2

02.
COM SÓN I COM ES COMPORTEN ELS NENS I

NENES, EN EDATS D’ESCOLA DE BÀSQUET ?
02.1. El desenv olupament corporal.
El desenvolupament corporal de 0 a 6 anys.
La mitjana de pes en un nounat normal es troba als voltants dels 3.500

grams aproximadament. Láugment del pes al llarg del primer any de
vida és molt important; així el pes del naixement es duplica cap al
cinquè mes de v ida, es triplica a lány i es quadriplica cap als 2 anys.
La talla en néixer està al v oltant dels 50 cms,arribant-se als 75 cms. al

primer any de vida. Aproximadament fins els 4 anys la velocitat de
creixement és molt ràpida. A partir dáquesta edat i fins la pubertat es
produeix un creixement constant déntre 5-6 cms/ any.
El desenvolupament corporal de 6 a 12 anys.
Hem de tenir present que hi ha notables diferències individuals. No tots

els nens tenen la mateixa estatura i pes a la mateixa edat. Això vé
inf luenciat per factors hereditaris i també ambientals (raça,
alimentació,...). Hi ha unes gràf iques (corbes de creixement) que
marquen una franja àmplia i ens inf ormen de si el nen està seguint un
creixement dintre de la normalitat. De totes maneres el normal és que
el nen creixi dintre de les corbes de creixement dels seus pares, però
hi ha casos en que pot estar clarament per damunt de les mateixes.
Això és degut a que els gens que determinen lálçada són gens
additius (que es poden sumar) i si es combinen adequadament poden
produir un creixement espectacular. Com a referència podem dir que
léstatura dún nen de 6 anys , per exemple, pot estar entre 110 i 120
cms i la dún nen de 11 anys, entre els 134 i 148 cms.
Cal tenir clar que el pediatra és el responsable de valorar si la corba
de creixement està o no dins de la normalitat.
El creixement en alçada vé determinat pel creixement dels ossos. En

els nen els ossos no estan completament formats. Els ossos llargs
tenen en els seus extrems els caritílegs de creixement, que són els
Programa Escoles de Bàsquet “Com són i com es comporten els nens i nenes,
Quadern T ècnic n. 02 / pàgina 1 en edats d’Escola de Bàsquet?”
Autors: Joan Junoy Salas i Pac T ubau Molina
punts pels qual anirà creixent lós, gràcies al dipòsit de calci. Mitjançant
radiograf ies, per exemple del canell, es pot determinar si lédat ossia
es correspon o no amb la cronològica.
Quant el pes, també hi ha una gran variabilitat, però el realment
important es control.lar que el percentatge de greix es trobi dins de la
normalitat, per a descartar obesitats prematures.
Els nens dif ereixen dels adults no solament en les dimensions sinó
també en les proporcions entre les diferents parts del cos.
Implicacions en la tasca de léntrenador.
Léntrenador de léscola de bàsquet ha de tenir cura que tots els nens i

nenes tinguin un certificat mèdic ón consti que són aptes per a la
pràctica esportiv a.
Així mateix, si detecta algun problema relacionat amb lév olució física
dels nens, pot comentar-ho amb els pares per a que, si ells ho troben
adient, ho consultin amb el pediatra.
Sempre tindrà cura de plantejar jocs o tasques adaptades a létapa

madurativ a dels nens. Els jocs hauran de ser v ariats, i s´haurà
díntercalar els oportuns descansos, tot i que en aquestes edats
sembla que els nens no es cansin mai.
Sév itaran jocs que requereixin forces exagerades i no es f aran mai

càrregues sobre la columna vertebral.
És normal, degut a les “crisis madurativ es”, que hi hagi etapes en les
que es produeixin regressions en láprenentatge (sembla que anem
cap endarrera), a causa de pèrdua de coordinació prov ocada pel
creixement.
02.2.- La formació de la personalitat.
El desenv olupament del procés ev olutiu dels nens i nenes no és

unif orme. Hi ha períodes dácceleració i dáltres de desacceleració,
que prov oquen unes crisis en el desenv olupament físic i posteriorment
en el desenvolupament psíquic.
Aquestes crisis no han de plantejar-se com aturades en el procés

maduratiu, sinó com a moments de reorganització de la personalitat.
Si seguim els estudiosos del desenvolupament del nen, v eurem que

