BBruc 110 – 112

008009 Barcelonaa
993 458 43 02
cconservatori@cm
mmb.cat

“Pro
oves
s d’a
accé
és 20
020/2
21”

5è P
Piano
Orie
entacion
ns ge
enerrals
D’acord am
mb el que disposen la Lllei 2/2006, dde 3 de maigg, d’Educaciió i el Decreet 25/2008, de 29 de
gener, pel qqual s’establleix l’ordenaació curricullar dels enseenyaments de
d música dee grau profeessional i
se’n regula la prova d’aaccés, el Dep
partament dd’Educació ha
h de convo
ocar la provaa específica d’accés a
tots els cursos de grau professionaal.

El Departaament d’En
nsenyament, mitjançant resolució de
d carácter anual publiicada en el DOGC,
convocarà lles proves específiques
e d’accés i conncretarà el calendari
c de les actuacioons principalls.

ESTRUCT
TURA I PR
ROCEDIM
MENTS DE
E LA PROV
VA

La prova coonstarà de dos

d exerciciss:

Primer exeercici: Llen nguatge mu usical

Resoldre lees qüestions referides a la
l matèria. EEls exercicis es baremaraan repartits een 4 apartatts:
- educaació de l’oïdda
- audicció i harmon nia
- teoriaa
- entonnació, ritme i lectura
La puntuacció del primeer exercici és el resultat de la mitjan
na aritmètica dels quatre apartats.
El candidatt/a pot pressentar-se a la prova d’innstrument en ncara que laa qualificacióó del primerr exercici
no arribi a un mínim de 5. En aq quest supòsiit la qualificcació final serà de “no apte” encarra que el
segon exerccici es superri.
Segon exeercici: Instru ument
El dia de laa prova l’aluumne/a entregarà a la coomissió avalluadora una còpia del fuull de “llistat d’obres
i estudis” emplenat (ffull emplenaat en el mooment de fer f la sol·liccitud d’inscr cripció a la prova) i
fotocòpia dde tot el repeertori escolliit.
Caldrà porttar sempre el e pianista reepertorista qquan les obrees a interpreetar així ho rrequereixin.

a) Lecturra a vista, quue consisteixx en:

- IInterpretar a vista un frragment mussical inèdit de d 8 compasssos adequatt al curs i lliiurat per
lla comissió avaluadora en e el mome nt de la prova. El candiidat disposarrà d’un temp ps previ
dd’estudi (enttre 5 i 10’) amb l’instrum ment.
- P Per a especialitats de co orda (violí, vviola, violonccel i contrab
baix) l’exerciici anterior es
e farà de
lla següent manera:
m el caandidat despprés de l’exercici d’interp pretació dell repertori tindrà una
ppetita entrevvista amb l’’especialista i una lectuura a vista sense preparració a la qu ue ha de
rreaccionar a les indiicacions dee l’especialiista si ho troba adiient, de 3 minuts
aaproximadam ment.
- P Per a l’especcialitat de percussió el ccandidat interpretarà trees fragmentts de vuit co ompassos:
1 de caixa, 1 de làmines, 1 de timbaales.

