2010 - Gerard - Pol - AEB - v1 - (Solar en Barcelona)

Prespectiva energética global y aplicación
>> LA ENERGÍA SOLAR TÉRMICA

EN BARCELONA
Gerard Pol
Agència d’Energia de Barcelona
Postgrau en Instal∙lacions Solars Tèrmiques i Fotovoltàiques en Edificis i Indústries
04 de juny de 2010
Índice
• El contexto energético de Barcelona
• La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona (OST)
• Inspecciones de instalaciones asociadas a la OST
• Aspectos económicos de las instalaciones solares térmicas
Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Inspecciones Asociadas a la OST
Finalització obra
Promotor
Mesures
correctores
Inspecció: pel director
tècnic director de No
la instal·lació
EIC: Validació IEST OK?
Mesures
correctores
t Sí
Segell EIC al Certificat final i
d’especificacions Tècniques de la IEST
No
OK?
Promotor
Sí Promotor
AEB: Informe
Emissió de Certificat final i
d’especificacions Tècniques
de la IEST, signat per:
 Instal·lador autoritzat
 Director tècnic IEST Llicència 1ª Ocupació
O Llicència Activitat
1. Introducció
Generalitats:
Objecte de l’inspecció:
1. Verificar que la instal·lació executada es correspon amb la projectada i aprovada per
l’Agència d’Energia de Barcelona
2. Comprovar
p q
que l’execució i funcionament de la instal·lació compleixen
p amb unes
condicions mínimes de funcionalitat i eficiència.
La conformitat per part de l’EIC és condició necessària per què l’Ajuntament informi
favorablement de l’execució de la instal·lació per poder obtenir la corresponent llicència de primera
ocupació o llicència ambiental.
1. Introducció
AGENTS QUE INTERVENEN

P
Promotor
Usuari
Director de la Instal·lació
Instal·lador/a
Empresa d’Inspecció
d Inspecció i Control (EIC) - Validador
Ajuntament – Agència d’Energia de Barcelona (AEB)

1. Introducció
Estructura:
• El
El procediment de validació està format per un conjunt de comprovacions
di td lid ió tà f t j td i
• El procediment s’ha dividit en dues fases:

1.- Validació de la documentació de la instal·lació.
2.- Visita a la instal·lació p
per a la validació dels components
p del sistema i la
realització de proves de funcionament
• Existeix una Fitxa d’Inspecció que el validador de l’EIC

l EIC ha d’anar
d anar omplint
• En cas que el resultat de l’inspecció sigui positiu, l’EIC segellarà el Certificat final i
d’especificacions
d especificacions tècniques de la instal·lació
instal lació d’energia
d energia solar tèrmica
1. Introducció
El director d'obra
EIC
El tècnic de la EIC
1. Introducció
Criteris d’avaluació:
Cada comprovació es pot marcar a la fitxa d’inspecció com:
– Correcte
– Defecte Lleu
Defecte Lleu
– Defecte Greu
Com a màxim s’admeten 3 defectes lleus
El validador ha de realitzar sempre totes les comprovacions
En cas qque el resultat de la validació no siguig p positiu,, s’hauran d’arreglar

g els defectes indicats a la
Fitxa d’Inspecció i tornar a sol·licitar la visita.
1. Introducció
EIC
El tècnic de la EIC
2. Documents de la instal∙lació
• El documents
Els d t a validar
lid són
ó 6:
6
Projecte de la instal·lació (inclosa la documentació gràfica)
Assumeix de direcció d’instal·lació
C t t de
Contracte d manteniment
t i t
Certificat final de la instal·lació
Certificat RITE
M
Manual
l d’ú
d’ús i manteniment
i
A) Projecte executiu de la Instal·lació

