Dolors JULIANO

Universitat d e Barcelona
Institut Catali d l A n t r o p o l o g i a .
 "La c u l t u r a comunica: l a i n t e r c o n n e x i d d e l s esdeveniments/
c u l t u r a l s 6 s l a que transmet informacid a l s q u i p a r t i c i - /
pen en a q u e s t s esdeveniments"
(Leach, 1978) .
IntroducciÓ.
T o t e s les s o c i e t a t s e x t e r i o r i t z e n , a t r a v é s d e l l u r s m i t e s
i d e l l u r s r i t u s , la c o n c e p c i ó q u e t e n e n d'elles m a t e i x e s , d e /
l l u r s r e l a c i o n s amb la n a t u r a i a m b e l s é s s e r s h u m a n s a l i e n s al
grup. Es pot e l e g i r t a m b é , a t r a v é s d e l l u r s c r e e n c e s , i n f o r m a -
c i ó d e la s e v a c o n c e p c i ó d e l ' e s t r u c t u r a interna: r e l a c i o n s j e -
rirquiques, d t o p o s i c i Ó o de complementarietat.

A q u e s t p l a n t e j a m e n t t e d r i c i m p l i c a la c o n s i d e r a c i ó del s i s
t e m a d e c r e e n c e s i d e p r i c t i q u e s q u e s'hi r e l a c i o n e n , c o m un /
l l e n g u a t g e o un codi q u e t i n d r i a , a m é s a m é s d e la s e v a f u n c i ó
s o c i a l d o e l e m e n t d t i n t e g r a c i Ó i d e o l d g i c a i d e d e l i m i t a c i ó del /
s e n t i t de p e r t i n e n c a , u n a f u n c i ó intel.lectua1 d o e l e m e n t r a c i o -
n a l i t z a d o r . No s e r i a a p a r t i r d e la s e v a e f i c i c i a p e r a c t u a r s o
bre els objectes, que s l h a u r i a de jutjar la racionalitat d 1 u n a /
c r e e n c a ( c o m e s p r o p o s i d e s d e F r a z e r a ~ é v i - ~ t r a u s s ,ni p e r la
c a p a c i t a t p e r c a n a l i t z a r l ' a n g o i x a del g r u p a a l l b q u e é s d e s c o
n e g u t ( q u e p r o p u g n a M a l i n o w s k i ) , ni t a n s o l s p e r la s e v a e f i c i -
c i a e v i d e n t com un e l e m e n t d e c o h e s i ó s o c i a l ( c o m a s s e n y a l e n /
e l s f u n c i o n a l i s t e s ) , s i n ó p e r la d e p e r m e t r e d'oferir u n a m a t e -
r i a l i t z a c i ó d e p r i n c i p i s ldgics2. S e r i e n , a la fi, un i n t e n t d e
r a c i o n a l i t z a r el món, l'aplicació al c a o s d e les d a d e s s e n s i - /
b l e s d o a q u e l l s p r i n c i p i s d t o r g a n i t z a c i Ó c o m u n s q u e són s u b j a - /
c e n t s a l s f e n d m e n s n a t u r a l s i a la v i d a d e la s o c i e t a t , i q u e a
través d o u n procés isomdrfic permetrien entendre'ls per analogia.

Així, el s e n t i t f i n a l d ' a n a l i t z a r e l s m i t e s é s p e r m e t r e - /
u n a aproximac,iÓ al s i s t e m a d e p e n s a m e n t d e la s o c i e t a t e s t u - /
diada, e n el seu a s p e c t e f o r m a l , m e n t r e q u e e l s c o n t i n g u t s /
e s p e c í f i c s p e r m e t e n r e m u n t a r - n o s , p e r u n a banda, als ori- /
gens histdrics que possibilitaren privilegiar uns significats /
i n o d'altres i p e r l'altra, a p r o x i m a r - n o s a les c o n d i - /
cions concretes d e les relacions interpersonals i les d'home-
m e d i o n el m i t e f l o r e i x i d e l e s q u a l s e n p r e t é n - a n i v e l l s u b -
conscient- ser una explicació.

G o d e l i e r d i u s o b r e a i x b ( 1 9 7 6 , 35): "

" E l v i s i b l e 6 s una r e a l i t a t que en dissimula una a l t r a d e

més fonda i amagada, e l coneixement de l a qual 6 s l'ob-/
j e c t i u e x a c t e de l a recerca c i e n t f f i c a " .

I m é s e n d a v a n t a f e g e i x (pig. 38-9):
" E s impossible,per consegüent, que e l saber c i e n t í f i c pu
qui c o n s t r u i r - s e a p a r t i r de l e s representacions e s p o n t s
n i e s que e l s individus e s fan de l e s s e v e s r e l a c i o n s so-
cials".

A i x b i m p l i c a la n e c e s s i t a t d e d e s c o b r i r el s i g n i f i c a t p r o
f u n d d e c r e e n c e s i , i n s t i t u c i o n s , a t r a v é s d'un t r e b a l l d e d e 2
c o d i f i c a c i ó , q u e s e r i m é s e f i c a ~e n la m e s u r a e n q u i e s c o n e -
g u i n e l s d i f e r e n t s n i v e l l s c o n s t i t u t i u s d'una s o c i e t a t , a t i s
que funcionen de manera interrelacionada. Aquesta necessitat]
d e c o n e i x e m e n t t o t a l , a q u e s t e n f o c a m e n t g l o b a l h a d u t a privilegiar
l'estudi d e c o m u n i t a t s p e t i t e s i a i l l a d e s p e r a v a n t a t g e m e t o -
d o l b g i c e n c a r a q u e l ' a n i l i s i e s t r u c t u r a l del s i s t e m a d e c r e e n
c e s n o p o r t i p e r si m a t e i x a l i m i t a r - s e a les u n i t a t s d'ani-
lisi t r a d i c i o n a l s e n l ' a n t r o p o l o g i a c l i s s i c a . D e f e t d e s delts
anili,sis d e P r o p p d e l s c o n t e s m e r a v e l l o s o s , j a f a c i n q u a n t a /
anys,el c a b a l d e c r e e n c e s t r a d i c i o n a l s e u r o p e e s h a e s t a t un /
m a t e r i a l r i q u i s s i m p e r a l ' a n i l i s i e s t r u c t u r a l . M a l g r a t tot,/
n o é s p r u d e n t m e n y s p r e a r e l s p r o b l e m e s q u e p l a n t e j a l'exten -
s i 6 d e les t i c n i q u e s a n t r o p o l b g i q u e s a l'estudi d e les c r e e n -
c e s d e la n o s t r a c u l t u r a . No t e n i n t e n c o m p t e e l s c o n d i c i o n a -
ments personals i els problemes d'objectivitat (que no són s o
l u c i o n a t s p e r c a p r e t a l l del s u b j e c t e d'estudi q u e e s f a c i , i
c o n s e q ü e n t m e n t , 6 s un p r o b l e m a a p r i o r i , j a e s t r e b a l l i e n l'ob,
j e c t e a n t r o p o l b g i c c i b s s i c o e n la s o c i e t a t i n d u s t r i a l i t z a d a j ,
hi h a l e s d i f i c u l t a t s produi'des p e r la i n c o r r e c t a d e l i m i t a c i ó
t e b r i c a d e les u n i t a t s d'anilisi (Cf.: L i s ó n , 1975), i p e r la
i n t e r r e l a c i ó o b l i g a d a d e l'objecte d'investigac,iÓ r e t a l l a t a r t L
f i c i a l m e n t , en u n a r e a l i t a t m é s gran, q u e el c o n d i c i o n a f o r t a -
ment.

M a l g r a t a q u e s t e s d i f i c u l t a t s , i n t e n t a r e m d e s e n v o l u p a r la/
n o s t r a a n i l i s i , p l a n t e j a n t - n o s c o m a f i n a l i t a t d e s c o d i f i c a r el
s i g n i f i c a t d ' a l g u n s f e n b m e n s r i t u a l s e n un p o b l e del V a l l g s /
O r i e n t a l i , m é s c o n c r e t a m e n t , e l s r o m i a t g e s d e St. F e J i u d e C o -
dines.

L a p r i n c i p a l d i f i c u l t a t p e r a la d e l i m i t a c i ó d e l'esfera /
s i g n i f i c a t i v a r a u e n el f e t q u e la c o m u n i t a t q u e e s t u d i e m e s t i l
i n c r u s t a d a e n un e s t a t - n a c i ó m o d e r n i e n un c o r r e n t r e l i g i ó s /
formalitzat.

Analitzem cadascuna d'aquestes circumstincies:

a ) P e r t i n y e r a la C a t a l u n y a c o n t e m p o r i n i a i m p l i c a , p e r a /
u n a c o m u n i t a t petita: incloure's en la x a r x a e d u c a t i v a i d e c o -
m u n i c a c i ó de l l E s t a t ~ s ~ a n y o l la , qual c o s a 'constitueix un im -
p o r t a n t e l e m e n t u n i f o r m i t z a d o r e n el c a m p d e les c r e e n c e s i d e /
les t r a d i c i o n s . D'altra banda, s i g n i f i c a p a r t i c i p a r al s i s t e m a /
e c o n b m i c del c a p i t a l i s m e i n d u s t r i a l , q u e t r a n s f o r m a profundament
la b a s e d e s u b s i s t 6 n c i a . f i n s i t o t d e l e s c o m u n i t a t s a g r í c o l e s ,
i i n f l u e i x p o d e r o s a m e n t en 1'evoluciÓ d e l s s i s t e m e s d e v a l o r s /
t r a d i c i o n a l s , en c a n v i a r les r e l a c i o n s d e producció.

b ) El m o n o p o l i q u e t é 1'Església C a t b l i c a a E s p a n y a e n e l /
c a m p d e l e s c r e e n c e s i l a l l a r g a d u r a d a h i s t 6 r i c a d'aquest m o n o
poli, h a a c t u a t c o m a a g e n t a n i v e l l a d o r d e t o t e s les p a r t i c u l a -
ritats mítiques que els diferents pobles podien elaborar a par-
tir d e l l u r s ~ p r o b l e m i t i q u e s específiques. Arreu es veneren els/
m a t e i x o s sants, i hi h a un s i s t e m a r e l i g i ó s p r o p o s a t c o m a v i -
lid d e f o r m a i n t e m p o r a l i absoluta. Així, s ' a f a v o r e i x u n a s e p a -
r a c i ó e n t r e l a p r o b l e m h t i c a c o n c r e t a d e c a d a c o m u n i t a t , i el /
m a r c i n t e r p r e t a t i u religiós.
 P e r e s t u d i a r a q u e s t s i s t e m a de c r e e n c e s c e n t r a ' l i t z a t , la
u n i t a t n a t u r a l d ' a n i l i s i no s e r i a n i l a c o m u n i t a t , n i l a co-
marca, n i l a n a c i ó , n i f i n s i t o t l ' e s t a t q u e i n c l o u e l s n i -
v e l l s a n t e r i o r s , s i n ó u n a e n t i t a t més d i f u s a i a b s t r a c t a q u e
p o d r i a r e b r e e l nom d e c r i s t i a n d a t s i r e m a r q u e m l ' a s p e c t e :s
p e r e s t r u c t u r a l de l ' a n i l i s i , o de c i v i l i t z a c i 6 o c c i d e n t a l s i
basem l l e s t u d i a p a r t i r d e l s i s t e m a e c o n h i c .

La d i f i c u l t a t de f e r una a n a l i s i s i g n i f i c a t i v a s o b r e u n i -
t a t s t a n e x t e n s e s i m a l d e l i m i t a d e s e n s f a v e u r e p e r . q ~ 6m o l &
a n t r o p 6 l e g s r o m a n e n f i d e l s a l camp d ' e s t u d i t r a d i c i o n a l , e n -
cara que l a p o l 6 m i c a s o b r e l e s u n i t a t s d ' a n i l i s i c r e i x i /
als ambients acadhnics.

M a l g r a t a i x 6 , no t o t s e l s elements d ' u n s i s t e m a m í t i c e l
t a n en l a m a t e i x a m e s u r a c o n d i c i o n a t s p e l s e l e m e n t s e x t e r i o r s
a l a c o m u n i t a t . A i x í , m e n t r e e l c a l e n d a r i de f e s t e s acostuma
a s e r comú, f e n t s e r v i r e l s a n t o r a l d ' e l e m e n t u n i f i c a d o r d e /
g r a n s & r e e s , l e s l o c a l i t z a c i o n s g e o g r i f i q u e s d e l s l l o c s de /
culte, tenen p e r l a seva e s s b c i a c a r a c t e r í s t i q u e s p a r t i c u l a
r i t z a d o r e s , i obren, p e r t a n t , p o s s i b i l i t a t s d ' a n i l i s i zonal
o regional.

Es a d i r , s i v o l e m f e r u n a a n i l i s i de m i t e s q u e n o d e f u -
g i una g e n e r a l i t z a c i ó q u e n o podem a f r o n t a r , hem d e f i x a r - n o s
s o b r e t o t a l e s e x p r e s s i o n s d e l c u l t e més l l i g a d e s a l a g e o g r a
f i a de c a d a r e g i ó , p e r l e s p o s s i b i l i t a t s q u e h i h a q u e re
f l e c t e i x i n l a v i s i ó d e l món p r 6 p i a d ' a q u e s t a s o c i e t a t c o n c r e
ta. E n t r e aquestes m a n i f e s t a c i o n s l l i g a d e s a h a b i t a t s p a r t i -
c u l a r s són m o l t s i g n i f i c a t i u s e l s r o m i a t g e s , que i m p l i q u e n /
a l desplacament cap a zones marcades t r a d i c i o n a l m e n t ( p e r una
t r a d f c i ó e s p e c i f i c a m e n t l o c a l ) com a l l o c s s a g r a t s .

I Com j a v a p l a n t e j a r L e a c h ( 1 9 7 8 : 4 5 - 4 9 ) , sobre l ' e s p a i /

I continu, cada s o c i e t a t e s t a b l e i x e l s seus l í m i t s a r t i f i c i a l s :
I
I
"El principi que tots els limits s6n trencaments artifi-
cials del que 6s continu per natura, i que aquesta ambi-
güetat, que 6s implfcita en el limit com a t d 4 6s una /
font d'ansietat, s'aplica tant al temps com a l'espai".
 P r e c i s a m e n t e l d u b t e d:on e s p r o d u e i x e l c a n v i d e c a t e -
g o r i a , és una f o n t p o t e n c i a l d ' a n g o i x a , que marca a q u e s t e s /
z o n e s c o n f l i c t i v e s com a " i r e a s a g r a d a " a s s e n y a l a d a p e r r i t u a l s
específics. La s i r i e diequiva16ncies m e t a f 6 r i q u e s :

normal / anormal
central / marginal
profi / sagrat

e s c o n c r e t a e n u n a n e c e s s i t a t de m a r c a r e l s l í m i t s a p a r t i r /
d e l s q u a l s l a n o s t r a i r e a , coneguda, s e g u r a , p r h p i a , d e i x a
pas a l ' i r e a a l i e n a , estranya, p o t e n c i a l m e n t p l e n a de p e r i l l s .

D 1 a l t r a banda, f i x a r l ' a t e n c i ó en l a i n t e r s e c c i ó /
d'ambdues c a t e g o r i e s , dóna a a q u e s t e s p a i una s i g n i f i c a -
c i ó p a r t i c u l a r que s ' a c o s t u m a a s e n y a l a r f í s i c a m e n t ( f i t e s , /
c r e u s de t e r m e , f r o n t e r e s ) , i m a r c a d e s r i t u a l m e n t a t r a v é s /
de c e r i m b n i e s de p a s o r i t u a l s q u e n ' a s s e g u r i n l a p o s s e s s i ó /
simbblica.

Des d ' a q u e s t p u n t d e v i s t a , podem c o m p r e n d r e e l s r o m i a t g e s

com a a c c i o n s c o l . l e c t i v e s d e d e m a r c a c i ó r i t u a l d e l s l í m i t s j d e a l s
d e l a c o m u n i t a t q u e e l s f a ; poden, e n a l g u n s c a s o s , s e r u n a /
c e r i m b n i a p r b p i a de dues B r e e s que en a q u e l l a t r o b a d a a m i g /
camí marquen e l s l í m i t s e x t r e m s de l a seva p o s s i b i l i t a t d'Ús.
La p e r i o d i c i t a t f i x a l a c e r i m b n i a -que sobreposa l í m i t espa -
c i a 1 a l í m i t temporal-, i m p l i c a l a r e a f i r m a c i ó p e r i b d i c a de l a
v a l i d e s a d e l d e m a r c a d o r . A q u e s t a c o s t u m a a c o i n c i d i r amb s e n -
y a l s n a t u r a l s (carenes, punts culminants, l í m i t de l e s a r e e s /
fitogeogrifiques o climitiques).

