Comunicació política i opinió pública

1. Comunicació i comunicació política. Els actors, els canals i els continguts. Com es
construeix una agenda? Què és el lideratge? Instruments de la comunicació política.
El màrqueting polític i l'storytelling. Imatge, enquestes, propaganda, campanya i
noves fórmules:
Màrqueting polític contemporani:
Mètode de comunicació política i integral amb dues dimensions; estratègica i pràctica,
que compren l’estudi previ de l’electorat, la presentació d’un pla de comunicació
coherent amb els resultats [...]

Quins són els actors de la política? Lobby/ Public affair: grups d’interès
- Ciutadans que es reuneixen per fer canviar
- Polítics i organitzacions polítiques alguna cosa a partir dels seus
- Mitjans interessos. Comercials per exemple.
- Grups d’interès o lobbys (Església)
- Estructures, col·lectius (espontanis o no)
- Opinió pública i líders d’opinió (Pep Guardiola)
- Administracions
Un dels objectius de la comunicació política és ser capaços de marcar l’agenda:
Cal situar elements dins de l’agenda: frames o marcs. Per exemple el feminisme.

Discurs polític:

“Proposta ordenada d’interpretació de la realitat i de construcció de sentit, que

conforma actituds que predisposen a l’acció” Joan Manuel Tresserros

Ha d’incloure 5 elements:
1. Descriptiu: com son
2. Narratiu: que passa, que fan
3. Directiu: que cal fer? que hauria de passar?
4. Argumentatiu: per què les coses són així?
5. Expressiu: com ens sentim?

El descrèdit de la política i de la comunicació política:

Vivim en una època de canvi en que les campanyes polítiques per exemple, són
diferents, gràcies a internet.
Tampoc hem d’oblidar que els que fem política som homes i dones amb sentiments i
capaços de cometre errors.

Com es fa una campanya electoral? Seguiment campanya electoral actual.

Haurem de seguir les xarxes socials, els fets rellevants, TV/Debats, missatge,
propaganda, programa, sondejos...
2. Estratègies i habilitats comunicatives. La narració en diversos formats (premsa
escrita, ràdio, televisió, internet), la identitat, la reputació, la gestió del temps i les
estratègies . Societat, mitjans de comunicació i política 2.0 (canvis, estratègia, eines,
producció de continguts).
Comunicació política i opinió pública

La comunicació política viu a començaments del segle XXI.

Enquestes i traking
1. Dues maneres de fer una enquesta:
S’agafa la mostra (1000 persones de cop) i es fan enquestes. A partir dels
resultats s’obté una conclusió. En aquest tipus sempre hi ha un marge d’error.
Per exemple d’un 3% el resultat pot variar amunt i abaix.
2. Una enquesta permanent on es fa una enquesta a 200 persones cada setmana
per exemple. S’analitza acumulant els resultats. Aquest tipus és el traking.
Ponderació: és la cuina de les enquestes. Es traca d’adequar els %. S’ha de donar el
valor que té al resultat. Per exemple si hem fet enquesta a un 40% de Madrid i 60%
Catalunya, hem de donar el valor que li pertoca.

Ara tenim més volum d’informació que fa uns anys. Això no és senzill i ha provocat u
canvi en general i també d’actitud.

Algoritme: terme que prové d’un matemàtic. Cuinar i teixir per exemple, segueixen un
algoritme. Els algoritmes han estat sempre en la nostra vida.
Tot plegat forma part de la nostra capacitat de generar discurs, de comunicar-nos, que
és molt important.
En la política hi ha activitats que podem aprofitar de la nostra vida.
Exemple: A EEUU la taxa d’homicidis cau un 20% i la informació sobre les armes puja
un 600%. Això crea un paradigma.

En els discursos de la comunicació política s’ha de ser creïble. Ens hem d’entrenar
constantment però també ens podem complicar.

Si totes les coses són iguals, la hipòtesi més correcta és la més simple.

Els documentaristes han evolucionat als curadors de continguts per la necessitat

d’especialistes que tractin continguts de qualitat.
Les xarxes socials han canviat molt la feina dels periodistes. Ja no només con Facebook,
Twitter o Instagram, sinó que hi ha moltes eines més (Delicious, FlipBoard...) que
ajudaran a tenir un millor treball.

Hem de fer sevir correctament la documentació per crear un discurs correctament.

La narració:
Pau Canaleta diu que tothom té alguna cosa per explicar, i com a conseqüència tenim
una necessitat de ser escoltats.
En les xarxes socials es construeixen molts perfils narratius. Hi ha una part de les
nostres xarxes que està relacionada amb les motivacions ‘aquest perfil narratiu: parlar
amb coneguts, amics, antics amics...
James Pennebaker parla de com els sentiments bàsics poden produir canvis físics i
psicològics beneficiosos.

