BBruc 110 – 112

008009 Barcelonaa
993 458 43 02
coonservatori@cm
mmb.cat

“Pro
oves
s d’a
accé
és 20
020/2
21”

4t P
Piano
o
Orie
entacion
ns ge
enerrals
D’acord am
mb el que disposen la Lllei 2/2006, dde 3 de maigg, d’Educaciió i el Decreet 25/2008, de 29 de
gener, pel qqual s’establleix l’ordenaació curricullar dels enseenyaments de
d música dee grau profeessional i
se’n regula la prova d’aaccés, el Dep
partament dd’Educació ha
h de convo
ocar la provaa específica d’accés a
tots els cursos de grau professionaal.

El Departaament d’En
nsenyament, mitjançant resolució de
d carácter anual publiicada en el DOGC,
convocarà lles proves específiques
e d’accés i conncretarà el calendari
c de les actuacioons principalls.

ESTRUCT
TURA I PR
ROCEDIM
MENTS DE
E LA PROV
VA

La prova coonstarà de dos

d exerciciss:

Primer exeercici: Llen nguatge mu usical

Resoldre lees qüestions referides a la
l matèria. EEls exercicis es baremaraan repartits een 4 apartatts:
- educaació de l’oïdda
- audicció i harmon nia
- teoriaa
- entonnació, ritme i lectura
La puntuacció del primeer exercici és el resultat de la mitjan
na aritmètica dels quatre apartats.
El candidatt/a pot pressentar-se a la prova d’innstrument en ncara que laa qualificacióó del primerr exercici
no arribi a un mínim de 5. En aq quest supòsiit la qualificcació final serà de “no apte” encarra que el
segon exerccici es superri.
Segon exeercici: Instru ument
El dia de laa prova l’aluumne/a entregarà a la coomissió avalluadora una còpia del fuull de “llistat d’obres
i estudis” emplenat (ffull emplenaat en el mooment de fer f la sol·liccitud d’inscr cripció a la prova) i
fotocòpia dde tot el repeertori escolliit.
Caldrà porttar sempre el e pianista reepertorista qquan les obrees a interpreetar així ho rrequereixin.

a) Lecturra a vista, quue consisteixx en:

- IInterpretar a vista un frragment mussical inèdit de d 8 compasssos adequatt al curs i lliiurat per
lla comissió avaluadora en e el mome nt de la prova. El candiidat disposarrà d’un temp ps previ
dd’estudi (enttre 5 i 10’) amb l’instrum ment.
- P Per a especialitats de co orda (violí, vviola, violonccel i contrab
baix) l’exerciici anterior es
e farà de
lla següent manera:
m el caandidat despprés de l’exercici d’interp pretació dell repertori tindrà una
ppetita entrevvista amb l’’especialista i una lectuura a vista sense preparració a la qu ue ha de
rreaccionar a les indiicacions dee l’especialiista si ho troba adiient, de 3 minuts
aaproximadam ment.
- P Per a l’especcialitat de peercussió el ccandidat interpretarà trees fragmentts de vuit co ompassos:
1 de caixa, 1 de làmines, 1 de timbaales.