es pot parlar de dif erents etapes evolutives:
. inf ància.
. adolescència.
. maduresa.
. v ellesa.
Passarem a definir les característiques bàsiques de la inf ància i

concretament de les edats que afecten a les Escoles de Basquetbol.
Ens trobem a la tercera f ase de la infància, que comprèn létapa

déntre els 6 i els 12 anys.
Desenvolupament motor.
Entre els 6 i els 7 anys el nen té un ràpid creixement que trenca

léquilibri estaturoponderal (relació entre léstatura i el pes); el nen es
f a més llarg i té una f igura molt semblant a la de ládult. Aquest ràpid
creixement comporta també una notable elasticitat de lésquelet i una
transitòria insuficiència muscular, juntament amb una inseguretat
motora i psicològica.
Cap els 8-9 anys el noi séngreixa i així restableix un equilibri entre el
pes corporal i léstatura. És una fase dárrodoniment.
Lóbjectiu del desenvolupament psicomotor és el control del propi cos
per a obtenir del cos totes les possibilitats dácció i expressió que a
cadascú li siguin possibles.
El desenv olupament té un component extern, lácció i el moviment, i un
comportament intern, la representació del cos i les sev es possibilitats.
En el desenvolupament motor hi ha uns elements maduratius ref erits al
desenv olupament físic i els seus progressos en el control postural.
Dáltra banda hi ha uns components relacionals referits a lésquema
corporal, léstructuració de léspai i del temps i láspecte social de la
persona.
Els problemes evolutius que haurà de resoldre láctiv itat física en

aquesta etapa seran:
. ládquisició de láutonomia corporal i motora.

. léstructuració de lésquema corporal.
. láprenentatge de les habilitats motores bàsiques.
. ládquisició dúna imatge corporal satisf actòria i autònoma.
Desenvolupament cognitiu.
A partir dels 7 anys, el pensament va esdev enint més lògic i menys

egocèntric; això es manif esta també en el seu llenguatge i la sev a
manera de comunicar-se, que esdevé més rica al augmentar el
v ocabulari i les sev es possibilitats déxpressió.
El pensament es torna reversible, el nen pot fer operacions de

rev ersabilitat com ara col.locar objectes en sèrie, classif icar coses i
v alorar el temps i les distàncies. El nen pot f er una representació
mental del que vol fer, encara que sigui rudimentària. Pot raonar sobre
el “tot” i les sev es parts de forma simultània i pot ordenar els objectes a
partir dúna dimensió de quantitat (longitud, pes, ...)
Es poden començar a introduir jocs de construcció i de regles. Abans

de començar un joc s´ha de parlar de les tandes i de les regles i un cop
concretats aquests punts ja es pot començar a jugar dúna manera
satisfactòria.Aquesta maduresa aconseguida f a que el nen ja sigui
capaç de comprendre el significat social de les regles.Les regles han
de ser poques, clares i molt senzilles; si no es fa així ells mateixos
adapten les normes al seu niv ell de comprensió.
Lóbjectiu de léntrenador, en aquestes edats, hauria de ser guiar els

nens i nenes per a que descubrissin els mov iments més eficaços i
ef ectius, per ells mateixos.
Aquest sistema de resolució de problemes ajuda a léntrenador a
determinar fins a quin punt el nen està comprenent els conceptes bàsics
motors.
Com molts dáquests nens en edat escolar es troben als estadis

preoperatius o dóperacions concretes del seu desenv olupament
cognitiu, la resolució de problemes s´ha démprar amb cura. Les
situacions problema han de ser senzilles, presentades clarament i amb
tota concreció i inicialment dúna manera aïllada. Posteriorment es
podran anar encadenant en sèries, molt senzilles.S´ha dánar
interrogant constantment els nens i nenes sobre la tasca que estan
desenv olupant.Ha d´hav er-hi un feedback, demanant-lis , per exemple,
que repeteixin el que se´ls hi demana, que expliquin lóbjectiu del joc o
de léxercici, per comprovar si la inf ormació està arribant correctament.
Estar constantment fent preguntes caracteritza millor a un bon

entrenador déscola de bàsquet, que no pas estar donant tota léstona
respostes o solucions tipificades als jugadors.
Desenvolupament afectiu.
Un dels punts primordials, en aquesta etapa, és el de láutoestima, que

es pot def inir com el concepte que es té dún mateix i que séxpressa
com un judici dáprov ació o desaprovació emès per nosaltres sobre les
nostres accions.
Dáltra banda hem de remarcar que els pares juguen un paper molt
important en la construcció del món afectiu dels nens.
Factors que intervenen en láutoestima:
.Un dels factors que interv é en láutoestima són els dots individuals
cara láprenentatge
. tenir el reconeixement i sentir-se acceptats pels adults significatius