Story telling: Christian Salmon

Comunicació política i opinió pública

Intenta construir un relat amb el que la gent es pugui sentir el més còmoda possible.
Salmon destaca els nous protocols d’entrenament i de domesticació, ell va participar
en els discursos de Nicolas Narcozy.
Quina és la força del storytelling? L’estímul d’emocionar. Es tracta de narrar coses que
passen. L’autor ha de saber el que passa i les emocions. Conté superació, conflicte,
resolució d’un dilema o una elecció a realitzar.

Quins elements ha de tenir una història personal estigui o no relacionada amb la

comunicació política?

(Canaleta, Pau Explicat amb una historia, Barcelona, Editorial UOC, 2010)
1-Ha de tenir una estructura (inici, trama, desenllaç)
2-Ha de tenir un ritme Suau al començament amb acceleracions
parades fins arribar al desenllaç
3-Ha de tenir un missatge, un sentit implícits o explícits)
4-Ha d'implicar un canvi, una transformació en el protagonista de la
historia
5-Ha de tenir una estructura seqüencial Causes I conseqüències
6-Si es tracta de la historia d'un candidat, ha d'incloure tres relats (el del
candidat, el de l'elecció el del país o ciutat
7-El relat ha d'emocionar Les emocions impacten més són més ben
recordades que els arguments
8-Ha de tenir un equilibri. El personatge busca trobar recuperar un
equilibri
9-No hi ha histories memorables sense personatges memorables
10-El conflicte es el motor de la historia
11-El relat ha de resultar coherent amb els nostres valors, marca, missatge,
etcètera.

Quins objectius ens podem plantejar amb una presencia activa a les xarxes socials?
 Disposar d'un canal de comunicació directe i bidireccional amb la ciutadania.
 Difondre missatges polítics als electors
 Influir sobre líders d'opinió periodistes
 Donar compte del dia a dia l'agenda pública personal
 Augmentar la sensació de proximitat
 Establir diàleg amb organitzacions, entitats iniciatives públiques

Es necessari tenir perfil a les xarxes socials?

Segons IDESCAT un 70% de la població catalana fa un ús habitual d'internet.
També sabem que un 85% dels internautes utilitzen habitualment Facebook
prop d'un 30% Twitter. Disposar de presència a les principals xarxes socials ens
permet seguir els debats que s'hi produeixen i participar-hi.

Amb quina freqüència hem de publicar a les xarxes?

No hi ha una freqüència mínima, tot i que el més habitual és publicar continguts
setmanalment i -per anar bé- diàriament. Si no publiquem res és com si no
tinguéssim res a dir
Comunicació política i opinió pública

Quin és el millor moment per fer publicacions?

Es horaris en que més s’utilitzen les xarxes socials coincideixen amb els de
més visualització de la televisió, ja que acostuma a ser quan la gent te més
temps lliure i no fa altres activitats. Per tant el primetime és de 21 a 23h. També
són interessants l'estona al migdia i la primera hora del mati abans de les 9h.

Quina Imatge poso al meu avatar?

Poseu-vos una fotografia en què se us reconegui fàcilment.

Quins continguts publicar? Públic/privat

Les xarxes socials d'un càrrec electe amplien la imatge d'aquest personatge i el
poden humanitzar donant a conèixer les seves opinions la seva activitat
quotidiana. En relació als continguts polítics cal que us forgeu un estil propi. Els
perfils personals de càrrecs no han de ser repetidors del missatges corporatius,
cal que d’acord amb els argumentaris i les línies comunes, cadascú defineixi un
estil propi a les xarxes.

Quin to han de tenir els missatges que pengl?

Es tracta de trobar un punt d'equilibri que permet tenir la sensació de
proximitat als qui us segueixen evitant un to distant i excessivament formal,
però també un de massa col·loquial.

He d'entrar en polèmiques I discussions?

En alguns debats polèmiques és habitual que hi hagi comentaris d'altres
usuaris que us puguin “escalfar”, mireu sempre de ser positius i respectuosos
doncs són virtuts molt ben valorades per la majoria de seguidors.

Necesito un community manager?

El més aconsellable és portar-se un mateix les xarxes socials. Ara bé, en
campanya o en determinats moments puntuals ens podem ajudar d'algun
especialista en xarxes socials que ens ajudi a gestionar-les. En aquests casos
una pràctica recomanables signar les publicacions amb EC (d'Equip de
Campanya) i explicar-ho. Es força mal vist que un polític faci veure que fa ell
mateix les publicacions quan en realitat no és així.

Què són els hoaxes/fakes?

Els hoaxes són missatges falsos que corren per Internet, abans per email i actualment
per les xarxes socials. És important que un perfil polític no es dediqui a amplificar
aquest tipus de continguts per tant que no difonem perfils falsos, campanyes populars
fraudulentes numero, missatges tipus “copia això al teu mur...” etc.