b) Reperttori:
b.1. P
Presentació
- Per a to otes les esp pecialitats, m menys cant i percussió ó, el candiddat/a presen ntarà un
repertori format perr tres estudiis i tres obrees. Els tres estudis i duues de les trres obres
que s’esm menten han de ser escoollits d’entree les obres i els estudis que figuren n al llistat
corresponent de cada instrumennt. La terceraa obra, a lliu ure elecció dde l’alumne, ha
h de ser
d’un niveell equivalen nt. En algunees especialittats per aqueesta tercera obra s’intro odueix un
llistat de referència a títol orienttatiu, de maanera que l’aalumne pot ttriar una ob bra de les
que hi figguren o bé qualsevol
q altr
tra adequadaa al nivell del curs.
- Per a l’esspecialitat dee percussió ll’alumne ha de presentaar un mínim m de sis estud dis tenint
en comp pte de presen ntar un estuddi per a cadaa instrument, i dues obrres.
- Per a l’eespecialitat de d cant cal qque el cand didat/a preseenti un repeertori formaat per sis
obres tennint en compte de triar uuna de cadaa apartat.
b.2. Interpretació
- Per a to otes les especialitats m menys cantt, percussió ó i piano ll’alumne /aa haurà
d’interpreetar dos esttudis i duess obres, triaats per la comissió
c ava
valuadora, del llistat
presentatt per l’alumn ne.
- Per a l’eespecialitat de d percussióó el candidaat haurà d’in nterpretar ssis estudis/oobres del
repertorii triats per laa comissió avvaluadora.
- Per a l’eespecialitat de d cant l’allumne/a haaurà d’interp pretar quatrre obres (po oden ser
estudis sii s’escau) de diferents esstils triats peer la comissiió avaluadorra.
Els candiidats de l’esp pecialitat de cant hauran n de donar resposta
r a prreguntes en referència
a l’assign
natura d’idiom mes aplicatss al cant.
- Per a l’esspecialitat dee piano l’aluumne/a haurrà d’interpreetar quatre eestudis/obrees, triats
per la com missió avalu uadora; el triibunal podràà realitzar algguna observvació a l’alum
mne/a de
piano, aixxí com planttejar alguna pregunta so obre el reperrtori interpreetat.
c) Músicaa de cambraa:
D’acorrd amb la prrogramació del
d centre ells candidats/ /es hauran de
d presentarr una obra de d
músicaa de cambra. L’obra de música
m de caambra (duo, trio, etc) seerà a lliure el
elecció de l’aalumne/a.
L’alum
mne/a és resp ponsable dee portar els m
músics acom mpanyants necessaris per er interpretarr l’obra
de música de camb bra.
En el qquadre següent s’indica en quines esspecialitats i en quins cu
ursos s’ha dee presentar
una obbra de músicca de cambraa.

Especia
alitats Accés als cu
ursos

acordió
ó 6è
arpa 6è
cant 5è 6è
clarine
et 5è 6è
clavicè
èmbal 5è 6è
contrab baix 5è 6è
fagot 5è 6è
flauta dde bec 5è 6è
flauta ttravessera 5è 6è
guitarraa 2n 3r 4t
4 5è 6è
oboè 5è 6è
orgue 5è 6è
percusssió 5è 6è
piano 3r 4t
4 5è 6è
saxòfoon 5è 6è
trombóó 5è 6è
trompaa 5è 6è
trompeeta 5è 6è
tuba 5è 6è
viola 5è 6è
violí 5è 6è
violonccel 5è 6è

Qualificacció final
És la nota m
mitjana dels dos exerciccis, sempre i quan estiguuin els dos ap
provats. (aprrovat: puntu
uació
mínima de 5 en cada exxercici).
INFORMA
ACIÓ COM
MPLEMEN
NTÀRIA
Per a consuultes via corrreu electròn
nic us podeuu adreçar a:

Consultes generals:
secretariaaccademica@ccmmb.cat

Consultes referents a la música de cambraa:

coordinacioopedagogicaa@cmmb.caat

Consultes en referènccia al reperrtori instrum

mental:
Caps dels ddepartamentts respectius
(adreces eleectròniques al web del Conservatori
C i www.cmm
mb.cat)

Consultes en referènccia a l’apartat de lleng guatge i harrmonia:

Cap del Deepartament ded Llenguatgge i matèriess teòriques
(adreces eleectròniques al web del Conservatori
C i www.cmm mb.cat)
Connting
guts de lla prrova
a de
llenguatge mussicall
CONTIN
NGUTS

1.- EDUCA
ACIÓ DE L’OÏDA
L
1.1.- En
ntonació:
1.1.1..- Afinació dels
d acords: perfecte maajor, perfectee menor, 5a disminuïda,, 5a augmen
ntada
7ª dee dominant des
d de qualssevol fonam
mental donad
da.
1.1.2-- Afinació dels acords dels
d graus dee la tonalitat:: perfecte major, perfectte menor, 5aa
dismiinuïda, 5a auugmentada i 7a de domiinant en estaat directe i in
nvertits.
1.1.3.. Transport mental
m de melodies
m ambb alteracions accidentalss.
1.1..3.1.- Transp
port a la 2a major:
m ascenndent i desceendent.
1.1..3.2.- Transp
port a la 2a menor:
m ascenndent i desccendent.
1.1..3.3.- Transp
port a la 3a major:
m ascenndent i desceendent.
1.1..3.4.- Transp
port a la 3a menor:
m ascenndent i desccendent.
1.1.4.. Pràctica dee melodies attonals.