Instal lació
• Es disposarà d’una còpia del projecte executiu de la Instal∙lació. S’haurà de comprovar que el document
està signat per un facultatiu competent i visat pel corresponent col∙legi professional.
• Abans de la visita s’ha de revisar el projecte, plànols i descripció del funcionament de la

instal·lació, per tal d’entendre el sistema “a priori”.
• Si la instal·lació no disposa de projecte o aquest no porta la signatura d’un

facultatiu responsable o manca el visat del corresponent col·legi professional es considerarà un
defecte GREU.
B) Assumeix de direcció de instal·lació

instal lació
• El Director de la instal∙lació/inspector no ha de ser necessàriament el tècnic que ha elaborat el projecte
executiu.
• L’Assumeix de direcció de la instal·lació és un document formal que defineix qui és el tècnic que
ha dut a terme la direcció i inspecció de la instal·lació i assumeix les responsabilitats formals.
• S’haurà de comprovar que l’assumeix de direcció de la instal·lació està signat per un facultatiu
competent, que aquest és també qui signa el certificat final d’obra i el certificat RITE, i que el
document estigui visat pel corresponent col·legi professional. Si això no és així suposa un
defecte GREU.
C) Contracte de manteniment i manual d’ús
• La instal∙lació haurà de disposar d’un contracte de manteniment per un mínim de 2 anys. El validador
comprovarà que existeix, és correcte i està subscrit per totes les parts. Si això no és així suposa un defecte
p q p p p
GREU.
D) Certificat final i d’especificacions tècniques de la instal·lació
• El Certificat final de la instal·lació és un document formal, subscrit pel Director de la instal·lació

on declara la conformitat de la instal·lació executada amb el projecte que ha obtingut la llicència.
• A més, en aquest document, s’especifiquen dades i característiques de la instal·lació que

caldrà consultar durant la vista d’inspecció.
• S’haurà de comprovar que el document està signat per un facultatiu competent i que aquest és
també qui signa el certificat final d’obra i el certificat RITE. Si això no és així suposa un defecte
GREU.
• Les instal·lacions tèrmiques han de disposar d’un certificat d’instal·lacions tèrmiques (certificat
RITE), signat per l’empresa instal·ladora i el director de la instal·lació.
• S’haurà de comprovar que al document hi figuren les dades i la signatura de l’empresa

instal·ladora. També que està signat per un facultatiu competent, que aquest és també qui signa
el certificat final d’obra i el certificat RITE i que el document està degudament visat pel
corresponent col·legi oficial. Si això no és així suposa un defecte GREU.
F) Manual d’ús i manteniment de la instal·lació:
• S’ha de comprovar que existeix aquest manual i que queden reflectides com a mínim les següents
dades:
– Nom i dades de contacte de l’empresa instal·ladora
– Nom i dades de contacte de l’empresa responsable del manteniment.
– Instruccions de funcionament dels elements de control així com la documentació tècnica dels elements que
la requereixin.
– Pla de vigilància i el pla de manteniment amb els requeriments mínim indicats a l’OST i al CTE.
• Es comprovarà que aquest document existeix i que disposes de totes les dades mínimes
mínimes. Si això
no és així suposa un defecte GREU.

3. Execució de la instal∙lació
Un cop revisats al despatx tots els documents del sistema es podrà realitzar la visita de
comprovació. Aquesta es divideix en dues parts:
Sistema de captació
Execució de la instal·lació Local Tècnic
Sistema de distribució
Proves de funcionament
Requeriment: a) Comprovació del model de captador
Es comprovarà que el model de captador instal·lat correspon

amb el model de captador especificat al Certificat final
No complir aquest requeriment suposa un defecte GREU

Requeriment: b) Comprovar la configuració del sistema de captació
Es comprovarà que el número total de captadors i

la seva configuració es corresponen amb el
Certificat final i els plànols del projecte executiu
executiu.
No complir aquest requeriment suposa un

defecte GREU
3. Execucióde la instal∙lació
Requeriment: c) Comprovar vàlvules de tall per bateria de captadors
Es comprovarà que cada bateria de captadors disposa de

vàlvules de tall tant a l’entrada com a la sortida.

R
Requeriment:
i t d) C
Comprovar l’l’estanquitat
t it t d
de lles connexions
i
Es comprovarà visualment l’absència de pèrdues al circuit.
Es prestarà especial atenció a possibles fuites o marques

d’aigua que indiquin pèrdues de fluid termòfor.