En s e l e c c i o n a r a q u e s t s l l o c s s a g r a t s són m o l t i m p o r t a n t s
e l s e l e m e n t s h i s t b r i c s , a v e g a d e s , m o l t a n t i c s , que e s r e -
corden (molt c a n v i a t s ) per t r a d i c i ó o r a l , o e l s e n t i t p r i m i -
t i u d e l q u a l s 1 h a p e r d u t t o t a l m e n t . Tam,bé, e l s e l e m e n t s q u e /
r o d e g e n e l r o m i a t g e ( q u a l i t a t i c o n d i c i ó d e l s romeus, dons,/
q u 6 s ' e s p e r a s o n s e q u i r r i t u s i c r e e n c e s q u e acompanyen a /
l l a c t e ) s ó n s u s c e p t i b l e s de s e r d e s c o d i f i c a t s e n t e r m e s p e r la
s o c i e t a t c o n c r e t a que e l s genera, t o t i l ' a s s y m i l a c i Ó a n i v e l l i
d o r a d e l s i s t e m a g e n e r a l de c r e e n c e s .
 Amb l ' e n s o r r a m e n t d e l mode d e v i d a c a m p e r o l t r a d i c i o n a l ,
b a s a t en c u l t i u s d ' a u t o s u f i c i i n c i a , i en l a i n c o r p o r a c i ó c r e i -
xent, des de m i t j a n s d e l s e g l e p a s s a t a l s i s t e m a c a p i t a l i s t a ;
e l cos de creences,que r e f l e c t i a les anteriors condicions d ' e
xistsncia, h a c a i g u t en d2s1.í~ a q u a s i t o t . C a t a l u n y a i 6s d i -
f í c i l t r o b a r - n e r a s t r e s e n l e s p r i c t i q u e s d e l s ~ a m p ~ r o lasc -
t u a l s o e l s o b r e r s i n d u s t r i a l s . Per6 també en a i x 6 , e l s r o m i a l
ges són u n i r e a d ' e s t u d i p r i v i l e g i a d a , j a q u e u n d e l s e l e - /
m e n t s menys v a l o r a t s e n l a s e v a f u n c i ó t r a d i c i o n a l , l a passi
b i l i t a t d e c o n t a c t e amb l a n a t u r a q u e i m p l i c a , 6 s u n v a l o r 5
c c e p t a t p e r l a nova c u l t u r a . Per a i x 6 i n s t i t u c i o n s l a i q u e s /
com e l s c e n t r e s e x c u r s i o n i s t e s , s ' h a n e n c a r r e g a t m o l t s c o p s /
del c o n t r o l d'aquestes passejadestradicionals, assegurant l a
seva s u b s i s t 6 n c i a ( b é que s e c u l a r i t z a d a ) m e n t r e que d ' a l t r e s
t r a d i c i o n s r e l a c i o n a d e s amb e l c u l t e s ' h a n p e r d u t
2 .
Aquest munt de c i r c u m s t i n c i e s p e r m e t c o n s i d e r a r e l s r o -
miatges, p e r e m p o b r i t s que e s t i g u i n , a v u . i de s i g n i f i c a t s c o m /
u n camp p r i v i l e g i a t d ' a n i l i s i e t n o g r i f i c .

Ja és h o r a després d ' a q u e s t l l a r g p r e i m b u l , que a n a l i t -

zem e l s r o m i a t g e s d e S t F e l i u d e C o d i n e s .

L ' e s p a i i e l temps d e l s r o m i a t g e s .

S i s t e m a t i t z a n t l e s d a d e s veiem,que d u r a n t l ' a n y es fan,

p e l s v o l t a n t s de S t . F e l i u , c i n c romiatges, que són e l s se -
guents:

1 ) 20 d e g e n e r ( o e l d i u m e n g e s e g ü e n t ) a S t S e b a s t i i de
Montmajor.
2 ) D i l l u n s d e P a s q u a de R e s u r r e c c i ó , a l a M a r e d e Déu /
de V i l l a r .
3 ) D i l l u n s d e l a s e g o n a Pasqua, a S t M i q u e l d e l F a i .
4 ) 2 3 d e Novembre a S t C l i m e n t .
5 ) P r i m e r d i u m e n g e de desembre a S t S a d u r n í .

E l s a l t r e s romiatges del l l o c , d e l s q u a l s en t e n i m c o n s t i n c i a
h i s t 6 r i c a - e l s d e S t T o m i s i de N o s t r a S e n y o r a d e l G r a u , n o s ' h a n
\.'
f e t d e s de q u e e l s ' i n f o r m a d o r s més v e l l s
/' t e n e n Ús d e r a ó
6
.
a
 1

H i ha e l s r o m i a t g e s comarcals, com e l d e M o n t s e r r a t , q u e /
e s f a a n u a l m e n t , i d ' a l t r e s q u e e s m e n t a de P a l m a ( 1 9 4 4 , 2 8 0 ) a /
P a l a u d i r i e s , C a l d e s de M o n t b u i , 1 ' A m e t l l a i p u i g - g r a c i ó s , que /
no han a r r i b a t a a r r e l a r . S i t e n i m en compte e l s que són l o c a l s ,
p r o p i s d e S t . F e l i u , e n s hem.de l i m i t a r a l l a n i l i s i d e l s c i n c /
p r i m e r s . D ' a q u e s t s , p e l que f a a l d e l Vil1ar;el de S t . C l i m e n t
i e l de S t S a d u r n í , h i h a c o n s t i n c i a q u e e s f a n d e s de, com a /
mínim. l ' a n y 16277 .
Una p r i m e r a o b s e r v a c i ó d e l mapa, e n s f a c o n s i d e r a r q u e h i /
ha una c o i n c i d 6 n c i a b a s t a n t marcada e n t r e e l s l l o c s que v i s i t e n
i e l s l í m i t s j u r i s d i c c i o n a l s d e l m u n i c i p i ( v e g e u e l mapa I ) , re
p r e s e n t a n t q u a s i sempre u n a a v a n ~ a d as o b r e e l t e r r i t o r i d ' a l t r e
m u n i c i p i s . A q u e s t m a r g e é s més a m p l i en e l c a s d e l e s z o n e s mun
t a n y o s e s amb m o l t p o c a d e n s i t a t d e p o b l a c i ó , p r i n c i p a l m e n t p e r -
qu6 en a q u e s t s c a s o s e l l l o c on e s f a e l r o m i a t g e ( e r m i t a de /
muntanya) 6s v i s i b l e des de St. F e l i u , p r o d u i n t - s e una a p r o p i a -
c i ó v i s u a l de l ' o b j e c t e .

A i x í , S t . S e b a s t i i de Montmajor e s t i a v u i t q u i l h e t r e s a l sud-
o e s t , d i n s e l terme de Caldes de Montbui, j u s t a l a m e i t a t de /
l ' e i x i m a g i n a r i q u e u n e i x S t . F e l i u amb S t . M i q u e l d e l F a i . S i /
e l s l í m i t s d e l s termes m u n i c i p a l s f o s s i n s i m G t r i c s , j a que qua-
s i a r r i b e n a St. Miquel d e l Fai, h a u r i a quasi d ' a r r i b a r a St. /
S e b a s t i i de M o n t m a j o r , p e r 6 n o 6 s a i x í ; e l t e r m e d e C a l d e s f a /
u n a d e n t s o b r e a q u e s t t e r r i t o r i i duu e l l í m i t a d m i n i s t r a t i u /
p e r l a v e s s a n t de l a m u n t a n y a d ' a b a n s : solanes8.

E l segon p u n t de r o m i a t g e e l marca l ' e r m i t a de l a Verge /

d e l V i l l a r . En a q u e s t c a s l a d i s t i n c i a é s m o l t m i n s a - u n s m i l /
c i n c - c e n t s m e t r e s c a p a l s u d - e s t - i l a u b i c a c i ó c o i n c i d e i x amb/
e l l í m i t m u n i c i p a l que v o r e j a l a v a l l i que a l l i passa p e l l l o c
més p r 6 x i m a l a c i u t a t 9 .
E l següent r o m i a t g e és a St. M i q u e l d e l F a i i marca e l d i h
m e t r e més g r a n , és a d i r , l a d i s t a n c i a més l l a r g a q u e e s p o t /
r e c ó r r e r s e n s e s o r t i r d e l t e r m e de S t . Feliu. Malgrat tot,
 I ' e x c u r s i ó d'uns v u i t q u i l a m e t r e s i mig, duu a uns c e n t s de /
metres e n l l i d e l terme a d m i n i s t r a t i u .

E l r o m i a t g e a St. Climent, a l Nard de l a c i u t a t , 6s a t í -

p i c en a q u e s t c o n t e x t . V i s i t a u n a e r m i t a q u e é s d i n s d e l s -1'
m i t s , a uns n o u - c e n t s m e t r e s e n c i . J a veurem després, que t a m
b é é s a t í p i c r e s p e c t e a l a d i s t i n c i a t e m p o r a l amb e l s a l t r e s /
romiatges.

F i n a l m e n t , e l r o m i a t g e de St. ~ a d u r n : p e n e t r a p e l n o r d - /
e s t d i n s e l terme m u n i c i p a l de G a l l i f a -
s ' h i i n t r o d u e i x un /
quilhmetre.

En c o n j u n t , a q u e s t a d i s t r i b u c i ó g e o g r i f i c a s e m b l a c o h e - /
r e n t amb u n a e s t r a t 6 g i a d e r e a f i r m a c i ó d e z o n e s d ' i n f l u s n c i a ,
i a i x 6 ho r e a f i r m a l a o p i n i ó d e l s f e l i u e n c s , que normalment /
a s s e n y a l e n a q u e s t s p u n t s com a p r o p i s , amb u n s i g n i f i c a t a f e r
t i u . Per ex.: e l programa de l a F e s t a M a j o r (1979) ens d i u de
S t . S a d u r n i : "Muntanya t a n e s t i m a d a p e r t o t s " ; i e l s i n f o r m a -
d o r s a f i i m e n uninimement: "Encara que no s i g u i a l n o s t r e m u n i
c i p i S t . Sadur:i és n o s t r e " .

Generalment e l s l l o c s d ' a r r i b a d a d e l s r o m i a t g e s s'ense-/

n y e n a l s t u r i s t e s com a a t r a c c i o n s l o c a l s , i s ' h a d e c o m e n t a r
que a i x a no passa p e r é s s e r e l s Ú n i c s l l o c s p o s s i b l e s , s i n ó /
que són e l s l l o c s e s c o l l i t s , a base d o e s c o l l i r - n e uns i r e f u -
s a r - n e uns a l t r e s . L a muntanya d e l F a r e l l , segona en a l t u r a i
m o l t r i c a e n m i t e s d e l C a l l e s , é s d e l m e d i m í t i c d e C a l d e s i,
m a l g r a t e s t a r a l a m a t e i x a d i s t i n c i a de S a n t F e l i u que S a n t /
S a d u r n í , n o s ' e n u m e r a m a i com u n a a t r a c c i ó l o c a l , i f i n s i /
t o t n o l a esmenten quan enumeren l e s muntanyes de l ' i r e a .
I

Com c o n c l u s i Ó d ' a q u e s t a p r i m e r a a p r o x i m a c i ó a l s l l o c s s a
,
g r a t s com a f i t e s de l í m i t s , e s p o t e s m e n t a r ( j a s e n s e l l i g a m s
amb e l s r o m i a t g e s ) , u n e l e m e n t a v u i d e s a p a r e g u t d e l a t o p o n i m i a
de S t . F e l i u . Em r e f e r e i x o a l a f o n t d e l F o l l e t . J a s e s a p q u e
h i h a un r i c s i s t e m a m í t i c a l v o l t a n t d ' a q u e s t a f i g u r a a r r e u /
d e C a t a l u n y a . L a s i t u a c i ó d ' a q u e s t a f o n t , anomenada, amb u n /
3
 66

nom s a g r a t ( t a p a d a f a p o c s a n y s p e r r e o m p l i m e n t del t e r r e n y ) ,
p o d r i a s e m b l a r i n c o h e r e n t a m b la i n t e r p r e t a c i ó q u e d e s e n v o l u -
pem, j a q u e e r a al c e n t r e d e la c i u t a t , m o l t p r o p d e l l e s g l é -
sia. P e r 6 si e n s f i x e m en la d i s t r i b u c i ó e s p a c i a l del poble,/
v e i e m q u e l'atravessa el t o r r e n t del Tura, q u e a m b el s e u /
llit m a r c a p r e c t i c a m e n t u n a s e p a r a c i ó r e a l , e n t r e d u e s z o n e s /
m o l t m a r c a d e s d e la c i u t a t , e l s a n t i c s b a r r i s d e la S a g r e r a i
d e la V e n d e r i a . únic c o n t a c t e e n t r e a q u e s t s d o s b a r r i s e s /
f é u d u r a n t s e g l e s a t r a v é s d'un p o n t u b i c a t p r o p d e la f o n t /
del f o l l e t , q u e a i x í a s s o l e i x la s e v a d i m e n s i ó d e m o l l ó d e /
fronteres, d'irea de contacte conflictiu. La rivalitat entre/
e l s d o s b a r r i s , l ' a s s e n y a l a v i s u a l m e n t la c o n s t r u c c i Ó d e d o s /
c a m p a n a r s (el d e l'església i el d e la t o r r e del r e l l o t g e ) i/
es r e c o r d a m e r c 6 s a m ú l t i p l e s a n 6 c d o t e s p o p u l a r s 1 o.

..;
I

.
\

I \
.
II
I

Saol Sebastid
de Montmajor
-
P L ~ N O L N1G
 Fins i tot es pot plantejar com una hipitesi a demostrar,
q u e el ball d e b a s t o n s , q u e e s b a l l a v a a n t i g a m e n t al p o b l e i
del qual A m a d e s e n v a r e c o l l i r l a m ú s i c a i l a c o r e o g r a f i a , e r a
una expressió ritualitzada de 1'oposiciÓ-complementarietat /
d'aquests d o s barris. t

D e i x a n t j a d e b a n d a la i n t e r p r e t a c i ó a b a s e d e d e m a r c a c i ó
d e l í m i t s , p l a n t e j a m e n t d e b a s e f u n c i o n a l i < t a , i p a s s a n t al /
p l a e s t r u c t u r a l , hi ha un a l t r e e l e m e n t q u e e s p o t d e s t a c a r e n
u n a p r i m e r a a p r o x i m a c i ó a l l a n i l i s i d e l s r o m i a t g e s , i é s l'or-
dre, q u e e s p o d r i a q u a l i f i c a r d e s o r p r e n e n t , a m b q u i a q u e s t s /
e s f a n al l l a r g d e l'any, i q u e s i g n i f i c a v a d e s p l a c a r - s e c o n t i
n u a m e n t i s i s t e m i t i c a a l'inrevés d e l e s a g u l l e s del r e l l o t g e .
A i x í s ' a s s e n y a l a r i t u a l m e n t , d u r a n t l'any, e l s l í m i t s d e la c g
m u n i t a t , s e g u i n t un c e r c l e en el qual e s p o d e n m a r c a r e l s d i i -
m e t r e s NO / S E i SO / N E ( v e g e u el g r i f i c Núm. 1).

NO. N

D'aquests d o s e i x o s , el m é s l l a r g 6s el q u e u n e i x St. S e
b a s t i i i S t . Miquel, a m b q u a s i n o u q u i l 6 m e t r e s e n l í n i a r e c t a ,
per o p o s i c i ó a l s c i n c q u i l i m e t r e s d e I'eix S t S a d u r n í / ~ i l l a r .
p e r 6 s i a i x b p o t r e s u l t a r s i g n i f i c a t i u des d e l p u n t de v i s t a /
territorial, 6 s e v i d e n t que, des d e l p u n t de v i s t a d e l a s e v a
significaci6 mftica. l ' e i x f o n a m e n t a l és e l segon, a l vol- /
t a n t d e l q u a l g i r a una r i c a c o n c e p t u a l i t z a c i Ó s i m b b l i c a . A /
p a r t i r d ' e l l es g e n e r a , per un d e s p l a c a m e n t e n e l temps i u n a
duplicació simbblica, l'eix S t . S e b a s t i i / S t . ~ i q u e l , q u e 6s
c o m p l e m e n t a r i . A i x b f a que, s e g o n s e l n o s t r e p u n t d e v i s t a si-
g u i més c o r r e c t e c o m e n c a r l ' a n i l i s i d e l c i c l e a p a r t i r de S t .
Sadurní. com f a r e m d ' a r a e n d a v a n t .

