La meua infantesa ha sigut meravellosa encara que l´ ombra del meu germà sempre ha estat al meu

costat.

Ens portem setze mesos i sempre ha sigut així. Hem jugat alhora de barallarnos i fernos la punyeta,
,l´un a l´altre.

Així i tot, aon anava jo ,ell hi era, perque jo era la que havia de tindre compter d´ell.

Tot el dia al carrer quan veniem de l´escola ,agafaven l ´entrepà fins a l ´hora del sopar no ens
cridaben els pares. No hi havien extrascolars ni els pares ens forcaben a traure la máxima nota com
hui en dia fan o fem la generació del´´ baby boomers´´.

Des del meu punt de vista ni el que feien els meus pares ni el que fan les noves generacions,

amb dos o tres anys comencen a portarlos al futból a natació i els xiquets acaben saturats des de
ben petits, com tothom sap,alhora què els menuts van creixent els