R
Requeriment:
i t e)) C
Comprovar lla robustesa
b t d
de lles estructures
t t
Es comprovarà l’estabilitat de
l’estructura, l’estat dels cargols i
soldadures i estanquitat de la
coberta.
No complir aquest requeriment

suposa un defecte GREU
Requeriment:
q f)) Comprovar
p p
protecció elèctrica de les estructures metàl·liques
q
Es comprovarà que les estructures

metàl·liques tenen un sistema de
p
protecció elèctrica contra contactes
directes i indirectes.
No complir aquest requeriment suposa

un defecte GREU
Requeriment:
q g) Comprovació
p de la separació
p entre files
Es comprovarà que la separació entre files
Taula 1.- Coeficient de separació entre files de captadors
de captadors compleix la condició:
Inclinació del
20 25 30 35 40 45 50 55
captador [º]
d kxh Coeficient K 1.532 1.638 1.732 1.813 1.879 1.932 1.970 1.992

defecte GREU
d
Requeriment:
q h)) Comprovació
p de la separació
p a obstacles
Es comprovarà que la separació entre files de captadors i
obstacles compleix l’expressió:
D2 1.732 x a

defecte GREU.
D2
Requeriment:
q i)) Aïllaments 1.- Espessor
p dels aïllaments i p
ponts tèrmics
Es comprova, en un punt característic del circuit el
diàmetre exterior de la canonada i l’espessor de
l’aïllament.
Si Ø 60 mm e 30mm
Si Ø 60 mm e 40mm
No complir aquest requeriment suposa:
– Defecte GREU si el requeriment s’incompleix de
manera generalitzada.
– Defecte LLEU si el requeriment s’incompleix de
manera puntual
p
Requeriment: i) Aïllaments 2.- Protecció ultraviolada dels aïllaments

Es comprova l’existència de protecció ultraviolada a tot el tram d’aïllaments
que es trobin a la intempèrie.

– Defecte GREU si el requeriment s’incompleix de manera
generalitzada.
– Defecte LLEU si el requeriment s’incompleix de manera puntual
R
Requeriment:
i t j) C
Comprovació
ió d
dels
l purgadors
d per b
bateria
t i
Cada grup de captadors ha de tenir un purgador d’aire.

Si és automàtic ha de disposar
p d’un element de tall p
permanent.
Atenció a TMAX
No complir
p aquest
q requeriment
q suposa:
p
– Defecte GREU si no existeixen els

purgadors o no resisteixen la temperatura
màxima de primari.
– Defecte LLEU si els purgadors automàtics
no disposen d’element de tall permanent.
Requeriment: k) Comprovació de la potència dels dissipadors

Es comprova la potència de l’element
dissipador
P (W) 700 x S (m²)

– Defecte LLEU si la potència del dissipador
està compresa entre el 80% i el 90%.
– Defecte GREU si la potència és inferior al
80%.
Requeriment: l) Comprovació de les sondes de control

Per sistemes amb control diferencial es
comprovarà l’existència d’una sonda de
temperatura a la sortida d’una de les
bateries de captadors.
Si el sistema de control funciona per

radiació es comprovarà que existeix una
sonda de radiació en un emplaçament
lliure d’ombres.

defecte GREU.

Execució de la instal·lació Local Tècnic
1) Etiquetatge
2) Mesura i control
3) Sistemes de protecció
4) Bombes
5) Bescanviadors
6) Acumuladors centralitzats
7) Canonades i aïllaments
8) Sistema de control
9) Instal·lació elèctrica
10) Sistema d’energia auxiliar

Requeriment: 1.a)) Plafons i esquemes
Es comprovarà que el local tècnic disposa d’un plafó amb

l’esquema hidràulic
No complir aquest requeriment suposa un defecte LLEU
Requeriment: 1.b) Etiquetatge del local tècnic
Es comprovarà que les canonades del local tècnic estan clarament

etiquetades
Requeriments: 1
1.c)
c) Manual d
d’ús
ús i manteniment de la instal
instal·lació
lació
Al local tècnic hi haurà un manual d’ús i manteniment de la instal·lació, amb identificació dels
responsables i amb el contingut suficient.

