Programaciobiologiaigeologiacatalunya 1 ESO

PROJECTE TANGRAM
Biologia i geologia
1r d’ESO
Catalunya
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
Programació didàctica Biologia i Geologia 1r d’ESO - Catalunya
METODOLOGIA.............................................................................................................................. 4
Unitats didàctiques .................................................................................................................... 6
Treball per projectes.................................................................................................................. 7
Taxonomia de Bloom ................................................................................................................. 9
OBJECTIUS ..................................................................................................................................... 9
COMPETÈNCIES ........................................................................................................................... 11
Tractament de les competències en Tangram ........................................................................ 27
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT .......................................................................................................... 28
Itineraris per nivells ................................................................................................................. 29
Tipologia d’activitats................................................................................................................ 31
Intel·ligències múltiples ........................................................................................................... 33
PROGRAMACIONS D'UNITAT ...................................................................................................... 35
Unitat - El cel i l'Univers .......................................................................................................... 35
Unitat - L'atmosfera ................................................................................................................ 44
Unitat - La hidrosfera .............................................................................................................. 51
Unitat - La geosfera ................................................................................................................. 56
Unitat - La dinàmica de la Terra ............................................................................................. 65
Unitat - Els éssers vius............................................................................................................. 70
Unitat - Els animals ................................................................................................................. 78
Unitat - Els vegetals ................................................................................................................ 81
Unitat - Les formes més senzilles ........................................................................................... 86
Projecte - Ciència ciutadana ................................................................................................... 91
Projecte - L’espai com mai l’havíem vist ................................................................................ 92
Projecte - La Terra vigilada ..................................................................................................... 93
Projecte - Les roques del meu carrer...................................................................................... 94
Projecte - Notícies vives .......................................................................................................... 95
Projecte - La diversitat del mercat ......................................................................................... 96
AVALUACIÓ.................................................................................................................................. 98
Criteris d'avaluació .................................................................................................................. 98
Indicadors competencials ...................................................................................................... 100
Criteris de qualificació ........................................................................................................... 100
Rúbriques d'avaluació............................................................................................................ 100
UNITAT – El cel i l' Univers................................................................................................. 102
UNITAT – L'atmosfera ....................................................................................................... 105
UNITAT – La hidrosfera ..................................................................................................... 107
UNITAT – La geosfera ........................................................................................................ 109
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2

UNITAT – La dinàmica de la Terra ..................................................................................... 111

UNITAT– Els éssers vius ..................................................................................................... 112
UNITAT – Els animals ......................................................................................................... 114
UNITAT – Els vegetals ........................................................................................................ 115
UNITAT– Les formes més senzilles .................................................................................... 116
Projecte - Ciència ciutadana - AVALUACIÓ........................................................................ 117
Projecte - Ciència ciutadana - AUTOAVALUACIÓ .............................................................. 118
Projecte - Ciència ciutadana - COAVALUACIÓ ................................................................... 119
Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - AVALUACIÓ ..................................................... 120
Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - AUTOAVALUACIÓ ........................................... 121
Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - COAVALUACIÓ ................................................ 122
Projecte - La Terra vigilada- AVALUACIÓ........................................................................... 123
Projecte - La Terra vigilada - AUTOAVALUACIÓ ................................................................ 124
Projecte - La Terra vigilada - COAVALUACIÓ ..................................................................... 125
Projecte - Les roques del meu carrer- AVALUACIÓ ........................................................... 127
Projecte - Les roques del meu carrer - AUTOAVALUACIÓ................................................. 128
Projecte - Les roques del meu carrer - COAVALUACIÓ ..................................................... 129
Projecte - Notícies vives - AVALUACIÓ .............................................................................. 131
Projecte - Notícies vives - AUTOAVALUACIÓ..................................................................... 132
Projecte - Notícies vives - COAVALUACIÓ ......................................................................... 133
Projecte - La diversitat del mercat - AVALUACIÓ .............................................................. 135
Projecte - La diversitat del mercat - AUTOAVALUACIÓ..................................................... 136
Projecte - La diversitat del mercat - COAVALUACIÓ ......................................................... 137

METODOLOGIA
La següent programació correspon a la matèria de Biologia i geologia del primer curs de
l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET
187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a
Catalunya.
A l'àrea de Biologia i geologia en l'1er curs de l'ESO treballarem amb els materials del Projecte
Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet
una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les
seves principals característiques són:
 Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.
 Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.
 Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents

metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.
 Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear
noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.
 Continguts redactats i revisats per professors en actiu.
 Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències

múltiples.
 Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per

experts pedagogs de cada matèria.
 Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de

treball.
 Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.
 Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.
El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores

sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que
cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i
didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i
les organitzacions educatives.
Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:
 Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.
 Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.
 Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.
 Atenció a la diversitat i educació personalitzada.

 Classe invertida (Flipped classroom).
 Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).
 Aplicació de la metodologia AICLE / CLIL per a llibres en llengua estrangera.
Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant
diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin
habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o
enfocament.
Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres
Tangram són:
 Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir

d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens
repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.
 Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada,

adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot
moment segons la seva evolució.
 Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els

objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la
interacció i la cooperació dels alumnes.
 Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i

continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de
dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar
amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.
 Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que

el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït
col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.
 Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera

aplicada i sincrònica.
 Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i

contextualitzats en situacions i entorns reals.
 Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del
qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i
assessor.
 Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts,
investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats
passivament com una veritat donada.

 Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats

contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció
de conclusions.
 Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i

estructurades.
 Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir

l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil
d’aprenentatge.
Unitats didàctiques
Els llibres de Biologia i geologia del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:
BLOCS Unitats
L'Univers  El cel i l'Univers
 L'atmosfera
Els embolcalls de la Terra  La hidrosfera
 La geosfera
L’interior de la Terra  La dinàmica de la Terra
 El éssers vius
Les cèl·lules
 Els animals
La vida a la Terra
 Els vegetals
 Les formes més senzilles
Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per
contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una proposta
de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs
concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està
pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a
treballar la unitat.
Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES

D'APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema
determinat. Cada objecte d'aprenentatge és encapçalat per una activitat de coneixements
previs destinada a motivar a l'alumnat, abans de la lectura de l'exposició teòrica dels
continguts. Tanquen l'objecte d'aprenentatge una sèrie d'activitats finals per consolidar

l'aprenentatge dels continguts teòrics. La proposta de treball del nivell avançat completa els
continguts del OA mitjançant aprofundiment, ampliació o especialització.
Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic
el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la
unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat
de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina
d'estudi per als alumnes.
Les activitats de CONSOLIDACIÓ treballen els diversos temes de la unitat de manera

interrelacionada i competencial.
Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els
continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació
valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una
qualificació global.
Treball per projectes
El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació
significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte
que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne
a partir del treball de recerca i creació.
Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran
en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera
que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.
Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la

proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes
pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es
vincula directament als Objectes d'Aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes
proposats per a aquesta assignatura i curs són:
BLOCS Projectes
Ciència ciutadana
S'investigarà quins requisits ha de complir una activitat humana per

Tot el curs ser considerada científica i com funciona realment la ciència
mitjançant activitats de ciència ciutadana. Els resultats es presentaran
com a entrades en un bloc explicant, amb una freqüència
determinada, què s'ha investigat i descobert.
L'espai com mai no l'havíem vist

L'Univers
La ciència i la tecnologia avancen juntes constantment. Per posar-ho

de manifest es buscaran imatges de diferents cossos que es poden

trobar a l'espai, trobant informació sobre ells i sobre com s'ha
obtingut la imatge. Els resultats es presentaran en una plataforma per
compartir imatges.
La Terra vigilada
Els satèl·lits artificials que envolten la Terra permeten obtenir

Els embolcalls informació sobre els cossos del sistema solar i també sobre nosaltres
de la Terra mateixos. S'analitzaran animacions derivades de les imatges o
mesures preses pels satèl·lits artificials sobre diferents variables del
nostre planeta. Es gravarà un vídeo com si fóssim homes o dones del
temps amb l'animació mostrada al fons.
Les roques del meu carrer
L’interior de la Investigareu l’origen de les pedres de les façanes de les cases del
Terra propi carrer. Reflexionareu sobre com eren fan diferents milions
d’anys. Estendreu aquesta anàlisi al sòl sobre el que s’aixequen les
cases del vostre carrer.
Notícies vives
Les cèl·lules Cercareu informacions d’última hora sobre conceptes biològics

rellevants de la unitat. Analitzareu alguns dels articles i els
presentareu a la resta de la classe.
La diversitat del mercat
La vida a la En aquest projecte s'investiguen els diferents productes que es poden

Terra trobar al mercat, botigues i supermercats seguint una guia de recerca
per a cadascun d'ells. Els resultats es presenten en forma de wiki
relacionant les entrades de tots els grups.
El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat
eminentment competencial. Els trets principals són els següents:
 Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.
 Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).
 Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix
en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.
 Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats
que formen el bloc i als que remet).
 Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe,
presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

 El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només

el resultat final.
 Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.
Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o
repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos
amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.
Taxonomia de Bloom
La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament,

que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim
nivell (que implica dominar els nivells inferiors). D’aquesta manera, els llibres Tangram
categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per
crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.
Les dimensions són les següents:
 Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o

apreses amb anterioritat.
 Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç

d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.
 Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com
en una de nova.
 Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el

formen es relacionen entre elles a escala global.
 Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat
i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com
externes.
 Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves
relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i
coherents.
En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les
programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de
coneixement que hi està associada.
OBJECTIUS
Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost,
d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència
a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres,
entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans
com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.
b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com

a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un
desenvolupament personal equilibrat.
c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.

Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.
d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els
altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i
resoldre els conflictes pacíficament.
e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa

personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir
responsabilitats.
f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres
cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en
el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.
g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la

societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.
h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió
escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu
cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement,
la lectura i l’estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.
j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant

instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-
lo a través de diferents canals i formats.
k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses

disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de
cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.
l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents

manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.
m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i
contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències,
afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida
quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.
o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el

dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.
p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de
gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.
En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:
 Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels
Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les
activitats.
 Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de
cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions
presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure
amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..
Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que
el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.
COMPETÈNCIES
Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària

obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de
l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les
matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris
d'avaluació d'aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius
d'aprenentatge de final d'etapa.
Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es

desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:
Comunicació Lingüística-verbal
La competència en comunicació Lingüística-verbal és el resultat de l’acció comunicativa dins de

determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través
de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden
implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva.
Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències
comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut
vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua

materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta

competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels
diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la
constitueixen i a les dimensions en què es concreten:
 El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica,
fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del
so a partir de la representació gràfica de la llengua.
 El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada
amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials);
pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva
(que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).
 El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del
món i la dimensió intercultural.
 El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes
que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a
la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el
tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en
diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de
caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se
eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i

enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals
per a la vida..
 La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les
seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per
a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar
quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de
diverses formes:
o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions,
situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles
i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa
comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i
les tendències i patrons numèrics.
o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al
nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions
i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i
interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la
competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la

perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb

i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de
diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..
o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions
temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els
canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més
coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus
fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models
matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.
o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica
present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual
resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou
el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit
de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els
mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració,
interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la
incertesa i les dades són fonamentals.
 Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món
físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives,
orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el
manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències
contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació
dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que
condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels
descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició
de les competències en ciència i tecnologia són:
o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en
l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de
l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la
matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits
específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos,
acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen
valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en
les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la
naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..
o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica
que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part
essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta
l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a
conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del
planeta en la seva globalitat.

o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i

cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han
desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos
amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els
sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera,
marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social,
valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i
incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual
formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la
capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.
o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics
als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de
noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat
millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta
competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny
d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida
familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i
promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència
i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests
dominis::
 Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els
coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història.
L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de
preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la
resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i
experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de
material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no
només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó
que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació
personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat,
atreviment, risc, responsabilitat, etc
o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements,

les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una
exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats,
indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i
gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització
matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el
llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el
compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.

Competència digital
La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i
la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat,
l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un
desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns
conceptes:
 És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició
dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades
que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.
 Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar
el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i
adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència
digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de
diferents opcions d’emmagatzematge.
 La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació
digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu
funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels
destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se
públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de
comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear
continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions
ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.
 La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text,
àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al
tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de
domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre
els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.
 La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies
i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa
identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació,
pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.
 La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius
digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes
personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i
tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les
tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.
Aprendre a aprendre
La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que

es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i

informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i

persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos
mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que
posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres
dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç
d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es
localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el
coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.
Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició
d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a
curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la
confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.
Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix
una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les
persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així
com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a
terme.
 Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els
coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la
seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes
socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes,
prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i
grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions
democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu
com a part d’una implicació cívica i social.
o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix
entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental
òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social
proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els
elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de
certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva
en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i
comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir
empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de
respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta
competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració,
seguretat en un mateix i integritat i honestedat.
o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de

democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la
seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de
la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan
les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i

internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis,

així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la
història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos
socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats
multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat
d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives;
l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat
social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements
comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels
grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s
personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant
de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes
competències també incorporen formes de comportament individual que
capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural,
dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres;
cooperar, comprometre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives
d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de
l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar
argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa
ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i
respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels
altres.
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de

transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal
tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els
coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst.
Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els
quals es mouen les persones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i
aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements
específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar
adequadament aquesta competència és necessari abordar:
 La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i
autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa
i innovació.
 La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació,
organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar
individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat;
avaluació i autoavaluació.
 La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i
assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.
 Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i
delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i
de negociació.

 Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la

responsabilitat..
Competències socials i cíviques
Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els
coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la
seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials
en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i
resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes
basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un
terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.
 La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix

entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim,
tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber
com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta
competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat
de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals,
mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent
inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un
comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més,
aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la
seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.
 La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia,
justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la
Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en
declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala
local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels
esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals
tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos
socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats
multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes
competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i
l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social
del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements
comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels
grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i
col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i
constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes
de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat
cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres;
cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies

d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació

amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en
evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de
l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les
cultures i la història personal i col·lectiva dels altres
Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i
valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions
culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les
part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un
component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats
relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de
comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la
vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la
pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió
cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre
l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic,
mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un
desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és
necessari abordar:
 El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de
les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes
històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així
com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte
amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà
d’un país o membre d’un grup.
 L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes
d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.
 El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees,
experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal
(aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se
amb les produccions del món de l’art i de la cultura.
 La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè
pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar
produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment
d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix
desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de
problemes i l’assumpció de riscos.
 L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es
produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.

 La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota

la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.
 El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits
necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de
cooperació que permetin fer treballs col·lectius.
A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits
d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les
quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.
Els àmbits i competències són els següents:
Àmbit lingüístic
La competència comunicativa i Lingüística-verbal, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per
expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i
escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar verbalment d’una manera adequada i
creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida
privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de
tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això
comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos
literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la
llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones
han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples
situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada
situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar
diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i
formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i
adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua
implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les qualitats estètiques i
la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser
conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i
utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que
componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les
dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la
dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les
tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que comporten comprendre textos
escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant
individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària
implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la
creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a
continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la interacció oral —aquestes
dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat Lingüística-verbal i cultural —
aquesta des d’un vessant plurilingüe..
Competències de cada dimensió:

Dimensió de comprensió lectora
 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida

quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.
 Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets
lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.
 Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió d’expressió escrita
 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de
la generació i l’organització d’idees.
 Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació,
coherència, cohesió i correcció Lingüística-verbal.
 Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.
Dimensió de comunicació oral
 Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans
de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.
 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i
correcció Lingüística-verbal, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.
 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar,
mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.
Dimensió literària
 Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de
la literatura catalana, castellana i universal.
 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-
ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.
 Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.
Dimensió actitudinal i plurilingüe
 Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al
coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per
estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
 Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud
dialogant i d’escolta.
 Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat Lingüística-verbal de
l’entorn pròxim i d’arreu.
Àmbit matemàtic
La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat
d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp
competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils
més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels
blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura;

estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball
matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat
per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de
problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions
tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució
de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de
resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre
matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la
comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més
de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació
d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció
de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació
(identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les
competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els
continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les
competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada
competència. Són els anomenats continguts clau.
Resolució de problemes
 Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica

utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.
 Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir
una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar
preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.
Raonament i prova
 Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions
que es fan en Matemàtiques.
 Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Connexions
 Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar
situacions i per raonar.
 Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar
situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.
Comunicació i representació
 Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de

representació com a estratègia de treball matemàtic.
 Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.
 Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a
partir d’idees matemàtiques.

 Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i

estructurar idees o processos matemàtics.
Àmbit científic-tecnològic
Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats
que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics,
així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit
permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es
poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i
motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa
capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els
alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen
les vivències de fer ciència.
Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les
competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo,
els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines
científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que
desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que
són propis de la seva edat.
Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els
fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una
activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats
humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals
models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o
finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe,
la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els
necessitin.
En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre
dimensions de l’activitat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris
epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de
l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i
saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també
ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna
aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per
comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent.
Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències
i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions
com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La
segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb
quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com
per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el
medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina

manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut
emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.
Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana
 Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models,
per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
 Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels
models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
 Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del
passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en
l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions
experimentals.
 Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i
aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

 Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu
funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en
l’impacte mediambiental.
 Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i
socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.
 Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar
la idoneïtat del resultat.
Medi ambient
 Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar
l’exposició als riscos naturals.
Salut
 Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes
mediambientals derivats de la intervenció humana.
 Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social
fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos
humà.
 Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació
amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies
addictives.
 Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin
conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.
 Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del
coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc

Àmbit social
Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen
a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació
dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta
matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per
esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa
i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la
construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a
diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una
consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i
política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement
esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per
les xarxes i els entorns digitals.
Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els
estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la
capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de
continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament
científic.
S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les
Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió
ciutadana.
Dimensió històrica
 Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la
causalitat històrica.
 Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i
l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.
 Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit
de les decisions i accions actuals.
 Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva
intervenció en la construcció de subjectes històrics.
Dimensió geogràfica
 Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les
activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.
 Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses
fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.
 Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les
desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer
propostes d’actuació.
Dimensió cultural i artística

 Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva
època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.
 Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la
conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.
 Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat
personal dins d’un món global i divers.
Dimensió ciutadana
 Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un
pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per
exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.
 Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre
homes i dones
Àmbit digital
L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la
comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament.
Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les
solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal
considerar en totes les competències digitals.
Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de
vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els
alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que
l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds
responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg
de la vida.
Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de
classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la
informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i
col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen
elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per
exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb
totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es
necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així
mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes
d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.
Instruments i aplicacions
 Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin
de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i
tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

 Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a
la producció de documents digitals.
Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge
 Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer,
tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.
 Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la
informació amb el suport d’aplicacions digitals.
 Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals
per desenvolupar-se en la societat del coneixement.
Comunicació interpersonal i col·laboració
 Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per
compartir informació.
 Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball
col·laboratius.
Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital
 Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos
digitals propis de la societat actual.
 Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.
 Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics,
legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.
També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el
projecte Tangram. Els àmbits són els següents:
Àmbit artístic
Àmbit de l’educació física
Àmbit de cultura i valors
Tractament de les competències en Tangram
L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir
les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Biologia i geologia com les
d’altres àrees de coneixement.
En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes,
que permeten treballar el contingut de diversos objectes d'aprenentatge.
Els projectes es plantegen per treballar no solament les competències lingüístiques, sinó també
altres competències i habilitats. L'enfocament didàctic dels projectes proposa una línia
d'aprenentatge que potencia:
- Competència matemàtica: Està directament relacionada amb l'aprenentatge de la

Biologia. En el treball científic que es planteja en certs projectes, es desenvolupen

situacions amb problemes, la resolució dels quals exigeix l'ús adequat d'eines
matemàtiques com ara el mesurament, el tractament de dades, la interpretació de símbols
i gràfics, etc. Tot això implica una actitud favorable al raonament lògic i la informació que
conté elements matemàtics.
- Competència en comunicació Lingüística-verbal: El coneixement i l'ús del llenguatge

científic oral i escrit per descriure fets i fenòmens planejats en les activitats inicials
motivadores permet desenvolupar la competència en comunicació Lingüística-verbal, on es
posa de manifest l'habilitat per formular i expressar arguments propis, verbalitzar
conceptes, redactar informes, relacionant fets, conceptes o idees, amb una actitud
favorable a la de saber escoltar i contrastar opinions.
- Competència digital: El treball científic presenta formes específiques per a la recerca,

recollida, selecció, procés i presentació de la informació. Tot això permet l'ús de mapes de
conceptes, esquemes, tractament de dades, l'elaboració i presentació de memòries o
presentacions en activitats o projectes tot desenvolupant la competència digital.
- Competència social i cívica: Comprendre millor l'evolució de la societat del coneixement,

així com l'aprenentatge de la presa de decisions raonades proposades en determinades
activitats motivadores, permeten construir el coneixement desenvolupant la competència
social i cívica amb una actitud constructiva, solidària i responsable en vers al compliment
dels deures i obligacions cíviques.
- Competència d'aprendre a aprendre: El desenvolupament científic i les seves aplicacions

es basen sovint en l'observació, imaginació i creativitat, on s'expressen idees, conceptes i
principis propis de la competència d'expressió i consciència cultural. La forma de construir i
transmetre el coneixement científic permet desenvolupar la competència d'aprendre a
aprendre, ja que el coneixement del nostre entorno i de nosaltres mateixos es produeix
per la incorporació d'informacions que obtenim a través d'activitats experimentals o
mitjançant les que es proposen en activitats concretes de treball en grup compartint el
coneixement amb els altres.
- Competència del sentit d'iniciativa i esperit emprenedor es desenvolupen fomentant

l'esperit crític propi del treball científic proposat en determinats projectes, amb una
actitud positiva i constructiva en vers els canvis, valorant els errors i la necessitat d’assumir
riscos com a font d'aprenentatge.
A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials

relacionats amb els objectius específics de la unitat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Segons el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació
secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d'acord amb
els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d'atenció a

la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives

concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i
l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una
discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació
corresponent.
Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo
en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de
reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de
diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb
necessitat específica de suport educatiu.
En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més
individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d'aprenentatge.
Itineraris per nivells
El llibre de text digital del Projecte Tangram ofereix un recorregut pels continguts curriculars
establerts per a cadascun dels cursos segons tres nivells de dificultat dels OA: bàsic, clau i
avançat.
Clau
El nivell clau és l'estàndard, tracta els continguts curriculars i va una mica més enllà oferint
recursos, contingut complementari, activitats extra, etc. perquè el professor pugui adequar-lo
a cada situació..
Bàsic
El nivell bàsic tracta els continguts mínims establerts pel currículum de forma més pautada,
pensant en aquells alumnes que tenen un ritme d'aprenentatge més lent o irregular. Disposa
d'una adaptació particular en cada tipus de contingut.
Basat en els mateixos recursos i propostes didàctiques que el clau, es distingeix d'aquest per
presentar a la pàgina expositiva les característiques següents:
 Un apartat inicial que llista els objectius d'aprenentatge amb el títol Aprendràs.
 Un apartat final que repassa els continguts apresos, amb el títol Has après.
 Unes curiositats dintre de l'exposició (com a motivació) amb el títol Ho saps?
 Uns apartats simplificats, amb recursos associats seleccionats, amb l'objectiu
de no saturar els alumnes amb massa informació.
 Una exposició simplificada (quant al contingut i el redactat), que utilitza més
elements visuals i amb més termes de glossari.
També les activitats formatives estan adaptades per a aquest itinerari en dues línies
complementàries:

 Activitats completament diferents de l'itinerari clau, amb plantejaments més

senzills i més visuals.
 Versions simplificades de les activitats de l'itinerari clau a través d'una redacció
més senzilla, aportació d'elements visuals de suport, reducció dels apartats o
enunciats més detallats i pautats.
Quan l'activitat inicial de l'OA és individual es basa en el mateix recurs, però pot tenir un
plantejament específic per a cada nivell, que en el bàsic es completa amb apartats més
pautats. Quan és grupal, coincideix per als dos nivells, tot i que en alguna ocasió es completa
amb algun apartat per treballar de manera individual més pautada.
El nivell bàsic és visualment equiparable al clau per evitar discriminació o percepció negativa.
Avançat
L'avançat consta d'una proposta de treball per a aquells alumnes que han superat el contingut
curricular de l'itinerari clau. Des d'aquest itinerari l'alumne pot accedir en tot moment al clau.
La proposta de treball no exposa nou contingut, sinó que es basa en el contingut de l'itinerari
clau i convida a avançar a través d'un treball de recerca, exploració, etc. Són els mateixos
alumnes els qui, de manera guiada, han de descobrir nous continguts o aspectes del tema
tractat.
El mòdul del professor permet establir una avaluació de nivell prèvia a l'aprenentatge d'un
contingut específic per avaluar el nivell de l'alumne respecte a aquest contingut. La finalitat
d'aquesta avaluació és determinar quin dels tres nivells és més adequat per a cada alumne (o
grups d'alumnes) a partir dels resultats d'aquesta avaluació.
És a dir, el llibre digital pot oferir un itineraris específic i adaptat a cada alumne en funció dels
resultats de la seva avaluació de nivell en cada tema - o en algun d'ells – si així ho determina el
professor.
El professor pot decidir no utilitzar aquesta avaluació de nivell, utilitzar-ho solament en

determinats continguts o modificar l'itinerari proposat per a un alumne o diversos alumnes en
concret si ho considera necessari.
Així mateix, el professor pot realitzar l'avaluació de nivell per comprovar el nivell d'un grup- o
d'un alumne- sense que això signifiqui crear itineraris automàticament.
En cadascun dels nivells dels llibres, el professor disposa de propostes metodològiques que
proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé
enfocaments nous o alternatius.

Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents
aspectes:
 Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius
o complementaris.
 Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.
 Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.
 Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de
la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.
 Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).
 Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.
 Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu
desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.
Tipologia d’activitats
1. Formatives
Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d'aprenentatge, l'alumne

podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els
diferents continguts de la matèria.
 Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o

objecte d'aprenentatge.
 Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes,

comentaris de text, etc.
Els activitats dels nivells clau i bàsic es diferencien segons característiques adaptades al nivell de
complexitat.
3. D'aprofundiment i ampliació
Aquest tipus d'activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes
d'aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d'ampliació
s'estendran els coneixements adquirits.
4. Consolidació
Tant les activitats de secció com les activitats de l'apartat anomenat “Consolidació” en cada
unitat del Projecte Tangram interrelacionen els principals aspectes dels OA que tracten
mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basen en una seqüència de
pantalles que plantegen un procés pautat.

5. D'avaluació sumativa
En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de
coneixement adquirit sobre els continguts d'aquesta unitat.
Aquest tipus d'activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de
qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d'aquesta programació. En
tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i
indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés
d'ensenyament dut a terme.
A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del
comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques
assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de
cada capítol.
6. Projectes
Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de
forma integrada el contingut de diverses unitats.
El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat
eminentment competencial. Els trets principals són els següents:
 Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.
 Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).
 Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es

converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.
 Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les

unitats que formen el bloc i als que remet).
 Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe,
presentació oral, presentació multimèdia, etc.).
 El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no

només el resultat final.
 Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.
Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o
repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos
amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

7. Complementàries
[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA

PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]
Activitat - Tasca Localització Data Observacions
Intel·ligències múltiples
La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un
tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també
influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal
com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per
a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per
altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta
premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les
característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.
Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::
 Lingüística-verbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge,

tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.
 Lògica-matemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar

elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.
 Visual-espacial: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.
 Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i

expressar-les.
 Cinestèsica: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.
 Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar

sobre el seu aprenentatge.

 Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions,
motivacions i sentiments d’altres persones.
 Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes,

plantes, animals, etc.).
El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de
permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la
matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Biologia i geologia també ofereix propostes per
desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.
Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als
definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions
didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els
continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les
habituals del llibre de l'alumne.

PROGRAMACIONS D'UNITAT
Unitat - El cel i l'Univers
En aquesta unitat els alumnes treballaran continguts relacionats amb l’Univers, els principals
objectes que hi podem trobar, com ara les galàxies, estrelles, sistemes solars, planetes,
cometes, satèl·lits i asteroides. A través de les activitats proposades, també podreu treballar
amb els alumnes les teories més actuals que expliquen l’origen de l’Univers i la seva evolució
fins a dia d’avui, així com també un repàs a les teories més destacades que han estat
formulades al llarg de la historia de la humanitat. En aquest sentit, podeu aprofitar aquest
contingut per relacionar-lo amb l’àrea d’Història i, més concretament, amb la història de la
ciència.
També es presentaran de manera més concreta continguts relacionats amb el sistema solar, el
Sol, l’astre central d’aquest sistema, els planetes i altres objectes que hi podem trobar i els
moviments de rotació i translació que duen a terme. En aquest punt és un bon moment per
exercitar la intel·ligència Visual-espacial a partir de la creació de maquetes, esquemes i, fins i
tot, experiments que permetin demostrar de manera visual el funcionament d’aquests
moviments i el seu efecte en el planeta Terra (seqüència dia-nit, cicle de les estacions i marees
de mars i oceans a causa de la gravetat de la Lluna).
Finalment, també es presentarà als alumnes la importància de l’observació del cel utilitzant
diversos tipus d’aparells (telescopis i sondes) i com aquesta observació no només serveix per
avançar en la comprensió de l’Univers, si no que també podem fer servir la informació
obtinguda per orientar-nos a la Terra.
Durant la unitat també es mostren als alumnes el concepte i funció dels paral·lels i meridians
que permeten l’ús de coordenades per identificar i expressar localitzacions al planeta Terra. A
través d’aquest contingut podeu treballar temes relacionats amb l’àrea de Matemàtiques, com
ara practicar el càlcul de graus (minuts i segons).
En acabar la unitat, els alumnes han de tenir clars alguns conceptes importants, com ara que les
teories que expliquen l’Univers estan en constant revisió i evolució i que, per aquest motiu, el
mètode científic no s’ha de menystenir, sinó tot el contrari, es una garantia de que el
coneixement més actual ha estat provat i contrastat.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
 El Cosmos.

OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball

Quin és el viatge més llunyà
1. L'Univers i els seus
que pots imaginar? La paral·laxi.
components.
Reconstruïm la història de 2. Origen i teories de

El Big Bang.
l'Univers. l'Univers.
Observació del cel
3. L’observació del cel a ull

Mirant el cel des de casa. Mirant el cel des de casa.
nu.
4. L'observació del cel amb
Un missatge cap a l'espai! Exploració de l'espai.
aparells.
Hi ha vida a un altre planeta? 5. El sistema solar. El cas especial de Plutó.
Una estrella gegant... o no

6. El Sol. El Sol i la Terra.
tant!
Moviments planetaris
7. Els moviments de rotació

Gira el món... Els eixos de rotació.
dels planetes i la Terra.
8. Els moviments de
Les estacions en els
Representem les estacions. translació dels planetes i
hemisferis.
la Terra.
La Terra i la Lluna
La nostra germana Lluna. 9. La Lluna.
respecte al Sol.
Quan els astres juguen a
amagar-se. 10. Els eclipsis. El fenomen dels eclipsis.
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
 Rotació i translació.
 Noms per a un planeta.
 Mapa del sistema solar.
Competències
 Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar tot
considerant diverses fonts i mitjans digitals.

 Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models,
 Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement
científic.
 Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del
passat.
 Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit
escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions
experimentals.
 Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Objectius
 Comprendre la magnitud de l'Univers i les unitats de mesura que s'utilitzen per
expressar les distàncies Identificar els diferents tipus d'astres i objectes celestes que
podem trobar a l'Univers conegut.
 Descriure les teories actuals que expliquen l'origen de l'Univers i les fases conegudes de
la seva evolució.
 Conèixer les principals teories sobre l'origen de l'Univers que s'han formulat al llarg de
la historia.
 Cercar informació contrastada i rigorosa sobre l'origen i evolució de l'Univers.
 Conèixer els diversos mètodes que podem utilitzar per orientar-nos a la Terra
mitjançant l'observació del cel.
 Utilitzar observacions realitzades sobre algun objecte celeste i interpretar les
informacions obtingudes per orientar-se
 Expressar la rellevància de les aportacions a la ciència aconseguides gràcies a l’ús
d'aparells d'observació del cel.
 Classificar els diferents tipus de telescopis que existeixen a partir de l’anàlisi dels seus
components.
 Descriure la importància de les missions que duen i han dut a terme les sondes
espacials llançades per les diferents agencies espacials.
 Explicar les principals característiques del sistema solar, els planetes i els astres que el
composen.
 Categoritzar els planetes del sistema solar a partir de l’anàlisi de les seves
característiques.
 Expressar les principals característiques del Sol, el tipus d'estrella que es i el seu cicle de
vida esperat.
 Crear o confeccionar materials gràfics per il·lustrar les tasques i treballs que realitza
sobre el Sol.
 Compren el moviment de rotació com el gir que realitza la Terra, i altres objectes de
l'espai, al voltant del seu propi eix.
 Relacionar els fenòmens de la seqüencia dia-nit i la durada variable d'aquests durant
l'any amb el moviment de rotació de la Terra.

 Expressar localitzacions de la Terra utilitzant les coordenades de longitud i latitud que

obtenim gràcies al sistema de paral·lels i meridians.
 Comprendre el moviment de translació com el gir que realitza la Terra, i altres objectes
de l'espai, al voltant del Sol.
 Relacionar el fenomen del cicle de les estacions amb el moviment de translació que
realitza la Terra al voltant del Sol.
 Explicar les principals característiques de la Lluna relacionades amb la seva forma,
origen i fases lunars.
 Relacionar el fenomen de les marees de mars i oceans amb el moviment de translació
que realitza la Lluna al voltant de la Terra.
 Comprendre els moviments de la Lluna, el Sol i la Terra implicats en el fenomen dels
eclipsis, i identifica la seva tipologia.
 Demostrar, a través de l'experimentació, les ubicacions necessàries de la Terra, el Sol i
la Lluna per que es produeixi un eclipsi.
Criteris d'avaluació
 Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del
dia al llarg de l’any, fases lunars, eclipsis i la longitud de les ombres.
 Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu, a partir de
l’observació sistemàtica i la identificació de variables.
 Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot
considerant diverses fonts i mitjans digitals.
Indicadors d'assoliment
 Utilitza les unitats de mesura adequades per expressar distàncies en diferents contextos
de l'Univers.
 Reconeix els diversos tipus d'objectes que podem trobar a l'espai a partir de
l’observació de les seves característiques.
 Explica de manera clara i ordenada l'origen de l'Univers que planteja la teoria del Big
Bang i les fases de la seva evolució fins a l'actualitat.
 Expressa amb les seves pròpies paraules les bases de les principals teories sobre l'origen
de l'Univers formulades al llarg de la historia de la humanitat.
 En les seves tasques, utilitza informació recollida de fonts d’internet de forma
contrastada i referenciada.
 Tria el mètode adequat per conèixer la seva localització a la Terra segons els diferents
moments del dia i la nit.
 Aplica els passos necessaris durant la recol·lecció d’informació a través de l’observació
del cel per la seva orientació.
 Enumera en un llistat les principals aportacions al camp de l'astronomia aconseguides
mitjançant l'observació del cel.
 Etiqueta correctament en un planell tots els elements que formen un telescopi i n'indica
la tipologia.

 Confecciona un llistat amb els principals descobriments realitzats per les sondes
enviades a l'espai per les diferents agencies espacials.
 Expressa de forma clara i estructurada, les principals característiques del sistema solar i
els objectes que el composen.
 Reconeix clarament tots els planetes del sistema solar a partir de l'anàlisi de les seves
característiques.
 Redacta un text descriptiu on hi recull les principals característiques del Sol, la seva
tipologia i el seu cicle de vida esperat.
 Utilitza recursos gràfics, de pròpia creació o de tercers, per il•lustrar les seves tasques i
treballs.
 Demostra, de forma visual, el moviment de rotació com el moviment d'un objecte al
voltant del seu propi eix.
 Identifica el moviment de rotació de la Terra com el moviment implicat en la seqüència
dia-nit.
 Utilitza correctament les coordenades de longitud i latitud per expressar i identificar
localitzacions de la Terra.
 Identifica clarament el moviment de translació com el moviment que realitzen els astres
en orbita al voltant d'un altre objecte.
 Prediu l’estació de l’any en que es troba cada hemisferi de la Terra en un moment donat
de la seva translació al voltant del Sol.
 Expressa de manera clara i estructurada les principals característiques de la Lluna
relacionades amb la seva forma, origen i fases.
 Demostra en un esquema el moviment de les marees en mars i oceans segons la posició
de la Lluna en la seva orbita el·líptica al voltant de la Terra.
 Relaciona en una il·lustració les posicions relatives del Sol, la Terra i la Luna que
produeixen el fenomen dels eclipsis.
 Dissenya i realitza un experiment en el que es poden comprovar les condicions
necessàries que provoquen el fenomen dels eclipsis.
 Naturalista
 Lògica-matemàtica
 Lingüística-verbal
 Visual-espacial
 Cinestésica
Taxonomia de Bloom
 Recordar
 Comprendre
 Aplicar
 Analitzar

MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - El cel i l' Univers

OBJECTES
D'APRENENTATGE L'Univers i els seus Origen i evolució de L’observació del cel a ull nu L'observació del cel amb El sistema solar El Sol
components l'Univers aparells
Comprendre la magnitud de Descriure les teories Conèixer els diversos Expressar la rellevància de Explicar les principals Expressar les principals
l'Univers i les unitats de actuals que expliquen mètodes que podem utilitzar les aportacions a la ciència característiques del sistema característiques del Sol,
mesura que s'utilitzen per l'origen de l'Univers i les per orientar-nos a la Terra aconseguides gràcies a l’ús solar, els planetes i els astres el tipus d'estrella que es
expressar les distàncies fases conegudes de la mitjançant l'observació del d'aparells d'observació del que el composen. i el seu cicle de vida
Identificar els diferents tipus seva evolució. cel. cel. esperat.
d'astres i objectes celestes que Categoritzar els planetes del
podem trobar a l'Univers Conèixer les principals Utilitzar observacions Classificar els diferents sistema solar a partir de Crear o confeccionar
conegut. teories sobre l'origen de realitzades sobre algun tipus de telescopis que l’anàlisi de les seves materials gràfics per
l'Univers que s'han objecte celeste i interpretar existeixen a partir de característiques. il·lustrar les tasques i
Objectius
formulat al llarg de la les informacions obtingudes l’anàlisi dels seus treballs que realitza
historia. per orientar-se. components. sobre el Sol.
Cercar informació Descriure la importància

contrastada i rigorosa de les missions que duen i
sobre l'origen i evolució han dut a terme les sondes
de l'Univers. espacials llançades per les
diferents agencies
espacials.
Interpretar la història de Interpretar la història de Identificar i caracteritzar els Interpretar la història de Identificar i caracteritzar els Identificar i
l’Univers, de la Terra i de la l’Univers, de la Terra i de sistemes físics i químics des l’Univers, de la Terra i de la sistemes físics i químics des de caracteritzar els
vida, utilitzant els registres del la vida, utilitzant els de la perspectiva dels vida, utilitzant els registres la perspectiva dels models, per sistemes físics i químics
passat. registres del passat. models, per comunicar i del passat. comunicar i predir el des de la perspectiva
predir el comportament dels comportament dels fenòmens dels models, per
Identificar i caracteritzar els Cercar, contrastar i fenòmens naturals. naturals. comunicar i predir el
sistemes físics i químics des de seleccionar informació comportament dels
Competències la perspectiva dels models, per digital adient per al treball Reconèixer i aplicar els Interpretar la història de fenòmens naturals.
comunicar i predir el a realitzar tot considerant processos implicats en l’Univers, de la Terra i de la
comportament dels fenòmens diverses fonts i mitjans l’elaboració i validació del vida, utilitzant els registres del Interpretar la història
naturals. digitals. coneixement científic. passat. de l’Univers, de la Terra
i de la vida, utilitzant els
Identificar i resoldre registres del passat.
problemes científics Utilitzar les aplicacions
susceptibles de ser investigats bàsiques d’edició

en l’àmbit escolar, que d’imatge fixa, so i

impliquin el disseny, la imatge en moviment
realització i la comunicació per a produccions de
d’investigacions documents digitals.
experimentals.
Posicionar el Sol, la Terra i la Plantejar preguntes que Posicionar el Sol, la Terra i la Cercar, contrastar i Plantejar preguntes que Plantejar preguntes que
Lluna per explicar el dia i la nit, possibilitin la descripció Lluna per explicar el dia i la seleccionar informació possibilitin la descripció d’un possibilitin la descripció
les estacions, la durada del dia d’un fenomen o ésser viu, nit, les estacions, la durada digital adient per al treball fenomen o ésser viu, a partir d’un fenomen o ésser
al llarg de l’any, fases lunars, a partir de l’observació del dia al llarg de l’any, fases a realitzar, tot considerant de l’observació sistemàtica i la viu, a partir de
eclipsis i la longitud de les sistemàtica i la lunars, eclipsis i la longitud diverses fonts i mitjans identificació de variables. l’observació sistemàtica
ombres. identificació de variables. de les ombres. digitals. i la identificació de
variables.
Plantejar preguntes que Plantejar preguntes que Plantejar preguntes que
possibilitin la descripció d’un possibilitin la descripció d’un possibilitin la descripció
fenomen o ésser viu, a partir fenomen o ésser viu, a partir d’un fenomen o ésser viu,
de l’observació sistemàtica i la de l’observació sistemàtica i a partir de l’observació
identificació de variables. la identificació de variables. sistemàtica i la
identificació de variables.
 Utilitza les unitats de  Explica de manera clara  Tria el mètode adequat  Enumera en un llistat les  Expressa de forma clara i  Redacta un text
mesura adequades per i ordenada l'origen de per conèixer la seva principals aportacions al estructurada, les principals descriptiu on hi recull
expressar distàncies en l'Univers que planteja la localització a la Terra camp de l'astronomia característiques del sistema les principals
diferents contextos de teoria del Big Bang i les segons els diferents aconseguides mitjançant solar i els objectes que el característiques del
l'Univers. fases de la seva moments del dia i la nit. l'observació del cel. composen. Sol, la seva tipologia i
evolució fins a el seu cicle de vida
 Reconeix els diversos tipus l'actualitat.  Aplica els passos  Etiqueta correctament  Reconeix clarament tots els esperat.
d'objectes que podem necessaris durant la en un planell tots els planetes del sistema solar a
trobar a l'espai a partir de  Expressa amb les seves recol·lecció d’informació a elements que formen un partir de l'anàlisi de les  Utilitza recursos
Indicadors l’observació de les seves pròpies paraules les través de l’observació del telescopi i n'indica la seves característiques. gràfics, de pròpia
competencials característiques. bases de les principals cel per la seva orientació. tipologia. creació o de tercers,
teories sobre l'origen de per il•lustrar les
l'Univers formulades al  Confecciona un llistat seves tasques i
llarg de la historia de la amb els principals treballs.
humanitat. descobriments realitzats
per les sondes enviades
 En les seves tasques, a l'espai per les diferents
utilitza informació agencies espacials.
recollida de fonts
d’internet de forma
contrastada i

referenciada.
Naturalista Naturalista Naturalista Lògica-matemàtica Naturalista Naturalista

Intel·ligències Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica Cinestèsica Naturalista Visual-espacial Lògica-matemàtica
múltiples Visual-espacial Lingüística-verbal Lingüística-verbal Cinestèsica Visual-espacial
Visual-espacial Lingüística-verbal
Comprendre Recordar Recordar Comprendre Comprendre Aplicar
Taxonomia de Bloom Aplicar Aplicar Analitzar Analitzar
OBJECTES
D'APRENENTATGE Els moviments de rotació dels planetes i la Els moviments de translació dels planetes i
La Lluna Els eclipsis
Terra la Terra
Compren el moviment de rotació com el gir Comprendre el moviment de translació com Explicar les principals característiques de la Comprendre els moviments de la Lluna, el
que realitza la Terra, i altres objectes de el gir que realitza la Terra, i altres objectes Lluna relacionades amb la seva forma, Sol i la Terra implicats en el fenomen dels
l'espai, al voltant del seu propi eix. de l'espai, al voltant del Sol. origen i fases lunars. eclipsis, i identifica la seva tipologia
Relacionar els fenòmens de la seqüencia
dia-nit i la durada variable d'aquests durant Relacionar el fenomen del cicle de les Relacionar el fenomen de les marees de Demostrar, a través de l'experimentació, les
l'any amb el moviment de rotació de la estacions amb el moviment de translació mars i oceans amb el moviment de ubicacions necessàries de la Terra, el Sol i la
Objectius
Terra. que realitza la Terra al voltant del Sol. translació que realitza la Lluna al voltant de Lluna per que es produeixi un eclipsi
la Terra.
Expressar localitzacions de la Terra utilitzant
les coordenades de longitud i latitud que
obtenim gràcies al sistema de paral·lels i
meridians.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i Identificar i caracteritzar els sistemes físics i Identificar i caracteritzar els sistemes físics i Identificar i caracteritzar els sistemes físics i
químics des de la perspectiva dels models, químics des de la perspectiva dels models, químics des de la perspectiva dels models, químics des de la perspectiva dels models,
per comunicar i predir el comportament per comunicar i predir el comportament per comunicar i predir el comportament per comunicar i predir el comportament
dels fenòmens naturals. dels fenòmens naturals. dels fenòmens naturals. dels fenòmens naturals.
Competències
Resoldre problemes de la vida quotidiana Reconèixer i aplicar els processos implicats
aplicant el raonament científic. en l’elaboració i validació del coneixement
científic.

Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per
explicar el dia i la nit, les estacions, la explicar el dia i la nit, les estacions, la Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la
durada del dia al llarg de l’any, fases lunars, durada del dia al llarg de l’any, fases lunars, explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de l’any, fases lunars,
eclipsis i la longitud de les ombres. eclipsis i la longitud de les ombres. durada del dia al llarg de l’any, fases lunars, eclipsis i la longitud de les ombres.
Criteris d'avaluació eclipsis i la longitud de les ombres.
Plantejar preguntes que possibilitin la Plantejar preguntes que possibilitin la
descripció d’un fenomen o ésser viu, a descripció d’un fenomen o ésser viu, a
partir de l’observació sistemàtica i la partir de l’observació sistemàtica i la
identificació de variables. identificació de variables.
 Demostra, de forma visual, el moviment  Identifica clarament el moviment de  Expressa de manera clara i estructurada  Relaciona en una il·lustració les posicions
de rotació com el moviment d'un objecte translació com el moviment que realitzen les principals característiques de la Lluna relatives del Sol, la Terra i la Luna que
al voltant del seu propi eix. els astres en orbita al voltant d'un altre relacionades amb la seva forma, origen i produeixen el fenomen dels eclipsis.
objecte fases.
 Identifica el moviment de rotació de la  Dissenya i realitza un experiment en el
Indicadors
Terra com el moviment implicat en la  Prediu l’estació de l’any en que es troba  Demostra en un esquema el moviment que es poden comprovar les condicions
competencials seqüència dia-nit. cada hemisferi de la Terra en un moment de les marees en mars i oceans segons la necessàries que provoquen el fenomen
donat de la seva translació al voltant del posició de la Lluna en la seva orbita dels eclipsis.
 Utilitza correctament les coordenades de Sol. el·líptica al voltant de la Terra.
longitud i latitud per expressar i
identificar localitzacions de la Terra.
Visual-espacial Naturalista Naturalista Naturalista

Intel·ligències
Naturalista Lingüística-verbal Lingüística-verbal
múltiples Lògica-matemàtica Visual-espacial
Comprendre Comprendre Recordar Comprendre
Taxonomia de Bloom Aplicar Comprendre Aplicar

Unitat - L'atmosfera
En aquesta unitat, els alumnes aprendran a definir, conèixer, assimilar i explicar en quins
sistemes i subsistemes es divideix la Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i la geosfera.
Coneixeran la interrelació d’aquests subsistemes entre ells, perquè diem que la Terra
s’autoregula (hipòtesis de Gaia) i quina és la seva composició.
Sabran, coneixeran i descriuran cadascuna de les parts que formen l’atmosfera, basant-se en la
variació de la temperatura que es produeix al passar d’una capa a l’altra. Aprendran també
quina és al composició de l’atmosfera i distingir-ne les dues capes que la formen en funció de la
proporció d’aire que hi trobem. Coneixeran quins són els principals components que la formen
incidint en el nitrogen i l’oxigen molecular, així com en els seus components variables: vapor
d’aigua, els núvols, l’ozó, i la capa que forma i per últim el diòxid de carboni.
Els alumnes treballaran quin ha estat l’origen de l’atmosfera i quins són els canvis que hi ha
tingut lloc al llarg del temps. També aprendran quines són les principals funcions de l’atmosfera.
Coneixeran quins són els principals contaminants de l’atmosfera i quins efectes tenen sobre el
medi ambient i la salut: disminució de la capa d’ozó, efecte hivernacle i la pluja àcida. També
que podem fer per disminuir-los i evitar-los.
També coneixeran i aprendran que és la meteorologia, quins van ser els seus inicis i precursors.
També aprendran a diferenciar entre el conceptes del clima i el temps meteorològic, utilitzant
les explicacions teòriques i el vídeo que trobaran en l’apartat del temps meteorològic.
Mitjançant la recollida de dades de manera sistemàtica podran realitzar-se els prediccions
meteorològiques. Els alumnes, mitjançant la interpretació dels diferents mapes climàtics i del
temps, aconseguiran predir el temps i extreure dades, informacions i conclusions. Sabran definir
i explicar que és el temps atmosfèric i la temperatura. Distingir entre el concepte de
temperatura i calor. Coneixeran i sabran explicar i definir el concepte d’insolació, com es
produeix, com influeix en el terreny i com es mesura.
Els alumnes aprendran a interpretar, descriure i extreure informació i dades de diferents mapes
i gràfics, així com saber el significat que tenen. Aprendran a que la temperatura es pot mesurar
utilitzant diferents unitats i a passar d’unes unitats a les altres.
Els alumnes definiran, entendran i coneixeran el concepte de pressió. Coneixeran les diferents
unitats que pot presentar i quins instruments utilitzem per a mesurar-la. També com la podem
representar i com construir i interpretar els mapes isobàrics. Sabran identificar, definir i explicar,
utilitzant els mapes isobàrics i les isòbares, els anticiclons i les borrasques. A partir d’un mapa
isobàric, podran predir el temps.
Definiran, entendran i coneixeran el concepte de la humitat. Coneixeran i diferenciaran els dos
tipus d’humitat: relativa i absoluta, i els relacionaran amb la suor i la humitat en els climes
tropicals (vídeo). També la relacionaran amb les plantes i amb la sensació de “xafogor”.
Coneixeran quins instruments s’utilitzen per mesurar la humitat: psicròmetre i higròmetre.
També explicaran quin és el cicle de l’aigua. Sabran que són les precipitacions i de quins tipus
n’hi ha: pluja, aprofitant per explicar el fenomen de la pluja àcida, neu, i pedra. Coneixeran
quins instruments s’utilitzen per mesurar les precipitacions: pluviòmetre, i quins gràfics
s’elaboren partir d’elles: pluviògrafs. Coneixeran que són les tempestes, que són els núvols, quin
és el procés de formació i quins tipus de núvols tindrem: classificació, tipus, formació i
conseqüències. Els podran reconèixer segons a l’alçada en la que apareixen i segons el seu
aspecte, i per tant poder predir el temps. definiran, entendran, coneixeran i explicaran que és el
vent, com es forma i de què depèn la seva intensitat. Sabran el funcionament i coneixeran
quins són els instruments que s’utilitzen per mesurar el vent: anemòmetres i penells i quina
escala s’utilitza per mesurar la intensitat: escala Beaufort. També sabran de quina manera es
representa el vent, quina simbologia s’utilitza i quines unitats s’utilitzen per donar la seva
intensitat, així com les equivalències de les unitats al sistema internacional.
Definiran, entendran, coneixeran i explicaran quins són els fenòmens atmosfèrics lluminosos:
aurora boreal i l’arc de Sant Martí. Coneixeran com es forma i els altres significats que té l’arc de
Sant Martí. Explicaran quins són els fenòmens atmosfèrics elèctrics, centrant-se en els llamps.
Sabran com es formen i quines precaucions s’han de prendre tant si estem a casa com a
l’exterior.
Mitjançant l’experimentació aprendran a construir una psicròmetre, el seu funcionament i a

mesurar la humitat. Els alumnes comprovaran mitjançant tota una sèrie d’experiments com es
forma el vent, quins són els seus moviments, veure com afecta la rotació de la Terra (força de
Coriolis) i quina és la seva circulació en el planeta. Elaboraran hipòtesis i arribaran a conclusions
mitjançant les dades obtingudes. També coneixeran el nom dels diferents vents i de quina
direcció provenen i com estan representats a la rosa dels vents.
Finalment, els alumnes definiran, entendran, coneixeran i explicaran quins són els riscos
atmosfèrics i quines mesures de seguretat hem de prendre, relacionant-los i identificant-los
amb diferents imatges. Es centraran en els riscos provocats per les precipitacions centrant-se en
la sequera, i parlant de com fer un consum responsable de l’aigua i què poden fer per disminuir
el consum, i les inundacions, sabent quines mesures de seguretat han de seguir tant en l’interior
com a l’exterior de casa. També definiran, entendran, coneixeran i explicaran els riscos derivats
de l’electricitat atmosfèrica, com es produeixen i es centraran sobretot en els llamps, i quines
mesures de seguretat hauran de prendre tant en l’interior com a l’exterior de casa, centrant-se
en el parallamps; així com els riscos derivats pel vent, que són i la seva formació: depressions
front polar, tempestes tropicals i huracans (formació i per què se’ls hi posa aquest nom),
tornados i rissagues. Com en el cas dels altres riscos també sabran quines mesures de seguretat
han de seguir tant en l’interior com a l’exterior de casa.
Aprendran a interpretar gràfics, extreure dades i informació i, a partir d’elles, respondre a
diferents qüestions i a plantejar hipòtesis. Explicaran i interpretaran una imatge: que observen,
quina és la seva funció...
Llegint una notícia verídica a un diari aprendran a extreure la informació i arribar a conclusions.
Els alumnes, mitjançant els diferents mapes del temps i la consulta a la pàgina web Meteocat,
podran predir el temps que es trobaran en un punt i prendre decisions. Identificaran els
anticiclons, borrasques, fronts freds, calents i les isòbares.
Aprendran a treballar en grup, respectar les opinions de cada membre, escollir un representant
i exposaran les conclusions a les que han arribat tots junts. Per un altre banda aprendran un nou
vocabulari que hauran d’utilitzar en el transcurs de la unitat redactant, argumentant i justificant
les diferents respostes i explicacions.

Continguts
 L'essencial és invisible per als ulls.

1. La Terra i els seus
Ens necessitem mútuament? Gaia, la mare Terra
subsistemes.
L'atmosfera ens protegeix. 2. Descripció de l'atmosfera. Per on volen els avions?
L'atmosfera, què fa? 3. Funció i origen de l’atmosfera Com em vaig formar?

I com s’ho feien en el
4. La meteorologia: temps
De viatge! passat per saber el
atmosfèric i clima
temps?
Variables atmosfèriques
Ja arriba el fred! 5. Temperatura. Renoi, quines diferències!
Fins i tot l’aire pesa! 6. Pressió. Illa tèrmica?

Per què fa tanta humitat a les La relació entre la
ciutats o pobles que tenen mar 7. Humitat. temperatura i la humitat
a la vora? relativa.
Fenòmens atmosfèrics
Pluges, plugims, xàfecs... i

8. Precipitacions. La finestra de l'Everest.
altres noms.
9. Els fenòmens atmosfèrics
Llamps i trons! Les tempestes.
lluminosos i elèctrics.
L'home del temps
Quin vent que fa avui! 10. El vent.
menteix!
11. Les prediccions
Jo també puc predir el
Què farem demà? meteorològiques i els mapes
temps!
del temps.
Compte amb el que fas, que 12. Mesures de seguretat i riscos
Anem de vacances.
pot tenir conseqüències! atmosfèrics.
 El diòxid de carboni atmosfèric.

 Exposició de núvols.

 Un viatge en globus.
Competències
 Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels
 Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar
l’exposició als riscos naturals.
 Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit
escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions
experimentals.
 Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de
dades numèriques per a la producció de documents digitals.
 Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans
de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.
Objectius
 Definir, conèixer, entendre i explicar que és l’atmosfera, per quines capes esta
composta, quins són els components que al formen i quins fenòmens si produeixen:
elèctrics i lluminosos.
 Saber quines mesures de seguretat han de prendre tant a casa com a fora per evitar
riscs.
 Definir, conèixer, entendre i explicar els conceptes de pressió, humitat, precipitacions,
tempestes i el vent.
 Amb quines unitats es representen i quins instruments s’utilitzen per mesurar-la.
 Saber quines mesures de seguretat han de prendre tant a casa com a fora per evitar
riscs.
 Conèixer, interpretar i explicar que és el mapa isobàric.
 Identificar i representar els diferents conceptes i la simbologia que hi apareix, isòbares,
vent, borrasques, anticiclons i, d’aquesta manera predir el temps.
 Plantejament d’hipòtesis, resoldre experiments seguint un guió, extreure conclusions.
 Aprendran a interpretar gràfics, extreure dades i informació i, a partir d’elles, respondre
a diferents qüestions.
 Conèixer, aprendre i assolir un nou vocabulari científic.
 Saber buscar informació veraç, elaborar un document i presentar-la a la resta del grup.
 Treballar el nou vocabulari científic adquirit en un altre idioma: anglès.
 Extreure informació i conclusions a partir d’un text científic.
 Reconèixer les característiques de l’atmosfera i les propietats de l’aire.

 Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics a partir de
registres de dades meteorològiques.

 Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu, a partir de
 Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús de la vida quotidiana, de les relacions socials,
de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que
persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius,
expositius, argumentatius senzills), seguint models i aplicant les estratègies necessàries
per planificar, contextualitzar, revisar i reescriure, tot integrant la reflexió ortogràfica i
gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.
 Defineix, coneix, entén i explica que és l’atmosfera, per quines capes esta composta,
quins són els components que al formen i quins fenòmens si produeixen: elèctrics i
lluminosos.
 Sap quines mesures de seguretat s’han de prendre tant a casa com a fora per evitar
riscs.
 Defineix, coneix, entén i explica els conceptes de pressió, humitat, precipitacions,
tempestes i el vent. Amb quines unitats es representen i quins instruments s’utilitzen
per mesurar-les.
 Coneix, interpreta i explica que és el mapa isobàric. Identifica i representa els diferents
conceptes i la simbologia que hi apareix, isòbares, vent, borrasques, anticiclons i,
d’aquesta manera predir el temps.
 Planteja hipòtesis, resol experiments seguint un guió, extreu conclusions.
 Aprèn a interpretar gràfics, extreu dades i informació i, a partir d’elles, respon a
diferents qüestions.
 Coneix, aprèn i assoleix un nou vocabulari científic. Sap buscar informació veraç,
elabora un document i el presenta a la resta del grup. Treballa el nou vocabulari científic
adquirit en un altre idioma: anglès. Extreu informació i conclusions a partir d’un text
científic.
 Naturalista
Taxonomia de Bloom
 Recordar
 Comprendre
 Aplicar
 Analitzar

MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 2 - L'atmosfera.
OBJECTES Temperatura
Terra i subsistemes: atmosfera,
D'APRENENTATGE Pressió La meteorologia: temps atmosfèric
hidrosfera, geosfera, biosfera.
Humitat i clima
Descripció de l'atmosfera
Precipitacions Les prediccions meteorològiques i TOTS
Funció i origen de l’atmosfera
Els fenòmens atmosfèrics els mapes del temps
Mesures de seguretat i riscos
lluminosos i elèctrics
atmosfèrics
El vent
Definir, conèixer, entendre i Definir, conèixer, entendre i explicar Conèixer, interpretar i explicar que Plantejament d’hipòtesis, resoldre Conèixer, aprendre i assolir un nou
explicar que és l’atmosfera, per els conceptes de pressió, humitat, és el mapa isobàric. experiments seguint un guió, vocabulari científic.
quines capes esta composta, quins precipitacions, tempestes i el vent. extreure conclusions.
són els components que al formen Identificar i representar els Saber buscar informació veraç,
i quins fenòmens si produeixen: Amb quines unitats es representen i diferents conceptes i la simbologia Aprendran a interpretar gràfics, elaborar un document i presentar-
Objectius elèctrics i lluminosos. quins instruments s’utilitzen per que hi apareix, isòbares, vent, extreure dades i informació i, a la a la resta del grup.
mesurar-la. borrasques, anticiclons i, partir d’elles, respondre a
Saber quines mesures de seguretat d’aquesta manera predir el temps. diferents qüestions. Treballar el nou vocabulari científic
han de prendre tant a casa com a Saber quines mesures de seguretat adquirit en un altre idioma: anglès.
fora per evitar riscs. han de prendre tant a casa com a Extreure informació i conclusions a
fora per evitar riscs. partir d’un text científic.
Identificar i caracteritzar els Identificar i caracteritzar els Identificar i caracteritzar els Identificar i caracteritzar els Utilitzar les aplicacions d’edició de
sistemes biològics i geològics des sistemes biològics i geològics des sistemes biològics i geològics des sistemes biològics i geològics des textos, presentacions multimèdia i
de la perspectiva dels models, per de la perspectiva dels models, per de la perspectiva dels models, per de la perspectiva dels models, per tractament de dades numèriques
comunicar i predir el comunicar i predir el comunicar i predir el comunicar i predir el per a la producció de documents
comportament dels fenòmens comportament dels fenòmens comportament dels fenòmens comportament dels fenòmens digitals.
naturals. naturals. naturals. naturals.
Obtenir informació, interpretar i
Competències Resoldre problemes de la vida Resoldre problemes de la vida Resoldre problemes de la vida Identificar i resoldre problemes valorar textos orals de la vida
quotidiana aplicant el raonament quotidiana aplicant el raonament quotidiana aplicant el raonament científics susceptibles de ser quotidiana, dels mitjans de
científic. científic. científic. investigats en l’àmbit escolar, que comunicació i acadèmics, incloent-
impliquin el disseny, la realització i hi els elements prosòdics i no
Prendre decisions amb criteris la comunicació d’investigacions verbals.
científics que permetin preveure i experimentals.
evitar o minimitzar l’exposició als
riscos naturals.

Reconèixer les característiques de Reconèixer les característiques de Explicar amb idees científiques Reconèixer les característiques de Explicar amb idees científiques
l’atmosfera i les propietats de l’atmosfera i les propietats de senzilles alguns fenòmens l’atmosfera i les propietats de senzilles alguns fenòmens
l’aire. l’aire. meteorològics a partir de registres l’aire. meteorològics a partir de registres
de dades meteorològiques. de dades meteorològiques.
Explicar amb idees científiques Explicar amb idees científiques Explicar amb idees científiques
senzilles alguns fenòmens senzilles alguns fenòmens Reconèixer les característiques de senzilles alguns fenòmens Escriure textos en relació amb
meteorològics a partir de registres meteorològics a partir de registres l’atmosfera i les propietats de meteorològics a partir de registres l'àmbit d'ús de la vida quotidiana,
de dades meteorològiques. de dades meteorològiques. l’aire. de dades meteorològiques. de les relacions socials, de la vida
acadèmica i dels mitjans de
Plantejar preguntes que comunicació, i en relació amb la
possibilitin la descripció d’un finalitat que persegueixen
Criteris d'avaluació fenomen o ésser viu, a partir de (narratius, descriptius,
l’observació sistemàtica i la conversacionals, predictius,
identificació de variables. persuasius, instructius, expositius,
argumentatius senzills), seguint
models i aplicant les estratègies
necessàries per planificar,
contextualitzar, revisar i
reescriure, tot integrant la reflexió
ortogràfica i gramatical en la
pràctica i ús de l’escriptura.
 Defineix, coneix, entén i explica  Defineix, coneix, entén i explica  Coneix, interpreta i explica que  Planteja hipòtesis, resol  Coneix, aprèn i assoleix un nou
que és l’atmosfera, per quines els conceptes de pressió, és el mapa isobàric. Identifica i experiments seguint un guió, vocabulari científic. Sap buscar
capes esta composta, quins són humitat, precipitacions, representa els diferents extreu conclusions. Aprèn a informació veraç, elabora un
els components que al formen i tempestes i el vent. Amb quines conceptes i la simbologia que hi interpretar gràfics, extreu dades document i el presenta a la resta
Indicadors quins fenòmens si produeixen: unitats es representen i quins apareix, isòbares, vent, i informació i, a partir d’elles, del grup. Treballa el nou
competencials elèctrics i lluminosos. Sap quines instruments s’utilitzen per borrasques, anticiclons i, respon a diferents qüestions. vocabulari científic adquirit en
mesures de seguretat s’han de mesurar-les. Sap quines d’aquesta manera predir el un altre idioma: anglès. Extreu
prendre tant a casa com a fora mesures de seguretat han de temps. informació i conclusions a partir
per evitar riscs. prendre tant a casa com a fora d’un text científic.
per evitar riscs.
Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica

Intel·ligències Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Lingüística-verbal
múltiples Naturalista
Recordar Recordar Recordar Recordar Recordar
Comprendre Comprendre Comprendre Comprendre Comprendre
Taxonomia de Analitzar Analitzar Aplicar Aplicar
Bloom Analitzar Analitzar

Unitat - La hidrosfera
En aquesta unitat els alumnes treballaran continguts clau relacionats amb la presencia i
característiques de l’aigua al planeta terra. D’aquesta manera, hauran de ser capaços
d’entendre el concepte d’hidrosfera i explicar fenòmens relacionats amb les propietats de
l’aigua, els estats en que es pot trobar a la natura i quin es el seu paper requisit per a la vida en
el nostre planeta.
A través de les diferents activitats proposades, podreu treballar amb els alumnes per que
coneguin la quantitat d’aigua i la proporció en relació a altres elements del planeta, així com
diferenciar i identificar les principals característiques de les masses d’aigua del nostre planeta
segons siguin aigües continentals o oceàniques.
També podreu treballar continguts relacionats amb el cicle de l’aigua i els diferents estadis que
conformen aquest cicle i els fenòmens físics i químics que hi estan involucrats. La principal
finalitat es que els alumnes comprenguin i puguin explicar amb les seves paraules el motiu de
per què el balanç hidrològic total de la terra es zero.
Continguts
 Com és de gran l'oceà?

L'aigua en la regulació del
Planeta Terra o planeta...? 1. La hidrosfera.
clima
2. La distribució de l'aigua a la
L'aigua en la meva vida L'aigua en els aliments
Terra.
L'aventura del cicle de l'aigua 3. El cicle hidrològic Sembrant núvols
 El cicle de l'aigua.
 Quanta aigua hi ha?
 Safari de flocs de neu.
Competències
 Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes
 Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot
considerant diverses fonts i mitjans digitals .
 Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la
informació amb el suport d’aplicacions digitals.
Objectius
 Descriure l’origen de la hidrosfera i explicar-ne les característiques.
 Conèixer la fórmula per calcular el balanç hidrològic del planeta, les variables que hi
intervenen i els motius del seu resultat.
 Explicar la distribució i característiques de les masses d’aigua del planeta.
 Conèixer el cicle de l’aigua i explicar els diferents fenòmens físics que hi intervenen.
 Argumentar la importància de l’aigua per la vida en el planeta Terra i proposar
actuacions per minimitzar l’impacte de les nostres activitats i preservar la seva qualitat.
 Utilitzar les TIC per buscar informació i resoldre activitats sobre les característiques de
l’aigua.
 Reconeix l’aigua en estat líquid, sòlid i gasos i n’explica les característiques que presenta
en cada un d’ells.
 Exposa de manera clara els processos per als quals l’aigua passa d’un estat a l’altre.
 Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca,
identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
 Plantejar hipòtesis justificades sobre el procés de formació d’un relleu determinat.
Llegir correctament la informació que ens aporta un mapa topogràfic.
 Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre alguns
efectes de l’activitat humana en el medi: contaminació, desertificació, afebliment de la
capa d’ozó i producció i gestió dels residus.

 Explica amb les seves pròpies paraules els fenòmens que van contribuir a la creació de
la hidrosfera de la Terra.
 Identifica tots els elements i fenòmens que formen part de la dinàmica de la hidrosfera
de la Terra.
 Reconeix totes les variables que intervenen en la fórmula per calcular el balanç
hidrològic del planeta Terra.
 Exposa els arguments que indiquen que el resultat del càlcul del balanç hidrològic sigui
igual a zero.
 Enumera els principals components que podem trobar en mostres d’aigua dolça i salada
i la seva proporció.
 Explica el comportament dels corrents marins i quins efectes impliquen algun canvi en
la temperatura i salinitat de l’aigua.
 Identifica en un mapa els diversos tipus de masses d’aigua continentals i n’explica les
seves característiques. Il·lustra en un esquema els diferents estadis del cicle de l’aigua
del planeta Terra.
 Enumera les principals característiques de l’aigua en cada un dels seus estats.
 Explica amb les seves pròpies paraules els fenòmens que intervenen en els canvis
d’estat de l’aigua.
 Enumera les formes en les que l’aigua influeix en el clima, el relleu i la vida en el planeta
Terra.
 Redacta en una llista accions concretes que podem dur a terme per reduir l’impacte
negatiu de les activitats humanes en les reserves d’aigua de la Terra.
 Utilitza les TIC per recollir informació contrastada per utilitzar en les activitats i exercicis
que realitza.
 Utilitza les TIC per reproduir, simular o visionar experiments relacionats amb l’aigua i les
seves característiques.
 Naturalista
 Visual-espacial
 Cinestèsica
Taxonomia de Bloom
 Comprendre
 Aplicar
 Analitzar

MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - La hidrosfera
OBJECTES
D'APRENENTATGE La hidrosfera El cicle hidrològic Distribució de l'aigua a la TOTS
Terra
Descriure l’origen de la Conèixer la fórmula per Explicar la distribució i Argumentar la importància de Utilitzar les TIC per buscar
hidrosfera i explicar-ne les calcular el balanç hidrològic característiques de les masses l’aigua per la vida en el informació i resoldre
característiques. del planeta, les variables que d’aigua del planeta. planeta Terra i proposar activitats sobre les
Objectius
hi intervenen i els motius del actuacions per minimitzar característiques de l’aigua
seu resultat. l’impacte de les nostres
activitats i preservar la seva
qualitat.
Identificar i caracteritzar els Identificar i caracteritzar els Identificar i caracteritzar els Adoptar mesures amb criteris Cercar, contrastar i
sistemes físics i químics des sistemes físics i químics des sistemes físics i químics des científics que evitin o seleccionar informació digital
de la perspectiva dels models, de la perspectiva dels models, de la perspectiva dels models, minimitzin els impactes adient per al treball a
per comunicar i predir el per comunicar i predir el per comunicar i predir el mediambientals derivats de la realitzar, tot considerant
comportament dels fenòmens comportament dels fenòmens comportament dels fenòmens intervenció humana. diverses fonts i mitjans
Competències naturals. naturals. naturals. digitals
Identificar i caracteritzar els
sistemes físics i químics des Construir nou coneixement
de la perspectiva dels models, personal mitjançant
per comunicar i predir el estratègies de tractament de
comportament dels fenòmens la informació amb el suport
naturals. d’aplicacions digitals.
Elaborar conclusions en Elaborar conclusions en Reconeix l’aigua en estat Plantejar hipòtesis Elaborar conclusions en
funció de les evidències funció de les evidències líquid, sòlid i gasos i n’explica justificades sobre el procés de funció de les evidències
recollides en un procés de recollides en un procés de les característiques que formació d’un relleu recollides en un procés de
recerca, identificar els recerca, identificar els presenta en cada un d’ells. determinat. Llegir recerca, identificar els
Criteris
supòsits que s’han assumit al supòsits que s’han assumit al correctament la informació supòsits que s’han assumit al
d'avaluació deduir-les, i argumentar-les. deduir-les, i argumentar-les. que ens aporta un mapa deduir-les, i argumentar-les.
Exposa de manera clara els
processos per als quals l’aigua topogràfic.
passa d’un estat a l’altre.
Cercar informació, avaluar-la
críticament i prendre

decisions justificades sobre

alguns efectes de l’activitat
humana en el medi:
contaminació, desertificació,
afebliment de la capa d’ozó i
producció i gestió dels
residus.
 Explica amb les seves  Reconeix totes les variables  Enumera els principals  Enumera les formes en les  Utilitza les TIC per recollir
pròpies paraules els que intervenen en la components que podem que l’aigua influeix en el informació contrastada per
fenòmens que van fórmula per calcular el trobar en mostres d’aigua clima, el relleu i la vida en utilitzar en les activitats i
contribuir a la creació de la balanç hidrològic del dolça i salada i la seva el planeta Terra. exercicis que realitza.
hidrosfera de la Terra. planeta Terra. proporció.
 Redacta en una llista  Utilitza les TIC per
 Identifica tots els elements  Exposa els arguments que  Explica el comportament accions concretes que reproduir, simular o
i fenòmens que formen indiquen que el resultat del dels corrents marins i quins podem dur a terme per visionar experiments
Indicadors
part de la dinàmica de la càlcul del balanç hidrològic efectes impliquen algun reduir l’impacte negatiu de relacionats amb l’aigua i les
competencials hidrosfera de la Terra. sigui igual a zero. canvi en la temperatura i les activitats humanes en seves característiques.
salinitat de l’aigua. les reserves d’aigua de la
Terra.
 Identifica en un mapa els
diversos tipus de masses
d’aigua continentals i
n’explica les seves
característiques.
Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista

Intel·ligències
Lingüística-verbal Lingüística-verbal Lingüística-verbal Lògica-matemàtica
múltiples Lingüística-verbal
Comprendre Comprendre Comprendre Analitzar Aplicar

Taxonomia de
Bloom

Unitat - La geosfera
En aquesta unitat els alumnes identificaran i coneixeran quina és l’estructura interna de la Terra
i per quines capes està formada. Diferenciaran entre els diferents tipus d’escorça: oceànica i
continental, i definiran i diferenciaran entre roques i minerals a partir de l’observació d’imatges.
Per tal de classificar i identificar els minerals, quina és al seva estructura cristal·lina i d’on
s’extreuen, coneixeran cadascun dels principals grups de propietats que presenten: òptiques
amb la transparència, color, ratlla i lluïssor; mecàniques amb la duresa, explicant l’escala Mohs,
la tenacitat, exfoliació i fractura, i, per últim les altres propietats com el magnetisme,
luminescència, propietats químiques i elèctriques.
Mitjançant l’experimentació i l’observació davant de diferents propietats, ratlla, color, tipus de

fractura, podran saber la duresa d’un material, mitjançant l’escala Mohr, podran comparar-lo
amb un altre i saber quin dels dos és més dur, tirant un material al Terra podran esbrinar el
tipus de fractura que presenta... i identificar i classificar els diferents tipus de minerals, i saber
quins minerals formen objectes quotidians. Per últim classificaran els minerals segons l’element
majoritari que presenta la seva composició: elements nadius, sulfurs, halurs, òxids, carbonats,
sulfats, fosfats i silicats.
Coneixeran, identificaran i explicaran que és, per quines etapes està format i com es produeix el
cicle de les roques. Dividiran i classificaran les roques segons els seus orígens en dos grans
grups: endògenes i exògenes.
Classificaran, coneixeran, explicaran i identificaran els diferents tipus de roques: sedimentàries,

metamòrfiques i ígnies. També en quins grups es divideixen cadascuna d’elles, quines són les
seves característiques, com es classifiquen Les sabran identificar en imatges i enumerar i
explicar quins són els processos que estan involucrats en la seva formació. També coneixeran
quins són els seus usos i a identificar-les en la vida quotidiana.
Realitzaran símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura, com
per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un pastís amb les
formació de les roques ígnies.
Coneixeran quins són els diferents tipus de mapes (topogràfics), treballar i realitzar diferents
càlculs amb diferents escales. Sabran extreure informació i identificar un mapa topogràfic i els
elements que trobem en ell escales, llegendes i les corbes de nivell. També coneixeran com es
calcula la distància entre dues corbes de nivell i a extreure la informació per passar d’un mapa
en 2D a un mapa en 3D.
Extrauran la informació més rellevant de vídeos per tal de poder respondre a diferents
qüestions. Aprendran a realitzar una cerca d’informació, que sigui fiable, i, a partir d’ella,
realitzar explicacions i respondre preguntes; a treballar en equip, a debatre les opinions,
respectar-les, posar-se d’acord i arribar a conclusions comuns. Aprendran a seguir un guió
experimental de treball, arribar a conclusions i realitzaran presentacions utilitzant diferents
programes informàtics i les exposaran davant del grup. Per un altre banda aprendran un nou
vocabulari que hauran d’utilitzar en el transcurs de la unitat redactant, argumentant i justificant
les diferents respostes i explicacions.
Continguts
 Molt més que un planeta blau.
La Terra; una esfera. 1. La geosfera. I la Lluna?

El gran misteri dels minerals i Un cap de setmana
2. Els minerals i les roques.
les roques! diferent.
Com es comporten els 3. Propietats i tipus de
El gran regal de tenir avis.
minerals que t’envolten? minerals.
Tot és cíclic, fins i tot parlant Imagina't que ets una
4. El cicle de les roques.
de roques. roca!
Tipus de roques
El metamorfisme de les
5. Les roques
roques. I... transformació!
metamòrfiques.
Les roques sedimentàries. 6. Les roques sedimentàries. El cas de Wieliczka.

Els descobriments i les
Fem un pastís! 7. Les roques ígnies. ganes de formar part de
la història.
Què són els mapes
8. Els mapes topogràfics. Els mapes topogràfics.
topogràfics?
 Joies que ens fan brillar.

 El cicle de les roques amb xocolata.
 Els mapes topogràfics i la representació del relleu.
Competències

 Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de

dades numèriques per a la producció de documents digitals.
 Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.
 Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans
de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.
Objectius
 Identificar i conèixer quina és l’estructura interna de la Terra i per quines capes està
formada.
 Diferenciar entre els diferents tipus d’escorça: oceànica i continental, i definir i
diferenciar entre roques i minerals a partir de l’observació d’imatges.
 Classificar i identificar els minerals, quina és al seva estructura cristal·lina i d’on
s’extreuen.
 Conèixer cadascun dels principals grups de propietats que presenten: òptiques,
mecàniques i les altres propietats com el magnetisme, luminescència, propietats
químiques i elèctriques.
 Experimentar i observar les diferents propietats: ratlla, color, tipus de fractura, etc.
Podran saber la duresa d’un material, mitjançant l’escala Mohr, Comparar-lo amb un
altre i saber quin dels dos és més dur.
 Classificar els minerals segons l’element majoritari que presenta la seva composició.
 Classificar, conèixer, explicar i identificar els diferents tipus de roques: sedimentàries,
metamòrfiques i ígnies. També en quins grups es divideixen cadascuna d’elles, quines
són les seves característiques, com es classifiquen. Identificar-les en imatges i enumerar
i explicar quins són els processos que estan involucrats en la seva formació. També
conèixer quins són els seus usos i identificar-les en la vida quotidiana.
 Conèixer, identificar i explicar que és, per quines etapes està format i com es produeix
el cicle de les roques.
 Dividir i classificar les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i
exògenes.
 Realitzar símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura,
com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un
pastís amb les formació de les roques ígnies.
 Realitzar una presentació sobre el treball d’investigació fet. Agrupar i ordenar la
informació per poder assimilar-la més fàcilment.
 Conèixer quins són els diferents tipus de mapes (topogràfics) i a treballar i realitzar
diferents càlculs amb diferents escales.
 Saber extreure informació i identificar un mapa topogràfic i els elements que trobem en
ell escales, llegendes i les corbes de nivell. També conèixer com es calcula la distància
entre dues corbes de nivell i a extreure la informació per passar d’un mapa en 2D a un
mapa en 3D.
 Utilitzar diferents recursos digitals: vídeos i imatges, per poder entendre i assimilar amb
més facilitat els diferents conceptes. Buscar informació sobre els diferents conceptes.
 Aprendre i utilitzar el nou vocabulari adquirit en la unitat. Expressar les respostes i les
opinions de manera estructurada i ordenada.

 Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, i proposar
hipòtesis sobre el seu origen i els canvis soferts al llarg del temps.
 Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca,
identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-les i argumentar-les.
 Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre
els processos geodinàmics interns i externs.
 Plantejar hipòtesis justificades sobre el procés de formació d’un relleu determinat.
 Llegir correctament la informació que ens aporta un mapa topogràfic.
 Resoldre problemes de la vida quotidiana, d’altres matèries i de les pròpies
matemàtiques utilitzant símbols i mètodes algebraics, i avaluar altres mètodes de
resolució possibles com per exemple l’assaig error o bé el càlcul numèric amb mitjans
tecnològics.
 Identificar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin
de les biblioteques o de qualsevol altra font d’informació impresa en paper o digital,
integrant-los en un procés d’aprenentatge continu.
 Comprendre, interpretar i valorar textos orals (narratius, descriptius, conversacionals,
predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris),
captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions
concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.
 Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús de la vida quotidiana, de les relacions socials,
de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que
persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius,
expositius, argumentatius senzills), seguint models i aplicant les estratègies necessàries
per planificar, contextualitzar, revisar i reescriure, tot integrant la reflexió ortogràfica i
gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.
 Identifica i coneix quina és l’estructura interna de la Terra i per quines capes està
formada.
 Diferencia entre els diferents tipus d’escorça: oceànica i continental, i defineix i
diferencia entre roques i minerals a partir de l’observació d’imatges.
 Classifica i identifica els minerals, quina és al seva estructura cristal·lina i d’on
s’extreuen.
 Coneix cadascun dels principals grups de propietats que presenten: òptiques,
mecàniques i les altres propietats com el magnetisme, luminescència, propietats
químiques i elèctriques.
 Experimenta i observa les diferents propietats: ratlla, color, tipus de fractura, podran
saber la duresa d’un material, mitjançant l’escala Mohr. Comparar-lo amb un altre i
saber quin dels dos és més dur.
 Classifica els minerals segons l’element majoritari que presenta la seva composició.

 Coneix i explica els grans usos que poden tenir aquestes roques en la vida quotidiana.
Les identifica en la ciutat i en el seu propi habitatge.
 Crea una roca a partir d’una fitxa que hauran ideat.
 Coneix, identifica i explica que és, per quines etapes està format i com es produeix el
cicle de les roques.
 Divideix i classifica les roques segons els seus orígens en dos grans grups: endògenes i
exògenes.
 Realitza una presentació sobre el treball d’investigació fet.
 Agrupa i ordena la informació per poder assimilar-la més fàcilment.
 Realitza símils entre els processos que formen les roques i els que trobem a la natura,
com per exemple el metamorfisme de les roques amb el dels insectes o la cocció d’un
pastís amb les formació de les roques ígnies.
 Coneix quins són els diferents tipus de mapes (topogràfics) i treballa i realitza diferents
càlculs amb diferents escales.
 Sap extreure informació i identificar un mapa topogràfic i els elements que trobem en
ell escales, llegendes i les corbes de nivell. També coneix com es calcula la distància
entre dues corbes de nivell i a extreure la informació per passar d’un mapa en 2D a un
mapa en 3D.
 Utilitza diferents recursos digitals: vídeos i imatges, per poder entendre i assimilar amb
més facilitat els diferents conceptes. Busca informació sobre els diferents conceptes.
 Aprèn i utilitza el nou vocabulari adquirit en la unitat.
 Expressa les respostes i les opinions de manera estructurada i ordenada.
 Naturalista
 Interpersonal
Taxonomia de Bloom
 Recordar
 Comprendre
 Aplicar
 Analitzar

MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat 4 - La geosfera
OBJECTES El cicle de les roques

D'APRENENTATGE La geosfera Els minerals i les roques Propietats i tipus de minerals Les roques metamòrfiques
Les roques sedimentàries
Identificar i conèixer quina és l’estructura Classificar i identificar els minerals, quina és Classificar, conèixer, explicar i identificar els Conèixer, identificar i explicar que és, per
interna de la Terra i per quines capes està al seva estructura cristal·lina i d’on diferents tipus de roques: sedimentàries, quines etapes està format i com es
formada. s’extreuen. metamòrfiques i ígnies. També en quins produeix el cicle de les roques.
grups es divideixen cadascuna d’elles,
Diferenciar entre els diferents tipus Conèixer cadascun dels principals grups de quines són les seves característiques, com Dividir i classificar les roques segons els
d’escorça: oceànica i continental, i definir i propietats que presenten: òptiques, es classifiquen. Identificar-les en imatges i seus orígens en dos grans grups: endògenes
diferenciar entre roques i minerals a partir mecàniques i les altres propietats com el enumerar i explicar quins són els processos i exògenes.
de l’observació d’imatges. magnetisme, luminescència, propietats que estan involucrats en la seva formació.
químiques i elèctriques. També conèixer quins són els seus usos i
Objectius identificar-les en la vida quotidiana.
Experimentar i observar les diferents
propietats: ratlla, color, tipus de fractura,
podran saber la duresa d’un material,
mitjançant l’escala Mohr, Comparar-lo amb
un altre i saber quin dels dos és més dur.
identificar Classificar els minerals segons
l’element majoritari que presenta la seva
composició.
Identificar i caracteritzar els sistemes Identificar i caracteritzar els sistemes Identificar i caracteritzar els sistemes Identificar i caracteritzar els sistemes
biològics i geològics des de la perspectiva biològics i geològics des de la perspectiva biològics i geològics des de la perspectiva biològics i geològics des de la perspectiva
dels models, per comunicar i predir el dels models, per comunicar i predir el dels models, per comunicar i predir el dels models, per comunicar i predir el
comportament dels fenòmens naturals. comportament dels fenòmens naturals. comportament dels fenòmens naturals. comportament dels fenòmens naturals.
Competències Resoldre problemes de la vida quotidiana Resoldre problemes de la vida quotidiana Resoldre problemes de la vida quotidiana
aplicant el raonament científic. aplicant el raonament científic. aplicant el raonament científic.