(pares, mestres, entrenadors,...)
. experiències de respecte: és important que els adults mostrin

respecte cap a les iniciatives que el nen proposi o realitzi, ja que això
f arà que tingui una gran dòsi de confiança.
. tenir una sèrie de normes de comportament. En realitat viuen més
experiències de llibertat els nens que estan sotmesos a algunes regles
de base que aquells que no tenen cap tipus de normes .
. és important que els adults tinguin una imatge positiv a de sí mateixos,

ja que per al nen serà una ref erència tranquilitzadora.
Funcions més importants dels pares en la iniciació esportiva dels

seus fills:
. Af avorir la participació esportiv a dels nens i nenes: inf ormant-los

sobre les dif erents possibilitats de fer esport, animant-los a f er bàsquet,
sense pressionar-los i, molt important, actuant com a models que
porten una vida activa. És una bona pauta per a léntrenador saber
quins pares han jugat o juguen encara a bàsquet o quins practiquen
esports i quins no. La interacció amb els respectius fills, serà segur ben
dif erent.
. Els pares han dórientar els seus f ills en lélecció dúna

especialitat esportiva. És molt important que els nens escolleixin
segons les sev es preferències. Si no és així ho detectarem enseguida.
Si v eiem que hi ha un nen de léscola de bàsquet que hi està una mica
“a la f orça” i no gaudeix, podem deixar passar un temps prudencial per
v eure si sénganxa, però si no és així, hem dáf rontar el tema i parlar
amb els pares.
. triar a quin club o escola de bàsquet porten els seus fills.Un dels
aspectes que v aloren els pares per apuntar el seu f ill a léscola de
bàsquet és que els entrenadors siguin qualificats i tinguin una actitud
pedagògica; així com que hi hagi un bon ambient i tots els nens siguin
tractats de la mateixa manera i tinguin les mateixes oportunitats.
. Mostrar interès per láctiv itat esportiv a dels seus fills.Els nens i
nenes han de poder parlar amb els seus pares de les seves
experiències esportiv es, tant de les positiv es com de les negativ es.Els
pares han de donar tot el suport, implicar-se i ref orçar constantment
sobretot el fet de que s´ho passi bé i també els progressos del seu fill.
. Assegurar-se de que els seus fills estan fent una pràctica

saludable del bàsquet: entenem per “saludable”que vagi aprenent els
f onaments del bàsquet, que els entrenaments siguin div ertits, que vagi
aprenent el concepte désportivitat, respecte a les regles, als
adv ersaris, etc.
. És bo que els pares símpliquin i ajudin en les tasques logístiques

de léscola de bàsquet: col.laborant en totes les activ itats que es
realitzin, i també molt important, donant una imatge positiv a del club en
totes les activ itats en les que es participin.
Desenvolupament social.
El món de relació del nen quan és petit es redueix a la f amília, léscola,

els mestres i els companys, i en el nostre cas léntrenador i els
companys que f an bàsquet.
Mica en mica, al anar madurant i sentir-se més segur, anirà fent un

f enòmen déxpansió a nivell social , i anirà deslligant-se de la
f amília.Tot això fa que cada cop estigui més preparat per afrontar els
canv is i adaptar-se a les noves situacions.
Léntrenador es pot av ançar a conflictes socials, que són comuns en
els nens, abans de que aquests passin. Així es pot parlar amb ells de
quin seria el comportament correcte dav ant de situacions tals com si
algú et pren la pilota, per exemple.Léntrenador escoltant aprendrà
molt del niv ell de raonament mental dels nens. Així mateix les regles
de léntrenament i les raons damunt les quals es sustenten han
d´ésser establertes conjuntament entre léntrenador i els nens.
El desenv olupament social vé marcat també per la iniciació en el món