Tornem a l e s d a t e s d e l s r o m i a t g e s : e l de S t . Sadurní es/

c e l e b r a v a t r a d i c i o n a l m e n t e l d i a d e l Sant. 2 9 de n o v e m b r e , /
p e r 6 p e r f a c i l i t a r l ' a s s i s t 6 n c i a de l a g e n t es f a , de dos anys
e n g i . e l p r i m e r d i u m e n g e de d e s e m b r e . A p r o x i m a d a m e n t q u a r a n t a
d i e s després ( a q u e s t any han e s t a t q u a r a n t a q u a t r e ) , es c e l e -
b r a e l de S t . S e b a s t i i d e M o n t m a j o r . H i h a un d e s p l a c a m e n t d e
q u a r a n t a d i e s , i n t e r v a l c o n s i d e r a t 1 ' com a p e r í o d e t i p u s de /
l e s f e s t e s c a t a l a n e s , p e r a un a l t r e r o m i a t g e q u e r e f l e c t e i x /
u n e s c a r a c t e r í s t i q u e s s e m b l a n t s , p e r 6 m e n o r s q u e en e l c a s ;a
t e r i o r ( e s .va a u n a m u n t a n y a més b a i x a , i h i v a menys g e n t ) .

E l que t r o b e m a l l í m i t o e s t e n d i r e c c i ó n o r d - s u d , es r e -
p e t e i x a l l í m i t e s t en d i r e c c i ó sud-nord. Aquí e l r o m i a t g e de
d i l l u n s de Pasqua de R e s u r r e c c i ó a l V i l l a r , que 6s una e r m i t a
r e l a c i o n a d a amb u n a f o n t , s e g u e i x a l c a p de q u a r a n t a d i e s j u s
t o s e l que va a S t . Miquel del Fai, que és un c o n v e n t s i t u a t /
a l c o s t a t d ' u n a cascada. També, a q u e s t cas, ambdós, romiatges
s o a s s e m b l e n ( l l o c de c u l t e r e l a c i o n a t amb l ' a i g u a , en c o n t r a -
p o s i c i ó a l e s m u n t a n y e s de l a v e s s a n t o e s t j . Curiosament, en/
e l segon d ' a q u e s t s r o m i a t g e s , h i h a un l l o c d ' a r r i b a d a a l t e r -
n a t i u p e r a l s grans, q u e e s queden a l a f o n t de S t . M i q u e l /
X i c ( a m i l m e t r e s de l a c i u t a t i s e n s e e r m i t a ) m e n t r e e l s j o -
ves a r r i b e n a S t . M i q u e l d e l F a i . O s i g u i que, s i bé aquest /
l l o c 6s i m p o r t a n t a e f e c t e s t e r r i t o r i a l s , d e s d e l p u n t de v i s
t a r i t u a l sembla s u f i c i e n t r e e d i t a r q u a r a n t a d i e s d e s p r é s d e l
V i l l a r un r o m i a t g e en l a d i r e c c i ó a d i e n t i d ' e x t e n s i ó s e n b l a n t
a l a primera, e n c a r a que a l l i n o h i h a c a p s a n t u a r i . El signi
f i c a t i u 6s q u e h i h a u n a f o n t . S ' h a d ' e s m e n t a r que n i e l r o - /
miatge a St. Sadurní, n i e l de S t ; S e b a s t i i tenen l ' a l t e r n a t i
v a d ' u n a c a b a m e n t més b r e u , m a l g r a t q u e demanen u n e s f o r c fi-
s i c m o l t més g r a n .

Cal e x p l i c a r q u i n a f u n c i ó compleix d i n s l l o r d e n a m e n t tem

poral espacial, e l romiatge a Sant Climent. Per l a seva s i t u a
c i Ó anhmala a l l e s p a i , que a s s e n y a l a e l n o r d i és m o l t p r o p e -
r a a St. Miquel Xic, i p e l s e u ve'inatge t e m p o r a l amb S t . Sa -
d u r n i ( u n a setmana abans), d ó n a l a s e n s a c i ó q u e 6 s un i n d i c a -
d o r d e f i de c i c l e . Tanca e l c e r c l e t e m p o r a l , que es recomen-
ca simb6licament a St. Sadurní. A l m a t e i x temps, e l seu v e i - /
n a t g e g e o g r i f i c amb l ' a l t r e e i x e l s i t u a com un m i t j a n c e r e n -
t r e e l s dos, t o t f e n t e q u i v a l e n t u n a d i s t i n c i a f í s i c a en un /
i n t e r v a l temporal. D ' a l t r a banda, és p o s s i b l e q u e s i g u i u n a /
p e r v i v g n c i a d ' u n t e r c e r e i x n o r d - s u d que i m p l i q u é s , en e l seu
extrem oposat, e l romiatge a St. Tomis. Aquesta d a r r e r a cape-
l l a e s t i ensorrada; l e s r u i n e s són a l e s v e s s a n t s d e l p r a t de
dalt, j u s t a l sud d e l p o b l e .

No 6 s c l a r e l d i a en q u 6 es f e i a e l r o m i a t g e , j a que l a /
c a p e l l a e r a s o t a l ' a d v o c a c i ó de S t . T o m i s B e c k e t i, e n c a n v i ,
l a m i s s a p r i v a d a que a c t u a l m e n t c e l e b r e n a l a c a p e l l a f a m i l i -
a r e l s amos d ' u n a m a s i a p r o p e r a es f a e l d i a d e S t . Tomis /
A p h s t o l . Tampoc é s e v i d e n t l a f u n c i ó s i m b 6 l i c a q u e p o d r i a t e -
n i r p e r a l s pagesos l a p r o t e c c i ó n d e l s S a n t s p a t r o n s de l ' e i x
nord-sud: u n e r a papa, St. Climent, i un a l t r e e r a b i s b e i m i
n i s t r e de govern, St. T o m i s B e c k e t . En e l p r i m e r c a s , els in-
f o r m a d o r s e x p l i q u e n q u e es demanava p r o t e c c i ó c o n t r a l a c a l a -
marsa, p e r 6 n o r e c o r d e n q u 6 demanaven a S t . Tomis.

La t o p o n í m i a i e l s c u l t e s a n t i c s .

En u n a z o n a d e p o b l a m e n t m o l t a n t i c 6 s n o r m a l q u e e l s a c
c i d e n t s g e o g r i f i c s més i m p o r t a n t s - l a m o l a i m p o n e n t de S t . S a
durní, e l s a l t d ' a i g u a i l a c o v a de St. Miquel del Fai- e s t i -
guessin, d e s de sempre, consagrats a d i v i n i t a t s arcaiques, /
molt anteriors a l a tradició cristiana. D'aquest darrer l l o c 1
d i u P l a d e v a l l (1977: 15):
 "Es probable que la cova de St.Mique1, que apareix tan /
misteriosament en la documentacid com a lloc de culte /
l'any 977,fos lloc de cultes pagans batejat amb llesta -
bliment del cristianisme".

Com a m í n i m é s r e a l que a l a cova prbxima a l t e s g l d s i a /

s ' h i t r o b a r e n c i n c monedes r o m a n e s 1 2 i és p o s s i b l e q u e e l nom/
m a t e i x d e l F a i p r o v i n g u i d ' u n a a r r e l i n d o e u r o p e a de 1 ' E d a t /
d e l Bronze, l l a t i n i t z a d a d e s p r é s com " f a i u m " .

~ ' a d v o c a c i Óa S t M i q u e l t é també u n a t r a d i c i ó q u e e m p a l -
ma amb c u l t e s p r e - c r i s t i a n s :

"Al Llarg del s. XII se li dedicaren a la peninsula m6s/

esglesies que a cap altre Sant, fou sempre advocacid a-/
graria, a la Rioja, l1EmpordAraNavarra i a Castella"
(Atienza, 1979: 43-44).

I s o b r e l a m u n t a n y a d e S t S a d u r n í , e s m e n t a d a j a amb a- /
q u e s t nom a l e s més a n t i g u e s d e l i m i t a c i o n s que es c o n e i x e n /
d e l B i s b a t de V i c , - són l e s d e l s a n y s 9 7 8 i 1 0 3 8 ( P l a d e v a l l . /
1 9 7 7 : 1 9 ) 1 3 . - ~ i h a també e l e m e n t s q u e p e r m e t e n p l a n t e j a r /
l a h i p h t e s i que e r a un l l o c s a g r a t a b a n s d e l c r i s t i a n i s m e . /
L ' e x i s t g n c i a d 1 u n d o l m e n a l s s e u s v e s s a n t s 1 4 é s un i n d i c i /
cert, i e s t i m o l t documentat. A l museu a r q u e o i h g i c d e S t F e -
l i u l a t r o b a l l a de r e s t e s e n e o l í t i q u e s . - c e r i m i c a neolítica,/
i cerimica c e l t a (inclosa u n a b e l l a a g u l l a de b r o n z e d ' a q u e f
t a ;poca),-i t a m b é a l g u n e s r e s t e s de p r e s g n c i a r o m a n a ( e n t r e
e l l e s un d a r t de p l o n j c o n e g u d a i h a b i t a d a l a m u n t a n y a , on es
t r o b a l a cova de l l E n d a l o d e l L l a d r e ( d e l a q u a l r e c u l l o 1
l e s t r a d i c i o n s en u n a l t r e l l o c ) e s p o t s u p o s a r q u e f o u bat:
j a d a abans d ' e x i s t i r S t S a d u r n i .

E n c a r a més, s e g o n s un d o c u m e n t c o n s e r v a t a 1 ' A r x i u d e /
1 ' A r d i a c a de l a c a t e d r a l de ~ i r o n a " , 1 ' e r m i t a p r i m i t i v a que
es c o n s t r u í a l c i m e s d e d i c b a M a r i a S a n t í s s i m a d e l P a t r o c i -
n i . A i x 6 p a s s a v a e n t r e e l 9 0 0 i .e1 1 1 0 0 g e n e r a n t d o n c s u n a 1
situació contradicthria: una muntanya d i t a de S a n t S a d u r n í /
en h o n o r de un S a n t que n o es v e n e r a v a a 1 ' Ú n i c a c a p e l l a q u e
e x i s t i a a l a m u n t a n y a 1 6 . M a n c a t s de d a d e s r e a l s s o b r e a i x 6 /
n o é s massa a r r i s c a t s u p o s a r q u e l a m u n t a n y a de St. ~ a d u r n ; /
 d o n é s e l nom a l a c a p e l l a i no a l ' i n r e v f s , i que a q u e s t a d e
n o m i n a c i ó p r o v o q u é s amb e l temps l a i n s t a 1 . l a c i 6 d e l a i m a t g e
que c o r r e s p o n i a a l ' a d v o c a c i d .

E l nom d e S a n t ~ a d u r n í " p o t s e r u n a d e n o m i n a c i ó s i n c r 6 t L
c a q u e en m o d i f i q u é s u n a de m6s a n t i g a a d r e ~ a d a a S a t u r n , ja/
q u e e l s romans a v e g a d e s u s a v e n e l s e u nom p e r d e s i g n a r mun-
tanyes, i h i ha p r o v e s que a i x í ho f e r e n a l a p e n í n s u l a i b i i r i
ca. Polibi, quan d e s c r i u Cartagena, c i t a tres colls, un d e l s /
q u a l s t é e l nom d e t ú m u l d e S a t u r n ( C r o n o s ) ( c i t a t p e r Menen-
dez y P e l a y o , 1911: 2 9 1 ) .

H i h a a l g u n s e l e m e n t s de l a t r a d i c i ó p o p u l a r , q u e perrne-
ten sostenir l a hiphtesi que a q u í p a s s i e l m a t e i x . Per6 /
t a m b é h i h a r a o n s de l 6 g i c a f i i o i b g i c a ( s i s e 1 m p e r m e t l a c a
c o f o n i a ) que r e c o l z e n a q u e s t a s u p o s i c i ó . F r a n c e s c M a r s i (1959,
640),referint-se a l ' h a g i o t o p o n í m i a que ve de l ' i i p o c a de l a /
reconquesta, tan abundant a t o t Espanya d i u :

"Es important senyalar l a manca de qualsevol d ' e l l s (noms

de s a n t s ) a l a part o r i e n t a l de l a peninsula, concreta
ment en a l s que foren t e r r i t o r i s de l a corona d8Arag6".
-
E f e c t i v a m e n t quan h i ha d e n o m i n a c i o n s d ' a q u e s t t i p u s ,
acompanyen a n o m i n a c i o n s de d e s c r i p c i o n s t o p o g r i f i q u e s ; L1hagio
toponímia al.1udeix q u a s i sempre a C a t a l u n y a l a c a p e l l a a l /
l l o c , mai e l l l o c p e l Sant. Ex.: S t S e b a s t i i de Montmajor,St
Miquel del Fai; o l a i m a t g e r e p d i r e c t a m e n t e l nom d e l l l o c ,
com N o s t r a S e n y o r a de M o n t s e r r a t . Q u i p a s s a amb e l c a s d e S t
S a d u r n í ? P o t s e r n o h i h a v i a u n nom g e o g r i f i c d i f e r e n t de l a /
d e n o m i n a c i ó de l ' a d v o c a c i 6 , 6 s p r o b a b l e q u e e l nom p r o p i f o s
d e s d e m o l t a b a n s e l nom d e l a m u n t a n y a . La d e n o m i n a c i ó de S t
S a d u r n í de G a l l i f a , quanapareix a l a moderna c a r t o g r a f i a , te;
d e i x a r e g u l a r i t z a r aquest; situació, p e r 6 no a p a r e i x a l s
d o c u m e n t s a n t i c s c o n s u l t a t s 1 8 i a més n o i n c o r p o r a e l e m e n t s /
descriptius. A i x í com e s p o t d i r S t S e b a s t i i d e M o n t m a j o r , /
n o e s p o t u s a r l a m a t e i x a c o n s t r u c c i Ó i d i r S t S a d u r n í de /
Montgallifa. G a l l i f a é s e l nom d e l t e r r i t o r i e n g e n e r a l , el/
 P o t s e r p e r l a i n c o n g r u 6 n c i a que r e p r e s e n t a a l n o m e n c l a t o r
c a t a l i , i p e r l a manca a p a r e n t d 1 i n t e r 6 s e t i m o l b g i c , l a mun
-'/
-
t a n y a de S t S a d u r n i n o h a r e b u t l 1 a t e n c i Ó p e r p a r t d e filb-
l e g s i a l t o r e s , n i Pau1 A e b i s c h e r , n i E. Moreu-Rey ( 1 9 6 2 - 1 9 6 5 ) ,
n i Francesc C a r r e r a s i Candi (1930),ni e l m a t e i x Francesc Mar
s i (1959), 1 i d e d i c a r e n c a p a n i l i s i , m a l g r a t s e r un p u n t i m p o r
t a n t de l a g e o g r a f f a d e l V a l l s s . M a n c a t s d l e s t u d i s e s p e c í f i c s ,
p o t no s e r a v e n t u r a t a p l i c a r a a q u e s t t o p b n i m l a s u g g e r 6 n c i a /
d l A n g e l M o n t e n e g r o Ouque ( 1 9 5 0 : 5 0 2 ) :

" ... Les i n v a s i o n s v i s i g b t i q u e s La t e n d k n c i a d e l /

c r i s t i a n i s m e a e s b o r r a r c e r t e s r e s t e s paganes, l e s n e c e s
s i t a t s d e l a Reconquesta i e l s aconteixements d e dos m l -
l e n i s c a n v i a r e n notablement e l panorama toponímic penin-
s u l a r . . . . p e r b les s u b s t i t u c i o n s f o r e n m6s a v i a t esporAdL
ques " .
i més e n d a v a n t r e m a r c a que en a l g u n s c a s o s es c r e a r e n s a n t s /
i m a g i n a r i s : " d e l c l i s s i c c a r a e n . s o e g í o c a i ~ i a g i n i r i aS a n t a Ca
r a " ( i b . . 5 0 5 ) . Es p o t s u p o s a r que l a m i s t i f i c a c i ó é s més d l
f f c i l de d e s c o b r i r q u a n e l nom p a g i c o i n c i d e i x amb e l d ' u n /
sant del santoral.