Identificar els principals tipus de roques, en Identificar els principals tipus de roques, en Identificar els principals tipus de roques, en
particular les de l’entorn proper, i proposar particular les de l’entorn proper, i proposar Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, i proposar
hipòtesis sobre el seu origen i els canvis hipòtesis sobre el seu origen i els canvis particular les de l’entorn proper, i proposar hipòtesis sobre el seu origen i els canvis
soferts al llarg del temps. soferts al llarg del temps. hipòtesis sobre el seu origen i els canvis soferts al llarg del temps.
Elaborar conclusions en funció de les soferts al llarg del temps.
Interpretar les característiques del relleu o
evidències recollides en un procés de Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre
Criteris d'avaluació recerca, identificar els supòsits que s’han de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinàmics interns i externs.
assumit en deduir-les i argumentar-les.
Plantejar hipòtesis justificades sobre el

procés de formació d’un relleu determinat.
Llegir correctament la informació que ens
aporta un mapa topogràfic.
 Identifica i coneix quina és l’estructura  Classifica i identifica els minerals, quina  Coneix i explica els grans usos que poden  Coneix, identifica i explica que és, per
interna de la Terra i per quines capes és al seva estructura cristal·lina i d’on tenir aquestes roques en la vida quines etapes està format i com es
està formada. s’extreuen. quotidiana. Les identifica en la ciutat i en produeix el cicle de les roques. Divideix i
el seu propi habitatge. Crea una roca a classifica les roques segons els seus
 Diferencia entre els diferents tipus  Coneix cadascun dels principals grups de partir d’una fitxa que hauran ideat. orígens en dos grans grups: endògenes i
d’escorça: oceànica i continental, i propietats que presenten: òptiques, exògenes.
defineix i diferencia entre roques i mecàniques i les altres propietats com el
minerals a partir de l’observació magnetisme, luminescència, propietats
d’imatges. químiques i elèctriques.
Indicadors
competencials  Experimenta i observa les diferents
propietats: ratlla, color, tipus de fractura,
podran saber la duresa d’un material,
mitjançant l’escala Mohr, Comparar-lo
amb un altre i saber quin dels dos és més
dur.
 Classifica els minerals segons l’element
majoritari que presenta la seva
composició.
Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista

Lingüística-verbal Lingüística-verbal Lògica-matemàtica Lingüística-verbal
Intel·ligències
Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica Interpersonal Lògica-matemàtica
múltiples Interpersonal Interpersonal

Recordar Recordar Recordar Recordar

Comprendre Comprendre Comprendre Comprendre
Taxonomia de Bloom Aplicar Aplicar Analitzar Analitzar
Analitzar
OBJECTES
D'APRENENTATGE Les roques ígnies Els mapes topogràfics TOTS
Realitzar símils entre els processos que Conèixer quins són els diferents tipus de
formen les roques i els que trobem a la mapes (topogràfics) i a treballar i realitzar Utilitzar diferents recursos digitals: vídeos i Aprendre i utilitzar el nou vocabulari
natura, com per exemple el metamorfisme diferents càlculs amb diferents escales. imatges, per poder entendre i assimilar adquirit en la unitat. Expressar les
de les roques amb el dels insectes o la amb més facilitat els diferents conceptes. respostes i les opinions de manera
cocció d’un pastís amb les formació de les Buscar informació sobre els diferents estructurada i ordenada.
Saber extreure informació i identificar un
roques ígnies. mapa topogràfic i els elements que trobem conceptes.
Objectius
en ell escales, llegendes i les corbes de
Realitzar una presentació sobre el treball nivell. També conèixer com es calcula la
d’investigació fet. Agrupar i ordenar la distància entre dues corbes de nivell i a
informació per poder assimilar-la més extreure la informació per passar d’un
mapa en 2D a un mapa en 3D.
fàcilment.
Identificar i caracteritzar els sistemes Resoldre problemes de la vida quotidiana Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, Obtenir informació, interpretar i valorar
biològics i geològics des de la perspectiva aplicant el raonament científic. presentacions multimèdia i tractament de textos orals de la vida quotidiana, dels
dels models, per comunicar i predir el dades numèriques per a la producció de mitjans de comunicació i acadèmics,
comportament dels fenòmens naturals. Emprar conceptes, eines i estratègies documents digitals. incloent-hi els elements prosòdics i no
matemàtiques per resoldre problemes. verbals.
Competències Utilitzar les aplicacions d’edició de textos,
presentacions multimèdia i tractament de Identificar i caracteritzar els sistemes
dades numèriques per a la producció de biològics i geològics des de la perspectiva
documents digitals. dels models, per comunicar i predir el
comportament dels fenòmens naturals.
Identificar els principals tipus de roques, en Plantejar hipòtesis justificades sobre el Identificar i seleccionar, de fonts Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús
particular les de l’entorn proper, i proposar procés de formació d’un relleu determinat. d’informació fiables, els coneixements que de la vida quotidiana, de les relacions
hipòtesis sobre el seu origen i els canvis Llegir correctament la informació que ens s’obtinguin de les biblioteques o de socials, de la vida acadèmica i dels mitjans
soferts al llarg del temps. aporta un mapa topogràfic. qualsevol altra font d’informació impresa de comunicació, i en relació amb la finalitat
Criteris d'avaluació en paper o digital, integrant-los en un que persegueixen (narratius, descriptius,
Elaborar conclusions en funció de les Resoldre problemes de la vida quotidiana, procés d’aprenentatge continu. conversacionals, predictius, persuasius,
evidències recollides en un procés de d’altres matèries i de les pròpies instructius, expositius, argumentatius
recerca, identificar els supòsits que s’han matemàtiques utilitzant símbols i mètodes Comprendre, interpretar i valorar textos senzills), seguint models i aplicant les

assumit en deduir-les i argumentar-les. algebraics, i avaluar altres mètodes de orals (narratius, descriptius, estratègies necessàries per planificar,
resolució possibles com per exemple conversacionals, predictius, persuasius, contextualitzar, revisar i reescriure, tot
Interpretar les característiques del relleu o l’assaig error o bé el càlcul numèric amb instructius, expositius, argumentatius, integrant la reflexió ortogràfica i gramatical
de les roques a partir de la interacció entre mitjans tecnològics. periodístics i publicitaris), captant el sentit en la pràctica i ús de l’escriptura.
els processos geodinàmics interns i externs. global, identificant la informació rellevant,
extraient informacions concretes, realitzant
Plantejar hipòtesis justificades sobre el inferències i determinant l’actitud del
procés de formació d’un relleu determinat. parlant.
Llegir correctament la informació que ens
aporta un mapa topogràfic.
 Realitza una presentació sobre el treball  Coneix quins són els diferents tipus de  Utilitza diferents recursos digitals: vídeos  Aprèn i utilitza el nou vocabulari adquirit
d’investigació fet. Agrupa i ordena la mapes (topogràfics) i treballa i realitza i imatges, per poder entendre i assimilar en la unitat. Expressa les respostes i les
informació per poder assimilar-la més diferents càlculs amb diferents escales. amb més facilitat els diferents opinions de manera estructurada i
fàcilment. conceptes. Busca informació sobre els ordenada.
 Sap extreure informació i identificar un diferents conceptes.
Indicadors  Realitza símils entre els processos que mapa topogràfic i els elements que
competencials formen les roques i els que trobem a la trobem en ell escales, llegendes i les
natura, com per exemple el corbes de nivell. També coneix com es
metamorfisme de les roques amb el dels calcula la distància entre dues corbes de
insectes o la cocció d’un pastís amb les nivell i a extreure la informació per
formació de les roques ígnies. passar d’un mapa en 2D a un mapa en
3D.
Lògica-matemàtica Naturalista Naturalista Naturalista

Naturalista Lingüística-verbal Lingüística-verbal Lingüística-verbal
Intel·ligències Lògica-matemàtica Interpersonal
Interpersonal
múltiples Interpersonal
Intrapersonal
Recordar Recordar
Comprendre Comprendre Comprendre
Taxonomia de Bloom Aplicar Aplicar Aplicar Recordar
Analitzar Analitzar Analitzar Comprendre

Unitat - La dinàmica de la Terra
La unitat que es presenta té com a objectiu principal presentar als alumnes el procés pel qual
els paisatges es formen i canvien al llarg del temps.
L’estructura de la unitat parteix de la dinàmica terrestre, amb l’aprenentatge de la tectònica de

plaques i els seus temes associats, com són les plaques litosfèriques i la interacció entre elles,
amb els evidents efectes sobre del paisatge. Seguidament, es tracten les conseqüències
catastròfiques d’aquesta dinàmica, en forma de terratrèmols i volcans, amb els seus riscos
associats, però també amb el seu efecte sobre del paisatge i finalment, es tracten aquells agents
responsables del modelat del paisatge de manera continuada.
Els contextos presentats s’ha intentat que fossin el més propers possibles, significatius i
encarats a cridar l’atenció de l’alumnat per un tema que d’entrada, els hi podria resultar feixuc i
difícil. Malgrat que el llenguatge no és tant complicat ni extens com en unitats anteriors, es
recomana que els conceptes clau siguin un objectiu fonamental durant el procés
d’aprenentatge, per diferenciar-los entre ells i facilitar l’aprenentatge dels alumnes.
Les dinàmiques d’aula proposades varien des del treball individual fins al treball cooperatiu,
passant per altres tipus d’agrupacions. Tanmateix, s’ha intentat que totes les activitats
tinguessin un component actiu a l’hora de produir un producte final, per millorar la motivació i
implicació dels alumnes.
Per últim, aprofiteu l’espectacularitat d’alguns dels temes (sobretot els lligats a sismicitat i
vulcanisme) per atraure l’atenció dels alumnes.
Continguts
 Catàstrofes naturals.

Formació del relleu
Com es va formular la teoria
1. Tectònica de plaques. Busquem les proves.
de la tectònica de plaques?
Què trobem al voltant de les
2. Plaques litosfèriques. Què li passa a Islàndia?
plaques tectòniques.
La muntanya més alta. 3. Formació de serralades. Xoc entre plaques.
Processos geològics interns

La Terra tremola, i de
La Terra tremola! 4. Sismicitat.
quina manera!
On trobem els volcans? 5. Vulcanisme. Estat d'alerta.
Processos geològics externs

Agents geològics i
6. Agents geològics externs. Un paisatge canviant.
meteorització.
Paisatges models. 7. Modelat del relleu. Són fades?
 Catàstrofes naturals.
 El puzle de les plaques.
 Un supercontinent.
Competències
 Interpretar la història de l'Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del

passat.
 Reconèixer i aplicar els processos implicats en l'elaboració i validació del coneixement
científic.
 Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la
idoneïtat del resultat.
l'exposició als riscos naturals.
 Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l'àmbit
escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d'investigacions
experimentals.
Objectius
 Reconèixer la dinàmica litosfèrica.
 Entendre el moviment de plaques i els tipus de límits entre plaques litosfèriques.
 Classificar els fenòmens de convergència de plaques segons els tipus de plaques
implicats.
 Comprendre la sismicitat a escala global, el seu origen i els seus efectes.
 Estudiar el vulcanisme, la seva distribució geogràfica i els seus efectes.
 Exemplificar els processos geològics externs implicats en la formació del relleu.
 Reconèixer l’efecte de diferents agents erosius en el modelat del paisatge i n’identifica
algunes de les estructures resultants.

 Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre
 Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu a partir de
 Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, i proposar
hipòtesis sobre el seu origen i els canvis soferts al llarg del temps.
 Descriu les capes de la geosfera i la seva dinàmica.

 Diferencia i situa geogràficament les diferents plaques litosfèriques, així com els seus
límits, que sap descriure.
 Analitza els contactes de plaques convergents i les seves diferències.
 Defineix els conceptes relatius a la sismicitat i n’entén l’origen i els perills.
 Caracteritza el vulcanisme, els diferents tipus de volcans, la seva distribució i perills.
 Utilitza exemples i experiments per demostrar els processos de modelat del paisatge.
 Descriu l’efecte de diferents agents erosius sobre el paisatge.
 Naturalista
 Intrapersonal
 Interpersonal
 Visual-espacial
Taxonomia de Bloom
 Recordar
 Comprendre
 Analitzar
 Crear

MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat - La dinàmica de la Terra
OBJECTES
D'APRENENTATGE Tectònica de plaques Plaques litosfèriques Formació de serralades Sismicitat Vulcanisme Agents geològics Modelat del relleu
externs: vent, glaceres,
aigua continental i
marina
Reconèixer la dinàmica Entendre el moviment Classificar els fenòmens Comprendre la Estudiar el vulcanisme, Exemplificar els Reconèixer l’efecte de
litosfèrica. de plaques i els tipus de de convergència de sismicitat a escala la seva distribució processos geològics diferents agents erosius
límits entre plaques plaques segons els tipus global, el seu origen i els geogràfica i els seus externs implicats en la en el modelat del
litosfèriques. de plaques implicats. seus efectes. efectes. formació del relleu. paisatge i n’identifica
Objectius
algunes de les
estructures resultants.
Interpretar la història Identificar i Identificar i Reconèixer i aplicar els Identificar i Identificar i Identificar i
de l’Univers, de la Terra caracteritzar els caracteritzar els processos implicats en caracteritzar els caracteritzar els caracteritzar els
i de la vida, utilitzant els sistemes biològics i sistemes biològics i l’elaboració i validació sistemes biològics i sistemes biològics i sistemes biològics i
registres del passat. geològics des de la geològics des de la del coneixement geològics des de la geològics des de la geològics des de la
perspectiva dels perspectiva dels científic. perspectiva dels perspectiva dels perspectiva dels
Identificar i models, per comunicar i models, per comunicar i models, per comunicar i models, per comunicar i models, per comunicar i
caracteritzar els predir el comportament predir el comportament Identificar i predir el comportament predir el comportament predir el comportament
sistemes biològics i dels fenòmens naturals. dels fenòmens naturals. caracteritzar els dels fenòmens naturals. dels fenòmens naturals. dels fenòmens naturals.
geològics des de la sistemes biològics i
perspectiva dels Reconèixer i aplicar els Dissenyar i construir geològics des de la Prendre decisions amb Identificar i resoldre
models, per comunicar i processos implicats en objectes tecnològics perspectiva dels criteris científics que problemes científics
Competències predir el comportament l’elaboració i validació senzills que resolguin un models, per comunicar i permetin preveure i susceptibles de ser
dels fenòmens naturals. del coneixement problema i avaluar la predir el comportament evitar o minimitzar investigats en l’àmbit
científic. idoneïtat del resultat. dels fenòmens naturals. l’exposició als riscos escolar, que impliquin el
naturals. disseny, la realització i
Prendre decisions amb la comunicació
criteris científics que d’investigacions
permetin preveure i experimentals.
evitar o minimitzar
l’exposició als riscos
naturals.

Interpretar les Interpretar les Interpretar les Plantejar preguntes que Plantejar preguntes que Plantejar preguntes que Plantejar preguntes que
característiques del característiques del característiques del possibilitin la descripció possibilitin la descripció possibilitin la descripció possibilitin la descripció
relleu o de les roques a relleu o de les roques a relleu o de les roques a d’un fenomen o ésser d’un fenomen o ésser d’un fenomen o ésser d’un fenomen o ésser
partir de la interacció partir de la interacció partir de la interacció viu a partir de viu a partir de viu a partir de viu a partir de
entre els processos entre els processos entre els processos l’observació sistemàtica l’observació sistemàtica l’observació sistemàtica l’observació sistemàtica
geodinàmics interns i geodinàmics interns i geodinàmics interns i i la identificació de i la identificació de i la identificació de i la identificació de
externs. externs. externs. variables. variables. variables. variables.
Criteris Plantejar preguntes que Identificar els principals

d'avaluació possibilitin la descripció tipus de roques, en
d’un fenomen o ésser particular les de
viu a partir de l’entorn proper, i
l’observació sistemàtica proposar hipòtesis
i la identificació de sobre el seu origen i els
variables. canvis soferts al llarg del
temps.
 Descriu les capes de  Diferencia i situa  Analitza els contactes  Defineix els  Caracteritza el  Utilitza exemples i  Descriu l’efecte de
la geosfera i la seva geogràficament les de plaques conceptes relatius a vulcanisme, els experiments per diferents agents
Indicadors dinàmica. diferents plaques convergents i les la sismicitat i n’entén diferents tipus de demostrar els erosius sobre el
competencials litosfèriques, així com seves diferències. l’origen i els perills. volcans, la seva processos de modelat paisatge
els seus límits, que distribució i perills. del paisatge.
sap descriure.
Naturalista Naturalista Naturalista Lògica-matemàtica Naturalista Naturalista Naturalista

Intel·ligències Intrapersonal Interpersonal Naturalista Visual-espacial Interpersonal
múltiples Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica Visual-espacial Interpersonal
Interpersonal
Recordar Recordar Recordar Comprendre Recordar Comprendre Recordar
Comprendre Comprendre Comprendre Analitzar Comprendre Crear
Taxonomia de Crear Recordar
Bloom Crear

Unitat - Els éssers vius
Aquesta unitat està centrada en l’estudi dels éssers vius des de la cèl·lula fins a la biosfera. Per
tant, abasta des de conceptes de biologia cel·lular fins a conceptes biològics, com el d’espècie o
ésser viu, fins a arribar a la biodiversitat i a la importància de la seva preservació.
La major part de la unitat té un caràcter més aviat teòric i per això s’ha optat per afegir-hi
activitats complementaries de laboratori, però també per fomentar la reflexió i el pensament
crític dels alumnes. Es recomanable prendre’s la unitat com un continu, com un camí o fins i tot,
com un sol tema. De fet, la separació en diferents temes es deu, a banda del pragmatisme, a la
voluntat d’ajudar als alumnes a construir-se un marc teòric que vagi incorporant coneixement
sobre del que ja s’ha adquirit. És per això que els primers temes destaquen sobretot conceptes
generals i que seguidament, es passa a temes que tracten conceptes i teories més concretes,
fina a arribar a l’ecologia, com a ciència que engloba tot el tema.
Els contextos presentats intenten acostar els alumnes a la pràctica científica, però també a
millorar les seves habilitats comunicatives i la seva implicació ambientalista, des de l’assoliment
d’un marc teòric que els permeti d’esdevenir individus crítics i amb opinions formades i
fonamentades en el coneixement científic.
Per tant, el llenguatge pren especial rellevància en el transcurs de la unitat i esdevé important
per definir conceptes i continguts que d’altra banda ja resulten per si mateixos complicats.
La interacció entre alumnes és constant, des de propostes de treball cooperatiu passant per
treballs per parelles, però sense oblidar les activitats que requereixen un treball individual. Així,
s’aconsegueix un treball competencial important.
Per últim, aprofiteu el material addicional i els recursos complementaris per presentar
situacions curioses, anècdotes i contextos propers als alumnes. No obvieu els continguts socials
que incorpora la unitat, sobretot en referència al foment del respecte a la natura i la protecció
de la biodiversitat.
Continguts
 Saltant d’espècie en espècie.

Buscant la temperatura
Projecte MART4LIFE. 1. La biosfera.
ideal.
Hi ha vida a altres planetes? 2. Els éssers vius. El llevat és un ésser viu?
La nutrició
Com comença la nutrició en I el llevat també es
3. La nutrició.
alguns animals d’Àfrica? nodreix?
Què necessiten les plantes
Com s'alimenten les plantes? 4. Nutrició autòtrofa.
per fer la fotosíntesi?
Diferents formes
Tan diferents i tan iguals? 5. Nutrició heteròtrofa.
d'alimentar-se.
I el llevat també es
Per què reaccionem? 6. La relació.
relaciona?
Com es reprodueixen les I el llevat també es
7. Reproducció.
patates? reprodueix?
La cèl·lula
Del microscopi a la teoria El mon microscòpic del
8. Teoria cel·lular.
cel·lular. mon microscòpic.
Cèl·lules variades: ceba, iogurt
9. Tipus de cèl·lules. Ciutat Cèl·lula.
i mucosa bucal.
El nostre cos és com una 10. L’organització cel·lular en Cèl·lules variades en el
ciutat. els éssers vius. nostre organisme!
Les espècies
La mula pot tenir 11. Les espècies i la seva Concepte d’espècie i
descendència? classificació. nomenclatura
La diversitat dels éssers vius a L’extraordinari món
12. La biodiversitat.
la Terra. microscòpic.
El comerç d’espècies en perill 13. Conservació de la Conveni per a espècies
d’extinció. biodiversitat. protegides.
 I de postres, una cèl·lula.

 El collage de la biodiversitat.
 El jutge microscòpic.
Competències
 Interpretar la història de l'Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del

passat.
 Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes
científic.


experimentals.
Objectius
 Avaluar les condicions que han permès l’aparició de vida a la Terra.
 Caracteritzar els éssers vius.
 Descriure la funció de nutrició i els sistemes implicats, entenent-ne la diversitat en el
conjunt dels éssers vius.
 Comprendre la nutrició autòtrofa.
 Descriure el procés de nutrició heteròtrofa.
 Reconèixer la funció de relació en els éssers vius.
 Comparar la funció de reproducció sexual i asexual.
 Descriu la teoria cel·lular i la seva evolució històrica.
 Descriure els diferents tipus cel·lulars.
 Descriure l’organització cel·lular dels éssers vius .
 Entendre la taxonomia en els éssers vius.
 Interpretar el concepte de biodiversitat, el seu origen i importància.
 Descriure la importància de conservar la biodiversitat.
 Justificar que quelcom és un ésser viu a partir d'observacions directes i indirectes de

cadascuna de les característiques dels éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es
reprodueixen i estan formats per cèl·lules).
 Reconèixer les característiques de l'atmosfera i les propietats de l'aire.
 Aportar evidències (experimentals o bé simulades) que provin que un organisme
determinat és autòtrof o heteròtrof.
 Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d'un fenomen o ésser viu a partir de
l'observació sistemàtica i la identificació de variables.
 Ser capaç d'identificar el tipus de reproducció (sexual o asexual) d'un organisme a partir
de les característiques del seu cicle biològic.
 Identificar a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames d'algunes
característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les
funcions que realitzen.
 Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar-ne la
importància en el conjunt d'éssers vius.
 Identificar, a partir de l'observació directa o indirecta, organismes o el grup al qual
pertanyen, utilitzant claus dicotòmiques senzilles.

 Descriu les característiques de la Terra que permeten que hi aparegués la vida.

 Comprèn les funcions que caracteritzen els éssers vius.
 Entén la funció de nutrició, els sistemes que hi participen i la diversitat d’aquests en els
diferents grups d’éssers vius.
 Entén els tipus de nutrició autòtrofa i els seus funcionaments.
 Descriu el procés de nutrició heteròtrofa.
 Descriu la funció de relació en els éssers vius.
 Comprèn les diferències entre la reproducció sexual i asexual.
 Comprèn els fonaments de la teoria cel·lular.
 Descriu diferents tipus de cèl·lules.
 Distingeix l’organització cel·lular dels diferents tipus d’éssers vius.
 Reconèixer la importància de la taxonomia en la ciència.
 Comprèn el concepte de biodiversitat, el seu origen i la seva importància.
 Assumeix la importància de conservar la biodiversitat.
 Naturalista
 Cinestèsica
 Interpersonal
Taxonomia de Bloom
 Recordar
 Comprendre
 Aplicar
 Analitzar
 Avaluar
 Crear

MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - Els éssers vius
OBJECTES
D'APRENENTATGE La biosfera Els éssers vius La nutrició Nutrició autòtrofa Nutrició heteròtrofa La relació La reproducció
Avaluar les condicions Caracteritzar els éssers Descriure la funció de Comprendre la Descriure el procés de Reconèixer la funció de Comparar la funció de
que han permès vius. nutrició i els sistemes nutrició autòtrofa. nutrició heteròtrofa. relació en els éssers reproducció sexual i
l’aparició de vida a la implicats, entenent-ne vius. asexual.
Objectius Terra. la diversitat en el
conjunt dels éssers
vius.
Interpretar la història Identificar i Identificar i Identificar i Identificar i Identificar i Identificar i

de l’Univers, de la Terra caracteritzar els caracteritzar els caracteritzar els caracteritzar els caracteritzar els caracteritzar els
i de la vida, utilitzant sistemes biològics i sistemes biològics i sistemes biològics i sistemes biològics i sistemes biològics i sistemes biològics i
els registres del passat. geològics des de la geològics des de la geològics des de la geològics des de la geològics des de la geològics des de la
perspectiva dels perspectiva dels perspectiva dels perspectiva dels perspectiva dels perspectiva dels
Identificar i models, per comunicar models, per comunicar models, per models, per comunicar models, per comunicar models, per comunicar
caracteritzar els i predir el i predir el comunicar i predir el i predir el i predir el i predir el
sistemes físics i químics comportament dels comportament dels comportament dels comportament dels comportament dels comportament dels
des de la perspectiva fenòmens naturals. fenòmens naturals. fenòmens naturals. fenòmens naturals. fenòmens naturals. fenòmens naturals.
dels models, per
comunicar i predir el Reconèixer i aplicar els Reconèixer i aplicar els Reconèixer i aplicar Identificar i resoldre Identificar i resoldre Identificar i resoldre
comportament dels processos implicats en processos implicats en els processos problemes científics problemes científics problemes científics
Competències fenòmens naturals. l’elaboració i validació l’elaboració i validació implicats en susceptibles de ser susceptibles de ser susceptibles de ser
del coneixement del coneixement l’elaboració i validació investigats en l’àmbit investigats en l’àmbit investigats en l’àmbit
Adoptar mesures amb científic. científic. del coneixement escolar, que impliquin escolar, que impliquin escolar, que impliquin
criteris científics que científic. el disseny, la realització el disseny, la realització el disseny, la realització
evitin o minimitzin els i la comunicació i la comunicació i la comunicació
impactes d’investigacions d’investigacions d’investigacions
mediambientals experimentals. experimentals. experimentals.
derivats de la
intervenció humana. Resoldre problemes de
la vida quotidiana
aplicant el raonament
científic.

Justificar que quelcom Aportar evidències Aportar evidències Aportar evidències Aportar evidències Justificar que quelcom Justificar que quelcom
és un ésser viu a partir (experimentals o bé (experimentals o bé (experimentals o bé (experimentals o bé és un ésser viu a partir és un ésser viu a partir
d’observacions directes simulades) que provin simulades) que provin simulades) que provin simulades) que provin d’observacions directes d’observacions directes
i indirectes de que un organisme que un organisme que un organisme que un organisme i indirectes de i indirectes de
cadascuna de les determinat és autòtrof determinat és autòtrof determinat és determinat és autòtrof cadascuna de les cadascuna de les
característiques dels o heteròtrof. o heteròtrof. autòtrof o heteròtrof. o heteròtrof. característiques dels característiques dels
éssers vius (es éssers vius (es éssers vius (es
nodreixen, es Justificar que quelcom Justificar que quelcom Plantejar preguntes nodreixen, es nodreixen, es
relacionen, es és un ésser viu a partir és un ésser viu a partir que possibilitin la relacionen, es relacionen, es
reprodueixen i estan d’observacions d’observacions descripció d’un reprodueixen i estan reprodueixen i estan
formats per cèl·lules). directes i indirectes de directes i indirectes de fenomen o ésser viu a formats per cèl·lules). formats per cèl·lules).
cadascuna de les cadascuna de les partir de l’observació
característiques dels característiques dels sistemàtica i la Plantejar preguntes Plantejar preguntes
Criteris d'avaluació éssers vius (es éssers vius (es identificació de que possibilitin la que possibilitin la
Reconèixer les nodreixen, es nodreixen, es variables. descripció d’un descripció d’un
característiques de relacionen, es relacionen, es fenomen o ésser viu a fenomen o ésser viu a
l’atmosfera i les reprodueixen i estan reprodueixen i estan partir de l’observació partir de l’observació
propietats de l’aire. formats per cèl·lules). formats per cèl·lules). sistemàtica i la sistemàtica i la
identificació de identificació de
Plantejar preguntes Plantejar preguntes variables. variables.
que possibilitin la que possibilitin la
descripció d’un descripció d’un Ser capaç d’identificar
fenomen o ésser viu a fenomen o ésser viu a el tipus de reproducció
partir de l’observació partir de l’observació (sexual o asexual) d’un
sistemàtica i la sistemàtica i la organisme a partir de
identificació de identificació de les característiques del
variables. variables. seu cicle biològic.
 Descriu les  Comprèn les  Entén la funció de  Entén els tipus de  Descriu el procés de  Descriu la funció de  Comprèn les
característiques de la funcions que nutrició, els sistemes nutrició autòtrofa i nutrició heteròtrofa.. relació en els éssers diferències entre la
Indicadors Terra que permeten caracteritzen els que hi participen i la els seus vius reproducció sexual i
competencials que hi aparegués la éssers vius. diversitat d’aquests funcionaments. asexual.
vida. en els diferents
grups d’éssers vius
Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista

Intel·ligències
Intrapersonal Lògica-matemàtica Interpersonal Lògica-matemàtica Cinestèsica Cinestèsica Cinestèsica
múltiples Lògica-matemàtica Cinestèsica Interpersonal Interpersonal
Recordar Comprendre Recordar Recordar Recordar Recordar Comprendre
Analitzar Crear Comprendre Crear Comprendre Comprendre Crear
Taxonomia de Bloom
Avaluar Crear Aplicar Aplicar
Crear

OBJECTES
D'APRENENTATGE Teoria cel·lular Tipus de cèl·lules Organització cel·lular en els Classificació de les La biodiversitat Conservació de la
éssers vius espècies biodiversitat
Descriure la importància
Descriu la teoria cel·lular i la Descriure els diferents tipus Descriure l’organització Entendre la taxonomia en Interpretar el concepte de de conservar la
Objectius seva evolució històrica. cel·lulars. cel·lular dels éssers vius. els éssers vius. biodiversitat, el seu origen biodiversitat.
i importància..
Reconèixer i aplicar els Reconèixer i aplicar els Identificar i caracteritzar els Identificar i caracteritzar Identificar i caracteritzar Identificar i caracteritzar
processos implicats en processos implicats en sistemes biològics i geològics els sistemes biològics i els sistemes biològics i els sistemes biològics i
l’elaboració i validació del l’elaboració i validació del des de la perspectiva dels geològics des de la geològics des de la geològics des de la
coneixement científic. coneixement científic. models, per comunicar i predir perspectiva dels models, perspectiva dels models, perspectiva dels models,
el comportament dels per comunicar i predir el per comunicar i predir el per comunicar i predir el
Identificar i caracteritzar els Identificar i caracteritzar els fenòmens naturals. comportament dels comportament dels comportament dels
sistemes biològics i geològics sistemes biològics i geològics fenòmens naturals. fenòmens naturals. fenòmens naturals.
des de la perspectiva dels des de la perspectiva dels
models, per comunicar i predir models, per comunicar i predir Resoldre problemes de la Interpretar la història de Adoptar mesures amb
el comportament dels el comportament dels vida quotidiana aplicant el l’Univers, de la Terra i de criteris científics que evitin
Competències fenòmens naturals. fenòmens naturals. raonament científic. la vida, utilitzant els o minimitzin els impactes
registres del passat. mediambientals derivats
Identificar i resoldre Identificar i resoldre de la intervenció humana.
problemes científics problemes científics Adoptar mesures amb
susceptibles de ser investigats susceptibles de ser investigats criteris científics que evitin
en l’àmbit escolar, que en l’àmbit escolar, que o minimitzin els impactes
impliquin el disseny, la impliquin el disseny, la mediambientals derivats
realització i la comunicació realització i la comunicació de la intervenció humana.
d’investigacions d’investigacions
experimentals. experimentals.
Plantejar preguntes que Plantejar preguntes que Identificar a partir de Descriure les Descriure les Descriure les
possibilitin la descripció d’un possibilitin la descripció d’un preparacions microscòpiques, característiques generals característiques generals característiques generals
fenomen o ésser viu a partir de fenomen o ésser viu a partir de fotografies i diagrames dels grans grups dels grans grups dels grans grups
l’observació sistemàtica i la l’observació sistemàtica i la d’algunes característiques de taxonòmics i explicar-ne la taxonòmics i explicar-ne la taxonòmics i explicar-ne la
Criteris identificació de variables. identificació de variables. la cèl·lula, relacionant la importància en el conjunt importància en el conjunt importància en el conjunt
d'avaluació diversitat de formes i mides d’éssers vius. d’éssers vius. d’éssers vius.
Identificar a partir de Identificar a partir de amb les funcions que realitzen.
preparacions microscòpiques, preparacions microscòpiques, Identificar, a partir de
fotografies i diagrames fotografies i diagrames Justificar que quelcom és un l’observació directa o
d’algunes característiques de d’algunes característiques de ésser viu a partir indirecta, organismes o el
la cèl·lula, relacionant la la cèl·lula, relacionant la d’observacions directes i grup al qual pertanyen,

diversitat de formes i mides diversitat de formes i mides indirectes de cadascuna de les utilitzant claus
amb les funcions que realitzen. amb les funcions que realitzen. característiques dels éssers dicotòmiques senzilles.
vius (es nodreixen, es
Justificar que quelcom és un Justificar que quelcom és un relacionen, es reprodueixen i
ésser viu a partir ésser viu a partir estan formats per cèl·lules).
d’observacions directes i d’observacions directes i
indirectes de cadascuna de les indirectes de cadascuna de les
característiques dels éssers característiques dels éssers
vius (es nodreixen, es vius (es nodreixen, es
relacionen, es reprodueixen i relacionen, es reprodueixen i
estan formats per cèl·lules). estan formats per cèl·lules).
 Comprèn els fonaments de  Descriu diferents tipus de  Distingeix l’organització  Reconèixer la  Comprèn el concepte de  Assumeix la importància
Indicadors la teoria cel·lular.. cèl·lules. cel·lular dels diferents tipus importància de la biodiversitat, el seu de conservar la
competencials d’éssers vius. taxonomia en la ciència. origen i la seva biodiversitat.
importància..
Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista

Intel·ligències Cinestèsica Cinestèsica Interpersonal Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica Interpersonal
múltiples Lògica-matemàtica
Lingüística-verbal
Recordar Recordar Recordar Recordar Comprendre Recordar
Comprendre Comprendre Comprendre Comprendre Aplicar Analitzar
Taxonomia de Crear Crear Aplicar Avaluar
Bloom Crear Crear

Unitat - Els animals
La unitat dedicada als animals abasta des de la descripció general dels animals, ampliant els
continguts de la unitat d’Els Éssers Vius, i descrivint els dos grans grups d’animals: els vertebrats
i els invertebrats. En tots dos casos, es descriuen les característiques generals, però també la
seva taxonomia i els principals grups i les espècies més representatives.
La unitat té un caràcter continuista amb l’anterior, de manera que el que es fa és ampliar molts
dels coneixements que ja s’han adquirit, particularitzant-los en els animals. Tanmateix, es tracta
d’una unitat densa i amb força contingut teòric. Feu ús dels recursos que s’aporten i poseu
especial atenció a la sistematització i esquematització dels coneixements, per facilitar-ne
l’aprenentatge.
Les activitats presentades intenten fomentar la creativitat dels alumnes i les seves
competències en oratòria i presentació de coneixements. D’altra banda, el llenguatge científic
adquireix un rol important en el procés d’aprenentatge, ja que els noms dels grups taxonòmics
és, a voltes, difícil de recordar. És per això que s’han proposat enfocaments variats, a partir de
recursos multimèdia i activitats, per facilitar-ne l’adquisició.
El treball cooperatiu és l’eina principal de treball per abordar la diversitat a l’aula i alhora,
facilitar l’aprenentatge. En alguns temes, els més desmanegats, es proposa que els alumnes es
reparteixin els continguts de manera que, per una banda, es guanya temps i per l’altra, es
permet que siguin els propis alumnes els qui processin la informació i la transmetin.
Aprofiteu per presentar als alumnes els animals de la vostra zona, especialment aquells que es
troben en risc o perill d’extinció o que reben una protecció especial, per fomentar la consciència
mediambiental entre els alumnes.
Continguts
 Naixements inusuals.
Coses d’animals! 1. Els animals. Estratègies carnívores.