1.2.- Dictat:
1.2.1..- Dictat melòdic-rítmic a una veu.
1.2.1.1. Caaracterístiqu
ues :
- tonalitaat major o menor
m fins a 4 alteracion
ns a I’armadu
ura i alteraciions acciden
ntals.
- àmbit: do
d 1 a mi 5.
- extensió: 4 compasssos.
- compasssos simpless: 2/4, 3/4 o 4/4.
- compàss compost: 6/8.
6
- no s’inddica la tonallitat ni el com
mpàs.
- valors: figura mínim
ma la semicoorxera amb totes les posssibles combbinacions dee
lligadurres i silencis..
1.2.2..- Dictat melòdic-rítmic a dues veuss.
1.2.2.1. Caaracterístiqu
ues:
- tonalitatt: fins a 4 altteracions a ll’armadura.
 - àmbit: do
o 1 a mi 5.
- extensió: 4 compasso
os.
- compasso
os: 2/4, 3/44, 4/4 .
- no s’indicca el compàs ni la tonaliitat.
- valors: figgura mínimaa la semicorxxera amb to
otes les comb
binacions poossibles lligaadures i
silencis.
1.2.3..- Dictat harrmònic:
1.2.3.1. Dictaat d’encaden
naments d’accords a 4 veuus en qualseevol estat (am
mb 7a de do
ominant)

2.- RITME
E
2.1.- Co
ompassos siimples:
2.2.1..- Figuració fins a semiffuses en com
mpassos amb
b denominad
dor 4 i 8.
2.2.2..- Figuració fins a fuses en els comppassos amb denominado
or 2.
2.2.3..- Grups arittificals de més
m de vuit nnotes en tots els compassos.
En toots els casos s’aplicaran totes les com
mbinacions de notes, lligadures i sillencis.
2.3.- Co
ompassos compostos:
c
2.3.1..- Figuració fins a semiffuses en com
mpassos amb
b denominad
dor 8 i 16.
2.3.2..- Figuració fins a fuses en els comppassos amb denominado
or 4.
2.3.3..- Grups artiificials de més
m de vuit nnotes en tots els compassos.
En toots els casos s’aplicaran totes les com
mbinacions possibles dee notes, lligaadures i silen
ncis.
2.4.- Caanvis de com
mpàs:
2.4.1..- Continuacció del seu estudi.

3.- LECTU
URA
3.1.- Lectura rítmica i/o melò òdica (segoons l’àmbit)
3.1.1..-Lectura rítm
mica i/o meelòdica en cllau de fa en 3a (àmbit: laa 1 a si 3). F
Figuració fins a la
semicorxerra.
3.1.2..- Consolidaació en la lecctura dels cannvis de clauu: do en 3a, sol
s en 2a, doo en 4a i fa en
e 4a.
Figurració (amb canvis
c de com mpàs i metrrònom) sego ons l’apartat rítmic del cuurs anterior.
 3.1.3..-Transport cantat a la 3ª
3 Major i meenor,ascend
dent i descen
ndent.
3.1.4..- Inici a la música
m sensee compassarr.
4.- MEMÒ
ÒRIA
4.1.- Treeball de la memòria: melòdica,
m h
harmònica, rítmica i estructural:
4.1.1..- Memorització de melo
odies.
4.1.2..- Memorització de disseenys rítmicss.
4.13.-- Memoritzaació de les fu
uncions harm
mòniques.
4.1.4..- Memorització d’estrucctures formaals.