de les regles, aprenent que les relacions estan marcades per unes
regles determinades, que s´han dácceptar i respectar. Léntrenador
anirà introduint determinades normes referents a la sessió
déntrenament i també explicarà les regles que estan presents en cada
joc o exercici senzill que plantegi.
Cara a la dinàmica de léntrenament s´ha de diferenciar ben bé el

temps en que s´ha déscoltar per coneixer les regles del joc, del temps
de joc real. En aquestes edats no és bo aturar els jocs ni intentar
explicar les regles dintre del joc. Això es podrà anar introduint més
endav ant. Un bon recurs és que léntrenador participi en el joc i
mitjançant el seu exemple posi de manifest el compliment de les
citades regles.
Desenvolupament perceptiu.
És ev ident que els adults i els nens dif ereixen en la manera i en la

quantitat de la inf ormació que extreuen de léntorn i en les estratègies
que utilitzen per extreure la inf ormació.
No s´han identificat etapes ev olutiv es quant a la percepció, però les

dif erències en edat impliquen vàries tendències en el
desenv olupament de la conducta perceptual.
Un dels autors més seguits (Gibson) suggereix les següents:
1. Increment de la discriminació: els nens i nenes més petits

tenen més dificultats en discriminar encertadament els colors,
pesos, tons,velocitats,...
2. Increments en látenció a látenció rellevant: els nens i
nenes més petits tenen més dif icultats per a ignorar la
inf ormació irrellev ant, f et que els hi provoca una “sobrecàrrega
perceptiv a”.
3. Increments en la integració intersensorial: els nens i nenes
més petits estan f ortament influenciats pels rasgues del camp
visual, depenent altament del que v euen. No és fins a lédat
dels 10 anys que comencen a alliberar-se dáquesta
dependencia absoluta del camp visual per anar integrant altre
tipus dínformació perceptiva facilitada per la
propiocepció(inf ormació dels microreceptors que hi ha a les
articulacions i que informen sobre la sev a posició), o per
exemple, a nivell vestíbul-postural o kinestèsic.
Implicacions en la tasca de léntrenador.
És bo que la pista estigui ben senyalitzada i siguin de fàcil

percepció les línies.Així mateix els espais de joc han de quedar clarament
delimitats.
. És important que sádoptin aproximacions múltiples al presentar
una tasca, joc o exercici, per facilitar la comprensió per part dels nens. En
aquestes etapes, a més de la inf ormació oral, és molt important
léxemplif icació.
. si v olem que el nen o nena es f ixin en el ritme dún mov iment o
en el so del bot de la pilota, per exemple, és important que hi hagi un nivell
de soroll molt baix o nul.
. s´hauria déliminar els estímuls potencialment irrellevants de
léspai de léntrenament i pel contrari donar la màxima presència als
objectes on volem que focalitzi látenció el nen.
. és bo que sempre que ensenyem un gest tècnic f em parar
atenció al nen sobre la sensació interna corporal que ell té, a cops fins i tot
som nosaltres mateixos que hem de moure-li una part determinada del cos
o tocar-li per aconseguir que se nädoni. Això és el que es coneix com a
“f eedback corporal” i és molt important per anar interioritzant els mov iments
i aposentar-los.
02.3. La motiv ació, en aquestes edats .
. En primer lloc direm que entenem per motiv ació a aquell agent
f isiològic, cognitiu i emotiu, que organitza el comportament indiv idual
cap a una f inalitat determinada.
Podem dir que hi ha dues motivacions primàries que impulsen els

nens i nenes cap a la pràctica esportiva:
. el joc.
. lágonisme.
. el joc:
és una exigència f onamental comuna a tots els indiv idus dels dos
sexes i de qualsevol edat.
Láctiv itat esportiv a inf antil ha de contenir més oportunitats de joc que
agonístiques. Podem af irmar que pràcticament la totalitat del treball en
aquestes edats díniciaicó s´ha de fer mitjançant jocs.
. lágonisme:
Podem dir que lágonisme és la manifestació madura, constructiv a, i

creativ a de lágressivitat, utilitzada culturalment per a láutorealització
de líndiv idu. Dálguna manera els nens i nenes canalitzen la seva
agressiv itat v ia el model dácció competitiu que li ofereix la societat que
no és altre que el joc i la competició.
Un cop els nens i nenes guiats per aquestes dues motivacions