Origen dels vertebrats L'esquelet dels cosins
2. Els vertebrats.
terrestres. primats.
Un món en miniatura. 3. Els invertebrats. Animals o flors?
 Animals imprescindibles.
 Vertebrats.
 Invertebrats.
Competències
Objectius
 Descriure les característiques generals i concretes dels animals i els seus principals
grups.
 Descriure les característiques generals dels vertebrats i la seva classificació.
 Descriure les característiques generals dels invertebrats i la seva classificació.

importància en el conjunt d’éssers vius.
 Identificar, a partir de l’observació directa o indirecta, organismes o el grup al qual
 Pot caracteritzar els animals i els seus principals grups.
 Descriu les característiques generals dels vertebrats i els seus principals grups.
 Descriu les característiques generals dels invertebrats i els seus principals grups.
 Naturalista
Taxonomia de Bloom
 Recordar
 Analitzar
 Comprendre
 Crear

MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - Els animals
Els animals Els vertebrats Els invertebrats
Descriure les característiques generals i concretes dels Descriure les característiques generals dels vertebrats i Descriure les característiques generals dels invertebrats
Objectius
animals i els seus principals grups. la seva classificació. i la seva classificació.
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i
geològics des de la perspectiva dels models, per geològics des de la perspectiva dels models, per geològics des de la perspectiva dels models, per
comunicar i predir el comportament dels fenòmens comunicar i predir el comportament dels fenòmens comunicar i predir el comportament dels fenòmens
Competències naturals. naturals. naturals.
Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que
resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.
Descriure les característiques generals dels grans grups Descriure les característiques generals dels grans grups Descriure les característiques generals dels grans grups
taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt
d’éssers vius. d’éssers vius. d’éssers vius.
Aportar evidències (experimentals o bé simulades) que Identificar, a partir de l’observació directa o indirecta, Identificar, a partir de l’observació directa o indirecta,
provin que un organisme determinat és autòtrof o organismes o el grup al qual pertanyen, utilitzant claus organismes o el grup al qual pertanyen, utilitzant claus
heteròtrof. dicotòmiques senzilles. dicotòmiques senzilles.
 Pot caracteritzar els animals i els seus principals  Descriu les característiques generals dels vertebrats i  Descriu les característiques generals dels invertebrats
Indicadors competencials
grups. els seus principals grups. i els seus principals grups.
Naturalista Naturalista Naturalista

Intel·ligències múltiples Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica
Recordar Recordar Recordar
Taxonomia de Bloom Analitzar Comprendre Comprendre
Crear Crear Crear

Unitat - Els vegetals
La unitat dedicada als vegetals tanca els continguts dedicats als animals i les plantes. Per tant,
els alumnes ja han adquirit coneixements dels principals grups d’éssers vius macroscòpics. En
aquesta unitat, s’hi tracten els principals grups de plantes, dividits entre vegetals superiors i
inferiors, alhora que s’hi descriuen les característiques globals dels vegetals, per distingir-los
d’altres éssers vius.
La principal dificultat amb que us podeu trobar és, sense cap mena de dubte, la gran quantitat
de vocabulari, conceptes i teoria que conté. És per això que s’ha intentat presentar-ho d’una
manera amena, clarificadora i acompanyada d’activitats i materials addicionals que no només
complementin els coneixements sinó que ajudin a integrar-los. No us esteu d’anar repetint i
clarificant tot allò que pugui presentar dificultats. Alhora, presteu especial atenció a l’ús dels
esquemes que es proposen al final de cada tema, us poden servir per dotar d’un punt de vista
holístic a tots els continguts presentats.
El llenguatge científic per tant, té un paper cabdal en aquesta unitat. Empreu el diccionari
cooperatiu com a eina complementaria a l’aprenentatge.
El treball és més individual que en d’altres unitats, però també s’insisteix en l’ús de tècniques de
treball cooperatiu sempre que s’hagi considerat que puguin ajudar al procés d’aprenentatge.
Feu especial atenció a l’assoliment dels coneixements per part de tots els alumnes al mateix
temps, aquells que presentin més dificultats poden necessitar ajuda complementària, com per
exemple a partir de tutors de nivell més avançat.
Aprofiteu l’herbari per introduir l’entorn natural als alumnes, amb l’objectiu de crear una relació
de pertinença i per tant, de respecte cap al medi natural.
Continguts
 L’illa que desapareixia.

Quines plantes has menjat Les plantes mengen
1. Vegetals.
avui? animals?
La falguera que
Les primeres plantes. 2. Vegetals inferiors.
ressuscita.
La pinya i la pera. 3. Vegetals superiors. Animals pol·linitzadors.
 Beneficis de tenir arbres a les ciutats.

 Encadenant paraules.
 L’herbari virtual.
Competències
 Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement
científic.
Objectius
 Descriure les característiques dels vegetals i la seva importància.
 Descriure les característiques dels vegetals inferiors, els seus cicles vitals i la seva
importància.
 Descriure les característiques dels vegetals superiors, els seus cicles i la seva
classificació.
 Ser capaç d’identificar el tipus de reproducció (sexual o asexual) d’un organisme a partir
 Justificar que quelcom és un ésser viu a partir d’observacions directes i indirectes de
cadascuna de les característiques dels éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es
reprodueixen i estan formats per cèl·lules).
 Detalla les característiques generals dels vegetals inferiors i en comprèn la importància
ecològica.
 Descriu els vegetals inferiors, n’entén el cicle vital i en coneix la importància biològica.
 Caracteritza els vegetals superiors, n’entén el cicle vital i els classifica.

 Naturalista
 Cinestèsica
Taxonomia de Bloom
 Comprendre
 Recordar
 Avaluar
 Analitzar
 Crear

MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - Els vegetals
Vegetals Vegetals inferiors Vegetals superiors
Descriure les característiques dels vegetals i la seva Descriure les característiques dels vegetals inferiors, Descriure les característiques dels vegetals superiors, els seus
Objectius importància. els seus cicles vitals i la seva importància. cicles i la seva classificació.
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des
des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir geològics des de la perspectiva dels models, per de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el
el comportament dels fenòmens naturals. comunicar i predir el comportament dels fenòmens comportament dels fenòmens naturals.
naturals.
Competències Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el
Reconèixer i aplicar els processos implicats en raonament científic.
l’elaboració i validació del coneixement científic.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i
validació del coneixement científic.
Descriure les característiques generals dels grans grups Descriure les característiques generals dels grans grups Descriure les característiques generals dels grans grups
taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt d’éssers
d’éssers vius. d’éssers vius. vius.
Identificar, a partir de l’observació directa o indirecta, Ser capaç d’identificar el tipus de reproducció (sexual o Justificar que quelcom és un ésser viu a partir d’observacions
organismes o el grup al qual pertanyen, utilitzant claus asexual) d’un organisme a partir de les característiques directes i indirectes de cadascuna de les característiques dels
dicotòmiques senzilles. del seu cicle biològic. éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i
Criteris d'avaluació estan formats per cèl·lules).
Aportar evidències (experimentals o bé simulades) que
provin que un organisme determinat és autòtrof o Ser capaç d’identificar el tipus de reproducció (sexual o
heteròtrof. asexual) d’un organisme a partir de les característiques del seu
cicle biològic.
Ser capaç d’identificar el tipus de reproducció (sexual o
asexual) d’un organisme a partir de les característiques
del seu cicle biològic.
Indicadors  Detalla les característiques generals dels vegetals  Descriu els vegetals inferiors, n’entén el cicle vital i  Caracteritza els vegetals superiors, n’entén el cicle vital i els
competencials inferiors i en comprèn la importància ecològica. en coneix la importància biològica. classifica.
Naturalista Naturalista Naturalista

Intel·ligències múltiples Lògica-matemàtica Corporal-Cinestèsica

Recordar Comprendre Recordar

Comprendre Recordar Analitzar
Taxonomia de Bloom Analitzar Avaluar Crear
Analitzar
Crear

Unitat - Les formes més senzilles
La unitat descriu, com ja s’ha fet amb la resta d’éssers vius d’unitats anteriors, els últims grups
que resten per tractar. Així, en aquesta unitat hi trobareu els grups que pertanyen a aquelles
formes de vida que es consideren més senzilles a nivell de complexitat. D’aquesta manera, es
tracten els fongs els protoctists, les moneres i finalment, els líquens i virus.
Per tant, un cop acabada la unitat, els alumnes comptaran amb un ampli ventall d’informació
referent a la descripció de la biosfera del nostre planeta i també amb una àmplia descripció dels
grans grups taxonòmics. Com en casos anteriors, malgrat que potser en un grau menor, el
llenguatge i la gran quantitat d’informació són els potencials maldecaps amb què us podeu
trobar. Amb intenció d’evitar aquest problema, s’han plantejat activitats, contextos i
dinàmiques amb la intenció de motivar als alumnes, engrescar-los per aprendre i també per
facilitar-los una àmplia varietat de fonts d’informació, passant del text al vídeo, animacions,
interactius, recursos multimèdia, etc. Al mateix temps, s’han plantejat activitats que permetin
dur a terme un aprenentatge significatiu i competencial.
Tanmateix, sempre que siguin possible presentar als alumnes un context més proper que el que
es proposa, no dubteu a fer-ho. Alhora, si considereu que alguna de les orientacions conté un
volum de recursos massa ampli, sempre podeu optar per facilitar-los als alumnes i no
necessàriament treballar-los a l’aula.
Aprofiteu també aquelles activitats que presentin un contingut social o mèdic, com a eina de
motivació i connexió de la matèria treballada amb la realitat.
Continguts
 L’origen de la vida.

Si menjo bolets tindré més
1. Els fongs. Els sucs fermenten?
memòria?
Com es mouen els protozous? 2. Els protoctists. Malària.
Quins éssers vius hi ha dins de
3. Les moneres. Hi ha bacteris, al lavabo?
la boca?
Detectors de la
Els líquens són una molsa? 4. Virus i líquens.
contaminació.
 La reproducció dels basidiomicets.

 Bacteris i virus.
 Quins éssers vius degraden els aliments?
Competències

científic.
l'exposició als riscos naturals.
experimentals.
 Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació
amb les conductes de risc i malalties associades al consum de substàncies additives.
Objectius
 Descriure les característiques generals dels fongs, la seva taxonomia i la seva relació
amb els altres éssers vius.
 Descriure les característiques generals dels protoctist i la classificació, estructures i cicle
vital dels seus principals grups.
 Caracteritzar els bacteris, des del punt de vista de la diversitat, del cicle reproductiu, la
nutrició i la relació amb els humans.
 Descriure els virus, la seva estructura i la seva relació amb els altres éssers vius;
comprendre l’estructura dels líquens i el seu ús com a bioindicadors.
 Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu a partir de
 Ser capaç d’identificar el tipus de reproducció (sexual o asexual) d’un organisme a partir

 Descriu es característiques dels fongs com a grup taxonòmic.

 Pot caracteritzar els protoctists com a grup, però també els grups que en formen part.
 Determina quines són les característiques que defineixen als bacteris.
 Determina quines són les característiques estructurals que defineixen als virus i els
líquens, així com els seus cicles i la seva relació amb altres éssers vius.
 Naturalista
 Cinestèsica
Taxonomia de Bloom
 Recordar
 Aplicar
 Analitzar
 Crear
 Avaluar

MAPA DE RELACIONS CURRICULARES - Unitat - Les formes més senzilles
OBJECTES
D'APRENENTATGE Els fongs Els protoctists Les moneres Virus i líquens
Descriure les característiques generals dels Descriure les característiques generals dels Caracteritzar els bacteris, des del punt de Descriure els virus, la seva estructura i la
fongs, la seva taxonomia i la seva relació protoctist i la classificació, estructures i vista de la diversitat, del cicle reproductiu, seva relació amb els altres éssers vius;
Objectius
amb els altres éssers vius. cicle vital dels seus principals grups. la nutrició i la relació amb els humans. comprendre l’estructura dels líquens i el
seu ús com a bioindicadors.
Identificar i caracteritzar els sistemes Identificar i caracteritzar els sistemes Identificar i caracteritzar els sistemes Identificar i caracteritzar els sistemes
biològics i geològics des de la perspectiva biològics i geològics des de la perspectiva biològics i geològics des de la perspectiva biològics i geològics des de la perspectiva
dels models, per comunicar i predir el dels models, per comunicar i predir el dels models, per comunicar i predir el dels models, per comunicar i predir el
comportament dels fenòmens naturals. comportament dels fenòmens naturals. comportament dels fenòmens naturals. comportament dels fenòmens naturals.
Reconèixer i aplicar els processos implicats Identificar i resoldre problemes científics Identificar i resoldre problemes científics Aplicar les mesures preventives adients,
en l’elaboració i validació del coneixement susceptibles de ser investigats en l’àmbit susceptibles de ser investigats en l’àmbit utilitzant el coneixement científic, en
científic. escolar, que impliquin el disseny, la escolar, que impliquin el disseny, la relació amb les conductes de risc i
Competències
realització i la comunicació d’investigacions realització i la comunicació d’investigacions malalties associades al consum de
Prendre decisions amb criteris científics experimentals. experimentals. substàncies additives.
que permetin preveure i evitar o
minimitzar l’exposició als riscos naturals. Dissenyar i construir objectes tecnològics Identificar i resoldre problemes científics
senzills que resolguin un problema i susceptibles de ser investigats en l’àmbit
Resoldre problemes de la vida quotidiana avaluar la idoneïtat del resultat. escolar, que impliquin el disseny, la
aplicant el raonament científic. realització i la comunicació d’investigacions
experimentals.
Descriure les característiques generals dels Descriure les característiques generals dels Descriure les característiques generals dels Descriure les característiques generals dels
grans grups taxonòmics i explicar-ne la grans grups taxonòmics i explicar-ne la grans grups taxonòmics i explicar-ne la grans grups taxonòmics i explicar-ne la
importància en el conjunt d’éssers vius. importància en el conjunt d’éssers vius. importància en el conjunt d’éssers vius. importància en el conjunt d’éssers vius.
Plantejar preguntes que possibilitin la Ser capaç d’identificar el tipus de Aportar evidències (experimentals o bé Ser capaç d’identificar el tipus de
descripció d’un fenomen o ésser viu a reproducció (sexual o asexual) d’un simulades) que provin que un organisme reproducció (sexual o asexual) d’un
Criteris d'avaluació partir de l’observació sistemàtica i la organisme a partir de les característiques determinat és autòtrof o heteròtrof. organisme a partir de les característiques
identificació de variables. del seu cicle biològic. del seu cicle biològic.
Ser capaç d’identificar el tipus de
Identificar, a partir de l’observació directa reproducció (sexual o asexual) d’un Plantejar preguntes que possibilitin la
o indirecta, organismes o el grup al qual organisme a partir de les característiques descripció d’un fenomen o ésser viu a
pertanyen, utilitzant claus dicotòmiques del seu cicle biològic. partir de l’observació sistemàtica i la
senzilles. identificació de variables.

Plantejar preguntes que possibilitin la

descripció d’un fenomen o ésser viu a
partir de l’observació sistemàtica i la
identificació de variables.
 Descriu es característiques dels fongs  Pot caracteritzar els protoctists com a  Determina quines són les  Determina quines són les
com a grup taxonòmic. grup, però també els grups que en característiques que defineixen als característiques estructurals que
Indicadors
formen part. bacteris. defineixen als virus i els líquens, així com
competencials els seus cicles i la seva relació amb altres
éssers vius.
Naturalista Naturalista Naturalista Interpersonal
Intel·ligències múltiples Lògica-matemàtica Cinestèsica Cinestèsica Naturalista

Lingüística-verbal Lògica-matemàtica Lògica-matemàtica
Recordar Recordar Recordar Recordar

Comprendre Crear Aplicar Aplicar
Taxonomia de Bloom Analitzar Analitzar Analitzar
Crear Crear Crear
Avaluar

Projecte - Ciència ciutadana
Organització Durada
Individual, per parelles i en grups d'experts 10 hores
Tasca Eines
Entrades en un bloc
Bloc del servidor de l'escola o bloc de nova
creació (vegeu els recursos complementaris)
Programa d'animació stop-motion.
Continguts
 El mètode científic i les  Informació sobre diferents
característiques que comparteixen projectes de ciència ciutadana.
les accions científiques.
Objectius
 Analitzar críticament alguns dels mites que envolten la ciència.

 Identificar les característiques que defineixen què es pot considerar ciència.
 Identificar les característiques del treball científic.
 Resumir la informació d’una font fiable i la compartir amb els meus companys.
 Participar amb aportacions creatives a realitzar una biografia inventada d’un científic o
científiques
 Escoltar amb atenció els meus companys, prendre apunts i resumir les principals idees
que m’han aportat.
 Compartir el meu treball mitjançant un seguit d’entrades a un blog.
 Participar en el meu blog i en els dels meus companys mitjançant comentaris correctes,
constructius i respectuosos.
 Participar en una proposta de ciència ciutadana.
 Recullir i compartir el treball a través d’entrades regulars publicades en un blog.
 Comparar la imatge de la ciència i del científic o científica que tenia abans i després del
projecte.
 Comprendre que la ciència és una activitat social en la qual tothom pot participar.
 Entrades del bloc ben redactades, amb la informació i els enllaços necessaris.
 Resums adequats i entenedors de les pàgines consultades.
 Recull de les principals idees de les explicacions de la resta del grup.
 Participació en un projecte de ciència ciutadana.
 Participació respectuosa en els comentaris del bloc.

Projecte - L’espai com mai l’havíem vist
Treball individual durant la cerca i tria  Assignar els temes i cercar les imatges
d’imatges. Treball en parelles com a suport a – 30’
la cerca. Treball col·lectiu a l’hora de recollir  Investigar la llicència d’ús de la imatge
les imatges en una mateixa plataforma. - 30’
 Investigar l'obtenció de la imatge- 45’
 Cercar informació sobre el contingut
de la imatge- 45’
 Resumir el que s'ha observat de la
imatge - 30’
 Pujar i etiquetar les imatges -30 ‘
4 HORES
Tasca Eines
Galeria d’imatges amb textos associats. Ordinador/tauleta.
Aquesta galeria s’allotjarà en una plataforma Plataforma web que ens permeti
digital. emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir
fotografies o vídeos en línia, a través
d'Internet.
Continguts
 L’Univers i els seus components.  El Sol.
 Origen i evolució de l’Univers.  Moviments de rotació dels
 Observació a ull nu. planetes.
 Observació de l’Univers amb  Moviments de translació dels
aparells. Descripció del Sistema planetes.
Solar.
Objectius
 Realitzar una cerca que en proporcioni imatges adequades per al tema que se m’ha
assignat.
 Trobar la informació sobre la seva llicència d’ús.
 Trobar informació sobre el giny que va obtenir la imatge.
 Trobar informació sobre el cos que es veu a la imatge.
 Redactar bé el resum i fer que ocupi l’espai assignat.
 Afegir la font i l’enllaç d’on he obtingut la imatge. .
 Tria adequada de la imatge.

 Cerca d’informació en fonts fiables.
 Selecció i resum de la informació.

Projecte - La Terra vigilada
Per parelles.  Assignació del tema - 30 ‘.
 Anàlisi i resum de la informació - 60 ‘.
 Preparació del guió - 90 ‘.
 Gravació i edició - 150 ‘.
 Presentació i classificació- 90 ‘.
TOTAL 7 HORES
Tasca Eines
Vídeo divulgatiu en què Ordinador/tauleta.
s’expliqui l’animació Ús de programes informàtics de cerca d’informació, edició de
assignada. vídeos i fotografia, i d’altres per fer presentacions o documents
de text.
Continguts
 Terra i subsistemes: atmosfera, hidrosfera,  Els fenòmens atmosfèrics lluminosos i
geosfera, biosfera. Introducció elèctrics.
 Descripció de l'atmosfera.  El vent.
 Funció i origen de l'atmosfera.  Les prediccions meteorològiques i els
 La meteorologia: temps atmosfèric i clima. mapes del temps.
 Temperatura.  Mesures de seguretat i riscos atmosfèrics.
 Humitat.  La hidrosfera.
 Pressió.  Distribució de l'aigua a la Terra.
 Precipitacions.  El cicle hidrològic.
Objectius
 Reconèixer l’enorme quantitat de dades que s’obtenen a partir dels satèl·lits que
orbiten la Terra.
 Analitzar l’animació; interpretar correctament la llegenda i el fenomen representat.
 Identificar els embolcalls implicats en l’animació.
 Fer una llista amb els embolcalls teòrics de la Terra en què tradicionalment es dividia el
sistema global.
 Reconèixer la Terra com un sistema global, sense fronteres i amb una interrelació
contínua entre els tradicionals embolcalls.
 Redactar un resum de l’animació sense errors de redacció.
 Col·laborar en la preparació del guió d’un vídeo divulgatiu en què s’expliqui què
s’observa a l’animació i quina rellevància pot tenir.
 Participar en la gravació, edició i crítica d’un projecte audiovisual.
 Fer aportacions constructives al treball de la resta de grups. .
 Analitzo una animació o gràfic científic.
 Identifico els embolcalls teòrics que hi intervenen.
 Redacto un resum sobre la informació que obtinc de l’anàlisi.
 Preparo, gravo i edito un vídeo divulgatiu.

Projecte - Les roques del meu carrer
Per parelles o grups de tres.  El reportatge fotogràfic - 2
hores
 La identificació – 1 hora
 El mapa- 3 hores
 El sòl – 1 hora
 L’exposició – 2 hores
8 HORES
Tasca Eines
Investigar l’origen de les pedres de les façanes de les Ordinadors (o altres dispositius) amb
cases del propi carrer. Reflexionar sobre com eren fa connexió a internet.
diferents milions d’anys. Estendre aquesta anàlisi al sòl Dispositius que permetin fer
sobre el que s’aixequen les cases del vostre carrer. fotografies digitals.
Continguts
 La geosfera.  La tectònica de plaques.
 Els minerals i les roques.  Plaques litosfèriques.
 Propietats i tipus de minerals.  La formació de serralades.
 El cicle de les roques.  Sismicitat.
 Les roques metamòrfiques.  Vulcanisme.
 Les roques sedimentàries.  Agents geològics externs.
 Les roques ígnies.  Modelat del relleu.
 Els mapes topogràfics.
Objectius
 Observar les roques de les façanes del meu entorn.

 Analitzar les roques del meu entorn i clasificar-les.
 Afegir la informació de les roques en un mapa interactiu.
 Cercar informació sobre la geologia del sòl del meu carrer.
 Relacionar la informació sobre la geologia del meu carrer amb els materials utilitzats en
la construcció de les façanes.
 Afegir la informació del sòl al mapa interactiu.
 Presentar el mapa en una exposició interactiva oberta a tothom.
 Presentar la informació d’una forma amena i entenedora.
 Respondre a les preguntes amb rigor.
 Avaluar la qualitat i quantitat de fotografies aconseguides.

 Avaluar la classificació de les roques.
 Avaluar la gestió de la informació en el mapa interactiu.
 Avaluar la informació geològica trobada i les fonts consultades.
 Avaluar la presentació del mapa interactiu i la seva defensa.

Projecte - Notícies vives
Per parelles.  La cerca- 45 ‘.
 La tria- 45 ‘.
 L’anàlisi de l’article- 1 hora.
 Preparació i presentacions- 2 hores i
45 ‘.
TOTAL 5 HORES
Tasca Eines
Cercar informacions d’última hora sobre Ordinadors (o altres dispositius) amb connexió
conceptes biològics rellevants de la unitat. a Internet.
Alguns dels articles s’analitzaran i es
presentaran a la resta de la classe.
Continguts
 La biosfera.  Tipus de cèl·lules.
 Els éssers vius.  Organització cel·lular en els éssers
 La nutrició. vius.
 La nutrició autòtrofa.  Les espècies i la seva classificació.
 La nutrició heteròtrofa.  La biodiversitat.
 La relació.  Conservació de la biodiversitat.
 La reproducció.
 La teoria cel·lular.
Objectius
 Cercar notícies d’actualitat sobre diferents conceptes relacionats amb els éssers vius.
 Utilitzar les eines i estratègies de cerca proporcionades.
 Llegir i analitzar les notícies aportant marques i anotacions.
 Fer servir una eina digital per analitzar l’article assignat.
 Explicar la notícia de manera entenedora a la resta de la classe.
 Respondre a les preguntes amb rigor.
 Valorar la quantitat i qualitat dels resultats de la recerca per a cada concepte.

 Valorar la profunditat de la lectura de l’article (o articles) assignats.
 Valorar l’exposició de la notícia davant la resta de la classe.

Projecte - La diversitat del mercat
 Formació dels grups i
Per parelles o en grups de tres. El wiki es farà de manera assignació d’éssers vius -15 ‘.
col·laborativa amb tot el grup classe.  Cerca d'informació d'animals
vertebrats - 1 hora.
 Cerca d'informació d'animals
invertebrats- 1 hora.
 Cerca d'informació de
vegetals - 1 hora.
 Cerca d'informació d'altres
éssers vius - 1 hora.
 Disseny d'un wiki, muntatge i
anàlisi- 2 hores i 30 ‘.
TOTAL 7 HORES
Tasca Eines
Cercar informació de fonts de cerca d’informació i Ordinador/tauleta.
contrastar-la. Programes de cerca d'informació
Classificar aquesta informació i presentar-la mitjançant Programes de creació d'un wiki.
la creació d’un wiki.
Saber com fer un wiki i els programes que podem
utilitzar per fer-lo.
Continguts
 Els animals.  Vegetals inferiors.
 Els vertebrats.  Vegetals superiors.
 Els invertebrats.  Els fongs.
 Els vegetals.
Objectius
 Trobar la informació que se’m demanava sobre diferents éssers vius.
 Contrastar la fiabilitat de les fonts que consultava.
 Resumir la informació seguint les directrius establertes pel grup classe.
 Emprar imatges adequades per a l’explicació.
 Comprendre la diversitat dels productes de mercat.
 Mostrar-se respectuós davant de la diversitat cultural.
 Reconèixer la diversitat de la vida, tant entre espècies diferents com de la mateixa.
 Establir relacions de semblança entre els éssers analitzats.
 Reconèixer els canvis produïts per la domesticació d’algunes espècies.
 Analitzar espècies que em són properes (animals de companyia, de granja) per veure-hi
els canvis causats per la domesticació.
 Conèixer les recomanacions de consum d’alguns aliments.
 Omplir bé les pàgines del wiki que em corresponen i establir relacions amb les pàgines
adequades..