S o b r e e l V i l l a r , de P a l m a ( 1 9 4 4 : 4 ) f a r e m u n t a r l ' o r i g e n
d e l nom a u n a v i l . l a romana, i Moreu-Rey ( 1 9 6 2 : 2 3 9 - 4 0 ) es -
m e n t a en un d o c u m e n t d e 1007, d e l ' a r x i u H i s t b r i c de l a c i u -
t a t d e B a r c e l o n a on c o n s t a " i n t e r m i n o K a l l e n s e ( o V a l l e n s e )
i n l o c u m V i l a r e " . M o l t a. l a v o r a h i p a s s a v a u n a . v i x r o n i a n a . L 1 a s
s i g n a c i ó com un l l o c d e d e v o c i ó a M a r i a es r e l a c i o n a amb /
l ' a u g m e n t ' d l a q u e s t a d e v o c i ó a p a r t i r d e l 1100. C h r i s t i a n ( 1 9 7 6 :
66 - 6 5 ) p l a n t e j a :

" A p a r t i r d e l s e g l e XII, les imatges d e Maria f o r e n i n

c o r p o r a d e s com a o b j e c t e s de devo'ci6 a l s l l o c s d e l camp
-
que t e n i e n una s i g n i f i c a c i d s i m b b l i c a p e r a l a c o m u n i t a t
a g r í c o l a o p a s t o r a l , com p e r exemple f o n t s , cims d e mun-
t a n y a , p a r a d e s d e l s camins, balmes i coves. Se s a p que /
l a c r i s t i a n i t z a c i 6 d e l camp f o u un p r o c e s l e n t . E l c u l t e
a l e s imatges f a c i l i t a una v i a d 1 e x t e n s i 6 d e l a r e l i g i 6 /
aAs l l o c s d e l camp que e r e n c o n s i d e r a t s p e r les c r e e n c e s
p r e c r i s t i a n e s com a p u n t s c r í t i c s d e c o n t a c t e amb l e s f o r
 c e s de l a n a t u r a , m6s e n l l a d e l c o n t r o l i n d i v i d u a l O de/
l a comunitat r u r a l . Maria, imatge de l a mare amb e l f i l l ,
fou una f i g u r a molt e s c a i e n t per a aquests l l o c s ; i s l a /
imatge c r i s t i a n a que m i l l o r simbolitza l a f e r t i l i t a t i /
l a p r o t e c c i 6 maternal".
P r o b a b l e m e n t s u b s i s t u e i x e n a q u e l l l l o c un c u l t e a l e s /
ninfes'' a p a r t i r del q u a l s'ha d e s e n v o l u p a t -a t o t a l l i r e a - /
el m i t e d e l e s g o g e s d l a i g u a .

E l s m i t e s d e la m u n t a n y a d e St. S a d u r n í .
H e m r e u n i t d i v e r s o s m i t e s s o b r e la m u n t a n y a d e St. S a d u r
ni, e l s p o d r í e m t i t u l a r com: e l s m o r o s , e l s l l a d r e s ( e n d u e s /
versions), l l e r m i t i i el l l o p i la m a s o v e r a .
a) Els moros:
A St. S a d u r n í hi v i v i e n e l s m o r o s , e n u n a fortalesa./
B a i x a v e n d e la m u n t a n y a i s a q u e j a v e n e l s p o b l e s veins. L 1 a m o /
de la masia més propera organitzi els homes dels voltants per
a t a c a r - 1 0 s i d e m a n i a j u d a a a l t r e s s e n y o r s ; perd, a b a n s q u e /
a r r i b i la a j u d a , e s d e c i d e i x e n a a t a c a r i d e g o l l e n e l s moros.
D e s p r é s b a s t e i x e n la c a p e l l a p e r a g r a i r a Déu la victbria.

b ) E l s lladres(1):
E l s l l a d r e s v i v i e n a la c o v a L I E n d a l o del L l a d r e , a /
la v e s s a n t d e St. Sadurní. S'hi a m a g a v e n q u a n t o r n a v e n d e /
l l u r s i n c u r s i o n s , a m b el b o t í d e l s r o b a t o r i s . E n c a r r e g a v e n a /
u n a d o n a ( l a m é s p o b r e del p o b l e ) q u e e l s r e n t é s la roba. E l s
s o m e t e n t s c a l a r e n f o c a l ' e n t r a d a d e la c o v a i e l s l l a d r e s , /
o f e g a t s pel f u m , f o r e n a g a f a t s , a m i d a q u e a n a v e n sortint. /
p e r o m o r t s p e r l l u r s p e r s e g u i d o r s . P e r d el t r e s o r q u e e l l s /
h a v i e n a m a g a t n o e s t r o b i mai, j a q u e la b u g a d e r a q u e s a b i a /
on e r a s'ho c a l l i . Després, d e m i c a e n m i c a , la d o n a trasl.1:
d i el t r e s o r a c a s a seva. C o m a r e s u l t a t d 6 a i x 6 , la s e v a f a m i
l i a e s d e v i n g u é u n a d e l e s m é s r i q u e s del p o b l e (Gallifa).

c ) E l s lladres(2);
E l s l l a d r e s t e n i e n un cap, q u e a c o s t u m a v a a n a r a d o r -
m i r e n u n a c a s a del poble. Un a m o d e t e r r e s del l l o c h o s a b é
i amena$; l'hostaler, perqu; hi l l i u r é s l'hoste. L ' h o s t a l e r d e i
 xa c a u r e l a l l u m en a r r i b a r e l l l a d r e , i,en v e u r e e l s e n y a l ,
e l senyor l 8 a g a f i i e l l l i u r i a l a j u s t í c i a .

d) L ' e r m i t i :

L ' e r m i t i v i v i a e n u n a c a s a a l c o s t a t de l ' e r m i t a de /
St Sadurní. Es d e d i c a v a a c r e m a r l l e n y a d ' a l z i n a p e r f e r c e c
dres, i baixava a St F e l i u a vendre-les a l e s d o n e s p e r q u e en
f e s s i n sabo" p e r a l a r o b a .

e ) E l l l o p i l a masovera: I
i
H i h a v i a u n a m a s o v e r a q u e v i v i a amb e l s e u home a la
c a s a de l ' e r m i t a de S t S a d u r n í . Un d i a , m e n t r e feia llenya /
es t r o b i amb un 1 l o p . L a m a s o v e r a s ' a m a g i en u n a p e t i t a c o v a que
e r a a l a v o r a i p o s i d a v a n t s e u e l f e i x d e l l e n y a , amb a i x b e l 1
l l o p no l a v e i é i p a s s i de l l a r g .

E n c a r a que e l s c o n t e s s e m b l i n s e r m o l t d i f e r e n t s , l'ani- 1
I
l i s i e s t r u c t u r a l ens permet veure-hi algunes congrugncies.
H i ha,en principi, a l g u n s temes comuns, amb e l s q u a l s podem
c o n s t r u i r escales, l a casa, propietat, estratificació social,
p u r e s a i e l c o n e i x e m e n t com a p o d e r . H i h a a l g u n e s m a n i p u l a -
c i o n s sirnb6liques.de l e s q u a l s l a me's e v i d e n t és l a d e l f o c .

Comencem p e r l a c l a s s i f i c a c i ó de l e s c a s e s . ~iha,ací,una
e s c a l a c o m p l e t a q u e 0 ~ ~ i l . le dn t r e dos c o n c e p t e s :

casa a l a c i u t a t / cova a l a muntanya

que se s u p e r p o s e n a l e s d i c o t o m i e s :
conducta f i x a d a p e r regles/conducta no f i x a d a p e r r e g l e s
cultura / natura

E l s dos e x t r e m s e l s donen l a b u g a d e r a ( e n a q u e s t c a s , re
p r e s e n t a c i ó s i m b h l i c a de l a c o m u n i t a t ) , i els lladres, margi
n a t s de l e s , f o r m e s de v,ida a c c e p t a d e s . P e r 6 e x i s t e i x u n a sB-
r i e d'intermediaris. primer: l'ermiti

/ no c i u t a t
v i u e n una casa a l a muntanya

l / no cova
 A q u e s t a p o s i c i ó i n t e r m e d i a la m a n t 6 r e s p e c t e a les n o r - /
mes:
L a d o n a c o m p l e i x les n o r m e s del poble.
E l s l l a d r e s n o c o m p l e i x e n les n o r m e s del poble.
L ' e r m i t h c o m p l e i x n o r m e s r e l i g i o s e s / n o s ó n les del p o b l e .
L a m a s o v e r a , m a l g r a t s i g u i un e l e m e n t m i t j a n c e r r e s p e c t e
a la r e s i d e n c i a ( t é la m a t e i x a c a s a q u e 1 'e;miti), és en can-
vi un m e m b r e n o r m a l d e la c o m u n i t a t q u a n t a l s papers. L a lle-
g e n d a e x p l i c a q u e viu a m b el s e u home, e n la f u n c i ó s o c i a l - /
m e n t a s s i g n a d a al seu sexe. L e s d u e s d o n e s m í t i q u e s s ó n e l s /
d o s p e r s o n a t g e s c u l t u r a l m e n t t í p i c s del g r u p d e l l e g e n d e s i /
t o t s d o s , r e i x e n en l l u r s d i f i c u l t a t s . A q u e s t a i d e n t i f i c a c i ó :
dona cultura
n o é s n o r m a l . S i n ó q u e O r t n e r ( 1 9 7 9 : 1 0 9 , 1 3 1 ) en p l a n t e j a u n a
d'inversa:
dona natura
q u e s e r i a la m é s g e n e r a l i t z a d a . F i n s i t o t , b a s a e n a q u e s t a /
i d e n t i f i c a c i ó la d e s v a l o r i t z a c i ó c o n c e p t u a l q u e a q u a s i t o t e s
les c u l t u r e s p a t e i x la dona. A q u e s t a p o s i c i ó , r e l a t i v a m e n t s e
lida, a n i v e l l c o n c e p t u a l , del s e x e f e m e n í q u e a p a r e i x a l'h-
r e a d e St. F e l i u , e s p o t r e l a c i o n a r a m b la p r i m e r e n c a i l l a r g a
p a r t i c i p a c i ó d e la d o n a e n la v i d a e c o n h m i c a , a t r a v é s del d e -
s e n v o l u p a m e n t d e la i n d ú s t r i a t s x t i l , q u e la f e i a s e r v i r d e nlh
d'obra p r e f e r e n t . L a i n d u s t r i a l i t z a c i ó va d e s d e 1 0 6 0 a 1 9 7 0 i
a q u e s t é s un s e g l e e n q u e l ' a p o r t a c i ó d e d i n e r s f o u d e c i s i u a
q u a s i t o t e s les cases. H a e s t a t un i n t s r v a l q u a h a s e v i t d e s e
d h s per a les l l e g e n d e s q u e e s t r a n s m e t i e n , a f a v o r i n t q u e s'o-
b l i d e s s i n l e s q u e r e s u l t a v e n i n c o n g r u e n t s a m b el sistema. i e s
r e d e f i n i s s i n les q u e han q u e d a t .

T o r n a n t a la s e r i a c i ó d e c a s e s , v e i e m q u e la r e l a c i ó a d -
m e t . m é s m e d i a c i o n s . T e n i m e l s moros:

v i u e n e n u n a f o r t a l e s a 2o / no cova
/ no casa

/ no natura
v i u e n d'acord a m b les s e v e s n o r m e s
/ n o c u l t u r a local
Com a c o n s t i t u e n t s d ' u n a a l t r a c u l t u r a , són l a r a r e s a , e l no/
q u o t i d i i i, doncs, quelcom de p o t e n c i a l m e n t s a g r a t . En s e r /
eliminats, són r e e m p l a f a t s p e r l ' e r m i t i , f e t que i n t r o d u e i x a
l a muntanya un p e r s o n a t g e t o t a l m e n t s a g r a t : e l sant.

Un a l t r e m i t j a n c e r é s e l c a p d e l s l l a d r e s q u e v a a d o r -
m i r en una c a s a d e l p o b l e , en l a q u a l h i t é una i n t e g r a c i ó /
p a r c i a l i temporal. Amb a q u e s t s e l e m e n t s l ' e s q u e m a d e l e s c a -
ses, correspon a l següent:

Natura / cultura
sagrat / profi
s ' a j u s t a a l g r i f i c núm. 2:

GRAFIC NUM. 2

cova a l a fortalesa a ermita a

muntanya l a muntanya l a muntanya 1
naturalesa

sagrat

............... c a s a a l poble
(ocasional)
casa a l a
cultura

profB

Aquesta d i s t r i b u c i ó i m p l i c a una r e l a c i ó e s p a c i a l concre-

t a ( c o m u n i c a c i ó p u j a n t i b a i x a n t de l a muntanya) que e s t i r e -
l a c i o n a d a amb l a m a n e r a com e s c o m p r e n e l s b é n s , e n l a q u a l /
novament e l s moros h i fan un p a p e r semblant, per6 diferent a l
del dels lladres. Aquests roben a tothom, e l s moros saqueja-
ven e l s seus enemics, l a d i f e r 6 n c i a n o r m a t i v a és novament e v i
den't. També é s m i t j a n c e r a , en a i x 6 , l a f u n c i ó d e l cap d e l s /
l l a d r e s , q u e com a h o s t e a l p o b l e é s u n l l a d r e q u e n o r o b a .
 Sobre l ' e r m i t i , que i n t e r c a n v i a ( c e n d r e s p e r d í n e r s ) , l a /
seva p o s i c i ó és m i t j a n c e r a e n t r e e l s depredadors (moros i /
lladres),que fan un i n t e r c a n v i n e g a t i u , i l a d o n a que o b t é
un do sense c o n t r a p a r t i d a .

També h i h a a q u e s t a t r i p l e c o r r e l a c i ó q u a n t a:
puresa / brutícia
E l s l l a d r e s embruten l a roba, són impurs; n e c e s s i t e n que
algú e l s p u r i f i q u i dónen l a s e v a r o b a a r e n t a r .
La dona r e n t a : é s l'agent purificador.
L ' e r m i t i f a b r i c a cendra per rentar, dóna l ' i n s t r u m e n t de
purificació.
Es m o l t p r o b l e m i t i c q u e f o s u n n e g o c i , c a m i n a r 8Km. per/
muntanya p e r vendre cendra (que cadascú p o d i a f e r - s e a casa).
s c l a r que l a c e n d r a és un e l e m e n t s i m b 6 l i c de p u r i f i c a c i ó ,
q u e es p o t s i n t e t i t z a r en e l g r i f i c n ú n 3 , e l qual narca l a i n t e r r e
l a c i ó , en a q u e s t s i s t e m a m í t i c d e l s c o n c e p t e s :
pur / impur
sagrat / profi

G r i f i c núm. 3
Profi Sagrat
homes p u r i f i c a c i ó p e l foc
mediació: cendres p e r f e r sabó
dones purificació per 1'aigua

S o b r e a i x 6 h i h a un m i t e c o m p l e m e n t a r i de S t t 4 i q u e l d e l /
Fai, que d i u que a n t i g a m e n t h i h a v i a dos c o n v e n t s , un d ' h o -
mes ( q u e e n c a r a h i é s ) i un a l t r e de d o n e s . Com q u e e l l e s n o
complien l a contingncia sexual. Déu p r e c i p i t i l a c a s c a d a q u e
h i ha a c t u a l m e n t i que a r r a s i e l c o n v e n t femení
21
.
Cal destacar d'aquesta llegenda, a més a més d e l a
r e l a c i ó s i m é t r i c a i i n v e r s a s l a q u a l p u r i f i c a e l l l o c de do -
nes pecadores a r r a s a n t - l e s amb l ' a i g u a , i g u a l com s ' h a v i a n e
t e j a t l a muntanya d'homes p e c a d o r s a t r a p a n t - 1 0 s amb e l f o c ; /
l 1 a s s i g n a c i Ó d e l s d e l i c t e s e s p e c i f i c a t s pel' s e x e p e r a l e s d o
nes; r e l a c i o n s sexuals, i , p e r a l s homes,atemptats contra l a /
propietat.
 La cadena s i n t a g m i t i c a a n a l i t z a d a e s r e l a c i o n a , m e t a f b r i
c a m e n t amb u n a l t r e s i s t e m a de s í m b o l s r e l a c i o n a t s més e s p e -
c i f i c a m e n t amb l a v e g e t a c i ó .

