
alegria a la ciutat de Castelló i, en les quals, Elvira va ser elegida com a
representant del Raval, avui en dia en aquest 2020 data a la qual se celebrarà
el 75é aniversari de les nostres festes, hem tingut el plaer de poder anar a
visitar-la i xarrar amb ella, i així recordar aquells moments de festa i
comparar-los amb els d'aquests temps que estem vivint.
Anàrem a visitar a la senyo Elvira abans de Nadal, per retre-li un xicotet

homenatge i poder fotografiar-nos amb ella, doncs no tots els marets d'aquell
1945 és troben entre nosaltres actualment i per a nosaltres és un orgull i una
alegria molt gran que les filles i els nets de la senyo Elvira ens deixaren
accedir al seu domicili i estar amb ella .
Una de les coses que mes li crida l'atenció a la senyo Elvira és el fet de que
actualment al capdavant de la gaiata estiga una dóna , una presidenta! on
estan els homes del raval? com pot ser açò'!! - es pregunta - Ens va fer un
somriure a totes en aquell moment. És clar que per a una dóna de 93 anys és
un poc estrany el canvi generacional, i potser massa modern, que el gènere
femení estiga per davant dels homes comandant-los.
Elvira ens contava que aquelles festes van ser molt difícils , un any molt dur,
no sabien el que anaven a fer ni si aniria bé o malament, ella va ser proposada
com a madrina del sector però realment no sabia ben bé allò què volia dir. En
aquells temps, ens recalca, la gaiata estava conduïda per homes grans i ella i
les seves companyes estaven molt ben tractades. Feren moltes amistats, és
batejava a un nen del barri, el dia del bateig de la criatura coincidia amb el
bateig del monument, li feien una cartilla al Monte de Piedad amb uns
dinerets. Les festes eren pensades perquè la gent gaudira i es distraguera en
temps de postguerra, no s'hi invertien tants diners com ara, ens diu ella,
encara així ella recorda el monument molt gran, amb dos caragols als costats
que impressionaven .
Cada xiquet i cada xiqueta del sector podia jugar, prendre xocolate o disfrutar
en termes generals. Ella recorda aquells temps amb enyorança d'uns bons
temps, d'unes bones festes on és dirigien a ella als discursos i homenatges com
la seua “reialesa” .
126
127
Elvira i les seues filles ens van deixar veure els seus àlbums de fotos, retalls i
records que encara conserven amb molta atenció, les parets de sa casa
segueixen adornades amb les seues fotografies vestida de castellonera i amb la
seua gaiata dels caragols de la qual ella se sent tan immensament orgullosa. 75
anys després, Elvira Sidro segueix emocionant-se en recordar aquella
Magdalena i els seus ulls es posen vidriosos quan els records vénen a la seua
ment i és llavors quan ens anima a seguir avant, a continuar treballant i
lluitant pel Forn del Pla i que mai perdem aquell esperit lluitador que van
tindre aquells atrevits fundadors del nostre sector.
Des d’ací volem donar les gràcies a la família de la senyora Elvireta. Esperem
que li agraden aquestes paraules que, amb tot el respecte i estima, li dediquem
a qui va ser la primera madrina de la Gaiata 11 Forn del Pla, la senyora
Elvira Sidro López.
Lidón Andrés i Balaguer, presidenta de la gaiata Forn del Pla
Les gaiates de 1945 La gaiata 11 de 1945
128
A continuació podeu llegir una entrevista que li van fer als anys 80:
-Com es realitzava el nomenament de madrina en aquella època?
-Era molt diferent al d’ara. Ens van elegir a unes quantes xiques, i després va
vindre un senyor – no me’n recordo ara del nom – i em va dir que hauria de
ser la madrina. No ningú sabia res del que anava a fer.
-Per què es va pensar en batejar a la gaiata com “Pobilla... i en fanecaes”?
-Perquè no n’hi havia una altra en tot el Raval i crec que eixe va ser el motiu.
-Quins treballs realitzaven les comissions d’aquella època?
-Jo no en feia cap, però crec que la forma de recaptar diners era diferent a la
d’ara. Les festes d’abans no eren tan costoses; es pensava només en entretenir
al veïnat.
-Recorda cap dels seus companys o de les seues companyes?
-N’hi ha que han mort i a d’altres no els veig des de fa molt de temps. El
president era E. Joaquim Rodrigo i el secretari E. Ismael Sanz; també estaven
el “Xato Castanyero”, Peñalver, Violeta... En aquell temps la comissió estava
formada per homes majors.
-Quin festeig recorda amb més estima?
La visita de la Regina de les Festes, la filla del general Abriat, que va ser
rebuda amb gran entusiasme per tots en uns carrers bellament adornats
-Hi ha hagut cap canvi en el vestuari?
-En el vestit no massa, però ara les xiques van més curtes que llavors i també
la forma de pentinar-se és diferent. Això pel que fa a l'oficial, com la resta de
la gent, comprenc que les noies d'ara, per comoditat, vesteixin amb la brusa,
però la dona no ha d'usar-la; de "llauradora" sí que ho accepto perquè és bonic,
però la brusa és horrible.
-Queda cap anècdota de les seues
festes?
-A banda del record inoblidable
de tot el que he viscut, puc dir que
en els primers dies, quan teníem
algun acte, ens portaven al “Casí
Antic”, que era el senyorial de
l’època. A més, pel que fa al
vesturari, “la meua falda me la
van fer d’un “Cobertor”, i ben “
templà que anava”.
La comissió de 1945 Entrevista de S. March Chulvi
129
Madrines 1945-2020
2020
130
1945 Elvira Sidro i López 1946 Mª Lidón Juan i Pérez
1947 Ana Sanz i Martínez 1948 Guillermina Renau i Gilcert
1949 Visitación Herrero i Salesta 1950 Concepción Safont i Breva
1951 Vicenta Pardo i Tirado 1952 Pilar Aguilar i Ortiz
1953 María Rosa Quinta i Igual 1954 María Teresa Caballer i Pichastort
1955 Asunción Martínez i Agost 1956 María Concepción Martínez i Pérez
1957 Mªdel Carmen Fernández i Arévalo 1958 Mª del Carmen Branchadell i Pérez
1959 Mª del Carmen Bellés i Falcó 1960 Carmen Moliner i Forcadell
1961 Mª Dolores Amat i Pablo 1962 Teresa Ripollés i Salva
1963 Mª Amparo Ferrer i Marco 1964 Vicenta Castell i Bernat
1965 Emilia Salva i Trilles 1966 Cruz María Gil i Trilles
1967 Mª Dolores Ferrer i Mateo 1968 Mª Elvira Tirado Sidro
1969 Mª Francisca Claros i Rubio 1970 Guadalupe Montañés i Monferrer
1971 Immaculada Tirado i Sidro 1972 Mª Blanca Romero i Casanovas
1973 Margarita Porcar i Badenes 1974 Mª Jesús Fortanet i Estopinyà
1975 Mª José Causanilles i Rovira 1976 Carmen Goterris i Miralles
1977 Mª Rosario Tena i García 1978 Mª Antonia Agost i Maset
1979 Immaculada Goterris i Miralles 1980 Teresa Porcar i Soriano
1981 Mª Isabel Usó i Soler 1982 Carmen Ramos i Montañés
1983 Francis Prades i Hernández 1984 Maite Mas i Notari
1985 Mª Pilar Molina i Fernando 1986 Ela Quintana i Gascó
1987 Eva María Castell i Lledó 1988 Lledó Ferrando i Daufí
1989 Carmen Tomé i Abión 1990 María Rovira i Bausà
1991 Ruth Almenar i Ferrer 1992 Lidón Miralles i Pardo
1993 Sandra Vicent i Ortiz 1994-1995 Ana María Monje i Sábado
1996 Mónica Vicent i Ortiz 1997 María Tirado i Ferreiros
1998 Idoia Fernández i Belmar 1999 Nuria Jara i Martínez
2000 Arantxa Giménez i Sagasta 2001 Lidón Tirado i Ferreiros
2003 Úrsula García i Ros 2004 Almudena Sánchez i Guillén
2005 Nerea Miravet i Salvador 2006 Belén Boix i Domínguez
2007 Laura Daudén i Vicente 2008 Tatiana Lidón Schlecht i Tirado
2009 Alejandra Alberto i Breva 2010 Mónica Sidro i Maneus
2011 Cristina Pastor i Salines 2012 María José Daudén i Vicente
2013 Carla Alberto i Breva 2014 Cristina Salvador i Mas
2015 Laia Tirado i Alcántara 2016 Nuria Escuder i Causanilles
2017 Estela Bastida i Ferrara 2018 Idoia Serrano i Tuzón
2019 Estela Bastida i Ferrara 2020 Àgueda Bellido i Guillén
131
Madrines infantils 1945-2020
2019
2020
132
1970 Matilde Aguilar i Godes 1971 Teresa José Porcar i Soriano
1972 Mª Luisa Feced i Soriano 1973 Gema Beatriz Requena i Soriano
1974 Mª Teresa Mas i Notari 1975 Concepción Lidón Franch i Albert
1976 Gisela Tena i Piqueras 1977 Ana Belén Torres i Holguín
1978 Mª Estela Safont i Marco 1979 Ela Quinatana i Gascó
1980 Míriam Gómez i Lauterio 1981 Paloma González i Sos
1982 Laura Soriano i Trilles 1983 Helena Figols i Mateu
1984 Inmaculada Mundo i Bellmunt 1985 Esther Tomás i Hueso
1986 María Tirado i Ferreiros 1987 Jana Almenar i Ferrer
1988 Mª Rosa Pérez i Forner 1989 María Felip i Fabra
1990 Laura Celades i Bellés 1991 Elisa Felip i Buitrón
1992 Blanca Badenes i Ballester 1993 Laura Daudén i Vicente
1994 María Trilles i Ferrando 1995 Anaís Huertas i Navarro
1996 Silvia Carceller i Maicas 1997 Gloria Maicas i Ramírez
1998-1999 Mª Carmen Sidro i Marín 2000 Alba Sánchez i Montes
2001 Ariàn Bonet i Manselgas 2003 Cristina Salvador i Mas
2004 Patricia Roig i Parrilla 2005 Ana Martín i Linares
2006 Laia Tirado i Alcántara 2007 Cristina Cervera i Tirado
2008 Teresa Gas i Nebot 2009 Eva Martínez i Dasí
2010 Noelia Roig i Parrilla 2011 Sara Martí i Gimeno
2012 Marta Armijo i Cabedo 2013 Lucía Blasco i Gómez
2014 Lledó Calero i Andrés 2015 Carla Serrano i Tuzón
2016 Laura Godes i Garbí 2017 María Gómez i Vicente
2018 Lledó Manjavacas i Arenas 2019 Paula Marín i Hernando
2020 Lledó Nebot i Fabregat
133
Presidents infantils 1945-2020
1978 Antonio Gil i Agost 1979 Armando Mora i Quintana