5.- CREAT
TIVITAT
5.1.- Creeació de melodies
m sob
bre un esqu
uema rítmicc, formal i harmònic
h ddonat:
5.1.1..- Creació dee melodies amb
a una tonnalitat, comp
pàs o un inicci temàtic doonat.
5.1.2..- Creació dee melodies amb
a una figuuració rítmicca determinaada.
5.1.3..- Creació dee melodies sobre
s un esqquema harm
mònic donat (total o parccial).
5.1.4..- Creació dee melodies amb
a la inclussió del tipuss de notes esstranyes quee s’indiqui (d
donats
els accords de sup
port).
5.1.5..- Creació dee melodies amb
a la inclussió d’alteraccions acciden
ntals (asc. o desc.) en un
na
tonaliitat concretaa.
5.1.6..- Creació dee melodies amb
a les escaales estudiad
des.
5.1.7..- Creació dee melodies donat
d un tippus de caràctter.
5.1.8..- Creació dee melodies llliures.
5.2.- Crreació de melodies
m seg
gons una foorma i la seeva posterio
or harmonittzació.
5.2.1..- Creació dee melodies sobre
s una esstructura forrmal determiinada.
5.2.2..- Creació dee melodies sobre
s un texxt donat.
5.3.- Crreació d’aco
ompanyaments rítmiccs per una líínea melòd
dica:
5.3.1..- Creació d'un suport ríítmic adequaat al caràcterr de la melodia donada.
5.3.2..- Creació d'un suport ríítmic que dooni caràcter a una línia melòdica
m perr ritmificar.
5.3.3..- Creació d'un suport ríítmic segonss una estructtura formal determinadaa.
5.4.- Crreació de su
uports harm
mònics:
 5.4.1..- Creació d’’un suport harmònic
h am
mb les funcio
ons tonals bààsiques segoons una estru
uctura
formaal determinaada.
5.4.2..- Creació d’’un suport harmònic
h am
mb les funcioons tonals bààsiques per a una melod
dia
donadda, creada a base de nottes reals o b é amb la incclusió de nottes estranyess.

6.- VEU
6.1.- Em
missió correecta de la veu,
v posicióó, respiració
ó, ressonàn
ncia, i articuulació.
6.2.- Fraaseig.

7.- TEORIIA
7.1.- Traansport esccrit:
7.11.1.- Aplicacció pràctica a l´escripturaa dels instruuments transspositors.
7.2.-Insstruments transpositor
t rs:
7.22.1.- Coneixeement dels instruments
i transposito
ors.
7.22.2.- To d´effecte en els instruments
i transposito
ors.
7.22.3.- To d´exxecució en els
e instrumennts transpossitors.
7.3.- Esscales:
7.33.1.- Escala de
d tons.
7.33.2.- Escales modals (no
omenclatura actual).
7.33.3.- Escales pentatòniqu
ues (sense el fa i el si).
7.33.4.- Dodecaafonisme.
7.4.- Introd
ducció a les noves graafies de la m úsica con
ntemporània
a.
ANÀLISI I AUDICIÓ
Ó
8.1.- Au
udició per a treballar els
e diferentss contingutts del curs.
8.3.- Co
oneixementt dels difereents llenguaatges.