G r i f i c núm. 4
vegetació
Lc e nId r e s

M i r e m com a p a r e i x a q u e s t a r e l a c i ó e n e l m i t e . E l f o c é s /
e n mans d e l s p o d e r o s o s ( s o m e t e n t s q u e fumen l a c o v a d e l s l l a -
d r e s , h o s t a l e r que d e i x a c a u r e e l l l u m p e r c o a c c i ó d e l s e n -
y o r ) .Els seus e l e m e n t s : ( f u m , l l u m ) s ' u s e n c o n t r a e l s l l a d r e s ,
que,com a c o n s e q ü 6 n c i a . c a u e n p r e s o s o són m o r t s .
)

L 8 a i g u a , a l c o n t r a r i , l l u s a e l p o b l e ( l a b u g a d e r a ) que,a /
través del contacte e s t a b l e r t per e l l a , a r r i b a a l a segure -
t a t i a l a r i q u e s a . L a v e g e t a c i ó , e n f o r m a de f e i x d e l l e n y a p r _ e
p a r a @ a p e r c r e m a r , s ' a l i a amb l a d o n a que, g r i c i e s a e l l ( i a
l a s e v a p r u d & n c i a ) , s a l v a l a v i d a . No é s d i f í c i l t r o b a r l a b a
se d ' a q u e s t e s r e l a c i o n s m e t a f b r i q u e s e n l e s m a t e i x e s c o n d i-
c i o n s c o n c r e t e s de l a c o m u n i t a t , e n z o n a d e p i n e d a c o n s t a n t -
m e n t amenacada p e l POC^ amb u n a l a s u b s i s t e n c i a b a s a d a en
c o n r e u s que n e c e e s i t e n r e g a d i u .

També a q u i 1 ' e r m i t i é s m i t j a n c e r . E l f o c p a s s a t p e r l e s /
s e v e s mans e s f a c o m p a t i b l e amb l ' a i g u a ( c e n d r a p e r r e n t a r ) .
E n c a r a més, l a m a t e i x a e r m i t a é s m i t j a n c e r a d a v a n t e l p o d e r
t e m p o r a l , d ' a l g u n a m a n e r a e n f a un Ús q u e p o t é s s e r p o l e m i c ,
quan l a s i t u a c i ó g e n e r a l h a e v o l u c i o n a t f i n s a p e r m e t r e l a /
l l u i t a de c l a s s e s .

A n a l i t z e m a i x 6 més a t e n t a m e n t . E l s amos d e l ' e r m i t a h i /

c e l e b r e n c a d a a n y u n a m i s s a e l 29 d e Novembre. A q u e s t a m i s -
sa correspon a l a c e l e b r a c i ó t r a d i c i o n a l , perb e l s d a r r e r s /
a n y s h i v a m o l t p o c a gent. E l s a n y s 7 6 i 7 7 h i a s s i s t i r e n /

t e i x o s amos). L a g e n t d e l p o b l e c , i g n o r a ( e n e l s dos s i g n i f i
--
q u a t r e p e r s o n e s c o n t a n t e l s a c e r d o t ( s e g o n s e x p l i q u e n e i s ma
 cats: n o h o sap i n o t é c a p i n t e r é s p e r s a b e r - h o ) aquest f e t .
E s t a b l e i x p e r a l a seva c e l e b r a c i ó una d a t a d i f e r e n t , e l p r i -
mer d i u m e n g e de e s e m b r e , q u e corfi q u e e s t i a s s e n y a l a t en a q u e s t s
t e r m e s n o p o t c o l n c i d i r amb e l d i a d e l S a n t . Amb m o t i u d l a -
questa c e l e b r a c i ó l a g e n t p u j a massivament a l a muntanya ( a l
g u n s a n y s s ' h a a r r i b a t a 3 o 400 p e r s o n e s ) . A l l í f a n e l s s e u s /
a c t e s que t e n e n a l g u n s a s p e c t e s r i t u a l s . cada any h i duen un
naixement, que s l i n s t a l . l a a l l i f i n s a l ' a p l e c segiient. D1al-
t r a banda,cada g r u p q u e a r r i b a en p r e n p o s s e s s i ó . sinb6licament.
p u j a n t a l a t e u l a d a de l ' e r m i t a i t o c a n t l a campana. Segons/
l a tradició, d ó n a b o n a s o r t r e p i c a r - l a t a n f o r t q u e g i r i com
p l e t a m e n t s o b r e l ' e i x . A i x 6 6s u n a d e m o s t r a c i ó d e f o r c a que
p o t e s t a r l l i g a d a a l c a r a c t e r m a s c u l í que, com v e u r e m més e n
d e v a n t s e li a s s i g n a a l a m u n t a n y a . E l r e p i c d e l a campana,/
es r a c i o n a l i t z a e x p l i c a n t q u e é s u n a f o r m a d ' a v i s a r e l p o b l e
que ~ a s l h a a r r i b a t p e r 6 h i ha almenys una a l t r a i n t e r p r e t a c i ó
p o s s i b l e , b a s a d a en l a r e l a c i ó t r a d i c i o n a l e n t r e r e p i c n o /
s i s t e m ? t t i c d l u n a campana i a v í s d ' i n c e n d i . En e l p r o g r a m a de
F e s t a M a j o r de 1979, h i ha una p o e s i a que,parlant del v e l l /
campanar, en d i u :

"Tocaven un temps
tocaven a f o c
i l a gent d e l poble
...................
sabien e l s o
...................
i e l f o c no podia
per m6s gros que f o s
t o r n a r e l bosc en cendra
i fer-ne un bosc mort (Salvador Rovira)

Així,es p o t i n t e r p r e t a r que l ' e r m i t a dóna un e l e m e n t p e r

c o n t r o l a r e l foc; o d i t d l u n a a l t r a manera, es r e a l i t z a una/
a l i a n c a m í t i c a e n t e r m e s de c o n t r o l a r un p o d e r r e a l .

D ' a q u e s t a manera es p o t a r r i b a r a c o n s i d e r a r e l m i t e en/

si, com u n a r e p r e s e n t a c i ó s i m b 6 l i c a d e l s i n t e r e s s o s o p o s a t s 1
d e l s camperols ( d e c i d i t s a c o n t r o l a r e l foc-poder) i e l s te_r
r a t i n e n t s ( q u e t e n i e n a l e s s e v e s mans e l p o d e r i e l d r e t /
a l l Ú s d e l pedrenyalZ2segons assenyalen e l s mateixos). Les /
a c c i o n s r e l i g i o s e s ( n o c o n v e n c i o n a l s ) t i n d r i e n con. a f i n a l i t a t d e
f e r de a l i a d e s i de m i t j a n c e r e s e n a q u e s t a o p o s i c i ó b i s i c a .

Un d a r r e r a s p e c t e s u s c e p t i b l e d e s e r a n a l i t z a t é s l a i -
dentificació:
coneixement = poder
Q u a n l ' a m a g a t a l l d e l s l l a d r e s , o e l l l o c on dorm e l c a p /
són c o n e g u t s , e s b o m b a t s , a i x 6 d u u a l s e u e x t e r m i n i . L a d o n a /
d e l p o b l e q u e sap c a l l a r e l s e u s e c r e t e s f a r i c a . L a rnasove
r a que en c o m p t e s d e f u g i r o c r i d a r , s ' a m a g a i c a l l a , s ' e s c a
p a d e l p e r i l l . A i x 6 e s p o t e n t e n d r e com u n a r e c o m a n a c i ó e n c g
b e r t a a l a prudkncia, a l s i l e n c i davant d e l s poderosos.

De t o t e s maneres.s!ha.d!.assenyalar que ,de t o t a q u e s t s i 2

tema m í t i c , només l a l l e g e n d a r e f e r i d a a l ' e r m i t i m a n t é u n /
a r r e l a m e n t a n i v e l l p o p u l a r . Les llegendes sobre l l a d r e s i /
moros, s i b é són c o h e r e n t s amb e l c o n j u n t , només l e s hem r e c o
l l i t d e l s t e r r a t i n e n t s , j a que o f e r e i x un s u p o r t m í t i c a l a /
l e g i t i m i t a t d e l d r e t d e p r o p i e t a t ( l a d e l s m o r o s ) i u n a ame-
naCa a q u i n o r e s p e c t i a q u e s t s d r e t s ( l e s d e l s l l a d r e s ) , q u e
da p l a n t e j a t que a q u e s t a m e m i r i a s e l e c t i v a e s t i l l i g a d a a /
uns i n t e r e s s o s de c l a s s e m o l t c o n c r e t s .

De St. S a d u r n í a l a Flare d e Déu de l a L l e t .

L ' e i x S t . S a d u r n í / e l V i l l a r , que t r a v e s s a S t F e l i u no /
és s o l a m e n t g e o g r i f i c . ( u n a p o s s i b i l i t a t g e o m k t r i c a d ' u n i ó de
dos p u n t s o p o s a t s p e r una l í n i a r e c t a ) . é s també un e i x s i m b q
l i c e n t r e dos e x t r e m s c o n t r a r i s on p r i c t i c a r n e n t , /
cada d e t a l l d e l s r o m i a t g e s p o t p l a n t e j a r - s e en termes d'opo-
sició.

Des d e l p u n t de v i s t a d e l c a l e n d a r i :
Sant Sadurní El Villar
€s u n a f e s t a f i x a Es u n a f e s t a m h b i l .
(calendari solar) (calendari lunar)
Solstici d'hivern E q u i n o c c i de p r i m a v e r a
Diumenge Dilluns
 D e s del p u n t d e v i s t a del r o m i a t g e
p e r si m a t e i x :
Sant Sadurn El V i l l a r
R o m i a t g e a la m u n t a n y a R o m i a t g e a la vall
S'hi v a a la m a t i n a d a S'hi v a a la t a r d a
S1h,i v a a m e n j a r S'hi v a a b e u r e a i g u a a
la font.
Hi v a t o t el p o b l e Hi van s o b r e t o t l e s do-
nes embarassades.
A q u e s t a o p o s i c i Ó / c o m p l e m e n t a r i e t a t a n i v e l l c o n c r e t , va/
complementada per una oposició simb6lica equivalent. Efectiva
m e n t , la t r a d i c i ó p o p u l a r d i u que, p e r t e n i r un f i l l mascle,/
cal f e r l ' a c t e s e x u a l m i r a n t c a p a St. S a d u r n í i a i x 6 s'acon-
s e g u e i x col.locant c a p a a l l i la c a p g a l e r a del llit23. Aix6,/
a t e s a - l a s i t u a c i ó g e o g r i f i c a d e St. F e l i u , i m p l i c a q u e e l s /
p e u s del l l i t a s s e n y a l e n el Villar. D o a q u e s t a m a n e r a la r e l a -
c i ó simbblica:
muntanye = mascle
font = don a
queda ratificada per la creenga popular i les advocacions r e s
pectives:
St. S a d u r n í , s a n t Villar, Mare d e Déu
A q u e s t a o p o s i c i ó s e m b l a q u e s i g u i l a b i s i c a , al v o l t a n t
d e la qual s'articulen l e s altres. R e l a c i o n a d a a m b e l l a e s /
distribueixen els dons que cada advocació ofereix:
St. S a d u r n í c u r a e l s t r e n c a t s
L a M a r e d e Déu d ó n a l l e t a l e s m a r e s
T a m b é e n t r e e n el j o c d ' o p o s i c i o n s el f e t d l a n a r a St. /
S a d u r n í a v e u r e s o r t i r el sol ( e n c a r a q u e el sol s u r t i per la
b a n d a o p o s a d a d e l a vall), i al V i l l a r a la t a r d a ( é s a dir,/
a v e u r e s o r t i r la lluna).

El c o s t u m d'anar al V i l l a r a la t a r d a é s antiga. En u n a /
A u c a d e 1897, t i t u l a d a " L - e s t i u a St. F e l i u d e C o d i n e s N ( d e /
P a l m a , 1944: 299). diu:

"A la t a r d a t o t h t o m v&
c a p a la f o n t del V i l l i "
A q u e s t a i n d i c a c i ó del c a p v e s p r e c o m l'hora b o n a p e r f e r l a v L
sita, e s m a n t é p e r a l l e x c u r s i Ó c o m p l e m e n t Z r i a a St. M i q u e l Xic.
 auca d e m u c h a s f u e n t e s " (ibid., 4 8 6 ) diu:

"Sota l a llum d ' e s t e l s , en c l a r a n i t ,

v e s a l a Font de Sant Miquel P e t i t "

C r e c q u e d'aquesta i n s i s t G n c i a se'n p o t e x t r e u r e u n a r e l a c i ó :
dona / font / l l u n a
q u e , d l a l t r a banda,és m 0 l t C O m U f i a en m o l t e s c u l t u r e s , i e s r e
l a c i o n a a m b e l s c i c l e s m e n s t r u a l s i la s e v a r e g u l a c i ó . S u g g e
r e i x o q u e , d l a q u e s t a a s s o c i a c i ó , en v e ' e l f e t q u e el r o m i a t g e d e
la M a r e d e Déu d e la L l e t del V i l l a r es f a c i . e l d i l l u n s ( d i a
c o n s a g r a t a la l l u n a ) i n o e n la d a t a f i x a d a q u e é s el d o s d e
f e b r e r , d i a d e la C a n d e l i r i a , q u e 6 s la e s t a b l e r t a per a a q u e s t a
a d v o c a c i ó . A m a d e s ( 1 9 5 1 : Vol. I, 694) d i u 'parlant del d o s d e
febrer:

"Avui tamdc c e l e b r a l a s e v a f e s t a l a Mare de DCu de La /

L l e t , venerada en molts i n d r e t s de c a s a n o s t r a . Hom l a /
invoca perque augmenti e l cabdal de l l e t a l e s dones/
que c r i e n "

Al Villar, 1 ' ~ s g l é s i a a c c e p t i a q u e s t a data, perqu; ai-

x í r e s p e c t a v a u n a t r a d i c i ó p o p u l a r , la d e f e r un a p l e c , m o l t
a n t e r i o r a l l e x i s t i n c i a d e c a p a c t e o f i c i a l d e c u l t e . En r e a
litat, f a n o m é s m o l t s p o c s a n y s ( a p a r t i r de l ' e n t r o n i t z a c i ó
d e la i m a t g e d u r a n t la S a n t a M i s i Ó n ) e s f a a l l i u n a c e r i m b n i a
r e l i g i o s a . T a m b é s'ha a d o p t a t la t r a d i c i ó p o p u l a r d e c e l e b r a r
la a la t a r d a 2 4 .
C o m s u g g e r e i x L é v i - S t r a u s s ( 1 9 7 4 ) , q u a n e n un m i t e v e i e m
q u e c a n v i a u n a c i r c u m s t i n c i a , hem d e p e n s a r q u e ho f a p e r f e r -
se m é s c o h e r e n t i n t e r n a m e n t . I a c í el canvi d e d a t a p e r m e t o -
posar-10 més clarament a St Sadurní i correlacionar-10 millor
a m b St. Miquel Xic,.

C o m u n a d a d a d e c o r r o b o r a c i ó d'aquesta s i m b o l o g i a :
sol / l l u n a
pot c i t a r - s e l'escut de St.Feliu. Diu d e P a l m a ( 1 9 4 4 : 4-5):
 "La sigilografia Sant Feliuenca s'inspira en els telnesdel
martiri del sant Patrd titular de la vila, i en les roques
o codines que caracteritzen el terme en que seassenta el
poble".

Excepte a dos e s c u t s (1753, 1827),en qu& s ' a d o p t e n a l t r e s

r e p r e s e n t a c i o n s ( i n i c i a l s S.F. en un cas i l ' i m a t g e d e l S a n t /
en l t a l t r e ) , a t o t s e l s a l t r e s e d e s de 159-4 f i n s a v u i , l a d i s -
t r i b u c i ó d e l s e l e m e n t s s e g u e i x e l m a t e i x esquema ( v e g e u g r i f i c
nÚm.!j).Al c e n t r e h i h a u n a m u n t a n y a , q u e r e p r e s e n t a l e s c o d i n e s
d e l p o b l e . A l a d r e t a i p e n j a t d e l c e l , u n a r o d a d e m o l í amb un
d i s s e n y i n t e r n de r a i g 5 en f o r m a de s o l z 5 . A l 1 e s q u e r r a , u n a c o
r o n a de m a r t i r i a t r a v e s s a d a p e r una palma.