 Faig una cerca d’informació en fonts fiables i contrastades.
 Trio i resumeixo adequadament la informació, adaptant-me a uns requeriments
concrets.
 Contribueixo a l’elaboració d’un wiki omplint pàgines, analitzant les dels meus
companys i establint-hi relacions.
Projecte Tangram © 2015 Digital-Text 97

AVALUACIÓ
L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà

contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin
les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències
imprescindibles per continuar el procés educatiu
L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un
instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos
d'aprenentatge.
L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en

compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a
l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d'això es realitzarà de
manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Biologia i geologia tenint en compte els criteris
d'avaluació, que es relacionen a continuació.
Els criteris d'avaluació establerts per 1r d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, per a la
matèria de Biologia i geologia són els següents:
Criteris comuns de l’etapa (història)
1. Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los gràficament (comú als

cursos de 1r i 2n).
2. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i

comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia (comú als cursos
1r i 2n).
3. Usar correctament el vocabulari històric específic.
Criteris comuns de l’etapa (geografia)
1. Distingir les diverses temàtiques i escales i tipus de mapes cartogràfics amb què se solen
representar els espais de la superfície de la Terra (comú als cursos de 1r i 3r).
2. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites,

materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i
comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia (comú als cursos
de 1r i 3r).

3. Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.
Criteris d’avaluació de 1r d’ESO
1. Comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funció dels elements naturals i
humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva
diversitat, així com els obstacles i les oportunitats que possibiliten d’acord amb els recursos que
proporcionen.
2. Descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents característiques i a escales

diverses. Reconèixer elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses,
aplicant tècniques d’orientació.
3. Diferenciar els recursos renovables i els no renovables, i els riscos naturals i antròpics.
Identificar l’impacte de l’activitat humana sobre el territori.
4. Identificar actuacions encaminades a prevenir riscos a partir d’una situació determinada i

valorar les accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible a nivell local i
mundial.
5. Identificar i analitzar els trets bàsics de la prehistòria, i descriure les característiques del
paleolític.
6. Analitzar la transcendència de la revolució neolítica i la seva difusió.
7. Descriure i analitzar els trets bàsics de l’organització social, econòmica i política de les
primeres societats urbanes i les seves aportacions culturals i artístiques.
8. Descriure i analitzar l’organització de les polis gregues i la seva expansió per la Mediterrània.
9. Exposar críticament les diferències fonamentals entre l’organització d’Atenes i el període

hel·lenístic.
10. Identificar i analitzar les principals institucions de govern de Roma.
11. Identificar i analitzar les divinitats principals del panteó grecoromà.
12. Valorar l’impacte que va suposar per a les poblacions indígenes de la península Ibèrica la
recepció de la cultura i formes d’organització política, econòmica i social d’altres pobles de la
Mediterrània.
13. Descriure i explicar què va significar la romanització a la Hispània romana i reconèixer

algunes de les manifestacions artístiques més rellevants que es conserven.
14. Identificar i analitzar els aspectes fonamentals del cristianisme, reconèixer la seva
organització fonamental i la seva relació amb el judaisme, i descriure la seva expansió.

15. Identificar i analitzar algunes obres d’art significatives del període clàssic.
Les criteris d'avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins
aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts
proposats per 1r d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau
d'assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.
Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri
d'avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb
més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.
Indicadors competencials
Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i
utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. D’aquesta manera el
professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.
En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per
avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..
Criteris de qualificació
[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA

QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:
Criteri Eina Puntuació % total

Avaluació formativa Activitats formatives 1 10%
Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%
Avaluació competencial Rúbrica d'avaluació 3 30%
Participació Registre de classe 1 10%
Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%
Motivació i interès Observació 1 10%
Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%
Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%
10 100%
Rúbriques d'avaluació
La rúbrica configura el sistema d'avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions

obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de
realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i,
per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d'assoliment, concretats en
indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació. Els indicadors es classifiquen
segons quatre nivells d'aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes
dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha
aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i

desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents

estratègies d'aprenentatge.
La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua
numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els
indicadors redactats tenint en compte el nivell d'adquisició dels continguts). Es recomana que
l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d'aquesta manera, el professor pot
comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d'aprenentatge. La rúbrica té, així, un
caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.
A continuació presentem les rúbriques d'avaluació de cada unitat i de cada projecte.

UNITAT – El cel i l' Univers
ALUMNE/A __________________________________________________________________.
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
 Utilitza les unitats de

Li costa utilitzar les unitats Coneix les unitats de Fa servir correctament les Domina l’ús de les unitats
de mesura adequades per mesura emprades per unitats adequades per de mesura emprades per
mesura adequades per
expressar distàncies en el expressar distàncies a expressar distàncies dins expressar distàncies a
expressar distàncies en
context de l’Univers. l’espai, però confon el del sistema solar i entre l’espai i coneix la
diferents contextos de context d’utilització. les estrelles. conversió a unitats
l'Univers. convencionals.
Confon les característiques Identifica alguns dels Reconeix els principals Reconeix i explica les
 Reconeix els diversos
dels principals astres i astres i objectes tipus d’astres i objectes principals
tipus d'objectes que
objectes estel·lars. estel·lars mitjançant les estel·lars mitjançant les característiques de tots
podem trobar a l'espai a
seves característiques. seves principals els astres i objectes
partir de l’observació de característiques. estel·lars que coneixem
les seves de l’Univers.
característiques.
 Explica de manera clara i

Desconeix l’explicació de Explica de manera Expressa correctament Explica amb les seves
l’origen de l’Univers que parcial l’origen de l’explicació sobre l’origen pròpies paraules la teoria
ordenada l'origen de
proposa la teoria del Big l’Univers que proposa la de l’Univers tal com està del Big Bang sobre
l'Univers que planteja la
Bang i les fases de la seva teoria del Big Bang i formulada en la teoria del l‘origen de l’Univers i les
teoria del Big Bang i les evolució. esmenta alguna de les Big Bang, així com també característiques de
fases de la seva evolució fases de la seva les fases de la seva l’Univers durant les fases
fins a l'actualitat. evolució. evolució. de la seva evolució.
Confon la majoria de les Explica parcialment les Expressa correctament i Explica les diverses
 Expressa amb les seves
teories formulades al llarg principals teories amb les seves paraules les teories formulades per
pròpies paraules les
de la història per explicar formulades al llarg de la diferents teories explicar l’origen de
bases de les principals
l’origen i la forma de història per explicar formulades per explicar l’Univers al llarg de la
teories sobre l'origen de l’Univers. l’origen de l’Univers. l’origen de l'Univers al llarg història i les relaciona
l'Univers formulades al de la història. amb el seu context
llarg de la història de la històric.
humanitat.
No utilitza informacions Algunes vegades utilitza Utilitza informacions Domina la recollida

 En les seves tasques,
recollides a Internet per informacions recollides recollides i correctament d’informació d’Internet,
utilitza informació
complementar les seves d’Internet, però sense referenciades i contrasta les fonts i les
recollida de fonts
tasques i treballs. contrastar ni contrastades en les seves referencia en les seves
d’Internet de forma referenciar. tasques i treballs. tasques i treballs.
contrastada i
referenciada.
Confon els diversos Coneix alguns dels Tria el mètode adequat Identifica el mètode més
 Tria el mètode adequat
mètodes possibles per mètodes que pot per orientar-se, dels adequat per orientar-se,
per conèixer la seva
conèixer la seva localització emprar per orientar-se diversos que coneix, tant de dia com de nit, i
localització a la Terra
a la Terra. segons el moment del segons el moment del dia i segons la visibilitat dels
segons els diferents dia. de la nit en el que es trobi. objectes del cel.
moments del dia i la nit.
No segueix els passos Coneix els passos Aplica correctament els Domina les tècniques de
 Aplica els passos
adients per recollir la necessaris per obtenir passos necessaris per recollida d’informació a
necessaris durant la
informació necessària per informació rellevant per recollir informació del cel través de l’observació del
recol·lecció d’informació
orientar-se. orientar-se, però confon en un procés d’orientació. cel per a orientar-se.
a través de l’observació els mètodes utilitzats.
del cel per a la seva
orientació.
Desconeix les Enumera algunes de les Descriu de forma clara i Explica amb les seves
 Expressa de forma clara i
característiques més principals estructurada les principals pròpies paraules les
estructurada les
rellevants del sistema solar i característiques del característiques del principals
principals
els objectes que el sistema solar i els sistema solar i els objectes característiques del
característiques del componen. objectes que en formen que el componen. sistema solar i els
sistema solar i els part. objectes que el
objectes que el componen.
componen.
 Reconeix clarament tots

Confon les característiques Identifica alguns dels Reconeix els diferents Identifica amb precisió
bàsiques que identifiquen planetes del sistema planetes del sistema solar els planetes del sistema
els planetes del sistema
els planetes del sistema solar a partir de l’anàlisi a partir de l’anàlisi de les solar a partir de l'anàlisi
solar a partir de l'anàlisi
solar. de les seves seves característiques i de les seves
de les seves característiques i ajudat ajudat per una imatge. característiques.
característiques. per una imatge.
Desconeix les Escriu un text descriptiu Confecciona un text Redacta un text
 Redacta un text
característiques del Sol, el on enumera algunes de descriptiu on enumera les descriptiu on es detallen
descriptiu on hi recull les
tipus i el cicle vital d’aquest les característiques del principals característiques les característiques del
principals
astre. Sol, el tipus i el cicle vital del Sol, la seva tipologia i sol, argumenta la seva
característiques del Sol, d’aquest astre. el seu cicle de vida tipologia i desenvolupa el
la seva tipologia i el seu

cicle de vida esperat. esperat. cicle de vida esperat.
Utilitza recursos Prescindeix dels recursos Utilitza recursos gràfics Il·lustra sempre les seves Domina la creació i

gràfics per il·lustrar les creats per tercers per tasques i treballs amb recerca de recursos
gràfics, de pròpia
seves tasques i treballs. il·lustrar les seves recursos gràfics, de pròpia gràfics que serveixen per
creació o de tercers,
tasques i treballs. creació o de tercers. il·lustrar les seves tasques
per il·lustrar les seves i treballs.
tasques i treballs.
No demostra visualment el Participa en la Demostra de manera Lidera el disseny, la

 Demostra, de forma
moviment de rotació demostració visual del visual el moviment de planificació i l’execució
visual, el moviment de
mitjançant la rotació d’una moviment de rotació rotació mitjançant el d’una demostració del
rotació com el moviment
esfera al voltant del seu mitjançant la rotació moviment d’una esfera al moviment de rotació dels
d'un objecte al voltant propi eix. d’una esfera al voltant voltant del seu propi eix. astres i objectes de
del seu propi eix. del seu propi eix. l’espai.
No relaciona la seqüencia Repeteix l’explicació del Explica el moviment de Argumenta els motius
 Identifica el moviment
dia-nit amb el moviment de moviment de rotació rotació de la Terra com el pels quals la rotació de la
de rotació de la Terra
rotació de la Terra. com el factor que factor causant de la Terra es el motiu
com el moviment
permet la seqüència dia- seqüencia dia-nit a la principal que permet la
implicat en la seqüència nit a la Terra. Terra. seqüencia dia-nit a la
dia-nit. Terra.
Desconeix l’ús de les Reconeix les Utilitza correctament les Domina els càlculs
 Utilitza correctament les
coordenades de latitud i coordenades com a coordenades de longitud i implicats en l’expressió
coordenades de longitud
longitud com a expressió l’expressió d’una latitud per expressar i de localitzacions de la
i latitud per expressar i
d’una localització de la localització de la Terra, identificar localitzacions Terra mitjançant
identificar localitzacions Terra. però desconeix el seu de la Terra. coordenades de longitud i
de la Terra. ús. latitud.
No relaciona el moviment Coneix la definició de Relaciona clarament el Descriu amb les seves
 Identifica clarament el
de translació amb els moviment de translació moviment de translació pròpies paraules el
moviment de translació
moviments orbitals dels com el moviment d’un d’un objecte amb el moviment de translació
com el moviment que
astres i objectes celestes. objecte en òrbita al moviment orbital al com el moviment que
realitzen els astres en voltant d’un altre. voltant d’un altre objecte. realitzen els astres en
òrbita al voltant d'un òrbita al voltant d'un
altre objecte. altre objecte.
 Prediu l’estació de l’any

Desconeix la relació entre el Relaciona el moviment Identifica en una imatge Prediu correctament
moviment de translació de de translació de la Terra de la Terra en òrbita al sol, l’estació de l’any en què
en què es troba cada
la Terra i el cicle de les amb el cicle de les l’estació de l’any en què es es troba cada hemisferi
hemisferi de la Terra en
estacions. estacions, però no troba cada un dels dos de la Terra en un
un moment donat de la prediu les estacions hemisferis. moment donat de la seva
seva translació al voltant segons la posició de la translació al voltant del
del Sol. Terra en els diferents Sol.
moments de la seva
òrbita.
No es capaç d’explicar les Expressa de forma Descriu correctament les Explica amb les seves
 Expressa de manera clara
característiques de la Lluna parcial algunes de les principals característiques pròpies paraules les
i estructurada les
relacionades amb la seva principals de la Lluna relacionades principals
principals
forma, origen i fases. característiques de la amb la seva forma, origen i característiques de la
característiques de la Lluna relacionades amb fases. Lluna relacionades amb la
Lluna relacionades amb la seva forma, origen i seva forma, origen i
la seva forma, origen i fases. fases.
fases.
Desconeix la relació entre la Reconeix la relació entre Indica, utilitzant un Confecciona un esquema
 Demostra en un
translació de la Lluna al la translació de la Lluna i esquema visual, la relació visual de com afecten els
esquema el moviment de
voltant de la Terra i el les marees de la Terra, entre el moviment de moviments de la Lluna i la
les marees en mars i
fenomen de les marees. però no ho identifica translació de la Lluna al seva gravetat a les
oceans segons la posició mitjançant un esquema voltant de la Terra i el marees de mars i oceans
de la Lluna en la seva visual. fenomen de les marees. de la Terra.
orbita el·líptica al voltant
de la Terra.
Desconeix les condicions Coneix les condicions Identifica correctament, Confecciona una
 Relaciona en una
que s’han de donar entre les necessàries que s’han de utilitzant una il·lustració, il·lustració en la que es
il·lustració les posicions
posicions relatives del Sol, la donar entre les les posicions relatives del demostren les posicions
relatives del Sol, la Terra
Terra i la Lluna que posicions dels astres per Sol, la Terra i la Lluna que relatives del Sol, la Terra i
i la Lluna que produeixen produeixen el fenomen dels produir un eclipsi, però produeixen el fenomen la Lluna que produeixen
el fenomen dels eclipsis. eclipsis. no sap expressar-ho de dels eclipsis. el fenomen dels eclipsis.
forma visual.
No participa en un Participa en un Dissenya i planifica un Lidera el disseny i la
 Dissenya i realitza un
experiment per comprovar experiment per experiment per demostrar planificació d’un
experiment en el qual es
les condicions necessàries demostrar quines han quines han de ser les experiment per
poden comprovar les
que provoquen el fenomen de ser les condicions condicions necessàries demostrar les posicions
condicions necessàries dels eclipsis. necessàries que d’ubicació dels astres per dels astres necessàries
que provoquen el provoquen el fenomen aconseguir un eclipsi. per aconseguir un eclipsi.
fenomen dels eclipsis. dels eclipsis.
Desconeix les principals Enumera algunes Confecciona un llistat amb Enumera i situa en el
 Enumera en un llistat les
aportacions al camp de aportacions al camp de les principals aportacions temps les principals
principals aportacions al
l'astronomia aconseguides l'astronomia al camp de l'astronomia aportacions al camp de
camp de l'astronomia
mitjançant l'observació del aconseguides mitjançant aconseguides mitjançant l'astronomia
aconseguides mitjançant cel. l'observació de l’espai. l'observació de l’espai. aconseguides mitjançant
l'observació del cel. l'observació de l’espai.

Desconeix els principals Coneix els principals Etiqueta correctament en Dibuixa el plànol de
 Etiqueta correctament
elements que formen part elements d’un telescopi, un esquema tots els telescopis de diferents
en un esquema tots els
d’un telescopi i les diferents però no els sap situar en elements que formen un tipus i n’etiqueta
elements que formen un
tipologies de telescopis que una il·lustració. telescopi i n'indica la correctament tots els
telescopi i n'indica la existeixen. tipologia. elements.
tipologia.
No coneix quins han estat Enumera algunes de les Confecciona un llistat amb Relaciona i ordena
 Confecciona un llistat
els principals descobriments aportacions realitzades els principals cronològicament
amb els principals
realitzats per les sondes per les sondes espacials, descobriments realitzats principals descobriments
descobriments realitzats
enviades a l'espai per les però desconeix quina per les sondes enviades a realitzats per les sondes
per les sondes enviades a diferents agencies espacials. sonda l’ha realitzat i en l'espai per les diferents enviades a l'espai per les
l'espai per les diferents quin any. agencies espacials. diferents agències
agencies espacials. espacials.

UNITAT – L'atmosfera
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Explica, amb paraules No coneix els fenòmens Coneix els fenòmens, Explica els diferents Explica correctament,
pròpies els fenòmens que ni utilitza el propi però no explica de fenòmens que van amb paraules pròpies els
van contribuir a la creació vocabulari ni sap explicar manera correcta com es contribuir a la creació de fenòmens que van
de l’atmosfera de la Terra quines són les seves crea l’atmosfera, així com l’atmosfera però no sap contribuir a la creació de
quines són les seves funcions, quins són els tampoc sap explicar ni explicar ni coneix quines l’atmosfera de la Terra,
funcions, quins són els principals contaminants coneix quines són les són les seves funcions, així com explicar quines
principals contaminants que l’afecten o quines seves funcions, quins són quins són els principals són les seves funcions,
que l’afecten i quines són són les conseqüències els principals contaminants que quins són els principals
les conseqüències sobre sobre la salut i el medi contaminants que l’afecten i quines són les contaminants que
la salut i el medi ambient. ambient. l’afecten i quines són les conseqüències sobre la l’afecten i quines són les
conseqüències sobre la salut i el medi ambient. conseqüències sobre la
salut i el medi ambient. salut i el medi ambient.
 Reconeix, situa, aprèn i No sap reconèixer les Reconeix les capes però Reconeix, situa i explica Reconeix, situa, aprèn, i
capes que formen no les sap situar ni bastant bé per quines explica perfectament per
explica per quines capes
l’atmosfera ni quins són explica ni coneix quins capes està formada quines capes està
està formada l’atmosfera,
els principals components són els principals l’atmosfera, però no formada l’atmosfera,
coneix quins són els que la formen ni la components que la coneix quins són els coneix quins són els
principals components relació amb els éssers formen ni la relació amb principals components principals components
que la formen i la relació vius. els éssers vius. que la formen ni la que la formen i la relació
amb els éssers vius. relació amb els éssers amb els éssers vius.
vius.
No defineix ni coneix els Defineix i coneix els Defineix i coneix però no Defineix i coneix els
 Defineix i coneix els
diferents sistemes i diferents sistemes i completament els diferents sistemes i
diferents sistemes i
subsistemes que formen subsistemes que formen diferents sistemes i subsistemes que formen
subsistemes que formen la
la Terra, però no coneix al la Terra, però no coneix al subsistemes que formen la Terra i coneix la
Terra i coneix la interrelació interrelació d’aquests interrelació d’aquests la Terra i coneix al interrelació d’aquests
d’aquests subsistemes subsistemes entre ells, subsistemes entre ells, interrelació d’aquests subsistemes entre ells,
entre ells, perquè diem que perquè diem que la Terra perquè diem que la Terra subsistemes entre ells, perquè diem que la Terra
la Terra s’autoregula i quina s’autoregula i quina és la s’autoregula i quina és la perquè diem que la Terra s’autoregula i quina és la
és la seva composició. seva composició. seva composició. s’autoregula i quina és la seva composició.
seva composició.
No coneix que es la Coneix que és la Coneix que és la Coneix que és la
 Coneix que és la
meteorologia, ni els seus meteorologia, però no meteorologia, i quins són meteorologia, i quins són
meteorologia, quins són els
orígens ni com quins són els seus els seus orígens; coneix els seus orígens i com es
seus orígens, com es
s’interpreten les dades orígens; coneix com es com es recullen les dades recullen les dades i com
recullen les dades i com per realitzar prediccions. recullen les dades però però no com s’interpreten per a
s’interpreten per tal de no com s’interpreten. s’interpreten. realitzar les prediccions.
poder realitzar prediccions.
Explica i diferencia entre No sap explicar ni Mostra dificultats per Sap explicar el clima i el Sap explicar i diferenciar

diferenciar entre el clima explicar i diferenciar temps meteorològic, però entre el clima i el temps
el clima i el temps
i el temps meteorològic. entre el clima i el temps té dificultats per meteorològic.
meteorològic.
meteorològic. diferenciar els dos
conceptes.
No coneix quins Coneix però no explica els Defineix, coneix i explica Defineix, coneix i explica
 Coneix quins fenòmens es
fenòmens si produeixen: fenòmens que si quins fenòmens si quins fenòmens si
produeixen en l’atmosfera:
elèctrics i lluminosos. produeixen: elèctrics i produeixen però només produeixen: elèctrics i
elèctrics i lluminosos.
lluminosos. els elèctrics. lluminosos
No sap definir, ni Defineix però no Defineix, identifica i Defineix, identifica i
 Defineix, identifica i descriu
identificar que és la identifica ni descriu que descriu el concepte de descriu el concepte de
el concepte de pressió, les
pressió ni les seves és la pressió, però coneix pressió i les unitats però pressió i les unitats, així
unitats i els instruments
unitats ni coneix quins les unitats però no els no els instruments com coneix, també, els
que s’utilitzen per mesurar- són els instruments instruments. utilitzats. instruments utilitzats.
la. utilitzats per mesurar-la.
 Coneix, diferencia i explica

No coneix quins són els Coneix alguns riscos Coneix, diferencia i Coneix, diferencia i
riscos atmosfèrics atmosfèrics associats explica quins són els explica quins són els
quins són els riscos
associats ni quines són les però no sap quines són riscos atmosfèrics riscos atmosfèrics
atmosfèrics associats i sap
mesures de protecció que les mesures de protecció associats i té nocions associats i sap quines són
quines són les mesures de s’han de prendre tant a que s’han de prendre d’algunes mesures de les mesures de protecció
protecció que s’han de l’interior com a l’exterior tant a l’interior com a protecció que s’han de que s’han de prendre
prendre tant a l’interior de casa. l’exterior de casa. prendre tant a l’interior tant a l’interior com a
com a l’exterior de casa. com a l’exterior de casa. l’exterior de casa.

identificar que és la identifica ni descriu que descriu el concepte descriu el concepte
el concepte d’humitat, les
humitat ni les seves és la humitat, així com sí d’humitat i les unitats d’humitat i les unitats,
unitats ni, tampoc coneix, que coneix les unitats però no els instruments així com coneix, també
que s’utilitzen per mesurar- quins són els instruments però no els instruments utilitzats, així com sí que els instruments utilitzats i
la, quins són els riscos utilitzats per mesurar-la ni quins són els riscos coneix, diferencia i diferencia i explica quins

atmosfèrics associats i sap ni quins són els riscos atmosfèrics associats ni explica quins són els són els riscos atmosfèrics
quines són les mesures de atmosfèrics associats ni sap quines són les riscos atmosfèrics associats i sap quines són
protecció que s’han de quines són les mesures mesures de protecció que associats i sap quines són les mesures de protecció
prendre tant a l’interior de protecció que s’han de s’han de prendre tant a les mesures de protecció que s’han de prendre
com a l’exterior de casa. prendre tant a l’interior l’interior com a l’exterior que s’han de prendre tant a l’interior com a
com a l’exterior de casa. de casa. tant a l’interior com a l’exterior de casa.
l’exterior de casa.
identificar que és el vent identifica ni descriu que descriu el concepte de descriu el concepte de
el concepte de vent, les
ni les seves unitats ni és el vent, en canvi sí que vent i les unitats però no vent i les unitats, en
tampoc coneix quins són coneix les unitats però no els instruments utilitzats, canvi, sí que coneix, els
que s’utilitzen per mesurar- els instruments utilitzats els instruments ni quins en canvi sí que coneix, instruments utilitzats i
lo, quins són els riscos per mesurar-la ni quins són els riscos atmosfèrics diferencia i explica quins diferencia i explica quins
atmosfèrics associats i sap són els riscos atmosfèrics associats ni sap quines són els riscos atmosfèrics són els riscos atmosfèrics
quines són les mesures de associats ni quines són les són les mesures de associats i sap quines són associats i sap quines són
protecció que s’han de mesures de protecció que protecció que s’han de les mesures de protecció les mesures de protecció
prendre tant a l’interior s’han de prendre tant a prendre tant a l’interior que s’han de prendre que s’han de prendre
com a l’exterior de casa. l’interior com a l’exterior com a l’exterior de casa. tant a l’interior com a tant a l’interior com a
de casa. l’exterior de casa. l’exterior de casa.
No defineix, ni coneix ni Coneix la definició de Defineix, coneix el Defineix, coneix i explica
 Defineix, coneix i explica el
explica el concepte de temps atmosfèric, però concepte de temps el concepte de temps
concepte de temps
temps atmosfèric. no sap explicar-ne el atmosfèric, però mostra atmosfèric.
atmosfèric.
concepte. dificultats per explicar-ho
amb les seves paraules.
No sap diferenciar entre No sap diferenciar entre Diferencia entre els Diferencia entre els
 Diferencia entre els
els conceptes de calor i els conceptes de calor i conceptes de calor i conceptes de calor i
conceptes de calor i
temperatura ni les unitats temperatura, tot i que temperatura, i coneix temperatura i coneix els
temperatura, quines són les
ni els instruments. coneix alguns alguns instruments que instruments que
unitats amb les que instruments que s’utilitzen i les unitats de s’utilitzen i les unitats de
s’expressa i quins s’utilitzen i les unitats de la temperatura. la temperatura.
instruments s’utilitza. la temperatura.
No coneix que són les Coneix, diferencia i Coneix, diferencia i Coneix, diferencia i
precipitacions, ni les explica que són les explica que són les explica que són les
que són les precipitacions,
tempestes ni els núvols. precipitacions i les precipitacions i les precipitacions i les
els tipus, així com les
tempestes, però no tempestes, la formació tempestes, la formació
tempestes i els núvols: com coneix la formació dels dels núvols però no els dels núvols i els tipus.
es formen i els tipus que hi núvols ni els tipus que hi tipus que hi ha.
ha. ha.