1980 Sergio Pardo i Causanilles 1981 Vicente Luis Fabregat i García
1982 Agustín Quintana i Gascó 1983 Raúl Fernando i Piqueres
1984 Pablo Bellmunt i Portolés 1985 Miguel Alonso i Torres
1986 Pablo Torres i Ferreiros 1987 David Tirado i Gorjón
1988 Óscar Tirado i Bellés 1989 Antonio Cosín i Pascual
1990-1991 César León i Guimerà 1992 Christian Trilles i Gimeno
1993 Guillermo Badenes i Ballester 1994 Pau Ródenas i Motos
1995 Juan Martínez i Barba 1996 José Martínez i Barba
1997 Miguel Altava i Moliner 1998 Pepe Hervás i Alegre
1999-2000 Jorge Ribalta i Marín 2005 José Ginés i Segarra
2006 Juan Ginés i Segarra 2009 Manel Querol i Aicart
2011 Ernest Olsina i Navarro 2014 Javier Godes i Garbí
2016 Javier Godes i Garbí 2018 Iván Godes i Gálvez
134
Les nostres gaiates dels 50 i 60
1949 1950 1951
1952 1953 1954
1955 1956 1957
135
1959 1961 1963
1965 1966 1971
136
Un salt en el temps
Obro els ulls, al meu voltant, com tots els dies, la tauleta de nit, l’armari i el
safareig per rentar-me la cara. En terra, l’orinal que hui no he necessitat. Tot
com sempre. No obstant, tinc una estranya sensació, una profunda percepció
de què alguna cosa no és com sempre. Miro, però no veig res que siga anormal,
fins que ho trobo. Els raigs de sol que entren gràcilment per la finestra,
impacten sobre un objecte que penja de la porta tancada de la meua habitació.
És un paper, un paper escrit, adornat amb símbols daurats i que diuen per al
meu goig que sóc la primera madrina de la Gaiata Forn del Pla en les primeres
festes celebrades a la meua benvolguda ciutat, Castelló de la Plana. Sóc
madrina i, encara que sé que m’omple de felicitat, no sé ben bé perquè, ja que
no sé ni què és el que he de fer, ni tinc gaire clares les meues responsabilitats,
ningú m’ho ha pogut dir. Sé quina és la programació d’actes, i avant.
Ja el dia és arribat, dissabte 3 de març de l’any 1945. Avui comencen els

solemnes actes d’una setmana que perdurarà a la meua ment fins a la meua fi.
Em vesteixo, com no, amb el meu meravellós vestit de castellonera, vestit que
mon pare ha comprat amb gran esforç i treball. Ja és hora d’anar al carrer.
Els carrers no són igual que tots els dies, estan plens de color i de fantasia, una
fantasia que comença ara i que m’agradaria que no acabés mai. Hi ha
gallardets penjats per tot arreu i un ambient festiu que no havia viscut
encara. Els pocs cotxes dels que disposa la classe alta, no es veuen circular. El
ferm, ple d’irregularitats, com tots els dies, no és tan notori, potser per l’emoció
que fluix pel meu cos. Vull intentar viure cada moment, cada esdeveniment,
cada vivència, perquè no es repetirà.
Ja és molt tard, hem sopat i toca tornar a casa, demà serà un dels dies grans,
anirem en romeria a l’ermita de la Magdalena, acompanyant a la reina de les
festes. He de recuperar forces després d’un dia tan intens. Tant la plantà de la
gaiata com el seu bateig han sigut un vertader espectacle, moltes ciutadanes i
molts ciutadans de Castelló han vingut a veure l’acte i ens han animat amb
crits fins a l’extenuació. Malgrat això, el moment més emotiu ha sigut saber
que hem apadrinat una xiqueta, una xiqueta amb pocs recursos econòmics,
així que l’ajudarem i la farem castellonera. Gran dia de debò, ja m’he llevat
tota la roba i els accessoris, m’esperen el llit, la tauleta, l’armari i el safareig.
Veig també el meu certificat com a madrina, el veig brillar, al cap i a la fi és
daurat, el veig brillar molt, moltíssim, massa.
137
Ja és diumenge, dia gran de les nostres festes amb la romeria a la Magdalena.
Estic nerviosa, em vesteixo, encara que més lentament que ahir. Quan ja estic
preparada, me’n vaig al carrer a continuar gaudint de les festes, més meues
que mai. Isc al carrer i veig com la festa m’envolta, es pot sentir a l’ambient.
Puc percebre coses que em semblen molt distintes, els carrers aporten major
regularitat, de cotxes n’hi ha la gana, molts més dels que podria tan sols
imaginar. Però no és només això, no veig eixos trossos de paper multicolor
penjats per tot arreu, sinó que hi ha una sèrie de llums penjades, molt boniques
per cert. Algú deu haver fet molta feina, o no, potser no és això, ahir no degué
mirar bé el meu entorn. Continue caminant i no reconec els comerços del
barri, és com si, de cop, estigués a una altra ciutat, a un altre barri, a un altre
món.
No entenc què passa, estic atabalada per tots els esdeveniments? Un raig de
sang puja de manera desaforada cap al meu cervell i intenta espantar-me,
però no pot, la Magdalena està ací i no puc perdre la felicitat. Camine entre la
gent, em miren amb un semblant estrany, estic embogint? Veig una tenda, hi
ha diaris, n’agafe un. Hi ha un error, això és ben segur, veig 2020 a l’any en
comptes de 1945. Algú em fa una broma, potser la gent de la comissió m’està
fent una sorpresa, és clar que deu ser això, què sinó?
Veig una xiqueta que no és de la comissió, deu tindre l’edat de la meua

germana menuda, uns 12 anys. Li pregunto, amb timidesa i una certa
quantitat d’esglai, en quin any estem? Em mira de dalt a baix, mig sorpresa,
mig amb fàstic i contesta: però què diu senyora? Ha perdut l’enteniment?
Estem a 2020, igual que ahir i que els últims dos mesos. A més de sentir ràbia
per la resposta irreverent, em sobta sobretot el qualificatiu emprat, senyora.
Què vol dir? Cada vegada em sento més desprotegida.
He de reorganitzar els meus pensaments així que començo a deambular pels

carrers, sense rumb fix ni destinació, com a única meta no tenir-ne cap. En el
meu trasllat erràtic, em pregunten amb preocupació pel meu estat, bé, com he
d’estar? Encara així, amb el meu nerviosisme en augment, tinc ganes d’ajudar
al proïsme i quan escolto la greu, i alhora aguda per l’angoixa, veu d’un home,
giro per trobar-lo i oferir-li la meua ajuda. Crida amb por extingida i alivi
creixent, crida mare, mare. No veig ningú al voltant, ningú més. S’adreça a
mi i torna a dir mare, mare, mare.
138
to r
s e c
t r e
o s
l n
E
139
Identitat urbana
Al llarg de la historia, des de
l’origen de la ciutat i després
de la creació del primer
recinte murallat, es van
anar ocupant per l’edificació
la gran quantitat de terrenys
que hi havia al seu interior.
En períodes successius es va
anar ampliant aquest recinte
amb la construcció de noves
muralles. El que actualment
és el Raval de Sant Fèlix,
abans que hi haguera
consciència de la seua
existència com a tal, les primeres cases apareixerien de forma dispersa, com a
resposta a la necessitat de sol originada pel creixement de la ciutat les
muralles de la qual començaven a semblar-li menudes. A mesura que aquesta
necessitat va anar creixent, l’assentament en la periferia va anar
augmentant, sent més intens en els llocs que existia algun focus aglutinador,
com ara, per exemple, els camins o les ermites existents.
En aquest procés d’assentament, es produeix un canvi en el seu ritmen com a

resposta a fets tan evidents com l’apertura de noves portes en el recinte
murallat, de forma decisiva amb l’enderroc de les muralles i, en certa manera
també, davant la succesiva edificació dels terrenys tocants als camins fins a
unes distàncies que ja eren considerables, fent cada vegada més atractiva la
construcció en terrenys que, si bé es trobaven separats dels principals camins,
estaven més pròxims al nucli de la ciutat.
Existeixen factors suficients que permeten distingir el Raval de Sant Fèlix de

la resta dels barris de la ciutat. Els carrers de Sant Fèlix i Sanahuja envolten
una àrea que no va tardar en plenar-se. Posteriorment, la Ronda Magdalena i
el carrer Sant Roc es van constituir com els límits definitoris del que
actualment entenem com a Raval de Sant Fèlix. Als que ja he esmentat, cal
afegir la plaça Teodoro Izquierdo, punt final i de trobada dels dos anteriors
límits, el carrer Sant Lluís, plaça Clavé, final de l’avinguda Rei en Jaume i
Carrer Arrufat Alonso. (He d’assenyalar que aquests límits són els que
resulten de l’anàlisi urbanístic dels voltants de Sant Fèlix. Existeixen uns
altres factors històrics, sociològics o de qualsevol altre tipus que ajudarien a
definir-los amb major rigor, fixant, per exemple, els carrers Compte Pestagua,
Lope de Vega i Cisneros com als límits per a qualsevol altre efecte).
140
del Raval de Sant Fèlix
Els límits tenen prou entitat per fer de vertaderes barreres. Resulta destacable
que el carrer Sant Roc és de gran interès per reunir un bon nombre de
característiques que en fan un clar límit sense perdre el caràcter d’espai públic
atractiu, punt de trobada i relació, alhora que eix de circulació, junt amb el
carrer Sant Fèlix es constitueixen en l’eix aglutinador del Raval, fent de nexe
d’unió entre les dues parts en què el carrer Sant Fèlix divideix el barri.
Des dels límits ja assenyalats es produeix l’accés al Raval. Haurien d’existir