Per6 e l s m a t e i x o s F e l i u e n c s ens a j u d e n a comprendre e l s i 9

n i f i c a t de 1 ' e s c u t . A 1 ' A b r i l de 1 9 8 0 s e c e l e b r i a l p o b l e una
s i m p i t i c a f e s t a perqu; e r a e l p r i m e r a n i v e r s a r i de 1 ' A j u n t a -
ment d e m o c r i t i c . P e r a q u e s t m o t i u s e i m p r i m í u n a Auca ( v e g e u g r i f i c
 núm 6 ) . S i l a comparem amb l ' e s c u t v e i e m q u e t é e l s m a t e i x o s /
elements p e r 6 d e s c o d i f i c a t s . L a muntanya a n i n i m a d e l c e n t r e /
es t r a n s f o r m a en l ' i n c o n f u s i b l e p e r f i l de S t S a d u r n í . Als 1
peus h i t é l a c i u t a t , I m p l í c i t a m t n t e n s d i u que h o e s t e m m i -
r a n t s des d e l V i l l a r , que n o t é p e r a i x 6 r e p r e s e n t a c i ó . Així,
a q u e s t a f i g u r a c e n t r a l c o i n c i d e i x e x a c t a m e n t amb l ' e i x S t S a
d u r n i - V i l l a r dels romiatges. P e r 6 h i ha,a més a més l a r o d a /
del molí transfigurada (com es p o t s u p o s a r ) en s o l . Ocupa /
en r e l a c i ó a a q u e s t e i x , l a m a t e i x a p o s i c i ó q u e l ' e r m i t a d e /
S t S e b a s t i i ( r e p r e s e n t a c i ó c r i s t i a n a d 1 A p o 1 , l o ~ c u p ae n l a /
r e a l i t a t r e s p e c t e a l ' e i x a n t e r i o r . O s i g u i que, s i e n s c o l . @
quem al Villar,mirant S t Sadurní per sobre e l poble, /
t i n d r e m Sant S e b a s t i i a l ' e s q u e r r a i Sant Miquel a l a d r e t a .
Aquest l l o c , a l l A u c a , l ' o c u p a l a Lluna.

e1 dj t:
nostre bat Ile ho ha
noval ~mdier'6ni perhb
M mdr ~wporta el caliu
de tat el poble de S t ~ e l i d

Darrer quadre de IVAUCA f~ aiversari eleccid Ajuntarnen t democrat ic

19 d ' ~ b c ; l de 4980

A q u e s t a c o r r e l a c i ó e n s a s s e n y a l a l a m a t e i x a a i s t r i b u c i ó e_s
p a c i a l a l ' e s c u t que a l s r o m i a t g e s , i ens a j u d a a e n t e n d r e /
m i l l o r q u i n a és l a r a ó d e l d e s p l a c a m e n t en t o t s dos e i x o s . U e s del
 nostre punt de vista, el primer és l'eix del cicle vital, va
des d'una mare amb el nen (Mare de Déu de la Llet) fins a un/
vell (Saturn), passant pel poble a la meitat com al punt d e /
culminació de la vida. Esti marcat per mites sobre la fecund_i
tat, situat temporalment entre l'equinocci de primavera i el
solstici d'hivern i remarcat ritualment ,amb un naixement a St.
Sadurní.

El segon eix s'entén millor visitant l'església de Sant/

Feliu. Alli, a ambdós. costats de l l a l t a r major dedicat al /
sant patró, n'hi ha dos més de laterals. A l'esquerra St. Se-
bastisi, representat clhssicament com un jove ros amb tres /
fletxes clavades. La imatge s'assembla molt a la de l'Apol.10
de la "Galeria degli OfficiW de Florgncia, i esti totalment /
recoberta de daurats. A l'altar de la dreta hi ha una Immacu-
lada Concepció, vestida de blau celeste i blanc.

Els informadors expliquen que, fins no f a molt, se seguia

rígidament el costum cathlic de posar els homes a l'esquerra
de l'altar, davant de St. Sebastii, i les dones a la dreta de
l'altar, davant de la Immaculada Concepció. La norma era tan
estricta que els matrimonis que anaven al culte se separaven/
per no trencar-la.

I Així, tenim que la distribució espacial de l'església s e

gueix la mateixa distribució de l'espai dels romiatges, de /
l'escut i dels mites. Ara bé, la repetició del missatge apor-
ta elements nous que ajuden a clarificar el seu significat.
I
1 Si l'escut ens ajuda a comprendre millor l'eix principal
l'església ens permet comprendre millor l'e'ix secundari. Així
l'oposició:

Sant Sebastii / Sant Miquel

es fa amb un doble joc:

sol 1 lluna
home / dona
 L a p r i m e r a c o n c e p t u a l i t z a c i ó n o t é p r o b l e m e s en e l m e c a n i s m e
de t r a n s f o r m a c i ó , p e r 6 a l a segona, i sense e n t r a r en e l /
c o m p l e x tema d e l s e x e d e l s i n g e l s , p o t semblar rebuscat f e r /
de S a n t M i q u e l un s í m b o l f e m e n í . A l a realitat, e l problema /
s'ha solucionat a l a p r i c t i c a :

a ) E l i m i n a n t Sant M i q u e l de I ' e s g l é s i a . E l 1753 l e s c o f r a d i e s

de p e r a i r e s i t e i x i d o r s d e S t . F e l i u que e s t a v e n s o t a l a p r o -
t e c c i ó de S a n t M i q u e l , a g a f a r e n com a n o u p a t r ó S t . Sadurní /
( d e Palma, 403-404) amb l a q u a l c o s a l a v i l a d e i x i d e r e n d i r /

I c u l t e a aquell sant.

b ) C o l , l o c a n t , a l p a r c U z a r t ( l l o c on s'acaba e l r o m i a t g e de/
l a s e g o n a P a s q u a amb u n a p l e c de s a r d a n e s ) u n a i m a t g e de V e r -
ge s e n s e nen.

c ) Col.locant a l a c a p e l l a de S t . M i q u e l una i m a t g e de l a Vey

ge

Així, h i h a un c i c l e t e m p o r a l m a s c u l í ( d e s d e S t . Sadur-
n í a St. Sebastii),que c o i n c i d e i x amb l ' h i v e r n , i que t é com/
a c u l m i n a c i ó l a f e s t a de S t . A n t o n i i l a b e n e d i c c i ó d e l bes -
tiar. S'estableix, així, una r e l a c i ó :

/ muntanya /
home sol
/ animal s /
i un c i c l e t e m p o r a l f e m e n ? ( d e s d e l a M a r e d e Oéu d e l V i l l a r /
a St. Miquel), que c o i n c i d e i x amb l a p r i m a v e r a . Amades ( 1 9 5 1 )
r e c u l l u n a t r a d i c i ó que 6s q u e e s p l a n t a v a d u r a n t t o t e l mes/
de m a i g u n p i a l m i g d e l a p l a f a d e S t . F e l i u i s ' h i b a l l a v a /
e n r o t l l a n a a l seu v o l t a n t , com a s í m b o l de f e r t i l i t a t .

A q u e s t a r e l a c i ó amb l a v e g e t a c i ó j a és i m p l í c i t a de l ' e s
cut. A i x 6 permet f e r una s e q u 6 n c i a s i m s t r i c a a l a d'abans:
/ aigua /
dona lluna
/vegetació /
C a l a s s e n y a l a r que només e l s r o m i a t g e s d ' a q u e s t c i c l e /
són e l s q u e a c a b e n amb un a p l e c de s a r d a n e s .
 L'Ús d e l s demarcadors.
S i s ' e l a b o r a un s i s t e m a d e r e f e r g n c i e s e s p a c i o - t e m p o r a l s
t a n complex é s p e r f e r - n e Ús, i també en a i x b h i predomina
l ' e i x S a d u r n í / V i l l a r com a r e f e r 6 n c i a ^ g e o g r a f i c a i e l e m e n t
dlautoidentificaciÓ. A l programa de l a F e s t a M a j o r de 1967,/
l a d e s c r i p c i ó de S t F e l i u d e C o d i n e s comenca:

"Des d e l cimal d e Papers i mirant e n v e r s l e s s e r r e s d l e n

f r o n t per s o b r e l a f d r t i l comarca d e l v a l l e s es d i v i s a /
un p l a f b m e r a v e l l b s , l a muntanya d e Sant Sadurni@,que so
t a l e s s e v e s . l l e s c a d e s p a r e t s , q u e no l a d e i x e n confondre
e n t r e les a l t r e s s b v i r a una f i l e r a blanca formada p e l s /
e d i f i c i s d'una bonica i sana p o b l a c i b . . ..."
E l Centre Excursionista,per l a s e v a banda, al seu e s c u t ,
c a n v i i l a m u n t a n y a i n d e f i n i d a d e l ' e s c u t de l a p o b l a c i ó , per/
una r e p r e s e n t a c i ó r e a l i s t a de l a muntanya. Fins i tot, Última
ment, es c a n v i a r e n , e n u n a s g r i e de f o t o s d e l a t e l e , una i m a t
ge, j a q u e com q u e n o s o r t i a l a m u n t a n y a com a f o n s , l a pos -
t a l n o donaVa l a i m a t g e d e l p o b l e , t a l com l a i n t e r i o r i t z e n /
els feliuencs.

Aquesta i m a t g e i n t e r i o r i t z a d a f a que s ' a t r i b u e i x i una v i

s i b i l i t a t exagerada a l a muntanya. Així, un info,rmador d i a :

" E l primer que e s veu en a r r i b a r a Catalunya, d e s dlAm&-

r i c a , 6 s l a muntanya de S t . Sadurni".

i f o n a m e n t a v a l a s e v a a f i r m a c i ó e n e l f e t q u e des de l a mun-
t a n y a es veu e l mar. E v i d e n t m e n t , e n l a m e s u r a que és u n a /
muntanya símbol, l a seva v i s i b i l i t a d no e s t a l i m i t a d a p e r /
f e t s t a l s c o m t r o b a r - s e a l Nord de B a r c e l o n a , m e n t r e que des
d l A m & r i c a s l h i a r r i b a p e l Sud, i p e r t a n y a l a s e g o n a c a d e n a l
de m u n t a n y e s d e s p r é s d e l a d e p r e s s i ó l i t o r a l , i n o a l a s e -
r r a l a d a l i t o r a l . Es u n a r e f e r 6 n c i a a c a s a i com a t a l d o m i n a
s o b r e q u a l s e v o l a l t r a marca g e o g r i f i c a que no t i n g u i t a n t a /
carrega subjectiva.
 R e f e r e n t al V i l l a r , f o u d u r a n t m o l t d e t e m p s el l l o c d'on
v e n i a l ' a i g u a del poble. E n c a r a ara, q u a n f a l l a el s i s t e m a d e /
s u b m i n i s t r a m e n t , la g e n t va en a q u e l l a f o n t a b a n s q u e a les a l
t r e s q u e hi h a al poble: " p e r q u 6 t é l ' a i g u a m o l t bona".

A i x í c o m St. S a d u r n í é s la m u n t a n y a , el V i l l a r é s l ' a i g u a
per p r i n c i p i . El f e t d e s e r t o t e s d u e s e l s e x t r e m s d'un e i x /
real q u e c r e u a la c i u t a t n'ha f a c i l i t a t la t r a n s f o r m a c i ó en un
e i x mític.

Conclusions.
Si b é t o t a c o m u n i t a t , s i g u i q u i n s i g u i el s i s t e m a energ$
t i c en el qual e s b a s a la s e v a s u b s i s t & n c i a , o r d e n a i s i s t e m a
t i t z a d ' a l g u n a m a n e r a el t e m p s i l'espai, p e r u n a n e c e s s i t a t /
p s i c o l 6 g i c a de c o n e i x e m e n t i d l o r d r e ; a q u e s t a n e c e s s i t a t é s /
m é s e v i d e n t com m é s d e s e n v o l u p a d a 6 s u n a e c o n o m i a a g r i r i a , /
q u e i m p l i c a un h i b i t a t s e d e n t a r i q u e f a e s t a b l e s les relacions
a m b el m e d i , f e t q u e p e r m e t d'interioritzar-10. D'altra banda,
les r e l a c i o n s d e p r o d u c c i ó d'una c o m u n i t a t a g r i r i a a s s e n y a l e n
la i m p o r t i n c i a d e l i o r d e n a m e n t t e m p o r a l . Tal c o m M e i l l a s s o u x /
( 1 9 7 8 : 66) p l a n t e j a :

"La composicid variable (al llarg dels anys) de l'equip/

de productors es reflecteix.en la jerarquia que preval a
les comunitats agricoles i que s'estructura entre els /
que venen abans i els que v6nen despres. Ella es basa en
La nocid d'interioritat. Els primers sdn aquells a qui /
es deu la subsistkncia i les llavors sdn els m8s grans./
El m6s vell en el cicle de produccid no deu res a ninN,
mentre que concentra en ell tot el que els mes joves de-
uen a ia comunitat que ell personifica. Atesa la seva si
tuacid dalt de tot de la celula comunitaris, el m4s
6s lbgicament responsable de les tasques relacionades amb
la collita i emmagatzematge dels productes".
A q u e s t e s r e l a c i o n s c o n c r e t e s d e p r o d u c c i ó són la b a s e /
de les religions d e tipus patriarcal i expliquen l l a s s i g n a c i Ó
al m é s vell d e l s déus, S a t u r n , el p a t r o c i n i d e l ' a g r i c u l t u r a ,
s u b s t i t u i n t les v e l l e s d e e s e s d e la f e r t i l i t a t . L a m a t e i x a c L
tació ens dóna una altra clau psicolbgica d'interpretació: s i
t u a el m é s vell " a d a l t d e t o t d e la c6l.lula c o m u n i t i r i a u .
 Així, l a p r e o c u p a c i ó agrícola,en o r d e n a r el t e m p s b a s a n t L s e e n
el c i c l e d e l s t r e b a l l s a g r í c o l e s , g e n e r a al m a t e i x t e m p s u n a /
c e r t a o r d e n a c i ó j e r h r q u i c a del g r u p , s u s c e p t i b l e d e r e p r e s e n -
t a r - s e e s p a c i a l m e n t a m b el c o n c e p t e d e d a l t i baix. A q u í el /
m é s a l t é s el m é s vell. R e s u l t a , d o n c s , l b g i c ( e n c a r a q u e n o o -
b l i g a t o r i ) l a a d v o c a c i ó d e S a t u r n q u e t r o b e m a la m u n t a n y a /
més alta dels voltants i,correlativament.l~advocació femenina
del pol oposat,"el Villarl',que e s t h m é s b a i x q u e el poble.

Veiem,així.com un m a r c c o n c e p t u a l q u e ve d e la c u l t u r a g l o b a l
a la qual p e r t a n y u n a c o m u n i t a t p a g e s a , p o t particulari.tzar-se/
a p r o f i t a n t les r e f e r g n c i e s g e o g r i f i q u e s .

F i x a r - l e s e n t e r m e s d e s i s t e m e s d ' o p o s i c i o n s d i c o t b m i q u e s en
f a c i l i t a la c o m p r e n s i ó i a s s i m i l a c i ó , i f a p o s s i b l e 1'6s d e /
les p a r e l l e s o p o s a d e s e s p a c i o - t e m p o r a l m e n t c o m un l l e n g u a t g e /
per e x p l i c a r a l t r e s r e l a c i o n s ( h o m e - d o n a , c l a s s e 5 s o c i a l s , e t c )

L'anhlisi estructural dóna l'eina metodolbgica precisa

per d e s c o d i f i c a r a q u e s t l l e n g u a t g e , r e a l i t z a n t - s e , a i x í , u n vell
projecte de llAntropologia, que és aprofundir les l l e i s /
s u b j a c e n t s al c a o s a p a r e n t de l e s d a d e s e m p í r i q u e s . C o m j a va
p l a n t e j a r M a l i n o w s k i ( C o r a l G a r d e n s a n d T h e i r M a g i c , citat)
G o d d a r d , 48): L

" L ' B x i t p r i n c i p a l d e l t r e b a l l d e camp no 6 s un r e g i s t r e /

p a s s i u d e l s f e t s , s i n 6 l a c o n s t r u c c i d i e l d i b u i x Bel que
en podrfem d i r l e s c a r t e s c o n s t i t u c i o n a l s d e les c o n s t i -
tucions.... E l s f e t s no e x i s t e i x e n a l a r e a f i t a t s o c i o -
l b g i c a m8s e n l l a ,que a . l a r e a l i t a t f í s i c a , es a d i r ,no
viuen en e l contlnuum espacio-temporal o b e r t a l ' u l l no/
entrenat".