En angles s'utilitza l'expressió the content is king per referir-se a que no hi ha varetes
màgiques que ens condueixin a l'increment automàtic de seguidores, sinó que tot 5 ha
de basar en la qualitat dels continguts. Malgrat això hi ha algunes practiques que ens
poden ajudar a tenir més ressò i en conseqüència captar interès de possibles nous
seguidors.
 Demanar als vostres contactes d'email que us segueixin a les xarxes socials.
 Indicar en totes les vostres comunicacions (firmes dels emails, descripcions dels
Comunicació política i opinió pública

perfils a les xarxes socials targetes personals) quins són els vostres perfils a les xarxes.
 Fer follows al Twitter (no de forma indiscriminada) esperant que us tornin el
follow, i així poder enviar-los un missatge en que els agraiu que us segueixin i
recordar-los que també teniu presència a Facebook o Instagram.
 A Facebook començar amb un perfil personal i així poder demanar amistat a
altres usuaris, posteriorment (cap els 30004000 amics) convertir-ho en una
pàgina de perfil polític.
 Participar en converses actuals o de temes candents, fins i tot polemitzar (amb
cura) amb perfils més populars, ens faran mes visibles.

3. La crisi del sistema polític i del periodisme tradicionals. La política dels partits, de
les institucions, de les organitzacions i els ciutadans. Periodisme vigilant, periodisme
participatiu i “superperiodisme”. És possible recuperar una política honesta i
transparent? De les utopies a la indignació i la mobilització.

A nivell individual, les crisis formen part del creixement humà. La crisi és una
oportunitat si aprofitem i ens adaptem a la nova situació que ens planteja la crisi.
La crisi és una oportunitat si aprofitem i ens adaptem a la nova situació que ens
planteja la crisi.

Crisi a Espanya: hi ha tres crisis:

- Econòmica
- Mitjans
- Nacional
La crisi a Espanya és una crisi més
complexa per culpa de la mediació.
Els mitjans feien de “pont” mediadors
entre gent i notícies.
Ara veiem Internet i veiem diferents
perspectives.
També afecta a la credibilitat dels
mitjans. Entre l’any 2000 i 2010 (quan
les coses anaven bé) els diaris venen
més diaris. El problema és el
pagament. Les classes altes, són les primeres que deixen de comprar paper. Tot això
vol dir que la crisi és molt més complexa del que semblava.

Tots aquests aspectes porten al malpagament de la professió del periodisme.

Preguntes per al debat:

- Quins canvis/reptes tenen els comunicadors en el futur? El periodisme ciutadà

- Quins reptes tenen les empreses de comunicació? Hi ha diferències entre el

sector públic i privat?
Comunicació política i opinió pública

1-La resolució de la crisi del periodisme és difícilment separable de la resolució

de la crisi econòmica, política, social i de pais.

2-No es tornarà enrere, però tampoc no es segur que deixin de coexistir mitjans
tecnologies i models de negoci anteriors (radio. Tv, paper...)

3-Alguns problemes són dels periodistes comunicadors com a professionals,

com a treballadors o com a autònoms d'altres son problemes de les empreses
de comunicació les solucions poden no ser les mateixes per a tots.

4-A pesar de les provatures realitzades (paper+digital, digital de pagament

publicitat, patrocini, etcètera), ningú no ha trobat encara una formula que
garanteixi un nou model de generació d'ingressos per continguts de qualitat
que garantir la sostenibilitat econòmica de les noves iniciatives.

5-La qualitat dels continguts serà essencial A mesura que es vagi superant la
fascinació estrictament tecnològica, es farà evident que sense bons continguts,
valor Informatiu consolidació d'una comunitat a l'entorn d'una marca, no hi pot
haver un producte de qualitat sigui en paper, digital audiovisual.

6-La dimensió ètica del periodisme la independència, la desinstitucionalització

la superació del seu prestigi constituiran una part important de la seua
adaptació al futur.

Moviment independentista:
El referèndum de la independència pretén trencar amb el sistema espanyol actual. L’1
d’Octubre va ser un acte massiu de desobediència civil pacífica.
Un cas semblant al de Catalunya és Ucraïna, s’hi van viure escenaris que no sempre
acaben bé com el que està passant a Catalunya. Actualment vivim en un món en que
es donen alhora situacions semblants en diferents llocs del món

Sempre hi ha hagut aquesta confrontació dels catalans contra el poder. A

començaments del S.XX, la Setmana Tràgica per exemple, que fou un allistament
forçós militar en contra de l’Església, qui tenia el poder en aquell moment. Un altre
esdeveniment va ser la vaga Canadenca, amb l’objectiu d’aconseguir 8h de jornada.
Durant la Guerra Civil, es va fer la vaga dels Tramvies, en contra del règim franquista
no el PSUC i el partit Comunista van tenir molta força.

La conclusió d’aquests fets ens porta a dir que el que s’està vivint actualment a
Catalunya, té antecedents previs i no sorgeix del no-res.