portes o elements urbans que tant físicament com psicològicament ens feren
sentir la sensació que en travessar-los estem entrant en una zona distinta de la
que deixem enrere; en aquest sentit els arquitectes, en enfrontar-nos al disseny
urbà, entenem que, encara que a altres nivells, el disseny del barri és semblant
al de les nostres vivendes, han d’existir uns límits que li donen l’adequada
independència, unes portes que senyalen els accessos, constituint els uns i els
altres els moixons que ens serveixen de guia en la ciutat. Concretant aquests
aspectes direm que tots els carrers que desemboquen als límits perimetrals
permeten l’accés a l’interior del Raval, però és facil entendre que no causa la
mateixa sensació en circular per la Ronda Magdalena la trobada amb el
carrer Sagrada Família que el carrer Bisbe Caperó per exemple, la trobada de
la primera amb el carrer Pérez de Arenós en la Ronda Magdalena té, baix el
meu punt de vista, un vertader caràcter d’espai d’entrada; la petita plaça que
s’organitza l’arbrat existent és un clar focus d’atracció i identificació, tot
recolzat en l’eixample que es produeix en la Ronda Magdalena a l’altura
d’aquest encreuament. Per contra, la trobada amb el carrer Bisbe Caperó no
reuneix cap tret de caracterització que permeta identificar-lo i fer-ne un accés
de la mateixa importància que l’anteriorment esmentat. Existeix així una
clara jerarquització de tots els accessos, cosa que és molt convenient, per
descomptat sempre que es corresponguen els accessos més senyalitzats amb els
més adequats.
L’eix format pels carrers Sant Fèlix i Sant Roc reuneix els requisits urbans per
constituir-se com el principal eix d’entrada a tots els nivells. Des d’eixe carrer
i a través del carrer Sagrada Família (autèntic eix transversal) s’arriba a la
plaça Isabel la Catòlica que és l’espai pñublic de relació millor adaptat a la
trama urbana que el circumda, constituint el focus central des del que és fàcil
arribar a qualsevol carrer del barri. Al meu juí, a la trobada del carrer Sant
Fèlix amb el carrer Sagrada Família li manca d’elements urbans que a mode
de moixó senyalitzen i identifiquen aquest encreuament de manera adient a la
gran importància que té (disposem del forat per accedir-hi però ens manca el
marc de la porta).
141
El final de l’Avinguda Rei En Jaume és un accés que pot cobrar importància
quan es porta a terme la prolongació del carrer Tosquella fins al jardí ubicat
sobre el solar de les Antigues Presons. Quan es porte a terme no s’hauria de
descuidar la importància de l’encreuament amb el carrer Sagrada Família,
que caldria diferenciar com a eix transversal que és.
El jardí esmentat és certament un focus d’atracció i d’obertura cap a la resta

de la ciutat, servint de nexe entre ells. La plaça del Maestrat reuneix els
requisits necessaris per a constituir-se coma brancal, si bé el seu funcionament
com a accés és difícil en quant que no condueix directament a cap dels nuclis
principals (carrer Sant Fèlix, plaça Isabel la Catòlica).
El tipus d’edificació, especialment en les zones interiors del Raval, i mostrant

encara cap a l’exterior en algun punt determinat dels seus límits, com per
exemple en part del carrer Sant Roc, és una peculiar característica que
perdura malgrat de la contínua pressió que actua sobre el sol urbà, tendint a
substituir les edificacions destinades a vivendes unifamiliars per edificacions
en altura amb una divisió horitzontal de la propietat. Cal valorar aquests
factors pensant en la importància que tenen sobre el tipus de vida dels
ocupants d’aquestes vivendes així com sobre la pèrdua de relació amb el
carrer que comporta (les persones que viuen en cases unifamiliars poden
utilitzar el carrer com a extensió de les seues mateixes vivendes, fent-ne
elements de relació humana i no simples vies de trànsit). Un altre factor
d’importància que incideix en la caracterització de la zona és la seua trama
urbana.
En l’actualitat una important part dels carrers veuen interromput el seu

traçat en u o en els seus dos extrems; si bé això crea problemes d’orientació en
desplaçar-se a través d’aquests carrers, originant recorreguts laberíntics en
algun cas, si bé també es dificulta en certa mesura el trànsit rodat, no és
menys cert que això resulta molt aconsellable en tant que sorgeix d’una
jerarquització més o menys estudiada dels carrers, de manera que els
principals sí que ofereixen eixa continuïtat necessària, mentre que les
interrupcions dels carrers secundaris els transfereixen un alt grau de
privacitat sense per això perdre el seu caràcter públic. Aquests carrers sense
continuïtat total contribueixen en gran mesura a donar el necessari ambient
de barri tancat en sí mateix, són carrers més habitables, molt més tranquils.
En el Pla General d’Ordenació Urbana, està previst donar major continuïtat a
part d’aquests carrers, alhora que una major amplada; això és lògic si tenim
en compte que també són majors les altures previstes per a les edificacions i
que amb la continuïtat dels carrers se’ls dona una millor accessibilitat,
adequant la ciutat al majoritari ús dels cotxes com a mitjà de desplaçament.
142
Però, totes aquestes transformacions urbanístiques canviaran alguna de les pe-
culiars característiques del Raval fent-li perdre part de la seua identitat. Per
pal·liar aquests inconvenients, que la necessària transformació amb el temps
comporta, un dels procediments amb els que compten és la reflexió sobre tots
aquesta aspectes amb la fi de valorar les senyes d’identitat que vam tindre, les
que tenim i les que volem tindre en un futur.
Com a resum diré que el Raval disposa hui d’unes senyes d’identitat que el dis-
tingeixen de la resta de la ciutat i que són:
 Límits clars
 Accessos jerarquizats en bona part, destacant-se l’eix longitudinal carrer
Sant Fèlix carrer Sant Roc.
 Centres de relació clarament diferenciats (plaça Isabel la Catòlica i l’eix
abans esmentat, també, a un nivell més general, el jardí assentat en el so-
lar de les antigues presons).
 Un eix transversal (carrer Sagrada Família).
 Trama urbana controlada (tancada en sí mateixa).
 Edificacions unifamiliars en gran part (tret en els límits perimetrals).
Vicente Vernia
Llibret Gaiata 11 any 1989
143
Les tres caigudes
Al nostre sector tenen lloc molts actes durant la setmana de la Magdalena
però si n’hi ha un digne de menció és el que té lloc just abans de la desfilada de
gaiates. Per què té tanta importància? Simplement perquè es produeix
íntegrament a l’epicentre del nostre sector, a la Plaça Sant Roc, al Forn del
Pla. Ja s’ha escrit sobre aquest esdeveniment al nostre llibret, així que,
aprofitant que ens trobem al 75é aniversari, volem recuperar un article de
l’any 1993 escrit per Vicent Cornelles Castelló:
Una de les tradicions conegudes, encara que cada volta es coneix més per la
difusió als mitjans de comunicació-, és la que té lloc la nit del tercer diumenge
de Quaresma, un poc abans de l’inici de la Processó de Penitents i de la
desfilada de gaiates, que brillantment envolta el dia gran de la Magdalena. És
la cerimònia de les “Les Tres Caigudes”.
Un ritual l’origen del qual es perd en la nit del temps, que ha perviscut al
calendari del ancestrals costums de la ciutat gràcies a l’esforç i la voluntat
d’uns pocs.
Quan està tot preparat per començar la penitencial processó, a l’entranyable

“Forn del Pla”, quatre adolescents representant a Sant Joan, la Verge Maria,
Maria Magdalena i Maria Salomé, realitzen quatre vegades la genuflexió
davant el Crist de la Cofraria de la Sang. Com a testimonis del ritual
apareixen els membres del Col·legi Apostòlic, els quals també desfilaran en la
Processó de Penitents.
Entre la llegenda i les interpretacions, moltes voltes apòcrifes, aquesta

cerimònia, plena de simbolisme, podria interpretar-se com el moment
fundacional de la ciutat, recordant l’origen penitencial de las festes
magdalenques i també l’auge que el Barroc va imprimir a cadascuna de les
manifestacions religioses al segle XVII i principi del XVIII. Castelló, per tant
no va fugir d’aquells anys de llums i d’ombres.
Així dons, amb una clara influència barroca i barroquitzant, el ritual de “Les
Tres Caigudes” respon a aqueixa expressió, entre la teatralitat i la devoció més
profunda cap als símbols de la Passió de Crist.
És costum que el paper de les figures bíbliques siga representat per joves del
Raval de Sant Fèlix. Tampoc és casualitat. És en aquest barri entranyable de
la ciutat on les influències del Barroc aconsegueixen el seu màxim exponent.
Unit tot això al caràcter agrari dels habitants del Raval que transformen la
seua religiositat popular en la màxima de les seues vides.
144
En els últims anys, i dins la dinàmica ciutadana de recuperació dels costums
de la ciutat, el ritual de “Les Tres Caigudes” està adquirint el major
protagonisme en el cerimonial que es desenvolupa abans de la Processó de
Penitents i de la desfilada de gaiates. Cada any és major el nombre de persones
que presencien el moment en què “les tres maries i Sant Joan” s’agenollen
davant la figura de Nostre Senyor Jesucrist.
Una tradició en la qual s’entremescla el caràcter de l’ostentació i les formes

davant fets de transcendència religiosa i de devoció popular. La figura de
María Magdalena, recordada precisament en les festes fundacionals de la
ciutat, les de Sant Joan i María Salomé, personatges estretament vinculats a la
passió i mort de Crist, conjuntament amb la Verge Maria no són més que
elements que configuren aqueixa especial mescla entre allò que és religiós i el
que és profà.
I “Les Tres Caigudes” tornaran a celebrar-se i a representar-se la nit màgica

del dia de la Magdalena. Per aprofundir més en els simbolismes que rodegen
aquesta jornada especial per a la ciutat de Castelló, les coses humanes i les
divines, les religioses i les profanes, vida i mort tornaran a fer-se presents com
a elements regeneradors de la ciutat. Com a emoció continguda en cadascun
del segons en què Sant Joan, Santa Maria Magdalena, La Verge Maria i
Maria Salomé s’agenollaran tres vegades al “Forn del Pla”.
Vicent Cornelles i Castelló

