POA al Hiollegeixo U7. OC Denso] FER PUBLIC El conreu de la poesia com a aficiéprivada és digne dencomi El conreu de la poesia com a aficié pablica és una gosadia. La desvergonya de qui proclama als quatre vents la seva veueta té el valor de Taudacia, que a nivel de qualtat podtica pot no voler dir res, perda nivel civic social és una afirmacié rotunda que té preu. Manifestar-se com a generador de valors artistes, fer-se visible inotori, vol dir també entregar-se a us de tothom, crear una entiatidentfcable sobre la qual es podra considera, opinar i jular. “Seras objecte d'amors, d’odis i de burles”. La poesia privada treballa amb una respostafuturibe ila poesia publica treballa ‘amb aquest futuiblei amb un present. Fer public també vol dir constuir una concurréncia, treballar uns espectadors, donar forma a un auditor. L'exercii de present és lestructuracié daquesta trobada entre cadasci i el seu public: entre 'espectador i 'expectativa. Enguany, dones, per al cia de la poesia catalana a internet, exposem la intrepidesa perqué el public fassaboreixi faci darbtre i de gormand. Presentem ‘vous incipient (algunes prou dstingides) perqu® cadasoé hi trobi confor esttic per a les seves inclinacions 0 sotrac sorprenent per a les seves inquietuds. Tots sén poetes nats després de any 1980, eclosionats en les primeres passes dol segle XXI. No tingueu clemincia! Tingueu sinderesi Josep PedralsPosi AINTERNET Hjollegeixo Edgar Alemany és des Castell (Menorca), hi neix el 1989. Dos llibres adolescents publicats i descatalogats: Calidoscopi (El gall editor, 2007) i Funambuls de llum (Viena, 2009); una plaquette titulada Hi ha e! dau amb porta (Gnurf, 2012). El proper octubre apareixera traduit al francés als Cahiers artaud n°2 un poema seu titulat Aix/ cau (Editions les Cahiers, 2014). Fa de pallasso, de music, de mag, dactor. RAU CANT pe'n vinyoli Cada vespre, raig, em vesses la foscuria i m’apresses vers el bruse brofec brogit; entre el simbol, clara porta, ila posta, flama absorta, s6c un tret contra la nit. Destral lila del foscant que les ombres vas fixant déna'm forga, déna'm rise. Prou en cuixes de l'albada, quan la mort ve amb sa besada, excessiva dansa visc. Perd tu, migdial far, no mlarrenquis tot 'atzar filador del groc afrau Dura mar de perles fondes quan la llum no hi és tu em rondes perqué caigui en ton catau. Deixaré lar i rellotge per anar cap a qui em sotja abragada al circ astral. Ajudeu-me insectes d'or, vins antics —el joc no mor— a ser enlla del bé i del mal.Poa al Hjollegeixo Edgar Alemany TRESC OLORS Dessota la roba de sota Blai Bonet Vindras amb la velocitat dels carters de pedra i qué en sabrem de. Obriras la roca com. Els viatges que em manquen et faran partera car part era ma ma quan per terra rabejava ta cabellera amb murmuris de verga enterca, Te torc la part de dins per sino ho entenies. El silenci del costat ha estat motiu de crida alaltre dedins, al que va per fora. Com ho tens? He creuat les cames sufocant 'assassinat innecessari que si deixo forat em fugen els noms. Ningui ha vist el ver verd i cal. La vertical te la faig verdi avall iel vertigen de les circ cumstancies ja el discutirem dema ma ama. Mamar molt vol mal, val. La mel vil val mil iel vel que per mul he de dur he deduit que no. Canoa. Que no a tot mai. Merci. Mer simbol. Desimbolt en la podridura mare, dara, veus que el silenci és paret. Qualsevol frec important et fa de bala i qui vola sense son? Les grues de la celistia carreguen bisties al terrat transparent que ens fa de nit. Cada animal descansa amb porfidia dins sa gabia celest de barrots discontinus.Posi AINTERNET Hiollegeixo Edgar Alemany Ning pot suportar aital callament iper aixd és tan agradable, en plena fosca, sentir una dutxa que sencén, una finestra que es tanca - darter ull de la lla. Llavors no hi ha llit lord, tot llest. Es desfan el lum de ll ielllim dalla, sense lluita. MICO COMIC ‘Amb les mans a la butxaca faig de mico quan no toca, llons li cant a la llunarda lo suau que és la garota. Que canti, que canti: Fespina més fina de totes les sotes no pica iés rica, fa caure no jaure ivinga que dringa la llenga. Merenga! Jo't faré d’aljub i traca de ressaca que no és poca ino tanta, tant te carda que no faci lo que em rota? Que faci