S i g u i a q u e s t a s s a i g un m o d e s t i n t e n t , i n c o m p l e t , c r i t i -
c a b l e i r e v i s a b l e , d ' a n a l i t z a r a t r a v é s d'un e x e m p l e c o n c r e t
algunes de les t6cniques d'ordenament espacio-temporal usa -
d e s a la n o s t r a cu1tura.i les s e v e s p o s s i b i l i t a t s d'ús c o m /
a llenguatge per sistematitzar relacions socials.
 NOTES
1. A l l l a r g dels. anys 1979- 1980, a c o n s e q u e n c i a d ' u n /
t r e b a l l m e s Ampli, que h a v i a comencat a zones r u r a l s d e /
C a t a l u n y a , v a i g p a r t i c i p a r , t o t s e l s d i e s que l a f e . i n a /.
u n i v e r s i t i r i i a n o m'ho o b s t a c u l i t z a v a , a l e s a c t i v i t a t s ha-
b i t u a l s d e S a n t F e l i u d e Codines.
S a n t F e l i u é s un p o b l e d e 3153 hab. ( s e g o n s e l padrd muni
c i p a l d ' h a b i t a n t s d e l 31 d e Desembre d e 1975), ue e s t a /
e d i f i c a t s o b r e un t e r r e n y f o r c a i r r e g u l a r , . un c % n t r a f o r t /
d e muntanya a m i t j a a l c a d a e n t r e e l s t u r o n s que e l rode-
g e n , i . l a v a l l que s ' o b r e a l s s e u s p e u s , a l a q u a l domina
en t o t a l a s e v a e x t e n s i d com d e s d ' u n b a l c d .
J a d e i a Gomis,fa mes d e c e n t anys:
"Es una t e r r a muntanyosa, h i ha m o l t e s p i n e d e s , o l i v e r e s ,
y v i n y e s y 10 s e u terme é s m o l t p i n t o r e s c h !
E l s e u nom e l trobem l ' a n y 1098 denominat l ' e s g l d s i a d e /
"San F e l í o en l a C u t i n a d e l Fayd" ( d e Palma, 1944, 4 ) pe-
r b Moreu-Rey (1962, 200) ha t r o b a t q u a t r e mencions m é s an
t i g u e s : "Codes" d e l ' a n y 878 i "S. F e l i x " 990 (Abadal, 7
1926) i " S a n c t i F e l i c i s d e Chdines" 1058 ( 5 ) .
T a n t " c u t i n a " en l l a t í , com " c o d i n a ' en c a t a l a t e n e n e l /
mateix s i g n i f i c a t de roca que s o b r e s u r t d e t e r r a . L ' a l t r a
i n t e r p r e t a c i d a s s e n y a l a q u e e l nom v o l d i r p e d r a r o g e n c a .
Ambdues i n t e r p r e t a c i o n s r e f l e c t e i x e n l a r e a l i t a t cie l'etii-
placament.
L ' a l t r a denominacid d e l a v i l a : " S t F e l i u d e Piny6" s a h a /
i n t e r p r e t a t , t a m b é , d e d u e s maneres d i f e r e n t s . Segons B e l l .
l l o c h (1883, 128) e s c o n e i x amb a q u e s t nom "Con moti;vo/
d e d e i d c a r - s e s o b r e t o d o , a n t e s más que a h o r a , g r a n nume-
r o d e vecinos" a r e c o g e r piflones d e 10s bosques d e l Va- /
1 1 6 s " . Moreu-Rey (1962, o b . , c i t a d a ) o p i n a i g u a l , i l ' e x -
p r e s s i d p o p u l a r : " S t F e l i u s a c i ganxo", que marca l a zo-
na com a p r o d u c t o r a d e p i n y o n s , r e f e r m a a q u e s t a v e r s i d , /
P e r b B a l a r i Jovany (1899, r e i m p r e s s i d 1964) ddna com a e-
t i m o l o g i a : "Pinyd: d e p i n n a , p e f l a m , l a q u a l c o s a f a r i a q u e l e s
' denominacions Codines i Pinyd f o s s i n s i n d n i m e s .
S t F e l i u 6 s a 42 Km d e B a r c e l o n a i a 7 d e C a l d e s d e Mont-
b u i , a l V a l l e s O r i e n t a l , f r o n t e r e r amb e l V a l l e s Occiden-
tal.
Fins a mitjans d'aquest s e g l e fou c e n t r e d'unaimportant /
-
i n d ú s t r i a t e x t i l , q u e r j u n t amb e l s s e u s r e c u r s o s a g r í c o
l e s , i a l a s e v a i m p o r t a n c i a com a c e n t r e t u r í s t i c , li /
permet6 una p r o s p e r i t a t c o n s i d e r a b l e . P e r b e n l e s d a r r e -
r e s d e c a d e s , e l tancament d e les empreses ha f e t a p a r e i
x e r e l problema d e l ' a t u r i d e l ' e m i g r a c i d .
-
V o l e n t f e r un c a l e n d a r i d e f e s t e s p o p u l a r s , v a i g comencar
l e s meves r e c e r q u e s s o b r e e l s a p l e c s que e s f e i e n a l l l a r g
d e l ' a n y . Em c r i d a l ' a t e n c i b , d e s d e l p r i m e r moment, e l /
f e t que t o t s e l s i n f o r m a d o r s e s r e c o r d e s s i n s e n s e dub
t e s i amb g r a n p r e c i s i 6 d e l e s d a t e s i a e l s i n d r e t s on e s /
-
f e i a c a d a r o m i a t g e . M6s e n d a v a n t , p a r t i c i p a n t - h i a l l l a r g d e
l ' a n y , em v a i g adonar q u e e r e n m o l t p o b r e s d e c o n t i n g u t s /
 religiosos prbpiament dits, fet que m'impulsa a cercar e l ,
motiu de llur vigencia avui en d'altres factors. La prims
ra qüestid que em vaig plantejar fou la tipica de l'esco-
la evolucionista: Com sorgí aquest costum? la qual em por
tA a una recerca de dades histbriques i arqueolbgiques. /
La segona fou l'específica de l'escola funcionalista: Qui
na funcid compleix per a la comunitat aquesta institucid?
que em dugué a analitzar els romiatges com uns demarca- /
dors de límits i indicadors espai-temporals. Mentre feia/
aquesta analisi, era cada cop més pales que les dades /
s'agrupaven quasi soles, en una seqüencia lbgica suscepti
ble d'una lectura estructural. Evidentment, el model adoE
tat, d'eixos entrecreuats, és arbitrari i producte dluna/
construccid de l'observddor, perb sigui quin sigui el mo-
del amb el qual ordenem les dades, aquestes tenen, per /
elles mateixes, segons crec, una lbgica interna, que el /
model no fa més que reforcar.
També observo que el model estructural d'ordenament espa-
cial que els romiatges assenyalen, es reprodueix a l'es
cut de la vila i, fins i tot, a l'ordenament espacial de/
-
l'església del poble. Es una referbcia racional sblida-/
ment establerta a la contrada, que probablement ha arri-/
bat als nostres dies com un llenguatge ocult, perb suscee
tible d'ésser desxifrat.
Sobre els romiatges prbpiament dits, a St. Sadurní, el /
dia 2 'de desembre, hi acudiren unes dues-centes persones/
en diversos grups des dels joves que hi pujaren la nit /
abans i hi acamparen (costum dels darrers anys), fins a
famílies senceres que s'hi acostaren amb cotxe, sense /
oblidar el grup del Centre Excursionista, que arriba a /
pas pel camí més esquerp.
A Sant Sebastia hi anaren unes cinquanta persones.
L'aplec del Villar fou l'dnic en que se celebra una ceri-
mbnia religiosa. Una missa a la qual hi assistiren una /
quarta part dels participants al romiatge. La resta, fins
a arribar als tres-cenfs, es concentraren a l'esplanada /
de la font on es ballaren sardanes. El romiatge a St. Mi-
quel del Fai falla pel mal teñips i per haver-se declarat/
laborable el dilluns de la segona Pasqua. La gent estava/
emprenyada i l'excursib es féu per petits grups.
,Finalment,el de St. Climent fou suprimit pel Centre Ex
cursionista, perque era massa prop temporalment de St. Sa
-
durní i aixb podia rebaixar llassist&ncia als dos aplecs,
Els habitants del poble acceptaren a contracor aquesta /
rad "ja que sempre s'havia fet" i algunes persones axlla-
des feren 1 ' excursib.
2. Aquesta és la posicid que defensa l'estructuralisme (Lévi-
Strauss, Leach), la qual es fonamenta, ella mateixa, en /
propostes anteriors de Durkheim (vegeu prbleg de Las for-
mas elementals de la vida religiosa).
3. A l'area de St. Feliu s'ha perdut, per ex.: la tradicid que
les mares portin els nadons a mamar davant la Mare de Déu /
 de l a L l e t per assegurar una bona l a c t a n c i a . S ' h a n p e r
d u t tambk l e s f e s t e s r e l i g i o s e s d e l s a n t i c s gremis d e paz
r a i r e s i t e i x i d o r s ( t o t i que e l t h x t i l f o u p u i x a n t f i n s /
a l a decada d e l s s e i x a n t a ) , i t o t s e l s e l e m e n t s r e l a t i u s /
a l c u l t e a S t F o r t u n a t c o p a t r 6 d e l a v i l a i d e l q u i no /
s e ' n c o n s e r v a n i imatge a l ' e s g l é s i a .
4 . Notes m a n u s c r i t e s d e mossen J o s e p Mas ( s . X X ) s o b r e l e s /
p a r r b q u i e s d e l b i s b a t . p a r r b q u i a d e S t a Maria d e C a l d e s . /
Arxiu d e l a c a t e d r a l d e B a r c e l o n a .
5. L i b e r Feudorum m a j o r , Ed., d e F. Miquel R o s e l l . B a r c e l o n a ,
'1945, 1947.
6. Desprks d e l a g u e r r a c i v i l s ' i n t e n t a r e v i f a r a q u e s t a d l t i
ma, p e r b t a n s o l s e s c e l e b r a un cop. ' Q u a n t a l a de St.
Tomas Becket e s c e l e b r a una m i s s a p r i v a d a ( e l d i a d e S t . /
Tomas A p b s t o l ) s e n s e l ' a s s i s t h n c i a d e l a g e n t d e l p o b l e .
7. Arxiu p a r r o q u i a l . " L i b r o d e Obra" d e l ' a n y 1627. " I t e m /
p e r 10 d i n a r d e l a p r o f e s s d d e S t Sadorny, d o t z e s o u s " .
8. Durant una &poca,ambdues p a r r b q u i e s , S t F e l i u i S t Sebas-
t i & , t i n g u e r e n e l mateix r e c t o r : " S t S e b a s t i a segueix t e -
n i n t r e c t o r p r o p i f i n s e l f i n a l d e l s e g l e X I V , d e vegades
amb j u r i s d i c c i 6 m6s a l t a , com a l 1348 quan e l r e c t o r d e /
Montmajor, Bonanat d e C l u s e l l e s , 6 s a l a vegada e n c a r r e -
g a t de l a parrbquia de Sant Feliu" (Full guia de l a r e c t o
r i a d e S t S e b a s t i a d e Montmajor).
9 . Actualment, e l V i l l a r s e r v e i x d e l í m i t amb B i g u e s - R i e l l s ,
p e r b sembla que a q u e s t e r a e l l í m i t d e S t F e l i u d e s d e /
m o l t abans d e l a c r e a c i d d ' a q u e s t m u n i c i p i . Moreu-Rey /
(1962, 1 5 ) d i u : "Montbui tamb6 va quedar d e s g l o s s a t d e l /
terme d e C a l d e s quan e s c r e a e l f e u d e l c a s t e l l d l a q u e s t /
nom. A n t e r i o r m e n t C a l d e s sembla que a r r i b a v a f i n s a l V i -
l l a r de Sant Feliu".
1 0 . " J a ho c r e c que h i h a v i a r i v a l i t a t e n t r e l a Venderia i l a
S a g r e r a , j a ho c r e c , i m o l t a . Diuen que e l s d e l a S a g r e r a
no v o l i e n que t i n g u k s s i m campana a l a t o r r e d e l r e l l o t g e /
i p e r p o r t a r - l a ho van h a v e r d e f e r d ' a m a g a t . La van p o r
t a r d i n s . d 8 u n c a r r o p l e d e p a l l a . Moltes vegades es baraz
l l a v e n g e r b l e s f e s t e s l e s f e i e n j u n t s " Informador J . P . F .
d e 56 anys.
" J o no so'c d ' a q u i ( S a g r e r a ) , j o s 6 c d e l a Venderia p e r b /
p e r problemes que v a t e n i r l l a v i , vam h a v e r d e d e i x a r - h o
i v e n i r a v i u r e a c i . Que n ' e r a d e b ó n i c a l l b ! Era m i l l o r /
v i u r e a l l a ; j o ho v a i g s e n t i r m o l t d e v e n i r - h i " Informa -
d a r M.R. i R. d e 88 a n y s .
1 1 . P r a t i C o n t r e r a s , a s e n y a l e n a q u e s t l a p s u s com a s i g n i f i c a
t i u e n e l s e u l l i b r e Les f e s t e s p o p u l a r s ,i valde; ( 1 9 7 6 ) /
i n t e n t a una e x p l i c a c i d d ' a q u e s t fenomen e n t e r m e s d e l a /
c o n v e n i h c i a d e - d i s t r i b u i r ?ie forma o r d e n a d a e l s r e f o r o o s ;
c a l b r i c s provinents d e l s a p a t s de l e s f e s t i v i t a t s , que /
i m p l i c a v e n una a b u n d o r d e protePnes molt s u p e r i o r a l e s
d e l s a p a t s normals.
12. Dada s u b m i n i s t r a d a p e l d i r e c t o r d e l Museu Arqueolbgic d e
S t F e l i u d e Codines, S r . M a r t í G a r r i g a .
13. Moreu-Rey (1962, a p a r t . 49) ddna com a d a t a mes a n t i g a /
p e r "10 p u i g d e S t S a d u r n f " e l s. X V I i p e r a l a c a p e l l a
e l s. X1,perb a c l x e i x g u e e s t r a c t a de l a documentacid /
m e s a n t i g a c o n s u l t a d a p e r e l l mateix.
1 4 . Informacid s u b m i n i s t r a d a p e l s e u d e s c o b r i d o r S r . Ramir /
Sobregrau.
15. Cbpia que hem pogut c o n s u l t a r a , c a s a d e l S r Sobregrau.
16. P o t s e r , t a n m a t e i x , que e l t e s t i m o n i e t n o g r a f i c a c i a r e i -
x i e l c a s , informa l ' e s m e n t a t S r . Sobregrau que e l nom /
p r i m i t i u d e l a s e v a f a m í l i a f o u Drugalans, i q u e e l cog-
nom a c t u a l ve d e l l l o c on e s t a ~1mas f a m i l i a r " s o b r e e l
grau'' (mds a n t i g a m e n t anomenat e l mal g r a u " ) . Aquest m e
canisme d e s u p e r p o s i c i d d e l nom d e l l l o c s o b r e e l s noms/
p r o p i s o e s p e c i f i c s d e l s h a b i t a n t s 6 s abundanment docu
mentat a t o t . C a t a l u n y a , i f i n s i t o t s ' h a c o n s i d e r a t /
-
d e forma e s p e c i f i c a m e n t c a t a l a n a l a . formacid d e p a t r o n i -
m i c s . S i esmento a q u e s t c a s p a r t i c u l a r 6 s perque e s ddna
j u s t a l peu d e l a muntanya d e S t S a d u r n í i perque s e r v e i x
d e base per s u p o s a r que e l m a t e i x c r i t e r i s ' u t i l i t z a /
per d e s i g n a r l a muntanya.
17. Curiosament l ' a m b i g i i i t a t de l ' a s s i g n a c i d d e l c u l t e a S t /
S a d u r n í a l a muntanya d e l s e u nom, es c o r r e s p o n t amb una
ambigü-itat semblant en termes a l s a n t o r a l . E f e c t i v a m e n t ,
l ' h a g i o g r a f i a e n s p a r l a d ' u n S a n t d ' a q u e s t nom ( o S t S e r
n i n o S a t u r n i n u s ) que f o u e l primer b i s b e de Tolosa du
r a n t e l c o n s u l a t d e Deci i G r a t u s l ' a n y 250. A l l a s o f r í /
-
m a r t i r i : " e l l l i g a r e n p e l s peus a l a c u a d ' u n b r a u , que/
l ' a r r o s s e g a p e l s carrer:" (Enc. Univ. I l u s t r . ) . D ' e l l d i u
l a t r a d i c i * . r e l i g i o s a : q u i primus, p o s t a p o s t o l o s n o s t r ~
rum p a r t i u m i g n o r a n t i a e t e n e b r a s e v a n g e l i c a p r a e d i c a t i o n e
d e t e r s i t " ( V i l l a n u e v a , 1821, T. V I I I , p . 2 6 ) . L ' e s g l b s i a
c e l e b r a l a f e s t a e l 29 d e novembre.
Perb a continuacid, e l s a n t o r a l ens p a r l a d'un a l t r e S t /
S a d u r n í m a r t i r d e p r i n c i p i s d e l s e g l e I V e l q u a l amb un P i ~ i
nius,coinpany d ' e s c l a v i t u d f o u t o r t u r a t r mort d u r a n t /
l ' i m p e r i de D i o c l e c i a . En a q u e s t c a s , e l m a r t i r i c o n s i s t í
en copejar-10s l a boca amb p e d r e s , cremar-10s e l s c o s t a t s
amb flames d ' u n a t e i a i s e r e m p o r t a t s m6s t a r d a dues m i -
l l e s d e Roma on f o r e n d e g o l l a t s . Tambe en a q u e s t c a s , /
l l e s g l & s i a c e l e b r a l a s e v a membria e l 29 d e Novembre.
Sembla c l a r que e x i s t i a una c e r t a i n t e n c i o n a l i t a t d e l ' e s
g l e s i a de posar aquesta d a t a s o t a 11invocaci6 d'aquest /
nom a t e s : que l a r e f o r g a amb dos S a d u r n i n s i e l motiu r e -
s u l t a s i seguim r e c o r r e n t e l s a n t o r a l . L l a v o r s veurem/
(Amades, 1951, 1 9 ) , que e x i s t i un S t D a c i , tambe m a r t i r i ;
z a t s o t a D i o c l e s i a , que mori p e r no v o l e r p r e n a r e p a r t $
les S a t u r n a l i e s : "Trenta d i e s abans de l a f e s t a e s c o l l i e n
un home d ' e n t r e e l l s , e l m6s g e n t i l i b e l l , i l ' e l e v a v e n
a l a c a t e g o r i a d e r e i . . i e l t r e n t i d i a hom l ' o b l i g a v a a
matar-se a l ' a l t a r d e S a t u r n , que e l l p e r s o n i f i c a v a . . l a
 s e v a f e s t a t 6 l l o c e l 20 d e Novembre.
Evidentment e l d a r r e r terc d e novembre esta l l i g a t en l a
ment p o p u 1 a r . a l a t r a d i c i d d e les s a t u r n a l s , i a q u e s t /
f o u e l motiu d e p e r que s ' a c u m u l a r e n S a n t s S a d u r n i n s en
q u e s t e s f e s t e s , en un i n t e n t d e c r i s t i a n i t z a r una t r a d i -
c i 6 pagana molt a r r e l a d a . Encara m B s s i tenim en compte/
tambB Que l e s s a t u r n a l s "sembla que e r e n l a c o n t i n u a c i d /
d e les f e s t e s e g í p c i e s d e d i c a d e s a l bou Apis anomenades/
Xerups" (Amades, 1951, volum 11, paq. 1 0 ) : S ' a c l a r e i x u n a
mica e l c o n j u n t r i t u a l d e t o r t u r e s a b r a u s , f o c i p e d r e s
i e l desplacament p e r r e a l i t z a r - l e s e l brau a r r o s s e g a /
e l b i s b e f r a n c & f i n s a l camp, e l s m a r t i r s romans s6n /
p o r t a t s a l camp p e r ser d e g o l l a t s , havent e s t a t p r e v i a
ment c r e m a t s amb t e i e s i c o l p e j a t s ,O
-
p e d r e s . Recordem /
que e l r e g a l que d u r a n t les s a t u r n a l s s'acostumava a en-
v i a r a l s amics c o n s i s t i a en t e i e s , i que e l s desplaga- /
ments podien d e r i v a r d e c u r s e s r i t u a l s .
Tornant a Amades (Opus c i t . , Vol. I,, 453) , veiem que /
"les c u r s e s h a v i e n format p a r t d e l v e l l r i t u a l d e l c u l t e
a l s o l i b6 p o d r i a Bsser que e n - f o s s i n una s u p e r v i v h n c i a
Amb e l l e s hom t r a c t a v a d e s i m u l a r e l c u r s d e l s o l i , m i t
j a n c a n t l a magia s i m p a t i c a hom c e r c a v a d 8 a c c e l e r a r - n e la
c a r r e r a . . . " E s a d i r , h i ha un i n t e n t c o n s c i e n t d 8 i n t r o -
d u i r d i n s d e l a t r a d i c i d c r i s t i a n a e l s elements d e c u l
t e s a n t e r i o r s que mantenien l a s e v a v i g h n c i a .
-
P e r b , s i seguim amb Amades veiem que: "A Roma quan l l a n y /
comencava e l m e s d e Gener e s c e l e b r a v e n l e s s a t u r n a l s e l
mes d e Desembre, i quan comencava p e l marc, t e n i e n l l o c /
p e l f e b r e r o comencaments d e marc". D'aquesta d o b l e d a t a
provenen l e s c e l e b r a c i o n s nadalenques i d e l c a r n e s t o l t e s ,
p e r b tambB a a q u e s t e s s a t u r n a l s a l t e r n a t i v e s l l ~ s g l d s i a /
proposa un S t S a d u r n i a l t e r n a t i u , a q u e s t cop a f r i c a que/
e s c e l e b r a e l 11 d e f e b r e r .
F e n t esment m6s c o n c r e t a l a muntanya d e S t S a d u r n i que/
e n s ocupa, veiem que mentre l a imatge que h i ha a l ' e r m i
t a 6 s una -absolutament convencional- d e S a n t Francesc 7
d ' a l t r a banda moderna, l a imaginacid p o p u l a r u b i c a a l a /
muntanya l ' e x i s t h n c i a (en e l m í t i c f a temps...) d ' u n e r -
m i t a v e l l i amb b a r b a f e t que t B a n a l o g i a amb l a imatge/
t r a d i c i o n a l d e S a t u r n . A i x í c o i n c i d e i x e n en l a mateixa /
t r a d i c i d i l l o c elements d ' u n a t r i p l e i d e n t i f i c a c i d : nom,
d a t a i imatge, que e s r e f o r c e n mútuament en e l s e n t i t /
d 8 i n d i c a r un a n t i c i o b l i d a t c u l t e a S a t u r n .
18. P l a d e v a l l ( a l a Gran E n c i c l o p e d i a C a t a l a n a , v o l V I I ) d i u :
" e l c a s t e l l d e G a l l i f a esmentat j a e l 999, a b s o r b í l ' a n -
t i c terme d e S t S a d u r n i (abans d e l 9 5 9 ) " . Aixb marca una
p r i o r i t a t de l a i m p o r t h n c i a r e l a t i v a d e l a d e s i g n a c i d de/
S t Sadurni sobre l a de G a l l i f a .
19. Menendez i Pelayo (1911, Tomo 1, 358) d i u s o b r e a i x b : /
"Malgrat que l e s nimfes e r e n d i v i n i t a t s no s o l s d e l e s /
f o n t s i d e l s r i u s r s i n d tambB d e l e s muntanyes i d e l s bos
c o s , l a major p a r t d e l e s i n s c r i p c i o n s que en t e n i m . a E-
 Panya---. .....s.'enllacen amb el dolc i poetic culte '/
de les aigues i especialment de les fonts salutíferes-..
A vegades no suesmenten les ninfes i el culte sembla /
dirigir-se explícitament a la font".
20. tal assenyalar que no hi ha rastres de tal fortalesa a /
la muntanya.
21. L'origen d'aquesta llegenda pot remuntar-se a l'any 997:
"Aquest any el comte Ramon Borrell i la seva dona, la /
comtessa Ermessendis, la van donar al noble Gombau de Be
sora perqu&htpogu6s construir un cenobi o monestir"(~1~
devall, 1957, 21), si tenim en compte que aquest noble :
"Segons han precisat les darreres investigacions (era) /
g e r d de mare dllngilberga, abadesa de Sant Joan de les/
Abadesses(ibidem 25), veiem que tot just fundant el mo -
nestir de St Miquel estigu6 lligata unaltre, bess6, fe-
meni i inexistent en l'hrea geografica .la qual cosa va poder
donar peu a la seva transposicid i eliminaci6 mítica. La
relaci6 no és arbitraria encara a l'actualitat, car /
els informadors estipulen que les monges del monestir a-
rrasat per les aigues: "Tenien relacions sexuals amb els
monjos, com passava a St Joan de les Abadeses".
22. Pedrenyal:(m) Arma de foc curta que es disparava amb pe-
drenyera. Pedrenyera: $.)Pedra foguera (Pompeu Fabra, /
1977: 1291).
23. Aquesta relaci6 muntanya-roca amb La fecunditat ha estatas-
senyalada a d'altres indrets d'Espanya, Portugal i Fran-
Fa. Menendez y Pelayo (1911, Til, 122), parla d'una roca
al peu de l'ermita de "San Guillermo",a Finisterre que /
feia fecunds els contactes sexuals que s 1 h i £ei@.? al damunt.