9.- HARM
MONIA
9.1.- Co
onsolidació de les norm ues que regeixen el sisstema tonall i les sevess
mes bàsiqu
relacion
ns principals.
9.2.- Fo
onaments teeòric-pràctiics:
9.2.1..- Continuacció en l'estud
di de les norrmes bàsiquees d'encadennament dels acords triad
des i 7a
de doominant en totes
t les inversions. Estu
tudi dels seuus xifrats.
9.2.2..- Progressio
ons (seqüènccies).
9.2.3..- Acords triiades amb ell VIè grau reebaixat en ell mode majo
or.
9.2.4..- Acords triiades amb ell VIIè grau nnatural del mode
m menorr.
9.2.5..- Acords triiades amb ell VIè grau ellevat del mo
ode menor.
9.2.6..- Modulació
ó diatònica i cromàtica.
9.2.7..- Harmonitzzació de baiixos a 4 veuss amb acord
ds triades, i 7ª
7 de dominaant en qualssevol
inversió.
9.2.8..- Harmonitzzació d’una veu de soprrano donadaa a 4 veus am
mb acords trriades, i 7ª de
d
domiinant en quaalsevol inverrsió.
9 2.9..- Continuacció en l'estud
di de les nottes estranyess (nota de paas, brodadurra, apoggiatu
ura,
anticiipació, escap
pada conjunta, retard i ppedal).
nts secundàrries (aplicadees).
9.2.100.- Dominan
9.2.111.- Anàlisi de
d petites obres per a piaano, veus o instruments
i d'acord am
mb els elemen
nts del
curs.
EXEMPL
LES DELS
S EXERCIICIS DE L
LES PROV
VES D´AC
CCÉS A CIINQUÈ CURS :

En la provaa figuraran de
d forma fixxa els exerciccis següents :

- Entonacióó (exercicis nº
n 1 i 5)
- Dictat (exxercicis nº 8 i 9 )
- Lectura (eexercici nº100)
- Exercicis de teoria (exxercici nº 144)
- Exercicis d´audició (eexercici nº 15)
- Harmoniaa i anàlisi (exxercici nº 166 i 17)

La inclusió dels altres exercicis

e seràà facultat deel Conservattori
1.- Lectura entonada am mb acompan nyament de piano fins a 7 alteracions a l’armaddura, on tam mbé hi
figurin alterracions acciddentals i divversos intervvals augmenttats i dismin
nuïts i enharmmònics. Claus: sol
en 2a, fa enn 4a, do en 3a
3 i do en 4aa. Compassoos i valors: els
e correspon nents a l’apaartat de ritme del
curs anterioor.
2.- Afinacióó de tres inteervals: major, menor, juust, augm., dism.
d o enharmònic des d’una mateiixa nota
donada.
4a augm.deesc 2a M.ascd 4a dism.

3.- Afinar ttres intervalss consecutiu

us sense refeerència tonall (qualsevol dels
d intervalls de l’apartaat 1.1.4.
dels continggut del curs)).
6a m.ascd.//3a dism.dessc./5a justa.desc.

4.- Donat l’acord de 1rr grau d’una tonalitat afiinar tres aco va escala. Esscolta l’acord de
ords de la sev
tònica de ree # menor i canta els accords dels grraus: II - IV - V.

5.- Transpoort a qualsevvol dels interrvals citats een l'apartat 1.1.3.

1 dels co
ontinguts deel curs.. Arm
madura
original: finns a 5 alteraccions (amb alteracions
a aaccidentals). Compàs 2/ /4, 3/4, 4/4 o 6/8. Valoors: fins
a la semicorxera.
Transposició a la 3a maajor ascendeent:
6.- Lectura entonada attonal amb acompanyam
ment de pian
no. Clau de sol en 2a. Coompassos: 2/4, 3/4,
4/4 o 6/8. Valors: finss a la corxeraa.

7.- Dictat m
melòdic-rítm
mic a una veu u amb les caaracterístiquees que figureen en el punnt 1.2.1. de l’apartat
de continguuts del curs. S’executaràà 25 vegadess.

8.- Dictat m
melòdic-rítm
mic a dues veeus, amb les característiqques que figguren en el ppunt 1.2.2. de
d
l’apartat de continguts del curs. S’eexecutarà 255 vegades.
9.- Dictat dd’encadenam
ments d’acords a 4 veus en qualsevo
ol estat (amb 7a de domiinant). S’exeecutarà
20 vegades.

10.- Lectura rítmica en

n clau de sol en 2a.Àmbbit: sol 2 a mi
m 5. Valors i compàs: eels especificaats en
l'apartat de continguts. ES VALORARÀLA P PRECISIÓ Ó RÍTMICA A.
11.-Lecturaa rítmica sen
nse compassar en clau dde sol en 2ª. Àmbit
À sol 2- mi 5. Valoors els indicaats en
l'apartat de continguts.

