Codi 68

AUTOR Philip Roth

TÍTOL El lamento de Portnoy
DATA 18.02.2020
Programa 2019-2020

El conflicte
El sexe sempre ha estat un motor de les relacions humanes.
A vegades també ha estat un factor que ha distorsionat
aquestes mateixes relacions. Així que no és estrany trobar
persones o personatges obsessionats per tenir experiències
íntimes amb altres persones (o sigui, sexe). Aquest és el cas
del protagonista d’aquest llibre, un jove jueu anomenat
Alexander Portnoy, que ens explica, a través d’un monòleg
pseudohumorístic, els seus intents, no sempre exitosos, per
ampliar la seva experiència en tema. A més, la història
transcorre entre els anys 40 i 60 d’uns Estats Units on, cada
vegada més, la revolució sexual és una realitat. I Portnoy
també vol participar en ella.

Portnoy’s complaint (ho deixarem en anglès perquè les

traduccions del concepte “complaint” són múltiples i variades)
Dossier PLa 9

va ser el llibre que va portar a Roth a la primera línia de la

literatura americana l’any 1969. Un llibre polèmic al voltant
del sexe (hi ha un tema més controvertit que aquest?) i que
segueix provocant tot tipus de reaccions entre les persones
lectores.

El provocador
Philip Roth (EUA, 1922-2018) és considerat un dels gran
escriptors americans gràcies a una àmplia bibliografia en la
que destaquen obres com Pastoral americana, Em vaig
casar amb un comunista o Elegia. La primera d’aquestes
novel·les, per exemple, està inclosa en la prestigiosa llista de
“grans novel·les americanes” (una sèrie d’obres que es
considera que retraten fidelment i amb qualitat literària, la
societat dels Estats Units en un moment concret de la seva
història) fet que demostra el nivell assolit per Roth al llarg de
la seva carrera. I és que els “Estats Units” sempre van ser el
gran tema dels seus llibres ja fos des de la crítica o la sàtira
(tot i que també tracten molts temes autobiogràfics des del
seu punt de vista d’americà jueu encara que ateu).

La llista de premis rebuts per Roth és força imponent i llarga

però podem destacar dos National Book Awards, tres
PEN/Faulkner Awards i un Pulitzer. Però, tot que el seu nom
va estar sempre molt present a les travesses, mai va guanyar
el Premi Nobel.
Codi 68 Polèmiques!
Ja em dit que un dels temes principals de Portnoy’s
complaint és el sexe. El que no hem dit és que Philip Roth és
considerat un dels escriptors que pitjor escriu sexe de la
història. Tot va començar amb aquesta obra mateixa on les
escenes sexuals acostumen a provocar reaccions de disgust
entre els lectors (tot i que, donades les característiques de
l’obra, creiem que Roth ja volia aconseguir això mateix).
Aquest fet fa que la novel·la encara avui sigui motiu de
controvèrsia en, per exemple, els diferents clubs de lectura
que la programen (a veure el Pla 9 com es comporta!).

Des de llavors la (mala) fama de Roth al voltant d’aquest

tema no ha fet més que créixer fins al punt que va estar
nomenat l’any 2009 com l’escriptor amb una pitjors escena
de sexe en un llibre (que va recaure en una escena de
dubtós gust, que no explicarem, de la seva obra La
humiliació). Finalment, el premi va recaure en l’escriptor
Jonathan Littell amb el seu llibre Les benignes.

Altres polèmiques relacionades amb Roth tenen a veure amb

el seu rebuig per, tot i tractar el judaisme en les seves obres,
ser considerat un autor “jueu”. Aspecte que li va provocar
diferents problemes amb els representats d’aquesta
comunitat.
Dossier PLa 9

Lliçó d’estil
Si el mes passat teníem per aquí la prosa única i poc
freqüent de Harper Lee, avui ens trobem a un autor que sóna
contínuament com a possible premi Nobel gràcies a una obra
extensa i amb força càrrega política i emocional (tot i que té
fama de ser un escriptor força fred):

“En junio de 1940, cuando se produjo el primer sobresalto –la

nominación, por parte de la Convención Republicana en
Filadelfia, de Charles A. Lindbergh, el héroe norteamericano
de la aviación y de fama internacional, como candidato a la
presidencia–, mi padre tenía treinta y nueve años, era agente
de seguros y tenía una educación de enseñanza media
elemental, con unos ingresos de algo menos de cincuenta
dólares a la semana, cantidad suficiente para pagar a tiempo
las facturas básicas, pero poco más. Mi madre, que había
querido estudiar magisterio pero no se lo pudo costear, que
al finalizar la enseñanza secundaria había vivido en casa de
su familia y trabajado como secretaria en una empresa, que
había evitado que nos sintiéramos pobres durante la peor
época de la Depresión, administrando el salario que mi padre
le entregaba cada viernes con tanta eficiencia como la que
mostraba en el manejo de la casa, tenía treinta y seis.

Extret de: La conjura contra América (Debolsillo, 2011). Traducció de

Jordi Fibla Feito.