1)) Etiquetatge
q g
2) Mesura i control
3) Si
Sistemes
t d
de protecció
t ió
4) Bombes
5) Bescanviadors

Requeriment: 2.a) Mesuradors de temperatura
Es verificarà l’existència d’elements de mesura de la temperatura (com a

mínim a les canonades d’impulsió i retorn del sistema de captació).
Requeriment: 2.b) Mesuradors de pressió
Es comprovarà que existeix un manòmetre per

circuit i també per grup de bombeig.
No complir aquest requeriment suposa un defecte

GREU
Requeriment: 2.c) Mesuradors de cabal
Es comprovarà que existeix un mesurador de cabal a cada circuit

tancat.
Requeriment: 2.d) Comptador general d’energia
Es comprovarà que la instal·lació disposa d’un comptador

d’energia.
g
Als edificis plurifamiliars pot ser que aquest element no es trobi en el

local tècnic, sinó en un dels habitatges (veure punt 3.3.1)

1)) Etiquetatge
q g
2) Mesura i control
3) Si
Sistemes
t d
de protecció
t ió
4) Bombes
5) Bescanviadors
Requeriment: 3.a)
3 a) Comprovació de les vàlvules de seguretat
S’ha de comprovar que cada circuit disposa d’una vàlvula de seguretat i

que la seva pressió d’actuació és igual o inferior a la pressió màxima del
g
circuit segons q el Certificat final.
indiqui

defecte GREU
R
Requeriment:
i t 33.b)
b) D
Desguàs
à ddels
l circuits
i it ambb lílíquid
id no sanitari
it i
S’ha de comprovar al Certificat Final amb quin

líquid està carregat cada circuit. Els circuits amb
líquid que no sigui sanitari (amb anticorrosius,
anticorrosius
anticongelants o glicols) no podran abocar-se al
clavegueram. Així es comprovarà que les vàlvules
de seguretat i punts de buidat estan conduits a un
recipient apart.

defecte GREU

Requeriment: 3.c) Comprovació dels vasos d’expansió
El vas d’expansió és l’encarregat d’assumir les

dilatacions del líquid de cada circuit tancat degut a la
variació de temperatura. S’haurà de comprovar que
cada circuit tancat disposa d’un
d un vas d’expansió
d expansió i que el
seu volum així com temperatura/pressió màxima de
treball (segons indiqui a la seva placa de
característiques) es correspon amb les característiques
indicades al Certificat final.

defecte GREU
Requeriment: 3.d)
3 d) Comprovació del grau de protecció de líquid
• Aquest requeriment només és vàlid per a les
instal·lacions que tenen com a mesura de protecció
contra glaçades un líquid termòfor amb anticongelant.
• S’haurà de contrastar el grau de protecció de

ll’anticongelant
anticongelant recollit al Certificat Final i contrastar-ho
contrastar ho
amb el del líquid empleat. Amb l’ajut d’un refractòmetre
òptic de mà s’analitzarà una mostra (extreta d’un punt
de buidat). Aquest aparell ens indicarà quin és el grau
real de protecció d’aquell circuit en ºC.
• No complir aquest requeriment suposa un defecte

GREU si el grau de protecció divergeix en més de
4 C.
4ºC
1)) Etiquetatge
q g
2) Mesura i control
3) Si
Sistemes
t d
de protecció
t ió
4) Bombes
5) Bescanviadors
Requeriment: 4.a) Característiques de les bombes
S’haurà de comprovar que la temperatura i pressió màxima de treball

de cada bomba es correspon amb les característiques indicades al
Certificat final pel circuit on treball.

GREU .
Requeriment: 4.b) Sistemes amb bombes dobles
Si S 50 m² Bombes dobles

GREU .
R
Requeriment:
i t 44.c)) C
Cabal
b ldde circulació.
i l ió
Cada grup de bombeig ha de disposar en el moment de la
inspecció d’un cabalímetre.
S’haurà de contrastar les lectures dels cabalímetres de la
instal·lació amb els cabals de cada circuit especificats al
Certificat Final.

– un defecte GREU si el cabal de qualsevol de les
bombes divergeix en més d’un 20% del especificat
al Certificat Final.
– un defecte LLEU si aquesta variació es troba
compresa entre el 10% i el 20%
1)) Etiquetatge
q g
2) Mesura i control
3) Si
Sistemes
t d
de protecció
t ió
4) Bombes
5) Bescanviadors
Requeriment:
q 5.a)) Capacitat
p de transferència de calor
La capacitat de bescanvi ha de ser suficient per cedir tota l’energia produïda pel sistema de captació al circuit de consum.
a1)) Bescanviadors Interiors
Superfície de bescanvi
> 0,15
Superfície de captació
a2) Bescanviadors Exteriors P > 500

500·A
A
Requeriment: 5.b)
5 b) Característiques dels bescanviadors
S’haurà de comprovar que les dades de pressió/temperatura màximes de treball es

corresponen amb les característiques indicades al Certificat final pel circuit on treball.