b) Reperttori:
b.1. P
Presentació
- Per a tottes les especcialitats, mennys cant, perrcussió i piaano, el candiidat/a preseentarà un
repertori format perr tres estudiis i tres obrees. Els tres estudis i duues de les trres obres
que s’esm menten han de ser escoollits d’entre les obres i els estudis que figuren n al llistat
corresponent de cada instrumennt. La terceraa obra, a lliu ure elecció dde l’alumne, ha
h de ser
d’un niveell equivalen nt. En algunees especialittats per aqueesta tercera obra s’intro odueix un
llistat de referència a títol orienttatiu, de maanera que l’aalumne pot ttriar una ob bra de les
que hi figguren o bé qualsevol
q altr
tra adequadaa al nivell del curs.
- Per a l’esspecialitat dee percussió ll’alumne ha de presentaar un mínim m de sis estud dis tenint
en comp pte de presen ntar un estuddi per a cadaa instrument, i dues obrres.
- Per a l’eespecialitat de d cant cal qque el cand didat/a preseenti un repeertori formaat per sis
obres tennint en compte de triar uuna de cadaa apartat.
b.2. Interpretació
- Per a totes les especiialitats menyys cant i perrcussió l’alumne /a hauurà d’interpretar dos
estudis i dues obres, triats per la comissió avvaluadora, del llistat pre sentat per l’aalumne.
- Per a l’eespecialitat de d percussióó el candidaat haurà d’in nterpretar ssis estudis/oobres del
repertorii triats per laa comissió avvaluadora.
- Per a l’eespecialitat de d cant l’allumne/a haaurà d’interp pretar quatrre obres (po oden ser
estudis sii s’escau) de diferents esstils triats peer la comissiió avaluadorra.
Els candiidats de l’esp pecialitat de cant hauran n de donar resposta
r a prreguntes en referència
a l’assign
natura d’idiom mes aplicatss al cant.
- Per a l’esspecialitat dee piano l’aluumne/a haurrà d’interpreetar quatre eestudis/obrees, triats
per la commissió avalu uadora; el triibunal podràà realitzar algguna observvació a l’alum
mne/a de
piano, aixxí com planttejar alguna pregunta so obre el reperrtori interpreetat.
c) Músicaa de cambraa:
D’acorrd amb la prrogramació del
d centre ells candidats/ /es hauran de
d presentarr una obra de d
músicaa de cambra. L’obra de música
m de caambra (duo, trio, etc) seerà a lliure el
elecció de l’aalumne/a.
L’alum
mne/a és resp ponsable dee portar els m
músics acom mpanyants necessaris per er interpretarr l’obra
de música de camb bra.
En el qquadre següent s’indica en quines esspecialitats i en quins cu
ursos s’ha dee presentar
una obbra de músicca de cambraa.

Especia
alitats Accés als cu
ursos

acordió
ó 6è
arpa 6è
cant 5è 6è
clarine
et 5è 6è
clavicè
èmbal 5è 6è
contrab baix 5è 6è
fagot 5è 6è
flauta dde bec 5è 6è
flauta ttravessera 5è 6è
guitarraa 2n 3r 4t
4 5è 6è
oboè 5è 6è
orgue 5è 6è
percusssió 5è 6è
piano 3r 4t
4 5è 6è
saxòfoon 5è 6è
trombóó 5è 6è
trompaa 5è 6è
trompeeta 5è 6è
tuba 5è 6è
viola 5è 6è
violí 5è 6è
violonccel 5è 6è

Qualificacció final
És la nota m
mitjana dels dos exerciccis, sempre i quan estiguuin els dos ap
provats. (aprrovat: puntu
uació
mínima de 5 en cada exxercici).
INFORMA
ACIÓ COM
MPLEMEN
NTÀRIA
Per a consuultes via corrreu electròn
nic us podeuu adreçar a:

Consultes generals:
secretariaaccademica@ccmmb.cat

Consultes referents a la música de cambraa:

coordinacioopedagogicaa@cmmb.caat

Consultes en referènccia al reperrtori instrum

mental:
Caps dels ddepartamentts respectius
(adreces eleectròniques al web del Conservatori
C i www.cmm
mb.cat)

Consultes en referènccia a l’apartat de lleng guatge i harrmonia:

Cap del Deepartament ded Llenguatgge i matèriess teòriques
(adreces eleectròniques al web del Conservatori
C i www.cmm mb.cat)
Connting
guts de lla prrova
a de
llenguatge mussicall
CONTINGUTS

ACIÓ DE L’OÏDA
1.- EDUCA L
1.1.- En
ntonació:
1.1.1..- Continuacció de l´estud
di i interprettació de mellodies a parttir de textoxx musicals en
n les
tonaliitats majors i menors fin
ns a 7 altera cions.
1.1.2..- Continuacció en l’estud
di de les escaales practicaades a 1r i 2n
n curs (majoor natural, menor
m
harm
mònica, meno or natural, menor
m melòddica, major mixta
m princippal, major m
mixta secund dària i la
menoor mixta).
1.1.3..- Intervals augmentats
a i disminuïts::
1.1.3.1.- Afin
nació de quallsevol intervval major, menor,
m augmentat o dism
minuït des d’’una
nnota donada.
1.1.4..- Sèries d’in
ntervals sense referènciaa tonal: 2a major,
m 2a men
nor, 3a majoor, 3a menorr,4a
justa, 5a justa, 6aa major, 6a menor,
m 7a m
menor, 7a meenor, 3a dismminuïda, 4a aaugmentadaa i 5a
dismiinuïda.
1.1.5..- Afinació dels
d acords: perfecte maajor, perfectee menor, 5a disminuïda,, 5a augmen
ntada i 7a
de doominant des de qualsevo
ol fonamenttal donada.
1.1.6..- Afinació dels
d acords dels
d graus dee la tonalitatt: perfecte major,
m perfeccte menor, 5a
5
dismiinuïda, 5a auugmentada i 7a dominannt en estat directe
d i inveertits.
1.1.6.1.- Interrpretació dee brodaduress i notes de pas,
p apoggiaatures, anticiipacions i esscapada
coonjunta.
1.2.- Dictat:
1.2.1..- Dictat melòdic-rítmic a una veu.
1.2.1.1. Caaracterístiqu
ues:
- tonalitatt major o meenor fins a 4 alteracionss a I’armadurra i alteracioons accidentals.
- àmbit: so
ol 1 al do 5.
- extensió
ó: 4 compasssos.
- compasssos simples: 2/4, 3/4 o 4/4.
- compàs compost: 6/
/8.
- no s’indiica la tonalittat ni el com
mpàs.
- valors: figura
fi mínim
ma la semicorrxera amb to
otes les posssibles combiinacions de
lligadurees i silencis.
 1.2.2..- Dictat melòdic rítmic a dues veuss.
1.2.2.1. Caaracterístiquees:
- to
onalitat: finss a 3 alteraciions a l’armaadura.
- àmbit: sol 1 a sol 4.
- extensió: 4 co
ompassos.
- compassos: 2/4,
2 3/4 o 44/4.
- s’indicarà la tonalitat
t i el compàs.
- valors:
v

- lees semicorxeeres seran trractades com

m a brodadura, nota de ppas o escapaada.
1.2.3..- Dictat harrmònic:
1.2.3.1.- Dictat
D d’encad
denaments dd’acords a 4 veus en esttat fonamenttal, 1a i 2a in
nversió i
7ª de domiinant en estaat directe.

2.- RITME
E
2.1.- Pu
ulsació, sub
bdivisió binària i ternàària de la pu
ulsació i gru
ups artificiaals:
2.1.1..- Treset, do
oset, quatre, cinquet, siseet i setet.
2.2.- Co
ompassos simples:
2.2.1..- Figuració fins a semiffuses en com
mpassos amb
b denominad
dor 4 i 8.
2.2.2..- Figuració fins a fuses en els comppassos amb denominado
or 2.
En toots els casos s’aplicaran totes les com
mbinacions de lligadurees i silencis.
2.3.- Co
ompassos compostos:
c
2.3.1..- Figuració fins a semiffuses en com
mpassos amb
b denominad
dor 8 i 16.
2.3.2..- Figuració fins a fuses en els comppassos amb denominado
or 4.
En toots els casos s’aplicaran totes les com
mbinacions possibles dee lligadures i silencis.
2.4.- Caanvis de com
mpàs:
2.4.1..- Continuacció del seu estudi.
 2.5.- Co
ompassos de
d temps deesiguals:
2.5.1..- Consolidaació dels com
mpassos 5/88 i 7/8.
2.6.- Po
olirítmies a dues i tres veus.

3.- LECTU
URA
3.1.- Lectura rítmica i/o melò
òdica (segoons l’àmbit):
3.1.1..- Lectura en
n clau de soll en 2a (àmbbit: sol 2 a mi
m 5) i en clau
u de fa en 4aa (àmbit: do
o 1 a sol 3).
Caraccterístiques rítmiques:
r lees corresponnents a l’apartat de ritmee.
3.1.2..- Lectura en
n clau de do en 2a (àmbbit: la 2 a fa 4).
4 Figuració
ó fins a la sem
micorxera.
3.1.3..- Lectura am
mb canvis dee clau: do enn 3a i sol en 2a, i do en 4a i fa en 4aa. Figuració segons
l’aparrtat de rítmicc del curs an
nterior.
3.1.4..- Consolidaació en la lecctura de la cllau de do en
n 1a (àmbit: la
l 2 a fa 4).
3.1.5..- Transportt cantat de melodies
m ambb alteracions accidentalss:
3.1.5.1.- Tran
nsport a la 2a major: asccendent i desscendent.

4.- MEMÒ
ÒRIA
4.1.- Treeball de la memòria: melòdica,
m h
harmònica, rítmica i estructural:
4.1.1..- Memorització de melo
odies.
4.1.2..- Memorització de disseenys rítmicss.
4.1.3..- Memorització de les funcions
f harrmòniques.
4.1.4..- Memorització d’estrucctures formaals.

5.- CREAT
TIVITAT
5.1.- Creeació de melodies
m sob
bre un esqu
uema rítmicc, formal i harmònic
h ddonat:
5.1.1..- Creació dee melodies amb
a una tonnalitat, comp
pàs o un inicci temàtic doonat.
5.1.2..- Creació dee melodies amb
a una figuuració rítmicca determinaada.
5.1.3..- Creació dee melodies sobre
s un esqquema harm
mònic donat (total o parccial).
 5.1.4..- Creació dee melodies amb
a la inclussió del tipuss de notes esstranyes quee s’indiqui (d
donats
els accords de sup
port).
5.1.5..- Creació dee melodies amb
a la inclussió d’alteraccions acciden
ntals (asc. o desc.) en un
na
tonaliitat concretaa.
5.1.6..- Creació dee melodies donat
d un tipuus de caràctter.
5.1.7..- Creació dee melodies llliures.
5.2.- Crreació de melodies
m seg
gons una foorma i la seeva posterio
or harmonittzació.
5.2.1..- Creació dee melodies sobre
s uan esstructura forrmal determiinada.
5.2.2..- Creació dee melodies sobre
s un texxt donat.
5.3.- Crreació d’aco
ompanyaments rítmiccs per a unaa línia melò
òdica:
5.3.1..- Creació d’’un suport ríítmic adequaat al caràcter de la melodia donada.
5.3.2..- Creació d’’un suport ríítmic que dooni caràcer a una línia melòdica
m per ritmificar.
5.3.3..- Creació d’’un suport ríítmic segonss una estructura formal determinada
da.
5.4.- Crreació de su
uports harm
mònics:
5.4.1..- Creació d’’un suport harmònic
h am
mb les funcio
ons tonals bààsiques segoons una estru
uctura
formaal determinaada.
5.4.2..- Creació d’’un suport harmònic
h am
mb les funcioons tonals bààsiques) perr a una melo
odia
donadda, creada a base de nottes reals o b é amb la incclusió de nottes estranyess.

6.- VEU
missió correecta de la veu,
6.1.- Em v posicióó, respiració
ó, ressonàn
ncia i articuulació.
6.2.- Fraaseig.

7.- TEORIIA
7.1- Aco
ords:
7.1.1..- Formació i anàlisi delss acords triaades i 7a de dominant
d en
n totes les esscales majorrs i
menoors.
7.1.2..- Reconeixeement de less tonalitats oon es troben
n dins de les escales majoor i menor
bàsiqques, inclòs el
e 7 en estat directe.
+
 7.2- Sisttema de qu
uintes:
7.2.1..- Intervals,n
nº quintes.
7.2.2..- Sèries (tottes).
7.3.- Sèèrie harmòn
nica.