24. "Es realitza a la tarda, a.1 matí hi ha l'homenatge als /

vells a la parrbquia. Fa set anys es va entronitzar com/
a patrona de St Feliu abans no hi tenia culte. D'alesho-
res enca es va prometre i es realitza una cerimbnia re
ligiosa cada dilluns de Pasqiia" (informe del Senyor Rec-
-
tor).
25. Menendez y Pelayo (1911, Tomo 1, 199), plantela: "la ma-
jorla dels simbols derivats de la roda (cercles, creus,
estel, esvastiques curvilínies i rectilínies, espirals,
signes en forma de essa...) han estat emprats com a re
presentacid del sol, des de les primeres fases de l'edat
-
del bronze. Amb el temps aquests valors simbblics es mo-
dificaren, perb mai s'alteraren completament. No es trac
ta de tornar a les quimeres dels antics partidaris del 7
simbolisme, ni pot pretendre's que aquells elements gra-
fics constitueixin una mena de llengua sagrada
el seu parentiu i llur filiaci6 s6n indubtables.
...
perb /
 BIBLIOGRAFIA
ABADAL, R a m d n D.
1926 " E l s d i p l o m e s carolingis-- a C a t a l u n y a " a C a t a l u n y a
C a r o l i n g i a . 11. B a r c e l o n a .
AEBISCHER, P a u i .
1928 E t u d e s de T o p o n y m e C a t a l a n a . S u l s s a . E d . M e m b r i e s /
sec. f i l .
AMADES, J o a n .
1951-56 Costumari Catala. Barcelona. Salvat. 5 vufuns.
ATIENZA, Juan G.
1979 L a m e t a secreta de 10s t e m p l a r i o s . B a r c e l o n a . Mar-/
tinez Roca.
BALARI I JOVANY, Jose
1890 O r í g e n e s h i s t d r i c o s de C a t a l u f i a . B a r c e l o n a . R e i m p r e
so e n 3 v o l . 1 9 6 4 .
BELL-LLOCH, M a r i a .
1883 " C o s t u m s i t r a d i c i o n s del V a l l & s " e n C e r t a m e n C i e n -
t i f i c - L i t e r a r i de G r a n o l l e r s d e l ' a n y 1 8 8 2 . B a r n a . /
BLAZQUEZ, A.
1925 " L a p e r s i s t e n c i a de 10s n o m b r e s geogrdficos a tra-
v 6 s de 10s t i e m p o s " H o m e n a j e ofrecido a M e n d n d e z P i
d a l . M a d r i d . L i b . y C a s a E d . H e r n a n d o . T o m o 111.
CARRERAS i CANDI. F r a n c e s c .
1930 L a c o m a r c a del ~ a l l h s .B a r n a . B i b l . D ' E s t u d i s C o m a r
cals.
1931 F o l k l o r e y C o s t u m b r e s de E s p a n a . B i b l . C e n t r a l de /
C a t a l u n y a . T o m o I.
CHRISTIAN WILLIAM, A.
1976 -
" D e 10s s a n t o s a N a r f a :. p a n o r a m a de l a s d e v o c i o n e s /
a s a n t u a r i o s espanoles" a T e m a s de A n t r o p o l o g i a ES-
anoia e d i c i 6 n de C a r m e 1 0 L i s d n T o l o s a n a . M a d r i d . /
k 6 d i t .
DE PALMA DE MALLORCA, P . A n d r B s .
1944 H i s t o r i a de l a V i l l a de San F e l i u de C o d i n e s . D a -/
tos y r e f e r e n c i a s . B a r n a .
DE SEDE, G b r a r d .
1972 E l tesoro cdtaro. B a r n a . P l a z a y Jands.
DURXHEIM, E m i l i o .
1968 L a s f o r m a s e l e m e n t a l e s de l a v i d a r e l i g i o s a . Bs: A s .
Ed. S h a p i r e .
ENCICLOPEDIA UNIVERSAL ILUSTRADA
1958 M a d r i d . E s p a s a - C a l p e Tomo LIV.

---
THE CATHOLIC ENCYCLOPEDIA
New Y o r k . R o b e r t A p p l e t o n Comp. V o l 13.
FLOREZ, H e n r i q u e R.P.M.F.
1782 E s p a f i a S a g r a d a . Tomo X I I I . M a d r i d .
 GODELIER, Maur ice
1976
.
Funcionalisme, estructuralisme Y marxlsmo. Barna./
i,/

1,-
Cuadernos d e Anagrama.
GODDARDI, David.
Los l i m i t e s d e l a A n t r o p o l o g i a B r i t d n i c a . Barcelo-
na. Cuadernos d e Anagrama.
GOMIS, C e l s .
1854 " S a n t F e l i u d e Codines o d e l Pinyd" a G e o q r a f i a /
G r a l . d e C a t a l u n a , d e C a r r e r a s Candi, F. Tomo Prov.
d e Barna. Barna Ed. Martin.
LEACH, Edmund.
1978 C u l t u r a y comunicacibn. La l 6 g i c a d e l a conexi6n /
d e 10s símbolos. Madrid. s i g l o x x l .
LEVI-STRAUSS. Claude.
1969 A n t r o p o l o q i a E s t r u c t u r a l . B s . A s . Eudeba.
1974 Estructuralisme y e c o l o g i a . Barna. Cuadernos d e A- \!
nagrama.
LISON TOLOSANA, Carmelo.
1975 Primera r e u n i d n d e AntropdloqOs espafloles. "Panora-
m a programAtico d e l a A n t r o p o l o g i a s o c i a l en Espa
fia" S e v i l l a . Univ. d e S e v i l l a .
-
MARSA, F r a n c i s c o .
1955 "La h a g i o g r a f i a en l a toponimia d e l a Marca Hispd
nica" a V I 1 Conqrgs I n t . L i n .
Rom. Barna.
-
1959 "Toponimia d e l a .cic-r Ling. Hispá-
nica. volum I.
MEILLASSOUX, Claude.
1978 Mujeres, q r a n e r o s y c a p i t a l e s . S i g l o XXL.
MENENDEZ Y PELAYO, Marcelino.
1911 H i s t o r i a d e 10s Heterodoxos E s p a ~ o l e s . V o l u n I . Ma
d r i d . L i b r . G e n e r a l d e V. Suárez.
-
MONTENEGRO DUQUE, Angel.
1959 "Toponimia L a t i n a " en E n c i c l . Lin. H i s p d n i c a . Tomo I.
MOREU
1962
- REY.
~a E.
r o d a l i a d e Caldes d e Montbui, R e p e r t o r i h i s t b r i c
d e noms d e l l o c s i d e noms d e p e r s o n a . Barcelona.
Ed. Teide.
1965 E l s noms d e l l o c . Barcelona. Ed. Moreu-Rey.
ORTNER, S h e r r y B.
1979 "¿Es l a mujer con r e s p e c t o a l hombre 10 que l a na-
t u r a l e z a con r e s p e c t o a l a c u l t u r a ? " a Antropolo-
g i a Y feminismo. C o m p i l a t p e r Harris Young. Bay
c e l o n a . Anagrama.
PLADEVALL, Pbre. A.
1977 S a n t Miquel d e l F a i . M i l anys d ' h i s t b r i a . L'Hospi-
t a l e t Bersas I n d u s t r i e s G r a f i a u e s .
I
--- " ~ a 1 l i f a " - i" S a n t S a d u r n i d e d a i i i f a l * a Gran Enci-
I c l o p e d i a C a t a l a n a . Volum 7.
POMPEU FABRA.
1979 Diccionari General de l a Llengua Catalana. Barna.
Edhasa. Desena Edicib.
PRAT, Joan i CONTRERAS, Jesds.
1979 Les f e s t e s populars. col.lgci6ConBixer Catalunya.
Barcelona. Dopesa.
PROPP, V .
1971 Morfologia d e l Cuento. Madrid. Fundamentos.
1973 Las r a i c e s h i s t d r i c a s d e l cuento. Madrid. Fundamen
tos.
---
SAGARRA.
S i g i l o g r a f f a Catalana. Tomo 11.
SEEMANN ,Otto
1960
.
Mitologia clAsica i l u s t r a d a . Barcelona. Vergara E d i t .
VILLANUEVA, Jaime Pbro.
1821 Viage l i t e r a r i 0 a l a s I g l e s i a s de Espafia. Valencia.
Imp. 0liveres.volums V I 1 1 y I X .
VON HAGER, Victor W.
1973 Los caminos que conducen a Roma. Barcelona. Labor.

CARTOGRAFIA
Mapes de l a zona de:
- I n s t i t u t Geogrhf ic i Cadastral.
- Guia c a r t o g r & f i c a . E d i t o r i a l Alpina.