Llibret Gaiata 11 any 1993
145
Sant Fèlix de Cantalici
Si trobem un fet característic del nostre sector és que aglutina una gran part
de les festes de carrer de Castelló. Entre aquestes, una de les que té lloc al mes
d’octubre és la festivitat en honor a Sant Fèlix de Cantalici. Enguany, tenim la
particularitat que la presidenta de la gaiata és alhora la clavariessa del sant.
Per aquesta raó, volem dedicar-li unes línies al llibret.
Sant Fèlix, va nàixer en Cantalici, prop de Citta Ducale, en l’Apulia. Els seus
pares eren llauradors molt piadosos. Van saber educar-li tan bé que els seus
companys de jocs, quan ho veien acostar-se, li cridaven: "Ací ve Sant Félix!" El
sant pasturava les vaques des de xiquet, conduïa el seu ramat a algun paratge
tranquil, on passava llargues hores en oració davant una creu que havia
gravat en el tronc d'un arbre. Quan tenia dotze anys, va entrar a treballar a
la casa d'un ric propietari de Citta Ducale, anomenat Marco Tulio Pitxi o
Picarelli, qui li va emprar primer com a pastor i després com a conreador.
Era encara molt jove quan va aprendre a meditar durant el treball i prompte
va aconseguir un alt grau de contemplació.
Tant en Déu com en les criatures que li envoltaven com en si mateix, trobava
abundant matèria de meditació. Més tard, un religiós li va preguntar com
podia viure en la presència de Déu enmig del treball i les ocasions de
distracció. El sant li va respondre: "Totes les criatures poden portar-nos a Déu,
amb la condició que sapiguem mirar-les amb ulls senzills." La seua matèria
predilecta per a meditació era la Passió del Senyor, que no es cansava de
contemplar. Félix era tan alegre com humil; mai es va donar per ofès quan
algú li injuriava; en comptes de respondre grollerament, replicava:
"Demanaré a Déu que et faça un sant." El relat de la vida dels pares del desert
li va produir cert desig de seguir la vida eremítica; però va comprendre que
era un gènere de vida molt perillós per a ell.
Encara es trobava en dubte sobre la seua vocació, quan un accident va vindre

a mostrar-li la voluntat de Déu. Es trobava un dia llaurant un terreny amb
un parell de bous nous, quan el seu amo es va acostar a ell. Els animals,
espantats per la presència del propietari o una altra raó, van derrocar a Félix
qui va tractar de contindre'ls; encara que l'arada li va passar per damunt el
sant es va alçar il·lès. Per a agrair a Déu aquell miracle, Félix va demanar ser
admès com a germà llec en el convent caputxí de Citta Ducale. El pare
guardià, després de parlar-li de l'austeritat de la vida conventual, li va deixar
enfront d'un crucifix: "Considera, li va dir, que el Senyor va patir per
nosaltres." Félix va esclafir a plorar i el superior va comprendre que, si sentia
tan intensament la passió de Crist, havia de ser una ànima triada.
146
Félix va fer el noviciat en Antícoli. Des dels primers mesos, va passar imbuït
en l'esperit de la seua ordre, perquè estimava la pobresa, la humilitat i la creu.
Amb freqüència pregava al seu mestre de novicis que li redoblaren les
penitències i mortificacions i li tractara amb major severitat que als altres,
perquè els seus companys eren, segons ell, més dòcils i més inclinats a la virtut.
Encara que estava persuadit que tots
eren millors que ell, els seus germans
de religió li deien "el Sant", com
l'havien fet antany els seus companys
de jocs. En 1545, cap als trenta anys
d'edat, va fer els vots solemnes. Quatre
anys més tard, va ser enviat a Roma,
on durant quaranta anys, és a dir,
quasi fins a la seua mort, va eixir
diàriament a demanar almoina per al
manteniment de la comunitat.
L'ofici era molt pesat, però Sant Félix

s'alegrava per la humiliacions,
fatigues i incomoditats que portava
amb si i res li podia distraure el seu
pensament de Déu. Amb l'aprovació
dels superiors, que tenien absoluta
confiança en la seua discreció,
ajudava generosament als pobres amb
les almoines que ajuntava.
A més, visitava els malalts, als quals

servia personalment i consolava als
moribunds. Sant Felip Neri li va
Sant Fèlix Cantalici
prodigar gran estima i li agradava
conversar amb ell; a manera de
salutació, els dos sants de Déu es desitjaven mútuament una participació més
intensa en la Passió de Crist. Sant Carles Borromeo va enviar a Sant Felip
Neri les regles que havia redactat per als oblats, demanant-li que les revisara;
Sant Felip es va excusar de no poder fer-ho i va recomanar per a això a Sant
Félix. En va protestar aquest que mai havia fet estudis; els superiors van
ordenar que se li llegiren les regles i que en donara la seua opinió. El sant va
recomanar que se suprimiren unes disposicions massa severes. Sant Carles
Borromeo va seguir el consell i va manifestar la seua admiració per la
prudència que va manifestar
147
Sant Félix es tractava a si mateix amb gran severitat. Caminava descalç i
usava cilicio; dejunava a pa i aigua, ja que podia fer-ho sense cridar l'atenció i
s'acontentava amb els rosegons de pa que trobava en el fons del seu alforja.
Ocultava gelosament els dons sobrenaturals que Déu li concedia; no obstant ai-
xò, algunes vegades, quan ajudava en la Missa, era arrabassat en èxtasi a la
vista de tots. Per tot el que veia i esdevenia, donava gràcies a Déu; tan sovint
pronunciava les paraules "Deo gratias", que els avis del carrer li deien el ger-
mà Deogracias.
Quan Félix era ja molt ancià i xacrós, el cardenal protector de l'ordre, que vo-
lia molt al sant, va aconsellar als seus superiors que li rellevaren del seu ofici;
però Félix els va pregar que li deixaren continuar demanant almoina, dient
que l'ànima es marceix quan el cos no treballa. Déu li va cridar a Si als setan-
ta-dos anys d'edat, després de consolar-li en el llit de mort amb una visió de la
Santíssima Verge. El sant va obrar molts miracles després de la seua mort i va
ser canonitzat en 1709 . És per això que nostre raval de llauradors, el nostre
sector va acollir a aquest sant tan venerable en les seues llars.
Des de 1750 Sant Fèlix va cada any a una casa i és allí protegit i honrat igual
que ell protegeix les nostres collites, caps de bestiar, fruites i messes, com resa
als seus gojos.
Enguany el sant patró del nostre sector és a la nostra casa , perquè els seus cla-
varis són la família Calero-Andrés , la nostra presidenta i el seu marit són els
encarregats que part dels nostres costums i tradicions no es perden en l'oblit.
Procés d’elaboració de primes
148
Per a ells dos, un dels moments més emocionants i colpidors va ser el moment
de rebre a Sant Fèlix. Per a eixe moment, com és costum i juntament amb la
col·laboració de veïnes del sector i membres d'aquesta comissió, es van elabo-
rar uns 4500 rotllets uns dies abans. El diumenge de vesprada per rebre el
sant, el clavari i la clavariessa, majorals i les persones que els ajudaren en el
trasllat de la imatge, els van llançar per la finestra perquè tot el veïnat, amics
i amigues, gaiata al complet i qualsevol que es va voler acostar pogueren reco-
llir-los .
Després d’un xicotet tast de primes i moscatell, per a qui desconega què són les
primes, direm és un dolcet que es prepara a Castelló i que és poc dolç i molt em-
bafador però amb un traguet de moscatell és un plaer irrenunciable. Aquest
xicotet dolç de forma redona i plana només es tasta en dates assenyalades, en
el nostre sector quan tastes una prima és que ja estàs de festa. Una vegada
acabat, l'honorable Sant Fèlix va ser acollit i venerat a l'entrada del nostre
cau i després va ser traslladat a casa de Roberto i Lidón.
Les festes de carrer són molt importants per a tots nosaltres perquè són unes
senyes d'identitat com a poble i com a barri. En el nostre cas concret, és més
especial si cap perquè el raval del codony era, i continua sent hui en dia, un
barri treballador i és per això que en moments festius tothom ix al carrer a ce-
lebrar la festa que corresponga, perquè tot en aquesta vida no pot ser treba-
llar, també cal gaudir i descansar.
Es per això que nosaltres, les forneres i els forners, sempre fem i farem costat a
les festes de carrer, a les festes del nostre sector que cada Octubre, diumenge
rere diumenge, celebra les festes de la recent entrada tardor. Diumenges de
processons, misses, primes i rotllets , diumenges de veïnat, enguany més a prop
de la gaiata, Sant Fèlix és una miqueta més nostre.
Roberto Calero i de la Fuente i Lidón Andrés i Balaguer
149
Concurs el Bisbe fa Gaiata - edició 2020
Tornem amb el nostre concurs, que tant estimem, amb la inestimable
col·laboració del col·legi del nostre sector, el Bisbe Climent. Volem agrair de
bestreta la implicació de l’alumnat i les famílies amb aquest concurs tan
important per a la nostra gaiata. Us deixem a continuació les bases de l’edició
de l’any 2020, l’any del 75é aniversari.
BASES PER AL CONCURS ESCOLAR DE DIBUIX I REDACCIÓ “

EL BISBE FA GAIATA”
 CONCURSANTS: Podrà concursar en la categoria de dibuix infantil tot

l’alumnat comprés entre 3 i 9 anys, des de P1 fins a 3r. de primària. A la
categoria de redacció podrà concursar l’alumnat de 4t. , 5é. i 6é.
 TEMA DE REDACCIÓ I DIBUIX: El tema de concurs serà per a l'etapa

d'infantil: tema lliure, fent referència a les nostres festes, per a primer i
segon de primària: EL TEU BARRI,LA TEUA GAIATA; tenint com a
característiques per als dibuixos que siguen molts colorits. Per a la resta
de cursos que participen en la redacció, extensió màxima d’un full i escrita
en valencià
 GUANYADORS: L'elecció primera serà efectuada pel professorat de
l'escola amb criteris acadèmics. Entre els escollits pel professorat, una
comissió determinada per la junta de la gaiata triarà els guanyadors.
 CATEGORIES DE PREMI: Hi haurà tres categories: infantil, primària

1r, 2n. i 3r i primària 4t, 5é i 6é. Dins de cada categoria s’atorgaran 3
premis que constaran d'un lot escolar adequat a l'edat de la persona
guanyadora.
 ENTREGA DE PREMIS: La gaiata informarà als guanyadors i a les

guanyadores del dia, lloc i hora d'entrega de premis.
 TERMINIS: El termini d'entrega dels dibuixos i redaccions finalitzarà la

setmana abans de Pasqua. El personal docent del col·legi informarà a
l’alumnat de la data exacta.
En les següents pàgines, podeu trobar els dibuixos i les redaccions que han
guanyat en l’edició 2019 e tema de la qual va ser “La Magdalena que he
viscut”.
150
Primer premi d’infantil
Maria Kholodova
151
Segon premi d’infantil
Arabela Bordera
152
Tercer premi d’infantil
Yuyi Xia
153
Primer premi de primària
Aitana Muñoz
154
Segon premi de primària
Pau Calero
155
Tercer premi de primària
Laith Alali
156
Primer premi de narració David de la Muñoza
157
Segon premi de narració Laura Lara
158
Tercer premi de narració Hareem Tariq
159
El bisbe Climent .
Qui no ha sentit parlar del bisbe Climent, el fill
més il·lustre de Castelló?
De segur que tothom sap que hi ha un carrer –