primàries arriben a la pràctica esportiv a i comencen a f er bàsquet a
léscola, anem a veure quins són els mecanismes que f aran que
sénganxin al basquetbol:
1. la mestria:
això v ol dir que dia a dia el nen i la nena es senten més hàbils i veuen
que progressen en el domini dels elements bàsics del bàsquet. Es a dir
que comproven que cada dia control.len més la pilota al botar, que v an
f ent alguna cistella, etc.
2. el reforçament positiu dels adults significatius:
si a més a més de dominar cada cop més els f onaments del bàsquet,
v euen que constantment els pares i el seu entrenador, li reconeixen els
progressos i li diuen que ho està f ent bé, estem en el bon camí per a
que el bàsquet sigui una experiència positiva pel nen i s´hi enganxi.
En aquesta etapa que ens trobem, dÉscola de Bàsquet ( 6-8 anys),

pel nen esforç=habilitat. Això és molt important, ja que si ells tenen la
sensació de que séstan esforçant, de que f an tot el que poden, ho
viuen com una experiència positiva independentment del seu niv ell
tècnic.
3. la competició i comparació amb els altres.
Més endav ant, ja comencen a comparar-se amb els altres i estableixen

la sev a pròpia concepció com a jugadors. Ja no val només lésforç sinó
que en comparació amb la resta han de tenir la sensació de que ho f an
bé. Aquí serà molt important la participació de léntrenador per a evitar
lábandonament.
Per tant, resumint, podem assegurar que si els nens f an jocs a

léntrenament, que són v ariats i estimulants,i per tant es div erteixen, van
aprenent els f onament bàsics del bàsquet i rebent constantment el
ref orçament dels pares i de léntrenador, l´èxit està assegurat.
02.4. Característiques de la motricitat en línfància .
. Definició de motricitat.
Podem dir sense cap mena de dubte que l´ésser humà té una
necessitat biològica de fer mov iments. La base del moviment humà és
el treball del sistema muscular, que forma part de láparell locomotor,
amb el cost energètic corresponent.
La motricitat és o séntén com el conjunt de mov iments que pot f er un

indiv idu, i també la f orma de realitzar-los, tenint present que també
participa en la sev a personalitat. Tots sabem que cada persona té la
sev a forma característica de moure´s, i de vegades dúna manera molt
marcada.
La motricitat, igual que tot lórganisme, té una ev olució carcaterística al

llarg del temps que determina la diferenciació de les div erses etapes
del desenv olupament humà.
Característiques de la motricitat en el nen.
La rapidesa en realitzar els mov iments i la soltesa en f er-los són les

dues característiques més importants en edats inf antils.
El nen té una gran disposició a láctivitat física, ja coneixem el fet que

generalment els nens no estan mai quiets i no paren de jugar: semblen
incansables. És una etapa de molt de desgast energètic amb poc
rendiment real, ja que lóbjectiu personal és div ertir-se dúna forma
natural.
En aquesta llarga etapa del desenvolupament els nens presenten unes

característiques concretes:
. en principi tenen poca força a causa de léscàs desenv olupament

muscular.
. a partir dels 5 anys i aproximadament fins els 9, aprenen de

f orma correcta els esquemes bàsics del moviment humà.
. a partir dels 5 i fins els 10 anys és la millor etapa perquè
desenv olupin les capacitats de propiorecepció en les activ itats físiques.
. en general en tota aquesta etapa tenen poca capacitat per a

mantenir látenció, i en conseqüència es fa difícil que executin treballs
físics intensos, o exercicis complicats.
02.5 Láprenentatge motor.
Primer de tot v eurem quines són les formes fonamentals de

láprenentatge:
. Per imitació.
. Per condicionament.
. Per assaig i error.
. Per intuició.
. Per comprensió.
. Per imitació:
És molt freqüent en els nens, que gràcies a imitar els models que
v euen poden aprendre una àmplia gamma de moviments i de
comportaments socials. Per això en el treball en aquestes edats els
bons models dels gestos tècnics del bàsquet són f onamentals.És
habitual que els nens imitin els models que tenen prestigi, per tant és
bo cercar aquests models per a ells. Aquest és el model que dóna més
rendiment en aquestes edats. Les demostracions han de ser
adaptades al que ells realment poden fer, però sempre tècnicament
correctes.
. Per condicionament.
També seń diu aprenentatge per ref lexos condicionats. Es basa en el