Agenda Setting: té l’origen l’any 1968 en una campanya dels Estats Units.
Comunicació política i opinió pública

Maxwell i Donald Shaw volien saber la relació entre el que els mitjans diuen i allò que
els ciutadans consideren important.
Van arribar a la conclusió de que existia una relació clarament, ja que els mitjans són la
font principal d’informació. La influència prové dels mitjans cap a l’opinió pública,
però mai al revés.
Les persones més influenciables són aquelles que no tenen tanta implicació política o
que no tenen coneixement directe sobre les qüestions destacades dels mitjans.

(queda ultima pagina dels apunts)

18/11/2019
4. L’opinió pública i la societat xarxa. Manuel Castells. Anàlisi dels processos de
formació de l’opinió pública i de les seves característiques en l'entorn de la societat
xarxa. Relacions entre periodistes, polítics i ciutadans. L'art de guanyar (i perdre)
eleccions. El fenomen fake news

L'opinió publica és un dels temes mes importants per a l'estudi de la política en els
països democràtics. Els líders sumen vots, els comunicadors quotes (d'antena o
pantalla, tirades) i els
experts en demoscòpia sotmeten als anteriors a un escrutini permanent, amb les
enquestes.

Es comença a parlar d’OP en el segle XVI i el primer a fer-ho va ser Montaigne, que el
va associar a allò que les persones poden pensar sobre un mateix i a les possibilitats
existents per canviar els costums les idees. També en va parlar Maquiavel (El princep
1531) que
recomanava als prínceps i governants que tinguessin en compte l’opinió del poble.

Alguns segles després Edouard Balladur, primer ministre francès entre 1993-1995, va
reprendre el tema en el seu llibre Maquiavel en democràcia.

Maquiavel (filósofo político y escritor italiano, considerado padre de la Ciencia Política

moderna)  Va recomanar als reis que tinguessin en compte la opinió del poble.

Cal diferenciar entre públic i grup de masses:

- Públic: grup de persones que presencia algun acte, tenen el poder de generar
opinions. Apareixen amb la impremta i la lectura. Tenen poder amb el que
passa a la societat
- Grup de masses: massa que no opina.
Per tant, podem afirmar que des del segle XVII es parla d’opinió pública, però només la
podem trobar (inicialment) en societats com les democràtiques occidentals.
Globalment podem dir que és:
Comunicació política i opinió pública

- Un fenomen col·lectiu
- Organitzat a l’entorn de temes que afecten un conjunt d’individus
- Cal que hi hagi un volum suficient d’informació pública
- Característic de les societats democràtiques
“Què ha de fer un polític?”
- Ha de parlar de tots els temes, prendre posició sobre tot... en defensa dels
interessos de la majoria. La gent vol ser seduïda passió, més que no pas per la
raó. El polític no és invencible davanto l’hostilitat de la premsa, mentre que la
premsa també engrandeix polítics que no han tingut temps de fer gran cosa.
- A força de voler plaure a tothom i de satisfer tots els interessos, totes les
curiositats... el polític corre el risc de semblar insípid. Les virtuts i defectes
necessaris són l’orgull, la sinceritat, les aparences, les realitats, l’honestedat,
fer somiar, la fidelitat, la dignitat, el cinisme, l’egoisme ben entès, el desig de la
solitud, la luciditat, la indiferència a les critiques.
- Cal agradar simultàniament a tothom (musulmans i jueus, assalariats i
empreses, catòlics i lliurepensadors...) i disposar de cohorts de partidaris, gent
agraïda i de confiança, i disposar d’un discurs per als militants i d’un altre per
als diversos auditoris...
- El polític pot sentir la temptació que ningú del seu entorn no el sobrepassi. Les
aliances només duren un cert temps, els sentiments no hi tenen res a fer. Amb
els adversaris vençuts, les opcions són abatre’ls, dividir-los, tenir-ne cura o
comprar-los. “Quants resultats s’obtenen adulant les vanitats”
- La feblesa engendra menyspreu, la intransigència cega suscita odi. Ser estimat?
Fer por? Depèn. El que cal és ser respectat”. Maquiavel té i no té la raó. La
política no és només una tècnica de conquesta i possessió del poder, sinó
també una utopia que inspira l’acció. “Sense això, només seria cinisme i
egoisme”.
- El poder causa vertigen, enfosqueix la mirada, sobre tot perquè assolir el cim és
una gesta insòlita; qui ho aconsegueix hi posa el sentiment d’una superioritat a
la qual de seguida tot sembla permès”.
- Per al polític, la veritat es resumeix en les conviccions que ell expressa. “El que
marca la diferència entre les mentides útils i les mentides perilloses és l’èxit.
Quan la ciutadania se sent satisfeta del resultat, perdona; que se’n sent
decebuda, nodreix contra el mentider un rancor sense pietat. Després ve l’oblit,
sensació suprema”.

(falta més apunts del power)

5. Institucions i comunicació institucional en una societat líquida. Disseny,

planificació i comunicació de campanyes polítiques i institucionals. Comunicació de
les institucions públiques: interna, externa i 2.0. Relacions amb la comunitat, els
Comunicació política i opinió pública

ciutadans i els mitjans de comunicació. Organització d'esdeveniments. Protocol. Ètica

en la comunicació institucional i les relacions públiques.