al cèntric històric- que porta el seu nom, al
final del qual hi ha el casalici de la Casa dels
Òrfens. També se sap de l’existència del col·legi
“bisbe Climent” al barri de Sant Fèlix i, fins i
tot, de l’Associació “Josep Climent” , que
promou la catequesi i la litúrgia en la nostra
llengua, organitza activitats de lleure i
formació per a infants i joves i manté un
prestigiós grup musical –el cor Pentecosta-. És
La Casa dels Òrfens (font:l’autor)- possible que alguns, fins i tot, han vist la làpida
que, a l’església major de Castelló –la cocatedral
de Santa Maria- cobreix la tomba de Climent.
El què pot ser molts no saben és que la

mentalitat pràctica i previsora
d’aquell mecenes el portà a demanar,
al municipi, autorització per
instal·lar-hi dos forns –un d’ells “el
forn del Pla”-, amb les rendes dels
quals atendre les despeses de les
escoles que fundà. I és que, tot i les
notables ocupacions que el tenien
absort –canonge de la seu valentina i
-Edifici històric del Col·legi Bisbe Cli-
catedràtic de filosofia tomista a
ment”(font:l’autor)
l’Estudi General- mai deixà d’atendre
les necessitats dels conciutadans del
seu Castelló, com ara la instrucció de la infantesa de la Vila i la fundació de
l’emblemàtic internat, conegut com la Casa dels Òrfens.
Això a Castelló, la seua “pàtria”, perquè a Barcelona –la seua diòcesi-, excel·lí
per la fundació d’escoles i la protecció a mestres i estudiants. A tocar de la
necròpolis de Poble Nou hi ha, també, un carrer dedicat al nostre bisbe.
160
i el barri de Sant Fèlix.
No tots, però, tenen informació acurada de la seua
extensa i intensa biografia, ni consciència exacta
de la importància històrica del personatge: un
estudiant –primer de les Aules de Gramàtica i
Llatinitat castellonenques i desprès de la
Universitat de València- intel·ligent i avantatjat,
un erudit prestigiós i prestigiat, un eclesiàstic –
bisbe de Barcelona- il·lustre i il·lustrat i un
ciutadà i home públic, compromès amb el seu
Enfornant” (font: F. Jorba)-
temps i la seua gent.
Justament la dimensió més entranyable i familiar de Climent, fou la

preocupació pels més febles i desassistits i la recerca de recursos per a la
subsistència de les escoles, com la del barri de Sant Fèlix, amb l’emblemàtic
“forn del Pla”, que ha perdurat fins als nostres dies... o ben prop.
Efectivament, la gent major d’aquells indrets –i

de mig Castelló- no només sabien de la seua
existència, sinó que alguns –la meua iaia Antònia
- fins i tot el situaven al xamfrà entre Sant Fèlix i
el carrer Sanahuja...: “ahí, ahí hi havia el “form
del Pla”. El forn que sí que hem conegut alguns i
no només les persones d’edat sinó els xiquets de la
postguerra de Sant Fèlix i adjacents -entre els que
m’encontrava- fou el forn de “Ca la Monja”, Un jove Joaquim Pascual –el de “Ca
hereu històric –pel que sabem- del “forn del Pla”,
la Monja”-, a la guitarra...(font:
a càrrec d’una família coneguda i estimada –els
família Pascual-Gumbau)-
Pacual/Gumbau-, al front de la qual es trobaven
l’oncle Joaquím i la tieta Senteta...
I és tot -o quasi- de moment, a l’entorn de la figura

emblemàtica del bisbe Climent i del “forn del Pla”,
ara rememorats al llibret de la insigne Gaiata del
barri, com ja es féu en el de l’any 1989, on apareix
reiteradament al·ludida la família Pascual-
Gumbau.
Marc Ant. Adell, estudiós de Climent.

L’autor front al retrat de
Climent, als salons de
l’Ajuntament de Castel l ó
(font:l’autor)- 161
t a
aia
a g
e l
s d
mic
A
163
Gaiata 17 Tir de Colom
Amics i amigues de la Gaiata 11, Forn del Pla, a pocs dies de les nostres festes,
volem aprofitar l’ocasió que ens brinda aquest llibret per a saludar a tot el
veïnat.
Volem comunicar a tothom que un any més ens sentim orgullosos d’aquest
agermanament que fa anys que realitzem amb el vostre sector. Volem
continuar compartint moments junts en el món de la festa i continuar tendint
la nostra mà per a tot allò que necessiteu.
La Gaiata 17, Tir de Colom, us desitja unes bones festes de la Magdalena 2020 a
tot el veïnat i a tota aquesta gran comissió que forma la Gaiata 11, Forn del
Pla, gent treballadora amb molt clars ideals festers.
Caminant junts Tir de Colom i Forn del Pla
164
Andrea Alcaide Javier Gimeno
Martina Burguete Nacho Marín
165
Gaiata 10 El Toll
En aquest any, el meu primer com a president de la gaiata 10, El Toll, vull
expressar l’orgull que suposa per a mi el fet de poder dirigir-me a vosaltres per
desitjar-vos unes festes magnifiques.
Aquest any el recordaré també, a més de pel 75é aniversari de les nostres festes
i les nostres comissions, per l’agermanament de dues gaiates. Dues comissions
veïnes que disfrutem de molt bona relació, ens unim aquest any per compartir
encara més vivències. Sempre sumant alegria a les nostres volgudes festes. Per
finalitzar, vull dirigir-me a Àgueda i Lledó, les madrines, a Lidón, la seua
presidenta i a tota la comissió de la gaiata 11, Forn del Pla, perquè sàpiguen
que a la nostra comissió sempre tindràdi la seua casa. Rebeu una salutació i
bones festes!
166
Juan Antonio Germán María Beser
María Cano
167
Centre aragonés
Durant molts anys, Castelló va estar sense celebrar les Festes de la Magdalena
amb l’esplendor necessari.
No obstant, en el màgic any de 1945, van sorgir amb meravellosa puixança en

convertir-se en la represa d’una brillantor tradicional. No importaven els
actes, com eren les Gaiates, o els programes festers, sinó que allò que era
important era senyalar que amb la restauració de les Festes de la Magdalena,
era el propi esperit de la ciutat de la Plana el que es restaurava, era l’ànima
del nostre poble i era Castelló sencer qui renaixia.
Esther Pinazo i López Carmen Pilar Gonell i Bollado
L’any 1945 va suposar un any gloriós per al devenir de les nostres festes i
encara de la nostra historia com a poble, hi van aparèixer forces capaces de
donar un nou esplendor i brillantor a aquesta commemoració avassalladora i
triomfal que s’anava a convertir en el centre de totes les celebracions festives
de Castelló. En 1945, va néixer el Pregó i la seua cavalcada i, per altre costat,
la Gaiata monumental, dos dels símbols fonamentals de les festes. Aquest anys,
hi van ser 12 les gaiates monumentals que van adquirir per primera vegada la
representativitat dels sectors en què es va dividir la ciutat..
168
En 1945, va néixer el Pregó i la seua
cavalcada i, per altre costat, la Gaiata
monumental, dos dels símbols fonamentals de
les festes. Aquest anys, hi van ser 12 les
gaiates monumentals que van adquirir per
primera vegada la representativitat dels
sectors en què es va dividir la ciutat..
En 1946 es va escollir per a representar les

noves festes el pasdoble Rotllo i Canya i en
1947 es va canviar el text del Pregó que seria
el definitiu. Té també lloc el primer festival
folclòric i la primera edició de l’ofrena de
flors a la Mare de Déu de Lledó. Es van
incorporar uns focs d’artifici al Passeig
Ribalta i una traca que recorreria els carrers
i culminaria en el campanar. Totes aquestes
novetats s’han mantingut amb xicotets
canvis.
José Antonio Lázaro i Romero
El Centro Aragonés, entitat integrada i
President del Centro Aragonés
arrelada a Castelló, ha tingut un paper
important en la historia de les festes. Diversos dels seus directius han
pertangut a la Junta de Festes, hem participat a la Cavalcada del Pregó des de
1979 i, uns anys més tard, ho fèrem a la Cavalcada del Pregó Infantil. També
hi ha hagut sòcies i filles o netes d’associats que han format part a diferents
gaiates i han ostentat diferents càrrecs: 12 madrines, 3 dones de companya, 6
dames de la ciutat i 4 regines.
És un enorme honor que aquest 75é aniversari de les festes de Castelló

coincidisca amb el centenari del Centro
Aragonés. Estem encantats amb la relació que
ens uneix a la Gaiata 11 i, de manera especial,
amb la família Manjavacas-Arenas, que
pertanyen també al Centro Aragonés i
col·labora en les activitats que realitzem.
Us desitge un feliç 75é aniversari de les nostres

festes i que gaudiu amb alegria, harmonia i
amistat.
169
Falla Barri l’Escorredor
Borriana
Monserrat Alarcón i Grañó Unai Arnau i Moreno

Fallera Major President Infantil
170
Iván Barrio i Solís, Izan Sánchez i Pérez i Juan Arnau i Calandria
President i Vicepresidents
171
Foguera Hernán Cortés
Sant Vicent del Raspeig
Maria Fatima Bernal i Torregrosa Sara Samper i Richarte
172
Foguera Hernán Cortés
Alacant
Patricia Morán i Sánchez Lucía Gómez i Vidal
173
174
le s
t i c
Ar
175
La creació del gremi dels sastres
Una de les característiques més quotidianes durant els segles de la Edat
Mitjana i la Moderna en el món del treball normalment no rural, que també,
fou l’existència d’organitzacions de caire proteccionista anomenades en un
principi «gremis» al qual títol correspondrà també molt aviat el nom de
«Confraria», donant-li llavors una càrrega religiosa a aquestes associacions
que el que pretenien, en definitiva, era la tasca de protegir un tipus
determinat de treball, en aquest cas el Gremi o Confraria dels sastres.
Potser que la més destacada faceta que

caracteritzava la vida d’aquests professionals
era l’estricta reglamentació i regulació del seu
treball: poques coses escapen al control del
gremi, com tot seguit veurem.
L’arxiu municipal de Castelló, un dels més rics

en documentació de tots els municipis
valencians, si s’exceptuen aquells de les grans
viles o ciutats com València, Alacant, Elx i
altres, conserva uns riquíssims fons entre els
quals hi destaca els llibres de Consells o actes
municipals per anomenar-los en terminologia
Símbol dels gremis d’oficis artesans
representats en rajola de Manises similar emprada a la nostra actual
(València): Els Sastres (finals de organització política. D’entre aquest valuós
l’Edat Mitjana) Museu Arqueològic fons hem tret l’interessant document que és
Nacional Madrid motiu d’aquestes breus línies i que fiquem a
l’abast del coneixement dels possibles lectors
interessats en conéixer un poc millor retalls de la nostra història, al menys
d’una faceta no massa coneguda per l’època que tractem: el segle XVI, un
moment en el qual la vila, un poc superada la crisi de darreries del segle XV,
sembla que va recuperant-se amb el corresponent augment de la població i
l’aparició del gust per millorar les coses, entre elles la referida al vestir. Per
cert que la documentació emprada no parla quasi mai de «vestit» sinó que
utilitza el terme de «roba» o «robes» si és en plural.
El document que ara tenim entre mans és l’acta de constitució de la Confraria