1)) Etiquetatge
q g
2) Mesura i control
3) Si
Sistemes
t d
de protecció
t ió
4) Bombes
5) Bescanviadors
Requeriment: 6.a) Volum dels acumuladors

S’haurà de comprovar a la placa de característiques
de cada acumulador el seu volum i característiques
de p p
pressió/temperatura màximes de treball i q que
aquestes dades es corresponen amb les
característiques indicades al Certificat final pel circuit
on treball.

defecte GREU.
R
Requeriment:
i t 66.b)
b) S
Sonda
d dde ttemperatura
t
Aquest requeriment només és necessari si el sistema de
control actual per diferència de temperatura. En aquest cas
p
caldrà comprovar q p
que el dipòsit p
disposi d’una sonda de
temperatura ubicada de manera que prengui lectures del
primer tercer del conjunt del volum d’acumulació. També es
comprovarà que aquesta sonda fa un bon contacte tèrmic
amb l’acumulador.
No complir aquest requeriment suposa un defecte GREU si no

es disposa de sonda o LLEU si la sonda es troba mal ubicada.
1)) Etiquetatge
q g
2) Mesura i control
3) Si
Sistemes
t d
de protecció
t ió
4) Bombes
5) Bescanviadors
R
Requeriment:
i t 77.a)) C
Connexions
i d
dels
l elements
l t
• Es comprovarà visualment les connexions
dels diversos elements prestant especial
q
atenció a fuites o marques g q
d’aigua que
indiquin pèrdues de líquid termòfor.
• No complir aquest requeriment suposa un

defecte GREU
Requeriment:
q 7.b)) Sistemes de càrrega
g
• Es comprovarà que cada circuit tancat

disposa com a mínim d’un sistema de
g Per sistemes de càrrega
càrrega. g automàtics
es comprovarà que el circuit s’abasteix d’un
líquid termòfor adient segons Certificat Final.
Si el sistema de càrrega és automàtic i
s’abasteix d’aigua de xarxa no ho podrà fer de
manera automàtica
automàtica.
• No complir aquest requeriment suposa un

defecte GREU
Requeriment: 7.c) Aïllaments i ponts tèrmics

• Es comprova, en un punt característic del circuit, amb
l’ajut d’un peu de rei, el diàmetre exterior de la
canonada i l’espessor de l’aïllament. Per diàmetres
iguals o menors a 60mm l’espessor de l’aïllament serà
de 20mm com a mínim
mínim. Per diàmetres de canonades
superiors als 60mm l’espessor de l’aïllament serà de
30mm. També es comprovarà visualment que no
existeixen pont tèrmics a les canonades.
• No complir aquest requeriment suposa:

-Defecte GREU si el requeriment s’incompleix de
manera generalitzada
generalitzada.
- Defecte LLEU si el requeriment s’incompleix de
manera puntual
1)) Etiquetatge
q g
2) Mesura i control
3) Si
Sistemes
t d
de protecció
t ió
4) Bombes
5) Bescanviadors
Caldrà que el director tècnic-inspector expliqui al validador en línies generals el funcionament del sistema de control.
- Requeriment (només per controls diferencials): Es comprovarà que el control diferencial estigui ajustat de manera que les
bombes no estiguin en funcionament quan la diferència de temperatures entre captació i acumulació sigui menor de 2ºC i que
no estiguin parades quan la diferència sigui major de 7ºC
7 C. També es comprovarà que el valor d’histèresis
d histèresis entre parada i
funcionament de la bomba no sigui inferior als 2ºC. Aquests requeriments es poden modificar “in situ”. No complir aquest
requeriment suposa un defecte LLEU:
1)) Etiquetatge
q g
2) Mesura i control
3) Si
Sistemes
t d
de protecció
t ió
4) Bombes
5) Bescanviadors
Requeriment: 9.a)
9 a) Protecció contra fuites d’aigua
d aigua
Cal comprovar que el quadre elèctric o
qualsevol element elèctric o electrònic
estigui protegit contra possibles fuites
d’ i
d’aigua d
de lla iinstal·lació.
t l l ió ElEls elements
l t
d’aquest tipus que no tinguin una protecció
IP65 no podran trobar-se sota canonades
carregades amb líquid ni a menys de 20cm
d’aquestes.

defecte GREU.
Requeriment:
q 9.b)) Proteccions elèctriques
q
Si el local tècnic disposa d’enllumenat i enllumenat
d’emergència es comprova que el quadre elèctric disposa de
línies separades per a l’alimentació. També s’ha de
comprovar en aquest requeriment que els elements elèctrics
actius que no disposin de doble aïllament ( ) porten la
presa a terra pertinent.
No complir aquest requeriment suposa un defecte GREU.