Societat líquida. 5 Característiques de Bauman:

1. ..
2. ..
3. ..
4. Producció de residus: la vida liquida produeix molts residus i és clau per la
supervivència saber-los eliminar
5. La vida líquida no té moments de repòs. No pot aturar-se. Ni s’atura ni va més
poc a poc. Algun parlen de la innovació, i una consequenia d’això és l’anim de
renovar-nos constantment.

Excés d’informació: Bauman recomana que ens protegim de la major part de la

informació que ens arriba. El seu missatge final és l’esperança, abans de dir anem
cap a una altra banda, primer hem d’aturar el tren. Encara espera que la gent entri
en raó. Creu que el canvi és possible. Tot canvi dependrà de la voluntat de tots
plegats.

Capitalisme salvatge: Thomas Picketty

1. Parla de les desigualtats entre els ciutadans en els Estats Units. El 10% més ric
als anys 70 era el 35% de la població i als 2000-2010 són el 45-50%.
2. Si la producció mundial i les rendes estiguessin repartides igualitàriament en
tots els habitants del món, disposaríem de 760€ al mes.
3. Per a milions de persones el patrimoni es redueix a unes setmanes de salari
4. L’escalfament climàtic es un altre tema essencial del capital natural. Ens hem
de preocupar més pel capital educatiu per evitar que es degradi el capital
natural. Mes educació mes protecció del medi que vagi en contra d’aquesta
visió més capitalista que pensa en els diners.

Institucions i comunicació institucional:

Reflexions abans de l’article (Foto):
Fins fa un cert temps, tot el que era la Comunicació Política (CP) institucional
estava a les mans dels polítics o en mans dels periodistes. Això no fa massa estava
situat nomes en aquests dos pols i l’equilibri entre els dos determinava el relat
polític. Quan entra internet, les xarxes socials, tot això salta pels aires pq la
ciutadania agafa un paper més important, i això implica que la manera d’actuar
dels polítics i periodistes, canvia. Aquells relats entre els dos blocs ja no es
construeixen, sinó que estan relacionats en la ciutadania.
Comunicació política i opinió pública

L’article parla de que el periodisme és un professió poc respectada i els polítics i

periodistes molts cops no diuen la veritat. Podem veure il·lustracions en l’article de
situacions que s’estan vivint actualment. Ens trobem en el cas de que algunes
publicacions són esclaves de qui els paga la publicitat (exemple del banc de
Santander que quan suspèn la cotització a la borsa americana, els mitjans de
comunicació espanyols no ho van destacar).

Avui en dia tot això s’ha trencat amb l’aparició d’internet. En l’ultim segle els
mitjans audiovisuals (ràdio i tv) agafen protagonisme i la premsa cau. La potencia
de la radio i tv ha canviat que el seu treball és el de vincular els terballs dels altres i
donar forma i interpretar-los a més a més. Incideixen en el poder polític i busquen
com reinventar-lo.

Dimensió històrica de la comunicació institucional:

Ja existia en Egipte, Grècia i Roma. En el segle XVII en el Boston Newsletter, publica
una llista de recompenses per la captura de delinqüents. En la Revolució Francesa
apareix la propaganda, i en el XIX sorgeixen les exposicions universals, els cartells,
periòdics... Durant la Gran Guerra, es va establir un vincle entre propaganda i
esforç militar. Avui en dia els ciutadans es tornen a reunir.

Legitimitat de la comunicació institucional:

No es el discurs del partit polític que ha guanyat les eleccions. Les institucions han
de ser símbol i actor de la sobirania popular i del servei públic, i no d’una
determinada opció partidista. El problema es quan ens trobem propaganda o
comunicació instrumental informativa. La campanya institucional no ha de ser
propaganda que busqui exaltar a la gent tot i que sovint ens ho trobem.
Definició: és aquella comunicació política de les administracions publiques amb
dues finalitats: divulgar informacions d’interès ciutadà i promoure valors i actituds
cíviques.
Es destinen molts diners a la publicitat en les campanyes publicitàries institucionals
(GRAFICA BLAVA)

La publicitat institucional es defineix per tres elements.

1. Com element informatiu aprofita els elements avantatjosos de l’anunci
publicitari
2. Transmet fets idees o judicis relacionats amb el conjunt de la institució
3. El seu model de comunicacio es inulateral encomanant (::😊

Brifing: el client va a la agencia de publicitat i li diu de que vol fer la campanya de

publicitat. El client li prepara un document on explica que es el que vol i que
espera, a l’agencia. Això és el Brifing.
Comunicació política i opinió pública

Brifing: és la definició que fa el client d’allò que vol vendre. Ho explica a la agencia
perquè li faci la campanya. L’objectiu és el que hi posa en el brifing i li diu a la
agencia.
La diferencia entre la publicitat institucional és que li demana dues coses a la
agencia. Allò que volen fer publicitat i es ven a si mateix com a una bona institució
que vol captar simpatia i vots de la gent.
La publicitat institucional necessita mecanismes d’autoavaluació.