No coneix els riscos ni les Coneix els riscs però no Coneix diferencia però no Coneix diferencia i
mesures de seguretat les mesures de seguretat. sap explicar els riscos explicar els riscos
quins són els riscos
que s’han de prendre. atmosfèrics, així com atmosfèrics, les mesures
atmosfèrics i quines són les
coneix les mesures de de seguretat.
mesures de protecció que seguretat.
s’han de prendre tant a
l’interior com a l’exterior
de casa.
 Coneix, identifica i No coneix què són els Coneix, identifica i Coneix, identifica i Coneix, identifica i
mapes meteorològics. interpreta que són els interpreta que són els interpreta que són els
interpreta els mapes
mapes meteorològics, mapes meteorològics, les mapes meteorològics, les
meteorològics i identifica
però no les isòbares ni la isòbares i la simbologia isòbares i la simbologia
les isòbares, la simbologia simbologia del vent ni del vent però no reconeix del vent, anticiclons i les
que mostra la intensitat reconeix els anticiclons ni els anticiclons ni les borrasques i sap predir el
del vent, els anticiclons i les borrasques i no sap borrasques i no sap temps.
les borrasques, així com predir el temps. predir el temps.
prediu el temps a partir
d’ells.
 Planteja hipòtesis, No sap plantejar No sap plantejar hipòtesis Sap plantejar hipòtesis Sap plantejar hipòtesis
hipòtesis, ni seguiment ni extreure conclusions treballar en equip, seguir un guió i extreure
realitza experiments
d’un guió, ni sap extreure però sí seguir el guió i segueix el guió, identifica conclusions, treballar en
seguint un guió i arriba i
conclusions ni treballar treballar en equip. i descriu dades de gràfics, equip, identifica i descriu
extreu conclusions, així en equip ni sap descriure imatges i vídeos però no dades de gràfics, imatges
com aprèn a treballar en ni gràfics, ni imatges ni extreu conclusions ni els i vídeos i els sap descriure
grup a identificar, vídeos. sap descriure. correctament.
descriure i extreure
informació i dades de
diferents gràfics, imatges,
vídeos i texts científics.
Aprèn un nou vocabulari No aprèn el vocabulari ni Aprèn el vocabulari, Aprèn el vocabulari sap Aprèn el vocabulari sap

elaborar un document ni buscar informació però argumentar, buscar argumentar, buscar
científic, argumenta i
el presenta a la resta del no sap argumentar ni informació, elaborar un informació, elaborar un
justifica les respostes
grup ni extreu informació justificar ni elabora un document i el presenta a document i el presenta a
busca informació, elabora i conclusions a partir d’un document i el presenta a la resta del grup però no la resta del grup així com
un document i el text científic, però si que la resta del grup, ni justificar, però no extreu extreure informació i
presenta a la resta del sap buscar informació. extreu informació i informació i conclusions a conclusions a partir d’un
grup, extreu informació i conclusions a partir d’un partir d’un text científic. text científic.
conclusions a partir d’un text científic.
text científic

UNITAT – La hidrosfera
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Desconeix els fenòmens Explica parcialment els Explica amb les seves Explica totes les fases per
 Explica amb les seves que van permetre la fenòmens que van paraules els fenòmens les que va passar la
pròpies paraules els creació de la hidrosfera permetre la creació de la que van permetre hidrosfera de la Terra des
fenòmens que van de la Terra tal i com la hidrosfera de la Terra tal i desenvolupar la de la seva creació fins a
contribuir a la creació de la coneixem avui en dia. com la coneixem avui en hidrosfera de la Terra tal i l’actualitat.
hidrosfera de la Terra dia. com la coneixem avui en
dia.
Té dificultats per Reconeix alguns dels Identifica tots els Identifica tots els
 Identifica tots els elements
identificar els elements i elements i fenòmens que elements i fenòmens que elements i fenòmens
i fenòmens que formen
fenòmens que intervenen formen part de la intervenen en la dinàmica implicats en la hidrosfera
part de la dinàmica de la
en la dinàmica de la dinàmica de la hidrosfera de la hidrosfera de la i les relacions que
hidrosfera de la Terra. hidrosfera de la Terra. de la Terra. Terra. s’estableixen entre ells.
 Reconeix totes les variables No reconeix les variables Reconeix algunes de les Reconeix totes les Reconeix totes les
que intervenen en la que intervenen en la variables que intervenen variables que intervenen variables que intervenen
fórmula per calcular el fórmula per calcular el en la fórmula per calcular en la fórmula per calcular en el càlcul del balanç
balanç hidrològic del balanç hidrològic de la el balanç hidrològic de la el balanç hidrològic de la hidrològic i les relacions
planeta Terra. Terra. Terra. Terra. que s’hi estableixen.
No compren els Repeteix els arguments Exposa els arguments que Raona els arguments que
 Exposa els arguments que
arguments que indiquen que indiquen el resultat indiquen el resultat del indiquen el resultat del
indiquen que el resultat del
el resultat del càlcul del del càlcul del balanç càlcul del balanç càlcul del balanç
càlcul del balanç hidrològic
balanç hidrològic de la hidrològic de la Terra. hidrològic de la Terra. hidrològic de la Terra.
sigui igual a zero. Terra.
No coneix els principals Enumera alguns dels Enumera els principals Identifica mostres d’aigua
 Enumera els principals
components que podem components que podem components que podem dolça i salada a partir de
components que podem
tronar en mostres d’aigua trobar en les mostres trobar en mostres d’aigua la seva composició i de la
trobar en mostres d’aigua
dolça i salada ni la seva d’aigua dolça i salada. dolça i salada i coneix la proporció dels
dolça i salada i la seva
proporció. seva proporció habitual. components que hi
proporció.
apareixen.
Desconeix el Explica parcialment el Explica el comportament Raona el comportament

 Explica el comportament
comportament dels comportament dels dels corrents marins i els dels corrents marins i
dels corrents marins i quins
corrents marins ni la corrents marins i la efectes que comporten prediu els canvis que
efectes impliquen algun
influencia que hi tenen la influencia de la algun canvi en la impliquen les variacions
canvi en la temperatura i
temperatura i la salinitat temperatura i la salinitat. temperatura o salinitat de salinitat i
salinitat de l’aigua.
de l’aigua. de l’aigua. temperatura.
No reconeix els diferents Identifica alguns dels Identifica en un mapa els Identifica ràpidament les
 Identifica en un mapa els
tipus de masses d’aigua principals tipus de masses diversos tipus de masses masses d’aigua
diversos tipus de masses
continentals ni les seves d’aigua continentals, així d’aigua continentals i continentals en un mapa i
d’aigua continentals i
característiques. com les seves explica les seves explica amb les seves
n’explica les seves
característiques. característiques. paraules les
característiques.
característiques.
Té problemes per Il·lustra en un esquema Il·lustra en un esquema Il·lustra en un esquema

 Il·lustra en un esquema els il·lustrar en un esquema alguns dels estadis del tots els estadis del cicle tots els estadis del cicle
diferents estadis del cicle els estadis del cicle de cicle de l’aigua a la Terra. de l’aigua al planeta de l’aigua i els fenòmens
de l’aigua del planeta Terra. l’aigua en el planeta Terra. que hi intervenen.
Terra.
No enumera les principals Enumera algunes de les Enumera totes les Explica amb les seves
 Enumera les principals característiques de característiques que característiques de pròpies paraules quines
característiques de l’aigua l’aigua en els seus presenta l’aigua en cada l’aigua en cada un dels son les característiques
en cada un dels seus estats. diferents estats. un dels seus estats. seus estats. de l’aigua en cada un dels
seus estats.

Desconeix els fenòmens Exposa alguns dels Explica amb les seves Explica i argumenta els
 Explica amb les seves
que intervenen en els fenòmens que intervenen pròpies paraules els fenòmens que intervenen
pròpies paraules els
canvis d’estat de l’aigua en els canvis d’estat de fenòmens que intervenen en els canvis d’estat de
fenòmens que intervenen
l’aigua en els canvis d’estat de l’aigua.
en els canvis d’estat de l’aigua.
l’aigua.
 Enumera les formes en les Té dificultats per Enumera algunes de les Enumera totes les formes Raona l’impacte de
que l’aigua influeix en el enumerar la influència de formes d’influència de d’influència de l’aigua en l’aigua en el clima, el
clima, el relleu i la vida en l’aigua en el clima, relleu i l’aigua en el clima, el el clima, el relleu i la vida relleu i la vida de la Terra.
el planeta Terra. la vida de la Terra. relleu i la vida de la Terra de la Terra.
No proposa cap acció Redacta una llista amb Redacta una llista amb Redacta una llista amb
 Redacta en una llista
concreta que permeti poques accions concretes accions concretes que accions concretes,
accions concretes que
reduir l’impacte de les per tal de reduir podem dur a terme per argumentant els seus
podem dur a terme per
activitats humanes en les l’impacte negatiu de les reduir l’impacte de les beneficis, per tal de
reduir l’impacte negatiu de reserves d’aigua de la activitats humanes en les activitats humanes en les reduir l’impacte de les
les activitats humanes en Terra. reserves d’aigua de la reserves d’aigua de la activitats humanes en les
les reserves d’aigua de la Terra. Terra. reserves d’aigua de la
Terra. Terra.
Té dificultats per utilitzar Recopila informacions Utilitza les TIC per recollir Domina l’ús de les TIC a
 Utilitza les TIC per recollir
les TIC a l’hora de recollir poc contrastades a través i contrastar informacions l’hora de recollir i
informació contrastada per
informacions útils per a de les TIC per la útils per a les seves contrastar informacions
utilitzar en les activitats i
les seves activitats i realització de les seves activitats i exercicis. útils per a les seves
exercicis que realitza.
exercicis. activitats i exercicis. activitats i exercicis.
No utilitza les TIC per Utilitza poc les TIC per tal Utilitza sovint les TIC per Domina l’ús de les TIC per
 Utilitza les TIC per
reproduir, simular o de simular o visionar reproduir, simular o tal de reproduir, simular
reproduir, simular o
visionar experiments experiments relacionats visionar experiments o visionar experiments
visionar experiments
relacionats amb l’aigua i amb l’aigua i les seves relacionats amb l’aigua i relacionats amb l’aigua i
relacionats amb l’aigua i les les seves característiques. característiques. les seves característiques. les seves característiques.
seves característiques.

UNITAT – La geosfera
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Explica, descriu i coneix No sap explica, descriure i Coneix, però no explica ni Descriu i coneix, però no Explica, descriu i coneix
l’estructura interna de la conèixer l’estructura descriu l’estructura explica, l’estructura perfectament l’estructura
Terra i les diferents capes interna de la Terra i les interna de la Terra i les interna de la Terra i les interna de la Terra i les
en què es divideix. Les capes que la formen. No capes que la formen. Les capes que la formen. Les capes que la formen. Les
identifica en imatges i les sap identificar en sap identificar en sap identificar en sap identificar en
esquemes. diferents esquemes i diferents esquemes i diferents esquemes i diferents esquemes i
imatges. imatges. imatges. imatges.
No sap diferenciar ni Sap diferenciar, però no Sap diferenciar i definir Distingeix i defineix les
 Distingeix i defineix les
definir els mineres i les definir els minerals i les els minerals i les roques. roques i els minerals.
roques i els minerals. Posa
roques. Tampoc posa roques. Sap posar Sap posar exemples, però Posa exemples i els
exemples i els identifica
exemples ni les identifica exemples, però no no identificar-les en identifica mitjançant
mitjançant imatges. en imatges. identificar-les en imatges. imatges. imatges.
 Reconeix i classifica les No reconeix ni classifica Reconeix, però no Reconeix i classifica les Reconeix i classifica les
diferents estructures les diferents estructures classifica les diferents diferents estructures diferents estructures
cristal·lines que poden cristal·lines que poden estructures cristal·lines cristal·lines que poden cristal·lines que poden
presentar els minerals i la presentar els minerals i que poden presentar els presentar els minerals, presentar els minerals i la
seva extracció. tampoc sap com minerals i tampoc sap però no coneix com es seva extracció.
s’extreuen. com s’extreuen. produeix la seva
extracció.
No reconeix, ni explica, ni Reconeix, però no Reconeix, explica, Reconeix, explica,

 Reconeix, explica, identifica
identifica ni classifica les explica, ni identifica ni identifica, però no identifica i classifica les
i classifica les diferents
diferents propietats que classifica les diferents classifica les diferents diferents propietats que
propietats que poden
poden presentar els propietats que poden propietats que poden poden presentar els
presentar els minerals: minerals: òptiques, presentar els minerals: presentar els minerals: minerals: òptiques,
òptiques, mecàniques, mecàniques, òptiques, mecàniques, òptiques, mecàniques, mecàniques,
electromagnètiques, electromagnètiques, electromagnètiques, electromagnètiques, electromagnètiques,
propietats elèctriques i propietats elèctriques i propietats elèctriques i propietats elèctriques i propietats elèctriques i
químiques. químiques. químiques. químiques. químiques.
 Experimenta i utilitza les No sap experimentar ni Experimenta, però no Experimenta, però no Experimenta i utilitza les
diferents propietats dels utilitzar les diferents utilitzar les diferents utilitzar les diferents diferents propietats dels
minerals per tal de propietats dels minerals propietats dels minerals propietats dels minerals minerals per tal de
classificar-los. Realitza per tal de classificar-los. per tal de classificar-los. per tal de classificar-los. classificar-los. Realitza
treballs de camp. Tampoc sap realitzar No sap realitzar treballs Realitza treballs de camp. treballs de camp.
treballs de camp. de camp.
 Classifica els minerals en No sap classificar els Classifica els minerals, Classifica els minerals en Classifica els minerals en
funció del compost o minerals en funció del però no en funció del funció del compost o funció del compost o
element majoritari que el compost o element compost o element element majoritari que el element majoritari que el
forma. majoritari que el forma. majoritari que el forma. forma, però no sap forma i els nombra i posa
nombrar-los. exemples.
 Coneix, identifica i explica

No coneix, ni identifica, ni Coneix, identifica, però Coneix, identifica i explica Coneix, identifica i explica
explica que és, per quines no explicar que és, per que és, per quines etapes que és, per quines etapes
que és, per quines etapes
etapes està format i com quines etapes està està format i com es està format i com es
està format i com es
es produeix el cicle de les format i com es produeix produeix el cicle de les produeix el cicle de les
produeix el cicle de les roques. No sap dividir ni el cicle de les roques. No roques. No sap dividir ni roques. Divideix i
roques. Divideix i classifica classificar les roques sap dividir ni classificar classificar les roques classifica les roques
les roques segons els seus segons els seus orígens les roques segons els seus segons els seus orígens segons els seus orígens
orígens en dos grans grups: en dos grans grups: orígens en dos grans en dos grans grups: en dos grans grups:
endògenes i exògenes. endògenes i exògenes. grups: endògenes i endògenes i exògenes. endògenes i exògenes.
exògenes.
 Coneix, identifica, classifica No coneix, ni identifica, ni Coneix, identifica, però Coneix, identifica, Coneix, identifica,
i explica les roques ígnies: classifica ni explica les no classifica ni explica les classifica, però no explica classifica i explica les
formació, processos, roques ígnies: formació, roques ígnies: formació, les roques ígnies: roques ígnies: formació,
classificació, caracterització processos, classificació, processos, classificació, formació, processos, processos, classificació,
i usos. caracterització i usos. caracterització i usos. classificació, caracterització i usos.
caracterització i usos.
 Coneix, identifica, classifica No coneix, ni identifica, ni Coneix, identifica, però Coneix, identifica, Coneix, identifica,
i explica les roques classifica ni explica les no classifica ni explica les classifica, però no explica classifica i explica les
metamòrfiques: formació, roques metamòrfiques: roques metamòrfiques: les roques roques metamòrfiques:
processos, classificació, formació, processos, formació, processos, metamòrfiques: formació, processos,
caracterització i usos. classificació, classificació, formació, processos, classificació,

caracterització i usos. caracterització i usos. classificació, caracterització i usos.

caracterització i usos.
 Coneix, identifica, classifica

No coneix, ni identifica, ni Coneix, identifica, però Coneix, identifica, Coneix, identifica,
classifica ni explica les no classifica ni explica les classifica, però no explica classifica i explica les
i explica les roques
roques sedimentàries: roques sedimentàries: les roques sedimentàries: roques sedimentàries:
sedimentàries: formació,
formació, processos, formació, processos, formació, processos, formació, processos,
processos, classificació, classificació, classificació, classificació, classificació,
caracterització i usos. caracterització i usos. caracterització i usos. caracterització i usos. caracterització i usos.
 Realitza símils entre els No sap realitzar símils Realitza símils entre els Realitza símils entre els Realitza símils entre els
entre els processos que processos que formen les processos que formen les processos que formen les
processos que formen les
formen les roques i els roques i els que trobem a roques i els que trobem a roques i els que trobem a
roques i els que trobem a
que trobem a la natura, la natura, com per la natura, com per la natura, com per
la natura, com per com per exemple el exemple el exemple el exemple el
exemple el metamorfisme de les metamorfisme de les metamorfisme de les metamorfisme de les
metamorfisme de les roques amb el dels roques amb el dels roques amb el dels roques amb el dels
roques amb el dels insectes o la cocció d’un insectes o la cocció d’un insectes o la cocció d’un insectes o la cocció d’un
insectes o la cocció d’un pastís amb les formació pastís amb les formació pastís amb les formació pastís amb les formació
pastís amb les formació de les roques ígnies. No de les roques ígnies. No de les roques ígnies. de les roques ígnies.
de les roques ígnies i sap extreure conclusions sap extreure conclusions Extreu conclusions, però Extreu conclusions de
extreu conclusions. no les expressa de manera ordenada.
manera ordenada.
Coneix quins són els No coneix quins són els Coneix quins són els Coneix quins són els Coneix quins són els

diferents tipus de mapes diferents tipus de mapes diferents tipus de mapes diferents tipus de mapes
diferents tipus de mapes
(físics, topogràfics...), (físics, topogràfics...), (físics, topogràfics...) i (físics, topogràfics...) i
(físics, topogràfics...) i
però no sap treballar ni però no sap treballar ni treballa, però no realitza treballa i realitza
treballa i realitza realitzar diferents càlculs realitzar diferents càlculs diferents càlculs amb diferents càlculs amb
diferents càlculs amb amb diferents escales. amb diferents escales. diferents escales. diferents escales.
diferents escales.
No sap extreure Sap extreure informació i Sap extreure informació i Sap extreure informació i
 Sap extreure informació i
informació ni identifica identifica un mapa identifica un mapa identifica un mapa
identifica un mapa
un mapa topogràfic ni els topogràfic, però no els topogràfic i els elements topogràfic i els elements
topogràfic i els elements
elements que trobem en elements que trobem en que trobem en ell: que trobem en ell:
que trobem en ell: escales, ell: escales, llegendes i les ell: escales, llegendes i les escales, llegendes i les escales, llegendes i les
llegendes i les corbes de corbes de nivell. Tampoc corbes de nivell. No corbes de nivell. No corbes de nivell. També
nivell. També conèixer com coneix com es calcula la coneix com es calcula la coneix com es calcula la conèixer com es calcula la
es calcula la distància entre distància entre dues distància entre dues distància entre dues distància entre dues
dues corbes de nivell i a corbes de nivell i a corbes de nivell ni sap corbes de nivell i a corbes de nivell i a
extreure la informació extreure la informació extreure la informació extreure la informació extreure la informació
d’elles per passar d’un d’elles per passar d’un d’elles per passar d’un d’elles per passar d’un d’elles per passar d’un
mapa en 2D a un mapa en mapa en 2D a un mapa mapa en 2D a un mapa mapa en 2D a un mapa mapa en 2D a un mapa
3D. en 3D. en 3D. en 3D. en 3D.
 Utilitza les TIC per recollir No sap utilitzar les TIC per No sap utilitzar les TIC per Utilitza les TIC per recollir Utilitza les TIC per recollir
informació contrastada per recollir informació recollir informació informació contrastada informació contrastada
utilitzar-la en les activitats i contrastada ni per a contrastada per utilitzar- per utilitzar-la en les per utilitzar-la en les
exercicis que realitza. utilitzar-la en les la en les activitats i activitats i exercicis que activitats i exercicis que
activitats i exercicis que exercicis que realitza. realitza, però no de realitza.
realitza. manera ordenada.
No sap utilitzar les TIC per Utilitza les TIC per Utilitza les TIC per Utilitza les TIC per
 Utilitza les TIC per
reproduir, simular o reproduir, però no per reproduir i simular, però reproduir, simular o
reproduir, simular o
visionar experiments simular o visionar no per visionar visionar experiments
visionar experiments
relacionats amb la Terra, experiments relacionats experiments relacionats relacionats amb la Terra,
relacionats amb la Terra, les roques, els minerals i amb la Terra, les roques, amb la Terra, les roques, les roques, els minerals i
les roques, els minerals i les les seves característiques. els minerals i les seves els minerals i les seves les seves característiques.
seves característiques. característiques. característiques.
No sap treballar en equip, No sap treballar en equip, No sap treballar en equip, Aprèn a treballar en
 Aprèn a treballar en equip,
ni debatre les opinions, ni debatre les opinions, però sí a debatre les equip, a debatre les
a debatre les opinions,
tampoc les respecta, ni es però si respectar-les, opinions, respectar-les, opinions, respectar-les,
respectar-les, posar-se
posa d’acord i tampoc posar-se d’acord i arribar posar-se d’acord i arribar posar-se d’acord i arribar
d’acord i arribar a arriba a conclusions a conclusions comuns. a conclusions comuns. a conclusions comuns.
conclusions comuns. comuns.
No sap seguir un guió No sap seguir un guió No sap seguir un guió Aprèn a seguir un guió
 Aprèn a seguir un guió
experimental de treball, experimental de treball, experimental de treball, experimental de treball,
experimental de treball,
ni arribar a conclusions ni ni arribar a conclusions ni arriba a conclusions i arriba a conclusions i
arriba a conclusions i
realitzar presentacions realitzar presentacions realitza presentacions realitza presentacions
realitza presentacions utilitzant diferents utilitzant diferents utilitzant diferents utilitzant diferents
utilitzant diferents programes informàtics i programes informàtics i programes informàtics i programes informàtics i
programes informàtics i les tampoc les sap exposar les exposaran davant del les exposaran davant del les exposaran davant del
exposaran davant del grup davant del grup. grup. grup. grup.
No aprèn un nou Aprèn un nou vocabulari, Aprèn un nou vocabulari Aprèn un nou vocabulari
 Aprèn un nou vocabulari
vocabulari ni l’utilitza en però no l’utilitza en el que haurà d’utilitzar en el que haurà d’utilitzar en el
que haurà d’utilitzar en el
el transcurs de la unitat transcurs de la unitat transcurs de la unitat transcurs de la unitat
transcurs de la unitat
redactant, argumentant i redactant, argumentant i redactant, argumentant i redactant, argumentant i
redactant, argumentant i justificant les diferents justificant les diferents justificant les diferents justificant les diferents
justificant les diferents respostes i explicacions. respostes i explicacions. respostes i explicacions, respostes i explicacions.
respostes i explicacions. però no fa de manera
constant.

UNITAT – La dinàmica de la Terra
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Descriu les capes de la No és capaç de Comprèn que la Observa que No només comprèn el moviment
geosfera i la seva dinàmica distingir entre les geosfera és dinàmica i l’astenosfera és dinàmica de plaques generat per la
capes de la geosfera ni té moviment i responsable del dinàmica litosfèrica sinó que ho
entendre’n la moviment de les plaques fa des d’un punt de vista holístic,
dinàmica litosfèriques entenent que la creació de placa
implica la destrucció de placa
 Diferencia i situa Té serioses dificultats Mostra una certa És capaç de descriure els Mostra una comprensió de les
geogràficament les per entendre els comprensió dels conceptes treballats i plaques litosfèriques, dels seus
diferents plaques
conceptes clau i no és conceptes clau sintetitzar-los en el límits i és capaç d’exemplificar-
litosfèriques, així com els
capaç de relacionar- format sol·licitat ho
seus límits, que sap
los amb les situacions
descriure
plantejades
 Analitza els contactes de No assoleix els mínims Reconeix els principals Sap anomenar i Descriu perfectament els
plaques convergents i les coneixements dels tipus de contactes descriure perfectament contactes convergents i, a més,
seves diferències
contactes convergents convergents, però no els contacte convergents utilitza casos concrets per
de plaques, en confon assoleix els i els associa a la formació exemplificar-los
la distribució coneixements de serralades
geogràfica, les necessaris per
característiques o descriure’ls
l’efecte sobre el relleu
 Defineix els conceptes No comprèn ni Entén que hi ha una Destaca la connexió Assoleix els coneixements sobre
relatius a la sismicitat i l’origen, ni les relació entre els entre la tectònica de l’origen, distribució i perillositat
n’entén l’origen i els perills
conseqüències ni la terratrèmols i la plaques i la sismicitat, dels terratrèmols i, a més, ho fa
distribució dels tectònica de plaques, alhora que comprèn la des de l’empatia i l’anàlisi crític
terratrèmols però no aconsegueix distribució dels
lligar-ho del tot ni terratrèmols a diferents
entendre l’origen dels escales i n’observa les
terratrèmols conseqüències
Entén que hi ha una relació

 Caracteritza el vulcanisme, No entén l’estructura Pot establir una relació entre la tectònica de plaques i el
Interioritza els tipus
els diferents tipus de volcànica ni la pot entre els límits de vulcanisme, descriu els volcans,
de volcans, però no ho
volcans, la seva distribució i associar a la dinàmica plaques i el vulcanisme, a la seva distribució geogràfica i
associa a la tectònica
perills de la tectònica de banda de descriure’ls els seus perills pels humans i el
de plaques
plaques amb precisió medi, des de l’empatia i l’esperit
crític
No només és capaç de descriure

 Utilitza exemples i No associa els Entén els processos i i associar els processos geològics
experiments per demostrar Veu una relació entre els
processos presentats els agents geològics externs als agents que els
els processos de modelat processos presentats i
amb els agents que els externs, però no els causen sinó que s’implica en
del paisatge els agents que els causen
causen associa entre si l’elaboració i execució dels
experiments proposats
Sap anomenar i Descriu perfectament el paper

 Descriu l’efecte de No assoleix els mínims
Reconeix alguns dels descriure perfectament dels agents geològics externs
diferents agents erosius coneixements dels
efectes sobre el els efectes sobre el presentats i, a més, participa
sobre el paisatge agents geològics
paisatge presentats paisatge dels agents activament en les presentacions
estudiats
geològics estudiats assignades.
Intenta integrar-se al Forma part activa del S’integra perfectament al grup,

grup, però a vegades grup, però li manca ajuda a aquells companys amb
 Participa en el treball de No presenta habilitats
no compleix amb les iniciativa per dur a terme més dificultats que puguin
grup socials ni predisposició
seves tasques ni accions que millorin el assolir els objectius proposats i
per adquirir-les
respecta el treball dels correcte funcionament sempre compleix amb les
companys del grup tasques acordades

UNITAT– Els éssers vius
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Descriu les característiques Presenta problemes per Sap distingir els Interioritza la idea de Pot considerar-se que ha
de la Terra que permeten entendre els conceptes conceptes treballats, biosfera i explica les après el concepte de
que hi aparegués la vida. principals del tema. però no n’entén la condicions que han biosfera i pot determinar
història evolutiva. permès la vida a la Terra quins factors han permès
l’aparició de vida a la
Terra, entesos com
elements que
evolucionen, alhora que
comprèn la importància
de preservar la biosfera
 Comprèn les funcions que No assoleix els mínims Reconeix les principals Sap anomenar i descriure Caracteritza
caracteritzen els éssers coneixements de les característiques dels perfectament les perfectament un ésser
vius. funcions que éssers vius, però només funcions que descriuen viu, assumeix la cèl·lula
caracteritzen els éssers de forma superficial els éssers vius i comprèn com a unitat fonamental
vius. els fonaments de la teoria de la vida i participa en
cel·lular l’elaboració, execució i
avaluació d’un disseny
experimental
 Entén la funció de nutrició, No diferencia els Diferencia els sistemes Pot descriure els sistemes Sap distingir els sistemes
els sistemes que hi diferents sistemes implicats en la nutrició, que formen la funció de que formen la funció de
participen i la diversitat
implicats en la nutrició. però no n’entén la nutrició i comprèn que nutrició i observa que
d’aquests en els diferents
diversitat en el conjunt existeix una diversitat en actuen de manera
grups d’éssers vius.
del éssers vius. el conjunt dels éssers vius holística, entén que
existeix una diversitat
d’aquests sistemes en el
conjunt dels éssers vius i,
a més, participa en
l’elaboració, execució i
avaluació d’un disseny
experimental
 Entén els tipus de nutrició No entén els conceptes Reconeix els dos És capaç de descriure els Sap distingir la
autòtrofa i els seus exposats ni mostra processos presentats, conceptes treballats, quimiosíntesi i la
funcionaments.
predisposició a dur a però no col·labora en els analitzar exemples fotosíntesi, detecta les
terme els experiments experiments. concrets i relacionar-los relacions entre el que
proposats. amb els resultats s’ha explicat i el que
experimentals observa, entén la
rellevància dels processos
presentats i la
importància de
preservar-los i, a més,
participa en l’elaboració,
execució i avaluació d’un
disseny experimental
 Descriu el procés de No comprèn els Col·labora amb els Entén els conceptes No només es mostra
nutrició heteròtrofa conceptes exposats ni els companys per dur a treballats i els trasllada al capacitat per descriure la
pots traslladar al format terme la representació format sol·licitat, però el nutrició heteròtrofa, sinó
demanat, ni tampoc teatral o assoleix alguns seu comportament al que participa en la
distingir-los de la nutrició dels coneixements, però laboratori no és representació teatral de
autòtrofa no ambdós. l’adequat. manera entusiasta i, a
més, té un bon
comportament al
laboratori
 Descriu la funció de relació No assoleix els mínims Comprèn, d’una manera Identifica perfectament Mostra una comprensió
en els éssers vius. coneixements de la bàsica, els diferents tipus els estímuls i les total dels elements
funció de relació, en d’estímuls i respostes respostes presentades, teòrics treballats, és
confon els particularitats dels organismes però no pot relacionar-ho capaç de relacionar-los
dels animals, plantes i presentats. amb els exemples amb els exemples i a més,
organismes unicel·lulars. presentats o no sap pot pensar o cercar
traslladar-los a un experiments o exemples
experiment que ajudin als companys

a entendre’ls
 Comprèn les diferències Té serioses dificultats per Mostra una comprensió És capaç de descriure els Mostra una comprensió
entre la reproducció sexual distingir entre la de la diferència entre la diferents tipus de total dels conceptes
i asexual. reproducció asexual i la reproducció asexual i la reproducció presentats i estudiats i els sap
sexual. sexual, però no en els seus tipus. traslladar als llenguatges
distingeix els tipus. sol·licitats, alhora que
participa en els
experiments proposats.
 Comprèn els fonaments de Presenta moltes Comprèn alguns dels És capaç de descriure els Identifica i descriu
la teoria cel·lular. dificultats per reconèixer conceptes bàsics, però és conceptes treballats i perfectament els
els conceptes treballats i incapaç de situar-los en n’entén l’origen històric. conceptes treballats, els
situar-los temporalment. un eix històric. situa històricament i
participa en l’elaboració
del documental.
 Descriu diferents tipus de No pot distingir els tipus Entén que existeixen Fa aportacions en la No només assoleix els
cèl·lules. cel·lulars presentats. diferents tipus cel·lulars, construcció de les continguts i pot distingir
però no els acaba de maquetes i assoleix els entre els tres tipus
distingir o bé no participa continguts, però no pot cel·lulars estudiats, sinó
en l’elaboració de les distingir els tipus que en coneix els
maquetes. cel·lulars. orgànuls i participa
activament en
l’elaboració de les
maquetes.
 Distingeix l’organització No concep la idea Comprèn que hi ha Sap com s’organitzen els No només descriu
cel·lular dels diferents tipus d’organització cel·lular. diferències d’organització organismes unicel·lulars i l’organització cel·lular en
d’éssers vius. cel·lular entre organisme els pluricel·lulars. tots els organismes
unicel·lulars i descrits, sinó que
pluricel·lulars, però no participa activament en
arriba a entendre l’elaboració d’un material
l’organització en digital que permet
organismes traslladar els continguts
pluricel·lulars. en un altre context.
 Reconèixer la importància
No entén que caracteritza Entén que significa una Comprèn que significa el Presenta una comprensió
una espècie o com espècie, però no concepte d’espècie i és àmplia dels conceptes
de la taxonomia en la
aquestes es classifiquen comprèn el concepte de capaç d’entendre la d’espècie, de taxonomia i
ciència
taxonomia ni la seva taxonomia, històrica i el seu context històric i, a
aplicació. actual, però no participa més, participa en les
en les activitats activitats d’exemplificació
pràctiques proposades. proposades.
No comprèn el concepte
 Comprèn el concepte de Sap què vol dir Descriu el concepte de A banda de descriure la
de biodiversitat.
biodiversitat, el seu origen i biodiversitat, però no ho biodiversitat i el seu biodiversitat i el seu
la seva importància.
pot relacionar amb origen, relacionant-lo origen, n’entén la
l’evolució ni interpretar- amb l’evolució. importància i en promou
ne la importància. la preservació.
 Assumeix la importància de No mostra interès en la No acaba de comprendre Es conscient que cal Es compromet en la
conservar la biodiversitat. preservació de la els motius per preservar preservar la biodiversitat preservació de la
biodiversitat. la biodiversitat. i descriu la zona d’interès biodiversitat, des de la
biològic assignat. comprensió de la seva
importància i els valors
que representa.
No té un comportament Té cura dels treballs que Respecta les normes del No només fa cas de les
 Respecta les normes del
laboratori. adequat al laboratori. realitza, però no fa cas de laboratori. indicacions de seguretat
les normes de seguretat del laboratori sinó que les
del laboratori. fomenta entre els seus
companys.
No presenta habilitats Intenta integrar-se al Forma part activa del S’integra perfectament al
 Participa en el treball de
grup. socials ni predisposició grup, però a vegades no grup, però li manca grup, ajuda a aquells
per adquirir-les. compleix amb les seves iniciativa per dur a terme companys amb més
tasques ni respecta el accions que millorin el dificultats que puguin
treball dels companys. correcte funcionament assolir els objectius
del grup. proposats i sempre
compleix amb les tasques
acordades.