GREU
1)) Etiquetatge
q g
2) Mesura i control
3) Si
Sistemes
t d
de protecció
t ió
4) Bombes
5) Bescanviadors
Requeriment: 10.a)
10 a) Incidència del sistema d’energia
d energia auxiliar
Es comprovarà que no hi ha aportació d’energia auxiliar a

l’acumulador solar ni al circuit del sistema de captació ni en els
dipòsit d’acumulació
d acumulació solar
solar.

• Un cop revisats al despatx tots els documents del sistema es podrà realitzar la visita de
comprovació. Aquesta es divideix en dues parts:
Execució de la Local Tècnic

instal·lació
• Els requeriments generals afecten a tots els circuits de distribució.

Requeriments: a) Comptador d’energia en un habitatge.
Abans s’ha comentat l’obligatorietat de tenir un comptador d’energia al local tècnic. Als edificis plurifamiliars el
comptador (independentment de si s’ha instal·lat o no un al local tècnic) haurà d’estar present en un dels habitatges.
Això ens permetrà saber quanta energia està aportant el sistema a un habitatge tipus.
El comptador d’energia haurà d’estar instal·lat fora de l’habitatge, en un punt registrable per exemple al replà d’escala.
S’haurà de comprovar l’existència d’aquest element i que la seva

instal·lació permet mesurar l’energia cedida a l’habitatge i no l’energia
que no s’aprofita, com és el cas de recirculacions.
Requeriments: b) Acumuladors individuals per habitatge. b2- Control individual

Aquest requeriment només afecta a instal·lacions amb acumulació d’ACS descentralitzada.
Si els habitatges disposen d’un control diferencial individual es

comprovarà à que estigui
ti i ajustat
j t td de manera que ell sistema
i t no cedeixi
d i i
energia quan la diferència de temperatures entre captació i acumulació
sigui menor de 2ºC i que ho faci quan la diferència sigui major de 7ºC.
També es comprovarà que el valor d’histèresis entre no sigui inferior als
2ºC. Aquests paràmetres es poden modificar “in situ”.
No complir aquest requeriment suposa un defecte LLEU si el requeriment

s’incompleix de manera puntual i GREU si es fa de manera generalitzada.
Execució de la Local Tècnic