25/11/19
(...) Diapos
1. Les informacions sobre el risc són necessàries per prendre decisions
concretes...
2. Experimento sobre el encuadre en la teoria de la perspectiva.
3. Comunicació en situacions de risc i emergències.
4. Les característiques d’una crisi són:
- Sorpresa
- Manca d’informació
- Pèrdua de control
- Generació d’atenció pública i política
- Aprensió o pànic

6. Gestió del risc i de les emergències a través de les relacions interpersonals, els
mitjans de comunicació i les xarxes socials. Tècniques, recursos i ètica.

Una crisi pot fer trontollar una empresa o institució, però si està ben gestionada,
també la pot reforçar. “una crisi es un fet no controlat perls ògans de gestió d’una
organització que afecta de manera rellevant i negativa l’entitat, la seva imatge i el seu
desenvolupament normal”
Quan esclata, l’organització ha de fer simultàniament dues coses:
- Dirigir la crisi
- ...
La crisi ens genera un problema. El primer que hem de fer es reconeixel i afrontar-lo. Si
el problema se supera, en aquest sentit cal treballar per recuperar la bona imatge de
l’entitat. Durant la crisi, la comunicació ha de servir per mantenir la confiança en la
organització per part del seu públic. La comunicació serveix per no perdre la confiança
de la gent que espera de nosaltres un seguit de qüestions. El primer que hem de fer es
conservar la confiança amb honestedat i transparència.
Un pla de comunicació de crisi es una guia d’actuació. Hem de tenir un portaveu i un
comitè de crisi.
Recomanacions per gestionar la comunicació de crisi (EXÀMEN)
1. Elaborar pla estratègic.
Comunicació política i opinió pública

2. Resposta immediata però no precipitada

3. Reunir el comitè de crisi i recopilar tota la informació
4. Missatge sense ambigüitats i clar
5. Acceptar responsabilitats i si cal demanar perdo
6. No mentir. És millor posar les coses en context.
7. Elaborar informació i documents que siguin didàctics
8. Difondre el discurs de crisi als mitjans de comunicació
9. En la postcrisi, l’empresa s’ha de preparar per respondre adequadament a
possibles casos similars, en el futur. Que no torni a passar.
10. En moments de calma, cal fer reunions proactives i fluides amb determinats
públics i comprovar que es disposa de xarxes (personals, tècniques) per
difondre missatges amb seguretat.

Anàlisi cas atropellament massiu 17 agost 2017

La prioritat absoluta en el primer moment de l’atac a la Rambla era triple: donar
informació que sempre estigués contrastada i confirmada, donar informació de servei,
i utilitzar diversos idiomes en la comunicació perquè totes les dades poguessin ser
rebudes per turistes i familiars.

Com a portaveu va ser Trapero. Van posar a un policia per explicar coses de la policia.
EL portaveu millor que sigui un especialista per parlar d’allò que és especialista. Ha de
ser bo comunicant i bo sabent del que parla.

Perquè en Trapero va arribar a ser el portaveu. Gràcies a la comunicació es va poder

arribar a tot això.
- Imatge dels mossos, bona feina
- Mossos, identificació
- Credibilitat
- Influència pre 1-O
La comunicació cada cop es mes important i cada cop ho serà més. En la CP té un
paper molt important, segons com ho diguis, com ho venguis pot sortir d’una manera
molt diferent.
20/12/19
Fake news
Construir un relat a partir de mentides no es el mateix que utilitzar diferents tècniques
en un debat. El paper del periodista, és d’una gran responsabilitat per això.
Comunicació política i opinió pública

5. Institucions i comunicació institucional en una societat líquida. Disseny,

planificació i comunicació de campanyes polítiques i institucionals. Comunicació de
les institucions públiques: interna, externa i 2.0. Relacions amb la comunitat, els
ciutadans i els mitjans de comunicació. Organització d'esdeveniments. Protocol. Ètica
en la comunicació institucional i les relacions públiques.

Protocol: Tot això forma part del mateix paquet i tot te a veure amb la comunicació
política:
- Organització d’esdeveniments
- Protocol
- Relacions públiques
- Relacions institucionals

Exemple dones: explica com s’ha d’actuar si hi ha violència cap a la dona

Exemple Blockchain: parla de servidors connectats entre ells, de manera que mai ningú
te control de tota la informació però es pot accedir a la informació des de qualsevol
servidor. També és un exemple de protocol.
Exemple CCOO: és una definició d’aquells caso que et pots trobar d’assetjament
laboral que estan marcats en un protocol.
Exemple polítics i banderes: hi ha banderes i es faran una fotografia on el posicionaran
segons un protocol i no com vulguin. Parlarem d’aquest.
El protocol determina com s’ha de vestir, quins son els paper que cadascú ha de jugar
en cada moment...

Diapositiva classificació actes (esquema)

Diapositiva de l’ordre de precedències. A la vila de Madrid (desfilada 12 octubre per

exemple), en un acte oficial si hi ha el rei d’Espanya anirà primer. Després la reina,
princesa, infanta, rei i reina honorífic/a... Els poders, primer l’executiu, legislatiu i
finalment el judicial. Els presidents d’autonomia a partir de la posició 16.

Ordre de precedències a Catalunya: Primer el rei, princesa, etc etc. Al número 13 el

President del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma, a diferència de Madrid
que va el número 16.

Diapo resum de les taules 1 (demanar Andrea) i 2.

A nivell de l’estat es diferent perquè hi ha molt més embaixadors i la casa reial
Surt a examen:
Amfitrió: persona o entitat que convoca un acte. L’organitza, el paga, i s’organitza de
que tot vagi bé. és important saber qui és perquè el protocol canvia en funció de qui es
l’amfitrió. L’amfitrió ha muntat la festa. Qui es posa a la dreta és la persona de més
rang que el visita.
Comunicació política i opinió pública

Presidència: lloc destacat amb més visibilitat, que dona prestigi, notorietat, i
popularitat a la persona que l’exerceix.
Precedir significa “anar davant de”. En una llista de convidats, s’estableix un ordre
numèric pel qual uns en precedeixen uns altres. Aquest ordre es fa segons uns criteris:
- En els actes oficials, aplicant normativa oficial vigent (estatal, autonòmica o
local)
- En els actes privats, utilitzant els costums familiars o les regles internes
corporatives (com et sembli millor)
La confusió entre amfitrió i precedència és important no tenir-la.

Les autoritats, son els càrrecs públics que han estat elegits o designats.
Hi ha autoritats locals (alcaldes, presidents de diputació, regidors), autonòmiques
(presidents de consell de govern,i parlament, consellers, parlamentaris) i nacional
(presidents i representants dels tres poders).

Personalitats: figures importants de la vida política, social, econòmica, artística,

intel·lectual, mediàtica, associativa o cultural que han adquirit un gran predicament en
la comunitat i que s’han convertit en líders d’opinió.

Tipus de personalitats, important per les llistes de convidats.

 Individuals
 Per representació: independentment de la professió, intel·ligència, béns o
mèrits individuals han estat elegits o designats per a representar determinats
col·lectius. (Presidents d’organitzacions empresarials o sindicals, líders
espirituals o directius d’associacions ciutadanes o col·legi professionals, entre
d’altres).
Tipologies d’ordenació:
Les presidències poden ser:
- A una cara: amb públic. Poden ser amb ordenació alternativa.
o Presidència unipersonal: l’exerceix una persona que ocupa el centre en
un nombre senar d’integrants de la presidència.
o Presidència bipersonal o compartida: hi ha 6 persones que han d’estar a
taula. A la dreta es posa la persona de mes rang, i a l’esquerra la
persona que presideix.
o Presidència amb ordenació correlativa o lineal: el primer es posa a la
dreta, i s’ordenen a l’esquerra en funció de menys poder. Es fa servir
per fer el besamants (donarse les mans)
o Presidència mixta: els del centre presideixen. Esquerra altres autoritats i
a la dreta els premiats. Les files una davant de l’altra.
- Presidència a dues cares:
o A la francesa taula horitzontal un a cada costat (més aprop)
Comunicació política i opinió pública

o A la anglesa de punta a punta (amb més distancia). És per sopars de gala

etc.
Si parlem de que hi ha dues llistes (Parlament d’Escòcia i Catalunya (En negreta) els
presidents en el centre i els altres costat combinat entre catalans i escocesos en forma
de taula a la francesa.

- Taula de negociació: Es posen en linea tots els d’un bàndol en un costat de la

taula i es veuen cara a cara perquè han de negociar.

- Una presidència amb dues llistes on el president seu en una punta i els altres
per ordre en els costats de la taula.

www1.diba.cat/uliep/pdf/51546.pdf

De què serveix tot això? per tenir un mètode. Si has d’organitzar un acte, has de saber
com col·locar-los. Faré una llista que em permetrà fer una organització que funcioni de
manera adequada. Posar ordre a partir d’un criteri i unes normes.

Treball de curs: ser creatiu, inventar coses. EXAMEN

Sempre ha de portar el nom 4 preguntes. Haurà de caber
Numero de pagines en un espai determinat per
Tamany de la lletra 12, arial, verdana aprendre a sintetitzar.