12.- Llegir iinteriormen

nt un fragment musical ssense verificcar-ne l’enton
nació i reprooduïr-lo de memòria.
m
13.- Creacióó d’una melodia sobre un esquema formal: Ron
ndó.
14.- Realitzzar exercicis teòrics d’acord amb elss continguts del curs:

1. Esccriu els sons reals, considerant que lla melodia següent l´exeecuta una Trrompa en F:

2. Esccriu el que hauria

h d´executar un Claarinet en B, considerantt que la meloodia següentt és
l´effecte:

3. Quin significat tenen els seggüents signees de grafia contemporà

c ània?
15.- Audiciió :Respondrre basant-see en l´obra e scoltada a lees preguntess poposades referents a
forma,ritmee, instrumen
nts i època.
Obra: Partiita 1958- Fan
nfàrria. Mon
ntsalvatge
16.- Harmoonització d´uun baix/sop
prano o a l´innversa (mod
dulant) de 8 compassos amb els elem
ments
treballats all curs.

Indicar les funcions ton

nals i els graaus del baix.

17.- Anàlisii de la següeent obra:

1. Esccriu la successió d’acordds dels quatrre primers co ompassos ammb xifres rom manes:
2. Esccriu per ordrre les cadènccies i les tonnalitats:
3. Enccercla un acoord de seten na de dominnant en prim mera inversió
ó i xifra’l. A qquin compààs es
trobba?:
4. Asssenyala una modulació
m diatònica
d i annalitza l’acord pont. A quin
q compàss es troba?:
5. Enccercla una annticipació. A quin comppàs es troba??:
6. Enccercla una dominant
d seccundària i annalitza-la. A quin compààs es troba?:
7. Enccercla una seemicadènciaa. A quin com mpàs es trob ba?:
8. Enccercla una reesolució irreegular de la ssensible. A quin
q compàss es troba?:
Llistat del
d repe
r rtorii de la p
prova
a
d’in
nstru
umen nt
L’alumne hha de presen
ntar almenys dues peces de memòriaa.

ESTUDISS: dos estudiis de l’apartaat 1 i un de ll’apartat 2

Apartat 1:
- “Esstudis núm. 27, 28, 29, 36,
3 37, 45, 446”. J.B. Cram mer-Bischofff.
- (núm. 23, 62, 65,
6 67, 40, 299, 17. J.B. Crramer-origin nal.)
- “Esstudis núm. 3, 4, 6, 12, 13,
1 36, 45, 5 0” d’Op. 7440. K. Czern ny.
- “Esstudis núm. 3, 6, 7, 10, 11,
1 12, 13, 1 6, 19”. M. Clementi-Tau
C usig.
- “Esstudis núm. 5, 6” d’Op. 533. K. Czeerny (estudiss d’octaves).
- “Esstudi núm. 49”
4 d’Op. 7440. K. Czernny (estudis d’octaves).
d
- “Esstudis núm. 1, 3, 4, 5” d’Op.
d 48 (2a part). T. Kuullak.
Apartat 2:
- “Vool. V” de Miikrokosmos. B. Bartók.

OBRES: trres obres, unna de cada apartat

a
Apartat 1:
- “Prreludis i fuguues a tres veus” de El cllave ben tem mperat. J. S. Bach.
B
- Suittes francesess (4 danses contrastades
c s). J.S.Bach
Apartat 2:
- Sonnates núm. 1 (Hob XVI: 52) , 3(Hobb. XVI: 49),, 24 (Hob XVI: X 48), 25 (Hob XVI: 20), 28 (Hob
XVI: 42), 330 (Hob XVII: 31), 32 (Hoob XVI: 25). F.J. Haydn. Ed.
E Peters.
- Sonnates núm. 1 (Kv. 279), 2(Kv, 280), 3 (Kv. 281)), 7 (Kv, 309 9) 8 (Kv. 3111), 10 (Kv. 330),
3 12 (Kvv.
332), 133 (Kv. 333),
15 (Kv. 533). W.A.
W Mozartt. Urtext.
- 9 vaariacions sob bre un minu uet de Dupoort. W. A. Mozart.
M
- Sonnates núm. 1, 1 5, 9, 10, 255. L. v. Beetthoven.
- 12 vvariacions so obre Das Waldmädchen
W n, WoO. 71.. L. v. Beethhoven.
- 12 vvariacions so obre Menueett à la Vigannó. WoO. 688. L. v. Beetthoven.

Apartat 3:
Sub-apaartat a) - obrres de referèn
ncia de lliurre elecció:
- Impromptuus, op. 90 i op. o 142. F. SSchubert.
- Klavierstüccke, op. 946.. F. Schuberrt.
- Romances sense paraulles núm. 5, 88, 10, 11, 155, 17, 18, 20,, 21, 23, 24, 26, 32, 34, 39,
3 47. F.
Mendelssoh hn.
- Preludis núúm. 3, 5, 10, 15, 17, 18, 222, 23, op. 28.
2 F. Chopin.
- Valsos. F. Chopin.
C
- Mazurques (excepte 133, 14, 15). F. Chopin.
- Peces líriquues, op. 54. E.
E Grieg.
- Rêverie, Suuite Bergamaasque,Dues A Arabesques. C. Debussyy.
- 24 preludis i fugues, op p. 87. D. Shoostakovic.
- Intermède. F. Poulenc..
- Novelette ene do major. F. Poulencc.
- Danzas esp pañolas, totees excepte núúm. 2. E. Granados.
- Valsette. Meditació
M sob
bre un tema de Debussyy. Z. Kodalyy.
- Suite Españ ñola: Sevilla,, Cádiz, Arag
agón, I. Albééniz
- Cantos de España:
E órdoba, I. Albéniz
Astturias, Cuba,, Castilla, Có
- Estudi-medditació Rêve en mer, Teeresa Carreño o.
- Arabesque n. 1, Cécile Chaminadee
- Romance, Germaine
G Tailleferre.
T
- 19 siglos dee danzas cub banes, E. Leecuona
- Danzas cub banas, I. Cerrvantes
- Rappelle-to oi, I. Cervantes

Sub-apartat b) - obres ded referènciaa de compossitors catalan ns del segle X

XX-XXI:
- Cançons i danses.
d F. Mompou.
M
- Tres divertiiments. X. Montsalvatge
M e.
- 3 Impromp ptus. J. Hom ms. Alpuerto..
- 12 preludis.. X. Boliart. MF.
- Danses núm m. 1, 2, 3. E. Morera. Edd. Boileau.
- Omaggio a Béla Bartókk. C. Guinovvart.
- Onze retratts" núms. 1, 2, 3, 6, 8, 9 , 11. J. Vilap
prinyó. Edito
orial Boileauu
- Banda Sono ora: Meteoroologia aplicaada, l’Exprés, El Mirall de l’ànima, NNo se sap mai.
m M. Vila
https://maarionavila.wiixsite.com/m mariona-2
- Toquem el piano: La damad d’Araggó. M. Vila https://mari
h onavila.wixssite.com/maariona-2
- Viatge interrior amb esp pelma. LL. VVidal www.lluisvidal.nett
- Havanera. Ll.L Vidal ww ww.lluisvidall.net
- La filla del marxant. Ll. Vidal www w.lluisvidal.n net
- Desig. M.R R. Ribas. Ed. Dinsic.
MÚSICA D DE CAMB BRA
Repertori orientatiu

- Ma mère l’’oie. M. Raveel. (piano 4 mans,

m 2 a eleecció).
- “Núm. 1”” de Romancees. R. Schum mann. (pianoo i clarinet).
- Sonates. W
W. A. Mozartt. (piano i violí).
- Cançons dde composittors s. XIX i XX. (pianoo i veu, 2 a elecció).
e
- "Snazzy sonata", Judiith Lang Zaiimont (pianoo a 4 mans)
- Veu i pianno: “Cançon ns” de Mario ona Vila htttps://marionavila.wixsitte.com/marriona-2