UNITAT – Els animals
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Pot caracteritzar els Té serioses dificultats per Reconeix les Entén els conceptes No només es mostra
animals i els seus principals entendre els conceptes característiques dels treballats i els trasllada al capacitat per descriure
grups. clau i no és capaç de animals, però no dels format sol·licitat els animals i distingir-los
relacionar-los amb les principals grups. d’altres éssers vius, sinó
situacions plantejades. que en caracteritza els
principals grups i ho fa en
un context pràctic.
 Descriu les característiques No assoleix els mínims Mostra una certa És capaç de descriure els Sap anomenar i descriure
generals dels vertebrats. coneixements dels comprensió dels conceptes treballats i perfectament els
vertebrats ni de la seva conceptes clau, però no comprèn la classificació conceptes treballats, els
classificació. hi aprofundeix. dels vertebrats. exemplifica i participa tan
en l’elaboració del taulell
pel concurs com en el
concurs mateix.
 Descriu les característiques No assoleix els mínims Mostra una certa És capaç de descriure els Sap anomenar i descriure
generals dels invertebrats i coneixements dels comprensió dels conceptes treballats i perfectament els
els seus principals grups. invertebrats ni de la seva conceptes clau, però no comprèn la classificació conceptes treballats,
classificació. hi aprofundeix. dels invertebrats. comprèn els motius de
l’èxit evolutiu dels
invertebrats i participa en
l’elaboració i presentació
d’un Prezi.
acordades.

UNITAT – Els vegetals
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Detalla les característiques No participa en els Pot distingir les plantes Distingeix les plantes A banda de mostrar una
generals dels vegetals i en treballs proposats o no d’altres éssers vius, però d’altres éssers vius i, a comprensió de les
comprèn la importància arriba als coneixements no en pot descriure les més, entén les seves característiques de les
ecològica.
mínims. característiques característiques plantes i de les seves
particulars. especials. funcions de reproducció i
nutrició, entén els criteris
de classificació de les
plantes.
 Descriu els vegetals No assoleix els mínims Reconeix les És capaç de descriure els Sap anomenar i descriure
inferiors, n’entén el cicle coneixements dels característiques dels conceptes treballats i perfectament els
vital i en coneix la
vegetals inferiors ni dels vegetals inferiors, però comprèn els cicles vitals conceptes treballats,
importància biològica.
seus cicles vitals. no dels seus cicles vitals. dels vegetals inferiors. comprèn els cicles vitals i
utilitza les pràctiques al
laboratori per comparar-
los.
 Caracteritza els vegetals Té serioses dificultats per Mostra una certa Distingeix els diferents Pot destriar els vegetals
superiors, n’entén el cicle entendre els conceptes comprensió dels cicles presentats i superiors segons les
vital i els classifica. clau i no és capaç de conceptes clau, però no caracteritza els grups seves característiques, en
relacionar-los amb les hi aprofundeix. estudiats. comprèn els cicles i, a
situacions plantejades. més, participa en les
activitats plantejades
amb esperit curiós
acordades

UNITAT– Les formes més senzilles
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Descriu es característiques Té serioses dificultats per Mostra una certa Sap classificar els No només pot
dels fongs com a grup entendre els conceptes comprensió dels principals fongs, els considerar-se que ha
taxonòmic. clau i no és capaç de conceptes clau, però no descriu i n’avalua les integrat els coneixements
relacionar-los amb les entén la taxonomia dels característiques. relatius als fongs, sinó
situacions plantejades. fongs. que n’avalua la relació
amb els altres éssers vius.
 Pot caracteritzar els No arriba als mínims de Té problemes per Entén els conceptes Pot descriure els grups
protoctists com a grup, coneixement desitjables. distingir els protozous de exposats i és capaç de presentats, n’entén els
però també els grups que les algues i els distingir els diferents cicles i particularitats i, a
en formen part.
mixomicets, però n’entén grups taxonòmics que més, col·labora
alguns conceptes. s’estudien. activament en
l’elaboració dels
materials audiovisuals
proposats.
 Determina quines són les No comprèn els Distingeix algunes de les Mostra una bona Sap com es dona la funció
característiques que conceptes presentats. funcions que es comprensió de les de nutrició i reproducció
defineixen als bacteris. presenten i les pot funcions de nutrició i en bacteris, els sap
descriure, però no reproducció, alhora que identificar per la seva
col·labora amb les identifica les formes més forma i, a més, participa
activitats en grup. comunes de bacteris. activament en
l’elaboració d’una
representació amb
titelles.
 Determina quines són les No arriba a distingir ni els Entén mínimament les Comprèn la relació No només interioritza
característiques virus ni els líquens característiques simbiòtica dels líquens i l’estructura, cicle i
estructurals que defineixen d’altres éssers vius. biològiques de virus i la seva estructura i també importància dels virus i
als virus i els líquens, així
líquens, però no en l’estructura dels virus i la líquens, sinó que
com els seus cicles i la seva
desenvolupa la relació seva importància mèdica. participa en les tasques
relació amb altres éssers
amb els altres éssers vius. de grups encarregades.
vius.
acordades.

Projecte - Ciència ciutadana - AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Trenca alguns dels Té prejudicis o La seva opinió ha Té una visió positiva Mostra una opinió
mites que envolten la s’expressa fent servir anat canviant o ha de la ciència i dels pròpia sobre el món
ciència. tòpics sobre la trencat algun tòpic, professionals que de la ciència, basada
ciència. tot i que encara ha s’hi dediquen. en dades i trencant
d’aprofundir una tòpics o estigmes.
mica.
 Identifica les No sap caracteritzar Sap reconèixer que Les entrades al bloc Defineix el concepte
característiques que el procés científic. la ciència té una de l’alumne de ciència i el
defineixen què es pot sèrie de demostren que relaciona amb el
peculiaritats, però li identifica el procés món que l’envolta.
considerar ciència.
costa definir aquest científic.
procés.
 Identifica les No s’adona de les Parla de Descriu les Identifica les
característiques del peculiaritats del característiques del característiques del característiques del
treball científic. treball científic. treball científic, però treball científic. treball científic i les
simplificant-les. relaciona, i busca
connexions amb el
món que l’envolta.
 Participa en una No ha participat en Ha contactat amb Contacta i participa L’alumne es posa en
proposta de ciència una proposta propostes de ciència en una proposta contacte amb una
ciutadana. científica, o ha ciutadana, però durant el temps proposta científica,
començat a fer-ho, podria haver recomanat. s’hi involucra i
però no el temps aprofundit o participa amb
suficient. treure'n més interès, fins i tot més
informació. temps de
l’estricament
recomanat.
 Recull i comparteix el No ha publicat Ha fet aportacions al Ha enregistrat tota Publica entrades
treball a través entrades al bloc. bloc, però no de la feina amb regulars amb
d’entrades regulars manera regular. entrades al bloc. informació ben
redactada,
publicades en un
contrastada i
bloc. didàctica per la resta
de la classe.

Projecte - Ciència ciutadana - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.
1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent
OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS
1. Analitzo críticament alguns dels mites que envolten la

ciència.
2. Identifico les característiques que defineixen què es pot

considerar ciència.
3. Identifico les característiques del treball científic.
4. Resumeixo la informació d’una font fiable i la comparteixo

amb els meus companys.
5. Participo amb aportacions creatives a realitzar una biografia

inventada d’un científic o científiques
6. Escolto amb atenció els meus companys, prenc apunts i

resumeixo les principals idees que m’han aportat.
7. Comparteixo el meu treball mitjançant un seguit d’entrades

a un bloc.
8. Participo en el meu bloc i en els dels meus companys

mitjançant comentaris correctes, constructius i
respectuosos.
9. Participo en una proposta de ciència ciutadana.
10. Recullo i comparteixo el treball a través d’entrades regulars

publicades en un bloc.
11. Comparo la imatge de la ciència i del científic o científica

que tenia abans i després del projecte.
12. Comprenc que la ciència és una activitat social en la qual

tothom pot participar.
TOTAL ____

Projecte - Ciència ciutadana - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.
TASCA
 Som respectuosos.
Dins del grup de  Som participatius.

treball
 Ajudem a fer avançar la feina.
 Fem dibuixos que recullin la nostra idea de

científic o científica.
 Col·laborem en la cerca d’informació del punt

Cerca assignat.
d’informació i
elaboració del  Seleccionem fonts d’informació rigoroses i
bloc contrastades.
 Les entrades al bloc tenen la informació

adequada i contenen enllaços a les fonts o
programes consultats.
 Investiguem en què consisteix un projecte de

ciència ciutadana.
 Participem en un projecte de ciència ciutadana

de manera autònoma.
 Expliquem els resultats de la seva investigació

de manera adequada i entenedora.
Projecte de
ciència ciutadana  Resumim els principis de la ciència ciutadana.
 Participem en els blocs mitjançant comentaris

correctes, constructius i respectuosos.
 Incorporem els coneixements de ciència

ciutadana en el nostre concepte de científic o
científica.
TOTAL ____

Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Cerca imatges en els No ha fet la cerca Presenta dificultats Cerca imatges als Troba imatges als
cercadors d’imatges d’imatges. utilitzant els cercadors proposats. cercadors proposats
de les grans agències cercadors proposats. i proposa d’altres.
espacials.
 Cerca informació No obté la Té dificultats per Obté informació Aconsegueix

sobre la llicència d’ús informació sobre la realitzat las cerca de correcta sobre la informació correcta
de la imatge triada. llicència. la llicència, però llicència de la sobre la llicència de
mostra interès per imatge. la imatge de manera
aconseguir-ho. autònoma, demostra
interès i ajuda els
companys quan ho
necessiten.
 Cerca informació No aconsegueix la Té dificultats per Realitza la cerca i Busca informació
sobre com s’ha informació sobre obtenir aquesta troba la informació. amb interès aplicant
obtingut la imatge com s’ha obtingut la informació, però recursos creatius.
imatge i no mostra mostra interès per
triada.
interès per aconseguir-la.
aconseguir-la.
 Cerca informació No aconsegueix Té dificultats per La imatge li porta a Busca informació
sobre el que informació ni obtenir aquesta obtenir informació i interesant
s’observa a la imatge. presenta interès per informació, però adquireix que inspira i motiva
aconseguir-la. mostra interès per coneixement sobre al grup.
aconseguir-la. el tema.
 Redacta un resum de El resum no es Redacta un resum Escriu un resum Presenta un resum
la informació presenta o està massa extens o es correcte. amb elements clau
trobada. incomplet i no podria millorar la de la imatge i els
apareixen els seva forma o relaciona amb el
elements clau de la contingut. tema de la unitat.
imatge.
 Comparteix la La imatge no es Comparteix la Comparteix la La imatge es troba a
imatge en una comparteix a la imatge amb imatge la plataforma de
plataforma digital. plataforma. dificultats. correctament. manera molt
accessible.

Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
1. He realitzat una cerca que m’ha proporcionat imatges

adequades per al tema que se m’havia assignat.
2. He trobat la informació sobre la seva llicència d’ús.
3. He trobat informació sobre el giny que va obtenir la imatge
4. He trobat informació sobre el cos que es veu a la imatge
5. El resum està ben redactat i ocupa l’espai assignat.
6. Afegeixo la font i l’enllaç d’on he obtingut la imatge.
TOTAL ____

Projecte - L’espai com mai l’havíem vist - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

treball
 La imatge que hem triat encaixa amb el tema

que se’ns havia assignat.
 Seleccionem fonts d’informació rigoroses i

contrastades.
Cerca d’imatges
 Utilitzem correctament els cercadors de que
disposem.
 La imatge que escollim és espectacular.
 Investiguem quin giny s’ha fet servir per obtenir

la imatge.
 Caracteritzem el giny amb el qual s’ha realitzat

Estudi de la la imatge.
imatge
 S’entén quin objecte hi ha a la fotografia, com
és i on es troba.
 Compartim informació amb els companys i

col·laborem amb ells.
 Presentem la informació recollida de forma

creativa.
 La redacció i l’exposició és clara i entenedora i

Presentació de la no conté faltes d’ortografia.
imatge
 Quan la pugem, afegim la font i l’enllaç d’on
hem obtingut la fotografia.
 El títol de la imatge és adequat.
TOTAL ____

Projecte - La Terra vigilada- AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Reconeix l’enorme Menysprea la Observa que hi ha S’adona que hi ha No només s’adona

quantitat de dades quantitat de dades molts satèl·lits al molts satèl·lits al que hi ha molts
que s’obtenen a que s’obtenen a voltant de la terra, voltant de la Terra i satèl·lits al voltant
partir dels satèl·lits però no n’aprecia la que constantment de la Terra i que
partir dels satèl·lits
que orbiten la Terra. magnitud. obtenen dades de la constantment
que orbiten la Terra. Terra. obtenen dades de la
Terra, sinó que a
més n’analitza els
avantatges i
inconvenients.
 Analitza una No participa en Participa en l’anàlisi Analitza l’animació Analitza l’animació
animació científica. l’anàlisi de de l’animació científica en científica en
l’animació científica. científica, però ho fa profunditat. profunditat i, a més,
molt pobrament, ajuda als companys
amb necessitat amb més dificultats .
d’assistència
permanent.
 Determina en quin o No pot diferenciar Diferencia els Discerneix entre els Separa perfectament
quins embolcalls de els diferents embolcalls de la diferents embolcalls els diferents
la Terra té lloc el embolcalls de la Terra, però falla de la Terra i hi embolcalls de la
Terra. quan se li demana classifica els Terra, hi classifica els
fenomen observat.
que hi classifiqui els exemples. fenòmens observats
exemples estudiats. i ho fa en més d’un
embolcall si és
necessari.
 Fa una llista amb els No participa en Fa una llista Fa una llista dels Fa una llista
embolcalls teòrics de l’elaboració de la incompleta dels embolcalls de la completa dels
la Terra en què llista. embolcalls de la Terra, però els embolcalls teòrics de
Terra. confon o no els la Terra i els
tradicionalment es
incorpora tots. diferencia
dividia el sistema perfectament,
global. detectant-ne les
incoherències.
 Reconeix la Terra Segueix enrocat en Es mostra escèptic Reconeix la Terra Accepta que la Terra
com un sistema la classificació davant de la com un sistema és un sistema global,
global, sense tradicional dels consideració global, però no interconnectat i
embolcalls de la holística dels aconsegueix sense fronteres quan
fronteres i amb una
Terra. embolcalls de la abandonar del tot se la considera com
interrelació contínua Terra. les idees prèvies. a sistema.
entre els tradicionals
embolcalls.
 Prepara un vídeo Impedeix als Participa Participa en Lidera la preparació

divulgatiu en què companys de passivament en l’elaboració del del vídeo divulgatiu i
s’expliqui l’animació. realitzar les seves l’elaboració del vídeo divulgatiu hi incorpora idees
tasques. vídeo divulgatiu. d’una manera activa. creatives.

Projecte - La Terra vigilada - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
1. Reconec l’enorme quantitat de dades que s’obtenen a

partir dels satèl·lits que orbiten la Terra.
2. Analitzo l’animació; interpreto correctament la llegenda i el

fenomen representat.
3. Identifico els embolcalls implicats en l’animació.
4. Faig una llista amb els embolcalls teòrics de la Terra en què

tradicionalment es dividia el sistema global.
5. Reconec la Terra com un sistema global, sense fronteres i

amb una interrelació contínua entre els tradicionals
embolcalls.
6. Redacto un resum de l’animació sense errors de redacció.
7. Col·laboro en la preparació del guió d’un vídeo divulgatiu

en què s’explica què s’observa a l’animació i quina
rellevància pot tenir.
8. Participo en la gravació, edició i crítica d’un projecte

audiovisual
9. Faig aportacions constructives al treball de la resta de

grups.
TOTAL ____

Projecte - La Terra vigilada - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
TASCA

treball
 Analitzem l’animació per contestar a les

preguntes proposades.
 Seleccionem fonts d’informació rigoroses i

Anàlisi de contrastades.
l’animació
disposem.
 Elaborem un resum amb la informació

recollida.
 Cooperem per escriure un guió a on s’hi

expliqui l’animació escollida.
Redacció del guió  Incorporem indicacions escèniques en la

preparació del guió.
 Incorporem l’animació a l’escena preparada.
 Presentem la informació recollida en un vídeo.
 Exposem la informació de manera acurada.
Gravació del  Incorporem l’animació a la presentació.

vídeo
 Fem servir recursos teatrals per fer més creïble
la gravació.
 Incorporem material addicional, com imatges,

música, efectes de so, etc.
 Editem el vídeo de manera original.
 Acceptem els comentaris constructius dels

nostres companys.
 Fem comentaris constructius i en positiu als

nostres companys.
TOTAL ____

Projecte - Les roques del meu carrer- AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Observa les roques No detecta Observa diferents S’adona que hi ha No només observa
de les façanes del diferències entre els tipus de roca, però diferents tipus de les roques de les
meu entorn. diferents tipus de no aconsegueix roca a les façanes i façanes sinó que
roca o té una actitud distingir-los. els observa. també observa els
passiva. elements decoratius
o estructurals.
 Analitza les roques No participa en Participa en l’anàlisi Analitza les roques i Analitza les roques i
del seu entorn i les l’anàlisi de les de les roques, però les classifica les classifica i, a més,
classifica. roques. falla en la correctament. ajuda als companys
classificació. amb més dificultats.
 Afegeix la informació No aconsegueix Incorpora informació Complementa la Descriu
de les roques en un afegir la informació en un mapa situació geogràfica correctament les
mapa interactiu. en un mapa interactiu, però és de les façanes amb roques de les
interactiu. errònia o hi ha la informació façanes que ha
errors de requerida. geolocalitzat
localització. correctament i hi
afegeix informació
rellevant.
 Cerca informació No participa en la Troba informació de Aporta informació La informació que
sobre la geologia del cerca d’informació. la geologia del sòl interessant de la facilita sobre la
sòl del seu carrer. del carrer, però és geologia del sòl del geologia del carrer
incorrecta o seu carrer. no es limita a
incomplerta. l’actualitat, sinó que
n’investiga el passat
geològic.
 Afegeix la informació No aconsegueix Incorpora informació Complementa la Descriu
del sòl en un mapa afegir la informació en un mapa situació geogràfica correctament la
interactiu. en un mapa interactiu, però és de les façanes amb geologia del sòl de
interactiu. errònia o hi ha la informació sobre l’àrea correctament i
errors de el sòl de la zona. el relaciona amb els
localització. materials emprats
en la construcció
dels edificis
estudiats.
 Presenta el mapa en No comunica Presenta el mapa Comunica bé la Exposa el mapa
una exposició correctament la interactiu amb informació recollida interactiu al públic
interactiva oberta a informació o ho fa bones intencions, al mapa interactiu, assistent de manera
de manera però falla a l’hora de però no respon dinàmica i
tothom.
irrespectuosa. comunicar la correctament a les agradable, i respon a
informació. preguntes. les preguntes dels
assistents.

Projecte - Les roques del meu carrer - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
1. Observo les roques de les façanes del meu entorn.
2. Analitzo les roques del meu entorn i les classifico.
3. Afegeixo la informació de les roques en un mapa interactiu.
4. Cerco informació sobre la geologia del sòl del meu carrer.
5. Relaciono la informació sobre la geologia del meu carrer

amb els materials utilitzats en la construcció de les façanes
6. Afegeixo la informació del sòl al mapa interactiu.
7. Presento el mapa en una exposició interactiva oberta a

tothom.
8. Presento la informació d’una forma amena i entenedora
9. Responc a les preguntes amb rigor.
TOTAL ____

Projecte - Les roques del meu carrer - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
TASCA

treball
 Aportem fotografies de qualitat.

Fotografies
 Les fotografies estan correctament localitzades.
 Seleccionem fonts d’informació interessants,

rigoroses i contrastades.

disposem.
Classificació  Elaborem un resum amb la informació

recollida.
 Participem en la identificació de les roques.
 Fem aportacions valuoses a la feina dels altres.

Cerca
d’informació  Ajudem en la interpretació dels mapes.
geològica
 Estudiem el passat geològic i no únicament el
present.
 Participem en l’elecció de l’eina a emprar.

Elaboració del
mapa interactiu  Participem en la decisió sobre com presentar la
informació.

 Participem en la introducció de les fotografies i

les dades.
 Incorporem el màxim d’informació

complementària possible.
 La nostra tasca és correcta (no inclou errors, ni

faltes, etc.).
 Participem en el muntatge de l’exposició.
 Participem en les explicacions que s’ofereixen

als visitants.
 Utilitzem recursos teatrals per millorar la

Presentació de presentació (bon ús de la veu, projecció de la
mapa interactiu veu, llenguatge no-verbal, etc).
 Ajudem als altres grups.
 Ajudem a l’hora de recollir l’exposició.
TOTAL ____

Projecte - Notícies vives - AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Cerca notícies No participa en la Troba alguns Aporta articles Els articles aportats
d’actualitat sobre cerca d’informació. articles, però no es interessants, malgrat són adequats,
diferents conceptes guia per les que alguns no tenen abundants i
directrius de cerca relació amb la interessants.
relacionats amb els
acordades. ciència directament.
éssers vius.
 Llegeix i analitza les No participa en Participa en l’anàlisi Analitza els articles Analitza l’article en
notícies aportant l’anàlisi dels articles. dels articles, però no correctament i busca profunditat, aporta
marques i cerca informació alguns enllaços. enllaços interessants
dels conceptes que i entenedors i
anotacions.
no entén exemplifica aquells
conceptes que no
entenia.
 Explica la notícia de No comunica Presenta l’anàlisi de Comunica bé la Exposa la feina feta
manera entenedora a correctament la l’article amb bones informació recollida, als companys de
la resta de la classe. informació o ho fa intencions, però falla però no respon manera dinàmica i
de manera a l’hora de correctament a agradable, i respon a
irrespectuosa. comunicar la possibles preguntes les preguntes
informació. les preguntes. correctament.

Projecte - Notícies vives - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
1. Cerco notícies d’actualitat sobre diferents conceptes

relacionats amb els éssers vius
2. Utilitzo les eines i estratègies de cerca proporcionades.
3. Llegeixo i analitzo les notícies aportant marques i

anotacions.
4. Faig servir una eina digital per analitzar l’article assignat.
5. Explico la notícia de manera entenedora a la resta de la

classe.
6. Responc a les preguntes amb rigor.
TOTAL ____

Projecte - Notícies vives - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
TASCA

treball
 Aportem enllaços interessants.


disposem.
Cerca d’articles  Trobem informació que podrem utilitzar.
 Identifiquem les parts més rellevants de

l’article.

 Trobem informació que podrem utilitzar.
Anàlisi de l’article
 Per mitjà del Diigo, aportem informació que
clarifica els conceptes que ens resultaven
complicat.
Presentació  El punt rellevant de l’article queda clar i

l’exposem de manera entenedora.
 El concepte inicial de la cerca apareix a l’article

i l’expliquem de manera profunda i
entenedora.
 Aportem punts de vista interessants.
 La nostra tasca és correcta (no inclou errors, ni

faltes, etc.).
TOTAL ____

Projecte - La diversitat del mercat - AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
 Investiga diferents No participa en la Troba alguns Aporta informació Els articles aportats
éssers vius. cerca d’informació. articles, però no es interessant, malgrat són adequats,
guia per les que alguns elements abundants i
directrius de cerca no tenen relació interessants i es
acordades. amb l’espècie limiten a l’espècie
estudiada. estudiada.
 Reconeix la diversitat No interpreta No acaba de limitar Diferencia l’espècie No només diferencia
de la vida, tant entre correctament el concepte estudiada de les que l’espècie de les
espècies diferents conceptes com d’espècie, però si li són pròximes. proposes, sinó que
biodiversitat o que diferencia grups en descriu les races.
com de la mateixa.
proximitat d’espècies.
d’espècies.
 Estableix relacions de No detecta Pot veure que hi ha Estableix similituds No només estableix
semblança entre els semblances entre els certes diferències entre les espècies similituds entre les
éssers analitzats. éssers estudiats. entre els éssers estudiades. espècies estudiades,
analitzats. sinó que ho
relaciona amb
teories evolutives.
 Reconeix els canvis No comprèn els Entén que hi ha un Analitza els canvis Detecta els canvis
produïts per la efectes de la efecte de la que la domesticació que la domesticació
domesticació domesticació. domesticació, però ha causat a certes ha causat a certes
no pot exemplificar- espècies. espècies i crea
d’algunes espècies.
ho. analogies amb altres
espècies,
comparant-les amb
la salvatge.
 Coneix les Tracta No s’entusiasma Es mostra disposat a Adopta una actitud
recomanacions de irrespectuosament amb noves incorporar alguns curiosa davant nous
consum d’alguns els hàbits culturals experiències aliments que plats i n’anota les
d’altres gastronòmiques, desconeixia a la seva virtuts per la salut
aliments.
gastronomies i es però les respecta. dieta. humana.
mostra tancat.
 Fa un wiki No incorpora Participa en l’anàlisi Analitza els éssers Puja la informació al
col·laboratiu amb la correctament la dels éssers vius, però vius correctament i wiki escrita de
resta de la classe. informació o ho fa no cerca informació busca alguns manera dinàmica i
de manera dels conceptes que enllaços, agradable, i respon a
irrespectuosa. no entén o no els incorporant-los al les preguntes o
incorpora al wiki. wiki. comentaris dels
companys
correctament.

Projecte - La diversitat del mercat - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
1. He trobat la informació que se’m demanava sobre diferents

éssers vius.
2. He contrastat la fiabilitat de les fonts que consultava.
3. He resumit la informació seguint les directrius establertes

pel grup classe.
4. He emprat imatges adequades per a l’explicació.
5. Comprenc la diversitat dels productes de mercat.
6. Em mostro respectuós davant de la diversitat cultural.
7. Reconec la diversitat de la vida, tant entre espècies

diferents com de la mateixa.
8. Estableixo relacions de semblança entre els éssers

analitzats.
9. Reconec els canvis produïts per la domesticació d’algunes

espècies.
10. Analitzo espècies que em són properes (animals de

companyia, de granja) per veure-hi els canvis causats per la
domesticació.
11. Conec les recomanacions de consum d’alguns aliments.
12. He omplert bé les pàgines del wiki que em corresponien i

he establert relacions amb les pàgines adequades.
TOTAL ____

Projecte - La diversitat del mercat - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
TASCA:

treball


Cerca disposem.
d’informació
 Fem servir imatges adequades i de bona
qualitat.
 Responem a les preguntes plantejades.

Elaboració del rigoroses i contrastades.
wiki
 Incorporem el màxim d’informació

complementària possible, especialment
elements que milloren la comprensió (imatges,
enllaços, vídeos...).

 La informació està ben presentada, segueix les

directrius establertes pel grup classe i no conté
faltes d’ortografia.
 Establim bé les relacions entre les diferents

pàgines.
 Incorporem les millores suggerides pels

companys.
 Fem comentaris constructius als wikis dels

companys.
TOTAL ____

Programaciobiologiaigeologiacatalunya 1 ESO

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Programaciobiologiaigeologiacatalunya 1 ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROJECTE TANGRAM

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2

UNITAT – La dinàmica de la Terra ..................................................................................... 111

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 3

 Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.

 Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.

 Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents

 Continguts redactats i revisats per professors en actiu.

 Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències

 Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per

 Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de

 Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.

 Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.

El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores

 Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.

 Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.

 Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.

 Atenció a la diversitat i educació personalitzada.

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 4

 Classe invertida (Flipped classroom).

 Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).

 Aplicació de la metodologia AICLE / CLIL per a llibres en llengua estrangera.

 Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir

 Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada,

 Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els

 Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i

 Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que

 Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera

 Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 5

 Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats

 Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i

 Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir

L'Univers  El cel i l'Univers

Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 6

Les activitats de CONSOLIDACIÓ treballen els diversos temes de la unitat de manera

Treball per projectes

Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la

S'investigarà quins requisits ha de complir una activitat humana per

L'espai com mai no l'havíem vist

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 7

de manifest es buscaran imatges de diferents cossos que es poden

Els satèl·lits artificials que envolten la Terra permeten obtenir

Les roques del meu carrer

Les cèl·lules Cercareu informacions d’última hora sobre conceptes biològics

La diversitat del mercat

La vida a la En aquest projecte s'investiguen els diferents productes que es poden

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 8

 El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només

La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament,

Les dimensions són les següents:

 Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o

 Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç

 Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 9

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses