En referència a l'article ¿Cómo elegir un terapeuta? Entrada invitada. Por Quentin Hafner.

Hi ha
aspectes que la meva opinió coincideix en la plasmada, com la importància de l'elecció tanmateix
crec que molta gent no li dóna importància a l'elecció en el grau que caldria, com fa menció en
l'article és “una cerca ràpida en Google revela les múltiples opcions disponibles” donant accés a
l'usuari a múltiples professionals especialitzats en un corrent o model psicoterapèutic concret que
concordi millor en la forma de ser del terapeuta així com la forma d'enfocar la teràpia. Això em
du a fer menció a les diferents preguntes i/o apartats que es formulen en aquest article.
Pel que fa a “Pregunta a uns quants si ho creus convenient. Decideix després d'haver anat a un
parell de sessions” com ja he fet menció anteriorment, els professionals usualment
s'especialitzen en un model teòric així com en una forma concreta d'establir una aliança per tant
el fet de preguntar a diversos professionals pot ajudar al pacient sempre i quant tingui en compte
en quin model s'especialitza el terapeuta i la forma d'establir l'aliança perquè pot donar-se el cas
que la forma d'enfocar o entendre l'aliança terapèutica del psicoterapeuta no coincideixi amb la
que busca o necessita el pacient la qual cosa comporta a una dificultat o fracàs de teràpia.
Per altra banda les preguntes “Et sents segur?”, “Et sents comprès?” són com plasma l'article
nuclis vertebradors a l'hora d'establir l'aliança terapèutica i que, com a professionals formats
haurien de ser conscients de transmetre aquestes sensacions al pacient. Segons el meu punt de
vista s'ha de comprendre el pacient com a element essencial perquè es doni el canvi i/o poder
realitzar una teràpia. Aquesta aliança per tant és necessari que es construeixi, s'estableixi des
de la confiança, professionalitat respecte a capacitat o habilitat per crear una zona de confort per
obtenir la informació de major qualitat i per tant poder aplicar tècniques i/o ajudar a l'usuari a
desenvolupar i/o gestionar recursos per poder afrontar les situacions que són percebudes com a
fonts de malestar.
Un altre aspecte rellevant és “No dubtis a preguntar-li”, el que es fa menció del fet que el pacient
realitzi preguntes convenients durant l'entrevista pot ajudar a calmar inquietuds però també pot
no ser el cas, ates que no es contempla l'opinió del professional des del rol de l'expert o guia de
la teràpia, ja que hi ha preguntes que si es responen com seria el cas de preguntar-li si ha estat
en teràpia que podrien donar eines al pacient per determinat moment de la sessió utilitzar-les per
atacar al psicoterapeuta. Crec que és important que el psicòleg no faciliti molta informació
personal als seus pacients, ja que poden en determinat moment jugar en contra de l'objectiu final
de la teràpia, això no significa que el terapeuta hagi de donar respostes falses sinó intentar evadir
les preguntes que aportin informació innecessària per la teràpia.
Pel que fa a “Demana referències de familiars i altres terapeutes” estic quasi d'acord amb el que
menciona tot i que cal tenir en compte les limitacions del terapeuta per saber si la demanda la
podrà resoldre o estan fora de les seves capacitats i/o habilitats com a professionals per poder
resoldre. Així com les característiques de l'individu per tal de garantir amb major certesa l'eficàcia
de la teràpia, pel fet que les persones són diferents i desenvolupen formes de gestionar les
conductes/ recursos de forma diferent.
És important fer conscients des del primer moment al pacient que una bona teràpia sol durar
temps i per tant que no confiï en solucions instantànies ates que en l'actualitat molts pacients
busquen una solució instantània, com el fet de desidealitzar a la pobla cio amb l'existència de la
imatge del terapeuta perfecte, ja que aquesta idea s'ha de construir individualment en funció de
la capacitat que té l'expert en funció a la capacitat de resoldre i/o descobrir la demanda inicial o
l'oculta del pacient.
Respecte a la titulació d'un psicoterapeuta crec que és un dels punts més importants, ates que
si el professional fa ús de quelcom test psicomètric, és necessari confirmar que sigui capaç
d'aplicar-lo i interpretar els resultats obtinguts, en conseqüència s'ha d'assegurar que sigui
acreditat.
Et sents segur?,

Et sents comprès?,

No dubtis a preguntar-li,

Demana referències de familiars i uns altres terapeutes

Pregunta a uns quants si ho creus convenient. Decideix després d'haver anat a un parell de
sessions.

Com ja he fet menció anteriorment, els professionals usualment s‘especialitzen en un model

teòric així com en una forma concreta d’establir una aliança per tant el fet de preguntar a
diversos professionals pot ajudar al pacient sempre i quant tingui en compte en quin model
s’especialitza el terapeuta i la forma d’establir l’aliança ja que pot donar-se el cas de que la
forma d’enfocar o entendre l’aliança terapèutica del psicoterapeuta no coincideixi amb la que
busca o necessita el pacient la qual cosa comporta a una dificultat o fracàs de teràpia.

Una bona teràpia sol durar temps. No confiïs en solucions instantànies.

No hi ha terapeuta perfecte. Mantén-te en moviment.

respecta a la titulació de un psicoterapeuta crec que es un del punts mes importants ja que si el
professional fa uns de quelcom test psicomètric es necessari confirmar que sigui capaç
d’aplicar-lo i interpretar els resultats obtinguts, en conseqüència s’ha de assegurar que sigui
acreditat.