8.- ANÀLIISI I AUDIICIÓ

8.1.- Au
udició i anààlisi per a trreballar els diferents continguts del
d curs.
8.11.1. Reconeixxement delss ornaments en l´audició
ó ( apoiaturaa,mordents,ggrupetos i trrino,
explicatss sense escriu
ure).
8.2.- Co
onfiguracions formals bàsiques, p
principals característi
c iques del lleenguatge musical
m
emprat i de la sevaa dimensió instrumen
ntal:
8.2.1..- Audició i anàlisi
a de la següent forrma: lied.

9.- HARM
MONIA
9.1.- Co
onsolidació de les norm
mes bàsiqu
ues que regeixen el sisstema tonall i les sevess
relacion
ns principals.
9.2.- Fo
onaments teeòric-pràctiics:
9.2.1..- Encadenam ment dels accords triade s en estat diirecte, 1a i 2a inversió i 77a de domin
nant en
estat directe. Estuudi dels seus xifrats.
9.2.2..- Cadència autèntica,
a seemicadència , trencada i plagal. Altrees cadències suspensivess.
9.2.3..- Harmonitzzació de baiixos a 4 veuss amb acord
ds triades en estat directee i inversion
ns, i 7a
de doominant en estat
e directe.
9.2.4..- Aplicació de les funcio
ons tonals a una melodiia.
9.2.5..- Harmonitzzació d’una veu de soprrano donadaa a 4 veus am
mb acords trriades en esttat
directte i inversion
ns, 7a de do
ominant en eestat directe..
9.2.6..- Continuacció en l’estud
di de les nottes estranyess (nota de paas, brodadurra, apoggiatu
ura,
anticiipació i escaapada conjunnta).
9 2.7..- Anàlisi de petites obrees per a pianno, veus o in
nstruments, d’acord ambb els elemen
nts del
curs.
EXEMPL
LES DELS EXERCIC
E IS DE LESS PROVES D´ACCÉS
S A QUART
T CURS

En la provaa figuraran de
d forma fixxa els exerciccis següents :

- Entonacióó (exercicis nº
n 1 i 5)
- Dictat (exxercicis nº 6 i 8 )
- Lectura (eexercicis nº 9 i 10)
- Exercicis de teoria (exxercici nº 133)
- Exercicis d´audició (eexercici nº 14)
- Harmoniaa i anàlisi (exxercici nº 155 a i b i 16)

La inclusió dels altres exercicis

e seràà facultat deel Conservattori.
1.- Lectura entonada am mb acompan nyament de piano fins a 5 alteracions a l’armaddura, on tammbé hi
figurin alterracions acciddentals. Clau
us: do en 3aa i sol en 2a o fa en 4a i do en 4a. Coompassos i valors:
els correspoonents a l’ap
partat de ritmme del curs anterior.
2.- Afinacióó de tres inteervals: major, menor, juust, augm. o dism. des d’una mateixaa nota donaada.
7a M.ascc. 2 augm.asc.
2a 4a augm.desc.

3.- Afinar ttres intervalss consecutiu

us sense refeerència tonall (qualsevol dels
d intervalls de l’apartaat 1.1.4.
dels continggut del curs)).
6a.m.ascd.//3a dism.dessc./4a justa.desc.

4.- Donat l’acord de 1rr grau d’una tonalitat afiinar tres aco va escala. Esscolta l’acord de
ords de la sev
tònica de sii major i can
nta els acord
ds dels grauss IV - V - I.
7
+
5.- Transpoort a la 2a major
m ascendeent o descenndent. Armaadura original: fins a 3 aalteracions (aamb
alteracions accidentals)). Compàs 2/4, 3/4, 4/44 o 6/8. Vallors: fins a laa semicorxerra.
Transposició a la 2a maajor ascendeent:
6.- Dictat m
melòdic-rítm
mic a una veu u amb les caaracterístiquees que figureen en el punnt 1.2.1.de l’apartat
de continguuts del curs. S’executaràà 25 vegadess.

7.- Dictat m
melòdic-rítm
mic a dues veeus, amb les característiqques que figguren en el ppunt 1.2.2. de
d
l’apartat de continguts del curs. S’eexecutarà 255 vegades.