ref orç, que pot ser positiu en forma de premi o bé negatiu, en forma de
càstig. ( en aquestes edats no s´ha démprar el càstig). Només en
casos de manca de respecte o disciplina s´ha démprar la tècnica de
“temps f ora”, en la que s´ha de treure el nen de láctiv itat i després
tornar-lo a incorporar. Sempre hi ha una estreta relació entre léstímul i
una resposta específ ica. A l´hora de corregir hem de f er-ho sempre
amb una “aproximació positiva”. Això v ol dir que hem de reforçar la part
del gest que s´ha fet bé i donar noves instruccions tècniques que li
permetin al nen corregir el que no ha fet bé.
. Per assaig-error.
Necessita dún temps per estabilitzar láprenentatge. El nen arriba a

adaptar el comportament després de fer una sèrie díntents i després
d´hav er eliminat totes les estratègies que no el porten al resultat
desitjat.És un bon model per a láprennetatge de moviments específics
de láctivitat motora. El nen té necessitat de mesurar, de comprovar els
mov iments, la v elocitat, la força, i tot això ho comprov a equiv ocant-se i
tornant-ho a prov ar. És un model basat en léxperimentació, que sol
comportar un aprenentatge més signif icatiu.
. Per intuició.
És un tipus dáprenentatge molt ràpid, que necessita dúns bons

coneixements i informacions assimilades amb anterioritat. Es f a un
treball mental que ho interrelaciona tot i séxpressa. És molt innat.
Per comprensió.
Es basa en el raonament, en agafar els nexes dúnió lògics i

signif icatius entre els esdeveniments, els comportaments i les idees.En
els nens , en un primer moment els raonaments es basen en aspectes
parcials de la realitat i en dades dels subjectes o coses que tenen més
aprop.
02.6. Els esquemes motors de base .
Entenem per esquemes motors de base, aquells patrons bàsics i

naturals del moviment humà, com ara caminar, córrer, saltar,... que els
nens i nenes desenv oluparien dúna manera espontània.
Els esquemes motors de base són necessaris per al desenvolupament

corporal i per a la relació amb léntorn, i f ormen part de la motricitat
f onamental dels nens. Per tant un dels objectius bàsics en aquestes
etapes serà el dáf avorir, potenciar ,dirigir i enriquir aquests esquemes
amb la finalitat de potenciar el desenvolupament corporal, les
possibilitats de relació dels nens amb léntorn i també la capacitat
orgànica per a f utures pràctiques d´habilitats esportiv es.
Hi ha tres grups désquemes motors de base:
1. De desplaçament:
. caminar.
. córrer.
. reptar.
. rodolar.
. trepar
2.De llançament i recepció:
. llançar.
. xutar.
. colpejar.
3. De salts:
. saltar.
. llançar-se
S´ha de tenir en compte que les habilitats motores sáutomatitzen amb les
repeticions i variacions quantitativ es i qualitativ es . Com més gran i més ric
és el repertori désquemes motors de base, més dif erenciades són les
habilitats que després es podran desenvolupar correctament.
Tot aquest treball, conjuntament amb el treball déquilibri i coordinació, així

com láprenentatge de les habilitats i destreses bàsiques relacionades amb
el bàsquet, els fonaments, seran els objectiu bàsic del treball en aquesta
etapa.
En un pròxim quadernet es presentarà el Programa de treball idoni per a

una Escola de Bàsquet.
Bibliografia:
1. Psicologia del deporte. 1.997 Ed. Jaume Cruz Feliu.

Autors:Jaume Cruz Feliu i altres.
2. Apunts formació sumativ a per a tècnics désport. Bloc

General I.
Escola Catalana de lÉsport.
. El desenv olupament corporal. Pepa Bertran i Culla.
. Característiques generals del desenv olupament de la

personalitat. Xav ier Baladas Ortiz i colabs.
. Les motiv acions env ers láctivitat física i lésport. Xav ier
Baladas i Ortiz i colabs.
. El mov iment humà. Lluís Valbuena i García.
. Els esquemes motors de base. Lluís Valbuena i García.