09/12/19
Hi ha 4 diapositives per whatsapp andrea
ORGANITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS
Dos exemples, un té a veure amb la política i l’altre no.
ESCENARI 1: La diputació
Acte de constitució de la nova corporació provincial organitzat per l’ajuntament de
Lleida.
El departament de Protocol de la diputació te dues situacions de partida diferents:
1. Organitzacio d’actes propis. La diputació es l’amfitriona, i per tant presdeix
organitza i convida. En aquest tu fas l’acte i el crees tu.
2. Gestio d’actes externs on es convida el president. El departament de protocol
de la diputació ha de tenir ben clar si es convida a assistir l’acte o a presidir-lo.
En aquest has de pactar com fer les coses
A Lleida hi ha partits judicials on cada lloc/poble té un nombre determinat de diputats.
En total a Lleida hi ha 27 diputats. El ciutadà vota a l’ajuntament, però l’ajuntament fa
la suma dels diferents llocs per saber els diputats, per tant no és un vot directe.
Organització de la nova Corporacio de la diputació i elegir el nou president. S’organitza
aquest acte.
Comunicació política i opinió pública

Es descriu quin és l’objectiu (organitzar l’acte) i es descriu l’acció a fer tenint en

compte els aspectes que s’han de treballar EN ORDRE.
- Legislació
- Relacions públiques
o Externes: Qui són els convidats? Fer la llista
o Internes: comunicació, informació i invitació del personal de la casa
Com s’organitza l’acte?
Hi hah el nou equip de govern que influeix en el procediment de l’acte i també hi ha la
secretaria general. Passos a seguir:
- Cronograma jornada
- Guió de cada acte
- Llista de control que detalli necessitats d’infraestructura
- Timing d’elaboració de la invitació, sortida via correu, llista de convidats,
rebuda confirmacions, elaboració llista definitiva
- Reunions informatives de funcionament per explicar com funciona tot
- Reunions informaties per al personal de suport que hi ha de participar i
assignació de tasques i responsabilitats
- Previsió de possibles escenaris adversos
- Reunió posterior de valoració de funcionament i suggeriments de millora per a
properes ocasions.
Documentació:
Es fan tres targetes d’invitació a l’acte que incloguin el programa el guió etc.
Al President i als diputats se’ls hi dona un programa diferent.

Guió de l’acte:
Els invitats han d’enviar les credencials expedides per les juntes electorals de la zona
per ser Convidat, si no ho fas no ho ets.
Desenvolupament de la sessió:
1. Primer constitució de la Mesa d’edat. Entren els diputats a la sala i ocupen el
seu lloc seguint el protocol
2. Inici de la sessió. Es comproven les credencials i es declara l’inici de la sessió.
Fan un jurament que fa que quedi constituïda la Diputació.
3. Elecció del president: es presenten els candidats i es fa la votació
4. Es queda el president a taula i se li posa la medalla
5. Es parlen els diputats i conclou la sessió.

Textos de jurament o de promesa

Tant els diputats com els presidents fan un jurament diferent.
Memòria d’organització del ple de constitució de la nova corporació.
Comunicació política i opinió pública

Es narra i detalla tot el que s’ha fet en el acte i tot el que es posa i es treu
(infraestructura). Tots els detalls. Fins i tot , detallat segons les sales i la distribució dels
convidats.
Plànols de les sales: per indicar com esta situat tot i on hi ha cadires i tot.
Llista d’assistents: per recollir informació del convidat, on estarà ubicat, nom, cognom,
sala, fila...

Es important que les persones que ho han de fer siguin capaces de preveure tots els
escenaris i actuar amb la màxima rigurositat.

ESCENARI 2: Desert Run 2015

Grup Xaluca es un grup turístic al Marroc amb tota la infaestructrura necessària i s’ha
especialitzat en el turisme general i el turisme d’empreses.
Situació de partida: es una agencia que te una especialitat en viatges esportius i que
forma part d’una empresa mes gran que te especialitat en revistes de l’ambit esportiu.
Hi ha un acrod entre les dues parts i desde el grup del Marros es plantegen fer una
carrera pel desert, i barrejar el turisme amb l’esport.
Objectius: Oferir la possibilitat en un dels llocs més emblemàtics (desert). Fer una
prova poru dura per tal d’oferir un repte però prou accessible per aquells no tan
professionals. Descobrir la zona i gaudir de les activitats de l’entorn, conèixer el
territori (turisme). Fer accessible l’experiència als corredors però també als
acompanyants. Analitzen aquests escenaris i fan la proposta:
Descripció de l’acció: es planifica per al pont de Tots Sants i planifiquen la carrera per
etapes. Descripció de cada dia què es farà: el programa del viatge.
1. Arribada hotel
2. Carrera a la zona del hotel i primera etapa carrera
3. Cita amb l’alba segona etapa
4. Ultima etapa
5. Visita a X, dinar i tornar a BCN
Part de feina afegida: L’equip s’encarrega de gestionar l’arribada dels participants a
l’aeroport, preparació premis, gestió participants, controlar el recorregut de la
carrera... Volen cuidar de tots els aspectes i fins i tot els deixen regals a l’habitació. A
més els premis són una pedra de fòssil amb el logotip de l’empresa. Alteres detalls com
un document que indica el número de l’avió, de la taula, de cotxe per què la persona
no es preocupi de res.
Valoració dels resultats: parlar de tot el que s’ha fet i valorar si ha anat bé o malament
i buscar aspectes per millorar.