de Sastres de la vila de Castelló. Precisament a la introducció del text fa
referència a aquest procés expansiu que experimenta la vila: la present vila de
Castelló és venguda a gran aument e lo poble ha creixut en tanta manera que
de qualsevol art y offici en la dita vila y ha molt gran abundància de persones
y artistes que illustren molt lo poble.... Qué millor moment per crear una
organització laboral que aglutine tots els professionals de l’agulla!.
176
El 22 de juliol de l’any
1579, es reuneixen al
palau comú de la vila, o
ca la vila com sempre
s’ha conegut els
ajuntaments a la nostra
terra, un grup de
«mestres» sastres (en
aquesta època sempre
quan s’és professional
d’un treballs i ha passat
per l’aprenentatge i el
corresponent examen,
rep el nom i títol de
mestre) en número de
vint-i-dos i decideixen
crear una nova
confraria, la dels sastres,
que fiquen sota
l’advocació de sant
Vicent Màrtir, que serà
el llur patró, i al qui
celebraran bé e
honradament el dia de la
seua festivitat (crec
recordar que és el 22 de
gener), una missa a la
qual accepten acudir tots
Sant Vicent Màrtir, patró de la Confraria dels sastres de Cas- els membres del gremi,
telló, d’escola ribaltesca S.XVII només admetent
l’absència quan es tracte
de causes de força major. Per organitzar-se compten amb l’aquiescència del
governador de la Plana, amb seu a Castelló. Comptarà també, com és
preceptiu, amb el vist i plau i recolzament del Consell o ajuntament de la vila,
puix en ella s’ha de desenvolupar la faena d’aquests professionals.
Les reunions de la confraria es celebraran a la casa abadia o a l’església major,

i l’obligació d’assistir-hi és total: mestres, costurers, aprenents...cap membre té
escapatòria, del contrari pagaran la calònia o multa que es determine. Per la
qüestió del pagament de les multes majors, gairebé totes de cent sous, la
confraria ho confiarà al mostassaf, càrrec d’amples competències, potser el que
més en tinga del Consell.
177
Es presenten els capítols fets on, fil per randa, deixen poca cosa a la
improvisació. Són trenta sis capítols o establiments, on es recull el que serà
l’organització de la Confraria, des de l’existència de clavaris, majorals i
veedors (encarregats, aquests, del control de tot el que ordenen els capítols, una
mena de braç executiu), passant pel reconeixement de fadrins, joves,
aprenedisos i costurers, que són els que passaran per l’examen corresponent
per poder accedir a la categoria de mestres, sempre i quant hagen superat uns
anys d’aprenentatge a càrrec tothora d’un mestre-sastre, qui s’encarregarà
també de formar-los com a homes de profit. Depenent de l’edat del jove o fadrí,
el mestre els admetrà o afermarà per un termini que oscil.larà de cinc fins a
vuit anys: si el xiquet o fadrí té deu anys, el contractarà per un termini de
vuit anys; si en té dotze, per sis anys; per els més majors l’afermament o
contracte serà només per quatre anys, contractes que es signaran pel clavari
de la confraria i per un notari fedatari públic. Si es tracta d’un aprenent, el
qual mestre haja mort, el clavari i majorals s’encarregaran de buscar-li treball
amb altre mestre que elegirà el aprenent.
Altres tipus de capítols determinen el proteccionisme als de la vila i els fills de

mestres (poques coses han canviat en la vida, segons es pot veure), puix per
examinar-se, per exemple, els forasters pagaran cent sous i seixanta els de la
vila, i les relacions entre els mestres que tenen oberta botiga o obrador i els
llurs clients, reflectint les mútues obligacions contractuals. El mestre haurà
d’acomplir amb el que demanen els clients, però aquests estan obligats a pagar-
li el treball fet i si no ho fan com cal se’ls fa una mena de buit entre tots els
sastres, que no admetran cap encàrrec del morós, a més a més de les penes que
se li puguen aplicar, com a qualsevol deutor.
Les multes que fica la confraria a qui contravinga les normes i accepta clients
sense ésser mestres-sastres, són elevades, puix hauran de pagar cent sous,
quantitat que aleshores costava molt de guanyar (per exemple, només amb
comparació, un mestre de l’Estudi General de la vila rebia un salari de cinc-
cents sous, poc més o menys, a l’any i un metge, si fa no fa, semblant
quantitat). Tampoc es podia admetre en taller propi el jove que havia deixat
voluntàriament el treball en casa d’altre sastre. Curiosament els capítols hi
fixen unes dates festives de l’any, on no es puga, menys encara, passar d’un
sastre a l’altre: Nadal, Pasqua florida, Pasqua granada , el Corpus, Sant Joan
(festa sempre molt celebrada a Castelló), la Mare de Déu d’Agost, sant Simó
Judes i Tots Sants. Precisament són festes d’estrenar roba nova, qui podia fer-
ho, cosa que calia regular bé i que no es «furtaren» els aprenents i costurers els
uns al altres en moments on els que podien estrenaven vestimenta.
178
Tanmateix intenten prevenir fraus que puguen fer alguns pares forasters
d’examinar-se ells mateix perquè els seus fills tinguen accés més o menys
directe al grup d’aprenents o fadrins. També es regula el pagament que deuen
fer els deutors a l’hereu d’un sastre mort; que els mossos que venen de fora la
vila no puguen ser admesos a l’ofici si no han acomplit els temps
d’aprenentatge de dit l’ofici allà d’on venien; es portarà un llibre-registre dels
confrares que es dipositarà a l’arxiu municipal; que quan morirà un sastre
tinguen l’obligació d’assistir a les exèquies i acompanyar el cos al soterrament
al fossar (llavors situat on avui és l’ajuntament); actuació de clavaris i
majorals com a mediadors quan existesca discrepància o discrepàncies entre
client i mestre, etc. Tot un estol de normes adreçades a que cadascuna cosa
vaja per bon camí i faça fàcil l’activitat laboral dels confrares.
Finalment, el consell municipal aprovà el 9 d’agost d’aquest any 1579 la

confraria i per notificar-la al coneixement dels veïns mana al trompeta o
agutzil que fixés als llocs habituals de la vila els capítols signats i que els
llegesca també pels llocs acostumats de la vila on es feien els pregons , hagut
compte que la quasi totalitat de la població era totalment analfabeta i per
tant era l’única forma d’adonar-se’n de les novetats esdevingudes a la vila.
Després, el boca a boca feia la resta, com ara i com sempre ha estat així des
que el món és món.
Cal dir, per acabar, que els gremis duraren, amb alguns daltabaixos, fins el
segle XIX, per bé que en anys posteriors trobem referències a «gremis» o
«confraries», però sense tenir ja ni la importància antiga, ni, en la majoria
dels casos, relació alguna amb el seu origen de regular i codificar estrictament
els treballs, amb el corresponent proteccionisme, raó de la seua existència en
altres temps i conservada al llarg de molts segles.
Castelló, Magdalena de 2020.
Eugeni Díaz i Manteca
179
La gabella de la sal
La literatura sobre la sal és
relativament abundant, tant a
nivell tècnic, entorn del seu ús o
explotació, com a nivell cultural
i simbòlic, quant al seu consum.
El clorur de sodi, o sal, és un
mineral de variadíssima
utilització i no sorprèn que haja
sigut objecte d'intensa
comercialització.
Sense comptar amb la moderna

utilització, en la ramaderia i la
indústria química, els usos tradicionals de la sal es refereixen a la salut i dietes
humanes, la preservació dels aliments, la farmacopea i l'activitat ritual. S'ha
estimat que, entre els humans, els caçadors recol·lectors necessiten diàriament
un mínim de 2.5 gr. de sal per dia, i els agricultors que consumeixen cereals,
un mínim de 5 gr.
L'ús tradicional de la sal comprenia bàsicament la preservació i preparació

d'aliments, la farmacopea i l'activitat ritual. La preservació d'aliments té
llarga data en la història humana. Un altre assumpte és l'ús del mineral per a
salar menjars i donar-los bon gust.
En la vida humana, la sal és un element

essencial per a l'organisme. Romans i
grecs la consideraven com a “regal
diví”, i el “més noble dels aliments”. Tots
els poderosos han controlat la seua
explotació i consum. Parlem de la
provisió de la sal comuna, tan
necessària per a la humanitat, la qual,
com en el cas que ens ocuparà, pot ser
obtinguda directament del mar.
180
a terres valencianes
Aquest poder de la sal era tan excel·lent i més valuós que l'or i altres virtuts i
propietats bastant conegudes pels prínceps que van fer que els impostos o els
tributs de sal foren per ells molt més volguts que els altres.
No cal estranyar-se per açò que els reis s'atribuïsquen per complet la
distribució pública de la sal i que les salines, tant les que ja estan alçades com
les quals s'alcen en qualsevol lloc, o bé les bloquegen o bé les compren als seus
súbdits, de manera que ordenen que, després de conservar unes poques per a la
seua distribució venal, les restants o bé siguen
tancades o bé siga prohibit el seu ús.
La sal era tradicionalment cara, per açò

s'utilitzava per a distingir els nivells socials. En
els regnes medievals i del renaixement europeus,
els salers eren posats en la taula a l'abast dels
considerats dignes. En qualsevol taula de la
noblesa, estar assegut “més sota la sal” eren
considerats com no ser dignes a tenir accés de tan
luxós condiment.
A través de la història, i a causa de la necessitat de la sal, aquesta ha estat

subjecta a monopolis i impostos especials governamentals. Aquests impostos
van ser el sosteniment dels monarques durant molts anys; milers de ciutadans
van ser empresonats pel contraban de la sal.
181
I així arribem a la gabella - paraula
que prové de l'àrab qabala- o almodí
de la sal era un impost d’origen
medieval, desaparegut en el segle
XVIII, que gravava la compra de
productes. La gabella, significa tant
el monopoli de l'Estat de certs
productes de primera necessitat com
un impost directe que cobrava
l'Estat: sal, vi, oli, blat o béns
exportats… durant l'antic règim.
Per extensió també va aplicar-se als magatzems on es guardaven aquests
productes.
La seua forma més coneguda va ser la gabella de la sal, també anomenat selga
o salga, impostos extraordinaris establits en determinats moments sobre la
producció i la comercialització de la sal, tant en els regnes d'Aragó, de
València i de Mallorca com en el principat de Catalunya.
Com ens contava l’historiador José Sánchez Adell en un interessant text sobre
la sal1, aquest producte al Regne de València, a l’Edat Mitjana, constituïa uns
dels monopolis de la corona i una de les seues millors fonts d’ingressos. Les
gabelles de la sal es subhastaven tots els anys. Gabella en aquesta època era
l’almodí o lloc de venda obligatòria d’un producte monopolitzat, com en el
nostre cas, la sal.
Les gabelles, segons Sánchez Adell, existents al