2

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

02.

COM SÓN I COM ES COMPORTEN ELS NENS I

02.1. El desenv olupament corporal.

El desenvolupament corporal de 0 a 6 anys.

La mitjana de pes en un nounat normal es troba als voltants dels 3.500

La talla en néixer està al v oltant dels 50 cms,arribant-se als 75 cms. al

El desenvolupament corporal de 6 a 12 anys.

Hem de tenir present que hi ha notables diferències individuals. No tots

El creixement en alçada vé determinat pel creixement dels ossos. En

Implicacions en la tasca de l´entrenador.

L´entrenador de l´escola de bàsquet ha de tenir cura que tots els nens i

Sempre tindrà cura de plantejar jocs o tasques adaptades a l´etapa

S´ev itaran jocs que requereixin forces exagerades i no es f aran mai

El desenv olupament del procés ev olutiu dels nens i nenes no és

Aquestes crisis no han de plantejar-se com aturades en el procés

Si seguim els estudiosos del desenvolupament del nen, v eurem que

Passarem a definir les característiques bàsiques de la inf ància i

Ens trobem a la tercera f ase de la infància, que comprèn l´etapa

Entre els 6 i els 7 anys el nen té un ràpid creixement que trenca

Els problemes evolutius que haurà de resoldre l´activ itat física en

. l´adquisició de l´autonomia corporal i motora.

A partir dels 7 anys, el pensament va esdev enint més lògic i menys

El pensament es torna reversible, el nen pot fer operacions de

Es poden començar a introduir jocs de construcció i de regles. Abans

L´objectiu de l´entrenador, en aquestes edats, hauria de ser guiar els

Com molts d´aquests nens en edat escolar es troben als estadis

Estar constantment fent preguntes caracteritza millor a un bon

Un dels punts primordials, en aquesta etapa, és el de l´autoestima, que

Factors que intervenen en l´autoestima:

. tenir el reconeixement i sentir-se acceptats pels adults significatius

. experiències de respecte: és important que els adults mostrin

. és important que els adults tinguin una imatge positiv a de sí mateixos,

Funcions més importants dels pares en la iniciació esportiva dels

. Af avorir la participació esportiv a dels nens i nenes: inf ormant-los

. Els pares han dórientar els seus f ills en lélecció dúna

. Assegurar-se de que els seus fills estan fent una pràctica

. És bo que els pares s´impliquin i ajudin en les tasques logístiques

El món de relació del nen quan és petit es redueix a la f amília, l´escola,

Mica en mica, al anar madurant i sentir-se més segur, anirà fent un

El desenv olupament social vé marcat també per la iniciació en el món

Cara a la dinàmica de l´entrenament s´ha de diferenciar ben bé el

És ev ident que els adults i els nens dif ereixen en la manera i en la

No s´han identificat etapes ev olutiv es quant a la percepció, però les

Un dels autors més seguits (Gibson) suggereix les següents:

1. Increment de la discriminació: els nens i nenes més petits

Implicacions en la tasca de l´entrenador.

És bo que la pista estigui ben senyalitzada i siguin de fàcil

Podem dir que hi ha dues motivacions primàries que impulsen els

Podem dir que l´agonisme és la manifestació madura, constructiv a, i

Un cop els nens i nenes guiats per aquestes dues motivacions

En aquesta etapa que ens trobem, d´Escola de Bàsquet ( 6-8 anys),

3. la competició i comparació amb els altres.

Més endav ant, ja comencen a comparar-se amb els altres i estableixen

Per tant, resumint, podem assegurar que si els nens f an jocs a

La motricitat és o s´entén com el conjunt de mov iments que pot f er un

La motricitat, igual que tot l´organisme, té una ev olució carcaterística al

Característiques de la motricitat en el nen.

La rapidesa en realitzar els mov iments i la soltesa en f er-los són les

El nen té una gran disposició a l´activitat física, ja coneixem el fet que

En aquesta llarga etapa del desenvolupament els nens presenten unes

. en principi tenen poca força a causa de l´escàs desenv olupament

. a partir dels 5 anys i aproximadament fins els 9, aprenen de

. en general en tota aquesta etapa tenen poca capacitat per a

Primer de tot v eurem quines són les formes fonamentals de