8- Dictat d’’encadenam ments d’acord ds a 4 veus een estat fonaamental, 1a i 2a inversióó,i 7ª de dom
minant
en estat dirrecte. S’execuutarà 20 veggades.

9.-Lectura rrítmica en cllau de sol en

n 2a. Àmbit:: sol 2 - mi 5.
5 Valors i co
ompàs: els eespecificats en
e
l’apartat de continguts.. ES VALORARÀ LA PRECISIÓ Ó RÍTMICA A.
10.- Lectura rítmica en
n clau de Do en 2ª. Àmbbit : Sol 2 a Mi
M 4. Extenssió : 8 comppassos.Valorrs : fins a
les semicorrxeres.

11.- Llegir iinteriormen

nt un fragment musical ssense verificcar-ne l’enton
nació i reprooduïr-lo de memòria.
m

12.- Creacióó d’una melodia sobre un

u esquema formal: Lied
d Ternari.
13.- Realitzzar exercicis teòrics d’acord amb elss continguts del curs:

1a) Escriure la Sèrrie Diatònicaa de Sol mennor:

1b) Esscriure la Sèrrie Integral Unitònica

U dee Re Major :

1c) Escriure la Sèrrie Cromàticca de graus eelevats de Mi

M Major :

2a) Inddicar quins intervals

i es formen
f ambb el nombre de quintes donat
d :
+5 -22 +7

2b) Diigues el nom

mbre de quin
ntes dels segü
güents intervvals :

3a) Escriure la sèriie harmònicca a partir dee la nota Fa 1 :

3b) Si l´harmònic 7 és un sib 3 quin és el so generado

or ? Fes totaa la sèrie harm
mònica o dee
concom mitants.

4a) Inddicar quin éss el següent acord i en qquines tonaliitats el podrem trobar:
4b) Esscriure els accords Perfecctes menors de la tonalittat de si men
nor:

4c) Esccriure l´acorrd de 7ª de dominant

d quue es forma en el to de Fa
F major en estat directee.
14.- Audiciió: Respondrre basant-see en l’obra esscoltada a lees preguntes proposadess referents a forma,
ritme, instruments i època.

Obra: Valsee – (3r mov.) 5ª Simfon

nia op.64. Txxaikovski
15 a). Harm
monitzar a quatre
q veus el
e baix donatt, emprant acords
a tríadees en estat diirecte i invertits.
Incloure-hii un 6/4 de cada
c tipus i l´acord de 77ª de dominaant en estat directe.

b). Harmonnitzar a quattre veus la veu de sopranno següent emprant

e ords triades en estat direecte i
aco
inversions, i l´acord dee 7a de domiinant en estaat directe.

Indicar les funcions ton

nals i els graaus del baix
16.- Anàlisii de la següeent obra:

1. Esccriu la successió d’acord

ds dels tres pprimers com
mpassos amb xifres romaanes:
2. Tippus de comen
nçament de la peça:
3. Enccercla un fin
nal melòdic masculí.
m A qquin compàss es troba?:
4. Enccercla una esscapada. A quin
q compà s es troba?:
5. Enccercla un rettard. A quin
n compàs es troba?:
6. Enccercla un intterval harmò
ònic de quarrta disminuïd
da. A quin compàs
c es trroba?:
7. Enccercla semiccadència. A quin
q compà s es troba?:
8. Enccercla un aco
ord en prim
mera inversióó. A quin com
mpàs es trob
ba?:
9. Esttructura form
mal:
Llistat del
d repe
r rtorii de la p
prova
a
d’in
nstru
umen nt
L’alumne hha de presen
ntar almenys dues peces de memòriaa.

ESTUDISS: dos estudiis de l’apartaat 1 i un de ll’apartat 2

Apartat 1:
- “Esstudis núm. 6, 16, 17, 188, 20, 27, 29 ”. J.B. Cram mer-Bischofff.
(núm. 21, 9, 233, 36, 33, 37, 23. J.B. Craamer-originaal)
- “Esstudis núm. 3, 8, 10, 17, 21, 23, 31” d’Op. 740. K. Czerny.
- “Esstudis núm. 1 a 7” d’Op p. 24. C.H. DDöring.
Apartat 2:
- “Vool. IV del 1009 al 121” dee Mikrokosm mos. B. Barttók.
- 20 ppetits estudiis op. 91, 2n
n quadern (exxcepte núm. 20). M. Mo oszkowski.