que faci que sé cangé, lladruc caduc,Posy AINTERNET Hjollegeixo Edgar Alemany sangra- it, tra- ma, essa que adreca a ning, vudu, dolor, Fodor. Sihe per casa un talaiot, la tramoia, la politja, la iaiona que fa mitja, mon llinatge és I'indiot. No enté, sin’é: et puc fer un truc jo sol, no dol, en sec te free lamigda- laal lit de cautxt. Vols xo- rigué? Rigué. Si et verberen marg i llac és que arrib dema ia sac.Posi al Hjollegeixo Misael Alerm Pou (La Garriga, 1990). Sempre es diu i s'escriu damunt una taula que ho escriu i ho corregeix. Laltre temps, perqué la taula n’és un dels dos, és l'animal, el que omple de méres la taula al setembre i porta les pales de jugar. (De Vell Pais Natal) Diuna ma estem agafats a la de Brossa i dels seus peixos intel-ligents i muts. De l'altra en surt a vegades mala lletra, a vegades tauletes de cartré i celo, que a penes s'aguanten. Mala lletra i taules endevinen un organ nou. organ, si batega, es confon, fa bellugar els altres, pero també siinflama: d’entre les nostres veus, totes navegables, uns ecos xarrotegen i és aqui on els peixos cuejarien i només en sortiria poder escriure la pal-lidesa dels seus ulls un cop morts. (De Vell Pais Natal) Per tal de donar cos a aquest paisatge sha de menester laltre cos, que espera: dues mans fetes que fan noves mans i s'agafen. Aixi, incorrecte i petit de cal-ligrafia, reescrit, no veuran -ni llegir podran— animal que sents —que just ara sobrevé iés un cercle d'aigua. (De Vell Pais Natal)Posi AINTERNET Hjollegeixo Sara Bailac (Tarrega, 1986). Sembra poemes de secarral des del nomadisme. Inventari d'afectes perduts (Meteora, 2007), Vénen turbuléncies (Tria, 2010). GINEBRE Jo només pue allotjar-te en mi. Pots ser hoste entre cuirasses de seda, cémplice del riure que fan les pessigolles als viaranys dels dinou anys quan la sang els reobre. EL SENTIT No sé com es viu quan es nega la possibilitat de laltre Potser es claudica i es conviu amb aquesta certesa de saber se sola, havent de rebutjar pedagos i intentant no caure ala trampa dels succedanis. Potser tot acaba aqui, quan amb les mans encara tacades de sang blava m’aixeco i renego del cami facil. O potser és que és ara mateix, amb tot el ventre obert i desmanegat, que comenga a coagular-se el sentit, encara fragil. (De Vénen turbuléncies) SI VOLEM, VOLEM Apollo i jo volem votar en referendum si podem tirar-nos una bomba atdmica al damunt. Volem una llei que prohibeixi les cortines amb puntes, que ompli d’aigua i peixos de colors les carcasses dels televisors. Volem obligar els col-leccionistes de sobrets de sucre a abocar-los tots al mar. Prometem que no perseguirem l'esperanga quan giri carrer amunt ni emmudirem el degoteig de les aixetes mal tancades, Volem perseguir les libél-lules que volen en cercles sobre els arbres morts. Volem que els nostres silencis s'empaitin com en bucle entre tots els sorolls de la ciutat. Volem poder volar; i si volem volar, volem. (D'inventari d’afectes perduts)Posy ral ler) Anna Ballbona (Montmelé, 1980) és periodista i poeta. Treballa al diari E/ Punt Avui i collabora amb diversos mitjans de comunicaci6, com les revistes E/ Temps i Vallesos, i els diatis E/ 9 Esportiui EL 9 NOU del Vallés Oriental. Ha publicat els llibres de poemes Conill de gabia (LaBreu, 2012) i La mare que et renyava era un robot (Galerada, 2008, Premi Amadeu Oller) ‘Tu vés assajant amb les mascares, fes de déspota o d'asceta, ames, closca de tradicions 0 esteta de la cosa escéptica. \Vés prenent mides i distancies com si el foc mai t'encalcés © mai t'haguessis d’enfangar. ‘Tu vés fent trucs i saltirons com si el barret fos sempre magic. En girarte, ensopegaras amb els cucs de la matinada, i de 'aiguabarreig humit emergira el conill degollat. (De Conill de gabia) Cuita, no temis pels gripaus, sempre hi haura qui obri la boca. Tu ja en tens prou vivint al teu ventre. Si tesventressin en canal només veurien bestioles diulls perplexos davant el drama ila comédia beneites. Només s‘encalla, incert, el nus, el nus que grapela la panxa, el nus de corbata que assetja, us que som i nus que amaguem. Cuita, no temis pels gripaus: encara queda molta boira per fer llevar i eliminar illevar un nombre etern d’aracnids, tant abans com després de tu. (De Conill de gabia)