i t l l ió
instal·lació
4. Finalització
Es donarà conformitat a la instal·lació amb un màxim de 3 defectes lleus. Un defecte greu implica la no conformitat de la
instal·lació
Procediment si la instal·lació obté un màxim de tres defectes lleus i cap defecte greu.
La instal·lació obté la conformitat i l’EIC posarà el seu segell en el Certificat final. Aquest només implica que la
instal·lació
instal lació ha estat validada segons el procediment descrit i que es correspon amb el projecte entregat pel promotor.
Es lliurarà el Certificat final i una còpia de la Fitxa de control al promotor que podrà notificar a l’AEB la conformitat de
l’EIC en la instal·lació validada.
Procediment si la instal·lació obté més de tres defectes lleus i/o algun defecte greu
greu.
La instal·lació no obté la conformitat i l’EIC no podrà segellar el Certificat final. S’entregarà una còpia de la fitxa de
control al promotor i es restarà a l’espera de la següent visita d’inspecció.
El responsable de la instal·lació ha de solucionar els defectes marcats a la fitxa abans de tornar a sol·licitar la vista de
l’EIC.
En la següent visita s’hauran de validar els defectes marcats a la darrera Fitxa de control i qualsevol element del
sistema que s’hagi
s hagi pogut veure afectat per aquests defectes
defectes, complimentant una nova Fitxa de control.
control Aquest procés
es repetirà fins a l’obtenció de la conformitat de la instal·lació per part de l’ECA.
Aspectos económicos de las IST
• Nuevas Edificaciones
– Coste de la instalación
• La relación entre el importe de la inversión necesaria para la realización de la instalación solar y el ahorro anual
previsto es un elemento determinante en la decisión final. En general, se puede afirmar que la inversión
económica realizada en la instalación solar se recupera al lo largo de la vida útil del sistema en forma de ahorro
en la factura energética del edificio.
• . El plazo de retorno, no obstante, puede ser muy variable, en función de diferentes factores. Las
El plazo de retorno no obstante puede ser muy variable en función de diferentes factores Las
consideraciones que se indican a continuación pueden ser de utilidad para la realización del balance económico
de la actuación.
– El coste de una instalación solar de producción de agua caliente
p g
sanitaria depende de muchos factores, entre los que se pueden indicar
los siguientes.
• El número de viviendas y el consumo •La configuración elegida
de agua caliente sanitaria del edificio •La complejidad de los trabajos de
instalación.
La contribución solar (%)
•La •Las
Las características de los materiales
empleados.
• Nuevas Edificaciones (aquí pensaba explicar rápidamente el prog de pre dimensionado)
– Ejemplos de amortización de instalaciones según tipo.
• Instalación en vivienda Unifamiliar
• Instalación en Vivienda Plurifamiliar
• Instalación en Hotel
Instalación en Hotel
• Instalación en Gimnasios
– Ahorro económico
• Aparte de los beneficios medioambientales, una instalación de aprovechamiento de la energía solar
permite reducir el importe de la factura energética del edificio, lo que se traduce en un ahorro
económico real.
• p
El importe del ahorro depende
p de la cantidad de energíag substituida a año y del p precio final q
que
representa esta energía para el usuario.
• La cuantificación de la energía ahorrada se debe calcular a partir de la producción energética de la
instalación solar y el rendimiento real del sistema existente de producción de agua caliente sanitaria.
Instalación en vivienda Unifamiliar


Inversión inicial (Cs) 2.325 €

IPC ( i) 0,042
Inflación del combustible ((d)) 0,167
,
Fracción anual (fa) 0,73
Ltot (Kwh) 2.051
P i del
Precio d l combustible
b tibl 0 0331
0,0331
PCI Kwh 1
Rendimiento caldera 70,00%
AMORTIZACIÓN 14,43 Años

Instalación en vivienda plurifamiliar



IPC ( i) 0,042
Inflación
ac ó del
de combustible
co bust b e (d) 0,167
0, 6
Ltot (Kwh) 26.468
Precio del combustible 0,0331
PCI Kwh 1
Rendimiento caldera ,
70,00%

Instalación en gimnasio



IPC ( i) 0,042
Inflación del combustible (d) 0 167
0,167
Ltot (Kwh) 121.752
PCI Kwh 1
Rendimiento caldera 70 00%
70,00%

Instalación en hotel 2*



IPC ( i) 0,042
Inflación del combustible (d) 0 167
0,167
Ltot (Kwh) 101.280
PCI Kwh 1
Rendimiento caldera 70 00%
70,00%

• Aspectos Económicos
ó i
• Nueva Edificación
• Edificaciones Existentes
• Aspectos Legales
• Código Técnico de Edificación (CTE.)
• Ordenanza Solar Térmica de Barcelona. (OST)
• Decreto de Eco eficiencia.
• Reglamento de instalaciones Térmicas en Edificios
g
(RITE)
• Inspecciones (OST)
• Edificaciones Existentes
– Subvenciones de la Generalitat de Catalunya
• El Departament d’Economia y Finances de la Generalitat de Catalunya otorga subvenciones
para el fomento de las energías renovables. El procedimiento, las condiciones y los plazos de
solicitud de las ayudas se definen para cada ejercicio, mediante una orden específica, publicada
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El organismo que gestiona estas
subvenciones es el Institut Català d’Energia. Las instalaciones de aprovechamiento de la
energía solar térmica están incluidas en las actuaciones que pueden ser objeto de subvención.
• Las instalaciones solares realizadas en el marco de la aplicación de la obligatoriedad
establecida por la legislación vigente estén excluidas de estas ayudas.
ayudas
– Ayudas del Ayuntamiento de Barcelona
• L’Institut de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida del Ayuntamiento de Barcelona gestiona la
campaña municipal para la protección y mejora del paisaje urbano, que incluye la concesión de
subvenciones para la mejora de edificios existentes, ocupados mayoritariamente por viviendas
habituales. La actuación más visible de esta campaña, denominada Barcelona, posa’t guapa ha
sido la restauración de fachadas de edificios.
Edificaciones Existentes
• Ayudas del Ayuntamiento de Barcelona
d d l i d l
• No obstante, la campaña incluye muchas más actuaciones, además de la rehabilitación de
fachadas. La supresión de barreras arquitectónicas, la unificación de antenas de televisión, la
insonorización de locales o la instalación de captadores
p solares,, entre otras,, son actuaciones
que también pueden ser objeto de subvención por parte del Institut de Paisatge Urbà i la
Qualitat de Vida.
• El importe máximo de la subvención para la instalación de sistemas de aprovechamiento de la