OBRES: trres obres, un

na de cada apartat
a
Apartat 1:
- Invvencions a trres veus. J. S.
S Bach.
- Fugguetes a 2 veeus Bach

Apartat 2:
- Sonnates núm. 4 (Hob XVI:44), 9 (Hobb XVI:19), 13 (Hob XV VI:28), 21(Hoob XVI:23), 22
(Hoob XVI:2), 27
2 (Hob XV VI:41), 29 (H Hob XVI:12)), 34. F. J. Haydn.
H Ed. P
Peters.
- Sonnates núm. 4 (Kv. 282), 5(Kv. 283), 16(Kv. 545), 17 (Kv. 570). W.
A. MMozart. Urttext.
- 12 vvariacions so obre Ah!, voous dirais-je maman. W. A. Mozart.
- 9 vaariacions sob bre una marrxa de Dresssler, WoO. 63.6 L. v. Beeethoven.
- 10 vvariacions so obre La stesssa, la stessisssima, WoO
O. 73. L. v. Beethoven.
- 13 vvariacions so obre Es warr einmal ein alter Mann,, WoO. 66. L. L v. Beethooven.
- Sonnatina. A. Kaachaturian.
- Sonnatina núm. 1, op. 13. D.D Kabalewskki.
Apartat 3:
Sub-apaartat a) - obrres de referèn
ncia de lliurre elecció:
- Escenes d’iinfants. R. Schumann.
- Escenes deel bosc. R. Scchumann
- Lecuona: 19 siglos de danzas
d cubananas
- M. Ponce: Scherzino
S mexicano
m
- Heitor Villaalobos: Prelu udi, Bachiannas n.4 , Ariaa, Bachianass n.4
- “Núm. 7, 13, 19, 22, 277 a 31, 33, 3 6 a 38, 40 a 46” de Rom mances sensee paraules. F.
F
Mendelssoh hn.
- “Núm. 9, 11, 13, 21” de d Preludis, oop. 28. F. Ch hopin.
- “Núm. 13, 14, 15” de Mazurques.
M F. Chopin.
- “Núm. 9, 10, 12, 13, 211” de Preluddis, op. 11. A. A Scriabin.
- Peces líriquues, op. 47. E.E Grieg.
- Melodies ellegiaques, op p. 34. E. Gri rieg
- “Núm. 3, 4, 4 6” de Children’s corneer. C. Debusssy.
- 14 Bagatelles (excepte núm.n 1, 4, 66). B. Bartókk.

Sub-apaartat b) - obrres de referèència de com

mpositors catalans del seegle XX - XX
XI:
- Impression ns íntimes. F.
F Mompou.
- Divagació. X. Montsalvvatge. Ed. B Boileau.
- Promptuarii de dirs. J. M. M Mestres Q Quadreny. Ed.
E Boileau.
- Quatre evo ocacions a Berga. F. Tavverna-Bech. Amalgama.
A
- Havaneres. L. Milà. Deeltell & Son editors.
- Alternancess. M. R. Rib bas. Ed. Tritòò.
- Toquem el piano: El poll i la puça,, La dama d’Aragó. M Vila. V Editoriaal Clivis
- Esperpento o. A. O. Sabater. Amalggama.
MÚSICA D
DE CAMB
BRA

Repertori orientatiu
- Jeux d’enfaants. G. Bizett. (piano a 4 mans, 1 a eelecció).
- Petite suite.. C. Debussyy. (piano a 4 mans, 1 a eelecció).
- Sonates. HHaydn. (piano o i violí, 1 teemps).
- Peces a 4 mans de Meel Bonis
- 6 Pièces rromantiques op. 55 C. Chaminade/
C
- Summer ddreams op. 47 4 A. Beach h,