Regne de València eren nou: València, Cullera,
Xàtiva, Alzira, Vila Joiosa, Oriola, Alacant,
Borriana i Peníscola. La de València, fruit de la
producció de les salines de l’Albufera fou regulada
per Jaume I en 1251 i abastia les actuals
comarques de l’Alt Palància i la Plana:
.. Sal civitiatis Valencie vendatur in civitate

Valencie et per Totum terminum suum et in
Morvedre, Segorbio, Altura, Castronovo, Xerica,
Eslida et tota sua montanea, et Onda, Burriana et
Castelione Burriane et usque ad gradum de
Orpesa, ...
Hi ha una altra provisió sobre la provisió de la sal al cap i casal del regne
d’Alfons IV, datat a València el 25 de gener de 1233.
182
La disposició de la costa i les marjals de Peníscola donaven lloc a que
s’ubicaren salines, que probablement ja existien abans de la conquesta
cristiana, segons mossèn Betí2. En juny de 1263 pels diferents deutes que tenia
amb el jueu tortosí Astruch Jacob Xixón, va deixar com a penyora el castell i
la vila de Peníscola més la gabella de la sal. En agost del mateix any disposa
que els habitants dels castells de Morella i els seus llogarets, de Culla, de
Cervera, de Coves de Vinromà, de Xivert, d’Albalat i Benifassà havien de
proveir-se obligatòriament de la gabella de la sal de Peníscola. Qui portara sal
d’una altra procedència perdria el producte i el bestiar amés de ser castigat.
En morir Jaume I, el seu fill, Jaume II, lliurava el castell i la vila a l’orde dels
Templers a canvi de Tortosa. Es va seguir respectant les obligacions de la
gabella de la sal.
A Borriana, l’historiador Martí de Viciana, en la seua crònica sobra la ciutat

de València, ens conta a causa de la seua proximitat a la mar es podien fer
molta i bona sal. Aquestes salines eren pròpies de la vila i per servir al rei
foren donades. Gràcies a l’arqueòleg Norberto Mesado, s’han trobat les restes
d’aquestes salines. Sembla que no fou fins 1268 quan es van delimitar els
territoris corresponents a les nou gabelles, entre elles la de Borriana. D’Orpesa
cap amunt, el privilegi el tenia Peníscola. De la Serra d’Espadà fins al Xúquer,
València i el territori del mig corresponia a la gabella de Borriana.
Segons el llibre del Repartiment de Burriana y

Villarreal (1935) del pare Ramón de María, els pobles
abastits eren: Borriol, Atzeneta, Benafigos, Llucena
de la tinença d’Alcalatén, Alcora, Villahermosa,
Castillo de Villamalefa, Zucaina, Cortes, Ludiente,
Cirat, altres llocs del riu Millars, Onda, Betxí,
Artana, Vall d’Uixó, Almenara, Xilxes, Moncofa,
Nules, Vilavella i Vila-real. El 10 de gener de 1330
Alfons IV confirma la gabella de Borriana.
Aleshores trobem que la vila de Castelló, segons el privilegi de Jaime I de 1251,

havia de proveir-se de València. Però ens diu Sánchez Adell que el mateix
Jaume I el 13 de gener de 1268, en un document expedit a Castelló on el rei
ordena als batlles de València i Borriana, així com als arrendadors de la
gabella de Borriana, que la sal que compren els castellonencs en aquesta siga
mesurada amb les mesures de València. Aquest fet pot indicar que tal vegada
la gabella de Borriana depenia de la de València.
183
Tot i això, van haver-hi moltes reclamacions pels abusos dels arrendadors a
Castelló. Així doncs, en 10 de juliol de 1378 els jurats es queixen que l’arr-
ndador de la gabella els obliga a anar a buscar una barcella3 per a mesurar la
sal i els hi cobra un preu major que l’autoritzat.
Al maig de 1405, la vila de Castelló, mitjançant el seu síndic4 Pasqual Ferran-

do, presenta una denúncia contra la gabella de Borriana. El rei Martí l’Humà
mana que la venda de la sal a Castelló siga a dotze diners la faneca, i com que
l’arrendador va replicar, el monarca dóna llicencia a la ciutat per a comprar
lliurement la sal sense patir cap pena.
Una curiositat. Des de l'època de

l'Imperi Romà la sal era un produc-
te de summa importància. Per ella
es va construir un camí des de les
salnitreres d’Ostia fins a la ciutat de
Roma, uns cinc-cents anys abans de
Crist. Aquest camí va ser anomenat
"Via Salaria". Els soldats romans que
cuidaven aquesta ruta rebien part
del seu pagament en sal. Aquest pa-
gament es va denominar "salarium
argentum". D'allí ve la paraula
"salari".
Per a concloure, al segle XXI, en l’ac-

ctualitat, sal significa un constant
proveïment de delicioses sals de tot
el món. La necessitat bàsica s'ha con-
vertit en gourmet.
Joan Josep Trilles i Font
Llicenciat en Humanitats UJI
1 Manuel Betí. La gabela de la sal de Peñíscola. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura de 1920.
184
Ca l’Antoniet a l’any 1573
Com se sap que ca l’Antoniet existia ja en el segle XVIII? Per un record
commemoratiu feliçment conservat. Els que, quan existia, entraven a ca
l’Antoniet, passaven per sota de l’edifici que donava al carrer per un corredor
curt i ample, amb portes a banda i banda, i al final d’aquest corredor hi havia
el pati de la casa, una eixida amb un pou, tancada a la banda esquerra per la
casa on vivien els masovers. A la planta baixa de la casa hi havia la cuina i el
menjador i al pis els dormitoris. I a banda i banda de la porta de la masoveria,
hi havia, a tot el llarg de la fatxada, dos bancs d’obra que miraven al migdia.
A l’hivern eren un lloc excel·lent per prendre el sol i fer-se passar el fred. I a la
paret, sobre aquest banc, hi havia una rajola de fang cuit amb una inscripció
que, amb lletres majúscules, deia
Qui era aquest il·lustríssim Senyor Don Joseph Climent, Bisbe de Barcelona?
Josep Climent i Avinent era valencià, nascut a Castelló de la Plana el 1706. Va
estudiar a la universitat de València i es va ordenar l’any 1731. A València va
ser rector de la parròquia de Sant Bertomeu, canonge i catedràtic de la
universitat. Se’l considerava un notable orador. L’any 1766, quan tenia
seixanta anys, va ser nomenat bisbe de Barcelona. Arribat a la diòcesi va
desplegar una activitat intensíssima. Va crear deu escoles gratuïtes, va
reformar l’hospici i va afavorir les institucions d’ajuda als pobres i obrers. Va
lluitar contra les superticions popular i contra la immoralitat, tant pel poble
com de diversos personatges importants de la diòcesi. Va defensar l’ús del
català en la predicació i la catequesi i va usar el català en les seves visites
pastorals, però va procurar, de manera no gens dissimulada, introduir-hi el
castellà. L’any 1769 va fer publicar un catecisme bilingüe. Va crear un nou pla
d’estudis per als seminaristes, centrat en l’estudi de la teologia tomista i
agustiniana. Va millorar el palau espiscopal i va obrir a Barcelona un nou
cementiri, l’avue dit de l’Est, amb la intenció de clausurar els que hi havia a
l’interior de la ciutat al voltant de les esglésies. Tot això en només els nou anys
que va durar el seu episcopat.
185
Ideològicament era de tendència jansenista. És a dir, defensava, per parlar no-
més dels aspectes més fàcils d’entendre i més allunyats d’estèrils qüestions teo-
lògiques que hi ha en aquesta doctrina, una certa independència dels bisbes
respecte al papa i un gran rigorisme moral. I, com a bon jansenista, fou ene-
mic declarat dels jesuïtes. Era de caràcter tossut i inflexible, i es va enemistar
pràcticament amb tothom: amb el capítol de la catedra, amb l’ajuntament de
Barcelona, amb el capità general... Quan en 1773 hi hagué el rebombori de les
Quintes, en el qual els catalans es van oposar a fer el servei militar obligatori
que els exigia el govern, es va manisfestar per aquest motiu el rei va decidir
allunyar-lo de Barcelona i destinar-lo a la diòcesi de Màlaga. El bisbe Climent
no va acceptar aquest trasllat i el 1775 va renunciar tant al bisbat de Màlaga
com al de Barcelona. I aleshores es va retirar a la seva ciutat natal, Castelló,
on va morir sis anys més tard, en 1781.
Aquesta és la persona que el dia d’Any Nou de 1773, uns mesos abans de l’e-
smentat rebombori de les Quintes, es va asseure “per recreo”, és a dir, per des-
cansar i esbargir-se, al costat de la porta de la masoveria de ca l’Antoniet. I
què hi feia l’1 de gener d’aquell any a ca l’Antoniet? Concretament a ca l’Anto-
niet és difícil de dir, però sí que se sap perquè era a Sitges: hi era en visita pas-
toral. Havia arribat a la vila el 30 de desembre de 1772 i el van rebre el rector,
Francesc Rafeques, l’alcalde i l’Ajuntament. Els dies 31 i 1 va descansar - venia
de Sant Pere de Ribes—i cal suposar que en aquells dos dies va recórrer els llocs
amens de la població. En aquell temps ca l’Antoniet era fora del recinte urbà
de la vila i tenia una vista magnífica. Dominava, a certa distància, Sitges, ro-
dejada de muralles, i més enllà es veia l’ample mar. Era un lloc agradable de
visitar i el bisbe el visità. I es va asseure en el banc de l’entrada de la masia.
Acabades les dues jornades de “recreo”, el bisbe va fer la visita pastoral en els 2
i 3 de gener de 1773, i 3el dia 4 se’n va anar.
L’amo de ca l’Antoniet, cofoi de la visita, volgué que en quedés eterna memòria

i va fer la rajola. Hi havia un precedent: a Sant Muç s’havia posat una ins-
cripció recordant que Joan Josep d’Àustria havia dormit a la casa el 13 de no-
vembre de 1668. Si uns cent anys després, a ca l’Antoniet s’havia assegut un
bisbe, bé es podia també commemorar el fet. Avui, més de dos segles després, el
banc on va seure el bisbe ja no existeix, només ens en queda el record i, feliç-
ment, la rajola.
M>arc Ant. Adell
186
c i ó
m a
r a
r o g
P
187
Programació
Dissabte 14 de març Dimarts 17 de març
12.00 h Primera mascletà anunciant les 12.45 h Visita de les regines de les festes
festes en la Plaça del Primer i les seves corts d’honor.
Molí. 14.00 h Mascletà
13.00 h Inauguració de la carpa de la 14.30 h Dinar en la carpa.
nostra gaiata situada al carrer 18.00 h Actuació del grup de ball La
Sant Roc. Nova Escola (Acte patrocinat
14.00 h Dinar en la carpa. per la Fundació Dávalos-
16.00 h Pregó pel principal carrer del Fletcher)
nostre sector. 21.00 h Entrega de premis a la Plaça
23.00 h Trasllat de les gaiates des del Major
magatzem de gaiates fins al 23.00 h Nit de música a la plaça
carrer Sant Roc.
24.00 h Actuació musical al carrer Sant Dimecres 18 de març
Roc.
14.00 h Mascletà.
Diumenge 15 de març 14.30 h Dinar en la carpa.
18.00 h “Tardeo” al Forn del Pla. Jocs
06.45 h Volteig de la campana Vicent. tradicionals infantils.
07.00 h Recollida de canyes i cintes a la Xocolatada popular.
Plaça Major. A continuació 21.00 h Sopar de pa i porta. Tramussos,
farem la Romeria de les Canyes cacaus, vi i cervesa els posa la
fins a l’ermita de la Magdalena. gaiata.
20.00 h Tornà i Tres Caigudes en el 23.00 h Música a la plaça
Forn del Pla.
20.30 h D e s f i l a d a d e g a i a t e s . A Dijous 19 de març
continuació deixarem la nostra
gaiata a l’Avinguda Rei En 11.00 h T a l l e r s i n f a n t i l s i j o c s
Jaume. tradicionals
14.00 h Mascletà.
Dilluns 16 de març 14.30 h Dinar en la carpa.
18.00 h Cosso Multicolor.
10.00 h Pregó infantil. 20.30 h Concurs de disfresses. Nit
14.00 h Mascletà temàtica.
14.30 h Dinar en la carpa. 23.00 h Música a la plaça.
18.00 h “Tardeo” al Forn del Pla.
21.00 h Encesa de gaiates a l’Avinguda Divendres 20 de març
Rei En Jaume.
24.00 h Trasllat de les nostres gaiates al 11.00 h Castells inflables fins a les 14h.
C/Sant Roc. 14.00 h Mascletà.
14.30 h Dinar en la carpa.
16.00 h Castells inflables fins a les 19h.
18.00 h Xocolatà popular.
18.30 h “Tardeo” a la plaça de la gaiata.
23.00 h Nit musical.
188
Dissabte 21 de març
14.00 h Mascletà
14.30 h Dinar en la carpa.
16.00 h Ofrena a la Mare de Déu de
Lledó.
22.00 h Sopar de pa i porta. Esperem
l’assistència de tot el veïnat que
vulga acompanyar-nos.
24.00 h Actuació musical.
Diumenge 22 de març
11.00 h Concurs de paelles. Es repartirà

l’arròs i la llenya. Les
inscripcions es podran fer fins a
dissabte en la carpa de la gaiata.
14.00 h Ú l t i m a mascletà de la
Magdalena 020.
14.30 h Prova de les paelles pel nostre
jurat. Dinar de germanor durant
el qual farem l’entrega de premis.
20.00 h Desfilada final de festes. A
continuació, amb dol en el cor,
cridarem plegats el Magdalena
Vítol en la Plaça Major.
 Les notificacions es realitzaran tant a la carpa com a les xarxes socials de

què disposa la gaiata (Facebook, Twitter i Instagram).
 Per participar al concurs de paelles caldrà fer la inscripció en la carpa de

la gaiata fins a dissabte 21.
 Les actuacions musicals es publicaran degudament.
 Qualsevol persona del sector que vulga participar en l’Ofrena a la Mare

de Déu del Lledó està convidada a eixir amb la gaiata. El color del ram es
publicarà degudament.
 La comissió es reserva el dret d’alterar el programa de festes durant la

semana de Magdalena 2019. En cas de canvi, ho publicarem degudament.
189
n t s
m e
r a ï
A g
190
Agraïments
No sabria per on començar amb els agraïments, són tantes les persones que
vull anomenar, que es faria etern aquest escrit i de segur em deixaria algú.
En primer lloc, als meus, a la meva família, per estar al meu costat en tot
moment , a Luis Sánchez per ajudar-me i assessorar-me en tot allò que he
necessitat durant aquest temps, a la meva junta directiva de la gaiata per
estar-hi treballant de valent molts mesos colze amb colze i a tota la comissió
que no ha dubtat mai cap de les meues decisions i ha anat a tot allò que els
hem convocat , gràcies a tots i totes la gaiata 11 segueix endavant .
Cal dir que la nostra comissió no és gaire gran ni extensa, que treballem molt i
molt dur des de la fi d’un cicle fester fins al començament del següent, no
decaiem en la constància ni perseverança, fins al punt de ser pesats i molestar
mes rere mes amb la visita als comerços i veïnat de sector, per demanar-los
ajuda, demanat contribucions altruistes que d’una manera o altra, en forma
de retall de roba, bombetes de llum, fustes i llistons, publicitats, anuncis i fins i
tot alguna que altra llepoleria, ens puguen ajudar a tirar avant.
Sens dubte, els comerços i el veïnat son una part important al món de la festa,
sense la seua col·laboració, moltes de les coses no es podrien fer ni eixir al
carrer part dels nostres monuments, malgrat que hi haja temps de crisis i
temporades econòmiques adverses, sempre ens donen suport. Una vegada més,
podem dir que no ens han fallat i que segueixen al nostre costat , moltíssimes
gràcies!.
Altre canvi al nostre món particular de les gaiates és el canvi generacional i

social, com al nostre barri, on cada dia viu més gent d’altres països, d’altres
cultures que no comprenen massa bé tot açò de la festa, nosaltres com a
associació cultural que som, voldríem que totes aquestes persones participaren
i s’integraren d’una manera o altra, a l’igual que eixe salt generacional on els
joves d’avui en dia es troben un poc deslligats de les gaiates ; nosaltres
treballem amb l’escola del nostre sector per donar a conèixer-nos i que tots
participen i feren gran la xarxa social del tu a tu i que cada vegada la manta
que ens recull fora més gran i participativa , per això també agrair al CEIP
Bisbe Climent, a la directiva i al claustre la seua col·laboració i el seu suport.
Com deia abans, els agraïments els faria immensos i eterns, no puc allargar
més les meues paraules sino amb un GRACIES . Per tot , per estar hi, per
ajudar, per col·laborar per no abandonar-nos , GRÀCIES AMICS I AMIGUES
PER TOT.
191 La Comissió
Passatemps
Normal Difícil
192
Passatemps
Troba les següents paraules relacionades amb les nostres festes:

CANYES CASTELLÓ
CONFETI ESCLAT
FORNDELPLA GAIATA
LLUM MADRINA
MAGDALENA MASCLETA
OFRENA PREGO
PROCESSO ROMERIA
ROTLLO SECTOR
194

Forn Del Pla 2020

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Forn Del Pla 2020

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MAGDALENA 2020

FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC INTERNACIONAL

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la

A més d’açò, hem intentat recuperar també la nostra història: esborranys de

La història s’escriu vivint-la i es recorda, si és possible, amb testimonis propis

Em complau d’allò més participar en el

Un altre motiu que m’empeny a

Amigues i amics de Forn

Ens disposem a viure una

Sempre ens van dir que

Per a això treballa la vostra presidenta, Lidón Andrés, al costat de tota la

Espere que ho passeu molt bé i pugueu gaudir d'unes festes inoblidables,

Feliç Magdalena 2020!

Amics i amigues de la Gaiata 11:

Us vull felicitar per la gran labor

Volem ser el vostre aliat. Per

Magdalena, festa plena!

Les festes de la Magdalena són un espill on

El contingut de les nostres festes, que ens

Com a president de la Federació Gestora de

Tot el "món de la festa" i el de les gaiates en

23 Magdalena Festa Plena!!

Pepe Beltrán i Bacas

Benvolguts amics i benvolgudes amigues, un any més, com a President de la

Us desitge a totes i tots, unes Festes de la Magdalena 2020 ‘dignes de nom i de

Castelló té en les seues festes una

Les comissions de gaiata feu una

Gaudiu del Pregó, de la Romeria de les Canyes, la desfilada de les gaiates,

És un plaer per a mi com a President de l’Associació de Festes de Carrer de

Carmen Molina i Ramos

Gal·la Calvo i Santolaria

Paula Marín i Hernando

Enguany seran unes festes especials, commemoratives, 75 anys d’història de

FEM VEÏNAT, FEM SECTOR, FEM GAIATA: ENTRE TOTES I TOTS.

Lidón Andrés i Balaguer Luis Sánchez i Muñoz

Sergio Godes i Ortí Cristina Arenas i Doñate

Alicia Causanilles i Devis Alberto Armijo i Melguizo

Silvia Aicart i Agost

El meu nom és Àgueda, tinc

Per a mi, ser madrina és un

L’any seria ben diferent si no estigueren acompanyant-me la meua madrina

Per finalitzar, m’agradaria convidar a tothom a visitar els nostres

Sempre m’ha agradat el món

La millor festa del món, per a

Visca la Magdalena 2020 i la gaiata Forn del Pla!

Aquest va ser el fil conductor de la presentació de 2020, en la qual van desfilar

Quan ja s’acaben les ofrenes, comença la desfilada en el sentit invers, dames, i

Aquesta seria la definició de la paraula, per a nosaltres, a més a més, té un

 Portar al capdavant de la seua foguera, Hernán Cortés , 29 anys .

En aquest període i afrontant-lo amb molta

Sempre pendent de la seua comissió, de les

Va formar part de la directiva de la gestora

Luis ha sigut un gran president del Forn del Pla i

Des d'aquestes línies volem agrair-li ser com és i

Per sempre el nostre Lluís, president des de 2016

Esclat de màgia fornera

I, d’on ve la motivació per aquesta idea? De la infantessa, l’època de la vida de

Anàrem a visitar a la senyo Elvira abans de Nadal, per retre-li un xicotet

Lidón Andrés i Balaguer, presidenta de la gaiata Forn del Pla

Les gaiates de 1945 La gaiata 11 de 1945

La comissió de 1945 Entrevista de S. March Chulvi

1978 Antonio Gil i Agost 1979 Armando Mora i Quintana

1949 1950 1951