energía solar es igual al 25% del coste de la instalación, sin IVA. A esta cantidad se le añade un
importe adicional equivalente a la tasa de los servicios urbanísticos y al impuesto sobre
construcciones, instalaciones y obras.
• La solicitud de la subvención se debe realizar después de la solicitud de la licencia de obras y

antes del inicio de los trabajos. En un plazo máximo de 30 días a contar a partir de la fecha de
solicitud, el Institut de Paisatge Urbài i la Qualitat de Vida valora la actuación y emite un
informe en el que se indican las condiciones particulares que se deben respetar para recibir la
subvención.
Edificaciones Existentes
• Esquema simplificado de tramitación de las subvenciones de la campaña Barcelona posa’t

guapa. El esquema es únicamente orientativo. Para conocer las condiciones concretas del
procedimiento de solicitud y concesión de las ayudas, consultar al Institut de Paisatge Urbà i
l Qualitat
la Q lit t de
d Vida.
Vid

2010 - Gerard - Pol - AEB - v1 - (Solar en Barcelona)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2010 - Gerard - Pol - AEB - v1 - (Solar en Barcelona)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Prespectiva energética global y aplicación

>> LA ENERGÍA SOLAR TÉRMICA

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

AGENTS QUE INTERVENEN

Ajuntament – Agència d’Energia de Barcelona (AEB)

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

• El procediment s’ha dividit en dues fases:

• Existeix una Fitxa d’Inspecció que el validador de l’EIC

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Com a màxim s’admeten 3 defectes lleus

El validador ha de realitzar sempre totes les comprovacions

En cas qque el resultat de la validació no siguig p positiu,, s’hauran d’arreglar

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Projecte de la instal·lació (inclosa la documentació gràfica)

Assumeix de direcció d’instal·lació

Certificat final de la instal·lació

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

A) Projecte executiu de la Instal·lació

• Abans de la visita s’ha de revisar el projecte, plànols i descripció del funcionament de la

• Si la instal·lació no disposa de projecte o aquest no porta la signatura d’un

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

B) Assumeix de direcció de instal·lació

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

C) Contracte de manteniment i manual d’ús

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

D) Certificat final i d’especificacions tècniques de la instal·lació

• El Certificat final de la instal·lació és un document formal, subscrit pel Director de la instal·lació

• A més, en aquest document, s’especifiquen dades i característiques de la instal·lació que

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

• S’haurà de comprovar que al document hi figuren les dades i la signatura de l’empresa

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

F) Manual d’ús i manteniment de la instal·lació:

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Execució de la instal·lació Local Tècnic

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Requeriment: a) Comprovació del model de captador

Es comprovarà que el model de captador instal·lat correspon

No complir aquest requeriment suposa un defecte GREU

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Requeriment: b) Comprovar la configuració del sistema de captació

Es comprovarà que el número total de captadors i

No complir aquest requeriment suposa un

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Requeriment: c) Comprovar vàlvules de tall per bateria de captadors

Es comprovarà que cada bateria de captadors disposa de

No complir aquest requeriment suposa un defecte GREU

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Es comprovarà visualment l’absència de pèrdues al circuit.

Es prestarà especial atenció a possibles fuites o marques

No complir aquest requeriment suposa un defecte GREU

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

No complir aquest requeriment

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

Es comprovarà que les estructures

No complir aquest requeriment suposa

Contexto energético Barcelona La Ordenanza Solar Térmica de Barcelona Inspecciones asociadas a la OST Aspectos Económicos de las IST

No complir aquest requeriment suposa un